72
1 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 PRESENTACIÓ, A CÀRREC DE LLUÍS MIQUEL PÉREZ INTRODUCCIÓ: REUS EN LA PRIMAVERA DE 2011 1. CREACIÓ D’OCUPACIÓ I DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA 1.1. Polítiques actives d’ocupació 1.2. Dinamització econòmica i innovació 1.3. Comerç, turisme i promoció de ciutat 2. REFORÇAMENT DE LES POLÍTIQUES SOCIALS 2.1. Salut i benestar 2.2. Educació i coneixement 2.3. Joventut i emancipació 2.4. Cultura transformadora 2.5. Esport i activitat física 3. UNA CIUTAT CONVIVENCIAL I SEGURA 3.1. Immigració i diversitat 3.2. Seguretat ciutadana 4. UNA CIUTAT BEN ESTRUCTURADA I SOSTENIBLE 4.1. Urbanisme i territori 4.2. Medi ambient i sostenibilitat 5. UNA CIUTAT AMB PARTICIPACIÓ I BONA GESTIÓ 5.1. Participació ciutadana 5.2. Política fiscal i gestió municipal Pàg. 3 Pàg. 4 Pàg. 8 Pàg. 9 Pàg. 12 Pàg. 16 Pàg. 20 Pàg. 21 Pàg. 25 Pàg. 29 Pàg. 33 Pàg. 36 Pàg. 40 Pàg. 41 Pàg. 46 Pàg. 50 Pàg. 51 Pàg. 56 Pàg. 61 Pàg. 62 Pàg. 66

Programa de Govern PSC Reus

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Programa de Govern del PSC de Reus eleccions municipals 22 de maig de 2011

Citation preview

Page 1: Programa de Govern PSC Reus

1PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

PRESENTACIÓ, A CÀRREC DE LLUÍS MIQUEL PÉREZ

INTRODUCCIÓ: REUS EN LA PRIMAVERA DE 2011

1. CREACIÓ D’OCUPACIÓ I DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA

1.1. Polítiques actives d’ocupació1.2. Dinamització econòmica i innovació1.3. Comerç, turisme i promoció de ciutat

2. REFORÇAMENT DE LES POLÍTIQUES SOCIALS

2.1. Salut i benestar2.2. Educació i coneixement2.3. Joventut i emancipació2.4. Cultura transformadora2.5. Esport i activitat física

3. UNA CIUTAT CONVIVENCIAL I SEGURA

3.1. Immigració i diversitat3.2. Seguretat ciutadana

4. UNA CIUTAT BEN ESTRUCTURADA I SOSTENIBLE

4.1. Urbanisme i territori4.2. Medi ambient i sostenibilitat

5. UNA CIUTAT AMB PARTICIPACIÓ I BONA GESTIÓ

5.1. Participació ciutadana5.2. Política fiscal i gestió municipal

Pàg. 3

Pàg. 4

Pàg. 8

Pàg. 9Pàg. 12 Pàg. 16

Pàg. 20

Pàg. 21 Pàg. 25Pàg. 29Pàg. 33Pàg. 36

Pàg. 40

Pàg. 41Pàg. 46

Pàg. 50

Pàg. 51Pàg. 56

Pàg. 61

Pàg. 62Pàg. 66

Page 2: Programa de Govern PSC Reus

2 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

Edita Partit dels Socialistes de CatalunyaAgrupació local de Reus

Plaça del Castell, 1, 1r. pis43201 Reus

Tel.: 977 343 999www.lluismiquelperez.cat

Page 3: Programa de Govern PSC Reus

3PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

Un programa pensat per governar Reus

En les següents pàgines es desenvolupa el Programa de Govern que els homes i dones de la candidatura PSC-Progrés Municipal proposem per a Reus en el període 2011-2015.

És un document elaborat a partir de múltiples aportacions. La variable local ha estat la font d’inspiració més important, ja que és el projecte que presentem a les eleccions municipals del diumenge 22 de maig de 2011. Per això, en el seu procés d’elaboració hem tingut en compte tot un seguit d’instruments de planificació local previstos per als propers anys, començant pel Pla Estratègic i Agenda 21 Reus Demà, i passant per tot un seguit de plans sectorials elaborats per les regidories, organismes i empreses municipals.

També incorpora el bagatge dels balanços polítics del mandat que ara acaba, i les propostes que els regidors i les regidores actuals formulen per als propers quatre anys. Un factor a tenir molt en compte, perque la feina feta ha estat molt important i perque disposem de molts projectes ja programats que es poden aplicar immediatament.

El document inclou, a més, tot un seguit de propostes provinents de la participació de desenes de persones de Reus que ens han fet arribar les seves idees sobre allò que convé fer a la ciutat els propers anys. Són suggeriments recollits via Internet i també en els múltiples contactes que hem mantingut els darrers mesos amb diferents col·lectius: treballadors, empresaris, les AMPA, sector salut, entitats veïnals, gent de la cultura, esportistes, etc...

Amb tots aquests materials hem aprovat un Programa de Govern que segueix l’ordre de prioritats que tenim per als propers anys: ocupació, economia, promoció, salut, educació, joventut, cultura, esport, convivència, seguretat, urbanisme, sostenibilitat, participació i gestió municipal.

Com podreu comprovar, es tracta d’un Programa pensat per governar Reus a partir del mateix dia 23 de maig. Un Programa que abasta tots els aspectes de la realitat ciutadana amb profun-ditat i coneixement de causa, organitzat en 14 apartats i en prop de 320 propostes concretes. Estic convençut que cap altra formació pot presentar una programació tan rica i detallada com la nostra.

Finalment, és un Programa de Govern que reflecteix el pensament i el sentiment d’una gran majoria de la ciutadania de Reus. Vivim temps en què ens calen consensos amplis per afrontar el futur, amb decisió i seguretat, però sense admetre la marxa enrere en les conquestes socials que hem assolit des de la recuperació democràtica.

Si penses en Reus, si vols el millor per a la ciutat, per a la teva família i per a tu, aquesta és la millor elecció que pots fer el proper 22 de maig.

Lluís Miquel Pérez i SeguraCandidat a l’Alcaldia de Reus pel PSC-Progrés Municipal

Page 4: Programa de Govern PSC Reus

4 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

REUS EN LA PRIMAVERA DE 2011

La convocatòria de les eleccions municipals del 22 de maig és una bona ocasió per fer ba-lanç sobre la situació actual de Reus, analitzar quines polítiques s’han impulsat a la ciutat els darrers anys i valorar les propostes de futur que formulen els partits que es presenten als comicis. Per començar aquesta anàlisi, val la pena que fem una breu mirada retrospec-tiva.

En aquest sentit, els socialistes pensem que el canvi de segle i de mil·lenni va suposar un veri-table revulsiu per a Reus. En aquell període es van portar a terme els treballs dels primers pro-cessos de planificació estratègica local, seguits mitjançant tècniques de participació ciutadana. Des de la col·laboració entre les institucions, la universitat, les entitats cíviques i la ciutadania es van definir unes línies estratègiques que han marcat significativament el desenvolupament social, econòmic i urbanístic de la ciutat en la dècada posterior.

També en aquells moments de traspàs entre segles va començar la reflexió sobre com es podien organitzar millor les estructures de l’administració municipal. Els socialistes reusencs estàvem convençuts que calia redefinir l’entramat institucional sorgit a partir de la recuperació de la de-mocràcia municipal, per poder incrementar la capacitat de prestació de serveis dels instruments de gestió local.

Les decisions organitzatives adoptades posteriorment per l’Ajuntament de Reus han resultat idònies per optimitzar recursos i aprofitar de manera més eficient les potencialitats preexistents. Unes reformes successives que han estat la base per impulsar els ambiciosos plans d’acció de-senvolupats en els darrers mandats municipals.

Aquestes opcions estratègiques, malgrat que responen a dinàmiques locals, concorden per-fectament amb la millor tradició i praxi del socialisme democràtic en matèria de planificació de les polítiques públiques, i també inscriuen en l’aposta socialdemòcrata per l’efecte motor de la inversió publica en el progrés de l’economia i en el reequilibri social. A més, són decisions que s’han dut a terme des d’amplis consensos amb la resta de formacions polítiques municipals, en col·laboració amb els agents sòcioeconomics, mitjançant experiències de partenariat públic-privat, i amb el referit contrast de la participació ciutadana.

D’aquesta manera, els homes i dones del PSC de Reus hem sabut regenerar i adaptar als nous temps el nostre projecte de ciutat progressista i transformador, superant les limitacions dels pri-mers consistoris democràtics. Una renovació permanent que ha merescut la confiança majoritària de la població reusenca en les urnes.

Page 5: Programa de Govern PSC Reus

5PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

El procés iniciat més de deu anys enrere ha fructificat de forma molt evident en el mandat muni-cipal 2007-2011, en el qual l’Ajuntament de Reus, amb el PSC al capdavant, ha portat a terme el major volum d’inversió pública en tota la història de la ciutat. La gestió del govern municipal ha estat clarament perceptible aquests anys, en què han culminat múltiples actuacions en tots els àmbits territorials i sectorials de Reus, que s’han traduït en nous equipaments, infraestructures i serveis públics de qualitat.

La transformació positiva de la ciutat és clarament percebuda i ben valorada per la ciutadania reusenca, i també per les ciutats i pobles del nostre entorn. Hem consolidat el posicionament territorial i el prestigi exterior de Reus, i les experiències més innovadores i reeixides de la gestió municipal encapçalada pels socialistes són referents en el municipalisme català i espanyol.Però aquest moment culminant del progrés municipal, que és indiscutible als ulls de qualsevol observador de la realitat ciutadana, ha coincidit amb l’esclat de la crisi econòmica internacional més greu dels darrers 80 anys.

La crisi global també s’ha deixat notar en el nivell local, com no podia ser d’una altra manera. En els darrers temps la situació ha canviat de manera radical. Ara, en la primavera de 2011, ens trobem davant d’uns escenaris molt més complexos que fa pocs anys, en un context difícil, amb reptes molt importants i que en molts casos no tenen precedents.

Reus afronta avui un procés significatiu de canvi social, cultural i econòmic que dóna lloc a mutacions molt importants a tots els nivells, agreujades per la crisi econòmica i financera que persisteix en aquests moments.

Avui correspon fer front als reptes més punyents de la ciutat des de posicions responsables i valentes, i vetllar per la construcció de projectes sòlids i solvents, àgils i agosarats, que superin els posicionaments d’immediatesa, i que siguin capaços de combinar una acció decidida pel present amb una mirada situada a llarg termini, per poder encarar decididament el futur.

El PSC de Reus ha governat la ciutat creient en la necessitat de desenvolupar el seu paper de lideratge, perquè hem sabut afrontar adequadament els reptes de cada situació que ens ha tocat viure, tal com hem demostrat en cada moment de la recent història local. Vam viure també les crisis dels anys vuitanta i noranta, i vam saber superar aquells moments crítics, trobant noves oportunitats que després han estat clau en el progrés col·lectiu.

Precisament, la ingent tasca inversora dels darrers anys situa la nostra ciutat en una millor po-sició per superar més ràpidament la crisi, quan les condicions econòmiques generals siguin més favorables. Mentre el govern de la Generalitat s’ha instal·lat en el discurs de les retallades i evidencia la seva falta de rumb estratègic, a Reus ens hem avançat oportunament amb la cre-ació recent de múltiples equipaments públics i socials, que ara no tindrien el suport financer de l’administració catalana.Això no obstant, al PSC de Reus som conscients de la naturalesa i gravetat de la crisi, i volem treballar des del govern de la ciutat per assumir les responsabilitats que pertoquen en l’actual

Page 6: Programa de Govern PSC Reus

6 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

context: assegurar les inversions imprescindibles per mantenir les polítiques d’atenció a les per-sones, implementar les actuacions de promoció econòmica i de convivència, de manteniment de l’ordre i la seguretat a l’espai públic.

I per portar a terme aquests objectius, què cal fer?

> Reactivar l’economia local per generar més ocupació i de més qualitat, oferint les millors condicions per afavorir nova activitat econòmica

> Pal·liar els efectes negatius de la crisi sobre els ciutadans i ciutadanes, blindant totes les polítiques bàsiques d’atenció a les persones i de cohesió social que tenim al nostre abast, en particular de cara als sectors socials més vulnerables

> Preservar la convivència a l’espai públic, fent de Reus una ciutat més ordenada, neta i segura.

> Només així preservarem i mantindrem la cohesió social, qualitat de vida i llibertat pels quals hem treballat tants anys

Què pensem els socialistes que necessita avui dia Reus?

> Transformació, no immobilisme

> Anar endavant, no enrere

> Mirar al futur, no al passat

> Creure en les nostres possibilitats com a ciutat, i no caure en el catastrofisme

> Impulsar nous projectes, no crítiques buides i estèrils, sense contingut de propostes concretes

Volem renovar en el proper mandat municipal 2011-2015 un projecte per a Reus que sigui alhora sòlid, viable i fiable, de progrés, centrat en la superació de la crisi econòmica, allunyat d’aven-tures irresponsables. I també ple d’idees noves, que tinguin recorregut a curt termini, però que també mirin a l’horitzó.

Hem de ser plenament conscients que qui no assegura la transformació cau en el declivi, que qui no aposta des de l’ambició en els objectius cau en la paràlisi.

Per això convidem a renovar el nostre projecte per a Reus a tota la ciutadania, i des del nostre programa de govern oferim un espai lliure de debat i aportacions obert a tothom, per construir el futur amb l’esperança i la il·lusió que la ciutat i la seva gent es mereix.

Page 7: Programa de Govern PSC Reus

7PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

El programa de govern que presenta el PSC de Reus per al període 2011-2015 s’estructura en els següents objectius i apartats temàtics:

1. CREACIÓ D’OCUPACIÓ I DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA

1.1. Polítiques actives d’ocupació1.2. Dinamització econòmica i innovació1.3. Comerç, turisme i promoció de ciutat

2. REFORÇAMENT DE LES POLÍTIQUES SOCIALS

2.1. Salut i benestar2.2. Educació i coneixement2.3. Joventut i emancipació2.4. Cultura transformadora2.5. Esport i activitat física

3. UNA CIUTAT CONVIVENCIAL I SEGURA

3.1. Immigració i diversitat3.2. Seguretat ciutadana

4. UNA CIUTAT BEN ESTRUCTURADA I SOSTENIBLE

4.1. Urbanisme i territori4.2. Medi ambient i sostenibilitat

5. UNA CIUTAT AMB PARTICIPACIÓ I BONA GESTIÓ

5.1. Participació ciutadana5.2. Política fiscal i gestió municipal

Page 8: Programa de Govern PSC Reus

8 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

1. CREACIÓ D’OCUPACIÓ I DIVERSIFICA-CIÓ ECONÒMICA

La crisi econòmica mundial que patim des de 2008 ha projectat també els seus efectes en l’escala local, i s’ha traduït en una greu conseqüència social, que ha estat la pèrdua d’ocu-pació. Aquest fenomen ha afectat especialment els sectors socials més desprotegits, i a nivell general s’ha agreujat pel fet que els símptomes de recuperació econòmica no han anat acompanyats del ritme desitjable de creació de nova ocupació.

Tot i així, segons dades contrastades, Reus és una de les ciutats de Catalunya que suporta uns nivells d’atur sensiblement inferiors a la mitjana del país. Així, mentre la taxa absoluta d’atur de Catalunya es va situar al final de 2010 en un 18,1% de la població en edat activa, a Reus aquesta xifra se situava en el 12,9%. Segurament, els instruments públics diferencials que tenim a la ciutat, com ara l’IMFE-Mas Carandell i REDESSA, han estat útils en la inserció laboral de moltes persones, la qual cosa no oculta la gravetat de la situació de totes les persones que continuen estant desocupades.

Amb aquest escenari, la prioritat de tots els nivells de govern és la creació d’ocupació, i aquest ha de continuar essent, també en el proper mandat municipal, el principal objectiu de l’Ajun-tament de Reus.

Des de la sensibilitat que tenim els socialistes envers el món del treball, pensem que la generació d’ocupació s’ha d’ajustar als actuals paràmetres socials europeus, basats en la protecció dels col·lectius més vulnerables, el respecte als drets laborals, el diàleg social, una base econòmica sòlida, una millora sostenible de la productivitat i la igualtat d’oportunitats de les dones.

L’ocupació és, doncs, la prioritat més destacada de la nostra política, i hem d’aprofitar al màxim que Reus és un motor econòmic destacat del Camp de Tarragona. Per seguir essent-ho hem de continuar apostant per la innovació i la creativitat, recolzant els sectors emergents, la investigació i el desenvolupament científic i tecnològic, especialment a partir de l’experiència i la progressiva consolidació del projecte Tecnoparc.

Cal, també, reforçar, diversificar i coordinar la resta de sectors d’activitat econòmica per tal d’aconseguir un objectiu clar: la màxima ocupació per a tothom, en particular per als reusencs i reusenques amb major dificultat d’accés al mercat de treball. Per això també manifestem la necessitat de continuar reforçant les línies de suport als emprenedors dutes a terme els darrers 15 anys des de REDESSA.

Pel caràcter eminentment comercial de Reus, hem de continuar treballant per afavorir l’atractivitat del nostre model de comerç urbà, vetllant pel manteniment de la seva qualitat diferencial i per

Page 9: Programa de Govern PSC Reus

9PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

la seva permanent adaptació a les noves tendències de consum. També hem de desenvolupar les polítiques de turisme iniciades amb èxit els darrers anys, que han permès ampliar l’interès de la ciutat entre els visitants, esdevenint font de riquesa i un nou filó de dinamització econòmica que cal seguir explotant.

Per fer realitat les apostes estratègiques en matèria de desenvolupament econòmic també calen les infraestructures adequades i la millora dels serveis de transport col·lectiu, com ara la conne-xió amb l’Estació del Camp de Tarragona, l’augment de la freqüència de trens amb Barcelona i l’increment de les companyies aèries que operen a l’Aeroport de Reus.

El programa econòmic del PSC de Reus per als propers anys es desglossa en les següents àrees:

1.1. POLÍTIQUES ACTIVES D’OCUPACIÓ

La transformació del mercat de treball, incentivada per la crisi i el canvi econòmic postindustrial, ha de ser encarada des de la prevalença de la seguretat i la qualitat de l’ocupació, fent compa-tible l’adaptabilitat i la formació dels treballadors i treballadores i la seva protecció social.

Per fer front al principal repte social i econòmic que avui tenim plantejat, que no és altre que la urgent creació de nova ocupació, a Reus comptem amb l’inestimable recurs de l’IMFE-Mas Carandell, des del qual fa més de 20 anys que estem realitzant polítiques actives de formació i ocupació.

En les seves més de dues dècades d’existència, l’IMFE de Reus ha format gairebé 40.000 alumnes, ha organitzat més de 2.000 cursos especialitzats diferents, ha induït més de 3.000 insercions di-rectes d’alumnes en el món laboral i ha ajudat a trobar feina a més de 6.000 persones, amb el seu servei d’orientació laboral individualitzat. L’any 2010, en plena crisi, va oferir formació a 4.512 per-sones, una xifra rècord que va superar en un 15% els alumnes matriculats durant l’any anterior.

Gràcies al convenciment del socialisme reusenc en la seva bondat, el potencial de l’organisme s’ha anat desenvolupant els darrers anys. Ho hem fet amb el desdoblament de la seva estructura operativa, des de la constitució de la Fundació Formació i Empresa, i amb la major disponibilitat d’espais assolida mitjançant la creació del Mas Carandell Centre al Barri del Carme i l’ampliació de l’aulari del Barri Gaudí, actualment en construcció.

Més enllà de les polítiques actives, l’Ajuntament de Reus i el seu conglomerat d’empreses mu-nicipals també han estat creadors directes i indirectes d’ocupació, exercint una important tasca d’amortidor social des de l’esclat de la crisi. Aquesta acció s’ha vehiculat mitjançant la contracta-ció de les respectives inversions públiques prèviament planificades, o bé gràcies a la canalització dels fons i plans d’ocupació públics impulsats aquests anys.

Page 10: Programa de Govern PSC Reus

10 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

Si bé és cert que la crisi ha limitat la capacitat inversora municipal, els propers anys es podrà continuar desenvolupant la creació d’ocupació que generarà el ple desplegament dels equipa-ments i serveis públics que s’han posat en marxa en el mandat municipal que ara acaba. Reus ha d’aprofitar les bases del canvi de model econòmic ja assentades per sortir reforçada de la crisi, creant activitats empresarials i feina en els sectors que tenen més futur.

En matèria de treball i formació ocupacional, els socialistes de Reus proposem la consecució dels següents objectius:

> Potenciar la formació ocupacional destinada a millorar la competència laboral de les persones per assegurar el seu accés al món laboral i la seva estabilitat en la feina, sense oblidar les necessitats especials dels col·lectius més desafavorits

> Implementar les polítiques actives d’ocupació amb els criteris de proximitat, eficàcia, estabilitat, sostenibilitat, concertació territorial i racionalització de recursos

> Desenvolupament de les experiències de coordinació territorial de polítiques d’ocu-pació en base a interessos comuns, per garantir una escala d’actuació més eficaç i un sistema públic més sòlid

I per avançar en aquestes línies, formulem les següents propostes:

1.1.1. Ampliació i adequació de les infraestructures i serveis de l’IMFE-Mas Caran-dell, i potenciació de les accions formatives que es desenvolupen als Centres Cívics municipals i en altres equipaments comunitaris

1.1.2. Fer de Mas Carandell un centre de referència en el procés d’acreditació de competències professionals, especialment en els sectors econòmics estratègics de la ciutat (sòciosanitari, alimentació, gestió empresarial, comerç, informàtica i idiomes), ubicant els serveis de la Fundació Formació i Empresa a l’Edifici Tecnoparc per evi-denciar i incrementar aquesta interrelació amb el teixit productiu

1.1.3. Ofertar des de la Fundació Formació i Empresa qualificacions professionals estructurades en línia amb els mòduls formatius reconeguts per la Generalitat, que serveixin per preparar treballadors sense titulació en matèries concordants amb les exigències normatives que es troben les empreses

1.1.4. Coordinar les activitats de les dues escoles d’adults existents a Reus, per millo-rar la seva funció com a instruments fonamentals per impulsar activitats formatives, polítiques d’ocupabilitat i accions de socialització

1.1.5. Coordinar les activitats formatives mitjançant les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), com poden ser els tallers d’alfabetització digital, la modalitat

Page 11: Programa de Govern PSC Reus

11PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

semipresencial en la formació reglada d’adults i l’ampliació de la formació en línia

1.1.6. Orientar especialment la formació integrada de l’IMFE-Mas Carandell al servei de sectors econòmics principals de Reus, com poden ser els serveis socioculturals i comunitaris, el comerç i el màrketing, la salut i la nutrició

1.1.7. Continuar impulsant la conciliació de la vida personal, laboral i familiar i les propostes de nous usos del temps

1.1.8. Estudiar la situació del mercat laboral respecte a noves bosses d’ocupació, i desenvolupar accions de formació en aquests àmbits d’acord amb els agents sòci-oeconomics i educatius

1.1.9. Fomentar estratègies de formació que tinguin en compte les demandes socials i del mercat de treball, per tal d’ajustar la posterior ocupabilitat dels alumnes de Mas Carandell

1.1.10. Consolidar els programes específics d’orientació, formació i capacitació labo-ral adreçats als joves que no acreditin una titulació bàsica quan finalitza el període d’ensenyament obligatori, mitjançant Programes de Transició al Treball i Programes de Garantia Social

1.1.11. Consolidar l’oferta formativa de les Noves Cases Nous Oficis, els Tallers d’Ocupació, Formació Ocupacional i Formació Continuada, com a mitjans idonis de vinculació entre l’oferta formativa i el mercat laboral

1.1.12. Promoure els sistemes de personalització dels itineraris de qualificació profes-sional de les persones, com a mecanisme més idoni per fomentar la seva ocupabilitat i la seva inserció laboral

1.1.13. Vincular més estretament l’oferta fomativa de Mas Carandell a les necessitats dels projectes que es generen a l’entorn de REDESSA i el Tecnoparc i a les necessi-tats de formació continuada del teixit empresarial de Reus

1.1.14. Creació d’una borsa de treball específica d’alta qualificació i talent, a partir de les activitats, projectes i experiències que es desenvolupin a l’entorn del Tecno-parc, que complementi la borsa de treball de l’IMFE ja existent

1.1.15. Millora de la gestió de les Polítiques Actives d’Ocupació amb la readaptació dels programes ocupacionals, adequació a les ofertes del mercat laboral, major flexibilitat pedagògica, i coordinació amb el sector privat

1.1.16. Continuació de la participació de l’IMFE en el desenvolupament de les acci-

Page 12: Programa de Govern PSC Reus

12 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

ons complementàries de naturalesa social i ocupacional de la Llei de Barris en aque-lles zones amb projectes d’intervenció integral ja en marxa (Barri del Carme, barris Immaculada i Sol-i-Vista), i en els projectes que es puguin aprovar en el futur (barris Fortuny-Juroca-Casas-Montserrat, Sant Josep Obrer-Mas Abelló-Mas Pellicer)

1.1.17. Potenciació dels programes i actuacions destinats a promoure la inclusió labo-ral de les persones amb més dificultats d’inserció: persones amb baix nivell formatiu o amb fracàs escolar, majors de 50 anys, discapacitats, joves, nouvinguts i dones

1.1.18. Establiment, des del Servei d’Ocupació del Mas Carandell, de mètodes de seguiment i itineraris més personalitzats per acompanyar a les persones sense feina en la seva recerca d’ocupació

1.1.19. Disseny de plans d’inserció laboral personalitzats i orientats als col·lectius socialment més desafavorits, com un mecanisme bàsic de foment de la cohesió social mitjançant l’ocupació

1.1.20. Impulsar la realització de Plans d’Ocupació des del sector públic, adreçats a resoldre la difícil situació en què es troben els reusencs i les reusenques sense feina

1.2. DINAMITZACIÓ ECONÒMICA I INNOVACIÓ

La mundialització de l’activitat econòmica s’ha retroalimentat amb un procés de revolució tecno-lògica, que ha provocat la superació accelerada del vell procés productiu industrial, amb efectes palpables també des de la realitat local.

A Reus, els primers símptomes d’aquest procés ja van ser detectats a l’entorn de la reflexió estratègica del canvi de mil·leni, que esmentem en la introducció d’aquest programa. Entre les propostes del Pla Estratègic Reus Impuls 2005 ja figuraven diverses línies de treball centrades en l’aposta per les polítiques de R+D+i al món de l’empresa, i també en la clusterització dels sectors econòmics amb base tradicional a la ciutat i amb majors opcions de projecció futura, com són l’agroalimentari, la nutrició i els seus efectes sobre la salut humana i animal.

Fruit d’aquelles propostes, el PSC va ser pioner a defensar, des del govern municipal de Reus, l’aposta per la inversió en coneixement com a factor bàsic dels increments de productivitat i competitivitat del teixit empresarial local. I així es va fer, des del convenciment que el creixement econòmic a llarg termini es fonamenta en els processos d’innovació.

Aquells objectius estratègics, criticats en l’origen i posteriorment pels nostres adversaris polítics –gelosos del potencial transformador de la idea-, han anat cristal·litzant de manera molt concreta

Page 13: Programa de Govern PSC Reus

13PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

amb l’avanç del projecte Tecnoparc. D’aquesta manera, el Parc Tecnològic de Reus ha estat veri-tablement fidel als efectes positius i dinàmics del triangle administració-universitat-empresa, i ha generat realitats tangibles en forma d’infraestructures i noves iniciatives econòmiques intensives en coneixement, que han eclosionat durant el mandat municipal que ara es tanca, de forma molt perceptible també en la transformació física de la ciutat.

Però l’economia de la ciutat no se centra exclusivament en un únic projecte emblemàtic, i tampoc fóra bo que així fos, perquè cal insistir en l’estratègia de la diversificació. En aquest sentit, Reus també ha destacat els darrers anys per acollir múltiples iniciatives i projectes d’emprendedors locals, que amb el suport de REDESSA han pogut convertir les seves idees en noves empreses, passant de ser simples fórmules d’autoocupació a quallar com a activitats consolidades, soste-nibles i generadores de feina.

En poc més de 15 anys, REDESSA ha acollit a les seves instal·lacions més de 250 empreses, que paulatinament han anat buscant altres ubicacions en assolir la seva maduresa, i aquestes noves iniciatives han generat més de 1.000 llocs de treball directes. Amb la crisi ha augmentat notable-ment el nombre de contactes dels serveis d’assessorament de l’empresa pública amb potencials emprenedors, amb 1.041 visites i 4.143 consultes durant tot l’exercici 2010.

En la sortida de la crisi, caldrà afinar molt més l’orientació dels emprenedors i les noves iniciati-ves empresarials també cap als altres sectors emergents, com poden ser l’economia verda, els serveis assistencials a les persones, les indústries culturals i de la comunicació digital, el turisme i el lleure de valor afegit. Perquè tots ells també es basen en un model econòmic basat en l’ús intensiu del coneixement, on les idees tenen un paper preponderant.

Per impulsar la referida orientació de la promoció i diversificació econòmica de Reus, des del PSC plantegem aquests objectius:

> Dinamitzar l’activitat econòmica dels sectors creadors d’ocupació, fomentant la implan-tació d’empreses innovadores en aquells àmbits on ja hi ha un bon desenvolupament, com ara l’agroalimentari, el sanitari i les noves tecnologies

> Continuar destinant esforços al projecte Tecnoparc, i a la vegada buscar i identificar altres sectors econòmics amb valor afegit, que puguin esdevenir noves centralitats i que afavoreixin la modernització del teixit productiu

> Mantenir i ampliar les polítiques de suport empresarial i foment de l’esperit emprenedor generades els darrers anys des de REDESSA

I per assolir aquestes fites, els homes i les dones socialistes de Reus articulem aquest llistat de propostes:

1.2.1. Fomentar l’aparició d’emprenedors i la creació de noves empreses, amb el

Page 14: Programa de Govern PSC Reus

14 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

suport i l’ajut de REDESSA, a les instal·lacions del tradicional Viver d’Empreses i als nous espais de Tecnoredessa, a l’Edifici Tecnoparc, segons els seus respectius objec-tes d’activitat, amb especial ajut a la constitució de cooperatives

1.2.2. Concertació de les polítiques municipals de reactivació amb els agents eco-nòmics i socials, per definir conjuntament les mesures necessàries per potenciar el desenvolupament de tota la ciutat i les seves infraestructures

1.2.3. Desenvolupament de les mesures complementàries en els procediments de contractació administrativa municipal que facilitin l’accés de les empreses locals a les subcontractacions d’obres

1.2.4. Creació d’una estructura comuna i permanent entre l’administració municipal i la Cambra de Comerç de Reus, destinada a coordinar les mesures de promoció econòmica i de simplificació dels tràmits administratius de les empreses

1.2.5. Impuls del treball conjunt entre el sector públic local, les institucions eco-nòmiques i les empreses per definir polítiques i infraestructures que afavoreixin la competitivitat de Reus

1.2.6. Promoure la instal·lació de noves activitats econòmiques a Reus, aprofitant les noves prestacions de la zona Tecnoparc i el sòl industrial de qualitat ja existent i el que està programat en la planificació urbanística general

1.2.7. Potenciar els serveis de gestió i promoció dels nous espais d’activitat generats a l’entorn del Tecnoparc, perquè aquests esdevinguin “pistes d’aterratge” d’empre-ses locals i forànies

1.2.8. Donar un suport especial als sectors emergents i amb més potencial de futur, que siguin capaços de crear nous teixits productius a partir de la base econòmica preexistent: activitats basades en l’R+D+i, nutrició i salut, recerca biomèdica, noves tecnologies, sector audiovisual, energies renovables, logística, serveis aeronàutics…

1.2.9. Recolzar les polítiques de recerca i innovació i la seva interrelació amb el món empresarial, des dels serveis que prestarà el nou Centre de Bioempreses del Campus Bellissens de la URV i el Centre Empresarial per a la Innovació i el Desenvolupament (CEPID), per consolidar el sistema local d’innovació definit els darrers anys

1.2.10. Foment de nous projectes empresarials a partir de les línies d’activitat cien-tífica que ja funcionen a Reus, afavorint una major coordinació dels grups de recerca de l’Hospital Universitari Sant Joan, l’Institut d’Investigacions Sanitàries Pere Virgili i la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV, comptant amb l’assistència de Tecnoparc Reus, S.A.

Page 15: Programa de Govern PSC Reus

15PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

1.2.11. Aprofitar l’obtenció del reconeixement com a Campus d’Escel·lència Inter-nacional Catalunya Sud (CEICS), per part de la URV, per projectar exteriorment la qualitat de les col·laboracions científiques en projectes empresarials de Reus avala-des amb aquesta marca

1.2.12. Consolidar un nou clúster d’empreses TIC a Reus a partir de les sinèrgies que es donaran amb la coincidència a l’edifici tecnològic CEPID del Centre de Se-guretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) i el projecte @ctiva CPD, impulsat per l’Ajuntament de Reus

1.2.13. Implicació de les noves empreses residenciades en el Tecnoparc en la pro-moció exterior conjunta del potencial econòmic de Reus, aprofitant les relacions i els vincles de les mateixes amb les seves estructures internacionals

1.2.14. Definició d’una nova estratègia coordinada d’internacionalització econò-mica de la ciutat, a partir de les relacions establertes per REDESSA amb altres ciutats europees connectades directament amb l’Aeroport de Reus, i tenint en compte el bagatge de les missions de comerç exterior de la Cambra de Comerç de Reus

1.2.15. Evolució de l’empresa mixta Tecnoparc Reus, S.A. cap a una línia d’assesso-rament a les empreses locals sobre captació d’ajuts públics estatals i europeus per al foment de noves experiències de R+D+i

1.2.16. Reforçament de l’estratègia d’accés dels nous emprenedors a fórmules in-novadores de finançament dels seus projectes, a partir de l’experiència de Reus Capital de Negocis

1.2.17. Duplicarem les subvencions als emprenedors i a les noves empreses locals atorgades per l’Ajuntament de Reus, per al foment de l’autoocupació i per a la subvenció de l’import de les llicències ambientals, en funció de les perspectives de viabilitat i de solidesa que presentin els diferents projectes i iniciatives

1.2.18. Orientar la fita anual de les Jornades d’Emprenedors i els Premis a la Creació d’Empreses perquè esdevinguin un fòrum permanent d’intercanvi d’experiències, entre nous empresaris i empreses consolidades que busquen obrir-se a altres sectors d’interès

1.2.19. Consolidació del reconeixement extern del potencial econòmic de Reus, com són els acords de col·laboració de Tecnoparc amb l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, i la participació en les plataformes de la Bioregió i l’Anella de l’Agroindústria que impulsa la Generalitat

Page 16: Programa de Govern PSC Reus

16 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

1.2.20. Exigència d’una major implicació de la Generalitat en el finançament dels centres universitaris i de recerca amb seu a Reus, com a fórmula d’afavorir la seva transferència tecnològica al teixit productiu local

1.2.21. Foment de la incorporació de la responsabilitat social corporativa de les empreses consolidades i les de nova creació, com a fórmula de suport a iniciatives d’interès ciutadà

1.2.22. Col·laboració estable amb l’Associació Empresarial dels Polígons Industrial de Reus (APIR) per assegurar el bon funcionament i la millora de la senyalització i dels serveis als espais industrials del nostre terme municipal

1.2.23. Desenvolupament del potencial logístic de Reus al futur Pla d’Ordenació Urbanística Municipals (POUM) com a nou vector de creixement econòmic, amb les noves infraestructures desenvolupades els darrers anys i projectades en el futur: Aeroport, CIM El Camp, Agromercat-Nou Mercat del Camp i Estació Intermodal

1.3. COMERÇ, TURISME I PROMOCIÓ DE CIUTAT

Reus és una ciutat nascuda en un encreuament estratègic de camins, la qual cosa explica la seva vocació històrica com a punt de trobada de persones, béns i serveis i, en conseqüència, com a escenari de transaccions comercials. Amb el pas del temps aquesta condició ha anat evolucio-nant, però sense perdre mai la capitalitat d’un model de comerç urbà exitós i reconegut, que és una base essencial de l’economia local.

Els socialistes de Reus sempre hem defensat aquest model comercial a cel obert i inserit en l’estructura ciutadana, i des del govern municipal hem tirat endavant les mesures de promoció i les actuacions urbanístiques que l’han consolidat. Els darrers anys hem culminat la reforma del nucli antic, que ha esdevingut una àmplia zona de vianants farcida de botigues, i hem començat a renovar el paviment dels primers carrers comercials del centre que en el seu dia foren restringits al trànsit, com ha estat el cas dels carrers Monterols i Jesús.

També hem seguit la política de creació de pàrkings públics de qualitat i amb preus molt com-petitius, a l’entorn del nucli antic, per facilitar l’atracció de visitants, com hem fet en el mandat que ara acaba amb la creació dels pàrkings Sant Ferran i Carrilet. Un mandat, precisament, que es va iniciar amb l’entrada en funcionament de la zona comercial i el pàrking privat del Pallol, que ha estat un veritable revulsiu en la part del centre de Reus que tradicionalment havia estat més apagada.

Ara fa quatre anys també va entrar en funcionament el Gaudí Centre, i en aquest breu període l’equipament s’ha consolidat com a punt principal de recepció del turisme a la ciutat, assolint

Page 17: Programa de Govern PSC Reus

17PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

fins i tot el seu autofinançament. L’efecte multiplicador del Gaudí Centre s’ha deixat notar a Reus, amb un impacte directe estimat per la URV en 13,6 milions d’euros (període 2007-2011), i els sectors del comerç i de la restauració i l’hoteleria s’han vist afavorits directament, en uns anys en què els restaurants i bars del centre urbà han passat a ser un complement molt idoni per a la vida comercial.

Però en aquest món tan competitiu no hi ha res casual. L’èxit del Gaudí Centre deriva d’una estratègia de col·laboració amb els operadors turístics i amb els municipis centrals de la Costa Daurada, que han vist en el modernisme, la cultura, l’oci i el comerç de Reus l’oferta ideal per als visitants nacionals i internacionals que busquen enriquir les seves vacances de sol i platja.

Cal, però, continuar aquesta feina i reforçar el paper de la ciutat com a ròtula necessària entre el turisme de costa i l’atracció del territori interior, pensant en actius com la Ruta del Císter i el Priorat. En aquest sentit, la situació de partida és bona, ja que Reus és ciutat de referència de les comarques meridionals de Catalunya, però cal promoure serveis mancomunats en els aspec-tes en què podem atorgar un aprofitament de recursos o un avantatge comparatiu respecte a d’altres zones. És imprescindible comptar amb una mínima massa crítica i ajuntar esforços per accedir a serveis, obtenir finançament, aprofitar recursos i generar projectes de prou dimensió per oferir els millors serveis a costos més baixos.

Els darrers anys hem fet moltes passes endavant en matèria de promoció de ciutat. El manteni-ment a l’alça de l’activitat aèria de l’Aeroport de Reus ens situa en el mapa europeu de forma ben visible com a ciutat. I el recent trasllat de Fira de Reus a l’Edifici Tecnoparc ens obre noves perspectives per atraure noves activitats firals i congressuals en un entorn privilegiat, com vam demostrar l’octubre de 2010 en acollir la cinquantena edició de la Borsa de Comerç Europea, que va aplegar milers d’operadors internacionals del mercat dels cereals.

Per tot això, en matèria d’activitat comercial, turística i promoció de ciutat plantegem els següents objectius:

> Una renovació del suport al reforçament i a l’adaptació de l’activitat comercial a les noves tendències de consum, primant el model de comerç urbà i obrint noves línies d’actuació que reforcin la competitivitat de la ciutat

> Un model de turisme per a Reus amb un creixement sostenible i generador de més valor per a l’economia local, establint aliances amb el territori per aprofundir en l’atracció de la ciutat en un context geogràfic més ampli

> Una estratègia d’internacionalització i projecció exterior de la ciutat, per potenciar-la com a destí turístic aprofitant la seva situació geogràfica i els seus atractius diferencials

I amb aquestes finalitats, des del PSC de Reus plantegem les següents propostes:

Page 18: Programa de Govern PSC Reus

18 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

1.3.1. Dotar la Regidoria de Comerç de competències executives, més enllà de les tasques purament de promoció

1.3.2. Potenciar el model de comerç urbà de Reus, fent compatible el comerç tradicional de proximitat amb grans locomotores comercials, com serà el pro-jecte de Metrovacesa al Parc de Sant Jordi, a imatge de les Arenes de Bar-celona, amb l’objectiu de trobar un equilibri entre l’oferta i la demanda dels consumidors

1.3.3. Establir un nou sistema d’incentius públics per a les accions realitzades per les associacions comercials de Reus, més orientat a l’obtenció de resultats concrets i quantificables

1.3.4. Creació de clubs de producte, com ara “Reus shopping line” i amics de la gastronomia, que promoguin l’arribada de nous visitants i alhora pemetin arribar a nous mercats de consum

1.3.5. Vertebrar l’oferta gastronòmica i d’oci per poder realitzar accions de promoció conjunta, juntament amb el sector comercial, que posicionin Reus en aquest àmbit

1.3.6. Impuls de la projecció exterior de la ciutat amb el reforçament de la marca “Reus Gaudí Vitalitat”, desenvolupant el model de col·laboració públic-privat iniciat amb la creació del Consorci Ajuntament-Cambra de Comerç que du aquest nom

1.3.7. Promocionar la nostra ciutat treballant de forma conjunta amb municipis de l’entorn o amb interessos comuns per mitjà d’aliances, com la ja existent amb Cam-brils, Salou i Vila-seca, o amb l’establiment de rutes temàtiques comunes, com el “Paisatge dels Genis” amb El Vendrell, Horta de Sant Joan i Mont-roig

1.3.8. Formular estratègies de promoció a l’entorn de l’Aeroport de Reus desen-volupant noves accions de promoció en origen a les ciutats amb connexió aèria directa

1.3.9. Impulsar un comitè de rutes de l’Aeroport de Reus que promogui noves connexions aèries directes, en la perspectiva d’avançar-se a la futura participació de l’Ajuntament de Reus i les altres institucions del territori en la gestió de la infra-estructura

1.3.10. Impulsar campanyes de promoció de ciutat específiques i innovadores en períodes d’especial rellevància: Nadal, rebaixes, nits blanques...

1.3.11. Practicar l’escolta activa en promoció de ciutat mitjançant la utilització de les noves tecnologies: lloc web, xarxes socials, etc...

Page 19: Programa de Govern PSC Reus

19PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

1.3.12. Oferir al territori, com a element de capitalitat, una plataforma per a la promoció de productes i activitats, com ja s’està fent amb les fires de l’oli, del vi o de Sant Jaume, i crear nous productes turístics a partir dels recursos exis-tents, com són l’esport, les fires, la cultura, el comerç, el modernisme i la figura de Gaudí

1.3.13. Planificació periòdica de novetats expositives i activitats culturals al voltant del Gaudí Centre, i definició d’una col·laboració científica amb l’Escola Tècnica Su-perior d’Arquitectura de la URV en la promoció d’activitats conjuntes

1.3.14. Crear nous mercats aprofitant la marca internacional Gaudí i el seu atrac-tiu sobre el turisme de qualitat: usuaris del Barcelona Bus Turístic, creueristes, etc...

1.3.15. Creació del programa “Un hivern a la Costa Daurada” per tal de conjugar els turistes que visiten la costa fora de temporada amb les activitats que es realitzen a Reus

1.3.16. Creació del primer Bus Turístic de la Costa Daurada amb els municipis que formen part de l’Aliança (Cambrils, Salou i Vila-seca), per tal de fomentar la mobilitat i la satisfacció en la visita dels turistes a la nostra zona d’influència

1.3.17. Arribar a acords amb operadors turístics privats per la comercialització i pro-moció de ciutat, com és el cas de la xarxa Atrápalo, i aplicar tècniques de màrketing de prescripció amb els operadors que actuen a la nostra zona d’influència

1.3.18. Desenvolupar i coordinar les diferents rutes turístiques existents i projecta-des (Ruta del Modernisme, Ruta Gaudí, Modernisme Industrial, Ruta del segle XIX) amb el focus d’atracció que representa el Gaudí Centre

1.3.19. Establiment d’acords amb la propietat per a la posada en valor del Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata com a recurs turístic i patrimonial del primer nivell

1.3.20. Impulsar les decisions urbanístiques que facilitin l’establiment de nous hotels al centre de Reus, com pot ser la zona del Pallol, i a l’entorn de les noves infraes-tructures del Tecnoparc

1.3.21. Definir amb la Cambra de Comerç de Reus i amb els altres patrons una reformulació del model de gestió de Fira de Reus, amb l’avinentesa del potencial que ofereixen les noves instal·lacions, obert a una major participació del sector privat i orientat a la plena coordinació de l’ens firal en la promoció conjunta de la ciutat

Page 20: Programa de Govern PSC Reus

20 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

2. REFORÇAMENT DE LES POLÍTIQUES SOCIALS

Ciutat és sinònim de diversitat. L’amplitud de les ciutats, en comparació amb assentaments socials de menor envergadura, porta aparellada, de manera indissociable, un mosaic social que respon a diferents característiques de les persones que hi habiten, ja sigui per raons d’edat, gènere, formació, origen, tipologia d’habitatge, pautes de comportament en soci-etat, rendes, hàbits de consum, interessos, etc.

Les necessitats culturals, educatives, econòmiques, d’integració al mercat laboral, assistencials, sanitàries, l’augment de l’esperança de vida i el consegüent envelliment de la població, són circumstàncies i realitats individuals que transcendeixen a la vida d’una ciutat. Precisament per això, els socialistes pensem que cal abordar-les des de la perspectiva municipal, de manera satisfactòria i adequada als diferents grups socials, prestant serveis per poder proporcionar uns estàndards mínims de qualitat de vida individual i, a la vegada, garantint una cohesió social a nivell de ciutat.

En època de crisi, els ajuntaments són els primers nivells administratius en rebre les demandes de persones i famílies que es troben en una situació social complicada. Per això es fa essencial el manteniment d’una atenció social adequada a les necessitats concretes de la ciutat. A més, en el cas de Reus els serveis socials van íntimament lligats a les polítiques de salut i, precisa-ment ara, en disposar d’un hospital nou de titularitat municipal i en haver planificat un model integrat d’atenció sociosanitària, aquest vincle especial s’haurà de desplegar amb major cura i coordinació.

La salut és el principi i la fi dels processos vitals, ja que les malalties poden tenir efectes en la capacitat per treballar, per educar-se, per viure una vida autònoma. La preocupació per la salut i per la qualitat de vida s’ha de recollir en totes les polítiques de benestar, pensant en els diferents segments de població i en les problemàtiques i necessitats socials emergents.

Tenim nous reptes socials, un important creixement demogràfic i un evident envelliment de la població, i per això volem atendre la gent gran i promoure la seva implicació en la vida social, perquè gaudeixin dels serveis i atencions que s’han guanyat a pols amb tota una vida de treball. Sense deixar de vetllar, també, per les necessitats familiars en relació a la problemàtica específica que suposa l’atenció a les persones amb algun tipus de discapacitat

D’altra banda, la importància dels primers anys de vida dels infants per al seu desenvolupa-ment intel·lectual, relacional i psicològic, d’uns joves actius i emancipats, i d’una ciutadania més preparada i competitiva, ens porta a situar l’educació en el centre de la nostra estratègia de futur.

Page 21: Programa de Govern PSC Reus

21PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

La cultura, a Reus, ha estat un element històric de capitalitat, un senyal d’identitat i d’estruc-turació del teixit social ciutadà. Per aquest motiu cal preservar i potenciar el nivell d’activitat cultural tant d’iniciativa privada com pública, i buscar noves manifestacions que permetin crear les condicions i les infraestructures suficients.

L’esport és també una eina fonamental per a l’educació, la integració i la cohesió social, alhora que també per a la salut i el benestar. La inversió feta els darrers anys en matèria d’instal·lacions esportives a Reus posa de manifest aquesta aposta d’entendre l’esport en la seva dimensió global, atenent també els beneficis socials i saludables que la pràctica esportiva comporta.

L’educació, la sanitat i els serveis socials, la cultura i l’esport són els pilars del nostre model social de benestar i contribueixen, d’una manera cabdal, a la construcció d’una societat més inclusiva, més justa i més equitativa. Un model que els socialistes hem bastit i aplicat a Reus des de les polítiques municipals, i que ens comprometem a continuar desenvolupant en el futur.

La proposta programàtica de reforçament i nou impuls de les polítiques socials que fa el PSC de Reus per al proper mandat municipal s’estructura en els següents apartats:

2.1. SALUT I BENESTAR

El PSC ha estat artífex directe de la transformació de l’atenció sanitària de Reus des dels primers ajuntaments democràtics, quan vàrem afrontar la transformació d’un vell Hospital de Sant Joan, que era anacrònic i insostenible econòmicament, en un equipament gestionat amb criteris de rigorositat i eficiència. Una aposta que precisament fou la primera pedra en la construcció del sistema d’empreses públiques municipals de Reus.

Amb els canvis en la gestió del vell Hospital, propietat de l’Ajuntament de Reus, i amb la com-plicitat de la Generalitat de Catalunya, es va iniciar un procés de millora de les nostres polítiques sanitàries locals.

Aquest procés ha passat per fites destacades, que es poden sintetitzar breument en la constitució del Grup SAGESSA, el lideratge de Reus en la xarxa sanitària pública de la Catalunya meridio-nal, l’adquisició de la condició universitària de l’Hospital i la seva interrelació amb la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV, la primera coordinació entre el Departament de Salut de la Generalitat i els serveis socials municipals al CAP Marià Fortuny, i la signatura del Pacte de Ciutat de 2005, que ha desembocat en la construcció i posada en servei del nou Hospital al final de 2010, i que també va comportar el dibuix d’un nou mapa local de salut que està començant a agafar forma.

L’existència d’un hospital municipal ha induït que Reus hagi entrat amb major propietat, i també amb major coneixement de causa, en els mecanismes de co-governança entre la Generalitat i

Page 22: Programa de Govern PSC Reus

22 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

els governs locals instaurats els darrers anys. I també ha permès que la nostra ciutat hagi avançat més que d’altres en una major coordinació entre les polítiques públiques pròpiament conside-rades de salut i el que tradicionalment han estat els serveis socials locals.

Els increments dels contractes-programa amb la Generalitat durant el període de presidència socialista a la Generalitat, així com la producció legislativa sectorial a Catalunya durant els ma-teixos anys, ha comportat una millora qualitativa i quantitativa de l’atenció social que ofereix l’Àrea de Benestar de l’Ajuntament de Reus. Han millorat sensiblement les polítiques d’atenció de sectors socials que mereixen una atenció prioritària, com són la gent gran, les famílies, les dones, les persones amb risc d’exclusió, les víctimes de violència, o les persones amb algun grau de dependència o discapacitat.

Precisament ara disposem d’un marc normatiu i organitzatiu més exigent, que és clarament perceptible en àrees com la salut pública, on els propers anys caldrà abocar més esforços des de la prevenció i l’atenció de les principals problemàtiques de caràcter social que afrontem en aquest àmbit.

I tot això ho haurem de fer en plena coordinació amb el treball de les entitats socials que, junta-ment amb l’Ajuntament de Reus, han estat les peces fonamentals els darrers tres anys per minvar els efectes de la crisi econòmica sobre les persones i les famílies que pateixen unes situacions de major fragilitat.

En el context exposat, la política de salut i benestar del socialisme democràtic reusenc cercarà aquests objectius:

> Desenvolupament de la xarxa d’atenció sanitària i social de Reus, a partir de les oportu-nitats que ofereixen els nous equipaments públics de què disposem, i gràcies a la planifi-cació realitzada anteriorment entre l’Ajuntament de Reus i la Generalitat de Catalunya

> Seguiment de les polítiques d’universalització dels serveis socials i sanitaris bàsics, atenent les diferents problemàtiques originades per les situacions particulars diferencials de caràcter personal, familiar o social

> Establiment d’una nova dimensió de les polítiques de salut pública, reforçant la pre-venció i l’atenció, d’acord amb els instruments de planificació local i atenent als nous requeriments legals en la matèria

Aquests objectius seran portats a terme mitjancant aquestes propostes:

2.1.1. Ple desplegament dels serveis previstos al nou Hospital Universitari Sant Joan, aprofitant el marge de la seva titularitat municipal per evitar que les retallades im-posades pel Govern de la Generalitat, a través del sistema de concertació vigent, impliquin una inferior qualitat de l’atenció

Page 23: Programa de Govern PSC Reus

23PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

2.1.2. Implantació de les innovacions tecnològiques previstes al nou Hospital, que revertiran en la millora de l’activitat mèdica de diagnòstic i de funcionament dels serveis: sistema de diagnòstic PET-SCAN, ressonància magnètica de 3 tesles, endos-còpia i ecoendoscòpia, ecografia en 3D i robotització de la distribució de medica-ments i materials

2.1.3. Desenvolupament dels sistemes informàtics del nou Hospital per integrar mi-llor la informació i recursos disponibles i la coordinació amb l’atenció primària, amb la finalitat de facilitar l’accés dels usuaris als serveis disponibles

2.1.4. Participació activa de l’Ajuntament de Reus en el Govern Territorial de Salut del Baix Camp, actuant com a administració co-governant, cooperadora i co-respon-sable del sistema públic de salut del territori

2.1.5. Treballarem amb el Departament de Benestar Social i Família de la Genera-litat el desplegament del model propi de gestió definit a Reus de serveis integrats i innovadors de salut i socials, amb els Centres d’Atenció Personal Integral (CAPI) edificats als barris Fortuny i Horts de Miró, el centre de dia i residència de gent gran amb atenció d’urgències d’alta resolució que s’ubicarà a l’antic Hospital del Carrer Sant Joan, així com la planificació d’un nou CAPI a la zona Nord de Reus

2.1.6. Desplegament del Programa d’Atenció Integral a la Gent Gran, mantenint i incrementant les accions de seguiment als majors de 80 anys, a les persones grans amb risc d’exclusió social, els més d’un miler de beneficiaris respectius del Servei d’Ajut Domiciliari (SAD) i de les teleassistències, el control via GPS, el suport als casals municipals i la participació vehiculada mitjançant el Consell Municipal de la Gent Gran

2.1.7. Reclamació a la Generalitat de la immediata posada en funcionament de la nova Residència de Gent Gran del barri Sol-i-Vista, assumit si cal la seva gestió des de SAGESSA, i estudiant conjuntament els futurs usos de la residència del Passeig Mata

2.1.8. Creació d’un programa transversal d’activitats i dinamització del rol social i cívic de la gent gran de Reus en matèria d’oci, voluntariat i recursos per participar en la vida comunitària, a partir de les recomanacions del projecte E3, elaborat entre l’Ajuntament de Reus i l’Institut Cerdà

2.1.9. Desenvolupament del model d’atenció integral a les persones amb depen-dència, definint una cartera de serveis complerta i adequada a les necessitats de les persones dependents i dels seus cuidadors

2.1.10. Optimització i coordinació dels recursos destinats a persones dependents

Page 24: Programa de Govern PSC Reus

24 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

per part dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Reus i per part de la Generalitat de Catalunya

2.1.11. Promoció dels Serveis d’Atenció Domiciliària (SAD) i de teleassistència a persones dependents, que actualment se centren majoritàriament en l’atenció de persones en situació de risc social per part dels serveis municipals

2.1.12. Suport a les famílies mitjançant un acompanyament sòcioeducatiu en totes les etapes de la vida, segons les particulars necessitats en cadascuna d’aquestes fases vitals i situacions familiars: gent gran, infància, adolescència i famílies mono-parentals

2.1.13. Especial atenció a les problemàtiques socials de menors i famílies (manca d’habilitats, de recursos econòmics, problemes de convivència) mitjançant els centres educatius públics, i concessió d’ajuts de menjador escolar ajustats al cost real dels àpats i a la renda familiar

2.1.14. Acompanyament als ciutadans i ciutadanes que es troben especialment afec-tats per la situació de crisi, amb l’oferiment d’informació, gestió de recursos i ajudes disponibles, i ampliació de la xarxa d’atenció social

2.1.15. Desenvolupament de programes de convivència i educació social, amb espe-cial atenció a les relacions entre persones autòctones i immigrades

2.1.16. Prevenció i resolució de les variades situacions de violència existents, ja siguin entre iguals, de gènere o intergeneracional, des de les accions preventives al centres educatius, fins als recursos que ofereixen l’Oficina d’Atenció a la Víctima (OAV) i el Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD)

2.1.17. Continuar incorporant la perspectiva de gènere en totes les actuacions i polítiques municipals, d’acord amb les directrius del Pla de Polítiques de Gènere 2010-2014, i aprofitant la major capacitat de serveis a les necessitats socials feme-nines que brindarà l’entrada en funcionament del nou Casal de les Dones, situat al Barri del Carme

2.1.18. Potenciar el Consell Municipal de les Dones com a òrgan col·legiat de debat de les actuacions de gènere, tant en el seu vessant de participació ciutadana, com en la visualització de les seves decisions, propostes i valoracions

2.1.19. Desenvolupar campanyes i actuacions específiques per a homes, tant en l’àmbit de la coeducació com en la coresponsabilització de la denominada “triple jornada laboral” femenina, per tal de fomentar la igualtat de gènere entre tota la ciutadania

Page 25: Programa de Govern PSC Reus

25PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

2.1.20. Desplegament del Pla Transversal de Discapacitats, amb la potenciació de l’atenció i les necessitats de les persones afectades d’alguna discapacitat en l’apli-cació de totes les polítiques municipals

2.1.21. Ampliació de les relacions de col·laboració amb el Tercer Sector, amb im-plementació dels convenis de col·laboració, la definició d’una proposta de clàusula social als contractes municipals, i una tasca de coordinació transversal amb les ac-cions que desenvolupen les entitats, tant en els ajuts d’urgència com en el treball d’atenció en general

2.1.22. Organització de la Regidoria de Salut Pública de l’Ajuntament de Reus tenint en compte les orientacions i directrius de la nova Llei de Salut Pública de Catalunya, i reconversió del personal no administratiu en Agents de Salut

2.1.23. Implementació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, en col·laboració amb l’administració de la Generalitat de Catalunya

2.1.24. Desenvolupament dels eixos de treball sectorials fixats durant el mandat municipal que ara acaba en el Pla de Salut Pública de Reus, en el Pla Local de Dro-godependències i en el Pla Local de la SIDA, sensibilitzant i educant la població en la promoció dels hàbits saludables i la prevenció

2.2. EDUCACIÓ I CONEIXEMENT

L’educació és el motor de progrés i de transformació social que facilita a les ciutats la possibilitat d’afrontar amb majors garanties el futur col·lectiu. Per aquest motiu, com ha fet totes les ciutats catalanes governades pels socialistes, Reus impulsa un model territorial de desenvolupament i convivència basat en els principis de l‘Associació Internacional de Ciutats Educadores, que conceptua l’educació com un eix vertebrador del benestar local.

En aquests darrers anys, l’Ajuntament de Reus ha fet una clara aposta per les polítiques educatives, que juntament amb la salut i els serveis socials han consolidat el seu paper inqüestionable com a pilars de la cohesió social. Una aposta que el PSC ha sabut traduir en importants canvis estructurals i en una ingent tasca inversora durant el mandat municipal 2007-2011.

Des del punt de vista organitzatiu, s’ha intensificat la col·laboració Ajuntament-escoles en el desenvolupament de projectes i programes conjunts, la qual cosa ha permès gran avenços en el mapa d’equipaments. Només en el curs 2010-2011 a Reus han entrat en funcionament tres nous edificis educatius (Institut-Escola Pi del Burgar, Escola la Vitxeta i la nova Sant Bernat Calbó), i s’han planificat les inversions previstes per als propers cursos.

Page 26: Programa de Govern PSC Reus

26 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

L’Oficina Municipal d’Escolarització ha consolidat el seu paper, s’ha creat la Zona Educativa de Reus i s’ha establert l’acord de coresponsabilitat Generalitat-Ajuntament en la política educativa, fets que han suposat un enriquiment de la feina de la Taula Mixta de Planificació. Aquest nou marc ha permès acordar amb el Consell Escolar Municipal l’evolució del sistema de matricula-ció, en un sentit més respectuós i de major objectivitat amb els criteris de proximitat, llibertat d’elecció i assignació equilibrada de l’alumnat als centres.

Des del punt de vista material, s’ha tirat endavant el programa de rehabilitació progressiva de les escoles públiques de Reus que es va plantejar ara fa quatre anys. Els resultats més visibles d’aquesta decisió han estat la creació de dos poliesportius nous, a les escoles Ciutat de Reus i Alberich i Casas, però també un important volum d’obres de millora i d’instal·lació d’energies renovables a les escoles de titularitat municipal, especialment reforçades els darrers dos anys amb l’aplicació dels fons estatals extraordinaris. Precisament, aquesta ha estat la fórmula de finançament de les obres d’ampliació de l’aulari de l’IMFE-Mas Carandell, que ja són a punt de finalitzar.

Durant el mandat que finalitza hi ha hagut altres millores adreçades a la comunitat educativa, com són la programació d’activitats complementàries en horari no lectiu emmarcades en el Pla d’Entorn, tasques de suport a les famílies, recursos com les beques de menjador i de transport escolar, la creació de la Targeta Bus Ecolar, la promoció d’hàbits saludables, la prevenció de situacions de risc social i d’absentisme escolar, etc....

En la franja preescolar ha continuat el desplegament de la xarxa d’escoles bressol municipals iniciada una dècada enrere, com a política tendent a afavorir la conciliació de la vida laboral i familiar, amb l’entrada en funcionament dels centres El Marfull, L’Olivera, El Lligabosc i l’ampli-ació de la capacitat de La Ginesta. D’aquesta manera, en només deu anys Reus ha passat de disposar de 41 places de guarderia subvencionades per l’Ajuntament a gestionar gairebé 500 places municipals.

En l’àmbit universitari ha estat també un mandat fructífer, en què el Campus Bellissens de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha acollit les obres de construcció dels nous edificis de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura i del Centre de Bioempreses, dues inversions realitzades amb el suport municipal.

Per seguir aquesta aposta decidida a favor de l’educació com a eina principal de cohesió i progrés social, el PSC planteja ara que l’Ajuntament de Reus assumeixi aquests objectius:

> En el marc de la col·laboració institucional amb la Generalitat de Catalunya, donar resposta a les necessitats educatives de les diferents franges d’edat de la població i zones de la ciutat

> Potenciar l’educació complementària i les activitats extraescolars per millorar l’èxit forma-tiu i la cohesió social, amb la participació activa de la comunitat educativa i el seu entorn

Page 27: Programa de Govern PSC Reus

27PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

> Donar resposta a les demandes formatives existents en la franja preescolar, juvenil i universitària, amb especial incidència en la interrelació entre formació i accés al món del treball

Aquestes finalitats seran realitzades en virtut de les següents propostes:

2.2.1. Continuació del treball coordinat iniciat amb la Zona Educativa de Reus i el Protocol de Coresponsabilitat, per concretar les actuacions conjuntes i les aportaci-ons respectives en matèria d’inversions i serveis

2.2.2. Estendre l’eina de zonificació escolar en base al domicili familiar dels alumnes per a tots els ensenyaments obligatoris i postobligatoris, tenint en compte l’elegi-bilitat entre la doble xarxa pública i concertada de centres

2.2.3. Desenvolupament de la feina de l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME), les Taules de Planificació i les Comissions de Garanties d’Admissió, actualitzant pe-riòdicament el mapa escolar i la programació de l’oferta educativa sostinguda amb fons públics

2.2.4. Impuls de la cultura de l’avaluació dels resultats educatius, en el context de l’aplicació dels decrets d’autonomia i de direcció de centres que desenvolupen la Llei d’Educació de Catalunya

2.2.5. Manteniment provisional i anàlisi de la continuïtat dels Espais de Benvinguda Educativa (EBE), en funció de les necessitats que existeixin d’adaptació temporal de l’alumnat nouvingut

2.2.6. Desenvolupament i ampliació del Pla d’Acció Immediata per a l’Escolarització Equilibrada, amb mesures compensatòries i potenciació dels equips de suport als centres amb més alumnat amb necessitats educatives especials (psicòlegs, assistents socials, mediadors culturals...)

2.2.7. Construcció i planificació dels nous centres d’educació previstos a Reus:

> Institut Roseta Mauri al Mas Iglesias (curs 2011-2012)> Escola Reus 21 als Jardins de Reus (curs 2012-2013)> Institut-Escola els Ganxets a l’Avinguda de Castellvell (curs 2013-2014)> Institut-Escola Isabel Besora a l’actual Pàrking de Camions de l’Avinguda Pintor Fuster> Institut integrat postobligatori Reus 9 al Tecnoparc, especialitzat en cicles for-matius dels àmbits nutrició, salut i serveis sòcioculturals a la comunitat> Reserves de sòl per futurs centres al Camí del Roquís i al Passeig Nord-ARE, en funció del desenvolupament residencial d’aquestes zones

Page 28: Programa de Govern PSC Reus

28 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

2.2.8. Continuació del programa de reforma de les escoles públiques de Reus al futur Pla d’Acció Municipal 2012-2015, amb especial atenció a la millora d’instal·-lacions, les mesures i infraestraestructures d’estalvi i eficiència energètica, per obtenir nous reconeixements de la condició d’”Escola Verda”, i les instal·lacions esportives, desenvolupant el model Escola-Esport-Barri iniciat amb els nous poli-esportius lleugers

2.2.9. Política d’implantació de les noves tecnologies als centres educatius públics, adreçada tant al seu ús lectiu, com també a l’aplicació de l’eina de control i gestió del manteniment dels edificis iniciada aquest mandat a càrrec de l’empresa municipal AMERSAM

2.2.10. Foment de la coordinació i l’autonomia de tots els centres educatius, amb independència de la seva titularitat, en el marc dels òrgans de planificació, coope-ració i participació existents

2.2.11. Anàlisi de fórmules de cooperació paritària de l’Ajuntament de Reus i el De-partament d’Ensenyament de la Generalitat per tirar endavant un programa d’obres de millora i inversions en les escoles concertades que així ho necessitin

2.2.12. Afavorir el treball conjunt de la comunitat educativa, les famílies, les AMPA i el seu entorn immediat (entitats culturals, esportives i de lleure) en l’impuls d’acti-vitats complementàries i extraescolars, com poden ser l’acollida matinal o els casals d’estiu

2.2.13. Pal·liar amb el suport municipal, d’acord amb la comunitat educativa, els efec-tes discriminatoris de la supressió de la sisena hora lectiva a les escoles públiques

2.2.14. Reforçar el suport als centres educatius, especialment aquells que tenen un teixit escolar més complex, per afavorir la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la cohesió social a través de l’educació intercultural i l’ús de la llengua catalana

2.2.15. Continuar donant suport a les AMPA i a la comunitat educativa de Reus per continuar treballant la coeducació en igualtat de gènere al llarg dels anys d’apre-nentatge

2.2.16. Especial foment del reforçament de la llengua anglesa en les activitats ex-traescolars, per tal de convertir en un objectiu bàsic el trilingüisme dels alumnes (català, castellà i anglès)

2.2.17. Millora de l’èxit escolar i suport a les famílies en els itineraris educatius, amb especial incidència en evitar que els joves amb fracàs escolar o absentisme restin al marge dels processos formatius

Page 29: Programa de Govern PSC Reus

29PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

2.2.18. Donar resposta a les famílies amb fills de 0 a 3 anys per garantir una oferta accessible i de qualitat de places d’Escoles Bressol Municipals, elaborant un mapa de necessitats i posant en funcionament la nova llar d’infants La Sajolida, al pati de l’antiga Escola Sant Bernat Calbó (carrer Astorga-Parcel·les Casas)

2.2.19. Potenciació de la Taula de Planificació de la Formació Professional, amb la finalitat d’impulsar la FP i els altres estudis postobligatoris en el camí de l’excel·-lència, en coordinació amb les accions formatives de l’IMFE-Mas Carandell

2.2.20. Elaborar el mapa de la Formació Professional a Reus, definint programes de formació diversificada per a joves amb dificultats d’èxit educatiu, i l’especialització de centres educatius de secundària en línies de formació postobligatòria

2.2.21. Impulsar la participació de les empreses i els agents econòmics i socials en la Taula mixta de la Formació Professional, per tal d’orientar millor les accions for-matives cap a les sortides laborals

2.2.22. Potenciar el Campus Bellissens de la URV, assolint acords Ajuntament-Uni-versitat per a l’impuls de les inversions previstes: la residència universitària per a 100 places ofertada per la pròpia universitat, concretant el calendari de construcció de la futura Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, l’edifici del CRAI i Serveis Generals de Campus, el nou aparcament i els espais dels nous estudis planificats (ampliació de Ciències Econòmiques, Sociologia, Enginyeria Civil, Construcció i Ci-ències dels Materials)

2.2.23. Impuls de les noves instal·lacions del Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a l’antiga Escola d’Art del carrer del Vent, infraestructura que comple-menta el projecte integral de reforma del Barri del Carme

2.3. JOVENTUT I EMANCIPACIÓ

Les polítiques de joventut dels governs locals han anat augmentant la seva importància al llarg dels anys, guanyant en centralitat institucional i en la transversalitat de les accions municipals destinades als joves. De fet, després de la precarietat de mitjans dels primers anys de la demo-cràcia municipal, ara podem considerar que els joves ja són plenament reconeguts com a sector social amb demandes i necessitats específiques.

De fet aquest ha estat el patró seguit per l’Ajuntament de Reus en la darrera dècada. En aquest temps, la Regidoria de Joventut va passar de ser un simple apèndix de l’Institut Municipal d’Ac-ció Cultural (IMAC) a la definició d’un veritable Pla Transversal de Joves, que va incorporar les accions destinades a aquest segment de població de totes les àrees municipals, fins a la plena

Page 30: Programa de Govern PSC Reus

30 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

recuperació de la Regidoria i l’elaboració d’un Pla de Local de Joventut en el mandat que ara conclou.

Aquest quatrienni municipal també ha estat especialment important en l’àmbit juvenil, gràcies a la inauguració del Casal de Joves de La Palma el passat estiu de 2010. Aquesta infraestructura, llargament reivindicada per les entitats joves de Reus, acull el Punt d’Informació Juvenil de la ciutat i la comarca del Baix Camp, els serveis de la Regidoria de Joventut, i l’espai insonoritzat per acollir assajos musicals que reclamaven els grups locals.

Amb l’inici del proper mandat municipal 2011-2015 ens trobarem amb un marc normatiu més sòlid, gràcies a la Llei de Joventut que va aprovar el Parlament de Catalunya a instàncies del Govern d’Entesa. Aquesta norma clarifica i defineix alguns conceptes per tal de garantir la coherència de les polítiques de joventut impulsades arreu del país, i deixa clars els objectius i competències dels diferents nivells administratius.

La gent del PSC i de la Joventut Socialista de Catalunya entenem que el principal objectiu de les polítiques juvenils és facilitar l’emancipació dels i les joves, i la seva preparació per accedir a la ciutadania de ple dret. Però també sabem que actualment el concepte supera la tradicional idea de formar-se per trobar una feina i accedir a un habitatge propi. Avui dia, la plena emancipació suposa assumir la condició ciutadana per desenvolupar els projectes propis i poder decidir en plenitud sobre la vida pròpia i sobre la vida col·lectiva.

La crisi econòmica ha reforçat la idea que cal desenvolupar principalment l’accés dels joves a la formació, al treball i a l’habitatge, objectius que han estat els eixos bàsics de les polítiques adreçades a la gent jove que l’Ajuntament de Reus ha seguit els darrers anys amb les eines de l’IMFE-Mas Carandell, REDESSA, l’Oficina d’Habitatge, i els pisos de lloguer per a joves que ha construït l’empresa municipal GUPSA al Mas Bertran i a la Granja Massó.

Però aquests objectius principals no han de tapar altres focus d’interès que també són especi-alment valuosos per als joves actuals, i que són factors clau en el procés de formació de la seva personalitat, com poden ser el foment de la participació juvenil, l’accés universal a la cultura, la seva mobilitat internacional, els equipaments que faciliten el seu creixement social i personal, les accions de foment de la salut i els esports, o els mitjans que faciliten la mobilitat obligada i per qüestions d’oci. En aquest sentit, el nou Casal de Joves de Reus, connectat a la Xarxa d’Oficines Joves d’abast nacional, esdevé un recurs i una plataforma molt important per poder projectar totes aquestes estratègies i centres d’interès.

El resum d’aquestes línies d’actuació en polítiques juvenils es podria sintetitzar en aquests objectius:

> Fomentar l’emancipació dels i les joves de Reus, afavorint principalment les condicions perquè tinguin una formació adequada, un accés més fàcil al món del treball, i un habi-tatge per poder iniciar una vida independent

Page 31: Programa de Govern PSC Reus

31PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

> Afavorir formes diverses d’oci juvenil que reverteixin en la socialització i el ple desenvo-lupament personal dels joves, com a aspectes fonamentals per aconseguir la seva plena emancipació i accés a la ciutadania

> Vetllar pels interessos i necessitats diferencials que tenen els i les joves actuals en ma-tèria de mobilitat i de polítiques de sensibilització i gestió mediambiental

Tot assumint el programa concebut per la Joventut Socialista de Reus, presentem aquest llistat de propostes:

2.3.1. Construcció i posada en funcionament d’un nou Institut d’Estudis Secundaris integrat al Tecnoparc dedicat a atendre les necessitats formatives de les empreses alimentàries, de nutrició, entitats socials i institucions sanitàries, per afavorir poste-riors acords d’inserció laboral dels estudiants

2.3.2. Desenvolupar els convenis amb universitats i instituts per a la realització de pràctiques remunerades als diferents serveis de l’Ajuntament de Reus i dels seus ens instrumentals

2.3.3. Creació d’un nou servei de Borsa Jove de Treball que unifiqui la infor-mació dels serveis municipals existents (Espai Activa de l’IMFE-Mas Carandell, recursos per a joves atesos per Serveis Socials, assessorament de REDESSA), i que també des del Casal de Joves faciliti l’accés dels joves al mercat de treball

2.3.4. Seguiment dels projectes impulsats per l’empresa municipal GUPSA per a la construcció i posada a disposició de pisos destinats a gent jove de Reus en règim d’arrendament o propietat

2.3.5. Facilitar la cessió de terrenys municipals a entitats socials i cooperatives in-teressades en construir pisos socials (protegits) destinats al lloguer o a l’adquisició per part dels joves

2.3.6. Desenvolupar la línia especial d’informació de la Borsa d’Habitatge existent dins l’Oficina d’Habitatge, destinada a l’assessorament als joves en matèria de llo-guers, hipoteques, ajuts públics, etc...

2.3.7. Amb el precedent dels nous poliesportius lleugers, construcció d’altres instal-lacions d’aquest estil i establiment d’acords amb les escoles per desenvolupar acti-vitats monitoritzades per a joves reusencs als seus espais esportius

2.3.8. Crear una xarxa de voluntariat jove que guiïn als joves nouvinguts per a les zones d’oci nocturn a Reus, com a eina per afavorir la seva integració social

Page 32: Programa de Govern PSC Reus

32 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

2.3.9. Impuls de noves activitats esportives municipals adequades a les demandes juvenils i a les diferents tipologies (esport de vespre-nit, de cap de setmana, esti-val...), i amb voluntat de cobertura a les diferents zones de Reus

2.3.10. Desenvolupament de la línia de treball sobre salut juvenil entre la Regidoria de Joventut i les àrees municipals implicades, amb especial atenció a la informació sexual i a les conductes de risc associades a l’oci nocturn

2.3.11. Ampliar el catàleg de descomptes de la Targeta Jove en matèria d’activitats esportives municipals de Reus

2.3.12. Increment progressiu de les subvencions a les activitats culturals d’interès general organitzades per entitats juvenils

2.3.13. Ampliació dels descomptes als titulars de la Targeta Jove en les activitats i equi-paments municipals de caire cultural (teatres, bucs d’assaig del Casal de Joves...)

2.3.14. Cedir gratuïtament les instal·lacions de La Palma a nous grups de música de Reus que acreditin una mínima qualitat, per poder organitzar concerts una vegada al mes en què es puguin donar a conèixer

2.3.15. Estudiar la recuperació d’una línia municipal d’autobús nocturn que connecti els diferents barris de Reus amb les principals zones d’oci del moment a la ciutat

2.3.16. Afavorir la disponibilitat d’espais públics on els grafiters i els practicants de parkour puguin realitzar la seva activitat, garantint sempre la vessant artística d’aquestes activitats

2.3.17. Difusió entre estudiants i joves dels avantatges de la Targeta T10 Jove i ampliació progressiva dels seus descomptes, per tal de fomentar l’accessibilitat de la gent jove al transport públic municipal

2.3.18. Desenvolupament de mesures específiques de sensibilització dels joves en matèria de reciclatge i recollida selectiva de residus, amb accions coordinades per l’Espai d’Informació Ambiental i realitzades a escoles i instituts

2.3.19. Ampliació de les papereres urbanes provistes de cendrers i bosses de reco-llida de les femtes animals, a les zones on es requereixin especialment aquests usos de forma singular per part de gent jove

2.3.20. Fomentar les inversions als equipaments educatius de titularitat municipal relatives a l’eficiència energètica, les energies renovables i la recollida selectiva de residus per tal de considerar-les com a ”Escola Verda”, com a mesura de promoció

Page 33: Programa de Govern PSC Reus

33PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

dels valors mediambientals entre els joves

2.3.21. Promocionar entre els joves l’ús de mitjans de transport no dependents del petroli, amb especial atenció a l’establiment del nou sistema municipal de bicicletes de lloguer

2.4. CULTURA TRANSFORMADORA

El municipalisme cultural desplegat pel PSC parteix d’una concepció del paper central de la cultura en el desenvolupament d’una societat lliure, democràtica, solidària i progressista. Els ajuntaments governats pels socialistes han fet bandera d’aquesta idea, i han portat a terme la creació de serveis en la majoria dels sectors i arts, prioritzant al mateix temps la participació i l’associacionisme cultural.

Amb la crisi econòmica, el paper dels governs locals en les polítiques culturals torna a ser impres-cindible. En aquest context, cal donar un nou impuls a l’estratègia de la sòciocultura com a eina de participació ciutadana en la construcció de la comunitat, repensant el paper dels equipaments i serveis ja existents, i pensant també en els que encara no tenim i serien necessaris.

Els nous paradigmes casen perfectament amb el cas particular de la nostra ciutat, perquè Reus sempre ha estat un focus de cultura reconegut en el conjunt de Catalunya. En l’època de l’ex-pansió de la ciutat, la manca d’estructures administratives va fomentar l’aparició d’equipaments culturals a iniciativa d’entitats privades, i el teixit associatiu cultural de la ciutat, nascut en aquella mateixa època, continua essent dels més potents fora de Barcelona-ciutat.

Passada la transició democràtica, l’Ajuntament de Reus va haver de passar a fer una tasca de suplència per poder recuperar l’esplendor dels equipaments més referencials sorgits d’aquelles iniciatives. Amb la creació dels consorcis del teatres Fortuny i Bartrina i la represa de les seves respectives programacions, per exemple, la ciutat tornava a situar-se en el punt més destacat de l’escena catalana.

També es va haver de crear l’ens encarregat de la dinamització del sector, a partir de la cons-titució de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), que ha estat clau en el suport del teixit associatiu i el foment de la implicació de les entitats.

Des del punt de vista dels equipaments, es va haver de dur a terme una tasca de recuperació del patrimoni local amb el desplegament i repartiment dels museus d’Art i Història i l’Arqueològic Salvador Vilaseca. I des del modest servei municipal de biblioteques, als primigenis centres cívics, es va evolucionar fins a la posada a disposició de l’avui imprescindible Biblioteca Central Xavier Amorós, construïda pel govern local per superar la històrica manca d’una biblioteca pública a Reus.

Page 34: Programa de Govern PSC Reus

34 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

Els darrers anys s’han continuat assolint noves fites en l’àmbit cultural de la nostra ciutat. L’ober-tura de l’Arxiu Municipal i Comarcal als Horts de Miró ens ha permès gaudir d’unes noves instal·lacions, més modernes i segures, per a la preservació de la documentació històrica local. L’ampliació del Centre d’Art Cal Massó el consoliden com el nou punt de creació i expressió de les tendències més avantguardistes de la cultura contemporània, amb una terrassa oberta a tots els públics que convida a accedir a l’equipament. La declaració de la festa major de Sant Pere com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional, per part de la Generalitat, evidencia la gran eclosió de l’imaginari festiu local com a eina de cohesió comunitària.

Amb aquest relat, entenem que el nostre model de cultura transformadora de la societat ha de cercar els següents objectius:

> Potenciar la difusió i el coneixement del patrimoni cultural de Reus, assegurant la preservació dels béns materials i immaterials que l’integren amb els equipaments i ins-truments necessaris

> Donar suport a les entitats culturals amb els mitjans disponibles perquè puguin realitzar les seves activitats, i garantir l’accés universal a la cultura de qualitat segons la demanda ciutadana existent en cada sector

> Incentivar la creativitat cultural i el talent creatiu com a mitjans d’expressió i relació social, tenint en compte també el seu potencial econòmic envers el conjunt de la ciutat

Uns objectius que des del PSC de Reus volem portar a terme el proper mandat amb aques-tes propostes:

2.4.1. Creació d’un nou eix de promoció del patrimoni cultural industrial de Reus, amb la finalització de la rehabilitació de la Bòbila de Cal Sugranyes i els acords per a la preservació del forn de ceràmica modernista de Cal Montseny, amb un programa de visites i interpretació d’ambdós equipaments

2.4.2. Trasllat de l’espai expositiu dedicat a la Festa Major de Reus, actualment ubicat al Museu d’Art i Història, cap al nou Centre Cívic del Carme, habilitant el nou Centre d’Interpretació i Promoció de la Festa

2.4.3. Obertura permanent dels refugis antiaeris de la Plaça Mercadal i de la Plaça de la Patacada, i establiment d’un programa específic d’interpretació de Reus com a ciutat víctima dels bombardejos de la Guerra Civil

2.4.4. Redefinició dels espais i les necessitats expositives del Museu d’Art i Història i del Museu Arqueològic Salvador Vilaseca, i plantejament de les possibles opcions de creixement

Page 35: Programa de Govern PSC Reus

35PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

2.4.5. Establiment d’una estratègia conjunta amb el Departament de Cultura de la Generalitat, amb la seva implicació econòmica, per avançar en l’adquisició de Cal Navàs, la restauració de la torreta i la façana original, i convertir d’aquesta manera l’edifici en el punt central de la Ruta Modernista de Reus i el nexe amb el modernis-me barceloní i l’obra de Lluís Domènech i Montaner

2.4.6. Diàleg amb les entitats culturals de Reus per definir les condicions de suport municipal, segons la disponibilitat econòmica i el marc legislatiu en matèria de sub-vencions, a partir de programes d’activitats d’interès general

2.4.7. Reconeixement i suport a la doble tasca dels centres culturals regionals i na-cionals amb seu a Reus, en la preservació de les tradicions del lloc d’origen i com a mitjans d’integració dels seus associats a la nostra realitat sòciocultural

2.4.8. Tancament dels acords per adquirir Cal Gasull i procedir a la seva rehabilitació i conversió en un gran espai cultural polivalent al centre de Reus

2.4.9. Amb el demantellament del vell Arxiu Administratiu, condicionament de l’Antic Grup Escolar Rubió i Ors com a seu de la Casa del Seguici Festiu de Reus

2.4.10. Cercar un nou espai per a la ubicació de les imatges de la Setmana Santa de Reus en les condicions adequades per a la seva conservació i exhibició

2.4.11. Obertura de la nova Biblioteca Pere Anguera, a la zona de Mas Iglesias, amb vocació de servei a tota la zona Sud de Reus, i seu de la col·lecció particular de llibres llegada per l’historiador a la ciutat

2.4.12. Previsió de l’estratègia d’ampliació de la xarxa de biblioteques municipals, amb els dos equipaments previstos a la Riera d’Aragó, a l’actual pàrking de superfí-cie i a la zona del Passeig Nord, en virtut de l’evolució urbanística d’aquestes dues ubicacions

2.4.13. Ampliació dels horaris de la Bibloteca Central Xavier Amorós, aprofitant l’entrada en funcionament de la Sala d’Estudi annexa, i desenvolupament de noves activitats de promoció lúdica de la lectura

2.4.14. Habilitació del Castell del Cambrer de la Plaça del Castell com a nova Heme-roteca pública, que aplegui els fons municipals de publicacions i els del Centre de Lectura de Reus, previs els acords corresponents amb l’entitat

2.4.15. Construcció del nou edifici per a usos culturals del Consorci del Teatre Bar-trina i del Centre de Lectura, amb la posada a disposició de nous espais públics

Page 36: Programa de Govern PSC Reus

36 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

d’estudi i activitats al centre de Reus

2.4.16. Manteniment del Parc de la Festa com a espai de lleure a l’aire lliure i com a embrió d’activitats lúdiques de gran format en la futura zona verda del Roquís

2.4.17. Ple deplegament del potencial que té el vessant cultural del Consorci de Promoció “Reus Gaudí Vitalitat”, en coordinació amb les institucions econòmiques i el sector privat

2.4.18. Definició d’una estratègia de projecció exterior de la cultura de Reus, com pot ser la recuperació dels Premis Reus amb una voluntat de tenir abast nacional

2.4.19. Impuls dels festivals culturals diferencials de Reus (Trapezi, Cos, Memorima-ge, FEC...), i anàlisi de la viabilitat d’un Alberg públic de suport a aquests esdeveni-ments, amb la complicitat de la Generalitat

2.4.20. Impuls de la cultura més contemporània i tecnològica al Centre d’Art Cal Massó, amb una major coordinació amb les activitats de l’Escola d’Art de la Dipu-tació a Reus

2.4.21. Conversió dels Rentadors del nou Casal de les Dones en un espai d’exposi-cions artístiques

2.4.22. Consolidació del Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER), concretant les se-ves funcions i la seva vinculació amb els teatres locals, ajudant especialment els grups teatrals no professionals, amb una gestió professional dels recursos i una comissió artística que asseguri la seva connexió amb altres centres nacionals i europeus

2.4.23. Creació del “Reus Vapor Centre” amb la transformació del Vapor Vell en un edifici cultural pluridisciplinar, seu del CAER i fàbrica de creació de noves iniciatives socials i indústries culturals basades en les noves tecnologies, amb l’assessorament de l’IMFE-Mas Carandell i REDESSA

2.5. ESPORT I ACTIVITAT FÍSICA.

Les pràctiques físic-esportives són unes de les activitats socials més significatives i rellevants del final del segle XX i el principi del segle XXI, ja que tenen un component social, econòmic i de comunicació de gran transcendència política a la nostra societat.

El model socialdemòcrata d’Estat del Benestar ha prioritzat la universalització de les polítiques públiques d’educació, salut, assistència social, etc..., i aquest reconeixement de drets i de l’esfera

Page 37: Programa de Govern PSC Reus

37PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

social dels ciutadans ha permès també l’expansió i consolidació de l’activitat física i l’esport, així com la seva democratització. Un procés que concorda amb els valors socialistes del foment dels objectius d’interès col·lectiu, la solidaritat i la igualtat d’oportunitats, i justifica plenament l’aposta per l’impuls de l’esport des de l’àmbit municipal.

Precisament això és el que sempre hem defensat els socialistes a l’Ajuntament de Reus. I els darrers anys ho hem fet amb la major professionalització i capacitat de gestió que hem acon-seguit gràcies a l’empresa municipal Reus esport i lleure, S.A. (RELLSA), superant l’antic patró administratiu i de subordinació a l’àrea municipal de Cultura que havia tingut la Regidoria de l’Esport. Una societat municipal, per cert, que els nostres principals adversaris polítics volen fer desaparèixer, segurament per afavorir la preeminença exclusiva dels interessos privats en el sector.

L’activitat inversora municipal en matèria esportiva ha estat molt evident a Reus els darrers quatre anys. S’han reformat espais esportius escolars i s’han construït dos poliesportius lleugers (esco-les Ciutat de Reus i Alberich i Casas), s’ha instal·lat gespa artificial a quatre camps de futbol-11 (annex a l’Estadi Municipal, La Pastoreta, Reddis i Mas Iglesias) i a dos camps de futbol-7, s’han reformat el gimnàs del Pavelló Olímpic Municipal i les instal·lacions del Reddis i de l’Estadi Mu-nicipal, i s’ha obert el primer Cruyff Court de l’Estat a l’Estació d’Autobusos. Precisament per això sobta veure que l’única alternativa política formulada en matèria esportiva sigui proposar la dissolució de RELLSA.

Des de la Fundació Esport Base de Reus, també s’han fomentat les activitats esportives en edat escolar i d’esport per a tothom. S’han organitzat caminades i activitats populars de promoció de la salut, s’ha cuidat el vessant social de l’esport amb activitats adreçades a col·lectius amb necessitats específiques (persones discapacitades, dones...) i promovent el lleure (Centres Cívics, Parc de Nadal...). Sense oblidar el paper de dinamització econòmica i projecció de ciutat a través de l’esport abans apuntat, amb l’organització d’esdeveniments internacionals com han estat el Mundial de Clubs d’Hoquei Patins, la Copa intercontinental d’Hoquei, el Mundial Femení de Futsal, l’Stage Pro de Bàsquet, competicions de Korfball o el Campionat d’Espanya de Petanca, entre d’altres.

Aquestes pinzellades serveixen per acreditar que l’orientació dels socialistes a favor d’una gestió pública de l’esport no és fruit d’un caprici, ni tampoc s’ajusta a un balanç buit o fictici. Estem convençuts de la bondat del model i dels beneficis que reporta a tota la ciutadania, així com de les noves oportunitats que obre també al sector privat, pel seu efecte multiplicador i pels projectes de col·laboració mixta que tenim pensats per al futur.

Amb aquests precedents, la gent del PSC de Reus volem governar l’esport local per assolir aquests tres objectius:

> Fomentar l’esport a Reus des de l‘àmbit municipal com a factor socialitzador i educa-tiu, generador de models socials, promotor de la integració entre persones i com a eina

Page 38: Programa de Govern PSC Reus

38 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

d’enaltiment de valors col·lectius

> Entendre la pràctica esportiva i l’activitat física com a fórmules de preservació de la salut de la ciutadania, des dels punts de vista corporal i psicològic, adaptable als diferents segments de població segons les seves respectives edats, circumstàncies i capacitats

> Optimitzar l’impacte positiu de l’esport finançat públicament en l’economia local, en la producció de llocs de treball, en l’estalvi de despesa sanitària i en la promoció exterior de la ciutat

I volem assolir aquestes fites mitjançat les següents propostes:

2.5.1. Promoció d’unes Piscines Municipals cobertes al costat del Pavelló Olímpic Municipal, en règim de coparticipació amb inversors privats, dotades d’una Àrea polivalent de wellness-Centre Integral de Salut, a partir de l’estudi de viabilitat econòmica ja elaborat

2.5.2. Construir el Pavelló Municipal Molinet a la zona de Mas Iglesias, a partir de la subvenció del Pla d’Infraestructures Esportives de Catalunya, segons els projectes bàsic i de gestió existents

2.5.3. Desenvolupar l’estudi i el pla director de l’Estadi Municipal de Futbol per pro-moure al seu entorn una Residència d’Esportistes i una Casa Club, en col·laboració amb la iniciativa privada

2.5.4. Crear un nou Poliesportiu lleuger a les pistes exteriors de l’Escola Cèlia Artiga, per donar servei a la zona Oest de Reus, tenint en compte l’èxit de funcionament i la situació dels altres dos que ja funcionen

2.5.5. Analitzar la ubicació més òptima per a un altre poliesportiu lleuger per tal d’ampliar aquesta xarxa d’equipaments a Reus, amb la possibilitat que pugui ser compartit entre diferents centres escolars

2.5.6. Transformar l’actual edifici de serveis de les Piscines Municipals del Parc dels Capellans en un Centre Polivalent d’Esport i Lleure, ampliant la seva estructura amb el finançament extraordinari del Pla Integral dels Barris Immaculada i Sol-i-Vista, per tal que esdevingui l’equipament de referència i nexe d’unió entre ambdós barris

2.5.7. Substitució de l’actual gespa del Camp Municipal de Rugby per gespa artifi-cial d’última generació, en atenció al menor cost econòmic i a la major sostenibilitat mediambiental del seu manteniment

2.5.8. Substitució de l’actual superfície de joc del Camp de Futbol municipal del

Page 39: Programa de Govern PSC Reus

39PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

Districte Cinquè

2.5.9. Construir una altra Cruyff Court al Barri Immaculada, a la vista de l’èxit de la primera pista de l’Estació d’Autobusos

2.5.10. Realització d’obres de reforma de la tribuna i instal·lació d’una coberta lleu-gera al Camp de Futbol municipal Reddis

2.5.11. Habilitació de dos nous espais de màquines per a la realització d’exercicis a l’aire lliure, a la zona del Barri Immaculada i a l’entorn del Passeig Mata, per com-plementar les rutes habituals d’exercici físic informal de la ciutat

2.5.12. Definició d’un projecte de mapa local de Centres Bàsics de Salut, impulsats des de la col·laboració RELLSA-SAGESSA, destinats al foment de la medicina espor-tiva i les pràctiques saludables preventives entre segments de població sensibles (gent gran, famílies...), amb l’establiment d’un primer centre pilot al nou Pavelló del Mas Iglesias

2.5.13. Estudi de la construcció d’un espai de circuits per a BTT en l’àrea verda i de lleure que s’ha de desenvolupar a la zona del Camí del Roquís

2.5.14. Desenvolupament d’un programa de reforma progressiva de les actuals instal-lacions esportives municipals, amb la finalitat de garantir la seva qualitat, seguretat i la introducció de sistemes d’eficiència energètica

2.5.15. Ampliar i diversificar l’oferta d’activitats esportives municipals, que si-gui sempre complementària i no competitiva amb l’oferta privada existent, per garantir la satisfacció de la demanda i la seva sostenibilitat via pagament dels usuaris

2.5.16. Pactar amb la Generalitat de Catalunya la creació d’un cicle de grau mitjà d’estudis esportius, que es podria impartir a l’Institut d’Estudis Secundaris Roseta Mauri, al Mas Iglesias

2.5.17. Increment progressiu de les subvencions concedides a les entitats per al foment de l’esport base, amb la finalitat de buscar major participació i sorgiment d’iniciatives privades

2.5.18. Estudiar noves oportunitats per al foment del turisme esportiu mitjançant activitats extraordinàries, que serveixin per promocionar Reus a l’exterior, a través d’exhibicions, actes festius, tornejos i campionats de gran format

2.5.19. Rellançament de les activitats de la Fundació Esport Base, amb especial

Page 40: Programa de Govern PSC Reus

40 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

èmfasi en l’esport femení i en el suport mitjançant l’esport a col·lectius amb risc d’exclusió social

2.5.20. Foment de les activitats saludables i de lleure per a tothom en la programació d’activitats periòdiques dels Centres Cívics municipals, i consolidació de l’organitza-ció de caminades i curses populars de caire festiu

3. UNA CIUTAT CONVIVENCIAL I SEGURA

L’origen del nostre model de ciutat mediterrània és la confluència de persones nascudes aquí i provinents de llocs diferents, amb activitats i interessos diversos, amb ideologies i prioritats variades, però totes elles amb l’afany comú de compartir un mateix espai urbà de convivència i progrés. Un model que de forma natural fomenta l’intercanvi econòmic i les relacions socials, i que és l’antítesi d’altres sistemes territorials fonamentats només en les perifèries residencials i l’individualisme més radical.

L’esperit de civilitat és clarament constatable en el teixit social de Reus, des dels seus orígens medievals com a mercat d’un ample territori, i s’ha mantingut malgrat el pas del temps i les suc-cessives onades de nova població que s’han establert aquí. Una ciutadania activa i organitzada que també s’explica per la nostra configuració històrica com a ciutat feta a ella mateixa, sense comptar amb els beneficis de la capitalitat administrativa.

Els socialistes valorem la riquesa d’aquesta diversitat social i, des de les nostres idees comuni-tàries, considerem que cap persona que visqui a la ciutat pot ser exclosa per la seva condició social, origen, sexe, creences o edat. Per això apostem per un Reus amb igualtat d’oportunitats i on tota la ciutadania tingui garantit l’accés als serveis públics, preservant el dret de les famílies i molt particularment de la infància. També treballem i treballarem per evitar el risc d’exclusió de gent gran, aturats de llarga durada, dones, joves, persones nouvingudes o amb feina no qualificada.

Durant els darrers mandats municipals hem apostat per aplicar polítiques transversals dirigides a les persones per poder respondre a les seves necessitats de manera global, integrant serveis bàsics, amb intervencions sòciosanitàries, esportives i culturals, i de disseny d’espais públics. L’habitatge és un altre dels pilars cabdals de la cohesió social, la convivència i l’equilibri territorial, com també destaquem en l’apartat territorial d’aquest programa, en el benentès que la seva disponibilitat és essencial per a la construcció del projecte vital de la gent.

La convivència, la cura de l’espai públic, la seguretat de la població, són també fites fonamentals

Page 41: Programa de Govern PSC Reus

41PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

per garantir aquest model divers i plural que permeti a tothom sentir-se a gust i partícip de la ciutat on viu. No hi ha convivència possible si no existeix el respecte envers els béns comuns i si no gaudim de la sensació de seguretat, que és la base que ens permet tirar endavant els nostres projectes vitals amb confiança.

Els municipis han estat la instància pionera en l’acollida i en la integració de les persones immi-grades. Des del PSC de Reus apostem per una política d’integració des de la garantia dels drets i dels deures de tothom, persones immigrades i persones autòctones. Som partidaris de l’estricte compliment de les obligacions ciutadanes sense distincions, partint d’una anàlisi objectiva del nou mapa humà de la ciutat, sense alarmisme ni falsedats.

Volem treballar la integració des de la cohesió social, aconseguint més recursos de les altres administracions per evitar la fractura en diferents societats paral·leles. Si en el passat ha estat possible integrar satisfactòriament altres col·lectius de persones nouvingudes, ara, quan dispo-sem de més mitjans i gaudim d’un marc democràtic i una societat millor estructurada, hem de convertir la plena integració en una realitat reeixida.

Garantir la seguretat ciutadana per a l’exercici de drets i llibertats ha de ser un dels objectius prioritaris de qualsevol societat democràtica. Cap persona es pot sentir privada del dret a sentir-se segura o, el que és el mateix, del dret a ésser i sentir-se lliure.

Els socialistes defensem reforçar l’autoritat democràtica dels alcaldes, estimulant al mateix temps la idea de responsabilitat individual entre els ciutadans, com un element de cohesió de la co-munitat i difusió activa dels valors del civisme i la convivència. Cal treballar des de la proximitat del territori i cap a la ciutadania, per aconseguir aquests objectius, fomentant la prevenció, la coresponsabilitat, la complicitat i la interlocució.

En definitiva, amb les nostres popostes de govern volem aprofundir en el model de convivència que hem bastit a Reus, amb un lideratge clar del govern de la ciutat, tot compartint estratègies i actuacions amb el teixit social i les persones concretes, per preservar una ciutat cohesionada, de progrés i segura.

El programa socialista per consolidar la cohesió social de Reus es desglossa en els dos capítols que segueixen:

3.1. IMMIGRACIÓ I DIVERSITAT

En molt pocs anys, la immigració ha deixat de ser un fenomen anecdòtic per esdevenir una realitat quotidiana que comporta oportunitats, però també planteja nous reptes i complexitats, i de forma molt particular en aquells barris i zones amb una important implantació de població nouvinguda.

Page 42: Programa de Govern PSC Reus

42 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

Arribats en un nombre important durant l’epoca de bonança econòmica per treballar en els sectors laborals menys qualificats, la gran majoria d’immigrants s’han adaptat a les normes de la seva societat d’acollida, malgrat les evidents diferències culturals i socials amb què es van trobar. Les motivacions econòmiques de la seva vinguda responien a les dinàmiques generals que es vivien en aquells moments, i per això existia una major predisposició de totes les forces polítiques democràtiques, especialment aquelles amb responsabilitats de govern en els diferents nivells administratius, a consensuar les mesures destinades al foment de la seva integració.

Tant era així que a l’inici de 2003, quan els colors polítics dels governs d’Espanya, Catalunya i Reus eren totalment diferents entre si, tots els partits amb representació municipal van signar formalment una declaració conjunta en què es comprometien a no fer ús de la immigració com a arma electoral. Aquell pronunciament transversal fins i tot va comptar amb la presència i el suport institucional del Secretari d’Afers Religiosos de la Generalitat, membre de la mateixa federació que actualment torna a governar Catalunya.

En aquell context d’entesa es van poder tirar endavant decisions que van contribuir a norma-litzar la integració social dels col·lectius immigrants de Reus, com per exemple la ubicació de centres de culte religiós. També es van potenciar polítiques municipals destinades a millorar la integració de la immigració, com ara els Plans d’Entorn de les escoles locals, el desplegament dels mediadors interculturals, i més endavant la mateixa experiència dels Espais de Benvinguda Educativa, per a l’acollida escolar dels infants i adolescents estrangers acabats d’arribar.

Més endavant, però, alguns representants locals de la dreta van decidir que la pèrdua de les res-ponsabilitats de govern dels seus partits els tornava a donar carta blanca per usar la immigració com a munició de les seves tàctiques polítiques a escala local. Un clar exercici de deslleialtat i cinisme, perquè saben perfectament que el gruix de competències d’estrangeria i immigració no són municipals, i que són precisament els ajuntaments les administracions que han de gestionar sobre el terreny la realitat social.

En aquest context s’han desenvolupat vergonyants campanyes d’expansió de rumors malin-tencionats i falsos sobre la suposada discriminació positiva dels immigrants a Reus, que són exactament calcats als que s’han fet córrer en altres ciutats catalanes. I això ha succeït mentre l’extrema dreta organitzada intoxica amb aquest argument, que és l’únic discurs que tenen, i quan la dreta convencional reusenca també ha volgut treure avantatge del mateix argumentari, aprofitant els efectes socials i les incerteses que ha provocat la crisi econòmica.

Malgrat el missatge negatiu i oportunista de la dreta local en aquest àmbit, el cert és que l’Ajun-tament de Reus ha desenvolupat aquests anys una important tasca de foment de la integració de les persones nouvingudes. Especialment important ha estat la feina dels equips de mediadors municipals, que han pentinat literalment barris i edificis sencers, visitant més de la meitat dels pisos de Reus durant els darrers tres anys, i també totes les places i espais públics, per posar-se en contacte directe amb els immigrants i informar-los de les normes i usos socials del país, i parlar amb els altres veïns per detectar i solventar els possibles problemes de convivència.

Page 43: Programa de Govern PSC Reus

43PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

Moltes dinàmiques positives de comunitats de veïns i barris s’han pogut crear gràcies a aquest programa, en entorns on abans no existia el diàleg.

Però els socialistes volem que es reconegui als ajuntaments una major autoritat i capacitat de decisió a l’hora d’executar mesures relacionades amb la convivència i amb la gestió de la im-migració, que actualment s’estan assumint sense que existeixin els recursos i les competències municipals que així ho permetin. Necessitem criteris legals més clars i disposar de més mitjans per gestionar aquesta realitat.

Des d’aquesta situació actual, el PSC de Reus entén que la gestió de la immigració i la diversitat s’ha de basar en aquests objectius:

> Potenciar les accions municipals d’intermediació amb les persones nouvingudes, amb especial incidència en tot allò que fa referència al compliment de les normes de convi-vència a les comunitats de veïns i a l’espai públic, respectant els béns i el mobiliari urbà, amb accions pedagògiques, d’informació i de seguretat

> Reforçar la comunicació sobre la situació real de la immigració, per difondre experièn-cies i sensibilitzar sobre l’acompliment dels drets i deures per part de tothom, i també desacreditar els falsos rumors

> Exigir la col·laboració institucional, per tal de disposar de criteris homogenis en el tractament de les qüestions que afecten la immigració i per aconseguir més recursos per gestionar-la

Aquestes grans línies s’haurien de desenvolupar amb la següent llista de propostes:

3.1.1. Estendre la tasca d’intermediació cultural com a eina de foment de la comuni-cació, el respecte i el trencament de prejudicis entre tota la població de Reus, amb independència de quin sigui el seu origen

3.1.2. Màxima cooperació entre l’equip municipal de mediació intercultural i la Guàr-dia Urbana, per tal d’actuar conjuntament en aquells casos en què la mediació no sigui del tot efectiva i calgui prendre mesures policials

3.1.3. Reforçar l’assessorament legal especialitzat en la resolució de conflictes, tant a les comunitats de propietaris com als espais públics, per evitar situacions de cris-pació i malentesos entre veïns

3.1.4. Continuar reduint la pressió de l’ús dels espais públics fomentant, sobretot entre els infants i adolescents d’origen immigrant, a través de mediadors i treballa-dors socials, punts de trobada en equipaments municipals on puguin desenvolupar activitats que apleguin tot tipus de persones, independentment del seu origen, amb

Page 44: Programa de Govern PSC Reus

44 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

valors socials i educatius que fomentin la cultura pública comuna

3.1.5. Actuar en pro de l’apoderament de les dones d’origen estranger, per tal que coneguin els seus drets i deures, en la situació jurídica de plena igualtat entre gène-res pròpia del nostre país, fomentant l’existència d’espais de trobada entre dones de diferents orígens

3.1.6. Dur a terme accions de formació concretes per ampliar el màxim possi-ble la incorporació de les dones d’origen immigrant al mercat de treball, com a mecanisme de control de les seves vides i per trencar possibles situacions de dependència

3.1.7. Treballar entre les dones immigrants el coneixement de l’entorn i dels serveis públics, així com el coneixement dels idiomes oficials, amb l’objectiu que no neces-sitin interlocutors i siguin més lliures i autosuficients

3.1.8. Fomentar i donar a conèixer a les dones nouvingudes la cultura pública co-muna, així com els valors de la llibertat i la igualtat que vertebren la nostra societat, per tal que els facin seus i els expandeixin tant entre les seves pròpies famílies com entre les altres dones

3.1.9. Publicar els grups de nacionalitats de les persones de Reus que reben ajudes públiques de caràcter social, així com els punts adquirits per rebre-les, com a mesura de transparència administrativa i demostració que al voltant del 90% dels ajuts es destinen a persones autòctones, per trencar d’aquesta manera tota mena de tòpics i rumors

3.1.10. Establir un model de declaració jurada de les persones nouvingudes que reben alguna prestació social de l’administració, on manifestin la seva voluntat de col·laborar en pro de la convivència veïnal i el civisme

3.1.11. Desmentir els rumors i falsos tòpics sobre la immigració mitjançant els mit-jans de comunicació municipals, per exemple, amb la caricaturització d’un “rumor del mes” a la gaseta El Mercadal, explicant en què consisteix el rumor propagat i explicant per què és una falsedat, i difonent al mateix temps bones pràctiques d’in-tegració de persones nouvingudes a Reus

3.1.12. Establir un protocol de denúncia directa entre el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat i la Guàrdia Urbana de Reus, per agilitar els tràmits necessaris respecte a la custòdia dels fills de famílies immigrants en edat escolar quan aquests no assisteixen regularment a l’escola, i per tal de tenir en compte aquests antecedents en informes d’arrelament social i en processos de reagrupa-ment familiar

Page 45: Programa de Govern PSC Reus

45PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

3.1.13. Teballar conjuntament amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat l’aplicació dels criteris normatius de la matriculació escolar per afavorir l’equilibri del percentatge d’alumnes fills de famílies nouvingudes en els centres públics i con-certats, a fi i efecte de tendir a que aquest volum oscil·li en una forquilla del 5% per sobre o per sota de la mitjana global

3.1.14. Foment de l’associacionisme entre la població d’origen estranger, per tal de millorar la seva integració i coneixement de la idiosincràcia de Reus, que se sentin encara més seva la ciutat i participin en el diàleg intercultural

3.1.15. Potenciar el paper del Centre de Normalització Lingüística com a eina ver-tebradora de la comunicació entre la ciutadania de Reus, no només en els termes que la Llei d’Acollida estableix, sinó també fent un pas més enllà en el coneixement del català bàsic, perquè tothom disposi de les habilitats comunicatives mínimes en la llengua

3.1.16. Desenvolupar les sessions informatives municipals a les persones nouvingu-des, com a primer contacte i coneixement de les normes de convivència i del sistema de drets i deures vigent a casa nostra

3.1.17. Continuar les actuacions de difusió de les obligacions dels comerços i negocis regentats per persones d’origen estranger, sobretot pel que fa referència a horaris comercials, tràmits de llicències i obligacions fiscals, entre d’altres

3.1.18. Vetllar perquè s’exposi de forma visible als establiments oberts al públic, sigui de la tipologia que sigui, el número de llicència d’activitats expedida per l’Ajun-tament de Reus, per tal de trencar estereotips sobre suposats tractes de favor a un o altre tipus de comerç

3.1.19. Col·laboració interadministrativa per definir els mateixos criteris entre tots els governs locals en els processos administratius, com poden ser l’empadrona-ment, els informes d’adequació dels habitatges o els informes d’arrelament so-cial

3.1.20. Establir unes noves bases consensuades que determinin l’informe d’arrela-ment social dels immigrants, on es tinguin en compte, per determinar si és positiu o no, nous criteris com el compliment de les ordenances i reglaments municipals, puntuar el coneixement de les llengües oficials i les aptituds per trobar feina i de-senvolupar-se socialment

3.1.21. Continuar amb els processos de depuració del padró municipal, per garantir la màxima similitud d’aquest cens amb la realitat i evitar així errors en aquest registre i en els beneficis socials que se’n poden derivar

Page 46: Programa de Govern PSC Reus

46 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

3.1.22. Vehicular el desenvolupament dels preceptes de la Llei d’Acollida a la xarxa escolar, en la mesura que sigui possible, i treballar en aquest entorn amb la família i l’alumnat

3.1.23. Seguir oferint el Servei d’Atenció a l’Immigrant mitjançant el Col·legi d’Ad-vocats de Reus, per evitar desinformació i possibles estafes a persones nouvingudes, però canviant la seva denominació per Servei d’Assessorament en Estrangeria

3.2. SEGURETAT CIUTADANA

Els homes i dones socialistes entenem que les situacions canviants del Món actual generen una demanda social d’activació dels mecanismes de seguretat de què disposem, però que ho hem de fer des d’una perspectiva de progrés. No hi ha democràcia sense llibertat i no hi ha llibertat sense seguretat. La seguretat és, doncs, un requisit indispensable perquè ens puguem sentir lliures.

El nostre concepte avançat de la seguretat supera les visions més clàssiques, i té una orientació més transversal, més propera, més preventiva. I és des de la proximitat que es pot actuar amb major eficàcia abans que es produeixin els fets delictius, des d’un petit furt fins a greus casos de violència de gènere.

Aquesta és la direcció que hem emprès els darrers anys a Reus en matèria de seguretat. Durant els primers ajuntaments democràtics teníem una Policia Local amb efectius escassos, poc for-mats, cada cop més envellits, dotats de pocs mitjans materials. D’altra banda, les velles instal-lacions del carrer del Roser havien quedat obsoletes per poder exercir en elles dignament les corresponents funcions policials i administratives.

A partir de l’any 2000 es va posar en marxa el Pla intern de millora dels Serveis, que buscava capgirar radicalment aquella situació. La primera mesura fou tornar a adoptar la denominació històrica de Guàrdia Urbana, un segell de prestigi que en aquell moment només tenien els cossos policials de les capitals provincials. Es va reestructurar tota la cúpula directiva del cos i es van portar a terme tot un seguit de nomenaments i promocions de comandaments intermitjos.

En pocs anys es va avançar en el rejoveniment de la plantilla i es van fer grans esforços en l’am-pliació del nombre d’efectius. També es va apostar per la formació i l’especialització dels agents, fet que va suposar un plus en la seva motivació a l’hora d’atendre la ciutadania. Les inversions en vehicles, uniformitat i material també van ser importants, la qual cosa exterioritzava també la profunda renovació que s’estava operant de portes endins.

El punt culminant d’aquesta posada al dia va ser la inauguració de la Comissaria Central de l’Avinguda Marià Fortuny, l’octubre de 2005, tot coincidint amb el 150 aniversari de la creació de

Page 47: Programa de Govern PSC Reus

47PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

la Guàrdia Urbana de Reus. El nou edifici, bonic i funcional, ha estat un element important per a la modernització del cos policial, en la mesura que ha permès acollir nous serveis innovadors, com ara la creació de l’Oficina d’Atenció de la Víctima, un sistema modèlic i pioner a nivell espanyol en l’assistència i protecció de les persones afectades de violència, i de manera molt particular les víctimes de violència de gènere.

El desplegament territorial dels serveis policials municipals es basa actualment en la Unitat de Proximitat, des de la qual es treballa en el tractament i resolució de totes les problemàtiques que tenen a veure amb la seguretat ciutadana, la convivència, el civisme i el compliment de les ordenances municipals. Aquest servei especialitzat s’estén per tot el territori del terme municipal de Reus, que està dividit en 5 grans zones i en 48 subsectors per al treball de pro-ximitat. Junt amb la creació de la resta d’àrees i unitats operatives establertes els darrers anys (intervencions especials, mediació i resolució de conflictes, medi ambient, mobilitat, etc...), s’ha aconseguit avançar cap a un alt grau de motivació i professionalitat de tota la plantilla de la Guàrdia Urbana.

El dia 1 de novembre de 2008 va entrar en servei la nova Comissaria dels Mossos d’Esquadra de l’Avinguda de Falset, fet que suposava l’històric i reivindicat desplegament de la policia catalana a Reus. D’aquesta manera, juntament amb el progressiu increment dels agents municipals, es va reforçar el conjunt d’efectius policials amb presència a la ciutat. Pocs dies abans s’havia signat el conveni de coordinació i col·laboració dels Mossos amb la Guàrdia Urbana, en el qual figura un extens annex amb 127 competències concretes, en què es delimiten molt bé les atribucions que respectivament assumeixen ambdós cossos policials.

Tots aquests avenços s’ha produït de forma paral·lela a la renovació dels serveis municipals d’emergències i seguretat civil, que vetllen pels diferents instruments sectorials de planificació per eventuals catàstrofes naturals o accidents. El passat any 2010, amb la inauguració del nou edifici d’Emergències-112 al terme de Reus -a tocar de l’accés a l’AP-7-, la ciutat passava a dis-posar d’un altre actiu fonamental per a la nostra seguretat i prevenció de riscos.

Des d’aquest balanç i projectant el futur, el PSC de Reus planteja en matèria de seguretat ciutadana aquests objectius:

> Desenvolupament de les accions de proximitat de la Guàrdia Urbana com a mecanis-me habitual de comunicació, sensibilització social i percepció de la seguretat entre la ciutadania

> Dotació dels mitjans humans i materials necessaris perquè la Guàrdia Urbana millo-ri la seva capacitat d’actuació mitjançant les seves unitats especialitzades i programes sectorials

> Incrementar les línies de col·laboració institucional en la preservació i prevenció de la seguretat ciutadana, amb una concepció integral de la mateixa

Page 48: Programa de Govern PSC Reus

48 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

I volem aplicar aquests objectius a través de les següents propostes:

3.2.1. Incrementar el nombre d’efectius de la Guàrdia Urbana de Reus fins a superar la xifra dels 1,5 agents per cada 1.000 habitants que fixen les ràtios europees

3.2.2. Augmentar el nombre d’agents destinats a la Policia de Proximitat tot creant les Unitats de Barri, destinades a treballar de forma permanent i intensiva en el control dels espais públics de Reus, amb la prioritat de promoure les bones pràcti-ques cíviques

3.2.3. Treballar els vincles relacionals entre la Guàrdia Urbana i les persones que viuen als 48 subsectors d’actuació policial, així com també amb els comerciants de les respectives zones, per establir un contacte permanent que assenyali els referents humans i els punts de millora en matèria de seguretat

3.2.4. Consolidar el servei de patrullatge permanent a la zona centre i a les àrees més comercials, amb patrulles a peu i amb scooter

3.2.5. Desenvolupar un programa de presències de la Guàrdia Urbana als diversos punts de Reus, a partir dels espais existents als Centres Cívics i en altres equipa-ments municipals, amb la finalitat d’implementar una descentralització efectiva dels serveis d’atenció, i també avançar en la dissuasió de conductes incíviques i petita delinqüència mitjançant aquesta simple presència

3.2.6. Potenciació de la presència de la Guàrdia Urbana en els centres escolars, per tal de difondre i sensibilitzar sobre bones pràctiques socials amb xerrades relatives a problemes relacionats amb menors, violència, civisme, drogues, alcohol i educació viària

3.2.7. Implementar el Pla Municipal de Lluita contra la Violència coordinat per l’Ofi-cina d’Atenció a la Víctima, amb el seguiment permanent de les ordres judicials de protecció amb un sistema pioner d’actes de control

3.2.8. Aprovar una Ordenança Municipal específica sobre Civisme i Convivència, en la qual es regulin i ordenin d’una forma més estructurada tots els actes i conductes que es puguin considerar incívics, així com l’exercici de la prostitució al carrer, en el marc de la regulació general anunciada pel Departament d’Interior de la Generalitat, i que es coordini amb l’aplicació de treballs en benefici de la comunitat als incívics

3.2.9. Creació de la figura de l’agent referent de la Guàrdia Urbana a cadascuna de les escoles de Reus, amb la missió fonamental de traslladar als alumnes del centre les normes d’educació cívica i que esdevingui el nexe d’unió permanent Ajuntament-Escola sobre prevenció i seguretat

Page 49: Programa de Govern PSC Reus

49PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

3.2.10. Controlar de forma particular el consum de drogues i alcohol a la via pública, especialment en zones properes a escoles i instituts de secundària

3.2.11. Consolidació i augment de la Xarxa d’Alertes Veïnals, a requeriment dels ciutadans i associacions de les diferents zones de Reus, com a mecanisme de foment de la participació i la col·laboració ciutadana en la preservació de la seguretat

3.2.12. Augment de les Patrulles Escolars, fomentant la participació dels pares i mares d’alumnes en la seva protecció en els horaris d’entrada i sortida dels centres educatius

3.2.13. Intensificar els serveis de mediació comunitària als barris, per al tractament i resolució de les petites problemàtiques entre veïns

3.2.14. Desplegament de les noves tecnologies en els serveis de la Guàrdia Urbana (aplicatius informàtics per gestionar les incidències, localització per GPS, integració de les bases de dades, etc...) per millorar els procediments i l’atenció ciutadana

3.2.15. Potenciar els sistemes de la Guàrdia Urbana de recepció de denúncies, en perfecta coordinació amb els Mossos d’Esquadra

3.2.16. Intensificació de les campanyes encaminades a la disminució de la sinistrali-tat en el trànsit i la potenciació de la seguretat viària, en coordinació amb el Servei Català del Trànsit

3.2.17. Lideratge de la Guàrdia Urbana en l’aplicació de les mesures del Pla Local de Seguretat Viària i del Pla de Mobilitat Urbana, en coordinació amb la resta d’àrees i serveis municipals

3.2.18. Ampliació gradual dels efectius de la Unitat de Medi Ambient de la Guàrdia Urbana, reponsable del control de les zones rurals en matèria de respecte ambiental i seguretat de masos i altres immobles

3.2.19. Realització de campanyes de sensibilització amb joves i associacions de locals d’oci per assolir la convivència entre l’oci nocturn i el descans dels veïns, vetllant també pel compliment dels horaris i la tranquilitat en els espais públics

3.2.20. Actualització permanent dels plans especials i sectorials d’emergència vi-gents a la ciutat de Reus (PLASEQCAT, TRANSCAT, SISMICAT, PENTA, etc...), en col·laboració amb totes les administracions i entitats implicades

3.2.21. Aprofundir en la coordinació de la Guàrdia Urbana amb els altres cossos poli-cials amb presència a Reus en la prevenció i eradicació de la delinqüència, potenciant

Page 50: Programa de Govern PSC Reus

50 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

la realització de dispositius conjunts

3.2.22. Exigir al Govern de la Generalitat una millor dotació de la plantilla de la Comissaria de Reus dels Mossos d’Esquadra per al compliment de les seves com-petències a la nostra ciutat, atès que gran nombre dels seus efectius es destinen a altres municipis del Baix Camp i del Priorat

3.2.23. Reforçament de l’autoritat de l’Alcalde com a president de la Junta Local de Seguretat a l’hora de determinar les prioritats en l’actuació coordinada dels cossos policials presents a Reus

4. UNA CIUTAT BEN ESTRUCTURADA I SOSTENIBLE

Els processos de canvi i millora urbanística de Reus actualment en marxa adquireixen una dimensió fonamental per al futur de la ciutat. Abordem una etapa transformadora, recu-perem entorns, treballem per tenir més espais verds, millor espai públic, nous eixos viaris, noves àrees econòmiques i la redefinició dels usos d’alguns parcs i entorns naturals, amb un urbanisme pensat a la mida dels ciutadans, generador de noves centralitats.

Tot això a la vegada que modernitzem els barris que conformen Reus, responent al repte de treballar des de la proximitat, atenent les demandes i aspiracions individuals i col·lectives de la ciutadania. Busquem un procés de complicitats amb la gent i les entitats, en un context de cohesió i convivència, des d’una perspectiva de compromís actiu i de participació en les qües-tions comunitàries.

La qualitat i l’encert en el tractament dels espais públics urbans és gairebé un senyal d’identitat dels socialistes. Reus està vivint un important moment de canvi que modernitzarà els barris que integren el conglomerat urbà, i això implicarà impulsar nous i millors espais verds, més equipa-ments i nous habitatges públics.

Per gaudir de qualitat urbana, que en definitiva és la concreció de la qualitat de vida als espais públics, cal continuar millorant el sistema general viari de diferents sectors i barris de la ciutat. La mobilitat ha esdevingut un element clau des del punt de vista de la cohesió territorial, per això cal seguir possibilitant l’existència d’una xarxa de transport públic urbà de qualitat i moderna, i apostar per continuar amb les polítiques de creació d’aparcaments públics i de promoció del transport públic urbà, amb la millora permanent del servei.

En clau territorial, Reus s’està conformant com un nus de comunicacions de primera magnitud,

Page 51: Programa de Govern PSC Reus

51PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

en el qual hem de ser capaços de desplegar el màxim de capacitat de connexió amb altres territoris. La inversió en infraestructures públiques de transport ha estat una prioritat durant els darrers anys.

Hem de continuar trobant solucions innovadores per fer compatible el creixement econòmic i les necessitats de mobilitat amb la millora de la qualitat de l’aire i la reducció del soroll i la con-gestió. I també hem de fer possible la potenciació de grans infraestructures de comunicació que beneficiïn el conjunt del territori, i contribueixin a desenvolupar una mobilitat més sostenible -i eficient alhora- per al futur de Reus.

La nostra ciutat es troba en la necessitat de continuar prestant els serveis per mantenir i millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans, però a la vegada hem de procurar minimitzar el consum de recursos per a la seva prestació i contenir el ritme de creixement de les necessitats creades per la societat. Per aquest motiu, cal planificar un desenvolupament racional de Reus, posar en valor l’espai rural, configurar una ciutat compacta, recuperar espais degradats i potenciar l’estalvi en el consum de recursos.

L’augment del benestar general en el nostre context sòcioeconomic ha comportat a tot el Món desenvolupat el creixement d’externalitats negatives mediambientals, com són la contamina-ció atmosfèrica, l’escalfament climàtic, l’augment de la contaminació sonora, etc… Per això, i també des del nivell local, els socialistes apostem per una actuació decidida i compromesa en l’assoliment d’una major eficiència dels processos econòmics i de consum.

El nostre programa sobre la ciutat física i sobre les propostes per fer un Reus més sosteni-ble, s’organitza en els dos apartats següents.

4.1. URBANISME I TERRITORI

Cada vegada més, les polítiques urbanes són de caràcter transversal i pluridisciplinar. Així ho requereix una concepció integrada i integradora de la ciutat com la que defensem els socialistes, i cap a aquesta direcció ens condueixen també les diverses normatives urbanístiques i sectorials més recents, quan s’interrelacionen entre elles. Avui dia, parlar de territori és parlar d’urbanisme, de mobilitat, d’habitatge, de l’ús de l’espai, de sostenibilitat, però també de cohesió social i convivència, i de tot allò que afecta la vida de les persones a la ciutat.

Reus ha anat avançant progressivament, però de forma decidida, cap a aquesta idea omnicom-prensiva de la seva realitat urbana. Després de la transició política, la prioritat fou implantar un urbanisme democràtic destinat a superar la manca de respecte al patrimoni, l’especulació i la desvertebració dels barris que havien imperat en l’etapa anterior. Amb aquesta voluntat, el primer planejament general de Reus s’inicia amb les Normes Subsidiàries de 1981 i s’estructura amb el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1984, a partir del qual comença la recupe-

Page 52: Programa de Govern PSC Reus

52 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

ració del nucli antic i es porta a terme una important tasca de dotació de serveis i connexió dels barris perifèrics amb el centre urbà.

Amb la revisió d’aquell primer PGOU, en vigor des de 1999, comença una nova etapa en la definició urbanística de Reus, entesa com a ciutat estructurada a partir de les seves anelles con-cèntriques i de les deu carreteres que conflueixen en ella, convertint-la en un punt neuràlgic al centre del territori del Camp de Tarragona.

Els anys de bonança econòmica han comportat un gran creixement urbanístic de la ciutat cap a tots els seus punts cardinals, generant nous barris residencials, nous polígons industrials i noves àrees de centralitat. Alhora, l’entrada en funcionament de les variants Sud i Est ha permès despla-çar el trànsit pesat del centre, que ha estat l’oportunitat per portar a terme una important reforma de la fesomia de les rondes i les entrades viàries a Reus, abans criticades per la seva lletjor.

Aquest procés ha comportat algunes realitats induïdes de gran transcendència en la vida ciutada-na, com han estat la culminació de la conversió de tot el nucli antic en una gran illa de vianants, màxima expressió del nostre model d’urbanisme comercial, que el 2007 feia un pas definitiu amb la inauguració de la nova zona residencial i comercial del Pallol. I també ha suposat el desenvo-lupament d’un important Pla Director d’Aparcaments al voltant de les anelles centrals de Reus. Cal recordar que els darrers 20 anys l’empresa municipal AMERSAM ha posat en servei 7 grans aparcaments públics, 2 dels quals en el mandat 2007-2011 (Sant Ferran i Carrilet), caracteritzats per la seva gran qualitat i pels competitius preus de servei públic que ofereixen.

El boom immobiliari privat ha deixat notar els seus efectes al nivell local de Reus, amb el referit procés de desenvolupament residencial en el creixement urbà. Però, ni en els moments més àlgids de la bombolla, l’Ajuntament, presidit pel PSC, va perdre la perspectiva més social de les polítiques d’habitatge. Això s’ha traduït en nombroses promocions de pisos protegits d’ens públics i d’entitats socials en terrenys cedits pel municipi, en els programes de rehabilitació endegats (Reus fes goig, Nucli Viu i altres), en la promoció directa de pisos socials per part de l’empresa municipal GUPSA, o en la creació de l’Oficina d’Habitatge, des d’on s’han canalitzat múltiples ajuts públics per a l’emancipació juvenil i per a la millora residencial dels reusencs i reusenques, que han sumat més de 10,8 milions d’euros en el període 2006-2010.

Aquesta sensibilitat social en la transformació urbana s’ha vehiculat també en l’impuls de pro-grames de barris. L’exemple més clar ha estat el Pla integral del Barri del Carme, reconegut per la Generalitat en la convocatòria de la Llei de Barris de 2004, amb una transformació clarament palpable en aquest moment. Ara també es podrà tornar a desenvolupar l’experiència en el sector dels barris Immaculada i Sol-i-Vista, projecte elegit en la convocatòria de 2009, del qual s’han començat a tramitar les primeres actuacions.

Aquesta transformació Reus endins s’ha portat a terme sense perdre mai la perspectiva territo-rial, com ja recomanava el Pla Estratègic de la ciutat fa deu anys. En el moment actual, amb la definitiva aprovació del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, amb els treballs del Pla

Page 53: Programa de Govern PSC Reus

53PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

Director Urbanístic del seu nucli central, amb l’inici de la reflexió prèvia del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), i amb el gran creixement operat i previst a l’eix Llevant-Sud del terme municipal (Campus Bellissens, nou Hospital, Tecnoparc, Pla Director de l’Aeroport, futura Estació Central intermodal, Emergències-112, Nou Mercat del Camp, CIM El Camp...), queda clar que Reus és i serà un vèrtex fonamental de la segona àrea metropolitana de Catalunya. Per això, els socialistes reusencs treballarem per la nostra ciutat i al mateix temps proposarem l’entesa territorial, una aposta clau en les opcions de desenvolupament local i en la millora de la nostra qualitat de vida.

Amb aquest bagatge i motivacions, el nostre programa urbanístic i de territori cerca aquests objectius:

> Definir en el procés d’elaboració del POUM una ordenació urbanística sostenible ba-sada en una ocupació racional del territori i en una visió integral de ciutat que garanteixi la coexistència i la diversitat d’usos, la qualitat urbana, la perspectiva social i un augment de l’atractiu territorial de la ciutat

> Desenvolupar les polítiques d’habitatge necessàries per donar resposta a les diverses necessitats socials existents, impulsant l’accés a ajuts, polítiques de rehabilitació i noves promocions de pisos protegits

> Ajustar les polítiques i decisions urbanístiques a una visió conjunta del territori que envolta Reus, en la cruïlla del nucli metropolità i les comarques interiors, a fi i efecte que les infraestructures i el creixement equilibrat de la ciutat esdevinguin motor de progrés econòmic i social

I des del PSC plantegem que aquestes grans línies siguin impulsades en el període 2011-2015 mitjançant les següents propostes:

4.1.1. Aprovació del nou POUM de Reus per tal que esdevingui el planejament rec-tor de la segona dècada del segle XXI, amb unes directrius de qualitat dels espais, sostenibilitat, diversificació econòmica i un creixement poblacional que situï la ciutat al voltant dels 130.000 habitants

4.1.2. Combinar la visió urbanística general amb la cura de la qualitat en el microur-banisme, per exemple amb la continuació del programa d’eliminació de barreres arquitectòniques, en cruïlles i passos de vianants elevats, que només en el mandat municipal 2007-2011 ha suposat una inversió de 650.000 euros

4.1.3. Treballar en la millora de l’espai públic amb una major eficàcia i rapidesa de les actuacions de la Brigada Municipal, mitjançant l’increment de la seva dotació pressupostària anual i la introducció d’un nou sistema informàtic per a la gestió i seguiment de les incidències

Page 54: Programa de Govern PSC Reus

54 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

4.1.4. Definició d’un nou projecte de reforma integral i dinamització sòcioeconomica dels barris Sant Josep Obrer, Mas Abelló i Mas Pellicer, per presentar-lo a una futura convocatòria de la Llei de Barris de Catalunya, a partir de l’estudi preliminar sobre els barris d’autoconstrucció de Reus elaborat el 2008

4.1.5. Nova presentació del projecte de reforma integral dels barris Fortuny, Juroca, Casas i Montserrat a la propera convocatòria de la Generalitat relativa als ajuts de la Llei de Barris

4.1.6. Desenvolupament de les previsions urbanístiques del Projecte integral dels barris Immaculada i Sol-i-Vista, prioritzant les solucions que s’acordin amb les per-sones i famílies afectades per expropiacions, amb la posada a la seva disposició d’habitatges alternatius de qualitat

4.1.7. Com a mostra d’intervencions urbanes programades, remodelació integral del conjunt format per les places de la Sang i de Catalunya, el carreró de la Sang i el carrer Josep Maria Arnavat i Vilaró, amb la creació en aquest entorn de vies de circulació a un sol nivell i la millora de l’accessibilitat de les actuals voreres

4.1.8. A l’entorn del Camí de Valls, remodelació dels carrers Santa Eulàlia, Sant Se-bastià, Campomanes, Miramar (primera fase), Roser, Morell, Vilallonga i Constantí (segona fase)

4.1.9. A l’entorn del Tanatori Municipal, reforma dels carrers Sol i Ortega i Lleó XIII

4.1.10. Reforma de l’Avinguda de Salou en el tram comprès entre l’Avinguda del Mediterrani i el carrer Flix, seguint la configuració urbana de la part d’aquesta via ja reformada durant aquest mandat municipal i l’anterior

4.1.11. Al Barri Montserrat, reforma del carrer Mas d’Aixemús i construcció d’un nou aparcament

4.1.12. Al Barri Juroca, remodelació de la Riera de l’Escorial, al voltant del Centre Cívic Migjorn

4.1.13. Reforma del quadrant de carrers al voltant de l’Avinguda Jaume I i l’Avinguda del Carrilet: Tetuan, Canal, Joan Ramis (primera fase), Josep Maria Prous i Vila, Marià Benlliure, Balmes (segona fase), Closa de Mestres i Eduard Toda (tercera fase)

4.1.14. Culminació de les obres viàries pendents del projecte integral del Barri del Carme, amb la reforma del carrer Alt del Carme i de l’eix al voltant del Carrer i la Plaça Sant Francesc i del Carrer Sant Benet

Page 55: Programa de Govern PSC Reus

55PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

4.1.15. Reforma del quadrant urbà que conformen els carrers Lepant, Doctor Ferran i Plaça Pare Gil

4.1.16. Al Barri Gaudí, adequació de la zona d’aparcament i nous jardins a l’espai situat entre els Blocs Bofill i el carrer Badalona

4.1.17. A la Urbanització El Pinar, realització de les obres de soterrament de les línies elèctriques d’alta tensió ja programades

4.1.18. Culminació de la reforma viària de la zona adjacent als carrers Ample i Prat de la Riba: carrers Joan Martell, Miró, Alt de Sant Josep, Santa Helena, Victòria, Verge Maria, Sant Pau i Sant Blai, i travesseres de Sant Antoni i Sant Pau

4.1.19. Reforma del quadrant posterior a la Plaça Llibertat: primer tram del carrer Antoni Gaudí i carrers Doctor Abelló i Pintor Tapiró

4.1.20. En política d’habitatge, finalització dels 82 pisos de protecció oficial que està construïnt actualment GUPSA al Mas Bertran i a la Plaça de la Patacada, construcció de 26 nous pisos en règim de lloguer i de 36 pisos més en règim de venda al Bar-ri Sant Josep Obrer, i coordinar noves actuacions residencials amb la Generalitat-INCASOL i amb entitats socials, amb cessió de sòl municipal a les mateixes per tal que impulsin noves promocions

4.1.21. Promoure la creació d’habitatge protegit en règim especial en sectors amb planejament pendents de desenvolupar, amb l’establiment d’una reserva suplemen-tària del 10% dels habitatges en els sectors considerats estratègics per al creixement residencial de Reus

4.1.22. Nou programa de l’Oficina d’Habitatge per identificar i censar els pisos de-socupats de Reus, controlar efectivament aquest parc immobiliari i gestionar la inter-mediació amb els propietaris per posar els pisos a disposició en règim de lloguer

4.1.23. Fomentar la rehabilitació d’habitatges a Reus per millorar les seves condi-cions d’habitabilitat, ajudant els propietaris a accedir a les línies de subvenció que la Generalitat té obertes en aquests conceptes, prioritzant l’actuació sobre el cens d’edificis anteriors a 1920, les comunitats de més de 20 pisos construïdes entre 1960 i 1980 i les cases de més de 4 pisos sense ascensor

4.1.24. Potenciar nous eixos de centralitat de Reus pensats per reforçar la seva connectivitat territorial, com poden ser el desenvolupament urbà de la zona Esta-ció d’ADIF-Passeig Mata i la transformació de l’actual pàrking de superfície de la Riera d’Aragó, amb la construcció dels pàrkings municipals d’AMERSAM previstos en aquestes dues ubicacions

Page 56: Programa de Govern PSC Reus

56 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

4.1.25. Resoldre la permeabilitat en la part Nord de Reus per evitar les concentraci-ons de trànsit a l’entrada per l’Avinguda de Castellvell, impulsant la construcció del Passeig Nord cap al dos costats d‘aquesta via, fins arribar a les rotondes de l’Avin-guda de Falset-Barri Pelai i de l’encreuament dels carrers Ventura i Gassol-Ceferí Olivé, i analitzant la possible connexió directa d’Almoster fins a l’actual traçat de la Variant Est de Reus

4.1.26. Negociar amb les administracions de l’Estat i de la Generalitat la integració urbanística de la xarxa ferroviària actual, en el marc del nou POUM i del mapa ferro-viari que resultarà de la futura Estació Intermodal, replantejant el paper de l’actual Estació d’ADIF i eliminant els ponts d’accés a Reus des de les autovies de Tarragona i de Bellissens

4.1.27. Impulsar la construcció de la xarxa ferroviària que proposa el Pla Territorial del Camp i que suposarà, entre d’altres fites, l’eliminació del pas de mercaderies per l’actual Estació de Reus (excepte les que van a Móra), la recuperació de la línia Reus-Sant Vicenç de Calders per Roda de Barà per a ús mixt de mercaderies i viatgers, la connexió actual estació-Estació Intermodal al Sud de l’Aeroport, i la creació d’un baixador al Campus Bellissens de la URV per millorar l’accessibilitat dels ciutadans de la zona Sud de Reus

4.1.28. Impulsar especialment els enllaços viaris amb l’Aeroport i l’Estació Intermodal annexa, infraestructures clau per a la competitivitat i la connexió exterior de Reus, amb el desenvolupament dels sistemes que ens relacionen amb ells, tot convertint l’Avingu-da de Tarragona en el gran eix urbà i direccional de referència del nucli metropolità

4.2. MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT

La variable mediambiental ja fa temps que determina el conjunt de les polítiques públiques lo-cals i la vida a les ciutats. De fet, l’Ajuntament de Reus va ser pioner en la incorporació a la nova cultura de la sostenibilitat, i a partir de 1998 va impulsar la seva pròpia Agenda 21 Local. El 2001 va aprovar el primer Pla d’Acció Ambiental, referit a totes les àrees i organismes municipals, el qual ha estat objecte d’una permanent revisió i avaluació.

La definitiva assumpció d’aquesta transversalitat es va materialitzar amb l’acord unànime del Ple municipal d’octubre de 2008, que donava llum verda a l’elaboració del nou Pla Estratègic i Agenda 21 Reus Demà, fusionant en un sol procés els conceptes estratègia de ciutat i sosteni-bilitat. El Pla d’Acció resultant d’aquest treball, aprovat el febrer de 2011, incorpora de manera tan àmplia les recomanacions del grup transversal de sostenibilitat que, com van destacar els seus directors acadèmics, gairebé totes les propostes de futur aprovades contemplen algun vessant ambiental o sostenible.

Page 57: Programa de Govern PSC Reus

57PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

Els homes i dones socialistes creiem fermament en aquesta idea del medi ambient com una rea-litat quotidiana que influeix permanentment en les nostres vides i en l’activitat ciutadana. Creiem en una programació seriosa i constant de polítiques que reverteixen en la millora del medi que ens envolta, mentre pensem que l’exhibicionisme de postures radicals i fora de la realitat no contribueixen, ans al contrari, a la desitjable sensibilització ecològica de tota la societat.

Precisament per aquest volgut realisme, la gent del PSC entenem que un àmbit important en què els municipis poden actuar en clau ambientalista és la mobilitat urbana. Reus és un bon exemple d’aquesta idea. Com dèiem en la introducció de l’apartat urbanístic d’aquest programa, el man-dat que ara acaba ha deixat el casc antic convertit en una zona de plena pacificació del trànsit rodat i predomini dels vianants. També explicàvem la inauguració de dos nous pàrkings a l’entorn del centre, els de Sant Ferran i el Carrilet, que ja se sumen a les gairebé 2.400 places públiques que conviden a aparcar a bon preu els vehicles particulars. Ha estat també el període d’entrada en funcionament de 2 nous autobusos de Reus Transport i de les noves línies urbanes per donar servei al nou Hospital i el Tecnoparc. I aquest mateix any 2011 hem procedit a l’aprovació del Pla de Mobilitat Urbana, document base de les noves actuacions locals previstes en la matèria.

Bona part de la població associa encara el concepte medi ambient principalment amb les zones verdes de les ciutats. Encara que aquesta és una idea excessivament reduccionista, sí que és cert que la implantació d’un potent sistema d’espais verds urbans és una mesura que fomenta la preservació de la biodiversitat a escala local, al mateix temps que reverteix en la qualitat de vida de la ciutadania. En aquest sentit, el procés obert per a aprovar el nou POUM de Reus durant el proper mandat ens brinda grans oportunitats.

El principal servei mediambiental municipal és la gestió del cicle integral de l’aigua. A casa nostra fa més de 20 anys que vam reinventar el model hidrològic local, amb la creació del grup Aigües de Reus, que avui lidera les empreses públiques catalanes del sector des del Consorci GIAC (Gestió Integral de les Aigües de Catalunya), presidit per l’Alcalde de Reus. Les inversions, millo-res i actuacions dutes a terme els darrers anys a la ciutat expliquen com hem pogut passar, en un quart de segle, de ser una ciutat amb dèficit d’aigua a exercir aquest lideratge municipalista.

La gestió dels residus sòlids urbans i de la neteja viària constitueix l’altra gran competència mu-nicipal de caràcter mediambiental. Aquesta és tan important que suposa la factura més alta que paga cada any l’Ajuntament de Reus. En el període municipal que ara finalitza ha entrat en vigor la nova contracta del servei, que per primer cop contempla expressament la convivència entre el sistema tradicional de recollida amb contenidors i camions i el desplegament del sistema de bústies de recollida pneumàtica, que va començar a funcionar sectorialment ara fa cinc anys.

Però el principal problema mediambiental a nivell internacional és el canvi climàtic, induït durant les darreres dècades per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, causada principalment per les indús-tries, els vehicles de combustió i l’enllumenat artificial. Des de l’Ajuntament de Reus estem portant a terme mesures concretes en aquest àmbit, que es coordinen des de l’Agència Local de l’Energia, estructura especialitzada de l’Àrea municipal de Medi Ambient creada el passat any 2010.

Page 58: Programa de Govern PSC Reus

58 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

Des d’aquesta situació, l’organització local del PSC considera que les polítiques de sos-tenibilitat que hem de potenciar a Reus els propers anys s’han de centrar en aquests objectius:

> Aprofitar les competències municipals en la matèria per desenvolupar el Pla de Mobili-tat Urbana de Reus en totes aquelles actuacions que afavoreixin els sistemes de mobilitat sostenible a la ciutat

> Convertir la preservació dels espais verds i del patrimoni natural, així com la planificació de noves zones verdes en els entorns urbans, en un eix principal del procés d’elaboració del nou POUM de Reus

> Desenvolupar els sistemes més innovadors de gestió dels serveis municipals mediambi-entals, com són l’aigua i els residus, fomentar l’estalvi energètic i les energies renovables i controlar les afectacions negatives per al medi ambient urbà

I en aquest sentit, formulem a continuació aquest llistat de propostes:

4.2.1. En matèria de mobilitat sostenible, desenvoluparem les previsions del Pla Mobililitat Urbana, especialment en totes aquelles mesures que fan referència a la prioritat dels vianants, el foment del transport públic col·lectiu i l’ús dels mitjans de transport privat no contaminants

4.2.2. Incentivació de l’ús dels autobusos municipals de Reus Transport amb l’ampli-ació dels sistemes de comunicació SAE, serveis SMS d’avís a mòbils, Gadget d’es-criptori i mòbil, Google Transit i anunci sonor a les parades per a invidents

4.2.3. Seguirem invertint en el programa de millora de les parades d’autobusos municipals de Reus Transport, amb l’ampliació dels panells informatius introduïts a partir de 2008 i l’extensió de les marquesines modernes instal·lades des de 2010

4.2.4. Reconversió de l’Estació d’Autobusos de Reus, per consolidar-la com el gran nus d’intercanvi entre les línies urbanes i interurbanes de transport públic, a fi i efecte de reduir la circulació de vehicles contaminants al centre urbà

4.2.5. Participació activa de l’Ajuntament de Reus en els òrgans de govern de l’Auto-ritat Territorial de la Mobilitat (ATM) del Camp de Tarragona, amb especial atenció en les previsions de desplegament a Reus del traçat del sistema tramviari del Tramcamp, formalment previst en diferents instruments supramunicipals de planificació

4.2.6. En el Pla Director d’Aparcaments de l’empresa municipal AMERSAM, seguint l’exemple del nou pàrking Carrilet, prioritzar la reserva de places destinades espe-cíficament a l’estacionament i recàrrega de vehicles elèctrics o híbrids, tant en els

Page 59: Programa de Govern PSC Reus

59PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

nous equipaments que es construeixin com en la reforma dels pàrkings públics ja existents

4.2.7. Desplegament del sistema de bicicletes públiques de Reus encarregat per AMERSAM, que preveu la implantació inicial de 10 estacions i 60 vehicles, amb els punts principals d’anclatge situats a les estacions de trens i d’autobusos i a les places Llibertat i de les Oques, establint títols d’ús integrats amb els títols de transport públic preexistents

4.2.8. En la planificació del POUM incorporarem les grans façanes verdes de Reus paral·leles a la Variant Sud, des de l’alçada de Bellissens, passant per les entrades des de Salou, Cambrils i Riudoms, fins enllaçar amb el futur Passeig Nord, que es-devindran nous parcs territorials, agraris (zona d’horts urbans municipals al Barri Immaculada) i naturals (futur Parc del Roquís, millora del Passeig de la Boca de la Mina i el seu entorn verd, etc...)

4.2.9. Preservar en el nou POUM el sòl no urbanitzable en les parts més perifèriques del terme municipal de Reus, per tal de fomentar usos propis del sector primari que permeten conciliar el veïnatge entre agricultura i paisatge natural

4.2.10. Construcció d’una gran zona verda i de jocs infantils vallada a la zona del Parc de Mas Iglesias, en la part més propera a l’Avinguda President Macià i l’Estació d’Autobusos, amb plantació de nou arbrat, elements lúdics amb sòl de cautxú, jocs d’aigua i un bar amb terrassa a l’entrada del parc

4.2.11. Transformació de l’actual gran zona verda privada de la illa interior compre-sa entre l’Avinguda de La Salle i el carrer Monestir de Poblet, que esdevindrà una nova zona verda pública de gairebé 4.500 m2, complementada amb equipaments públics

4.2.12. Impulsar en el planejament sectorial de tots els barris de Reus noves zones verdes de proximitat dotades de grups de Jocs Infantils, en la línia seguida en els dos darrers mandats municipals

4.2.13. Desenvolupar la plantació d’arbrat d’espècies autòctones en les zones verdes de nova creació, per tal d’incrementar els 25.000 arbres inventariats actualment a Reus (un 10% plantats el darrer quatrienni), tot assegurant la sostenibilitat i mante-niment de les mateixes

4.2.14. Seguiment de la instal·lació de sistemes de telegestió en l’automatització del reg de zones verdes i la utilització d’espècies de gespa de nova generació, com la implantada els darrers anys a la perifèria de Reus, que no precisa sistema de regatge i s’ajusta millor al nostre paisatge i clima mediterrani

Page 60: Programa de Govern PSC Reus

60 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

4.2.15. Continuar desenvolupant les mesures d’estalvi i racionalització de l’ús de l’aigua en els edificis municipals

4.2.16. Amb els programes impulsats pel Centre de Recursos Mediambientals, i també des de l’Espai Aigua i l’Espai d’Informació Ambiental, fomentarem entre la ciutadania i especialment entre els escolars les mesures d’estalvi i consum domèstic d’aigua, que han situat Reus com una de les ciutats més eficients en aquest àmbit

4.2.17. Continuació de les inversions i projectes d’Aigües de Reus per a la millora de la gestió de les aigües residuals, amb el cofinançament de l’Agència Catalana de l’Aigua, i per a l’obtenció d’energia alternativa d’aquests processos (valorització de fangs, laboratori bioclimàtic, planta de cogeneració de l’Estació d’Aigües Residuals, etc…)

4.2.18. Aprofundir en la millora de la recollida de residus amb sistemes innovadors i en la qualitat de la neteja viària, començant per la instal·lació del sistema de reco-llida pneumàtica al carrer Mare Molas i adjacents, connectada a la xarxa ja existent, i aprofitament del projecte per a la reforma de l’asfalt i voreres d’aquestes vies públiques

4.2.19. Definició de la ubicació de la segona estació de recollida pneumàtica de Reus al voltant de la zona del Tecnoparc, per donar servei al creixement industrial i residencial previst en les zones Est i Sud de Reus

4.2.20. Planificació de la tercera estació de recollida pneumàtica al voltant del futur Passeig Nord, segons les previsions de desenvolupament urbanístic i residencial d’aquesta part de la ciutat

4.2.21. Incrementar la sensibilització a favor de la recollida selectiva de residus, amb campanyes ciutadanes per fer conèixer millor els contenidors de colors, la deixalleria mòbil i la deixalleria ciutadana i industrial del Poligon industrial Agro-Reus

4.2.22. En matèria d’estalvi energètic, continuar amb el procés de noves implanta-cions i de substitució de punts d’enllumenat públic per làmpades de baix consum, que els darrers anys ha permès constatar un estalvi de consum elèctric del 50% al centre de Reus i del 90% a les zones residencials

4.2.23. Seguiment de les polítiques d’implantació de plaques solars en equipaments municipals, com en el seu dia es va fer en el Gaudí Centre, o més recentment en diverses escoles públiques amb la subvenció dels fons estatals extraordinaris

4.2.24. Amb el desplegament del funcionament de l’Agència Local de l’Energia, enfortiment dels plans d’estalvi energètic i de foment de la implantació d’energies

Page 61: Programa de Govern PSC Reus

61PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

netes als habitatges i a les activitats econòmiques, en la línia de suport a l’economia verda com a vector de sortida de la crisi

4.2.25. Aprovació d’una nova Ordenança Municipal de Medi Ambient que estableixi una regulació general de tots els factors que incideixen en el mateix, especialment en l’establiment de mesures de reducció de la contaminació per soroll, llum i qualitat de l’aire

5. UNA CIUTAT AMB PARTICIPACIÓ I BONA GESTIÓ

La crisi que estem vivint no només ha significat un daltabaix en la situació econòmica. També ha posat en evidència la necessitat d’aprofundir en l’ètica de la gestió dels afers públics i privats, que s’han de sostenir en la incorporació de valors que reforcin la credibilitat i la confiança de la ciutadania en les institucions.

El socialisme democràtic defensa uns valors sòlids en l’època canviant actual. Uns valors que ens proporcionen un horitzó de garantia dels drets socials, d’equitat i de justícia social, que es materialitza en l’acció dels nostres representants municipals, a diferència del model de retallades en les polítiques de benestar que volen imposar els nostres principals adversaris des del govern de la Generalitat. En temps difícils, els socialistes ens reafirmem en el model propi de progrés i reequilibri social, amb la solvència que ens dóna la gestió que hem dut a terme a l’Ajuntament de Reus, que és la base del projecte de ciutat que proposem renovar ara.

La democràcia es reforça des dels municipis, perquè aquest és el nivell de govern on es produ-eix un contacte constant entre persones representants i persones representades. Per això ens decantem per la qualitat de la governança pública, desenvolupant la democràcia i incorporant nous conceptes pel que fa a la participació ciutadana i al rendiment de comptes.

La proximitat ha estat l’eix de les polítiques que hem liderat els socialistes a l’Ajuntament de Reus. Defensem la idea que la política ha d’estar present en la vida quotidiana de la ciutadania, i això requereix una actitud de diàleg, de respecte de les opcions diverses, de sensibilitat pro-pera i d’escolta continuada. Una actitud que cultivi complicitats per poder treballar millor amb els problemes i les situacions sobrevingudes, fins i tot quan els assumptes que plantegen els ciutadans s’escapen de les competències estrictament municipals.

Des del PSC defensem la capacitat de l’Ajuntament de Reus per harmonitzar afanys i buscar alternatives òptimes per a sectors amplis de la ciutadania. Acords basats en el respecte mutu i en el reconeixement de les tasques pròpies de les autoritats públiques, perquè els nostres elec-

Page 62: Programa de Govern PSC Reus

62 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

tes locals tenen la capacitat de plantejar nous límits democràtics, malgrat que alguns d’ells són innegociables, com ara la garantia dels drets humans, el respecte als nostres valors compartits i el compliment de la legalitat.

D’altra banda, amb la crisi econòmica s’ha revifat el debat sobre l’eficiència de les adminis-tracions i la necessitat d’austeritat en la despesa. Més enllà del caràcter innovador de moltes decisions adoptades per l’Ajuntament de Reus en matèria d’optimització de recursos i models de gestió, cal seguir buscant noves fórmules que facin possibles nivells més exigents d’apro-fitament dels equipaments, de les infraestructures i dels serveis. I especialment ara, amb l’im-portant nombre d’edificis municipals que hem construït i hem posat a disposició en el mandat que finalitza.

El nostre compromís polític implica no només la lluita per l’assoliment d’un model de societat, sinó també la garantia d’un procés transparent i honest que permeti la construcció d’una ciutada-nia responsable i informada. Per això hem d’avançar en aquelles formes de gestió que permetin retre comptes de la política i gestió fetes, des d’un exercici de pedagogia constant.

La pròpia modernització de l’administració local és essencial per millorar la qualitat democràtica. Així, per exemple, tenim molt recorregut a fer amb l’impuls d’un model d’administració electrò-nica que permeti a la ciutadania gestionar telemàticament els tràmits més habituals, així com informar-se de tot allò que fa l’Ajuntament de Reus.

Bon govern i transparència són dos conceptes que resumeixen la nostra voluntat política i que sintetitzen les activitats necessàries per aconseguir-ho: la rendició de comptes, l’avaluació de les institucions, com els ciutadans utilitzen la seva veu participant en l’adopció de les decisions públiques, i com aquestes decisions es prenen d’acord amb l’interès general.

Els dos apartats següents recullen les propostes del PSC de Reus en política participativa i en millora de la gestió municipal.

5.1. PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Les ciutats participatives són el millor aval d’un ajuntament. Governar amb la complicitat i coo-peració de les entitats civils i la ciutadania en general contribueix a incrementar l’eficiència i la qualitat dels serveis públics, enforteix el sentiment de pertinença i canalitza amb major fluïdesa les demandes ciutadanes.

És imprescindible buscar noves formes perquè els reusencs i reunsenques tinguin espais per interactuar amb el govern municipal, fonamentant una ciutadania més activa i motivada en totes les decisions col·lectives. El tercer sector i el conjunt de la xarxa i agents socials són un exemple d’aquesta ciutadania implicada, que ens condueix cap a una societat més inclusiva i solidària.

Page 63: Programa de Govern PSC Reus

63PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

Un element clau per incrementar la participació ciutadana és que la forma de manifestar l’autoritat pública sigui adequada a la nova estructura social. L’equilibri entre ciutadania i autoritat ha canviat, i per això cal buscar fórmules que permetin l’exercici de la responsa-bilitat pública de forma compatible amb l’increment de les demandes i la fragmentació de les preferències. Per això, els socialistes defensem un exercici de l’autoritat responsable que escolti les opcions diverses i després plantegi alternatives amb un nivell d’acceptació suficient per al conjunt de la societat, des de la defensa del bé comú que correspon a qual-sevol govern.

A Reus fa temps que els socialistes hem liderat experiències que avancen en aquesta línia. Orgànicament, per exemple, s’ha tingut cura que els consells municipals sectorials funcionin i facin les seves aportacions a les respectives àrees a les quals estan vinculats, i també s’ha vetllat pel fet que en els consells d’administració de les empreses municipals tinguin presència persones independents, representatives de sectors socials i econòmics, a més de la necessària presència de representants designats pels grups polítics. L’entrada de consellers independents a l’empresa municipal Innova, amb motiu de la seva transformació en societat anònima operada l’any 2010, és la mostra més recent d’aquesta aposta per l’obertura i la participació directa en la gestió municipal.

Des del punt de vista de la planificació de ciutat, també hem cregut que la mateixa s’havia d’articular mitjançant la participació ciutadana, com recordem a la introducció inicial d’aquest programa. La primera Agenda 21 Local, l’antic Projecte Educatiu de Ciutat, el Pla Estratègic Reus Impuls 2005 i, ara més recentment, el Pla Estratègic i Agenda 21 Reus Demà i els treballs preliminars del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), són mostres d’aquesta clara aposta pel debat de les propostes de futur entre administració, experts, entitats i ciutadans no associats. Entre tots hem dibuixat el futur de la ciutat, evitant el recurs fàcil de l’encàrrec a una consultora de prestigi.

Territorialment també hem innovat amb la introducció de mecanismes de participació ciutada-na en els processos de millora dels barris de Reus. A partir de l’any 2000 vam definir els Plans Comunitaris dels barris Gaudí i Sant Josep Obrer, que amb la implicació de les associacions de veïns, les entitats, els ciutadans no organitzats, la Generalitat i l’Ajuntament han permès generar una dinàmica de diàleg i presa consensuada de decisions que ha estat molt positiva. Posterior-ment, amb motiu dels projectes integrals de la Llei de Barris de Catalunya, hem pogut seguir també una orientació participativa en el cas del Barri del Carme i també, més recentment, en el plantejament de les reformes a l’eix dels barris Immaculada i Sol-i-Vista.

En el mandat 2007-2011 hem complert el compromís de l’Acord de Govern d’aprovar un Pla Municipal de Participació, elaborat a partir de múltiples aportacions d’entitats i tècnics munici-pals de base, que marca les línies de treball per fomentar una major implicació de la ciutadania en la política municipal. I ben aviat, amb la tramitació de la proposició de llei al Parlament de Catalunya per aplicar a Reus el règim de municipi de gran població, s’obriran noves i interessants fórmules institucionals de participació ciutadana en la vida local.

Page 64: Programa de Govern PSC Reus

64 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

Per tot això, la nostra aposta és assolir un Reus més participatiu a través d’aquests objec-tius:

> Promoure la participació directa dels ciutadans i ciutadanes individuals en les decisions i actuacions municipals, a través dels reforçament dels mecanismes de comunicació i informació de què disposa l’Ajuntament

> Facilitar la tasca de les entitats i associacions ciutadanes, com a representants autorit-zades d’importants col·lectius de persones agrupades per raó d’interessos comuns

> Adoptar les decisions organitzatives, en el si del funcionament de l’administració munci-pal, que tendeixin a consolidar i ampliar les experiències participatives en aquells àmbits on sigui possible desenvolupar aquesta cultura

I amb aquesta voluntat, els socialistes reusencs plantegem aquestes propostes:

5.1.1. Ordenar i millorar els canals de participació ciutadana, normalitzant els meca-nismes de democràcia directa com a mecanismes de debat públic d’idees i propos-tes, aprofitant la potencialitat de les noves tecnologies

5.1.2. Amb la recent estrena de la nova versió del web www.reus.cat, més orientada als serveis que cerca l’usuari i menys burocràtica, continuar impulsant la seva millora i la incorporació d’elements d’opinió ciutadana, per tal de fomentar la participació mitjançant les noves formes de relació virtual

5.1.3. Implicar la ciutadania en processos de disseny, implementació i avaluació de les polítiques municipals a nivell territorial, convidant entitats i veïns en aquelles actuacions que afectin directament la seva zona o entorn físic més immediat

5.1.4. Promoure la participació ciutadana sectorial, amb l’organització de tallers i trobades amb entitats i ciutadans sobre aquelles mesures o processos municipals que siguin objecte dels seu interès prioritari

5.1.5. Desenvolupament d’una nova eina informàtica per gestionar les queixes i suggeriments de la ciutadania amb entrada multicanal (telèfon, e-mail, cartes, ins-tàncies...), amb control intern de la solució aplicada i del temps de resposta

5.1.6. Promoure formes diverses i creixents de col·laboració, cooperació, coordinació i coresponsabilitat entre l’Ajuntament de Reus, la societat civil, els agents socials, les empreses i la ciutadania

5.1.7. Donar suport al moviment associatiu de tota mena (cultural, veïnal, esportiu, educatiu,…) en aspectes de formació, assessorament, recolzament en materials i ces-

Page 65: Programa de Govern PSC Reus

65PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

sió d’espais en els nous equipaments públics, etc., per tal de millorar les condicions de prestació dels serveis que realitzen a la comunitat

5.1.8. Implicar el tercer sector en processos de prestació de serveis com a forma de coresponsabilitat de la societat civil en el territori

5.1.9. Donar suport als processos de millora de les entitats de Reus per enfortir-les i potenciar-les, perquè serveixin com a eines de vertebració de la societat civil, de transformació, d’espai de trobada i de relació de les persones

5.1.10. Amb la nova eina municipal de gestió informàtica de peticions, millorar la interlocució entre les entitats i l’Ajuntament de Reus, comptabilitzant el nombre de comunicacions establertes entre les àrees municipals i les entitats i valorant la qualitat de l’atenció donada

5.1.11. Promocionar el Registre municipal d’Entitats, com una forma de donar a conèixer a la ciutadania les associacions existents i actualitzar les seves respectives dades

5.1.12. Elaboració d’una Guia d’Entitats de Reus destinada a facilitar la difusió del teixit associatiu existent a la ciutat i per fomentar l’interès en les seves ac-tivitats

5.1.13. Continuar desenvolupant el web municipal de les entitats ciutadanes, amb l’actualització de l’agenda d’activitats organitzades, i facilitant l’ús de les noves tecnologies com a mitjans d’informació i comunicació

5.1.14. Aprofitar la consolidació de la segona generació de centres cívics i també els altres nous equipaments socials municipals, per promoure el seu ús com a llocs de trobada entre administració, entitats i ciutadania, per consensuar des dels ma-teixos les actuacions sobre les respectives zones d’influència i posar espais públics a disposició de les entitats

5.1.15. Amb l’aprovació del règim de municipi de gran població per a Reus, mit-jançant llei del Parlament de Catalunya, desenvolupar el règim de Carta Municipal per desenvolupar les estructures organitzatives i participatives pròpies d’aquest model

5.1.16. En el marc del nou règim legal, procedir la constitució del Consell Social de Reus, integrat per ciutadans individuals i membres de les entitats més represen-tatives, com a màxim òrgan de participació estable encarregat de contrastar els pressupostos municipals, el desenvolupament econòmic local, el seguiment de la planificació estratègica de la ciutat i els grans projectes urbans

Page 66: Programa de Govern PSC Reus

66 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

5.1.17. També segons el règim de gran població, aprovació del nou Reglament de Participació Ciutadana considerant les noves necessitats socials, on es reguli el fun-cionament dels òrgans estables de participació, així com els canals participatius que poden emprar els ciutadans individuals

5.1.18. Promoure a nivell intern de l’Ajuntament de Reus que totes les àrees muni-cipals tendeixin a l’ús de processos participatius en les seves respectives polítiques i actuacions

5.1.19. Dinamitzar els consells municipals de participació sectorial (de la gent gran, de solidaritat i cooperació, de les dones, dels infants, etc...) amb una programació eficient i metodològica dels seus sistemes de treball i d’adopció d’acords

5.1.20. Difusió de les activitats dels consells participatius sectorials, com a mecanis-me d’implicació de les entitats i la ciutadania en el seu funcionament

5.1.21. Aprovació per part del Ple municipal de tots els processos de planificació sectorial o general elaborats mitjançant tècniques participatives

5.2. POLÍTICA FISCAL I GESTIÓ MUNICIPAL

L’Ajuntament de Reus ha evolucionat molt en l’actual etapa democràtica. De ser un ens antiquat, ineficient i insolvent econòmicament, ha passat a ser un dels governs locals més innovadors del país, reconegut en els fòrums muncipalistes per la seva capacitat d’introduir millores en la gestió interna i d’oferir uns serveis públics de qualitat als reusencs i reusenques.

Durant els anys 80, a Reus es van crear els primers organismes autònoms municipals. Després van venir les primeres empreses municipals, seguint les tendències organitzatives del moment. I com diem a la introducció inicial, ara fa deu anys es va plantejar la reorganització de l’estructura municipal, que es va concretar en la creació del grup empresarial Innova i en l’establiment d’un model gerencial a l’Ajuntament de Reus.

El procés liderat pel PSC ens ha portat a una administració local moderna i que té tots els seus instruments operatius alineats, amb majors índex d’eficiència i eficàcia en els serveis que rep la ciutadania. De fet, quan l’actual cap de l’oposició critica el model organitzatiu de Reus, dient que és un “monstre” o que és “poc transparent”, vol amagar la gran capacitat d’aplicació dels recursos que els socialistes hem aconseguit establir. Per exemple, si no existís Innova, simplement avui no tindríem el nou Hospital de Reus, que ha estat una obra municipal, perque el projecte hauria estat víctima de les retallades que l’actual Generalitat està aplicant a la sanitat pública.

L’optimització de recursos que hem obtingut els socialistes a Reus es tradueix també en una

Page 67: Programa de Govern PSC Reus

67PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

política de contenció fiscal sobre la ciutadania. Durant el quatrienni 2007-2011 els impostos municipals s’han situat per sota de l’evolució de l’IPC, i en els pressupostos municipals del 2011 hem aconseguit que només un 15’24% dels ingressos municipals provinguin dels impostos i taxes municipals que paguen directament els reusencs i reusenques. A més, en aquests anys hem iniciat noves mesures de suport i subvenció a persones i famílies de Reus que pateixen els efectes econòmics de la crisi, perquè puguin pagar els seus impostos i taxes.

Des de la nostra perspectiva política, hem prioritzat sempre la despesa social en els pressupostos municipals. Per exemple, els comptes de 2011 estan destinats en un 51’51% a programes socials, amb increments importants en les teleassistències a la gent gran, en les beques de menjador, que es destinen en un 90% a escolars de famílies treballadores autòctones, etc... La bona gestió municipal permet sostenir el sistema redistributiu que defensa el PSC, que en altres mans podria ser víctima de retallades.

A més, la gestió municipal es porta a terme seguint tots els requeriments legals de control, rendiment de comptes i transparència informativa a través del web municipal, que ens va per-metre situar Reus amb una molt bona puntuació en l’Índex de Transparència dels Ajuntaments 2010 (www.transparencia.org.es). Precisament ara volem aplicar altres sistemes més novedosos d’avaluació del govern municipal, per tal de perfeccionar la gestió pública local.

També hem fet grans esforços i inversions en noves teconologies i en la seva aplicació a l’admi-nistració local. Reus destaca fa temps per l’aposta en l’extensió de la fibra òptica, en els canals d’atenció ciutadana municipal, en la constant millora del web municipal www.reus.cat, que fa poc estrenava una nova versió, etc... Una orientació estratègica que ens ha portat a un ajuntament més modern i obert, i que també ha permès sinèrgies amb empreses del sector TIC, interessades en instal·lar-se a la nostra ciutat per les prestacions i serveis que només troben aquí.

En el PSC volem continuar millorant la gestió municipal de Reus des dels següents objec-tius:

> Mantenir una política de contenció fiscal en els impostos i taxes municipals que han de pagar directament els ciutadans i ciutadanes, amb una clara voluntat de redistribució social en l’aplicació dels recursos disponibles

> Desenvolupar el sistema d’organització gerencial de l’Ajuntament de Reus per obtenir majors cotes d’eficàcia en els serveis públics, amb una total voluntat de transparència i rendiment de comptes

> Millorar els sistemes d’atenció ciutadana a través de les noves tecnologies, per facilitar els tràmits i gestions als ciutadans i empreses en les seves relacions amb l’administració municipal

I volem que aquestes orientacions generals es portin a terme mitjançant aquestes propostes:

Page 68: Programa de Govern PSC Reus

68 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

5.2.1. Manteniment de la política de contenció fiscal seguida en el mandat que ara acaba, amb el compromís que els impostos i les taxes municipals no s’incrementin per sobre de l’IPC acumulat en el curs dels quatre anys del mandat 2011-2015

5.2.2. Adequació de les ordenances fiscals a la situació de crisi econòmica, amb el compromis de rebaixar progressivament les taxes municipals de Reus, en la mesura que graven tothom per igual amb independència del nivell de renda

5.2.3. En el context de crisi, ampliar els límits d’ingressos que permeten als ciutadans de Reus amb economies modestes accedir a subvencions per fer front als impostos i taxes municipals:

> Impost de Béns Immobles (IBI): subvenció del 50% de la quota als menors de 30 anys i del 25% als menors de 35 propietaris d’un pis amb uns ingressos que no superin 3 vegades l’IPREM (actualment el límit és 2,5 vegades l’IPREM)> Taxa de guals: subvenció del 50% de la quota als majors de 65 anys, i del 80% a les famílies amb una persona amb discapacitat, quan el conjunt d’ingressos familiars no superin 3 vegades el salari mínim interprofessional (es triplica el límit, perquè actualment és una vegada l’SMI)> Subvencions per pagar els rebuts de l’aigua i de les escombraries: es concediran quan la unitat familiar no superi uns ingressos de 3 vegades el salari mínim inter-professional (es duplica el límit, perquè actualment és 1’5 vegades l’SMI)

5.2.4. Establiment de noves línies de subvencions a les persones de Reus amb in-gressos limitats, relatives a determinats impostos municipals:

> 50% de l’Impost de Béns Immobles (IBI) als propietaris de pisos que són pensi-onistes i que tinguin uns ingressos familiars que no superin 2 vegades l’IPREM> 50% de l’IBI als propietaris de pisos en situació d’atur i que tinguin uns ingressos familiars que no superin 2 vegades l’IPREM> 50% de l’IBI als propietaris de pisos que constitueixen família monoparental amb uns ingressos familiars que no superin 2 vegades l’IPREM> 50% de l’Impost de Circulació a persones jubilades amb uns ingressos familiars que no superin 2 vegades el salari mínim interprofessional

5.2.5. Incrementar el fraccionament dels rebuts de les contribucions especials per obres de reforma integral de les vies públiques de Reus, passant dels actuals 4 ter-minis fins a una distribució de l’import total en 16 rebuts mensuals

5.2.6. Defensar l’austeritat i la contenció de la despesa prescindible a l’hora d’apro-var els pressupostos municipals, sense afectar en cap cas les polítiques i programes socials municipals, i aplicar aquests principis d’estalvi en la gestió quotidiana dels recursos

Page 69: Programa de Govern PSC Reus

69PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

5.2.7. Desenvolupar la metodologia del Pressupost Base Zero i l’estudi sobre reen-ginyeria de serveis municipals realitzat en el mandat que finalitza, com a fórmules d’eliminació o replantejament de programes de caràcter no indispensable

5.2.8. Contenció de la plantilla d’empleats municipals durant tot el mandat 2011-2015, com a mesura d’austeritat i estalvi, i no cobertura de les baixes per jubilació en aquells llocs de treball que es puguin amortitzar amb la reorganització del serveis

5.2.9. Seguiment del sistema del Pla d’Acció Municipal (PAM) en la programació dels principals objectius per al conjunt del mandat, que en els dos darrers quatriennis ha permès presentar balanços superiors al 90% en el compliment dels objectius plantejats

5.2.10. Desenvolupar l’organització municipal de caràcter gerencial iniciada fa 8 anys, estudiant l’ampliació del nombre de serveis de prestació legalment no obligatòria per part de l’Ajuntament que poden ser assumits per les empreses municipals, com a fórmula de major agilitat en la seva gestió

5.2.11. Analitzar la reorganització del grup d’empreses municipals des dels serveis centrals del hòlding Innova, per establir àmbits funcionals destinats optimitzar encara més els recursos i serveis

5.2.12. Simplificació dels organismes autònoms municipals existents, amb la unifica-ció entre l’Institut Municipal d’Acció Cultural i els altres ens locals adscrits a l’Àrea de Cultura

5.2.13. Creació d’un servei únic d’inspecció municipal que agrupi totes les unitats ac-tuals (amb l’excepció de la inspecció policial de la Guàrdia Urbana), que estaria sota un mateix comandament operatiu i provist d’equips multidisciplinars, amb la finalitat d’augmentar l’eficiència i a simplificar les inspeccions a establiments i activitats

5.2.14. Emprendre un esforç de simplificació de normatives i procediments per agi-litar l’administració i facilitar la comprensió del funcionament municipal a la ciuta-dania

5.2.15. Garantir sempre que els serveis subcontractats per les empreses que contrac-tin amb l’Ajuntament de Reus i els seus ens instrumentals compleixin els estàndards de qualitat requerits, tant pel que fa a la prestació dels serveis com en les condicions de treball dels seus treballadors i treballadores

5.2.16. Desenvolupar la Responsabilitat Social de l’Ajuntament de Reus i de les seves empreses i organismes, com a pràctica que adequa i garanteix el compromís del conjunt de l’organització municipal en relació a la sostenibilitat, la igualtat d’opor-

Page 70: Programa de Govern PSC Reus

70 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

tunitats, el respecte a tots els col·lectius socials, etc.

5.2.17. Estendre la implantació d’indicadors d’eficàcia i d’eficiència dels serveis i procediments municipals, fent-los públics i posant-los a l’abast de la ciutadania, amb la incorporació del Grup Ajuntament de Reus al nou sistema d’indicadors de la norma UNE 66182, destinada a l’avaluació integral de la gestió municipal per part de l’entitat independent d’acreditació AENOR

5.2.18. Participació en els objectius de transparència i informació pública a través del web municipal que fiscalitza l’entitat Transparency International España, que en l’edició de 2010 va situar Reus en el setè lloc dels ajuntaments més transparents de l’Estat, amb 90 punts sobre els 100 possibles

5.2.19. Desenvolupament del sistema d’oficina d’atenció ciutadana única amb diver-sitat de formes, ja sigui l’atenció generalista, personalitzada-especialitzada, mitjan-çant Internet (tràmits telemàtics) o per telèfon (010)

5.2.20. Estendre l’administració electrònica, de forma que la majoria de tràmits administratius municipals puguin realitzar-se també per internet

5.2.21. Implementació de les novetats tecnològiques introduïdes els darrers anys en l’atenció a la ciutadania: oficina virtual, carpeta ciutadana, inici de l’expedient electrònic i la signatura electrònica, missatgeria SMS per als ciutadans, etc....

5.2.22. Desplegament de la nova versió del web www.reus.cat estrenada el març de 2011: accessible per a persones discapacitades, major claredat conceptual, amb accés des de dispositius mòbils, multilingüisme, etc...

5.2.23. Ampliació de la xarxa municipal de fibra òptica, que els darrers quatre anys ha augmentat en un 245% la seva extensió, i d’aquesta manera ha permès atraure inversions privades i empreses del sector a Reus

5.2.24. Desplegament dels actuals 20 punts d’accés gratuït a la xarxa Wi-Fi en equi-paments municipals, i extensió d’aquesta tecnologia a espais i places públiques de Reus

5.2.25. Desenvolupar el sistema especialitzat d’atenció de l’Oficina Municipal d’Infor-mació al Consumidor (OMIC), que els darrers anys ha ampliat els seus serveis especi-alment en consultes relatives a telecomunicacions, viatges i productes financers

Page 71: Programa de Govern PSC Reus

71PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015

Page 72: Programa de Govern PSC Reus

72 PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015