PROGRAMACIÓ DEL QUADERN Nº1 · Web viewAquest quadern és d’iniciació i no es desenvolupa de manera que aquests continguts van construint un edifici fins a arribar a un punt

A. Dades identificadores de la programació

Matèria: Religió CatòlicaCurs:Professor/a:Hores setmanals:Curs escolar:

B. Enfocament de la matèria en tots els quadernsL’ensenyament de Religió d’aquesta col·lecció de quaderns té com a punt de partida l’experiència espiritual comuna a tot ésser humà. En aquest sentit, la matèria serveix per a desvetllar i fer conscient, en l’alumne/a, aquesta dimensió. Tot i ser l’espiritualitat (en sentit ampli) el contingut principal d’aquesta matèria, hi ha moments en què s’introdueix l’experiència cristiana com a manera de viure i canalitzar aquesta dimensió. Així contribuïm a proposar el missatge cristià (també en sentit ampli). En base a la Convenció sobre els Drets dels Infants, de 20 de novembre de 1989, es poden distingir quatre àmbits espirituals, que nosaltres treballem al llarg de tots els quaderns des de 14 experiències:

ÀMBIT ESPIRITUAL EXPERIÈNCIESINTERIORITAT Els símbols personals (quadern 2).

L’exòtica de les pràctiques de silenci (quadern 5).La influència positiva dels altres en mi (quadern 6).La recerca de la pròpia identitat (quadern 8).

L’ALEGRIA DE VIURE Les ganes de festa (quadern 2).L’expressió del misteri de la vida (quadern 7).La possibilitat de vèncer el mal (quadern 9).

SORPRESA I FER-SE PREGUNTES

L’admiració envers el cosmos i el cos humà (quadern 4).La vida ens transcendeix (quadern 7).Les preguntes existencials (quadern 8).

CONSCIÈNCIA DE RELACIÓ L’experiència de la bona amistat (quadern 3).La força positiva del grup (quadern 3).L’enamorament (quadern 6).El sentiment solidari (quadern 9).

NOTA: El quadern 1, però, no segueix aquesta metodologia de partir d’una experiència espiritual, sinó que vol ser una introducció (en tres unitats) al context bíblic. I és que l’experiència cristiana que s’introdueix al llarg dels altres quaderns sovint estarà associada al text bíblic i, per tant, en el quadern 1 es pretén ajudar a entendre una mica més aquest text sagrat dins el seu context per tal de poder comprendre, després, l’experiència espiritual cristiana.

C. Objectius generals i competències del quadern 6

Quadern 6Tenir persones de

referènciaGuia didàctica i proposta de programació

Prendre consciència de les persones que influeixen i han influït en la pròpia vida. Conèixer algunes persones de les que més han influït en el pensament i la història de la

humanitat. Descobrir alguns valors que promouen certs col·lectius que són referents en l’actualitat. Distingir entre enamorament i amor. Valorar l’amor com una de les forces més humanitzadores.

Aquesta col·lecció de quaderns treballa, de forma general, aquestes vuit capacitats:1. Comunicativa lingüística i audiovisual; sobretot, comprensió i expressió escrita.2. Comunicativa artística i cultural; sobretot, expressió plàstica i iconogràfica.3. Tractament de la informació i competència digital.4. Matemàtica.5. Aprendre a aprendre.6. Autonomia i iniciativa personal; sobretot, el coneixement d’un mateix, l’afirmació de la identitat personal i l’assumpció de valors propis, però amb actitud d’obertura. 7. Coneixement i interacció amb el món físic.8. Social i ciutadana; sobretot, del patrimoni moral i espiritual de la humanitat.

...de les quals hem marcat en color blau les que estan més relacionades amb els objectius del quadern 6.

D. Resum de continguts i temporitzacióUNITAT

DIDÀCTICA

CONTINGUTS: (C)onceptuals, (P)rocedimentals i (A)ctitudinals – (núm.) COMPETÈNCIA BÀSICA

TEMPS

1. Gent que marca!

Identificació de tipus i beneficis dels valors humans (C-6).Identificació dels elements comuns de l’experiència religiosa dels fundadors de les grans religions i altres personatges religiosos rellevants: Moisès, Buda, Jesucrist i Mahoma, Gandhi, Teresa de Calcuta... (C-6). Identificació de valors evangèlics (C-6).Valors saludables (C-8).Valors transcendents (C-8).Valors solidaris (C-8).Valors ecològics (C-8).Confecció d’un diagrama de sectors (P-4).Aplicació de tècniques plàstiques per a millorar la capacitat de comunicació visual (P, A-2).Acabament de les tasques que es comencen (A-6).

8 hores

2. L’amor, oh l’amor!

Identificació de les característiques de l’enamorament i les de l’amor (C-6). Descobriment del tractament i el contingut sobre l’amor en la Bíblia: poesia, novel·la, importància de l’amor per damunt de la Llei, el fracàs amorós, el rebuig de la violència de gènere... (C-6). Coneixement de la situació social de la dona en temps de Jesús (C-8).Coneixement de l’actitud de Jesús envers les dones (C-8).Comprensió de discursos escrits (P-1).Expressió per escrit amb correcció, coherència i seguint unes pautes (P-1).Expressió de dades en un mapa i aplicació de tècniques plàstiques per a millorar la comunicació visual (P, A-2).Acabament de les tasques que es comencen (A-6).Valoració de l’amor com a eina humanitzadora (A-6).

9 hores

TEMPORITZACIÓ DE LA UNITAT 1: GENT QUE MARCA!

1a sessió: Presentació del treball plàstic Persones referents (exercici 1).

Lectura pàgines 2-4 i classificació guiada de valors (exercici 2).

2a sessió: Lliurament del treball Persones referents (exercici 1).Classificació guiada de valors (exercici 3). Activitat oral: exercici 4.Nota: per a la propera sessió cal dur transportador d’angles.

3a sessió: Exercici 5.Persones que han marcat la humanitat: fundadors de religions. Moments destacables de la vida d’aquests fundadors (exercici 6). De “model”, es fa Moisès.

4a sessió: Treball en grup (exercici 6).

5a sessió: Exercici 7 (oral). Sopa de lletres (exercici 8). Exercici 9.Exercici 10 (deures).

6a i 7a sessions: Lectura pàgines 25 i 26. Exercici 11 (oral).Exercici 12 (puzles de lletres).

8a sessió: Lectura pàgines 36-37. Exercici 13 (deures).Lectura pàgina 38. Exercici 14 (deures).Material complementari: jocs d’enginy.

TEMPORITZACIÓ DE LA UNITAT 2: L’AMOR, OH L’AMOR!

1a i 2a sessions: Test d’enamorament-amor (exercici 1).Lectura pàgina 40. Exercici 2: classificació d’expressions orals

romàntiques.Anàlisi d’una carta d’amor (exercici 3).Lectura pàgines 43 i 44. Exercici 4.Correcció test d’enamorament-amor (exercici 5).Anàlisi d’una cançó d’amor: exercici 6 (deures).

3a i 4a sessions: Visualització de la pel·lícula Un paseo para recordar. Fòrum.

5a i 6a sessions: Lectura pàgines 45-51.Realització oral i guiada dels exercicis 7-23.Nota per al proper dia: cal dur colors.

7a sessió: Mapa bíblic, exercici 24.

8a sessió: Situació de la dona en temps de Jesús. Exercicis 25 i 26.Material complementari: dibuixos de les pàgines 54-56 (en blanc).

9a sessió: Lectura pàgines 57-60. Correcció d’esquemes (exercici 27).

E. MetodologiaEn general es proposa que les sessions s’estructurin en dues parts: una primera part d’introducció i presentació que, sovint, es fa amb la lectura i el comentari del quadern; i una segona part, més pràctica, que consisteix en algun exercici de comprensió o un exercici d’expressió, preferentment de caràcter plàstic. Aquests exercicis es lliuren en finalitzar la sessió (tret de comptades ocasions, en les quals es poden proposar com a deures).Entre aquest tipus “rutinari” de sessions se n’intercalen unes altres de caràcter més experiencial: treballs plàstics sobre persones referents i sobre la pròpia persona, treballs en grup i expressió de la pròpia opinió.

F. Sistema d’avaluació i qualificacióDistingim quatre tipus d’avaluació: inicial, contínua, final i diferida.

Hi ha dues activitats d’avaluació inicial per a aquest quadern 6. La primera és una descripció plàstica de dues persones que siguin referents. La segona és l’emplenament d’un test d’enamorament i la posterior posada i “correcció” en comú. Les dues activitats permeten al professor/a percebre el nivell de profunditat de les experiències espirituals dels alumnes. En funció d’aquests resultats, s’inverteix més o menys temps en l’estudi immediatament posterior de l’experiència espiritual que hi ha al darrere (la de les persones de referència i els seus valors i la de l’amor).

Per a l’avaluació contínua, els instruments i la metodologia acostumen a ser:- Els exercicis curts que es recullen diàriament; una part d’aquests s’avalua només de

forma actitudinal (és a dir, es valora que es lliurin puntualment i complets); en una altra part se n’avalua el contingut (conceptes i procediments). Representen un 40% de la nota.

- Els exercicis que requereixen més temps de realització i també els deures de casa. Per exemple: els fòrums de pel·lícules, el dossier fotogràfic o el mural sobre geografia. Aquests exercicis s’avaluen, fonamentalment, de forma procedimental, en un 25%.

- Una única prova escrita conceptual i, per tant, de poc relleu: 10%.- L’observació i anotacions en el quadern de notes sobre l’actitud: puntualitat, disposar

del material necessari, esforç, interès, participació, faltes de disciplina... Suposen un 25% de la nota.

Aquesta diversificació d’activitats d’avaluació permet personalitzar l’avaluació contínua en funció del tipus d’alumne i de l’atenció a la diversitat. Així mateix, en cas d’una avaluació general no positiva es pot reajustar la intervenció educativa centrant-nos en les activitats (en negreta) que són més adaptades.

L’avaluació final es realitza a finals de juny per als alumnes que no han assolit els objectius de la matèria i tenen una qualificació d’insuficient. Aquesta avaluació final consisteix en un treball de síntesi (mitjançant resums o esquemes) d’algunes pàgines del quadern de Religió (les que més responen als objectius).

La manera de fer l’avaluació diferida és un criteri d’etapa de l’ESO i queda recollida en el document d’avaluació global del centre.

Pel que fa a la qualificació, també hi ha establert un criteri d’etapa ESO, que es defineix en els “Criteris d’avaluació ESO” del mateix document. Tot i amb això, com a Seminari de Religió en l’etapa de l’ESO, la distribució percentual de continguts respecte de la seva influència en la nota queda de la manera següent: conceptes (15%), procediments (55%) i actituds (30%).

G. Recursos i materials- Els alumnes han de disposar del Quadern Barah 6.- El professor disposa dels estoigs de CD i DVD del material complementari del Quadern

Barah: les pel·lícules Un paseo para recordar i Hijos de un mismo Dios; jocs d’enginy, il·lustracions en blanc i textos bíblics.

H. Desplegament de continguts: conceptes, procediments i actitudsUnitat didàctica 1: GENT QUE MARCA!

OBJECTIUS CONTINGUTS ACTIVITATS I METODOLOGIA ENSENYAMENT - APRENENTATGE

ACTIVITATSD’AVALUACIÓ

TEMP.

Prendre consciència de les persones que influeixen i han influït en la pròpia vida.

Conèixer algunes persones de les que més han influït en el pensament i la història de la humanitat.

Descobrir alguns valors que promouen certs col·lectius que són referents en l’actualitat.

Aplicació de tècniques plàstiques per a millorar la capacitat de comunicació visual (P, A-2).

Identificació de tipus i beneficis dels valors humans (C-6).Acabament de les tasques que es comencen (A-6).

Identificació dels elements comuns de l’experiència religiosa dels fundadors de les grans religions i altres personatges religiosos rellevants: Moisès, Buda, Jesucrist i Mahoma, Gandhi, Teresa de Calcuta... (C-6). Acabament de les tasques que es comencen (A-6).

Identificació de valors evangèlics (C-6).Acabament de les tasques que es comencen (A-6).Valors saludables (C).Valors transcendents (C).Valors solidaris (C).Valors ecològics (C).Acabament de les tasques que es comencen (A-6).

Lectura pàgines 4-5.Classificació de valors.

Lectura de la biografia de Moisès. Identificació de la seva experiència religiosa i (en treball en grup) la dels altres fundadors i personatges religiosos.

Pasapalabra i sopa de lletres.Recerca en cites bíbliques.Lectura i omplir buits.Mosaic de lletres (ex. 10).Joc d’enginy (ex. 11).Joc d’enginy de grau superior.

Avaluació inicial: Treball plàstic Persones referents(P, A).

Classificació de valors (A).Classificació de valors (prova escrita) (C).

Còpia de la graella ex. 5 (A).

Exercicis acabats (A).

Exercicis 10 i 11 acabats (A).

2 ses.

2 ses.

1 ses.

2 ses.

1 ses.

En negreta, les adaptacions curriculars.

C = conceptes; P = procediments; A = actituds; [núm.] = competència bàsica

Unitat didàctica 2: L’AMOR, OH L’AMOR!

OBJECTIUS CONTINGUTS ACTIVITATSENSENYAMENT - APRENENTATGE


TEMP.

Distingir entre enamorament i amor.

Valorar l’amor com una de les forces més humanitzadores.

Identificació de les característiques de l’enamorament i les de l’amor (C-6). Expressió per escrit amb correcció, coherència i seguint unes pautes (P-1).

Descobriment del tractament i el contingut sobre l’amor en la Bíblia: poesia, novel·la, importància de l’amor per sobre de la Llei, el fracàs amorós, el rebuig de la violència de gènere... (C-6). Comprensió de discursos escrits (P-1).Acabament de les tasques que es comencen (A-6).Expressió de dades en un mapa i aplicació de tècniques plàstiques per a millorar la comunicació visual (P, A-2).

Coneixement de la situació social de la dona en temps de Jesús (C-8).Coneixement de l’actitud de Jesús envers les dones (C-8).Valoració de l’amor com a eina humanitzadora (A-6).

Lectura i anàlisi d’expressions orals romàntiques.

Lectura i extracció d’informació d’un text.

Lectura pàgines 45-51.

Lectura pàgines 52-53.

Avaluació inicial: Test d’enamorament-amor. Anàlisi d’una carta d’amor (C).Enamorament-amor (prova escrita) (C).Anàlisi d’una cançó d’amor (P)Anàlisi de la pel·lícula Un paseo para recordar (P).

L’amor en la Bíblia (prova escrita) (C).

Exercicis 3-23 (P, A).

Mapa bíblic (ex. 24) (P, A).

Ordenar il·lustracions (ex. 25 i 26) (P, C).

Correcció d’esquemes (C).L’amor ajuda a la humanització (prova escrita) (A).

2 ses.

2 ses.

2 ses.

1 ses.

1 ses.

1 ses.

En negreta, les adaptacions curriculars.C = conceptes; P = procediments; A = actituds; [núm.] = competència bàsica

I. Adaptacions curricularsAquest quadern és d’iniciació i no es desenvolupa de manera que aquests continguts van construint un edifici fins a arribar a un punt en què és necessària la interrelació de tots ells. Per tant, no són necessaris uns coneixements religiosos previs i constantment estem explorant la dimensió espiritual des de diferents experiències. Tot i amb això, en el cas concret d’alguns alumnes (determinats pels tutors i el SAPP), es fa necessària l’adaptació curricular. En aquests casos, el criteri d’adaptació és la reducció de feina; és a dir, a l’alumne/a se li demanaran menys exercicis. Generalment se li exigirà el lliurament dels exercicis curts diaris (fets a classe) i uns mínims d’actitud pactats amb el tutor o tutora i el SAPP. En l’apartat H hem destacat en negreta les activitats que es demanarien explícitament a aquests alumnes de cara a l’avaluació.

J. Seguiment de la programació

Es farà una revisió trimestral de la programació de la matèria en el Seminari o Departament de Religió, comentant els motius principals pels quals hagi calgut desviar-se de la programació prevista a l’inici de curs.

Unitat didàctica 1: GENT QUE MARCA!

ACTIVITATSD’ENSENYAMENT -

APRENENTATGE


TEMP.

SEGUIMENT PROGRAMACIÓ

Lectura pàgina 5.Classificació de valors.

Lectura biografia de Moisès. Identificació de la seva experiència religiosa i (en treball en grup) la dels altres fundadors i personatges religiosos.

Pasapalabra i sopa de lletres.Recerca en citacions bíbliques.Lectura i omplir buits.Mosaic de lletres (exercici 12).Joc d’enginy (exercici 13).

Avaluació inicial: Treball plàstic “Persones referents” (P, A).

Classificació de valors (A).Classificació de valors (prova escrita) (C).

Còpia de la graella exercici 7 (A).

Exercicis acabats (A).

Exercicis 12 i 13 acabats (A).

2 ses-sions

2 ses-sions

1 ses-sió2 ses-sions1 ses-sió

Unitat didàctica 2: L’AMOR, OH L’AMOR!

ACTIVITATSD’ENSENYAMENT -

APRENENTATGE


TEMP.

SEGUIMENT PROGRAMACIÓ

Lectura i anàlisi d’expressions orals romàntiques.

Lectura i extracció d’informació d’un text.

Lectura pàgines 52 i 53.

Lectura pàgines 57 a 59.

Avaluació inicial: Test d’enamorament-amor. Anàlisi d’una carta d’amor(C).Enamorament-amor (prova escrita) (C).Anàlisi d’una cançó d’amor (P).Anàlisi de la pel·lícula Un paseo para recordar(P).

L’amor en la Bíblia (prova escrita) (C).Exercicis 7-23 (P, A).

Mapa bíblic (exercici 24) (P, A).

Ordenar il·lustracions (exercicis 25 i 26) (P, C).

Correcció d’esquemes (C).L’amor ajuda a la humanització (prova escrita) (A).

2 ses-sions

2 ses-sions

2 ses-sions

1 ses-sió1 ses-sió

1 ses-sió

K. Revisió de la programació

En una de les reunions de final de curs (juny) es deixarà un espai propi de Seminari o Departament de Religió per tal de poder fer una posada en comú de les diverses programacions. Això servirà per a adequar la programació al curs següent ajustant la temporització i altres aspectes relatius al contingut, la metodologia i/o l’avaluació.

Unitat 1: Gent que marca!

1. Resposta oberta.

2.

Personals Interpersonals Socials Materials Espiritualssalut

tranquil·litatesport

seguretatvida

lluita i esforç

amistatservei

diversióèxit

famíliacompromíscomunitat

culturasolidaritat

justíciafamafesta

confortriquesatreball

felicitatfe

llibertatpau

transcendènciainterioritat

3 i 4. Resposta oberta.

5.Cristians: 33 x 360 / 100 = 118,8ºMusulmans: 70,56ºHinduistes: 52,2ºBudistes: 21,24ºNoves religions: 6,12ºReligions indígenes: 13,68ºJudaisme: 0,72ºAltres religions: 30,60ºAgnòstics i ateus: 46,08º

6.

Moisès Buda Jesucrist Mahoma Gandhi

Situació inicial d’estabili-tat

Càrrec de responsabili-tat administrativa a la cort del faraó egipci.

És un príncep reial.A la seva cort tots els seus desitjos són ordres.

Pertanyia a la classe mitjana o dels artesans. Es dedicava a la construcció.

Pertany a un clan familiar dedicat al comerç i al control polític d’una ciutat-estat (la Meca).

Pertany a la casta hindú dels comerciants (classe mitjana).Títol d’advocat. Més tard coopera amb el govern britànic.

Quadern 6Tenir persones de

referènciaSolucionari de les activitats

Experiènciade trenca-ment

El patiment del poble d’Israel, esclau. Mata un egipci que els maltractava brutalment. A partir d’aquí ha de fugir, ja que es troba en cerca i captura.

Pren consciència de l’existència del mal en el món.El plaer i la riquesa caduquen.

La relació amb els baptistes, un grup religiós molt obert, de caire popular i que pretén la conversió personal per tal de canviar el món.

Orfandat i pèrdua d’influències i benestar.

La professió d’advocat a Sud-àfrica (país amb força lluites racials).

Causa a la qual dediquen la vida

L’alliberament del poble d’Israel de l’esclavatge.

El descobriment del sentit de la vida i del dolor.

Donar a conèixer un Déu proper i que és amor.Una actitud revolucionària envers els exclosos.

Ser un enviat de Déu i del seu missatge (el monoteisme i la resurrecció dels morts).

Defensa dels drets humans dels indis i de la independència de l’Índia.

Experiènciade relació amb Déu

Experiència d’un Déu únic, però entranyable, que vol fer un pacte amb la humanitat.Bardissa que crema però no es consumeix.

La il·luminació, és a dir, l’estat personal que et fa estar en pau interior, per sobre de tots els desitjos.

Sovint va al desert.Molt íntima, personal i afectiva. Trenca amb les barreres religioses del seu temps.

Sovint va al desert per trobar-se sol, meditar i escoltar el missatge diví.

La vida de pau “activa” com a mètode d’accés a Déu.

Com formen comunitat

El poble d’Israel.Dota el poble d’un codi religiós i de conducta.

El seu exemple i la seva predicació atrauen força seguidors i deixebles (al principi no gaires).

El tacte exquisit que procurava en les relacions humanes i la seva forta personalitat foren l’origen de les comunitats de seguidors.

La seva predicació i, també, la seva habilitat diplomàtica i política.

El seu tarannà no violent però activista fa que tingui molts seguidors.

Estat de vida i mort en coherència

Casat amb Siporà.

Mor extenuat al desert, poc abans d’arribar a la Terra Promesa.

Casat amb Yashodhara.

Mor per la ingestió d’un bolet verinós.

No es casa.

Condemnat a mort per mantenir-se fidel a la seva causa.

Casat amb Khadija.

Mor arran d’unes febres severes.

Es casa.

Empresonat durant més de 10 anys.És assassinat.

M.L. King M. Teresa de Calcuta

Tenzin Gyatso

Situació inicial d’estabilitat

Fill d’un pastor baptista negre.

Agnes Gonxha Bojaxhiu, filla d’una família catòlica d'ètnia albanesa.

Neix a Takster (Amdo), a l'est del Tibet, amb el nom de Lhamo Dondhup.

Experiència de trencament

La seva lluita en defensa dels drets dels negres s’inicia el 1955 arran del judici a Rosa Parks, detinguda per resistència a l’autoritat, després d’haver ocupat un seient de l’autobús reservat als blancs.

Testimoni d’una monja a l’escola: la crida a ser missionera. Canvia de nom: Mare Teresa de Calcuta.Va quedar impressionada per la immensa pobresa de l’Índia. Paraules de la seva mare: “No oblidis mai que te’n vas anar de casa per treballar pels més pobres”.

Als quatre anys d'edat va ser ordenat monjo budista i entronitzat com a 14è dalai-lama del Tibet, el nom religiós del qual és Tenzin Gyatso.

Causa a la qual dediquen la vida

La lluita no violenta en favor dels drets dels negres.

Estimar tal com Jesús l’estima, sobretot els més pobres.

La lluita per recuperar la llibertat de la seva gent, donant a conèixer al món sencer de forma no violenta el conflicte del Tibet i la manca de drets humans en el seu país.

Experiència de relació amb Déu

El motor de la seva acció es troba en el seu compromís cristià de seguiment de Jesús. Ell havia arribat a dir: “Si aconsegueixo complir amb els meus deures tal com ha de complir-los un cristià, si aconsegueixo dur la salvació al món,

La profunda relació amb Déu marca tota la seva vida. Per exemple, el 10 de setembre de 1946, de camí cap al seu recés anual a Darjeeling, la Mare Teresa va rebre quan era al tren la seva “inspiració”, la

La il·luminació, és a dir, l’estat personal que et fa estar en pau interior, per sobre de tots els desitjos. La vida de pau “activa” com a mètode d’accés a Déu.

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Takster&action=edit

http://ca.wikipedia.org/wiki/Drets_humans

http://ca.wikipedia.org/wiki/Drets_humans

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Conflicte_del_Tibet&action=edit

http://ca.wikipedia.org/wiki/Budisme

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tibet

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Amdo&action=edit

si aconsegueixo difondre el missatge que va ensenyar el Mestre, llavors la meva vida no haurà estat en va”. També des de petit havia estat impactat per la figura de Gandhi i era un fidel seguidor de la doctrina de la no-violència. M.L. King afirma: “Jesús m’ha donat l’esperit i Gandhi el mètode”.

seva “crida dins la crida”. Aquell dia, d’una manera que mai no explicarà, la set de Jesús d’estimar i la seva set per les ànimes prengué possessió del seu cor i el desig de satisfer aquesta set esdevingué la motivació de la seva vida.

Com formen comunitat

El seu exemple (la no-violència) és un model d’actuació per a moltes persones que lluiten per la igualtat de drets.

Funda la congregació de les Missioneres de la Caritat.

Líder polític que pel seu tarannà té seguidors arreu del món.

Estat de vida i mort en coherència

Casat amb Coretta Scott.

Mort a causa d’un tret que intenta fer callar un defensor de la igualtat de drets.

Mor als 87 anys després d’una vida lliurada als altres, sobretot als més pobres.

Viu a l’exili.

7. Amb la A 1. Sentiment de plaer que neix d’una

satisfacció de l’ànima. ALEGRIA

Amb la A 2. Vivència sense luxes, riqueses ni adornaments, sinó de forma senzilla.

AUSTERITAT

Amb la A 3. Valoració pròpia sobre les qualitats o defectes d’un mateix.

AUTOCRÍTICA

Amb la B 4. Qualsevol valoració positiva i satisfactòria sobre una cosa, persona, actitud o realitat.

BÉ

Amb la C 5. Convenciment que Déu ens ajudarà, no ens farà mal ni ens enganyarà.

CONFIANÇA EN DÉU

Amb la D 6. Reserva en les accions i les paraules de qui no fa sinó allò que convé fer i no diu sinó allò que convé dir.

DISCRECIÓ

Amb la D 7. Disposició, al servei dels altres, del propi temps, les qualitats, els béns i, en definitiva, la pròpia persona.

DONACIÓ

Amb la E 8. Relació harmònica i sostenible entre el propi jo i el medi on visc.

ECOLOGIA

Amb la E 9. Confiança d’aconseguir una cosa, que una cosa que desitgem es pugui realitzar.

ESPERANÇA

Amb la E 10. Capacitat humana innata que permet adoptar una resposta davant el sentit de la vida, les dificultats, el dolor i la relació amb l’entorn.

ESPIRITUALITAT

Amb la J 11. Situacions i condicionaments que fan que cadascú tingui el que li correspon i que es respecti el Dret.

JUSTÍCIA

Amb la H 12. Llibertat que s’exerceix allotjant gratuïtament un estrany.

HOSPITALITAT

Amb la I 13. Dimensió de la persona que fa referència a l’ànima, als pensaments i als sentiments.

INTERIORITAT

Amb la P 14. Estat de tranquil·litat o quietud. PAU

Amb la P 15. Abstenció d’infligir un càstig a algú que ha fet malament alguna cosa.

PERDÓ

Amb la R 16. Opció i decisió lliure d’adoptar i exercir unes creences, unes conductes i uns cultes coherents.

RELIGIOSITAT

Amb la R 17. Sentiment de deferència i reverència envers algú per la simple raó de la seva dignitat humana.

RESPECTE

Amb la S 18. Qualitat de ser simple, sense duplicitats.

SENZILLESA

Amb la T 19. Qualsevol activitat humana que implica esforç però que ens permet fer una vida digna, ens realitza com a persones i contribueix al bé comú.

TREBALL

Amb la V 20. Concordança i correspondència entre el que es diu i el que realment és o ha passat.

VERITAT

8. C T T A T I L A T I P S O H T

O R T A T I S O I G I L E R AN E J T

S F B V E R I T A T U IE I A S RN A L T EZ O I C A N O D L I TI D Ç C SL A R A I P A UL U E E A E AE T P B N T OS O E D C IA C A Ç N A R E P S E C

A I R G E L A U P EG I S RO T E CL I T A T I L A U T I R I P S EO C IC A I N T E R I O R I T A T DE

9. Personals Interpersonals Socials Materials Espirituals

Alegria AutocríticaDiscrecióInterioritat

DonacióPerdóRespecteVeritat

BéHospitalitat JustíciaPau

Austeritat EcologiaSenzillesaTreball

Confiança en Déu EsperançaEspiritualitatReligiositat

10.Valors i contravalors de la

societat de JesúsText Valors de Jesús

Crítica destructiva 10 Autocrítica

Culte extern 6 Interioritat

Dejuni afligit 7 Austeritat

Desconfiança envers els estranys

4 Perdó

Jurament 2 Veritat

Preocupació 9 Confiança en Déu

Reconeixement social 5 Discreció

Respecte a la vida 1 Respecte

Riquesa 8 Espiritualitat

Venjança 3 Donació

11.1. Estadísticament està comprovat que cada cigarreta fumada redueix 14 minuts

de vida.2. No es pot passar de 2 i 1 consumicions d’alcohol al dia, en el cas d’homes i

dones respectivament.3. Es recomana un consum superior als 25 grams de fibra al dia.4. Es recomana un consum de 5 racions al dia de fruites i verdures (i que algunes

d’aquestes, com a mínim, siguin fresques).5. Cal practicar l’exercici físic regular i moderat durant uns 30 minuts al dia.6. No s’han de superar les 3 racions a la setmana d’aliments grassos (d’origen

animal).7. El cos necessita gairebé uns 2 litres d’aigua al dia. 8. El cos necessita dormir una mitjana de 8 hores diàries. 9. Exposicions superiors als 60 decibels ja són susceptibles de pèrdua d’audició. 10.La taula d’estudi s’ha d’aixecar del terra un mínim de 70 cm i el tronc ha de

formar un angle de 90 graus respecte de les cames.

12.

Solució André-Marie AmpèreQ U E G R A N E S D E U , I L A

N O S T R A C I E N C I A , Q U EP E T I T A

“Que gran és Déu, i la nostra ciència, que petita.”

Solució Thomas A. EdisonE L M E U M A X I M R E S P E C TE I A D M I R A C I O A T O T S

E L S E N G I N Y E R S , E S P E CI A L M E N T A L M E S G R A ND E T O T S E L L S , Q U E E SD E U“El meu màxim respecte i admiració per tots els enginyers, especialment al més gran de tots ells, que és Déu.”

Solució Carl von LinnéH E V I S T P A S S A R D E P RO P E L D E U E T E R N , I N F IN I T , O M N I S C I E N T I O M NI P O T E N T , I M ’ H E P R O S TR A T E N A D O R A C I O“He vist passar de prop el Déu etern, infinit, omniscient i omnipotent, i m’he prostrat en adoració.”

Solució E. SchrödingerL ’ O B R A M E S T R A M E S F IN A E S L A F E T A P E R D EU S E G O N S E L S P R I N C I PI S D E L A M E C A N I C A Q UA N T I C A“L’obra mestra més fina és la feta per Déu segons els principis de la mecànica quàntica.”

Solució Guglielmo MarconiH O D E C L A R O A M B O R G U LL : S Ó C C R E I E N T . C R E C EN E L P O D E R D E L A P R EG A R I A I C R E C N O N O M ES C O M A C A T O L I C S I N OC O M A C I E N T I F I C“Ho declaro amb orgull: sóc creient. Crec en el poder de la pregària i crec no només com a catòlic sinó com a científic.”

Solució Karl Friedrich Gauss Q U A N A R R I B I L A N O S T RA U L T I M A H O R A , S E R A GR A N E L N O S T R E G O I G EN V E U R E A Q U I E N T O TA L A N O S T R A V I D A N O ME S H E M P O G U T I N T U I R

“Quan arribi la nostra última hora, serà gran el nostre goig en veure a qui en tota la nostra vida només hem pogut intuir.”

Solució K.L. SchleichE M V A I G F E R C R E I E N TP E L M I C R O S C O P I I L ’ OB S E R V A C I O D E L A N A T UR A I V U L L , E N E L Q U EP U G U I , C O N T R I B U I R A LA P L E N A C O N C O R D I A E NT R E L A C I E N C I A I L AR E L I G I O“Em vaig fer creient pel microscopi i l’observació de la natura i vull, en el que pugui, contribuir a la plena concòrdia entre la ciència i la religió.”

Solució W. von BraunP E R S O B R E D E T O T E S TA L A G L O R I A D E D E U , QU E V A C R E A R L ’ U N I V E RS Q U E L ’ H O M E I L A C IE N C I A V A N D E S C O B R I N T

I I N V E S T I G A N T , D I A RE R E D I A , E N P R O F U N D AA D O R A C I O“Per sobre de tot està la glòria de Déu, que va crear l’univers que l’home i la ciència van descobrint, dia rere dia, en profunda adoració.”

Solució Isaac Newton E L Q U E S A B E M E S U N AG O T A , E L Q U E I G N O R E M ,U N I M M E N S O C E A . L ’ A D MI R A B L E D I S P O S I C I O IH A R M O N I A D E L ’ U N I V E RS N O H A P O G U T S O R T I R

D ’ E N L L O C S I N O E S DE L P L A D ’ U N S E R O M N IS C I E N T I O M N I P O T E N T

“El que sabem és una gota, el que ignorem, un immens oceà. L’admirable disposició i harmonia de l’univers no ha pogut sortir si no és del pla d’un ser omniscient i omnipotent.”

Solució Nicolau CopèrnicQ U I D E N O S A L T R E S , Q U EV I U P R O P I E N C O N T A CT E A M B L ’ O R D R E I L AS A V I E S A D I V I N A , N O S ES E N T I R A E S T I M U L A T AL E S A S P I R A C I O N S M E SS U B L I M S ? Q U I D E N O S A LT R E S N O A D O R A R A L ’ A RQ U I T E C T E D E T O T E S A QU E S T E S C O S E S ?“Qui de nosaltres, que viu prop i en contacte amb l’ordre i la saviesa divina, no se sentirà estimulat a les aspiracions més sublims? Qui de nosaltres no adorarà l’Arquitecte de totes aquestes coses?”

Solució J. KeplerD E U E S G R A N , G R A N L AS E V A S A V I E S A . L L O E U - LO , C E L S I T E R R A . L A G RA N D E S A D E L E S S E V E SO B R E S V O L D R I A J O A N UN C I A R A L E S P E R S O N E S

E N L A M E S U R A E N Q U EL A M E V A L I M I T A D A I N

T E L · L I G E N C I A L E S P U GU I C O M P R E N D R E“Déu és gran, gran la seva saviesa. Lloeu-lo, cels i terra. La grandesa de les seves obres voldria jo anunciar a les persones en la mesura en què la meva limitada intel·ligència les pugui comprendre.”

Solució H. HathawayL A F I S I C A M ’ E N S E N Y AQ U E L A N A T U R A N O E S

C A P A Ç D ’ O R D E N A R - S E . L’ U N I V E R S E S U N A E N O RM E M A S S A D ’ O R D R E . P E RA I X O D E M A N A U N A C A U SA P R I M E R A Q U E N O E S TI G U I S O T M E S A A L A S EG O N A L L E I D E L A T R A NS F O R M A C I O D E L ’ E N E R GI A I Q U E , P E R T A N T , S IG U I S O B R E N A T U R A L“La física m’ensenya que la natura no és capaç d’ordenar-se. L’univers és una enorme massa d’ordre. Per això, demana una Causa Primera que no estigui sotmesa a la segona llei de la transformació de l’energia i que, per tant, sigui sobrenatural.”

Solució Charles DarwinM A I N O H E N E G A T L ’ E XI S T E N C I A D E D E U . P E N SO Q U E L A T E O R I A D E L’ E V O L U C I O E S T O T A L M EN T C O M P A T I B L E A M B L A

F E E N D E U . L ’ A R G U M E NT M A X I M D E L ’ E X I S T E NC I A D E D E U , E M S E M B L A

Q U E E S L A I M P O S S I B IL I T A T D E M O S T R A R I CO M P R E N D R E Q U E L ’ U N I VE R S , I M M E N S I S U B L I M ,I L ’ H O M E H A G I N E S T A T

F R U I T D E L ’ A T Z A R“Mai no he negat l’existència de Déu. Penso que la teoria de l’evolució és totalment compatible amb la fe en Déu. L’argument màxim de l’existència de Déu, em sembla que és la impossibilitat de mostrar i comprendre que l’univers, immens i sublim, i l’home hagin estat fruit de l’atzar.”

Solució Albert EinsteinQ U A L S E V O L I N V E S T G A D OR P R O F U N D D E L A N A T UR A S E S E N T E N V A I T P ER U N A M E N A D E S E N T I ME N T R E L I G I O S , J A Q U EL I E S I M P O S S I B L E C O NC E B R E Q U E E L L H A G I ES T A T E L P R I M E R E N H AV E R V I S T L E S R E L A C I ON S D E L I C A D I S S I M E S Q UE C O N T E M P L A . M I T J A N Ç AN T L ’ U N I V E R S I N C O M P RE N S I B L E E S M A N I F E S T A

U N A I N T E L · L I G E N C I AS U P E R I O R I I N F I N I T A

“Qualsevol investigador profund de la Natura se sent envaït per una mena de sentiment religiós, ja que li és impossible concebre que ell hagi estat el primer en haver vist les relacions delicadíssimes que contempla. Mitjançant l’univers incomprensible es manifesta una Intel·ligència Superior i Infinita.”

13. Solució:Michael Stipe - lletBono - sucreTamara Rojo - pollastreYoussou N’Dour - cotóAlanis Morissette - blat Antonio Banderas - blat de moroThom Yorke – cacau

14. Resposta oberta.

Unitat 2: L’amor, oh l’amor!

1. Enamorament (E) o amor (A):- ( E ) Intento aconseguir que ell/a es fixi en mi.- ( A ) Volem tenir fills.- ( E ) Ell/a és la millor persona que hi ha al món.- ( A ) Vull que la meva parella vagi creixent com a persona.- ( A ) T’estimo.- ( E ) M’agrades.- ( E ) Externament em diuen que estic com encantat/da.- ( E ) Estic absort de la meva feina, només penso en ell/a.- ( E ) El/la necessito per a tenir seguretat afectiva.- ( E ) Em sento identificat/da plenament amb la seva persona.- ( A ) Sé que quan sóc al seu costat li dono suport emocional.- ( E ) El fet de tenir nòvio/a em dóna prestigi en la meva colla.- ( A ) El nostre apassionament s’ha tornat més serè.- ( E ) Tinc por que ell/a em deixi i em quedi sol/a.- ( A ) Som diferents però ens complementem: jo li aporto el que necessita i ell/a m’aporta el que necessito.- ( A ) La comunicació íntima que establim entre els dos ens enriqueix mútuament.- ( A ) Hem de fer esforços per renovar-nos i ser creatius en la nostra relació.- ( E ) És la meva mitja taronja i la nostra vida promet ser perfecta.

2.- La sensació d’estar amb ell/a no es pot descriure amb paraules (polarització).- Estem enamorats, no ho puc controlar; és una experiència que em supera (polarització).- No para de dir-me que m’estima, que sóc seu/seva. Em petoneja constantment (reciprocitat i sentiment possessiu).- Sense ell/a no puc fer res (dependència anímica).- Només vull estar amb ell/a. No tinc ganes de sortir amb els amics (atracció i desig d’unió, i exclusivitat).- Quan estic sol/a em trobo malament. No sóc capaç de concentrar-me en els estudis (dependència anímica).- Constantment li truco al mòbil. Necessito sentir-li dir que m’estima (reciprocitat).- M’agrada que sigui gelós/osa (sentiment possessiu).- No m’importa que sigui ell/a qui decideixi les coses (dependència anímica).- Vaig veure de seguida que era la dona/l’home de la meva vida, el que sempre havia somiat (valoració ideal).- Això que visc és perfecte. Millor impossible (valoració ideal).- Passo ànsia que no li passi res (por).- Des de que sortim junts ja no tenim temps per res més. Però tampoc ens cal (exclusivitat, i atracció i desig d’unió).- No necessito ningú ni res més en el món (exclusivitat i valoració ideal).- És el millor noi/a que podia trobar. Estem fets l’un per l’altre (valoració ideal).- Em diu que esborri del mòbil el número de tots els amics anteriors (sentiment de possessió).

3.

Expressió Característica

T'escric una altra vegada per tornar-te a dir que t’estimo.

Reciprocitat

El meu amor per tu és tan immens com aquest espai on es mouen les estrelles.

Polarització

Quan ets al meu costat, el meu cor batega amb més intensitat, les meves venes són una

estampida i em crema el cos.

PolaritzacióAtracció i desig d’unió

Sóc el noi més afortunat del món tenint-te al meu costat.

Valoració ideal

La primera vegada que et vaig besar va ser com si una bomba esclatés en el meu cor.

PolaritzacióAtracció i desig d’unió

T'he tingut guardada en una campana de vidre… Sentiment possessiu

…per por que l'aire et fes mal. Por

Amb tu, Bego, era l’home més feliç del món. Valoració ideal

Res no m’importaven les coses si tu, d’alguna manera, no hi estaves reflectida.

Exclusivitat

Quan era al teu costat vivia els moments al cent per cent.

Dependència anímica

4.

1- L’etapa de la imaginació: C2- L’etapa del narcisisme: E3- L’etapa de l’amic exclusiu: G4- L’etapa de l’amistat col·lectiva: B5- L’etapa de l’altre sexe en general: I6- L’etapa de la tipologia de l’altre sexe: A7- L’etapa del primer amor (o més): H8- L’etapa de trencament: F9- L’etapa que introdueix a un amor durador: D

5 i 6. Resposta oberta.

7.

1. Rulls (rínxols)

2. Ulls

3. Galtes

4. Llavis

5. Boca

6. Cap

7. Braços

8. Ventre

9. Cames

A. Cilindres d’or

B. Coloms banyant-se en llet

C. Columnes d’alabastre

D. Dolça

E. Erol (hort) de bàlsam

F. Lliris

G. Or finíssim

H. Tanys (brots) de palmera

I. Vori recobert de lapislàtzuli

Solucions1 = H

2 = B

3 = E

4 = F

5 = D

6 = G

7 = A

8 = I

9 = C

8.

1.Cabellera

2. Trenes

3. Ulls

4. Nas

5. Galtes

6. Llavis

7. Dents

A. Muntanya del Carmel

B. Coloms

C. Collaret en mans d’artista

D. Copa rodona amb vi aromàtic

E. Dos bessons de gasela

F. Dos cervatells

G. Dues meitats de magrana

Solucions

1 = L i O

2 = M

3 = B i I

4 = R

5 = G

6 = J

7 = P

8. Boca

9. Cap

10. Coll

11. Pits

12. Cintura

13. Ventre

14. Llombrígol

H. Encís

I. Estanys

J. Fil d’escarlata

K. Munt de blat envoltat de lliris

L. Porpra

M. Presó

N. Raïms de palmera

O. Ramat de cabres

P. Ramat d’ovelles

Q. Torre de David

R. Torre del Líban

S. Torre de vori

T. Vi exquisit

8 = H i T

9 = A

10 = Q i S

11 = E, F i N

12 = C

13 = K

14 = D

9. a) Anna i Tobies. b) Salmanassar i Sennaquerib.c) Assíria i Mèdia.d) Compartir el pa, donar vestits, enterrar els morts.e) Perd la vista, és denunciat, li confisquen tots els béns.

10. a) Perdó.b) La seva mort, no vol continuar sent ultratjada. c) Que se li moren abans de complir el deure conjugal.

11. a) Que es casi amb Sara i que, quan entri a la cambra nupcial, agafi un tros de fetge i el cor del peix, i els posi sobre les brases del cremador de perfums; que abans d’unir-se a ella, s’aixequin a pregar.

b) Un tros de fetge i el cor del peix cremats sobre les brases del cremador de perfums.

12.

13. Països: Moab i Judà. Poble: Betlem.

14. 10, 13, 15.

15. 4, 5, 8, 9.

16. El poble d’Israel.Em seguia per tot arreu, és gelós (si algú gosava menjar-ne, m’ofenia, i els desastres li queien al damunt).Anaven darrere els ídols.

17.

significat significat significat

“demanaré comptes” “no compadida” “poble no-meu”

18.

RUT

OSEES

ELIMÈLEC NOEMÍ

ORPÀ MAHLON QUILION BOOZ

OBED

JESSÈ

DAVID

BEERÍ

GÓMER

DIBLAIM

JIZREEL LO-RUHAMÀ LO-AMMÍ

No hi parlarà mai més.Li impedirà de seguir el camí de la seva vida.Impedirà que torni amb els amants.La farà morir de set. L’avergonyirà davant dels seus amants.La farà morir de fam.No es compadirà dels seus fills.Se’n separarà per sempre.La deixarà sense feina.No farà cap més festa ni celebració.Li’n demanarà comptes.La portarà davant dels tribunals.Ell també li serà infidel, buscarà una amant.La despullarà, li prendrà els vestits.

19. a) El poble d’Israel, perquè s’ha buscat altres déus.b) Que visqui amb ella i ella no es prostitueixi ni es doni a cap home i ell tampoc

es doni a ella.c) També el poble d’Israel ha passat molt de temps sense el Senyor i ara ja l’ha

trobat i a la fi dels temps hi serà per sempre.

20. Parlant al cor, sent fidel, bo, just, estimant, sent misericordiós.

21. a) Jeu amb la dona d’un soldat i la deixa embarassada. b) Perquè pugui jeure amb la seva dona i així tapar l’embaràs.c) Ammon. Rabà.

22. Consisteix a fer matar Uries de manera que sembli un fet produït per la guerra mateixa.

23. - Ric: David - Pobre: Uries- ramats d’ovelles i de vaques: moltes dones- ovella petita: una dona- dormia als seus braços: se l’estimava molt- prendre l’ovella del pobre: va prendre la dona d’Uries

24. Elaboració d’un mapa.

25. 1- Ensenyar als fills fins als 12 anys2- Moldre el gra3- Anar a comprar4- Servir el menjar5- Filar6- Anar a buscar l’aigua7- Fer les feines del camp8- Fer el menjar

26. 1r: dibuix 3. La núvia es cobreix amb un vel i se’n va, acompanyada per les amigues, cap a casa del nuvi.2n: dibuix 5. Tenir molt fills es considera molt important en una família.3r: dibuix 1. Les famílies decideixen amb qui s’han de casar.4t: dibuix 2. La noia llueix unes monedes, símbol del contracte fet.

5è: dibuix 4. Els esposos s’instal·len en un tendal: porten posats vestits molt bonics i joies com si fossin un rei i una reina. Els convidats mengen i beuen amb alegria.

27. (En vermell el que està malament)

A. JESÚS I LES DONES (4 errades)1. La integració de la dona en concret.

a) Les dones eren un col·lectiu que lluitava per la igualtat.b) En primer lloc, la feminitat tenia una connotació negativa.c) En segon lloc, no podien accedir a moltes de les prestacions socials:

independència i autonomia, vida laboral, vida social, drets jurídics...d) En tercer lloc, la religiositat de l’època també tancava la possibilitat

d’accés de la dona al Temple i a la relació amb Déu.e) El tracte de Jesús amb les dones, que sovint contradeia i trencava

l’estatus i el rol social al qual estava condemnada la dona, volia posar de manifest les seves ganes d’ajudar les dones per aconseguir la igualtat.

f) Exemples de dones a les quals Jesús dóna un tracte diferent del que estaven acostumades: prostitutes, estrangeres, malaltes i estèrils.

2. L’amor envers unes dones en general.a) Jesús, com a home que era, també es va sentir atret per alguna dona.b) Els evangelis destaquen la relació especial que va tenir Jesús amb

algunes dones.c) Aquesta relació amorosa es caracteritzava per la capacitat de suscitar

energies positives i contagiar les ganes de lluitar per un món millor. d) Entre aquestes dones destaquen: Maria i Marta de Betània i Maria

Magdalena.e) Els evangelis, però, descarten que Jesús formés alguna família o tingués

descendència.

B. JESÚS I LES DONES (3 errades)1. La integració de la dona en general.

a) Les dones eren un col·lectiu marginat en temps de Jesús.b) En primer lloc, en teoria, home i dona tenien la mateixa dignitat.c) En segon lloc, en la pràctica, no podien accedir a moltes de les funcions

socials: independència i autonomia, vida laboral, vida social, drets jurídics...

d) En tercer lloc, la religiositat de l’època també tancava la possibilitat d’accés de la dona al Temple i a la relació amb Déu.

e) El tracte de Jesús amb les dones, que sovint contradeia i trencava l’estatus i el rol social al qual estava condemnada la dona, volia posar de manifest la imatge d’un Déu que no vol fer distincions entre les persones.

f) Exemples de dones a les quals Jesús dóna un tracte diferent del que estaven acostumades: Maria i Marta de Betània i Maria Magdalena.

2. L’amor envers unes dones concretes.a) Jesús, com a home que era, també es va sentir atret per alguna dona.b) Els evangelis destaquen la relació especial que va tenir Jesús amb


energies positives i contagiar les ganes de lluitar per un món millor. d) Entre aquestes dones destaquen: prostitutes, estrangeres, malaltes i

estèrils. e) Els evangelis, però, descarten que Jesús formés alguna família o tingués

descendència.

C. JESÚS I LES DONES (4 errors)1. La integració de la dona en general.

a) Les dones eren un col·lectiu marginat en temps de Jesús.b) En primer lloc, la feminitat tenia una connotació negativa.c) En segon lloc, no podien accedir a moltes de les funcions socials:



l’estatus i el rol social al qual estava condemnada la dona, volia posar de manifest la imatge d’un Déu que no vol fer distincions entre les persones.


2. L’amor envers unes dones concretes.a) Jesús va ser un home especial i no va sentir cap atracció sexual.b) Els evangelis no diuen res sobre cap relació amorosa de Jesús.c) Jesús no va tenir cap relació amorosa.d) Les relacions d’amistat amb Maria i Marta de Betània i Maria Magdalena

no van ser gens diferents d’altres amistats que va mantenir Jesús.e) Els evangelis descarten que Jesús formés alguna família o tingués

descendència.

D. JESÚS I LES DONES (2 o 1 error)1. La integració de la dona en general.

a) Jesús, com a home que era, també es va sentir atret per alguna dona.b) Els evangelis destaquen la relació especial que va tenir Jesús amb


energies positives i contagiar les ganes de lluitar per un món millor. d) Entre aquestes dones destaquen: Maria i Marta de Betània i Maria

Magdalena.e) Els evangelis, però, descarten que Jesús formés alguna família o tingués

descendència.2. L’amor envers unes dones concretes.




l’estatus i el rol social al qual estava condemnada la dona, volia posar de manifest la imatge d’un Déu que no vol fer distincions entre les persones.


E. JESÚS I LES DONES (3 errors)1. L’amor envers unes dones concretes.


algunes dones.c) Aquesta relació amorosa es caracteritzava per una relació eròtica i

carnal. d) Entre aquestes dones destaquen: Maria i Marta de Betània i Maria

Magdalena.e) Els evangelis no deixen clar que Jesús no formés alguna família o no

tingués descendència.2. La integració de la dona en general.




l’estatus i el rol social al qual estava condemnada la dona, volia posar de manifest que Jesús estimava, especialment, les dones.


F. JESÚS I LES DONES (4 errors)1. L’amor envers unes dones concretes.


algunes dones.c) Aquesta relació amorosa es caracteritzava per la capacitat de encegar i

arrossegar les persones per tal de fer una revolució en la vida social. d) Entre aquestes dones destaquen: prostitutes, estrangeres, malaltes i

estèrils. e) Els evangelis, però, descarten que Jesús formés alguna família o tingués

descendència.2. La integració de la dona en general.


independència i autonomia, vida laboral, vida social, drets jurídics...d) En tercer lloc, però, la religiositat de l’època estava a favor de les dones i

les dignificava.e) El tracte de Jesús amb les dones, que sovint contradeia i trencava

l’estatus i el rol social al qual estava condemnada la dona, volia posar de manifest la importància de la religió per a ajudar les dones.

f) Exemples de dones a les quals Jesús dóna un tracte diferent del que estaven acostumades: Maria i Marta de Betània i Maria Magdalena.

Errors esquema A: enunciat i apartats a) i e) del primer punt; enunciat del segon punt.

Nre. d’errors: 4

Errors esquema B: apartats b) i f) del primer punt; apartat d) del segon punt.

Nre. d’errors: 3

Errors esquema C: apartats a), b), c) i d) del segon punt.

Nre. d’errors: 4

Errors esquema D: enunciats dels punts primer i segon.

Nre. d’errors: 2

Errors esquema E: apartats c) i e) del primer punt; apartat e) del segon punt.

Nre. d’errors: 3

Errors esquema F: apartats c) i d) del primer punt; apartats d) i e) del segon punt.

Nre. d’errors: 4

Esquema que mereix millor valoració: D.

Documents

PROGRAMACIÓ DEL QUADERN Nº1 · Web viewAquest quadern és d’iniciació i no es desenvolupa de manera que aquests continguts van construint un edifici fins a arribar a un punt