Embed Size (px)
Citation preview
— Vegi, senyor comte, que el senyor Venfosa em sembla que desafina.
— Esperi's, que no sabem què agradarà al públíc.
Any III. Núm. 110 • Barcelona, dijous, 12 de Març 1931
Ha quedaf deí nífívamenfconsfífuïf el parfíf cafala=nisfa republicà.
Preu : 20 cènfíms ■ Pelai, 62. Telèfon 15300. = Subscripció : 2`50 pesseíes Trimestre
Els Dijous.Blancs MIRADOR INDISCRET
les esquerres catalanes
MIRADOR, Ilatiors que donà compte delspactes closos entre Acció Catalana i AccicíRepublicana, i de llur propòsit de fusió enUn bloc català republicà, va prometre deparlar-ne més endavant amb el detenimentvolgut; i ara, que és el moment que s'arren-gleren i es defineixen totes les forces deCatalunya — cadascuna segons les sevearaons particulars i totes plegades en vistad'una realitat catalana superior a cadascunaB elles —, troben que no podria triar-se te-ma que s'adigués tant .amb l'oportunitat,com el que havíem promès de tractar undia o altre.
Ni cal manifestar, conegut el nostre cri-teri, 1a satisfacció que ens causa tota unióentre forces catalanes prou .afins per fer-lapossible i duradora. Car mai mo sabríemésser prou forts, i la unió fa la força, iaquesta força consagrarà els nostres drets.Però encara ens plau més un agermana-ment, con zquest, produït a l'ala esquerra,que contriibuirà a rebatre la fama d'indivi-dualisme i negativisme, inherent a les nos-tres agrupaciams esquerranes.
Perquè s evident, a tothom qui no vul-gui complaure's a viure políticament a lalluna, que els ideals i programes soplugen,al costat de les virtuts que els informen, vi-cis i defectes disfressats d'aquelles. Així veu
-reu com l'ideal de l'ordre, bell i noble ensi, agleva força sovint els aprofitadors dela injustícia vigent i els cómplices porucsde tots eis despotismes.
Quant al programa d'esquerra, té duesmenes d'enemics a casa seva : una llei d'il-luminats amb més de cor que de cerváll,gairebé sempre tonyits d'una ingènua arro-gància, i aquests són els ideòlegs ; i, per al-tra banda, els amics de l'enrenou l'agita
-ció permanent. I és molt difícil destriar abell uli els uns i els altres de les persones
L. Nicolau d'Olwer, líder d'Acció Catalana
de principis o dels homes coratjosos. 1 caldestriar-los perquè aquells no entrebanquinl'acció d'aquests.
Però la tria, per discurs de temps, vafent-se ella sola ; i té lloc en el momentd'operar-se aquelles fusions que apleguen elsque tenen un pensament comú, només dis-tanciats per raons individuals que és bell inecessari que siguin superades. La verita-ble gent d'idees, els autèntics servidors dela llibertat, no solament es coordinen sensecap esforç, sinó amb alegria. Però els ideò-legs buits i els agitats, davant del cas, sen-ten exacerbar-se l'orgull pueril dels uns oei desori mental dels altres, i resten enfora,en les regions quimèriques i eixorques de lafantasia incontrolada. De vegades arriba itot a meravellar l'enginy i l'activitat quedespleguen a trobar excuses per no fer resni deixar fer als altres.
Els esdeveniments, presents, però, demos-tren que les nostres esquerres no estan tara-des d'aquesta pruïja negativa. I no és úni-cament que Acció Catalana i Acció Repu-blicana vulguin refondre's en una, lesquals, al capdavall, són d'un esquerr smeponderat, sinó també regions més extre-mes de l'esquerra, on el color, essentmés rabiós, dificulta la compatibilitat delsmatisos, anuncien una conferència, adreçadaa la unificació o a colaaboració entre elles,per tal d'assolir llur acció un grau més altde prestigi i d'eficàcia.
1 així ha d'ésser, iEncara que sembli unaparadoxa, ningú no necessita preocupar-sede les tasques concretes, de detall, com elspartits d'avançada, els idealistes. Un con-servador pot adormir-se damunt del que jaestà fet i marxa de rutina ; però quan homvol evolucionar o revolucionar (la revolu-ció, fet i fet, no és més que una fase deSegons quines evolucions), llavors necessitaUn esforç molt més actiu i intel.ligent ; laprevisió dels detalls d'ordre pràctic és detota urgència. Tot allò que signifiqui con-fusió, divisió solucions improvisades, no to-car de peus a terra, és molt més impropi enun partit de moviment i creació, que en unde contenció i de mesura. Els partits d'es-querra són molt semblants als atletes, elsquals necessiten més auto-control que elshomes corrents.
Una altra raó que aconsella l'enrobusti-ment de les forces catalanes d'esquerra, ésllur posició envers les de Madrid : la cor-dialitat de relacions amb aquestes, té unagran transcendència per a Catalunya, per
tal com elles representen la massa més grani a la vegada la selecció intellectual méspura d'Espanya. Però la cordialitat no ex-clou la franquesa, ans l'esperona. 1, par-lant amb franquesa, nosaltres diríem, tantaquí com a Madrid, que hem d'acollïr les
fl • Rovira i Pirgili, líder d'Acció Republicana
promeses illimitades que se'ns han fet aSant Sebastià i arreu, amb una simpatiaque no exclou uva prudent comprensió.No podem posar en dubte la sinceritat depensament i de cor cl'homes com Alcalá Za-mora i Fernando de los Ríos, però tampocpodem deixar de fer-nos càrrec del que patrepresentar la voluntat d'aquests homes da-vant d'un moviment sentimental de les mas-ses que dirigeixen. L'-interessant per totsés saber que en unes liares de cordialitat haestat possible obtenir de les esquerres políti-ques d'Espanya el reconeixement explícide les reivindicacions catalanes, perquè aixiasignifica que . si una desviació sent mentalde les multituds hispàniques ens allunya al-gun dia de les cordi.ul'itats actuals, hi hauràsempre la possibilitat de retrobar-nos en unanova coincidència de pensament. I fóra bensensible que una desillusió sobtada dels nos-tres partits d'esquerra donés per fracassatl'intent d'ara si al moment de l'acció no estraduís immediatament en una realitzaciódefinitiva. Cal estar .previnguts contra futu-res desesperances amb la convicció que seransempre transitòries. Si existeix una unitatespiritual catalana i una opinió sòlidamentorganitzada per a servir-1a com una força,podem estar ben segurs que els capdavan-ters de les esquerres espanyoles cercaran emnosaltres mateixos la fart d'energia naces-sària per a remuntar tots els perills d'unaresistència sentimental de la seva massa.Aquesta convicció nostra té d'ésser la basepermanent i la garantia més ferma de larelació espiritual entre les esquerres his-pàmiques i ?és de Catalunya.
E1 Sol i La Voz, de Madrid, en mansd'un gra 5 de capitalistes reaccionaris?
—Aquesta setmana lm tortuot á córrer aquestrumor, amb més d'insistència que setmanespassa4es. No sabem fins a quin punt éscert o probable ; de totes maneres es prestaa moltes consideracions.
La fantasia es delecta imaginant El Soli La Voz sortint a predicar vestits del bu-rail de penitència; abjurant dels errors delliberalisme, que (diguin el que vulguin) éspecat. (Si no, recordi's el cas d'un mossènCardó, rebent um cop de crossa. perquè unperiòdic li atribuïa l'afirmació herètica: queera liberal en tot allò que el liberalisme_ nocontradigués el dogma,)
El caricaturista Bagaria, convertit en unraou Atila, «el flagell de Déu», fuetejariaamb els seus gargots els incrèduls i els repu-blicans. Els peus dels dibuixos serien edifi-cants i modestos. Lloárien el s3istenu mo-nàrquic i les jerarquies eclesiàstiques : detant en tant, oh delicia!, veuríem IndaleciPrieto coronat d'un cal d'ase.
No sentirieu més els raonaments impú-dics d'Heliófilo contra El Debate i els afrai-lazos». Ni serien reproduïdes les cartes dePlo Baroja, adreçades a bisbes bascos i na-varresos que es pensen que Víctor Hugo eraun autor pornogràfic del segle XVIII o XIX.En comptes d'això, bones vergassades alsdos upajus» de les fulles dominicals; «elimpío Renarn» i «el infame Voltaire.
De Barcelona estant, no hi collaborariácap Rovira i Virgili; en canvi, podria inse-rir-se articles de mossèn Martiniano Martí-nez Silva, catedràtic de la nostra Facultatde Filosofia i Lletres, el qual, en el seutext d'història universal, ens ven Shakes-peare per un «autor abyecto, falto de verdadhistóricas.
Però, ben mirat, aquests senyors reaccio-naris que despenen o volen despendra llursmilions de pessetes en adquirir els dos re-provables rotatius, no seria millor que elsdediquessin a IEl Debate? Pel que tenenpressupostat, fins podrien fer -lo sortir encolors o escrit cada exemplar a mà.
No obstant, és tanta la malvestat dels ho-mes, que noms com EI Sòl 'i Là`Vbi'ténenInés requesta que el del cast Debate. Vetposar llurs infernals encisos, llur mal adqui-aci per què es parla d'adquirir-los. Per anit prestigi al servei de la bona causa.
Les coses, doncs, estan així. El senyorHerrera, director d'El Debate, home dinà-mic i tossut, es belluga des de fa molt tempsi aplega capitalistes per a la nova cróada-
Nosaltres no sabem si l'èxit el coronarà os'haurà guanyat una petita palma de mar-tiri—una palmeta, o un cop de palmeta—,De tota manera, és evident que o les sevesgestions s'acabaran en un fracàs material,o, si obtenen urt èxit material, en un fracàsmoral lamentable.
Perquè, com queda El Debate, si fins labona causa reconeix que podrà fer millor lafeina des d'El Sol o La Voz, que des d'aque-lles santes columnes de l'òrgan del senyorHerrera i Companyia... de Jesús? — LL.
Un fe familiarEl marajà d'Indora i la seva muller, hos-
tes de Barcelona, visiten l'Ajuntament.Acompanyats de l'Alcalde i seguits d'unmunt de regidors, alts funcionaris munici-pals i periodistes, recorren la casa.
Quan han admirat ja tot el que hi ha allíd'admirable, el comte de Güell els fa passar,a pendre el te, a una sala on es troba con-gregat, convidat pél comte, el bo i millor del'aristocràcia barcelonina.
Els periodistes es disposen també a passar.—No ; poden retirar-se — els diu 1'alcal-
de. Això és un te familiar...—...pagat per Barcelona — objecta, a
mitja veu, un dels «indesitjables».El comte de Güell fa el sord. Una res-
posta a temps li costaria les despeses del te.
Previsió i estalviPer venjar-se de l'incident acabat d'expli-
car, els periodistes municipals ham obert arala font de les anècdotes alcaldesques, d'al-guna de les quals resulta que no sempre elverdadero conde és el que paga, com en elcas del te famós.
Una d'aqueixes anècdotes data dels diesen que semblava cosa feta un govern Sán-chez Guerra.
L'alcalde, esverat, mobilitzà els seus se-cretaris senyors Meléndez i Rueda perquèfessin efectiu tot seguit a Comptaduria l'im-port de les despeses del viatge que pocs diesabans havia fet a Madrid.
—Hauré de dimitir — exclamava — i quisap aquests diners quan es cobrarien !
S'ha perdut un alcaldeLa veritat és, pel que es refereix a aqueix
viatge de l'alcalde a Madrid, que es passàla major part dels dies vetllant pels interes-
1 sos de la ciutat a.., una finca particular queposseeix a Toledo.
Precisament un d'aquells dies, IEn Massot,creient trobar el comte a la Cort, per talque li reforcés una gestió, hi anà.
1 tornà sense hayan-lo vist.En més d'un lloc on va preguntar per
l'alcalde de Barcelona, li contestaren—¿Quién? ¿Cambó?A Madrid molta gent creu encara que En
C^imbó és el nostre batlle.
Un cessanf en funcionsDissabte passat, en un cabaret.Dos senyors, amb gran satisfacció dels
concurrents, més ensopits que divertits, do-non un espectacle. S'ho diuen tot, o gai
-robé tot, i de les paraules es disposen a pas-sar als fets.
En Vidal i Salvó hi intervé.Plaff 1 Ressona a les galtes d'En Vidal
una bufetada cent per cent sonora.—Vidal, qui et £a enredar ! — crida un
tranquil—. No recordes que en això delsespectacles ja no hi tens res a veure?
"Abandonada en su
noche de bodas"...
. . . o el cas del senyor P.La nit de naces, un distingit borsista dei-
xà abandonat l'auto a la Diagonal, davantdel seu domicili.
Un parell d'hores després, la policia trucaal pis i commina al borsista perquè es ves-teixi i porti l'auto al garatge. .
—Home ! quin mal fa l'auto a baix ! Pen-sin que és la nit de nuvis ! •
La policia, però, no s'entén de raons. L'al-tre s'enfutisma. I acaba anant a la dele-gació, on, per desacato, el tenen fins lesdeu del matí.
Avís als automobilistes que es casin .
Pafriofisme
L'atracament de què ha estat objecte unjoier, ha fet que es parli una vegada mésdels estrangers que viuen ala nostra ciutatexplotant la prostitució.
Aquest diguem-ne tema era precisament,fa unes poques setmanes, el de la conversaque tenien al Ritz el marquès d'Alella i eldifunt cap de la policia barcelonina senyorToribio.
El marquès es lamentava del gran nom-bre d'aqueixos indesitjables que pullulen perBarcelona.
—Es vergonyós !—exclamava—. Es vergo-nyós!
El senyor Toribio, pretenent reaccionar,manifestà la seva estranyesa per la, segonsell, excessiva censura del marquès.
—Ja veurà!—féu aquest—. IEs que els po-brets del país es queixen!
La policia no badaEncara al Ritz...Un aristòcrata, de fama donjoanesca, es
ficà a la conversa dels senyors Alella i To-ribio.
—Bé, la policia els deu conèixer a tots elsque viuen a l'esquena de les pecadores...
—Els que hi viuen i els que les prote-geixen— saltà, ràpid i una mica irritat, elsenyor Toribio.
Un miracle
Un minut de silenci, i l'exemplar conver-sa va continuar, animada per uns perio-distes.
Es parlà, entre altres coses, de la moltaprotecció que els indesitjables troben a Bar-celona, la qual cosa fa difícil llur total des-aparició.
Un dels periodistes, davant mateix delcep ,de la poliçiá, va. ;çontar aleshores unaanècdota recant.
Vint indesitjables de preu havien estat de-tinguts; però les recomanacions i pressionsde tota mena, vingudes de tot arreu, ferenque a les quaranta vuit hores es decretésla llibertat. Sembla que els uns havien «jus-tificat» sobradament llurs mitjans de viurei que els altres havien resultat tan ciuta-dans espanyols com el primer.
Doncs bé : a l'hora de sortir de la presóeren vint -i-un.
Les recomanacions s'havien excedit.Diuen que el que feia vint-i-un era una
persona honrada.
Fufurisme
Al carrer de Bilbao, un fotògraf, coneixe-dor sons dubte del que pesa en els nou ca-sats l'esperança dels fills, ha posat, en unaparador, la següent «màxima» junt a unacollecció de fotografies de boda
«Los hijos miran con respeto el retratode sus padres en el día de su unión.»
La celebrifaf que falla
L'advocat Pou i Sabater, endut per lafal•lera de la celebritat, emprèn a l'Audièn-cia el repòrter judicial d'un diari que haobert una enquesta sobre la derogació delCodi de la dictadura.
—Home! Heu demanat l'opinió del degàdel Col.legi d'Advocats, de l'Albert Bennis...1 jo, que no sóc ningú?
Teologia "mafinesca"
Divendres passat, divendres de quares-ma, com és públic i notori, en un bar delcapdamunt de la Rambla es va rebre l'en,càrrec de confeccionar un sandvitx de fi-let.., per a l'administrador d'El .Matí.
Realment, una distracció la pot tenirqualsevol. Però el cas és que una animetaes va adonar del pecat que s'amava a co-metre, però no va avisar fins a darrera hora.Què fer, Mare de Déu? La despesa ja es-tava feta.
La solució fou menjar-se el sandvitx sen-se mantega ni mostassa, ingredients que noens pensàvem que tinguessin gran cosa aveure amb l'abstinència de carn prescritaper l'església.
El que no sabem — i a fe que seria eldetall més bo — és qui fou el subtil casuistaque va apaivagar les consciències mati- .pesques.
Ai, si ho sap El Correo Catalán!
Piquiponiana
En certa ocasió, el senyor Pich i Ponpresidia un tribunal de barriada, davant delqual es presentaren diversos concursantsper obtenir un premi metàlic de més omenys consideració.
Després de les deliberacions, el Tribunalcrida a l'afortunat guanyador. En Pich, so-lemne, s'aixeca i diu
----Se le otorga ei premio por hnnianidad.
L'Apa, absoltA última hora ens informen que el nostre
company Apa ha estat absolt en la causaque se li seguia per una caricatura publicadaa MIRADOR que es conceptuà ofensiva perals mossos de l'esquadra.
Un dia d'.aquells en què un va literalmentde bòlid, vaig caure en un teatret de Sans.No me'n penediré mai. Sense pensar-m'ho,vaig assistir al debut d'una noia que tiravaper estrella, segons sembla. Si hi ha arribato no, és cosa que surt dels meus coneixe-ments. IEl debut, però, no tenia altra cosade particular que la presència, al costat delpianista, d'un homenet nerviós, suant d'an-gúnia, que feia, sense tanta amplitud i sen-
limita naturalment als moments de descansi té la seva explicació : Una acadèmia potsemblar un cabaret, i això cal impedir-ho,costi el que costi, a fi d'evitar complica-cions d'ordre policíac i fiscal, és a dir, ambvistes a la menor edat, a la contribució in-dustrial i altres romansos per ]'estil.
Per poc que s'observi, es veu .ben clar queuna acadèmia de ball i un cabaret són cosesben diferents, i la diferència consisteix en
)) Un llarguíssim rengle de noies»
Societat Espanyola de Carburs MethI'IicsCorreus> Apartat 190
BARCELONA
Mallorca, 232Telèfon 730(3
Teleg.: "Carburos"
CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 °/ o DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILLN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANF,S i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDISTRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la
SOLDADURA AUTOGBNA
PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS
r 1UTL
xements de dansa no estan encara prou des-enrotllats per a ballar amb senyoretes en-trenadores i cal rebre explicacions sobre lamanera d'anar bellugant els peus, feinaaquesta que és la pròpia dels professors.
L'adquisició del talonari no és ruïnosasis tiquets, dues pessetes, o sigui una micamés de trenta cèntims per ball. En corres-ponen vint a l'entrenadora i el sobrant ala casa.
Però la senyoreta entrenadora pot fer-seingressos extraordinaris donant lliçons par-ticulars ; es paguen a quinze pessetes l'horacinc per ella i deu per a la casa. Aquesteslliçons tenen lloc en hores especials, foradel brogit de les classes generals i quedenreservades naturalment, a gent adinerada ide més bona fe.
Les classes generals es celebren dues ve-gades cada dia : de set a nou del vespre ide deu a una de la nit. Contra el que puguisembiar, la sala té de nits un aspecte moltmés seriós que no pas de vespres.
I ara sabreu per qué.Totes les noies tenen entrada de franc.
Els joves paguen dos rals i poden entrar iballar amb les senyoretes aficioinades sensecap mena de tiquet ni fer cap altre dispen-di ; a més a més, tenen el dret de ballar unball amb una de les senyoretes entrenadores,en el qual cas l'entrada té el valor d'un ti-quet. D'aquesta manera, pagant els dos ralsde l'entrada, teniu segur un ball ; ara, elsaltres us els teniu de treballar.
Por a evitar confusions es divideix la salaen dues parts iguals mitjançant un rengle decadires, reservant la meitat als que ballenper afició, o sigui els dels dos rals, i l'altraa l'expandiment de la cultura coreogràficaamb el règim de tiquets que hem explicat.
E1 públic masculí—el client—és a la tar-da molt barrejat i en general molt jove. Ala nit és més distingidet i tot i ésser moltmenys nombrós, potser suma la mateixaedat.
Les senyoretes entrenadores en generalreserven les seves amistats i les seves prefe-rències per als clients de nit, entre els qualshi ha molts metges. Sembla .provat que undels obsequis més agraït en aquests establi-ments, a falta d'abrics de .pells i collaretsde perles, són els reconstituents. I en aquestordre la 9luita és gairebé insostenible i unmetge ha de guanyar per força... Rep moltesmostres d'específics de propaganda i per
entre lliçó i lliçó
La semana 4ràgica
El diumenge passat, a la tarda, primerafesta que al Romea es representava l'obraRosa de Lima, el públic, donant provesd'una excellent finor de nas, va fallar d'unamanera molt optimista : escassament hi ha-via un quart d entrada, cosa a la qual noestan acostumats en aquell teatre,
En Pérez de Rozas va dir a l'Amichatis,que, com sabeu, és el que ha comès l'ar-ranjameint teatral de la novella de Guimerà
—La hemos «diñadou, Pepe. La semanatrágica no interesa a nadie... Vas a ver có-mo la de 1909 no tiene comparación con laque aquí empezará mañana.
"Sólo para hombres"
Antigament, darrera aquests mots sempreacostumava a amagar-s'hi quelcom de peca-minós. Avui, i en un prospecte que tenima les mans, els mots encapçalen un progra-ma de conferències que durant la setmanapassada donà en la Parròquia de Betlem elR. P. J. Calasanz Baradat, dels SagratsCors.
I també hem vist per 'les parets uns car-tells, d'una altra procedencia, anunciant con-
ferències «sólo para hombres».Amb la temença que de 1'alludit prospecte
sfe n'hagi fet un tiratge limitat, copiarempels nostres lectors alguns punts del sumaride temes tocats pel conferenciant.
En el capítol de «La Incredulidad», hi hauns apartats que diuen : aSus atrevimien-tos ;—Los necios por cuenta propia.—Un al-ma que pesa catorce gramos.—Sus conse-cuencias ;—¡ Oh 1 santas gentes para quie-nes nacen dioses en los huertos.., y en lascalles.))
Quan parla de la «Cobardía», diu : «Dón-de está la intolerancia?—En rebaño y en filaindia.»
La ++Inmoralidad++ suggereix al P. Bara-dat reflexions tan agudes com aquesta : «Fi-siologia y profilaxis : ¡donosas teorías ;» 1,per últim, va parlar als fidels de «Actua-ciones», exhortant-los amb frases tan altiso-nants com la següent : «El valor en cucli-llas y la cobardía con antifaz de prudencia.»
Al capdavall del prospecte hi ha una notaque diu : «No se admiten .niños menores dequince años.» Com sigui que hom classificaals majors de quinze anys també com aniños, i que les conferències eren adreçadesa hombres solos, ignorem si la Parròquia deBetlem improvisà un garatge per a estacio-nar les mainaderes.
To£ s'encomana
En una penya literària es citaven frasesd'En Pioh.
—Ara us en diré una de nova—digué undels presents—. En Pich, cada vegada queentra a la redacció d'El Día Gráfico i trobal'escalforeta de 1a calefacció, es frega lesmans i exclama : «Me gusta venir aquí por-que entro en redacción.+
—MEs fals—interrompé un—. Jo sóc amicd'iEn Pich i us puc assegurar que aquestafrase és hipòcrita !
Volia dir apòcrifa.Anant amb En Pich, s'havia empeltat.
moblesurruiíadormitoris, menja=dors, rebedors, efe.
0
pisos complets desde 1.000 pessetes
0
facilí£a£ de pagamen£a preus al comp£a£
Carme, 14(tocan£ a les rambles)
res univers uus. ,ç,,,,,, yu •. -- 1
fundat una no fa gaire, amb molta empen-ta. Fins ara, cap no havia pogut resistirvictoriosament la competència de les aulesconsagrades.
Si quan entreu la gent balla, ]''aspected'una acadèmia d'aquestes no es diferenciagens del d'un ball d'una Societat tronadeta,que estigui poc animat i al qual no assistei-xi cap mare ; si entreu en un descans, lacosa varia i potser no en treureu una im-pressió massa animada. Es veu que una aca-dèmia, ni que sigui de ball, és una cosa se-riosa.
Hi veieu un llarguíssim rengle de noiesde setze a trenta anys, unes al costat de lesaltres, de banda a banda del saló—senyore-tes entrcnadores—esperant que comenci denou la dansa. Ningú no els diu res, perquèsembla que està severament prohibit dirigir-los la paraula en aquests breus moments dedescans. Algunes parlen entre elles, altrescultiven a distància els seus deixebles
-clients més addictes. Quasi sempre n'hi haalguna que, entre ball i ball, llegeix LaNovela Cinematográfica. Aquesta prohibicióde parlar a les senyoretes entrenadores es
als funerals, i observant la major serietat.No existeix un reglament, el que se'n diu
un reglament amb tots els ets i uts , Peròhi ha una sèrie de costums amb caràcter delleis, com la que acabem d'esmentar, quetothom ha de conèixer i respectar.
Per exemple, la senyoreta entrenadora téd'ésser puntual. No pot anar al bar, ni quesigui a beure aigua, més d'una vegada persessió, i encara aquest abús seria segura-ment objecte d'urna amonestació (per aquestaraó a l'estiu s'habilita un canti). Ni tampocexagerar en altres necessitats que justifi-quin abandonar el treball. Té el dret i l'o-bligació d'exigir el lliurameint d'un tiquetper cada ball, per bé que per favor especia-lissim pot ballar-ne algun de franc, però hade fer-ho amb el novio reconegut oficialmentcom a novio. També té prohibit cobrar enmetállic el preu del tiquet. Està obligada aballar gratis amb el catedràtic o amb elsprofessors entrenadors quan és qüestiód'animar-ho, i, naturalment, observar lacorrecció deguda a les altes funcions pedagò-giques que exerceix.
En general, les senyoretes entrenadoresestan primes, i es comprèn. Un dia que es-tiguin una mica de sort, poden arribar a re-collir un centenar de tiquets—ballant unsvuitanta o noranta balls entre tarda i nit
—i comptant amb 'la benevolença de clients-deixebles adinerats que no reparen a donar
dos—i fins tres ! ! !—tiquets per un sol hall.Cal dir que això, a més a més d'indicar
males intencions per part de l'esplèndidballador, és mirat amb mals ulls pels altres,que, sonso ésser tan esplèndids, poden por-tar tan perverses intencions com ells.
La roba de les entrenadores va des d'unsuèter fins al més enlluernador vestit desoirée. Però l'abillament té sempre una ma-teixa condició : la d'ésser curt. De maneraque es pot dir que totes les senyoretes en-trenadores van d'un uniforme des de tres oquatre dits més amunt del genoll fins alturmell : mitja beige. Més amunt, ja hi captota la varietat que permeten la fantasia il'enginy d'una ambició insatisfeta.
'Ens hem ficat a la sala justament en unmoment de descans. En els bancs hi ha vintnoies de rengle, que vol dir quaranta cames,más aviat primes, i quaranta genolls, mésaviat punxeguts.
Ens hem hagut de proveir d'un talonaride tiquets, disposats a tallarme un i donar-lo a la noia per cada ball que ballem ambella, o al professor entrenador, si els conei-
Aneu la vinent setmanaa la subhasta d'art Sala Parés
tant pot combatre amb avantatge les pretensions d'un modest dependent.
*xz
M'estava procurant equests detalls en unconversa molt troncada amb un dels pedagogs de la casa, quan se'm va escapar unparaula.
—Li prego que no em digui ballarí —replicà instantàniament—. Es la injúria mégrossa que pot iinferir-me. Jo sóc professode ball. Aquesta és la meva aula i la casa tprou serietat per ésser tractada amb cons'deració.
Aleshores em va semblar escaient demotrar les meves poques ganes d'ofendre'l iteressant-me per la sort de les senyoretes etrepadores. Però es veu que aquell dia nestava fi.
El professor de ball em va tranquillitzar—Qui? les noies llàstima? Vol calla
Quatre hores de treball i es fan un bon jonat. A més, l'entrenament els permet aguatar el treball sense esforç. Miri, aquíaquestes que no havent estat sollicitadper ballar, ballen entre elles ; si estiguess•cansades no ho farien. Després, ja n'he csat tres o quatre i bastant ben casades.estimo com a filles.
Sortim. El carrer està silenciós i fosArrenglerats a fora, uns automòbils esperque s'acabi la lliçó. Es l'argument final,que moltes vegades ha fet caure la balançLes senyoretes entrenadores són de fáacontentar i tenen poques pretensions.
JOAN SOLE
L'APERITIUMnsic-hall rosa i negre. — Abans 1'apo-
calipsi treia el nas d'una manera gloriosai clínica entre el tou de violetes de la Ram
-bla de les Flors, i de tant en tant clavavauna mandràgora negra en el metall de lescotilles de les casadetes amb una gran pre-tcnsió d'ultratumba. Això era degut a laimportància dels carros de les escombraries,amh aquella campaneta de color de gos-com-fuig, als esguerrats que passav en els diesde carnaval disfressats amb samarretes aya-nades i bufant mis instruments de metallque havien anat a la guerra i que a les ca-sernes ja no els podien fer servir; era degut
també al predicament enorme de la Qua-resma i als sermons carregats de sofre i defum d'estampa que fabricaven els canongesi feien tremolar els angelets de sucre candide la Catedral. Aquesta gran parada apoca-líptica arribava al pinyol els dies de Set-mana Santa, amb l'exhibició depobres sen-se ulls, sense nas i sense boca, amb aque-lles grans estibes de purulència que ofega-
ven el voltant de les esglésies.Barcelona, .malgrat els filats i els teixits,
el cafè i el sucre i els sermons dels,lerrou-xistes i les procacitats dels escenaris; tenia,en l'època de la nostra infantesa, 'l'aspected'una gàbia amb un gran remenament deratolins medievals i amb unes pinzellades delepra i de penitència que feien tremolar.
Aleshores els exercicis espirituals que escelebraven en aquesta època de l'any, i els
dejunis que les famílies observaven rigoro-sament, agafaven un to de redingota negrai de cara de tres déus que donava gust. Elssenyors que tenien tractes més íntims ambels falbalans, les xambres i els acubrecor-sés», arribaven 'a casa a les nou de la nit
plens d'idees patètiques, de sentiments deregeneració, i es menjaven una torrada amboli i sal en un silenci lúgubre i amb lesgenives pàl.lides del pes de l'etennitat. Lesnoies que aleshores feien exercicis tenieñ elnas violeta i el cor ple de rossinyols, unsrossinyols com uns escolanets blancs que
només sabien plorar i només sabien fer es-carafalls. I és que en aquells temps, lesfórmules de la religió oficial encara tenienun aire de paper segellat i de tradició incor-ruptible, la pedra de les ,parròquies grinyo- klava desesperadament entre el mal gust deles pedres civils carregades de fums i depoca solta.
Ara les coses han canviat una mica; sen-
se que ningú s'hagi menjat cap capellà, el ,
to apocalíptic que tenia el nostre país s'haanat destenyint. El Sant Pare de Roma haamat afluixant de mica en mica la cordadels dejunis, i la Quaresma ja no se la ima-gina ningú com aquella vella escardalencai estripa-cuentos , amb set peus que són lesset setmanes, i amb una penca de bacallàals dits que simbolitza la gran privació.Han desaparegut els carros de les escom-
brares amb la campaneta i han desapare-gut els pobres a la graella ; ara tot té unaire més enraonat; fins els jesuïtes, quesempre són i seran «extra-dry», ja fan uns
exorcicis més iintellectuals i més plens debunyols a la crema.
Però allí on es nota més el canvi delicatde totes aquestes coses, és en les noies quevan a afer exercicis espirituals en els con-vents de moda i en les esglésies illuminadesde pippermint i de (limonada. Aquestes noiesesperen els dies de penitència per imitaruna mena d'orenetes falsificades, producteexclusiu del music hall. Uin music-h•all rosaï negre, amb ciris, clavells 'blancs i besades
imprecises. Abans aquestes noies anavenamb el cor a la mà; ara no és que precisa-ment portin a la mà cap ombra de malícia,fins és possible que hi portin un car perfu .mat i confitat com una cirereta. Però el quepassa és el següent : aquestes criatures te-nen un cerve!1 massa filtrat pel progrés ma-terial, massa arrebossat de música de gra-moles, de llauna de saxofon i de puré de
llavis apassionats o glacials, aquells llavisque se'ns ban fet imprescindibles per fer ladigestió, i que les noies cacen en el cinema,
a situant-se em unes butaques fresques que ;tenen la virtut de mantenir els •.nervis al
a bany-maría. Aquestes criatures donen unaimportància capital a la roba interior, iaixò és el pas de gegant més apreciable que
s s'ha donat en el camí de la cultttra• Doncsr tots aquests elements barrejats contribuei-é xen a donar un ritme especialíssim a les
senyoretes que van i vénen de fer exercicis;
la mica d'ombra de mantellina, la mica des- rosaris que porten als dits—avui dia aquestsL- rosaris són gairebé fluids com les angulesL- i els spaghetti—, els donen encara una im-o punitat més forta per poder exhibir el seu
ritme de giris de music-hall, per poder de-: mostrar d'una manera ben clara que 1 apo-
r , calipsi s'ha acabat sobre l'asfalt de Barce-r- lona, malgrat ésser elles les que porten lesn- últimes pallarofes d'apocalipsi enganxades enté el carmí dels llavis.es No importa que un jesuïta esterilitzat elsn expliqui les pones eternes de l'infern pel sis-a- tema acadèmic més escarolat i més mfalli-^s ble. No importa que el ganivet del remor-
diment cls faci un tau1 finíssim en el recóc més primparat del fetge. No importa que
en s'ho prenguin tot de bona fe i fins que dei-El xim anar quatre llàgrimes. Tenen els ossosa vacunats, tenen la pell massa addicta al disc
cil de la gramola i als sospirs de totes les gre-tagarbos; ]'eficàcia del music-hall negre i
rosa està absolutament garantida.R Josçs' MARA DE SAGARRA
COSES VISTES
Les Acadèmies de Ball
Aneu la vinent setmanaa la subhasta d'art Sala Parés
=+ Itlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllilllllllllllllllllllllllllllllllllllll^%
I VialgesRambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA
I_ Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-trangers - Passatges Marítims i aerisViatges a "Forfait" - Excursions acom-
I_ - Peregrinacions, etc.
C
INFORMESPRESSUPOSTOS GRATIS -
tmuuwuuuumnuniu^uuuumumuuuluuuunuunmuununuuuunmuuuuuuumuuum
El senyor Cambó després de la reunió centrista
¡ NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades
GRAGEES POTENCIÁIS DEL DRr SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç la
Neurastenia Impotencia (en toles les seves maníjestaclons),r mal de cap, cansament mental, perdua de
memòria, vertígens, fadiga corporal, tremolors, dispepsia nerviosa,pa s els
trastorns histerisme i trastorns nerviosos en general de les dones i
tots els trastorrns orgànics que tinguin per causa o origen esgotament
nerviós.
Les Gragees potencials del Dr. Soívré,més que un medicament són un element essencial del cervell, medul'lai tot elsístema nerviós, regenerantel vigor sexual propi de l'edat, conservant la salut i prolongant la vida; indicades especialment alsesgotats en la seva joventut per tota mena d'excessos, als que verifiquen treballs excessius, tant físicscom morals o intel lectuals, esportistes, homes de ciència, financiera, artistes, caticrciants. Industrials,pensadors, etc., aconseguint sempre, amb les Gragees potencial del Dr. Soivré, tots els esfourços oexeercicis fàcilment i disposant l'organisme per rependre'Is sovint i amb el màxim resultat, arribant a l'ex-trema vellesa i sense violentar l'organisme amb energies pròpies de la joventut.
Basta pendre un flascó per convèncer-se'n
Venda a 5`50 ptas. flascó, en totes les principals farmàcies d'Espanya, Portugal 1 Amíñca
NOTA. — Dirigint -se t trametent O'25 pies. en segel!s de correa per al franqueig a Oficines LaboratorioSòkatarg, carrer del Ter 16, Barcelona, rebreu gratis un (libre explicatiu sobre 1'origen, deseorofflamenfi lractamenf d'aquestes malalties.
M1M!J JR 3
eS ^MpE= °E El dispensariBARCELONA
del carrer de BarbanàEs curiós d'observar que molts dels queconsideren Francesc Cambó un personatgefunest per a Catalunya, ara que surt del'órbita de la política catalana en manifestinuna contrarietat i combatin la darrera evo-lució, que el temps dirà si és l'última, de1'ex-líder de la Lliga Regionalista.
Però el que és les persones ben informa-des i que segueixen de temps ha la marxadel catalanisme — llegiu alguna editorial deRovira i Virgili — no poden haver sentit
cap mena de sorpresa davant de la naixençadel nou partit del centre. La gestació labo-riosa de l'infant, i abans la seva concepció,foren obra de molts d'anys de relacions i deruptures ; la idea, però, de posar-lo al mónno fou mai abandonada del tot. Amb elpartit del centre passa el mateix que amb ladictadura ; com un riu subterrani, fluïrenper un gran espai de temps ; i, sinó que noestà bé fer de profetes, afegiríem que aixícom la dictadura, des del moment em quèabandonà l'ombra on operava, mitjançantlleis de jurisdiccions, juntes de defensa i al-tres excessos, i sortí a l'aire lliure dissipadaalegrement pel simpàtic Hereu (EscampaMiguel Primo de Rivera, començà a dei-xar d'existir ; car va provocar, .afegint a lainjustícia sorda ]'escàndol palès, una reaccióciutadana. També el partit del centre, queno és sinó donar estat de dret a un fet decollaboració i d'intervenció antiquíssim —els anys volen — potser que, pel seu discursde temps, determini ruptures de velles alian-ces tàcites ; ho podria fer creure les cartescanviades entre el duc de Maura i el se-nyor Cambó : en efecte, sota el torneig cor
-tès hi havia una lluita implícita, un cabdi-llatge deixat desert a fi de no lesionar sus-ceptibilitats, i aquell compliment un si és noés farisaic del duc a l'ex-líder de la Lliga«gràcies a Déu que un home com el senyorCambó ha deixat de veure entrebancades lesseves immenses capacitats per les freturesdel catalanisme!»
Aquest compliment en boca d'un polític,que tan bé va saber bescantar nos en el seudarrer llibre, podria indicar moltes coses.
Perquè és un fet que el senyor Cambó,en constituir el bloc centrista, s'ha limitata posar la clau de l'arc a la política de totala seva vida. Racialíssimament •català, elsenyor Cambó, amb una tenacitat i una granimaginació, servides per força talents po-lítics i, sobretot, parlamentaris, des de jovehavia ideat una magnífica maniobra envol-
Aneu la vinent setmanaa la subhasta d'art Sala Parés
C.AAXISERIA
F. VehiIs Vidal32=Avinguda Porfal de ]'Angel=34
7, Plaça Uníversítat, 7
REBAI%ES EN TOTES LESSECCIONS DE LA CASA
vent contra el centralisme : l'última fase dela batalla consistia a installar-se a Madrid,voltat d'un gran prestigi, enlluernant als nocatalans amb la beutat de l'ideari catalanis-ta, convertit en uña mena de federalismehistòric, i des d'all( obtindria 1a llibertat deCatalunya ; i no tan solament la llibertat,sinó una hegemonia ben merescuda. Cata-lunya, la protestatària, deixaria d'ésser elferment anarquitzant; tot el tresor d'ener-gies, orientacions, desigs i voluntats que
ella representa servirien per a la renaixençad'una gran Espanya : l'Espanya definitiva.
Beli somni que conté certes partícules deveritat! Després algú diu que Cambó fapolítica realista. Però sempre que s'acosti ala seva realització toparà amb una contraque un bon castellà, lògicament, com hi hamón, s'estimarà més estar una mica mésmal governat, però a la castellana : no esresignarà a desaparèixer : la llei de la con-servació de 1'eaisténcia és la primera de leslleis vitals. Per això, tan dúctil com vul-gueu dintre de les negociacions, arribarà unmoment que dirà (cproun ! ;" i si cedeix, pertal d'evitar discòrdies i perjudicis, noméss'enretirarà aquell espai just a què l'obli_gui l'embranzida moral i econòmica de lesmasses d'opinió de l'altra banda del seuEbre. Dit en altres termes, el plet de Ca-talunya, tal com estan les coses, aneara ésmés fàcil de resoldre des d'ací que des d'allà.Depèn, més que d'ells, de nosaltres.
Prova d'això, aquella Mancomunitat queens fou concedida i presa amb pocs anysd'interval, i que ens fou presa, ironies dela sort, pel primer governant espanyol, fac-turat des de Barcelona amb el programa dela Lliga, que fes manifestacions ministe-rials rabiosament descentralitzadores !
Per això que l'única tara que, com a ca-talans, trobem a la maniobra del senyorCambó, és que no fa més que lligar solem
-nement allò que ja passava sense tantesformalitats : aquelles intervencions de mi-nistres catalans als governs de 5. M. queno servien mai cap interès de Catalunya ique només provocaren una escisió monu-mental a la Lliga ; però 'llavors, mal permal, no essent lligats amb pactes, els pro-homs regionalistes tampoc eren presoners deningú i podien rectificar sense soroll les se-ves marxes : avui, si les coses esdevenenlògicament, és a dir, si passa el mateix quealeshores (i les paraules del Duc de Mauraens en fan molta por), no hi haurà més re-mei que optar per Catalunya o pels go-verns de S. M. d'una manera sorollosa. Noveiem que aquesta situació de la Lliga si-gui superior a la que ocupava durant l'as
-semblea de parlamentaris, ni creiem quedeixant en mans dels de Madrid una ree-mença de la categoria del senyor Cambó,siguin suprimits com per art d'encantamentels tradicionals obstacles.
Ara per .ara, el senyor Cambó s'ha limi-tat a reforçar un govern on hi ha el senyorLa Cierva i el comte de Bugallal • Nosaltres,sense voler, recordem aquells ministerisbarrejats dels temps de la guerra del Mar-roc, falcats amb el senyor Bertran i Musitu iel mateix senyor Cambó i que foren seguitsd'una Dictadura.
Per això dèiem, en començar l'article, quel'aparició a la llum del partit centrista defet podria determinar, segons com anessinles coses, la terminació d'una illusió moltvella, car el senyor Cambó, posat entre Ca-talunya i a1115 que va contra Catalunya, jasabem què faria. Si no, la seva maniobrano tindria cap sentit.
RossEND LLATES
rniranafóra • —Tot s'explica
Els delegats que havieti} participat a lesnegociacions navals franco-italianes que co-mentàvem ert el nostre número anterior, vandecidir d'acabar les seves tasques amb unsopar al tnitiisteri de la harina.
A l'hora de les anècdotes, parlant de lesdificultats que, en les negociacions d'aquestamena, els tèçnics oposen als diplomàtics, undels delegats anglesos va evocar un recordde les negociacions de Washington.
EI debat sobre els capital ships donavamolta feina i semblava molt llunyà arribar aun acord. Briand va voler-ne parlgr amb elpropi almirall anglès i li deia:
—No acabo de veure quin interès teniua conservar •els vostres capital ships. Sónfeixucs, no desenrotllem gaire velocitat i,quan surten alguns submarins, no els que-da altre remei que amagar-se.
L'almirall anglès respongué--Tot això és innegable, senyor Briand.
Però cada vegada que un capital ship se'nva a fons, també se n'hi va un almirall.
Economia i psicologia
Snowden és implacable en la seva politicad'economies. Comparant les despeses del'any passat amb les d'anys anteriors, hatrobat que els viatges dels parlamentarisbritànics havien costat en rego cinc mil lliu-res esterlines més que en 1929, (A Anglater-ra, els diputats viatgen a despesa del pressu-post.) Per tant, l'irreductible Snowden haproposat que, per alleugerir el pressupost i,per afegidura, donar un bon exemple alpals, els cEputats viatgin, d'ara endavant, entercera classe i no en primera.
La proposta del canceller no ha estat ac-ceptada. La culpa la va tenir l'observaciód'un diputat conservador:
—Els nostres electors, si veuen els seusrepresentants viatjant en tercera, no enstindran ni mica de consideració.
El xofer dipufafEl diputat treballista Alfred Smith, mort
recentment, era urt xofer de taxi que nohavia volgut renuncicw. al volant, malgratl'elecció,
—Un diputat advocat — argumentava —porta assumptes, un diputat industrial se-
gueix fabricant, un diputat metge visita elsseus malalts. Per què no he de seguir duentel meu cotxe?
I així va fer-ho.Un thia que estava parat davant d'una casa
de banca, Lloyd George, serse fixar-se enel xofer, s'enfilà al taxi. Acabat el trajecte,Smith digué al seu client
—No pic acceptar propines d'un collega.El cap del partit liberal s'adonà aleshores
de qui era el xofer—Us he donat una ocasió — va dir-li
—de parlar dels meus tractes amb la banca.
Corn qualsevol xofer, Smith va haver d'a-ncrr un dia a la delegació de policia per unaccident de la circulació. El comissari, ha-vent-lo reconegut, es desfeia en excuses.
—No cal amoïnar -se — digué Smith —. Elque es presenta a declarar és el xofer AlfredSmith.
Els gossos presidencials
Coolidge és aficionat a tenir gossos. Elsseus gossos es veu que vivien d'allò més béa la residència presidencial, tant que, quanllur amo se n'hagué d'anar a viure a lamodesta residència de Northamhton, que esparteix amb un professor, els gossos s'es-camparen per tot el barri, mancats, de llocper esbargir-se, i els veïns podien veurel'ex-president o la seva senyora anant a bus-car els gossos pels jardins veins i desfent-seen excuses perquè havien trepitjat els par-terres dels altres.
Segons els diaris humorístics americans,si Coolidge ha canviat de casa, anant-se'na viure en una que té un gran jardí, ésperquè els gossos puguin estar-hi bé sensemolestar els veïns.
"HeimaflossEl director d'escena Max Reinhardt passa
pertot com a representant de l'art alemany.Però en realitat no és alemany, sinó ex-súbdit austríac, més o menys txesóeslovacun cor acabada la guerra.
Reinhardt ha demanat la seva naturalit-zació al Reich, fent valer que a Berlín hamuutat la majoria de peces i que la sevafirma figurava en el manifest del 93.
Però el govern de l'Estat de Turtingia s'haoposat á la naturalització, allegant que elque cal és un teatre nacional germànic, i noun art dramàtic internacionalista posat enmans d'un jueu. A més a més, els naciona-listes rabiosos han fet propaganda en aquestsentit afegint que un home que té la Legiód'Honor no és digne de convertir-se en ale-
many.Reinhardt pensà nacionalitzar -se letó, però
els diaris nacionalistes de Riga han fet so-roll i el pobre Max ha pogut dir
—D'escenografies meves pertot en volen,però a mi no em volen enlloc.
La baixa dels preus o el cercle viciós(Siwplicissintus, Munic)
Quan hi entràvem, tots tocàvem ferro.A La Publicidad hi havia un redactor que
feia l'ofici per esport. S'hi estava tarda i nita la redacció, per gust, deia ell, i per sivenia alguna notícia que pogués ésser co-titzada a Borsa, deien els altres. Tenia mésdiners que lluc i feia successos i toros.
La seva lletra era digna d'un litògraf.Mentre dibuixava sobre les quartilles amb
r
aquelles mans petitones i peludes, sovinthavia de sortir cap al dispensari del costatperquè el •vigilant, des de l'ull de l'escala dela redacció, cridava : «Hi ha fiambre».
En sentir aquest crit se li desvetllava unestrany instint, que el] creia «instint perio-dístic, , perd el fet és que s'alçava precipita-damant. Els ulls se li enclotaven i se li en-xiquien darrera els lentes, e1 bigoti espèsse li estarrufava i els badius se li eixam
-plaven fent una gran ensumada, 1 tot apun-tant una rialleta, marxava a grans gamba-des, per cert desproporcionades a la sevafigura rabassuda i a les seves cames curtes.
AqueIl home estrany frisava el dia que,per casualitat, no hi havia un succés desang al dispensari. Però, com que tenia unasort absurda, la fortuna res no li regate-java•
El dispensari del carrer de Barbarà és elregistre de la meitat de les tragèdies deldistricte V. IEs l'única casa de mala astru-gància del barri. Els veïns miren amb pre-venció el fanal vermell perquè saben que enaquella casa sovint hi ha un mort.
L'home del qual us parlo ens hi haviaportat a tots i amb un cert goig, com siens dugués a una casa de perdició. Eral'únic que en entrar no tocava ferro.
Un dels dies que hi vaig .anar .amb ell hihavia dos morts. Un sobre la taula d'opera-cions jeia ben estès, ben rendit, un sindica-lista de divuit anys. Tonia un cas d'adoles-cent que semblava que hagués crescut d'unaestirada, com un plançó, i uns peus i unesmanasses enormes.
Morta i nua sobre una altra taula hi ha-via una Venus de les Drassanes. Ja abanad'acostar-vos-hi vèieu aquella cabellera queli feia l'última resplendor. Sabien només
—h o sàbia tot el barri — que havia estat aYokohama i a les Filipines, des d'on haviavingut cap a Barcelona. L'havien morta pergelosia. Era una dona menuda i tonia un
perfil d'àmfora. Només li havien deixat lesmitges i les sabates. Ens invitaren a admi-rar uns tatuatges sobre unas carns de colorde rosa te. La decoració es limitava alspits i al ventre, i era d'un estil japonés ex-quisit. 'El volcà sagrat del Japó, el punxe-gut Fusijhama, eternament capçat de neu,era gravat al pit esquerre. El volcà sortiad'un primer terme de plantes lacustres mi-
nuciosament dibuixades. La pendent de lamuntanya era més pronunciada que la 11-nia, massa rodona, del pit. La cirereta delpit era el punt roent del volcà amb les cli-velles de les erupcions i tot. Només ella po_dia veure a pler aquell 'dibuix, perd, segonsfama, el volcà es veia molt bé — i aclucantun xic els ulls com si fos de debò—fent unpetó a l'espatlla d'ella, acostant -vos.hi comsi la sorprenguéssiu. Aquest detall era laprincipal dada d'identificació de la morta.
Al cimal de l'altre pit hi havia uns quantspapellons sense simetria que semblava quevolguessin succionar una flor.
Al ventre hi tenia una faldada de flors iun ocell estilitzat .amb les ales esteses. Lapunyalada havia travessat el pit de l'ocellque talment semblava que queia mort. Perla ferida brotava encara un espurneig, ungotim de sang.
En sortir del dispensari el meu companyllagrimejava i amb l'idioma que ell parlavaperquè ens creguéssim que era cubà, emdigué : «Puede usted creerlo, .amigo Brunet.Aquel pajarito me ha conmovido de veras.Parecía que iban a salirle las tripitas,u .
MANUEL BRUNET
Aneu la vinent setmanaa la subhasta d'art Sala Parés
4I
EN CAMISESNOVETATS
Jaume I, 11Telèf.11655
EL NOU PARTIT CENTRISTA
El centrisme i el centralisme
4 1 YllBAL R
LES LLETRESEL.S LLIBRES
havia recorregut' els escenaris europeus iamericans ; calia aprofitar l'excitada aten-ció Idel públic donant-li en urna nova formaa'lló que el satisfeia. Es creença molt estesa que les maquina-
Aquest aprofitament de l'èxit ha estat ciorts tenebroses, les intrigues en què esfet, en aquest cas, d'una manera ben dis- barregen iinteressos i crims amb supersti-creta, i IEdioions Proa han fet molt bé d
s
'in-
tic
cloure, em llur collecció d'obres de guerra, cions fosques, pertanyen gai encara,
enexcluue
-
la novella de Sheriff i Bartlett, on és mar_ tot
asa
ix
utíòn
]es
--era
del
vell mesés diro
nasties,—
Im
, rat
e cas
q
rada la història de la commovedora amis_ tot propi malgrat o
tat de Jim Ralleig i Dermis Stanhope i els Rp temps an s quem pas
seus trontolls angoixosos damunt el fons de dels contemporanis. Però països
veu que no éspas així i que fins en països que durantles trinxeres. >
UN LLIBRE SENSACIONAL VARIETATSl mort 1-1 ' a rd i n L'ifalià i eIs superlafíusg Ugo Ojetti diu art el darrer número de la
P
Raleigh, IStanhope, Osborne, caracterit- llarg temps ham frult duna
zats d'una manera tan bellament econò- bona fama de despresos de
mica en l'obra dramàtica, són a la novella Les corrupcions de les velles
proveïts d'antecedents que cal lloar, .per- civilitzacions, no tenen gran
qué si Ino afegeixen res a la vitalitat dels I cosa a envejar de lesa
pit-torspersonatges, tampoc no h ebria.hi ocasionen una tenebrositats de l ï
soso-
d'aquelles p erenòrdues que es produeixen tanels
s d'aquestsEstats Uno
sn finsUnits,
països
fàcilment en aquestes manipulacions lite-
ràries. 'EI punyent diàleg del drama és re- que la creixent corrupció
produït ien gran part en els dos terços dar- Política l'ha posat a la cap-
rers del llibre, en què l'acció es desenrotlla davantera — entre moltes
al front de combat. d'altres coses — de la im-
Una altra de les Ibones coses d'aquest moralitat. Ja no cls queda
llibre és l'actitud dels autors (revelada a res a envejar a Europa, la
través de les diverses actituds dels perso- qual sobrepassen per les
natges) davant el fenomen de la guerra Proporcions gegantilnes que
—d'actitud natural de totes les (persones ht pren la corrupció.
intelligents i sinceres que travessaren el Un llibre recent, les pri-
daarer gram cataclisme bèllic sense trobar-hi meres inotíoies del qual Un-
llur definitiva fi de jornada, guérem l'estiu ,passat i que
C. A. JORDANA ara acaba de sortir en tra-
ducció francesa, és un dels
A. Bularf í Rialp : "El Rellíscall,' documents més sensacionalssobre els Estats Units, i,
No recordem ben bé si el nostre cari amic pcl, fet de referia -se a ca-Alexandre Bulart i Rialp pot ostentar en sos ooncrets, d'un interès
argent la cigala de Provença, o si és ames- més apassionant, almenvs
tre d'obres», encara que ens decantem més pel gros públic, que lesaviat a «mestre d'obres,, distimoió que els Scènes de la vie future, de
felibres solen donar als prosistes—si no ens Duhamel, per exemple, so-
equivoquem—, així com la cigala sonora bretot ara que l'interès delés concedida per a ús dels poetes, lector mitjà es reparteix per
De tota manera és Ebo que pls nostres igual entre la biografia ilectors coneguin el nostre amic Bulart i la inovella.
Rialp en la seva doble personalitat de li- Aquest llibre és L'estra-
terat, condecorat pels felibres i autor d'un aya mort del president Har-
llibre anomenat De les meves tresqueres, i ding, i e1 seu .autor és G,polític conspicu de la joventut de la Lliga, B. Means. Aquest fou elprobablement candidat a les futures eleo- detective privat de la senyo -
cians municipals pel districte VI. ra Harding i em qualitat
Dins la secció política glosarem, si s'es- de tal ex-plica el que va veu-
cau, les seves tasques municipalesques. Ara re i va sentir en l'exerciciper ara només podem parlar del literat, de les seves funcions. Tot
El Relliscall és la seva darrera producció. el que sabem de Means ens
Es .tracta d'una novella escrita dins una ho explica ell mateix, i real-
técnica del segle passat. A estones, com a ment, no en surt pas gensreconstrucció històrica, no deixa de presen- afavorit. (Espia al servei
tar el seu interès ; però nosaltres, com a d'Alenainya idurant la guer-amics lleials, no podem dissimular la con- ca, detective particular des-
tr.arietat que ens ha produït que el senyor prés, no té pas urna moral
Bulart i Rialp, que tants i tain bells fruits irreprotxable . Però a'lmeinysprometia en De les meves tres queres, s'hagi no es vol presentar millor
deixat arrossegar per la facilitat de la plo- del que és. Barrejat .amb una colla de poca-ma i encara s'entesti a conrear un gènere vergonyes, no pretén justificar els seus ac-que ha donat prou de si. I, sobretot, ha- tes, disposat sempre a obeir, seguint la nor-vent-lo tractat particularment, i sabent que ma de conducta que s'Saa triat : «Fes elté prou enginy per a llaurar més fons, en que et demanin i no preguntis res.» Con-terres més dures i més fèrtils. tent •d'haver obeït aquest ,principi, s'enor-
No negarem que ens han fet riure els gulleix de la seva vàlua professional pertrossos sainetescos de la novella. Però, a fer .aparèixer i desaparèixer papers compro-força de repetir-se, els uns fan nosa als metedors i per dur a terme les més delica-altres • FI sainetisme només es permet en els des gestions, feiLna per la qual cobra no-contes i narracions breus. Si no, ofega la ranta dòlars per setmana, però en gastatrama psicològica de la novella. 1, tot so- molts milers cada mes. «Naturalment—ex-vint, l'afany de forçar la nota duu a coses plica—que això no ho pagava el Govern.»ilnclús de mal gust i que, per llur cruesa, Presentat el (,personatge, presentem el quejuren amb el fons rosat de l'obra. conta. En octubre de 1921, Mrs. Harding
No ; no és aquest el camí. IEl senyor el crida a la Casa Blanca. Mr. Harding faBulart i Rialp--no volem adular-lo—pot i un a,ny que és president i ella és the Firstdeu assolir una major modernitat. Si no Lady of the Land. Però, en realitat, Hardingho creguéssim, no ho diríem. no és més que un ninot que fan moure al-
R. LL, ternativament la seva dona i la colla de po-lítics que li han assegurat l'elecció, collamoguda per un gran bandit, Harry M.Daugherty. Aquest va ésser qui féu presi-dent a Harding perquè li convenia pals setsmúltiples negocis bruts. Hardiing li ho pagàatorgant-li .-- a petició pròpia — el ministe-ri de Justícia. Es en aquesta data que co-mença ]'enemistat entre l'Attorney general ila dona del President. Aquesta, que no sapres de la política ni d'administració, es guiapels consells d'una vident, que consulta perescrit, .En saber-ho el President, agafa por
PTEI FISCí`l el text de les consultes pot ésser utilitzatpels enemics. El detective Means rep l'en-
. DMINIITRÁTIU$ càrrec de subtilitzar la preciosa correspon-dència — i en explicar^ho en el llibre s es-tarrufa d'orgull professional.
D'aleshores ençà comença la lnti^mitat en-' s^` Or tre Mrs. Harding i el detective, el qual co-
mença a adonar-se que la «Primera Dariadel país» és víctima d'una follia que nio farà
Of ^vrANl sinó augmentar .amb els anys. E1 presidentté una amant, Nan Britton, que preténàdhuc haver tingut una filla d'ell. Mrs. Har-ding és cada dia més i més obsessionadaper la por de l'escàndol: escàndol polí-tic per les relacions amb Daugherty, eshn-dol moral per les relacions amb NanBritton. iEn Lm país menys saturat d'hipo-oresia puritana, I sense la gelosia gairebéanimal de la pertorbada Mrs. Harding,
lliurà a l'editor l'original de d
o
svolums,
H. G. Wells : "L'amori Mr. Lewisham"
Si la publicació de la novella de WellsL'Amor i Mr. Leuaislwm (Edicions Proa,Biblioteoa Oteig) és un encert indiscuti-ble, cal confessar que no són gaire encer-tades les paraules que volen .presentar-loal públic des de la coberta postissa.
Les que la qualifiquen de (novella «sa-ludable des del punt de vista moral, peròno insípida», si bé supèrflues en part per
1
Autocaricatura de Wells
als assabentats ((puix que tota moralitatcom cal, és a dir, orejadora dels costums,és evideñtment saborosa), troben justificanten la creença, molt estesa entre certa me-na de negats, que solament mereixen elqualificatiu de morais els productes mésrefinats de la fador literària.
Però parlar d'aquest bell llibre de Wellscom d'una «nove •la lleugera, com si di-guéssim a Il'aquarella, d' •nes amors som
-rients», en sembla no solamente imjustifi-cat, sinó despistador. Perquè l'amor deMr. Lowisham no es limita a lésser som-rient quan escau, sinó que també passapels alts i baixos, els mals de cap, les pu-nyides i les langoixes de tot amor digned'historiar -se. I si aquesta obra és lleugeraen el sentit que no es fa mai pesada (sinóque us encomana aquella pressa de lecturaproduïdapels (llibres més genuïmáment sa
-tisfactoris), d'altra banda no deixa mai defer el seu pes molt ponderadament entre elsproblemes importants que suscita.
Només els ,professionals de l'esgarip, quemesuren els sentiments per llurs efectes es-pectaculars, deixaran de sentir la densitatemocional que s'arrecera en la bella con-tenció amb què l'autor ens exposa el cursde les amors d'IEdhel i Mr. Lewisham.I han d'ésser ban ensopits els qui no esgaudeixin, com d'una vera festa major iln-tellectual, de les sàvies manifestacions deMr. Chaffery. I ben pos clarividents els quiencara, llegit aquest llibre, gosin relacionarH. G. Wells amb Jules Verme.
Sherriff i Barfleff:"fi de jornada"E1 costum profitós d'esprémer la popula-
ritat va portar R. C. Sherriff, l'autor deJourney's End, .a escriure, amb la collabo-ració de Vernon Bartlett, una novella abase del seu drama famós. Pi de Jornada
Ireu el dolorde ronyons
d perque
dissolífácid úric
Esrie salis(¢, delresalrea obtinguis amb1 Ii R O O o N A L en,oraers casos en que estaindicar.
ON. OOMfGNE1 BOOIflOCaredrdtic de In FacuIrai
6sÁFa INDICADORde Medicine de Sevilla
DELS LLOCS A CNTES LCCALISA
EL REUMA
PONCHE,£ia'Co
ENTONA EL COS
aquest segon escàndol pesaria poc. La gelo-sia li .enterboleix el cervell cada regada més,i el drama es torna tragèdia.
Moren sobtadament o de suïcidi alguns dela colla Daugherty, el darrer d'ells JessSmith, oficialment suïcidat, però realmentstsprimit per la colla per tal d'evitar reve-lacions comprometedores. Mrs. Harding,que li professava simpatia, crida el detective
i aquest ens reporta la conversa, penúltimaque hi hagué entre la Presidenta i el!. Lasituació és cada dia més insostenible; elPresident Ino es veu amh cor de trencar niamb Nan Britton ni .amb prou forces 1e1desempallegar-se de Daughert y i eompa-nyia.. Parlant de la primera, orofereix pa-raules que Mrs. Harding, enfollida de ge-losia, no li podrà perdonar mai. Des d'ara,odiarà el seu marit .amb tota 1'ànimá, i, enla seva creixent follia, Mrs. Harding es creu,per dia-ho com Bernard Shaw, la «Donadel Destí ». Retreu que Anglaterra ha estatgovernada }>er dones en períodes dels mésfamosos de la seva història. Consulta 1a pi-tonissa — cons és òbligat en les grams cir-cumstàncies de la vida = i la vident Ii res-pon que el President morirà, però que ella,la Dona del Destí, queda predestinada.
Harding, compromès a ésser novamentcandidat a la presidància, emprèn la cam-panya electoral. La seva dona no dubta queels seus adversaris polítics treuran a la llumtota la corrupció de la seva presidencia.
Harding cau malalt a Vancouver. Al capde poc, és anunciada la seva mort i, de re-torn a Washington, Mrs. Harding preguntaa Means si pot impedir l'autòpsia.
Aquesta última conversa acaba així—eWarren Harding ha mort, amb l'Honor
salvat, tal com Mrs. N (la pident) haviapredit. Si arriba a viure un dia més, 'hauriaestat masa tard. No he traït mi el meu país,Ini el partit ni el meu marit. No em sap greures : he acomplert el meu destí.
«Després d'un ,llarg silenci — i responenta Luna pregunta informulada, però que ellaítavia endevinat, Mrs. Havding digué ambreu dura, mirant-me als ulls
)—Mr. Mearas, hi ha coses que ,no esdiuen a Inimgú,
„—Senvora, hi ha coses que Ino cal dir -les.»
i en promet sis abans de dosany
s.
De mome
n
t, Goethe
e
rep dos mil reichstha-
,cv,sta egaso .«Rollegeixo en el Diari d',Emerson les no-
tes sobre el seu viatge a Itàlia en 18 33 (•••)•A Florència, que és la ciutat que 'Emersonprefereix, an nota : «Els italias usen massael superlatiu. Landor diu que Itàlia és elpaís del issimi. Un, per dir-me l'altre diaque era la mateixa cosa que jo havia ditalbans, digué : C'è l'istessissima (mateixís-sima) cosa. 1 al restaurant, el cambrer alqual pregunto com està la crema, responJ'quisita.a,
«Justa, i fins «justíssima, observació, quemostra' una de les febleses del nostre caràc-ter. Si jo pogués, faria una llei per noméslrermetre als .escriptors un superlatiu cadacent pàgines. No podent-ho, el •meu consolés pensar que en cent anys hem fet algunsprogressos. En els sobres, el illustrissimi iels gentilissimi gairebé han desaparegut. Ésclar que aquest matí he rebut un sobre dela Universitat de Nàpols amb un magníficChiarissimo seignore, però això és cada diamés rar. En els diaris, pel contrari, els su-perlatius cada dia abunden més, 1 això quel'adjectiu simple és ben preferible ! Això ésel que convindria començar a ensenyar ales escoles ; vull dir als mestres.»
Completament d'acord, sinó que no somtan optimistes com Ugo Ojetti. Encaraabunden els superlatius ; el feixisme, que li_teràriament és un subdannunzianisme, estàfent un gran ús de superlatius i fins n'hacreat de nous.
Una Pesi sobre periodismeA l'Ecole des llantes Etudes Sociales de
París, una candidata ha presentat una tesisobre El periodisme espanyol de 1919 a1929. Període particularment interessant,devia pensar l'auditori. Però... ni una solarevista catalana figurava entre els oeriòdiesestudiats. No hauríem tingut, doncs, gensde sort en la ,primera tesi presentada a l'Es-cola del Perioidisme si .el tribunal Ino hagués
nestat format pels senyors Viñas, de l'Insti-tut Hispànic; D'Ardene, de Tizac, que tra_çà un .panorama de la política dictatorialen relació amb la premsa, i el nostre colla-borador A. de FalgairoQle, que senyala lesllacunes del trehall i renyà la cand-id,ata pertractar el català de dialecte.
Preparafius GoeflhiansL'any vinent s'escau el centenari de
Goethe. Mentrestant, i com a preparatius,hom restaura la casa del poeta, que amena-çava ruïna, i els editors preparen edicionsd'obres de Goethe i de tota mena de llibresque hi facin referència.Ara la poc, s'ha publicat el text d'un con-
tracte de Goethe amb l'editor Gosehen. Estàdatat a Karlsbad el z de setembre de i876,és a dir, abans del viatge a Itàlia. IEl poeta
lers per aquells dos volums, és a dir, uns sismil marcs, iEn 1823, quan les seves obresfeien quaranta volums i fruïa d'una ano-menada mundial, el seu editar no li volguépagar cent mil thalers per una edició de lesobres completes.
Actualment, a Europa i a Amèrica (ex-cloent el petit país en qué vivim), hi hamolt sautors de menys reputació — i noparlem d'altres qualitats — que treuen moltmés profit material de les seves obres.
iPIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Tal és, en imperfecte resum,,-el llibre sen-sacional de G. B. Means sobre un fet que,traslladat a la novella, s'hauria titllat d'in-versemblant : el mot rocambolesc hauriasemblat lleuger. Ara que la moda es decan-ta als documents, aquest llibre n'és un, isobre fets ban pròximes a nosaltres en eltemps. 1 senyalem encara una cosa que nopot ésser passada per alt : que sigui possible
El j resident IIarding i la seva. muller
1111111111111111111111111111111111111111111111111111111113
AIGUADE ROCALLAURA
lA DEU MÉS RICA DEL MON
r
—Ja compendià que amb el dia que faavui no puc tomar-li el paraigua..,
(Le Petit Peirisien, París)
PER A LES NITS FREDS
NUTRITIUAROMATIC
DELICATDesprés del teatre,
prenguí
PONCHE
^ laco
Si vos£è pateix d'Albuminúria,Lifiasi úrica (mal de pedra),Bronquifis parenquimafosesNefrifis crònica, es curarà ra=
dicalmenf amb
AIGUA DE ROCAIIAURAS'expèn en ampolles de litre i mig
i en garrafons de vuit lHres
Dlstrlbuldors generals
FORTUNY, S. A.Carrer hospital, 32 1 Salmeron, 133
Aneu la vinent setmana Aneu la vinent setmana publicar revelacions d'aquesta mena a tan
a la subhasta d art Sala Pares a 1.... subhasta u art Sala Pares '"ca
distància dels fet` . C
fr:Í(¡! LI\^ 1 1
—Però, mamà, com goses aconsellar -me I •
_Aquests autos s'assemblen a les donesque em casi amb ]'Oscar, si és un xicot que d'ara : no es pot distingir el davant delno comprèn res d'abstracte? I darrera.
(Haagsche Post, La Haia) 1 (Jngend, Munic)
Aneu la vinent setmana
a la subhasta d'art Sala Parés
1
Escena del començamen t de uDonogoo-Tonka»
MOGQDO^procedeix a una revisió del cinema silent
Presenta alC r►^©mc I^c p^^^
divendres, dia 20, a les deu de la nit:
6x0^ dc^ paf ^a^0^da^còmica de STAN LAUREL i OLIVER HARDY
r o Mir cir1y^C0 M cortr 0Da
Film de JOSEP VON STERNBERGEI dimarts, dia 17, es posaran a la venda les localitats alCinema París. Butaques: 2 pessetes. Especial: 1 pesseta.
FEU FER ELS VOSTRES GRAVATS EN LA
Unió de FotogravadorsCasanova, 160-162 : Telèfon 77406
L Cú IR C: 'ij 1E J. Un bon número de ballRomains_al _"1 osa de Lima", novella de Guímerà adaptada per Amichafis
(Teatre Romea) Una de les obres més remarcables i sens farsa molieresca. Però no s'esdevé així per-dubte la més singular de la present tem- què entre la qualitat del talent de Romainsporada teatral a París, és Donogoo-Tonka, i de Molière hi hagi alguna semblánça, sinóde Jules Romains. 'Escriptor d'una aguda I perquè Jules Ron-ains posa en la seva obralucidesa, les seves obres satíriques desmun- uns savis, uns cautelosos ressons de Moliè-ten sovint algun aspecte de la societat mo- re; perquè aplica d'una manera científicaderna i arriben a mostrar-nos, amb una exa- 1 els mecanismes que Molière, amb els ullsgeració molieresca, de farsa, els seus res- fits només que damunt de la carn viva,sorts més secrets. d'una humanital adolorida i grotesca, im-
Així, Donogoo-Tonka és la sàtira del món prou isav a.
de les finances. Per la seva qualitat ensrecorda la Bola de Neu, de Carles Soldevila.Ambdues són l'apoteosi del bluf. Si en l'obrade Soldevila, l'inflament produït per unacrítica obstinadament exagerada, transformaun pobre ximplet en un pintor de moda, enla de Jules Romains, la saturació d'una pro-paganda comercial audaciosa fa néixer unamagna explotació d'unes contrades aurífi-ques, a91í on no hi ltavia més que unes ter-res absolutament despoblades. El que co-mença com una estafada, es converteix, grà-cies a aquesta propaganda efectista, en unesplèndid negoci, que meravella •els mateixosque el provoquen. Si a l'obra li llevem laseva exageració que la fa teatral i bufonesca,¿no ens trobarem que explica un dels méssorprenents mecanismes de la moderna fi-nança?
L'obra, complexa com és, presenta en-cara un altre aspecte no menys interessantl'exaltació de l'error científic, causa per aJules Romains de la grandesa dels pobles.Car la faula de les contrades aurífiques quela propaganda converteix en una realitat,neix de l'equivocació d'un savi, que l'autorequipara amb la de Colom, en descobrirl'Amèrica quan en realitat creia 'haver arri
-bat a l'índia.L'humor de Jules Romains és sempre
—i ho és essencialment en .aquesta obra—transcendental, especulatiu, i més que a fus-tigar febleses, es complau a bastir teoriesparadoxals, tals com aquesta que la prospe-ritat és fundada en l'error. Això dóna alsea teatre una aparença cerebral, fins algu-na cosa de fredor científica. La seva ma-teixa ironia no raja mai d'una manera es-pontània. Tots els seus efectes són calcu-lats intelligentment, sense fiar-se mai a l'ins-tint, a la intuïció. EI seu diàleg, d'una fre-dor i d'una lluïssor de níquel, fins d'unaprecisió d'aparells clínics, és una aplicaciósàviament calculada d'aquells ressorts queels humoristes de debò manipulen sense ado-nar-se'n, inventen o creen en el moment denecessitar -los.
Del seu teatre ha estat dit—ací mateix hoinsinuàvem més amunt—que recorda el deMolière. Fins on és exacta aquesta observa-ció? Ningú potser, en efecte, no modernit-za més subtilment que Jules Romains la
Quan Guimerà, en crear l'assumpte dela seva Rosa de Lima, en comptes de fer
-ne una obra teatral en féu una narraciódestinada a La Novela Corta, és de pensarque no obrà pas inadvertidament . ni pererror.
Podem suposar que Guimerà, si de Rosade Lima no va donar-nos-en un dels seusdrames, ell que, indubtablement, degué sos
-pesar i considerar tot el partit que se'n po-dia treure dalt d'un escenari, que és on po-dia donar a la seva inspiració tota la sevavolada i tota la seva força i el marc mésadaptat al seu geni, no ho féu pas pensanten reservar l'empresa al talent de l'Ami-chatis que, temps després, se n'encarre-garia.
No creiem que hom hagi de treure lacaixa dels trons i parlar ací de cendres sa-grades, irreverències i profanacions. No éspas un excés de devoció a les ombres augus-tes i als prestigis pairals el que ens fa par-lar d'aquesta manera. Es només el fet d'es-tar convençuts que davant de l'obra aliena,la més elemental delicadesa ens aconse'lla-estimant-la, admirant-la, reverenciant-la ono_ deixar-la tall com la trobem.
No hi hauria d'haver ningú que poguéstenir l'impudor •de considerar-se facultat, perbona que sigui la seva intenció, per posarles seves mans damunt d'allò que .ha fet unaltre per corregir-ho ni esmenar-ho en capsentit. 1 no cal dir que, com més admirati més estimat per nosaltres sigui aquest al-tre, més altes seran les consideracions queens !n'hauran de privar. L'alta qualitat deles excepcions que faríem en aquest cas noserviria més que per a confirmar-lo.
D'una novelleta més o menys emocionadai sentimental—no era pas per aquest cantóque brillava més e1 geni de Guimerà —,Amichatis n'ha tret un melodrama atapeïtde trucs de la pitjor espòcie. IEls momentsmés bells i de més emoció poètica són total-ment de Guimerà—com quasi tot el primeracte, que ens resultà, en veritat, escenifi-cat amb molt bona traça i el millor de l'obra.Quant a allò que hi ha posat Amichatis, ésde ben poc valor. Els dos quadros del segonacte gairebé diríem que són detestables ; lle-vat dels personatges d'Hipòlit—dibuixat porGuimerà — i Mònica—creació d'Amichatis—,tots •els altres són completament anodins,
Parlanf amiGairebé cada any els baroeloniins aficio-
nats al teatre fnan•cès tenen el gust de veu-re en un dels nostres escenaris aquest exem-plar matrimoni d'artistes que componenMme. Robinne i M. Alexandre, de la Co-mèdia Francesa. A cada !nova visita, Mme.Robinne presenta una mica més apagadala resplendor d'aquella esplèndida bellesaque tants admiradors li ha valgut, i M. Ale-xandre ens •mostra els progressos de la sevacalvície, lenta, però segura. Si un any, perqualsevol circumstància, no poguéssim ad-mirar l'elegància de Mme. Robinne i élscolls d'aletes i les americanes orcuades dclseu marit, semblaria que eons falta algunacosa, que ens han estafat el pes de latemporada teatral...
M. Alexandre és un actor excellent i, amés, un home d'una gran simpatia perso-nal. Gran coneixedor del seu art, que es-tima per damunt de tot, una conversa ambell us ofereix, entre molts .altres, l'avan-tatge de no topar amb aquesta irresistibletendència a1 cabotinantge, a la qual són tanafectats els homes del seu ofici.
*5*—Després de Paris—ens diu—, Barcelo-
na és la ciutat en la qual hem treballatmés vegades. Sempre em recordaré d'unaanècdota, simpatiquísima, que ens succeíen una temporada del Goya. En vista delfavor del públic, l'empresari cregué con-venient que allarguéssim una altra setmanala nostra actuació. Calia, per tant, presen-tar obres noves i nosaltres havíem sortitde París amb un repertori restringit, comen totes les tournées. Conflicte. IEn prin-cipi, tinguérem la sort que tota la com-panyia coneixia perfectament el Ruy Blas,i el poguérem muntar sense dificultat. En
Aneu la vinent setmana
a la subhasta d'art Sala Parés
Una nova CLARA BOW,fofa seducció i símpafia
Vegi =Ía a
COLI5EUM
tant pel seu moviment com pel seu diàleg.Acaba d'arrodonir la misèria de les escenesells discursos mitinescos i sentimentals queetziben a cada moment.
On és l'.Amichatis d'aquells Miserables queavui encara hi ha qui els recorda? Ens fafer aquesta .pregunta veure que aquests revo-lucionaris i discursejadors que se'ns presen-ten en Rosa de Lima semblen inspirats i cal-cats damunt dels d'aquell teatre tan dolentque feia l'ultramontà don Cándido Nocedalper a ús dels que troben que tot va bé. Nodemanem—n i molt menys—que hom faci de-magògia—ni en el teatre ni enlloc—, peròsí que hom tingui una mica més de bongust. Amichatis, si ha sentit bajanades i ni-cieses com les que fa dir a• aquests seus per-sonatges, haurà sentit també algunes cosesmés serioses i més intel.l igents. Referint.nosals tres contertulis de la taverna, li hauremde dir que ens sembla que l'obra no hauriaperdut res amb què no fossin tan ases. A partque ja haurà vist que el públic no s'adonapas massa de les tres caricatures que repre-senten—ni d'allò de serenos y vigilantes del'antiga Publicidad, que ,hom ha retret tan-tes vegades. Tot això quant a ridiculitzar,que quan s'ho pren seriosament—en elsparlaments de les dones, és clar—hi aboca,amb el mateix mal gust, tota la demagò-gia que li surt del magí.
En el tercer acte, hom abusa amb excésdel sentiment i per mitjans massa primaris,encara que hi ha alguna escena—com lad'Hipòlit i Mònica—ben portada i viva. Al-tres—com la visita del metge—falses de capa peus. Aquestes coses creiem que s'hand'evitar, però si no es saben evitar convétractar-les amb niés coneixement i més pro-pietat.
La interpretació, excellent. Maria Vila—que ha estrenat aquesta obra per al seu
benefici—ens dóna una Rosa de Lima ambveritable intensitat i fent ressortir les sevesgrans condicions de tràgica; da senvoraGuart fa una Mònica a la qual no hi hacap objecció a fer ; la senyora Rodríguez,molt bé ; la resta de la companyia secundaintel.ligentment. A remarcar el senvor Davíen les dues fases del seu Hipòlit. Els per-sonatges borrosos dels altres no permetenadonar-se'n gaire.
JOAN CORTES
Alexandrecanvi, solamentalguns de nosaltres teníemfet Le duel, que també idecidírem presen-tar. Però ens mancava un exemplar d'a-questa obra, i, una nit, en un entreacte,vaig sortir davant la cortina per explicarel que ens passava. Si algú del públic te-nia un exemplar de Le duel i volia tenir1a gentilesa de deixar-nos-el... L'endemàem ,.portaven a l'hotel dotze exemplars del'obra.
De París surten anualment una granquantitat de companyies de tournde perl'estil d'aquesta de Mme. Robinne i deM. Alexandre, lEnguany, ells han fet l'A-frica del Nord, Madrid, Barcelona i el Mig-dia de França. Com s'organitza una tour-née d'aquestes? M. Alexandre ens ho ex-plica
-Per començar, triem les tres o quatreobres del repertori. (Enguany, eren La ja-lousie, La Fugue, Anton'iette Sabrier iAmoureuse. Formem 'la companyia i comen-cen els assaigs, que duren un mes i mig.
-AUn mes i mig d'assaigs per donar quan-ts funcions?
—Unes vuitanta o noranta, o sigui unpromedi de vint representacions de cadacomèdia.
—1 per aquestes vint representacions feul'esforç d'estudiar l'obra fins al punt depoder-la donar sense apuntador, tal comfeu?
—Naturalment! Jo crec que és impossiblede fer-se càrrec, de compenetrar-se amb un«rol si no sabeu el paper de memòria. Qui-na seguretat voleu tenir si no domineu per-fectament tots els matisos, totes les inten-cions, i heu d'amar a remolc de la canta-rella de l'apuntador? Quan sóc a l'escenari,el més petit soroll em desconcerta. L'a-puntador, per tant, no faria més que dis-treure'm i, com a conseqüència, posar-mefora de situació. Saber-se el paper, perfecta-ment, de memòria ; no concebo pas altramanera de fer teatre. Es clar que a cadapafs tothom té la seva manera. Els actorsd'aquí, .per exemple, quin criteri tenen so-bre aquest punt?
- Creuen l'apuntador imprescindible. Ino pas perquè, en molts casos, no se sà-piguen el paper, no. L'apuntador, per aells, ve a ésser com el banyista que faveure que us aguanta quan apreneu a ne-dar. Hom neda sol, però al moment quteniu la sensació que no us aguanta nin -gú, us en aneu a fons.
—Potser sí—fa M. Alexandre, amb unsomriure—. Però, els bons nedadors, acos-tumen a nedar sois...
J. M. PLANES
Teatre Català ROMEACompanyia cata; ena VILAeDAVI
Avui, dijous, tarda, a les S
ELS TRES TAM BORSNit i cada nit a un quart d'onze:
ROSA DE LIMAnovella de GUIMERÁ, adaptació d AmicbatO
Els diuen «Mae Gipsy and Partnern. Ella,és una criatureta fràgil i delicada, gairebéetèria de tan alada. I amb una dosi consi-siderable d'ànima, que s'inscriu constant-ment en el seu rostre expressiu. Ell, és elque els francesos en diuen un solide gaillard.Atlètic i costead, elàstic i flexible també,els seus moviments, d'una desimboltura na-tural i d'una aisance perfecta, descriuen enl'espai les més harmonioses combinacionsde línies. I, tots dos junts, fam la parellaideal.
Ben coneguts a l'estranger—ella, és l'ex_princesa Xaïne Bey ; ell, era el professorde ball de la gran duquessa Anastàsia Mi_keloiwa—, no han treballat encara a la Pen-ínsula. Però debutaran aviat a Barcelona.I una sessió privada ens ha fornit la sor-tosa avinentesa de conèixer el seu art ex-cepciona l. Art afimat i precís, fet d'una ele-gància suprema d'actituds harmoniosamentrelligades. Poques vegades hem vist unaillustració més exacta de la teoria de ladansa, que no és solament un art plàstic,sinó també un art rítmic, no solament unart en l'espai, sinó també un art en eltemps. La dansa, en efecte, no és solamentun art estàtic, sinó també un art dinàmic.I aquesta veritat és massa sovint oblidadapels seus conreadors, especialment pels ba-l larins acrobàtics, que ens ofereixen gene_ralment una sèrie d'actituds, indubtablementplàstiques, pera;; isolades, sense el necessarilligam, deslligades unes de les altres, tot itroncant aixíe•la imprescindible continuïtatdel bal l. Idèntica manca de lligam s'observatambé en els debutants. La dansa, però, noés solament un seguit de belles figures im-mòbils, sinó també i sobretot la successiód'aquestes figures harmoniosament lligades,unides entre elles per Iligams impercepti-1les. ((Poema de gestos, poema sense fron-tisses ini rimes dubtoses», ha dit Louis Léon-Martin d'uns asos de la danse portée.
Mae Gipsy i el seu parte.aire ens oferei-xen un exemple perfecte de tot el que pre-cedeix. Aquesta parella de ball sap encade-nar les seves actituds amb una precisió ab-soluta. IEn possessió d'un agut sentit de lacomposició, cal veure aquests dos cossos,que es conjuguen meravellosament, teixirles més eurítmiques figures, graciosamentcompostes, desteixir-les tot seguit i crear-ne de seguida d'altres, sonso transició visi
-ble. Cal veure Mae Gipsy i el seu partenaireen el boston : ella, amb una deliciosa robablanca ; ell, portant el frac sans en ávoirl'air, que és precisament la manera difícil,la manera única de portar-lo)), com deiaun crític de 'G. Fontana, el pártenaire deMarjorie Moss. Cal veure'ls en el bostonatènyer sonso esforç la qualitat de cosa in-gràvida i alada, lleugera i aèria. I cal veu
-re'ls en el tango, també, traslladar-se—meravella de ductilitat—al pol oposat i adop-
tar un aire cráne i decidit, amb espurnesde bravata. I tot amb una sèrie de passosoriginals, absolutament personals. I tot ambuna exacta dosificació de l'acrobàcia.
Compte amb l'acrobàcia, en efecte. Comp-te, molt de compte, .amb la dansa acrobàticaque, pressentida abans de la guerra per lavalse-tourbillon i iniciada tímidament perMistinguett i Max Dearly amb la valse cha-loupée, es convertí aviat en una sèrie d'exer-cicis violents i brutals en els quals l'esforç,massa evident, mata l'elegància. La majo-ria de ballarins acrobàtics posseeixen la for-ça, perd desconeixen la gràcia. Mae Gipsyi el seu partenaire, no. En els seus balls,d'acrobàcia intervé comptades vegades.1 quan ho fa, és sempre en el precís mo-m ent, en el moment just, i amb un tacteexquisit. L'esforç, vençut, cedeix el pas ala gràcia triomfant.
((Mae Gipsy and Partnern. Heu-vos ací laparella ideal, t Mae Gipsy and Partnen».Heu-vos •ací el couple mondain per excellèn-cia.
SEBASTIÀ GASCH
ESPECIALITATEN LA MIDA
Jaume I, 11Telèf. 11655
Aneu la vinent setmanaa la subhasta d'art Sala Parés
Teatre Català NovetatsCompanyia catalana, direcció:CARLES CAPDEVILA
Avui tarda, espectacles per a infants:
La VentafocsNít, cTertulia Catalanista"
ELS SAVIS DE VILATRISTADemà nit: Bene fici d'Avelí Galceran
Dissabte i diumenge, tarda i nit, l'èxit deJOSEP MARIA DE SAGARRA,
Laperla negraAques4 número ha passat
per la censura
Altrament, Molière es complaïa a treba-llar els temes eterns, aquells temes que in-teressen a tothom i que tothom comprenia.Jules Romains sent, en canvi, una menad'exasperació per ésser original i . rar. Finsen aquells temes que Molière havia treba-llat—pensem en Knole o el triomf de la Me-dicina—Jules Romains s'esforça a donar-losuna .aparença brillant de novetat, d'estranyai singular recerca.
Però Donogoo-Tonka no és solament sin-gular pel seu contingut. Ho vol ésser tambéper la seva estructura. Abans d'escriure'len la seva .actual forma teatral, Jules Ro-mains in'havia fet una mena de novella ci-mematogràfica o, millor dit, •de scénario pera un film. Es, doncs, sota la influència delcinema que neix la seva obra, i del cinemavol tenir la rapidesa del moviment, 1a varie-tat de l'escenari. !En total té vint-i-quatrequadros i, d'un quadro a l'altre, anem itornem d'Europa .a Amèrica. Només la cons
-trucció a París d'un teatre com el Pigalle,que disposa d'un escenari únic al món, hafet possible l'escenificació d'aquesta obra.1 la crítica de París ha convingut que l'obra,com a espectacle, amb la seva prodigiosarealització escènica i els decorats, divertitso poètics i sempre encisadors, de Paul Colin,és tan interessant o més que el mateix text.IEIs més entusiastes han arribat a concloureque fins a la representació d'aquesta obra,el teatre Pigalle no ha estat dignament inau-gurat.
Un hom, però, no sap estar-se de pre-guntar què s'esdevindria si l'obra fos repre-sentada en un teatre que no comptés ambels prodigiosos elements del Pigalle. ¿Nosentiríem aleshores la fatiga de veure co-mençar tants quadros, d'haver de parar unaatenció nova tan repetidament? ¿L'obra tin-dria aleshores un ràpid ritme cinematogrà-fic o, al contrari, agafaria un ritme lenti desesperant?
DoMHEC GUANSE
Aneu la vinent setmana LLIBRES per ales Belles Artsi Arts Industrials
a la subhasta d'art Sala Parés BANYS NOUS, 5 - Telèf. 20542
-Res de nou a l'Oest»
---- . - Paris, març.
c'
N vv — —, —
— _ -ó
Fëmijlo a ©^m iu u
6
v Ë C CINEMA vFilnts de guerra tes darreres estrenes PANORAMA
La nostra sessió del dia 20Els Bocs de Nova York i L'Angel blau,
han merescut els honors de sessions espe-cials. El món contra ella, que és um film dela importància d'Els docs de Nova York iper tant superior a L'Angel blau, compostamb la perfecta independència que caracte-ritza la tasca de Joseph von Sternberg, me-reix de sobres els mateixos honors.
MIRADOR, que ha lluitat sempre per re-habilitar els films desconeguts —salvant perexemple, l'any passat, en presentar Soledati Avaricia, aquests films de la incompren–sió dels empresaris i del gros public—, de-dicarà la pròxima sessió a aquest film ex-copcional, ]'acció del qual, ràpida i inten-sa, és desenvolupa a la Viena de finals delsegle passat i que porta profunda la marcadel seu autor.
També presentem a Barcelona un filmque, mirant enrera, ens parla amb humori esprit del París d'ara fa vint anys.
Una cinta de dibuixos de Pat Sullivan iuna còmica de Stan Laurel i Oliver Haedycompleten el programa. No podem avui en-cara donar el títol d'aquesta darrera, per béque podem assegurar que el mateix que elde la sessió del mes de febrer, sera un filmelegit rigorosament entre els millors d'a-quests actors.
L'èxit que obtingué El rapte d'un jovepríncep, ens ha mogut a repetir-nos un xic,incloent de nou en els nostres programes unaltre film de la famosa parella que ara ambel parlant ha perdut un tros de la sevagràcia.
Des de dimarts les localitats estara i a lavenda a la guixeta del cinema París.
He tingut ocasió de reveure Quatre d'in-fanteria a Barcelona i Res de nou a l'Oest,a Madrid, i he pogut constatar que Espa-nya (encara que lihagin estat estalviatsels horrors dels quatre anys sagnants) norestava pas indiferent a la puixant emocióque es desprbn de Ues obres mestres dePabst i de Milestone. Si davant d'obres tanprofundament humanes es conceben les reac-cions més violentes, no es comprés tantque ihagin pogut suscitar semblants protes-tes a l'Europa Central ; efectivament, em
en què s'encarnen tota una generació, totun exèrcit, i el que en ressalta és precisa-ment un profund sentiment d'anonimat. So-lament a la fi del film hom comença a pen-dre consciència de l'existència individualdels herois, però durant la seva més granpart ens són presentats sota una forma col-lectiva i sense que la personalitat de capd'ells s'elevi per damunt de la massa.
Això és el que sobretot diferencia Res denou a l'Oest de Quatre d'infanteria, on elcaràcter individual d'aquests quatre soldats
L'assumpte de Perfidia és, en poques pa-raules, el següent (per a millor comoditat,cito els herois d'aquest drama pels nomsdels intèrprets)
Gary ECooper, pintor que visita els Alpssuïssos, coneix lEsther Ralston en un pobleton oil s'estatja. S'estimen. Tendreses queno seran pas estèrils. Cooper ha de marxarprecipitadament i en anar-se'n promet a laseva amada tornar abans d'un mes com amés tard.
Ací el film no és gaire explícit i hem d'ac-ceptar la situació sense aclariments sobreles circumstàncies que l'hancreada, iEl cas és que Cooperes retarda en el seu retorn iarriba al poble tot just atemps d'assistir al final d'unafesta nupcial. Esther Ralstonha esdevingut la muller deJannings!
Al cap d'uns quants anysdos infants animen aquellallar, que tothom veu amb en-veja benvolent com a una llarrealment modèlica. Un delsfills, el més menut, natural-ment, no és de Jannimgs, sinóde l'altre ; inútil dir que elmarit no suposa res .a desgratque Cooper, poc decidit atrencar por sempre amb Es-ther, ha esdevingut un íntimde la casa.
Aquesta atmosfera de men-tida permanent asfixia aque-lles dues existències, senseque cap dels dos trobi la forçade dir la veritat a1 marit, elqual, amb la seva joia inal-terable i la seva confiança tanfranca, desarma .11urs.,. propò-sits sempre que es disposen asortir d'aquell engany reve-lant els fets a Jannings.
Finalment, les coses virende sobte. Un accident fortuït
és estudiat amb aquella penetració psicolb-gica de què l'obra de Pabst ens ha aportattantes proves... Però mentre que en la •ma-joria dels seus films l'autor de L'amor de pausa en nuí LU,II,t,IL
ane Ne recerca l'estrany, mórbid l'ex- vla del tot la situació. Cooper
cepcional aquests personatges ens mostren i Esther s'estrellen en llur
ací els mateixos rostres que, de 1914 a 1918, trineu contra un arbre. !Ella
estàvem acostumats a trobar a cada pas, mor instantèniament i ell és collit ja mo-
Sabíem quina confiança podíem posar en el ribund.geni de Pabst, perú ha sobrepassat totes Plorant damunt les robes de la difunta,
les nostres esperances, s'ha sobrepassat ell Jannings descobreix, en una carta que els
mateix, i la seva obra és un crit de sofrença dos amants s'havien escrit, la trista histò-
i de desesper com el cinema no ens l'havia ria. Naturalment, com que Jannings no té
donat sinó rarament. cap idea sobre la data d'aquells amors clan-
El seu mèrit és tant més gran que la destins, és amb un igual fàstic que esguar-
novella d"Ernst Johannsen és 11uny de cons-tituir un suport taro ferm com el de Remar-
que, A Pabst 1i ha calgut treure-ho tot d'ellmateix ; Milestone, al contrari, s'ha vistobligat a esporgar, a suprimir tot el quepodia rompre el ritme general de Res denou a l'Oest : una escena tan importantcom la de l'encontre del francés i de l'ale-many en el forat d'obús, per exemple, estàreduïda a les seves línies essencials, tal comconvé a un art de suggestió que exclou lesminucioses descripcions que van bé á la li
-teratura.A despit de llurs diferències de concep
-ció i de realització, hi ha un tret que Ver-dios, Res de nou i Quatre d'infanteria pre-senten en comú : l'absència total de senti
-ment nacionalista; els franoesos i els ale-manys apareixen en aquestes tres obrescom uns homes, no pas com uns enemics,i si es maten entre ells, és la fatalitat, nopas llur pròpia voluntat el que els guia.Constitueixen així, per a l'obra d'acosta
-ment internacional que tots els boEns espe-rits desitgen avui, la més suggestiva de despropagandes.
Jannings, l'actor sensacional de sempre,però, com sempre, incapaç de dar-nos altracosa que l'impertinent sensació de l'actor.El natural d'un Cooper contrasta amb eljoc que es veu premeditat, estudiat, fins ala minuciositat més escolàstica de l'actor—sempre actor—alemany.
Fidel a l'esquadra és una d'aquelles co-mèdies tan divertides com sols els ameri-cans en tenen la fórmula. El seu autor,Frank Tuttle, és, el mateix que Malcolm
sembia que l'objectivitat és la caracterís-tica essencial d'aquests dos films ; si ensurt una terrible condemnació de la guerra,sembla que és sense que llurs autors ho ha-gin desitjat, únicament atents com estigue-ron a lliurar-nos uns documents despullatsde tot interès anecdòtic.
!El que posa Res de nou a l'Oest i Qua-tre d'infanteria per damunt dels innombra-bles films de guerra, rés precisament ques'esforcen per expressar la tràgica realitatde la guerra i no pas les reaccions que de-termina en tal individu. A aquesta segonacategoria pertanyen algunes cintes america-nes que presenten el més gran interès; pen-so sobretot en Les tres germanes, que esprojecta actualment en algunes sales d'Es-panya, i Després de la tempesta, relat amargde les dificultats que en . ésser desmobilit-zats han trobat tants d'antics combatents,en els Quatre fills, i d'altres encara,
Però en aquests films, com també en Lagran parada (tot i que contenia tantes be-lleses i que ens revelà e1 magnífic talentde King Vidor), hi ha un tema, una anèc-dota ; rees de semblaint en Res de nau al'Oest, en Quatre d'infanteria, ni tampocen Verdun : visions d'història. Els tres films,realitzats en els tres països que ocupem elprimer lloc en la història del cinema, res-taran com la trilogia en què es troben sin-tetitzades amb major força els múltiplesrostres de la darrera guerra.
E1 film de Léon Poirier pot ésser espat-llat per intencions simbòliques i una ideo-logia sovint primària, però constitueix unaobra d'una gran noblesa, tota estremida depietat, i en què els soldats han pogut re-trobar tot l'horror de les mortaldats inútilsque tan sovint han conegut.
L'autor de Verduls es proposava de tornara traçar un episodi de la guerra ; és toiaLa guerra que Lewis Milestone ha volgutpintar en Res de nou a l'Oest, i és sorpre-nent que ano hagi sucumbit en aquesta em-presa sobrehumana. Estava ajudat, cal dir-ho, pel llibre tan ample, tan complet deRemarque i per Remarque mateix, que hafet el viatge de Hollywood per tal de co}la-borar en aquesta obra grandiosa i d'un pa-cifisme tan ardent.
Res de nou a l'Oest és una veritable bis-tbria de la guerra ; no hi manca res, ni lainstrucció dels joves reclutes, ni la vida quo-tidiana de les trinxeres, ni els atacs, nil'hospital, ni l'esporit del darrera ; per aixòels personatges apareixen com les entitats
Aneu la vinent setmanaa la subhasta d'art Sala Parés
OBANS NOVETATS EN
CORBATES INABBUBABLES
Jaume I, 11
Telè f .11655
Ha calgut esperar més de deu anys per-què el cinema ens doni de la guerra unaimatge digna d'ell. Amb tot, cal n obli-dar uns quants films americans i francesosrealitzats l'endemà de la guerra i en el cursmateix de les hostilitats. Fóra una micainjust oblidar Pour 1'Humanité, L'HommeBleu, de Baroncelli, J'accuse, d'Abel Gance,i sobretot Charlot soldat,
El .geni de Chaplin está tan segur d'ellmateix, que, sense conèixer res de les rea-litats de la guerra, emprengué de donar-nos-en urna imatge burlesca. El que rés prodi-giós és que se'n sortís bé.
Charlot soldat ens presenta tots els tretsessencials de d'art d'aquest home inspirat]'extraordinaria fantasia que anima el filmno l'arrossega mai a perdre el contacte ambl'humà i no se sap el que domina, si l'espe-rit satíric o aquella profunda malenconiaque ino és .absent de cap de les obres deCh.aplin i de la qual Les llums de la ciutatens daran aviat un nou testimoniatge.
No és pas l'únic film còmic que la guerrahagi inspirat, ben lluny d'això, perd és evi-dent que una obra com i De frente, mar-chen !, de Buster Keaton, amb totes les se-ves troballes, totes les seves qualitats foto-gèniques, empallideix singularment en ésserevocat el vell record de Under the arms,,,
G. CHARENSOL
Clara Bow
da ara els dos menuts. A fi d'aclarir la sevasituació i poder, almenys, estimar senseecança el fill legítim, corre al costat de
Cooper moribund pregant-li de genolls queli digui la veritat,
^Cooper, poc tranquil davant l'excitaciódel marit, mogut per un invencible instintpatern, ment i diu que el seu fill és el gran,quan, com ja sabem, és el petit.
Naturalment aquesta mentida acaba detrasbalsar e1 marit, que ha d'acceptar que laseva muller li havia estat infidel en plenavida marital. El desesper de veure tants anysd'innocent joia planant per damunt d'unaperfídia semblant, el posa fora de sí i ésamb uns ulls d'odi que mira al que e11 creufill de l'altre.
Tot el final és un xic massa truculent.Jannimgs concep el propòsit d'estimular perun principi al seu fill, propòsit que no té el
valor de realitzar; Cooper, per la seva ban-
da, pres de remordiment, aclareix la ver-_tat al marit, mitjançant una carta que laseva pròpia mare porta al destinatari, iaquest a la fi resta amb els dos nens, quedesprés de tot els dos són fills d'ella, laqual li havia estat sempre fidel,
Lewis Milestone és l'autor d'aquest filmque pdrtany al que podríem dir-ne la dar-rera fornada de films muts que féu la Pa-ramount. 'El film és una curiosa juxtaposi-ció de les fórmules americanes i germàni-ques en el cinema. Potser un xic encongittat plegat, en una atmosfera poc ventilada,d'uns studios que semblen reduïts.
Pel que es desprèn ja de l'assumpte, tota
l'acció marxa sota l'alta pressió d'una in-tensa dramaticitat, que sols la presènciadels dos infants atenua, amenitzant el film
amb petits tocs d'humor.Gary Cooper i 'Esther Ralston, molt bé,
per bé que el primer no està pas a l'alçariadel que fou l'heroi de L'àngel pecador.Esther Ralston també l'hem vista més in-te}ligent en altres films.
Gina Manès
Saint Clair i Cl.arence Badger, un exce}lentcomediògraf de la Paramount. El film, queés divertit de debò, ni un moment s'estancaen l'obstacle de les paraules. Es tot ell alati ràpid i amb una cura en els detalls quevoreja la perfecció .
Naturalment que no retrobem en aquestagraciosa comèdia de Clara Bow, sinó unseguit d'esquemes de comèdia que han estatja emprats força vegades. Perú la destresade les imatges que es succeeixen en una in-interrompuda variació dissimula bé la mancad'originalitat.
Clara Bow diuen que és una de les noiesde Hollywood que rep més correspondèn-cia, es comprèn ! Poques poden competiramb ella en grdcia i bellesa. IEn aquestfilm una i altra campegen a dojo.
El dia de l'estrena, uns quants del públicvan xiular tímidament. La millor marcad'intelligent és ésser molt exigent ; dones,trobar defectes arreu. Aquests untelligentses multipliquen que és un gust i freqüenten,com cal a la gent que es pren les coses se-riosament, els cinemes el dia d'estrena a fi
de fer pesar tot seguit la seva opinió.Si Clara Bow hagués volgut exhibir-se
amb unes quantes combinacions interiorscom feia Nancy Carrol la setmana passada!Potser els que ara s'han avorrit s'hauriendesvetllat un xic més. Però, allí on hi hatalent i idees es pot prescindir d'aqueststrucs i d'altres que estan sempre a l'abastde tothom.
Es estrany, però així mateix és. IEn unordre semblant d'idees, podeu tenir per se-gur que si Albert Préjean, en lloc d'anaramb gorra, lluís un vistós vestit d'uniformemilitar, Sous les tolts de Paris tindria en-cara més èxit!
He vist a Lars Hanson al costat de GinaManès en un film anglès, titulat En els ter-rats de París (Pecat). Dos títols per un solfilm, com era costum abans aquí amb lesnovellles per entregues.
No deien que Lars Hanson havia marxatde Hollywood perquè no podia acceptar elsscénarios que li proposaven? Doncs això síque és sortir del foc per caure a les brases.
Si és que foc fou mai Hollywood pel granartista suec, on ell féu La dota marcada,El Vent i El capità Salvació. Perquè aquest
film és una cosa tan absurdament ridícula
que fa pena, si més no, veure un Lars Han-son promès a tan belles coses, en una bis-tbria semblant.
Fóra massa trist suposar que hem perdut un actor com Lars Hanson, Hem decreure que la sort li ha d'ésser ben aviatmés favorable.
J. PALAU
MOBILIARI D'ART
BUSQUETSDecorador, mestre ebenista f tapis-
set. Objectes d'art t de fantasia per
a obsequis. Sales d'Eo•posícíons de Belles Arts.
puNy de Oyàcla, 36. Telèfon 16256BARCELONA
InformafivesSembla que tant aviat com sigui retirat
del programa del Fémina El presidi, s'es-trenarà en aquell saló Sevilla dels meusamors, que té la particularitat de marcar eldebut de Ramon Novarro com a director depel•lícules. Novarro és per altra 'banda 1'in_tèrpret d'aquesta, feta a Amèrica, natural-ment, per bé que d'acció tingui lloc a Se-villa.Novarro hi canta i parla en perfecte cas -
tellà, i 1'argumemt, pel que es desprèn de lalectura, és una d'aquelles coses que, com sesol dir, arriben al cor del públic.
Les nombroses admiradores de l'heroi deScaramouche i Ben-Hur estaran encantadesde veure'l per centésima vegada, de sentir-lo per segona volta i d'entendre'l .per pri-mer cop.
L'infafigable Abel GanceProu la crítica independent pot haver re-
bentat (aquesta és la paraula justa) La fidel món, ((vista, sentida i interpretada» perAbel Gance; el que és ell no cessa la pro-paganda, a veure si hi ha alguna altra em
-presa disposada a ficar -se a casa ]'home quefa uns films que surten tan cars de fer{La fi del món ha costat divuit milions defrancs).
Ara llegim que a darrers del mes passats'organitzà una sessió de gala en honord'Abel Gance sobre les possibilitats •del filmsonor i parlant; presentació retrospectiva de
la seva obra (Follia del doctor Tube, Bar-be-Roja, Dret a la vida, Zona de la mort,els tríptics del Napoleó ; presentació denombrosos inèdits i d'una cosa anomenadaEntorn de la fi del món; finalment, impro-visació d'una mise en scène davant del pú-hIle.
Això de la improvisació és un truc difícilde fer-nos empasar, ï això que no sabemen què va consistir.
JOO^CG^ C^G°3C^p0ó
JOQI^N oDC L^QNI\l^Q
Aneu la vinent setmanaa la subhasta d'art Sala Parés
1 LES ARTS *a. DISCOS1DIBCOS
Una inícia4iva lloable
^,lo^o^^^!^á1^d^B^S d'exoosicionsFerrant, lE. Bosch-Roger, F. Camps Ribera,Pere Créixams, Francesc Domingo, ManuelHumbert, Rafael Llimona no formaven .partdel grup en el darrer Saló celebrat en unasala especial dintre ]'Exposició de 'Prima-vera de l'any 1923 organitzada pel nostredarrer Ajuntament popular.
En reorganitzar-se, avui, el «Saló dels Evo-lucionistes» ha incorporad als seus primitiuselements tots aquests artistes citats.
Considerem encertada la renovació, amb
I ___1_Aquest nom ens recorda lçs acaballes de
la Guerra i afegim-hi, també, les acaballesde la bohèmia barcelonina. Els evolucionis-tes (com el seu nom indica) han fet . moltavia en Qlur evoluvió. Des de la Tórtola Va-lencia, passant pels Ballets Russos, fins ales darreres novetats de la discoteca.
En el procés evolutiu de la pintura mo-derna catalana, aquest nucli d'artistes hamarcat — i està marcant una de les seves fites carac-ter ísti ques.
Si els venerables RamonCasas i Santiago Rossinyolmo s'haguessin d'enfadar, di-ríem que ells han estat lasoca de ]'arbre, els fruits delqual són els nostres evolu-cionistes. Aquest arbre d'ar-rels trescentistes i quatre
-centistes ha tingut dues bro-tades importants : la de «LesArts i els Artistes« i la d'a-quests joves que actualmentexposen a la Sala Parés. Iprecisament— diguem de pas
-sada — és possible de veureacoblats, durant aquests diesi en una mateixa galeria, lasoca i els fruits esmentats.Anotem — també al marge—que la soca ja comença apresentar símptomes alar-mants de defalliment, i queno tots els fruits són sabo-rosos.
Així com «Les Arts i elsArtistes» poden, justament,atribuir-se l'aclimatació del'impressionisme en el nos-tre pafs, el «Saló dels Evolu-cionistes» representa la cris-tallització del past-impressio-nisme. Diguem, - tot _ seguit,que no totes les tendènciesaparegudes des de Cézanneençà estan involucrades en-tre els components d'aquestSaló, però recordem, també,que entre la producció deisevolucionistes fundadors hi ha les primeresmostres més intelligents de] nostre cubisme.D'això no fa gaires anys, però si compareul'actual classicisme sintètic d'Alfred Sisque-lla amb el seu primitiu cézannisme de l'anyJ918, us semblarà que ha passat mitja vida.En aquest any de l'Armistici e1 grup evolu-cionista es donà a conèixer públicament ambla seva primera exposició collectiva a les an-tigues Galeries Dalmau. En citar el nomdel 'benemèrit senyor Dalmau, permeteu -meun parèntesi.
Em sembla que ja fóra l'hora de dedicarun merescut homenatge a un home com iEnDalmau, que tant ha fet per la vida artís-tica d'aquest país. Aquests mateixos evolu-cionistes que avui ja són majors d'edat, fo-ren acollits pel venerable marchand, i no calpas recordar que durant un llarg espai detemps En Dalmau fou l'introductor de lanostra jove pintura i d'algunes mostres deproducció europea. (Expressem-li, doncs, elnostre agraïment, baldament sigui amb unacte afectuós de tots els at-tistes i les per-sones que estimen i han sabut apreciar lesbenefactores activitats del senyor Dalmau.
Acabat el parèntesi, entrem, ara, a CanParés, per veure l'exposició del «Saló deisEvolucionistes. D'antuvi veiem que el nom
-bre de signatures s'ha augmentat. Angel
Aneu la vinent setmana
a la subhasta d'art Sala Parés
raspalls per a tots els usosarticles de neteja — objectes per a presents
rambla de catalunya, 40
Rafael Benet. — Pintura
tot i que hi ha altres artistes que — al nos-tre entendre — són més afins a la tendènciadel grup que alguns dels entrats de nou ifins dels antics .
Segons el catàleg, aquesta exposició «nopretén ésser altra cosa que un recompte devalors que l'integren en aquesta nova ton-gada de la seva vida». Sigui com sigui,l'exhibició fa un efecte impressionant. Po-ques vegades ens és possible de veure unaexposició col-lectiva d'una seleccid tan esco-ilida. Evidentment, e1 .nostre art jove nos'acaba aquí, hi ha altres personalitats re-marcables fora d'aquest Saló, però d'ençàdels evolucionistes no sha aparegut cap altrenucli d'artistes de semblant categoria.
De les quatre parets d'aquest Saló, 1amenys valuosa és en els plafons d'entradaon exposen Francesc iElias, F. Camps Ri-bera i Jaume Guàrdia. Segueixen després,a cada banda, un retrat d'Anton Canadeili una tela d'Enric C. Ricart que tampocno aconsegueixen el nivell del Saló.
De les altres obres exhibides, cal distin-gir les de Josep Granyé, Joan Rebull, Ra-
fael Bonet, Francesc Domingo, Rafael Lli-mona, Joan Serra i Alfred Sisquella.
De 1917 a 1931 és ]'época transcorregudaen la vida d'aquesta .agrupació. Amb catorzeanys ha arribat a la plenitud de les sevesfacultats. Que Déu li doni molts mésanysde vida per continuar la seva esplendent ac-tuació.
J. GuerinEn la Sala Badrinas exposa aquest pintor
vint -i-cinc teles, la majoria paisatges delsvoltants de Barcelona i tres bodegons.
Amb tot i anotar, de bon principi, queGuérin està inscrit a l'òrbita de l'enyoratRicard Canals, presenta suficients mèritspersonals per assenyalar -lo com un pintorde prometedores possibilitats.
La seva paleta, ara com ara una micaconfosa, és d'una riquesa de matisos moltapreciable.
El dia que Guérin es decideixi a contro-lar la seva fuga imprecisa i aprofundeixiamb major ponderació les accidentacions delmodal, assolirà unes qualitats pictòriques su-periors a les d'ara.
Remarquem els paisatges de Piera (núme-ros q i 5) i el de Sant Gervasi (núm, t3) comcls més interessants de l'exposició.
MARtvs GIFREDA
Una de les coses que més atreuen l'ar-tista és la confecció del catàleg. Aquestsenzill document, que per raons de discre-ció i de modèstia hauria de quedar reduïta una ]lista de les obres exposades, conve-nientment numerades i sense comentaris,moltes vegades pren unes proporcions exa-gerades i es converteix en una mena dedietari íntim de l'autor. IEls autors que s'a-contenten amb una presentació són perdo
-nables, com ho són els poetes i novellistesque fan prologar-se un llibre. En aquestmón tots tenim una atracció irresistible ausar de les coses de les quals no en fanpagar res, i una vegada sentat un prece-dent d'aquesta mena, tots procurem gau-dir-nos-en. El que ja no és tan perdonable,és que hi hagi autors que converteixin elcatàleg en un recull d'elogis dedicats a laseva modesta persona. S'ha arribat a exces-sos tan alarmants, que la temença que undia un autor perdi el control de la discre-ció i ens lliuri un catàleg compost de treso quatre volums amb retalls i gasetillesallusius de les cinc parts del món, ans obli-ga a parlar.
Si no es tractés d'un perill que cal evitarper raons d'higiene artística, mai no hau-ríem gosat a explicar que un cartellista fa-mós, en una exposició celebrada l'any 1 927a les Galeries Dalmau, va editar un catà-leg del tamany d'un diari corrent, per poderreproduir una pàgina sencera de La Noche,en la qual hi havia un article dedicat a laseva modesta persona. No diem el nom per-què a hores d'ara suposem que deu estar-neplenament penedit i haurà fet els actes decontrició necessaris. En canvi, amb el se-nyor Sabater, pintor mitològic, metafísic iesperitista, que dues vegades ha exposat unacollecció de mals somnis a l'oli a base defrares, dimonis, ases, nus i resplendors si-nistres, no tindrem tants miraments, consi-derant ,que ha estat reincident. Aquest bonsenyor reproduïa en un catàleg set poesiesdedicades i les paraules de diversos oradorspronunciades en un tec d'homenatge. Unade les poesies, obra d'un poeta xilè, va que-dar gravada en la nostra memòria i maimés no hem pogut treure'ns-la del cap. Deiaaixí
«Nuevo Apeles que irradiasdel Arco Iris las gamas,tú eres luz, fulgor, auroray destellos de oriflama.«
Creiem que pot interessar als nostres lee-tors el detall de les votacions del jurat qua-lificador del concurs ((Barcelona vista pelsseus artistes», que publiquem a continuació.
Formaven el Jurat els senyors Pere CasasAbarca, Josep Barbey, Joaquim Folch i Tor-res, Vicents Borràs Abella, Joaquim Mir,Màrius Gifreda, Lluís Martí Gras i IgnasiMallol, actuant els dos darrers com a subs-tituts dels senyors Ramon Casas i RicardCanals (q. p. d.).
Premi de io,000 pessetes, de l'IExoellen-tíssim Ajuntament, a Oleguer Junyent,amb la següent votació : Junyent, quatrevots dels senyors Folch i Torres, Mir, MartíGras i Casas Abarca. Bosch-Roger : tresvots, dels senyors Barbey, Mallol i Gifreda,i un vot en blanc del senyor Borràs Abella,
Premi de io,000 pessetes, del senyor Fran-cesc Cambó. Bosch-Roger, tres vots (Mir,Mart( Gras i Casas Abarca). Mercader, tresvots (Barbey, Mallol i Gifreda). Labarta, unvot, de Folch i Torres. Un vot en blanc deBorràs Abella. Efectuada la segona votacióper desfer l'empat entre Bosch-Roger i Mer-cader, ha resultat premiat Bosch-Roger, elqual ha obtingut quatre vots, de Folch iTorres, Mir, Martí Gras i Casas Abarca,ratificant el vot a Mercader els altres trescomponents del Jurat.
Premi de 2,500 pessetes, de 1'IExcma, Di-putació, Jaume Mercader, tres vots (CasasAbarca, Mir i Martí Gras). Francesc La-barta, tres vots (Barbey, Mallol i Gifreda).
Obres d'Arquitectura, Escultura,Pintura, etc. Antic i modern
Llibres d'Art BANYelèfoe 2 US, 5
Aneu la vinent setmana
a la subhasta d'art Sala Parés
El més formidable de tots els catàlegsque han passat per les nostres mans, ésel d'una exposició d'obres de César de Sal-vador (Fray Galán), celebrada al Saló Goyadel carrer Duc de la Victòria, que ja noexisteix. César de Salvador, després d'illus-trar el catàleg amb una collecció de guer-rers de cos present, elms, poms d'espasa,cascos amb plomalls i segells de lacre, inse-ria e1 següent convit a la pàgina posterior
«Convida
«Fray Galán, que encarna la persona hu-mil y no de meyor valía de Cesar de Sal-vador, a quien con honoralle vos aquesta lasu exposición de lienzos instalada en el sa
-lón que porta el nombre glorioso del genioy del bruto de Goya, y cuya inauguraciónha de celebrarse la jornada después de lafestividad de Pedro de Verona, que es SantaCatalina de Sena, y es el 30 de Abril delaño MCMXVII a las cinco de la tarde y enla capital de Cataluña la fermosa, y porcuya tan alta gala os ha de rendir mer
-oedes.»Y vos, dama o señor, por vellos, si tal
intención habéis, tan buena merced hais dedalle, que, con ello, más merced ha de serla de facerle ofrenda a su trabajo que entan poco vale y que Bello vos face humil
-dosa cortesía, pero que ha de ser por lomesmo doble merced galana y ha de rega
-lalle el espíritu.—Amén,«Fray Galán.«
Com poden veure, es tractava d'un chef-d'ceuvre sense precedents.
D'aleshores ençà n'hem vist de tots co-lors : d'apaisats, d'ovalats, en pergamí, pin-tats a mà, amb articles de fons i elogis dedos rovells. Hem vist artistes que es feienpresentar per gent que no teníem el gustde conèixer i que mcreixien una presenta-ci ó. Posseïm catàlegs que es desdoblen comun llibret de calcomanies o de vistes del'Exposició Universal. Fins en tenim Quees pleguen al biaix com un mantó de Ma-nila.
Si els artistes no posen una mica de seny,i no es contenen, els venedors d'específicsacabaran sorprenent-nos per la seva hones-tedat, i haurem de proclamar-los models deponderació i de bon gust.
V. CASTANYS
Imitant una idea que a Alemanya ha tin-gut un gran èxit, la casa Polydor organitzaun concurs entre tots els comerciants fran-cesos de discos. Els invita a competir enoriginalitat i enginy en la disposició de llursaparadors, servint-se només dels elementsestrictament professionals (discos, màquinesparlants, agulles, catàlegs). 'Els aparadorsseran fotografiats i el juratencarregat dedistribuir els premis els atorgarà en vistade les fotografies,
El Gran Premi del DiscI encara un altre concurs més important.
La casa editorial Arthème Fayard et Cie.ha fundat el Gran Premi del Disc, datatamb una quantitat anual de 25, 000 francs.El jurat està compost per onze persones,entre elles el mestre G. Charpentier, Lu-cienne Bréval, Colette, Jacques Copeau,Maurice Rave], E. Vuillermoz, etc. Es adir, persones no sols de competència, sinótambé independents de les cases d'edició.
La tasca del jurat per atorgar un premiaixí és molt complexa. Cal, en efecte, teniren compte una quantitat d'elements dife-rents, si es vol fer una classificació acuradade la producció de música mecànica perpoder arribar a senyalar «el millor disc de1'anyn, objectiu del premi. La qualitat delgravat, la puresa de la sonoritat, el seu vo-lum general, la intelligència de les oposi-cions, la bona disposició dels instrumentsde ]'orquestra, el timbre d'una veu o d'uninstrument, la tria d'un text, la sensibili-tat de la seva interpretació, etc., són consi-deracions que cal tenir present en comparar
els discos.
An1ecedenísLes temptatives de reproduir la paraula
humana sembla que són anteriors a la in-venció del fonògraf; ara que, segons sem-bla, ningú no va assolir aquest objectiu.Van passar una colla de segles en plenaproducció de fantasies:
A començaments del segle xv[, CorneliAgripa pretenia que era possible de conser-var les paraules en tubs de metall, pera noexplica com. Així i tot, encara no havianpassat cent anys, Montaigne i Olivier deSerres senyalen l'existència de màquines queparlen i imiten instruments o el cant delsocells. Però cap no dóna més detalls.
I no parlem ja de les facècies. Rabelaisexplica allò de les paraules gelades que envenir el ban temps i desgelar-se armen uxivarri espantós : facècia que em el folklorecatalà té la seva correspondència en el mer-cat de Calaf. Béroalde de Verville parla d'unvesc que conserva les paraules, i Cyrano deBergerac sosté, aparentment amb serietat,que hi ha certes esponges ,que retenen lamúsica.
La solució havia de venir per camins moltdiferents. Es a partir de 1700 que els físicscomencen a inscriure les vibracions : Chlad-ni determina des lleis de les vibracions sono
-res i Young les registra ; Léon Scott arribaquasi al fonògraf ; Cras demostra la rever-sibilitat, és a dir, la possibilitat de trans-formar les inscripcions altra vegada en so-ro41s, i Edison ho aconsegueix pràcticament.
Es a dir, que en cert anys escassos s'harealitzat allò que la humanitat havia estatsomiant prop de trenta segles. Perquè a
l'època de Ramsés ja hi havia l'estàtua par-lant del déu Konsú. Però segurament niaquesta, ni la de la deessa assíria Istar, niels Kerubim del temple de Salomó, ni laJuno de què parla Valeni Màxim, parlavenper cap procediment semblant al de les mà-quines parlants modernes.
Facilífafs als filharmònicsCada estiu, a la ciutat de Salzburg, on
nasqué Mozart, tenen lloc uns festivals mu-sicals que hi atreuen tots els filharmònicsdel món. iEs probable que no tardem gairetemps a posseir enregistraments fonogràficsd'aquests concerts únics, com ja s'ha fetamb els festivals de Bayreuth.
Aquest any, per facilitar als aficionats ala música l'assistència als festivals de Salz-burg, el govern austríac ha decidit deixarentrar sense la formalitat del passaport,tots els ciutadans del món que hagin encar-regat una localitat per als festivals musi-sals. Aquesta excepció serà vigent des del25 de juny al 30 d'agost, és a dir, un mesabans de la celebració dels festivals.
Aneu la vinent setmanaa la subhasta d'art Sala Parés
El veredícfe d'un concursBosch-Roger, dos vots (Folch i Torres iBorràs Abella). Efectuada la segona votacióentre Mercader i Labarta, ha resultat pre-miat Mercader, el qual ha obtingut els sisvots de Casas Abarca, Barbey, Mir, Mart(Gras, Mallol i Gifreda, i un vot Labarta, deFoloh i Torres, i un vot en blanc, de Bor-ràs Abella.
Premi de 1,250 pessetes, del C(rcol Artís-tic. Labarta, tres vots (Casas Abarca, Mir,Mart( Gras). Rafael Llimona, tres vots (Bar-bey, Mallol i Gifreda). Mel-cader, un vot, deFolch i Torres, i Porcar, un vot, de BorràsAbella, Efectuada la segona votació, entreLabarta i Llimona, ha resultat premiat Eran-cese Labarta, el qual ha obtingut set vots(Casas Abarca, Barbey, Folch i Torres, Mir,Mart{ Gras, Mallol i Gifreda, i un vot aLlimona, de Borràs Abella.
Premi de r,000 pessetes, del C(rcol Artís-tic. Rafael Llimona, cinc vots (Casas Abar-ca, Folch i To rres, Borràs Abella, Mir i Mar-tí Gras). Josep Mompou, tres vots (Barbey,Mallol i Gifreda), Queda premiat Rafael Lli_mona,
Premi de c,000 pessetes, del senyor PereCasas Abarca. Ernest Santasusagna, quatrevots (Casas Abarca, Borràs Abella, Mir iMartí Gras). Ramon de Capmany, tres vots(Barbey, Mallol i Gifreda). Mompou, un vot,de Folch i Torres. Queda premiat (ErnestSaintasusagna.
Premi de t,000 pessetes, del senyor Joan B.Trias. Josep Mompou, quatre vots (CasasAbarca, Barbey, Folch i Torres i Mir). San-tasusagna, dos vots (Mallol i Gifreda). Por-car, un vot, de Martí Gras, i la senyoretaMaria Pou, un vot, de Borràs Abella. Que-
- premiat Josep Mompou.Medalla d'Or del Círcol Artístic. Ramon
de Capmany, premiat per unanimitat.Medalla d'Or de l'Exposició Internacional
de Barcelona. Eliscu Meifrèn, cinc vots (Ca-sas Abarca, Folch i Torres, Borràs Abella,Mir i Mart( Gras). Junyent, tres vots (Bar-bey, Mallol i Gifreda). Queda concedida aEliseu Meifrèn.
t
—Aquest Dupont, per què deu dur aques-ta barbassa?
—'Es que la seva dona li tria les corbates.
(Dimanche Illustré, París)
—Es una novella decent?—Ja ho crec! I..a seva filla pot llegir-la
a ulls clucs !(Le Quotidien, París)
iAl
—Ja no li puc fer la clenxa, senyor; liha caigut ]'altre pèls
(Ric et Rac, París)
E11.—Qué et passa que estàs tan trista?Ella.—El papà s'acaba d'arruinar.Ell.—Ja ho deia que aquest home faria
tots els possibles per no deixar-nos casar!
(Ric et Rac, París)
L'invitat.—Està molt bé aquesta peça aquatre mans!
La mare,—Ja ho crec 1 Tu, Carme, quèhas tocat?
—Un vals de Strauss.La mare.—I tu, Rosa?
(Ric et Rac, París)
IMPRESOS COSTAAsalto, 45 •• Barcelona
