Escola L ’Arenal de Llevant

Pla d’Autonomia de Centre:

ciència i tecnologia

Ciència : Exploració i experimentació en els diferents entorns d’aprenentatge: hort, bassa, aula de ciències...

TECNOLOGIA:Utilització de les eines informàtiques integrades als aprenentatges

TREBALLAR PER COMPETÈNCIES

• Aprendre a ser i actuar de manera cada vegada m és autònoma.

• Aprendre a pensar i a comunicar.• Aprendre a descobrir

i a tenir iniciativa.• Aprendre a conviure

i a habitar el m ón.

Seguiment del currículum + indicadors competencials

MATEMÀTIQUES CICLE SUPERIOR – 5èCONTINGUTS 1T 2T 3T

Comprensió dels nombres, de les seves formes de rep resentació i del sistema denumeració

• Ús i comprensió de les fraccions i els decimals. Relació entre fracció, decimal ipercentatge en casos senzills i significatius.

• Reconeixement i recerca de fraccions equivalents. Ús de models per a comparar iordenar fraccions. Relació entre fracció i càlcul de probabilitats.

• Situació sobre la recta. Aproximacions.• Cerca de característiques dels nombres (parells, primers. múltiples. divisors)• Relació de les potències amb les superfícies i els volums. Potències aplicades a

nombres grans.• Nombres negatius en contextos reals• creació de codis numèrics.

Comprensió dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entreunes i altres

• Comprensió ús dels diferents significats de les operacions amb decimals. Multiplicar idividir per nombres més petit que 1 positius.

• Comprensió i ús de la suma i resta de fraccions• Relació entre elevar al quadrat i l’àrea del quadrat.• Exploracio i comprensió de les propietats de les operacions

NU

ME

RA

CIÓ

I C

ÀLC

UL

Comprensió de la funcionalitat del càlcul i l’estim ació• Desenvolupament de l’agilitat del càlcul mental. Ús de les operacions.• Estimació de resultats• Realització d’operacions amb decimals (divisions només al dividend)• Ús de TIC i calculadora aplicades al càlcul• Selecció adequada del tipus de càlcul (mental, escrit, calculadora, estimatiu)

Comprensió i anàlisi dels patrons, relacions i canv is• Seguiment de sèries numèriques i geomètriques. Creació de sèries.• Descripció de situacions en que es produeixen canvis o constants• Exploració de la dependencia de variables en contextos significatius.• Utilització i elaboració de gràfics per analitzar constants i variables

RE

LAC

ION

S I

CA

NV

I

Ús de models i expressions matemàtiques per represe ntar les relacions• Funcions lineals (creixement, temperatura…• Ús de gràfics, fletxes, taules de doble entrada i signes matemàtics per a resoldre

problemes• Lectura i escriptura de freses matemàtiques usant símbols (< > ( ) = )

Organització de l’aprenentatge• Projectes interdisciplinaris • Temes transversals• Entorns d’aprenentatge• Resolució de situacions: preguntes,

problemes...• Racons i tallers• Activitats fora l’aula

La tecnologia a les aules

PROJECTE D’INNOVACIÓ I RECERCA

• EDUCAT PRIMÀRIA

TREBALL A L ’AULA DE CIÈNCIA

Paquete

polls!

Entorns d ’aprenentatge

Explicacionsinicials

Models científics

Aprendre ciències . L’evolució de les idees

PENSAR

COMUNICARMANIPULAR

Crear contextos

Partir de fets quotidians i fer-se preguntes

La conilla ha parit!

Tots els fillss’assemblen als pares?

La gallina està covant.Com sap el qu è ha de fer?

Fer-se preguntes

Com era quan era petita? Com ha canviat?

Les plantes tamb émengen ?

HEM MESURAT EL POGONA

QUAN VA ARRIBAR A L’ESCOLA MESURAVA

19 CENTÍMETRES, AVUI FA.......................................

QUANTS ENTÍMETRES HA CRESCUT?

HEM PESAT EL POGONA

LA PRIMERA VEGADA QUE EL VAM PESAR

FEIA 110 GRAMS, ARA PESA......................................

QUANTS GRAMS S’HA ENGREIXAT?

1r

Interaccions a l’hort.

Treballar a partir del model d’ésser viu.

Hi ha moltes marietes a l’hort!Observem les plantes a ull nu i descobrim que també hi ha uns puntets negres, molt petits. Les primeres hipòtesisels defineixen com uns petits insectes. Cal veure’ls millor. Quins estris tenim que ens ajudin?

Construïm coneixement a partir

d’una notíciaBTV Notícies.cat31/12/09

Un incendi al número 408 del carrer de Castillejos ha provocat la mort de quatremembres d'una família d'origen peruà. El foc s'ha iniciat a les quatre de lamatinada dins l'entresòl primera i s'ha estès ràpidament per tota l'escala. Lesvíctimes vivien al 4t 1a i han mort per inhalació de fum quan intentaven baixar perl'escala de l'edifici.Les quatre víctimes mortals són la mare i els dos fills d’una família d’origen peruà,a més de la parella d’un d’ells. El pare ha salvat la vida en refugiar-se al pis d’unveí, Eliseo Zurita, que li ha obert la porta de casa seva i l’ha apropat a una finestradel carrer perquè respirés aire net.A més de les quatre morts, l’incendi també ha provocat una desena de ferits, lamajoria lleus, per inhalació de fum i petites cremades. Tres dels ferits han estatatesos al mateix lloc dels fets i a la resta els han enviat a l’Hospital de Sant Pau ial de Dos de Maig.

Com es poden haver ofegat amb el

fum? El fum puja!

Activitats de comprensió i interpretació de la lectura.Recerca d’informació: què cal fer en cas d’incendi?Experimentació i verificació de resultats

Què entra i que surt dóna peu

a parlar de l’interior

• Què tenim a dins del nostre cos?

– Venes

– Sang

– Aire. Quan respirem

– Ossos. Al cap tenim molts perquè tenim el cervell. El

cervell és molt important perquè tenim la memòria.

– Cervell

– Memòria

– Estómac. A vegades fa mal i vomitem. Vomitem perquè

mengem molt. O perquè ens fa mal. O perquè ens

maregem.

Treballem sobre les anticipacions• Surt aire de la boca?

De totes les idees inicials dels nens i les nenes, començarem treballant l’aire:

• Surt aire de la boca?

De la boca surt aire. Sempre estem respirant. Si no respiréssim ens moriríem.

• I del nas? Surt aire?

Del nas també ens surt aire. Les bombolles dels mocs és aire.

Fotografies fetes amb la càmera Mòtic acoblada a la lupa binocular

Entre ells parlen i decideixen com

volen representar l’aire que entra i

surt del cos i quins materials volen

utilitzar per fer-ho.

Les maquetesL’aire

Meteorologia

El grup: interessos, conflictes …Gestionar les emocions.

Els grups cooperatius. Promoure la cooperaci ó entre

els nens i nenes

• Es parteix d’objectius comuns al grup-classe i s'estableixen acords.

• S’estructuren i organitzen les feines de manera que es vegi que ningú pot fer el treball tot sol.

• Es donen o es demanen tasques de responsabilitatal grup, a l’equip o a cada un dels seus membres.

• Es promou la cultura de l’ajuda mútua, a partir de les aportacions personals (tothom pot aportar alguna cosa al grup i tothom pot aprendre alguna cosa dels altres), en lloc de la “divisió del treball”.

Avaluació individual i de grup: què hem après i com?

Auto-avaluació personal de cada integrant de l’equip, en relacióa la participació i compliment de les pròpies responsabilitats.

Avaluació del grup. Consensuada entre els seus integrants, en relació al compliment dels objectius previstos.

Aprendre autoregulant les seves dificultats i errors.

Les plantes tenen sexe?

PRODUCTIVAPRODUCTIVAPRODUCTIVA CONTEXTUALITZADACONTEXTUALITZADACONTEXTUALITZADA

DÓNA INDICISDDÓÓNA INDICISNA INDICIS ÉS CLAR EL DESTINATARIÉÉS CLAR EL DESTINATARIS CLAR EL DESTINATARI

LL’’avaluaciavaluaci óó

Posa’t a la pell d ’un meteoròleg i explica la notícia de la nevada, les condicions atmosfèriques que s’han donat i com ha estat rebuda pels ciutadans.

L’informeINFORME D’AVALUACIÓEducació Primària Tercer Cicle

NOM: NIVELL: 5è

CURS ESCOLAR

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

E N B S IParticipació en converses i utilització d’un llenguatgeadequat.Exposició oral comprensible i ordenada.Comprensió de tot tipus de missatges orals en diferentscontextos.Capacitat crítica per comprendre allò que s’ha escoltat i fer-se preguntes a partir dels continguts exposats.Interès, atenció i respecte per les intervencions dels altres.Lectura i comprensió de diferents tipus de text.Lectura i interpretació d’esquemes, gràfics i mapesconceptuals per saber extreure’n la idea principal i lesrelacions entre els elements.Respondre preguntes a partir d’un text la resposta de lesquals comporti reelaboració.Interès i gust per la lectura.Producció de diferents tipus de textos: descripcions, diàlegs,narracions, receptes, notícies.Expressió d’idees de forma sintètica a través d’un esquema oimatge.Utilització de manera autònoma de diferents recursos perautocorregir un text o corregir els dels altres.Aplicació de les normes ortogràfiques treballades.Coneixement dels aspectes funcionals de la llengua treballatsa classe.Memorització de textosUtilització del vocabulari adequat.Ús del diccionari.Actitud de treball, esforç, interès i col·laboració en aquestaàrea.

valoració global de l’àrea

OBSERVACIONS DE L’ÀREA

Al costat d’un mestre que espera hi ha unacriatura que aprèn.

Vicens Arn áiz

http://www.escolalarenaldellevant.cat

ceiparenaldellevantceiparenaldellevant@@xtec.catxtec.cat

Observaci ó de polls