““PRESONER”PRESONER” DE DE JORDI DE SANT JORDI DE SANT

JORDIJORDI

Cristina PruneraCristina Prunera

1r batx1r batx

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

El poema que comentaré és “Presoner” de Jordi de Sant Jordi. Va El poema que comentaré és “Presoner” de Jordi de Sant Jordi. Va néixer al Regne de València al voltant del 1399 i el 1400. Se'n néixer al Regne de València al voltant del 1399 i el 1400. Se'n desconeix la data de la mort, tot i que es presumeix que tingué desconeix la data de la mort, tot i que es presumeix que tingué lloc als voltants del mes de juny de 1424. El 1420 participà al lloc als voltants del mes de juny de 1424. El 1420 participà al costat d’Ausiàs March i Andreu Febrer en l’expedició a Sardenya i costat d’Ausiàs March i Andreu Febrer en l’expedició a Sardenya i Còrsega i el 1422 és atestat a Nàpols on cau presoner de les Còrsega i el 1422 és atestat a Nàpols on cau presoner de les tropes de Francesco Sforza. D’aquest fet s’origina el poema tropes de Francesco Sforza. D’aquest fet s’origina el poema “ “ Presoner”,Presoner”, on l'autor manifesta l'angoixa que li provoca la situació on l'autor manifesta l'angoixa que li provoca la situació i confia en la ràpida alliberació. i confia en la ràpida alliberació.

És un poeta principalment cortesà. De la seva obra es conserven És un poeta principalment cortesà. De la seva obra es conserven 18 poemes que han estat suficients per a considerar-lo com a un 18 poemes que han estat suficients per a considerar-lo com a un dels autors més importants de la lírica catalana abans d'Ausiàs dels autors més importants de la lírica catalana abans d'Ausiàs March. Els seus poemes neixen de la reflexió amorosa, però vista March. Els seus poemes neixen de la reflexió amorosa, però vista sempre des de l'ideal de l'amor cortesà trobadoresc. Un document sempre des de l'ideal de l'amor cortesà trobadoresc. Un document de l'època sembla indicar que mor el 18 de juny de 1424.de l'època sembla indicar que mor el 18 de juny de 1424.

Privat d’amics, de béns i de senyor,Privat d’amics, de béns i de senyor,en estrany lloc i en estranya contrada,en estrany lloc i en estranya contrada,

lluny de tot bé, fart d’enuig i tristorlluny de tot bé, fart d’enuig i tristortant voluntat com pensa captivada,tant voluntat com pensa captivada,

a un mal poder em trobo ben sotmès,a un mal poder em trobo ben sotmès,no veig ningú que de mi tingui cura, no veig ningú que de mi tingui cura,

sóc vigilat, tancat, fermat i pres,sóc vigilat, tancat, fermat i pres,cosa a agrair a la meva desventura.cosa a agrair a la meva desventura.

Temps he viscut que no em plaïa res;Temps he viscut que no em plaïa res;ara el meu cor la tristesa fretura ara el meu cor la tristesa fretura

i aquests grillons crec que són més i aquests grillons crec que són més lleugerslleugers

que del passat la bella brodadura.que del passat la bella brodadura.Si fins aquí la Fortuna el poderSi fins aquí la Fortuna el poder

que té damunt de mi mostrar volia,que té damunt de mi mostrar volia,no em trobo pas, el meu deure no em trobo pas, el meu deure

acomplertacomplertamb tots qui em fan bona companyia.amb tots qui em fan bona companyia.

Car prenc conhort, essent-ne presoner,Car prenc conhort, essent-ne presoner,pel meu senyor a qui de cor servia,pel meu senyor a qui de cor servia,d’armes sobrat i per major poder,d’armes sobrat i per major poder,no per defalt gens de cavalleria.no per defalt gens de cavalleria.

I prenc conhort quan no puc assolirI prenc conhort quan no puc assolirposseir res sense fatiga lenta,posseir res sense fatiga lenta,

tot i que estic a bon punt de morir tot i que estic a bon punt de morir de trist, quan em fa minvar virtut i força.de trist, quan em fa minvar virtut i força.

Per tot això no veig res de momentPer tot això no veig res de momentque tingui més valor que el d’una escorçaque tingui més valor que el d’una escorça

fora de Déu, en qui crec fonamentfora de Déu, en qui crec fonamenti crec a ull cluc, ja que el meu cor reforça;i crec a ull cluc, ja que el meu cor reforça;

també del rei, el bon rei liberaltambé del rei, el bon rei liberalque m’ajuda tan gentilment a bandaque m’ajuda tan gentilment a bandai ens ha posat del tot en aquest mal,i ens ha posat del tot en aquest mal,

i ell me’n traurà, car ell és qui em i ell me’n traurà, car ell és qui em comanda.comanda.

TORNADATORNADARei virtuós, senyor meu natural,Rei virtuós, senyor meu natural,

Tots els presents us fem una demanda:Tots els presents us fem una demanda:Que recordeu que vostra sang reialQue recordeu que vostra sang reialNo decebé els de la vostra banda.No decebé els de la vostra banda.

CONTINGUTCONTINGUT

El El tematema és, doncs, la solitud i la desolació. és, doncs, la solitud i la desolació.

El poema està encapçalat per un El poema està encapçalat per un títol títol literal, el poeta ens literal, el poeta ens vol transmetre la solitud de l’autor que sent en aquell vol transmetre la solitud de l’autor que sent en aquell moment.moment.

El poema està narrat en primera persona de narrador El poema està narrat en primera persona de narrador

protagonista, el narrador participa en la historia.protagonista, el narrador participa en la historia.

Quant a Quant a l'estructural'estructura, el fragment es podria , el fragment es podria dividir en 3 parts:dividir en 3 parts:

La La primera partprimera part abasta des de “Privat d’amics fins a abasta des de “Privat d’amics fins a em fan bona companyia”.em fan bona companyia”.

En la primera estrofa l’autor ens parla del present En la primera estrofa l’autor ens parla del present tal i com es sent l’autor, en aquest cas, sol, vigilat, tal i com es sent l’autor, en aquest cas, sol, vigilat, tancat, fermat i pres per un presoner. tancat, fermat i pres per un presoner.

En la segona estrofa l’autor contraposa el passat En la segona estrofa l’autor contraposa el passat amb el present i explica tal com era abans amb el present i explica tal com era abans d'esdevenir captiu.d'esdevenir captiu.

En aquesta part podem veure a la primera estrofa En aquesta part podem veure a la primera estrofa una enumeració en asíndeton. <<sóc vigilat, tancat, una enumeració en asíndeton. <<sóc vigilat, tancat, fermat i pres.>>fermat i pres.>>

En la En la segona partsegona part abasta des de “Car prenc conhort abasta des de “Car prenc conhort fins a em fa minvar virtut i força”. fins a em fa minvar virtut i força”.

En la tercera ens parla sobre que ha de servir al seu En la tercera ens parla sobre que ha de servir al seu senyor tot i que esta apunt de morir de tristesa.senyor tot i que esta apunt de morir de tristesa.

En la quarta estrofa ens parla sobre el present que En la quarta estrofa ens parla sobre el present que tots els mals que sent són fàcils de sofrir i tot això se tots els mals que sent són fàcils de sofrir i tot això se li va quedar al cor fins que per l’esperança. li va quedar al cor fins que per l’esperança.

Per tancar aquesta estrofa l’autor nombra a Sforza el Per tancar aquesta estrofa l’autor nombra a Sforza el seu senyor que els i demana coses sense cap seu senyor que els i demana coses sense cap raonament i que li fa minvar virtut i força.raonament i que li fa minvar virtut i força.

En aquesta part podem veure un epítet a fatiga lenta, En aquesta part podem veure un epítet a fatiga lenta, podem dir que les dos estrofes que pertany aquesta podem dir que les dos estrofes que pertany aquesta part estan formades per encavalcaments.part estan formades per encavalcaments.

En la tercera i última part abasta des de ”Per tot En la tercera i última part abasta des de ”Per tot això fins a és qui em comanda.” això fins a és qui em comanda.”

Finalment només li queda, enmig de tanta dissort, Finalment només li queda, enmig de tanta dissort, esperar l’ajut de Déu i la intervenció del rei a favor esperar l’ajut de Déu i la intervenció del rei a favor seu, i acaba amb una proclama al sobirà que, com ha seu, i acaba amb una proclama al sobirà que, com ha fet sempre, no abandoni aquell que ha estat al seu fet sempre, no abandoni aquell que ha estat al seu costat.costat.

Com ja em dit en aquesta estrofa i continua havent-Com ja em dit en aquesta estrofa i continua havent-hi encavalcaments i podríem trobar-hi una hi encavalcaments i podríem trobar-hi una

enumeracióenumeració..

El poema acaba amb una tornada.El poema acaba amb una tornada.

FORMAFORMA

És un poema de cinc cobles de vuit versos decasíl·labs i una que fa de tornada o conclusió de quatre versos.

Format per versos decasíl·labs que tenen cesura a la quarta síl·laba.

La rima es encadenada, consonant amb alternança de rima masculina i femenina.

Esquema mètric: (10A/10B/10A/10B/10C/10D/10C/10D)

Els personatges són amb caracterització indirecta i plans.Els personatges són amb caracterització indirecta i plans.

CONCLUSIÓCONCLUSIÓ Pel que fa a la Pel que fa a la conclusióconclusió podríem dir que el poema que he podríem dir que el poema que he

comentat i en aquest cas és “Presoner”, l'autor manifesta l'angoixa comentat i en aquest cas és “Presoner”, l'autor manifesta l'angoixa que li provoca la situació i confia en la ràpida alliberació de les que li provoca la situació i confia en la ràpida alliberació de les tropes de Francesco Sforza on en el poema ens el nombra en una tropes de Francesco Sforza on en el poema ens el nombra en una estrofa. estrofa.

Pel que fa al tema del poema és la solitud i la desolació del poeta Pel que fa al tema del poema és la solitud i la desolació del poeta que sent en aquell moment i ho demostrà completament al poema que sent en aquell moment i ho demostrà completament al poema on s’hi veu perfectament reflectit el molt que està patint. on s’hi veu perfectament reflectit el molt que està patint.