11

f , ÍJtf¡ DIES 29, 3o i 31 D'AGOST

i i 2 DE SETEMBRE

Quan el mes d'agost apareix a les fulles del calendan, una excla­mado barrejada de sorpresa i d'alegria, es fa comuna entre tots els june-dencs:

| ¡ SI JA SOM A LA FESTA MAJOR!!

Aquesta expressió no és altra cosa que una mena de toe d'alerta que fa tot el veinatge, la qual cosa no vol dir mes que ja ha arribat l'hora ¿'iniciar els preparatius per la gran diada ja no massa Uunyana.

Com cada any, cal tenir-ho tot a punt peí moment esperat.

Les millors robes peí bon vestir, les viandes mes exquisites, els fruits mes selectes i deleitosos, i que no hi manquin "les orelletes".

Totes les coses de les llars serán també objecte d'aíencions, per tal d'ordenar-les i possar-les al seu lloc amb ordre i pulcritud.

No cal dir que s'organitzaran tota mena d'actes tant d'ordre cívic com re ligios.

Esports, Uuits espectacles, drics de campanes, cercaviles i tot aquest reguitzall de coses que van encaminades en donar a la festa la máxima esplendorositat.

L'engarlandament de carrers i places, serán els signes que mes ex-terioritzin aquesta festa gran o major.

Es per aixó que fan uns anys, la Comissió de festes havia creat mena de concurs de cara al veinatge, per tal de premiar a aquells que mi-llor havien guarnit les seves facanes.

Degut a que aquesta idea no va arrelar amb la mesura que es pre-tenia, enguany no s'ha cregut convenient el celebrar-la.

Aixó no vol dir que cal deixar de guarnir els nostres balcons i fi-nestrals, amb tot aquell bé de Déu de vistoses plantes que son cultívades amb molta delicadesa a totes les nostres llars, ja que aixó ajuda com sa-bem a fer mes Huida i acollidora la nostra Festa Major, de la qué tots ens gaudirn i també aquells que hi venen de fora.

Voldríem que enguany, com sempre, poguer-la celebrar dins d'a-quest caire d'alegria i joia que és el que desitja per a tothom la Comissió de Festes.

Juneda, agost de 1980 P. B.B.

Entrevista

iiinli el

Sr. Itatlle de la Viln

Encara que les sessions plenáries que porta a terme el Consistori Municipal siguin publiques, estimem com una mena de deure, de tots els anys per aqüestes da-des de la nostra Festa Major, el fer arribar al veinatge, els projectes i les tasques que el nostre Ajuntament té entre mans. Per aixó ens adrecem al Sr. BatUe, En Antoni Peguera per fer-li unes quantes preguntes, per tal d'assabentar al veinatge d'aquelles coses que considerem una mica de tothom. Eli molt gentilment ho ha vist amb bons ulls i ens complau en el nostre deisg.

— Sr. Batlle, segons el seu punt de vista, qué és el que considera mes d'interés per la població, de tot el que ha realitzat PAjuntament entre aquest any que va de Tuna festa major a l'altra?

— Bé, cal reconeixer que sempre hi ha coses que revesteixen mes interés que unes altres. Encara que no siguin moltes ni importants les coses que hem anat realitzant, potser caldria fer destacar la formalització del traspás d'aquells terrenys que s'havien adquirit per al Centre de Subnormals i Fente-sa entre tots els que hi havien contribuit. En segon Uoc, el traspás a l'Ajuntament de FAdministració deis camins ve'i-nals i fonalment, encara que no sigui una obra acabada, el puguer suprimir el pas a nivell de l'estació, amb la solució d'un camí per davall del pont de la via, sempre amb una bona entresa entre l'Ajuntament i la RENFE.

— Ens podria dir les dificultáis mes serioses a les quals ha calgut fer front? — Si em permeteu diré que "Fempenyer el carro" d'un ajuntament com el del nostre poblé, no és una tasca massa lleugera. Sempre sorgeixen greus difi­cultáis no gens fácils de donar-les-hi solució rápida i encertada. Els proble-mes sorgeixen de tot tipus: huma, moral, material, económic i especialment, aquells relacionáis amb Fadministració oficial o extraoficial, els quals sem­pre esdevenen lents i laboriosos.

Sembla que hi ha molts projectes, alguns ja iniciáis; d'aitres amb perspectiva de rea-litzar-se dontre de poc, particularment; quins voldria es realitzessin per amunt de tots?

— No cal dir que la meva satisfacció i la de tots els companys de Consistori fora de que es poguessin dur tots a bon terme i com mes aviat millor. Encara que, com hem dit abans4 son moltes les dificultáis de tota mena que cal afrontar. Malgrat aixó, cree que el mes important per Juneda avui, fora que funciones ben aviat la doradora i depuradora de Faigua potable, lo qual suposaria una bona millora a la salut pública. Després que es realitzés Fobra del nou coljegi Nacional per tal d'afavorir el camp de Fensenyament i final-ment, donar continuitat a la pavimentació de carrers i pleces que encara no ho están.

— Aprofitem aixó que acaba de dir, per preguntar-li: de quina forma va dur-se a ter­me la pavimentació del carrer Roger de Lluria, realitzada darrerament?

— Aquesta obra va fer-se amb el sistema que se'n diu Obra Comunitaria, tal com ja van fer-ho a la Costa. Son els ve'ins els que la realitzen, com ells fos-sin els empresaris, i l'Ajuntament hi col .labora amb un percentatge del cost de l'obra, i amb el seu assessorament.

— Per finalitzar, voldria afegir quelcom per la seva part que cregui convenient? — Si, voldria dir que, com a batlle de Juneda, vaig sentir molta satisfacció el dia de Pincendi del "Porvenir" per la solidaritat i la prova d'humanisme que va saber donar el poblé, és a dir, els seus ve'ins. Es veu ben ciar que els junedenes saben ajudar-se dins les seves contrarietats i ho saben fer també quan hi ha motius de joia i alegría, com aquella segona diada de la Cassola de Tros, en la qual la gran familia junedenca va saber sentar-se plegada per dis­frutar de Palegria que es desboradava per tot arreu. No voldria finalitzar sense desitjar per a tothom una molt felic i bona Festa Major.

Honorable Presiden!: SOAt-HI!

S'ha parlat sobre la capacitat de racció deis catalans després de cada una de les ensopegades que sovintegen en el nostre passat; s'ha insistit, com déia Vicenc, en que a l'endemá de cada una de ¡es derrotes históriques, que podrien haver deixat bal-dat el poblé mes encimbellat, els catalans ens llancem amb ardor a l'eina i la feina, per tal de recuperar la situació material i la base espiritual que facin possible la tan anhe­lada renaixenca política. Sóm capacos, ben aviat, de produir riquesa per a tots, reno­var els conreus, crear noves industries, obrir rutes comerciáis; som capacos, també, de mantenir dret i costums autóctons, desenrrotllar art i cultura origináis, normalitzar l'ús de la nostra llengua. . .; pero quan anem a assolir cotes de poder, quan pensem autogovernar-nos, unes forces estranyes de l'exterior semblen impedir-ho i un core de desunió interior sembla paralitzar-ho.

Fins ara no hem sabut com superar aquesta situació; no hem sabut, símple-ment, gaudir de la nostra sobirania; i la plenitud de la renaixenca ha quedat estronca­da perqué la manca de centres de decissio suposa un retroces en tots els camps. Es hora ja, creiem, de trencar aquest malefici i de que la Generalitat assoleixi plenament el que s'ha reconegut en el nostre Estatuí: perqué ara, amics, ens trobem exactament en la tercera fasse del desenvolupament de la nostra Comunitat diferenciada.

Fa uns anys, els quaranta famosos, Catalunya, vencuda i humiliada, retorna a la seva hora zero i, una vegada mes, el treball febrós i continu, fou capa? de guarir

les seves ferides. I vosaltres, amics junedencs, heu vist aflorir noves fonts de riquesa, —la mecanització agrícola, la fruita, les granges,. . .— en tant que a les zones urbanes es renovava l'empenta industrial i mercantil característica: és el que alguns assenyats en deien aleshores: "fer país". Al mateix temps, uns aquí i els altres allá, procuraven mantenir encesa la flama de la nostra personalitat, promovent estudis extraoficials seriosos, esbrinant el nostre passat per tal d'assolir una base cultural que faria possible la nostra recuperació histórica.

Es conegut, per citar un exemple, com a Barcelona, en el nostre raconet d'ambient Ueidatá, les figures mes prestigioses del país destilJaven els seus coneixe-ments mes diversos, amb l'esperanca d'un ressorgir no massa llunyá. I recordó, ara, la conferencia col.loqui que fa mes de vint anys sostinguerem amb un jove intel.li-gent que venia a propugnar alió de "fer país" i ens halagava afirmant que les comar­ques de ponent eren la reserva espiritual que Catalunya necessitava peí seu redreca-ment. I avui, aquell xicot d'aleshores, és el President de la Generalitat de Catalunya.

Eli, l'Honorable, coneix mes que ningú les fases d'aquesta renaixenca nostra pero ell sap també, mes que ningú, les dificultáis ; i també, suposo, els camins per a esbandir-les. Ens ha promés aixecar Catalunya; pero s'enten que cal l'esforc de tots, deis que el votaren i deis que no, perqué tots som catalans i en aquesta hora suprema de restablir les nostres institucions cal fer pinya entorn de qui les encarna. Cada ú amb el seu punt de vista; cada partit amb la seva opinió; cada comarca amb la seva il-lusió, pero tots amb la mirada fita a Pobjectiu comú que és Catalunya.

Sabem que les coses es retrassen perqué no és fácil montar un Estat d'una estructura autonómica nova i mes quan alguns s'afanyen en posar través a les rodes per a mantenir llurs privilegis. Pero cree que cal teñir confianca en els nostres repre-sentants, tots ells d'un historial repte i sincer; cal renovar el caliu de les nostres coses per allunyar la fredor amb que alguns s'han escudat.

Certs companys de professió, mestres i professors, decebuts peí reirás que suposa el traspás a la Generalitat de les competéncies d'ensenyament insinúen ja un reticent: ens en sortirem? L'any 77, diuen, haguerem de retrobar la Generalitat; el 78, calgué redactar la Constitució; el 79, aprovar l'Estatut i el 80 elegir un Parlament i un Consell Executiu. Bé, tot aixó ja ho tenim. . . i ara, qué?. . . Una vegada mes, es parla de l'infadigable mosqueter del front madrileny que és el Sr. Roca i Junyent ha aconseguit un acord polític amb el Sr. Ministre per tal de descongelar aquell traspás tan esperat i transcendent; el proper curs, dones, tindrem, jo ho espero, novetats de les bones. Perqué, entenguem-nos, si tenim l'ensenyament, podrem, de veritat, ajudar al desenvolupament de la personalitat de les noves generacions, d'acord amb el nostre taranná; que aixó és educar: forjar homes capacos de conviure amb pau, justicia i lli-bertat, decidits a resoldre els greus problemes de tots els ordres que flegelJen la hu-manitat, al menys en el triángle étnic deis nostres amors.

I després, si fem les coses bé, recuperarem altres competéncies, que faran possible la plenitud del nostre viure de cada dia. Confiem: un deis trets mes caracte-rístics deis catalans és l'esperanca; amb recel si voleu, pero sempre treballem amb vi-sió de futur; esperem, dones, com sempre hem fet, amb la il.lusió que a tots ens ager-mana, amb l'esforcs que tots hem d'ofrenar; amb la voluntat de que tot és superable, si sabem dir com aquell que hem perdut: entre tots ho farem tot! I amb tots els res­pectes, al nostre Honorable President: Som-hi!

J.VallsiBori

Actos Kcliyiosos

Dia 29 d'agost de 1980. VIGILIA DE FESTA MAJOR A les 7 de la tarda:

Confessions.

A 2/4 de 9 de la tarda: Sant Rosari i Cant de la Salve.

A les 9 de la tarda: Missa vespertina.

Dissabte, 30 d'agost l A les 12 del migdia:

Missa concelebrada. Sermó panegíric a carree del P. Miquel Colom i Rosinach, caputxí junedenc.

A 2/4 de 9 de la tarda: Pregada comunitaria.

A les 9 de la tarda: Santa Missa amb la liturgia dominical.

Diumenge, 31 d'agost. Festa de SANT RAMÓN. A les 8 i 12 del matí i 8 de la tarda:

Misses.

Dies 1 i 2 de setembre, dilluns i dimarts. A les 12 del migdia i a les 9 de la vetlla:

Celebració de l'Eucaristia. La MISSA - FUNERAL pels nostres difunts, traspassats des de la dar-rera Festa Major, es celebrará dimarts a les 12 hores.

NOTA-No cal dir com el vostre sacerdot es complau en invitar-vos a tots i de tot cor ais esmentats i tradicionals actes religiosos, pregant-vos la vostra partici­pado i desitjant-vos una felic, unida i pacífica FESTA MAJOR!

Kessfess Historiqucs lie Jiineiki u f e M ,-'&, ^ ^ ^ * ¡SÉTal #

Aquesí mot de La Canonada, potser sonará per a molts junedencs, especial-ment ais mes joves; com l'espetec que fa un tret d'un cañó d'artilleria, Com molts prou bé saben, no es tracta de res d'aixó. La Canonada no és altra cosa que una con-ducció d'aigua subterrania, la qual durant molí temps va ser la que servia per abastir en part a la nostra vila, d'aquest element de primeríssima necessitat.

On és? Qui va construir-la? Com está feta? De quin temps data la seva cons-trucció?

Evidentment que aquesta serie de preguntes, no podem donar-les-hi les res-postes prou satisfactóries que voldriem avui pero, si que confiem poguer-ho fer en altres ocasions si aixó es fes factible.

Aquesta obra, permeteu-me dir arquitectónica; mes o menys conservada, existeix encara avui.

El passat mes d'agost de 1979, un grupet d'amics junedencs, potser una mica tafaners en volguer escorcollar entre aquelles coses ja mig perdudes pero, que conside­ren! patrimoni del comú de tot el poblé, vam entrar-hi, no mes amb l'intent de voler posar a la llum de tothom certs aspectes d'aquesta magna obra.

Aquesta Canonada, com he dit abans, és una conducció subterrania d'aigua, la qual es troba actualment inutilitzada.

Molts recordaran tenia la seva sortida ais antics rentador públics, junt a la desapareguda fábrica de sulfur del Chauvet. El lloc del seu neixement avui ja és una incógnita.

Passa per devall de l'antiga carretera i de la via del ferrocarril, i segueix per devall d'aqueU caminet que va fins al Molí de Baix. Continua peí mateix indret d'un altre caminet veinal, fins que aquest es creua amb un altre que baixa per l'endrecária de l'era del Sepriá (Camí de les Borges), junt a la torre del Sr. Amado Santandreu (Cistellera). A partir d'aquest caminet, ja es fa intransitable. Es veu que seguía mes amunt, sempre amb direcció Est Sur-Oest. Unes obres de nivellació deurien destruir­la en part.

Aquesta obra está construida de la següent manera: — La base está feta d'unes grans pedrés d'un metre i 20 cms. aproximada-

ment, col.locades planes unes junt amb les altres. Al centre d'aqüestes pedrés, hi ha tallat un canaló d'uns 18 o 20 cms. de

Ampiaría

profunditat i d'uns 12 o 14 cms. d'ampiaría, a mena de teula. — Unes parets laterals, també de pedra, no tota d'una peca, amb una altura

d'un metre i 30 cms. d'altitud, les quals están sentades damunt de la filera de les es-mentades que formen el solament. L'amplária entre paret i paret és d'uns 60 cms.

— Sentades damunt d'aquestes parets laterals, com a coberta; hí ha unes pedrés molt mes groses que les de la base. Son desiguals i aqüestes no están polides. Algunes son de mesures impressionants.

Tota l'obra com ja hem dit, va per davall de térra. No sabem tampoc si ja eslava així quan va construir-se o bé si aquest enterrament s'ha fet després.

De les preguntes de qui i quan va construir-se; tampoc avui podem donar cap resposta que sigui digna de crédit.

La gent, com a portantveu de la tradició, diu que van fer-la "els moros". Segons el meu criteri, no cree que fos realitzada aquesta obra durant la dominació árab per dues raons: Primera, perqué l'obra no porta cap mena de segell el qual pugui identificar l'estructura propia d'aquesta cultura, encara que, com sabem, te-nien certa déria en la construcció de cañáis, céquies i conduccions d'aigua. Segona, perqué durant el llarg periode que va durar la seva dominació, la poblacio de Tactual Juneda deuria teñir escassos habitants i, per tant, és probable que l'aigua la cerquessin a d'altres fonts com la del Renyé, la del Pó i d'altres que hi havia a la rodalia.

Liencant com una hipótesi, potser caldria mes aviat cercar les dades de la

•••*•• w¿?.

Altura: 130 ctms.

construccio d'aquesta obra vers les rodalies de la segona meitat del segle XV, época en que Juneda coneix una fase de certa prosperitat, la qual cosa podía moure a cercar un cabal mes abundós d'aigües, per tal de puguer abastir les necessitats que les esmen-tades fonts potser esdevenien insificients.

Per certs documents que, afortunadament, encara es conserven a Parxiu mu­nicipal, s'ha pogut comprobar de que, les corporacions municipals havien tingut sem-pre molta cura de la seva conservado i neteja, per quines despeses tots els anys hi ha-via destinat un pressupost.

Evidentment que la seva importancia va decaure quan Tambada de les aigües del Canal d'Urgell, sempre millors i mes a Pabasjt del veinatge.

Malgrat aixó, fins no fa massa anys; aquesta conducció encara hi circulava I'aigua i 1'Ajuntament procurava mantenir-la mes peí servei que donava per la seva conservado.

No voldria cloure aquest escrit sense fer una crida a tots els junedencs per re-corda'ls-hi que tenim una obra de molta magnitud i no menys important i que havem heretat d"una época i d'una cultura que ha estat el passat de la nostra vila. Aquest passat d'altres junedencs que ens van presidir, va esforcar-se perqué el nostre poblé esdevingués acollidor, gran i noble. Cal, dones, que respectem la seva memoria i tot alió que ells ens han deixat.

Pere Bellmunt

DIA24 DIUMENGE

P E T A N C A

IV TORNEIG INTERPROVINCIAL "VILA DE JUNEDA" la. EDICIO TROFEU PUJOL - SOLÉ

A CELEBRAR EN LES PISTES DE LA PLACA CATALUNYA EL DÍA 24 D'AGOST DURANT TOT EL DÍA

LA PARTICIPACIÓ SERÁ DE 300 JUGADORS ENTRE FEMINES I SENIORS

DIA27,DIMECRES

AL CINEMA FOMENT PROJECCIO DE LA PEL.LICULA 2a. DIADA CASSOLA DE TROS

DÍA 29 DIVENDRES a les 8 del vespre:

Animada CERCAVILA, acompanyada d'una gran carava­na, anunciant l'inici de la Festa Major.

ales 10 del vespre: A la pista Pare Alegria, interessant PARTIT d'HOQUEI entre el Sícoris Club de Lleida i el C. Hoquei Juneda. Acte seguit gran FESTIVAL DE PATINATGE artístic per nens i nenes del C. H. Juneda. La vetllada será clausurada per l'orquestra PALACE, que amenitzará un gran BALL.

DÍA 30 DISSABTE ales 10 del matí:

DESFILE de les Majorettes "GERMANOR" de Reus.

ales 11 del matí: Gran MARATHÓN junedenca, a la qual podrá participar-hi tothom sense mesura d'edats.

a les 5 de la tarda: Al Pare d'Esports Municipal, PARTIT DE FÚTBOL, en­tre els equips: C. F. Juneda i C. F. Tárrega, disputant-se un trofeu que ofereix l'Ajuntament de la Vila.

a les 6 de la tarda: El molt Honorable Sr. Jordi Pujol, President de la Genera-litat de Catalunya inaugurará la Secció Arqueológica de la Casa de Cultura de Juneda. Tot seguit, a la placa de l'església, actuacio del Grup Musi­cal YURAS que interpretará música andina.

a les 7 de la tarda: Cosos i Cucanyes.

DÍA 31 DIUMENGE a les lOdelmatí:

Ais perxes de la Vila, interessant torneig d'ESCACS.

a les 10 del matí: A les instal.lacions del C. Tennis Juneda, interessant CAM-PIONAT TRIANGULAR, disputant-se un trofeu cedit per l'Ajuntament de la Vila.

ales 11,30 del matí: Segon MOTO-CROSS Junedenc.

ales 12,30del matí: A la Pista Pare Alegría, actuació de l'Esbart ALBADA de Tárrega.

a les 5 de la tarda: Al Pare d'Esports Municipal, gran PARTIT DE FÚTBOL entre el C. F. Juneda i el C. F. Bellcairense, que disputaran un trofeu que ofereix la Cambra Agraria Local.

a les 7 de la tarda: Vetllada INFANTIL, a carree del Club d'Esplai, a la piafa de l'Església.

DÍA 1 DILLUNS a les 11 del matí:

A la piscina del Pare Municipal d'Esports, CONCURS DE NATACIO, disputant-se magnífics trofeus entre les cate-gories d'infantil i d'alevins.

ales 5 de la tarda: Al Pare Municipal d'Esports, emocionant PARTIT DE FÚTBOL entre els equips: Agrupació de Veterans de Ju-neda i els Veterans de la Banca Catalana. En aquest partit la recaptació anirá a benefici d'APROMI.

a les 7 de la tarda: Vetllada INFANTIL, a carree del Grup de Joves, amb una gran funció de CIRC. Actuará el Mag REIVAJ.

DÍA 2 DIMARTS a les 4,30 de la tarda:

Gran CURSA CICLISTA peí tradicional circuit urbá. Hi haurá carrera per a cadets, infantils i de fémines.

AQUEST PROGRAMA HA ESTAT EDITA T PER L AJUNTAMENT AMB LA COL.LABORACIO DE LA

COMISSIÓDE FESTES.

Imprés Servei - Dr. Combelles, 35 - Lleida