22 J.Kefuss selecciona reines resistents a la varroa • pàg. 16

• La Unió Europea fa passos a favor del sector apícola • pàg. 6

• Relleu generacional a una petita explotació apícola • pàg. 18

Revista dels Apicultors de Catalunyapreu: 3€

dEsEmbRE 2010

Hygienic bees

ceras y mieles S/L

Distribuïdor per a Catalunya:Fanny García

Polígon Sant Jordi, parcel·la núm 19 Camarasa (Lleida)Telf. 973 420 184

AVDA/ PIRINEOS Núm. 75 22300 Barbastro (HUESCA)TELF. 974 310 187 / 974 31 64 58 - FAX 974 313 714

APIFORTE A PASTA(manteniment): 1 €/kg.APIFORTE PLUS (reforç per èpoques sense pol·len): 1.14 €/kg.APIFORTE ESTIMULANT(criança): 0.74 €/kg.

(Oferta vàlida per comandes de 1000 kg)

-Bombes-Sistemes d´extracció de cera-Dipòsits d´acer inoxidable-Desoperculadores-Extractors de diferents tipus -Cubetes d´acer inoxidable-Bancs de decantació calefactats

Dins de la gamma dels nostre productes podeu trobar, entre altres, els articles següents:

A més disposem de diferents tipus d'alimentació:-Ambrosia-Glucosa a granel-Apiforte (diferents classes, en borsa d’1 kg.)

OfertesAlimentació d'hivern

Oferta vàlida finsal 31 de desembre

(preus sense IVA)

A més, informa't de les nostres ofertes mensuals a la nostra pàgina web:

www.fortea.com

desembre 2010 • NÚMERO 22

3

SUMARI EDITORIAL

Revista dels Apicultors de

Catalunya

Adreces de les AssociAcions Apícoles

Coordinador: Salvador Mallofré

Han col·laborat en aquest número:Antoni Aresté, Jaume Cambra, Joana Rull, Salvador Mallofré, Àlvar Noguera, Joaquim Ma Nubiola, Antonio G. Pajuelo, Francesc Graells, Josetxo Rodríguez.

Redactor-periodista: Alec Forssmann

Fotografies:Joaquim Ma. Nubiola, Alec Forssmann, M. Canes, J. Cambra, Josetxo Rodríguez.

Fotografia portada: Hygienec bees

Publicitat:Rosa Picas Telf. 93 268 71 28

Edició:La Terra, edició i comunicació Av. Francesc Cambó, 14 6è A, 08003 Barcelona Tel. 93 268 71 28 Fax 93 268 48 93, e-mail ed. laterra@agronet.org

Impressió:Imprimeix

Disseny i muntatge:Xavier Cáliz

Dipòsit Legal:B:9295/2005

Publicació Trimestral L’Eixam és membre de l’APPEC

ceras y mieles S/L

Distribuïdor per a Catalunya:Fanny García

Polígon Sant Jordi, parcel·la núm 19 Camarasa (Lleida)Telf. 973 420 184

AVDA/ PIRINEOS Núm. 75 22300 Barbastro (HUESCA)TELF. 974 310 187 / 974 31 64 58 - FAX 974 313 714

APIFORTE A PASTA(manteniment): 1 €/kg.APIFORTE PLUS (reforç per èpoques sense pol·len): 1.14 €/kg.APIFORTE ESTIMULANT(criança): 0.74 €/kg.

(Oferta vàlida per comandes de 1000 kg)

-Bombes-Sistemes d´extracció de cera-Dipòsits d´acer inoxidable-Desoperculadores-Extractors de diferents tipus -Cubetes d´acer inoxidable-Bancs de decantació calefactats

Dins de la gamma dels nostre productes podeu trobar, entre altres, els articles següents:

A més disposem de diferents tipus d'alimentació:-Ambrosia-Glucosa a granel-Apiforte (diferents classes, en borsa d’1 kg.)

OfertesAlimentació d'hivern

Oferta vàlida finsal 31 de desembre

(preus sense IVA)

A més, informa't de les nostres ofertes mensuals a la nostra pàgina web:

www.fortea.com

Associació d´Apicultors de barcelona: Antiga escola de Sant Feliu del RacóCtra. de Castellar, 15Sant Feliu del Racó - 08211 Castellar del VallèsTel. i FAX 937 148 048 a/e: asapibar@gmail.com

Associació Catalana d´ApicultorsCarrer Gran, 108506 CalldetenesTels. 973 556 300, 938 053 791a/e:acdaapicultors@gmail.com

Apicultors GironinsTorres i Bages, 3.17720 Maçanet de CabrenysTel. 972 544 088a/e: brescador@mixmail.com

Apicultors LleidatansBarri Nou, 20. 25613 CamarasaTel. 973 420 184a/e: apicolabonet@hotmail.com

Apícola Tarragonina s.C.C.L.Pol. Ind. Pla de Solans, nau 8.43519 El PerellóTel. 977 490 218a/e: apicolatarraco@vodafne.es

Unió de Pagesos. Av. Francesc Cambó 14, 3er.08003 BarcelonaTel. 932 680 900a/e: apicola@uniopagesos.org

Apreciats companyes i companys.

Novament ens retroben amb la última

edició de l´Eixam d´enguany, que quan

vosaltres la rebreu serà ja dins del any nou.

Properament ens reunirem a Hostalets de

Pierola, per fer una jornada de cria de reines

resistents a la varroa i per presentar la Guia de

bones practiques d´higiene en el sector apícola,

després de treballar-hi durant un any, amb

l´ACSA, el DAR i el Departament de consum.

Serà una bona manera de seguir unes

pràctiques que a vegades inconscientment

o no ja fem, però que no els li donem la

importància que tenen, i al revés, fem coses

que per a nosaltres no són importants, però

que poden comportar pràctiques incorrectes.

Potser hi haurà una mica d´enrenou, però se

que la gran professionalitat del sector farà que

ens hi habituarem sense massa problemes. Tot

això ens ha d´ajudar a donar un valor afegit a

la nostra mel.

Tanmateix esperem que aquest any la nostra

planta predilecta, el romaní ens porti una

bona floració, i una bona rajada de nèctar, per

tornar a omplir els bidons.

Espero i desitjo que hagueu passat un Bon

Nadal, que el nou any sigui pròsper i que els

reis ens portin una bona campanya de mel.

Salut a tothom!

Antoni Aresté

Altres seccionsNOTÍCIES DE LES ASSOCIACIONS: (8) /•Notícies del SECTOR: (12). /•cAtAlUNYAM (15) /•Web i refrANYs APÍCOLES: (23). /•PlANtes Mel·líferes: All de bruixa- J. Cambra (24). /•recePtes: Taronges amb nous i mel. J.M. Nubiola (26). /•còMic: - À.Noguera (26).

Pàgines centrals

15 de gener: trobada del sector / 16És una trobada que cap apicultor hauria de deixar passar. Hi intervindrà J. Kefuss, investigador que treballa en la selecció de reines resistents a la varroa. I ens explicaran també els avantatges d´acollir-se a la Guia de bones pràc-tiques d’higiene en el sector apícola, tant des del punt de vista de l´apicultor com de l´Administració.

a fons / 6la Unió europea fa passos a favor del sector apícolaLa preocupació de la Unió Europea pels problemes de l´apicultura,sobretot el referent a la tassa elevada de mortalitat dels eixams i la repercussió que té en el sec-tor i en la producció d´aliments ha fet que la Comissió d´Agricultura hagi aprovat un increment important dels ajuts als programes estatals per a la millora de la produc-ció i comercialització.

entrevista / 18el relleu generacionalSi un factor condiciona l´explotació, sigui del sector que sigui, quan el titular arriba a una certa edat és la possibili-tat o no de tenir relleu al capdavant. En el cas que avui us expliquem, l´Alec Forssmann ens acosta al cas d´una explo-tació no professional on el relleu el fa una dona.

44

A FONS

La Unió europea fa passos a favor del sector apícola

tat presentat a la Comissió i recull la lluita contra la varroasi, la racionalització de la transhumància, mesures de suport als la-boratoris d´anàlisi, repoblació de la cabana apícola, programes d´investigació aplica-da i mesures d´assistència tècnica. A escala autonòmcia es completa amb l´Ordre que que publica el departament d´Agricultura.El marc de regulació en que es produeixen aquestes decisions és el reglament (CE) núm. 1234/2007 del Consell, de 16 de no-vembre de 2007, concretament els articles 107 i 109 que són on es recullen els ajuts per al sector de l´apicultura.

Comunicació de la Comissió al Parlament europeu i al Consell sobre la salut de les abelles mel∙líferesLa resolució que la Comissió d´Agricultura va presentar al Parlament Europeu sobre la salut de les abelles mel·líferes va ser apro-vada amb 30 vots a favor, cap en contra i 1 abstenció. La mortalitat de les abelles s´incrementa mentre que el nombre d´apicultors a Euro-pa disminueix, fet que podria tenir un greu impacte en la producció d´aliments si es té un compte que un 76% de d´aquesta pro-ducció i un 84% de les espècies de plantes depenen de la pol·linització de les abelles.Els europarlamentaris plantegen una millo-ra de la indicació de l´origen en l´etiquetat de manera que no es confongui el consu-midor i es pugui distingir la barreja de mels de la Ue amb altres de fora. s´ha de tenir en compte que les importacions represen-ten més del 40% de la mel que es ven a Europa. Quant a la política veterinària, diuen que cal-dria modificar-se per introduir mesures més eficaces per controlar malalties com la varroa i per finançar els productes veterinaris.La resolució recull també la necessitat de donar suport a la investigació i publicar les dades sobre els efectes dels cultius trans-gènics i plaguicides en les abelles. Hem recollit les qüestions principals del document aprovat, que us relacionem tot seguit.

Necessitat de coneixements científics i tècnics apropiats per a la salut de les abellesEn el projecte de 2009 de l´EFSA titu-

La participació comunitària s´incrementa quasi un 25%La Comissió d´Agricultura ha aprovat els programes estatals de millora de la pro-ducció i la comercialització de productes apícoles dels 27 Estats membres per al pe-ríode 2011-2013. la participació de la Ue en el finançament d´aquests programes s´ha incrementat gairebé un 25% en rela-ció al període anterior (2008-2010), i pas-sa de 26 a 32 milions d´euros a l´any.L´increment d´aquest ajut no es pot deslli-gar dels nombrosos indicis sobre la situació diguem-ne delicada per la qual travessa la salut del sector i el paper de les abelles en el procés de pol·linització. l´índex elevat de mortalitat, una dada sense precedents, a més de situar els apicultors en dificultats econòmiques, suposa una amenaça per al procés de pol·linització i com a conse-qüència pot repercutir en la productivitat d´altres sectors i en la salut del medi.Cal tenir en compte que els programes a escala estatal i nacional són les úniques vies per compensar els apicultors.L´increment de la partida pressupostària in-dica, doncs, una presa de consciència de la Comissió pel que fa als problemes d´un sector tan sensible com és l´apícola.Els programa de l´Estat espanyol ha es-

El sector apícola no té ajuts directes de la PAC. Darrerament però, s´han

produït documents i resolucions que indiquen

una preocupació creixent dins de l´àmbit

comunitari per la situació de l´apicultura als Estats

membres i la importància de preservar-la com a garantia, no solament pel que fa a l´aspecte

ambiental, sinó de la mateixa producció

d´aliments. .

Text: redacció

desembre 2010 • NÚMERO 22

5

A FONS

lat Bee mortality and bee surveillance in Europe (Mortalitat i vigilància de les abe-lles a Europa) es recull que són molts fac-tors els que estan involucrats en les cau-ses del descens de la població d´abelles. Entre els factors que es s´hi consideren hi ha les malalties i plagues, la intoxicació amb plaguicides, els efectes dels conreus modificats genèticament i l´estrès relacio-nat amb el canvi en la nutrició i les condi-cions climàtiques.Es constata, a més, que els sistemes de vi-gilància dels estats membres de la Ue són fluixos en general, que no hi ha dades re-presentatives a escala nacional ni dades comparables sobre les pèrdues de colònies en l´àmbit de la Ue. també hi ha una carèn-cia general de normalització i armonització a escala de la Ue pel que fa a la recollida de dades. Tampoc no s´ha creat un sistema de control armonitzat i eficaç per estimar el grau de mortalitat de les abelles o impe-dir en el possible la seva mort. Per tot això, la Comissió té la intenció de iniciar un programa pilot de vigi-lància a final de 2011.

Laboratori de referència de la Ue per a la salut de les abellesCom a part de l´estratègia, darrerament s´ha fet una avaluació específica externa dels laboratoris de referència de la Ue en el camp de la salut animal i dels animals vius. Una de les recomanacions formulades en l´avaluació era la de crear un nou labo-ratori de referència de la Ue per a la salut de les abelles, que hauria d´estar operatiu l´abril de 2011.

Aquest laboratori s´encarregarà d´estudiar les qüestions científiques plantejades en l´informe de l´EFSA que hem esmentat, en-tre elles l´establiment de les condiciones bàsiques per a l´aplicació de programes de vigilància eficaços.La primera feina a fer serà oferir suport al programa de vigilància pilot al que s´ha fet referència. El finançament d´aquest labora-tori procedirà dels recursos dels que es dis-posa actualment.Per tant, la Comissió té previst de-signar un laboratori de referència de la UE pe a la salut de les abelles, que hauria de ser operatiu l´abril de 2011.

millora del coneixement de la salut de les abelles: contribució del programa de millora de la formació per augmentar la seguretat alimentàriaL´atención a la salut de les abelles ha aug-mentat i ara forma part de la iniciativa de millora de la formació per augmentar la seguretat alimentària.

disponibilitat de medicaments ve-terinaris per a les abellesSegons les associacions d´apicultors, no hi ha prou medicaments autoritzats per trac-tar les malalties de les abelles. Aquest és un problema molt generalitzat quan el mercat de medicaments veterinaris és petit i la rendibilitat de la inversió per a les em-preses és baixa.Entre las disposicions específiques destina-des a promoure la innovació i el desenvo-lupament de nous medicaments veterina-

ris per petites i mitjanes empreses s´inclou l´assistència administrativa, i en relació als procediments, reduccions, exempcions o aplaçaments de tasses.La disponibilitat de medicaments vete-rinaris (inclosos els destinats a les abe-lles) també es planteja en el context del reexamen del marc jurídic aplicable a aquests productes per a usos o espe-cies menors.

Aspectes relacionats amb la seguretat alimentària (residus en la mel)D´acord amb la legislació vigent, els Es-tats membres han d´adoptar les mesures necessàries per garantir que, si no hi han medicaments veterinaris autoritzats en un Estat membre per tractar la malaltia d´una espècie, el veterinari pugui, de forma ex-cepcional, fer un ús no contemplat dels medicaments dins d´uns límits estrictes. És l´anomenat procediment “en cascada”.Pel que fa a les substàncies utilitzades se-gons el sistema “en cascada”, no hi ha normes clares sobre els límits màxims de residus. Això genera inseguretat jurídica tant en els productors (apicultors i veteri-naris) como en els consumidors (autoritats competents de la seguretat alimentària i, en última instancia, el consumidor) i pot conduir a una distorsió potencial del mer-cat interior de la mel.La Comissió adoptarà normes sobre els límits màxims de residus per a les substàncies utilitzades segons el sis-tema en cascada i sobre l´establiment de punts de referència compensatoris

66

A FONS

prendre més mesures, tal com ha pas-sat amb alguns insecticides alliberats de forma accidental durant la sembra de llavors tractades.Per altra banda, la Comissió està revisant els requisits sobre les dades per a la pre-sentació d´expedients de plaguicides, en-tre altres coses per tal de millorar la pro-tecció de les abelles mel·líferes. les parts interessades han tingut l´oportunitat de manifestar els seus punts de vista sobre les virtuts i els defectes del marc actual jurídic i sobre la manera de millorar-lo.

posició segons la qual només es poden autoritzar a escala de la Ue aquells pla-guicides, l´ús dels quals no té efectes in-acceptables sobre la salut de les abelles o sobre les mateixes abelles o en comporta una exposició insignificant.Els efectes dels plaguicides sobre les abelles s´avaluen abans d´autoritzar-ne el seu ús, i si és necessari, s´imposen mesures apropiades per mitigar els riscos. Si la Comissió té coneixement d´efectes adversos de-gut a l´ús de plaguicides es poden

per emprendre accions. Això facilitarà el control armonitzat dels aliments co-mercialitzats a tota la UE i, a la fi, mi-llorarà la claredat i la seguretat del marc jurídic de la UE.

PlaguicidesQuant als plaguicides, el 2009 es va adoptar un nou Reglament del Parla-ment Europeu i del Consell relatiu a la comercialització de productes fitosanita-ris. Aquest nou Reglament substitueix la Directiva 91/414/CEE. Es manté la dis-

dades del cofinançament2011 2012 2013

estat membre Núm. % Total Cofinanç. Total Cofinanç. Total Cofinanç.

(em) (em+Ue) (em+Ue) (em+Ue)

bèlgica 112.000 0,801 571.800 285.900 571.800 285.900 571.800 285.900

bg 617.420 4,415 3.773.392 1.675.424 3.827.078 1.670.033 3.663.463 1.662.376

rep.Txeca 497.946 3,561 2.500.000 1.250.000 2.575.758 1.287.789 2.632.576 1.316.288

dinamarca 170.000 1,216 357.858 178.929 340.657 170329 365.115 182.557

Alemanya 711.913 5,091 3.022.300 1.511.150 3.022.300 1.511.150 3.022.300 1.511.150

estònia 24.800 0,177 99.191 49.595 99191 49.595 99191 49.595

el 1.502.239 10,742 5.600.000 2.800.000 5.600.000 2.800.000 5.600.000 2.800.000

espanya 2.459.373 17,586 11.000.000 5.500.000 11000000 5.500.000 11.000.000 5.500.000

França 1.338.650 9,572 5.500.000 2.750.000 5.500.000 2.750.000 5.500.000 2.750.000

Irlanda 24.000 0,172 100000 50.000 100.000 50.000 100.000 50.000

Itàlia 1.127.836 8,065 7.728.265 3060.484 7.820.761 3.050.631 7.856.658 3.036.648

Xipre 43.975 0,314 233.000 116.500 233.000 116.500 233.000 116.500

Letònia 64.133 0,459 270.192 135.096 270.192 135.096 270.192 135.096

Lituània 117.977 0,844 1.158.480 320.141 1.158.480 319.111 1.158.480 317.648

Luxemburg 8.171 0,058 45.600 22.173 45.600 22.101 45.600 22.000

Hongria 900.000 6,435 4.020.000 2.010.000 4.020.000 2.010.000 4.020.000 2.010.000

malta 2.722 0,019 13.974 6.987 13.974 6.987 1.3974 6.987

Holanda 80.000 0,572 334.200 167.100 334.200 167.100 334.200 167.100

Àustria 367.583 2,628 150.000 750.000 1.500.000 750.000 1.500.000 750.000

Polònia 1.123.356 8,033 5.030.000 2.515.000 5.030.000 2.515.000 5.030.000 2.515.000

Portugal 562.557 4,023 2.517.000 1.258.000 2.517.000 1.258.000 2.517.000 1.258.000

romania 1.280.000 9,153 8.065.570 3.473.395 9.813.679 3.462.218 10.886.824 3.446.343

eslovènia 142.751 1,021 889.500 387.368 889.500 386.121 889.500 384.351

eslovàquia 35.689 1,685 2.000.000 639.563 2.000.000 637.505 2.000.000 634.582

Finlàndia 46.000 0,329 200.686 100.343 200.826 100.413 201.191 100.596

suècia 150.00 1,073 485.659 242.829 485.659 242.829 485.659 242.829

Anglaterra 274.000 1,959 1.790.738 743.523 1.790.738 741.131 1790.738 737.773

Total 13.985.091 100 68.807.404 32.000.001 70.768.130 32.000.001 71.817.505 32.000.001

desembre 2010 • NÚMERO 22

7

A FONS

Organismes modificats genètica-ment (OmG)Pel que fa als OMG, tot i que la mortalitat de les abelles s´ha produït a tot el món, no s´ha informat que hi hagi diferències entre les zones on està estès el conreu d´OMG (Amèrica) i aquelles on és molt menys co-mú, com Europa, o fins i tot en els Es-tats membres en què s´ha prohibit cultivar OMG. La Comissió diu que aquesta consta-tació fa que no se sostingui la hipòtesi que la mortalitat de les abelles estigui relacio-nada amb l´increment del conreus d´OMG. la legislació de la Ue és molt prudent, i abans de poder conrear una planta modi-ficada genèticament, ha de ser autoritzada segons la Directiva 2001/18/CE19 o el Re-glamento (CE) núm. 1829/200320, desprès d´una exhaustiva avaluació científica del risc per part de l´EFSA que té en compte, entre altres coses, els possibles efectes adversos dels OMG sobre les abelles.

Protegir les abelles de la la pèrdua de biodiversitatLa pèrdua de biodiversitat afecta també la salut de les abelles. Entre les causes di-rectes de la pèrdua de biodiversitat hi tro-bem, per una banda, el canvi en l´ús del sòl i l´ús intensiu i inadequat que se´n fa, i per altra banda l´abandonament de terres. També el fet de deixar de fer certes pràc-tiques agrícoles i forestals tradicionals, que tot sovint generaven hàbitats rics en espè-cies. La pèrdua i la fragmentació dels hàbi-tats, la contaminació i els agents patògens són alguns dels factors que poden ser da-rrera d´aquesta tendència. Un altre factor

que cal considerar són els canvis en el ca-lendari de pol·linització deguts al canviscli-màtic, així com la propagació de especies d´insectes invasores que prevalen sobre els pol·linitzadors nadius.Cada cop hi ha més proves científiques que diuen que les abelles que tenen accés a una barreja de pol·len de plantes diferents són més sanes que les que s´alimenten d´un sols tipus de pol·len.Els programes de desenvolupament rural ofereixen una gamma de mesures agroam-bientals per al foment de la biodiversitat. Algunes s´adrecen als apicultors i s´ha de-mostrat que generen beneficis.La Comissió està preparant també una comunicació sobre la Estratègia de Biodiversitat de la UE per aconse-guir l´objectiu d´Europa 2020 en que s´analitzaran les formes d´impedir o mi-tigar la pèrdua de biodiversitat incidint en les seves causes. S´espera que la po-sada en marxa d´aquesta estratègia tin-gui un efecte beneficiós per a la salut de les abelles.

Política agrícola comú i salut de les abellesA més de les mesures agrícoles i ambientals, en el Reglament (CE) núm. 1234/2007 del Consell, pel qual es crea una organització comuna de mercat agrícoles i s´estableixen disposicions específiques per a determinats productes agrícoles (Reglament únic per a les OCM), es disposa una sèrie de mesures de suport del sector apícola. Aquestes me-sures es poden incloure en els programes d´apicultura dissenyats pels Estats membres

i, es considera subvencionable, la despesa corresponent pot ser finançat en part per la Ue. els programes duren tres anys. La Comissió ha presentat al Consell i al Parlament Europeu un informe sobre l´aplicació de mesures destinades a mi-llorar les condiciones de producció i co-mercialització dels productes apícoles en el període 2008-2010. A la conclusió de l´informe es diu que els programes estatals han beneficiat el sector apíco-la, tant pel que fa als Estats membre com als mateixos apicultores.

Investigació sobre la salut de les abellesla Ue dóna supo r t a l s p ro j e c t e s d´investigació sobre la salut de les abelles a través del VII Programa Marco.En total, el pressupost de la UE de-dicat a la investigació relaciona-da amb les abelles mel∙líferes i al-tres pol∙linitzadors ésd´uns 10 milions d´euros. Els projectes en curs investi-guen el descens dels pol∙linitzadors a Europa tant els silvestres com els domèstics, incloses les colònies d´abelles mel∙líferes, i de les seves pos-sibles causes així com del desenvolupa-ment d´eines de diagnosi apropiades.La Comissió dóna suport al projecte Co-loss25/COST, que ha creat una xarxa a tota Europa d´investigadors i entitats interessades per fer un seguiment de la desaparició de colònies i al fet d´unir esforços amb tots els qui participen en programes d´investigació per entendre i combatre els factors respon-sables de les grans pèrdues de colònies.

8

Josetxo rodrigUez

El diumenge 28 de no-vembre es va celebrar la Trobada d'Apicultors

Lleidatans 2010, al Càmping la Noguera, de Sant Llorenç de Montgai.A partir de les 11 del matí va començar la recollida de les mostres que es varen presentar al 8è Concurs de Mels. El jurat del concurs estava format per en Miquel Alemany, en Joan Graells i Sandra Garcés, que van puntuar les mostres presen-tades en les categories de ro-mer, milflors i muntanya. Tam-bé es va convocar el 7è Premi

per a les innovacions apícoles. A les 12 van començar les xe-rrades a càrrec de Josep No-guer i d´Esteve Miràngels, amb la presentació del V Manual del Maneig de les Abelles, el llibre sobre la feina de l’apicultor i que complementa els publicats de la mateixa col·lecció, espe-cialment dedicat a tots aquells apicultors que tot just acaben de començar en aquesta acti-vitat. Tot seguit, Esteve Miràn-gels va parlar sobre el control integral de la varroasi.A les dues del migdia tothom va poder disfrutar del dinar de germanor, que va ser gratuït

Trobada d'Apicultors Lleidatans 2010

per als socis que han realitzat el programa sanitari. A la so-bretaula es va fer el sorteig, entre els presents, d'un pernil ibèric i de 10 lots de torrons. Un cop acabat el repartiment de la sort, es va fer l'acte de lliurament dels premis a càrrec del president Josep Ma Bonet.

Guanyadors concurs de mels:Mel de romer: Ignasi VallèsMel de milflors: Joan ma LlorensMel de muntanya: ramon Novau

Premi millor mel d’or: Carme TarragonaCada guanyador va rebre una placa commemorativa i un pre-mi de 50 euros. Per a la millor mel d´or es va establir un nou premi de 200 euros.

Guanyador del premi per a les innovacions apícoles:1er premi: compartit entre Jo-sep Canela i Carme Tarrago-na, q ue varen rebre una placa commemorativa i un premi de 150 euros.Que hi tornem tots l’any que bé!

NOTÍCIES DE LES ASSOCIACIONS

l L´Esteve Miràngels va parlar sobre el control de la varroasi

l Demostracions sobre el maneig de les eines l Els premiats amb el guardó

l Puntuant les mels per al concurs

desembre 2010 • NÚMERO 22

9

Josetxo rodrigUez

L'11 de novembre passat un grup de 16 persones entre socis i acompan-yants va participar en

el viatge a Còrdova que va or-ganitzar Apicultors Lleidatans Associats. L´objectiu d’aquesta sortida era l´assistència al VI Congreso Nacional de Apicultu-ra, que es va celebrar el 12 i 13 de novembre, i alhora aprofitar l´avinentesa per visitar la capital cordovesa.Aquest Congrés era el primer que se celebrava desprès de 20 anys, ja que el darrer fou el de 1990.El dijous dia 11 ens vam citar a l´estació de ferrocarril de Lleida, ja que per arribar fins a Còrdo-va varem pensar que l´AVE era la millor opció, tenint en comp-te factors econòmics i de co-moditat.El divendres dia 12, a les 10 del matí, va tenir lloc la inaugura-ció del Congrés a la Facultat de Veterinària. Al llarg dels dies 12 i 13, el Congrés es va desen-volupar en quatre espais o sa-les de la mateixa Facultat, on s´exposaven les diverses temàti-ques apícoles: Biologia i flora, Productes apícoles, Apicultu-ra ecològica, Economia, tecno-logia i percepció social, Sanitat apícola, Selecció d’abelles, i un espai de pòsters apícoles.

Viatge a Còrdova. “VI Congreso Nacional de Apicultura”

si. Es van presentar experiències realitzades a Galícia, País Basc, i els estudis i experiències dels professors Padilla i Flores, del departament de zoologia de la Universitat de còrdova.Mentrestant, als passadis-sos es va sentir parlar molt d’ascosferosi (micosi, poll es-caiolat), que en general, i en determinades geografies de l’Estat, té darrerament una cer-ta incidència, però de moment no hi ha una resposta clara.Els dos dies de Congrés vam di-nar a la mateixa facultat, i des-près de la clausura, que es va fer el dissabte a dos quarts de deu de la nit, tots els assistents al Congrés van ser convidats a un còctel a les Cavallerisses (prop de la Mesquita), on vam gaudir de molt d´art, de gastro-nomia i d´un bon ambient.El diumenge al matí, la tornada cap a Lleida, però… quina me-ravella, Còrdova!

l Els apicultors lleidatans que varen assistir al Congrés de Còrdova

Moltes comunicacions, conferèn-cies i taules redones es feien al-hora, i l’assistència a tots els ac-tes resultava impossible.Des d´un punt de vista molt personal, destacaria tres temàti-ques d´aquest Congrés: En primer lloc, la que fa re-ferència a 1a situació de la varroasi a escala estatal: la presència de varroasi a totes les mostres estudiades; una ges-tió no adequada ni coordinada dels apicultors com a col·lectiu, afavoreix la pèrdua de eficàcia dels medicaments registrats à l’AEMPS per l´aparició de resis-tències, així com el mateix dis-seny del format dels medica-ments, ideats més per a arnes verticals de capçals oberts que per a la caixa Layens, que és la més usada a l´Estat espanyol, un 80% segons l’últim cens de 2010, fet que permet par-lar de fracàs en la lluita contra la varroasi, un factor important

sense dubte en el fenomen del despoblament d’abelles del que tant es parla últimament.En segon l loc, i l l igat a l punt precedent, la reitera-ció dels tractaments antiva-rroa els últims 25 anys fa que l’acumulació d´acaricides i pes-ticides a la cera sigui conside-rable, sobretot clorfenvinfos i tau-fluvalinat, de manera que hi ha estudis que confirmarien la contaminació del pol·len en-silat en contacte amb aquestes ceres, i la repercussió negativa sobre la salut de les abelles, de forma que es podria establir un lligam entre cera contaminada i mortalitat d’abelles dins del procés de despoblament. Una alternativa possible seria trobar la manera de descontaminar la cera de pesticides a un preu raonable.Finalment va ser també inte-ressant la temàtica de selecció d’abelles resistents a la varroa-

NOTÍCIES DE LES ASSOCIACIONS

10

VII Concurs de fotografia, tardor 2010NOTÍCIES DE LES ASSOCIACIONS

Castellar del Vallès 15 de novembre de 2010 organitza: Associació d’Apicultors de barcelona. col·labora: Ajuntament de castellar del Vallès

l Primer premi: flora apícola. Títol: Esplendor. Autor: Carme Vidal

l Tercer Premi: flora Apícola. Títol: Pol·linització 3. Autor: Miquel Soligó

l Primer Premi: Treballs Apícoles. Títol: Tornada a casa. Autor: Carme Vidal

l Segon Premi: Treballs apícoles. Títol: La picada. Autor: Sílvia Tàpial Segon premi: flora apícola. Títol: Flor groga 3. Autor: Francesc Montfort

lTercer Premi: Treballs apícoles. Títol: Sol contra l’eixam 4. Autor: Daniel Segura

L´ASAB va convocar la setena edició del concurs de fotografia, esdeveniment que organitza jun-

tament amb l´ajuntament de Castellar del Vallès. El lliurament dels premis es va fer el dia 15 de novembre al recinte del Mercat Municipal i va anar a càrrec d´Aleix Canalís, tinent d´alcalde de l´Àrea de Territori i de Salvador Mallo-fré, president de l´ASAB.El concurs té dues categories: la de Flora apícola i la de Treballs apícoles.Aquí podeu veure les fotos guanya-doresEls premis són 200 euros per als pri-mers, 100 per als segons i 50 per als tercers.

FRANCESC GRAELLS

Secretari de l´ASAB

desembre 2010 • NÚMERO 22

11

Informació de l'AsAb

NOTÍCIES DE LES ASSOCIACIONS

subjectivitat en el procés. L´anàlisi de cera permet conèixer la qualitat en termes químics, amb la quantificació de pos-sibles agents nocius, i permet també conèixer l’origen. S’ha de comptar que la cera és una substància grassa que recapta i dissol en el seu sí multitud de substàncies també de naturale-sa lipídica. Per això esdevé reser-vori de molts dels components químics que s’introdueixin a l’arna en fer els tractaments. A banda, per la seva consistència,

l L'esquerra a dreta: Francesc Montfort, Aleix Canalís, regidor de Castellar del Vallès, Daniel Segura, Silvia Tapia, Carme Vidal, Miquel Soligó i Francesc Graells, que representava l'ASAB

L'ASAB ha tingut oca-sió de formular un pe-tit assaig, sense rigor estadístic, però sí amb

uns resultats que permeten bones raons de reflexió. En el laboratori agroalimentari IR-TA, de Cabrils, i per mà d’un bon col·laborador, en Josep Serra, s’han fet analitzar dife-rents paràmetres químics de tres mostres de cera d’origen desconegut pel laboratori, però correctament identifi-cades per la J. D. a fi d’evitar

a la cera hi queden preses res-tes o mostres biològiques gene-rades per les mateixes abelles, però també formes vitals de mi-croorganismes (espores, ous, ...) que en fa perillosa la seva reuti-lització sense desinfecció prèvia. Amb els resultats a la mà s’ha trobat que només la cera amb certificat ecològic ha com-plert amb els llindars de to-lerància dels components quí-mics habituals, mentre que a les dues mostres de cera con-vencional s’hi ha trobat residus

en excés per exemple de Supo-na, substància d’ús prohibit en l’actualitat. Això ens fa pensar que cada cop haurem de ser més exigents amb la qualitat i coneixença de la cera que fem servir. Seria inte-ressant que en comprar làmines de cera demanéssim una còpia de l’anàlisi pertinent, per com-provar que les concentracions dels tòxics siguin en els llindars permesos per la normativa. Des d’ASAB us podem assessorar en la interpretació dels resultats.

Assegurança d’arnesCada any és renova la llista del segurs dels ruscs que tenim contractats amb Mapfre, ús preguem que si desitgeu can-viar el número dels ruscos asse-gurats, ens ho dieu lo més aviat possible.

Apicultura ecològicaDisposem de la normativa ofi-cial que es necessita per fer-se apicultor ecològic. Al soci que li interessi només ho ha de dema-nar a la secretaria.

marcadorL’Associació disposa d’un mar-cador d’arnes. Recordeu que les caixes han d’estar marcades in-deleblement amb el vostre nú-mero d’explotació ramadera.

Guanyadors del concurs de fotografia de l'ASAB

12

NOTÍCIES DEL SECTOR

Programa sanitari de la federaciód’apicultors de catalunya

La Federació d’Apicultors de Catalunya és una ADS constituïda per tots els

apicultors associats a la coope-rativa i associacions següents:• Apícola tarragonina sccl.• Associació d’Apicultors de

Barcelona (ASAB).• Apicultors lleidatans Asso-

ciats (ALLA).• Associació catalana

d’Apicultors (AC d’A).• Apicultors gironins.L’àmbit d’actuació de l’ADS és tot el territori de Catalunya i, conjuntament, volen millorar la sanitat de les seves abelles amb el control o eradicació, sempre que sigui possible de les malal-ties que les afecten.Actualment les malalties sobre les que s´actua són la varroa-si, la loque europea i la loque americana.

VarroasiLa varroasi és una malaltia pa-rasitària provocada per l’àcar Varroa destructor que afecta l’abella en tots els seus estadis de desenvolupament. Produeix un debilitament progressiu de la colònia, i sense un tracta-ment adequat en comporta la

desaparició. A més a més, l’àcar pot transmetre altres malalties a la colònia (virosi, loque…).Per mantenir uns nivells baixos d’infestació cal fer tractaments sistemàtics, però com que no existeix cap producte efectiu al 100%, s’han de combinar els tractaments antiparasitaris amb un bon maneig dels ruscos.

Control de la varroasiEs fan controls de forma periò-dica a un 30% de les arnes dels associats.Aquestes arnes s’escullen de forma aleatòria a cada abellar i es realitzen durant tot l’any, excepte l’hivern ja que no és aconsellable obrir les arnes.Els controls consisteixen en la col·locació de papers untats amb parafina al fons de les ar-nes, recollir-los a les 24 hores i comptar el número de varroesque s´hi veuen.Aquest control determina el grau d’infestació dels ruscos i la urgència o no del tractament.Segons sigui el grau d’infestació les pautes de tractament seran les següents:• Abellars on la infestació

per varroa és molt baixa o

nul·la: fem un tractament anual

• Abellars on la infestació és mitjana o alta: fem 2 o més tractaments a l’any, se-gons siguin els nous controls de varroa amb els papers parafinats, o altres proves de control de varroa.

Tractament contra la va-rroaEls productes que es fan servir contra la varroa tenen una sè-rie de característiques comunes que els fan molt adients per al tractament.Els productes escollits són:• Molt efectius contra la va-

rroa• Molt poc tòxics per a les

abelles• No deixen residus en els

productes de l´arna (en-cara que és millor no uti-l itzar-los en època de recol·lecció).

• No són perjudicials per al medi ambient

• El residu que deixen és de fàcil eliminació.

Els productes autoritzats per al tractament de varroa són els se-güents:• APIsTAN, tires antiparasi-

tàries. es col·loquen 2 tires per rusc i es retiren entre les 6 i 8 setmanes de la seva col·locació. No és necessari

temps d’espera per a la recol·lecció de la mel.

• APIVAr, tires antiparasi-tàries. es col·loquen 2 tires per rusc i es retiren a les 6 setmanes. Una vegada reti-rades les tires s’ha d’esperar 7 dies per la a recol·lecció de la mel.

• bAYVArOL, tires antipara-sitàries. es col·loquen 4 tires per rusc o 2 tires als nuclis i es retiren a les 6-7 setma-nes. No es pot treure mel mentre duri el tractament i els altres productes de l´arna no s’utilitzen fins la cam-panya següent.

• CHeCK-mITe, tires anti-parasitàries. es col·loquen 2 tires per rusc o 1 tira als nuclis i es retiren a les 6 setmanes. És aconsellable no fer servir per a la cria de reines.

• APIGUArd, gel. Producte a base de timol que actua contra la varroa i que a més millora les condicions sani-tàries de l´arna ja que actua també com a desinfectant. es col·loquen 2 safates de 50 g d’Apiguard amb un interval de 15 dies i és retira la segona safata a les 4 set-manes de la seva col·locació si les abelles ja s’han acabat el gel de timol. Aquest trac-tament és millor fer-lo quan

l Loque europea

l Varroa

desembre 2010 • NÚMERO 22

13

NOTÍCIES DEL SECTOR

ja s’ha fet la recol·lecció de la mel.

• eCOXAL, xarop. Producte a base d’àcid oxàlic que actua contra la varroa sobre abella adulta. L’aplicació es fa dissolent el producte amb xarop de glucosa (5g de producte amb 50 cc. de xarop) i aplicant 50 cc. per rusc i repetir als 21 dies. No té període de supressió. És important fer el tractament en absència de cria, ja que l’àcid oxàlic no actua con-tra les varroes que estan operculades amb les larves d’abella.

Per a l’apicultura ecològica uti-litzarem preferentment Ecoxal i Apiguard.També hi ha altres mètodes de lluita contra la varroa diferents dels que hem esmentat (àcid làctic, àcid fòrmic, vaselina…). Però per damunt d’aquests des-taca per la seva efectivitat la uti-lització de la cera de mascle. consisteix en la col·locació de cera estampada amb les cel·les més grans perquè la reina hi po-si allà una gran quantitat d’ous sense fecundar, aquests ous donaran lloc a larves de mas-cle i les varroes s’acumularan en aquestes larves ja que tenen més afinitat per aquestes larves que no per les larves d’obreres. Una vegada estan operculades les larves de mascle, és retiren els quadres del rusc i es des-trueixen.

Loque europeaLa loque europea és una malal-tia bacteriana de les abelles pro-duïda pel bacteri Melissococcus pluton o Streptococcus pluton que afecta les larves de les abe-lles i en produeix la mort. Hi ha també altres bacteris que te-nen importància a l’hora de la difusió de la malaltia dins de l’arna ja que l’afavoreixen. Són l´ Achromatobacter eurydice i el

Bacillus alvei.L’expansió de la malaltia dins de la colònia la fan les abelles mainaderes que, en alimen-tar les larves, van transmetent els bacteris d’una larva a l’altra. Aquest bacteri un vegada és a l’estómac de la larva es multi-plica ràpidament i li produeix la mort en dos o tres dies.El diagnòstic es fa observant la cria dels quadres. Normalment les larves estan afectades abans d’opercular i es van enfosquint fins a tenir un color castany in-tens. Si la infecció no és gaire greu poden arribar a operculars i morir més tard, és llavors que quan obrim aquestes cel·les ens trobem una massa filamentosa i d’olor intens (a cola de fuster).

Loque americana La loque americana és una malaltia bacteriana de les abe-lles produïda pel germen Ba-cillus larvae. Aquest germen presenta dues formes, la multi-plicativa (quan és a l’interior de les larves) i la permanent. Les espores són la seva forma infec-tiva i de resistència a les adver-sitats.El diagnòstic, igual que en el cas anterior, es fa observant la cria. En aquest cas la majoria de larves ha arribat a opercular i, per tant, és aquí on ens hau-rem de fixar si els opercles es-tan enfonsats, són mes foscos i si estan perforats pel centre, si la posta és irregular, si hi ha lar-ves mortes dins de les cel·les, si es formen filaments en inten-tar extreure el contingut de les cel·les, l’olor que desprenen els quadres de cria.Per poder diferenciar correcta-ment aquestes dues malalties sempre és millor fer un diagnòs-tic més acurat al laboratori.Una vegada diagnosticada una d’aquestes dues malalties a un assentament s´ha de procedir primer a la identificació de totes

les arnes i fer un estudi minu-ciós de totes elles. Si les arnes afectades són poques procedim a la seva destrucció i continuem vigilant les altres molt estricta-ment. Aquest assentament el deixem aïllat, en la mesura del possible, fins que poguem asse-gurar que no queden restes de loque a cap de les arnes.Si la infecció no és molt greu, però afecta a moltes arnes es pot instaurar un tractament a base d’antibiòtics per eliminar la major quantitat de gèrmenspossible.Per ev i tar la t ransmiss ió d’aquestes malalties és fona-mental aplicar unes mesures es-trictes d’higiene i desinfecció a les nostres colònies. Aquestes mesures nomes cal posar-les en pràctica amb arnes que estiguin

en bon estat. Si estan en mal estat és millor cremar-les i com-prar-ne de noves.La neteja i desinfecció de les caixes s’ha de fer a fons, co-mençant per rascar les restes de cera i pròpolis que puguin quedar, desprès cal flamejar tot l’interior del rusc, rentem amb un desinfectant (lleixiu, so-sa càustica, clorhexidina, amoni quaternari…) la deixem assecar i ja és a punt per tornar-la a uti-litzar.Els quadres, si no els hem des-truït, s’han de bullir com a mí-nim a 100 graus per eliminar les espores. També seria bo que aquestes arnes es bullissin amb parafina, ja que la temperatura a la que s´arriba destrueix totes les espores de la loque america-na.

Venda a l’engròs

i al detall de mel,

pol·len i gelea

l Loque americana

1414

NOTÍCIES DEL SECTOR

Aquest insecte invasor és originari d´Àsia i es va trobar a França per pri-

mera vegada el 2004. Ara han estat els experts del Instituto Vas-co de Investigación y Desarrollo Agrario, Neiker-Tecnalia els que han detectat per primera vega-da a l´Estat espanyol la presència d´una vespa asiàtica que devora les abelles mel·líferes, en delma les colònies i és una amenaça se-riosa per als apicultors europeusL´hàbitat natural d´aquestes ves-pes invasores (Vespa velutina) se situa a la Xina, al nord de la Ín-dia i també a Indonèsia. Va ser a França quan es va detectar per primera vegada a Europa i s´especula que es va introduir gràcies a un contenidor de fusta sense tractar que havia arribar al port de Bordeaux.És de color fosc i té el tòrax i l´abdomen pràcticament negre, excepte el segment quatre que és groc. Les postes de color marró amb les puntetes grogues. Les reines arribem a mesurar 40 mm.El seu comportament és molt agressiu i depredador i ma-ten les abelles de la mel per alimentar-se´n. Des de la seva arribada a França, la Vespa velutina se ha estès pel sud del país, ha colonitzat to-ta l´Aquitània i fins i tot algunes

zones centrals.Fa poc que se´n varen detectar dues colònies a una localitat fran-cesa fronterera amb Irún, que van aconseguir ser identificades gràcies a les mostres aportades per apicultors guipuscoans.A França s´han pogut cons-tatar atacs diürns a colònies d´abelles. Viuen en nius en for-ma de pilotes que construei-xen al capçal dels arbres i que construeixen de juny a desem-bre. Les colònies poden arribar a ser de 1.500 individus. Se si-tuen davant dels ruscos de les abelles de la mel i esperen que arribin les obreres carregades de pol·len, les capturen i les porten als seus nius on les devoren.També hi ha casos en que s´han introduït en els ruscos i poden acabar amb tot l´eixam, força de pressa.En ser noves dins del nostre eco-sistema, les abelles no tenen sis-temes de defensa per actuar-hi en contra. En canvi les abelles asiàtiques es defensen atacant en massa i creant una mena de bo-la d´abelles entorn de la invasora que en fa pujar la temperatura. Com que les abelles poden su-portar més graus que no pas les vespes, sobreviuen mentre que la Vespa molt més sensible a la ca-lor mor.

L´Institut Basc d'Innovació Agrària (Neiker) ha alertat sobre el pe-rill d´aquesta nova espècie per a l´apicultura, així com per el man-teniment de la biodiversitat dels nostres ecosistemes. Des de Neiker es recomana l´ús de trampes per capturar les ves-pes treballadores i la reina. La cer-vesa, col·locada en un recipient a l´abellar és eficaç perquè s´hi abo-quen, ja els hi agrada molt i hi moren ofegades. Si es localitzen els nius, es poden destruir, tot i que no és una feina fàcil. També

es poden buscar i matar totes les vespes reina que es trobin dins de l´àrea d´influència de les abelles. Així com també es poden utilit-zar trampes per a vespes als vol-tants del rusc per evitar-ne la de-predació. Finalment és molt recomana-ble al destrucció dels nius de les vespres per evitar que es repro-dueixin. El moment més adequat és fer-ho abans de la migració de les vespres reina a la tardor. Cal fer-ho en molt de compte perquè són perilloses.

es detecta la Vespa velutina per primer cop a l´estat espanyol

L´apicultura tradicional a la Conca de barberà

el l 16 de desembre pas-sat es va fer una roda de premsa al col·legi de pe-

riodistes de Lleida per presentar les obres guanyadores dels pre-mis de la Fundació Món Rural. Enguany el Premi d'assaig ha estat per a un llibre de Manel Martínez titulat Apicultura tra-dicional a la Conca de Barberà, editat per Cossetània Edicions.El llibre recull la manera com es feia l´apicultura fins a la in-

troducció dels quadres mòbils que va revolucionar la manera de fer de fins aleshores i va ser la porta cap a l´apicultura mo-derna. Ara bé la vella mane-ra de fer ha deixat petja en el lèxic, en les eines, en les cons-truccions apícoles... tota una ri-quesa etnogràfica que el treball de Manel Martínez ajudarà a entendre a les generació actual i preservar-ho per a les genera-cions futures.

desembre 2010 • NÚMERO 22

1515

NOTÍCIES DEL SECTOR

Catalunyam! Aliments de qualitat produïts només a Catalunya

ANdreU cArAlt/ArNes

se t m a n e s m é s t a rd , l’Associació de Mercats Municipals de Barcelo-

na es posa en contacte amb Unió de Pagesos i s’acorda estudiar la possible viabili-tat de mirar de reduir el nom-bre d’intermediaris entre pa-gès i botiguer, per tal de poder guanyar marge els productors, per una banda, i els comer-ciants, per l’altra. Així es podria oferir al mercat un producte de qualitat i d’origen local (Cata-lunya) i, per tant, diferenciat. Per tal de poder-lo presentar al consumidor calia, doncs, dispo-sar d’una marca que l’aglutinés i que el pogués identificar cla-rament entre la resta de pro-ductes que s’ofereixen al mer-cat. L’Associació Catalana de Productors Agraris i Comer-c iants de la Terra (ACPACT), entitat sense ànim de lucre constituï-da durant l’estiu de 2007 per tres en-titats diferents (la Unió de Pa-gesos, l’Associació de Mercats Municipals de Catalunya1 i la Confederació del Comerç de Catalunya), es crea amb un do-ble objectiu clar: el foment dels productes agroalimentaris ca-talans i la identificació del pro-ducte català de qualitat al con-sumidor a través del foment de la marca Catalunyam!L’ACPACT és, doncs, el resul-tat d’aquella acció sindical i fruit de l’estudi de la viabili-tat de les diferents opcions es-tudiades. La idea original de

guanyar marge amb la reduc-ció d´intermediaris es transfor-ma en la idea de controlar el marge de les diferents baules de la cadena i poder assegurar al consumidor un preu just des del productor a ell (a part de totes les bondats intrínseques dels productes de proximitat). Per tal de dur a terme aquest doble objectiu de foment del producte català i posada en valor del producte català de qualitat, l’ACPACT ha comp-tat amb el suport de la Secre-taria de Comerç de la Genera-litat, de Unió de Pagesos, de l’Associació de Mercats Muni-cipals de Catalunya i amb els fons propis de l’ACPACT, pro-vinents d’una comissió varia-ble sobre el preu al productor que liquida un intermediari o el propi productor, segons el

tipus de distribució que segueix el producte. Per posar un exem-

ple: en el cas de la fruita i l’horta, on

el producte passa per Merca-barna, el liquida l’assentador de Mercabarna, però en el cas de l’oli d’oliva verge ex-tra que va de la cooperativa al distribuïdor final, el liquida el productor. Aquesta comissió s’inverteix íntegrament en el foment dels productes catalans i de la marca Catalunyam! Per una banda, l’ACPACT es compromet i s’obliga amb campanyes de foment i pro-moció dels productes agroali-mentaris de qualitat, produïts i elaborats a Catalunya, i, més

concretament fent difusió, pro-moció i publicitat de la marca Catalunyam! Això, a la pràc-tica, s’ha anat traduint en su-port a l’etiquetatge i identifica-ció del producte Catalunyam!, promoció lligada a facilitar l’accés a fires dels productors que participen d’aquest pro-jecte, suport a campionats es-portius escolars, publicitat i ac-cions de promoció directa als Mercats Municipals de Barce-lona. P e r l ´ a l t r a , e l p ro d u c -tor té l’obligació d’informar l’ACPACT del volum de pro-ducte comercialitzat i del preu que ha percebut, tant amb marca Catalunyam! com sen-se marca, i només podrà co-mercialitzar producte amb la marca a través dels assentadors indicats per l’ACPACT. Així ma-teix, només podrà distribuir di-rectament als detallistes finals indicats per l’ACPACT. Per tal

d’assegurar el bon funciona-ment del sistema, l’ACPACT, igual que fa amb els produc-tors, també signa els convenis corresponents amb els assenta-dors i amb els detallistes finals que comercialitzen produc-te amb la marca. Finalment, també, el productor s’obliga a col·laborar amb l’AcPAct en les campanyes de foment i promoció dels productes agra-ris catalans que s’endeguin als punts de venta. El produc-tor només s’eximeix d’aquesta obligació en el cas que la col·laboració que se li demani sigui econòmica. Si voleu participar o saber més d’aquest projecte truqueu a la seu de la Unió de Pagesos (93 268 09 00) o envieu un e-mail a uniopagesos@uniopagesos.org.

1-AMMC: abans era l´AMMB, però all llarg d´aquests anys ha anat creixent.

l 19 de setembre del 2005 150 pagesos i pageses del sector de la fruita dolça, sota el lema pel futur de la nostra fruita, prou abusos, van repartir 5.000 kg de fruita d’estiu a 10 cèntims el kg, la mateixa quantitat que, a causa de la crisi de preus que aquest sector va patir durant la campanya de comercialització 2005-2006, es preveia percebre de mitjana.

l Cada dia més productes s´acullen a Catalunyam!

1616

Trobada del sector apícola a Hostalets de Pierola

s´evitin els riscos possibles i s´aconsegueixi un producte de seguretat i qualitat màxima.Per fer aquesta exposició s’ha convidat l´Alfons Albó, responsable de les auditories de l´ACSA i l´Alfons Vilarrasa, responsable de l’aplicació dels programes sanitaris del DAR. Ells explicaran els avantatges del seu ús des del punt de vista de l’Administració en els àmbits de la salut i la producció (Dept. Agri-cultura). Per la seva banda, Laura Magem, tècnica d´Àmbit Rural que n´ha fet la coordi-nació i redacció, serà l´encarregada d´explicar els punts més rellevants de la Guia.En la elaboració de la Guia hi ha participat el sector i ha estat revisada i aprovada pel grup d’autocontrol de l’ACSA (Agència Catalana de Consum, Agència de Salut Pública de Bar-celona, Associació Catalana de Municipis i Comarques, Departament d’Agricultura, Ali-mentació i Acció rural, Departament de Me-di Ambient, Departament de Salut, Departa-ment d’innovació, Universitats i empresa i la Federació de Municipis de Catalunya).

reines resistents a la varroaSi us anomenéssim J. Kefuss, segurament molts de vosaltres ens diríeu que seguiu els seus treballs sobre la selecció de reines resis-tents a la varroa. Doncs serà ell qui farà la se-gona ponència de la jornada.La varroasi, com tots sabem, està inclo-sa al Programa estatal de lluita i control de les malalties de les abelles (Reial Decret 608/2006), que diu que, com a mínim, cal fer un tractament a l´any amb productes re-gistrats, i això val tant per a l´apicultura tradi-cional com per a l´ecològica.Però els productes químics que s’utilitzen no són sempre efectius i quan són utilitzats en excés o en moments inadequats poden deixar residus a la mel.La varroasi ocasiona un perjudici important, no només per l´acció espoliadora de l´àcar Varroa destructor, sinó per l´aparició gene-ralitzada d´infeccions víriques i bacterianes tant en la cria com en les abelles, amb els coneixements i els mitjans actuals no es pot eradicar, i cal fer tractaments de manera sis-temàtica. Per això el treball de J. Kefuss so-bre la selecció per fer-hi front obre una nova via en la lluita contra aquesta malaltia.

Però qui és J. Kefuss? En John Kefuss és nord-americà, és un api-cultor reconegut que resideix a França des de 1974 i que treballa en un programa de

La jornada s´ha estructurat a l´entorn de dos temes importants per al sector: les bones pràctiques d´higiene i la cria de

reines resistents a la varroa.

Guia de bones pràctiquesLa primera ponència se centra en la presenta-ció de la Guia de bones pràctiques d’higiene en el sector apícola. Aquesta Guia és el re-sultat de l´aposta del sector per situar-se en el camí de l´excel·lència pel que fa a la mel, mitjançant la promoció de les pràctiques co-rrectes entre tots els participants en la cade-na alimèntaria, tal com han fet altres sectors.L´organisme que vetlla per aquest procés és l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA), que ha promogut i ha donat suport a l´elaboració de la Guia de bones pràctiques d’higiene en el sector apícola, una guia que per mitjà d´autocontrols en el sector vol aju-dar a aconseguir minimitzar els riscos que estan identificats i que cal prevenir. Hem de recordar que el productor és el màxim res-ponsable del producte final.La gestió dels riscos té com a pilars bàsics la prevenció, la priorització dels riscos més re-llevants i la resposta ràpida per eliminar qual-sevol producte o pràctica que pugui consti-tuir un risc.A la Guia de bones pràctiques d’higiene en el sector apícola es detallen i unifiquen els paràmetres i criteris de l’Administració per aprovar els autocontrols, de manera que

El 15 de gener, Hostalets de Pierola acollirà una nova

trobada de tot el sector apícola, organitzada per les cinc associacions que

vertebren el sector (ASAB, Apicultors Lleidatans,

Associació Catalana d´Apicultors, Apicultors

gironins, Cooperativa Apícola Tarragonina), per Unió de Pagesos i

per l´Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) i el DAR i gràcies

a l´hospitalitat de l´Ajuntament dels Hostalets

de Pierola que ha cedit el local per fer-ho.

Text: redacció

desembre 2010 • NÚMERO 22

17

selecció d’abelles resistents a la varroa, amb el mètode “Test de Bond” o “Viure o deixar morir”. La seva opinió és: “la selecció és una solució més saludable i econòmica que la utilització de mètodes químics, tant per a les abelles com per als apicultors”.J. Kefuss segueix la teoria del comportament higiènic de les abelles, és a dir, l’habilitat de les abelles obreres de desopercular les cel·les i eliminar la cria morta del seu interior. Aquesta capacitat pràctica no sembla espe-cífica d´una raça determinada; de colònies tolerants a la varroa n’hi ha, però els tracta-ments químics n´emmascaren la presència, segons Kefuss. J. Kefuss proposa desenvolupar diferents tests de supervivència, senzills per a la selec-ció d’abelles resistents a la varroa a través del recompte de varroa adulta, jove i immadura (aquest recompte indicarà el percentatge de reproducció de varroa) i el recompte de va-rroa sobre les abelles. Aquest test és molt eficaç però llarg, per això ara s´estan fent proves per accelerar-ne el procés. Com a resultat, només les abelles amb els mi-llors resultats són utilitzades per a la repro-ducció. Totes les línies estan contínuament en un procés de selecció. Amb aquesta pràctica s’aconsegueix la prevenció de l’aparició de la varroa, i en no utilitzar productes químics es rebaixen els residus i s´estalvien diners.J. Kefuss té un apiari comercial a la zona de Toulouse i a Xile. Actualment manté els seus abellars comercial sense tractaments i avalua en un 15% les pèrdues, iguals o inferiors als apicultors que en fan. L´originalitat del seu treball la fa extensiva a la manera de respon-dre a l'escepticisme dels seus resultats. És per això que ha anunciat el que anomena Desa-fiament Mundial de Varroa: convida els api-cultors al seu apiari a Ruche d'Oc (Toulouse) i els desafia a comptar-ne els àcars, i per tal que aquesta feina no quedi sense compen-sar ofereix un cèntim d'euro per cada àcar que trobin.No és pas casual que J. Kefuss obri noves portes a l´apicultura en un tema tan impor-tant com és la varroasi. Va ser estudiant de dos grans mestres d´apicultura, el dr. Walter Rothenbuhler (1920-2002), investigador a la ohio state University i pare de la teoria del comportament higiènic de les abelles, i el Dr. Friedrich Ruttner (1914-1998), austríac, di-rector del Institut de investigacions apícoles de Oberursel (Institut fur Bienenkunde), on

va investigar aspectes genètics, cria de rei-nes, inseminació artificial de reines, taxono-mia apícola, comportament de fecundació i flora apícola. Per l´interès de les dues exposicions,les asso-ciacions d´apicultors i la Unió de Pagesos us conviden a assistir a aquesta trobada.data i hora: 15 de gener, a les 10 del matí. Es preveu fi-nalitzar a les dues de la tardaEs disposarà de servei de traducció simultà-

nia per a la conferència del senyor J.KefussLloc on es fa la trobada:Cal FigueresAuditori Hostalets de PierolaPl. Cal FigueresHostalets de Pierola (Anoia)InscripcionsCal fer la inscripció a la jornadaPersona de contacte: Sra. Maite PujolA/e: mpujol@uniopagesos.org Tel. 932 680 900

1818

ENTREVISTA

Josep CasasasEl relleu generacional a una petita explotació apícola: la d´en Josep Casasas i família, apicultors aficionats.

La família Casasas,

establerta a Seva, és

un cas curiós, perquè

tot i no ser apicultors

professionals hi haurà

relleu generacional a

l´explotació i gràcies,

sobretot, a una dona.

En Josep Casasas en va ser el precursor. Avui té 75 anys i durant seixanta anys va fer de l’apicultura la seva afició. Va tre-

ballar com a paleta a Seva i en el temps lliure es dedicava a observar les abelles. “Em posava a la vora de la caixa i veia com transportaven el pol·len, amb les ca-mes carregades de diferents colors... Això sí que era un espectacle, molt més que anar al millor teatre del món”, explica en aquesta entrevista. En Josep sempre ha mantingut una petita explotació apícola: un cop jubilat va arribar a tenir més de 100 caixes. Però la seva mel és de molta qualitat, i el seu secret respectar al màxim el cicle biològic de les abelles i només in-tervenir en cas que sigui necessari. La se-va dona, la Maria Carme, també el va aju-dar en la feina de l´envasat i en la venda de la mel entre la gent del poble. Ara és la seva filla, la Teresa Casasas, la que ha

decidit mantenir aquesta petita explo-tació amb l’ajut del seu marit, en Pere. Tots dos tenen la seva feina però s’han organitzat per tirar endavant aquesta afi-ció per les abelles i l’educació dels seus fills. A casa seva, a Seva (on va tenir lloc aquesta entrevista amb el Josep, la Car-me, la teresa i en Pere) han instal·lat una petita sala d’envasament. Disposen, com és obvi, del corresponent registre sanita-ri, i ara estan decidits a continuar venent la seva mel entre la gent del poble i les rodalies, i per Internet. Les formes can-vien, però no l’objectiu: mantenir una ex-plotació petita i elaborar una mel d’alta qualitat, seguint un mètode tradicional.

Com va començar a aficionar-se a les abelles?(Josep:) Als vuit o nou anys, quan vivia a Can Brui, al terme municipal d’Aiguafreda (Vallès Oriental), vaig veure que els meus veïns tenien ruscos i em va agradar. Vaig co-

Text i fotografies: Alec Forssmann

"Em sabria molt greu que es perdés el meu treball"

desembre 2010 • NÚMERO 22

1919

ENTREVISTA

mençar amb pots, els que hi havia en aquell temps de préssec en almívar. Amb 13 anys el pare em va comprar un suro amb abe-lles. El veí em va explicar una mica com ho feia. Al cap de poc va aparèixer un eixam i així vaig arribar a tenir-ne tres. Vaig anar pros-perant...

Què li agradava de l’apicultura?Sempre he intentat que les abelles treba-llessin de forma natu-ral. Només intervenia per posar-los-hi rus-cos, suros al principi i després arnes. Du-rant l’hivern sempre deixava que les abelles anessin fent a la seva manera. I quan sortia l’eixam collia la mel. Tot de forma natural. Ara ja no es fa així. Si a l’hivern es morien de gana mai no hi posava sucre. I a la pri-mavera tornava a omplir l’arna amb un al-tre eixam. No crec que sigui la manera de fer-ho, però jo ho he fet així. Vam comprar les dues primeres caixes a una empresa que es deia Massanet, que era l’únic lloc on les venien. Vaig anar prosperant, però sem-pre així, amb eixams naturals, sense par-tir eixams i sense criar reines. Després vam venir cap aquí (a Seva) i vaig traslladar-ho tot. Quan em vaig jubilar vaig arribar a tenir més de 100 caixes. La meva dona, la Maria Carme, també em va ajudar.

Quin tipus de mel han collit?Allà a Can Brui (Aiguafreda) sortia la mel més bona que no pas aquí (Seva). És un cli-ma molt secaner i hi ha flor de farigola, ro-maní, botxa, trepadella... i d’alsina, amb la que, de tant en tant, es feia melat. I a Arbú-cies mai ha fallat la collita. El castanyer qua-si no falla mai, és una flor que arriba tard, el juny. En canvi, altres flors com el bruc o el romaní arriben molt aviat i les abelles en-cara no poden sortir.

Quina producció feien?Al principi, a l’època de Can Brui uns 40 o 50 quilos. Quan em vaig jubilar i m’ho vaig poder agafar més seriosament, uns 1.000 quilos. Després vam començar a comprar alguns eixams. La gent del poble venia a comprar la nos-tra mel. No tenia cap marca. Abans, deu o quinze anys després de la guerra, la mel anava molt cara, perquè el preu del su-cre era molt elevat. He arribat a tenir 140

caixes. Primer vaig utilitzar caixes Laiens, després vam comprar Langstroth.

Ha observat canvis en el clima, al llarg d’aquests anys?Sobretot aquest any, que ha arribat tot fo-

ra de temps. Hi ha hagut anys que al Montanyà (Seva) no plovia ni gota i to-ta la flor de la fari-gola estava morta, i després anys en què plou molt, com l’any passat. La co-llita oscil· la depe-

nent de la meteorologia. Els anys que plou molt crien molt i de vegades et quedes sen-se mel. I si hi ha molta sequedat tampoc va bé. El que els va bé és que caigui un ruixat de tant en tant, perquè és important que puguin sortir a treballar. La neu tampoc és dolenta. Els castellans diuen “año de nie-ves, año de bienes”, i és veritat, perquè la neu deixa el terreny molt bé i després hi ha una bona floració. El que no va bé és el fred que arriba tard, com va passar aquest darrer any.

Quins problemes heu tingut?Em van robar un rusc dos dies abans de treure la mel, només per fotre’m un dis-

gust. En una altra ocasió, em van foradar tot el sostre de la caixa perquè es moris-sin les abelles; plovia cada dia i així entra-va l’aigua i les abelles s’ofegaven. El proble-ma va ser que els ruscos estaven situats en la propietat d’una altra persona. El masover tenia problemes amb el veí, que es va pen-sar que les caixes eren del masover i se les va voler carregar. Un altre dia van ruixar-les amb insecticida tot just abans de treure la mel.

I a part d’això?Hi ha una altra pega que per mi és més greu, i que són les heures, que creixen a Seva i a tota la comarca. Abans hi havia ra-mats d’ovelles que se les menjaven, però ara ja no n’hi ha. Aquesta planta floreix a la tardor, i com les abelles no troben res més van directament a les heures i fan una mel que no es poden menjar perquè queda molt forta.. Abans no hi havia aquest pro-blema, gràcies als ramats; a més, també es netejaven els boscos. No sé com combatre aquest problema. La mel no surt, no la pots ni centrifugar, i les abelles tampoc se la po-den menjar.

Ha après moltes coses de les abe-lles?Sempre les he deixat al seu natural. M’agradava més veure com treballaven les

La nostra idea és tenir les arnes prop, fer una collita anual i veure si ens en sortim

20

abelles que fins i tot collir la mel. Em po-sava a la vora de la caixa i veia com trans-portaven el pol·len, amb les cames carre-gades de diferents colors... Això sí que era un espectacle, molt més que anar al millor teatre del món. Els apicultors som una mi-ca especials.(Maria Carme):S’hi passava moltes hores al rusc, mirant com entraven i sortien les abelles. Era la seva afició.(Teresa):Ell té la teoria que si et piquen les abelles et va bé, no tindràs reuma, artro-si ni alzheimer. Però nosaltres no som gai-re d’aquesta teoria, quan menys ens piquin millor. Quan era petita de vegades anàvem mal equipades, amb guants de cuina de plàstic, i les abelles et picaven.(Josep:) Prefereixo que no em piquin, però un pessic no hi fa res. Quan treballava de paleta no podien ni travessar-me les mans.

Té un bon record de tots aquells anys?A la meva manera, tot sol, he gaudit molt. Han estat 60 anys d´afició a l’apicultura, des dels 13 anys fins l’any passat. Fa dos anys que ens va començar a ajudar la Teresa. Em sabria molt greu que es perdés el meu tre-ball.(Teresa):No sé on arribarem, però aquí estem. Els pares tenien un bon nombre d’arnes que produïen molta mel. Si ens hi posàvem ho volíem fer bé. Tant el meu ho-me, en Pere, com jo tenim altres feines, però encara ens queda temps per dedicar-lo a l’apicultura. Treballo en temes de salut pública i sé com funciona tot això. Hem tret el registre sanitari i tenim la idea de seguir fent el que ell ha fet sempre. El que més m’agrada és que la gent digui que la nostra mel és bo-na. Intentarem tenir pocs assentaments perquè no podem fer transhumància, ja que tenim altres feines. La idea és tenir les caixes molt a prop d’aquí, fer una collita anual i veure si ens en sortim.

Ja havia ajudat al seu pare?Sí, quan era petita anava a treure la mel durant els estius. Però ho vaig deixar quan vaig començar a estudiar. Temps després vaig anar a la fira de Seva i em va agradar l’acceptació que tenia la nostra mel. La gent

vaig néixer quan els pares van posar els pri-mers ruscos. És una mil flors que procedeix de Seva i la floració és molt variada: bruc, bruguerola, farigola, una mica de tot.

Quines són les vostres fites?Ens hem posat un límit de 200 arnes, com a molt. Volem intentar fer una mel de la màxima qualitat possible, mantenint el mètode tradicional en la mesura que es pu-gui. I a l’hora de vendre-la volem mantenir els clients que ja tenim i potser vendre-la també per Internet. Volem tenir poca co-llita però de qualitat. Una de les possibles sortides és fer mel ecològica, hem de veure si complim les ràtios i demanar alguna sub-venció. Però la majoria de les subvencions van lligades a la dedicació professional de l’apicultura. Tinc clar que no tothom sap cuidar les abelles. Hem de veure com ens en sortim, perquè a part de tots els proble-mes climàtics, ara també hi ha greus pro-blemes de mortaldat.(Josep): Per dedicar-s’hi hauran de renun-ciar a moltes hores de lleure i de son. S’han de sacrificar coses, i és aquí on veig la ma-jor dificultat. Però podran comptar amb els meus consells.

ens felicita. Tinc la sort que en treballar he de fer guàrdies i tinc sempre tres dies lliures a la setmana. Penso que aquests tres dies em podré dedicar a fer els tractaments, po-sar els quadres, etc. I amb la feina més pe-sada m’hi haurà d’ajudar en Pere. Ara tenim entre 140 i 150 caixes, repartides en quatre assentaments: a Balenyà, el Brull, el Mon-tanyà (a prop del club hípic on es van cele-

brar les proves d’hípica als Jocs Olímpics del 92) i a Arbúcies, però aquestes estan molt lluny i preferim man-tenir les que tenim a prop.

Llàgrimes de ra és la vostra marca

Sí, el juliol passat vam obtenir el registre sa-nitari i l’octubre vam fer l’etiqueta, per a la fira del bolet a Seva. Curiosament, vam treure la idea del nom d’un article històric de la revista L’Eixam. Segons explica, quan Ra, el deu egipci del sol, plorava, les llàgri-mes queien a terra i es convertien en abe-lles. L’etiqueta també afegeix: “Des de 1969 per en Josep i la Carme”. Va ser l’any que

Vam treure la idea del nom (Llàgrimes de Ra) d’un article històric de la revista L’Eixam

desembre 2010 • NÚMERO 22

21

6è Congrés espanyol d´Apicultura

Durant aquests anys cap agrupa-ció, ni cap altra entitat hem vol-gut o hem sabut organitzar un congrés espanyol d´apicultura.

Estadísticament una generació es consi-dera que són 25 anys. Per tant, hem tin-gut gairebé tota una generació sencera d´apicultors, tècnics i científics sense con-grés.Però, realment feia falta un congrés? Per respondre a aquesta pregunta cal aclarir abans alguna cosa. Per exemple què és un Congrés. Segons el diccionari , “un congrés és una reunió, generalment periòdica, de mem-bres de la professió, que es reuneixen per debatre qüestions fixades prèviament”. Normalment aquests debats es fan sota el format de presentacions dels treballs realit-

zats per diferents grups, amb torns de pre-guntes dels assistents, i a més sota el for-mat de reunions d´experts. Crec que aquesta definició és massa ge-neral, i els debats organitzats insuficients. Per a mi un congrés és, a més, un punt de trobada amb col·legues de l´apicultura, investigadors, tècnics, responsables de grups, empresaris, productors, aficio-nats… que pertanyen a universitats, cen-tres d´investigació, agrupacions, empreses, particulars. L´avantatge d´un congrés rau en que els assistents venen dels quatre punts cardi-nals del territori i que s´estan en el Con-grés durant dies . Això dóna una oportu-nitat única per fer encontres amb aquestes persones a dos nivells: per una banda quan participen amb les seves exposicions en el

Congrés i per l´altra, i això és tant o més important, de manera col·loquial, en els passadissos, prenent un cafè, durant el menjar… Només per això ja val la pena anar a un Congrés.Els congressos se solen aprofitar com l´oportunitat de punt de trobada per ce-lebrar reunions d´ interessats en aspectes particulars de la professió. Per exemple, en aquest cas s´ha fet una reunió infor-mal de Intermiel, la Taula Sectorial Apícola, que, finalment, està en marxa,i que reu-neix a representants dels sindicats agraris, les cooperatives apícoles i les empreses del sector, per defensar temes d´interès comú, com la promoció del consum de la mel.Si entrem ja en matèria d´aquest 6è Con-grés, crec convenient informar que es va gestar en una reunió a la Feria de Pastra-na, a mitjan març. Aquesta reunió es va organitzar a través del boca orella i per mail, i hi varen assistir algunes persones de bona voluntat que estaven interessades en reprendre la tradició dels Congressos apí-coles a Espanya. Evidentment no hi van ser tots els qui estaven interessats, no es

l Grup d´apicultors catalans que van assistir al Congrés de Còrdova

Finalment hem celebrat el Congrés d´Apicultura, el 6è! Feia 19 anys que no hi havia hagut cap congrés espanyol. 19 anys ! durant tot aquest temps s´han fet fires, força jornades apícoles, cursos, conferències, però de Congrés cap.

22

va poder convocar millor: com se sol dir: lo mejor es enemigo de lo bueno”En aquesta reunió Francisco Padilla, res-ponsable del departament de zoologia de la Facultat de Veterinària de Còrdova, es va oferir per organitzar aquest 6è Con-grés i tothom va acceptar la seva generosa oferta. També es va decidir fer-ho la tardor del 2010, perquè tot i que el temps per or-ganitzar-lo era curt, el fet de traspassar-ho al 2011 suposava competir amb el Con-grés internacional Apimondia 2011, que se celebrarà a Buenos Aires. Per tant, Pa-dilla i el seu equip van haver de có-rrer i els altres aju-dar-los en la poca cosa que podíem fer. I vet-ho aquí el resultat: el 12 i 13 de novembre, en l´edifici del Rec-torat de la Univer-sitat de Còrdova uns 200 partici-pants hem conviscut, hem explicat els nos-tres èxits i fracassos, hem preguntat , hem comentat...hem fet un Congrés apícola! Gràcies Padilla i companyia! I tot sense gairebé recursos de fora, si-nó bàsicament amb les aportacions de les quotes de inscripció que hem pagat tots religiosament (o agnòsticament, segons el cas) i el treball sense remunerar d´un grup de voluntaris. Perquè no ens enganyem, estem mal acostumats, cal aportar fons per tal que el que ens interessa segueixi endavant. Amb fons podem fer coses, sen-se fons només podem conversar.

Hi ha hagut participants de Galícia, Astú-ries, País Basc, Catalunya, les dues Caste-lles, Madrid, Extremadura, la Comunitat Valenciana, Canàries i, per suposat d´ An-dalusia i Portugal. I que em perdoni si ha vingut gent d´alguna altra banda i no l´he anomenat. Calculo que un terç dels participants eren d´equips de treball de les universitats i cen-tres d´investigació; per cert, s´ha trobat a faltar la participació amb treballs i assistèn-cia d´alguns dels més grans perceptor de fons per a la investigació del Plan Apíco-

la Nacional des de la seva creació, una mi-ca estrany, no?Malgrat les presses, s´han presentat un bon nombre de tre-balls: 11 en les ses-sions de Biologia i Flora Apícola; 33 en la de Productes Apí-coles, centrats en la seva majoria en la

mel; 12 en les d´Economía, Tecnologia i Percepció Social de l´Apicultura; i 14 en les de Sanitat Apícola. El programa era dens, i simultàniament amb la presentació de tre-balls es van fer quatre taules rodones en les que especialistes en el tema que es de-batia feien una breu presentació i els assis-tents hi participaven. Es va fer una taula de Patologia Apícola, una altra d´Apicultura Ecològica, una altra de Selecció i Cria de Reines (la primera que es fa a Espanya amb la participació dels principals criadores de reines espanyols), i finalment una altra so-bre la Percepció Social de l´Apicultura.

Com que calia escollir, jo no vaig poder ser a tot arreu, però en la que hi vaig parti-cipar em va semblar d´un nivell adequat i vaig estar molt content de l´experiència.I de la mateixa manera altres participants també devien sentir el mateix que jo, com ho demostra el fet que en el mateix Congrés s´organitzés una reunió per in-tentar crear un mecanisme de continuïtat per al congressos que es farien cada dos anys.En aquesta reunió hi varen participar per-sonal dels equips de investigació de les universitats que treballen en l´Apicultura, representants dels sindicats, representants d´algunes agrupacions apícoles no sindica-des, de cooperatives apícoles, d´empreses i persones interessades. S´ha acordat tornar a reunir-se a Madrid, el 26 de gener, per intentar consensuar una associació que se-gueixi organitzant congressos apícoles. Tan de bo que prosperi!De moment per al 2012, hi ha una ofer-ta de Guadalajara per organitzar el 7è, i veurem si som capaços de posar-nos d´acord perquè segueixi la ratxa, com diu en Buddy, l´astronauta de la sèrie Toy Story, “fins a l´infinit… i més enllà”, i que ens aprofiti a tots. Confio que els congressos apícoles tornin a tenir continuïtat. Espero que s´imposi el sentit comú, tot i que és el menys co-mú dels sentits, i la valoració del que ens uneix, per sobre del que ens separa. Tal com va dir J. Ma Margaleff en una de les taules rodones: “L´apicultura és un món d´illes i cal crear ponts”. Doncs, som-hi!.

Antonio Gómez PajueloConsultor apícola

La Política Agrària Comunitària (PAC) és determinant pel futur de les explo-tacions agràries catalanes. Ara es de-

cidiran els canvis que marcaran la PAC més enllà del 2013 i ens cal aconseguir una no-va PAC forta, eficaç i simplificada en favor de la pagesia professional. La Comissió ha presentat tres propostes al Parlament europeu, que haurà de debatre-les i finalment aprovar-ne una. Tota mane-ra a totes tres propostes els eixos sobre els

quals es desenvolupen són: 1.La producció d´aliments 2.La gestió dels recursos ambientals 3.L´equilibri territorialCom podeu veure, tots tres eixos tenen un acoblament perfecte pel que fa al sector apícola. De com s’acabi aprovant en dependrà el futur de les nostres explotacions i, per tant, haurem d’assessorar-nos per prendre l’orientació més convenient i per aconse-

guir ser el màxim d’eficients en el control de les nostres despeses. És per aquest motiu, que us convidem a as-sistir a les xerrades que organitza la Unió de Pagesos “Per una PAC útil a la page-sia”, per tot el territori.Si esteu interessats en assistir en aquestes xerrades només cal que us poseu en con-tacte amb el dinamitzador de la Unió de pagesos del vostre territori i us informarà de les xerrades previstes.

Xerrades sobre la PAC

S´ha trobat a faltar la participació d´alguns dels més grans perceptor de fons per a la investigació del Plan Apícola Nacional

desembre 2010 • NÚMERO 22

2323

www.nipforestal.com, www.abejasilvestre.es

wEb REfRANyER APíCOLA

l Web del Nido para Insectos Polini-zadores El NIP és el nucli de l´instrument en que basen el seu treball les estacions pol·linitzadores, que tenen com a objectiu la preservació de la diversitat assegurant la funció pol·linitzadora dels insectes per mi-tjà d´assentaments apícoles permanents. El disseny està pensat de manera que la co-lònia no pugui ser atacada pels depreda-dors.El NIP és defineix com a un niu per a in-sectes pol·linitzadors que té les qualitats i dispositius necessaris per permetre la su-pervivència d´un eixam d´abelles silvestres en el seu entorn natural. Se n´estudien les necessitats d´espai, l´aïllament i dotació per fer la millor ubicació possible. No és apta per a l´extracció de mel o altres produc-tes apícoles, degut a la seva mateixa es-tructura i perquè les abelles construeixen les bresques fixes i no pas mòbils com en l´apicutura convencional.

Joaquim ma Nubiola

CatalàOvelles i abelles per qui pugui tenir compte d´ellesde la flor del gener, se´n fa el melerCastellàNavidad con luna, ovejas pocas, pero abejas ninguna

GallecOvellas e abellas, cantan poder nas tuas debesas

J m N

24

PLANTES MEL·LífERES

All de bruixa, calabruixa petita, cap-blaus, barrallets, all de serp Muscari neglectum Guss. ex Ten.

l descripcióPlanta bulbosa (geòfit) d’uns 30 cm d’alçada, amb fulles linears i estretes. Les flors són d’un co-lor blau-violeta molt viu, amb olor de pruna i agrupades al cim d’una tija en raïm terminal. Cada flor té 6 pètals soldats, i formen una mena de gerro gai-rebé tancat, on s’acumulen pe-tites quantitats de nèctar. Cada flor té 6 estams que estan in-serits a sobre dels pètals i són inclusos (no sobresurten de la corol·la). l’ovari és súper i està format per tres carpels soldats.

Els fruits són càpsules trígones, de coloració marronosa.

l HàbitatS’estableix en herbeis, prats, camps abandonats, sembrats i vores de camí de contrades mediterrànies i de l’estatge montà, arribant fins als 1500 m d’altitud. També es plana en jardins i parcs com a planta or-namental.

l Període de floracióFloreix des del mes de març fins al maig.

l Interès apícolaPlanta visitada per les abelles de forma ocasional, tot i que pot produir força nèctar. La com-posició de sucres del nèctar es-tà dominada per la glucosa i la fructosa al 50%, amb traces de sacarosa. El fet més rellevant és que el nèctar de la calabruixa petita presenta una quanti-tat elevada total d’aminoàcids (4.500 pmols/flor) i fins a 17 tipus diferents, entre els que destaquen l’asparagina i la me-tionina. Probablement aquesta riquesa d’aminoàcids al nèctar

és el factor que atreu les abe-lles a visitar aquestes flors.

l etnobotànicaEl bulb d’aquesta planta és metzinós, ja que conté àcid co-mísic, del grup de les saponi-nes. En alguns països s’ha fet servir com a colorant per tenyir la closca dels ous de Pasqua.

Jaume Cambra

Apicultor i professor de Botànica

Departament de Biologia Vegetal,

Facultat de Biologia,

Universitat de Barcelona

jcambra@ub.edu

del 1 gener al 31 març de 2011

C/ Perpendicular Besos II, nau 208105 Sant Fost de Campsentelles

BarcelonaTel. 93 564 79 29Fax 93 570 20 26

comercial@apiglass.net

NovaAdreça

Joaquim ma. Nubiola.

26

CÒMIC

SOPA DE LLETRES RECEPTES AMb MEL

PETITS ANUNCISeIXAms seLeCCIONATsEs fan eixams seleccionats per encàrrec. Antoni Aresté. Tel. 609 102 739

eIXAmsper a apicultors. Venc eixams amb reina jove de l´any, mar-cades a sol·licitud del client. Joaquim ma Nubiola. Tel. 977 639 006

rUsCOs LAYeNsEs venen arnes tipus Layens, ben conservades i a bon preu. Tel. 973 186 077 o 617 236 965

meL de mIL FLOrs I de TImÓVenc mel de mil flors i de timó. genaro Vàzquez. Tel. 609 848 175 o 972 534 021

Per esTreNAr A PreU de seGONA mÀVenc desoperculadora de ca-

sol∙lució a la sopa de lletres 21: 10 Estats productors de mel

denes (autom.), extractor de 8 quadres (reversible), banc des-operculador de 1,50 m i carro porta bidons. maite. Tel. 652 320 525

NUCLIs LANGsTrOTHEs fan nuclis amb reines selec-cionades. sadurní. Tel. 659 040 784 o maite Tel. 652 320 525

CAIXes LAYeNsVenc 200 nuclis i 100 caixes La-yens, en perfecte estat i caixa nova. sergi. Tel. 936 852 345 o 626 904 101

VeNC bIdONs de meLVenc bidons de 300 kg de mel o altres productes. Francisco. Tel. 973 308 255

NUCLIs LANsGTrONTHVenc nuclis Langstronth de 5 quadres i reines fecundades de

l´any. Tel. 609 848 175 o bé 972 534 021

PrOPOLIsVenc pròpolis o tintura de pròpolis. Jordi planellas. Tel. 610 290 858

VArIsVenc bidons INOX, marca THO-mAs amb tapa , de 500 kg de capacitat; gabinets elèctrics 220w per desopercular quadres; olles de fang de 500 g de ca-pacitat i alimentadors circulars NICOT. Josep moradell. Tel. 649192476

rUsCOsEs venen 5 ruscos amb bresques, per jubilació. Interessats tru-queu al 648 235 186 i pregun-teu per mar garriga.

CAIXes LAYeNsVenc 10 caixes LAYENs per 160€. Interessats truqueu al 686 085 676.

mATerIAL APÍCOLAEs ven material apícola per abandonament d'explotació. Com a conjunt o per separat. 12 ruscos: 7 Layens i 5 Langstroth. Extractor elèctric 4/8, cubeta de-soperculadora, càmera (1 bidó 300 kg), etc. preus a negociar. També remolc 2 eixos preparat per transhumància apícola.Contactar amb Quer massaguer 605535226.

CAIXes LAYeNsVenc 12 caixes LAYENs. preu a convenir. Interessats truqueu al 938648397 i pregunteu per san-tiago Escutia.

Àlvar Noguera

Taronges amb nous i mel

Ara que les taronges són suco-ses i bones podem preparar un postre molt senzill i vitaminós.

Ingredients• 4 taronges de taula• 1 taronja de suc• 100 g de nous pelades • 200 g de mel milflors.

InstruccionsPelem les taronges de taula, de manera que ens quedin sense la part blanca de la pell. Expri-mim la taronja de suc i fem a trossets les nous pelades i les

barregem amb el suc de la ta-ronja exprimida i la mel multi-flor. Posem per sobre de les taron-ges la barreja de mel i nous i servim a temperatura ambient, perquè es barregi millor la mel amb els sucs de les taronges. . J. m. N.

R Y T U S A P C M F UQ U L E F R K A E H CP R N A G G O N X A RK D U G J E I A I Y AB A O S L N S D C N ID Q A O S T N A R A NT U R Q U I A L E P A I I Q U P N A S Z S SL O X I N A M U X E S

Polígon Industrial Pla de Solans, Parcel.la 20/2143519 El Perelló (El Poble de la Mel) TARRAGONA Tel. 977 49 01 97 - Fax: 977 49 01 06 Email:rossend@teleline.es

NOVA ADREÇA:

• Selecció de productes apícoles. Mel de Romaní, Taronger, Bruc, pol·len, eixams, etc.

• Subministres material apicola.Arnes, Glucoses, aliment en pasta, material d’extracció, pots per envasar mel, etc.

Medalla d’or amb categoria mel Pirineos a Apimondia 2009 i Medalla de bronze amb categoria mel de Romaní a Apimondia 2009.

• BioLetalVarroa Nou aparell per al tractament antivarroa (amb àcid oxàlic).POSIS EN CONTACTE I L’INFORMAREM.

• FRUTTOSWEET 30Nova glucosa a la venda (alt contingut en fructosa) garantim no cristal·lització.

Més informació:

www.apirossend.com

Som una empresa d´apicultors al servei de l´apicultura:

Polígon Industrial Pla de Solans, Parcel.la 20/2143519 El Perelló (El Poble de la Mel) TARRAGONA Tel. 977 49 01 97 - Fax: 977 49 01 06 Email:rossend@teleline.es

NOVA ADREÇA:

• Selecció de productes apícoles. Mel de Romaní, Taronger, Bruc, pol·len, eixams, etc.

• Subministres material apicola.Arnes, Glucoses, aliment en pasta, material d’extracció, pots per envasar mel, etc.

• BioLetalVarroa Nou aparell per al tractament antivarroa (amb àcid oxàlic). POSIS EN CONTACTE I L’INFORMAREM.

• FRUTTOSWEET 30Nova glucosa a la venda (alt contingut en fructosa) garantim no cristal·lització.

Més informació:

www.apirossend.com

Som una empresa d´apicultors al servei de l´apicultura:

�������������������������������� ����� �� ������ �����

����������������������������

������� ������������������������� ������������