Progamación - Microsoftpearsonespana.blob.core.windows.net/books/Joves Ciutad@ns... · Web viewEl solucionari de totes les activitats proposades, i de tots els components. Tenen

Joves Ciutad@ns Projecte Curricular i Programació

_________________________

Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans

3º ESO

Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania

Projecte curricular Catalunya – Joves Ciutad@ns1

L’educació per a la ciutadania, que s’incorpora amb entitat pròpia en el currículum d’aquesta etapa, situa la preocupació per fomentar una ciutadania democràtica, com a part del conjunt dels objectius i activitats educatives, en la mateixa línia en què ho fan diferents organismes internacionals. La Unió Europea inclou, com a objectiu dels sistemes educatius, vetllar perquè entre la comunitat escolar es fomenti realment l’aprenentatge dels valors democràtics i de la participació democràtica per tal de preparar les persones per a la ciutadania activa. D’altra banda, la Constitució espanyola, en l’article 1.1, fa referència als valors en els quals s’ha de fonamentar la convivència social, que són la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític i, en l’article 14, estableix la igualtat de tots davant de la llei i rebutja qualsevol discriminació per raó de naixement, raça, sexe, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Pel que fa a les obligacions de l’Estat en la formació de tots els ciutadans i ciutadanes en valors i virtuts que afavoreixin la cohesió social, l’article 27.2 diu que l’educació tindrà com a objectiu el ple desenvolupament de la personalitat en el respecte als principis democràtics de convivència i els drets i llibertats fonamentals, que cal interpretar segons el que s’estableix en la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya.

Aquestes recomanacions internacionals i el mandat constitucional són els eixos que vertebren el currículum d’aquesta matèria. L’acció educativa ha de permetre que els joves assumeixin de forma crítica, reflexiva i progressiva l’exercici de la llibertat, dels seus drets i dels seus deures individuals i socials en un clima de respecte cap a altres persones i altres postures morals, polítiques i religioses diferents de la pròpia. A més, la identificació dels drets ciutadans i l’assumpció i exercici d’hàbits cívics en l’entorn escolar i social, permetrà que s’iniciïn en la construcció de societats cohesionades , lliures, pròsperes, equitatives i justes.

Educar per al desenvolupament personal i la ciutadania significa promoure el desenvolupament de ciutadans i ciutadanes responsables i democràtics i possibilitar la transformació personal i l’adquisició de competències i habilitats necessàries que contribueixin a la consecució d’una societat més lliure, justa i equitativa.

L’Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania ha de promoure l’adquisició d’uns valors humans, que no excloguin cap persona ni cap col·lectiu, ajudant nois i noies a manifestar una actitud d’empatia i confiança justificada cap als altres. Així mateix, ha de contribuir a desenvolupar valors i elements d’identitat personal i de pertinença, i a promoure l’autocrítica, l’actitud oberta i flexible i el compromís per contribuir a la millora de la societat. En un món globalitzat i interconnectat cal buscar espais comuns de convivència per a alumnes amb realitats culturals i socials diverses, que serveixin de referència a tothom, respectant les diferents identitats.

Des d’aquesta perspectiva, a Catalunya s’opta pel nom d’Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania, entenent que no només es redueix a les matèries prescrites en dos dels cursos de l’ensenyament secundari obligatori. Com a educació en valors que és, ha d‘estar present en la vida del centre, impregnant el seu projecte educatiu, contemplant el treball des de totes les matèries curriculars, des de les activitats que es produeixen dins i fora del centre i, molt especialment, des de la tutoria, entesa com espai comú. En conseqüència, el pla d’acció tutorial també haurà d’explicitar els seus continguts comuns.

Els objectius i continguts també aporten elements que contribueixen a desenvolupar competències per interpretar adequadament la realitat i a incorporar positivament la pluralitat familiar, sexual, cultural, lingüística, nacional, religiosa i política de tota la societat, segons la Declaració dels Drets Humans i les recomanacions i declaracions d’altres organismes internacionals democràtics.

Els objectius, que comprenen tota l’etapa de l’ensenyament secundari, són: Aprendre a ser i actuar de forma autònoma, Aprendre a conviure i Aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un món global.

“Aprendre a ser i actuar de forma autònoma” comporta educar per viure en la llibertat responsable, l’autoestima, l’autoregulació, el discerniment i la presa de decisions autònoma i conscient. Ajudar l’alumnat a mirar-se a si mateix, incrementant l’autodomini i el benestar propi, n’afavoreix el creixement com a persona i com a ciutadà o ciutadana. Gestionar i expressar els sentiments i emocions propis l’ajuda també a reconèixer l’alteritat, desenvolupant habilitats comunicatives i comportaments empàtics i solidaris.


“Aprendre a conviure” fa referència a les relacions humanes des del respecte per la dignitat personal i la igualtat de drets. Comporta desenvolupar els valors fonamentals de la convivència, la responsabilitat cívica, la justícia i l’equitat, prestant especial atenció a la de gènere. Així mateix, promou la participació democràtica en el centre escolar, utilitzant el diàleg i la mediació per abordar els conflicte i identificant i rebutjant els comportaments i actituds discriminatoris cap a persones i col·lectius. També suposa superar estereotips i prejudicis mitjançant una aproximació respectuosa a la diversitat personal i cultural, defugint un relativisme que no és crític.

“Aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un món global” adquireix en l’ensenyament secundari una dimensió més gran, aprofundint en continguts que ja s’han tractat en el cicle superior de l’ensenyament primari. No només es busca el coneixement sinó també la reflexió sobre els drets i deures cívics com a referències ètiques de conducta, així com la seva assumpció i també es busca que permetin participar activament en la vida cívica, assumint els valors democràtics i coneixent els fonaments i l’organització de l’Estat democràtic i les formes de participació ciutadana. En definitiva, suposa analitzar les transformacions i desequilibris existents en el món actual, valorant de forma crítica les causes que provoquen les desigualtats i adquirint el compromís individual i col·lectiu per fer un món més just i equitatiu.

Juntament amb aquests objectius genèrics per a tota l’etapa de l’ensenyament secundari obligatori, s’expliciten uns continguts més específics en el tercer i el quart curs, en les matèries d’Educació per a la ciutadania i drets humans i Educació eticocívica, respectivament. El desenvolupament d’aquests continguts també ha de servir per fomentar, reconèixer i valorar les bones pràctiques i iniciatives del professorat i de l’alumnat que tendeixen a augmentar el bon clima escolar, amb el màxim de coherència entre allò que es diu i allò que es practica en l’organització del centre i de l’aula. En definitiva, ha d’ajudar l’alumnat a l’anàlisi, la reflexió i la comprensió de la realitat que l’envolta amb l’objectiu que descobreixi la pluralitat d’interpretacions i la complexitat d’interessos que s’amaguen en cada posició per saber que la desconfiança i la inseguretat condueixen al rebuig i als prejudicis, i ser conscient que sovint allò que es veu depèn més de la percepció pròpia que del fet observat

Estructura dels continguts

El currículum estableix, d’una banda, els objectius generals que cal desenvolupar al llarg de tota l’etapa, des de totes les matèries i, molt especialment, des de l’acció tutorial, en coordinació amb altres activitats dins i fora del centre. D’altra banda, es consideren els continguts específics que es desenvoluparan en el curs de tercer d’ESO en la matèria d’Educació per a la ciutadania i els drets humans, i a quart d’ESO en l’Educació eticocívica.

L’Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania inclou el desenvolupament de la identitat pròpia i la responsabilitat personal -aprendre a ser i actuar de forma autònoma-, la relació amb els altres -aprendre a conviure- i el compromís social -aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un món global. Aquests tres apartats, que també s’apliquen en l’ensenyament primari, estan presents en els continguts concrets de tercer i quart curs, amb les seves singularitats, vetllant per la continuïtat del procés d’educació per a la ciutadania responsable i compromesa al llarg de les etapes de l’ensenyament obligatori.

En el tercer curs, es desenvolupen els continguts anteriors en tres apartats: Identitat i autonomia, Convivència i valors cívics i Pertinença i ciutadania. En el quart curs, els apartats són: Capacitat crítica i iniciativa personal, Valors ètics per una societat democràtica i Ciutadania en un món global. Així, doncs, ambdues matèries s’estructuren en tres blocs, els quals van des d’allò que és personal i proper, a allò que és més general, si bé l’última se centra en la reflexió ètica que comença en les relacions afectives amb l‘entorn proper per contribuir, a través del plantejament dels dilemes morals, a la construcció d’una consciència moral cívica. La presentació dels continguts en blocs no suposa que s’hagin d’impartir separadament ja que, com que es tracta de continguts referits a les diferents dimensions de la persona dins de la col·lectivitat, estan fortament relacionats entre ells.

Els coneixements bàsics i fonamentals de cada apartat es poden seleccionar i seqüènciar a partir de l’anàlisi de problemàtiques o l’estudi de casos, utilitzant informacions de diferents fonts i perspectives i abordant els conflictes d’interessos entre els diferents agents socials que intervenen, així com potenciant la recerca de solucions per la via del consens. Aquest fet permet contextualitzar el coneixement a partir de situacions reals i significatives per als alumnes, prioritzant la comparació de situacions similars en diferents àmbits territorials, mantenint un equilibri d’escales, des de la localitat a la globalitat, sense perdre de vista les diferents dimensiones de la ciutadania i, en especial, la dimensió europea.


Tot i que en l’ensenyament secundari obligatori els continguts es presenten organitzats per matèries, per a la consecució de les competències bàsiques convé establir relacions entre ells sempre que sigui possible. La connexió entre els continguts de diferents matèries mostra les diferents maneres de tractar una mateixa situació, dóna un sentit més ampli als conceptes i n’afavoreix la comprensió. De la mateixa manera, els continguts que en una matèria es presenten com a instrument, en una altra trobaran els contextos adequats que els dotaran de sentit.

Les connexions es poden establir amb naturalitat en situacions de relació amb l’entorn i la vida diària. Al final dels continguts de cada curs, es concreten les connexions que es poden establir amb altres matèries; la proposta que es fa té un caràcter orientatiu i, en cap cas, no és exhaustiva.

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

Tal com s’ha dit, el desenvolupament dels continguts ha d’impregnar totes les matèries al llarg de l’etapa, tot i que s’aprofundeix en els cursos tercer i quart. L’aprenentatge dels valors fonamentals de la convivència social s’ha de produir des de cadascuna de les matèries curriculars i, molt especialment, des de les ciències socials, des de la tutoria, des de l’organització escolar i des de la participació en els òrgans i activitats escolars, dins i fora del centre, i també s’ha de potenciar a través dels valors de convivència entre tots els estaments de la comunitat escolar. Ara bé, l’existència de continguts amb entitat pròpia en el currículum d’aquesta etapa proporciona un espai específic per reflexionar, explicitar i complementar els valors que hi ha darrere dels coneixements, aprenentatges i actituds assumits en un grau o altre, dels quals sovint no tenim consciència; explicitar-los de manera conscient proporciona les bases per a la progressiva maduresa ètica i intel·lectual de l’alumnat al llarg d’aquesta etapa.

L’Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania s’ha de convertir en l’eix vertebrador de l’educació en valors en l’escola, per tal de fomentar, reconèixer i valorar les bones pràctiques i les iniciatives que es proposen des dels diferents àmbits de la comunitat escolar i de l’entorn, mitjançant experiències d’aprenentatge-servei, entre altres. També ha de fomentar el bon clima escolar i la implicació en els diferents estaments que composen la comunitat educativa amb l’objectiu comú d’educar per ser i conviure, amb el màxim de coherència entre allò que es diu i allò que es practica en tots els àmbits de la vida escolar.

En conclusió, l’aprenentatge d’aquesta matèria va més enllà de l’adquisició de coneixements: se centra en les pràctiques escolar que estimulen el pensament crític, la participació i l’assimilació dels valors fonamentals de la societat democràtica, amb l’objectiu de formar futurs ciutadans i ciutadanes responsables, però també empàtics i solidaris. Juntament amb l’avaluació formativa, s’ha de potenciar l’avaluació de l’elaboració i aplicació de projectes d’intervenció social en la comunitat. Així, doncs, cal trobar estratègies per avaluar els diferents tipus de continguts que estan presents: els referits a aspectes més conceptuals, les destreses i habilitats d’aplicació i participació activa i els relatius a l’adquisició de valors cívics, recordant que, en definitiva, la ciutadania s’aprèn exercint-la.


1. Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiquesCompetències pròpies

L’Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques tot i que ho fa, de forma especial i directa, d’aquelles competències que se centren en conviure i habitar el món (competència social i ciutadana i competència en el coneixement i la interacció amb el món físic), ja que propicia l’adquisició d’habilitats per viure en societat i exercir la ciutadania democràtica; afavoreix la universalització de les aspiracions i drets propis per a totes les persones; ajuda a generar valors com la cooperació, la solidaritat, el compromís i la participació; valora la conquesta dels drets humans i rebutja els conflictes entre els grups humans i les situacions d’injustícia. Així doncs, aspira al desenvolupament de la igualtat de drets i oportunitats i fomenta la igualtat entre homes i dones, valorant la diferència de sexes, però reconeixent, al mateix temps, la igualtat de drets i rebutjant els estereotips i prejudicis que fomenten situacions discriminatòries.

L’educació afectivoemocional, la convivència, la participació, el coneixement de la diversitat i de les situacions de discriminació i injustícia permeten consolidar les habilitats socials, ajuden a generar sentiments d’identitat compartida i a reconèixer, acceptar i assumir hàbits cívics mitjançant la seva pràctica. En definitiva, s’afavoreix que l’alumnat i, al mateix temps, els futurs ciutadans i ciutadanes, assimili destreses per conviure i construir societats més cohesionades, lliures i equitatives amb un sentiment d’identitat compartida.

També es contribueix a les competències centrades en conviure i habitar el món, a partir de l’adquisició de coneixements sobre fets i processos interpretatius de la societat i el món en què viu i creix l’alumnat, per dirigir reflexivament accions per a la millora i preservació de les condicions de vida pròpies i dels altres, per cuidar del medi, fer un ús responsable dels recursos i racionalitzar el consum. Igualment, integra coneixements sobre els fonaments i els models organitzatius dels estats i de les societats democràtiques i d’altres continguts específics, com ara la progressiva consecució dels drets i llibertats i la percepció de la seva vigència actual, identificant casos de vulneració i injustícia, així com reconeixent els moviments i organitzacions compromesos en la defensa dels drets humans i de la pau.

Així mateix, contribueix directament a la dimensió ètica de la competència social i ciutadana, i afavoreix que l’alumnat reconegui els valors de l’entorn i actuï de forma coherent en prendre decisions o en afrontar un conflicte, d’acord amb el referent comú dels valors universals i els drets i deures continguts en la Declaració Universal dels Drets Humans i altres principis de caràcter fonamental.

La competència d’autonomia i iniciativa personal també es considera una competència pròpia, en la mesura que afavoreix les iniciatives de planificació, presa de decisions, organització i assumpció de responsabilitats. L’acció educativa ha de permetre a nois i noies assumir de forma crítica i progressivament reflexiva l’exercici de la llibertat, dels seus drets i deures individuals i col·lectius en un clima de respecte cap a les altres persones i postures morals. També s’afavoreix l’autonomia i l’autoconfiança en la construcció d’un pensament i projecte de vida i en la posició respecte als problemes i les possibles solucions. El plantejament de dilemes morals, propi de l’educació eticocívica, condueix l’alumnat a la construcció d’un judici ètic propi, basat en els valors i en les pràctiques democràtiques.

Aportacions de la matèria a les competències bàsiques

L’Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania contribueix igualment a l’adquisició de la competència d’aprendre a aprendre, en la mesura que proposa l’estímul de les habilitats socials, impulsa el treball cooperatiu i capacita l’alumnat per a l’ús sistemàtic de l’argumentació en la confrontació i intercanvi de coneixements, afavorint el desenvolupament d’un pensament propi.

També contribueix a la competència comunicativa lingüística i audiovisual, a partir del coneixement i l’ús de conceptes propis, de la pràctica sistemàtica del debat i tot el que implica (saber escoltar, exposar i argumentar) i de la gestió de les diverses fonts d’informació per a la construcció del coneixement. La comunicació verbal i escrita de sentiments, idees i opinions, que són imprescindibles per aconseguir els objectius de la matèria, així com la valoració crítica dels missatges explícits i implícits en diverses fonts i, particularment, en la publicitat i els mitjans de comunicació, també ajuden a l’adquisició de la competència.


Pel que fa a la competència sobre el tractament de la informació i la competència digital, es contribueix en la mesura que s’exposen les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació, es reflexiona sobre els problemes ètics, culturals i socials relacionats amb la seva utilització i es promou un ús responsable, amb actituds positives que donin suport a l’aprenentatge, la col·laboració, la comunicació i la posada en comú de coneixements.

Finalment, els continguts de l’àrea aporten destreses relacionades amb la competència artística i cultural, ja que fomenten l’actitud d’estima pel fet cultural, l’empatia per apropar-se a les diferents manifestacions que té i la sensibilitat per comprendre-les i valorar-les amb una actitud oberta i respectuosa. Al mateix temps, també requereix posar en funcionament la creativitat per contribuir a la construcció d’un món millor.

2. ObjectiusL’Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania en l’Ensenyament secundari obligatori té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

I. Aprendre a ser i actuar de forma autònoma

1. Conèixer i acceptar críticament la identitat pròpia, les característiques i experiències personals, desenvolupar l’autoestima, l’autogestió de les emocions i conductes i la presa de decisions, respectant les diferències amb els altres i desenvolupant la capacitat de diàleg i l’empatia.

2. Desenvolupar l’afectivitat en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions amb els altres, des del respecte, la confiança i la igualtat, rebutjant els prejudicis, els estereotips i les relacions basades en el domini de l’altre. Reconèixer i desenvolupar activitats saludables, identificant les pràctiques de risc.

3. Reconèixer els valors de l’esforç personal, aprenent dels èxits propis i assumint els errors i els riscos amb la responsabilitat que implica la utilització de la llibertat d’elecció.

4. Desenvolupar la capacitat crítica i la iniciativa personal, assumint responsabilitats i actuant amb autonomia en la vida quotidiana i en les relacions de grup, aplicant les normes de convivència.

II. Aprendre a conviure

5. Aprendre a pensar i a comunicar els sentiments, emocions i les opinions exercitant les habilitats assertives, des del respecte a les diferències amb els altres. Desenvolupar la capacitat d’escolta i d’exposició argumentada de les opinions pròpies i respecte a les dels altres.

6. Participar en activitats de grup amb una actitud solidària i respectuosa, utilitzant el diàleg i la mediació per abordar conflictes.

7. Conèixer i assumir els drets i deures derivats de l’Estatut de Catalunya, la Constitució espanyola i les declaracions de drets humans d’àmbit internacional. Reconèixer aquests drets com a referències ètiques de conducta i com a conquestes històriques inacabades.

8. Identificar els mecanismes de funcionament de les societats democràtiques i el paper de les administracions en la garantia dels serveis públics.

9. Reconèixer els drets de les dones, valorar la diferència de sexes i la igualtat de drets entre ells, identificant i rebutjant situacions de discriminació i violència de gènere.

10. Reconèixer la diversitat social i cultural com a enriquidora de la convivència, mostrant respecte per cultures diferents a la pròpia i valorant els costums i estils de vida propis com signes d’identitat i formes de cohesió social.

III. Aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un món global

11. Desenvolupar la iniciativa personal participant de forma democràtica i responsable dins i fora del centre, com una eina per aprendre a assumir els deures ciutadans i els compromisos socials.

12. Tenir consciència de la pertinença als diferents àmbits de ciutadania propis (local, autonòmic, estatal, europeu i global) i de la necessitat de contribuir al seu desenvolupament i millora.


13. Identificar i rebutjar les situacions d’injustícia i discriminació, per raó de gènere, origen o creences, dins i fora de l’entorn propi, sensibilitzant-se davant de les necessitats de les persones i grups més desfavorits i valorant la importància de formes de cooperació ciutadana, com ara l’associacionisme i el voluntariat.

14. Reflexionar i relacionar en un context les causes i les conseqüències de les desigualtats econòmiques i socials i dels conflictes bèl·lics. Reflexionar sobre els dilemes morals del món actual. Identificar estratègies i alternatives per aconseguir una societat més justa i equitativa.

15. Valorar i cuidar el medi, així com assumir comportaments de consum responsable que contribueixin a la sostenibilitat. Identificar les accions individuals, col·lectives i institucionals per a la preservació del medi.

16. Identificar els trets bàsics del llenguatge de la publicitat i dels mitjans de comunicació i interpretar-ne críticament els missatges, valorant la incidència que tenen en la presa de decisions pròpia.


Tercer cursEDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA I ELS DRETS HUMANS

ContingutsApartat 1. Identitat i autonomia

- Identificació dels trets constitutius de la identitat pròpia, incloent-hi la identitat de gènere. Valoració dels interessos personals, del benestar propi i dels altres. Expressió i gestió de les emocions pròpies i autogestió de les conductes pròpies.- Valoració de la dignitat, la llibertat i la responsabilitat en la presa de decisions, desenvolupant l’autonomia personal i l’autoestima.- Coneixement i cura del cos propi, desenvolupant hàbits de salut i mobilitat segura i identificant conductes de risc.- Valoració de la diversitat de les relacions afectives i sexuals des del respecte, la confiança, la igualtat i la capacitat de decisió, rebutjant els prejudicis i estereotips i les relacions basades en el domini de l’altre.- Distinció i relació entre els drets individuals i els drets col·lectius i entre els drets i els deures, reconeixent-ne el caràcter universal.

Apartat 2. Convivència i valors cívics

- Coneixement de la Declaració Universal de los Drets Humans i d’altres documents de caràcter fonamental i universal i presa de consciència de la seva necessitat i vigència.- Identificació i rebuig de situacions d’incompliment d’aquests drets en l’àmbit global i anàlisi de la situació en l’entorn proper, mitjançant l’observació i la interpretació crítica de la realitat.- Reconeixement de les diferències de gènere com un element enriquidor de les relacions interpersonals. Valoració de la igualtat de drets d’homes i dones en la família i en qualsevol altre àmbit de relació.- Identificació i rebuig de comportaments i actituds discriminatòries (sexistes, misògines, homòfobes, xenòfobes, de preponderància de la força física) en els diferents àmbits de relacions escolars i en las relacions personals i socials d’àmbit extraescolar.- Reconeixement de la diversitat social, cultural, afectiva i d’opcions religioses i laiques que es manifesten en el nostre entorn, i manifestació d’actituds de sensibilitat, respecte i empatia cap als costums, valors morals, sentiments i formes de vida diferents de les pròpies, reconeixent els valors comuns.- Anàlisi dels règims democràtics, entre ells l’Estat espanyol i la comunitat autònoma de pertinença, reflexionant sobre les seves regulacions, el funcionament de les seves institucions i valorant-ne el model contributiu.- Valoració de les administracions (locals, autonòmiques, estatals, europees) en la prestació dels serveis públics i de la importància de la participació ciutadana en el funcionament de les institucions.- Identificació de les normes de participació en les decisions col·lectives i en la gestió de conflictes. Valoració i aplicació del diàleg i la mediació com a instruments per resoldre els problemes de convivència i els conflictes d’interessos entre iguals i en les relacions intergeneracionals.- Identificació i ús dels mecanismes de participació en el funcionament de l’aula i de l’escola i dels valors cívics que hi estan implicats. Valoració de les estratègies del treball en grup com a potenciador d‘aquests valors.- Desenvolupament d’actituds de comprensió, cooperació i solidaritat amb persones dependents i col·lectius en situacions desfavorides.- Respecte i valoració crítica per les opcions i plantejaments dels altres, desenvolupant una actitud, autocrítica davant de les opcions i plantejaments propis i la capacitat per expressar opinions i judicis de forma assertiva.

Apartat 3. Pertinença i ciutadania

- Identificació, anàlisi i rebuig de les causes que provoquen situacions de marginació, desigualtat i injustícia social en el món, incidint especialment en la privació als nens del dret a l’educació.


- Anàlisi de les causes i conseqüències dels conflictes en l’àmbit mundial, reconeixent el paper dels organismes internacionals. Identificació d’actituds i estratègies de construcció de la pau des del compromís de trobar solucions als conflictes.- Identificació de les relacions existents entre la vida de les persones de diferents parts del món i dels criteris d’igualtat, respecte i cooperació implicats en aquestes relacions. Reconeixement d’accions solidàries i iniciatives de voluntariat.- Defensa i cura de l’entorn, coneixent les repercussions que tenen en l’àmbit local les formes de vida i la gestió local dels recursos i identificant les bones pràctiques alternatives i d’estratègies de consum responsable.- Interpretació crítica de la realitat a través dels mitjans de comunicació, incloent-hi el llenguatge publicitari, per tal de desenvolupar capacitats d’elecció responsables.- Aplicació de conductes responsables respecte a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (autonomia, autocontrol, seguretat) i reflexió crítica sobre els valors i models que transmeten alguns jocs interactius.- Valoració de la capacitat per adaptar-se a una realitat en evolució constant mitjançant actituds flexibles i obertes. Valoració de la disponibilitat per trobar solucions als problemes i intentar millorar la realitat de forma crítica i responsable.- Pràctica de normes cíviques mitjançant la participació en activitats socials de l’entorn proper, assumint responsabilitats i treballant de forma cooperativa.- La circulació vial y la responsabilitat ciutadana. Accidents de circulació: causes i conseqüències.

Connexions amb altres matèriesLlengua

Participació en debats, expressant les opinions i judicis de forma assertiva.

Ciències socials

Reconeixement dels drets humans i rebuig de les desigualtats.

Reconeixement de la diversitat cultural. Anàlisi del funcionament de les institucions democràtiques.

Educació física

Assumpció de responsabilitats en el treball cooperatiu.

Valoració del benestar propi i del dels altres i desenvolupament d’hàbits saludables.

Ciències de la naturalesa

Defensa i cura de l’entorn i pràctiques de consum responsable.

Tecnologies

Assumpció d’actituds responsables respecte a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

Educació visual i plàstica. Música

Anàlisi de la representació del món mitjançant els missatges audiovisuals.

Criteris d’avaluació1. Reconèixer els components individuals i col·lectius de la dimensió humana i expressar les emocions pròpies respectant les dels altres des de la valoració de la dignitat i la llibertat humanes. Expressar judicis i opinions pròpies de forma argumentada, desenvolupant una actitud autocrítica i acceptant les discrepàncies amb els altres.

2. Identificar i rebutjar els factores de discriminació cap a persones per motiu d’origen, gènere, creences, ideologia i orientació afectivosexual en les societats actuals, manifestat una actitud respectuosa i empàtica cap a costums, valors, sentiments i formes de vida diferents de la pròpia.


3. Identificar els valors cívics de la societat democràtica en situacions de convivència de l’entorn immediat, participar en la vida del centre i de l’entorn, desenvolupant habilitats socials de respecte i utilitzant el diàleg i la mediació com a instruments per resoldre els conflictes.

4. Utilitzar de forma rigorosa diferents fonts d’informació per documentar-se sobre alguns dels problemes i reptes de la societat actual, identificant les causes de la distribució desigual de la riquesa, dels conflictes de convivència dins de la diversitat i dels enfrontaments bèl·lics, contrastant punts de vista i considerant alternatives per tal d’elaborar una opinió crítica pròpia.

5. Analitzar els principis bàsics de la Declaració Universal de Drets Humans i identificar situacions de violació d’aquests drets dins i fora de l’entorn. Identificar situacions de desigualtat d’oportunitats per raó de gènere i rebutjar la violència de gènere.

6. Reconèixer els principis del funcionament democràtic i aplicar-los a diferents situacions reals, dins i fora del centre, i a l’organització, funcions i funcionament dels principals òrgans de govern municipals, autonòmics i estatals, valorant la importància d’assumir responsabilitats i treballar en comú.

7. Reconèixer els principals serveis públics que les diferents administracions han de garantir i les obligacions dels ciutadans en la seva cura i manteniment, així com els valors cívics implicats en la cura de l’entorn, la seguretat viària i el consum responsable.

8. Valorar el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació en la concepció global de les relacions existents entre les vides de les persones de diferents parts del món. Reconèixer les formes de viure i gestionar els recursos en l’àmbit local que tenen repercussions globals negatives, manifestant actituds favorables a la solidaritat i cooperació internacionals.

9. Assumir i practicar estratègies de consum racional i responsable, identificant la influència dels mitjans de comunicació, incloent-hi la publicitat, en la presa de las decisions pròpies i en els hàbits i models socials. Desenvolupar conductes responsables respecte a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, reflexionant de forma crítica sobre els valors i models que transmeten alguns jocs interactius.


Fonaments teòrics: l’ètica de ciutadaniaAmb el nom de “ciutadania”, s’aspira a presentar el mínim moral compartit que ha de presidir la convivència de les societats democràtiques contemporànies presidides pel politeisme axiològic weberià1, la qual cosa inclou: el principi axiològic de la dignitat inalienable de les persones; els valors morals que d’aquest principi es deriven, és a dir: llibertat, igualtat i solidaritat; els drets i deures “humans” que comporten aquests valors; les institucions socials que els drets i deures exigeixen i legitimen; un ideal de Justícia; i un ideal de comportament cívic o de ciutadania.

1. El principi ideològic de la dignitat inalienable de les persones

Aquest principi, que no hi ha dubte que és una conquesta tardana en la història de la humanitat, esdevé el punt de convergència de les diferents tradicions i experiències històriques que el sustenten, donant-li sentit:

Les tradicions religioses -cristianisme, judaisme, islamisme, budisme, hinduisme...-, en la mesura que converteixen la compassió universal entre els homes en el principi moral que ha de regir la nostra convivència.

Les tradicions polítiques: la tradició grega, que converteix la participació en la cosa pública en l’expressió de la major dignitat de l’home lliure; la tradició romana, que comprèn la ciutadania romana des del principi de la igualtat davant de la llei; la tradició democraticoliberal, que universalitza els principis de participació política i igualtat davant de la llei; la tradició social, que descobreix que la llibertat i la igualtat dels ciutadans són fruit de la totalitat de relacions socials en el si de les quals es desenvolupa la vida humana.

Les tradicions jurídiques2: el dret de gents (escolàstica espanyola); la tradició liberal i els drets de primera generació; la tradició social i els drets de segona generació; la lluita contra l’esclavitud, l’humanisme penal, els drets de tercera generació, etc.

Les tradicions filosòfiques, amb els estoics i la seva defensa d’una moral natural universal reflex del logos còsmic, especialment la Il·lustració en l’obra de Kant, que concep la dignitat de la persona com un valor absolut, sense preu3, que mai no es pot tractar com un mitjà sinó que cal considerar una finalitat.

I, per descomptat, l’experiència humana al llarg de la Història, una història que sembla vindicar que la violació de la dignitat humana és una de les portes que condueixen a l’abisme de l’horror -una porta que l’ésser humà ha creuat amb reiteració4-, i que la lluita per la dignitat i la justícia és l’exigència moral de qui desitja donar a la vida humana la dignitat que reclama. En aquest sentit, convé recordar que la primera Declaració Universal de Drets Humans és filla de la Segona Guerra Mundial, aquella en la qual, per primer cop, es va convertir tot el planeta en un camp de batalla gegantí; en la qual es va planificar -i es va dur a terme fins a on la guerra ho va permetre-

1 Com se sap, Weber diferencia racionalitat de mitjans -càlcul instrumental: els mitjans òptims per a la consecució dels objectius proposats-, de la de finalitats. El problema és que no té sentit una jerarquització entre finalitats últimes en disputa -que són cosa de “cadascú”- i que, per tant, no hi ha un racionalitat de finalitats universalment compartida.

2 Que tenen, com és obvi, les seves fites normatives: La Declaració de Drets Anglesa. -Bill of Rights-, la Declaració de Drets de Virgínia, la Declaració Francesa dels Drets de l’Home i del Ciutadà, la Carta de Drets de la Constitució dels Estats Units, la Constitució Política dels Estats Units Mexicans, etc. per culminar amb la Declaració Universal de Drets Humans.

3Allò que té preu és intercanviable: estem disposats a canviar-lo pel seu preu.4

? Sorprèn, per exemple, que, amb l’experiència terrible de la Primera Guerra Mundial, no n’hi hagués prou perquè la generació de finals del segle XIX, tot just vint anys després, no tornés a l’escorxador sacrificial.


l’exterminació sistemàtica d’un poble i la seva memòria i que va acabar amb l’infern nuclear i la consciència del fet que havíem conquerit un poder que en el passat estava reservat al diluvi dels déus: la desaparició de la vida sobre el planeta5.

Un cop reconeguda la pluralitat de les seves fonts, què significa la dignitat de les persones? Significa, com bé diu Kant, que la persona és un valor absolut en ella mateixa, una realitat que no es pot utilitzar per a cap finalitat que no sigui el bé propi. Des d’aquesta consideració, la persona és: font de valors morals; font de drets -i de deures-; principi de legitimitat o legitimació6 moral: els comportaments i les institucions seran legítimes en la mesura que reconeguin i promoguin la dignitat de la persona humana, en la qual troba fonament tota legitimació ulterior; principi de prescriptivitat moral: la dignitat se’ns presenta com un deure i exigeix el seu reconeixement, prescriptivitat primera en la qual es fonamenta tota prescriptivitat posterior. Tot el que segueix no és res més que la concreció d’aquestes dimensions de la dignitat de la persona.

2. Els valors morals que deriven de la dignitat de la persona: llibertat, igualtat i solidaritat

Entendrem com valors moral les possibilitats reals7, l’actualització de les quals (o no, perquè és patrimoni de la llibertat humana) afavoreix la realització, la humanització, el perfeccionament i/o la felicitat8 de l’home i que, per aquesta raó, son valuoses per a la persona i, per tant, moralment prescriptives. Entesos d’aquesta manera, direm que del reconeixement de la dignitat humana, deriven els valors morals de la llibertat, la igualtat i la solidaritat.

Dignitat significa que la persona és lliure -llibertat-, és a dir, que és la protagonista de la seva vida i que, per tant, el projecte vital en el qual ha de concretar la seva existència i que dibuixa al fil de l’exercici de la seva llibertat, només la concerneix a ella, ella n’és la titular. Aquesta llibertat de la persona es defineix com el poder d’actualitzar alguna de les seves possibilitats.

Dignitat significa que les persones són iguals en dignitat -igualtat-, és a dir, que tenen la mateixa dignitat independentment dels números que els hagin tocat a la loteria natural o social. Com a iguals que són, totes han de tenir la mateixa llibertat i, per aquesta mateixa raó, no se les pot discriminar: la discriminació no és res més que la desigualtat en la llibertat, la negació de possibilitats per raons derivades de la loteria natural i/o social.

Dignitat significa que les persones són solidàries. La solidaritat com a valor moral beu de tres fonts: la del reconeixement de la corresponsabilitat, per acció i omissió, que deriva de l’exercici de la meva llibertat i que tinc respecte a mi mateix, els altres i el medi; la del reconeixement que la llibertat i igualtat del proïsme, sorgides de la seva dignitat, són, per a mi, una exigència moral -són prescriptives-; i la que la llibertat i la igualtat es retroalimenten de manera recíproca. Vegem tot això.

o En l’exercici de la meva llibertat, sóc corresponsable, per acció o omissió. de mi mateix, dels altres i del medi. Tal com hem dit, la llibertat és el poder d’actualitzar algunes de les possibilitats que la situació posa a la meva disposició, ometent tota la resta. Quines són les conseqüències, per acció i omissió9, dels meus actes lliures?

5 Com és obvi, en totes i cadascuna de les tradicions esmentades anteriorment, es preveuen avenços i retrocessos en el reconeixement de la dignitat de les persones, la qual sovint s’ha menyspreat i embrutat en la teoria i en la pràctica.

6 Des d’un punt de vista formal, allò que és legítim és la coincidència entre el ser i el deure segons els recursos disponibles; la legitimació és la constatació d’aquesta coincidència. El principi de legitimació de la noció de ciutadania rau en el reconeixement, la promoció i el gaudi de la dignitat de les persones.

7 Aquesta concepció del valor s’aparta de la defensada en l’axiologia fenomenològica -de, per exemple, Dietrich von Hildebrand-, en la qual els valors són realitats entitatives més enllà de les possibilitats en les quals es poden, o no, encarnar: és el platonisme dels valors.8

? El terme “felicitat” aquí té el sentit de “solució, idea o ocurrència més feliç”, és a dir, aquella que, pressuposant la bondat de la finalitat proposada, millor la realitza segons les circumstàncies presents.


Conseqüències per a mi: Cadascuna de les meves decisions dibuixa allò que progressivament sóc, em “fan a mi mateix”. Així ho explica Aristòtil en la teoria del caràcter: la repetició d’actes genera hàbits en mi -per exemple, si estudio, em torno estudiós i si no ho faig, em torno gandul-. La totalitat dels hàbits de la persona configura una manera de ser que Aristòtil anomena “caràcter”. Aquest caràcter, resultat dels hàbits que adquirim, s’expressa, al seu torn, en una tendència a comportar-se d’una manera determinada -d’aquesta manera, la persona de caràcter decidit tindrà tendència a comportar-se de forma resolta-. Per aquesta raó, en cada acte que realitzo, allò que em jugo sóc jo mateix, ja que m’escullo a mi mateix. Dit d’una altra manera: cap acte meu és irrellevant per a mi mateix, ja que en cadascun “me la jugo”.

Conseqüències per als altres: Allò que decideixo repercuteix en els altres. Tota acció és social i ho és per una simple raó: hem dit que la llibertat depèn de les possibilitats que es tenen. Doncs, bé, les possibilitats dels altres depenen del que jo faci amb les meves; aquest és el motiu pel qual la llibertat dels altres depèn de la meva, i la meva, de la dels altres10.

Conseqüències per al medi: Com a organismes que som, tota acció que realitzem repercuteix en el medi del qual formem part. Aquesta és la raó per la qual tota decisió -per acció o omissió- reflecteix el tipus de relació que vull tenir amb el medi. Tota decisió humana és, per tant, una decisió ecològica: viure implica modifica el medi; per tant, no es pot aspirar a no modificar-lo. I, com que, per acció o omissió, els meus actes lliures repercuteixen en mi mateix, en els altres i en el medi, jo sóc corresponsable, és a dir, solidari amb mi mateix, amb la resta i amb l’ecosistema que m’acull. I ho sóc m’agradi o no.

o La llibertat i igualtat de la persona és prescriptiva per a mi -per a tothom . Si sóc corresponsable, per acció o omissió, dels altres, de mi mateix i del medi, i si la dignitat, que es tradueix en la llibertat i igualtat de les persones, s’ha de reconèixer universalment, l’exercici de la meva llibertat ha de promoure -per acció, fomentant tot allò que ho afavoreixi, i, per omissió, evitant tot allò que el comprometi- el reconeixement universal de la dignitat de les persones.

o La llibertat i igualtat de les persones es retroalimenten de manera recíproca11. Tal com se sap des de Kant, la racionalitat, i també la pràctica, es configura com a racionalitat pública a través del diàleg entre aquells que exerceixen, amb llibertat i en condicions d’igualtat, l’ús de la seva logos, és a dir, aquells que pensen i s’expressen lliurement. Si aquest diàleg no s’exercís en condicions de llibertat i igualtat, la llibertat i igualtat de tothom serien les que es veurien perjudicades. Per què?

Recordem, un cop més, que la llibertat consisteix en l’actualització de possibilitats. Si prohibeixo pensar i expressar-se a algú i imposo una asimetria coactiva a una altra persona, estic limitant les possibilitats que un diàleg en igualtat i llibertat

9 Anomenem “acció” la possibilitat realitzada i “omissió” totes aquelles que, per l’actualització de la possibilitat, queden sense actualitzar aquí i ara. Això suposa, d’una banda, que l’omissió és una dimensió constitutiva de la llibertat i que acompanya qualsevol acte lliure; i, de l’altra, que una de les dimensions de la finitud humana consisteix a no poder actualitzar, aquí i ara, més d’una de les possibilitats que tinc a la meva disposició.

10 Això suposa que no podem definir els actes privats com aquells que no repercuteixen en els altres, ja que, per acció o omissió, tots hi repercuteixen. Així, doncs, què és la cosa privada -contra la pública-? El fet que l’omissió repercuteix en els altres ho sap molt bé el dret ja que estableix delictes per omissió -per exemple, de socors.

11 Aquesta reatroalimentació que afecta la constitució de la raó pública en la llibertat i igualtat de tots, es pot traslladar a tots els subsistemes socials? En principi, sembla que no: el subsistema econòmic fomenta una distribució disjuntiva de possibilitats, ja que és disjuntiu el guany o pèrdua en la competència. Tant és així, que el principi de la diferència de Rawls intenta superar aquesta situació definint la justícia econòmica com aquell sistema en el qual les diferències només són legítimes si promouen l’increment de béns primaris en tots els agents socials.


posaria a la meva/ nostra disposició i, per tant, estic perjudicant la llibertat de tothom.

D’altra banda, que la prohibició o coacció a alguns compromet la igualtat de tots és una obvietat perquè la igualtat és transitiva: la discriminació embruta tant aquell que la pateix -menys- com aquell que l’exerceix -més-12.

3. Els drets i deures “humans” que originen els valors morals

Els valors morals de llibertat, igualtat i solidaritat, emanats de la dignitat inalienable de les persones, es concreten en els drets i deures que els éssers humans tenim pel fet de ser-ho, és a dir, els anomenats drets -i deures- humans.

I és que, si l’home ha de ser lliure per viure la seva vida, tindrà dret a exercir la seva llibertat i a intervenir en les decisions que estableixen les condicions socials que la fan viable: dret als recursos personals que permetin la realització de la seva vocació -dret de propietat, d’iniciativa econòmica, de llibertat de comerç...-; dret a pensar, expressar-se, relacionar-se i desplaçar-se lliurement; dret a participar en la presa de decisions que determinen les condicions juridicopolítiques en les quals es desenvoluparà la seva vida -democràcia-; dret a una esfera de sobirania individual protegida de les ingerències dels poders públics -per exemple, dret a la intimitat-; etc. Tots aquests drets es plasmen en la relació clàssica -que conjuga la llibertat de participació dels antics amb la llibertat de no-ingerència dels moderns- de drets de tradició liberal, tant pel que fa als aspectes polítics com econòmics, o de primera generació.

Si la dignitat de les persones exigeix que aquesta llibertat sigui igual per a tothom, al marge de la loteria natural i/o social, és evident que la persona té dret a tot allò que remogui els mecanismes discriminatoris que en les organitzacions socials emparen la desigualtat. Per tant, tots tenim dret a exercir els nostres drets civils -universalitat-, dret a l’educació, la sanitat, al treball i les seves cobertures socials -salubritat, seguretat, subsidi per atur, sistema de pensions., etc.-. Són els drets socials o de segona generació.

Si la igualtat i la llibertat de les persones es generen en la xarxa solidària de corresponsabilitats humanes, també hem de reconèixer els drets que concreten la solidaritat en tot el planeta: respecte al present -lluita contra la pobresa i els conflictes violents-; respecte al passat -dret de les víctimes (W. Benjamin)-; i respecte al futur -desenvolupament sostenible-. Són els anomenats drets de tercera generació.

Ara bé, si els valors morals són prescriptius, també ho seran els drets en els quals es concreten. I, per aquest motiu, els drets de tots són deures per a tots: tots tenim el dret/deure de promoure allò que promogui la dignitat de tots.

4. Les institucions socials que els drets i deures exigeixen i legitimen

Els drets i deures humans no són res sense les institucions socials -polítiques, econòmiques, jurídiques, culturals- que els fan possible. D’aquesta manera, el meu dret al control democràtic del govern és impossible sense sufragi universal, pluralisme polític, vot secret, etc. Quina relació hi ha entre drets i institucions?

La prescriptivitat moral com a principi de legitimació -personal i institucional-. Com ja hem dit, els drets de tots són deures per a tots. Així, doncs, tots tenim l’obligació de promoure el reconeixement i el gaudi universal dels drets humans. Però, com que aquests drets no es poden gaudir sense les institucions que els fan possible, la prescriptivitat dels drets es trasllada a la prescriptivitat de les institucions que els fan possible. Per exemple: el deure que tenim de promoure que el dret a l’educació es reconegui i gaudeixi -universalment- es converteix en el deure que tenim de millorar, en la mesura del possible, les institucions educatives que el fan possible, en virtut dels recursos disponibles. La prescriptivitat moral dels drets i dels deures humans estableix un principi

12 És més responsable de la injustícia aquell que la comet que el que la pateix i és que, tal com deia Plató, cometre una injustícia converteix en injust qui la comet, però no la víctima.


de legitimació moral dels comportaments personals i institucionals, els quals serien moralment legítims en la mesura que promoguin el reconeixement i gaudi dels drets humans en les institucions que els fan possible.

La prescriptivitat legal com a principi de legalitat –personal i institucional. La primera institucionalització que els drets i deures humans reclamen és la seva positivació jurídica. Aquesta positivació serà legítima si s’efectua a través del procés democràtic que els drets humans exigeixen 13. La positivació jurídica dels drets afegeix al principi de legitimitat el principi de legalitat: a la prescriptivitat de la moral, s’afegeix la prescriptivitat de la llei. Les persones i les institucions hem de complir la llei: és l’imperi de la llei, el fonament dels sistemes democràtics. Així, doncs, seran moralment legítims i, a més, legals, aquells comportaments personals i institucionals que promoguin el reconeixement i gaudi dels drets humans recollits en l’ordenament jurídic. Això implica que la legalitat suposa donar suport als drets, no només amb la força de les conviccions morals, sinó també amb la força “a seques”. Aquesta és la raó per la qual la defensa de la legalitat, tant en l’àmbit estatal com en l’internacional, es vincula amb l’ús legítim de la força14.

El gaudi efectiu. El reconeixement i gaudi dels drets i deures humans exigeix institucions jurídiques, polítiques, econòmiques, socials, etc., és a dir, exigeix la corresponsabilitat solidària de la totalitat de la comunitat en la qual es volen fer efectius. I això en els termes de les democràcies actuals significa, sobretot15, diners, moltíssims diners. No hi ha gaudi dels drets sense finançament i, per aquest motiu, és en la política fiscal i en els criteris d’inversió pública i privada -en l’àmbit estatal i interestatal- on es juga el nivell de gaudi dels nostres drets, en virtut dels recursos socioeconòmics disponibles. D’aquest fet deriven dues conseqüències fonamentals: no hi ha separació -ni teòrica ni pràctica- entre economia i política, ja que tota decisió és, al mateix temps, econòmica i política; i “la cosa pública”, entesa com l’àmbit dels nostres drets que gaudeix de la protecció de les institucions de l’Estat, mai no és “gratuïta”. I no ho és en doble sentit: perquè és el fruit d’una inversió social per part de tots i perquè és un “salari” indirecte en serveis que els ciutadans reben de l’Estat, és a dir, d’ells mateixos.

5. Un ideal de Justícia

El conjunt exposat de valors morals, drets i deures humans, les institucions que els reconeixen -legitimitat- i els salvaguarden -legitimitat i legalitat-, permetent que se’n gaudeixi, configuren un ideal de justícia: un principi regulador de l’organització social que serà més legítim com més realitzi aquest ideal segons els recursos disponibles, i que serà més condemnable com menys ho faci.

Aquesta dimensió crítica de l’ideal de justícia el converteix en un marc epistèmic incomparable per a l’avaluació i anàlisi dels problemes socials, ja que la graella de drets que incorpora ens mostra, d’una banda, els aspectes en els quals hem d’analitzar aquests problemes, i, de l’altra, les directrius d’actuació pública i privada que han d’orientar les solucions requerides. Vegem-ho a través d’un exemple: el de la terrible realitat de la pobresa. Per comprendre aquesta realitat, no n’hi ha prou amb reconèixer que, efectivament, el nivell d’ingressos d’una persona és baixíssim (la meitat de la població mundial viu amb menys d’1,7 euros al dia). També convé analitzar quins drets s’estan conculcant als pobres: els drets econòmics (perquè el pobre veu reduïdes les seves possibilitats d’iniciativa empresarial, comercial i de

13 El procediment democràtic no és, per tant, ordre de fonament, sinó procediment requerit pels drets humans, que el demanen i legitimen. Aquest és el motiu pel qual no es pot admetre conculcar democràticament amb legitimitat cap dels drets humans.

14 La positivació jurídica dels drets humans té la seva fita històrica en l’àmbit internacional en la Declaració Universal de Drets Humans de 1948. En el nostre país, en la Constitució de 1978. Per aquest motiu, en el nostre context històric, l’estudi dels drets -i els deures- humans condueix inevitablement a l’estudi del nostre ordenament constitucional. I, com que aquest defineix un tipus d’Estat -l’Estat social i democràtica de dret- l’estudi de la Constitució és, al seu torn, l’estudi d’un model d’Estat amb els seus principis organitzadors.

15 Sobretot, però no només, i és que el reconeixement i gaudi dels drets humans exigeix també, tal com hem vist, la legitimitat i legalitat dels comportaments institucionals i privats, cosa que també es tradueix, per exemple, en demanar competència i dedicació en l’exercici professional.


consum); els drets civils (perquè no es tenen en compte les poblacions pobres com a interlocutors polítics); els drets laborals (perquè la pobresa aboca a l’explotació laboral); el dret a l’educació (perquè la pobresa impedeix l’escolarització dels nens i, sobretot, de les nenes); el dret a l’atenció sanitària (per raons òbvies); el dret a la vida (perquè la pobresa mata de gana o malalties associades); el dret a la intimitat (la pobresa sovint condueix a matrimonis forçats i prematurs). A més, la pobresa aguditza la discriminació de la dona i de les persones amb discapacitat. Òbviament, la solució de la pobresa passa per promoure els comportaments personals i les institucions socials que garanteixen el reconeixement i gaudi dels drets que la pobresa anul·la.

6. Un ideal de comportament cívic o de ciutadania

La dignitat ho és de les persones. També la llibertat, la igualtat i la solidaritat. Els drets els reconeixen, promouen i gaudeixen les persones, les quals, al mateix temps, són qui compleixen, o no, els deures. I també són les persones, a través dels seus comportaments personals o institucionals, qui compleixen o incompleixen les lleis. Així, doncs, els principis axiològics, jurídics i polítics exposats apel·len a les persones, proposant-los un ideal de ciutadania que incorpora un conjunt de valors morals (dignitat, llibertat, igualtat, solidaritat), un conjunt de drets i deures, un conjunt d’institucions que els fan possible 16

i el reconeixement de la prescriptivitat dels valors i dels drets en les seves institucions: els drets de tots són deures per a tots. De tot això, se’n deriva, d’una banda, la participació en el reconeixement, la promoció i el gaudi dels drets humans per a tots, cosa que, al seu torn, comporta la lluita pel desenvolupament de les institucions en què s’encarna la dignitat de l’ésser humà i la lluita contra totes les formes de discriminació que violen aquesta dignitat; i de l’altra, la consciència global o cosmopolita: si els drets i els deures són de tots, hem de prendre en consideració tothom a l’hora d’emprendre comportaments compromesos amb la dignitat humana.

Ara bé, la participació, des de la consciència global, en la lluita per la dignitat de les persones no és possible sense l’exercici espiritual d’un seguit de virtuts cíviques que exigeixen els valors morals, els drets i els deures als quals cal respondre17. Tal com diu Aristòtil, que siguin les virtuts dels homes justos, els quals ho són perquè accepten el repte de la dignitat, pròpia i aliena, reconeixent-la i promovent-la allí on calgui. I quines són aquestes virtuts? D’entre totes elles, subratllarem la del respecte, que s’ha d’entendre com el reconeixement d’allò que és valuós per si mateix i que, com a tal, no s’instrumentalitza -per tant, la dignitat inalienable de la persona-; el respecte a tot allò que expressa la dignitat i la “vehicula” per fer-la possible (els drets, les lleis, les institucions..., fins al més humil dels bancs del parc); el respecte que escolta allò que és valuós i que hi respon, acudint ràpidament en ajut de les coses i les persones, la qual cosa inclou, òbviament, les normes de cortesia, aquelles que en cada poble constitueixen els símbols gestuals del respecte i que ens obliguen a tractar com un príncep el captaire (la bona educació és una categoria moral), el respecte que, quan escolta allò que és valuós, mai no veu en la diferència un problema, sinó que ho considera una oportunitat per a l’enriquiment recíproc.

Aquest és el contingut de l’ètica de la ciutadania que inspira el projecte Joves ciutadans disponible per al nivell de concreció curricular d’aquesta signatura (3er d’ESO, al qual correspon aquest projecte curricular) amb el suport dels materials següent: Llibre de l’alumne, Butlletí de ciutadans, Quadern d’activitats, DVD i fitxes fotocopiables per a l’explotació didàctica del DVD.

Components del projecte

Llibre de l’alumne

16 Si fem dels valors morals, els drets i les institucions un ideal de justícia, l’ideal de ciutadania no és més que un ideal de justícia prescriptiu per a persones i institucions i, en la mateixa mesura, una font de deures.

17 Aristòtil va entendre les virtuts com aquells hàbits que, generats a través de la repetició d’actes iguals i presidits per la llei del punt mig entre extrems (a part d’això, viciosos) eren patrimoni dels homes justos: per exemple, la generositat o la valentia. Aquests hàbits constituïen, al seu torn, font d’actes, ja que l’hàbit crea una disposició a obrar que acaba convertint-se en una segona naturalesa, de la qual és molt difícil desprendre’s.


Des de la claredat expositiva i l’amenitat de les activitats proposades, el currículum d’Educació per a la ciutadania i els drets humans es presenta amb l’articulació següent:

Unitat 1: Del jo al nosaltresPresenta la situació real que viu el nostre alumnat: persona individual integrada en àmbits de convivència (afectivosexual, familiar i escolar) en els quals sorgeixen problemes ètics, jurídics i polítics. De passada, s’ofereix una reflexió sobre l’activitat de l’estudiant com el gaudi d’un dret que procura, simultàniament, el benefici de la persona i la societat.

Unitat 2-4: Els drets humans - Societats democràtiques del segle XXI - L’Espanya democràticaPresenten el marc juridicopolític que regula la nostra convivència, des dels drets humans als continguts fonamentals de la Constitució de 1978.

Unitat 5: Participació ciutadanaEls drets i les institucions democràtiques exigeixen un model de ciutadania participativa en les seves versions institucional i no-institucional, les línies generals del qual s’aborden en aquesta unitat.

Unitats 6-9: La lluita contra la discriminació - Desenvolupament sostenible i consum responsable - La globalització - La pobresaS’exposen els grans reptes que ha d’afrontar la ciutadania del segle XXI. S’aposta per defugir de la dispersió i la simplificació; s’analitzen, amb la profunditat que el nivell permet, la lluita contra la discriminació (Unitat 6), el desenvolupament sostenible i el consum responsable (Unitat 7), la globalització (Unitat 8) i la pobresa (Unitat 9).

Totes aquestes àrees de continguts s’articulen i s’encadenen a través d’unitats didàctiques que presenten l’organització següent:

Presentació. Una pàgina d’obertura que inclou un text introductori i un qüestionari d’exploració inicial per sondejar les opinions dels alumnes en relació amb el tema de cada unitat18.

Desenvolupament. Onze pàgines de desenvolupament dels continguts que s’acompanyen amb “Claus de lectura”, la finalitat de les quals és orientar als alumnes en l’anàlisi de les idees essencials de cada epígraf. S’inclouen nombroses activitats de reflexió i ampliació sobre cadascun dels temes tractats i tasques de debat, en grups, i de recerca per Internet. L’objectiu de les activitats que es proposen és que els alumnes siguin capaços d’avaluar el seu grau de comprensió de la informació aportada. Les imatges que acompanyen els textos, a banda de tenir un potencial visual enorme, promouen i inciten a la reflexió.

I tu... què fas? Secció en la qual es presenta a l’alumne una figura, el més propera possible a la seva realitat personal, del que pot i ha de ser un model de ciutadania ja que el saber ètic sempre s’encarna en una moral viscuda.

Avaluació. Una relació de preguntes que permet que tant els docents com l’alumnat valorin el grau d’aprenentatge assolit.

Quadern d’activitats

Inclou un repertori d’activitats en les quals els estudiants amplien, aprofundeixen i consoliden reflexivament la informació que s’ha ofert en el Llibre de l’alumne. Integra diverses seccions fixes:

Comprensió dels conceptes bàsics de la unitat. Promoció de la lectura comprensiva de documents. Incitació al debat ètic a través del diàleg entre en Pau i la Marta, dos adolescents en els quals es

pretén que les preocupacions dels alumnes i la pluralitat ideològica que mostren aquests personatges (reflex, en certa mesura, de la pluralitat que existeix en la societat espanyola), es vegin reflectides de forma reflexiva.

Consciència d’aprenentatge i autoavaluació.

18 S’assumeix l’esquema d’intervenció didàctica: 1. Detecció dels coneixements previs; 2. Confrontació amb la informació rellevant; 3. Reestructuració cognitiva; 4. Assimilació.


D’altra banda, el Quadern d’activitats es pot utilitzar per facilitar al docent el disseny de la seva programació d’aula de la matèria Educació per a la ciutadania i els drets humans.

Butlletí de ciutadans

Es presenta amb l’aparença d’una revista juvenil per fer més atractiu aquest component per als alumnes. Inclou Documents i Gràfics, els quals recullen una informació pertinent per als temes tractats.

DVD i fitxes fotocopiables per al DVD

Els nostres alumnes viuen immersos en una cultura audiovisual. Per aquest motiu, és fonamental fomentar una actitud crítica i reflexiva davant de les informacions que els ofereixen i consumeixen en aquest format. Per aconseguir-ho, és imprescindible convertir els continguts audiovisuals en continguts formatius, i ensenyar-los que també es pot aprendre quan es té accés a productes audiovisuals. Això és el que pretén el nostre DVD, que inclou material audiovisual relacionat amb els temes d’Educació per a la ciutadania i els drets humans. El recurs es complementa amb una carpeta en la qual s’inclouen fitxes didàctiques amb suggeriments per explotar didàcticament els diferents materials audiovisuals en l’aula.

Llibre del professor

A banda de la presentació del projecte Joves ciutadans, per a cada unitat, s’inclouen els apartats següents:

Desenvolupament de la Unitat: justificació breu de la perspectiva teòrica i expositiva adoptada, i les raons dels continguts i temes que s’inclouen (i exclouen) en el seu tractament.

Aspectes pròpiament curriculars: relació d’objectius, continguts, criteris d’avaluació i competències bàsiques.

S’ofereix una bibliografia bàsica per a l’alumnat i el docent, una relació de matèries audiovisuals (fonamentalment, pel·lícules) relacionades amb el tema abordat, i una relació de pàgines i llocs d’Internet en els quals tant els alumnes com els professors poden buscar informació sobre els temes abordats en cadascuna de les unitats.

A tall de resum de la unitat, s’ofereix al docent un Itinerari conceptual, el qual facilita relacionar les idees fonamentals que s’han treballat.

El solucionari de totes les activitats proposades, i de tots els components. Tenen un interès especial els Tests o proves objectives de la Unitat, els quals proporcionen una

eina d’avaluació fonamental per a una matèria que, com que té tan poca presència horària, provocarà un augment considerable del nombre d’alumnes que els docents tindran al seu càrrec.


Continguts 3er ESOUnitats Desenvolupament de la unitat

1 Del jo al nosaltres

1. Qui sóc?2. Ets persona3. Nois i noies4. La família5. El centre educatiu

2 Els drets humans

1. Què és la dignitat humana?2. Com són els drets humans?3. El llarg camí cap als drets humans4. La Declaració Universal de Drets humans5. Els drets de tercera generació6. La defensa dels drets humans

3 Societats democràtiques del segle XXI

1. Què és l’autoritat?2. La primera democràcia3. La democràcia contemporània4. Els poders de l’Estat5. L’Estat social i democràtic de dret6. El preu de la democràcia7. Quan no hi ha democràcia: els totalitarismes

4 L’Espanya democràtica

1. Història d’una Constitució2. La Constitució de 19783. Garanties constitucionals4. Les Comunitats autònomes5. La Unió Europea

5 Participació ciutadana

1. L’altre costat de la ciutadania: els deures i el compromís2. Els drets “costen”: els impostos3. La protecció civil4. La responsabilitat viària5. La participació ciutadana institucional6. La participació ciutadana no institucional

6 La lluita contra la discriminació

1. Què és la discriminació?2. La discriminació de la dona3. El racisme: la discriminació per raó d’ètnia4. La discriminació per raó d’orientació sexual5. La discriminació per opció religiosa6. La discriminació per raó de classe

7 Desenvolupament sostenible i consum responsable

1. Drets humans i medi ambient2. Principals problemes mediambientals3. El desenvolupament sostenible4. Consum i comerç responsables

8 Globalització

1. Qué és la globalització?2. Perills de la globalització3. Les migracions4. Les migracions en el món actual5. La immigració en el nostre entorn6. Immigració i drets humans

9 La pobresa

1. Què és la pobresa?2. Quines dificultats presenta la lluita contra la pobresa?3. Las conseqüències de la pobresa4. La pobresa a Espanya5. La pobresa en el món6. Mesures per combatre la pobresa en el món


Unitat 1 Del jo al nosaltresObjectius, continguts, criteris d’avaluació i competències bàsiques

Objectius Identificar els trets que s’integren en la

consecució de la identitat personal, incloent-hi els relatius a la identitat de gènere, interessos personals, del benestar propi i dels altres.

Identificar la dignitat com el tret definitori de la condició moral de la persona.

Respectar la diversitat de manifestacions afectives i sexuals basades en la igualtat.

Reconèixer la família com una institució en la qual han de regnar la atenció i el respecte recíprocs, així com la col·laboració diària en condicions d’igualtat de gènere.

Desenvolupar i expressar els sentiments i els afectes en les relacions interpersonals, i participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants.

Acceptar i practicar normes socials. Assumir formes de convivència, organització i participació basades en el respecte i la cooperació.

Rebutjar tota discriminació, especialment en els àmbits convivencionals en els quals desenvolupa la seva vida l’alumnat: família, escola i amics.

Utilitzar la informació per desenvolupar un pensament crític.

Continguts

La persona com un individu singular, diferent de la resta que, en inevitable relació amb els altres, ha de desenvolupar el seu projecte de vida.

La persona com un individu que pensa, sent i actua i està dotat d’una dignitat irrenunciable.

Els factors que intervenen en la construcció de la identitat afectivosexual, sexe biològic, identitat de gènere, orientació sexual i els problemes que poden aparèixer al llarg d’aquest procés.

Els trets fonamental de la institució familiar i els deures recíprocs que estableix.

El centre educatiu com a institució en la qual es reconcilien les necessitats personals derivades dels projectes socials i les necessitats socials derivades dels mecanismes imprescindibles de reproducció social.

Les raons per estudiar.

Els principis que han de presidir la convivència entre professorat i alumnat.

Criteris d’avaluació

Reconèixer els components individuals i col·lectius de la dimensió humana.

Identificar els valors cívics de la societat democràtica en situacions de convivència de l’entorn immediat, participant en la vida del centre i de l’entorn, desenvolupant habilitats socials de respecte i utilitzant el diàleg i la mediació com a instruments per resoldre els conflictes.

Identificar i rebutjar els factors de discriminació entre persones per motiu de gènere, origen, creença, ideologia i orientació afectivosexual, manifestant una actitud respectuosa i empàtica entre costums, valors, sentiments i formes de vida diferents de la pròpia.

Reconèixer els principis del funcionament democràtic i aplicar-los a


diferents situacions reals, dins i fora del centre.

Identificar els principals serveis públics que han de garantir les administracions.

Reconèixer la contribució dels ciutadans en el seu manteniment i mostrar, davant de situacions de la vida quotidiana, actituds cíviques.

Competències bàsiques

Desenvolupar les competències interculturals que permeten una major cohesió social entre els diferents grups i cultures que integren les societats actuals.

Desenvolupar la capacitat per reconèixer problemes, aportar

solucions i intervenir de forma creativa en el marc social de pertinença, a través del desenvolupament i implementació de projectes personals o col·lectius.

Promoure iniciatives de planificació, negociació, acord, presa de decisions, participació i assumpció de responsabilitats en els diferents contextos de pertinença de l’alumnat –família, escola i entorn social–des de la doble perspectiva, personal i col·lectiva.

Promoure l’ús de l’argumentació moral a través del diàleg, respectant les opinions diferents i assumint l’exigència de fundar les posicions pròpies en arguments racionals.


Unitat 1 Del jo al nosaltresBibliografía, materials audiovisuals i pàgines d’Internet d’interès

Per al professor:

ARRANZ, E. (2004): Familia y desarrollo psicológico. Pearson Alhambra, Madrid.

BLANCO, A., BECERRA, A. i CABALLERO, A. (2003): Psicología de los grupos. Pearson Alhambra, Madrid.

MAYER, R. E. (2004): Psicología de la educación: Enseñar para un aprendizaje significativo. Pearson Alhambra, Madrid.

ORMROD, J. E. (2005): Aprendizaje humano. Pearson Alhambra, Madrid.

PINTRICH, P. i SCHUNK, D. (2006): Motivación en contextos educativos. Teoría, investigación y aplicaciones. Pearson Alhambra, Madrid.

RICE, F. P. (2000): Adolescencia. Desarrollo,

relaciones y cultura. Pearson Alhambra, Madrid.

VV AA (2003): Psicología social, cultura y educación. Pearson Alhambra, Madrid.

VV AA (2004): Psicología y género. Pearson Alhambra, Madrid.

Per a l’alumne:

ANDERSEN, H. C. (2005): El patito feo, en Cuentos completos. Cátedra, Madrid.

DELIBES, M. (1990): El príncipe destronado. Destino, Barcelona.

FORSTER, E. M. (1970): Maurice. Alianza, Madrid.

GALINDO GALINDO, A. (2003): Inteligencia emocional para jóvenes. Pearson Alhambra, Madrid.

GOLDING, W. (1998): El señor de las moscas. Alianza, Madrid.

KIPLING, R. (2002): Capitanes intrépidos. Alianza, Madrid.

(2001): El libro de las tierras vírgenes.

Alianza, Madrid.

LIMB, S. (2005): Chica de casi 16. Una auténtica tortura. Anaya, Madrid.

McCOMBIE, K. (2003): El mundo de Ally. Espasa-Calpe, Madrid.

MISHIMA, Y. (2002): Confesiones de una máscara. Espasa-Calpe, Madrid.

VIVES, L. (1987): Diálogos sobre la educación. Alianza Editorial, Madrid.

Materials audiovisuals:

Al este del Edén, d’Elia Kazan (Estats Units, 1995)

Barrio, de Fernando León de Aranoa (Espanya, 1998)

Beautiful Thing, de Hettie MacDonald (Regne Unit, 1996)

El señor de las moscas, Harry Hook (Estats Units, 1990)

La costa de los mosquitos, de Peter Weir (Estats Units, 1986)

La extraña pareja, de Gene Sacks (Estats Units, 1968)

La gran familia, de Fernando Palacios (Espanya, 1962)

Máscara, de Peter Bodganovich (Estats Units, 1984)

Maurice, de James Ivory (Regne Unit, 1987)

Mentes peligrosas, de John N. Smith (Estats Units, 1995)

Rebelión en las aulas 2, de Peter Bodganovich (Estats Units, 1996)

Rebelión en las aulas, James Clavell (Regne Unit, 1967)

Pàgines d’Internet:

Les pàgines web sobre els temes de la unitat són infinites. N’oferim una selecció que pretén ser fidel a la pluralitat ideològica existent sobre aquests temes:

http://www.familiayeducacion.orghttp://www.iesf.es/cast/home.asphttp://www.islaternura.comwww.acosoescolar.comwww.educacionenvalores.orgwww.educaweb.comwww.forofamilia.org/


http://www.forofamilia.org/

http://www.educaweb.com/

http://www.educacionenvalores.org/

http://www.acosoescolar.com/

http://www.islaternura.com/

http://www.iesf.es/cast/home.asp

http://www.familiayeducacion.org/

www.joseantoniomarina.net www.naciongay.comwww.sexovida.com/educacion


http://www.sexovida.com/educacion

http://www.naciongay.com/

http://www.joseantoniomarina.net/

Unitat 2 Els drets humansObjectius, continguts, criteris d’avaluació i competències bàsiques

Objectius:

Reconèixer la dignitat que tenen totes les persones pel simple fet de ser persones.

Reconèixer que la idea de dignitat és el fonament dels drets humans.

Conèixer que els drets humans són el fruit d’un ardu procés històric en tots els ordres de la vida social: religió, filosòfic i, per descomptat, polític i social.

Conèixer la Declaració Universal de Drets Humans.

Conèixer les fites juridiconormatives en la concreció històrica dels drets humans.

Comprendre que els drets humans no són una realitat acabada, ni en la teoria ni en la pràctica.

Desenvolupar i expressar els sentiments i els afectes en les relacions interpersonals i participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants.


Utilitzar la informació per desenvolupar un sentiment crític.

Continguts:

La idea de la dignitat de les persones.

Els drets humans, el seu fonament en la dignitat de les persones i les seves característiques com a drets universals, imprescriptibles, inalienables,

exigibles, principis de legitimació i encarnació d’un ideal de justícia.

Els processos religiosos, filosòfics, socials i polítics que alimenten la Declaració Universal de Drets Humans.

Les tres generacions de drets: liberals, socials i de tercera generació.

Les fites normatives en la història dels drets humans, especialment la Declaració Universal de 1948.

Les limitacions teòriques i pràctiques que afecten els drets humans.

Criteris d’avaluació:

Reconèixer la dignitat intrínseca de les persones i la seva expressió en els drets humans que li són inherents.

Identificar les característiques bàsiques dels drets humans.

Conèixer la Declaració Universal de Drets Humans i valorar la importància de la seva positivació en un codi internacional.


Reconèixer els drets humans com el referent ètic compartit que ha de servir per jutjar comportaments i normes, tant privats com públics.

Assumir els valors de Justícia, Llibertat i Igualtat que encarnen els drets humans.

Promoure l’ús de l’argumentació moral a través del diàleg, respectant les opinions diferents i assumint l’exigència de fundar les posicions pròpies en arguments racionals.

Unitat 2 Els drets humansBibliografía i pàgines d’Internet d’interès

Per al professor:

BAIGORRI, J. A., CIFUENTES, L. M., ORTEGA, P., PICHEL, J. i TRAPIELLO, V. (2001): Los derechos humanos. Un proyecto inacabado. Laberinto, Madrid.

BELTRÁN, J. (1995): Guía de los derechos humanos. Pearson Alhambra, Madrid.

CAMPS, V. (1998): Evolución y características de los derechos humanos. Los fundamentos de los derechos humanos desde la filosofía y el derecho. EDAI, Madrid.

FERNÁNDEZ, E. (1984): Teoría de la justicia y derechos humanos. Debate, Madrid.

GARCÍA MORRIÓN, F. (1988): Los derechos humanos a lo claro. Popular, Madrid.

GIL, F., JOVER, G. i REYERO, D. (2001): La enseñanza de los derechos humanos. Paidós, Barcelona.

IGNATIEFF, M. (2003): Los derechos humanos como política e idolatría. Paidós, Barcelona.

MARINA, J. A. (2000): Crónicas de la ultramodernidad. Anagrama, Barcelona.

MARINA, J. A. i de la VÁLGOMA, M. (2000): La lucha por la dignidad. Anagrama, Barcelona.

PECES-BARBA, G. (1988): Escritos sobre derechos fundamentales. Eudema, Madrid.

VALENCIA VILLA, H. (1998): Los derechos humanos. Acento Editorial, Madrid.

VV AA (1985): Los fundamentos filosóficos de los derechos humanos. Ediciones del Serbal i UNESCO, Barcelona.

Per a l’alumne:

BAIGORRI, J. A., CIFUENTES, L. M., ORTEGA, P., PICHEL, J. i TRAPIELLO, V. (2001): Los derechos humanos. Un proyecto inacabado. Laberinto, Madrid.

BARREIRO BARREIRO, C. (1981): Derechos humanos, declaraciones solemnes, continuas violaciones. Salvat, Barcelona.

DÍAZ, E. (1982): La sociedad entre el derecho y la justicia. Salvat, Barcelona.

ENDE, M. (1973): Momo. Alfaguara, Madrid.

HERSCH, J. (1968): El derecho de ser hombre. Tecnos-UNESCO, Madrid.

KERR, J. (2002): Cuando Hitler robó el conejo rosa. Alfaguara. Madrid.

SERRA I FABRA, J. (2005): Donde el viento da la vuelta. Edebé, Barcelona.

TUCKERMANN, A. (1996): Muscha. Bruño, Madrid.


Arde Mississipp, d’Alan Parker (Estats Units, 1998)

El Bola, d’Achero Mañas (Espanya, 2000)

La lengua de las mariposas, de José Luis Cuerda (Espanya, 1999)

Novecento, de Bernardo Bertolucci (Itàlia, 1976)

Promesas, de Carlos Bolado i B. Z. Goldberg (Estats Units, 2001)

Tras el silencio, d’Angela Pope (Alemanya-Espanya-Regne Unit, 1996)


Las pàgines web sobre drets humans són incomptables. Recomanem visitar especialment la dels organismes internacionals: ONU, UNESCO, UNICEF, ACNUR, que es poden localitzar en les adreces següents (o a través de qualsevol cercador perquè, de vegades, les adreces canvien).

ONU:www.un.org/spanish

UNESCO:portal.unesco.org/es/ev.php-URL_ID=29011&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html

UNICEF:www.unicef.es

ACNUR:www.eacnur.org/index.cfm

ACNUDH:www.unhchr.ch/spanish/html/hchr_sp.htm

Amnistía Internacional:www.es.amnesty.org

http://www.es.amnesty.org/

http://www.unhchr.ch/spanish/html/hchr_sp.htm

http://www.eacnur.org/index.cfm

http://www.unicef.es/

http://www.un.org/spanish

Human Right Watch:www.hrw.org/spanish

Si es volen ampliar les adreces d’Internet relacionades amb els drets humans, es pot accedir a nombrosos enllaços des de:www.derechos.net/links/esp

http://www.derechos.net/links/esp

http://www.hrw.org/spanish

Unitat 3 Societats democràtiques del seglo XXIObjectius, continguts, criteris d’avaluació i competències bàsiques

Objectius

Conèixer els trets fonamentals del sistema social i democràtic de dret.

Conèixer els trets fonamentals dels sistemes totalitaris.

Comprendre la necessitat de les institucions com a mitjà de gaudi dels drets humans.

Conscienciar l’alumnat del significat històric de la democràcia, de les seves complexitats i problemes.

Utilitzar la informació per desenvolupar un pensament crític i resolutiu.


Continguts

Els diferents tipus d’autoritat política.

Democràcia, sobirania popular i sufragi universal.

Condicions per a la realització legítima del sufragi universal.

La separació de poders.

Antecedents dels sistemes democràtics contemporanis.

Els drets i les institucions que permeten gaudir-ne.

Les institucions públiques i la fiscalitat.

Els diferents tipus de totalitarismes.


Reconèixer la dignitat intrínseca de les persones i la seva expressió en els drets humans que li són inherents.

Reconèixer els principis democràtics i les institucions fonamentals que reclamen.

Identificar els principals serveis públics que han de garantir les administracions públiques.

Reconèixer la contribució de la ciutadania en la reclamació i el manteniment dels serveis públics, a través de la fiscalitat i el bon ús.



Coneixement dels drets humans i les obligacions que tenim com a ciutadans.

Coneixement de les formes d’organització dels estats i les seves institucions democràtiques.

Fomentar l’ús de l’argumentació moral a través del diàleg, respectant les diferents opinions i assumint l’exigència de fundar les posicions pròpies en arguments racionals.

Unitat 3 Societats democràtiques del segle XXIBibliografía, materials audiovisuals i pàgines d’Internet d’interès

Per al professor:

ÁGUILA, R. del, VALLESPÍN, F. i otros (1998): La democracia en sus textos. Alianza, Madrid.

BOBBIO, N. (1985): El futuro de la democracia. Plaza & Janés, Barcelona.

DAHL, R. A. (1992): La democracia y sus críticos. Paidós, Barcelona.

DUNN, J. (ed.) (1995): Democracia. El viaje inacabado (508 a.C.-1993 d.C.). Tusquets, Madrid.

HELD, D. (2001): Modelos de democracia. Alianza, Madrid.

LIJPHART, A. (1977): Democracia en las sociedades plurales. Prisma, Mèxic.

LINZ, J. J. (1987): La quiebra de las democracias. Alianza, Madrid.

MacPHERSON, C. B. (1987): La democracia liberal y su época. Alianza, Madrid.

NINO, C. S. (1977): La constitución de la democracia deliberativa. Gedisa, Barcelona.

PRZEWORSKI, A. (1995): Democracia y mercado. Cambridge University Press, Londres.

SARTORI, G. (1998): Teoría de la democracia. Alianza, Madrid.

TOURAINE, A. (1994): ¿Qué es la democracia? Temas de Hoy, Madrid.

Per a l’alumne:

CRESPO, J. A. (2004): La democracia real explicada a niños y jóvenes. FCE, Mèxic.

DÍAZ, E. (1982): La sociedad entre el derecho y la justicia. Salvat, Madrid.

PANIAGUA SOTO, J. L. (1984): Regímenes políticos. Salvat, Madrid.

RIVAS, M. (1998): El lápiz del carpintero. Alfaguara, Madrid.

SAVATER, F. (1992): Política para Amador. Ariel, Barcelona.

SWIFT, R. (2003): Democracia y participación. Fundació Intermón Oxfam, Barcelona.


Bichos, de John Lasseter (Estats Units, 1998)

El buen pastor, de Robert de Niro (Estats Units, 2006)

El viento que agita la cebada, de Ken Loach (Regne Unit, 2006)

Hormigas, d’Eric Darnell (Estats Units, 1998)

La caja de música, de Constantin Costa-Gabras (Estats Units, 1989)

La vida de los otros, de Florian Henckel-Donnersmarck (Alemanya, 2006)

Queimada, de Gillo Pontecorbo (Itàlia, 1969)

Tierra y Libertad, de Ken Loach (Regne Unit, 1995)


Com és obvi, un ampli nombre d’organismes internacionals (ONU, UNICEF, UNESCO, UE, OEA, Amnistia Internacional...) ofereixen continguts sobre democràcia i drets humans. Hi ha un article excel·lent a Viquipèdia sobre democràcia. També es poden visitar les pàgines dels partits polítics. Altres pàgines recomanables:

Viquipèdia (entrada del terme Democràcia):es.wikipedia.org/wiki/Democracia

Portal oficial del Ministeri de Justícia:www.justicia.es

Moviment mundial de joves per a la democràcia:www.ymd.youthlink.org/ymd/es/resources.html

Xarxa espanyola de democràcia participativa:www.ucm.es/info/femp/red.htm

http://www.ucm.es/info/femp/red.htm

http://www.ymd.youthlink.org/ymd/es/resources.html

http://www.justicia.es/

Unitat 4 L’Espanya democràticaObjectius, continguts, criteris d’avaluació i competències bàsiquesObjectius

Conèixer, assumir i valorar positivament els drets i obligacions que es deriven de la Constitució espanyola, identificant els valors que la fonamenten i acceptant-los com criteris per valorar èticament les conductes personals i col·lectives, així com les realitats socials.

Conèixer i apreciar els principis que fonamenten els sistemes democràtics i el funcionament de l’Estat espanyol i de la Unió Europea, prenent consciència del patrimoni comú i de la diversitat social i cultural.

Conèixer les institucions pròpies de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

Conscienciar l’alumnat del significat històric de la democràcia, de les seves complexitats i problemes.

Assumir els deures ciutadans en el manteniment dels béns comuns i el paper de l’Estat com a garant dels serveis públics.

Acceptar i practicar normes socials, així com assumir formes de convivència, organització i participació basades en el respecte i la cooperació.


Continguts

Els precedents històrics de la Constitució de 1978.

Espanya, monarquia parlamentària.

La separació de poders en la Constitució de 1978.

El catàleg de drets i llibertats en la Constitució de 1978.

El sistema econòmic i social en la Constitució de 1978.

El sistema tributari en la Constitució de 1978.

El nostre sistema territorial: les Comunitats Autònomes.

L’autonomia a Catalunya: l’Estatut, el Parlament i la Generalitat. La reforma de l’Estatut de 2006.

Espanya i la Unió Europea.


Reconèixer els principis democràtics i les institucions fonamentals que estableixen la Constitució espanyola i els Estatuts d’Autonomia.

Identificar els principals serveis públics que les administracions han de garantir.

Reconèixer la contribució dels ciutadans i mostrar actituds cíviques davant de situacions de la vida quotidiana.

Identificar la pluralitat cultural que articula l’Estat de les Autonomies.

Reconèixer les principals institucions pròpies de l’autogovern de Catalunya.


Coneixement de les formes d’organització dels estats i de les seves institucions democràtiques.

Desenvolupament de les competències interculturals que permeten una major cohesió social entre els diferents grups i cultures que integren les societats actuals.



Unitat 4 L’Espanya democràticaBibliografia i pàgines d’Internet d’interès

Per al professor:

ACOSTA SÁNCHEZ, J. (1998): Formación de la Constitución y jurisdicción constitucional. Tecnos, Madrid.

BLANCO VALDÉS, R. (2003): La Constitución de 1978. Alianza, Madrid.

CARRILLO, S. (2003): La memoria en retazos: recuerdos de nuestra historia más reciente. Plaza & Janés, Barcelona.

COLOMER VIADEL, A. (2002): Constitución Española. Civitas, Madrid.

DÍEZ RONCAL, Á. (1995): Mil cuarenta preguntas

sobre la Constitución. Tecnos, Madrid.

FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, G. (1999): Religión y poder: transición en la Iglesia española. Edilesa, Madrid.

PÉREZ LUÑO, A. E. (2003): Derechos Humanos, Estado Derecho y Constitución. Tecnos, Madrid.

Per a l’alumne:

TAMAMES, R. (1998): Introducción a la Constitución Española. Alianza, Madrid.

SANTAMARÍA LÓPEZ, A. (1989): Introducción al estudio de la Constitución Española. Larrauri, Bilbao.

VV AA (1981): España, 1978: una Constitución para el pueblo. Salvat, Barcelona.

CHIRBES, R. (2006): La caída de Madrid. Anagrama, Madrid.

CERCAS, J. (2001): Soldados de Salamina. Tusquets, Madrid.

MENDOZA, E. (1975): La verdad sobre el caso Savolta. Seix-Barral, Barcelona.


Días contados, d’Imanol Uribe (Espanya, 1994)

Dragón Rapide, de Jaime Camino (Espanya, 1986)

La escopeta nacional, de Luís García Belanga (Espanya, 1977)

La vaquilla, de Luis García Berlanga (Espanya, 1985)

Las bicicletas son para el verano, de Jaime Chávarri (Espanya, 1984)

Las verdes praderas, de José Luis Garci (Espanya, 1979)

Operación Ogro, de Gillo Pontecorvo (Espanya, 1979)

Raza, de José Luis Sáenz de Heredia (Espanya, 1941)

Soldados de Salamina, de David Trueba (Espanya, 2002)


Ministeri de Presidència. Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals. Text de les Constitucions espanyoles: http://www.cepc.es/Constit_española.asp

Página web institucional dedicada exclusivament a la Constitució Espanyola:http://www.constitucion.es/

Ministeri de Presidència. Centre d’Estudio Polítics i Constitucionals. Dossier Constitució. Base de Dades interactiva sobre Dret Constitucional:http://www.cepc.es/Bibliografias.asp

Les aventures de Ruedita, la Constitució Espanyola per a nens. Articles de la C.E. presentats per al públic infantil:http://www.lasaventurasderuedita.es/indice.html

Congrés dels Diputats: http://www.congreso.es/

Ministeri de Administracions Públiques: http://www.map.es


http://www.map.es/

http://www.congreso.es/

http://www.lasaventurasderuedita.es/indice.html

http://www.cepc.es/Bibliografias.asp

http://www.constitucion.es/

http://www.cepc.es/Constit_espa%C3%B1ola.asp

Unitat 5 Participació ciutadanaObjectius, continguts, criteris d’avaluació i competències bàsiquesObjectius

Conèixer, assumir i valorar positivament els drets i obligacions que deriven de la Declaració Universal de Drets Humans i de la Constitució espanyola, identificant els valors que la fonamenten i acceptant-los com criteris per valorar èticament les conductes personals i col·lectives, així com les realitats socials.

Conèixer la doble dimensió de la participació ciutadana, com a deure i com a compromís voluntari amb el públic.

Assumir els deures ciutadans en el manteniment dels béns comuns: pagament d’impostos i bon ús.

Conèixer els principis en els quals se sustenta el nostre sistema tributari.

Valorar el paper de l’Estat com a garant dels serveis públics.

Valorar la importància del deure ciutadà en relació amb la responsabilitat viària.

Valorar la importància de la participació en la vida política i en altres formes de participació ciutadana, com l’associacionisme o el voluntariat.

Fomentar la solidaritat, el respecte, la tolerància i el compromís.

Aproximar-se respectuosament a la diversitat personal i cultural.

Entrenar-se en el diàleg i el debat documentat i raonat.

Fomentar la recerca crítica d’informació i la utilització de les noves tecnologies.

Continguts

La doble condició de la participació ciutadana: deure i compromís.

Els drets tenen uns costos: el deure del finançament de la despesa pública mitjançant el pagament d’impostos (tipus d’impostos i fraus vinculats al seu impagament).

La doble dimensió del servei públic de la protecció civil: com a deure ciutadà i com a activitat de voluntariat.

El deure de la responsabilitat viària.

La participació ciutadana institucional en el servei públic mitjançant la participació política i sindical.

La participació ciutadana no institucional: associacionisme i voluntariat.


Conèixer l’existència de deures com a revers dels drets ciutadans.

Identificar les característiques més importants del deure de finançament de la despesa pública i dels principis en els quals se sustenta el sistema tributari.

Identificar i rebutjar el frau fiscal.

Conèixer les característiques principals de la protecció civil com a deure i com a acció voluntària.

Identificar els trets més característics d’una conducta que mostri responsabilitat viària, i entendre aquesta responsabilitat com a deure ciutadà.

Conèixer les formes més importants de participació ciutadana com a forma de compromís amb el fet públic, tant institucional (l’acció política, el sindicalisme), com no institucional (el voluntariat).

Identificar i rebutjar, a partir de fets reals o figurats, situacions


d’incompliment dels deures ciutadans o d’abús o mal ús dels béns públics.

Utilitzar el diàleg i el debat argumentat.

Utilitzar de forma crítica diferents fonts d’informació.

Participar cooperativament en les activitats de l’aula.


Desenvolupar competències generals en l’àmbit personal i públic pel que fa a l’adquisició d’habilitats per viure en

societat i exercir la ciutadania democràtica.

Reconèixer els drets i deures recollits en la Declaració Universal de Drets Humans i en la Constitució espanyola.

Desenvolupar i interioritzar valors com el respecte als deures democràtics, la cooperació, la solidaritat, la justícia i el compromís.

Desenvolupar la capacitat de treball en equip, l’argumentació raonada i la comunicació lingüística.

Analitzar críticament la publicitat i fer un ús reflexiu de les diferents fonts d’informació.


Unitat 5 Participació ciutadanaBibliografía, materials audiovisuals i pàgines d’Internet d’interès

Per al professor:

BOBBIO, N. (2000): El futuro de la democracia. FCE, Mèxic.

DAHL, R. A. (1999): La democracia: una guía para los ciudadanos. Taurus, Madrid.

HABERMAS, J. (1999): La inclusión del otro. Estudios de teoría política. Paidós, Barcelona.

IBARRA, P. i TEJERINA, B. (eds.) (1998): Movimientos sociales. Trotta, Madrid.

MONTAGUT, P., ZUBERO, I., PETRUS, A., ORDUNA, G., GARCÍA, A. i GARCÍA ROCA, X. (2003): Voluntariado: La lógica de la ciudadanía. Ariel, Barcelona.

RUBIO-CARRACEDO, J., ROSALES, J. M. i TOSCANO MÉNDEZ, M. (eds.) (2000): Retos pendientes en ética y política. Trotta, Madrid.

SARTORI, G. (1998): Homo videns. La sociedad teledirigida. Taurus, Madrid.

(1999): Partidos y sistema de partidos. Alianza, Madrid.

SEQUEIROS, L. (1997): Educar para la Solidaridad. Octaedro, Barcelona.

WEBER, MAX (1996): El político y el científico. Alianza, Madrid.

Per a l’alumne:

SAVATER, F. (1994): Política para Amador. Ariel, Barcelona.

HUXLEY, A. (2003): Un mundo feliz. Plaza & Janés, Barcelona.

ORWELL, G. (2005): 1984. Destino, Barcelona.

(2003): Rebelión en la granja. Destino, Barcelona.


Fahrenheit 9/11, de Michael Moore (Estats Units, 2004)

Germinal, de Claude Berri (Bèlgica-França-Itàlia, 1993)

JFK, d’Oliver Stone (Estats Units, 1991)

La ciudad de la alegría, de Roland Joffé (Regne Unit-França, 1992)

Papá está en viaje de negocios, d’Emir Kusturica (Iugoslàvia, 1985)

Sacco y Vanzetti, de Giuliano Montaldo (Itàlia-França, 1971)

Sostiene Pereira, de Roberto Faenza (Portugal, 1996)


Si es volen tractar temes relacionats amb els joves i la conducció es pot consultar:

ATIENZA, M., BLASCO, R. i FERNÁNDEZ, V.: Seguridad vial. Los jóvenes y la velocidad. Treball d’investigació juvenil de l’Obra Social de Caja España. A: http://www.cajaespana.es/Images/06_tcm25-27983.pdf

Classificació de blogs de partits polítics disponible a: http://www.alianzo.com/top-blogs/spain/politica

Nombroses pàgines web de partits polítics i sindicats d’Espanya disponibles a:http://www.famma.org/enlaces/partidos_sind.htm

En el Llibre de l’alumne, s’indica l’enllaç de Protecció Civil (pàg. 70).


http://www.famma.org/enlaces/partidos_sind.htm

http://www.alianzo.com/top-blogs/spain/politica

http://www.cajaespana.es/Images/06_tcm25-27983.pdf

http://www.cajaespana.es/Images/06_tcm25-27983.pdf

Unitat 6 La lluita contra la discriminacióObjectius, continguts, criteris d’avaluació i competències bàsiquesObjectius

Identificar les situacions de conculcació de la dignitat humana i dels drets humans corresponents.

Valorar críticament les desigualtats i rebutjar la discriminació de la dona, així com la motivada per raó d’ètnia, orientació sexual, creences religioses o classe social.

Valorar la defensa de la igualtat de drets i oportunitats per a totes les persones.

Valorar la conquesta dels drets de les dones i la seva situació en el món actual.

Fomentar la solidaritat, el respecte, la no-violència, la tolerància i el compromís.

Prendre consciència de les principals causes dels tipus de discriminació més habituals.

Conèixer la pertorbació de la convivència i de les diferents formes de violència que són conseqüència de la discriminació.

Realitzar una aproximació respectuosa a la diversitat personal i cultural.

Practicar el diàleg i el debat argumentat i raonant.

Utilitzar diferents fonts d’informació de manera crítica i manipular les noves tecnologies.

Continguts

La discriminació com a atemptat contra la dignitat de les persones.

La discriminació de la dona: causes (nocions de “masclisme” i “sexisme”), conseqüències

(diferents formes i graus de violència contra la dona) i mesures per a la seva eradicació.

La conquesta inacabada dels drets de les dones. La noció de “feminisme”.

La discriminació per raó d’ètnia: causes (noció de “racisme” i el seu pseudoargument científic), conseqüències (diferents formes i graus de violència per raó d’ètnia) i mesures eradicadores.

La discriminació per raó d’orientació sexual: causes i conseqüències principals.

La discriminació per opció religiosa: causa i conseqüències principals. Mesures correctores (noció de “tolerància”) i límit del dret de la llibertat de culte.

La discriminació per raó de classe: causes, conseqüències i mesures pal·liatives.


Identificar, a partir de fets rels o figurats, les situacions de discriminació cap a persones de diferent origen, gènere, credo, orientació afectivosexual, classe, etc.

Identificar els drets humans conculcats per les diferents formes de discriminació.

Conèixer la noció, les causes, les conseqüències i les possibles mesures resolutives o pal·liatives de la discriminació de la dona, així com la motivada per pertinença a una ètnia, per orientació sexual, per opció religiosa o per raó de classe.



Utilitzar críticament diferents fonts d’informació.

Participar activament en les activitats de l’aula.


Desenvolupar competències generals en l’àmbit personal i públic pel que fa a l’adquisició d’habilitats per viure en societat i per exercir la ciutadania democràtica.

Reconèixer els drets i deures continguts en la Declaració Universal

de Drets Humans i en la Constitució espanyola, així com les situacions que els vulneren.

Desenvolupar i interioritzar valors com ara el respecte als deures democràtics, la cooperació, la solidaritat, la justícia, el compromís i la no-violència.


Analitzar críticament la publicitat i fer un ús reflexiu de les diferents formes d’informació.


Unitat 6 La lluita contra la discriminacióBibliografía, materials audiovisuals i pàgines d’Internet d’interès

Per al professor:

CAMPS, V. (1998): El siglo de las mujeres. Cátedra, Madrid.

DAVIS, A. Y. (1981): Mujeres, raza y clase. Akal, Madrid.

IBAN, Y. i FERRARI, S. (1998): Derecho y religión en Europa occidental. McGraw-Hill, Madrid.

SEGALEN, M. (2000): Antropología histórica de la familia. Taurus, Madrid.

TEZANOS, J. F. (2001): La sociedad dividida. Biblioteca Nueva, Madrid.

VALCÁRCEL, A. (2004): La política de las mujeres. Cátedra, Madrid.

VIGARELLO, G. (1999): Historia de la violación. Siglos XVI-XX. Cátedra, Madrid.

VOLTAIRE (2002): Tratado sobre la Tolerancia. Espasa-Calpe, Madrid.

WALLERSTEIN, I. (1979): El moderno sistema mundial. Siglo XXI, Madrid.

WRIGHT, E. O. (1994): Clases. Siglo XXI, Madrid.

Per a l’alumne:

BEN JELLOUN, T. i SAVATER, F. (1998): Papá, ¿qué es el racismo? Alfaguara, Madrid.

CALVO BUEZAS, T. (1990): ¿España racista? Voces payas sobre los gitanos. Anthropos, Barcelona.

KEISER, H. (1987): La llamada del muecín. SM, Madrid.

LESSING, G. E. (1985): Natán el sabio. Espasa-Calpe, Madrid.

SHARON, G. (1984): La discriminación de la mujer. Molino, Barcelona.

VIOLI, P. (1991): El infinito singular. Cátedra, Madrid.


Agua, de Deepa Mehta (Canadà, 2005)

Antes que anochezca, de Julian Schnabel (Estats Units, 2000)

Con el viento solano, de Mario Camus (Espanya, 1966)

Crash, de Paul Huggis (Estats Units, 2004)

El color púrpura, de Steven Spielberg (Estats Units, 1985)

Los lunes al sol, de Fernando León (Espanya, 2002)

Man to Man, de Régis Wargnier (França-Sud-àfrica-Regne Unit, 2006)

No sin mi hija, de Brian Gilbert (Estats Units, 1991)

Osama, de Siddiq Barman (Afganistan-Japó-Irlanda, 2003)


Per aquesta unitat, es molt recomanable visitar la web que a continuació s’indica, perquè en els “Quaderns d’Anàlisis” es tracten una gran varietat de temes relacionats amb les diferents formes de discriminació:www.movimientocontralaintolerancia.com

Una presentació relativament senzilla dels aspectes psicològics del maltractament en la parella es pot trobar a: http://www.sec.es/publicaciones/congresos/3CongresoSAC/ponencias/Aspectos%20psicologicos%20de%20la%20pareja%20maltratada.pdf

El centre de documentació de l’Institut de la Dona proporciona els principals enllaços amb pàgines sobre la dona a Europa, així com informació sobre les biblioteques i les bases de dades relacionades amb el tema de la dona que existeixen en les Comunitats autònomes d’Espanya. Disposa també de bibliografia abundant i vídeos per a l’educació no sexista:http://www.mtas.es/mujer/servicios/centro_documentacion/index.html

Per a consultar bibliografia i altres recursos sobre la questió del gènere i de la violència contra les dones, es pot visitar:http://www.amnistiainternacional.org/publica/muj_tallersen/bibliografia.pdf


http://www.amnistiainternacional.org/publica/muj_tallersen/bibliografia.pdf

http://www.amnistiainternacional.org/publica/muj_tallersen/bibliografia.pdf

http://www.sec.es/publicaciones/congresos/3CongresoSAC/ponencias/Aspectos%20psicologicos%20de%20la%20pareja%20maltratada.pdf



http://www.movimientocontralaintolerancia.com/

Sobre persecució dels cristians, podeu consultar: www.releaseinternational.org


http://www.releaseinternational.org/

Unitat 7 Desenvolupament sostenible i consum responsableObjectius, continguts, criteris d’avaluació i competències bàsiques

Objectius

Valorar de forma crítica les desigualtats i implicacions del procés de globalització i interdependència en el camp del medi ambient, el comerç i el consum.

Fomentar la consciència de la interrelació existent entre canvi climàtic, consum i comerç responsable amb la vulneració dels drets humans de tercera generació.

Assumir responsabilitats i deures cívics en relació amb la conservació mediambiental i el consum responsable.

Valorar la importància de la participació en la vida política o altres formes de participació ciutadana, com la cooperació, l’associacionisme i el voluntariat.

Fomentar la solidaritat, el respecte, la tolerància i el compromís.

Practicar el diàleg i el debat documentat i raonat.

Fomentar la recerca crítica de la informació i la manipulació de les noves tecnologies.

Continguts

La globalització dels problemes mediambiental i la vulneració dels drets humans de tercera generació.

Principals problemes mediambientals (pèrdua de la biodiversitat, efecte hivernacle, ampliació del forat de la capa d’ozó, pluja àcida, desforestació i desertització), principals causes d’aquests problemes i mesures correctores.

Desenvolupament sostenible: noció i principals elements d’aquesta nova relació entre economia, naturalesa i consum.

El comerç internacional d’herència colonial: trets principals i conseqüències.

El consum responsable.


Identificar i rebutjar, a partir de fets reals o figurats, aquelles situacions d’incompliment dels deures ciutadans o d’abús o mal ús de la naturalesa, considerada com el bé públic per excel·lència.

Identificar els principals problemes mediambientals globals, la seva interrelació i les mesures correctores.

Identificar la noció de desenvolupament sostenible i els principals elements que composen aquest plantejament.

Reconèixer les diferències entre el comerç just i la situació heretades dels segles anteriors.

Conèixer els trets propis d’un consum responsable.


Utilitzar de forma crítica diferents fonts d’informació.

Participar de forma cooperativa en les activitats de l’aula.


Desenvolupar la competència social i ciutadana mitjançant la presa de consciència de les implicacions


mediambientals que suposa la globalització.

Contribuir al desenvolupament de la dimensió ètica i ciutadana, en afavorir el reconeixement dels valors de l’entorn i la seva avaluació en la presa de decisions.

Contribuir a l’assumpció de responsabilitats i deures cívics.


Analitzar de forma crítica la publicitat i fer un ús reflexiu de les diferents fonts d’informació.


Unitat 7 Desenvolupament sostenible i consum responsableBibliografia, materials audiovisuals i pàgines d’Internet d’interès

Per al professor:

BECK, U. (1994): La sociedad del riesgo: hacia una nueva modernidad. Paidós, Barcelona.

CANTOS, E. (1998): El porqué del comercio justo: Hacia unas relaciones Norte-Sur más equitativas. Icaria, Barcelona.

FRIEDEN, J. A. (2006): Capitalismo global: el trasfondo económico de la historia del siglo XX. Crítica, Barcelona.

INTERMÓN (1997): Comercio justo, consumo responsable: nuevas perspectivas de las relaciones comerciales Norte-Sur. Fundació Intermón Oxfam, Barcelona.

KLEIN, N. (2000): No logo. El poder de las marcas. Paidós, Barcelona.

LABANDEIRA VILLOT, X. (2000): Economía ambiental. Pearson Alhambra, Madrid.

NEBEL, W. (1999): Ciencias ambientales. Ecología y desarrollo sostenible. Pearson Alhambra, Mèxic.

NOVO, M. (2006): El desarrollo sostenible. Pearson Alhambra, Madrid.

RIECHMANN, J. (2005): Comerse el mundo: sobre ecología, ética y dieta. Editorial del Genal, Málaga.

TOHARIA, M. (2006): El calentamiento global y el futuro del planeta. Debate, Barcelona.

Per a l’alumne:

ATTENBOROUGH, D. (1989): El planeta viviente. Salvat, Barcelona.

CLEMÉNT, C. (2006): El segundo viaje de Teo. Siruela, Madrid.

DELIBES, M. (2006): La tierra herida. Destino, Barcelona.

EALES, S. (1992): El libro del ecohumor. SM, Madrid.

HARE, T. (1990): El efecto invernadero. SM, Madrid.

RONDININI, C. (2000): La ecología. Editex, Madrid.

SCHEURMANN, E. (comp.) (2000): Los papalagi. RBA, Barcelona.


Al calor de las chimeneas, d’Enrique Pacheco (Espanya, 2006)

Bailando con lobos, de Kevin Costner (Estats Units, 1990)

Dersu Uzala, d’Akira Kurosawa (Rússia, 1975)

El día de mañana, de Roland Emmerich (Estats Units, 2004)

La fuente, de Martin Marezek (República Txeca, 2005)

La selva esmeralda, de John Boorman (Regne Unit, 1985)

Un tipo genial, de Bill Forsyth (Regne Unit, 1983)

Una verdad incómoda, de Davis Guggenheim (Estats Units, 2006)


Pàgina web depenent de la Càtedra UNESCO de sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya:http://portalsostenibilidad.upc.edu/index.php

Sobre consum responsable en l’àrea d’educació ecològica:www.ecologistasenaccion.org

Enllaços d’interès per a l’educació ambiental a:http://www.miliarium.com/Paginas/Formacion/pdg.htm

Per accedir al Protocol de Kyoto:http://unfccc.int/resource/docs/convkp/kpspan.pdf

Sobre el comerç just:www.setem.org

Observatori de multinacionals: www.corporatewatch.org

Coordinadora Estatal de Comerç Just: www.comerciojusto.com


http://www.comerciojusto.com/

http://www.corporatewatch.org/

http://www.setem.org/

http://unfccc.int/resource/docs/convkp/kpspan.pdf

http://www.miliarium.com/Paginas/Formacion/pdg.htm

http://www.miliarium.com/Paginas/Formacion/pdg.htm

http://www.ecologistasenaccion.org/

http://portalsostenibilidad.upc.edu/index.php


Unitat 8 GlobalitzacióObjectius, continguts, criteris d’avaluació i competències bàsiques

Objectius

Prendre consciència del procés de globalització i interdependència en els àmbits econòmic, polític i cultural.

Identificar els principals organismes supranacionals i valorar de forma crítica el paper que exerceixen.

Identificar els trets propis de les migracions en el món contemporani, així com les causes principals.

Prendre consciència de la possibilitat d’articular la convivència plural entorn al respecte dels drets humans.

Conèixer els límits del relativisme cultural.

Assumir els valors de solidaritat, respecte, tolerància i compromís.

Reconèixer la diversitat personal i cultural, així com la seva dimensió enriquidora.

Utilitzar el diàleg i el debat documentat i raonat.

Utilitzar de forma crítica diferents fonts d’informació i les noves tecnologies.

Continguts

La globalització: noció i característiques actuals.

La globalització econòmica: factors determinants i àmbits d’exclusió.

La globalització política: antecedents i principals desafiaments.

La globalització cultural: trets definitoris.

Principals perills de la globalització i possibles mesures per combatre’ls.

El paper dels organismes internacionals i de la societat civil en el món globalitzat.

Les migracions com a conseqüència de la globalització.

Principals causes de les migracions.

Europa i Espanya com a fonts d’emigració i receptores d’immigració.

Interculturalitat i drets humans. Límits del relativisme cultural.


Conèixer els trets de la globalització en les seves vessants econòmica, política i cultural.

Identificar els principals perills de la globalització i les mesures que els poden neutralitzar.

Identificar els trets de les societats actuals i les actituds responsables de la millora de la convivència.

Conèixer la noció de “migració” i les causes principals.

Reconèixer les migracions com a conseqüència de la globalització, així com el doble caràcter d’emissores d’emigració i receptores d’immigració d’Europa i Espanya.

Identificar les característiques de la globalització en relació amb el paper que exerceixen la informació i la comunicació en el món actual.

Identificar, com a conseqüència de la globalització, la interdependència en la vida de les persones de diferents parts del món, així com les repercussions que determinades formes de vida del món desenvolupat tenen en els països en vies de desenvolupament.


Valorar de forma crítica el paper dels organismes internacionals i de la societat civil en el món globalitzat.


Desenvolupar competències generals en l’àmbit personal i públic, pel que fa a l’adquisició d’habilitats per viure en societat i per exercir la ciutadania democràtica.

Desenvolupar i interioritzar valors com el respecte, la cooperació, la solidaritat, la justícia i el compromís.


Realitzar una anàlisi crítica de la publicitat i un ús reflexiu de les diferents fonts d’informació.


Unitat 8 GlobalitzacióBibliografia, materials audiovisuals i pàgines d’Internet d’interés

Per al professor:

BECK, U. (2002): ¿Qué es la globalización? Falacias del globalismo. Respuestas a la globalización. Paidós, Barcelona.

CASTELLS, M. (1997): La era de la información. Alianza, Madrid.

GIDDENS, A. (2000): Un mundo desbocado. Los efectos de la globalización en nuestras vidas. Taurus, Madrid.

HELD, D., McGREW, A., GOLDBLATT, D. i PERRATON, J. (2002): Transformaciones globales. Oxford University Press, Mèxic.

MEDINA RIVILLA, A. (2004): Interculturalidad. Formación del profesorado y educación. Diversidad y educación inclusiva. Enfoques metodológicos y estratégicos para una enseñanza colaborativa. Pearson Alhambra, Madrid.

MARTÍNEZ BENLLOCH, I. (2005): Población inmigrante: su integración en la sociedad española. Pearson Alhambra, Madrid.

MUÑOZ, B. (2005): La cultura global. Pearson Alhambra, Madrid.

SEN, A. (1999): Ética y economía. Alianza, Madrid

(2004): Nuevo examen de la desigualdad. Alianza, Madrid.

VIDAL-BENEYTO, J. (dir.) (2003): Hacia una sociedad civil global. Taurus, Madrid.

Per a l’alumne:

ALBANELL, P. (2007): ¿Es tuyo? Anaya, Madrid.

ESTEFANÍA, J. (2001): Hij@, ¿qué es la globalización? Aguilar, Madrid.

MOUSTAKI, G. (2007): Siete cuentos fronterizos. Belacqua, Barcelona.

NAÏR, S. (2001): La emigración explicada a mi hija. Plaza & Janés, Barcelona.

VV AA (2005): Inmenso Estrecho: cuentos sobre inmigración. Kailas, Madrid.


11´09´´01, pel∙lícula col∙lectiva (França, 2002)

El norte, de Gregory Nava (Estats Units, 1984)

El señor Ibrahim y las flores del Corán, de François Dupeyron (França, 2003)

Hijos de los hombres, de Alfonso Cuarón (Regne Unit- Estats Units, 2006)

Las cartas de Alou, de Montxo Armendáriz (Espanya, 1990)

Pan y rosas, de Ken Loach (Regne Unit, 2000)

Privatizando el mundo, de Carole Poliquin (Canadà, 2003)

Un franco, 14 pesetas, de Carlos Iglesias (Espanya, 2006)


En l’apartat “Recursos” de la pàgina web que s’indica a continuació existeix un seguit de guies temàtiques sobre una gran diversitat de temes relacionats amb la unitat: Refugiats, Banca ética, Immigració a Espanya, Banc Mundial i FMI, Objectius del Mil∙leni, etc.:www.canalsolidario.org

Per a informar-se sobre el món del treball i la globalització, es pot consultar:http://www.gobernabilidad.cl/modules.php?name=News&new_topic=3

Sobre contrainformació telemàtica orientada als moviments socials, existeixen aquests altres portals:http://www.gobernabilidad.cl/modules.php?name=News&new_topic=3http://www.indymedia.org/es/index.shtml

La Associació per a la Fixació d’Impostos a les Transaccions Financeres per a Ajudar els Ciutadans i Ciutadanes (Attac) és present en molts països i les seves activitats inclouen una gran diversitat de qüestions: l’OMC i les institucions financeres internacionals, deute, fixació d’impostos en les transaccions financeres, paradisos fiscals, serveis públics, aigua, zones de lliure comerç, etc.:www.attac.org/?lang=es


http://www.attac.org/

http://www.indymedia.org/es/index.shtml

http://www.gobernabilidad.cl/modules.php?name=News&new_topic=3




http://www.canalsolidario.org/

Unitat 9 La pobresaObjectius, continguts, criteris d’avaluació i competències bàsiques

Objectius

Reconèixer els drets de les dones, valorar la diferència de sexes i la igualtat de drets entre ells i rebutjar els estereotips i prejudicis que suposa discriminar les dones respecte als homes.

Valorar la importància de la participació en la vida política o altres formes de participació ciutadana, com la cooperació, l’associacionisme i el voluntariat.

Conèixer les causes que provoquen la violació dels drets humans, la pobresa i la desigualtat, així com la relació entre els conflictes armats i el subdesenvolupament.

Valorar les accions encaminades a la consecució de la pau i la seguretat, i la participació activa com a mitjà per aconseguir un món més just.

Reconèixer els principals conflictes socials i morals del món actual i desenvolupar una actitud crítica davant dels models que transmeten els mitjans de comunicació.

Reconeixe’s membre d’una ciutadania global i manifestar comportaments solidaris amb les persones i els col·lectius desfavorits.




Continguts

La pobresa com a negació del gaudi dels drets humans. Pobresa absoluta i relativa.

Riscos de la lluita contra la pobresa.

El caràcter circular de la pobresa: les causes en son també les conseqüències.

La feminització de la pobresa.

Mesures econòmiques necessàries per lluitar contra la pobresa.

Mesures juridicopolítiques, ecològiques, sanitàries, d’informació i educació per lluitar contra la pobresa.


Identificar i rebutjar, a partir de l’anàlisi de fets reals o figurats, les situacions de discriminació respecte a persones d’origen, ideologia, religió, orientació afectivosexual i altres diferents, respectant les diferències personals i mostrant una autonomia de criteri.

Utilitzar diferents fonts d’informació i considerar les diferents posicions i alternatives existents en els debats que es plantegin sobre problemes i situacions de caràcter local o global.

Identificar els principis bàsics de la Declaració Universal de Drets Humans i la seva evolució, distingir situacions de violació d’aquests drets i reconèixer i rebutjar les desigualtats de fet i de dret, en particular aquelles que afecten les dones.

Identificar les característiques de la globalització i el paper que hi exerceixen els mitjans de comunicació. Reconèixer les relacions que existeixen entre la societat en la qual es viu i la vida de les persones d’altres parts del món.

Reconèixer l’existència de conflictes i el paper que hi exerceixen les organitzacions internacionals i les forces de pacificació. Valorar la importància de les lleis i la participació humanitària per pal·liar les conseqüències dels conflictes.


Prendre consciència dels problemes socials, tant nacionals com mundials, i analitzar-los de forma crítica.

Defensar la igualtat de drets per a totes les persones.

Afavorir la comprensió mútua a partir del desenvolupament d’actituds tolerants i solidàries.


Estudiar casos que suposin una presa de posició sobre els problemes socials i les possibles solucions, buscant el compromís personal a través de la participació en projectes personals o col·lectius.

Unitat 9 La pobresaBibliografía, materials audiovisuals i pàgines d’Internet d’interés

Per al professor:

AMIN, S. i HOUCART, F. (eds.) (2003): Globalización de las resistencias. El estado de las luchas 2003. Icaria, Barcelona.

DUBOIS, A., MILLÁN, J. L. i ROCA, J. (coord.) (2001): Capitalismo, desigualdades y degradación ambiental. Icaria, Barcelona.

MADELEY, J. (2003): El comercio del hambre. Fundació Intermón Oxfam, Barcelona.

RAVENTÓS, D. (coord.) (2001): La Renta Básica. Por una ciudadanía más libre, más igualitaria y más fraterna. Ariel, Barcelona.

STALKER, P. (2000): El proceso de globalización mundial, hacia la ciudadanía global. Fundació Intermón Oxfam, Barcelona.

(2004): Emigrar no es una ganga, mitos y realidades. Fundació Intermón Oxfam, Barcelona.

WAYNE, E. (2003): Casino mundial. Claves de la globalización económica. Fundació Intermón Oxfam, Barcelona.

Per al alumne:

ANDERSEN, H. C. (2004): La pequeña cerillera. Anaya, Madrid.

ZIEGLER, J. (2000): El hambre en el mundo explicada a mi hijo. Muchnick Editores, Barcelona.

(2003): Los nuevos amos del mundo. Destino, Barcelona.

SEABROOKE, J. (2004): El mundo pobre. Fundació Intermón Oxfam, Barcelona.

NAÏR, S. (2001): La inmigración explicada a mi hija. Plaza & Janés, Madrid.


El príncipe y el mendigo, de Richard Fleischer (Estats Units, 1977)

La ciudad de la alegría, de Roland Joffé (Estats Units, 1992)

La estrategia del caracol, de Sergio Cabrera (Colòmbia, 1993)

La rosa púrpura del Cairo, de Woody Allen (Estats Units, 1985)

Las cenizas de Ángela, d’Alan Parker (Regne Unit, 1999)

Las uvas de la ira, de John Ford (Estats Units, 1940)

Lazarillo de Tormes, de Fernando Fernán Gómez (Espanya, 2000)

Los lunes al sol, de Fernando León de Aranoa (Espanya, 2000)

Los santos inocentes, de Mario Camus (Espanya, 1984)

Oliver Twist, de Roman Polanski (Estats Units, 2005)

Víctimas de la pobreza, de Francisco Guerrero (Mèxic, 1986)


De pàgines web sobre la pobresa, n’hi ha moltíssimes. Tots els organismes internacionals (Banc Mundial, ONU, UNICEF, UNESCO, FAO, UE, Comunitat d’Estats Iberoamericans, etc.) aporten informació rellevant sobre la pobresa. El mateix succeeix amb moltíssimes ONG, entre les quals reconeixem les de Càrites, Mans Unides, Intermón Oxfam o Ajuda en Acció. Si voleu consultar informació molt interessant també en anglès i en francès, només cal que entreu en un cercador i escriviu el nom de qualsevol d’aquestes institucions.