PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE CONTRABAIX...recollits a la partitura que, malgrat el seu enriquiment continuat al llarg dels segles, pateix – i patirà sempre– limitacions insalvables

1

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE

CONTRABAIX

CURS 2019/2020

Ensenyaments Elementals

Ensenyaments Professionals

Professor: Alfredo Fuster Martínez

Conservatori Professional de Música i Dansa de Menorca

2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ...................................................................................................... pàg 4

2. ENSENYAMENTS ELEMENTALS .......................................................................... pàg 6

2.1. OBJECTIUS GENERALS

2.1.1. OBJECTIUS DE LA ESPECIALITAT DE CONTRABAIX. ESPECÍFICS.

2.2. CONTINGUTS GENERALS ..............................................................................pàg 7

2.2.1. CONTINGUTS ESPECÍFICS PER CURSOS

2.3. METODOLOGIA .............................................................................................. pàg 16

2.4. AVALUACIÓ .................................................................................................. pàg 20

2.4.1. CRITERIS D’AVALUACIÓ

2.4.2. PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ

2.4.3. AVALUACIONS TRIMESTRALS.

2.4.3. PROMOCIÓ. LÍMIT DE PERMANÈNCIA. PÈRDUA DEL DRET

D’AVALUACIÓ. CANVI DE PROFESSOR.

2.5. PROVES D’ACCÉS ....................................................................................... pàg 23

2.5.1. NORMATIVA

2.5.2. CONTINGUTS


2.5.4. MODELS

2.6. PROVA D’OBTENCIÓ DE CERTIFICAT E.E ..................................................pàg 27

2.6.1. NORMATIVA

2.6.2. CONTINGUTS


2.6.4. MODELS

3. ENSENYAMENTS PROFESSIONALS ................................................................ pàg 31

3.1. OBJECTIUS GENERALS.............................................................................. pàg 33


3.2. CONTINGUTS .............................................................................................. pàg 35

3.2.1. CONTINGUTS ESPECÍFICS DE CADA ESPECIALITAT

3.2.2. CONTINGUTS PER CURSOS

3

3.3 METODOLOGIA ........................................................................................... pàg 48

3.4 AVALUACIÓ................................................................................................. pàg 51




3.4.3. PROMOCIÓ

3.4.4LÍMIT DE PERMANÈNCIA. PÈRDUA DEL DRET D’AVALUACIÓ. CANVI DE

PROFESSOR.

3.4.5. PROVA EXTRAORDINARIA

3.4.5.1. CONTINGUTS

3.4.5.2. AVALUACIÓ

3.5 PROVES D’ACCÉS ..................................................................................... pàg 55

3.5.1. NORMATIVA

3.5.2. CONTINGUTS


3.5.4. MODELS

4

1. INTRODUCCIÓ

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, a l’article 3, defineix els

ensenyamentsartístics com a ensenyaments de règim especial. L’article 45 de l’esmentada

Llei estableix com aensenyaments artístics els següents: ensenyaments elementals de

música i de dansa, ensenyaments artístics professionals i BOIB Núm. 118 13-08-2009 13

ensenyaments artístics superiors.

Els quatre cursos que componen els ensenyaments elementals de música configuren una

etapa de molta importància per al desenvolupament del futur instrumentista, ja que al llarg

d’aquest período han de quedar assentades les bases d’una tècnica correcta i eficaç i, el

que és fins i tot més important, d’uns conceptes musicals que cristal·litzin, existint el temps

necessari per a la maduració de tot això, en una consciència d’intèrpret. La problemàtica

de la interpretació comença per la correcta comprensió del text, un sistema de signes

recollits a la partitura que, malgrat el seu enriquiment continuat al llarg dels segles, pateix –

i patirà sempre– limitacions insalvables per representar el fenomen musical com una cosa

essencialment necessitada de recreació, com una cosa susceptible de ser abordada des

de perspectives subjectivament diferents. Això, de moment, suposa l’aprenentatge –que

pot ser previ o altern– amb la pràctica instrumental del sistema de signes propi de la

música, que s’empra per a fixar, ni que sigui de manera a vegades aproximativa, les dades

essencials sobre el paper. En conseqüència la tasca del futur intèrpret consisteix en:

1. Aprendre a llegir correctament la partitura.

2. Penetrar desprès, mitjançant la lectura, en el sentit del que hi ha escrit per poder

apreciar el seu valor estètic.

3. Desenvolupar, al mateix temps, la destresa necessària en el maneig d’un instrument

perquè l’execució d’aquell text musical adquireixi la seva plena dimensió de missatge

expressivament significatiu.

Una concepció pedagògica moderna ha de partir d’una premisa bàsica: la vocació musical

d’un al·lot pot, en molts casos –potser en la majoria d’ells– no estar fins i tot clarament

definida, la qual cosaexigeix de manera imperativa que la suma de coneixements teòrics

que se li han de d’inculcar i les inevitables hores de pràctica a les quals es veurà sotmès li

siguin presentades de manera tan atractiva i estimulant com sigui possible, perquè es senti

5

veritablement interessat en la tasca que se li proposa, i d’aquesta manera la seva possible

incipient vocació es vegi reforçada.

L’evolució intel·lectual i emocional a l’edat en la qual es realitzen els estudis dels

ensenyamentselementals de música –de vuit a dotze anys, aproximadament– és molt

accelerada; això implica que els plantejaments pedagògics, tant al pla general de la

didàctica com en el més concret i subjectiu de la relació personal entre professor i alumne,

han d’adequar-se constantment a aquesta realitat canviant que és la personalitat de

l’alumne, aprofitar al màxim la gran receptivitat característica de l’edat infantil, afavorir el

desenvolupament de les seves dots innates, estimular la maduració de la seva afectivitat i,

simultàniament, posar al seu abast els mitjans que li permetin exercitar la seva creixent

capacitat d’abstracció.

La música, com qualsevol altre llenguatge, es fa intel·ligible a través d’un procés més o

menys dilatat de familiarització que comença en la primera infantesa, molt abans que

l’alumne tingui l’edat i estigui en les condicions precises per iniciar estudis especialitzats de

grau elemental de música. Quan arriba aquest moment, l’alumne, impregnat de la música

que omple sempre el seu entorn, ha après ja a reconèixer per la via intuïtiva els elements

d’aquest llenguatge; té, en certa manera, les claus que li permeten d’entendre’l, encara que

desconegui les lleis que el regeixen. Però li és precís tenir els mitjans per poder ‘parlar-lo’, i

són aquests mitjans els que li han de proporcionar l’ensenyament del grau elemental. Al

costat de l’ensinistrament en el maneig dels recursos de l’instrument escollit –això que de

manera més o menys apropiada anomenem ‘tècnica’– és necessari encaminar la

consciència de l’alumne cap una comprensió més profunda del fenomen musical i de les

exigències que planteja la seva interpretació, i per a això s’ha de començar a fer-li observar

els elements sintàctics sobre els que reposa tota estructura musical, fins i tot en les seves

manifestacions més simples; i que la interpretació, en tots els seus aspectes, expressius o

morfològics (dinàmica, agògica, percepció de la unitat dels diferents components, formals i

de la totalitat d’ells, és a dir, de la forma global) està funcionalment lligada a aquesta

estructura sintàctica. Aquesta elemental ‘gramàtica’ musical no és sinó l’aplicació concreta

al repertori d’obres que componen el programa que l’alumne ha de realitzar dels

coneixements teòrics adquirits en altres disciplines –llenguatge musical, fonamentalment–,

coneixements que hauran de ser ampliats i aprofundits al grau mitjà mitjançant l’estudi de

les assignatures corresponents. En aquest sentit, és necessari, per no dir imprescindible,

que l’instrumentista aprengui a valorar la importància que la memòria –el desenvolupament

6

d’aquesta facultat essencial intel·lectual– té a la seva formació com a simple executant i,

fins i tot més, com a intèrpret. Convé assenyalar que al marge d’aquesta memòria bàsica

subconscient constituïda per una xarxa d’accions i d’automatismes reflexos immensa i molt

complexa, sense els quals l’execució instrumental seria simplement impensable:

1r. Només es considera sabut allò que es pot recordar tothora; 2n. La memorització és un

excel·lent auxiliar de l’estudi, pel fet que, entre altres avantatges, potsuposar un

considerable estalvi de temps i permet desentendre’s en un cert moment de la partitura

percentrar tota l’atenció en la correcta solució dels problemes tècnics i en una realització

musical expressivament vàlida; i, 3r. La memòria juga un paper de primordial importància

en la comprensió unitària global d’una obra, ja que en desenvolupar-se aquesta en el

temps només la memòria permet reconstruir la coherencia i la unitat del seu esdevenir.

Per assolir aquests objectius, l’instrumentista ha d’arribar a desenvolupar les capacitats

específiques que li permetin assolir el màxim domini de les possibilitats de tot ordre que li

brinda l’instrument que ha triat, defugint constantment el perill de què les esmentades

capacitats quedin reduïdes a una simple exercitació gimnàstica.

2. ENSENYAMENTS ELEMENTALS


Els ensenyaments elementals de música tenen com a objectiu contribuir a desenvolupar en

els alumnes les següents capacitats:

a) Apreciar la importància de la música com a llenguatge artístic i mitjà d’expressió cultural

dels pobles i de les persones.

b) Expressar-se amb sensibilitat musical i estètica per interpretar i gaudir de la música de

les diferents èpoques i estils, i per enriquir les seves possibilitats de comunicació i de

realització personal.

c) Tocar en públic, amb la necessària seguretat en sí mateixos per comprendre la funció

comunicativa de la interpretació musical.

d) Interpretar música en grup habituant-se a escoltar altres veus o instruments i a adaptar-

se equilibradament al conjunt.

e) Ser conscients de la importància del treball individual i adquirir les tècniques d’estudi que

permetin l’autonomia en el treball i la valoració del mateix.

7

f) Valorar el silenci com element indispensable per al desenvolupament de la concentració,

l’audició interna i el pensament musical.


L’ensenyament d’instruments de corda en els ensenyaments elementals de música tindrà

com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:

a) Adoptar una posició corporal que permeti la correcta col·locació de l’instrument i que

afavoreixi el maneig de l’arc i l’activitat de la mà esquerra així com la coordinació entre

ambdues mans.

b) Conèixer les característiques i possibilitats sonores de l’instrument i saber utilitzar-les,

dins les exigències del nivell, tant en la interpretació individual en la de conjunt.

c) Demostrar una sensibilitat auditiva que permeti el control permanent de l’afinació i el

perfeccionament continu de la qualitat sonora.

d) Interpretar en públic un repertori bàsic integrat per obres de diferents èpoques i estils,

d’una dificultat d’acord amb aquest nivell.

2.2. CONTINGUTS GENERALS

a) Producció del só: cordes a l’aire, emprant tot l’arc i diferents longituds d’aquest.

b) Posició de l’instrument i de l’arc: control muscular.

c) Desenvolupament de la sensibilitat auditiva com a premissa indispensable per a

l’obtenció d’una bona qualitat de so.

d) Coneixement dels cops d’arc bàsics i el vibrato com elements d’expressió musical.

e) Estudi de les posicions.

f) Desenvolupament del moviment horitzontal del braç dret (cantabile) i del moviment

perpendicular dels dits de la mà esquerra així com de la coordinació entre ambdós.

g) Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

h) Adquisició d’hàbits d’estudi correctes i eficaços.

i) Lectura a vista d’obres o fragments senzills.

j) Iniciació a la comprensió de les estructures musicals als seus diferents nivells –motius,

temes, períodes, frases, seccions, etc. – per arribar a través d’això a una interpretació

conscient i no merament intuïtiva.

k) Selecció progressiva pel que fa al grau de dificultat d’exercicis, estudis i obres del

repertori que es considerin útils al desenvolupament conjunt de la capacitat musical i

tècnica del alumne.

8

l) Pràctica de conjunt.

2.2.1. CONTINGUTS ESPECÍFICS PER CURSOS

Primer curs d'Ensenyaments Elementals

TRIMESTRE PRIMER

Coneixement de l'instrument: les seves diverses parts i el paper que exerceixen.

Coneixement de l'arc: les seves diverses parts i funcions.

Introducció al món del contrabaix mitjançant curtes audicions que mostrin a l'alumne el

paper que l'instrument exerceix en diversos estils musicals.

La clau de Fa en quarta línia.

Afinació de l'instrument.

Forma d'agafar l'instrument: petits exercicis per a això.

Forma d'agafar l'arc: posició dels dits, exercicis i presa de contacte amb les cordes.

Producció de so: exercicis amb cordes a l'aire i mecanisme del braç dret.

Petites cançons i exercicis.

TRIMESTRE SEGÓN

Producció de so mantenint tant el mecanisme del braç dret com la posició de l'instrument.

Exercicis per al pas de l'arc per les quatre cordes (a l'aire).

Exercicis amb cordes a l'aire utilitzant diferents parts de l'arc.

La primera posició: correcta posició de mà i dits i la seva ubicació en l'instrument.

Escales: Sol Major i Si menor harmònica de memòria.

La primera posició.

Coordinació de tots dos braços.

Cançons i fragments musicals adaptats a l'instrument.

Petits exercicis.

Petites audicions i explicacions sobre el contrabaix i els diferents estils.

TRIMESTRE TERCER

Recapitulació, reforç i correccions dels elements que així ho requereixin.

Conceptes de relaxació en relació a hàbits d'estudi i maneres de subjectar tant instrument

com l’arc.

Cordes a l'aire: canvis de corda suaus, preparació d'aquests i canvis d'adreça en l'arc.

9


Cops d'arc: detaché, staccato i diferents combinacions d'ambdues.

Escales: Sol Major, Si menor harmònica i La menor natural de memòria.

Petits exercicis.

Cançons i fragments musicals adaptats a l'instrument.

Petites audicions acompanyades de breus explicacions.

Material didàctic

TÈCNICA

Magic Bass (Jose Peñarroja) .................. Primer Curs

Enseignement Complet de la Contrebasse (Edouard Nanny)

Nuovo Metodo per Contrabbasso (I. Billè)

A Contemporary Concept of Bowing Technique for the Double Bass (Frederick

Zimmermann)

PECES MUSICALS

- El Castor Bailarín - Little Dolphin - Notas Mágicas - El Viejo Molino - Happy Whale - La Pista de Hielo - Wolf Moon - The Human Fly - Night of the Vampire - Awakening

- La Casa Imaginaria - Sol del Este - La Canción de la Sirena - Owl’s Tree ......................................................................................Incloses en Magic Bass

Ademés del exercicis que podrà aportar el professor per al reforç dels elements que així ho

requereixen i obres convenients a les característiques de l’alumne.

Segón curs d'Ensenyaments Elementals

TRIMESTRE PRIMER

Posició respecte a l’instrument.

10

Manera d’agafar l’arc.

Mecanisme de braç dret.

Conceptes de: velocitat, pes, punt de contacte i canvi de direcció.

Arc paral.lel al pont.

Dinàmiques.

Divisió de l’arc en tres zones i dues meitats.


Escales i arpegis: Sol Major, Si menor harmònica i La menor natural (a una octava i de

memòria).

Petites audicions per a la comprensió del paper del contrabaix en diferents estils

musicals.

Realització de duets (si és posible), per desenvolupar l’interacció musical.

Cançons i fragments musicals adaptats al nivell de l’alumne.

TRIMESTRE SEGÓN






Dinàmiques.


Articulació.

La primera posició. Introducció a la mitja posició.

Escales i arpegis: Fa Major, Sib Major, Mi menor natural I Fa# harmonica i natural.

Audicions de diferents estils musicals.

Possible realització de duets.


TRIMESTRE TERCER





11


Dinàmiques.


Articulació.

La segona posició.

Canvis de posició. Introducció a la sisena posició.

Escales i arpegis: totes les estudiades amb anterioritat més La menor dórica, Do Major

i Sol Major (amb canvi de posició)

Audicions de fragments musicals.

Possible realització de duets, per començar a desenvolupar una bona interacció

musical.


Material didàctic

TÈCNICA

Magic Bass (Jose Peñarroja)



A Contemporary Concept of Bowing Technique for the Double Bass (F.Zimmermann)

PECES MUSICALS

- Octubre

-Sinfonie 1

- Crazy Rhythm

- Long John Silver

- Summertime

- Marina

- Blue, Blue Bat

- Don Giovanni

- Kyoto Song

- La Danza sin Fin

- Rhythm and Blues

12

- La Bone Grace

- Whiskey in the Jar

- Andante cantabile .......................................................................... Incloses en Magic Bass

*Ademés del exercicis que podrà aportar el professor per al reforç dels elements que així

ho requereixen i obres convenients a les característiques de l’alumne.

Tercer curs d'Ensenyaments Elementals

TRIMESTRE PRIMER

Recapitulació, consolidació i correcció dels elements tractats en el curs anterior.

Producció de so: pla paral·lel al pont, velocitat, pressió i punt de contacte.

Perfeccionament dels cops d'arc tractats.

La mitjana, primera i segona posició: assimilació a diferents nivells i pràctica dels canvis

entre elles.

Escales i arpegis: La menor harmònica i melòdica/ La Major: de memòria i amb diferents

combinacions de cops d'arc.

Concepte i pràctica de la substitució de dits.

Treball en relació a l'assignatura de conjunt: informació sobre compositor, obra, estil, época

i els recursos expressius adequats.

Exercicis dels mètodes proposats.

Peces de diferents estils.

Fragments clàssics adaptats a l'instrument.

Petites audicions.

TRIMESTRE SEGÓN

La tercera posició: correcta col·locació dels dits, ubicació en el masteler i coneixement de

cadascuna de les notes que ella abasta.

Exercicis d'anticipació a la mà esquerra.

Mecanisme d'arc: treball sobre les seves diferents parts, velocitat i pes del braç.

Escales i arpegis: Reb Mayor i Lab Major.

Treball en relació a l'assignatura de conjunt.


13



Audicions complementàries i de reforç per a la pràctica orquestral.

TRIMESTRE TERCER

La quarta posició.

Cops d'arc.

Recursos expressius.

Iniciació a les dobles cordes.

Escales i arpegis: Re Major i Re menor harmònica i melódica. De memoria.



Iniciació a la realització de petites improvisacions sobre estructures musicals senzilles.


Petites audicions.



Materials didàctics

TÈCNICA





PECES MUSICALS

Moderato

Pisando Charcos

Another one bites the Dust

Inspector Clouseau

La Folia

14

Raindrops keep falling on my Head

Lento

Faro de Caballería

Sinfonía 31

Ray Brown’s Blues

Misirlou .............................................................................................. Incloses en Magic Bass

Green Sleeves… ...................................... Anònim (S XVII)

Ballade..................................................... F. Schubert

*Ademés del exercicis que podrà aportar el professor com a reforç dels elements que així


Quart curs d'Ensenyaments Elementals

TRIMESTRE PRIMER

La cinquena posició. Relació amb les anteriors.

Tècnica d'arc: plànol paral.lel al pont, bariolage, anticipació, canvis de dirección i punt de

contacte amb les cordes.

Escales i arpegis: Mi Major (dues octaves) i Fa Major (dues octaves)

Exercicis del mètode de Edouard Nanny.

Canvis de posició.

Dobles cordes.

Audicions de diferents intèrprets de contrabaix.

Passatges i fragments orquestrals.


TRIMESTRE SEGÓN

La sisena posició en relació a les anteriors.

Tècnica d'arc: perfeccionament de lo programat per al trimestre anterior i cops d'arc.

Escales i arpegis: Fa# Major i Sol Major ( a dues octaves)

Exercicis del mètode de Edouard Nanny i Giovani Bottesini.

Dobles cordes.

Inici a la improvisació sobre estructures senzilles.

15




TRIMESTRE TERCER

Establiment de totes les posicions estudiades i perfeccionament de les de tesitura alta.

Perfeccionament de la tècnica d'arc: aplicación de diferents cops sobre les escales.

Escales i arpegis: Mi m (natural, harmònica i melódica) a dues octaves i Fa m (natural,

harmònica i melódica) a dues octaves.

Exercicis del mètode de Edouard Nanny i Giovani Bottesini.

Petites improvisacions sobre estructures senzilles.






Materials didactics

TÈCNICA





PASSATGES ORQUESTRALS

Fragment de la Simfonía inacabada .................................... F. Schubert

Fragment del Concert de Brandemburg N. 1 ........................ J.S. Bach

Fragment de la Folia ............................................................ A. Vivaldi

PECES MUSICALS

Bésame Mucho

16

Autum Leaves

J’Attendrai

Baobab

Young Frankenstein

Lied

Messiah

The Munsters

Good Taste

Sorrento

Knights of Cydonia

Con Forza e Andante

German Dance ..................................................................... K.D.von Dittersdorf

Adagio ................................................................................. L.van Beethoven

Menuet................................................................................ L. Mendelssohn

2.3. METODOLOGIA

La necessitat d'adaptació física de la pròpia constitució corporal a les peculiaritats dels

diferents instruments, fa que els estudis musicals hagin de ser iniciats a edats

primerenques.

La llarga trajectòria formativa conseqüent a la dificultat d'aquests estudis obliga a una

forçosa simultaneïtat dels mateixos amb els corresponents a l'ensenyament obligatori i

batxillerat; això fa aconsellable que els processos educatius de tots dos tipus

d'ensenyament segueixin els mateixos principis d'activitat constructiva com a factor decisiu

en la realització de l'aprenentatge, que, en últim terme, és construït pel propi alumne,

modificant i tornant a elaborar els seus esquemes de coneixement.

En un currículum obert, els mètodes d'ensenyament són en àmplia mesura responsabilitat

del professor, i no han de ser completament desenvolupats per l'autoritat educativa.

Únicament en la mesura en que certs principis pedagògics són essencials a la noció i

continguts del currículum que s'estableix, està justificat assenyalar-los.

Per això, amb la finalitat de regular la pràctica docent dels professors i per desenvolupar el

17

currículum establert, s'assenyalen els següents principis metodològics de caràcter general,

principis que són vàlids per a totes les especialitats instrumentals i assignatures que es

regulen en la present norma.

La interpretació musical, meta dels ensenyaments instrumentals, és, per definició, un fet

divers, profundament subjectiu, en el qual el resultat sonor és una unitat indissoluble entre

el missatge del creador contingut en l'obra i la personal manera de transmetre-ho de

l'intèrpret, que fa seu aquest missatge modulant-ho a través de la seva pròpia sensibilitat.

Com en tota tasca educativa, es el desenvolupament de la personalitat i la sensibilitat

pròpies de l'alumne la fi última que es persegueix aquí, de manera tant més acusada quant

que la música és, abans de res, vehicle d'expressió d'emocions i no de comunicació

conceptual, en el qual tot lo subjectiu ocupa, per tant, un lloc primordial.

Al llarg d'un procés d'aprenentatge d'aquesta índole, el professor ha de ser més que mai un

guia, un conseller, que té que poder donar solucions concretes als problemas, esforçar-se

a donar opcions i mai a imposar criteris. Ha de saber orientar i estimular la capacitat de

resposta de l'alumne davant el fet artístic.

En la construcció de la seva mai definitiva personalitat artística, l'alumne és protagonista

principal.

Una programació oberta, gens rígida, es fa imprescindible en matèries com aquesta; els

centres, i dins d'ells els professors, han d'establir programacions bastant flexibles ja que,

atenent a l'increment progressiu de la capacitat d'execució (al "increment" de la "tècnica")

sigui possible adaptar-les a les característiques i a les necessitats de cada alumne

individual, tractant de desenvolupar les seves possibilitats tant com de suplir les seves

manques.

En el que a la tècnica es refereix, és necessari concebre-la (i fer-la concebre a l'alumne) en

un sentit profund, com una veritable "tècnica de la interpretació" que depassa amb molt el

concepte de la pura mecànica de l'execució (que, no obstant això, és part integrant d'ella);

de fet, la tècnica, en el seu sentit més ampli, és la realització mateixa de l'obra artística i,

per tant, es fusiona, s'integra en ella i és, simultàniament, mitjà i fi.

El procés d'ensenyament ha d'estar presidit per la necessitat de garantir la funcionalitat

18

dels aprenentatges, assegurant que puguin ser utilitzats en les circumstàncies reals quan

l'alumne els necessiti.

Per aprenentatge funcional s'entén no només la possible aplicació pràctica del

coneixement adquirit, sinó també i sobretot, el fet que els continguts siguin necessaris i

útils per dur a terme altres aprenentatges i per enfrontar-se amb èxit a l'adquisició d'altres

continguts.

La complexa normativa per la qual la composició musical s'ha regit durant les diferents

èpoques i estils que seran objecte d'estudi durant aquesta etapa, i que constitueix la base

de les diferents tècniques compositives rigoroses que configuren tradicionalment aquests

estudis, haurà de ser enfocada segons criteris que condueixin tant a la fluïdesa en la seva

utilització com a una correcta valoració de la mateixa, que permeti a l'alumne jutjar amb la

perspectiva necessària el seu ús en la música pertanyent als diferents períodes històrics -

pel que seran de gran utilitat tant l'anàlisi com l'estudi estilístic pràctic, i no li suposin el llast

que un excés de rigor en el seu complet domini solia comportar.

Pel consecució d'això últim, serà imprescindible que el desenvolupament de la pròpia

personalitat creativa de l'alumne en etapes algo avançades, (l'aplicació del qual és ja

desitjable des de l'inici dels estudis musicals) no només no es vegi posposat per l'estudi de

les tècniques tradicionals, sinó potenciat per mitjà de la composició d'obres lliures de forma

paral·lela a la composició rigorosa tradicional.

Els projectes i programacions dels professors hauran de posar en relleu l'abast i

significació que té cadascuna de les especialitats instrumentals i assignatures en l'àmbit

professional, establint una major vinculació del centre amb el món del treball i considerant

aquest com a objecte d'ensenyament i aprenentatge, i com a recurs pedagògic de primer

ordre.

El caràcter obert i flexible de la proposta curricular confereix gran importància al treball

conjunt de l'equip docent.

El projecte curricular és un instrument lligat a l'àmbit de reflexió sobre la pràctica docent

que permet a l'equip de professors adecuar el currículum al context educatiu particular del

centre.

19

La informació que subministra l'avaluació ha de servir com a punt de referència per a

l'actuació pedagògica.

Per això, l'avaluació és un procés que ha de dur-se a terme de forma contínua i

personalitzada, en la mesura en què es refereix a l'alumne en el seu desenvolupament

peculiar, aportant-li informació sobre el que realment ha progressat respecte de les seves

possibilitats, sense comparacions amb suposades normes preestablertes de rendiment.

Els processos d'avaluació tenen per objecte tant els aprenentatges dels alumnes com els

processos mateixos d'ensenyament.

La informació que proporciona l'avaluació serveix perquè l'equip de professors disposi

d'informació rellevant amb la finalitat d'analitzar críticament la seva pròpia intervenció

educativa i prendre decisions sobre aquest tema.

Per això, la informació subministrada per l'avaluació contínua dels alumnes ha de

relacionar-se amb les intencions que es pretenen i amb el pla d'acció per dur-les a terme.

S'avalua, per tant, la programació del procés d'ensenyament i la intervenció del professor

com a organitzador d'aquests processos.

Cal concretar dins del projecte curricular les formes, instruments i situacions més

adequades per realitzar aquest tipus d'avaluació.

En ell, els equips docents, a més de contextualitzar els objectius generals i criteris

d'avaluació de grau, hauran d'especificar els objectius i criteris d'avaluació per a cadascun

dels cursos, incloent en aquests altres els aprenentatges relacionats amb el corresponent

projecte curricular.

És necessari que l'alumne participi en el procés a través de l'autoavaluació i la co-

evaluació, en una etapa en la qual es pretén impulsar l'autonomia de l'alumnat i la seva

implicació responsable, i en la qual l'elaboració de judicis i criteris personals sobre diferents

aspectes és una intenció educativa preferent.

20

2.4. AVALUACIÓ

1. L’avaluació dels ensenyaments elementals de música s’ha de dur a terme tenint en

compte els objectius i els criteris d’avaluació establerts en el currículum.

2. L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes és contínua i integradora, encara que

diferenciada segons les diverses assignatures del currículum.

3. L’avaluació ha de ser realitzada pel conjunt de professors de l’alumne coordinats pel

professor/a tutor/a, actuant, els esmentats professors, de manera integrada al llarg del

procés d’avaluació i adoptant les decisions resultants de l’esmentat procés.

4. Els professors/es han d’avaluar tant l’aprenentatge dels alumnes com els processos

d’ensenyament i la seva pròpia pràctica docent.

5. Les sessions d’avaluació s’han de dur a terme almenys una vegada cada trimestre.

6. L’avaluació i qualificació final dels alumnes s’ha de dur a terme el mes de juny.

7. Els resultats de les diferents avaluacions de totes les assignatures que formen part del

currículum s'expressen mitjançant l'escala numèrica d'1 a 10 sense decimals, i es

consideren positives les qualificacions iguals o superiors a 5 i negatives les inferiors a 5.


1. Llegir textos a primera vista amb fluïdesa i comprensió. Aquest criteri d’avaluació pretén

constatar la capacitat de l’alumne per a desenvolupar-se amb cert grau d’autonomia en la

lectura d’un text.

2. Memoritzar i interpretar textos musicals emprant la mesura, afinació, articulació i fraseig

adequats al seu contingut. Aquest criteri d’avaluació pretén comprovar, mitjançant la

memòria, la correcta aplicación dels coneixements teoricopràctics del llenguatge musical.

3. Interpretar obres d’acord amb els criteris de l’estil corresponent. Aquest criteri

d’avaluació pretén comprovar la capacitat de l’alumne per utilitzar el tempo, l’articulació i la

dinàmica com a elements bàsics de la interpretació.

4. Descriure, posteriorment a una audició, els trets característics de les obres escoltades.

Amb aquest criteri es pretén avaluar la capacitat per percebre i relacionar amb els

coneixements adquirits, els aspectes essencials d’obres que l’alumne pugui entendre

segons el seu nivell de desenvolupament cognitiu i afectiu, encara que ell mateix no les

interpreti per ésser noves per a l’alumne o per tractar-se, fins i tot, de partitures encara

inabordables per la seva dificultat tècnica.

21

5. Mostrar en els estudis i obres la capacitat d’aprenentatge progressiu individual. Aquest

criteri d’avaluació pretén verificar que l’alumne és capaç d’aplicar al seu estudi les

indicacions del professor i, amb elles, desenvolupar una autonomia progressiva de feina

que li permeti valorar correctament el seu rendiment.

6. Interpretar en públic com a solista i de memòria, obres representatives del seu nivell a

l’instrument, amb seguretat i control de la situació. Aquest criteri d’avaluació tracta de

comprovar la capacitat de memòria i autocontrol i el domini de l’obra estudiada. Així mateix

pretén estimular l’interès per l’estudi i fomentar les capacitats d’equilibri personal que li

permetin presentar-se amb naturalitat davant del públic.

7. Actuar com a membre d’un grup i manifestar la capacitat de tocar o cantar al mateix

temps que escolta i s’adapta a la resta dels instruments o veus. Aquest criteri d’avaluació

posa atenció a la capacitat de l’alumne per adaptar l’afinació, la precisió rítmica, dinàmica,

etc., i a la dels seus companys en una feina comú.


Treball diari a l’aula: Treball diari: 40% ---------- Seguiment

Actitud: 10%

Proves internes de técnica i musicalitat: 30% ------ Registre escrit de prova

Audició trimestral: 20% --------------------------------- Registre escrit d’audició

Per a poder ser avaluat el alumne/a ha de participar com a mínim en una audició a lo llarg del curs.


• 11 de Desembre.

• 11 de Març.

• 8 de Juny.

2.4.4. PROMOCIÓ. LÍMIT DE PERMANÈNCIA. PÈRDUA DEL DRET D’AVALUACIÓ.

CANVI DE PROFESSOR.

PROMOCIÓ.

L’alumnat promociona al següent curs quan hagi superat les assignatures cursades o

22

tengui avaluació negativa com a màxim en una assignatura.

La qualificació negativa en dues o més assignatures impedeix la promoció d’un alumne al

curs següent. En el supòsit d’assignatures pendents referides a la pràctica instrumental o

vocal, la recuperació de l’assignatura ha de realitzar-se en la classe del curs següent si

aquesta assignatura forma part del currículum. En la resta dels casos, l’alumnat ha

d’assistir a les classes de l’assignatura no superada en el curs anterior.

23

En el cas de quart curs dels ensenyaments elementals de música, l’alumne que només

suspengui una assignatura ha de repetir únicament l’assignatura pendent. L’alumne que

suspengui dues o més assignatures ha de repetir el curs complet.

LÍMIT DE PERMANÈNCIA

El límit de permanència en una especialitat dels ensenyaments elementals de música és

de cinc cursos, sense que, en cap cas, l’alumnat pugui romandre més de dos anys en el

mateix curs.

Amb caràcter excepcional, es pot ampliar en un any la permanencia en supòsits de malaltia

que pertorbi substancialment el desenvolupament dels estudis o altres que mereixin igual

consideració. La Direcció General de Formació Professional i Aprenentatge Permanent de

la Conselleria d’Educació i Cultura ha d’autoritzar l’ampliació, a sol·licitud de la persona

interessada i amb previ informe favorable del centre.

PÈRDUA DEL DRET D’AVALUACIÓ

En el cas de que l alumne tingués 6 faltes d assistència no justificades, pedria el dret a l

evaluació contínua i deuria superar les proves dissenyades per assolir l’asignatura.

Aquestes proves serán proposades al departament.

CANVI DE PROFESSOR

En cas de la sol.licitud d un canvi de profesor, es passaria al diagnòstic de la situación

concreta de forma consensuada.

2.2. PROVES D’ACCÉS

2.2.1. NORMATIVA

Contemplada en l article 10 del Decret 23/2011, d’1 d’abril, pel qual s’estableix l’ordenació i

el currículum dels ensenyaments elementals de música regulats per la Llei orgànica

2/2006, de 3 de maig, d’educació.

2.2.2. CONTINGUTS

24

Els continguts són els que s’indiquen a la programació de la especialiat del curs anterior al

que s’opta.

La prova consta dels següents elements:

- Lectura a vista d’un fragment de entre 4 i 12 compassos. Es disposarà d un temps d’

aproximadament 5 minuts per a preparar-ho.

- Interpretació d’escales corresponents als contiguts del nivell al que s’opta.

- Interpretació d’un estudi escollit de les llistes orientatives que s’ofereixen o de similar

nivell.

- Interpretació d’una obra escollida de les llistes orientatives que s’ofereixen o de similar

nivel.

* Una de les opcions s’interpretarà de memòria.

És necessari consultar amb el professor la concreció de les obres i estudis.

Prova d’accés al 2n curs

Interpretació d’una escala major a una octava a triar entre les següents:

Fa Major

Sol Major

Bb Major

Interpretació d’un petit estudi a triar entre els següents (o altres de dificultat técnica similar):

Estudi Nº 65 ................................ pàg.32 (Magic Bass)

Estudi Nº 67 ............................... pàg. 32 (Magic Bass)

Estudi Nº 70 ............................... pàg. 34 (Magic Bass)

Interpretació d’una petita obra amb acompanyament de piano a triar entre les següents (o

altres de dificultat técnica similar) :

Awakening ....................................... pàg.33 (Magic Bass)

La Casa Imaginaria ..........................pàg 35 (Magic Bass)

Owl’s Tree ....................................... pàg 37 (Magic Bass)

25

Lectura a vista d’un fragment musical proposat pel tribunal o similar als models adjuntats:

La lectura a vista inclou:

Tonalitats: Fa Major, Sol Major i Bb Major

Compassos: 2/4 i 4/4

Figures de nota: Redones, blanques, negres, corxeres i els seus respectius silencis.

Prova d’accés al tercer curs

Interpretació d’una escala a una octava i de memòria a triar entre les detallades:

Fa# menor harmònica

Mi m natural

Do Major


Estudi Nº 81 ......................... pàg.44 (Magic Bass)

Estudi Nº 88 ......................... pàg. 47 (Magic Bass)

Estudi Nº 107 ....................... pàg. 57 (Magic Bass)

Estudi Nº 123 ...................... pàg. 67 (Magic Bass)


altres de dificultat técnica similar) :

Long John Silver .................... pàg. 47 (Magic Bass)

Summertime ............................pàg. 48 (Magic Bass)

La Bone Grace ...................... pàg. 69 (Magic Bass)

26

Lectura a vista d’un fragment musical proposat pel tribunal i similar als models adjuntats:

La lectura a vista inclou:

Tonalitats: Fa Major, Sol Major, Bb Major, La Major, Mi Major, Do Major, la

menor i si menor.

Compassos: 2/4, 3/4 i 4/4

Figures de nota: redona, blanca, negra, corxera i els seus respectius silencis.

Dinàmiques: fort i piano.

Prova d’accés al quart curs

Interpretació d una escala a dues octaves i de memoria amb el seu respectiu arpegi. A triar

una de entre les proposades a continuació:

Mi Major

Fa Major

Sol Major


Estudi Nº 130 ................................... pàg. 73 (Magic Bass) Estudi Nº 153 ................................... pàg. 89 (Magic Bass) Song 29 ........................................... pàg. 75 (Magic Bass) Song 35 ........................................... pàg. 90 (Magic Bass)


altres de dificultat técnica similar):

Raindrops keep falling on my head ........................... pàg. 86 (Magic Bass)

Misirlou ...................................................................... pàg. 97 (Magic Bass)

27

Inspector Clouseau ................................................... pàg. 81 (Magic Bass)

German Dance ......................................................... C. D. von Dittersdorf


Per a evaluar les proves d’accés es valoraran els següents paràmetres:

- Llegir textos a primera vista amb fluïdesa i comprensió.

- Memoritzar i interpretar textos musicals utilitzant la mesura, afinació,

articulació i frasseig adequats al seu contingut.

- Interpretar obres d’acord amb els criteris d’estil corresponents.

- Valoració de la seguretat i control de situació en les interpretacions.

- Demostració de l’execució dels aspectes musicals i tècnics a l’hora.

- Valoració de la sensibilitat en l’ús de les possibilitats sonores de l’instrument.

2.3. PROVA D’OBTENCIÓ DE CERTIFICAT D’ENSENYAMENTS ELEMENTALS

2.3.1. NORMATIVA

La normativa que tracta dels aspectes per a l obtenció del Certificat d Ensenyaments

Elementals està detallada en el Decret 23/2011, d’1 d’abril, pel qual s’estableix l’ordenació i

el currículum dels ensenyaments elementals de música regulats per la Llei orgànica


2.3.2. CONTINGUTS

L’alumnat que hagi assolit els objectius en finalitzar els ensenyaments elementals de

música ha de rebre el corresponent certificat acreditatiu d’haver cursat i superat els

ensenyaments elementals de música.

Així la prova per a l ’obtenció d’aquest certificat estarà disenyada per a comprobar el grau

d’assoliment dels principals i més importants paràmetres inclosos en la programació de

quart curs.

28

L’alumne ha de presentar tres obres del repertori de quart dels Estudis Elementals de

Contrabaix. Les llistes d’obres són orientatives, si es vol presentar una altra obra de similar

nivell, es recomana consultar al Conservatori.

La interpretació d’una de les obres o estudis, serà obligatòriament de memòria.

El pianista acompanyant el proporcionarà l’aspirant.

La prova consistirà en quatre apartats:

1. Interpretació de memòria d’una escala a dues octaves i del seu arpegi. S’interpretaran

els dos modes, Major i menor (menor natural, menor harmònica i menor melódica.Una a

triar per l’alumne). El tribunal n’elegirà una entre les següents:

Mi Major i menor

Sol Major i menor

2. Interpretació d’un estudi, sense acompanyament de piano, elegit entre les següents

propostes o altres de nivell similar:

Estudis (a triar) 45 / 46 / 50 ........................................ pàgs 17/ 18 (Giovanni Bottesini V.1)

Estudi Moderato 6/8.................................................... pàg 30 (Mètode de Edouard Nanny)

Song 51 ...................................................................... pàg. 124 (Magic Bass)

3. Interpretació d’una petita obra amb acompanyament de piano, elegida entre les

següents propostes:

Lied ............................................................................... H. Schlemüller (Magic Bass)

Young Frankenstein ...................................................... J. Morris (Magic Bass)

Bésame Mucho ............................................................... C. Velázquez (Magic Bass)

El Elefante .................................................................... C. Saint - Saëns

Tri Giorni ....................................................................... G.B. Pergolese

29

4. Lectura a vista d’un fragment musical proposat pel tribunal i similar als models adjuntats

als següents apartats. Es disposarà d’un temps aproximat de cinc minuts per preparar la

lectura.

-Tonalitats: Mi Major i menor, Fa Major, Sol Major i menor, Re Major i menor, Do Major, Bb

Major, La Major i menor, Si menor I Fa # menor.

-Compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 6/8 I 3/8

-Figures: redones, blanques, negres, corxeres, semicorxeres i tresets amb els seus

respectius silencis.

-Articulació: détaché, tenuto, martelé, legato, staccato i diferents combinacions d’aquestes.

Dinàmiques: forte, piano, crescendo i diminuendo.


- Valoració de la producción del só.

- Posició corporal respecte a l arc i a l instrument.

- Tècnica desenvolupada de mà esquerra: canvis, posicions i obertura de dits.

- Tècnica desenvolupada d’arc: mecanisme del braç dret, relaxació i bariolage.

- Afinació.

- Tempo.

- Expressió artística.

30

2.3.4. MODELS

31

3. ENSENYAMENTS PROFESSIONALS

La música és un art que, en una mesura semblant a l’art dramàtic, necessita essencialment

la presència d’un mediador entre el creador i el públic al qual va destinat el producte

artístic: aquest mediador és l’interpret. Correspon a l’interpret, en les seves múltiples

facetes d’instrumentista, cantant, director o directora, etc., aquest treball de mediació; la

problemàtica de la seva tasca comença per entendre correctament el text, un sistema de

signes recollits a la partitura que, malgrat el seu continu enriquiment al llarg dels segles,

pateix –i patirà sempre– d’irremeiables limitacions per representar el fenòmen musical com

alguna cosa essencialment necessitada de recreació, com alguna cosa susceptible de ser

abordada des de perspectives subjectivament diferents. El fet interpretatiu és, per definició,

divers. I no només per la radical incapacitat de la grafia per capturar completament una

realitat –el fenomen intemporalitat en que consisteix la música– que se situa en un pla

totalment diferent del de l’escriptura, sinó, sobretot, per aquesta especial manera de ser de

la música, llenguatge expressiu per excel·lència, llenguatge dels ≪afectes≫, com deien els

vells mestres del XVII i el XVIII, llenguatge de les emocions, que poden ser expressades

amb tants accents diferents com artistes capacitats s’hi apropin per desxifrar i transmetre el

seu missatge.

Això, d’entrada, suposa l’aprenentatge –que pot ser previ o simultani- amb la pràctica

instrumental del sistema de signes propi de la música, que s’utilitza per fixar, encara que

sigui de manera a vegades aproximativa, les dades essencials al paper. La tasca del futur

intèrpret consisteix, per tant, a: aprendre a llegir correctament la partitura; penetrar

després, a través de la lectura, en el sentit del que esta escrit per poder-ne apreciar el valor

estètic, i desenvolupar alhora la destresa necessària en el maneig d'un instrument perquè

l'execució d’aquest text musical adquireixi la seva plena dimensió de missatge

expressivament significatiu per poder transmetre de manera persuasiva, convincent,

l'emoció d’ordre estètic que en l’esperit de l’intèrpret desperta l’obra musical xifrada a la

partitura.

Per assolir aquests objectius, l’instrumentista ha d’arribar a desenvolupar les capacitats

específiques que li permetin aconseguir el màxim domini de les possibilitats de tot tipus

que li brinda l’instrument de la seva elecció, possibilitats que estan reflectides en la

literatura que ens han llegat els compositors al llarg dels segles, tota una suma de

repertoris que, d’altra banda, no para d’incrementarse.

El desenvolupament d’aquesta habilitat, la plena possessió d’aquesta destresa en el

maneig de l’instrument, és el que anomenem tècnica.

32

El ple domini dels problemes d'execució que planteja el repertori de l’instrument és, per

descomptat, una tasca prioritària per a l’intèrpret, tasca que, a més, absorbeix un temps

considerable dins del total d’hores dedicades a la seva formació musical global. De tota

manera, s’ha de tenir molt en compte que el treball tècnic, representat per aquestes hores

dedicades a la pràctica intensiva de l’instrument, ha d’estar sempre indissociablement unit

en la ment de l’intèrpret a la realitat musical a la qual es tracta de donar curs, defugint

constantment el perill que quedi reduït a una mera exercitació gimnàstica.

En aquest sentit, és necessari, per no dir imprescindible, que l’instrumentista aprengui a

valorar la importància que la memòria –el desenvolupament d’aquesta essencial facultat

intel·lectual – té en la seva formació com a mer executant i, mes encara, com a intèrpret,

fins i tot si en la seva pràctica professional normal –instrumentista d’orquestra, grup de

cambra, etc.– no té necessitat absoluta de tocar sense ajuda de la part escrita. No és

aquest el lloc d’abordar en tota la seva extensió la importància de la funció de la memòria

en el desenvolupament de les capacitats de l’intèrpret, però si d’assenyalar que, al marge

d’aquesta bàsica memòria subconscient constituïda per la immensa i complexíssima xarxa

d’accions reflexes, d’automatismes, sense els quals l'execució instrumental seria

simplement impensable, només és sabut allò que es pot recordar en tot moment; la

memorització és un excel·lent auxiliar en l’estudi, atès que, entre altres avantatges, pot

suposar un considerable estalvi de temps i permet desentendre’s de la partitura en un

moment determinat per centrar tota l'atenció en la solució correcta dels problemes tècnics i

en una realització musicalment i expressivament valida; la memòria exerceix un paper de

primordial importància en la comprensió unitària, global, d’una obra, ja que en

desenvolupar-se aquesta en el temps només la memòria permet reconstituir la coherència i

la unitat de la seva evolució.

La formació i el desenvolupament de la sensibilitat musical constitueixen un procés continu,

alimentat bàsicament pel coneixement cada vegada més ampli i profund de la literatura

musical en general i la del seu instrument en particular. A aquest desenvolupament de la

sensibilitat també hi contribueixen naturalment els estudis d’altres disciplines

teoricopràctiques, aixi com els coneixements d’ordre històric que permetran a

l’instrumentista situar-se en la perspectiva adequada perquè les seves interpretacions

siguin estilísticament correctes.

33

El treball sobre aquestes altres disciplines, que per a l’instrumentista es poden considerar

complementàries, però no per això menys imprescindibles, condueix a una comprensió

plena de la música com a llenguatge, com a mitjà de comunicació que, com a tal, s’articula

i es constitueix a través d’una sintaxi, d’uns principis estructurals que, si bé poden ser

confiscats per l’intèrpret a través de la via intuïtiva en les etapes inicials de la seva

formació, només cobren tot el seu valor quan són plenament i conscientment assimilats i

incorporats al bagatge cultural i professional de l’intèrpret.

Tot això ens porta a considerar la formació de l'instrumentista com un front interdisciplinari

de considerable amplitud i que suposa un llarg procés formatiu en el qual exerceixen un

importantíssim paper, d’una banda, el conreu primerenc de les facultats purament físiques i

psicomotrius i, de l’altra, la progressiva maduració personal, emocional i cultural del futur

intèrpret.


Els ensenyaments professionals de música tenen com a objectiu contribuir a desenvolupar

en l’alumnat les capacitats generals, els valors cívics propis del sistema educatiu i, a més,

les capacitats següents:

a) Habituar-se a escoltar música i establir un concepte estètic que els permeti onamentar i

desenvolupar els propis criteris interpretatius.

b) Desenvolupar la sensibilitat artística i el criteri estètic com a font de formació i

d’enriquiment personal.

c) Analitzar i valorar la qualitat de la música.

d) Conèixer els valors de la música i optar pels aspectes que n’emanen que siguin més

idonis per al desenvolupament personal.

e) Participar en activitats d’animació musical i cultural que permetin viure l’experiència de

transmetre el gaudiment de la música.

f) Conèixer i utilitzar amb precisió el vocabulari específic relatiu als conceptes científics de

la música.

g) Conèixer i valorar el patrimoni musical com a part integrant del patrimoni històric i

cultural.

h) Apreciar la importància de la música com a mitjà d’expressió artística al llarg de la

història.

i) Expressar-se amb sensibilitat musical per interpretar la música de les diferents

èpoques i estils i gaudir-ne.

34

j) Eliminar els prejudicis, els estereotips i els rols segons el sexe construïts segons els

patrons socioculturals amb la finalitat de garantir a l’alumnat el seu desenvolupament

personal integral.


Els ensenyaments dels Instruments de corda dels ensenyaments professionals de música

tenen com a objectiu contribuir a desenvolupar en l’alumnat les capacitats següents:

35

a) Aplicar amb una autonomia progressivament més gran els coneixements musicals per

solucionar qüestions relacionades amb la interpretació: digitació, articulació, fraseig, etc.

b) Conèixer les diverses convencions interpretatives vigents en diferents períodes de la

música instrumental, especialment les que es refereixen a l’escriptura rítmica o a

l’ornamentació.

c) Adquirir i aplicar progressivament eines i competències per al desenvolupament de la

memòria.

d) Desenvolupar la capacitat de lectura a primera vista i aplicar amb una autonomia

progressivament més gran els coneixements musicals per a la improvisació amb

l’instrument.

e) Practicar la música de conjunt, integrant-se en formacions cambrístiques de diversa

configuració i fent papers de solista amb orquestra en obres de dificultat mitjana, i

desenvolupar el sentit de la interdependència de les respectives comeses.

f) Interpretar en públic un repertori que inclogui obres representatives de les diverses

èpoques i estils d’una dificultat adequada a aquest nivell.

3.1. CONTINGUTS

3.1.1. CONTINGUTS ESPECÍFICS

Continuació del treball sobre els canvis de posicions.

Dobles cordes i acords de tres i quatre notes.

Desenvolupament de la velocitat.

Perfeccionament de totes les arcades.

Harmònics naturals i artificials.

Treball de la polifonia en els instruments de corda.

La qualitat sonora: «cantabile» i afinació.

El fraseig i la seva adequació als diferents estils.

Desenvolupament de un vibrato regular.

Aprofundiment en l’estudi de la dinàmica, de la precisió en la realització de les diferents

indicacions que s’hi refereixen i de l’equilibri dels nivells i qualitats de so resultants.

Iniciació a la interpretació de la música contemporània i al coneixement de les seves

grafies i efectes.

Entrenament permanent i progressiu de la memòria.

Pràctica de la lectura a vista.

36

Audicions comparades de grans intèrprets per analitzar de manera crítica les

característiques de les diferents versions.

Pràctica de conjunt.

3.1.2. CONTINGUT PER CURSOS

PRIMER D’ENSENYAMENTS PROFESSIONALS

Primer trimestre

TÈCNICA

Enseignement Complet per la Contrebasse – Edouard Nanny

Method for Double Bass (part 1) – G. Bottesini

A Contemporary Concept of Bowing Technique for the Double Bass – F. Zimmermann

Nuovo Metodo per el Contrabbasso Vol. II – I. Billè

My way of playing double bass Vol. II – L. Streicher

Escales i arpegis: Sol major i menor (natural, harmònica i melòdica). A dues octaves i de

Memoria / Mi Major: escales modals.


- Brandemburg N. 1 Allegro – Adagio – Allegro – Minue……… (J.S.Bach)

- Allemande / Gigue ..................................................................(J.C. Schickhardt)

* Diferents fragments escollits.

OBRES

- Sonata en La menor: Adagio - Aria staccata e allegra – Staccato e arioso – Ballo arioso e

presto (Giovannino) (S. XVII. Original per Violone)

* Dos moviments com a mínim

Segon Trimestre

TÈCNICA




Nouvo Metodo per el Contrabbasso Vol.II- I. Billè

37

Escales i arpegis: Lab Major (dues octaves), Mi Major: escales modals amb articulacions.


Symphony Nº 94 ...................................................................................................... J. Haydn


OBRES

Largo ................................................................................................................. J.S. Bach

Après un Rêve ................................................................................................... G. Fauré

Sicilienne from Concerto Grosso in D minor ...................................................... A. Vivaldi

* A triar una com a mínim

Tercer Trimestre

TÈCNICA



Nuovo Metodo per el Contrabbasso – I. Billè


Escales i arpegis: La Major (dues octaves)

Recapitulació de totes les escales estudiades.


Symphony Nº 1 ........................................................................................L.van Beethoven


OBRES

Adagio ..................................................................................................... L.van Beethoven

Tempo di ballo ......................................................................................... A. Nölck

Violone Sonata in F ( mov. 1) ................................................................... Giovannino

La Cinquantaine....................................................................................... G. Marie

* A triar una.

38

SEGÓN D’ENSENYAMENTS PROFESSIONALS

Primer trimestre

Establiment de totes les posicions i els canvis entre elles, fins al Sol (segona 8ª).

Desenvolupament del vibrat. A diferents velocitats i amb amplitud i regularitat.

Cops d’arc amb diferents combinacions.

Escales i arpegis: La Major. A dues octaves i amb les respectives menors. Tonalitat de Sol

Major amb escales modals I articulació.

Exercicis dels mètodes. Un estudi de dificultat com a mínim.

Comprensió dels diferents estils en les seues corresponents èpoques.

Passatges orquestrals: El Barroc.

Una obra del repertori a triar entre les presentades.

Material didàctic:

TÈCNICA

Enseignement Complet de la Contrebasse – Edouard Nanny

Method for Double Bass (II) – Giovanni Bottesini

A Contemporary Concept of Bowing Technique for the Double Bass – F- Zimmermann

Nuovo Metodo per el Contrabbasso (V.II) – I. Billè

57 Estudis per a contrabaix - J.E. Storch


Messiah (Grave) .................................................. G.F. Händel

Stabat Mater (fragments) .................................... G.B. Pergolese

Arie (Suite en Re Major) ...................................... J.S. Bach

* Diferents fragments escollits

OBRES

Sonata en Fa Major (original per violone) .............................................. Giovannino

* Dos moviments com a mínim

Segón trimestre

Reforç de les posicions.

Desenvolupament del vibrat.

39

Estudi de les dobles cordes.

Establiment dels cops d’arc amb insistència en el mecanisme i la sonoritat.

Exercicis dels mètodes i un estudi de dificultat com a mínim.

Escales i arpegis: Sib Major. A dues octaves i amb les respectives menors. Tonalitat de Sol

Major amb escales modals i articulacions.

Comprensió del concepte d’estil.

Passatges orquestrals: El Classicisme.

Una obra diferent a triar d’entre les presentades.

Material didàctic

TÈCNICA







Simfonia nº 100 (Adagio i allegro) .......................................................... J. Haydn

Obertura de Don Giovanni ............................................................... W.A. Mozart

* Diferents fragments escollits

OBRES

Adagio ....................................... J.B. Bréval (Double bass collection. Bärenreiter’s)

Après un rêve ............................................................................................ G. Fauré

Sonata en Mi m ......................................................................................... B. Marcello

* Una com a mínim

Tercer trimestre

Repàs d’allò que no ha segut assolit, si és el cas.

Harmònics naturals i artificials.

Exercicis dels mètodes i un estudi de dificultat com a mínim.

Desenvolupament de la velocitat de la mà esquerra.

40

Escales i arpegis: Si Major. A dues octaves I amb les respectives menors. Tonalitat de La

Major amb escales modals I articulacions.

Cops d’arc.

Comprensió estilística.

Passatges orquestrals: El Romanticisme.

Improvisació.


Material didáctic

TÈCNICA







Simfonía Nº 3 Allegro con brio (fragments) ........................... L.van Beethoven

Rigoletto (fragments) .......................................................................... G. Verdi

OBRES

Sonata en Mi menor ............................................................................... B. Marcello

TERCER D’ENSENYAMENTS PROFESSIONALS

TRIMESTRE PRIMER

Desenvolupament dels canvis de posició.

Establiment de totes les posicions fins a la 8ª.

Desenvolupament del vibrat. A diferents velocitats i amb amplitud i regularitat.

Cops d’arc amb diferents combinacions.

Escales i arpegis: Mi, Fa, Fa# i Sol Majors. A dues octaves i amb les respectives menors.

Exercicis dels mètodes. Un estudi de dificultat com a mínim.

Comprensió dels diferents estils en les seues corresponents èpoques.

Passatges orquestrals: El Barroc.

41


TRIMESTRE SEGÓN

Continuació del treball per als canvis de posició.

Reforç per a l establiment de totes les posicions fins a la 8ª.

Vibrat.

Cops d’arc sobre determinades escales.

Estudi I perfeccionament del so dels harmonics.

Escales I arpegis: Lab Major i Bb Major. A dues octaves I de memoria.

Exercicis del mètodes.

Un estudi com a mínim.

Passatges orquestrals: El Classicisme

Una obra del repertori a triar de entre les presentades.

TRIMESTRE TERCER

Tractament dels canvis de posición des de les escales modals.

Treball de técnica de mà dreta sobre les escales modals.

Comprensió dels conceptes modalitat ,tonalitat, i execució pràctica.

Exercicis dels mètodes.

Un estudi de dificultat.

Passatges orquestrals: El Romanticisme.

Una obra del repertori a triar de entre les presentades.


TÈCNICA




My way of playing double bass vol. II - L.Streicher (pàgines 44 – 60)

30 Études pour la Contrebasse a 4 cordes- Charles Labro

Kontrabass-Bogen Technik- Klaus Trumpf

Les coups d’archet a la contrebasse – P. Hellouin (núm. 13, 14, 15)

30 etudes for the string bass – F.Simandl (16-30)

42

110 studies op. 20 volume I – W.Sturm (10 – 19)

Escales i arpegis.


Barroc: L’estro harmonico (fragments de obres dins de la col.lecció)….…A. Vivaldi

Classicisme: Simfonía 104 (fragments) ..................................................... J. Haydn

Romanticisme: Simfonía 5 (fragments) ....................................................... F Schubert

OBRES

Romance .............................Franz Keyper (Double bass collection. Bärenreiter’s)

Chanson triste .................P.I. Tschaikowsky (Double bass collection. Bärenreiter’s)

Quart d’Ensenyaments Professionals

PRIMER TRIMESTRE

Exercicis del mètode de E. Nanny.

Tractament dels canvis de posición i dels cops d’arc dins de les escales modals.

Introducció a les altes posicions.

Articulació.


Desenvolupament de l’agilitat de la mà esquerra.

Conceptes de: velocitat d’arc, canvis de direcció, pes i sonoritat.

Fraseig adequat a l’estil.


Escales i arpegis: La Major i menor harmonica (dues octaves)

Un fragment de passatge orquestral: Simphony Nº 99 (Adagio & Vivace assai). Fragments.

Una obra (o moviment d’aquesta) a triar de entre les presentades.

SEGÓN TRIMESTRE


Tractament dels canvis de posició i dels cops d’arc dins de un estudi a triar.

Estudi de les altes posicions.

Articulació.


Dobles cordes.

43



Conceptes de: velocitat d’arc, canvis de direcció, pes i sonoritat.

Escales i arpegis: Sib Major i Si Major (a dues octaves)


Un fragment de passatge orquestral: Euryanthe Overture (C.M. von Weber). Fragment.


TERCER TRIMESTRE


Tractament dels canvis de posició i dels cops d’arc dins de un estudi a triar.

Estudi de les altes posicions.

Articulació.


Dobles cordes.

Estudi dels harmònics naturals



Escales i arpegis: Do Major (dues octaves)


Un fragment de passatge orquestral: Symphony Nº3 (L.van Beethoven) Marcia

Funebre.Fragment.




Simplified higher technique for double bass – F. Petracchi

Kontrabass bogen technik – K. Trumpf

30 Études pour la contrebasse – C. Labro



57 studies vol. I – Storch – Hrabê (9 - 16)

110 studies op. 20 volume I –W. Sturm (30 - 39)

44

Escales i arpegis: Escales majors en totes les tonalitats. Mi-Fa-Fa#-Sol-Lab-La-Sib-Si i Do:

a dues octaves.


Symphony Nº 99 ............................................................................................ J. Haydn

Euryanthe Overture ...................................................................................... C.M. von Weber

Symphony Nº3 ........................................................................................... L.van Beethoven

OBRES

Romance ...................................................................................................... F. Keyper

Elegie............................................................................................................. B. Furtok

Fairy Tale ....................................................................................................... R. Schumann

L’Epineuse ..................................................................................................... F. Couperin

Sonata Nº 5 .................................................................................................... A. Vivaldi

Cinqué d’Ensenyaments Professionals

TRIMESTRE PRIMER

Tècnica

Escales i arpegis: a tres octaves: Mi Major i Fa Major.

Escales modals a dues octaves amb diferents combinacions de cops d’arc: Sol M i La M.

Estudi progressiu del vibrat en diferents cordes i tesitures.

Estudis: C. Labro (nº 8) / K. Trumpf (nº1)

.

Passatges orquestrals

Un passatge orquestral d’estil barroc a triar entre els proposats:

From Baroque bass lines (F. Zimmermann), nº 13/14 ...................................... G.F. Händel

Extractes del Concert en Sol menor per a dos violins… ................................... J.S. Bach

El verano ........................................................................................................... A. Vivaldi

Obres

Una obra d’estil barroc a triar entre les proposades (dos moviments com a minim):

Six Sonatas.......................................................................................................... A. Vivaldi

Sonata en la menor ............................................................................................ St. Martini

45

TRIMESTRE SEGÓN

Tècnica

Escales i arpegis a tres octaves: Fa# Major i Sol Major.

Escales modals a dues octaves amb articulació: Mi Major

Estudi de les altes posicions: cromática/ semicromática i diatónica.

Estudi progressiu del vibrat en diferents cordes i tesitures

Estudi dels harmònics naturals.

Estudis: C. Labro (nº 10) / K. Trumpf (nº 2)


Un passatge orquestral d’estil clàssic a triar entre els proposats:

Extractes de la Simfonia nº 41 ................................................................... W.A. Mozart

Extractes de la Simfonia nº 1 .................................................................... L.van Beethoven

Obres

Una obra d’estil clàssic a triar entre les proposades (mínim 2 moviments, o un moviment i

una peça de D. Dragonetti)

Concert en Fa Major per a contrabaix i orquestra ..................................... A. Capuzzi

Concert en Re Major per a violone orquestra .......................................... K. Kohaut

Zwölf Walzer (contrabaix a solo) ............................................................... D. Dragonetti

TRIMESTRE TERCER

Tècnica

Tècnica de velocitat en l’arc i articulació.

Estudi de les dobles cordes.

Estudi de les altes posicions: cromática/ semicromática i diatónica.

Estudi progressiu del vibrat en diferents cordes i tesitures.

Estudis: C. Labro (nº 11) / K. Trumpf (nº 4)

46


Un passatge orquestral d’estil romàntic o posterior, a triar entre els proposats:

Extractes de la Simfonia Fantàstica ............................................................... H. Berlioz

Extractes del 4 mov. De la simfonia nº 9..................................................... L.van Beethoven

Rigoletto (duet acte 1) / La Traviata (acte 2,7 i 8) .............................................. G. Verdi

Obres

Dues obres d’estil romàntic o posterior a triar entre les proposades:

Contrabajeando ......................................................................................... A. Piazzolla

Chanson triste ............................................................................................ S. Koussevitzky

Gambo d’amore .......................................................................................... F. Burlone

Aria Antiqua ................................................................................................ I. Billè

Materials didactics


Simplified higher technique for double bass – F. Petracchi

Kontrabass bogen technik – K. Trumpf

30 Études pour la contrebasse – C. Labro





Orchester – Probespiel – Kontrabass – Deutsche Orchestervereinigung

Double bass parts – O. Zimmermann

Sisé d’Ensenyaments Professionals

TRIMESTRE PRIMER

Perfeccionament dels cop d’arc.

Tractament de les escales majors amb les escales modals que li pertanyen.

Perfeccionament del vibrat. Amplitud, velocitat i posición de la mà.

Estudis de dificultat.

47

Desenvolupament de la posición del capotasto.

Passatges orquestrals.

Una obra completa.

TRIMESTRE SEGÓN

Reforçament de vibrat.

Desenvolupament de la velocitat de la mà esquerra.

Sonoritat dels cops d’arc.

Dobles cordes.

Recursos estilístics: trinos, mordents, ornamentació…

Escales modals amb combinació de cops d’arc.

Dos estudis de dificultat.


Una obra completa.

TRIMESTRE TERCER

Establiment de tota la técnica tractada en el primer i segón trimestre.

L’ improvisació.

Desenvolupament de la sonoritat en els cops d’arc.

Vibrat.



Una obra completa.

Material didàctic

TÈCNICA


Simplified higher technique for double bass – Francesco Petracchi

My way of playing double bass vol. IV – L. Streicher (pàgines 33 - 35)

Les coups d’archet a la contrebasse – P. Hellouin (núm. 103, 105,109)



Kontrabass-Bogen Technik-Klaus Trumpf

Escales i arpegis. Escales modals a dos octaves.

48


Concert de Brandemburg 3 ....................................................... J.S. Bach

Die Hochzeit des Figaro (Ouvertüre) ....................................... W. A. Mozart

Die Zauberflöte (Ouvertüre) ...................................................... W. A. Mozart

Symphony 2 (fragments)........................................................... L.van Beethoven

Othello (solo) ............................................................................ G. Verdi

OBRES

Concert en La Major per a contrabaix i orquestra ........D. Dragonetti

Sonata en Sol m ......................................................... Henry Eccles

Vals en miniature ....................................................... S. Kousevitzky

3.3 METODOLOGIA

La necessitat d'adaptació física de la pròpia constitució corporal a les peculiaritats dels

diferents instruments, fa que els estudis musicals hagin de ser iniciats a edats

primerenques.

La llarga trajectòria formativa conseqüent a la dificultat d'aquests estudis obliga a una

forçosa simultaneïtat dels mateixos amb els corresponents a l'ensenyament obligatori i

batxillerat; això fa aconsellable que els processos educatius de tots dos tipus

d'ensenyament segueixin els mateixos principis d'activitat constructiva com a factor decisiu

en la realització de l'aprenentatge, que, en últim terme, és construït pel propi alumne,

modificant i tornant a elaborar els seus esquemes de coneixement.

En un currículum obert, els mètodes d'ensenyament són en àmplia mesura responsabilitat

del professor, i no han de ser completament desenvolupats per l'autoritat educativa.

Únicament en la mesura en que certs principis pedagògics són essencials a la noció i

continguts del currículum que s'estableix, està justificat assenyalar-los.

Per això, amb la finalitat de regular la pràctica docent dels professors i per desenvolupar el

currículum establert, s'assenyalen els següents principis metodològics de caràcter general,

principis que són vàlids per a totes les especialitats instrumentals i assignatures que es

regulen en la present norma.

La interpretació musical, meta dels ensenyaments instrumentals, és, per definició, un fet

49

divers, profundament subjectiu, en el qual el resultat sonor és una unitat indissoluble entre

el missatge del creador contingut en l'obra i la personal manera de transmetre-ho de

l'intèrpret, que fa seu aquest missatge modulant-ho a través de la seva pròpia sensibilitat.

Com en tota tasca educativa, es el desenvolupament de la personalitat i la sensibilitat

pròpies de l'alumne la fi última que es persegueix aquí, de manera tant més acusada quant

que la música és, abans de res, vehicle d'expressió d'emocions i no de comunicació

conceptual, en el qual tot lo subjectiu ocupa, per tant, un lloc primordial.

Al llarg d'un procés d'aprenentatge d'aquesta índole, el professor ha de ser més que mai un

guia, un conseller, que té que poder donar solucions concretes als problemas, esforçar-se

a donar opcions i mai a imposar criteris. Ha de saber orientar i estimular la capacitat de

resposta de l'alumne davant el fet artístic.

En la construcció de la seva mai definitiva personalitat artística, l'alumne és protagonista

principal.

Una programació oberta, gens rígida, es fa imprescindible en matèries com aquesta; els

centres, i dins d'ells els professors, han d'establir programacions bastant flexibles ja que,

atenent a l'increment progressiu de la capacitat d'execució (al "increment" de la "tècnica")

sigui possible adaptar-les a les característiques i a les necessitats de cada alumne

individual, tractant de desenvolupar les seves possibilitats tant com de suplir les seves

manques.

En el que a la tècnica es refereix, és necessari concebre-la (i fer-la concebre a l'alumne) en

un sentit profund, com una veritable "tècnica de la interpretació" que depassa amb molt el

concepte de la pura mecànica de l'execució (que, no obstant això, és part integrant d'ella);

de fet, la tècnica, en el seu sentit més ampli, és la realització mateixa de l'obra artística i,

per tant, es fusiona, s'integra en ella i és, simultàniament, mitjà i fi.

El procés d'ensenyament ha d'estar presidit per la necessitat de garantir la funcionalitat

dels aprenentatges, assegurant que puguin ser utilitzats en les circumstàncies reals quan

l'alumne els necessiti.

Per aprenentatge funcional s'entén no només la possible aplicació pràctica del

coneixement adquirit, sinó també i sobretot, el fet que els continguts siguin necessaris i

50

útils per dur a terme altres aprenentatges i per enfrontar-se amb èxit a l'adquisició d'altres

continguts.

La complexa normativa per la qual la composició musical s'ha regit durant les diferents

èpoques i estils que seran objecte d'estudi durant aquesta etapa, i que constitueix la base

de les diferents tècniques compositives rigoroses que configuren tradicionalment aquests

estudis, haurà de ser enfocada segons criteris que condueixin tant a la fluïdesa en la seva

utilització com a una correcta valoració de la mateixa, que permeti a l'alumne jutjar amb la

perspectiva necessària el seu ús en la música pertanyent als diferents períodes històrics -

pel que seran de gran utilitat tant l'anàlisi com l'estudi estilístic pràctic, i no li suposin el llast

que un excés de rigor en el seu complet domini solia comportar.

Pel consecució d'això últim, serà imprescindible que el desenvolupament de la pròpia

personalitat creativa de l'alumne en etapes algo avançades, (l'aplicació del qual és ja

desitjable des de l'inici dels estudis musicals) no només no es vegi posposat per l'estudi de

les tècniques tradicionals, sinó potenciat per mitjà de la composició d'obres lliures de forma

paral·lela a la composició rigorosa tradicional.

Els projectes i programacions dels professors hauran de posar en relleu l'abast i

significació que té cadascuna de les especialitats instrumentals i assignatures en l'àmbit

professional, establint una major vinculació del centre amb el món del treball i considerant

aquest com a objecte d'ensenyament i aprenentatge, i com a recurs pedagògic de primer

ordre.

El caràcter obert i flexible de la proposta curricular confereix gran importància al treball

conjunt de l'equip docent.

El projecte curricular és un instrument lligat a l'àmbit de reflexió sobre la pràctica docent

que permet a l'equip de professors adecuar el currículum al context educatiu particular del

centre.

La informació que subministra l'avaluació ha de servir com a punt de referència per a

l'actuació pedagògica.

51

Per això, l'avaluació és un procés que ha de dur-se a terme de forma contínua i

personalitzada, en la mesura en què es refereix a l'alumne en el seu desenvolupament

peculiar, aportant-li informació sobre el que realment ha progressat respecte de les seves

possibilitats, sense comparacions amb suposades normes preestablertes de rendiment.

Els processos d'avaluació tenen per objecte tant els aprenentatges dels alumnes com els

processos mateixos d'ensenyament.

La informació que proporciona l'avaluació serveix perquè l'equip de professors disposi

d'informació rellevant amb la finalitat d'analitzar críticament la seva pròpia intervenció

educativa i prendre decisions sobre aquest tema.

Per això, la informació subministrada per l'avaluació contínua dels alumnes ha de

relacionar-se amb les intencions que es pretenen i amb el pla d'acció per dur-les a terme.

S'avalua, per tant, la programació del procés d'ensenyament i la intervenció del professor

com a organitzador d'aquests processos.

Cal concretar dins del projecte curricular les formes, instruments i situacions més

adequades per realitzar aquest tipus d'avaluació.

En ell, els equips docents, a més de contextualitzar els objectius generals i criteris

d'avaluació de grau, hauran d'especificar els objectius i criteris d'avaluació per a cadascun

dels cursos, incloent en aquests altres els aprenentatges relacionats amb el corresponent

projecte curricular.

És necessari que l'alumne participi en el procés a través de l'autoavaluació i la co-

evaluació, en una etapa en la qual es pretén impulsar l'autonomia de l'alumnat i la seva

implicació responsable, i en la qual l'elaboració de judicis i criteris personals sobre diferents

aspectes és una intenció educativa preferent.

3.4. AVALUACIÓ

L’avaluació dels ensenyaments professionals de música s’ha de dur a terme tenint en

compte els objectius educatius i els criteris d’avaluació establerts en el currículum.

52

L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes ha de ser contínua i integradora, malgrat que

sigui diferenciada segons les diferents assignatures del currículum.

L’avaluació ha de ser realitzada pel conjunt de professors de l’alumne coordinats pel

professor tutor, i els esmentats professors han d’actuar de manera integrada al llarg del

procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que resulten de l’esmentat procés.

Els professors han d’avaluar tant l’aprenentatge dels alumnes com els procediments

d’ensenyament.

L’avaluació i la qualificació de l’alumnat en convocatòria ordinària s’ha de fer durant el mes

de juny.

Quan l’alumnat cursi més d’una especialitat, s’ha de tenir en compte que les assignatures

comunes a les especialitats s’han d’avaluar d’acord amb les particularitats següents:

a) Si cursa més d’una especialitat simultàniament, només ha de cursar les assignatures

comunes a una d’aquestes. Les qualificacions que obtengui en aquestes assignatures són

vàlides per a totes les especialitats.

b) Si cursa més d’una especialitat successivament, la qualificació de l’assignatura

superada a la primera de les especialitats quan es va cursar i superar presencialment, s’ha

de traslladar al llibre de qualificacions de l’alumne a la pàgina Estudis previs

d’ensenyaments professionals en altres especialitats.

c) Si les assignatures superades a la primera de les especialitats no es varen cursar ja que

l’alumne va accedir mitjançant prova d’accés a un curs superior, han de figurar com a

convalidades a qualsevol de les especialitats, i no compten per al càlcul de la qualificació

final dels ensenyaments.

Quan l’alumnat hagi superat fins a segon curs complet dels ensenyaments professionals

d’alguna deles especialitats de tecla i vulgui cursar una altra especialitat que té

l’assignatura de Piano complementari, té convalidada aquesta assignatura de la nova

especialitat.

Les proves extraordinàries per a la recuperació de les assignatures que haguessin tingut

avaluació negativa en la convocatòria s’han de fer durant els primers deu dies de

setembre.

53

En les assignatures de Cor, Banda, Música de cambra i Orquestra, els centres han

d’establir les condicions necessàries per al desenvolupament de les proves extraordinàries.

Els resultats de l’avaluació final de les diferents assignatures que formen part del

currículum s’expressen mitjançant l’escala numèrica d’1 a 10 sense decimals, i es

consideren positives les qualificacions iguals o superiors a 5 i negatives les inferiors a 5.


1) Utilitzar l’esforç muscular, la respiració i relaxació adequats a les exigències de

l’execució instrumental. Amb aquest criteri es pretén avaluar el domini de la coordinació

motriu i l’equilibri entre els indispensables esforços musculars que requereix l’execució

instrumental i el grau de relaxació necessària per evitar tensions que condueixin a una

pèrdua de control en l’execució.

2) Demostrar el domini en l’execució d’estudis i obres sense deslligar els aspectes tècnics

dels musicals. Aquest criteri avalua la capacitat d’interrelacionar els coneixements tècnics i

teòrics necessaris per assolir una interpretació adequada.

3) Demostrar sensibilitat auditiva en l’afinació i en l’ús de les possibilitats sonores de

l’instrument. Mitjançant aquest criteri es pretén avaluar el coneixement de les

característiques i del funcionament mecànic de l’instrument i la utilització de les seves

possibilitats.

4) Demostrar capacitat per abordar individualment l’estudi de les obres de repertori.

Amb aquest criteri es pretén avaluar l’autonomia de l’alumnat i la seva competència per

emprendre l’estudi individualitzat i la resolució dels problemes que se li plantegin en

l’estudi.

5) Demostrar solvència en la lectura a primera vista i capacitat progressiva en la

improvisació sobre l’instrument. Aquest criteri avalua la competència progressiva que

adquireixi l’alumnat en la lectura a primera vista així com la seva desimboltura per abordar

la improvisació en l’instrument aplicant els coneixements adquirits.

54

6) Interpretar obres de les diferents èpoques i estils com a solista i en grup. Es tracta

d’avaluar el coneixement que l’alumnat posseeix del repertori del seu instrument i de les

seves obres més representatives, així com el grau de sensibilitat i imaginació per aplicar

els criteris estètics corresponents.

7) Interpretar de memòria obres del repertori solista d’acord amb els criteris de l’estil

corresponent. Mitjançant aquest criteri es valora el domini i la comprensió que l’alumnat té

de les obres, així com la capacitat de concentració sobre el seu resultat sonor.

8) Demostrar l’autonomia necessària per abordar la interpretació dins dels marges de

flexibilitat que permeti el text musical. Aquest criteri avalua el concepte personal estilístic i

la llibertat d’interpretació dins del respecte al text.

9) Mostrar una autonomia progressivament més gran en la resolució de problemes tècnics i

interpretatius. Amb aquest criteri es vol comprovar el desenvolupament que ha assolit

l’alumnat pel que fa als hàbits d’estudi i la capacitat d’autocrítica.

10) Presentar en públic un programa adequat al seu nivell demostrant capacitat

comunicativa i qualitat artística.


Treball diari a l’aula: Treball diari: 40% ---------- Seguiment

Actitud: 10%

Proves internes de tècnica i musicalitat: 30% ------ Registre escrit de prova

Audició trimestral: 20% --------------------------------- Registre escrit d’audició

Per a que un alumne/a hi puga ser avaluat deurà realitzar com a mínim una audició a lo llarg del curs.


• 11 de Desembre.

• 11 de Març.

• 8 de Juny.

3.4.4. PROMOCIÓ

55

Els alumnes/les alumnes han de promocionar de curs quan hagin superat la totalitat de les

assignatures de cada curs o quan tinguin avaluació negativa com a màxim en dues

assignatures.

En el supòsit d’assignatures pendents referides a la pràctica instrumental o vocal, la

recuperació s’ha de realitzar en la classe del curs següent. Per a la resta d’assignatures,

els centres han d’establir els criteris per recuperar-les en els seus projectes educatius. En

56

cap cas es pot qualificar l’assignatura motiu de promoció sense haver aprovat l’assignatura

pendent.

3.4.5. LÍMIT DE PERMANÈNCIA. PÈRDUA DEL DRET D’AVALUACIÓ. CANVI DE

PROFESSOR

El reflexat a la normativa detallada als primers apartats.

3.4.6. PROVA EXTRAORDINARIA

Els alumnes amb assignatures suspeses podran recuperar-les a les convocatòries de

extraordinàries. Deuran passar una prova (mínims exigibles) dissenyada i consensuada per

el professor de l’assignatura i el departament.

3.4.6.1. CONTINGUTS

Respecte al continguts de esta prova, seran els mateixos que els programats per a cada

curs, restant quantitat i concentrant en ella els principals objectius del curs en qüestió.

3.4.6.2. AVALUACIÓ

Els criteris d avaluació seràn els mateixos que els detallats en els apartats corresponents d

aquesta programació.

3.5. PROVES D’ACCÉS

3.5.1. NORMATIVA

Contemplada en l article 13 del Decret 36/2018, d’1 d’abril, pel qual s’estableix l’ordenació i

el currículum dels ensenyaments professionals de música regulats per la Llei orgànica


3.5.2. CONTINGUTS

Prova d accés a 1 Curs de E.P.

L’alumne ha de presentar tres obres del repertori de 4t dels Estudis Elementals de

Contrabaix. Les llistes d’obres són orientatives, si es vol presentar una altra obra de similar

nivell, es recomana consultar al Conservatori.

La interpretació d’una de les obres o estudis, serà obligatòriament de memòria.

El pianista acompanyant el proporcionarà l’aspirant.

L exercici consistirà en 4 apartats:

57

1. Interpretació de memòria d’una escala de dues octaves i del seu arpegi. S’interpretaran

els dos modes, Major i menor (escala natural, melódica i harmónica. A triar una per

l’alumne). El tribunal n’elegirà una entre les següents:

Mi Major i mi menor

Fa Major i fa menor

Sol Major i sol menor

2. Interpretació d’un estudi, sense acompanyament de piano, escollit entre els següents

propostes o de nivell similar.

Estudis (a triar) 45 / 46 / 50 ........................................ pàgs 17/ 18 (Giovanni Bottesini V.1)

Estudi Moderato 6/8....................................................pàg 30 (Mètode de Edouard Nanny)

Song 51 ...................................................................... pàg. 124 (Magic Bass)

3. Interpretació d’una obra o moviment d’una sonata/sonatina o concert, amb

acompanyament de piano, escollida de entre les següents propostes o de nivell similar:

Lied ................................................................................. H. Schlemüller (Magic Bass)

Young Frankenstein ........................................................ J. Morris (Magic Bass)

Bésame Mucho ............................................................... C. Velázquez (Magic Bass)

El Elefante ...................................................................... C. Saint - Saëns

Tri Giorni ......................................................................... G.B. Pergolese

4. Lectura a vista d’un fragment musical proposat pel tribunal i similar als models adjuntats.

Es disposarà d’un temps aproximat de cinc minuts per preparar la lectura.

Proves d accés als cursos 2, 3 i 4 de E.P.

Els continguts són els que s’indiquen a la programació de l’especialitat del curs anterior al

que s’opta. La prova consta de 4 apartats:

58

1. Interpretació d escales

2. Execució de estudis sense acompanyament de piano.

3. Interpretació d una obra amb acompanyament de piano.

4. Lectura a vista.

Proves d accés als cursos 5 i 6 de E.P.

Els continguts són els que s’indiquen a la programació de l’especialitat del curs anterior al

que s’opta. La prova consta de 4 apartats:

1. Execució d un estudi de dificultat sense acompanyament de piano.

2. Interpretació d un passatge orquestral sense acompanyament de piano.

3. Una obra a triar entre les programades.

4. Lectura a vista.

3.5.3 CRITERIS D’AVALUACIÓ

Per al primer curs:

Valoració de la producció del so.

Valoració de la precisió de la afinació.

Valoració de la postura corporal.

Valoració del gest (força, independència i relaxació als braços, i activitat i coordinació de

les dues mans).

Valoració del coneixement dels cops d’arc.

Valoració del coneixement de les posicions.

Valoració del coneixement i utilització de les possibilitats sonores del contrabaix.

Valoració de la sensibilitat artística.

Per a la resta de cursos:

Llegir textos a primera vista amb fluïdesa i comprensió.

Memoritzar i interpretar textos musicals utilitzant la mesura, afinació, articulació i frasseig

adequats al seu contingut.

Interpretar obres d’acord amb els criteris d’estil corresponents.

Valoració de la seguretat i control de situació en les interpretacions.

Demostració de l’execució dels aspectes musicals i tècnics a l’hora.

59

Valoració de la sensibilitat en l’ús de les possibilitats sonores del contrabaix.

3.5.4. MODELS

Primer Curs

Tonalitats: Sol Major, Mi menor, Fa Major, Re menor, Si bemoll Major, Sol menor, Re

Major, Si menor, Do Major, La menor, Mi bemoll Major, Do menor, La Major i Fa # menor.

Compassos: 2/4, 3/4, 4/4 i 6/8

Figures: Rodones, blanques, blanques amb puntet, negres, negres amb puntet, corxeres i

corxeres amb puntet.

Articulació: detaché, tenuto, staccato, martelé i notes lligades.

Dinàmica: Forte, piano, crescendo, diminuendo.

Segón Curs

60



Compassos: 2/4, 3/4, 4/4 i 6/8





Tercer Curs

61



Compassos: 2/4, 3/4, 4/4 i 6/8





Quart curs


Major, Reb Major, Si menor, Do Major, La menor, Mi bemoll Major, Do menor, La Major i Fa

# menor.

Compassos: 2/4, 3/4, 4/4 i 6/8

Figures: Rodones, blanques, blanques amb puntet, negres, negres amb puntet, corxeres,

corxeres amb puntet i semicorxeres.

Articulació: detaché, tenuto, staccato, spiccato, martelé i notes lligades.


62

Cinqué Curs


Major, Reb Major, Si menor, Do Major, La menor, Lab Major, Mi bemoll Major, Do menor,

La Major i Fa # menor.

Compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 3/8i 6/8



Articulació: detaché, tenuto, staccato, spiccato, martelé i notes lligades.


Sisé Curs


Major, Reb Major, Si menor, Do Major, La menor, Lab Major, Mi bemoll Major, Do menor,

La Major i Fa # menor.

Compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 3/8i 6/8



Articulació: detaché, tenuto, staccato, spiccato, martelé i notes lligades.Dinàmica: Forte,

piano, crescendo, i diminuendo.

63

Documents

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE CONTRABAIX...recollits a la partitura que, malgrat el seu enriquiment continuat al llarg dels segles, pateix – i patirà sempre– limitacions insalvables