Primers passos per impulsar plantes d’energia solar a Arbeca

L’experiència de l’adopció monoparental viscuda per una arbequina

La trajectòria de la sardana al nostre poble

Núm

ero

9 · N

ovem

bre

2006

· A

rbec

a

3

L’energia solar a ArbecaDarrerament l’Ajuntament d’Arbeca ha rebut 12 peticions per instal·lar plantes fotovoltaiques al terme municipal. Es tractaria doncs de 12 plantes de producció d’energia de forma renovable i sostenible, simplement aprofitant la calor de l’astre sol. Aquesta iniciativa, feta per quatre persones a títol individual a Arbeca, és totalment innovadora al nostre poble, ja que fins avui no disposem de cap d’aquestes plantes al nostre terme municipal, i menys plantejades com a negoci, i si ho fem extensible a la producció d’energia renovable del tipus que sigui, doncs tampoc.Si estem atents a les notícies i a l’actualitat en general, segur que hem sentit a parlar d’un problema greu per la nostra societat, que comença a repuntar i que va camí de convertir-se en quelcom bastant preocupant fins i tot per la seguretat de les persones. Es tracta de l’escalfament del planeta, del canvi climàtic, del forat a la capa d’ozó... tot plegat fa que canvii la metereologia habitual -i prova d’això és la calor atípica que fa en ple mes d’octubre i novembre- i que en alguns llocs es torni realment agressiva i apareixin fenòmens poc habituals a les nostres contrades com els tornados, que per sort fins ara no causen danys importants, però els experts diuen que aquests fets can camí d’accentuar-se. A banda d’això, els humans anem esgotant els nostres recursos habituals de producció d’energia. És necessari doncs que canviem el xip i pensem més en no malbaratar l’electricitat ni l’aigua, en reciclar els nostres residus, en tenir un concepte més valuós de la natura i respectar-la. A més del comportament diari encaminat a aprofitar els recursos, cal fer un pas important per buscar altres formes de generar energia i sobretot impulsar les energies renovables, com la solar o la eòlica. Sembla mentida que al temps que estem els humans no hàgim sabut treure més rendiment d’aquestes dues fonts d’energia que hi són des que existim, el sol i el vent, i que tant si en treiem profit com si no, hi són igualment, per tant doncs, en certa manera els desaprofitem.En els últims anys es parla de fer diversos parcs eòlics a la comarca de les Garrigues, molts dels quals ja tenen el projecte acabat i en tràmit, i alguns fins i tot han iniciat algun treball, però sembla que els costa arrencar per les dificultats que hi ha respecte als tràmits administratius. Ara es comença a parlar d’energia solar, a Juneda ja hi ha una planta en funcionament, però esperem que la resta que s’estan projectant no trobin tants entrebancs com els parcs eòlics, que no exempts de polèmica, també s’han d’implantar amb respecte al territori. És meritori que Arbeca també s’apunti al carro de les energies renovables i faci la seva contribució a la millora del medi ambient.

Índex

CoordinadoraAlba Elías Ribera

Consell de redaccióAnna Aguilà MarsalBerta Esqué i MoyàMontse Fernández i EgeaAntonieta Safont i Masot

Disseny portada: Jaume Nadal

La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels articles d’opinió publicats en les seves pàgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes que s’hi recullen i expressen. La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions que es vulguin fer sobre el seu contingut amb un afany de superació i d’informació íntegra.La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la correcció i el respecte educat entre tots els opinants.

I tu, què n’opines? 4

El dia a dia 11

On anem a raure... 29L’adopció: un embaràs, sense ecografieDe tu a tu 31Veure món al volant d’un camióHo sabies? 33La nostra Agrupació Sardanista i el 15è aplecEn primera persona 36Poesies

La història d’Arbeca 38

Segona jornada: “Aproximació alcontext medieval arbequí”Ho diu el Sr. metge 42Els accidents domèstics

La butaca 43

Les amistats perilloses i Valmont

A foc lent 45

Entreteniments 46

El còmic 51

Col·laboradorsJesús EliesEsmeralda FustéJaume NadalImma CapellJordi EsquéNoëlia Motlló

Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones que ens han fet alguna aportació per elaborar els continguts d’aquest número.

Editorial

Dipòsit legal: L-381-2004Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa

4

Un estiu calent

Com ja sabeu, aquest estiu ha estat mogut per les nostres terres, la futura implantació d’una planta de compostatge a Maldà va posar en peu de guerra tots els pobles veïns, manifestacions, assemblees, talls de carretera,... per demostrar el nostre rebuig a l’abocador.Tan bon punt ens vam assabentar del projecte, des de la plataforma ciutadana d’Arbeca us hem volgut informar en què consistia aquest projecte i per què el rebutjàvem.L’11 d’agost, vigílies de festa major, van arribar bones notícies des de Maldà: un decret d’alcaldia paralitzava el projecte. Les plataformes opositores al projecte, encapçalades per la Plataforma en Defensa de la Vall del Corb i la Plataforma en Defensa de la Terra de l’Espluga Calba, ens vam posar a treballar per aturar definitivament aquest projecte, però amb el decret d’alcaldia no en teníem prou; necessitàvem per escrit el rebuig de l’empresa vers el projecte.A principis del mes de setembre es va enviar una carta signada per tots els alcaldes opositors al projecte demanant a l’empresa la seva retirada total, explicant-hi els motius pels quals ho demanàvem. Es va decidir donar un termini de 15 dies per tornar resposta, si en aquest plaç no rebíem res enteníem que l’empresa d’aquí a uns anys ho tornaria a provar, (penseu que els terrenys encara són de l’empresa).Efectivament Adobs Orgànics S.L. no va donar resposta, què calia fer a partir d’ara?Doncs bé, en vista a les pròximes eleccions es va enviar una carta, signada per totes les plataformes, a tots el grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya.En aquest carta, que a continuació us detallem, demanàvem, entre d’altres coses, un canvi radical en la política de medi ambient.Cal dir que no vam rebre resposta de cap partit polític, tan sols ERC es va posar en contacte via telèfon, per sol·licitar una reunió. Per altra banda, a la resta de formacions, vam haver de ser nosaltres qui vam demanar una reunió. Aquestes reunions es van fer després dels repectius mítings polítics, (amb CIU a Mollerussa, amb PSC a Cervera,..) sense donar-nos l’atenció requerida. Ens van prometre que després de les eleccions ens donarien més temps, promeses....Mentre estàvem realitzant les reunions, una bona notícia va aparèixer: el dia 21 d’octubre l’empresa retirava el projecte definitivament.Tot i aquesta bona notícia, no podíem abaixar la guàrdia i per evitar nous projectes continuàrem mantenint reunions.Conclusions de les reunions:-ERC( Jordi Ramon, diputat a Madrid i Miquel Àngel

Estradé diputat a la Generalitat) Estan d’acord amb l’ús racional del territori, volen fer la gestió per vegueries (les vegueries comprendran 4 o 5 comarques) Cada vegueria es gestionaria només els seus residus i treballaran per tirar endavant la llei de residus que està pendent de ser aprovada des del canvi de govern (sembla que la va parar CiU per majoria en l’última votació abans del canvi de govern) per tant no s’està aplicant i sembla que és més restrictiva que l’actual. -CiU (Josep Grau) Sí a l’ús racional del territori, sí a la gestió en origen, a Lleida només es tracten els residus de Lleida. Però no diuen com ho faran (si un sol abocador o uns quants de petits per la província) Diuen que si governen revisaran tots els projectes que hi ha actualment a Medi Ambient. El que és xocant si més no, és que en Josep Grau, juntament amb dos empresaris més de l’Aragó és un dels promotors de la Incineradora de La granja d’Escarp. En quant a l’enduriment de la llei no ens varen dir res. Varen dir que ens enviarien una resposta per escrit que encara no hem rebut. -PSC (Quim Llena) La gestió en origen no és possible baix el seu punt de vista, per tant, l’ús racional del territori, que és l’altra reclamació nostra, en surt directament afectat. La seva idea és fer-ho com han fet amb les presons, miraran quantes plantes/abocadors, etc, fan falta a Catalunya i les repartiran pel territori i tocaran on tocaran amb compensacions als municipis afectats, hi hagi o no hi hagi plataformes opositores. Representants de la plataforma de Puigverd, durant la reunió varen comentar la situació que viuen els habitants de Puigverd d’Agramunt a causa de l’empresa de tractament de residus que tenen situada ja en el territori.-PP (Jordi Montanya) Estan d’acord amb l’ús racional del territori, amb la gestió amb origen i amb l’enduriment de la llei de residus i treballaran perquè tiri endavant aquesta llei que actualment no s’està aplicant.-ICV (Francesc Pané) També va assistir a la reunió la Sra. Mercè Rivadulla, regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Lleida i diputada a la Diputació e Lleida. La resposta d’ICV va ser força positiva, ja que està d’acord amb totes les propostes fetes per les plataformes que signen la carta. Així mateix, ens varen informar que el seu grup polític presentarà un Mapa de Plantes i Abocadors que administrin els residus de tot Catalunya. També varen comentar que tenen previst endurir la reglamentació per a la instal·lació d’aquest tipus d’empreses en el territori. Per tant, optimistes no podem ser, i creiem que tard o d’hora ho tornaran a provar sinó aquí serà allà, per això des de les plataformes hem de continuar lluitant i demostrant unitat i vida dels pobles.Si s’ha aturat aquest projecte no ha estat gràcies a cap partit polític, ha estat la força dels ciutadans que vivim,

5

treballem i estimem aquesta terra, la que ha enderrocat els pilars de la hipocresia, d’aquella gent en què tan sols veu negoci per damunt de les persones i que és capaç d’hipotecar el territori per molts anys afectant també les futures generacions.

Què farem a partir d’ara?-El primer objectiu de les plataformes és una reunió amb el nou govern de la Generalitat, per saber quins seran els seus plans en política mediambiental.-Vigilar d’aprop el territori per evitar nous projectes.-Demostrar que als pobles no tan sols sabem treballar, i manifestar-nos, sinó que també ens sabem divertir, es per això que organitzarem una festa per celebrar la retirada del projecte, això sí, serà després de recollir els fruits que aquesta terra ens dóna, després de la recol·lecció d’olives.

Us mantindrem informats.Plataforma ciutadana d’Arbeca

Carta enviada als partits polítics amb representació al Parlament.

Benvolgut/da senyor/a,

Ens dirigim a vostè, i per extensió al partit que representa, per fer-lo coneixedor de la nostra preocupació per alguns temes que, entenem, afecten la nostra demarcació i d’algunes consideracions al respecte.

Com vostè ja sabrà, aquest ha estat un “estiu calent” en algunes poblacions del Segrià, les Garrigues i l’Urgell a causa dels projectes per situar abocadors, plantes de compostatge, incineradores i parcs eòlics en aquestes comarques.

Tots som conscients, nosaltres també, que de residus en generem tots i que entre tots hem de buscar una solució adequada a aquest problema. Des del nostre punt de vista, aquesta gestió no s’està fent correctament i una bona prova d’això és el rebuig que, com hem pogut comprovar aquest estiu, provoquen aquest tipus d’iniciatives; no només en aquelles poblacions on es pretenen ubicar aquestes instal·lacions, sinó també a totes les poblacions veïnes que, sens dubte, es veuen afectades d’una o altra manera per la posada en funcionament de dites instal·lacions de gestió de residus.

A banda del rebuig, el més greu és que aquest tipus d’iniciatives, sigui on sigui que es vulguin dur a terme, generen crispació i divisió en la nostra ja prou fràgil i desestructurada societat rural. A més, no deixa de ser curiós que sempre s’acabi plantejant la ubicació d’aquestes activitats en poblacions petites com les nostres, de no més de 500 habitants, amb poc pes electoral i una població majoritàriament envellida, on la terra és barata i els ajuntaments van sempre necessitats de diners i on, potser per tot això, s’espera poca oposició.

Així mateix, al plantejament purament econòmic amb què sovint es mouen empreses i governs, hi hem de sumar el perill de fractura social que generen aquestes iniciatives en pobles i comarques tan poc poblats, on les posicions a favor o en contra de dites activitats poden acabar convertint-se també en qüestions personals, ja que defensors i detractors solen acabar enfrontant-se, ja sigui amb escrits insultants i agressius envers “l’altre” a les pàgines de les nostres publicacions locals, ja sigui amb pintades a les parets, o arribant fins i tot a la violència i fins i tot a la intimidació física o les ratllades als cotxes dels manifestants que van anar a Maldà aquest estiu. I malauradament aquests conflictes perviuen tot i que el projecte en qüestió no s’acabi realitzant: El mal als pobles ja està fet.

Potser sí que cada cop som menys els que vivim en aquests poblets, però quan es planteja qualsevol actuació sobre el territori, encara que sigui per necessitats de tota la societat, cal tenir en compte qui hi viu, com això afectarà la seva qualitat de vida i si li permetrà mantenir l’estil de vida que ha dut fins ara… Això encara no és

6

un desert, per sort, i ens neguem a ser ignorats!

Explicats, doncs, els problemes que d’entrada genera l’actual política de gestió de residus, és hora d’explicar el per què d’aquest rebuig de gran part de la població, que no és pas gratuït sinó que és fruit d’una sèrie de reflexions:

En primer lloc, considerem que no és just que, si bé el problema és de tota la societat, les comarques industrialitzades del país i determinats col·lectius urbans (empresaris industrials, entitats financeres lligades al món empresarial,…) es beneficiïn del desenvolupament econòmic de la nostra societat (beneficis econòmics, serveis públics, equipaments, llocs de treball, noves inversions…) mentre altres comarques i col·lectius de “comarques”(pagesos, autònoms, estudiants, jubilats,…) hem d’hipotecar el nostre futur desenvolupament social i econòmic, rebent a casa nostra els residus que generen, en un 70%, les activitats industrials localitzades al cinturó de Barcelona, al Llobregat, al Maresme, al Bages. Especialment si tenim en compte que aquí encara tenim grans dèficits en serveis bàsics com sanitat, transport públic o telecomunicacions que podrien, per si soles, augmentar la qualitat de vida de qui hi viu, ser un motor per al nostre desenvolupament social i econòmic i un fre a l’envelliment progressiu de la població dels nostres pobles i al degoteig constant d’ànimes cap a les ciutats, que no és més que la mort lenta dels pobles.

En segon lloc, creiem que la legislació vigent que regeix les activitats de tractament de residus o la implantació al territori d’infraestructures com parcs eòlics és insuficient i permissiva, tant pel que fa al control i seguiment a què es veuen sotmeses les empreses com als mateixos processos de tractament autoritzats. Si volem un país modern, pensem que una bona manera de començar és amb una bona política de gestió de residus que assenti unes bones bases per al futur; una política que no utilitzi eufemismes com “compostage” per al tractament dels fangs de les depuradores d’aigües residuals, amb altes concentracions de metalls pesants no compostables; que no permeti la ubicació d’abocadors en zones on això pugui suposar la contaminació d’aigües; o fins i tot que estableixi controls tan rigorosos, continus i durs com faci falta sobre els processos de gestió de residus autoritzats i sobre les empreses que s’ocupen d’aquesta gestió per garantir que tot es fa correctament. Això hauria d’evitar, per exemple, la degradació del paisatge provocada per la proliferació de parcs eòlics, aparentment petits, però que ubicats massa prop els uns dels altres el que fan en realitat és encobrir macro-parcs eòlics. Una política,

en definitiva, que posi les persones i el territori on viuen (l’aigua, l’aire, el paisatge,…) per davant dels interessos d’uns quants.

Així doncs, cal una política de gestió de residus que vagi a l’arrel del problema: si a la ciutat és l’amo del gos qui ha de recollir-ne els excrements i als pobles són els ramaders qui s’han de fer responsables del tractament dels residus de la seva activitat, exposant-se si no ho fan a sancions econòmiques, el que ens demanem és per què la indústria no es fa responsable dels residus que genera la seva activitat, que dit sigui de pas, tants beneficis genera? Per què és l’administració qui, en aquest cas, s’ha de fer càrrec de tots aquests residus quan se’ls troba als fangs que s’acumulen a les plantes depuradores d’aigües? Per què això ho hem de pagar els contribuents amb els nostres impostos i en especial aquells que vivim a una de les zones més deprimides econòmicament de Catalunya?

En tercer lloc, mantenim la convicció que en democràcia el poder emana del poble, la gent delega aquest a uns representants polítics i aquests són, doncs, qui l’han d’exercir. Precisament per això, no entenem que qui té el poder polític es sotmeti al poder dels qui tenen més diners. ¿És el poder econòmic qui domina el polític? Per què les lleis mediambientals protegeixen més als empresaris que al medi ambient i la gent que hi viu? ¿Són els interessos allò que duu el timó de Catalunya, o hi ha algú que tingui un projecte de país l’eix central del qual siguin realment les persones i el seu benestar present i futur, un projecte que vagi més enllà d’una legislatura?

Aquest país, Catalunya, al qual tots dieu que estimeu tant, no és pas la bandera, ni els beneficis de la indústria, ni la llengua, ni els segadors, ni els beneficis de la Caixa, ni Barcelona, ni els vostres partits polítics; Catalunya són els catalans, la gent que hi viu i que s’estima la terra que l’ha acollit o que l’ha vist néixer. Català no és aquell qui vol esprémer i eixugar aquesta terra, sinó qui vol extreure’n els millors fruits sense esgotar-la per poder seguir gaudint-ne.

Estimeu aquest país?

Si l’estimeu, us demanem que incloeu al vostre programa electoral un canvi radical en la política de residus de la Generalitat basat en:

a. L’ús racional del territori pel que fa a la política energètica. Això pensant en la proliferació de centrals d’energia renovable que s’estan implantant en bona part del nostre territori.

7

Blocs i polítics

Un dels fets que més m’ha cridat l’atenció de les passades eleccions al Parlament de Catalunya de l’1 de Novembre ha estat la quantitat de polítics que s’han apuntat a la febre dels blocs.

Un bloc (informalment també weblog, blog, dip -diari personal interactiu- o bitàcola) és un espai personal d’escriptura a internet. Una mena de diari en línia, un lloc web que una persona utilitza per a escriure periòdicament, en el qual tota l’escriptura i l’estil s’utilitza via web. Un bloc està dissenyat per a què, com a un diari, cada article tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (blocaire) i les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s’ha publicat i editat.1

Els blocs són actualment el fenomen més emergent i popular a internet. Ho demostren les xifres: cada cinc mesos, es dobla el nombre de blocs al món. La comunitat lingüística catalana no n’és una excepció, a l’agost del 2006, segons l’inventari que realitza Blogcensus (http://www.blogcensus.net/?page=lang), la llengua catalana és la segona amb més blocs (123.320), just per darrere de l’anglès (195.8443) i per davant del francès (83.950).

Els polítics catalans s’han sumat a aquest fenomen, aposten pel bloc com a nou canal de comunicació per a arribar a la ciutadania, sense intermediaris, donant una imatge moderna i generant complicitat amb els lectors i possibles votants.

Entre els partits PSC i ERC són els que més blocs contabilitzen , cal destacar en les files socialistes a Miquel Iceta (http://www.iceta.org/blog.htm),

viceprimer secretari i portaveu del PSC, pioner i un dels blocs de referència que va començar a escriure el juliol del 2004, entre els republicans destaca Ernest Benach, que compta amb dos blocs, el de campanya (http://benach.blocsesquerra.cat/ ) i el de President del Parlament de Catalunya (http://www.parlament-cat.net/portal/page?_pageid=34,1776238&_dad=portal&_schema=PORTAL).

Jaume Ciurana (http://blocs.mesvilaweb.com/bloc/4570), regidor de CiU a l’Ajuntament de Barcelona i portaveu de la federació nacionalista a la Diputació de Barcelona és un dels blocaires més veterans i destacats entre els convergents, per últim esmentar Raül Romeva (http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6284), eurodiputat d’ICV-EUiA, que ha pres un cert protagonisme en la política catalana gràcies al seu bloc d’actualització gairebé diària.

El maig de 2007 es celebren les eleccions municipals, serà una bona oportunitat per als nostres polítics locals de modernirtzar-se i afegir-se a aquesta febre dels blocs, i d’aquesta manera qualsevol arbequí pugui enviar-los els seus comentaris, dubtes o suggerències. D’aquí uns mesos ho veurem...

Robert Garsaball

1 Definició de bloc que apareix a l’enciclopèdia lliure Wikipedia (http://ca.wikipedia.org)

b. La gestió en origen dels residus: qui treu beneficis d’una activitat ha de ser el responsable dels residus que aquesta genera.

c. L’enduriment de la legislació mediambiental en relació a la gestió de residus, tant pel que fa als processos autoritzats, com a l’atorgament de llicències a les empreses, com als controls i a les sancions per l’incompliment de la llei. Actualment és més rentable per les empreses gestores de residus pagar les sancions econòmiques que haver de fer una bona gestió dels residus.

Atentament,

8

La protecció jurídica del Castell d’Arbeca, Lleis i normativa

Segons les normes del I.P.C.E. (Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural europeu) i amb la necessitat de disposar a Espanya d’un inventari complet del Patrimoni Cultural, d’acord amb el pla dictat pel Consell superior d’Europa, s’inicia el treball pel Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional.El fonament legal de la protecció dels Monuments Militars espanyols està assegurat per la “Llei de defensa del patrimoni Artístic Nacional de 13 de maig de 1933”, al seu article 33, s’estableix que es redacti un cens de Monuments i conjunts “que per la seua bellesa, importància monumental o records històrics, puguin declarar-se inclosos en la categoria de racó, plaça, carrer, barri o conjunt històric-artístic”.Per decret de 22 d’abril de 1949 es determina que tots els Castells d’Espanya estan sota la protecció de l’Estat, que exercirà la tutela per impedir qualsevol intervenció que pugui alterar, modificar, afegir, o mutilar qualsevol monument inclòs a l’inventari resumit de “Monuments militars espanyols”.Al decret de 1953 es reitera la necessitat de la protecció, igual com la llei del sòl determina i preveu normes protectores a la redacció de qualsevol pla urbanístic o llicències d’obres.Per a la protecció ambiental, la legislació s’amplia per decret de 22 de juliol de 1958.El comitè de Ministres del Consell d’Europa crea, per resolució 66/19 de 29 de març de 1966, l’Inventari de Protecció o IPCE, pel qual s’inclou a Espanya i que la Direcció General de Belles Arts el 1968 publica, com a 2n volum corresponent a Arquitectura Militar ( inventari resumit), on se cita:El (edifici Lérida) Arbeca 1.1 (monument d’Arquitectura Militar) FA (Forts aïllats abaluartats - Els construïts entre 1500 i 1914 - tipus italià - Tipus segles XVII, XVIII o XIX - bateries, forts costaners) 040 (expedient inventari per a Arbeca) segle XVI (cronologia o reforma) V (conservació dels seus vestigis) Ducs de

Cardona (Denominació i informació).Cap d’aquestes normes o llei han estat derogades, cada comunitat autònoma les ha ratificat i en molts casos han estat ampliades. Per al que afecta a Catalunya, la Llei 9/1993 de 30 de setembre, del Patrimoni cultural català (DOGC número. 1807, d’11 d’octubre de 1993) estableix en el seu preàmbul que la Generalitat de Catalunya d’acord amb l’Estatut té competència exclusiva en aquesta matèria i un precedent il·lustre en la Llei de 3 de juliol de 1934.La llei 9/1993 al seu article 3 diu “Els Consells Comarcals i els Ajuntaments han de comunicar inmediatament a l’Administració de la Generalitat qualsevol perill en què és trobin els béns integrats del patrimoni cultural” i en les disposicions addicionals: segona diu “és declaren d’interès nacional els castells de Catalunya”.Per la llei 16/1985, del patrimoni Històric Espanyol, de 25 de juny (BOE núm. 155 de 29 de juny de 1985), en les disposicions addicionals: segona es diu “es consideren així mateix d’interès cultural i queden sotmesos al règim previst a la present Llei els béns que es contreuen els Decrets de 22 d’abril de 1949, 571/1993 i 449/1973”.Qualsevol transgressió de la normativa sobre béns culturals pot donar lloc a sancions administratives, o a instàncies de part a procediments penals. La citada llei de la Generalitat, 9/1993 fa seu l’articulat de la Llei estatal 16/1995, confirmada al govern català per sentència 17/1991 del Tribunal Constitucional que li confirma les atribucions en aquesta matèria. Així l’article 71 de la llei 9/1993 estableix el grau d’infraccions que es pot cometre contra els béns del Patrimoni Cultural de Catalunya, que ha estat emparat per les diferents normatives de l’Estat espanyol i la Generalitat per a la custòdia i salvaguarda al govern català de totes les competències que té assignades.És és per això que el Castell d’Arbeca gaudeix de les garanties necessàries que li són aplicables per Llei.

Giordano MaquésJesús Elies.

9

La “ Residència “ d’Arbeca en marxa.

L’estiu passat ja van realitzar-se unes obres per l’adequació del solar que ha d’ubicar la futura Residència o el Centre Municipal de Serveis Socials.En realitat no serà una residència únicament sinó que a l’esser una infraestructura de titularitat municipal ens permetrà prestar aquells serveis de caràcter social que considerem més adequats: centre de dia, residència geriàtrica, recuperacions, assistència domiciliària, podologia, acompanyaments, càterings, estances curtes, postoperatoris, vetlles i altres serveis que es creguin oportuns.I tot això amb una gran flexibilitat ja que en ésser l’Ajuntament l’òrgan gestor podem organitzar millor els serveis a partir de les necessitats reals. Tenim la voluntat d’anar incrementant la cartera de serveis en funció de la demanda i a més a més oferir els serveis del nostre Centre a altres pobles de la comarca. Avui i al contrari són molts els arbequins i arbequines que són en centres d’altres pobles. Volem posar el nostre gra d’arena per ajudar a les famílies, socialitzant les càrregues familiars per tal que siguin responsabilitat de tots. Tot indica que les administracions públiques dedicaran cada cop més recursos en els serveis socials i des d’Arbeca volem seguir l’estela en aquest sentit “.Després de modificar el traçat d’una línia elèctrica que passava per damunt del solar, les obres pròpiament dites del Centre Municipal de Serveis Socials van començar de manera immediata el dia 13 de setembre.Les obres que es realitzen actualment esdevenen la primera fase del projecte consistent en aixecar un edifici de tres plantes amb 32 habitacions i posar en funcionament la segona planta, que actuaria com a centre de dia i centre d’atenció domiciliària entre d’altres serveis.Aquesta fase contempla la construcció total de l’edifici i la posada en marxa d’aquests primers serveis, per un import de 674.673,61 € que aniran finançats 532 182,54 (78,88%) a través del PUOSC de la Generalitat de Catalunya i Diputació i 142.491,07 (21,12%) a càrrec del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. Aquesta obra fou adjudicada a l’empresa Jordi Camats SL al ple celebrat el 27 d’octubre del 2005.Entre altres aspectes i despeses en aquesta primera fase hi està contemplat el mobiliari consistent en: Despatx administratiu, recepció, Hall, Bar, Sala d’estar, Sala d’usos múltiples, Sala de Lectura, Menjador, etc amb un cost de 34.544,80€La finalització de les obres d’aquesta primera fase es preveu a l’entorn de la primavera del 2007.Una conseqüència molt positiva que se’n derivarà de la construcció del CMSS serà la creació d’un limitat

però significatiu nombre de llocs de treball sobretot femenins (cuiner/a, netejador/es, gerocultors, infermers, administratius, fisoterapeuta, etc ) L’any 2004 es va crear una Comissió Consultiva i d’Informació pel futur Centre Municipal de Serveis Socials. A la mataixa i entre d’altres hi és present el Consell Parroquial, el Casal d’Avis, l’Associacció BEC d’Arbeca, Càritas, representants municipals i de tots els partits polítics que es van presentar a les darreres eleccions municipals que han pogut fer un seguiment acurat del projecte. Aquesta Comissió esdevé l’embrió del futur Patronat del CMSS.La Segona Fase consisteix en equipar la residència pròpiament dita posar-la en funcionament, és a dir activar les plantes 1 i 3.El cost segons projecte és de 462.677 € de les quals d’entrada 202.757€ anirien a càrrec del Departament de Governació i Administracions Públiques i la resta seria aportació de l’Ajuntament, el qual es pot acollir a diverses ajudes de la Generalitat, Diputació o altres organismes com ha estat en el cas de la primera fase que ha tingut un cost de 0 € per l’Ajuntament d’Arbeca.Aquesta segona fase inclouria els equips de 32 habitacions, l’oficce de les plantes, l’ofice general-personal, els despatxos de metges, infermeria i podòleg, el Hall d’espera metge, la sala polivalent una capella, una cuina i una bugaderia si s’escaigues amb un cost afegit d’uns altres 201.863.20 €.Respecte al preu que tindran les places i si les persones grans podran pagar-les, el finançament d’aquest tipus de serveis i el sistema de copagament que preveu el Programa d’Acolliment Residencial del Institut Català de Serveis Socials (ICASS) del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya al qual s’hi acollirà l’Ajuntament d’Arbeca en garantitza l’accés a tothom.L’objectiu del consistori sempre ha estat dissenyar uns serveis als quals tothom hi pugui tenir accés, independentment del seu nivell de renda.Això vol dir que, en funció dels costos del servei, l’Ajuntament fixarà el preu de la plaça de residència amb l’objectiu que el servei s’ha d’autofinançar, i que cada any s’anirà ajustant en funció de l’evolució de l’IPC.Quan un usuari vulgui accedir als serveis, haurà de fer una sol·licitud, si pot pagar el preu de la plaça que ha fixat l’Ajuntament, es farà l’ingrés. En cas que l’usuari no pugui pagar el preu de la plaça, aquest haurà de fer una sol·licitud a l’ICASS demanant accedir al servei demostrant que no té prous ingressos per pagar-la.El Departament de Benestar i Família, un cop revisada la documentació econòmica de l’usuari i dels seus fills i comprovar que aquesta persona és cert que no té recursos suficients, aprova la sol·licitud i passa a determinar la

10

quota que pagarà l’usuari, els fills (si es dóna el cas) i a fer-se càrrec de la part restant de la quota.Aquest sistema funciona a altres poblacions de la comarca com Juneda i permet l’accés de totes les persones que necessiten el servei. Xavier Sans Regidor d’Afers Socials i Sanitat

11

L’energia solar irromp amb força a ArbecaL’ajuntament d’Arbeca ha rebut 12 peticions per instal·lar plantes solars al terme municipal durant l’últim any, un fet novedós al municipi, ja que no compta amb cap d’aquestes instal·lacions fins ara. Les 12 peticions, promogudes per tres o quatre persones del poble, responen a centrals petites, de menys de 100kw i menys d’una hectàrea de superfície. Quatre plantes fotovoltaiques d’aquestes 12 ja han rebut el vist i plau de la Comisió d’Urbanisme de Lleida, tràmit indispensable per tal que el consistori pugui tramitar l’oportuna llicència d’obres, de manera que en poc temps podrien començar a implantar-se i a funcionar.Sembla que l’energia solar irromp amb força a la nostra comarca, doncs hi ha projectes per instal·lar plantes solars a Puiggròs, les Borges Blanques i Juncosa, a banda de les que ja estan en funcionament a Juneda, que va ser el poble pioner a la nostra comarca pel que fa a aquesta energia renovable.Val a dir que al terreny on s’instal·len aquestes plaques solars s’hi pot continuar cultivant, de manera que poden ser un complement per a la renda dels agricultors i ramaders, tot i que necessiten d’una inversió inicial bastant important.

Si aquesta font d’energia renovable prospera al nostre municipi, d’alguna manera canviarà el paisatge del nostre terme en alguns punts, però contribuirem a la producció d’energia de forma totalment sostenible, un aspecte que encara té molt camí per recórrer.

Imatge de les plaques solars instal·lades en un tros

Continuen les obres al la residència, tot i que el ritme amb que es treballa no permet veure un gran canvi en el solar.

Desde mitjans d’agost el carrer Pallars està tallat a qualsevol pas de vianants i veïns, els quals ja varen presentar les seves queixes.

És un fet evident que el parlar del nostre poble és únic i genuí, enlloc de la comarca o dels contorns es troba una parla com la nostra, potser en alguns pobles, similar, però enlloc més es parla l’arbequí.També és cert que el nostre poble és únic, almenys pels

arbequins i arbequines que hi vivim o que ens l’estimem, però resulta, que no és del tot cert, existeix una altra Arbeca, bé, no com un poble, però sí com a lloc geogràfic. Als EEUU, concretament a l’estat d’ Oklahoma, al comptat de Hughes, hi ha un rierol que porta el mateix nom que el nostre poble, és l’ “ Arbeca creek “, “creek” vol dir rierol, per tant, és el rierol Arbeca.Com que visitar-lo ens serà difícil, pels amants d’internet, poden fer-ho virtualment escrivint “Arbeca creek” a qualsevol buscador.

Hi ha una altra Arbeca als EEUU

12

Arbeca a la Mostra Cultural de les GarriguesEl dia 21 d’octubre es va organitzar la cinquena edició de la Mostra Cultural de les Garrigues, que aquest any s’ha fet a la Pobla de Cérvoles. Arbeca, igual que la resta de pobles de les Garrigues hi va participar amb algunes de les seves entitats o associacions. En aquesta ocasió, hi van participar entre altres entitats com l’Esbart Dansaire, les noies del gimnàs Nova Forma, l’Estudi de Dansa d’Arbeca, els grallers La Revolta d’Arbeca,els Amics de Vilars i dos dels grups de música

local com són la Rock & Llamp i La Furgoneta Verda. El certamen, on es van realitzar activitats de tot tipus durant tot el dia, el van visitar unes 2.000 persones segons l’organització. La periodicitat d’aquesta mostra és bianual i passa per diferents pobles de les Garrigues; la pròxima edició, al 2008, es farà al Cogul. Imatges d’alguns participants a la Mostra

El dia 4 d’agost es va fer el III Mercat a la Fresca, organitzat per l’Associació de Botiguers, Empresaris i Comerciants d’Arbeca. L’edició es va obrir a les 9 del vespre i hi van participar 10 associats portant els seus productes a la plaça del Toll. A l’igual que altres anys es podia comprar entrepans calents subvencionats per l’associació. Com en anteriors edicions l’acte va ser un èxit i hi va assistir molta gent, el que va fer que per tercera vegada els entrepans s’exahurissin en un tres i no res. L’associació està molt satisfeta de la participació dels arbequins en aquesta festa. Per altra banda, aquesta associació ha fet una nova promoció dels seus establiments juntament amb la Regidoria de Promoció Econòmica. S’anomena Dijous Regalats, i va consistir en què tots els dijous del mes d’agost, els establiments associats obsequiaven mitjançant unes butlletes premiades als seus clients amb diferents regals, que podien anar des d’una bossa a unes sandàlies i passant per diferents complements. En una altra línia d’activitats, el BEC també organitza cursos pels botiguers, com és el que s’ha realitzat d’aparadorisme i d’embolicar regals. Es va fer els dies 30 d’octubre i 3 de novembre a càrrec de la Cambra de Comerç de Lleida.

Nou èxit de visites al III Mercat a la Fresca del BEC

A dalt, imatge d’una de les parades del mercat, a baix mostra del curs d’embolicar regals

13

Nou inici de curs a l’escola de música d’Arbeca El passat 12 de setembre de 2006, va començar un nou curs per a les escoles de música d’Arbeca, Juneda i les Borges Blanques, amb un notable increment d’alumnat (35 alumnes més que el curs anterior, arribant a un total de 213) i un claustre format per 13 professors.Com cada any, es realitzaran activitats diverses tant a dins com a fora del centre. Dins d’aquestes, cal destacar la realització de la III Setmana Cultural,la participació per part de les corals de l’escola en les activitats organitzades pel SCIC (Secretariat de Corals Infantils de Catalunya), i els actes relacionats amb la celebració del 25è aniversari de l’escola.Pel que fa a les activitats del SCIC, serà un curs bastant especial. El “Juguem Cantant” (trobada de les corals de petits – de 4 a 7 anys - de la demarcació de les Terres de Ponent) se celebrarà a les Borges. Així doncs, l’escola de música serà l’encarregada d’organitzar la trobada més important pels petits cantaires lleidatatns del SCIC.Pel que fa a les corals de mitjans i grans (de 8 a 16 anys), tindran l’oportunitat de viure una experiència única, ja que participaran en una trobada general. Al voltant de 4.000 cantaires de tot Catalunya estrenaran una cantata de Carlos Santos escrita per l’ocasió (40 aniversari del Secretariat). Aquest gran concert se celebrarà al Palau Sant Jordi el proper mes de maig.Per últim, l’objectiu principal d’aquest curs serà la celebració del 25è aniversari del centre, al voltant del qual es realitzaran diferents actes amb alumnes actuals i també antics alumnes i professors.

Nens i nenes d’Arbeca van passar uns dies de colònies amb els de la Vall del Riu Corb a l’ermita de la Bovera, a Guimerà

La Cooperativa va acollir una xerrada sobre el funcionament del carnet per punts

L’escola de pares, una novetat a ArbecaL’APA del CEIP Albirka ha iniciat enguany la creació d’una escola de pares a través de sis sessions durant el curs. L’encarregada de dirigir les sessions és la psicopedagoga i col·laboradora de Catalunya Ràdio, Maria Jesús Comelles.El curs ha tingut una bona acollida amb la inscripció d’una quarentena de pares i mares. La primera sessió tingué lloc el passat divendres, dia 27 d’octubre, i s’expandí al voltant de tres hores. El curs de la sessió es desenvolupa en la posada sobre la taula de diferents punts que preocupen els pares i mares d’avui i entre els assistents i la psicopedagoga es valora i es busca estratègies o diferents vies d’actuació.La propera sessió està prevista per a l’1 de desembre.

D’altra banda, l’APA també va organitzar el passat 17 d’octubre una xerrada contra la prevenció de drogues, així com també a l’escola un taller de panellets amb motiu de la castanyada.

Imatge de la primera sessió, el 27 d’octubre

14

Arbeca disposarà d’unes Escoles Noves durant la pròxima legislaturaEl Regidor d’Ensenyament, Xavier Sans, ha confirmat a la Borrassa que han rebut, per part del Departament d’Educació, la comunicació formal que insta a buscar un solar per la construcció d’unes noves escoles al nostre poble.El regidor considera altament probable que aquestes noves Escoles esdevindran una realitat durant la pròxima legislatura municipal, després de moltes gestions.Des de l’inici de l’actual legislatura i i fruit de les reunions i encontres tant amb els profesors com amb l’APA Albirka es va plantejar de manera immediata al Departament d’Educació de la Generalitat la construcció d’una nova infraestructura a les Escoles que cobrís les necessitats de cuina-menjador i gimnàs-sala polivalent. A principis del 2006 es va determinar la realització d’un aixecament topogràfic per estudiar els possibles emplaçaments de la nova infraestructura o infraestructures, un estudi històric i arqueològic per determinar si la construcció de les mateixes eren compatibles amb les restes de l’antic Castell-Palau d’Arbeca i un estudi de patologies per determinar l’estat dels dos edificis actuals i per fer-los-hi, si s’escau, les intervencions que es determinessin. A partir de l’aixecament topogràfic el mateix Departament va fer una proposta per ubicar dues noves infraestructures escolars dins el recinte actual a l’espera del que se’n derivés de l’estudi històric i arqueològic i l’estudi de patologies citats abans de prendre una decisió definitiva. De resultes de l’estudi de patologies i tenint en compte la delicada situació de l’edifici vell i el considerable volum

de la reforma el Departament d’Educació s’ha decantat per la substitució de l’actual CEIP Albirka per unes noves Escoles situades en un altre lloc per la qual cosa ha instat a l’Ajuntament d’Arbeca que realitzi una cessió de terrenys d’una superfície d’entre 5.000 i 6.000 m2 al Departament per un període de 30 anys. Actualment des de l’Ajuntament de la Vila d’Arbeca s’estan estudiant diverses possibilitats per tal d’escollir la millor opció de terreny al respecte.

Imatge d’un edifici de les actuals escoles

15

L’ Ajuntament d’Arbeca ha rebut la resolució per part del Departament d’Educació en la qual s’aprova el projecte que aquest havia presentat per l’adequació de la llar d’infants a les disposicions legals actuals amb la finalitat que suposin una notable millora dels serveis que ofereix.Si bé durant l’any part de les instal·lacions de l’Escola Bressol s’havien vist incrementades en una nova aula adjunta d’uns 50 m2 aproximadament, la nostra Escola Bressol no s’adequa als paràmetres indicats actualment pel Departament d’Educació, la qual cosa fa totalment necessària la realització d’obres en la mateixa, segons

ha explicat el regidor d’Afers Socials i Educació, Xavier Sans.Així, està previst que enguany que s’iniciin les obres, que entre d’altres aspectes han de donar lloc a : la construcció d’un ascensor que podra ésser utilitzat per accedir a l’Escola Bressol i a altres dependències de la Casa de la Vila; implementar l’antiga aula de P-1 fins a 30 m2 per tal de conventir-la en una sala multiusos; la construcció d’un bany adaptat; la construcció d’un espai per administració i coordinació; convertir l’esmentada aula adjunta en una aula habilitada, un espai per la preparació d’aliments i un canviador; i adequar les escales a la normativa actual. El regidor Xavier Sans espera que la realització de les obres afectin el mínim possible al normal servei de l’Escola Bressol i que l’alternativa que s’utilitzi mentre durin les obres comporti el mínim de molèsties pels pares i mares de l’Escola.

Obres per l’adequació de l’Escola Bressol a la normativa actual

Construeixen una nova nau al polígon

Col·labora amb la Borrassa

laborrassa@arbeca.org

16

La Penya Blaugrana d’Arbeca compleix 10 anysEl dissabte 16 de setembre la Penya Blaugrana d’Arbeca, que presideix Joan Moyà, va celebrar el seu dècim aniversari des de la seva fundació l’any 1996.Durant la tarda va tenir lloc un ventall d’actes que va acabar amb un sopar de germanor a la sala de jocs del Centre. Després de la recepció a l’Ajuntament dels represen-tants del Barça, van fer una visita al Castell, a l’església, coves, torre i explicació de les últimes troballes a càrrec d’en Jesús Elies. També van visitar el patrimoni arqueològic de la vila, Els Vilars, la bodega Vinya els Vilars, el local de la penya blaugrana i a les 21.00 h. es va fer un col.loqui a la casa de la vila, en el qual van participar tots els representats del FCB i autoritats assistents. Entre els assistents hi havia l’alcaldessa, Ramona Barrufet, el regidor d’Esports Xavier Vidal, el president el Consell Comarcal de les Garrigues Juli Muro i el diputat de la Diputació de Lleida, Francesc Piñol. El Barça va ser representat pel directiu de la comissió social Josep-Ignaci Macià, el delegat del consell consultiu de Penyes per Lleida Sud, Lluis Pérez; l’executiu del departament de Penyes, Enric Bosch. i l’exjugador del FCB., Pere Mas.

També van assistir-hi els representants de les Penyes de Les Borges Blanques, de Golmés, la Societat de Maials i Barça Ciutat de Lleida.I per finalitzar es va celebrar el sopar de germanor a la sala de jocs del Centre amb les actuacions musicals dels grups locals Veste’n a Parir, la Furgoneta Verda i l’orquestra Duet.

Imatge de les autoritats que van assistir a l’acte

En les eleccions autonòmiques del passat dia 1 de novembre els i les votants d’Arbeca van tenir un comportament similar, en el sentit del vot, a la tònica dominant de tot Catalunya, tant a nivell de participació com de preferència política. Tots els partits grans van baixar el número de vots a Arbeca respecte a les anteriors eleccions autonòmiques, del 2003, a excepció d’ICV-EuiA, que va experimentar una lleu millora a la major part del territori. Els resultats en xifres a Arbeca són els següents: CiU 360 vots (441 al 2003), el PSC 355 vots (395 al 2003), ERC 285 vots (344 al 2003), el PP 90 vots (125 al 2003) i ICV 85 vots (57 al 2003). A hores d’ara ja sabem quin serà el Govern de la Generalitat de Catalunya els propers quatre anys, el pacte del PSC, ERC i ICV, atès que cap dels partits majoritaris va obtenir la majoria absoluta per poder governar en solitari i es va fer necessari un acord.

Les eleccions en xifres a Arbeca

El ple de l’Ajuntament d’Arbeca, celebrat el passat dia 13 de novembre, va aprovar la modificació de les ordenances fiscals per a l’any 2007, la majoria de les quals presenten un increment del 4%.Així doncs, l’impost de béns immobles augmenta un 4%, com l’impost sobre vehicles, l’aigua, les terrasses públiques i les parades del mercat setmanal.La sessió plenària també ha donat el vist i plau a la primera certificació d’obra de la residència, corresponent a la primera fase, per un import de 66.089,66 euros.El ple també va servir per fixar les dues festes locals per a l’any vinent, que seran el 25 de juliol, Sant Jaume, patró d’Arbeca, i el 17 d’agost, per la Festa Major.

El ple de l’Ajuntament aprova un increment del 4% en les taxes fiscals per l’any 2007

17

L’associació de dones es posa les piles per al nou cursL’Associació de Dones l’Olivera Arbequina d’Arbeca ha iniciat el nou curs amb un grapat d’activitats, xerrades, cursos i sortides programades. La nova junta, renovada en sis dels seus membres, tal com es fa cada dos anys, ha quedat constituïda de la següent manera: Tere Garsaball (presidenta), Elvira Josa (vicepresidenta), Imma Capell (secretària), Pilar Busquets (tresorera), Montse Safont, Dolors Lópeza, Antonieta Fallada, Magdalena Franquet i Ma. Teresa Cupons (vocals).La presentació per al nou curs, que enguany va ser en for-mat power-point, va tenir lloc el passat dia 22 de setem-bre i va cloure amb un refrigeri. Entre les activitats per al primer trimestre, cal destacar la confecció d’una pàgina web de l’Associació, cursos d’anglès, d’informàtica, tall-ers de relaxació, xerrada sobre educació amb el mètode Montesory, venda de flors per a la fira en benefici de l’Associació contra el Càncer entre d’altres activitats. D’altra banda, el passat dia 11 de novembre l’Associació omplí un autocar amb destí a Barcelona per assistir al teatre amb la posada en escena dels èxits de la companyia T de Teatre amb l’obra “15 anys”.

La presentació del curs es va fer el dia 22 de setembre

18

Els actes de la Diada Nacional de Catalunya es varen concentrar a la Plaça Lluís Companys. Com ja és tradicional a Arbeca, el Consistori va fer una ofrena floral al monument de President Companys de mans de dos nens vestits de catalanets, igualment el Grup Municipal d’ERC també va fer una ofrena com fa cada any. Aquestes varen anar precedides d’uns parlaments de la regidora de Cultura Anna Roset i de l’alcadessa Ramona Barrufet, també varen intervindre a l’acte la Coral Harmonia d’Arbeca, que entre altres cançons va interpretar els Segadors. També va participar en aquesta diada una representació de l’Esbart Dansaire d’Arbeca, que va intrepretar un ball a la mateixa plaça.La participació espontània va anar a càrrec del Sr, Esqué, que va recitar el poema “El fossar de les moreres”. Amb aquest acte un any més el poble d’Arbeca va celebrà l’onze de setembre.

A dalt, les autoritats assistents a l’acte. A baix, mostra de l’Esbart Dansaire i de l’entrega floral

Arbeca commemora l’11 de setembre a la plaça Lluís Companys

19

El dia 8 d’octubre i dins del 6é concurs de teatre còmic amateur de les Garrigues, que organitza el Consell Comarcal, va portar a Arbeca l’obra “les Dones Sàvies”, de mans dels grup de teatre Sala Cabañes.

Neix un nou grup de música local a Arbeca amb el nom de Furgoneta Verda. Va debutar en una festa privada organitzada per joves del poble, que es va fer el divendres dia 11 d’agost a la nit en una cabana del terme.

L’Associació Amics dels Vilars va organitzar una nit de foc al propi jaciment i una sortida nocturna per observar el cel i descobrir les seves constel·lacions també el poblat ibèric. Ambdós actes van comptar amb molt públic.

Els nens i nenes de la vila van poder disfrutar un altre cop aquest mes d’octubre dels Jocs Sobredimensionats que els va portar la regidoria d’Afers Socials a la sala de jocs del Centre Recreatiu.

20

Un any més, durant les nits dels mesos de juliol i agost, s’organitza una competició de futbol sala al Castell. Aquest any han sigut set els equips de joves que hi han participat, i l’equip guanyador ha estat l’equip anomenat F4.

Felicitem la nostra companya Antonieta pel naixement de la seva primera filla Ariadna.

La comissió tria Arbeca per fer la xerrada informativa sobre l’abocador de Maldà

Imatge del públic assistent a la xerrada

El passat 11 d’agost es va celebrar a Arbeca, a la plaça del Toll, una xerrada sobre els propòsits i la interpretació del projecte presentat per fer la planta de compostatge, coneguda com l’abocador de Maldà. En el moment de fer la xerrada, l’Ajuntament de Maldà ja havia retirat el projecte, tot i això la xerrada es va fer igual, per tal de donar tota la informació dels fets al públic assistent.

21

Festa Major 2006

Cercavila amb els Gegants de Rocafort i els Xipelles de Solivella

Pregó de Festa Major amb la Munda de cal Misango

Nombrós públic assistent al concert d’”Obrint Pas”

A la imatge, els Follets de “Cremallera de Teatre”

Moment de la cercavila amb la Revolta d’Arbeca

Actuació del grup local “Ves-te’n a parir”

22

Tradicional bany d’escuma pels petits a la plaça del Toll

Festa Major 2006

La nit de rock al castell del dia 12 d’agost

Moment de la cursa atlètica amb una participant local

Exposició “Vilars del Segle XX al segle XXI”Moment del ball d’uns dels nois de L’Esbart Dansaire

Actuació de L’Esbart Dansaire d’Arbeca a la plaça del Toll

23

Festa Major 2006

Exposició “Pintura al pastel de Robert Pérez i alumnes”

Música als Castells amb Joaquin Terraza

Els dies 12, 13,14, 15 i 16 d’agost va tenir lloc la Festa Major d’Arbeca. Un any més es van realitzar un munt d’actes per tots els gustos i en diferents horaris segons el públic a qui anaven dirigits. Pels més petits es va fer una cercavila que va donar inici a les festes. Igual que el tradicional bany d’escuma a la plaça del Toll. També es varen fer concerts per tots els gustos, des d’habaneres el dissabte a la nit fins a les batucades de la matinada, passant per diferents balls amb orquestres com Volcan, La Selvatana o Obrint Pas. Com cada any hi va haver els ja esperats espectacles de diferents grups d’Arbeca, com poden ser l’Esbart Dansaire D’Arbeca, que va aplegar un gran públic a la plaça del Toll, igual que l’exhibició d’aèrobic a càrrec del gimnàs Nova Forma o l’exhibició de dansa de les alumnes de l’Estudi de Dansa Eving. Com ja és tradició, el final de festa el va posar la guatllada popular i el festival de foc XOC FOC.

Imatge de l’organització de l’11è concurs de L’Arbequí de Ferro

laborrassa@arbeca.org

24

El canvi d’ubicació millora la Fira, que rep 3.000 visitants La XII Fira del Gos Caçador es consolida com una fira especialitzada en el món cinegètic, que va concentrar 3.000 persones, amb una vintena de parades especialitzades en el món cinegètic, un centenar de gossos exposats i més de 400 esmorzars servits durant el matí. La fira va tenir lloc els dies 30 de setembre i 1 d’octubre, com a novetats significatives de l’edició del 2006, cal destacar la inclusió en el programa d’actes d’unes jornades tècniques sobre legilació de caça, que varen anar a càrrec de Xavier Torres i sobre ensinistrament de gossos a càrrec de Josep Laguna, les dos es van celebrar a les instal·lacions de la Cooperativa.El dissabte al matí també es va celebrar un gran recorregut de caça amb cinc màquines, el guanyador local va ser en Jaume Reñe Moyà, fent un ple al 16, doncs no va errar ni un tret, de setze plats possibles va fer diana en tots ells, fent-se així, mereixedor del primer premi que consistia en el ja tradicional pernil. El primer classificat foraster va ser Amador Molina, que també va fer 16 dianes de 16 possibles, en aquesta classificació general, trobem el primer caçador local en la posició número onze, en Joan Guillem.També cal destacar el canvi d’emplaçament de la Fira, que ha passat de celebrar-se a l’avinguda Montserrat, a la parada del Fondo del Rubinat.Aquest lloc espaiós i accessible va permetre concentrar totes les activitats de la Fira en un mateix espai. De les novetats que van tenir lloc al diumenge cal destacar la participació dels Falconers de Barcelona, que varen exposar les seves aus i varen fer una demostració per al public assistent al certamen.Igualment tots els assistents varen tenir la possibilitat de practicar la seva punteria mitjancant l’arc, disparant sobre figures de tres dimensions a banda de les tradicionals dianes.El club Hotel Can d’Anglesola ens va demostrar les habilitats dels seus gossos, fent embaladir el nombrós públic assistent sota un perseverant sol que no era propi de l’octubre.El Subcampió d’Espanya de Sant Humbert, Jordi Atmetller i el seu company Ramon Cañizades ens van fer una demostració de com els seus gossos de raça setter són verdaders especialistes en la mostra, així com en

Mostra de les parades relacionades al món cinegètic

Exposició dels gossos de caça de la Fira d’Arbeca

XXII Fira del gos caçador d’Arbeca

Imatge de les jornades tècniques a la Cooperativa

25

Eduard Díaz, primer classificat del concurs provincial de Tarragona va demostrar les mateixes qualitats, portades a terme pels seus bracos.Cap de setmana Ibèric a ArbecaEls mateixos dies de la Fira també tenia lloc a tots els jaciments de l’època ibèrica, el “Cap de setmana Ibèric”, com tots els anys el jaciment de la “Fortalesa” dels Vilars d’Arbeca es va sumar a aquesta celebració, que consistia en organitzar visites guiades gratuites per tots aquells que es vulguessin acostar al nostre jaciment. Es van realitzar dues visites, una diumenge al matí i l’altra diumenge per la tarda i com a novetat d’enguany, es va regalar a tots els nens que varen visitar els Vilars, un joc sobre el món íber, editat i cedit gratuïtament pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.Com és habitual, les visites guiades anaren a càrrec dels membres de l’equip d’Arqueologia de la Universitat de Catalunya, que també vàren aprofitar per presentar els treballs efectuats durant la campanya d’estiu al jaciment. L’associació d’Amics dels Vilars també va col·laborar en

aquest cap de setmana Ibèric, oferint a tots els visitans la possibilitat d’adquirir els productes que l’Ajuntament té sobre els Vilars i els que l’associació ha creat recentment.Sense deixar de banda el jaciment, el dia 6 de novembre va començar una nova campanya d’excavació que durarà tot el mes de novembre, i que ve subvencionada integrament per la Generalitat de Catalunya, dins del que s’anomena projecte EXCAVA. La Universitat de Lleida ha rebut per excavar a Vilars la quantitat de 36.000 euros en tres anualitats, el que comportarà que s’inverteixin 12.000 euros anuals enguany i els dos propers anys venidors. Quan acabin els treballs del projecte EXCAVA, començaran els treballs del Pla d’Ocupació, també financiat íntegrament per la Generalitat de Catalunya, que permetran treballar sis mesos ininterrumputs als Vilars, seran un total de 7 persones, que es componen de 2 arqueòlegs, 2 ajudants d’arqueòlegs, 2 paletes i 1 manobra, el que significa una subvenció de 106.636,64 euros. L’Ajuntament d’Arbeca també contribuirà en aquesta campanya, assumint els costos d’un altre manobre, per tal de treure més rendiment a aquests sis mesos de treball.

Imatge del públic assistent a les diferents exhibicions

Detall dels gossos realitzant proves d’agilitat

Inici de l’exhibició del Jordi Atmeller

XXII Fira del gos caçador d’Arbeca

Exhibició de les aus dels falconers de Barcelona

26

27

28

29

L’adopció: un embaràs, sense ecografies

Si hagués decidit tenir un fill biològic, crec que poca gent m’hagués dit: que valenta!, o “a veure com et sortirà”. Tampoc és tan diferent! O és que sabem com sortirà la criatura que hem engendrat?Quedar embarassada pot costar més o menys, com l’adopció. L’embaràs i el part poden ser més o menys complicats, com l’adopció. L’important és ser conscient que a partir que tens la criatura als teus braços has de fer tot el possible per ajudar-la a tirar endavant. L’única diferència és que aquell ésser no ha viscut dins teu i no coneix la teva olor, o la teva veu i això dificulta l’acoblament. La part

més dura és que sou dos estranys que han de partir de zero i començar l’aventura de la convivència, amb l’agreujant que el més petit no entén qui ets i si és estranger tampoc què dius, ni tu a ell, ni sap si allò és per sempre o s’acabarà al cap d’un temps.Ha estat dur, però si no hagués estat tan gran ho hagués tornat a fer. Quan hi penses per primera vegada se’t fa un munt; quan vas a l’ ICAA (Institut Català d’Acolliment i Adopció) aquella idea es fa realitat i perd magnitud, perquè ja formes part de la gran família dels adoptants, un món ple d’il.lusions, on els mots col.laborar, ajudar, animar prenen tot el seu significat .A l’ICAA primer et donen molta informació per a triar

país (quan ho vaig fer les llistes nacionals estaven tancades), després comencen els certificats –treball, banc, naixement...- i a continuació has de fer un curset d’idoneïtat (jo n’anomeno carnet de mare), això vol dir un dia i mig de pluja d’idees, vídeos, escenificacions i xerrada per part d’una parella adoptant, seguit per la visita d’una assistent social a casa (idoneïtat de la casa) i tres entrevistes per part d’una psicòloga on burxen fins ben endins per si toquen allò que no sona. A mi fins i tot em van preguntar com s’havien enamorat els meus pares. Vaig haver d’ajornar la resposta, no recordava els detalls. És un pèl més difícil si

ets parella perquè has d’estar molt compenetrat per les respostes. Ser monoparental va ser un avantatge. Aquest certificat d’idoneïtat mental, física i material tarda uns 6 mesos. A partir d’aquí, un altre punt d’inflexió, triar agència. Em va costar molt. A uns els havia anat bé una, als altres fatal. Però un adoptant del fòrum on estava posada i uns amics de Bell-lloc em van ajudar a decidir. Ja estava! Ara ja només calia fer tot allò que l’agència em digués, esperar sense angoixa, sense pressa. Tenia temps, l’agència em va dir que en tenia per un any i mig.Era l’octubre del 2003 quan presentava el plec inicial de

papers. Al febrer! em van dir que ja m’havien assignat regió: Kazan. Allò era increïble, l’única regió on només calia fer un viatge (ara ja no), a les altres primer vas a conèixer la criatura i després has d’esperar el judici. Al cap d’un mes em van trucar per dir que m’havien assignat la Ksenia, junt a un vídeo de la petita mentre menjava, que va ser les delícies del padrí els seus últims mesos de vida. Tenia tanta por que no la portés! i per a assegurar-se’n va voler esperar. I com que la nena una mica catalana ja devia ser, ens vam conèixer per St. Jordi i vaig tenir el judici per la mare de Déu de Montserrat. Va ser un embaràs normal amb part difícil: quatre dies durs, ja que aquella personeta, a qui tant havia desitjat conèixer,

Text: Marina Capdevila Queralt

La Xènia i la seva mare poc després d’arribar a Arbeca

30

no volia estar amb una dona amb cabells foscos ondulats i cara desconeguda. Jo li trencava la rutina, li robava estones amb els seus companys, deia coses incomprensibles i li deien que era la mama. Quin calvari, pobra filla! Ella sí que ha estat valenta. Treure-la de la casa bressol va ser un drama però tan bon punt va ser a l’aeroport ja semblava més tranquil.la. Potser perquè a la seva manera entenia que només es podia agafar a mi o a la Gema (la noia que em va acompanyar).A partir d’aquí va venir un postpart més complicat. No hagués volgut pas ésser a la pell de la Xènia. On era? Què feia en aquella casa? Ara Lleida i també Arbeca? Qui era tanta gent? Encara que tothom se l’estimés, ella havia perdut els seus. Jo estava aprenent a fer de mare i ella, poc a poc, ens deixava entrar en el seu món.Va tenir la sort de conèixer dos repadrins. La padrina

Concepció ho va saber però no la va poder esperar. Amb ells, com qualsevol criatura, va establir una relació especial. L’últim petó del padrí Josep va ser per a ella. Una vida s’havia apagat però el motoret de 2 anys de cal Xepis ens tornava a posar en marxa, caminador de la padrina Tereseta inclòs. Com reien totes dues! Fins que també va marxar. Un cercle s’havia tancat però ella encara tenia les ninetes dels seus ulls, el padrí-papa Francisco i la padrina Concepció.Vam començar com dues estranyes amb ganes d’estimar, ara som inseparables, fins que la meva filla decideixi seguir la seva pròpia història.

Moltes gràcies Xènia

31

Com es va decidir a fer de conductor de camions?De petit ja m’agradaven molt els camions. Darrera de casa meva hi vivia el Joan del Bola i el seu pare el Manolo, EPD, camioners de tota la vida. Molts dissabtes que no hi havia escola anava a casa seva i el Joan, a vegades, em prenia de viatge amb ell i disfrutava molt. També recordo el Jaume “Chalaua” amb un Volvo que portava de l’empresa L’Agudana i l’aparcava a la Bàscula i jo l’anava a veure perquè era un traste molt guapo.Quant temps fa que s’hi dedica a aquesta professió?Vaig començar als 21 anys amb un tràiler d’un home d’Ivars d’Urgell i el primer viatge que vaig fer va ser de Tarragona a Dos Hermanas (Sevilla). Sis mesos després vaig començar a fer internacional amb una empresa de Lleida que es deia Hiper Ruta SA. Després vaig fer 7 anys de pagès, que també m’agrada molt, però ho vaig haver de deixar perquè s’ha de mantenir molt “golondro” i vaig haver de tornar a agafar el “rosco”.Quin tipus de mercaderies transporta?Actualment condueixo un camió frigorífic i porto pa congelat; de retorn, sucre i d’altres mercaderies. Ara estic a l’empresa Batet SA de Valls.Quines rutes fa?Ara faig Espanya i Portugal. També anem bastant a Mallorca.Li agrada aquesta professió?És una professió bastant dura, ja que molts dies estem 16 hores formats, però m’agrada perquè damunt del camió ets bastant lliure i no has de tractar amb encarregats repel·lents i gent cremada que t’escalfi el cap.Quines avantatges i inconvenients destacaria?L’avantatge principal és la llibertat de què disposes, principalment gràcies al tacògraf, en el qual queda arxivat tot el que fas i així pots respectar els descansos i ningú pot abusar de tu, i si no estan contents també tens la llibertat de dir: “tingui, aquí te les claus i se’l porta vostè”.Els inconvenients són principalment l’alt nivell de sinistres i accidents que hi ha (cada dia moren dos

camioners a Espanya) provocats perquè a les autoscoles no ensenyen als que es treuen el carnet de cotxe el què és un camió, només van de cara a la pela. I es provoquen molts accidents, es corre molt i n’hi ha algun que encara no respecta els descansos establerts.L’altre inconvenient és el gran nivell d’inseguretat que viu el sector, amb robatoris a les cabines tirant un esprai que deixa immobilitzat al xofer i li roben tot amb total impotència: robatoris de càrregues i, fins i tot, de camions sencers.

Ha viscut alguna anècdota curiosa durant els seus viatges?Va haver-hi un viatge que hem va agradar molt. Fa a prop de 3 anys vaig anar a carregar material del mundial de motociclisme al circuit de Barberino del Mugello, a Florència, per portar-lo al circuit de Montmeló. Aquest circuit de Mugello és molt guapo, mentre m’estaven carregant el camió, vaig anar a donar un tomb. Això era l’endemà de la cursa i encara hi havia el pòdium on havia

En Josep Mesalles Satorra ha convertit la seva gran afició de petit en la seva professió d’adult. Als seus 40 anys ens explica els intríngulis de la seva tasca, la de transportista, que li comporta viure moltes

aventures i també algun patiment, tot i que a vegades fins i tot fa possible combinar la feina amb aficions com el motociclisme. També li agrada anar a plegar bolets, la fórmula 1, la lectura i la pagesia.

Veure món al volant d’un camióText: Anna Aguilà

Imatge d’en Josep amb el seu fill Ernest davant el camió

32

pujat el diumenge el Valentino Rossi. Doncs jo també vaig pujar al número 1 i també vaig saludar i ja vaig estar satisfet, i de retruc, em van convidar a dinar.Recorda alguna situació perillosa des de què fa de camioner?Em va afectar molt una vegada, a uns 15 km de Gènova, al mig de l’autopista, hi havia un home que ens feia parar amb les mans. Vaig anar reduint i vaig posar els intermitents d’emergència. Aquest tio va fer travessar un camió formigonera a l’autopista i baixava una moto amb un home i una dona, i es van clavar a la formigonera morint a l’acte. Vaig estar malament bastants dies, doncs a la nit no podia dormir.Pel que fa a la seva família, li afecta d’alguna manera en especial que vostè faci aquesta professió?Ja hi estant acostumats, a més, totes les feines són iguals: totes radiquen en omplir el plat.Hi ha algun lloc en especial que li agradar visitar?M’agrada molt Àustria perquè sembla una postal. També Anglaterra perquè condueixen molt bé. En general, a tot arreu on he estat m’ha agradat molt i m’han tractat molt bé. A l’illa de Sicília hi vaig estar dues vegades i vaig disfrutar molt.Ara que faig Espanya i Portugal és quan millor m’ho passo, ja que hi ha uns racons molt macos i crec que el caràcter de la seva gent no el superen en banda.Creu que aquesta professió té futur?Crec que si trobessin un pilot automàtic, l’endemà tots al carrer.Com veu el sector del transport, passa per un bon moment?És un sector que té la paella pel mànec, però no s’ho fa valer. Hi ha molta competència i el peix gros es menja el xic i com tot s’està multinacionalitzant molt. Els carburants són cars i els sous fa temps que no es belluguen. Per arreglar-ho s’hauria de parar el transport 6 mesos però, com tot, no es pot, ja que les lletres corren més que els propis camions.

Anem a veure ara que n’opina l’esposa del Josep, la Margui, d’aquesta professió.

Li agrada que el seu marit faci de camioner?No gaire, ja que quan condueix penso que pot tenir un entrebanc i durant la nit, quan dorm, hi ha el perill que qualsevol li pot fer alguna cosa, tal com ell ja t’ha explicat. Però quin treball d’aquest sector o un altre de risc no té perill?Pensa que de cara a la família representa algun inconvenient?L’inconvenient principal és que durant tota la setmana gairebé no es a casa, però quan arriba el dissabte i diumenge, ell fa el possible i més, sobretot amb els nostres fills per recompensar-ho d’una manera o altra. Per altra banda, cada dia parla amb nosaltres un parell de cops per

telèfon.Ha acompanyat al seu marit en algun viatge?Si, un cop vam anar a Saragossa tots plegats i una altra vegada al sud de França. Eren viatges d’un sol dia. Em sembla que va disfrutar més ell que nosaltres.Als seus fills, els agrada la professió del seu pare?La Meritxell ara ja és més gran i està acostumada, encara que de petita disfrutava marxant de viatge dos o tres dies amb el seu pare. Ara té el cap en altres coses però si que li agrada.

A l’Ernest li fascina aquest món. Ell és més petit i quan marxa de viatge amb el seu pare un parell de dies, sobretot si va amb vaixell, per ell és tot una aventura, al·lucina!!!

Preferiria que el seu marit fes rutes més curtes o ja li està bé el que fa?Com ha dit el Josep, ara només fa Espanya i Portugal i tant per nosaltres com per ell no és tant pesat, ja que cada cap de setmana es a casa. Abans era molt més agobiant perquè hi havia mesos que era a casa un sol cap de setmana, aleshores anava a Àustria, Txecoslovàquia, etc. Aquells dies, setmanes i mesos costaven de passar, tant per a ell com per a nosaltres, i espero que no tornin!

33

Una de les associacions nascudes a la nostra vila va ser l’Agrupació Sardanista Arbeca Nostra (ASAN). En aquest escrit us en faré cinc cèntims de com va anar la seva creació i el seu desenvolupament, a grans trets, fins als nostres dies.

Ens podem remuntar al començament de la dècada dels vuitanta quan, des de Barcelona, ens van fer arribar al nostre col·legi uns fulletons per a participar en una campanya anomenada “El país a l’escola”. Una de les activitats que hi figurava era la d’ensenyar sardanes als alumnes durant unes 10 o 12 hores per, finalment, assistir a la cloenda que es celebrava a Barcelona juntament amb altres centenars de nenes i nens vinguts d’arreu de Catalunya.

La idea em va agradar força degut que jo, quan tenia deu anys, vaig aprendre’n de mans de les diverses colles sardanistes del nostre poble que, durant els anys 60, van participar abastament en concursos arreu on n’hi havia. El

record de lo bé que ens ho vam passar, la cohesió que ens va proporcionar al jovent, l’obertura de mires envers fer néixer el sentiment de pertànyer a una societat en temps difícils, o sigui, la nostra identitat catalana, van fer que decidís ensenyar a ballar sardanes al meu curs, a la meva classe. Només uns pocs anys abans, en temps del dictador, no hagués estat possible, a l’escola.

Així doncs, en horari escolar i/o extraescolar, anava ensenyant sardanes a partir, més o menys, de l’any 84. Segurament el moment més àlgid va ser quan, uns quatre cursos més endavant, celebrant la Diada, a les pistes poliesportives hi ballaven enmig del camp quatre rotllanes, dels quatre cursos més alts, amb uns 90 alumnes. Malauradament una imatge irrepetible, ara per ara.

Als començaments de la dècada dels 90 va haver-hi una revifalla del sardanisme a les nostres terres ponentines. Des de Mollerussa s’endegava la Federació Sardanista de les Terres de Lleida i el pla “Saltem i ballem” , pel qual

La nostra Agrupació Sardanista i el 15è aplec

Text: Francesc Xavier Vidal Orrit

Imatge de la cloenda del curs d’adults que l’any 2001 es va realitzar a Arbeca el juny del 2001

34

s’enviava monitors a les escoles. Vam ser els primers en començar després d’un curs de prova en un o dos pobles. També hi havia dues trobades finals, una a nivell comarcal i una altra a nivell de Ponent. Ací vam celebrar la primera a la comarca el 9 de juny de 1991. A l’escola també

s’acostuma a ballar per sant Jordi. En aquests moments n’ensenya l’Adela Perelló, la qual actualment és presidenta de l’ASAN. A partir d’aquest curs es faran sardanes a la sisena hora als cursos de 5è i 6è.

Va ser en aquest context que, en una ballada al Portal, el 1990, davant de la parada de llibres, hi havia tot una cobla amb els seus 11 músics i... només dues, tres... quatre persones ballant sardanes. Va ser tan llastimós que un cor molt valent, serè i decidit em va dir: “Això ho hem d’arreglar”. Era el senyor Josep Alcántara, el “Fraga”, en aquells moments president del “Casal d’avis”.

No van trigar gaires dies en començar a fer cursets, per a la gent gran, una tarda a la setmana, al Casal. 40 alumnes. Animació? No en voldríem més, encara dura.

Aquests fets van donar peu a que antics dansaires i mares d’alumnes es reunissin primer per parlar de com havia de ser la faldilla de les noietes i la faixa dels noiets. La d’elles blanca, amb uns coloms brodats de color lila. La d’ells lila amb els colomets blancs, per cert, tot brodat gentilment pel taller dels Mora.

Posteriorment hi va haver la proposta de celebrar un APLEC SARDANISTA. El lloc? Els patis de les Escoles. El dia? El 24 de juliol de 1993, dissabte. L’hora? Tarda i nit. Cobla? La Juvenil de Bellpuig. Era el II APLEC, ja que el primer s’havia celebrat el 20 de maig de 1979. Per cert, vam ser els pioners a les nostres contrades en fer-ho en aquest horari, ja que el costum més arrelat en altres pobles era fer-lo en diumenge matí i tarda o tarda-nit. El fer-ho en dissabte ens permet ballar a les millors hores, doncs la fresca marinada l’agraeixen tots els balladors.

Al cap de poc temps es va fer necessària la creació d’una associació que donés suport i continuïtat a aquestes iniciatives. Va ser el moment de néixer l’AGRUPACIÓ SARDANISTA ARBECA NOSTRA, nom cedit gentilment per l’autora del poema, la senyora Anna Rovira de cal Senyor Jesús, que donà lloc a la cançó i a la sardana homònimes, la qual tot sovint interpreta la nostra coral L’Harmonia i que ballem a cada aplec.

El bon ambient dels membres de l’Agrupació ha portat a organitzar autocars per a participar en molts aplecs i ballades de les rodalies i fins i tot llunyans, com poden ser els de Calella, el de les Roquetes (a Barcelona) o el de Reus. Ara bé, el principal objectiu de l’Agrupació és participar a les ballades locals i organitzar l’Aplec. Ara hem fet el 15è.

Com és el nostre APLEC? En primer lloc comencem publicant el programa, que fem arribar a les agrupacions de les nostres contrades, en el qual hi consta les dades bàsiques a la portada així com una fotografia o dibuix i el nom de les dues cobles. Tot seguit fem que alguna persona, si pot ser vinculada amb aquest món, ens faci el pòrtic. A la pàgina següent hi fem constar el repertori que ve a ser d’unes 18 sardanes i a la darrera pàgina hi posem

el sopar i les entitats que donen suport.

Fins fa dos anys s’havia fet als patis de les Escoles, a excepció del desè, que es va fer a la Plaça Catalunya. Actualment el seu lloc és a la Plaça del Toll.

A la tarda hi ha una sola cobla que en fa sonar unes 6. El sopar que ho segueix acostuma a ésser preparat i servit pels membres de la mateixa Agrupació, encara que alguna vegada ha estat preparat pel càtering de l’Araceli. Uns

Aplic sardanista al Castell d’Arbeca

Imatge del Dia Universal de la Sardana al 1999

35

balls de saló precedeixen la ballada nocturna en la qual hi inserim el galop “L’Arbequina”, peça musical que vam encarregar al mestre Josep Prenafeta, de Lleida, amb motiu del 5è Aplec, així com les sardanes dels mestres locals “Cant al Puig del Corb”, de mossèn Anton Bru i... “Arbeca nostra”, també del Mossèn i del Manel Gras. Les sardanes les fem de l’estil manresà, o sigui, de set tirades, encara que la de concurs de colles improvisades és de 5 tirades. Una colla d’animades padrines arbequines acostumen a ballar, com en tots els aplecs, una sardana tot fent “punts lliures”, despertant l’admiració de qui les observa. Cal dir que l’ànima d’aquestes padrines és la Dora Díaz, a la qual se li va retre un merescut homenatge l’any 2000.

Finalment només em resta dir que a la celebració del desè Aplec, el 30 de juny de 2001, vam inaugurar el monument local a la sardana ubicat a la plaça Unió Republicana i en el qual hi ve figurat el més representatiu d’aquest món: a dalt de tot les mans enllaçades que s’obren i es tanquen fermament per a compartir el ball. Al cos central: els instruments musicals amb la tenora; les espardenyes dansant i els compositors (mitjançant unes notes musicals d’una particel·la d’Arbeca nostra). Al cos inferior el

segell de la nostra Agrupació, com a representant de les associacions que fan possible que es conservi i es balli i, al seu costat, l’anagrama del nostre Ajuntament com a representació de les entitats que hi donen suport econòmic a part de l’anímic.

En aquest mateix dia també es celebrà la VIII Cloenda Saltem i Ballem (adults). Es comptà amb la participació musical d’una de les tres millors cobles d’avui en dia, la Jovenívola de Sabadell a la qual li vam demanar un repertori atípic i difícil, fins a tal punt que un altre músic de cobla em va comentar: “Nosaltres no ho podem fer, això”.En fi, només em resta afegir que la sardana és un tresor popular que necessita, més que tot, de la participació de tots aquells que, quan senten la tenora, els peus se’n van sols cap a la rotllana, però... els retenen perquè no en saben prou. Sigueu valents i demaneu que algú us doni la mà. No us en penedireu.

Tots els diumenges a les 11:00, a les 12:00 i a les 13:00. Sortides des de l’Ajuntament.Durant tot l’any, tots els empadronats a Arbeca, podran fer la visita de forma gratuita.

Consulta la teva webwww.arbeca.org

36

ARBECA LI DÓNA NOM

Al matí, al cor de l’hivern,amb el fred viu a la cara,marxa la família al tros.

Al carro, sacs i borrasses.

Cordill, cabassos i el banc,l’arpa i un bon silló d’aigua,

els mistos al butxacó,i el cistell de la vianda.

Ametlles, pomes, codonys,ceba, olives i arengada,una truita d’espinacs,

i cansalada viada.

A l’alforja algun paneti un bocí de botifarra,la sal, l’oli i un tupí

i potser alguna magrana.

Mocador al cap, davantals,ben posada la bufanda,

gec de vellut, tapaboques,i manteleta de llana.

Les grisenques oliveres,tendres i ben conreades,donaran fruit abundant

que ompliria les tenalles.

Cull que cull que colliràs,els peus glaçats, les mans balbes,

els collidors, amatents,coneixen bé les gelades.

I el ventet fi, tallador,i el gel de les matinades.

En arribar faran foc,I estendrien les borrasses.

Una mica de caliu a la colla retornava,

i perquè no es glaci el cor,les cançons omplen els aires.

Cel amunt, que els collidorssaben fer bones tonades,del “rosari de l’Aurora”,i de típiques corrandes.

Tornen els carros als vespres,carregats de sacs d’olives.Cap a l’entrada a arerar

per fer neta la collita.

Se’n treuen brots i pedretesi alguna fulla collida.Ben mesurats i lligats, cap al molí de la vila.

L’oli comença a rajardels esportins a les piques...

sucarem llesques de paamb l’oli nou que convida.

Farem rostes, pa torrat,paellada i amanida.

Els collidors faran “l’olla”,acabada la collita.

Que la feina ha durat dies.Tot el poble hi ha pres part.

La flaire de les olivesles cases ha perfumat...

Arbeca li dóna el nomi l’arbequina li diran.És l’oliva més petita,

per fer oli la més gran.

L’oli d’or a les tenallesés riquesa per tot l’any.L’oli d’oliva arbequina

té el primer lloc al mercat.

Les tenalles ja són plenescom un tresor ben guardat,

les verdures al canyís,el porc en perxes penjat.

Les tupines a la cambrai al rebost el confitat.

A l’hivern collim olivesi al juny segarem lo blat.

PoesiesText: Ramona Gabernet

37

DIES D’HIVERN

Hivern,fred i gel.

Núvol, boira,pluja i neu.

Els meus paress’han llevat

aviat.El pare diu, pesarós:

-Plou. Avui no aniremal tros.

Sóc al llit.Crido fort:Pare, mare!Quina sort!Faig un bot.Vaig al foc,

m’assecenmig de tots dos.

Parlarem.Llegirem.

Cantarem...Que feliços que serem!

La mare cosirà,cuinarà. I farà

farinetes de carabassaper dinar,

que al pareli agraden tant!

Ensucrades, les farà.

El pare asclarà llenyaper cremar.

Anirà a l’hort.Es posarà

un sac al capi no es mullarà.Collirà verdures

per sopar.Anirem a l’era

i portarem pallapels animals.

Més tard,el pare em dirà:-Au, nena, va!

digues les taules de multiplicar.Les capitals, els rius,

les muntanyes, les valls...Quin dia!

Quina il·lusió!Tots junts!

L’hivern a casa,els pares, el foc...La pluja, la neu,

l’amor!

Tu també pots ser el protagonista d’aquesta secció de la Borrassa.Fes-nos arribar el teu text, ja sigui per correu electrònic a laborrassa@arbeca.org, o bé a la bústia que hi ha a l’Ajuntament o fent-ho arribar a qualsevol dels membres de l’equip de redacció.

38

Segona jornada: “Aproximació al context medieval arbequí”

Text: Sergi Pelegrí i Perera

Durant la tardor de 2005 es dugueren a terme les Jornades d’Història d’Arbeca en les que es va repassar la història de la nostra vila, des de la fundació dels Vilars fins a la Guerra Civil.Al passat número de la Borrassa vam fer una síntesi del que havia set la primera jornada: “De la fundació dels Vilars fins a la dominació romana”; avui farem referència a l’extens tema abordat durant la segona sessió: “Arbeca, una vila medieval”. Resulta molt complex fer una síntesi d’aquesta jornada degut a l’amplitud dels continguts tractats corresponents a deu segles d’història, és a dir, mil anys caracteritzats per invasions, reconquestes, senyorius, vassallatges, quotidianitat social, etc. Per això, hem decidit fer una aproximació històrica a nivell català que ens permetrà arribar fins a la vila d’Arbeca, plantant-nos a l’any 1388 amb el senyoriu dels Cardona i deixant el tema pròpiament dit “Arbeca, una vila medieval” per al pròxim número de la Borrassa.

Parlarem en primer lloc de l’alta edat mitjana (segle V - segle X), una època fosca de la qual gairebé no es disposa de documents escrits. Es tracta de segles de grans continuïtats i de grans canvis; tot i que l’organització política romana es desintegra, els aspectes econòmics, socials i l’organització del territori continuaran sense canvis fins a l’any 600 (per exemple, en molts casos coincideixen els límits de pobles de centuriació romana i els límits de pobles visigots i carolingis).Abans d’immergir-nos a la història medieval arbequina, anem a contextualitzar els primers segles de l’alta edat mitjana a nivell català o fins i tot peninsular. En primer lloc hem de fer referència als Visigots, un seguit de pobles germànics com els Sueus, els Vàndals, els Alans, etc. que l’any 410 saquegen Roma, al 415 arriben a Barcelona i s’hi instal·len i al 418 creen el regne de Tolosa-Llenguadoc (degut a un pacte de federació amb els romans; els romans els cedeixen terres per tal de que puguin alimentar-se però els germànics se les prenen com a seves i a partir d’aquí s’expandeixen cap a la Península Ibèrica). L’any 580, la seva capital és Toledo.Començaran a aparèixer un seguit de problemes entre els Visigots per qüestions d’herència del tro que suposarà la divisió del regne visigot: Roderic es quedarà amb la part occidental mentre que Akhila es quedarà amb l’oriental. Aquest últim rei pactarà amb als musulmans i podrà

ocupar Pèrsia, Egipte i Nord-Àfrica on s’enfrontarà amb els berebers; a canvi, els musulmans pacten amb Akhila per tal de poder penetrar a la Península Ibèrica.Durant l’època visigoda, Catalunya formava part de la província Tarraconense de llegat romà. La seva societat es caracteritzava per la desintegració del sistema esclavista de tradició romana, per la proliferació de grans terratinents provinents de la classe senatorial romana i la noblesa germànica i finalment, per l’aparició d’un arcaic feudalisme (protofeudalisme). La seva economia anava molt lligada a una forta autarquia i a episodis de pestes, plagues, epidèmies i guerres.A Arbeca, durant aquest període de bàrbars comprès entre la meitat del segle V fins a l’any 714, el castrum esdevé un punt de protecció dotant de vigor al poble que s’estén al seu peu. A més a més, podem parlar de l’aparició de sometents locals contraris a la presència dels nouvinguts germànics.

L’any 714 els exèrcits musulmans han ocupat tot el territori català; l’any 725 s’ocupa Septimània (Llenguadoc) i el 732 té lloc la Batalla de Poitiers, de la que Carles Martell (avi de Carlemany) en sortí victoriós en detriment dels musulmans. Aquesta batalla significa la fi de l’expansió musulmana cap al Nord. Martell començarà la invasió cap al sud donant lloc al regne franc o carolingi. Així doncs, l’Imperi Carolingi inicia la reconquesta del territori àrab, per exemple: l’any 759, el rei franc Pipí el Breu ocupa

Vista frontal de la Font de la Juliana

39

Narbona i el Rosselló queda sota mans carolíngies; l’any 785 s’ocupa Girona; l’any 787 es reconquereix la Cerdanya i l’Alt Urgell i després, el Pallars i la Ribagorça; l’any 801 Barcelona passa a ser un comtat de l’Imperi Carolingi i finalment, l’any 805, Carlemany i al seu fill Lluís el Piadós intentaran conquerir Lleida i Tortosa però no ho aconseguiran (no s’aconseguirà fins a l’any 1149). Val a dir que tots els territoris reconquerits pels carolingis es van fortificant a mesura que la línea fronterera avança i a més a més, a gran part d’aquests territoris es dóna continuïtat a les antigues lleis visigodes permetent que tothom conservi

les seves propietats).Els carolingis organitzen el territori en comtats dependents de ciutats o de bisbats. A més de les ciutats hi havia vicus (nuclis de pagesos lliures), castrums (que podien ser de defensa o refugi) i villae (de tradició romana, van desapareixent de mica en mica).Carlemany signa la pau amb els musulmans vers l’any 808 donant origen al que es coneix com la Marca Hispànica que no era més que una zona fronterera composta de castells termenats. Podem determinar l’eix imaginari pel que discorria aquesta frontera que separava el que es coneix com Catalunya Vella (zona reconquerida als musulmans) i la Catalunya Nova (zona sota dominació musulmana, a la qual pertany la vila d’Arbeca): Montseny, Cardener, Llobregat, Penedès i Montsec. La Catalunya Vella estava organitzada en comtats. Els comtes eren nomenats pels reis francs: primerament eren gots, després seran substituïts per francs i finalment, amb l’aparició de la família de Guifré el Pilós seran autòctons. Els comptes s’encarregaven bàsicament de qüestions militars com administrar les hosts, reclutar... Val a dir que en aquests moments apareix la figura del marquès, que no era més que la persona que regia un comtat fronterer, és a dir, de la Marca.

Vers els anys 800-820 apareix un fort sentiment de rebuig cap a allò franc, tant des del punt de vista religiós com del polític. Aquest descontent suposarà revoltes en alguns comptats, saquejos, despoblament i desorganització del poder franc al territori de la Catalunya central. Les autoritats carolíngies es veuran obligades a nomenar comtes autòctons com és el cas de Guifré el Pilós (l’any 870, Comte de la Cerdanya i l’Alt Urgell i l’any 878, Comte de Barcelona i de Girona). Aquest segle IX, els comptes comencen a heretar els comtats i això suposarà la desintegració del regne franc i la independència d’aquests comtats. El territori de la Catalunya Vella acaba gairebé tot en mans de Guifré el Pilós que a la seva mort, el repartirà entre els seus fills. De mica en mica, la Marca anirà avançant cap al Sud. Citem ara algunes dades referents a l’organització del territori, a aspectes socials, a l’economia i a la mentalitat i quotidianitat social de la Catalunya Vella durant l’època carolíngia:- l’organització del territori: durant aquests temps, els Pirineus eren una zona de refugi altament poblada i la Marca, un territori fortificat, de defensa i repoblació. Hi arribaven hispans provinents de la zona ocupada pels musulmans i gent de la Catalunya Nord atreta per les cartes de poblament o “franqueses” (aparegudes sobretot a partir del segle IX, amb la reconquesta de la Catalunya Nova) i per la concessió de privilegis per a aquells que s’instal·laven en un nou lloc com per exemple la garantia de llibertat per les persones, la seguretat de béns, exempcions fiscals (no eclesiàstiques), entre altres drets de tipus econòmic.- la societat carolíngia: estava formada per tres estaments com són els esclaus (que encara juguen un paper força important però que anirà disminuint a mesura que s’acosta l’any 1000), pagesos (la gran massa de la població) i la noblesa (provinent de la que existia al món visigot i al carolingi. Cap al segle IX apareixen els fidels comtals donant lloc als primers pactes de vassallatge i en conseqüència, als vassalls). En definitiva, la societat carolíngia no era plenament feudal, és a dir, encara no existien xarxes de fidelitat estrictes.- l’economia: la base econòmica era una agricultura d’autosuficiència. Eren temps de rompudes, és a dir, es guanyava terreny al bosc en relació a l’expansió fronterera i a més a més, es van crear molts bancals o terrasses per tal d’augmentar la superfície de conreu. El bosc era important perquè permetia proveir-se de llenya, fusta, fruits silvestres i permetia la caça. Hi havia una notable diferència entre els conreus de la Catalunya Vella i els de la zona musulmana. Finalment, cal esmentar que existia certa activitat ramadera (més aviat de subsistència) que en alguns casos, permetia una curta transhumància (20-30 quilòmetres).El comerç adquirí un paper important al llarg d’aquest temps. Els mercats o les fires servien per permutar productes, ja que hi havia molt poca quantitat de moneda

Vista del conjunt del monestir de Poblet a la Conca de Barberà

40

(fet que canviarà a partir de l’any 1000). Podem dir que a partir del segle VIII proliferen els mercats d’àmbit local o comarcal, primordialment setmanals i que esdevenen essencials per la gent d’aquelles contrades. També apareixen moltes fires, celebrades durant uns dies a l’any i on el comerç de la sal esdevé una activitat important.- mentalitat: la mentalitat dels habitants de la Catalunya Vella era equiparable a la de la resta d’Europa. La gent tenia por a la mort, al més enllà... Potser per això es feien testaments en forma de donacions a l’Església, per tal de no morir en pecat i assegurar-se un plàcid trànsit al més enllà. Cal esmentar que l’esperança de vida de la població estava situada entre els 20-30 anys.Cap a l’any 1000 hi hagué un desequilibri de poder a favor de la noblesa (augmenta el poder oligàrquic) i una decadència momentània del poder comtal. Els veguers comtals aconsegueixen el poder mitjançant el que coneixem com a “revolució feudal” i creen lligam entre el seu patrimoni i la família, és a dir, el patrimoni passa a ser hereditari. A partir d’aquest moment passaren de ser veguers a ser senyors. Apareix una jerarquia feudal basada en pactes de fidelitat; un senyor jura fidelitat a un altre a canvi de la concessió d’un feu o d’un castell. Els pagesos perdran les seves llibertats.

Però que passava a Arbeca mentrestant? Doncs Arbeca estava situada al Sud de la Marca Hispànica i per tant, durant tots aquests anys de dominació carolíngia i dels comtes autòctons hauria estat sota dominació musulmana. La situació era totalment diferent a la de la zona nord de la Marca. Cap a l’any 714, Arbeca quedaria sota dominació musulmana per més de tres-cents anys. Hi ha una progressiva islamització social degut a l’arribada massiva d’àrabs i berebers. Tothom manté les seves propietats menys aquells qui formaven part dels minsos nuclis de resistència que aparegueren. Fins i tot es dona continuïtat al mateix sistema administratiu que garantia les funcions fiscals i administratives. Finalment, respecte a la religió, els cristians es converteixen en Dimmis, és a dir, hauran de pagar un tribut que els permetrà seguir amb la seva religió (mai seran obligats a convertir-se) i donar continuïtat als seus temples.Les grans etapes per les que passà la presència musulmana a la Península Ibèrica ens poden ajudar a contextualitzar el llarg període de dominació islàmica a Arbeca. Fem-hi ara una aproximació a grans trets:- 756-929: emirat independent d’Abd-al Rahmán. Es

tracta d’un període d’arribada d’àrabs i berebers, que progressivament islamitzaran la societat. El poder és concebut tribalment.

- 929-1008: es tracta d’un segle de centralisme des del califat de Córdoba, amb Al-Mansur.

- 1008-1010: es desintegra el món musulmà i apareixen una vintena d’estats diferents anomenats taifes. La família d’Al-Mansur desapareix del poder polític i la

major part dels reis musulmans hauran de paga tributs (pàries) als Comtes de Barcelona per tal de no ser atacats o passar a ser-ne aliats. Aquest procés de pèrdua

de poder culmina vers l’any 1100. Arbeca pertanyia a la taifa de Siurana.

- 1080: Arbeca sota domini cristià.- 1100: aparició dels almoràvids, moviment religiós

i polític que s’inicia a l’Àfrica. Es tracta de monjos guerrers que ocupen totes les taifes d’Al-Andalus i s’instal·len prop de la Marca. Defensen el món musulmà i creuen que no han de pagar pàries.

- 1149: Lleida és reconquerida pels cristians.La presència musulmana a Arbeca, de ben segur, no fou del tot negativa pels seus habitants. Els musulmans feren noves aportacions agrícoles i econòmiques. En el camp de l’agricultura, desenvoluparen sèquies , sistemes de regadiu, canals aeris, etc., introduïren noves tècniques com la poda i l’empelt i ens donaren a conèixer nous productes com els cítrics, però sobretot a les nostres terres, el préssec, el meló, la maduixa, l’albercoc, el codony, etc. Proliferà el conreu de la ceba i de l’all.L’economia també experimentà canvis a partir de la introducció de novetats en diversos camps com la indústria, el comerç, l’administració d’impostos i el sistema monetari. Les ciutats esdevingueren centres productors d’artesania i punts de mercadeig de productes, fins i tot de metalls poc explotats fins llavors a les nostres terres com el plom o l’or. Un seguit d’aportacions importantíssimes per al comerç foren l’ampli ventall de pesos, mesures i monedes (dinars i dirheims) que permeteren una bona articulació de les transaccions comercials. També s’afavorí el comerç amb grans obres de comunicacions i transports aprofitant la xarxa romana i sufragant-ho a partir de la creació d’un seguit de tributs que es mantindran fins a la seva expulsió. Es potencià una producció industrial dedicada al consum en general (eines, armes, etc.), al consum de luxe (peces de decoració, ceràmica, joies, cristall, etc.) i al tèxtil.Des del punt de vista cultural, ja hem parlat anteriorment de la islamització de la societat. Podem parlar d’un contacte continuat entre el pensament religiós musulmà

Imatge del les muralles del Castell d’Arbeca

41

i cristià que donà lloc a l’heretgia adopcionista. També podem afirmar que hi ha un contacte estret entre la ciència i la cultura àrab i la llatino-romana que suposen avenços en matemàtiques i astronomia.A Arbeca, el castrum existent durant la presència visigoda esdevé un bastió àrab, un baluard musulmà que dominarà el poble. No tenim notícies de com afectà la presència musulmana a l’entramat urbanístic de la nostra vila. En canvi, sabem que els musulmans, a les nostres contrades, es limitaren a ampliar nuclis de població ja existents (és el cas de Lleida) i a edificar barris o establir campaments (és el cas de Balaguer).Estudiosos locals creuen que els musulmans dotaren la nostra vila d’un enllumenat públic a base de fanals, realitzaren obres públiques com conduccions d’aigües, basses, construïren pous i mines per tal de proporcionar aigua a la vila, etc. Els orígens de la Font de la Juliana són d’època musulmana.També hi ha qui creu que el turbant i el cenyidor dels àrabs es traduí donant lloc al mocador de cap i a la faixa.Segurament, Arbeca fou alliberada dels musulmans vers l’any 1080 per part del Comte de Barcelona Ramon Berenguer II, no pas mitjançant el sistema que a tots ens ve al cap quan parlem de la recolonització d’una vila o ciutat en aquella època sinó que va passar a mans cristianes en forma de pària (tribut que pagaven les taifes als comtes catalans per tal de no ser atacades o ser-ne aliades). La colonització cristiana de la vila d’Arbeca fou seixanta anys anterior a la de les ciutats de Lleida o Tortosa, al capdavant de les quals hi podem situar al Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Aquest féu una gran tasca de reconquesta i colonització cristiana sobre dominis musulmans, organitzant la repoblació del territori a partir de la consolidació de les demarcacions existents. Amb la reconquesta de la nostra vila, s’instituí una organització jurídico-social agrària (com a gairebé tota la Catalunya Nova), amb un règim feudal mitigat molt diferent al que s’havia establert a partir de l’any 1000 a la Catalunya Vella. A les nostres contrades no hi hagué cap revolució camperola com la dels Remences de la Catalunya Vella, que es revoltaren contra els senyors.Podem afirmar que el baluard musulmà del turó d’Arbeca passarà a ser fins al segle XIV una institució social i agrària sota el poder d’un senyoriu. El castell serà ara un centre geogràfic del territori amb uns límits fixats de jurisdicció senyorial, és a dir, passarà a ser una entitat territorial, jurisdiccional i social.És en aquest moment quan a Arbeca apareix la “universitas” que ve a ser la primera concreció del concepte de municipi o representació popular; es tracta d’un seguit de veïns qualificats que representaven als vilatans davant el senyor.Una de les primeres notícies documentades que apareixen d’Arbeca és del 1131, quan la vescomtessa Guillermina de Cardona fa una cessió on hi figura la vila d’Arbeca. Es

diu que l’any 1156 Ramon Berenguer de Torroja, conseller del Comte Ramon Berenguer IV, va obtenir el senyoriu d’Arbeca i ajudà a repoblar les terres de la demarcació.El senyoriu d’Arbeca, des de la seva reconquesta el 1080, passà per mans de diverses famílies, ja sigui per

entroncaments familiars o per transacció. Així doncs el senyoriu d’Arbeca va estar en mans dels Santa Fe-Torroja, dels Cornell i dels Pallars. Però l’any 1388 podem afirmar que es tracta ja d’un important senyoriu dels Cardona que convertiran la institució castral social i agrària en un dels més bells i colossals castells-palaus de la geografia catalana. Algunes dates que podem remarcar d’aquest període són la de la creació de l’Abadia de Poblet i la de Vallbona de les Monges, 1153; la de la concessió a la vila d’Arbeca del privilegi de celebrar mercat tots els dilluns de cada setmana per part del rei d’Aragó i comte de Barcelona Alfons III “el Benigne”, 1330; i la pesta negra que assolà les nostres contrades, ocasionà una gran mortalitat a la nostra vila i acabà amb el poble de les Borgetes de Salena, 1348.

Sé que molts de vosaltres us deliu per endinsar-vos de ple en el que va ser el castell palau dels Cardona i us voldríeu passejar per la vila medieval d’Arbeca, conèixer els seus carrers, les seves places, la seva església, els seus portals, la seva gent, els seus costums, el seus dominis i els seus conreus... Heu de saber que el proper número de la Borrassa satisfarà el vostre neguit perquè coneixerem “Arbeca, una vila medieval”.Us vull comunicar però, que si no voleu esperar al proper número de la Borrassa per saber dels Cardona i del seu castell-palau teniu l’opció de pujar cada diumenge a les 11.00h., 12.00h. o 13.00h. davant de l’Ajuntament, on hi haurà un guia que us relatarà part de la seva història amb el testimoniatge dels vestigis que tota la vida hem vist però que davant dels quals, molts de nosaltres, mai hem parat a reflexionar... Val la pena!

Les Borgetes de Salena va patir la pesta al 1348

42

Actualment es parla molt dels riscos laborals però no hem d’oblidar els perills o riscos que s’amaguen a la llar, ja que les estadístiques ens indiquen que són molts els accidents que s’hi produeixen. Els accidents domèstics més freqüents són:

• Les caigudes i cops • Les cremades• Les ferides• Les intoxicacions

CAIGUDES I COPS• Cal que les escales tinguin baranes i estiguin ben

il·luminades.

• Compte amb les catifes no lligades• Evitar els terres lliscants (encerats, molls,…)• Cal deixar els espais de pas lliures d’objectes i

mobles que puguin causar cops.• Compte amb els fils per terra.• Si fem reparacions per casa, tenir ben estable

l’escala auxiliar i millor no estar sols. Per cert: No canvieu les bombetes sense tancar abans l’interruptor del llum.

• Portar calçat segur i soles de goma.• Al bany només ficarem estores antilliscants dins i

fora, i amb accessoris de suport.CREMADES

• Tingueu cura a no col·locar a les voreres de la taula o marbre les tasses o olles calentes.

• Les nanses de paelles cal que sempre estiguin cap a dins dels fogons. I cal utilitzar manyoples pel forn.

• No cuinar amb mànigues amples.

• Compte amb la roba acrílica vora del foc.• Compte a fumar quan estem endormiscats.• Cal deixar un metre de distància d’on estem a les

estufes i focs de flama.• No sobrecarregar els endolls.

FERIDES• No tallar en direcció cap a un mateix.• Obrir les llaunes en direcció contrària a les mans.• Desconnectar sempre els aparells un cop utilitzats

i també per la seva neteja.• Compte amb els mobles sortints i galledes de

terra, els quals poden ocasionar cops que fan ferides a les cames difícils de curar.

INTOXICACIONS• Intoxicacions de gas. Compte amb les olles massa

plenes, vessen i apaguen la flama. No tapar les reixetes del gas.

• Productes de neteja. No hem de guardar mai un producte de neteja en un envàs que no sigui el seu.

• No utilitzar ni alcohols ni disolvents a la cuina, ni aprop d’una estufa o llar de foc.

• Compte amb els vapors que alliberen determinats productes com pot ser el salfumant.

• Pel que fa als medicaments, només hem de mantenir els necessaris i en llocs no humits ni massa calents ni freds. Cal vigilar la data de caducitat i la dosificació.

Els accidents domèsticsText: Equip mèdic del Consultori Municipal d’Arbeca

43

Les amistats perilloses (Stephen Frears, 1988) i Valmont (Milos Forman, 1989) són dues adaptacions cinematogràfiques d’una novel·la titulada Les relacions perilloses, escrita per Pierre Choderlos de Laclos, un escriptor francès del segle XVIII. Es tracta d’una novel·la epistolar en la qual es creuen vàries cartes entre diferents personatges. El narrador no hi intervé i només apareixen les cartes, que reflecteixen les relacions i les intrigues entre els personatges. La novel·la tenia unes característiques que li donaven moltes possibilitats cinematogràfiques: uns personatges potents i una acció plena d’enganys i manipulacions que posava en evidència la hipocresia de la societat parisenca de l’època de la il·lustració.

Trobo molt interessant comparar aquestes dues adaptacions de la novel·la de Laclos perquè representen dos punts de vista diferents d’una mateixa història. L’argument és el mateix, però el to és força diferent. La pel·lícula de Frears és més seriosa mentre que la de Forman és més irònica.

L’argument, com ja hem dit, és el mateix per les dues: la marquesa de Merteuil és abandonada pel seu amant,

ja que aquest vol casar-se amb una adolescent verge i ingènua, Cécile de Volanges, que és la filla de la cosina de la marquesa. Cécile està enamorada del seu professor d’arpa, Danceny. La marquesa proposa al seu antic amant, el vescomte de Valmont que sedueixi Cécile per tal que perdi la virginitat i no es pugui casar amb honra. Valmont, llibertí i amoral, rebutja la petició al principi perquè vol seduir Madame de Tourvel, una dona casada de profundes conviccions catòliques i morals. La marquesa proposa una aposta a Valmont: si Madame de Tourvel “cau”, ella li donarà una nit de sexe. Valmont va a casa de la seva tieta, on hi ha Madame de Tourvel i Cécile com a convidades. Allà farà servir tot el seu enginy per tal de seduir les dues dones.

Les amistats perilloses (Dangerous liaisons) és una pel·lícula greu i seriosa. El seu plat fort són els actors: John Malkovich és Valmont i Glenn Close la marquesa de Merteuil. En aquest sentit, els protagonistes no podien ser més encertats, ja que Malkovich i Close transmeten als seus personatges una fortalesa de caràcter, un cinisme i un elevat grau de perillositat com gairebé ningú no ho hauria fet. John Malkovich i Glenn Close no són actors que destaquin per la seva bellesa física, però sí pel seu gran talent interpretatiu. A més el fet que no tinguin un físic convencional, els fa encara més idonis pel paper: els seus inusuals i durs trets facials donen la força necessària a uns personatges com Valmont i la marquesa de Merteuil, còmplices en la seva crueltat, immoralitat i intrigues amoroses. Són com dos lleons que dominen les seves preses amb la mentida i la seducció, però el problema arribarà quan ells dos també s’enfrontin.

Michelle Pfeiffer és Madame de Tourvel i uns joves i llavors desconeguts Uma Thurman i Keanu Reeves són Cécile i Danceny. Michelle Pfeiffer sap donar al seu personatge la integritat i innocència que li correspon, a la vegada que transmet el seu patiment quan ha de lluitar entre l’amor que sent per Valmont i els seus principis morals. Pel que fa a Cécile i Danceny, cal dir que són dos adolescents a qui Valmont i la marquesa manipulen al seu gust. La marquesa s’aprofita de la inexperiència i joventut de la seva neboda per guanyar-se la seva confiança ajudant-la a mantenir la seva correspondència secreta amb Danceny, convertint-se així amb la seva suposada còmplice. Realment, però, la llença als braços de Valmont i la convenç que gaudeixi dels plaers i mantingui relacions amb els dos: “La vergonya, com el dolor, només se sent un cop”, li diu.

Les amistats perilloses i ValmontText: Esmeralda Fusté

44

Ja tens el joc de La Fortalesa d’Arbeca?

Vols conèixer els Vilars jugant?

Valmont no és una pel·lícula tan greu i seriosa com Les amistats perilloses, sinó que és més irònica i fresca i, en conseqüència, amb menys tendència als tremendisme. Els actors no tenen la potència dels de la pel·lícula de Frears: Colin Firth és Valmont i Annette Bening la marquesa de Merteuil. Són dos actors atractius, de físic més convencional i de trets més suaus que John Malkovich i Glenn Close. Això també comporta que el Valmont i la marquesa de Merteuil d’aquesta pel·lícula no resultin tan cruels als ulls de l’espectador. Fariuza Balk és l’actriu que interpreta el personatge de Cécile i aquest és, des del meu punt de vista, un dels grans encerts de càsting de la pel·lícula: la seva cara rodoneta i els seus grossos i encuriosits ulls blaus li donin aquest aire d’innocència i desconeixement del món que necessita el personatge.

Valmont, com ja hem dit, és una pel·lícula molt irònica. Des del començament trobem que hi ha molts moments que fan somriure l’espectador. En canvi, el to de Les amistats perilloses era més greu i agressiu. Aquesta diferència de to i el fet que els actors de Les amistats perilloses fossin més coneguts i potents, va fer que en general es considerés que Valmont era una pel·lícula menor comparada amb la versió de Stephen Frears. No obstant, això no és del tot encertat, ja que si tota la força de Les amistats perilloses se centra a reflectir la crueltat dels personatges i de les seves accions,

tota la ironia de Valmont va dirigida a donar a la història un final atrevit i amoral. Les amistats perilloses és una pel·lícula aparentment més forta, però Valmont amb el seu estil lleuger ha estat capaç de plantificar-nos, com qui no vol la cosa, un final on el mal no és castigat i on l’amoralitat es burla del puritanisme imperant. En canvi, a Les amistats perilloses el mal, encarnat per la marquesa de Merteuil, és desemmascarat i humiliat públicament. Aquesta diferència ens demostra que si Les amistats perilloses és intensa i agressiva, Valmont és atrevida i descarada. Ara toca a cadascú triar què prefereix.

45

Ja tens el joc de La Fortalesa d’Arbeca?

Vols conèixer els Vilars jugant?

Elaboració:

El primer pas serà confitar el bacallà, que ja tindrem dessalat en el seu punt, en l’oli d’oliva; per això calentarem l’oli suaument en un cassó i hi posarem el bacallà, controlant la cocció, perquè ens vagi coent però sense bullir fort. El courem uns 10 minuts . El retirarem amb compte i el reservarem.Després farem les xips d’alfàbrega, per això separarem les fulles, escalfarem bé l’oli i les fregirem. Les treurem sense que s’ens cremin i les reservarem damunt de paper de cuina.Pelarem els llagostins, els salpebrarem les cues i els saltejarem amb una miqueta d’oli, els reservem.Prepararem la salsa de roquefort, escalfant la crema de llet i afegint-hi el roquefort tallat a trocets, ho deixarem al punt de sal i pebre.Un cop fetes les preparacions prèvies, anirem a montar el plat.Posarem el tall de bacallà de la racció en un plat que aguanti l’escalfor, hi posarem les 3 cues de llagostí al damunt cobrirem amb el tall d’emmental i ho gratinarem.Salsejarem amb la salsa de roquefort i decorarem amb les xips d’alfàbrega.

BACALLÀ GRATINAT ALS DOS FORMATGES AMB LLAGOSTINS I XIPS D’ALFÀBREGA

Jaume Culleré Motlló

El pots aconseguir per tant sols 6 euros a les botigues associades al BEC

Ingredients per a quatre persones:

4 talls de llom de bacallà 12 cues de llagostí 4 talls d’emmental100 gr. de roquefort3 dl. de crema de llet4 branques d’alfàbrega de fulles grosses1 l. d’oli d’olivapebre blancsal

46

Solucions número anterior de La Borrassa

Fets per Sans i Esqué

LES 7 DIFERÈNCIESBusca les 7 diferències entre aquestes dues imatges d’una de les proves de l’Arbequí de Ferro.

Telèfons d’interès

Ajuntament d’Arbeca 973 160 008

Consultori mèdic 973 160 375

Farmàcia d’Arbeca 973 160 419

Cooperativa d’Arbeca 973 160 000

Biblioteca d’Arbeca 973 160 008

Escola Bressol 973 160 008

Col·legi públic Albirka 973 160 067

Casal d’Avis 973 160 008

Parròquia 973 160 034

CAP Borges Blanques 973 142 033

Mossos d’Esquadra Borges 973 700 000

Atenció Ciutadana 012

Emergències 112

Bombers 085

Mossos 088

Policia Nacional 091

Informació Telefònica 11888

RENFE 902 240 202

47

48

49

50

Col·labora: