PROGRAMA NATZARENS REUS 2013

  • View
    219

  • Download
    4

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Programa de la Confradia Nostre Pare Jess Calvari Reus. Setmana Santa 2013

Transcript

  • CONFRARIA DE NOSTRE PARE JESS DEL CALVARI

    Edita: Confraria Nostre Pare Jess del Calvari - Portada: Obra de Joan Andreu i Llaberia - Imprimeix: RABASSA arts grfi ques

    CRIST HA RESSUSCITAT

    ALLELUIA, ALLELUIA

  • REUS / SETMANA SANTA 2013 CONFRARIA DE NOSTRE PARE JESS DEL CALVARI

    JOAN ANDREU LLABERIANascut a les Borges del Camp el 24 de juny de 1945, s un pintor autodidacte

    que ha exercit la pintura com una afi ci. Actualment fa de professor de dibuix

    i pintura a lAssociaci de Vens Pau Casals i a la Fundaci Pont i Gol.

    Ha fet exposicions a diferents pobles del Baix Camp amb una mostra itine-

    rant de quadres de campanars. Ha collaborat des de sempre amb lAjuntament

    i el Centre Parroquial de les Borges del Camp, pintant quadres o decorats per

    a obres de teatre o respresentacions dels Pastorets.

    T un vincle familiar amb la Confraria de Nostre Pare Jess del Calvari, ja

    que el seu sogre, Jos Colominas Mas, va ser confrare i membre de la comissi

    pro pas de la Verge del Calvari.

    Raval de Santa Anna, 8 - 43201 REUS - Tel. 977 346 136 - Fax 977 346 287

    info@juncosa.eu

    Rubio Advocats

    Pere Rubio Alonso / Jonathan Cortijo Sala / Johana Surez Delgado

    C. Misericrdia, 10-12 baixos - REUSTel. 977 342 898 - Fax 977 128 250 - www.radvocats.com

  • CONFRARIA DE NOSTRE PARE JESS DEL CALVARI

    Benvolguts confrares i tots en Jesucrist, nostre Senyor, mort i ressuscitat,

    Estem immersos en lAny de la fe convocat pel papa Benet XVI. El nostre Sant Pare ens diu a la seva carta apostlica Porta fi dei que lAny de la fe s una invitaci a una autntica i renovada conversi al Senyor, nic Salvador del mn. Du, en el misteri de la seva mort i resurrecci, ha revelat en plenitud lAmor que salva i crida els homes a la conversi de vida mitjanant la remissi dels pecats (n. 6). Aqu el sant pare Benet toca un dels punts fonamentals: la necessitat duna autntica i renovada conversi com a resposta a la revelaci de lamor salvador de Du.

    En els Evangelis trobem preciosos relats en qu els pecadors reben el perd dels pecats, el fruit del qual s lamor agrat vers aquell que ens ha reconciliat amb ell per la sang del seu Fill. La fe sempre porta la conversi agafada de la m: La fe s decidir-se a estar amb el Senyor per viure amb ell (n. 10). No podem seguir les petges de Jess sense el do de la fe i no podem viure com ell si no ens convertim sincerament. No nhi ha prou amb escoltar: cal obrir el cor.

    Diu el Sant Pare tamb que s lamor de Crist el que omple els nostres cors i ens impulsa a evangelitzar (n. 7). El cristi no pot pensar mai que creure s un fet privat, sin que lacte de fe comporta un testimoniatge i un comproms pblic (n. 10). La invitaci de Jess sempre s davant nostre: Vs, i tu fes igual (Lc 10,37). Amb el vostre comproms en les Confraries, Germandats i Associacions, esteu fent un treball molt important devangelitzaci.

    Moltes de les associacions i confraries de Setmana Santa van nixer al si de gremis professionals que van trobar en aquesta estructura una forma efi ca i annima dexercir la caritat envers aquells que es trobaven en necessitat. Aix s completament vlid en els nostres dies, i des daquestes lnies vull fer una crida a la solidaritat a tothom per tal que obrim les nostres entranyes a tots aquells que coneixem i que estan patint de manera ms greu les conseqncies daquesta crisi.

    Per lligada inseparablement amb la fe i la caritat es troba lesperana. Tingueu fe, tingueu caritat i tingueu tamb esperana. El missatge de la Setmana Santa s ben clar en aquest aspecte: desprs del Divendres Sant hi ha el Diumenge de Resurrecci. s el missatge que tamb ens han deixat els nostres mrtirs, que van morir professant la seva fe, perdonant aquells que els mataven i alegres per lesperana de la recompensa eterna.

    Us desitjo a tots una Setmana Santa plena de la joia de la fe, del foc de la caritat i de la serenor de lesperana. Rebeu, amb tot el meu afecte, la meva benedicci. Bona Pasqua!

    JAUME PUJOL BALCELLS

    Arquebisbe metropolit de Tarragona i primat

    SETMANA SANTA I FE

  • REUS / SETMANA SANTA 2013 CONFRARIA DE NOSTRE PARE JESS DEL CALVARI

    SENSE CONVERSI NO HI HA VIDA

    Aquest s el lema que a lArxiprestat de Reus hem escollit perqu sigui el punt de referncia per a fer litinerari quaresmal. Crec que s prou signifi catiu en la seva expressi verbal. Lanunci evanglic a la conversi s com el punt darrencada per a viure el missatge de levangeli. Tanma-teix, aquesta invitaci a la conversi ve de ms lluny. Els profetes a lAntic Testament en parlaven sovint per a reorientar la vida del poble dIsrael. A levangeli trobem tamb aquesta invitaci a la conversi. Sant Joan Baptista, a ms de dir convertiu-vos, oferia el baptisme de conversi com a signe del fet que volies fer un canvi o ja lhavies fet. Jesucrist comena el seu cam daproximaci als homes i dones amb aquestes paraules: convertiu-vos, que el regne de Du s en mig vostre.

    La quaresma daquest any ens porta, en les celebracions litrgiques del tercer, quart i cinqu diumenge, uns evangelis que ens conviden a una mirada profunda cara a la conversi personal i comunitria. En el tercer de quaresma levangeli parla de com Pilat havia barrejat la sang duns galileus amb la de les vctimes que oferien en sacrifi ci; o la daquells divuit homes que van morir quan els caigu a sobre la torre de Silo. Jess fa un comentari dient que ni els galileus morts per Pilat ni els divuit eren ms culpables que la resta. Tanmateix, acaba dient: Si no us convertiu, tots acabareu igual.

    El quart diumenge ens porta la parbola del fi ll prdig o del Pare misericordis. Hi ha un cam dallunyament del Pare; un cam de refl exi; un cam de conversi o de retorn a la vida, i una celebraci joiosa dun encontre amors amb el Pare. En aquest evangeli trobem una actitud contrria a la conversi, personifi cada en el germ gran que no volgu entrar a celebrar la vida en la comunitat familiar.

    El cinqu de quaresma ens ofereix levangeli de la dona sorpresa cometent adulteri. Als acu-sadors, Jess els diu que el qui no tingui cap pecat que tiri la primera pedra contra la dona. Una invitaci a mirar-se interiorment i prendre una decisi de conversi. A la dona, lanima a no pecar ms. Primer ha escoltat unes paraules animadores per a poder fer el cam de conversi. Jess diu a la dona: Ning no tha condemnat? Ella contesta: Ning, Senyor. Jess digu: Tampoc jo no et condemno. Vs-ten, i dara endavant no pequis ms. Aquestes paraules del Mestre sn les paraules ms precioses que shagin pronunciat. Contenen tot un programa de vida nova. s loportunitat que el Senyor ens dna de respondre a la vida amb una nova orientaci. No ser el nostre petit, pobre i pecador actuar, sin lacci de Du que mempeny a descobrir qui s el nostre Du; com actua Du; qu ens demana Du. Les paraules de Jess demostren un gran respecte vers la persona. Una comprensi profunda; Jess valora les circumstncies. Fins on arriba la maldat o la debilitat o la falta deducaci i llibertat?

    Finalment, les paraules de Jess sn expressi duna compassi sense lmits. No sabem qu va fer aquella dona, per s podem creure que va experimentar una conversi ntima; va entendre que el perd no va ser una simple declaraci legal de no condemna, sin un alliberament total, una nova vida. La dona va quedar santifi cada; ja no miraria cap endarrere, miraria cap endavant, perqu Du ha realitzat quelcom nou en ella.

    Tamb nosaltres realitzarem quelcom nou tot celebrant la Pasqua si de cor ens convertim a la veritat de Du. Sense conversi no hi ha vida de Du en nosaltres.

    CREU SIZ, Prior-arxiprest

  • CONFRARIA DE NOSTRE PARE JESS DEL CALVARI

    ENTREVISTA A MARIA MAGDALENA

    A la redacci del Jerusalem Post, aquell primer dia de la setmana havia estat molt mogut. Encara ressonaven les notcies duns ajusticiats al Calvari feia dos dies, que ja comenaven a arribar rumors de la desaparici dun dels cadvers, i, el que era ms inversemblant, rumors que un tal Jess de Natzaret, que Pilat havia condemnat a mort, havia ressuscitat i shavia aparegut a alguns dels seus.

    Per els periodistes no donaven crdit a aquests rumors. Calia tenir ben informats els lectors del diari i allunyar-los de tanta fantasia. I una bona manera era desemmascarar la falsa notcia. I per a aix, el millor era entrevistar la persona que havia creat lalarma, i sortir duna vegada daquella situaci tan confusa.

    Lev, el cronista de societat, va recordar que temps enrere havia conegut una dona -per cert ,de no massa bona fama-, que es deia Maria Magdalena i que els ltims temps fi gurava entre les ms properes a aquell Jess. Era qesti de posar-se en contacte amb ella i treure'n lentrellat. Va buscar la seva agenda i aviat va trobar-ne ladrea. Era qesti, doncs, de no perdre el temps.

    La va trobar sola a casa. Se la veia serena i tranquilla. Per una banda, se li notava que havia plorat molt els darrers dies, per, al mateix temps, una mirada serena la feia sentir joiosa. La conversa fou fcil.

    Lev. Hola, Maria. Quant de temps sense veurens!

    Maria. I tant! Sembla que era ahir que ens vam conixer, per ja fa temps. I la meva vida ha canviat molt.

    Lev. Decebuda dels homes?

    Maria. Al contrari. Vaig conixer un home que em va seduir en el ms noble sentit de la paraula. Res daprofi tar-se de mi. Em va respectar com ning ho ha fet. Mencoratj a canviar de vida, i madmet al cercle dels seus amics ms ntims.

    Lev. Aix sona a conte de fades.

    Maria. Tu digues el que vulguis, per jo s com mha ajudat. Sc una altra.

    Lev. I aix tha portat a tenir visionis de gent morta? Qu ha passat avui?

    Maria. Mira, jo, de bon mat, he anat al sepulcre on lhavem dipositat divendres, perqu no ens va donar temps a enterrar-lo

    com ell es mereixia. La meva intenci era preparar el cadver, segons els nostres ritus, per a