LA CAPELLA REIAL DE CATALUNYAHESPÈRION XXI JORDI SAVALL director

#auditori #antigaComenta aquest concert amb

Mitjans Patrocinadors

Segueix-nos a

www.auditori.cat

JORDI SAVALL:HEINRICH ISAAC500 anys de l’aniversari de la seva mort

22 DESEMBRE DE 2016DRASSANES REIALS

MÚSICA

ANTIGA

Pierre Hamon flautes · Jean-Pierre Canihac cornetto · Béatrice Delpierre xirimia & flauta · Harry Ries sacabutx alto · Daniel Lassalle sacabutx tenor · Josep Borràs baixó · Jordi Savall viola de gamba soprano · Sergi Casademunt viola de gamba tenor · Lorenz Duftschmid i Philippe Pierlot violes de gamba baixes · Michael Behringer orgue · Enrike Solinís llaüt renaixentista · Pedro Estevan percussions & campanes

Jordi Savall direcció

DIJOUS 22 | 20.30h

DESEMBRE DE 2016PROGRAMA

HEINRICH ISAAC 1450 – 1517500 anys de l’aniversari de la seva mortEl gran Mestre del Renaixement abans de la Reforma protestantLes Corts de Borgonya, dels Medici i de Maximilià I

1450 Naixement de Heinrich Isaac a Flandes (Brabant)H. Isaac - Cançó: Fortuna desperata: Nasci, pati, mori

1464 Lorenzo di Medici succeeix al seu pare al front de la república de Florència H. Isaac - Fanfàrria dels Medici: Palle, palle (instrumental)

1475 El tractat de Picquigny entre Lluís XI de França i Eduard IV d’Anglaterra posa fi definitivament a la guerra del Cent AnysH. Isaac - Motet: Sustinuimos pacem, a 4 veus

1477 Maximilià I d’Àustria es casa amb Maria de Borgonya, i li aporta FlandesJosquin des Prés - Vive le Roy (instrumental)

1482 Mort de Maria de Borgonya com a conseqüència d’un accident de caçaH. Isaac - Motet: Parce, Domine

1482 Maximilià I esdevé regent de FlandesAnònim - Dit le burguygnon (instrumental)

1484 Isaac se’n va d’Innsbruck cap a FlorènciaH. Isaac - Cançó: Innsbruck, ich muß dich lassen

1485 Isaac entra al servei de Lorenzo di Medici i durant la seva estància es casa amb Bartolomea, la filla del florentí Piero BelloH. Isaac - Cançó de carnaval: Hora e di maggio

1487 Batalla entre Gènova i Florència pel Castell de SarzanelloH. Isaac - A la battaglia (instrumental)

LA CAPELLA REIAL DE CATALUNYA

HESPÈRION XXI

SOLISTES: Ingeborg Dalheim soprano · Kristin Mulders mezzosoprano · Pascal Bertin i David Sagastume contratenors · Víctor Sordo i David Hernández tenors · Marco Scavazza baríton · Christian Immler baix CONJUNT VOCAL: Carmit Natan soprano · Maria Chiara Gallo mezzosoprano · Andrés Miravete i Carlos Monteiro tenors · Simón Millán baríton · Pieter Stas baix (Seleccionats per l’Acadèmia 2016) Preparació del conjunt vocal: Lluís Vilamajó

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

Les durades aproximades de les parts seran de 40 minuts per a la primera i 41 per a la segona.

1492, abril Mort de Lorenzo di MediciH. Isaac - Lament per la mort de Lorenzo di Medici: Quis dabit capiti meo aquan? Text: Angelo Poliziano

1492, setembre Celebració de la victòria dels Reis Catòlics sobre el Regne andalusí de GranadaH. Isaac - La morra (instrumental)

1493 Rei dels Romans des del 1486, Maximilià I és elegit a Roma emperador del Sacre Imperi RomanogermànicH. Isaac - Motet: Sancti spiritus assit nobis gratia

1495 La Dieta de Worms ordena la “Pau perpètua” (Ewige Landfriede) entre els territoris del Sacre Imperi RomanogermànicH. Isaac - Motet: Angeli, Archangeli, a 6 veus.

1496 Isaac està al servei de l’emperador Maximilià I fins a la seva mort, encara viatja lliurement i viu a FlorènciaH. Isaac - Motet en alemany: Christ ist erstanden, a 5 veus

1502 Retorn d’Isaac a Itàlia i estància a la Cort dels Este a FerraraH. Isaac - Motet: La Mi La Sol en homenatge al duc de Ferrara (instrumental)

1509 Maximilià abandona Itàlia, Isaac l’acompanya a Augsburg i Konstanz.La catedral d’aquesta ciutat li encarrega el Choralis ConstantinusH. Isaac - Motet del cicle Choralis Constantinus: Dominica Jubilate : Jubilate Deo omnis terra, a 4 veus

1513 Giovanni di Medici és elegit papa i coronat com a Lleó XH. Isaac - Motet per la coronació de Lleó X: Optime divino date munere pastor ovili, a 6 veus

1517, 26 de març Heinrich Isaac mor a la seva casa de FlorènciaH. Isaac - Motet del cicle Choralis Constantinus: Circumdederunt me gemitus mortis

1517, 31 d’octubre Martí Luter penja les « 95 tesis » contra Roma a la porta de l’església del Palau de Wittenberg. La música de la cançó Innsbruck, ich muß dich lassen de Heinrich Isaac és utilitzada per Luter en el coral protestant O Welt ich muß dich lassenH. Isaac / Martí Luter – Coral: O Welt! Ich muß dich lassen

1519 Carles V és elegit Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i és coronat a Bolonya amb un Contrafactum sobre el motet d’Isaac utilitzat per la coronació de Maximilià IH. Isaac - Motet: Christus, filius Dei, a 6 veusContrafactum de Virgo prudentissima quæ pia

PAUSA 20’

Jordi Savall idea històrica del programa i selecció de les músiques

Aquest programa vol retre un veritable homenatge musical a un dels més grans compositors del Renaixement. Heinrich Isaac nasqué a Brabant, però va passar una bona part de la seva vida viatjant per Europa, des de la seva Flandes natal fins al cor de Borgonya, abans d’establir-se a Itàlia i a Alemanya. Primer, es va instal·lar a Florència, a la cort dels Mèdici, contractat per Llorenç el Magnífic; en morir aquest el 1492, es traslladà a la cort de Maximilià I d’Habsburg, on esdevingué el compositor principal. Isaac restà al servei de l’emperador Maximilià fins a la seva mort, mentre continuava viatjant lliurement i sojornant a Florència. Ens ha deixat una de les obres més importants del seu temps, comparable a la de Josquin des Prez.

La seva obra, i especialment el seu art del contrapunt, ha arribat a fascinar fins i tot els grans compositors moderns, sobretot Anton Webern, qui estudià i prologà l’edició de 1909 del segon volum del seu Choralis Constantinus. Aquest compositor ens explica meravellat què admira de l’art de la composició d’Isaac: «És meravellós com Heinrich Isaak copsa l’esperit del coral en tota la seva profunditat, absorbint-lo de tal manera que el coral no resulta estrany dins el conjunt de la música del mestre, ans sembla fondre-s’hi en una unió sublim: un testimoni magnífic de la grandesa del seu art».

El programa del concert ens submergeix directament en la vida d’aquest gran mestre de la polifonia i del contrapunt, així com en els principals moments de la història per als quals la seva música fou composta o interpretada. Tan sols hi ha dues excepcions: la primera, la seva data de naixement, per a la qual interpretem simbòlicament el seu cant més humanista Fortuna desperata; nasci, pati e mori; la segona, la data de la coronació de Carles V, el nou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, esdevinguda a Bolonya dos anys després de la mort d’Isaac i on encara va ser present, atès que hom decidí aleshores de fer servir un Contrefactum d’un dels seus motets més bells, Virgo prudentissima (interpretat el 1493 per a la coronació a Roma de Maximilià I com a nou emperador del Sacre Imperi), adaptat a un nou text, Christus, filius Dei, en què l’original Cæsare Maximiliano passà a ser Carolo Cæsare romano.

Atesa la notable grandesa formal i la rica complexitat contrapuntística d’alguns dels motets triats (Angeli, Archangeli a 6, Christ ist erstanden a 5, Imperii proceres Romani, etc.) i les ocasions sovint excepcionals en què les seves obres van ser interpretades –coronacions d’emperadors, com Maximilià I (Sancti spiritus assit nobis gratia) i Carles V (Christus, filius Dei), i del papa Lleó X (Optime Divino a 6)–, ens calia disposar d’uns efectius de certa importància: un conjunt vocal de 15 cantors, completat per un conjunt de 12 instruments (5 de vent, 4 violes de gamba, orgue, llaüt i percussió), cosa que

N OT ES J o r d i Sava l l

Esplendor del Renaixement humanistaabans de la Reforma protestantHomenatge a un dels compositorsmés grans del Renaixement

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiules alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

Les durades aproximades de les parts seran de 50 minuts per a la primera parti 45 minuts per a la segona.

4 / MARINMARAISParís 1656 - 1728

Alcione: Airs pour les Matelots et les Tritons (1706)

Prélude - Marche pour les Matelots I & II - Tambourin Tempête - Ritournelle - Chaconne pour les Tritons

Wassermusik, Hamburger Ebb’ und Flut (circa 1740) Ouverture (Grave: Allegro) Sarabande. Die schlaffende Thetis Bourrée. Die erwachende Thetis Loure. Der verliebte Neptunus Gavotte. Die spielenden Najaden Harlequinade. Der Scherzenden Tritonen Der stürmende Aeolus Menuet. Der angenehme Zephir Gigue. Ebbe und Fluth Canarie. Die lustigen Bots Leute

GEORG PHILIPP TELEMANN Wagdeburg 1681 - Hamburg 1767

5 /

6 / JEAN-PHILIPPE RAMEAUDijon 1683 - París 1764

Orages et tonnerres (1735-1749) Air pour les Zéphirs Orage – Air pour Borée (Les Indes Galantes) Tonnerre (Hippolyte et Aricie) Contredanse (Zoroastre)

Una coproducció de L’Auditorii la Fundació Centre Internacional de Música Antiga

Mitjà patrocinador de Música Antiga a L‘Auditori

JORDI SAVALL · EL SO ORIGINALAmb la col·laboració Amb el suport de

també ens permet interpretar alguns motets, complementats (cantus firmus) pels colors instrumentals apropiats, i al mateix temps algunes de les composicions instrumentals més importants, com A la battaglia, la fanfara dels Mèdici Palle, palle o el motet/canzona instrumental La Mi La Sol, compost el 1502 en homenatge al duc de Ferrara.

Cloem aquesta presentació amb un darrer comentari del gran compositor dodecafònic i musicòleg Anton Webern sobre la qualitat de l’obra del nostre compositor tan admirat: «Queda ben palès què suposà, a l’inici del segle XVI, el valor singular de la música neerlandesa, tan propi de la música d’aquesta nació com de cap altra: la polifonia en la seva màxima expressió […]. Comparat amb Okeghem o Jacobus Hobrecht, Isaak presenta una vivacitat i independència molt superior de les veus».

Jordi SavallBellaterra, tardor de 2016

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiules alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

Les durades aproximades de les parts seran de 50 minuts per a la primera parti 45 minuts per a la segona.

4 / MARINMARAISParís 1656 - 1728

Alcione: Airs pour les Matelots et les Tritons (1706)

Prélude - Marche pour les Matelots I & II - Tambourin Tempête - Ritournelle - Chaconne pour les Tritons

Wassermusik, Hamburger Ebb’ und Flut (circa 1740) Ouverture (Grave: Allegro) Sarabande. Die schlaffende Thetis Bourrée. Die erwachende Thetis Loure. Der verliebte Neptunus Gavotte. Die spielenden Najaden Harlequinade. Der Scherzenden Tritonen Der stürmende Aeolus Menuet. Der angenehme Zephir Gigue. Ebbe und Fluth Canarie. Die lustigen Bots Leute

GEORG PHILIPP TELEMANN Wagdeburg 1681 - Hamburg 1767

5 /

6 / JEAN-PHILIPPE RAMEAUDijon 1683 - París 1764

Orages et tonnerres (1735-1749) Air pour les Zéphirs Orage – Air pour Borée (Les Indes Galantes) Tonnerre (Hippolyte et Aricie) Contredanse (Zoroastre)

Una coproducció de L’Auditorii la Fundació Centre Internacional de Música Antiga

Mitjà patrocinador de Música Antiga a L‘Auditori

JORDI SAVALL · EL SO ORIGINALAmb la col·laboració Amb el suport de

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiules alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

Les durades aproximades de les parts seran de 50 minuts per a la primera parti 45 minuts per a la segona.

4 / MARINMARAISParís 1656 - 1728

Alcione: Airs pour les Matelots et les Tritons (1706)

Prélude - Marche pour les Matelots I & II - Tambourin Tempête - Ritournelle - Chaconne pour les Tritons

Wassermusik, Hamburger Ebb’ und Flut (circa 1740) Ouverture (Grave: Allegro) Sarabande. Die schlaffende Thetis Bourrée. Die erwachende Thetis Loure. Der verliebte Neptunus Gavotte. Die spielenden Najaden Harlequinade. Der Scherzenden Tritonen Der stürmende Aeolus Menuet. Der angenehme Zephir Gigue. Ebbe und Fluth Canarie. Die lustigen Bots Leute

GEORG PHILIPP TELEMANN Wagdeburg 1681 - Hamburg 1767

5 /

6 / JEAN-PHILIPPE RAMEAUDijon 1683 - París 1764

Orages et tonnerres (1735-1749) Air pour les Zéphirs Orage – Air pour Borée (Les Indes Galantes) Tonnerre (Hippolyte et Aricie) Contredanse (Zoroastre)

Una coproducció de L’Auditorii la Fundació Centre Internacional de Música Antiga

Mitjà patrocinador de Música Antiga a L‘Auditori

JORDI SAVALL · EL SO ORIGINALAmb la col·laboració Amb el suport de

Els espais per els assajos han estat cedits per l'Escola de Música Victòria del Àngels i Conservatori Municipal de Música de Sant Cugat del Vallès.

H E I N R I C H I SA ACHeinrich Isaac va néixer a Flandes vers el 1450. La primera notícia que es té d’ell és que el 1484 és a Innsbrusk component per al duc Sigismund d’Àustria. L’any següent ja és cantor a la catedral de Florència, al servei de Llorenç el Magnífic, amb qui devia mantenir una relació estreta fins a la seva mort, el 1492.

El 1496 es trasllada a Viena per entrar a la capella imperial de Maximilià d’Àustria, amb la qual viatja per Àustria i el Sud d’Alemanya fins al 1501.

El 1502 torna ser a Florència i posteriorment a Ferrara, on perd enfront de Josquin en competir per un càrrec a la capella els Este.

El 1503 va novament al Tirol on escriu motets per a la cort imperial, i -entre 1505 i 1508- a Constança on compon la seva obra més extensa: Choralis Constantinus.

El 1514 rep un càrrec honorífic com a cap de la capella polifònica de la catedral de Florència. Tot i viure en aquella ciutat, va continuar al servei de l’emperador, com a compositor i també probablement com a diplomàtic.

Heinrich Isaac va morir a Florència el 26 de març de 1517.

FES-TE AMICDE LA FUNDACIÓ CENTRE INTERNACIONAL

DE MÚSICA ANTIGA

Un espai de col·laboració i suport obert a tothomLa Fundació Centre Internacional de Música Antiga us convida a col·laborar i donar suport a tots els seus projectes i activitats a través de la campanya AMICS de la Fundació Centre Internacional de Música Antiga.

Ser AMIC de la Fundació Centre Internacional de Música Antiga vol dir col·laborar directament en projectes de recerca, de concerts, pedagògics, musicològics i socials, així com en la difusió i promoció de la Música Antiga arreu del món.

Tal com hem fet durant aquests últims anys, juntament amb més d’un centenar dels millors musicòlegs, historiadors, poetes, filòsofs i músics especialitzats de tot el món, continuarem treballant amb imaginació, exigència i eficàcia per a la recuperació i la promoció d’un patrimoni musical mil·lenari. Perquè, com Fiodor Dostoievski, creiem que la bellesa salvarà el món.

Per conèixer els detalls d’aquesta campanya, els projectes que desenvolupem i les modalitats de col·laboració podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a:

Fundació Centre Internacional de Música Antiga

Camí de la Font, 2 · 08193 Bellaterra · T. 93 594 47 60

H E I N R I C H I SA AC (14 5 0 -1 51 7 )

FORTUNA DESESPERADA:NEIX, PATEIX, MORCançó

Fortuna desesperada,neix, pateix, mor,iniqua i maleïdaque a una dona tan selectal’anomenada has denegat.

CERQUEM LA PAUMotet

Cerquem la paui no la trobem.Senyor, desitgemel bé i apareix el desastre,hem reconegut els nostres pecats.No caigui la vostra ira eternamentsobre nosaltres.Déu d’Israel, vós que suporteuel tron celestei custodieu l’infern.Senyor, Rei de reis,vós que aplaneu les muntanyes iabasteu la terra amb la vostra dreta.Escolteu-nos,Déu, entre plors,entre els nostres plors.

PROTEGIU, SENYORMotet

Protegiu, Senyor,el vostre poblei no doneu la vostra heretata la ruïna.

INNSBRUCK, HE DE DEIXAR-TECançó

Innsbruck, he de deixar-te,me’n vaig enfora pel camí,terra estranya endins.La meva joia m’han llevat,que no sé com recobrarquan em senti en la misèria.

FORTUNA DESPERATA:NASCI, PATI, MORICançó

Fortuna desperata,nasci, pati, moriiniqua e maledetache de tal donna elettala fama ay de negata.

SUSTINUIMUS PACEMMotet

Sustinuimus pacemet non invenimus.Domine quaesivimusbona et ecce turbatiocognovimus peccata nostra.Non in perpetuumirascaris nobis,Deus Israel, qui caelorumcontines thronoset abyssos intueris.Domine rex regum,montes ponderas terrampalmo concludis.Exaudi nos,Deus, in gemitibus,gemitibus nostris.

PARCE, DOMINEMotet

Parce, Domine,populo tuo,et ne des hereditatem tuamin perditionem.

INNSBRUCK, ICH MUSS DICH LASSENCançó

Innsbruck, ich muß dich lassen, ich fahr dahin mein Straßen, in fremde Land dahin. Mein Freud ist mir genommen, die ich nit weiß bekommen, wo ich im Elend bin.

Gran sofriment he de patir,que tot sol em queixopel meu amor més estimat.Estimada, compadeix-te de midins el teu cor, pobre jo!perquè he hagut de marxar.

Consol meu amb totes les dones,romandré teva per sempre,sempre lleial, fidel a l’honor.Ara Déu ha de guardar-te,mantenir-te amb la teva virtutfins que jo hagi retornat.

ÉS MAIG, ÉS EL TEMPSCançó de carnaval

És maig, és el tempsen que el verd torna a l’herba.Oh, fill de rei,apropa’t la finestra,mira i observa,qui és la més bella.

QUI PROVEIRÀ D’AIGUA LA MEVA DEU?Plany per la mort de Llorenç “El Magnífic”

Qui proveirà d’aigua la meva deu?Qui serà font de llàgrimes per als meus ulls,per a plorar de nit i de dia?

Així solen lamentar-se la tórtora vídua,el cigne moribund i el rossinyol.Ai, infeliç de mi, quant dolor!

Aquella corona de llorer cau per la súbita violència del llamp,la corona de llorer de totes les muses de cèlebres cors,dels cors de les nimfes.La corona de llorer jau per l’ímpetu del llamp.I descansem en pau.

Sota la seva àmplia cabellera sona més dolça la lira de Febusi la veu més dolça,ara tot és mut, ara tot és sord.

QUE LA GRÀCIA DE L’ESPERIT SANT ENS EMPARI

PRIMERA PARTQue la gràcia de l’Esperit Sant ens empari!Empareu-nos, Il·lustríssim, vós que descendiu del cim de l’Olimp.Flama i amor, o Déu, vós que ompliu els cors i totes les coses.Vetlleu per la comunitat conciliar,que persevera en feliç constància.

Groß Leid muß ich jetzt tragen, das ich allein tu klagen dem liebsten Buhlen mein. Ach Lieb, nun laß mich Armen im Herzen dein erbarmen, daß ich von dann muß sein. Mein Trost ob allen Weiben, dein tu ich ewig bleiben, stet, treu, der Ehren fromm. Nun muß dich Gott bewahren, in aller Tugend sparen, bis daß ich wiederkomm.

HORA E DI MAGGIOCançó de carnava

Hora e di MaggioChe rinverdisce ogni herba,Figliuol del re,Facti alla finestrellaEt mira et sguarda,Et qual e la piu bella.

QUIS DABIT CAPITI MEO AQUAM?Plany per la mort de Llorenç El Magnífic

Quis dabit capiti meo aquam?Quis oculis meis fontem lachrimarum dabit,ut nocte fleam, ut luce fleam?

Sic turtur uiduus solet, sic cygnus moriens solet,sic luscinia conqueri.Heu miser, o dolor!

Laurus impetu fulminis illa iacet subito,laurus omnium celebris musarum choris,nympharum choris.

SANCTI SPIRITUS ASSITNOBIS GRATIA

PRIMA PARSSancti spiritus assit nobis gratia!Illustrator ades, summo delapsus Olympo.Ignis amorque, deus, qui spiritus, omnia reples.Respice concilii coetum,Constancia felix quem tenet;

Vós que governeu i administreu piadosament els afers de l’Imperi,que dictamineu les lleis del món d’acord amb la justícia del Cel.Així ens guiï, sota la vostra protecció, el Cèsar Maximilià.

SEGONA PARTNobles de l’Imperi, honra del poder romà,vosaltres electors, vosaltres arquebisbesi tots els pontífexs;tot ministre de l’Església,el cos militar i els seus prínceps,també vosaltres, ferrenys terratinents;qualsevol que sigui,governant de ciutat o del poble,que les lleis de l’Imperi mantenen unit.

TERCERA PARTGoverneu en la justa mesura,poseu remei a les contrarietats,doneu suport a la Santa Església,feu de la cordialitat el vostre jou sagrat.Assistiu amb la pròpia hisenda i amb obres,escolteu, piadós,o sol·lícit Maximilià.Feu créixer aquest favor, o grandíssim Juli,vós que sou pare de pares,apaivagueu la supèrbia del poble.Concediu-ho, o Déu, concediu-ho, o Déu, concediu-ho, o Déu!

QUARTA PARTQue caigui sota les justes armes qui gosi emular l’Imperi!Així us compondrem cants de lloança amb devoció.I que la virtut celebriles teves lloances, Alemanya. Amén.

ÀNGELS, ARCÀNGELS

PRIMERA PARTÀngels, arcàngels, trons i dominacions,principats i potestats, virtuts,querubins i serafins, patriarques i profetes,sants doctors de la Llei, tots els apòstols;màrtirs de Crist, sants confessors,verges del Senyor, anacoretes i totsels sants, intercediu per nosaltres.

SEGONA PARTA tu, la gloriosa comitiva dels apòstols;a tu, l’encomiable seguici dels profetes;a tu, el blanc exèrcit dels màrtirs;a tu, tots els sants i elegits et revelin unànimes a una sola veu,beata Trinitat, un sol Déu. Amén.

Imperii rebus pie consule, rector,Ut caelo pacem dictas, sic foedera terris.Auspice te Caesar componat Maximilianus.

SECUNDA PARSImperii proceres, Romani gloria regni,Vos electores, vos archiepiscopi,Et omnes pontifices,Totus simul ecclesiasticusOrdo armorumque duces,Vos landgravique potentes;Marchie, quisquis adesComes nobiles rector seu populi,Imperii quem foedera jungunt.

TERTIA PARSConsulite in medium,Rebus succurrite fessis,Ecclesiam fulcite sacram,Concordia sancto vos stringat vinculo,Propriis et rebus adesto.Auscultate, pio provobisMaximiliano sollicito.Accendas favorem optime Juli,Qui pater es patrem;Populos frenare superbos;Da deus, da deus, da deus.

QUARTA PARSImperii justis cadat aemulus armis.Hinc tibi devote reddamus carmina grates.Atque tuas laudes celebretGermania virtus. Amen.

ANGELI, ARCHANGELI

PRIMA PARSAngeli, Archangeli, Throni et Dominationes,Principatus et Potestates, Virtutes,Cherubim atque Seraphim, Patriarchae et Prophetae,Sancti legis Doctores, Apostoli omnes:Christi Martyres, sancti Confessores,Virgines Domini, Anachoritae, Sanctiqueomnes intercedite pro nobis.

SECUNDA PARSTe gloriosus apostolorum chorus,te prophetarum laudabilis numerus:te martyrum candidatus laudat exercitus:te omnes sancti et electi voce confitentur unanimes,beata Trinitas, unus Deus. Amen.

CRIST HA RESSUSCITATH. Isaac

Crist ha ressuscitatde tot patiment.Alegrem-nos-en tots,sigui Crist el nostre consol.Kyrie eleison.

Si no hagués ressuscitat,s’hauria acabat el món.Com que ha ressuscitat,lloem el nostre Senyor Crist.Kyrie eleison.

Al·leluia.Alegrem-nos-en tots,sigui Crist el nostre consol.Kyrie eleison.

DOMINICA JUBILATE:ALEGREU-VOS TOTA LA TERRA EN DÉUMotet

Alegreu-vos tota la terra en Déu, al·leluia;entoneu un cant en nom seu, al·leluia;ofreneu la glòria en honor seu, al·leluia.

Canteu a Déu com són de meravellosesles seves obres, o Senyor de les virtuts!

En la immensitat de la vostra virtut. Al·leluia.

Ressuscità Crist i portà la llum al seu poble,que quedà redimit per la seva sang.

CANTEN TOTSUna mica més, i no em veureu, al·leluia;i de nou una mica, i em veureu,perquè me’n vaig cap al Pare. Al·leluia.

MAGNÀNIM PASTOR, LLIUREU-VOSA LA CLEDA SOTA EL MANDAT DIVÍMotet per a la coronació de Lleó X

PRIMERA PARTMagnànim pastor, lliureu-vos a la cleda sota el mandat diví,a la fi, vós, metge que ha de guarir les nafres del ramat ferit.Sigueu benèvol amb el vostre ramat, i també vós mateix benaurat entre nosaltres.Sigui l’amor perenne la vostra guia per a domar tot el ramat.Torni la pau fructífera a les vostres cledes, una pau daurada.I que la vostra fístula, amb la que manifesteu el poder, mantingui units en concòrdia

CHRIST IST ERSTANDENHeinrich Isaac

Christ ist erstandenvon der Marter alle.Des solln wir alle froh sein,Christ will unser Trost sein.Kyrie eleison.

Wär er nicht erstanden,so wär die Welt vergangen.Seit dass er erstanden ist,so loben wir den Herren Christ.Kyrie eleison.

Alleluja.Des solln wir alle froh sein,Christ will unser Trost sein.Kyrie eleison.

DOMINICA JUBILATE:JUBILATE DEO OMNIS TERRAMotet

Jubilate Deo omnis terra, alleluia:psamum dicite nomini eius, alleluia:date gloriam laudi eius, alleluia.

Dicite Deo, quam terribiliasunt opera, Domine virtutum!

In multitudine virtutis tuae. Alleluia.

Surrexit Christus, et illuxit populo suo,quem redemit sanguine suo.

COMMUNIOModicum, et non videbitis me, alleluia:iterum modicum, et videbitis me,quia vado ad patrem. Alleluia.

OPTIME DIVINO DATE MUNEREPASTOR OVILIMotet per la coronació de Lleó X

PRIMA PARSOptime divino date munere pastor ovili,Tandem qui laceri medicus gregis ulcera sanes.Sis foelix pecori et nobis tuque ipse beatus.Sit totum pacare gregem tibi cura perennis;Reddatur pax alma tuis pax aurea saeptis.Et tua, qua polles, tam blando fistula cantuFoedere cornipetas concordes vinciat agnos.Reginam volucrum regi tibi junge ferarum,

els cornúpetes anyells sota la llei amb cants tendres.Poseu sota el vostre jou, o rei, la reina dels efímers i de les bèsties,recupereu allò vostre, com les quimeres robades.Després, conserveu les cordials ires d’un generós cor.Aixequeu contra els turcs els llops i els monstres de Canop.Que cap quadrúpede veloç –tampoc enemic– s’oposi al ramatfins que no vegi l’àguila imperial i l’autèntic lleó.Heus aquí els piadosos vots que els cantors del Cèsar celebren.

SEGONA PARTPosseïu la religió i una doble reverència del bé.Dueu dins tant la força de l’ànima com la pietat i la clemència.Us és destinat un doble poder i espasa sobre el món.Que l’autèntica saviesa creixi sota els vostres auspicis.Que també floreixi una ínclita virtut amb els vostres sants costums.Que es conservin el seu honor i els seus béns mitjançant les nobles arts.Salteu de joia, doncs, les muntanyes i aplaudiu els pasturatges el Metge,alegri’s el món davant tan gran pontífex i Cèsar.Heus aquí els piadosos vots que els cantors del Cèsar celebren.Amén.

TENOR I:Doneu la pau, Senyor,als nostres dies,perquè no n’hi ha d’altreque lluiti per nosaltresexcepte vós, Déu nostre.

TENOR II:Sacerdot i pontífexi promotor de les virtuts,bon pastor entre el poble,així heu complagut el Senyor.

Reddatur vobis ut abactis vestra chimaeris.Postmodum concordes generosi pectoris iras.In Turcas animate, lupos et monstra Canopi.Nulla gregi quadrupes volucris, ve inimica resistet,Dum videant aquilamque ducem verumque leonem.Haec pia Caesarei cantores vota frequentant.

SECUNDA PARSVobis religio parque est reverentia recti.Vis animi et pietas clementiaque insita vobis.Par mundi imperium et gladius debetur uterque.Vera ergo auspiciis vigeat sapientia vestris.Floreat et sanctis cum moribus inclita virtus.Sit suus ingenuis honor artibus et sua merces.Tum Medico exsultent colles ac pascua plaudant,Pontifice et tanto laetatur Caesare mundus.Haec pia Caesarei cantores vota frequentant.Amen.

TENOR I:Da pacem Dominein diebus nostris,quia non est alius,qui pugnet pro nobis,nisi tu Deus noster.

TENOR II:Sacerdos et pontifexEt virtutum artifexBonus pastor in populo.Sic placuisti Domino.

DOMINICA IN SEPTUAGESIMA:M’HAN ACORRALAT ELS PLORSDE LA MORTMotet del cicle Choralis Constantinus

M’han acorralat els plors de la mort,m’han assetjat els dolors de l’infern;i en la meva tribulació he invocat el Senyor,i només he sentit la meva veu des del seu sant temple.

Us estimaré, Senyor, virtut meva:el Senyor és la meva fortalesai el meu refugi.

TRACTUSUs he cridat des de la profunditat, Senyor:Senyor, només he escoltat la meva veu.

Adreceu les vostres orellesa les oracions del vostre serf.

Si tolereu les injustícies,Senyor, qui ho suportarà?

Però en vós és la propiciaciói pel vostre manamentm’he mantingut al vostre costat, Senyor.

CANTEN TOTSIl·lumineu el vostre rostre en el vostre serfi salveu-me per la vostra misericòrdia:Senyor, no em torbaréperquè us he invocat.

OH MÓN, T’HAIG DE DEIXARH. Isaac / Martí Luter

Oh món, t’haig de deixarOh món, t’haig de deixar,pels meus camins m’adreçocap a la llar eterna;abandono el meu esperit,la meva vida, el cos sencer,ho lliuro a mans de Déu.

El meu temps s’ha acabat,ja tinc aquí la mort,guanyo deixant-me la vida;me’n vaig d’aquesta terra,l’etern de mi s’empara,vaig en pau i alegria.

DOMINICA IN SEPTUAGESIMA:CIRCUMDEDERUNT ME GEMITUSMORTISMotet del cicle Choralis Constantinus

Circumdederunt me gemitus mortis,dolores inferni circumdederunt me:et in tribulatione mea invocavi Dominum,et exaudivit de templo sancto suo vocem meam.

Diligam te, Domine, virtus mea:Dominus firmamentum meum,et refugium meum.

TRACTUSDe profundis clamavi ad te, Domine:Domine exaudi vocem meam.

Fiant aures tuae intendentesin orationem servi tui.

Si iniquitates observaverisDomine, quis sustinebit?

Quia apud te propitiatio est,et propter legem tuamsustinui te, Domine.

COMMUNIOIllumina faciem tuam super servum tuum,et salvum me fac in tua misericordia:Domine, non confundarquoniam invocavi te.

O WELT, ICH MUSS DICH LASSENHeinrich Isaac / Martin Luther (1483-1546)

O Welt, ich muß dich lassen, Ich fahr dahin mein Straßenins ewig Vaterland; Mein Geist will ich aufgeben,darzu mein Leib und LebenSetzen gnädig in Gottes Hand.

Mein Zeit ist nun vollendet, der Tod das Leben schändet,sterben ist mein Gewinn:kein Bleiben ist auf Erden, das Ewig muß mir werden,mit Fried und Freud ich fahr dahin.

CRIST, FILL DE DÉUMotetContrafactum de Virgo prudentissima quae pia

PRIMERA PARTCrist, Fill de Déu, per la seva mort ens salvà,destruí les portes de l’infern i triomfà sobreel pecat, i després pujà als cels victoriós.Ara seu a la dreta del Pare Totpoderós,Rei de reis i Senyor entre senyors,intercedeix per nosaltres davant el Pare.Qui venereu els brillants lúmens del cel, aclameuels grans éssers espirituals, arcàngels i àngels,les nutrícies virtuts, trons;vosaltres principats i la santa milícia,i vosaltres potestats i dominacions del Cel,flamants querubins i querubins, creeu mitjançantla paraulatota l’alegria i la felicitat de què fóreu testimonisquan veiéreu Crist victoriós com s’elevavaCel amunt i prenia possessió de la terra i del mar.Adora el Senyor, la divinitat de qui adora amb justíciatot esperit i gènere humà.

SEGONA PARTAixí doncs, a vós, Déu Pare, Filli Esperit Sant,un sol Déu, us preguem amb cordevot pel Sacre Imperi,pel Cèsar de Roma, Carles;permeteu-nos Déu, Déu Omnipotent,que vencem els nostres enemics,restabliu la pau del poble i la salut de la pàtria,cosa que us prega la vostra Església amb devota oració.Summe Pare, apiadeu-vos de nosaltres, netegeu els pecats.Pel vostre nom allibereu-nosi lliureu-nos de tot malper Crist, nostre Salvador,que seu a la vostra dreta,Déu i home que viu i regna amb vós,amb l’Esperit Sant paràclit, un sol Déupels segles dels segles. Amén.

CHRISTUS, FILIUS DEIMotetContrafactum de Virgo prudentissima quae piaEs canvia Caesare Maximiliano perCarolo Caesare romano

PRIMA PARSChristus, Filius Dei, morte sua nos salvosfecit inferni claustra fregit et de peccato triumphavit atque victor coelus coelorum transcendit.Nunc ad destram Patris omnipotentis sedet Rex regum et Dominus dominantiumpro nobis apud Patrem intercedens.Dicite qui colitis splendentia lumina coeli,spiritum proceres, archangeli et angeliet alma virtutesque throni,vos principum, et agmina sancta,vosque potestates et tu dominatio coeli,flammantes cherubim, verbo seraphimque verbo create,quantam laetitiam et quanta gaudia percepistisut victorem Christum vidistis in altos scandentemcoelos terraeque marique potentem,rectorem cujus numen modo spiritus omniset genus humanum merito veneratur, adorat?

SECUNDA PARSErgo te Deum Patrem e Filiumet te Spiritum Sanctumunum Deum devoto cordeprecamur pro sacro imperio,pro Carolo Caesare romano;det Deus, Deus omnipotensut hostes vincamus nostros,restituas populis pacem terrisque salutem,quod te devota prece ecclesia tua poscit.Summe Pater miserere nostri peccata remittepropter nomen tuum libera noset eripe nos ab omni maloper Christum salvatorem nostrumqui sedet ad dexteram tuamDeus et homo tecum vivens et regnanscum Spiritu paracleto unus Deusper omnia saecula saeculorum. Amen.

H ES P È R I O N X X I

L’any 1974, a Basilea, Jordi Savall i Montserrat Figueras, juntament amb Lorenzo Alpert i Hopkinson Smith van fundar el grup Hespèrion XX, un conjunt de música antiga que pretenia recuperar i difondre el ric i fascinant repertori musical anterior al segle XIX a partir de noves premisses: els criteris històrics i els instruments originals. El seu nom, Hespèrion, significa “originari d’Hespèria”, que en grec antic era la denominació de les dos penínsules més occidentals d’Europa: la ibèrica i la italiana. També era el nom que rebia el planeta Venus quan apareixia per Occident. A partir de l’any 2000, canvia la denominació per Hespèrion XXI.

Amb un repertori que va des del segle X fins al segle XVIII, Hespèrion XXI cerca contínuament nous punts d’unió entre Orient i Occident amb una clara voluntat integradora i de recuperació del patrimoni

musical internacional, especialment de l’àmbit mediterrani i amb connexió amb les músiques del Nou Món americà. El seu repertori inclou, entre d’altres, obres del repertori sefardita, romances castellans, peces del Segle d’Or Espanyol i de l’Europa de les Nacions. Alguns dels seus programes de concerts més celebrats han estat Les Cantigues de Santa Maria d’Alfons X El Savi, La Diàspora Sefardí, Les músiques de Jerusalem, d’Istanbul, d’Armènia o les Folías Criollas. Gràcies al destacadíssim treball dels nombrosos músics i col·laboradors que han participat amb el conjunt durant tots aquests anys,  Hespèrion XXI  té encara un paper clau en la recuperació i la revaloració del patrimoni musical amb una gran repercussió a nivell mundial. Amb més de 60 CD’s publicats, a dia d’avui la formació ofereix concerts per tot el planeta i és membre habitual en els grans Festivals Internacionals de Música Antiga.

Hes

pèri

on X

XI ©

Toni

Peñ

arro

ya

L A CA P E L L A R E I A L D E CATA LU N YA LC

R ©

Dav

id Ig

nasz

ewsk

i

Seguint el model de les famoses “Capelles Reials” medievals per a les quals foren creades les grans obres mestres de les músiques sagrada i profana a la Península Ibèrica, l’any 1987 Montserrat Figueras i Jordi Savall funden La Capella Reial, un dels primers grups vocals dedicats a la interpretació de les músiques dels Segles d’Or amb criteris històrics i constituït exclusivament per veus hispàniques i llatines. A partir de 1990, La Capella Reial rep el patrocini regular de la Generalitat de Catalunya i des d’aquell moment passa a anomenar-se La Capella Reial de Catalunya. El nou conjunt es dedica a la recuperació i a la interpretació del patrimoni polifònic-vocal medieval i dels Segles d’Or hispà i europeu anterior al segle XIX amb criteris històrics. 

En la mateixa línia artística que Hespèrion XXI  i sempre des d’un gran respecte a la profunda dimensió espiritual i artística de cada

obra, La Capella Reial de Catalunya combina magistralment tant la qualitat i l’adequació a l’estil de l’època, com la declamació i projecció expressiva del text poètic. El seu repertori abraça des de les Cantigas d’Alfons X el Savi i El Llibre Vermell de Montserrat, fins al Rèquiem de Mozart, incloent els Cançoners del Segle d’Or i els grans mestres del Renaixement i del Barroc català, espanyol i europeu com Mateu Fletxa, Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero, Tomás Luis de Victoria, Joan Cererols, Claudio Monteverdi, H.I. Von Biber a banda de les cançons sefardites, la música d’El Misteri d’Elx, els romanços del Quixot de Miguel de Cervantes, o la música del segle XV hispànic en temps d’Isabel I de Castella i de Cristòfor Colom. Sota la direcció de Jordi Savall, La Capella Reial de Catalunya desenvolupa una intensa activitat de concerts, enregistraments arreu del món i des de la seva fundació, actua regularment als principals festivals internacionals de música antiga.

L LU Í S V I L A M AJ Ó tenorVa començar els estudis musicals a l’Escolania de Montserrat, continuant al Conservatori Municipal de Barcelona. És membre de la Capella Reial de Catalunya i col·labora amb diverses formacions, amb les quals ha ofert concerts i ha efectuat enregistraments en diferents

I N G E B O R G DA L H E I M sopranoEspecialista en música barroca, la noruega Ingeborg Dalheim va estudiar amb B. Schlick a la Hochschule fur Musik de Colònia i amb R. Bertini es va especialitzar en l’òpera italiana del segle XVIII. El 2005 va guanyar el premi del públic a la Chimay International Baroque Singing Competition de Bèlgica. Des del 2004 és membre de Les Arts Florissants amb W. Christie i, el 2007 a Verona, va ser finalista a l’Orfeo Competition de la Unesco. També canta regularment acompanyada del prestigiós solista de llaüt R. Lislevand.

K R I ST I N M U L D E RS mezzosopranoD’origen noruec, Mulders viu a Copenhaguen. És una cantant versàtil, i treballa amb formacions molt importants. Les obres que més ha cantat són els Motets de Vivaldi, la Passió segons sant Joan de Bach, Leçons de Tenebres de Couperin, Te Deum de Charpentier o els Rèquiem de Duruflé i de Verdi i Dream of Gerontius d’Elgar, a més d’òperes com Dido & Aeneas de Purcell i Manon Lescaut de Massenet. També ha fet enregistraments amb grups com Ars Nova Copenhagen i Theatre of Voices Mulders pels quals ha guanyat premis tan importants com el Grammy.

PAS CA L B E RT I N contratenorReparteix la seva carrera entre grups de polifonia medieval, del Renaixement o d’òpera barroca, i ha estat dirigit per mestres com J. Savall, Ch. Rousset, Ph. Herreweghe, M. Minkowski, W. Christie o J.E. Gardiner. Ha participat en òperes barroques com Calisto de Cavalli, Orfeo de Monteverdi, Tolomeo i Agrippina de Händel o Mitridate de Mozart en teatres lírics de Chicago, Ginebra, Tokyo, Bolonya, Anvers, Amsterdam, París o Nova York. Des de 1996, amb l’ensemble Fons Musicae ha enregistrat peces de Lambert, Bononcini, Steffani, Caldara i Gasparini molt ben rebudes per la crítica internacional.

DAV I D SAG AST U M E contratenorVa estudiar violoncel al Conservatori Jesús Guridi de Vitòria amb G. Negoescu i F. Monciero i també clavecí, viola de gamba, música de cambra i composició. Ha format part de la Jove Orquestra d’Euskalerria, EGO, i col·labora sovint amb l’Orquestra Simfònica d’Euskadi. També ha cantat en la producció de l’òpera Giulio Cesare de Händel d’H. Wernicke, dirigida per A. Spering i com a solista amb diversos grups, a més de fer molts enregistraments. És fundador del grup Intonationes especialitzat en repertori polifònic hispànic dels segles XVI i XVII i membre habitual de La Capella Reial de Catalunya.

auditoris d’Europa, així com als EUA, Mèxic i Israel. Ha estat director de la Capella de Música de Santa Maria del Mar de Barcelona, en la qual havia cantat sota la direcció del mestre E. Gispert i del Cor de Noies de l’Orfeó Català. Actualment és director artístic, amb C. Mena i L. Climent, del Coro Barroco de Andalucía i del Coro Vozes de Al Ayre Español.

V Í CTO R S O R D O tenorNascut a Badajoz, va estudiar piano i, a Sevilla, Direcció coral, a més de perfeccionar-se com a cantant. El 2006, de nou a Badajoz, s’especialitza en cant històric. Actualment col·labora amb grups prestigiosos com la Capella Reial de Catalunya, Les Sacqueboutiers de Toulouse o l’Orquesta Barroca de Sevilla i, més sovint, amb Novalux Ensemble, amb música anterior al s. XVIII. Canta regularment per tot Europa i participa en els festivals de més renom. Ha fet nombrosos enregistraments per a Harmonia Mundi, Deutsche Grammophone i Alia Vox, entre d’altres segells, i ha actuat en directe per a importants canals de televisió i ràdio.

DAV I D H E R N Á N D E Z tenorViolinista i cantant, el 2006 s’inicia en la música antiga amb G. Garrido i després amb J. Savall, Ph. Herrewhege i L. García Alarcón, entre d’altres. Ha col·laborat com a solista amb La Capella Reial, Collegium Vocale Gent, Le Parlement de Musique, etc. en auditoris com Salle Gaveau de París, Victoria Hall de Genève, Concertgebouw d’Amsterdam, Chapelle Royale de Versalles i destacats teatres d’òpera. Ha enregistrat per a Alia Vox, Radio France, Radio Suïsse Romande, Claves, Arte, Sony i K-617 i ha rebut 5 premis Diapason, a més de ser professor de cant del Cor Jove de l’Orfeó Català.

M A R C O S CAVA ZZA barítonVa estudiar al Conservatori Francesco Venezze de Rovigo. Encara que també canta repertori contemporani, sovint col·labora amb els millors directors del Renaixement i el Barroc i participa en festivals com el Monteverdiano de Cremona, el de Música de los Siglos de Oro de Madrid, el de Musique Ancienne de Ribeauville, o el Boston Early Music Festival, amb obres com La Virtú degli Strali d’Amore de Cavalli, òpera inèdita representada al Teatre Malibran de Venècia, o l’Orfeo de Monteverdi a La Scala. També té cinc Diapason d’Or i un Premi Amadeus per alguns dels seus CD i és mestre de cant del Cor Polifónic Città di Rovigo i fundador de la Nuova Accademia degli Addormentati, ensemble vocal de cambra.

C H R I ST I A N I M M L E R barítonL’alemany Christian Immler va estudiar amb R. Piernay i, el 2001, va guanyar a París el Concurs Nadia i Lili Boulanger. Intèrpret reconegut de Händel, Mahler i J.S. Bach, ha estat dirigit per mestres com M. Minkowski, Ph. Herreweghe, D. Harding i A. Parrott, entre d’altres. Recentment ha cantat Dixit Dominus de Händel amb el Concentus Musicus i la Missa en Do menor de Mozart amb Antonini al Festival de Salzburg, el Rèquiem de K. Weill al de Lucerna, l’Incoronazione di Poppea al de Música Antiga de Boston, etc. En recital ha cantat al Wigmore Hall de Londres, la Frick Collection de Nova York i al Mozarteum de Salzburg. També ha rebut importants premis i és professor de cant al Conservatori de Lausana/Fribourg.

J O R D I SAVA L L viola de gamba soprano i director©

Dav

id Ig

nasz

ewsk

i

Jordi Savall és una de les personalitats musicals més polivalents de la seva generació. Fa més de cinquanta anys que dóna a conèixer al món meravelles musicals abandonades en la foscor de la indiferència i de l’oblit. Dedicat a la recerca d’aquestes músiques antigues, les llegeix i les interpreta amb la seva viola de gamba, o com a director. Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs del fenomen de revalorització de la música històrica. És fundador, juntament amb Montserrat Figueras, dels grups musicals Hespèrion XXI (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989) amb els que explora i crea un univers d’emocions i de bellesa, i les projecta al món i a milions d’amants de la música.

Al llarg de la seva carrera ha enregistrat i editat més de 230 discos de repertoris de música medieval, renaixentista, barroca i del classicisme, amb una especial atenció al patrimoni musical hispanic i mediterrani, que han estat mereixedors de moltes distincions com Midem Awards, International Classical Music Awards i un Grammy Award. Els seus programes de concert han convertit la música en un instrument de mediació per a l’entesa i la pau entre pobles i cultures diferents i de vegades enfrontades. No debades l’any 2008 Jordi Savall fou nomenat Ambaixador de la Unió Europea pel diàleg intercultural i, juntament amb Montserrat Figueras, varen ser investits “Artistes per la Pau” dins del programa “Ambaixadors de bona voluntat” de la UNESCO.

La seva fecunda carrera musical ha estat mereixedora de les més altes distincions nacionals i internacionals, d’entre les quals cal destacar, el títol de Doctor Honoris Causa de les Universitats d’Evora (Portugal), de Barcelona (Catalunya), de Lovaina (Bèlgica) i de Basilea (Suïssa), la insígnia “Chevalier” de la Legió d’Honor de la República francesa, el Premi Internacional de Música per la Pau del Ministeri de Cultura i Ciència de la Baixa Saxònia, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i el prestigiós Premi Léonie Sonning, considerat el premi Nobel de la música. “Jordi Savall posa de manifest una herència cultural comuna infinitament diversa. És un home pel nostre temps” (The Guardian, 2011).

www.auditori.cat

PROPER CONCERT IMPRESCINDIBLE

Una obra cabdal del Renaixement interpretada en directeper qui ha fet el millor enregistrament que es coneix.

Dijous

2 F E B R E R20.30h

L’ORFEO DE MONTEVERDIRINALDO ALESSANDRINI ICONCERTO ITALIANO