PROGRAMACIÓ DE BIOLOGIA I GEOLOGIA€¦ · 7 2 Metodologia. Orientacions didàctiques Metodologia general i específica. Recursos didàctics i organitzatius La matèria de iologia

1

PROGRAMACIÓ DE BIOLOGIA I GEOLOGIA

IES SANT VICENT FERRER ALGEMESÍ

CURS 2016-2017

2

INDEX

Programació 1r ESO Biologia i Geologia ....................................... 3

Programació 3r ESO Biologia i Geologia ...................................... 118

Programació 4t ESO Biologia i Geologia .................................... 211

Programació 1r Batxillerat Biologia i Geologia ............................. 283

Programació 1r Batxillerat Anatomia Aplicada ........................... 371

Programació 2n Batxillerat Biologia Molecular ............................ 386

Programació 2n Batxillerat Geologia .......................................... 393

Activitats extraescolars .............................................................. 412

3

PROGRAMACIÓ 1r ESO

BIOLOGIA I GEOLOGIA

4

Índex 1. El currículum de Biologia i Geologia

Components

Elements transversals o Foment de la lectura. Comprensió lectora

o Expressió oral i escrita

o Comunicació audiovisual. TIC

o Educació cívica i constitucional

o Emprenedoria

2. Metodologia. Orientacions didàctiques

Metodologia general i específica. Recursos didàctics i organitzatius.

3. Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge

4. Mesures d’atenció a la diversitat (alumnat amb necessitat específica de suport

educatiu o amb necessitat de compensació educativa)

5. Procediments i instruments d’avaluació

Avaluació de l’alumnat

o Instruments d’avaluació

o Activitats de reforç i ampliació

Procediments, instruments d’avaluació i indicadors d’èxit del procés

d’ensenyament i de la programació didàctica

6. Objectius de l’etapa vinculats amb la matèria, continguts i competències.

7. Programació de les unitats didàctiques

Contenen:

Objectius de la unitat

Continguts, criteris d’avaluació, estàndards d’aprenentatge, indicadors i competències

Temporització

Mesures d’atenció a la diversitat

Rúbrica

5

1 El currículum de Biologia i Geologia

Components

El currículum d’aquesta matèria s’organitza en cinc nuclis: objectius d’etapa, metodologia

didàctica, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables. A tots

aquests se superposa l’enfocament competencial fixat en el desenvolupament de les

competències clau que es vinculen als criteris d’avaluació i als estàndards de la matèria.

CURRÍCULUM

Objectius d’etapa Assoliments que els estudiants han d’aconseguir en finalitzar cada etapa

educativa. No estan associats a un curs ni a una matèria concreta.

Metodologia

didàctica Conjunt d’estratègies, procediments i accions planificades pel professorat

per a possibilitar l’aprenentatge de l’alumnat i la consecució dels objectius.

Continguts Conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen

a la consecució dels objectius i a l’adquisició de competències.

Criteris d’avaluació Referents específics per a avaluar l’aprenentatge de l’alumnat. Descriuen

els coneixements i les competències que es volen valorar i que l’alumnat

ha d’adquirir i desenvolupar en cada matèria.

Estàndards

d’aprenentatge

Especificacions dels criteris d’avaluació que permeten definir els resultats

d’aprenentatge, i que concreten el que l’estudiant ha de saber,

comprendre i saber fer en cada matèria. Han de ser observables,

mesurables i avaluables, i permetre graduar el rendiment o resultat

aconseguit.

Competències Capacitats per a aplicar de manera integrada els continguts de cada

ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la realització

adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos.

Elements transversals

El desenvolupament de la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, i l’argumentació en públic,

així com l’educació cívica i constitucional, la comunicació audiovisual i les tecnologies de la

informació i la comunicació i l’emprenedoria, s’aborden d’una manera transversal al llarg de tot el

curs de Biologia i Geologia 1r ESO. La concreció d’aquest tractament es troba en la programació de

cada unitat didàctica. No obstant això, d’una manera general, establim les següents línies de treball:

Foment de la lectura. Comprensió lectora: es posarà a la disposició de l’alumnat una

selecció de textos sobre els quals es treballarà la comprensió mitjançant una bateria de

preguntes específica.

Expressió oral: els debats a l’aula, el treball per grups i la presentació oral de resultats de

les investigacions són, entre d’altres, moments a través dels quals els alumnes hauran

d’anar consolidant les seues destreses comunicatives.

6

Expressió escrita: l’elaboració de treballs de diversa índole (informes de resultats

d’investigacions, conclusions de les pràctiques de laboratori, anàlisi d’informació extreta

de pàgines web, etc.) permetrà que l’alumne construïsca el seu dossier d’aprenentatge

(portfolio) personal, a través del qual no només es podrà valorar el grau d’avanç de

l’aprenentatge de l’alumne, sinó la maduresa, la coherència, el rigor i la claredat de la

seua exposició.

Comunicació audiovisual i TIC: l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació

estarà present en tot moment, ja que la nostra metodologia didàctica incorpora un ús

exhaustiu d’aquests recursos, d’una manera molt activa. L’alumnat no només haurà de

fer ús de les TIC per a treballar determinats continguts (a través de vídeos, simulacions,

interactivitats…), sinó que haurà d’emprar-les per a comunicar als altres els seus

aprenentatges, mitjançant la realització de presentacions (individuals i en grup),

l’enregistrament d’àudios (per exemple, resums de conceptes essencials de les unitats),

etc.

Educació cívica i constitucional: el treball col·laboratiu, un dels pilars del nostre

enfocament metodològic, permet fomentar el respecte als altres, practicar la tolerància,

la cooperació i la solidaritat, així com la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i

homes. En aquest sentit, promourem el rebuig de la discriminació de les persones per

raó de sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social. D’altra

banda, serà igualment important la valoració crítica dels hàbits socials i el consum, així

com el foment de la cura dels éssers vius i el medi ambient, per a contribuir-ne a la

conservació i millora.

Emprenedoria: la societat actual demana persones que sàpien treballar en equip. Els

centres educatius impulsaran l’ús de metodologies que promoguen el treball en grup i

de tècniques cooperatives que fomenten el treball consensuat, la presa de decisions en

comú, la valoració i el respecte de les opinions dels altres. Així com l’autonomia de

criteri i l’autoconfiança.

7

2 Metodologia. Orientacions didàctiques

Metodologia general i específica. Recursos didàctics i organitzatius

La matèria de Biologia i Geologia en l’Educació Secundària Obligatòria contribuirà al

desenvolupament i adquisició de les competències i dels objectius generals d’etapa, per a

ajudar a comprendre el món físic, els éssers vius i les relacions entre els dos. Per a això,

partirem d’una planificació rigorosa, i el paper del docent serà d’orientador, promotor i

facilitador del desenvolupament competencial en l’alumnat mitjançant el plantejament de

tasques o situacions-problema de la vida quotidiana, amb un objectiu concret, en el qual

l’alumnat puga aplicar els diferents tipus de coneixements, destreses, actituds i valors adquirits,

i aconseguir així estimular i potenciar el seu interés per la ciència.

La metodologia que posarem en joc al llarg d’aquest curs s’assenta en els principis següents:

Motivació: s’ha d’atraure l’alumne mitjançant continguts, mètodes i propostes que

estimulen la seua curiositat i alimenten el seu interés per a aprendre.

Interacció omnidireccional a l’espai aula:

o professor-alumne: el docent establirà una “conversa” permanent amb l’alumne, i

aquest es veurà interpel·lat a establir connexions amb idees prèvies o amb altres

conceptes, i veurà facilitat el seu aprenentatge a través d’un diàleg viu i

enriquidor.

o alumne-alumne: el treball col·laboratiu, els debats i la interacció “entre iguals”

són font d’enriquiment i aprenentatge, i introdueixen una dinàmica a l’aula que

transcendeix unes metodologies passives que no desenvolupen les

competències.

o alumne amb si mateix: autointerrogant-se i reflexionant sobre el seu

aprenentatge, l’alumne és conscient del seu paper i l’adopta de manera activa.

Equilibri entre coneixements i procediments: el coneixement no s’aprén al marge del

seu ús, com tampoc s’adquireixen destreses en absència d’un coneixement de base

conceptual que permet donar sentit a l’acció que es du a terme. La nostra metodologia

combina el treball dels coneixements amb l’amplitud i el rigor necessaris, d’una banda,

amb aspectes bàsics per a una activitat científica com les pràctiques, les eines, la

investigació i l’elaboració i comunicació d’informes.

Aprenentatge actiu i col·laboratiu: l’adquisició i aplicació de coneixements en situacions

i contextos reals és una manera òptima de fomentar la participació i implicació de

l’alumnat en el seu aprenentatge. Una metodologia activa s’ha de basar en estructures

d’aprenentatge cooperatiu, de manera que, a través de la resolució conjunta de les

8

tasques, els membres del grup coneguen les estratègies utilitzades pels seus companys i

puguen aplicar-les a situacions similars.

Importància de la investigació: com a resposta a les noves necessitats educatives, on

adquireixen rellevància els projectes d’investigació, la nostra metodologia inclou una

tasca d’indagació o investigació per unitat didàctica.

Integració de les TIC en el procés d’ensenyament-aprenentatge: la nostra metodologia

incorpora l’entorn digital, ja que no podem obviar ni el component de motivació que

aporten les TIC a l’alumne ni el seu potencial didàctic. Així, hi incloem activitats

interactives com també treball basat en enllaços web, vídeos, animacions i simulacions.

Atenció a la diversitat: en la nostra metodologia, la clau és garantir l’avanç segur, l’èxit

pas a pas. Evitant llacunes conceptuals, competències insuficientment treballades i, en

definitiva, frustracions perquè cada alumne no aconseguisca, dins dels principis

d’atenció individualitzada i educació inclusiva, tot allò que és capaç d’assolir.

Recursos didàctics i organitzatius

Amb l’objectiu de posar en pràctica els principis metodològics en què creiem, hem seleccionat

un conjunt de materials didàctics que responen al nostre plantejament. Aquests materials són

els que componen el projecte INICIA de l’editorial Oxford per a Biologia i Geologia 1r ESO.

Llibre de l’alumne INICIA - DUAL

PRESENTACIÓ

Per a oferir una visió de conjunt de la unitat, cada apartat que la compon es presenta

mitjançant una imatge representativa i un text curiós que relaciona el contingut amb algun

aspecte de la vida quotidiana o aplicació real. A més, s’hi inclouen qüestions que susciten

l’interés i permeten una exploració inicial dels coneixements previs dels alumnes.

Com a apartat final, es proposa una tasca d’investigació l’objectiu de la qual és que es

desenvolupe a mesura que l’alumne avança al llarg de la unitat. Aquesta mateixa tasca es

presenta també en format digital en el component denominat Oxford investigació.

El codi QR que apareix sobre la imatge inicial dirigeix a un vídeo de durada breu que facilita

la introducció de la unitat d’una manera atractiva per a l’alumne.

DESENVOLUPAMENT

S’expliquen els continguts essencials i es proposen activitats graduades en tres nivells de

dificultat (baixa, mitjana, alta). Al principi de cada epígraf de primer ordre s’inclou un text

breu al marge que indica les idees bàsiques que l’alumne necessita recordar per a abordar

amb garanties el nou contingut. Finalment, també en el lateral, hi ha un resum breu dels

continguts tractats (Idees clares). Aquest plantejament té com a objectiu garantir l’avanç

segur i l’aprenentatge sense llacunes.

Les qüestions que s’intercalen en alguns moments del desenvolupament expositiu dels

continguts pretenen interpel·lar l’alumne, ajudar-lo a reflexionar sobre el que està aprenent

i de les relacions i aplicacions que aquests continguts tenen amb d’altres, dins de la mateixa

9

assignatura o fins i tot d’unes altres. Es tracta, en suma, d’afegir una dimensió competencial

al text expositiu.

ACTIVITATS FINALS

El desenvolupament de la unitat finalitza amb una àmplia selecció d’activitats agrupades

per continguts i graduades en tres nivells de dificultat. Se’n destaquen dues seccions:

Llig i comprén la ciència: l’objectiu és desenvolupar la comprensió lectora dels alumnes,

aplicada a textos expositius de caràcter científic divulgatiu.

Tècniques d’estudi: realització d’un resum personal (a partir de les Idees clares de cada

epígraf), un mapa conceptual de la unitat i un glossari científic.

LLIBRE DUAL

L’alumne disposa d’un llibre imprés i la versió electrònica, que inclou recursos perquè els

treballe, segons la planificació docent, juntament amb la unitat. Es pot treballar amb

connexió a internet i sense.

En les pàgines impreses s’ha inclòs una icona per a recordar a l’alumne la disponibilitat de la

versió electrònica del seu llibre DUAL, així com els recursos que incorpora: Oxford

investigació, fitxes de comprensió lectora, animacions, vídeos, pàgines web d’interés i totes

les activitats del llibre interactives.

Aquests recursos estan concebuts per a facilitar la dinàmica d’aula, per a atendre a la

diversitat, per a treballar les competències, per a completar, ampliar els continguts del curs

o aprofundir-hi i per a avaluar. A més, estan disponibles en diferents formats. Són els

següents:

Presentacions: esquemes de contingut per unitat.

Mapes conceptuals (un per unitat).

Oxford investigació: format digital (HTML). Les tasques (una per unitat) engloben

simulacions, interactivitats, cerques en internet i activitats de resposta tancada.

Animacions: format digital.

Fitxes de comprensió lectora (inclouen activitats per a la seua explotació didàctica):

documents imprimibles i format digital.

Pràctiques de laboratori (per a fer a l’aula o a casa): documents imprimibles.

Vídeos (inclouen activitats per a la seua explotació didàctica): documents imprimibles i

format digital.

Pàgines web (inclouen activitats per a la seua explotació didàctica): documents

imprimibles i format digital.

Activitats interactives (totes les dels epígrafs de contingut i les finals del llibre de

l’alumne) amb traça per a facilitar-ne el seguiment.

10

Adaptació curricular: cada unitat disposa d’una versió adaptada. Disponible com a

document imprimible.

Activitats de reforç per unitat: documents imprimibles i editables.

Activitats d’ampliació per unitat: documents imprimibles i editables.

Fitxes d’avaluació de competències (estímuls i activitats): documents imprimibles.

Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge

TÈCNIQUES DE TREBALL I EXPERIMENTACIÓ

En aquesta secció es proposen mètodes i procediments per a manejar instruments i

estudiar l’entorn i els fenòmens que hi tenen lloc. Aquestes tècniques tenen com a

finalitat posar en pràctica el que s’ha aprés en la unitat.

TASCA DE RECERCA

La unitat es tanca amb la tasca que s’ha plantejat a l’inici de la unitat. Ara, amb l’alumne

preparat després d’haver recorregut la unitat i assimilat els continguts necessaris,

aquesta secció final guia la manera en què s’ha de resoldre la tasca i explica la forma en

què s’han de presentar els resultats.

Aquesta mateixa tasca de tancament de la unitat es treballa també en format digital en

el component denominat Oxford investigació.

OXFORD INVESTIGACIÓ

Tasca en format digital per a promoure l’aprenentatge actiu a través de l’ús de les noves

tecnologies. Conté activitats, simulacions i vídeos que ajuden a comprendre millor els

continguts i la seua aplicabilitat. Aquesta tasca gira entorn de la tasca d’investigació que

es proposa en cada unitat.

11

3 Mesures d’atenció a la diversitat (alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb necessitat de compensació educativa)

Les mesures d’atenció a la diversitat tendiran a aconseguir els objectius i les competències

establides per a l’Educació Secundària Obligatòria i es regiran pels principis de qualitat, equitat i

igualtat d’oportunitats, normalització, integració i inclusió escolar, igualtat entre dones i homes,

no-discriminació, flexibilitat, accessibilitat i disseny universal i cooperació de la comunitat

educativa.

En la nostra programació incloem, per a cada unitat, un conjunt d’actuacions educatives

dirigides a donar resposta a les diferents capacitats, ritmes i estils d’aprenentatge, motivacions i

interessos de l’alumnat.

Amb independència de mesures com els agrupaments flexibles, els desdoblaments de grup, el

suport en grups ordinaris, l’organització de la matèria de manera flexible i/o l’adaptació

d’activitats, metodologia o temporalització, en cada unitat incorporem un tractament

sistemàtic de l’atenció de la diversitat mitjançant la integració de programes de reforç i

ampliació, així com d’adaptació curricular, a més d’altres mesures que permeten atendre les

diferències individuals. Concretament:

Adaptació curricular: cada unitat disposa d’una versió adaptada. L’aspecte és similar al

del llibre de l’alumne, perquè qui necessite aquest material no senta que utilitza una

cosa radicalment diferent que la resta dels seus iguals. El professor disposa d’aquesta

versió adaptada en format imprimible per a poder administrar-ne el lliurament en funció

dels criteris que considere adequats i de les necessitats identificades.

Activitats graduades: més enllà de les activitats específicament dissenyades amb

l’objectiu de reforçar o ampliar, totes les activitats del llibre de l’alumne (tant les

lligades a la consolidació immediata dels continguts com les activitats finals i les que

corresponen a les tècniques de treball i experimentació) estan graduades segons un

barem que disposa de tres nivells de dificultat (baixa, mitjana, alta). D’aquesta manera,

el professor podrà modular l’assignació d’activitats en funció de les característiques

individuals dels alumnes en el grup de classe.

Ajudes didàctiques: el llibre de l’alumne escollit (projecte INICIA de l’editorial Oxford)

disposa d’una sèrie de recursos que faciliten la inclusió de tots els alumnes: els

recordatoris de conceptes essencials abans d’abordar cada epígraf, el resum final

d’idees clares per epígraf, les qüestions intercalades en el desenvolupament del text

expositiu per a fer-lo més dinàmic i proper, i per a facilitar la reflexió i el descobriment,

etc.

12

Oxford investigació: aquest component digital del material didàctic permet una gran

flexibilitat a l’hora d’usar-lo. Com que se centra en continguts essencials, es pot utilitzar

com a alternativa al material didàctic tradicional perquè els alumnes amb menor

capacitat o interés es beneficien dels avantatges educatius de la tecnologia i

aconseguisquen els objectius d’aprenentatge mínims. Al mateix temps, aquesta

flexibilitat permet als alumnes més avantatjats aprofundir en les investigacions i

indagacions proposades, i anar més enllà del que planteja la unitat per a un alumne

mitjà.

Metodologia inclusiva: com s’ha explicat anteriorment, la nostra metodologia didàctica

té com un dels eixos principals l’objectiu de no deixar a ningú arrere. Això significa

introduir a l’aula una dinàmica en la qual l’alumne se senta còmode, compromés amb el

seu procés d’aprenentatge, motivat; no despenjat, desinteressat, alié. L’aprenentatge

per tasques, actiu i col·laboratiu pel qual apostem, així com la integració de les TIC,

exerceixen un paper clau a l’hora d’aconseguir-ho.

13

4 Procediments i instruments d’avaluació


Principis

La normativa vigent assenyala que l’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat

d’Educació Secundària Obligatòria serà contínua, formativa i integradora:

Contínua, per a garantir l’adquisició de les competències imprescindibles, amb

l’establiment de reforços en qualsevol moment del curs quan el progrés d’un alumne o

alumna no siga l’adequat.

Formativa, per a millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge durant un període o

curs de manera que el professorat puga adequar les estratègies d’ensenyament i les

activitats didàctiques amb la finalitat de millorar l’aprenentatge de cada alumne.

Integradora, per a la consecució dels objectius i competències corresponents, tenint en compte totes les assignatures, sense impedir la realització de l’avaluació de manera diferenciada: l’avaluació de cada assignatura es fa tenint en compte els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables de cadascuna.

A més, la LOMQE manifesta que es faran avaluacions externes de finalització d’etapa amb

caràcter formatiu i de diagnòstic, que seran homologables a les que es duen a terme en l’àmbit

internacional (especialment a les de l’OCDE) i centrades en el nivell d’adquisició de les

competències.

Aquestes competències es defineixen com a capacitats per a aplicar de manera integrada els

continguts propis de cada ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la

realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos.

Juntament amb les competències, s’estableixen altres elements del currículum fonamentals per

a l’avaluació. Es tracta dels següents:

Els criteris d’avaluació són el referent específic per a avaluar l’aprenentatge de

l’alumnat. Descriuen allò que es vol valorar i que l’alumnat ha d’aconseguir, tant en

coneixements com en competències; responen al que es pretén aconseguir en cada

assignatura.

Els estàndards són les especificacions dels criteris d’avaluació que permeten definir els

resultats d’aprenentatge, i que concreten el que l’estudiant ha de saber, comprendre i

saber fer en cada assignatura; han de ser observables, mesurables i avaluables, i

permetre graduar el rendiment o èxit aconseguit. El seu disseny ha de contribuir a

facilitar la construcció de proves estandarditzades i comparables.

14

Els referents per a la comprovació del grau d’adquisició de les competències i la consecució dels

objectius de l’etapa en les avaluacions contínua i final de la matèria seran els criteris

d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables.

Al llarg de cada curs escolar es faran, almenys, tres sessions d’avaluació dels aprenentatges de

l’alumnat, una per trimestre, sense comptar l’avaluació inicial. L’última sessió s’entendrà com la

d’avaluació final ordinària del curs.

En el context del procés d’avaluació contínua, quan el progrés d’un alumne no siga l’adequat, el

professorat adoptarà les oportunes mesures de reforç educatiu i, si cal, d’adaptació curricular

que considere oportunes per a ajudar-lo a superar les dificultats mostrades. Aquestes mesures

s’adoptaran en qualsevol moment del curs, tan bon punt es detecten les dificultats, i estaran

dirigides a garantir l’adquisició dels aprenentatges bàsics per a continuar el procés educatiu.

L’alumnat podrà fer al mes de setembre una prova extraordinària d’aquelles matèries que no

haja superat en l’avaluació final ordinària de juny.

Instruments d’avaluació

L’avaluació requereix emprar eines adequades als coneixements i competències, que tinguen

en compte situacions i contextos concrets que permeten als alumnes demostrar el seu domini i

aplicació, i l’administració de la qual resulte viable.

L’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat s’aborda, habitualment, a través de diferents

tècniques aplicables a l’aula. En avaluar competències, els mètodes d’avaluació que es mostren

més adequats són els que es basen en la valoració de la informació obtinguda de les respostes

de l’alumnat davant de situacions que requereixen l’aplicació de coneixements.

En el cas de determinades competències es requereix l’observació directa del resultat

d’aprenentatge de l’alumne, com ocorre en l’avaluació de certes habilitats manipulatives,

actituds (cap a la lectura, la resolució de problemes, etc.) o valors (perseverança, minuciositat,

etc.). I, en general, el grau en què un alumne ha desenvolupat les competències podria ser

determinat mitjançant procediments com la resolució de problemes, la realització de treballs i

d’activitats pràctiques, les simulacions o mitjançant l’elaboració de dossiers d’aprenentatge.

Juntament amb aquests instruments, utilitzem també proves administrades col·lectivament,

que constitueixen el procediment habitual de les avaluacions nacionals i internacionals que es

duen a terme sobre el rendiment de l’alumnat.

Per a posar en pràctica aquesta avaluació s’empren proves en les quals es combinen diferents

formats d’ítems:

Preguntes de resposta tancada, amb el format d’elecció múltiple, en les quals només

una opció és correcta i les restants es consideren errònies.

Preguntes de resposta semiconstruïda, que inclouen diverses preguntes de resposta

tancada dicotòmiques o sol·liciten a l’alumnat que complete frases o que relacione

diferents termes o elements.

15

Preguntes de resposta construïda que exigeixen el desenvolupament de procediments i

l’obtenció de resultats. Aquest tipus de qüestions preveu la necessitat d’obtenir un

resultat únic, encara que es podria expressar de diverses formes i descriure’s diferents

camins per a arribar a aquest resultat. Tant el procediment com el resultat han de ser

valorats, per a la qual cosa cal establir diferents nivells d’execució en la resposta en

funció del grau de desenvolupament competencial evidenciat.

Preguntes de resposta oberta que admeten respostes diverses, les quals, encara que

siguen correctes, poden diferir d’uns alumnes a altres.

EINES D’AVALUACIÓ

Proves de diagnòstic inicial de curs: una prova de nivell, que es farà dins de la primera

quinzena del curs, que permeta el diagnòstic de necessitats d’atenció individual.

Proves d’avaluació per unitat.

Activitats del llibre de l’alumne.

Activitats de comprensió lectora.

Pràctiques de laboratori.

Activitats per a treballar vídeos i pàgines web.

Tasques d’investigació.

Proves per competències.

Les rúbriques

Les rúbriques per unitat posen en relació els estàndards d’aprenentatge amb les eines

utilitzades per a avaluar-los, i despleguen un ventall de nivells de resultats

d’aprenentatge perquè els valore el professor. Es converteixen així en un instrument

eficaç per a dur a terme un procés ric i transparent, en el qual avaluador i avaluats

tinguen uns referents clars a l’hora de saber el que s’espera d’ells en el procés

d’ensenyament-aprenentatge.

Segons el moment del curs en què ens trobem o l’objectiu que perseguim, les eines d’avaluació

s’apliquen de la manera següent:

APLICACIÓ EINA OBSERVACIONS

Avaluació inicial o de

diagnòstic

Prova inicial de curs.

Activitats/preguntes a l’inici de cada unitat en el Llibre de l’alumne, per a l’exploració de coneixements previs.

Avaluació

d’estàndards


Activitats del Llibre de l’alumne.

Les activitats del llibre, els

instruments que formen

part del dossier

16

d’aprenentatge

Dossier d’aprenentatge:

o Fitxes de comprensió lectora (amb activitats) per unitat.

o Pràctiques de laboratori (amb activitats) per unitat.

o Vídeos (amb activitats) per unitat.

o Pàgines web (amb activitats) per unitat.

o Tasca d’investigació: una tasca per unitat.

Prova de competències per unitat.

d’aprenentatge de

l’alumne i les tasques

d’investigació disposen

de rúbrica d’avaluació i

estan associats als

estàndards

d’aprenentatge.

Avaluació del treball

cooperatiu

Tasca d’investigació: una tasca per unitat.

Tècniques de treball i experimentació.

Autoavaluació Activitats del Llibre de l’alumne digitalitzades, que permet l’autocorrecció automàtica de les activitats de resposta tancada.

Oxford investigació: inclou activitats d’autoavaluació.

Activitats de reforç i ampliació

Activitats de reforç: el professor disposa d’una bateria d’activitats de reforç per unitat

en format imprimible i editable per a poder administrar-ne el lliurament en funció dels

criteris que considere adequats i de les necessitats identificades. En el cas del reforç,

aquestes necessitats seran típicament les d’aquells alumnes amb més dificultats per a

seguir el ritme d’aprenentatge general de l’aula.

Activitats d’ampliació: el professor disposa d’una bateria d’activitats d’ampliació per

unitat en format imprimible i editable per a poder administrar-ne el lliurament en funció

dels criteris que considere adequats i de les necessitats identificades. En el cas de

l’ampliació, aquestes necessitats seran típicament les d’aquells alumnes les capacitats,

interessos o motivacions dels quals siguen majors que les del grup.

Procediments, instruments d’avaluació i indicadors d’èxit del procés d’ensenyament i de la programació

Desenvoluparem l’avaluació de l’ensenyament i els seus components d’acord amb estratègies que ens

permeten obtenir informació significativa i contínua per a formular judicis i prendre decisions que

afavorisquen la millora de qualitat de l’ensenyament.

Amb l’objectiu de garantir l’objectivitat de l’avaluació, seleccionarem procediments, tècniques i instruments

d’acord als següents requisits:

17

Varietat, de manera que permeten contrastar dades d’avaluació obtingudes per mitjà de diferents

instruments.

Concreció sobre el que es pretén, sense introduir variables que distorsionen les dades que s’obtinguen

amb la seua aplicació.

Flexibilitat i versatilitat, seran aplicables en diferents contextos i situacions.

Participació, el consens en tots aquests aspectes bàsics marcarà l’estratègia avaluadora de l’equip

docent.

Emprarem la triangulació per a obtenir informació del procés d’ensenyament mitjançant diversitat de fonts

(diferents persones, documents i materials), de mètodes (pluralitat d’instruments i tècniques), d’avaluadors

(atribuir a diferents persones el procés de recollida d’informació, per a reduir la subjectivitat), de temps

(varietat de moments), i d’espais. Per a això, utilitzarem les tècniques següents:

- Observació: directa (procés d’aprenentatge dels alumnes) i indirecta (anàlisi de contingut de la

programació didàctica).

- Entrevista: ens permetrà obtenir informació sobre l’opinió, les actituds, els problemes, les motivacions

etc. dels alumnes i de les seues famílies. L’ús adequat de l’entrevista exigeix sistematització: definició

dels objectius, la delimitació de la informació que es pensa obtenir i el registre de les dades essencials

que s’han obtingut.

- Qüestionaris: complementen la informació obtinguda a través de l’observació sistemàtica i

d’entrevistes periòdiques. Resulta d’utilitat l’avaluació que fan els alumnes sobre alguns elements de

la programació: quines iniciatives metodològiques els han agradat més, amb quina fórmula d’avaluació

se senten més còmodes, etc.

Les tècniques/procediments per a l’avaluació necessiten instruments específics que garantisquen la

sistematicitat i el rigor necessaris en el procés d’avaluació. Fan possible el registre de les dades de l’avaluació

contínua i sistemàtica i es converteixen, d’aquesta manera, en l’instrument precís i àgil que garanteix la

viabilitat dels principis de l’avaluació als quals hem al·ludit. Emprarem els següents:

- Llistes de control: en aquestes apareixerà si s’han aconseguit o no cadascun dels aspectes avaluats.

Són molt adequades per a valorar els processos d’ensenyament, en particular en l’avaluació d’aspectes

de planificació, materials…

- Escales d’estimació: les més utilitzades són les taules de doble entrada que recullen els aspectes que

s’avaluaran i una escala per a valorar la consecució de cadascun. Aquesta escala pot reflectir referents

qualitatius (sempre, freqüentment, de vegades, mai), o constituir una escala numèrica; etc. Són de

gran utilitat per a reflectir les competències professionals del professorat plasmades en indicadors per

a cada tipus de competència.

En l’avaluació dels processos d’ensenyament i de la nostra pràctica docent tindrem en compte l’estimació,

tant aspectes relacionats amb el mateix document de programació (adequació dels seus elements al context,

identificació de tots els elements…), com els relacionats amb la seua aplicació (activitats desenvolupades,

resposta als interessos dels alumnes, selecció de materials, referents de qualitat en recursos didàctics, etc.).

Per a guanyar en sistematicitat i rigor durem a terme el seguiment i valoració del nostre treball basant-nos en

els següents indicadors d’èxit:

Identifica en la programació objectius, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge adaptats a les característiques del grup d’alumnes als quals va dirigida la programació.

Descriu les mesures per a atendre tant els alumnes amb ritme més lent d’aprenentatge com els que presenten un ritme més ràpid.

18

Empra materials variats quant a suport (imprés, audiovisual, informàtic) i quant a tipus de text (continu, discontinu).

Empra materials “autèntics” per a afavorir el desenvolupament de les competències clau i la transferència dels aprenentatges de l’entorn escolar al sociofamiliar i professional.

Estimula tant el pensament lògic (vertical) com el pensament creatiu (lateral).

Fomenta, a través de la seua pròpia conducta i de les seues propostes d’experiències d’ensenyament-aprenentatge, l’educació en valors.

Afavoreix la participació activa de l’alumne, per a estimular la implicació en la construcció dels seus propis aprenentatges.

Enfronta l’alumne a la resolució de problemes complexos de la vida quotidiana que exigeixen aplicar de forma conjunta els coneixements adquirits.

Estableix vies de cooperació efectiva amb les famílies per al desenvolupament de l’educació en valors i en l’establiment de pautes de lectura, estudi i esforç a casa, condicions per a afavorir la iniciativa i autonomia personal.

Proposa activitats que estimulen les diferents fases del procés de construcció dels continguts (identificació de coneixements previs, presentació, desenvolupament, aprofundiment, síntesi).

Dóna resposta als diferents tipus d’interessos, necessitats i capacitats dels alumnes.

Orienta les activitats al desenvolupament de capacitats i competències, tenint en compte que els continguts no són l’eix exclusiu de les tasques de planificació, sinó un element més del procés.

Estimula la mateixa activitat constructiva de l’alumne, i supera l’èmfasi en l’activitat del professor i el seu protagonisme.

Així mateix, vetlarem per l’ajust i la qualitat de la nostra programació a través del seguiment dels indicadors

següents:

a) Reconeixement i respecte per les disposicions legals que determinen els seus principis i elements bàsics.

b) Adequació de la seqüència i distribució temporal de les unitats didàctiques i, en aquestes, dels objectius, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables.

c) Validesa dels perfils competencials i de la integració d’aquests amb els continguts de la matèria. d) Avaluació del tractament dels temes transversals. e) Pertinència de les mesures d’atenció a la diversitat i de les adaptacions curriculars aplicades. f) Valoració de les estratègies i instruments d’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat. g) Pertinència dels criteris de qualificació. h) Avaluació dels procediments, instruments d’avaluació i indicadors d’èxit del procés d’ensenyament. i) Idoneïtat dels materials i recursos didàctics utilitzats. j) Adequació de les activitats extraescolars i complementàries programades.

k) Detecció dels aspectes millorables i indicació dels ajustos que es faran en conseqüència.

L’avaluació del procés d’ensenyament tindrà un caràcter formatiu, orientat a facilitar la presa de decisions per

a introduir les modificacions oportunes que ens permeten la millora del procés de manera contínua.

Amb això pretenem una avaluació que contribuïsca a garantir la qualitat i l’eficàcia del procés educatiu. Tots

aquests èxits i dificultats trobats es recolliran en la Memòria final de curs, juntament amb les corresponents

Propostes de millora a fi que cada curs escolar, la pràctica docent augmente el seu nivell de qualitat.

19

5 Objectius de l’etapa vinculats amb la matèria,

continguts i competències

Objectius

El currículum de Biologia i Geologia en 1r ESO està emmarcat pel referent que suposen els

objectius generals de l’etapa, que s’han d’aconseguir com a resultat de les experiències

d’ensenyament-aprenentatge dissenyades amb aquesta finalitat. Els objectius vinculats a l’àrea

són els següents:

Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte

als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups,

exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats

entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a

l’exercici de la ciutadania democràtica.

Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a

condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a

mitjà de desenvolupament personal.

Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre

aquells. Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra

condició o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que impliquen

discriminació entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra

la dona.

Reforçar les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues

relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus,

els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de fonts d’informació per a, amb sentit

crític, adquirir nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les

tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en diferents

disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els

diversos camps del coneixement i de l’experiència.

Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit

crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre

decisions i assumir responsabilitats.

Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges

complexos.

20

Conéixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les

diferències, consolidar els hàbits d’higiene corporals i incorporar l’educació física i la

pràctica de l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social.

Conéixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar

críticament els hàbits socials, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient per a

contribuir a la seua conservació i millora.

La concreció d’aquests objectius s’orientarà a la consecució de les finalitats següents:

a. Adquirir els elements bàsics de la cultura, especialment en els aspectes humanístic, artístic,

científic i tecnològic.

b. Adaptar el currículum i els seus elements a les necessitats de cada alumne i alumna, de

manera que es proporcione una atenció personalitzada i un desenvolupament personal i

integral de tot l’alumnat, respectant els principis d’educació comuna i d’atenció a la diversitat

de l’alumnat propis de l’etapa.

c. Orientar l’alumnat i els seus representants legals, si és menor d’edat, sobre el progrés

acadèmic i la proposta d’itineraris educatius més adequats per a cada alumne o alumna.

d. Preparar l’alumnat per a la incorporació a estudis posteriors i per a la inserció laboral.

e. Desenvolupar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució pacífica

de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres.

f. Desenvolupar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de l’esforç,

la superació personal, la responsabilitat en la presa de decisions per part de l’alumnat, la

igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la violència de

gènere.

g. Consolidar en l’alumnat hàbits d’estudi i de treball.

h. Formar l’alumnat per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.

i. Desenvolupar metodologies didàctiques innovadores que incloguen l’aprenentatge

cooperatiu, els projectes interdisciplinaris, l’ús de les tecnologies de la informació i la

comunicació, així com la pràctica de l’educació inclusiva a l’aula.

j. Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació educativa i

en l’avaluació de la mateixa pràctica docent.

k. Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyament i l’aprenentatge basats en l’adquisició

de competències.

l. Emprar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars

d’ensenyament, valorar les possibilitats comunicatives de totes aquestes, i garantir l’ús

normal, la promoció i el coneixement del valencià.

Al seu torn, la nostra programació didàctica concreta els següents objectius específics per a la

matèria:

21

Conéixer, entendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de biologia i geologia

per a interpretar els fenòmens naturals.

Analitzar i valorar les repercussions dels desenvolupaments tecnològics i científics i les

seues aplicacions en la vida i en el medi ambient.

Conéixer i aplicar les etapes del mètode científic en la resolució de problemes.

Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i

escrit amb propietat, interpretar diagrames, gràfics, taules i expressions matemàtiques

elementals, i saber comunicar argumentacions i explicacions en l’àmbit de la ciència.

Obtenir informació sobre temes científics mitjançant l’ús de diferents fonts, incloses les

tecnologies de la informació i la comunicació, valorar-la i emprar-la per a fonamentar i

orientar treballs sobre temes científics.

Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar,

individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques.

Valorar la importància de la promoció de la salut personal i comunitària mitjançant

l’adquisició d’actituds i hàbits favorables.

Conéixer els principals riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb

l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat per a saber com encarar-

los.

Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements de les ciències de la naturalesa

per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions

entorn de problemes locals i globals als quals ens enfrontem.

Conéixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi

ambient, amb atenció particular als problemes als quals s’enfronta hui la humanitat i la

necessitat de cerca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a

avançar cap a un futur sostenible.

Reconéixer les aportacions de la ciència al pensament humà al llarg de la història, i

apreciar les revolucions científiques que han marcat l’evolució cultural de la humanitat i

les seues condicions de vida.

Reconéixer la diversitat natural com a part integrant del nostre patrimoni natural i

cultural, i valorar la importància que tenen el seu desenvolupament i conservació.

Continguts

L’assignatura de Biologia i Geologia ha de contribuir durant l’Educació Secundària Obligatòria al

fet que els alumnes adquirisquen uns coneixements i destreses bàsics que els permeten

adquirir una cultura científica. Així mateix, s’han d’identificar com a agents actius i reconéixer

que, de les seues actuacions i coneixements, dependrà el desenvolupament del seu entorn.

Durant aquesta etapa, es persegueix assentar els coneixements ja adquirits per a anar

construint, curs a curs, coneixements i destreses que els permeten ser ciutadans respectuosos

22

amb si mateixos, amb els altres i amb el medi, amb el material que utilitzen o que hi ha a la

seua disposició, responsables, capaços de tenir criteris propis i de no perdre l’interés que tenen

des del començament de la seua primerenca activitat escolar per no deixar d’aprendre.

Durant el primer cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO), l’eix vertebrador de la matèria

girarà entorn de l’estudi de tres àmbits: la Terra en l’univers i els canvis en el relleu; els éssers

vius i la seua diversitat, i es deté en l’ésser humà i la salut; i els ecosistemes i la conservació del

medi ambient. El principal objectiu és que els alumnes adquirisquen les capacitats i

competències que els permeten cuidar el seu cos tant en l’aspecte físic com mental, així com

valorar i tenir una actuació crítica davant de la informació i davant d’actituds socials que

puguen repercutir negativament en el seu desenvolupament físic, social i psicològic. Es pretén,

també, que entenguen i valoren la importància de preservar el medi ambient per les

repercussions que té sobre la seua salut. Així mateix, han d’aprendre a ser responsables de les

seues decisions diàries i les conseqüències que aquestes tenen en la seua salut i en l’entorn que

els envolta. Comprendre el valor que la investigació té en els avanços mèdics i en l’impacte de

la qualitat de vida de les persones.

En aquest primer cicle, el bloc Metodologia científica i projecte d’investigació és comú a primer

i a tercer d’ESO. Tenint en compte que la biologia i la geologia són disciplines de caràcter

científic, hem de tenir sempre aquests blocs com a marc de referència en el desenvolupament

del currículum. No es tracta, per tant, de blocs aïllats i independents dels altres, sinó que estan

implícits en cadascun d’aquests i són la base per a la seua concreció.

Juntament amb els coneixements que s’inclouen en el currículum de Biologia Geologia 1r ESO i

les estratègies del mètode científic, es treballaran igualment la comprensió lectora, l’expressió

oral i escrita, l’argumentació en públic, la comunicació audiovisual, l’educació cívica i

constitucional i l’emprenedoria. A més, els alumnes hauran de desenvolupar actituds que

propicien la reflexió i l’anàlisi sobre els grans avanços científics de l’actualitat, els seus

avantatges i les implicacions ètiques que en ocasions es plantegen. Finalment, també

coneixeran i utilitzaran les normes bàsiques de seguretat i ús del material de laboratori.

Dit això, la concreció curricular de l’àrea per al primer curs es compon de continguts, criteris

d’avaluació, competències i estàndards d’aprenentatge que s’organitzen i seqüencien en

unitats didàctiques, tal com es pot veure més endavant en aquest document.

Competències

Les competències han d’estar integrades en el currículum de Biologia i Geologia. Perquè

aquesta integració es produïsca de manera efectiva i l’adquisició d’aquestes siga eficaç, la

programació inclou el disseny d’activitats d’aprenentatge integrades que permeten a l’alumne

avançar cap als resultats definits.

Per la seua banda, els criteris d’avaluació serveixen de referència per a valorar el que l’alumnat

sap i sap fer. Aquests es desglossen en estàndards d’aprenentatge avaluables. Per a valorar el

desenvolupament competencial de l’alumnat, seran aquests estàndards d’aprenentatge

avaluables els que, quan es posen en relació amb les competències, permetran graduar el

rendiment o acompliment aconseguit en cadascuna, tal com reflecteix la programació de les

unitats didàctiques (més endavant en aquest document).

23

En la nostra societat, cada ciutadà i ciutadana requereix una àmplia gamma de competències

per a adaptar-se de manera flexible a un món que està canviant ràpidament i que mostra

múltiples interconnexions. L’educació i la formació possibiliten que l’alumnat adquirisca les

competències necessàries per a poder adaptar-se de manera flexible a aquests canvis. La

matèria de Biologia i Geologia contribuirà al desenvolupament de les competències del

currículum, necessàries per a la realització i desenvolupament personal i l’exercici d’una

ciutadania activa.

La competència en comunicació lingüística és un objectiu d’aprenentatge al llarg de la vida. La

matèria de Biologia i Geologia contribuirà al seu desenvolupament des de la realització de

tasques que impliquen la cerca, recopilació i processament d’informació per a exposar-la

posteriorment, utilitzant el vocabulari científic adquirit i combinant diferents modalitats de

comunicació. A més, implica una dinàmica de treball que fomenta l’ús del diàleg com a eina per

a la resolució de problemes.

La competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia són fonamentals

en la formació de les persones, per la implicació que tenen en la societat en la qual vivim. La

matèria de Biologia i Geologia ajudarà a adquir-les treballant no solament les quantitats

mitjançant càlculs, sinó també la capacitat de comprendre els resultats obtinguts, des del punt

de vista biològic quan s’utilitzen gràfics. Tota interpretació comporta un grau d’incertesa amb el

qual cal aprendre a treballar per a poder assumir les conseqüències de les pròpies decisions.

L’espai i la forma són abordats mitjançant la interpretació dels mapes topogràfics, mentre que

el rigor, el respecte i la veracitat de les dades són principis fonamentals en la realització

d’activitats d’investigació o experimentals del mètode científic.

La competència en ciència i tecnologia aproxima l’alumnat al món físic, contribueix al

desenvolupament d’un pensament científic i capacita les persones per a identificar, plantejar i

resoldre situacions de la vida anàlogament a com s’actua davant dels reptes i problemes propis

de les activitats científiques. A més de fomentar el respecte cap a les diverses formes de vida a

través de l’estudi dels sistemes biològics, la realització d’activitats d’investigació o

experimentals acostarà l’alumnat al mètode científic, per al qual l’ús correcte del llenguatge

científic serà un instrument bàsic en aquesta competència.

La competència digital implica l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació de

manera crítica i segura, i identifica els riscos potencials que hi ha en la xarxa. En aquesta

matèria es desenvolupen destreses relacionades amb la capacitat de diferenciar fonts fiables

d’informació, i així s’assumeix una actitud crítica i realista davant del món digital, el

processament de la informació i l’elaboració de documents científics mitjançant la realització

d’activitats experimentals i d’investigació. L’ús de diverses pàgines web permet a l’alumnat

diferenciar els formats utilitzats en el procés d’ensenyament-aprenentatge i conéixer les

principals aplicacions utilitzades per a l’elaboració de les tasques.

La competència per a aprendre a aprendre és fonamental per a l’aprenentatge al llarg de la

vida. El caràcter pràctic de la matèria permet, a través del treball experimental i de l’elaboració

de projectes d’investigació, suscitar la curiositat de l’alumnat per la ciència i aprendre a partir

dels errors, i ser conscients del que saben i del que no mitjançant un procés reflexiu. Per a això,

és important pensar abans d’actuar, treballant així les estratègies de planificació i avaluant el

nivell competencial inicial per a poder adquirir de manera coherent nous coneixements.

24

Aquesta competència es desenvolupa també mitjançant el treball cooperatiu per a fomentar un

procés reflexiu que permeta la detecció d’errors, com a mesura essencial en el procés

d’autoavaluació, i incrementar l’autoestima de l’alumne o l’alumna.

Les competències socials i cíviques impliquen utilitzar els coneixements apropiats per a

interpretar problemes socials, elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes

assertivament. La matèria de Biologia i Geologia treballa aquesta competència mitjançant la

valoració crítica de les activitats humanes en relació amb la resta d’éssers vius i amb l’entorn. A

més, en el desenvolupament de les sessions expositives de projectes d’investigació s’afavoreix

l’adquisició de valors com el respecte, la tolerància i l’empatia. Es fomentarà el treball

cooperatiu i la igualtat d’oportunitats, destacant el treball de grans científics i científiques. Els

mitjans de comunicació relacionats amb la ciència ens permeten treballar el pensament crític i

fomentar el debat, entés com a eina de diàleg.

La competència sentit d’iniciativa i esperit emprenedor fomenta en l’alumnat el pensament

crític i la creativitat a l’hora d’exposar treballs a classe. Com que aquesta matèria presenta un

bloc dedicat als projectes d’investigació, la cerca i selecció d’informació permet treballar les

capacitats de planificació, organització i decisió, alhora que l’assumpció de riscos i les seues

conseqüències, per la qual cosa suposen un entrenament per a la vida. Al seu torn, el treball

individual i en grup que implica l’elaboració de projectes enriqueix l’alumnat en valors com

l’autoestima, la capacitat de negociació i lideratge, per a adquirir així el sentit de la

responsabilitat.

La competència consciencia i expressions culturals permet apreciar l’entorn en què vivim,

coneixent el patrimoni natural i les seues relacions, l’explotació dels recursos naturals al llarg de

la història, les noves tendències en la seua gestió i els problemes als quals es veu sotmés, es pot

entendre la base de la cultura valenciana i l’alumnat va assumint la necessitat d’adquirir bons

hàbits mediambientals. Es valorarà la importància de les imatges com a eines fonamentals en el

treball científic, ja que són imprescindibles per a interpretar el medi i els fenòmens naturals des

d’una perspectiva científica.

25

6 Programació de les unitats didàctiques

Biologia i Geologia 1r ESO

La Terra en l’univers

Unitat 1. El mètode científic

Unitat 2. La Terra en l’univers

Unitat 3. La geosfera

Unitat 4. L’atmosfera

Unitat 5. La hidrosfera

La biodiversitat al planeta Terra

Unitat 1. Els éssers vius

Unitat 2. La classificació dels éssers vius: Microorganismes

Unitat 3. El regne de les plantes

Unitat 4. Els animals invertebrats

Unitat 5. Els animals vertebrats

El relleu terrestre i la seua evolució

Unitat 1. Els processos geològics interns

Unitat 2. Els grans escultors del relleu terrestre

Biodiversitat de la Comunitat Valenciana

26

UNITAT 1. EL MÈTODE CIENTÍFIC

Objectius

Conéixer en què consisteix el mètode científic i quins passos segueix.

Buscar, seleccionar i interpretar informació de caràcter científic per a dur a terme una recerca.

Distingir el treball de camp del treball al laboratori.

Treballar amb seguretat al laboratori.

Interpretar i presentar els resultats obtinguts en una recerca.

Fer una tasca de recerca.

Programació didàctica de la unitat

Continguts Criteris d’avaluació Estàndards

d’aprenentatge


(activitats del LA)

Competències clau

La ciència Ciència i

pseudociència.

1. Diferenciar la ciència de la pseudociència.

1.1. Diferencia la ciència de la pseudociència.

1, 2, 22, 23 CMCCT CSIEE

El mètode científic Característiques

bàsiques de la

metodologia

científica.

L’experimentació en

biologia i geologia.

2. Reconéixer les etapes del mètode científic.

2.1. Descriu les característiques de les diferents etapes del mètode científic.

3, 4, 24, 25 CMCCT CAA CSIEE

El treball científic

El treball de camp.

El treball al

laboratori.

Característiques

bàsiques de la

metodologia

científica.

L’experimentació

en biologia i

geologia.

3. Descriure les característiques del treball científic de camp o de laboratori.

3.1. Identifica els materials necessaris per a desenvolupar el treball de camp.

5, 26, 30, 31 CMCCT CAA CSIEE

3.2. Coneix i respecta les normes de seguretat al laboratori i el material que s’utilitzarà.

6, 27, 28, 29

27

El projecte de recerca Busca

d’informació. Experimentació i

interpretació dels resultats.

Elaboració i interpretació de gràfics.

Presentació dels resultats.

4. Buscar i seleccionar informació de manera contrastada procedent de diverses fonts com pàgines web, diccionaris i enciclopèdies, i organitzar aquesta informació citant-ne la procedència, registrar-la en paper de manera acurada o digitalment amb diversos procediments de síntesi o presentació de continguts com ara esquemes, mapes conceptuals, taules, fulls de càlcul, gràfics, etc., i utilitzar aquesta informació per a fonamentar les seues idees i opinions.

4.1. Busca, selecciona i interpreta la informació de caràcter científic a partir de diverses fonts.

7, 8, 9, 39

CMCCT CD

4.2. Interpreta els resultats obtinguts de manera precisa utilitzant diversos instruments.

10, 11, 12, 13, 14, 32, 36, 37, 38, Tècniques de treball i experimentació

4.3. Expressa amb precisió i coherència, tant verbalment com per escrit, les conclusions de les seues recerques.

15, 16, 17, 33, 34, 35, Tasca de recerca

Memòria d’un

projecte de recerca

Elaboració de

conclusions, redacció

d’informes i

comunicació dels

resultats.

Aplicació de les

pautes del treball

científic mitjançant

la planificació i

posada en pràctica

d’un projecte de

recerca en equip

sobre el medi

natural.

5. Diferenciar les parts en què es divideix una memòria d’un projecte de recerca.

5.1. Dissenya treballs breus de recerca.

19, 21

CMCCT CSIEE

5.2. Reconeix les diferents parts i la finalitat d’una memòria d’un projecte de recerca.

18, 20, 40, 41, 42

28

Tècniques de treball i recerca Tasca de recerca

El coneixement

científic com a

activitat humana en

contínua evolució i

revisió vinculada a

les característiques

de la societat a cada

moment històric.

Contribució de la

ciència a la millora

de la qualitat de vida

i a l’adquisició

d’actituds crítiques a

l’hora de prendre

decisions

fonamentades

davant dels

problemes de la

societat.

6. Justificar la

influència de la

ciència en les

activitats

humanes i en la

forma de pensar

de la societat en

diferents

èpoques,

demostrar

curiositat i

esperit crític cap

a les condicions

de vida dels

éssers humans,

així com respecte

a la diversitat

natural i cultural i

als problemes

ambientals, fer

les tasques

acadèmiques o

de la vida

quotidiana amb

rigor i prendre

decisions

fonamentades

davant

d’actuacions

relacionades amb

la ciència i la

tecnologia.

6. 1. Integra i aplica les

destreses pròpies del

mètode científic.

Tècniques de treball i recerca

CMCCT, CCL, CD, CAA, CSIEE

Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i

tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit

d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).

Els continguts destacats en gris no es recullen estrictament en el Decret de currículum per al primer curs per la qual cosa es consideren complementaris; el seu treball enriqueix la perspectiva científica de l’alumne i permetrà desenvolupar elements transversals i competències claus.

Temporalització

La unitat es desenvoluparà al llarg de 10 sessions:

Epígrafs Nre. de sessions

Motivació 1

1. La ciència ½

2. El mètode científic ½

3. El treball científic 1

4. El projecte de recerca 3

5. Memòria d’un projecte de recerca 1

29

Activitats finals 1

Tècnica de treball i experimentació 1

Avaluació 1

Atenció a la diversitat

Amb l’objectiu d’atendre els ritmes diferents d’aprenentatge de l’alumnat, es proposen diverses

activitats de reforç i d’ampliació, que es poden utilitzar com a alternativa o compliment a les que

figuren en el Llibre de l’alumne.

També s’hi inclou una sèrie de fitxes de treball que presenten una versió reduïda dels continguts i

diverses activitats relacionades, que poden servir com a adaptació curricular per als casos en què

calguera.

REFORÇ

Bateria d’activitats de reforç amb diferents tipologies.

AMPLIACIÓ

Bateria d’activitats d’ampliació amb diferents tipologies.

ADAPTACIÓ CURRICULAR

S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts següents:

1. La ciència.

2. El mètode científic.

3. El treball científic.

4. El projecte de recerca.

5. Memòria d’un projecte de recerca.

Programació de l’adaptació curricular

Contingut Criteris

d’avaluació Estàndards

d’aprenentatge Instruments d’avaluació

Competències clau

La ciència 1. Diferenciar la ciència de la pseudociència


Fitxa 1

CMCCT

El mètode científic

2. Reconéixer les etapes del mètode científic.


Fitxa 2 CMCCT CAA CSIEE

El treball científic 3. Descriure les característiques del treball científic de camp



30

o de laboratori. 3.2. Coneix i respecta les normes de seguretat al laboratori i el material a utilitzar.

El projecte de recerca

4. Buscar i

seleccionar

informació de

manera

contrastada

procedent de

diverses fonts

com a pàgines

web, diccionaris

i enciclopèdies, i

organitzar

aquesta

informació

citant-ne la

procedència,

registrant-la en

paper de manera

acurada o

digitalment amb

diversos

procediments de

síntesis o

presentació de

continguts com a

esquemes,

mapes

conceptuals,

taules, fulls de

càlcul, gràfics,

etc., utilitzant

aquesta

informació per a

fonamentar les

seues idees i

opinions.


Fitxa 4 CMCCT

La memòria d’un projecte de recerca Portada Índex Resum Introducció Metodologia Resultats Conclusió Bibliografia

5. Diferenciar les parts en què es divideix una memòria d’un projecte de recerca.


Fitxa 5 CMCCT

31

Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCCT);

Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); Sentit d’iniciativa i esperit

emprenedor (CSIEE); Consciència i expressions culturals (CCEC).

Els continguts destacats en gris no es recullen estrictament en el Decret de currículum per al primer curs per la qual cosa es consideren complementaris; el seu treball enriqueix la perspectiva científica de l’alumne i permetrà desenvolupar elements transversals i competències claus.

Rúbrica d’estàndards d’aprenentatge

Estàndard d’aprenentatge

avaluable

Instruments d’avaluació*

Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts


1, 2, 22, 23 Exposa amb claredat el procés, i identifica tots els elements importants.

Exposa el procés d’una manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants.

Exposa el procés amb errors, i identifica pocs dels elements importants.

Respon de manera totalment errònia o no respon.


3, 4, 24, 25 Explica amb claredat el procés, i identifica tots els elements importants.

Explica el procés d’una manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants.

Explica el procés amb errors, i identifica pocs dels elements importants.



5, 26, 30, 31 Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.

Explica els conceptes d’una manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.

Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.


3.2. Coneix i respecta les normes de seguretat al laboratori i el material que s’utilitzarà.


Explica els conceptes d’una manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que



32

tenen.


7, 8, 9, 39

Exposa el concepte amb claredat, i aporta bastants exemples vàlids.

Exposa el concepte d’una manera un poc incompleta, i aporta uns pocs exemples vàlids.

Explica el concepte amb errors, amb aportació escassa o nul·la d’exemples vàlids.


4.2. Interpreta els resultats obtinguts de manera precisa utilitzant diversos instruments.


Resol totes les activitats correctament.

Resol correctament la majoria de les activitats, amb errors en algunes.

Resol les activitats però té errors en bastants.


4.3. Expressa amb precisió i coherència, tant verbalment com per escrit, les conclusions de les recerques.

15, 16, 17, 33, 34, 35, , Tasca de recerca





5.1. Dissenya treballs breus de recerca.

19, 21

Explica de manera adequada els conceptes, i aporta bastants exemples vàlids.

Explica els conceptes de manera incompleta, encara que vàlida, i aporta pocs exemples vàlids.

Explica els conceptes amb errors, amb aportació escassa o nul·la d’exemples vàlids.



18, 20, 40, 41, 42


Exposa el concepte de manera incompleta, i aportant pocs exemples vàlids.



6. 1. Integra i

aplica les

destreses

pròpies del

mètode

científic.

Tècniques de treball i experimentació Tasca de recerca





*Els nombres corresponen a les activitats del Llibre de l’alumne.

Els continguts destacats en gris no els recull expressament el Decret de currículum per al primer curs, per la qual cosa es consideren complementaris; el treball d’aquests continguts enriqueix la perspectiva científica de l’alumne i permetrà desenvolupar elements transversals i competències claus.

33

UNITAT 2. LA TERRA EN L’UNIVERS

Objectius

Identificar les idees principals sobre l’origen de l’univers i reconéixer que les teories

científiques poden variar.

Fer càlculs senzills de les distàncies en l’univers.

Reconéixer els components de l’univers i del sistema solar.

Conéixer les característiques dels planetes i d’altres components del sistema solar.

Identificar els principals fenòmens relacionats amb els moviments i la posició dels astres, i

deduir-ne la importància per als éssers vius.

Interpretar gràfics i esquemes relacionats amb els moviments dels astres.



Contingut Criteris


d’aprenentatge


(activitats del LA)

Competències clau

L’univers L’origen de

l’univers. Principals models sobre el seu origen

La posició de la Terra en l’univers. Algunes explicacions històriques del problema de la posició de la Terra en l’univers.

Representació i interpretació de les diferents escales en l’univers.

Composició de l’univers: les galàxies

1. Comparar les idees principals sobre l’origen de l’univers i el sistema solar desenvolupades per la humanitat al llarg de la història, i identificar-ne les implicacions científiques i socials.

1.1. Identifica les idees principals sobre l’origen de l’univers.

1, 2, 40 CCL CMCCT CD CAA CSIEE

1.2. Exposa les concepcions que hi ha hagut sobre la posició de la Terra en l’univers.

10, 41, 42

1.3. Treballa amb les unitats de distàncies pròpies de l’univers.

3, 4, 5, 6, 11, 44

1.4. Diferencia les galàxies de les nebuloses.

7, 8, 9

La nostra galàxia La Via Làctia

2. Identificar la Via Làctia i els seus

2.1. Distingeix les zones de la Via Làctia.

12, 13

CMCCT CD

34

El cel nocturn: les constel·lacions

Les estreles

components. 2.2. Reconeix les estreles per les característiques o la posició.

14, 15, 43, 45,46, 47 CSIEE

El sistema solar El Sol Composició del

sistema solar Moviments

dels planetes

3. Descriure

l’estructura i les

característiques

dels components

del sistema solar.

3.1. Reconeix els components del sistema solar descrivint les característiques generals.

48, 49

CCL CMCCT CD

4. Diferenciar els moviments que fan els planetes del sistema solar.

4.1. Descriu i diferencia els moviments de translació i de rotació.

16, 17, 18 CMCCT

Els planetes del sistema solar Planetes

interiors Planetes

exteriors

5. Relacionar comparativament la posició d’un planeta en el sistema solar amb les seues característiques.

5.1. Reconeix els planetes del sistema solar a partir de les característiques que presenten.

19, 20, 21, 44, 50, 51, 52

CMCCT CD CAA CSIEE

Els moviments de

la Terra

El planeta

Terra.

Característiqu

es. Els

moviments

de la Terra i

les seues

conseqüèncie

s (estacions,

dia i nit, fases

de la Lluna,

eclipsis,

marees).

Importància

dels

moviments

terrestres per

als éssers vius

6. Establir els moviments de la Terra i relacionar-los amb la importància per als éssers vius.

6.1. Reconeix les conseqüències dels moviments de la Terra i les adaptacions que hi fan els éssers vius.

22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 53, 54, 55, 56, Tècniques de treball i experimentació, Tasca de recerca

CMCCT CD CSIEE

El sistema Sol - Terra - Lluna Les fases de la

Lluna Els eclipsis Les marees Mètodes

7. Diferenciar els moviments de la Terra i la Lluna i interpretar els fenòmens astronòmics observables

7.1. Categoritza els fenòmens principals relacionats amb el moviment i la posició dels astres.

36, 37, 38, 39, 57, 59, 60, 61, 62

CMCCT CD CAA

7.2. Interpreta correctament en gràfics i

34, 35, 58, 63

35

d’observació del firmament i utilització de tècniques d’orientació. Interpretació de fenòmens relacionats amb el moviment de la Terra i de la Lluna.

diàriament (les fases lunars, els eclipsis i les marees).

esquemes, fenòmens relacionats amb el moviment i amb la posició dels astres.

Tècniques de

treball i de

recerca

Tasca de recerca

8. Buscar i

seleccionar

informació de

manera

contrastada

procedent de

diverses fonts com

pàgines web,

diccionaris i

enciclopèdies, i

organitzar aquesta

informació citant-

ne la procedència,

registrar-la en

paper de manera

acurada o

digitalment amb

diversos

procediments de

síntesi o

presentació de

continguts com ara

esquemes, mapes

conceptuals,

taules, fulls de

càlcul, gràfics, etc.,

i utilitzar aquesta

informació per a

fonamentar les

seues idees i

opinions.

8.1. Busca, selecciona i interpreta la informació de caràcter científic a partir de la utilització de diverses fonts.

Tècniques de treball i de recerca

CCL

CMCCT

CD

CAA

CSIEE

8.2. Transmet la informació seleccionada de manera precisa utilitzant diversos suports.

Llibre de l’alumne (LA);Comunicació lingüística (CCL); Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i



36

Temporalització



Motivació 1

1. L’univers 2

2. La nostra galàxia 1

3. El sistema solar 1

4. Els planetes del sistema solar 1

5. Els moviments de la Terra 2

6. El sistema Sol-Terra-Lluna 1

Activitats finals 1


Avaluació 1


Amb l’objectiu d’atendre els ritmes diferents d’aprenentatge de l’alumnat, es proposen diverses activitats de reforç i d’ampliació, que es poden utilitzar com a alternativa o complement a les que figuren en el Llibre de l’alumne.

S’hi inclou també una sèrie de fitxes de treball que recullen una versió reduïda dels continguts i


calguera.

REFORÇ


AMPLIACIÓ




1. L’univers.

2. Composició de l’univers.

3. El sistema solar.

4. Els planetes del sistema solar.

5. Els moviments de la Terra.

6. Importància dels moviments terrestres per a la vida.

7. Les fases de la Lluna.

8. Eclipsis i marees.


Contingut Criteris



Competències clau

37

L’univers 1.1. Exposa les concepcions que hi ha hagut sobre la posició de la Terra en l’univers.

Fitxa 1 CMCCT CCL


Fitxa 2

El sistema solar 2. Exposar l’organització del sistema solar.

2.1. Reconeix els components del sistema solar i en descriu les característiques generals.

Fitxa 3 CMCCT CAA

Els planetes del sistema solar

3. Relacionar comparativament la posició d’un planeta en el sistema solar amb les seues característiques.



Els moviments de la Terra

4. Establir els moviments de la Terra i relacionar-los amb la importància per als éssers vius.


Fitxa 5 Fitxa 6

CMCCT

Importància

dels moviments

terrestres per a

la vida.

Les fases de la

Lluna.

Eclipsis i

marees.

5. Diferenciar els moviments de la Terra i la Lluna i interpretar l’existència de fenòmens astronòmics observables diàriament (les fases lunars, els eclipsis i les marees).

5.1. Categoritza els fenòmens principals relacionats amb el moviment i la posició dels astres.

Fitxa 7

CMCCT CAA CSIEE 5.2. Interpreta

correctament en gràfics i esquemes, fenòmens relacionats amb el moviment i la posició dels astres.

Fitxa 8






avaluable


Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Identifica les idees principals sobre l’origen de l’univers.

1, 2, 40

Exposa amb claredat el procés i identifica tots els elements importants.

Exposa el procés de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants.

Exposa el procés amb errors i identifica pocs dels elements importants.


1.2. Exposa les concepcions que ni ha hagut

10, 41, 42

Identifica les concepcions prèvies sense

Identifica les concepcions prèvies amb pocs

Identifica les concepcions prèvies amb

Respon de manera totalment

38

sobre la posició de la Terra en l’univers.

errors. errors. molts errors. errònia o no respon.

1.3. Treballa amb les unitats de distàncies pròpies de l’univers.

3, 4, 5, 6, 11, 44

Resol les activitats sense cometre errors.

Resol les activitats cometent pocs errors.

Resol les activitats cometent molts errors.



7, 8, 9 Identifica els elements importants i distingeix ambdós conceptes adequadament.

Identifica molts dels elements importants i distingeix els dos conceptes amb pocs errors.

Identifica pocs dels elements importants i distingeix els dos conceptes amb molts errors.


2.1. Distingeix les zones de la Via Làctia.

12, 13

Explica amb claredat el procés i identifica tots els elements importants.

Explica el procés de manera una poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants.

Explica el procés amb errors i identifica pocs dels elements importants.


2.2. Reconeix les estreles per les característiques o la posició.

14, 15, 43, 45,46, 47

Identifica els elements importants i resol les activitats correctament.

Identifica molts dels elements importants i resol les activitats amb pocs errors.

Identifica pocs dels elements importants i resol les activitats amb molts errors.

Respon de manera totalment errònia o no respon

3.1. Reconeix els components del sistema solar descrivint les característiques generals que presenten.

48, 49

Identifica els components sense cometre errors.

Identifica els components cometent pocs errors.

Identifica els components cometent molts errors.


4.1. Descriu i diferencia els moviments de translació i rotació.

16, 17, 18 Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.

Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.




19, 20, 21, 44, 50, 51, 52

Identifica els planetes sense errors.

Identifica els planetes cometent alguns errors.

Identifica els planetes cometent molts errors.



22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 53, 54, 55, 56, Tècniques de treball i experimentació, Tasca de recerca

Identifica de manera adequada totes les conseqüències i adaptacions.

Identifica prou conseqüències i adaptacions.

Identifica poques conseqüències i adaptacions.


39

7.1. Categoritza els fenòmens principals relacionats amb el moviment i amb la posició dels astres.

36, 37, 38, 39, 57, 59, 60, 61, 62

Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.




7.2. Interpreta correctament en gràfics i esquemes, fenòmens relacionats amb el moviment i amb la posició dels astres.

34, 35, 58, 63 Resol totes les activitats correctament.

Resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.



8.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica a partir de diverses fonts.

Tasca de recerca

Identifica la informació adequada.

Identifica la informació amb alguns errors.

Identifica la informació amb molts errors.

Respon erròniament o no respon.

8.2. Transmet la informació seleccionada de manera precisa utilitzant diversos suports.






40

UNITAT 3. LA GEOSFERA

Objectius

Conéixer l’origen de la Terra.

Diferenciar les capes de la Terra i descriure les característiques dels materials que les formen.

Identificar minerals i conéixer-ne les propietats.

Identificar i classificar roques.

Valorar la importància dels minerals i les roques per a l’ésser humà i de la gestió sostenible

d’aquests recursos.



Contingut Criteris


d’aprenentatge

Instruments d’avaluació (activitats

del LA)

Competències clau

La Terra: origen i composició L’origen de la

Terra Estudi de

l’interior de la Terra

Les capes de la geosfera

Estructura i composició de l’escorça, el mantell i el nucli.

1. Conéixer l’origen de la Terra.

1.1. Descriu el procés de formació de la Terra.

1, 42 CCL CMCCT

2. Relacionar la distribució en capes de la Terra amb el seu procés de formació.

2.1. Relaciona la distribució en capes de la Terra amb el seu procés de formació.

3, 44

CMCCT CAA

3. Analitzar l’estructura i composició de les capes de la Terra i les seues característiques.

3.1. Descriu les característiques generals dels materials més freqüents en les zones externes del planeta i en justifica la distribució en capes en funció de la densitat.

2, 40, 41, 42, 43

CCL CMCCT CAA

3.2. Descriu les característiques generals de l’escorça, el mantell i el nucli terrestre i els materials que els componen, relacionant aquestes característiques amb la ubicació que tenen.

40, 41

Els minerals: propietats, característiques i aplicacions Propietats

4. Entendre el concepte de mineral i aplicar-lo per a reconéixer si determinades

4.1. Entén el concepte de mineral.

4, 5, 9

CCL CMCCT CSIEE 4.2. Aplica el concepte

de mineral per a reconéixer si una

6, 7, 8, 10, 47

41

dels minerals.

Importància dels minerals.

Gestió sostenible dels recursos minerals.

Identificació de les propietats dels minerals.

substàncies són o no minerals.

substància és o no un mineral

5. Descriure els minerals segons les propietats que presenten.

5.1. Identifica minerals utilitzant criteris que permeten diferenciar-los.

11, 12, 13, 14, 45, 46, 49, 50, 51, 52

CCL CMCCT CD CSIEE

6. Descriure algunes de les aplicacions més freqüents dels minerals.

6.1. Descriu algunes de les aplicacions més freqüents dels minerals en l’àmbit de la vida quotidiana.

15, 16, 48

CMCCT CD CSIEE

Les roques: propietats, característiques i aplicacions Roques

ígnies o magmàtiques.

Roques sedimentàries.

Roques metamòrfiques.

El cicle de les roques.

Observació de les característiques de les roques.

Identificació de les propietats de les roques.

7. Conéixer el concepte i la classificació de les roques.

7.1. Coneix el concepte de roca.

17, 18, , 31, 54 CCL CMCCT

7.2. Reconeix els tres tipus de roques segons l’origen i coneix les característiques principals de cada tipus.

22, 23, 27, 28,32, 33, 55, 56, 58

8. Distingir les roques segons l’origen.

8.1. Identifica roques utilitzant criteris que permeten diferenciar-les.

19, 20, 21, 24, 25, 26, 29, 30, 53, 57, 59, Tècniques de treball i experimentació

CMCCT CSIEE

Utilitat de les roques

9. Descriure les aplicacions més freqüents de les roques en l’àmbit de la vida quotidiana.

9.1. Descriu algunes de les aplicacions més freqüents de les roques en l’àmbit de la vida quotidiana.

34, 35, 36, 60, 61, 62, 63, 64

CMCCT CD CAA

Extracció de minerals i roques

10. Valorar la importància de l’ús responsable i la gestió sostenible en l’extracció i ús de minerals i roques.

10.1. Reconeix la importància de l’ús responsable i la gestió sostenible dels recursos minerals.

37, 38, 39. 65, 66, 67, 68, Tasca de recerca

CCL CMCCT CD

Tècniques de

treball i recerca

Tasca de recerca

11. Participar en intercanvis comunicatius (debats, entrevistes,

11.1. Expressa amb precisió i coherència tant verbalment com per escrit les conclusions de les seues


CCL, CAA, CD, CSIEE, CCEC

42

col·loquis i converses) de l’àmbit personal, acadèmic o social aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva de forma col·laborativa compartint informació i continguts digitals, utilitzant eines TIC i entorns virtuals d’aprenentatge, i comportar-se correctament en aquesta comunicació per a ciberassetjament escolar.

recerques.




Temporalització



Motivació 1

1. La Terra: origen i composició 1

2. Els minerals 2

3. Les roques 3

4. Utilitat de les roques ½

5. Extracció de minerals i roques ½

Activitats finals 1


Tasca de recerca 1

Avaluació 1

43



S’hi inclou també una sèrie de fitxes de treball que recullen una versió reduïda dels continguts i


calguera.

REFORÇ


AMPLIACIÓ




1. Les capes de la geosfera.

2. Els minerals.

3. Propietats dels minerals.

4. Classificació de les roques.

5. Tipus de roques.

6. El cicle de les roques.

7. Utilitat de les roques.

8. Extracció de minerals i roques.


Contingut Criteris d’avaluació Estàndards


Competències clau

Les capes de la geosfera

1. Analitzar

l’estructura i

composició de les

capes de la Terra i

de les

característiques

que presenten.

1.1. Descriu les

característiques generals

de l’escorça, el mantell i el

nucli terrestre i els

materials que els

componen, relacionant

aquestes característiques

amb la ubicació que tenen.

Fitxa 1 CCL CMCCT CAA CSIEE

Els minerals

Propietats dels minerals.

2. Entendre el concepte de mineral i aplicar-lo per a reconéixer si unes substàncies determinades són o no minerals.

2.1. Explica el concepte de mineral.

Fitxa 2 CMCCT CAA

2.2. Aplica el concepte de mineral per a reconéixer si una substància és o no un mineral.

44

3. Descriure els minerals segons les propietats que presenten.


Fitxa 3 CCL CMCCT CSIEE

Les roques

Classificació de les roques.

Tipus de roques.

El cicle de les roques.

4. Conéixer el concepte i la classificació de les roques.

4.1. Reconeix els tres tipus

de roques segons l’origen i

coneix les característiques

principals de cada tipus.

Fitxa 4 Fitxa 6

CMCCT CD CMCCT CAA

5. Distingir les roques segons l’origen.

5.1. Identifica roques utilitzant criteris que permeten diferenciar-les.


Utilitat de les roques

6. Descriure les aplicacions més freqüents de les roques en l’àmbit de la vida quotidiana.

6.1. Descriu algunes de les aplicacions més freqüents de les roques en l’àmbit de la vida quotidiana.

Fitxa 7 CMCCT CSIEE

Extracció de minerals i roques

7. Valorar la importància de l’ús responsable i de la gestió sostenible en l’extracció i en l’ús de minerals i roques.

7.1. Reconeix la importància de l’ús responsable i la gestió sostenible dels recursos minerals.







avaluable


Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Descriu el procés de formació de la Terra.

1, 42 Exposa el procés amb claredat i identifica tots els elements importants.




2.1. Relaciona la distribució en capes de la Terra amb el seu procés de formació.

3, 44

Explica el procés amb claredat i identifica tots els elements importants.

Explica el procés de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants.

Explica el procés amb errors i identifica pocs dels elements importants.


45

3.1. Descriu les característiques generals dels materials més freqüents en les zones externes del planeta i en justifica la distribució en capes en funció de la densitat.

2, 40, 41, 42, 43

Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.




3.2. Descriu les característiques generals de l’escorça, el mantell i el nucli terrestre i els materials que els componen, relacionant aquestes característiques amb la ubicació que tenen.

40, 41 Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.




4.1. Entén el concepte de mineral.

4, 5, 9


Exposa el concepte de manera un poc incompleta, i aporta uns pocs exemples vàlids.



4.2. Aplica el concepte de mineral per a reconéixer si una substància és o no un mineral.

6, 7, 8, 10, 47 Resol totes les activitats correctament.





11, 12, 13, 14, 45, 46, 49, 50, 51, 52





6.1. Descriu algunes de les aplicacions més freqüents dels minerals en l’àmbit de la vida quotidiana.

15, 16, 48

Explica de manera adequada els conceptes i posa bastants exemples vàlids.

Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i n’aporta uns pocs exemples vàlids.



7.1. Coneix el 17, 18, 31, 54 Exposa el Exposa el Explica el Respon de

46

concepte de roca.

concepte amb claredat, i aporta bastants exemples vàlids.

concepte de manera una mica incompleta, i aporta uns pocs exemples vàlids.

concepte amb errors, amb aportació escassa o nul·la d’exemples vàlids.

manera totalment errònia o no respon.

7.2. Reconeix els tres tipus de roques segons el seu origen i coneix les característiques principals de cada tipus.

22, 23, 27, 28,32, 33, 55, 56, 58, Tècniques de treball i experimentació





8.1. Identifica

roques

utilitzant

criteris que

permeten

diferenciar-les.

19, 20, 21, 24, 25, 26, 29, 30, 53, 57, 59, Tècniques de treball i experimentació





9.1. Descriu

algunes de les

aplicacions més

freqüents de

les roques en

l’àmbit de la

vida

quotidiana.

34, 35, 36, 60, 61, 62, 63, 64





10.1. Reconeix

la importància

de l’ús

responsable i la

gestió

sostenible dels

recursos

minerals.

37, 38, 39. 65, 66, 67, 68, Tasca de recerca





11.1. Expressa

amb precisió i

coherència tant

verbalment

com per escrit

les conclusions

de les seues

recerques.

Tècniques de treball i experimentació

Tasca de recerca

Expressa amb precisió i coherència tant verbalment com per escrit les conclusions de les seues recerques adequadament.

Expressa amb precisió i coherència tant verbalment com per escrit les conclusions de les seues recerques amb alguns errors.

Expressa amb precisió i coherència tant verbalment com per escrit les conclusions de les seues recerques de manera poc adequada.

No expressa amb precisió i coherència tant verbalment com per escrit les conclusions de les seues recerques.


47

UNITAT 4. L’ATMOSFERA

Objectius

Reconéixer les característiques de l’estat gasós.

Diferenciar entre l’atmosfera primitiva i l’actual.

Conéixer l’estructura i la composició de l’atmosfera.

Valorar la importància de l’atmosfera per als éssers vius.

Identificar l’origen dels principals contaminants atmosfèrics i els problemes que generen.




d’aprenentatge


(activitats del LA)

Competències clau

Composició i estructura de l’atmosfera L’estat gasós Origen de

l’atmosfera. Composició de

l’atmosfera. Estructura de

l’atmosfera.

1. Descriure les característiques i composició de l’atmosfera

1.1. Analitza l’evolució de l’atmosfera terrestre.

1, 2, 3, 4, 35, 39

CCL CMCCT CAA CSIEE

1.2. Reconeix les característiques i composició de l’atmosfera.

5, 6, 7, 8, 36, 38, 40, 41, 42

1.3. Descriu les característiques de les capes de l’atmosfera.

9, 10, 11, 37, 43, 44

Importància de l’atmosfera per als éssers vius Gasos

atmosfèrics i vida.

Fenòmens atmosfèrics. produïts pel vapor d’aigua.

2. Reconéixer la importància de l’atmosfera per als éssers vius.

2.1. Detalla la importància que tenen per als éssers vius els gasos atmosfèrics.

12, 13, 45, 47, 48

CMCCT CD CSIEE

2.2. Identifica fenòmens atmosfèrics causats pel vapor d’aigua que són importants per a la vida.

14, 15, 16, 46, 49

Contaminació atmosfèrica Tipus de

contaminants. Conseqüències

de la contaminació atmosfèrica.

3. Recollir informació sobre els problemes de contaminació ambiental actuals, relacionar-los amb el seu origen i establir-ne les repercussions, per a desenvolupar

3.1. Identifica els contaminants principals, i els relaciona amb el seu origen.

17, 18, 19, Tasca de recerca

CMCCT CD CSC CSIEE

3.2. Relaciona la contaminació atmosfèrica amb el deteriorament del medi ambient.

20, 50, 52

48

Mesures preventives i correctores.

actituds i hàbits de protecció del medi ambient.

3.3. Proposa hàbits i solucions que contribuïsquen a reduir la contaminació atmosfèrica.

21, 22, 51

L’efecte d’hivernacle Causes de

l’increment de l’efecte d’hivernacle.

Conseqüències de l’augment de l’efecte d’hivernacle.

4. Valorar la importància de l’efecte d’hivernacle i considerar les repercussions de l’acció humana sobre aquest.

4.1. Descriu l’efecte d’hivernacle i les conseqüències que comporta.

23, 24, 25, 27, 53, Tècniques de treball i experimentació

CMCCT CSIEE

4.2. Relaciona situacions en què l’activitat humana fa augmentar l’efecte d’hivernacle i provoca conseqüències a la resta dels éssers vius.

26, 28, 29, 54

La capa d’ozó Causes de la

destrucció de la capa d’ozó.

Conseqüències de la destrucció de la capa d’ozó.

5. Reconéixer el paper protector de l’atmosfera per als éssers vius i considerar les repercussions de l’acció humana en l’atmosfera.

5.1. Justifica la funció protectora que té l’atmosfera.

30, 55, 56

CMCCT CD CSIEE

5.2. Comprén les causes i les conseqüències de la destrucció de la capa d’ozó.

31, 32, 33, 34

Tècniques de

treball i recerca

Tasca de recerca

6. Plantejar

problemes rellevants

com a punt de

partida d’una

recerca documental

o experimental,

formular preguntes

sobre fenòmens

naturals i proposar

les hipòtesis

adequades per a

contrastar-les a

través de

l’experimentació o

l’observació i

l’argumentació.

6.1. Integra i aplica les

destreses pròpies del

mètode científic.


CMCCT, CCL, CAA, CMCCT

6.2. Utilitza arguments

per a justificar les

hipòtesis que proposa.




Temporalització



Motivació 1

1. Composició i estructura de l’atmosfera 2

2. Importància de l’atmosfera per als éssers vius 1

49

3. Contaminació atmosfèrica 1

4. L’efecte d’hivernacle 1

5. La capa d’ozó 1

Activitats finals 1


Avaluació 1



També s’hi inclou una sèrie de fitxes de treball que presenten una versió reduïda dels continguts i diverses activitats relacionades, que poden servir com a adaptació curricular per als casos en què calguera. REFORÇ


AMPLIACIÓ




1. Composició de l’atmosfera

2. Estructura de l’atmosfera

3. Importància de l’atmosfera per als éssers vius

4. Contaminació atmosfèrica

5. L’efecte d’hivernacle

6. La capa d’ozó




Competències clau

Composició i estructura de l’atmosfera

1. Analitzar les característiques i la composició de l’atmosfera

1.1. Reconeix les característiques i composició de l’atmosfera.

Fitxa 1

CMCCT


Fitxa 2

CMCCT CAA

Importància de l’atmosfera per als éssers vius

2. Reconéixer la importància de l’atmosfera per als

2.1. Detalla la importància que tenen per als éssers vius els

Fitxa 3

CMCCT

50

éssers vius. gasos atmosfèrics.

Contaminació atmosfèrica

3. Recollir informació sobre els problemes de contaminació ambiental actuals, relacionar-los amb el seu origen i establir les repercussions que comporten, per a desenvolupar actituds i hàbits de protecció del medi ambient.


Fitxa 4

CMCT CSC CIE


L’efecte d’hivernacle

4. Valorar la importància de l’efecte d’hivernacle i considerar les repercussions de l’acció humana sobre aquest.


Fitxa 5

CMCT

4.2. Relaciona situacions en què l’activitat humana fa augmentar l’efecte d’hivernacle i provoca conseqüències per a la resta dels éssers vius.

La capa d’ozó

5. Reconéixer el paper protector de l’atmosfera per als éssers vius i considerar les repercussions de l’acció humana en l’atmosfera.


Fitxa 6

CMCT CAA







avaluable


Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Analitza l’evolució de l’atmosfera terrestre.

1, 2, 3, 4, 35, 39

Exposa el procés amb claredat i identifica tots els elements importants.




1.2. Reconeix 5, 6, 7, 8, 36, 38, Explica els Explica els Explica els Respon de

51

les característiques i la composició de l’atmosfera.

40, 41, 42 conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.

conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.

conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.

manera totalment errònia o no respon.


9, 10, 11, 37, 43, 44





2.1. Detalla la importància que tenen per als éssers vius els gasos atmosfèrics.

12, 13, 45, 47, 48

Explica de manera adequada els conceptes, i aporta bastants exemples vàlids.

Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, aportant uns pocs exemples vàlids.



2.2. Identifica fenòmens atmosfèrics deguts al vapor d’aigua que són importants per a la vida.

14, 15, 16, 46, 49






17, 18, 19, Tasca de recerca





3.2. Relaciona la contaminació atmosfèrica amb el deteriorament del medi ambient.

20, 50, 52 Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que

Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels



52

tenen. elements importants i les relacions que tenen.


21, 22, 51 Proposa i explica bastants exemples vàlids.

Proposa i explica uns quants exemples vàlids.

Proposa pocs exemples vàlids o no en proposa cap.

Proposa exemples erronis o no respon.


23, 24, 25, 27, 53, Tècniques de treball i experimentació


Exposa el concepte de manera un poc incompleta, i aporta uns pocs exemples vàlids.



4.2. Relaciona situacions en què l’activitat humana fa augmentar l’efecte d’hivernacle i provoca conseqüències per a la resta dels éssers vius.






30, 55, 56






31, 32, 33, 34 Explica de manera adequada els conceptes i posa bastants exemples vàlids.




6.1. Integra i aplica les destreses pròpies del mètode científic.


Aplica les destreses pròpies del mètode científic i interpreta les observacions amb rigor.

Aplica les destreses pròpies del mètode científic i interpreta les observacions amb rigor, però amb alguns errors.

Aplica les destreses pròpies del mètode científic i interpreta les observacions amb dificultat, i comet molts errors.

No aplica les destreses pròpies del mètode científic i interpreta les observacions de manera totalment errònia.

6.2. Utilitza arguments per a justificar les hipòtesis que proposa.

Utilitza arguments per a justificar les hipòtesis que proposa adequadament.

Utilitza arguments per a justificar les hipòtesis que proposa i comet pocs errors.

Utilitza arguments sense justificar les hipòtesis que proposa.


53


54

UNITAT 5. LA HIDROSFERA

Objectius

Descriure les propietats de l’aigua.

Reconéixer la importància de l’aigua per als éssers vius.

Conéixer la distribució de l’aigua a la Terra.

Interpretar el cicle de l’aigua.

Valorar la importància de la gestió sostenible de l’aigua i de les actuacions que potencien la

reducció en el consum d’aigua i la reutilització d’aquesta.

Comprendre la importància de preservar i de no contaminar les aigües.




d’aprenentatge

Instruments d’avaluació (activitats

del LA)

Competències clau

L’aigua a la Terra La Terra: aigua

en els tres estats.

Distribució de l’aigua a la Terra.

L’aigua salada. L’aigua dolça.

1. Entendre la importància de l’existència d’aigua líquida a la Terra.

1.1. Relaciona l’existència d’aigua líquida amb les característiques de la Terra.

1, 2, 3, 4, 5, 40, 42, 43

CMCCT CD

2. Interpretar la distribució de l’aigua a la Terra.

2.1. Analitza la quantitat d’aigua disponible per als éssers vius.

6, 7, 8, 9, 41, 45, 46

CMCCT CD CSIEE

3. Diferenciar entre l’aigua salada i l’aigua dolça.

3.1. Reconeix les propietats que diferencien l’aigua salada de l’aigua dolça.

10, 11, 12, 13, 14, 44, 47, 48, Tècniques de treball i experimentació

CMCCT CD CAA CSIEE

Propietats de l’aigua

4. Descriure les propietats de l’aigua.

4.1. Descriu algunes de les propietats més importants de l’aigua.

17, 18, 19, 49, 50, 52

CMCCT CD CSIEE

4.2. Relaciona les propietats de l’aigua amb els canvis d’estat.

15, 16, 51

Importància de l’aigua per als éssers vius La vida davall

del gel. El dissolvent

5. Relacionar les propietats de l’aigua amb la importància que té per als éssers vius.

5.1. Identifica i justifica la relació que tenen les propietats de l’aigua amb la importància que té per als éssers vius.

20, 21, 22, 23, 24, 25, 53, 54, 55

CCL CMCCT CSIEE

55

universal. Regulador de la

temperatura. Gran capacitat

d’adhesió.

El cicle de l’aigua Conseqüències

del cicle de l’aigua.

6. Interpretar el cicle de l’aigua, la distribució de l’aigua al planeta Terra i l’ús que en fa l’ésser humà.

6.1. Descriu el cicle de l’aigua.

26, 27, 29, 56, 58

CMCCT CAA

6.2. Valora la importància que presenta el cicle de l’aigua per a la vida.

28, 30, 57, 59

CMCCT CD

Usos i contaminació de l’aigua Usos de l’aigua. Contaminació

de l’aigua.

7. Relacionar els problemes de contaminació de l’aigua amb l’ús que en fa l’ésser humà.

7.1. Coneix els usos de l’aigua.

31, 32, 61, 62, Tasca de recerca

CMCCT CD CSC

7.2 Identifica el problema que les aigües contaminades presenta per als éssers vius.

33, 34, 35, 60

CMCCT CSC

Neteja de l’aigua i salut Potabilització de

l’aigua Depuració de l’aigua

8. Justificar la necessitat d’una gestió sostenible de l’aigua i d’actuacions personals i col·lectives que en potencien l’ús responsable i la reducció del consum.

8.1. Valora la necessitat de netejar l’aigua abans d’usar-la o retornar-la al medi.

36, 37, 38, 39, 63, 64, 65

CCL CMCCT CD CSC CSIEE

Tècniques de

treball i recerca

Tasca de recerca

9. Escriure les conclusions dels seus treballs, experiències o del projecte de recerca mitjançant textos prèviament planificats, en diversos formats i suports, cuidant-ne els aspectes formals i les normes de correcció ortogràfica i gramatical, segons les propietats textuals de cada gènere i situació comunicativa, i crear continguts digitals com documents de text o presentacions multimèdia amb sentit estètic i un llenguatge no

9.1. Escriu les conclusions dels seus treballs en diversos formats i suports, cuidant-ne els aspectes formals, aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori.


CCL

CMCCT

CD

CAA

CSC

CSIEE

CCEC

56

discriminatori, utilitzant aplicacions informàtiques d’escriptori.


tecnologia (CMCCT); Competència digital (CD); Aprendre a aprendre (CAA); Competències socials i cíviques (CSC); sentit


Temporalització



Motivació 1

1. L’aigua a la Terra 2

2. Propietats de l’aigua 1

3. Importància de l’aigua per als éssers vius

2

4. El cicle de l’aigua 1

5. Usos i contaminació de l’aigua 1

6. Neteja de l’aigua i salut 1

Activitats finals 1


Avaluació 1



També s’hi inclou una sèrie de fitxes de treball que presenten una versió reduïda dels continguts i


calguera.

REFORÇ


AMPLIACIÓ




1. L’aigua a la Terra.

57

2. Propietats de l’aigua.

3. Importància de l’aigua per als éssers vius.

4. El cicle de l’aigua.

5. Usos i contaminació de l’aigua.

6. Neteja de l’aigua i salut.




Competències clau

L’aigua a la Terra

1. Interpretar la distribució de l’aigua a la Terra.


Fitxa 1 (1.1, 1.2, 1.3, 1.4)

CMCCT

2. Diferenciar entre l’aigua salada i l’aigua dolça.


Fitxa 1 (1.5)

CMCCT CAA

Propietats de l’aigua

3. Descriure les propietats de l’aigua.


Fitxa 2

CMCCT CAA

Importància de l’aigua per als éssers vius

4. Relacionar les propietats de l’aigua amb la importància que té per als éssers vius.

4.1. Identifica i justifica la relació que tenen les propietats de l’aigua amb la seua importància per als éssers vius.

Fitxa 3 CMCCT CSIEE

El cicle de l’aigua

5. Interpretar el cicle de l’aigua.


Fitxa 4

CMCCT CAA

Usos i contaminació de l’aigua

6. Relacionar els problemes de contaminació de l’aigua amb l’ús que en fa l’ésser humà.


Fitxa 5 CCL CMCCT CSIEE 6.2 Identifica el

problema que les aigües contaminades presenta per als éssers vius.

Neteja de l’aigua i salut

7. Justificar la necessitat d’una gestió sostenible de l’aigua i d’actuacions personals i col·lectives que en potencien l’ús responsable i la reducció del consum.


Fitxa 6

CMCCT CAA CSIEE






avaluable


Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

58

1.1. Relaciona l’existència d’aigua líquida amb les característiques de la Terra.

1, 2, 3, 4, 5, 40, 42, 43.

Identifica totes les relacions importants entre els elements.

Identificant bastants relacions importants entre els elements.

Identifica poques de les relacions importants entre els elements.



6, 7, 8, 9, 41, 45, 46.

Valora de manera adequada els conceptes.

Valora els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida.

Valora els conceptes amb errors.

Valora de manera totalment errònia o no respon.








15, 16, 17, 18, 19, 49, 50, 52

Explica de manera adequada els conceptes i aporta bastants exemples vàlids.




4.2. Relaciona les propietats de l’aigua amb els canvis d’estat.

16, 18, 19 Identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.

Identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.

Identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.


5.1. Identifica i justifica la relació que tenen les propietats de l’aigua amb la seua importància per als éssers vius.

20, 21, 22, 23, 24, 25, 53, 54, 55

Identifica i explica els conceptes de manera adequada.

Identifica i explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida.

Identifica i explica els conceptes amb errors.



26, 27, 29, 56, 58

Explica el procés de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.

Explica el procés de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.

Explica el procés amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.


59

6.2. Valora la importància que presenta el cicle de l’aigua per a la vida.

28, 30, 57, 59

Proposa i explica bastants exemples vàlids.






Proposa i explica bastants exemples vàlids.




7.2 Identifica el problema que les aigües contaminades presenta per als éssers vius.

33, 34, 35, 60.






36, 37, 38, 39, 63, 64, 65.





9.1 Escriu les conclusions dels seus treballs en diversos formats i suports, cuidant-ne els aspectes formals, aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori.


Escriu les conclusions dels seus treballs en diversos formats i suports, cuidant-ne els aspectes formals, aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori de forma adequada.

Escriu les conclusions dels seus treballs en diversos formats i suports, cuidant-ne els aspectes formals, aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori, i comet pocs errors.

Escriu les conclusions dels seus treballs en diversos formats i suports, cuidant-ne els aspectes formals, aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori, i comet molts errors.



60

UNITAT 1. ELS ÉSSERS VIUS

Objectius

Reconéixer les característiques de la Terra que permeten el desenvolupament de la vida.

Conéixer què tenen en comú tots els éssers vius.

Diferenciar els tipus de cèl·lules.

Identificar els nivells d’organització dels éssers vius.

Conéixer les funcions vitals i les seues característiques.



Contingut Criteris


d’aprenentatge


(activitats del LA)

Competències clau

La Terra: el planeta de la vida L’origen de la

vida. Els éssers vius:

uns habitants peculiars.

Nivells d’organització de la matèria.

1. Seleccionar les característiques que fan de la Terra un planeta essencial per al desenvolupament de la vida.

1.1. Descriu les característiques que van possibilitar el desenvolupament de la vida a la Terra.

2, 3, 47, 48 CMCCT CSIEE

2. Diferenciar l’organització de la matèria viva i de la matèria inerta.

2.1. Reconeix quins nivells d’organització de la matèria són exclusius dels éssers vius.

1, 4, 5, 49 CCL CMCCT CAA

Bioelements i biomolècules Els bioelements. Les biomolècules.

3. Reconéixer les característiques de la matèria que forma els éssers vius.

3.1. Identifica els components moleculars dels éssers vius i les seues característiques.

6, 7, 8, 9, 10, 50, 51, 52

CMCCT CD CAA

La cèl·lula El descobriment

de les cèl·lules i la teoria cel·lular.

L’estructura cel·lular.

Tipus de cèl·lules. Organització procariota i

eucariota.

L’especialització cel·lular.

4. Debatre els

principis de la

teoria cel·lular per

a evidenciar la

unitat estructural,

funcional i genètica

dels éssers vius.

4.1. Estableix la cèl·lula com a component essencial dels éssers vius.

11, 12, 13, 15, 16, 17, 21, 53, 54

CCL CMCCT CD CAA CSIEE 4.2. Estableix

comparativament les analogies i les diferències entre cèl·lula procariota i eucariota, i entre cèl·lula animal i vegetal.

14, 18, 19, 20, 55, 56, Tècniques de treball i experimentació, Tasca de recerca

61

Observació i

descripció d’organismes unicel·lulars i de cèl·lules vegetals i animals amb instruments òptics.

Les funcions vitals

La funció de

nutrició.

Organització

unicel·lular i

pluricel·lular.

Nutrició

autòtrofa i

heteròtrofa,

animal i vegetal.

La funció de

relació.

La funció de reproducció.

5. Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius.

5.1. Comprén i diferencia la importància de cada funció per al manteniment de la vida.

22, 57, 58 CMCCT CAA

5.2. Contrasta la diferència entre els diferents tipus de cadascuna de les funcions vitals.

23, 24, 25, 26, 27, 28

6. Comparar els

diferents tipus

d’organització

cel·lular,

relacionant-los

amb les formes de

nutrició dels éssers

vius.

6.1. Compara la nutrició autòtrofa amb l’heteròtrofa.

Les funcions vitals en les plantes La nutrició en les

plantes. La relació en les

plantes. La reproducció en

les plantes.

7. Associar les funcions vitals característiques de les plantes amb l’adaptació al medi.

7.1. Coneix com es nodreixen les plantes i valora la importància que tenen per als éssers vius.

29, 30, 59, 61 CCL CMCCT CD CAA

7.2. Reconeix les formes de relacionar-se la planta amb el medi.

32, 59, 62

7.3. Identifica els tipus de reproducció de les plantes.

31, 33, 60

Les funcions vitals en els animals La nutrició en els

animals. La relació en els

animals. La reproducció en

els animals.

8. Associar les funcions vitals característiques dels animals amb la seua forma de vida.

8.1. Identifica els sistemes i òrgans que participen en les funcions vitals en els animals.

34, 36, 37, 38, 40, 63, 65, 67, 68

CCL CMCCT CAA CSIEE

8.2. Detalla les característiques principals de cada funció vital en els animals.

35, 39, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 64, 66

62

Tècniques de treball

i recerca

Tasca de recerca

9. Reconéixer i utilitzar la terminologia conceptual de l’assignatura per a interpretar el significat d’informacions sobre fenòmens naturals i comunicar les seues idees sobre temes de caràcter científic.

9.1. Utilitza la terminologia conceptual de l’assignatura en activitats orals i escrites.


CCL

CMCCT

CAA





Temporalització



Motivació 1

1. La Terra: el planeta de la vida 1

2. Bioelements i biomolècules 1

3. La cèl·lula 2

4. Les funcions vitals 1

5. Les funcions vitals en les plantes 1

6. Les funcions vitals en els animals 2

Activitats finals 1


Avaluació 1


Amb l'objectiu d'atendre els ritmes diferents d'aprenentatge de l'alumnat, es proposen diverses activitats de reforç i d'ampliació, que es poden utilitzar com a alternativa o complement a les que figuren en el Llibre de l'alumne.

També s'hi inclou una sèrie de fitxes de treball que presenten una versió reduïda dels continguts i


calguera.

REFORÇ


AMPLIACIÓ


63



1. La Terra: el planeta de la vida.

2. Els nivells d’organització de la matèria.

3. Bioelements i biomolècules.

4. La cèl·lula.

5. Tipus de cèl·lula.

6. Les funcions vitals.

7. Les funcions vitals en les plantes.

8. Les funcions vitals en els animals.




Competències clau

La Terra: el planeta de la vida Nivells

d’organització de la matèria.

1. Seleccionar les característiques que fan de la Terra un planeta essencial per al desenvolupament de la vida.


Fitxa 1

CMCCT CAA

2. Diferenciar l’organització de la matèria viva i de la matèria inerta.


Fitxa 2 CMCCT CAA

Bioelements i biomolècules

3. Reconéixer les característiques de la matèria que forma els éssers vius.


Fitxa 3

CMCCT CAA

La cèl·lula Tipus de

cèl·lules.

4. Debatre els principis

de la teoria cel·lular per

a evidenciar la unitat

estructural, funcional i

genètica dels éssers

vius.

.


Fitxa 4

CMCCT CAA

4.2. Estableix comparativament les analogies i les diferències entre cèl·lula procariota i eucariota, i entre cèl·lula animal i vegetal.

Fitxa 5 CMCCT CAA

Les funcions vitals

5. Descriure les funcions comunes a tots els éssers vius.


Fitxa 6 CMCCT CIE

5.2. Contrasta la diferència entre els diferents tipus de cadascuna de les funcions vitals.

Les funcions vitals en les plantes La nutrició en

les plantes.

6. Associar les funcions vitals característiques de les plantes amb l’adaptació al medi.


Fitxa 7 CMCCT

64

La relació en les plantes.

La reproducció en les plantes.



Les funcions vitals en els animals La nutrició en

els animals. La relació en els

animals. La reproducció

en els animals.

7. Associar les funcions vitals característiques dels animals amb la seua forma de vida.


Fitxa 8 CMCCT

7.2. Detalla les característiques principals de cada funció vital en els animals






Estàndards d’aprenentatge

Instruments d’avaluació* Excel·lent

3 Satisfactori

2 En procés

1 No assolit

0 Punts


2, 3, 47, 48. Identifica totes les característiques importants.

Identifica bastants característiques importants.

Identifica poques característiques importants.



1, 4, 5, 49. Resol totes les activitats correctament.





6, 7, 8, 9, 10, 50, 51, 52.






11, 12, 13, 15, 16, 17, 21, 53, 54.

Explica de manera adequada el concepte.

Explica el concepte de manera un poc incompleta, encara que vàlida.

Explica el concepte amb errors.


65

4.2. Estableix comparativament les analogies i diferències entre cèl·lula procariota i eucariota, i entre cèl·lula animal i vegetal.

14, 18, 19, 20, 55,

56, Tècniques de treball i experimentació, Tasca de recerca

Estableix les comparacions de manera adequada i enumera totes les diferències i analogies.

Estableix les comparacions de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants de les diferències i analogies.

Estableix les comparacions amb errors, i identifica poques de les diferències i analogies.



22, 57, 58 Identifica i explica els conceptes de manera adequada.

Identifica i explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida.

Identifica i explica els conceptes amb errors.


5.2. Contrasta la diferència entre els diferents tipus de cada una de les funcions vitals.

23, 24, 25, 26, 27, 28

Explica els processos de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.

Explica els processos de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.

Explica els processos amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.


6.1. Compara la nutrició autòtrofa amb l’heteròtrofa.

Compara la nutrició autòtrofa amb l’heteròtrofa sense cometre errors.

Compara la nutrició autòtrofa amb l’heteròtrofa, cometent pocs errors.

Compara la nutrició autòtrofa amb l’heteròtrofa, cometent molts errors.



29, 30, 59, 61 Explica de manera adequada els conceptes i n’aporta bastants exemples vàlids.






Proposa i explica uns pocs exemples vàlids.

Proposa escassos o nuls exemples vàlids.



31, 33, 60 Resol totes les activitats correctament.





34, 36, 37, 38, 40, 63, 65, 67, 68

Explica els processos de manera adequada, i identifica tots

Explica els processos de manera un poc incompleta, encara que

Explica els processos amb errors, i identifica pocs dels elements


66

els elements importants i les relacions que tenen.

vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.

importants i les relacions que tenen.

8.2. Detalla les característiques principals de cada funció vital en els animals

35, 39, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 64, 66

Explica els processos de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.

Explica els processos de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.

Explica els processos amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.



Tècniques de

treball i

experimentació

Tasca de recerca

Utilitza la terminologia conceptual de l’assignatura en activitats orals i escrites de manera adequada.

Utilitza la terminologia conceptual de l’assignatura en activitats orals i escrites cometent pocs errors.

Utilitza la terminologia conceptual de l’assignatura en activitats orals i escrites cometent molts errors.




67

UNITAT 2. LA CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS.

MICROORGANISMES

Objectius

Aplicar criteris de classificació dels éssers vius i definir el concepte d’espècie.

Discriminar les característiques generals i singulars dels cinc regnes d’éssers vius.

Conéixer què són els microorganismes i a quins regnes pertanyen.

Reconéixer la importància de la biodiversitat.

Deduir si els virus són éssers vius o no.




d’aprenentatge


(activitats del LA)

Competències clau

La classificació dels éssers vius Com es

classifiquen els éssers vius?

Sistemes de classificació dels éssers vius. Concepte d’espècie. Nomenclatura binomial.

1. Categoritzar els criteris que serveixen per a classificar als éssers vius.

1.1. Reconeix i utilitza els criteris que s’han d’emprar per a classificar als éssers vius.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 43, 44, 45, 46, 47, 48

CMCCT CAA CD CSIEE

Els regnes i la biodiversitat Els regnes El concepte de

biodiversitat

2. Comparar les

característiques

morfològiques i

funcionals dels

grans grups

taxonòmics

d’éssers vius,

reconeixent-les

com a criteris de

classificació.

2.1. Compara les característiques dels diferents grups taxonòmics.

9, 10, 12, 13, 49, 53, 54, 55, 56, 73, 75

CCL CMCCT CAA CSC CSIEE

2.2. Valora la importància de la biodiversitat.

11, 14, 15, 16, 50, 51, 52

68

Els microorganismes Tipus de

microorganismes Els virus

3. Determinar les característiques comunes dels microorganismes.

3.1. Relaciona l’ús del microscopi amb l’estudi dels microorganismes.

17, 18, 19, 23, 58 CCL CMCCT CD CSIEE 3.2. Valora la

importància biològica d’alguns microorganismes.

20

3.3. Raona per què els virus no es consideren éssers vius.

21, 22, 57

Regne moneres Organització Nutrició Reproducció Importància

biològica dels bacteris

4. Descriure les característiques generals del regne moneres i explicar-ne la importància en el conjunt dels éssers vius.

4.1. Discrimina les característiques generals del regne moneres.

25, 26, 59, 60 Tasca de recerca

CMCCT CAA CD

4.2. Reconeix els processos que utilitzen els bacteris per a fer les funcions vitals.

24, 27, 28, 61, 62

Regne protoctists Protozous Algues

5. Descriure les característiques generals del regne protoctists i explicar-ne la importància en el conjunt dels éssers vius.

5.1. Discrimina les característiques generals dels protozous.

29, 67 Tasca de recerca

CCL CMCCT CD

5.2. Discrimina les característiques generals de les algues.

31, 32, 63, 65, 66

5.3. Classifica els protoctists a partir de les seues característiques.

64, 69

5.4. Identifica la importància d’alguns protoctists per a altres éssers vius.

30, 33, 68

Regne fongs Fongs

unicel·lulars: els llevats

Fongs pluricel·lulars: les floridures i els bolets

Utilitat dels fongs

6. Descriure les característiques generals del regne fongs i explicar-ne la importància en el conjunt dels éssers vius.

6.1. Discrimina les característiques generals dels fongs.

37, 38, 39, 41, 42, 71, 74 Tasca de recerca

CCL CMCCT CSC CSIEE 6.2. Identifica fongs per

les seues característiques particulars.

35, 36, 40, 70 Tècniques de treball i experimentació

6.3. Identifica la importància d’alguns fongs per a altres éssers vius.

34, 72


i recerca

Tasca de recerca

7. Reconéixer i utilitzar la terminologia conceptual de l’assignatura per a interpretar el significat d’informacions sobre fenòmens naturals i comunicar les seues idees sobre



CCL

CMCCT

CAA

69

temes de caràcter científic.

Llibre de l’alumne (LA); Comunicació lingüística (CCL); competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i

tecnologia (CMCCT); competència digital (CD); aprendre a aprendre (CAA); competències socials i cíviques (CSC); sentit

d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); consciència i expressions culturals (CCEC).

Temporalització

La unitat es desenvoluparà al llarg d’11 sessions:


Motivació 1

1. La classificació dels éssers vius 1

2. Els regnes i la biodiversitat 1

3. Els microorganismes 1

4. Regne moneres 1

5. Regne protoctists 1

6. Regne fongs 1

Activitats finals 1


Tasca de recerca 1

Avaluació 1


En relació a les necessitats dels alumnes, es proposen, a més de les activitats del llibre de l’alumne,

unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diferents ritmes

d’aprenentatge dels alumnes. S’hi inclou també una versió dels continguts adaptats així com

activitats diferenciades a manera de fitxes de treball que poden servir com a adaptació curricular per

als casos en què fóra necessari.

REFORÇ


AMPLIACIÓ




1. La classificació dels éssers vius.

2. La biodiversitat.

3. Els microorganismes.

4. Regne moneres.

5. Regne protoctists.

70

6. Regne fongs.




Competències clau

La classificació dels éssers vius

1. Categoritzar els criteris que serveixen per a classificar als éssers vius

1.1. Reconeix i utilitza els criteris que s’han d’emprar per a classificar els éssers vius.

Fitxa 1 CMCCT CSIEE

Els regnes i la biodiversitat

2. Comparar les característiques morfològiques i funcionals dels grans grups taxonòmics d’éssers vius, reconeixent-les com a criteris de classificació.



2.2. Valora la importància de la biodiversitat.

Els microorganismes 3. Determinar les característiques comunes dels microorganismes.

3.1. Valora la importància biològica d’alguns microorganismes.

Fitxa 3 CMCCT

Regne moneres 4. Descriure les característiques generals del regne moneres i explicar-ne la importància en el conjunt dels éssers vius.


Fitxa 4 CMCCT CAA

Regne protoctists Protozous Algues

5. Descriure les característiques generals del regne protoctists i explicar-ne la importància en el conjunt dels éssers vius.


Fitxa 5

CMCCT CSIEE


Regne fongs Fongs

unicel·lulars: els llevats

Fongs pluricel·lulars: les floridures i els bolets

6. Descriure les característiques generals del regne fongs i explicar-ne la importància en el conjunt dels éssers vius.


Fitxa 6

CMCCT


Comunicació lingüística (CCL); competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCCT);

competència digital (CD); aprendre a aprendre (CAA); competències socials i cíviques (CSC); sentit d’iniciativa i esperit

emprenedor (CSIEE); consciència i expressions culturals (CCEC).


71



Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Reconeix i utilitza els criteris que s’han d’emprar per a classificar als éssers vius.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 43, 44, 45, 46, 47, 48

Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.

Identifica amb pocs errors els criteris i resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.

Identifica pocs criteris de classificació i resol les activitats però té errors en bastants.



9, 10, 12, 13, 49, 53, 54, 55, 56, 73, 75

Compara de manera adequada els grups taxonòmics, identificant tots els elements importants.

Compara els grups taxonòmics de manera un poc incompleta, encara que vàlida, identificant bastants dels elements importants.

Compara els grups taxonòmics amb errors, i identifica pocs dels elements importants.


2.2. Valora la importància de la biodiversitat

11, 14, 15, 16, 50, 51, 52

Explica de manera adequada el concepte, identificant tots els elements importants i les relacions que tenen.

Explica el concepte de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.

Explica el concepte amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.


3.1. Relaciona l’ús del microscopi amb l’estudi dels microorganismes.

17, 18, 19, 23, 58 N’estableix de manera adequada la relació.

N’estableix amb algun error, encara que de manera vàlida, la relació.

N’estableix amb molts errors o de manera incompleta la relació

Respon de manera totalment errònia o no respon

3.2. Valora la importància biològica d’alguns microorganismes.

20 Proposa i explica bastants exemples vàlids.




3.3. Raona per què els virus no són considerats éssers vius.

21, 22, 57 Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants.

Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, identificant bastants dels elements importants.

Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants.



25, 26, 59, 60 Tasca de recerca


Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les



72

relacions que tenen.

4.2. Reconeix els processos que utilitzen els bacteris per a fer les funcions vitals.

24, 27, 28, 61, 62 Identifica adequadament tots els processos.

Identifica alguns processos, amb alguns errors.

Identifica els processos amb molts errors



29, 67 Tasca de recerca






31, 32, 63, 65, 66 Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.




5.3. Classifica els protoctists a partir de les seues característiques.

64, 69 Resol totes les activitats correctament.




5.4. Identifica la importància d’alguns protoctists per a altres éssers vius.






37, 38, 39, 41, 42, 71, 74 Tasca de recerca





6.2. Identifica fongs per les seues característiques particulars.

35, 36, 40, 70 Tècniques de treball i experimentació






34, 72 Proposa i explica bastants exemples




73

vàlids.


Tècniques de

treball i

experimentació

Tasca de recerca

Utilitza la terminologia conceptual de l’assignatura en activitats orals i escrites de manera adequada.

Utilitza la terminologia conceptual de l’assignatura en activitats orals i escrites cometent pocs errors.

Utilitza la terminologia conceptual de l’assignatura en activitats orals i escrites cometent molts errors.



74

UNITAT 3. EL REGNE DE LES PLANTES

Objectius

Reconéixer les característiques que comparteixen totes les plantes.

Relacionar les plantes més comunes amb la seua categoria taxonòmica i reconéixer exemplars

representatius de cadascuna.

Identificar els principals òrgans de les plantes i relacionar-los amb les seues funcions.

Conéixer com han evolucionat les plantes des de la seua conquesta del medi terrestre fins als

nostres dies.

Descriure el procés de la nutrició autòtrofa i relacionar-ho amb la importància per al conjunt

de tots els éssers vius.

Analitzar la relació entre l’ésser humà i les plantes.




d’aprenentatge


(activitats del LA)

Competències clau

El regne de les plantes La classificació de

les plantes. Criptògames i Fanerògames

Les característiques de les plantes

1. Identificar els criteris de classificació de les plantes.

1.1. Classifica les plantes segons diferents criteris.


CMCCT

2. Descriure les característiques generals del regne moneres i explicar-ne la importància en el conjunt dels éssers vius.

2.1. Discrimina les característiques generals de les plantes i la seua importància.

3, 43, 44, 71 CCL CMCCT

Les parts de les plantes L’arrel: absorció i

fixació La tija: els vasos

conductors La fulla: síntesi de

la matèria orgànica

La flor: l’òrgan de la reproducció

3. Relacionar cada part de la planta amb la seua adaptació al medi.

3.1. Identifica les parts i la importància de l’arrel en la planta.

5, 6, 8, 10, 44, 45, 46, 54, 70

CCL CMCCT CD CAA CSIEE 3.2. Identifica les

parts i la importància de la tija en la planta.

7, 9, 11, 47, 70, 77

3.3. Identifica les parts i la importància de la fulla en la planta.

12, 13, 14, 15, 16, 17, 50, 51, 55, 56, 57, 58, 59, 62, 69, 70, 77

3.4. Identifica les parts i la importància de la flor en la planta.

18, 19, 20, 21, 22, 48, 49, 52, 53, 60, 61, 69, 70, 77

75

Les plantes sense llavors Briòfits: les

hepàtiques i les molses

Pteridòfits: les falgueres

4. Determinar les característiques que diferencien les plantes sense llavors.

4.1. Coneix les peculiaritats dels briòfits.

23, 24, 65, 66, 67, 69

CCL CMCCT CAA CSIEE 4.2. Coneix les

peculiaritats dels pteridòfits.

25, 26, 27, 28, 63, 64, 69, 77

Les plantes amb llavors Les

gimnospermes Les angiospermes

5. Determinar les característiques que diferencien les plantes amb llavors.

5.1. Coneix les peculiaritats de les gimnospermes.

29, 30, 31, 32, 68, 74, 76, Tècniques de treball i experimentació

CMCCT CD CAA CSIEE

5.2. Coneix les peculiaritats de les angiospermes.


Les plantes i l’ésser humà Usos de les

plantes Formacions

vegetals naturals i artificials

Les deveses Valoració de les plantes de la Comunitat Valenciana i de la necessitat de la seua conservació.

6. Valorar la importància de les plantes per a l’ésser humà.

6.1. Associa les característiques de les plantes o les seues parts amb l’ús que en fa l’ésser humà.

36, 37, 38, 39, 40, 77, 79, 80, 81, 82

CCL CMCCT CD CSIEE


i recerca

Tasca de recerca

7. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, i fer un projecte de recerca en equip sobre el medi natural, tenir iniciativa per a emprendre i proposar accions, assenyalar les metes fent una previsió de recursos adequada, sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mantenint la motivació i interés, actuant amb flexibilitat per a transformar les dificultats en possibilitats, i avaluar el procés i els resultats.

7.1. Participa, valora i respecta el treball individual i grupal.


i experimentació

Tasca de recerca

CSC

8. Exposar en públic les conclusions dels seus estudis documentals, experiències o projectes de manera clara, ordenada i

8.1. Dissenya treballs de recerca sobre els continguts desenvolupats, per a la presentació i defensa a l’aula.


i experimentació

Tasca de recerca

CL

CMCCT

CAA

CSIEE

76

creativa amb el suport de recursos de diferent naturalesa (textuals, gràfics, audiovisuals, etc.), expressant-se oralment amb una pronunciació clara, aplicant les normes de la prosòdia i la correcció gramatical per a transmetre de manera organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori.




Temporalització

La unitat es desenvoluparà al llarg d’11 sessions:


Motivació 1

1. El regne de les plantes 1

2. Les parts de les plantes 3

3. Les plantes sense llavors 1

4. Les plantes amb llavors 1

5. Les plantes i l’ésser humà 1

Activitats finals 1


Avaluació 1






als casos en què calguera.

REFORÇ


AMPLIACIÓ

77




1. El regne de les plantes.

2. L’arrel.

3. La tija.

4. La fulla.

5. La flor.

6. Plantes sense llavors.

7. Gimnospermes.

8. Angiospermes.

9. Les plantes i l’ésser humà.




Competències clau

El regne de les plantes Classificació de les

plantes Característiques

de les plantes

1. Identificar els criteris de classificació de les plantes


Fitxa 1

CMCCT CAA

2. Descriure les característiques generals del regne moneres i explicar la seua importància en el conjunt dels éssers vius.


Les parts de les plantes L’arrel: absorció i

fixació La tija: els vasos

conductors La fulla: síntesi de

matèria orgànica La flor: l’òrgan de

la reproducció

3. Relacionar cada part de la planta amb la seua adaptació al medi.


Fitxa 2

CMCCT CAA CSIEE

3.2. Identifica les parts i la importància de la tija en la planta.

Fitxa 3

CMCCT CAA CSIEE


Fitxa 4

CMCCT CAA


Fitxa 5 CMCCT

Les plantes sense llavors Briòfits: les

hepàtiques i les molses

Pteridòfits: les falgueres

4. Determinar les característiques que diferencien les plantes sense llavors.

4.1. Coneix les peculiaritats de les briòfits.

Fitxa 6

CMCCT CAA CSIEE

4.2. Coneix les peculiaritats de les pteridòfits.

Les plantes amb llavors Les

gimnospermes Les angiospermes

5. Determinar les característiques que diferencien les plantes amb llavors.


Fitxa 7

CMCCT CAA

5.2. Coneix les peculiaritats de les

Fitxa 8 CMCCT CSIEE

78

angiospermes.

Les plantes i l’ésser humà

6. Valorar la importància de les plantes per a l’ésser humà.


Fitxa 9 CMCCT CAA






avaluable


Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts








3, 43, 44, 71 Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants.





5, 6, 8, 10, 44, 45, 46, 54, 70

Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants.




3.2. Identifica les parts i la importància de la tija en la planta.

7, 9, 11, 47, 70, 77

Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements

Explica els conceptes de manera un poc incompleta, encara que

Explica els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements


79

importants. vàlida, identificant bastants dels elements importants.

importants.


12, 13, 14, 15, 16, 17, 50, 51, 55, 56, 57, 58, 59, 62, 69, 70, 77






18, 19, 20, 21, 22, 48, 49, 52, 53, 60, 61, 69, 70, 77





4.1. Coneix les peculiaritats de les briòfits.

23, 24, 65, 66, 67, 69





4.2. Coneix les peculiaritats de les pteridòfits.

25, 26, 27, 28, 63, 64, 69, 77






29, 30, 31, 32, 68, 74, 76, Tècniques de treball i experimentació

Explica els conceptes de manera adequada i

Explica els conceptes de manera un poc

Explica els conceptes amb errors, i identifica

Respon de manera totalment errònia o

80

identifica tots els elements importants.

incompleta, encara que vàlida, identificant bastants dels elements importants.

pocs dels elements importants.

no respon.

5.2. Coneix les peculiaritats de les angiospermes.







36, 37, 38, 39, 40, 77, 79, 80, 81, 82






Tècniques de

treball i

experimentació

Tasca de recerca

Participa en el treball en grup adequadament.

Participa en el treball en grup adequadament encara que amb distraccions.

Participa en el treball en grup amb poca implicació.

No participa ni valora el treball de la resta de l’alumnat.

8.1. Dissenya treballs de recerca sobre els continguts desenvolupats, per a la presentació i defensa a l’aula.

Tècniques de

treball i

experimentació

Tasca de recerca

Dissenya i defensa el seu treball correctament.

Dissenya i defensa el treball de manera vàlida, però cometent alguns errors.

Dissenya i defensa el treball cometent molts errors.

El disseny i la seua defensa són totalment erronis o no es fan.


81

UNITAT 4. ELS ANIMALS INVERTEBRATS

Objectius

Reconéixer les característiques generals i singulars dels animals invertebrats.

Identificar les característiques pròpies de cada grup d’invertebrats.

Identificar i reconéixer exemplars característics dels diferents grups d’invertebrats.

Relacionar la presència de determinades estructures en els animals invertebrats amb la seua

adaptació al medi.

Qualificar animals invertebrats.




d’aprenentatge


(activitats del LA)

Competències clau

El regne animal Característiques

dels animals Classificació dels

animals Característiques i

classificació dels animals invertebrats

Valoració dels animals invertebrats de la Comunitat Valenciana i de la necessitat de la seua conservació.

1. Reconéixer les característiques dels animals.

1.1. Identifica les característiques pròpies dels animals.

1, 2, 3, 5, 49, 50, 52, 53, 55

CMCCT, CD, CSIEE

2. Exposar les característiques pròpies dels animals invertebrats.

2.1. Identifica i reconeix característiques que serveixen per a diferenciar als invertebrats dins del regne animal.

4, 6, 51, 54, Tècniques de treball i experimentació

CMCCT CIE

3. Valorar la importància de conservar a l’animal en el seu ecosistema.

3.1. Identifica exemplars d’invertebrats propis d’alguns ecosistemes.

Tasca de recerca CCL, CMCCT, CD, CAA, CSC, CSIEE

4.Identificar animals invertebrats usant claus dicotòmiques.

4.1. Classifica animals a partir de claus d’identificació.

Tasca de recerca CCL, CMCCT, CD, CAA, CSC, CSIEE

Porífers 5. Diferenciar als porífers de la resta d’invertebrats.

5.1. Reconeix les característiques que diferencien els porífers.

8, 57, 59 CMCCT CAA

6. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als porífers en el seu medi.

6.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els porífers amb la seua adaptació al medi.

7, 56, 58 CMCCT

82

Cnidaris 7. Diferenciar els cnidaris de la resta d’invertebrats.

7.1. Reconeix les característiques que diferencien els cnidaris.

9, 10, 11, 12, 63 CMCCT

8. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als cnidaris en el seu medi.

8.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els cnidaris amb la seua adaptació al medi.

62 CMCCT

9. Classificar diferents exemplars de cnidaris segons les seues característiques.

9.1. Classifica cnidaris en diferents grups segons les seues característiques.

60, 61 CMCCT CAA

Cucs Platihelmints Nematodes Anèl·lids

10. Diferenciar diferents grups de cucs segons les seues característiques.

10.1. Reconeix les característiques que diferencien els diferents grups de cucs.

13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 64, 65, 66, 67

CMCCT CD CSIEE

Mol·luscs Bivalves Gasteròpodes Cefalòpodes

11. Diferenciar als mol·luscs de la resta d’invertebrats.

11.1. Reconeix les característiques que diferencien els mol·luscs.

22, 71 CMCCT

12. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als mol·luscs en el seu medi.

12.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els mol·luscs amb la seua adaptació al medi.

20, 21, 23, 24, 68 CMCCT CSIEE

13. Classificar diferents exemplars de mol·luscs segons les seues característiques.

13.1. Classifica mol·luscs en diferents grups segons les seues característiques.

25, 69, 70 CMCCT, CAA, CSIEE

Artròpodes Miriàpodes Aràcnids Crustacis Insectes

14. Diferenciar els artròpodes de la resta d’invertebrats.

14.1. Reconeix les característiques que diferencien als artròpodes.

26, 27, 28, 29, 30, 37, 38, 72

CMCCT CD CAA CSIEE

15. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als artròpodes en el seu medi.

15.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els artròpodes amb la seua adaptació al medi.

33, 34, 36, 74, 76 CMCCT CD CSIEE

16. Classificar diferents exemplars d’artròpodes segons les seues característiques.

16.1. Classifica artròpodes en diferents grups segons les seues característiques.

31, 32, 35, 39, 40, 73, 75

CMCCT, CD, CSIEE

Equinoderms Equinoïdeus Asteroïdeus Holoturoïdeus

17. Diferenciar els equinoderms de la resta d’invertebrats.

17.1. Reconeix les característiques que diferencien els equinoderms.

41, 42, 43, 44 CMCCT CSIEE

83

18. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als equinoderms en el seu medi.

18.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els equinoderms amb la seua adaptació al medi.

45 CMCCT

19. Classificar diferents exemplars d’equinoderms segons les seues característiques.

19.1. Classifica equinoderms en diferents grups segons les seues característiques.

46, 47, 48, 77, 78, 79

CMCCT CAA CSIEE


i recerca

Tasca de recerca

20. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, i fer un projecte de recerca en equip sobre el medi natural, tenir iniciativa per a emprendre i proposar accions, assenyalar les metes fent una previsió de recursos adequada, sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mantenint la motivació i interés, actuant amb flexibilitat per a transformar les dificultats en possibilitats, i avaluar el procés i els resultats.



CSC

21. Exposar en públic les conclusions dels seus estudis documentals, experiències o projectes de manera clara, ordenada i creativa amb el suport de recursos de diferent naturalesa (textuals, gràfics, audiovisuals, etc.), expressant-se oralment amb una pronunciació clara,

21.1. Dissenya treballs de recerca sobre els continguts desenvolupats, per a la seua presentació i defensa a l’aula.


CL CMCCT CAA CSIEE

84

aplicant les normes de la prosòdia i la correcció gramatical per a transmetre de manera organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori.




Temporalització



Motivació 1

1. El regne animal 1

2. Porífers 1

3. Cnidaris 1

4. Cucs 1

5. Mol·luscs 1

6. Artròpodes 2

7. Equinoderms 1

Activitats finals 1


Avaluació 1







REFORÇ


AMPLIACIÓ


85



1. Regne animal.

2. Porífers.

3. Cnidaris.

4. Cucs.

5. Mol·luscs.

6. Artròpodes.

7. Equinoderms.


Contingut Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge Instruments d’avaluació

Competències clau

El regne animal 1. Reconéixer les característiques dels animals


Fitxa 1 (1.1, 1.3)

CMCCT CAA

2. Exposar les característiques pròpies dels animals invertebrats

2.1. Identifica i reconeix característiques que serveixen per a diferenciar els invertebrats dins del regne animal.

Fitxa 1 (1.2)

CMCCT

Porífers 3. Diferenciar els porífers de la resta d’invertebrats.


Fitxa 2 (2.3)

CMCCT

4. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als porífers en el seu medi.


Fitxa 2 (2.1, 2.2, 2.4)

CMCCT CAA

Cnidaris 5. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als cnidaris en el seu medi.


Fitxa 3 (3.1, 3.2)

CMCCT

6. Classificar diferents exemplars de cnidaris segons les seues característiques.


Cucs 7. Diferenciar diferents grups de cucs segons les seues característiques.

7.1. Reconeix les característiques que diferencien els diferents grups de cucs.

Fitxa 4 CMCCT

Mol·luscs 8. Diferenciar als mol·luscs de la resta d’invertebrats.

8.1. Reconeix les característiques que diferencien als mol·luscs.

Fitxa 5 (5.2, 5.3)

CMCCT CAA

9. Classificar diferents exemplars de mol·luscs segons les seues característiques.


Fitxa 5 (5.1) 1

CMCCT

Artròpodes 10. Diferenciar els artròpodes de la resta d’invertebrats.

10.1. Reconeix les característiques que diferencien als artròpodes.

Fitxa 6 (6.1, 6.2, 6.3)

CMCCT CSIEE

86

11. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als artròpodes en el seu medi.


12. Classificar diferents exemplars d’artròpodes segons les seues característiques.


Fitxa 6 (6.4, 6.5)

CMCT

Equinoderms 13. Diferenciar als equinoderms de la resta d’invertebrats.


Fitxa 7 CMCT

14. Classificar diferents exemplars d’equinoderms segons les seues característiques.






Estàndards

d’aprenentatge

Instruments d’avaluació* Excel·lent

3 Satisfactori

2 En procés

1 No assolit

0 Punts


1, 2, 3, 5, 49, 50, 52, 53, 55





2.1. Identifica i reconeix característiques que serveixen per a diferenciar als invertebrats dins del regne animal.

4, 6, 51, 54, Tècniques de treball i experimentació





3.1. Identifica exemplars d’invertebrats propis d’alguns ecosistemes.

Tasca de recerca Resol correctament la tasca.

Resol correctament la tasca, encara que amb alguna errada.

Resol la tasca però hi comet bastants errors.


87

4.1. Classifica animals a partir de claus d’identificació.

Tasca de recerca Resol correctament la tasca.

Resol correctament la tasca, encara que amb alguna errada.




8, 57, 59 Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.





7, 56, 58 Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.




7.1. Reconeix les característiques que diferencien als cnidaris.

9, 10, 11, 12, 63 Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.





62 Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.





60, 61 Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.




10.1. Reconeix les característiques que diferencien els

13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 64, 65, 66, 67

Identifica adequadament els criteris i

Identifica amb pocs errors els criteris i resol

Identifica pocs criteris de classificació i


88

diferents grups de cucs.

resol totes les activitats correctament.

la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.

resol les activitats però té errors en bastants.

errònia o no respon.

11.1. Reconeix les característiques que diferencien els mol·luscs.





12.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els mol·luscs amb la seua adaptació al medi.










14.1. Reconeix les característiques que diferencien els artròpodes.

26, 27, 28, 29, 30, 37, 38, 72











31, 32, 35, 39, 40, 73, 75


Identifica amb pocs errors els criteris i resol la majoria de les activitats correctament,

Identifica pocs criteris de classificació i Resol les activitats però té errors en


89

amb errors en algunes.

bastants.


41, 42, 43, 44 Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.




18.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els equinoderms amb la seua adaptació al medi.

45 Explica els conceptes de manera adequada i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.





46, 47, 48, 77, 78, 79






Tècniques de

treball i

experimentació


Participa en el treball en grup adequadament encara que amb distraccions.



21.1. Dissenya treballs de recerca sobre els continguts desenvolupats, per a la seua presentació i defensa a l’aula.

Tècniques de

treball i

experimentació

Dissenya i defensa el seu treball correctament.

Dissenya i defensa el treball de manera vàlida, però cometent alguns errors.

Dissenya i defensa el treball cometent molts errors.



90

UNITAT 5. ELS ANIMALS VERTEBRATS

Objectius

Reconéixer les característiques generals i singulars dels animals vertebrats.

Identificar les característiques pròpies de cada grup de vertebrats.

Identificar i reconéixer exemplars característics dels diferents grups de vertebrats.

Relacionar la presència de determinades estructures en els animals amb la seua adaptació al

medi.

Classificar animals vertebrats.



Contingut Criteris

d’avaluació

Estàndards

d’aprenentatge

Instruments

d’avaluació

(activitats del LA)

Competències

clau

Els animals

vertebrats

L’embrancament cordats

Evolució dels animals vertebrats

Característiques dels animals vertebrats

Valoració dels animals vertebrats de la Comunitat Valenciana i de la necessitat de la seua conservació.

1. Reconéixer les

característiques

dels cordats.

1.1. Identifica i

reconeix exemplars i

característiques

pròpies dels cordats.

1, 2, 3

CMCCT

2. Exposar les

característiques

pròpies dels

animals

vertebrats dins

dels cordats.

2.1. Reconeix

característiques que

serveixen per a

diferenciar els

vertebrats dins dels

cordats.

7, 8, 12, 49, 50, 51,

54

CMCCT

CD

CAA

2.2. Relaciona les

característiques dels

vertebrats amb el seu

procés evolutiu.

4, 5, 6, 9, 10, 11, 13,

52, 53, 55

3. Valorar la

importància de

conservar

l’animal en el seu

ecosistema.

3.1. Identifica

exemplars de

vertebrats propis

d’alguns ecosistemes o

d’interés especial per

ser espècies en perill

d’extinció o

endèmiques.

Tasca de recerca CCL, CMCCT,

CD, CAA, CSC,

CSIEE

4. Identificar

animals

4.1. Classifica animals

a partir de claus

91

vertebrats usant

claus

dicotòmiques.

d’identificació.

Peixos

Característiques dels peixos

Classe condrictis: peixos cartilaginosos

Classe osteïctis: peixos ossis

5. Diferenciar als

peixos de la resta

de vertebrats.

5.1. Reconeix les


diferencien els peixos

d’altres vertebrats.

20, 59, Tècniques de

treball i

experimentació

CMCCT

CD

6. Reconéixer les

adaptacions al

medi dels peixos.

6.1. Relaciona

determinades

estructures en els

peixos amb la seua

adaptació al medi.

14, 15, 18, 58

CMCCT, CD,

CSIEE

7. Classificar

diferents

exemplars de

peixos segons les

seues

característiques.

7.1. Classifica peixos

en diferents grups

segons les seues

característiques.

16, 17, 19, 56, 57 CCL, CMCCT,

CAA, CSIEE

Amfibis

Ordre urodels

Ordre anurs

8. Diferenciar els

amfibis de la

resta de

vertebrats.

8.1. Reconeix les


diferencien els amfibis


21, 27 CMCCT

CD

9. Reconéixer les

adaptacions al

medi dels amfibis.

9.1. Relaciona

determinades

estructures en els

amfibis amb la seua

adaptació al medi.

22, 23, 25, 61, 62 CMCCT, CD, CAA

10. Classificar

diferents

exemplars

d’amfibis segons

les seues

característiques.

10.1. Classifica amfibis

en diferents grups

segons les seues

característiques.

24, 26, 60 CMCCT

CAA

Rèptils

Ordre quelonis

Ordre ofidis

Ordre saures

Ordre crocodilians

11. Diferenciar els

rèptils de la resta

de vertebrats.

11.1. Reconeix les


diferencien els rèptils


30, 31, 34, 63 CMCCT

CD

12. Reconéixer les

adaptacions al

medi dels rèptils.

12.1. Relaciona

determinades

estructures en els

rèptils amb la seua

adaptació al medi.

28, 29, 32, 35, 65 CMCCT

13. Classificar

diferents

exemplars de

rèptils segons les

seues

característiques.

13.1. Classifica rèptils

en diferents grups

segons les seues

característiques.

33, 36, 64

CMCCT

CAA

92

Ocells

Adaptacions al vol

Alimentació i reproducció dels ocells

14. Diferenciar els

ocells de la resta

de vertebrats.

14.1. Reconeix les


diferencien els ocells


40, 67 CMCCT

15. Reconéixer les

adaptacions al

medi dels ocells.

15.1. Relaciona

determinades

estructures en els

ocells amb la seua

adaptació al medi.

37, 38, 39, 66 CMCCT

16. Classificar

diferents

exemplars

d’ocells segons

les seues

característiques.

16.1. Classifica ocells

en diferents grups

segons les seues

característiques.

68 CMCCT

CD

Mamífers

La classificació dels mamífers

Característiques dels éssers humans

17. Diferenciar els

mamífers de la

resta de

vertebrats.

17.1. Reconeix les


diferencien els

mamífers d’altres

vertebrats.

43, 45, 46 CMCCT

18. Descriure els

trets que

caracteritzen

l’espècie humana.

18.1. Reconeix les

característiques

pròpies dels éssers

humans.

48, 71 CMCCT

19. Reconéixer les

adaptacions al

medi dels

mamífers.

19.1. Relaciona

determinades

estructures en els

mamífers amb la seua

adaptació al medi.

41, 42, 44, 70 CMCCT

CSIEE

20. Classificar

diferents

exemplars de

mamífers segons

les seues

característiques.

20.1. Classifica

mamífers en diferents

grups segons les seues

característiques.

47, 69 CMCCT

Tècniques de

treball i recerca

Tasca de recerca

21. Fer un treball

experimental

aplicant les

destreses del

treball científic

(control de

variables, registre

sistemàtic

d’observacions i

resultats, etc.),

manejar amb cura

els materials

d’aula i els

21.1. Desenvolupa

amb autonomia la

planificació del treball

experimental, utilitza

el material de

laboratori, argumenta

el procés experimental

seguit i les hipòtesis

plantejades.

Tècniques de treball i

experimentació

Tasca de recerca

CMCCT, CCL,

CD, CAA, CSIEE,

CSC

93

instruments de

laboratori,

respectar les

normes de

seguretat i de

comportament al

laboratori o en les

eixides de camp i

interpretar els

resultats per a

contrastar les

hipòtesis

formulades.

21.2. Descriu les seues

observacions i

interpreta els seus

resultats.




Temporalització



Motivació 1

1. Els animals vertebrats 2

2. Peixos 1

3. Amfibis 1

4. Rèptils 1

5. Ocells 1

6. Mamífers 1

Activitats finals 2


Avaluació 1







REFORÇ


AMPLIACIÓ


94



1. Els animals vertebrats.

2. Peixos.

3. Amfibis.

4. Rèptils.

5. Ocells.

6. Mamífers.

7. L’ésser humà.




Competències clau

Els animals vertebrats

1. Exposar les característiques pròpies dels animals vertebrats dins dels cordats.

1.1. Identifica i reconeix característiques que serveixen per a diferenciar els vertebrats dins dels cordats.

Fitxa 1

CCL CMCCT CAA

Peixos 2. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als peixos en el seu medi.

2.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els peixos amb la seua adaptació al medi.

Fitxa 2 (2.1, 2.2) CMCCT CAA

3. Classificar diferents exemplars de peixos segons les seues característiques.

3.1. Classifica peixos en diferents grups segons les seues característiques.

Fitxa 2 (2.3) CMCCT

Amfibis 4. Diferenciar els amfibis de la resta de vertebrats.

4.1. Reconeix les característiques que diferencien els amfibis d’altres vertebrats

Fitxa 3 (3.2) CMCCT CSIEE

5. Classificar diferents exemplars d’amfibis segons les seues característiques.

5.1. Classifica amfibis en diferents grups segons les seues característiques.

Fitxa 3 (3.1) CMCCT CSIEE

Rèptils 6. Diferenciar els rèptils de la resta de vertebrats.

6.1. Reconeix les característiques que diferencien els rèptils d’altres vertebrats

Fitxa 4 (4.2) CMCCT

7. Classificar diferents exemplars de rèptils segons les seues característiques.

7.1. Classifica rèptils en diferents grups segons les seues característiques.

Fitxa 4 (4.1) CCL CMCCT CSIEE

Ocells 8. Diferenciar els ocells de la resta de vertebrats.

8.1. Reconeix les característiques que diferencien a les aus

Fitxa 5 (5.1) CMCCT

95

d’altres vertebrats

9. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als ocells en el seu medi.

9.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els ocells amb la seua adaptació al medi.

Fitxa 5 (5.2, 5.3, 5.4) CMCCT CAA CSIEE

Mamífers L’ésser humà

10. Descriure els trets que caracteritzen l’espècie humana.

10.1. Reconeix les característiques pròpies dels éssers humans.

Fitxa 7 CMCCT

11. Reconéixer les adaptacions que permeten viure als mamífers en el seu medi.

11.1. Relaciona la presència de determinades estructures en els mamífers amb la seua adaptació al medi.

Fitxa 6 (6.1) CMCCT

12. Classificar diferents exemplars de mamífers segons les seues característiques.

12.1. Classifica mamífers en diferents grups segons les seues característiques.

Fitxa 6 (6.1, 6.2)

CMCCT






avaluable


Excel·lent

3

Satisfactori

2

En procés

1 No assolit

0 Punts

1.1. Identifica i

reconeix exemplars i

característiques

pròpies dels cordats.

1, 2, 3

Identifica adequadament els criteris de classificació.

Identifica els criteris de classificació amb pocs errors.

Identifica els criteris de classificació amb molts errors.


2.1. Reconeix


serveixen per a

diferenciar els

vertebrats dins dels

cordats.

7, 8, 12, 49, 50,

51, 54





2.2. Relaciona les

característiques dels

vertebrats amb el

seu procés evolutiu.

4, 5, 6, 9, 10, 11,

13, 52, 53, 55

Relaciona els conceptes sense errors.

Relaciona els elements cometent pocs errors.

Relaciona els conceptes cometent molts errors.


3.1. Identifica

exemplars de

vertebrats propis

d’alguns ecosistemes

Tasca de

recerca

Resol correctament la tasca.

Resol correctament la tasca, encara que amb alguna


96

o d’interés especial

per ser espècies en

perill d’extinció o

endèmiques.

errada.

4.1. Classifica

animals a partir de

claus d’identificació.

Tasca de

recerca





5.1. Reconeix les


diferencien els

peixos d’altres

vertebrats.

20, 59,

Tècniques de

treball i

experimentació

Identifica correctament els conceptes principals.

Identifica els conceptes principals amb pocs errors.



6.1. Relaciona

determinades

estructures en els

peixos amb la seua

adaptació al medi.

14, 15, 18, 58

Relaciona de manera adequada els conceptes, identificant tots els elements importants i les relacions que tenen.

Relaciona els conceptes de manera un poc incompleta, identificant bastants dels elements importants i les relacions que tenen.

Relaciona els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.


7.1. Classifica peixos

en diferents grups

segons les seues

característiques.

16, 17, 19, 56,

57 Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.

Identifica amb pocs errors els criteris i resol les activitats, amb errors en algunes.

Identifica pocs criteris de classificació i resol les activitats amb errors en bastants.


8.1. Reconeix les


diferencien els

amfibis d’altres

vertebrats.

21, 27 Identifica correctament els conceptes principals.




9.1. Relaciona

determinades

estructures en els

amfibis amb la seua

adaptació al medi.

22, 23, 25, 61,

62 Relaciona de manera adequada els conceptes, identificant tots els elements importants i les relacions que tenen.




10.1. Classifica

amfibis en diferents

grups segons les

seues

característiques.





11.1. Reconeix les 30, 31, 34, 63 Identifica correctament

Identifica els conceptes


Respon de manera

97


diferencien els

rèptils d’altres

vertebrats.

els conceptes principals.

principals amb pocs errors.

principals amb pocs errors.

totalment errònia o no respon.

12.1. Relaciona

determinades

estructures en els

rèptils amb la seua

adaptació al medi.

28, 29, 32, 35,

65 Relaciona de manera adequada els conceptes, identificant tots els elements importants i les relacions que tenen.




13.1. Classifica

rèptils en diferents

grups segons les

seues

característiques.

33, 36, 64





14.1. Reconeix les


diferencien els ocells


40, 67 Identifica correctament els conceptes principals.




15.1. Relaciona

determinades

estructures en els

ocells amb la seua

adaptació al medi.

37, 38, 39, 66 Relaciona de manera adequada els conceptes, identificant tots els elements importants i les relacions que tenen.




16.1. Classifica ocells

en diferents grups

segons les seues

característiques.

68 Identifica adequadament els criteris i resol totes les activitats correctament.




17.1. Reconeix les


diferencien els

mamífers d’altres

vertebrats.

43, 45, 46 Identifica correctament els conceptes principals.




18.1. Reconeix les

característiques

pròpies dels éssers

humans.

48, 71 Identifica adequadament les característiques.

Identifica amb pocs errors les característiques.

Identifica poques característiques.


19.1. Relaciona

determinades

estructures en els

mamífers amb la

41, 42, 44, 70 Relaciona de manera adequada els conceptes, identificant

Relaciona els conceptes de manera un poc incompleta, identificant

Relaciona els conceptes amb errors, i identifica pocs dels elements


98

seua adaptació al

medi.

tots els elements importants i les relacions que tenen.

bastants dels elements importants i les relacions que tenen.

importants i les relacions que tenen.

20.1. Classifica

mamífers en

diferents grups

segons les seues

característiques.





21.1. Desenvolupa

amb autonomia la

planificació del

treball experimental,

utilitza el material de

laboratori,

argumenta el procés

experimental seguit i

les hipòtesis

plantejades.

Tècniques de

treball i

experimentació

Treballa al laboratori adequadament i argumenta les seues hipòtesis sense errors.

Treballa al laboratori i argumenta les hipòtesis cometent pocs errors.

Treballa al laboratori i argumenta les hipòtesis cometent molts errors.

No treballa al laboratori i no argumenta les hipòtesis.

21.2. Descriu les

seues observacions i

interpreta els seus

resultats.

Tècniques de

treball i

experimentació

Identifica adequadament els elements principals i les seues relacions.

Identifica els elements principals i les seues relacions cometent pocs errors.

Identifica els elements principals i les seues relacions cometent molts errors.

Respon de manera totalment errònia o no contesta.


99

UNITAT 1. ELS PROCESSOS GEOLÒGICS INTERNS

Objectius

Diferenciar els processos geològics interns dels externs i identificar-ne els efectes en el relleu.

Conéixer com s’originen els sismes, els efectes que generen i les zones del planeta on

abunden més.

Conéixer els mecanismes d’erupció volcànica i les causes del fet que hi haja diferents tipus

d’erupcions.

Valorar el risc sísmic i volcànic existent en la zona en què habites.

Valorar el paper de la prevenció i la predicció a l’hora de reduir els danys i el nombre de

víctimes que causen els terratrèmols i els volcans.



Continguts Criteris

d’avaluació

Estàndards

d’aprenentatge

Instruments

d’avaluació

(activitats del LA)

Competències

clau

El relleu i la seua

evolució

L’evolució del relleu

1. Reconéixer els

principals trets

del relleu

terrestre i les

causes de la seua

singularitat.

1.1. Identifica les

grans formes del

relleu oceànic i

continental.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,

9, 10, 11, 12, 13, 14,

58,59, 60, 61

CMCCT

CAA

CCL

Processos geològics

externs i interns

Motor dels processos geològics externs i interns

2. Descriure el

cicle geològic

terrestre,

discriminant els

processos interns

dels externs.

2.1. Diferencia un

procés geològic

extern d’un intern i

identifica els seus

efectes en el relleu.

15, 16, 20, 62, 63,

64, 65, 66

CMCCT

CAA

CCL

3. Relacionar els

processos

geològics externs

amb l’energia

que els activa i

diferenciar-los

dels processos

3.1. Relaciona la

calor

emmagatzemada a

l’interior terrestre

amb els processos

interns i l’energia

solar amb els

processos externs i

17, 18, 19, 20, 67,

68

100

interns. justifica el paper de

la gravetat en la

seua dinàmica.

Manifestacions de

l’energia interna de la

Terra

Terratrèmols o sismes

Volcans Activitat sísmica i

volcànica i les seues

manifestacions a la

Comunitat Valenciana.

Distribució planetària de terratrèmols i volcans

4. Relacionar

l’activitat sísmica

i volcànica amb la

dinàmica de

l’interior

terrestre i

justificar-ne la

distribució

planetària.

4.1. Coneix i descriu

com s’originen els

sismes i els efectes

que generen.

21, 22, 23, 24, 26,

27, 30, 69, 72, 75,

76

CMCCT

CAA

CCL

CD

4.2. Justifica

l’existència de zones

en les quals els

terratrèmols són

més freqüents i de

major magnitud.

25, 28, 29, 31, 70,

71, 73, 74, 77

L’activitat volcànica i el

relleu

Tipus d’erupcions, materials llançats i relleus associats

Vulcanisme a Espanya

5. Analitzar les

activitats sísmica

i volcànica, les

seues

característiques i

els efectes que

generen.

5.1. Relaciona els

tipus d’erupció

volcànica amb el

magma que els

origina i els associa

amb la seua

perillositat.

32, 33, 34, 35, 36,

37, 38, 39, 40, 78,

79, 80, 81, 82, 83

CMCCT

CAA

CCL

CCEC

CD

Els riscos sísmic i

volcànic

El risc sísmic

El risc volcànic

Predicció sísmica i volcànica

Prevenció sísmica i volcànica

6. Avaluar el risc

existent en la

zona en què

habita i conéixer

mesures

d’autoprotecció.

6.1. Valora el risc

sísmic i, si cal,

volcànic existent en

la zona en què

habita.

41,42,43, 44, 45, 46,

47, 48, 49, 50, 51,

52, 53, 54, 55, 56,

57, 84,85,86, 87, 88,

89, 90, 91, 92, 93

CMCCT

CAA

CCL

CD

CSC

6.2. Coneix les

mesures de

prevenció que ha

d’adoptar.

88, 89, 90, 91, 92

101


recerca

Tasca de recerca

7. Fer un treball

experimental

aplicant les

destreses del

treball científic

(control de

variables, registre

sistemàtic

d’observacions i

resultats, etc.),

manejar amb

cura els materials

d’aula i els

instruments de

laboratori,

respectar les

normes de

seguretat i de

comportament al

laboratori o en

les eixides de

camp i

interpretar els

resultats per a

contrastar les

hipòtesis

formulades.

7.1. Desenvolupa

amb autonomia la

planificació del

treball

experimental,

utilitza el material

de laboratori,


experimental seguit

i les hipòtesis

plantejades.

7.2. Descriu les


interpreta els seus

resultats.


i experimentació

CMCCT, CCL,

CD, CAA, CSIEE,

CSC

8. Buscar i

seleccionar

informació de

manera

contrastada

procedent de

diverses fonts

com pàgines

web, diccionaris i

enciclopèdies, i

organitzar

aquesta

informació citant-

ne la

procedència,

registrant-la en

paper de manera

acurada o

digitalment amb

diversos

8.1. Busca,

selecciona i

interpreta la

informació científica

a partir de diverses

fonts.

Tasca de recerca CMCCT, CD,

CAA, CSIEE

8.2. Transmet la

informació de

manera precisa

aprofitant les TIC.

Tasca de recerca CD

8.3. Utilitza la

informació de

caràcter científic per

a formar-se una

opinió pròpia i

argumentar sobre

problemes

relacionats.

Tasca de recerca CMCCT

CAA

CSIEE

102

procediments de

síntesi o

presentació de

continguts com

esquemes,

mapes

conceptuals,

taules, fulls de

càlcul, gràfics,

etc., utilitzant

aquesta

informació per a

fonamentar les

seues idees i

opinions.

9. Participar en

equips de treball

per a aconseguir

metes comunes

assumint

diversos rols amb

eficàcia i

responsabilitat,

donar suport a

companys i

companyes

demostrant

empatia i

reconeixent les

seues

aportacions i

utilitzar el diàleg

igualitari per a

resoldre

conflictes i

discrepàncies.

9.1. Participa, valora

i respecta el treball

individual i grupal.


i experimentació

Tasca de recerca

CSC




Temporalització

El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de quatre setmanes.

103







REFORÇ


AMPLIACIÓ




1. El relleu i la seua evolució.

2. Processos geològics externs i interns.

3. Manifestacions de l’energia interna de la Terra.

4. L’activitat volcànica i el relleu.

5. Els riscos sísmic i volcànic.



d’aprenentatge

Instruments

d’avaluació

Competències

clau

El relleu i la

seua evolució

1. Reconéixer els

principals trets del

relleu terrestre i les

causes de la seua

singularitat

1.1. Identifica les grans

formes del relleu

oceànic i continental.

Fitxa 1 CMCCT

CAA

CSIEE

Processos

geològics

externs i interns

2. Diferenciar els

canvis en la

superfície terrestre

generats per

l’energia de


dels d’origen

extern.

2.1. Diferencia un

procés geològic extern

d’un intern i n’identifica

els efectes en el relleu.

Fitxa 2 CMCCT

Manifestacions

de l’energia

3. Relacionar

l’activitat sísmica

3.1. Coneix i descriu

com s’originen els

Fitxa 3 CMCCT

104

interna de la

Terra

amb la dinàmica de

l’interior terrestre.

sismes i els efectes que

generen.

CCL

CSC

L’activitat

volcànica i el

relleu

4. Analitzar

l’activitat volcànica,

les seues

característiques i

els efectes que

generen.

4.1. Relaciona els tipus

d’erupció volcànica

amb el magma que els

origina i els associa amb

la seua perillositat.

Fitxa 4 CMCCT

CCL

Els riscos sísmic

i volcànic

5. Valorar la

importància de

conéixer els riscos

sísmic i volcànic i

les maneres de

prevenir-los.

5.1. Coneix què és el

risc sísmic i volcànic.

Fitxa 5 CMCCT

CAA

CSIEE

CSC






avaluable


Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Identifica les

grans formes del

relleu oceànic i

continental.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7,

8, 9, 10, 11, 12,

13, 14, 58,59,

60, 61

Identifica adequadament elements i resol totes les activitats correctament.

Identifica amb pocs errors els elements i resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.

Identifica pocs elements i resol les activitats però té errors en bastants.


2.1. Diferencia un

procés geològic

extern d’un intern i

n’identifica els


15, 16, 20, 62,

63, 64, 65, 66 Distingeix els processos i identifica els efectes sense errors.

Distingeix els

processos i

identifica els

efectes cometent

pocs errors.

Distingeix els

processos i

identifica els

efectes

cometent molts

errors.


3.1. Relaciona la

calor

emmagatzemada a


amb els processos

17, 18, 19, 20,

67, 68 Identifica els elements i estableix adequadament les relacions

Identifica els

elements i

estableix les

relacions entre

aquests cometent

Identifica els

elements i

estableix les

relacions entre

aquests


105

interns i l’energia

solar amb els

processos externs i

justifica el paper de

la gravetat en la

seua dinàmica.

entre aquests. pocs errors. cometent molts

errors.

4.1. Coneix i

descriu com

s’originen els

sismes i els efectes

que generen.

21, 22, 23, 24,

26, 27, 30, 69,

72, 75, 76

Identifica les causes i enumera els efectes sense errors.

Identifica les

causes i enumera

els efectes

cometent pocs

errors.

Identifica les

causes i

enumera els

efectes

cometent molts

errors.


4.2. Justifica

l’existència de

zones en les quals

els terratrèmols

són més freqüents

i de major

magnitud.

25, 28, 29, 31,

70, 71, 73, 74,

77

Relaciona els conceptes principals sense errors.

Relaciona els conceptes principals cometent pocs errors.

Relaciona els elements principals cometent molts errors.


5.1. Relaciona els

tipus d’erupció

volcànica amb el

magma que els

origina i els associa

amb la seua

perillositat.

32, 33, 34, 35,

36, 37, 38, 39,

40, 78, 79, 80,

81, 82, 83



Relaciona els elements principals cometent molts errors.


6.1. Valora el risc

sísmic i, si cal,

volcànic existent

en la zona en què

habita.

41,42,43, 44,

45, 46, 47, 48,

49, 50, 51, 52,

53, 54, 55, 56,

57, 84, 85, 86,

87, 88, 89, 90,

91, 92, 93

Identifica els factors i aporta bastants exemples de les seues conseqüències.

Identifica els factors i aporta suficients exemples de les seues conseqüències.

Identifica els factors i aporta pocs exemples de les seues conseqüències.


6.2. Coneix les

mesures de

prevenció que ha

d’adoptar.

88, 89, 90, 91,

92 Aporta molts exemples.

Aporta suficients exemples.

Aporta pocs exemples.


7.1. Desenvolupa

amb autonomia la

planificació del

treball

experimental,


de laboratori,

argumenta el

procés

experimental

seguit i les

hipòtesis

Tècniques de

treball i

experimentació

Tasca de

recerca

Treballa al

laboratori

adequadament i

argumenta les

seues hipòtesis

sense errors.

Treballa al

laboratori i

argumenta les

hipòtesis

cometent pocs

errors.

Treballa al

laboratori i

argumenta les

hipòtesis

cometent molts

errors.

No treballa

al laboratori

i no

argumenta

les hipòtesis.

106

plantejades.

7.2. Descriu les

seues observacions

i interpreta els seus

resultats.

Tècniques de

treball i

experimentació

Tasca de

recerca

Identifica

adequadament

els elements

principals i les

seues relacions.

Identifica els

elements

principals i les

seues relacions

cometent pocs

errors.

Identifica els

elements

principals i les

seues relacions

cometent molts

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

contesta.

8.1. Busca,

selecciona i

interpreta la

informació

científica a partir

de diverses fonts.

Tasca de

recerca

Selecciona i

empra

correctament la

informació.

Selecciona i

empra la

informació

cometent pocs

errors.

Selecciona i

empra la

informació amb

escassa

adequació.

No fa una

cerca

d’informació

o l’usa de

manera

totalment

errònia.

8.2. Transmet la

informació de

manera precisa

aprofitant les TIC.

Tasca de

recerca

Coneix i empra les

TIC

adequadament.

Coneix i empra les

TIC amb alguns

errors.

Coneix i empra

les TIC de

manera poc

adequada.

No coneix o

empra de

manera

errònia les

TIC.

8.3. Utilitza la

informació de

caràcter científic

per a formar-se

una opinió pròpia i

argumentar sobre

problemes

relacionats.

Tasca de

recerca

Empra

correctament la

informació.

Empra la

informació

cometent pocs

errors.

Empra la

informació amb

escassa

adequació.

No fa una

cerca

d’informació

o l’usa de

manera

totalment

errònia.

9.1. Participa,

valora i respecta el

treball individual i

grupal.

Tècniques de

treball i recerca

Tasca de

recerca

Participa en el

treball en grup

adequadament.

Participa en el

treball en grup

adequadament

encara que amb

distraccions.

Participa en el

treball en grup

amb poca

implicació.

No participa

ni valora el

treball de la

resta de

l’alumnat.


107

UNITAT 2. ELS GRANS ESCULTORS DEL RELLEU

TERRESTRE

Objectius

Conéixer quins agents i processos geològics esculpeixen el nostre relleu.

Comprendre com climes i roques diferents donen lloc a relleus també diferents.

Distingir entre l’acció geològica que exerceixen l’aigua, el gel i el vent.

Analitzar algunes de les formes de relleu modelades per l’aigua en forma d’aigües salvatges,

torrents, rius, aigües subterrànies o pel mar.

Valorar el paper que el vent i les glaceres han exercit en el modelatge del relleu del nostre

entorn, i reconéixer algunes de les seues formes característiques.




d’aprenentatge

Instruments

d’avaluació

(activitats del LA)

Competències

clau

Processos geològics

externs: el modelatge del

relleu

Meteorització

Erosió, transport i sedimentació

Investigació del paisatge de l’entorn més pròxim al de l’alumnat i identificació i justificació d’alguns dels factors que n’han condicionat el modelatge.

1. Descriure els

processos implicats

en la gliptogènesi,

establint relacions

de causa-efecte

entre els agents

geològics externs, el

tipus de roca o el

clima amb les

formes resultants

del paisatge.

1.1. Diferencia els

processos de

meteorització,

erosió, transport i

sedimentació i els

seus efectes en el

relleu.

1, 2, 3, 4, 96, 100,

104

Tècniques de

treball i

experimentació

CMCCT

CD

CAA

CSIEE

2. Indagar els

diversos factors que

condicionen el

modelatge del

paisatge en les zones

pròximes a

l’alumnat.

2.1. Indaga el

paisatge del seu

entorn més pròxim

i identifica algun

dels factors que

n’han condicionat

el modelatge.

5, 6, 7, 8, 9, 97, 98,

99, 100, 101, 102,

103, 105

CMCCT

CD

CAA

CSIEE

108

Factors que condicionen

el modelatge del relleu

L’acció geològica dels éssers vius

3. Reconéixer la

importància

geològica dels éssers

vius i valorar la

importància de

l’espècie humana

com a agent

geològic extern.

3.1. Identifica la

intervenció

d’éssers vius en

processos de

meteorització,

erosió i

sedimentació.

102, 103 CMCCT

CCL

3.2. Valora la

importància

d’activitats

humanes en la

transformació de la

superfície

terrestre.

15, 16, 17, 18, 19,

20, 21, 103, 115,

119, 121

CMCCT, CD,

CAA, CSIEE,

CSC

Influència de les roques

en el relleu

Modelatge granític

Modelatge estructural

4. Relacionar l’acció

geològica amb les

condicions que la

fan possible i

identificar algunes

formes resultants.

4.1. Identifica la

influència del clima

i de les

característiques de

les roques que

condicionen i

influeixen en els

diferents tipus de

relleu.

31, 32, 33, 34, 35,

36, 37, 38, 39, 40,

106, 107, 108, 109,

CMCCT

CAA

CSIEE

L’acció geològica de

l’aigua

Modelatge fluvial

Les aigües subterrànies

Modelatge càrstic

Modelatge de les aigües salvatges i dels torrents

Modelatge costaner

5. Analitzar i predir

l’acció de les aigües

superficials i

identificar les

formes d’erosió i

depòsit més

característiques.

5.1. Analitza

l’activitat d’erosió,

transport i

sedimentació

produïda per les

aigües superficials i

en reconeix els


41, 42, 43, 44, 45,

46, 47, 48, 49, 50,

51, 52, 53, 54, 55,

110, 111, 112, 113,

114,

CMCCT

CCL

CAA

CD

CSIEE

6. Valorar la

importància de les

aigües subterrànies,

justificar la seua

dinàmica i relació

amb les aigües

superficials.

6.1. Valora la

importància de les

aigües subterrànies

i els riscos de la

seua

sobreexplotació.

63, 64, 65, 66, 67,

68, 69, 70, 71, 72,

73, 74, 75, 116,

117, 118, 120,

CMCCT

CAA

CSIEE

CSC

7. Analitzar la

dinàmica marina i la

seua influència en el

modelatge litoral.

7.1. Relaciona els

moviments de les

aigües del mar amb

l’erosió, el

transport i la

sedimentació en el

litoral, i identifica

algunes formes

76, 77, 78, 79, 80,

81, 82, 83, 84, 122,

123, 124

CMCCT

CAA

CSIEE

109

resultants

característiques.

L’acció geològica del gel

Modelatge glacial

Modelatge periglaciar

8. Analitzar l’acció

geològica de les

glaceres i justificar


de les formes

d’erosió i depòsit

resultants.

8.1. Analitza la

dinàmica glacial i

n’identifica els

efectes sobre el

relleu.

85, 86, 87, 88, 89,

90, 91, 92, 93, 94,

95, 114, 125, 126,

127

CMCCT, CCL,

CSIEE, CCEC

L’acció geològica del vent

Formes del modelatge eòlic o desèrtic


geològica del vent i

justificar les


les formes d’erosió i

depòsit resultants.

9.1. Associa

l’activitat eòlica

amb els ambients

en què aquesta

activitat geològica

pot ser rellevant.


CAA

CSIEE


recerca

Tasca de recerca

10. Fer un treball

experimental

aplicant les

destreses del treball

científic (control de

variables, registre

sistemàtic

d’observacions i

resultats, etc.),

manejar amb cura

els materials d’aula i

els instruments de

laboratori, respectar

les normes de

seguretat i de

comportament al

laboratori o en les

eixides de camp i

interpretar els

resultats per a

contrastar les

hipòtesis

formulades.

10.1. Desenvolupa

amb autonomia la

planificació del

treball

experimental,


de laboratori, i

argumenta el

procés

experimental

seguit i les

hipòtesis

plantejades.

Tècniques de

treball i

experimentació

CMCCT

CCL

CD

CAA

CSIEE

10.2. Descriu les

seues observacions

i interpreta els seus

resultats.

Tècniques de

treball i

experimentació

11. Buscar i

seleccionar

informació de

manera contrastada

procedent de

diverses fonts com

pàgines web,

11.1. Busca,

selecciona i

interpreta la

informació de

caràcter científic a

partir de la

utilització de


CD

CAA

CSIEE

110

diccionaris i

enciclopèdies, i

organitzar aquesta

informació citant-ne

la procedència,

registrant-la en

paper de manera

acurada o

digitalment amb

diversos

procediments de

síntesi o presentació

de continguts com

esquemes, mapes

conceptuals, taules,

fulls de càlcul,

gràfics, etc.,

utilitzant aquesta

informació per a

fonamentar les

seues idees i

opinions.

diverses fonts.

11.2. Transmet la

informació

seleccionada de

manera precisa

utilitzant diversos

suports i aprofitant

les TIC.

Tasca de recerca




Temporalització

El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de huit sessions.







REFORÇ


AMPLIACIÓ


111



1. Processos geològics externs: el modelatge del relleu.

2. Factors que condicionen el modelatge del relleu.

3. Influència de les roques en el relleu.

4. L’acció geològica de l’aigua.

5. L’acció geològica del gel.

6. L’acció geològica del vent.



d’aprenentatge

Instruments

d’avaluació

Competències

clau

Processos

geològics externs:

el modelatge del

relleu.

1. Identificar alguna

de les causes que fan

que el relleu

diferisca d’uns llocs a

uns altres.

1.1. Diferencia els

processos de

meteorització,


sedimentació i els

seus efectes en el

relleu.

Fitxa1 CMCCT

CCL

Factors que

condicionen el

modelatge del

relleu.

2. Reconéixer la

importància

geològica dels éssers

vius i valorar la

importància de

l’espècie humana

com a agent geològic

extern.

2.1. Valora la

importància

d’activitats

humanes en la

transformació de la

superfície

terrestre.

Fitxa 2

CMCCT

CCL

CSC

Influència de les

roques en el relleu.

3. Relacionar l’acció

geològica amb les

condicions que la fan

possible i identificar

algunes formes

resultants.

3.1. Identifica la

influència del clima

i de les


les roques que

condicionen i

influeixen en els

diferents tipus de

relleu.

Fitxa 3 CMCCT

CCL

CAA

L’acció geològica

de l’aigua.

4. Analitzar i predir

l’acció de les aigües

superficials i

identificar les formes


4.1. Analitza


transport i

sedimentació

produïda per les


Fitxa 4 CMCCT

CAA

CSIEE

112

més característiques. en reconeix els


5. Analitzar la

dinàmica marina i la

seua influència en el

modelatge litoral.

5.1. Relaciona els

moviments de les

aigües del mar amb

l’erosió, el

transport i la

sedimentació en el

litoral, i identifica

algunes formes

resultants

característiques.

Fitxa 5 CMCCT

CAA

CSIEE


del gel.


geològica de les

glaceres i justificar


de les formes


resultants.

6.1. Analitza la

dinàmica glacial i

identifica els seus

efectes sobre el

relleu.

Fitxa 6 CMCC

CAAT


del vent.


geològica del vent i

justificar les


les formes d’erosió i

depòsit resultants.

7.1. Associa

l’activitat eòlica

amb els ambients

en què aquesta

activitat geològica

pot ser rellevant.

Fitxa 6 CMCCT

CCL

CAA

CSIEE



avaluable


Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Diferencia els

processos de

meteorització,


sedimentació i els

seus efectes en el

relleu.

1, 2, 3, 4, 96, 100,

104

Tècniques de

treball i

experimentació

Identifica els conceptes principals i els diferència correctament.

Identifica els conceptes principals i els diferència cometent pocs errors.

Identifica els conceptes principals i els diferència cometent molts errors.


2.1. Indaga el

paisatge del seu

entorn més pròxim i

identifica algun dels

factors que n’han

condicionat el

modelatge.

5, 6, 7, 8, 9, 97,

98, 99, 100, 101,

102, 103, 105

Tasca de recerca

Resol correctament les activitats i aporta molts exemples vàlids.

Resol les activitats cometent pocs errors i aporta suficients exemples vàlids.

Resol les activitats cometent molts errors i aporta pocs exemples vàlids o són erronis.


113

3.1. Identifica la

intervenció d’éssers

vius en processos de

meteorització, erosió

i sedimentació.

102, 103 Identifica els elements principals i estableix correctament les relacions entre aquests.

Identifica els elements principals i estableix de manera vàlida, encara que amb alguns errors, les relacions entre aquests.

Identifica els elements principals i estableix les relacions entre aquests cometent molts errors.


3.2. Valora la

importància

d’activitats humanes

en la transformació

de la superfície

terrestre.

15, 16, 17, 18, 19,

20, 21, 103, 115,

119, 121


Identifica les

causes i

enumera els

efectes

cometent pocs

errors.

Identifica les

causes i

enumera els

efectes

cometent

molts errors.


4.1. Identifica la

influència del clima i

de les


les roques que

condicionen i

influeixen en els

diferents tipus de

relleu.

31, 32, 33, 34, 35,

36, 37, 38, 39, 40,

106, 107, 108,

109

Identifica adequadament elements i resol totes les activitats correctament.

Identifica amb pocs errors els elements i resol la majoria de les activitats correctament, amb errors en algunes.

Identifica pocs elements i resol les activitats però té errors en bastants.


5.1. Analitza


transport i

sedimentació

produïda per les


en reconeix els


41, 42, 43, 44, 45,

46, 47, 48, 49, 50,

51, 52, 53, 54, 55,

110, 111, 112,

113, 114

Distingeix els processos i identifica els efectes sense errors.

Distingeix els

processos i

identifica els

efectes

cometent pocs

errors.

Distingeix els

processos i

identifica els

efectes

cometent

molts errors.


6.1. Valora la

importància de les

aigües subterrànies i

els riscos de la seua

sobreexplotació.

63, 64, 65, 66, 67,

68, 69, 70, 71, 72,

73, 74, 75, 116,

117, 118, 120,

Reconeix la importància i els riscos de la sobreexplotació correctament.

Reconeix la

importància i els

riscos de la

sobreexplotació

de manera

vàlida però

cometent

alguns errors.

Reconeix la

importància i

els riscos de la

sobreexplotaci

ó cometent

molts errors.


7.1. Relaciona els

moviments de les

aigües del mar amb

l’erosió, el transport

i la sedimentació en

el litoral, i identifica

algunes formes

resultants

característiques.

76, 77, 78, 79, 80,

81, 82, 83, 84,

122, 123, 124


Distingeix els

processos i

identifica els

efectes

cometent pocs

errors.

Distingeix els

processos i

identifica els

efectes

cometent

molts errors.


8.1. Analitza la

dinàmica glacial i

85, 86, 87, 88, 89,

90, 91, 92, 93, 94, Distingeix els processos i

Distingeix els

processos i

Distingeix els

processos i Respon de manera

114

identifica els seus

efectes sobre el

relleu.

95, 114, 125, 126,

127

identifica els efectes sense errors.

identifica els

efectes

cometent pocs

errors.

identifica els

efectes

cometent

molts errors.


9.1. Associa

l’activitat eòlica amb

els ambients en què

aquesta activitat

geològica pot ser

rellevant.

Tasca de recerca Identifica les causes i enumera els efectes sense errors.

Identifica les

causes i

enumera els

efectes

cometent pocs

errors.

Identifica les

causes i

enumera els

efectes

cometent

molts errors.


10.1. Desenvolupa

amb autonomia la

planificació del

treball experimental,

utilitza el material de

laboratori,



les hipòtesis

plantejades.

Tècniques de

treball i

experimentació

Tasca de recerca

Treballa al

laboratori

adequadament i

argumenta les

seues hipòtesis

sense errors.

Treballa al

laboratori i

argumenta les

hipòtesis

cometent pocs

errors.

Treballa al

laboratori i

argumenta les

hipòtesis

cometent

molts errors.

No treballa al

laboratori i no

argumenta les

hipòtesis.

10.2. Descriu les


interpreta els seus

resultats.

Tècniques de

treball i

experimentació

Tasca de recerca

Identifica

adequadament

els elements

principals i les

seues relacions.

Identifica els

elements

principals i les

seues relacions

cometent pocs

errors.

Identifica els

elements

principals i les

seues

relacions

cometent

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

contesta.

11.1. Busca,

selecciona i

interpreta la

informació de

caràcter científic a

partir de la utilització

de diverses fonts.

Tasca de recerca Fa correctament

les activitats.

Fa les activitats

amb pocs

errors.

Fa les

activitats amb

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

11.2. Transmet la

informació

seleccionada de

manera precisa

utilitzant diversos

suports i aprofitant

les TIC.

Tasca de recerca Coneix i empra

les TIC

adequadament.

Coneix i empra

les TIC amb

alguns errors.

Coneix i

empra les TIC

de manera

poc adequada.

No coneix o

empra de

manera

errònia les

TIC.


115

Annex. Biodiversitat de la Comunitat

Valenciana

Introducció

Amb aquesta unitat es pretén fer conéixer a l’alumnat l’enorme biodiversitat que presenta la Comunitat Valenciana. S’analitzen el nombre d’espècies vegetals i animals i s’incideix en el concepte de biodiversitat i de les circumstàncies que la condicionen.

Es defineix el concepte d’endemisme i s’aporten alguns exemples característics de la Comunitat Valenciana, i després es descriuen les diferents regions geogràfiques de la Comunitat i com aquestes condicionen la biodiversitat que s’hi pot trobar.

Es finalitza la unitat amb epígrafs que serveixen perquè l’alumnat valore el manteniment de la biodiversitat, que conega quines són les amenaces principals d’aquesta i quines mesures es podrien prendre per a protegir les espècies amenaçades i els espais naturals.

Objectius

Conéixer les característiques de la biodiversitat a la Comunitat Valenciana.

Comprendre la importància de les espècies endèmiques de la Comunitat.

Relacionar la diversitat geogràfica de la Comunitat Valenciana amb la biodiversitat que presenta.

Explicar les principals causes de la pèrdua de biodiversitat de la Comunitat.

Conéixer algunes mesures de protecció de la biodiversitat.

Programació didàctica


d’aprenentatge


(activitats de l’Annex)

Competències clau

La biodiversitat en xifres

1. Conéixer de forma operativa el concepte de biodiversitat a la Comunitat Valenciana.

1.1. Defineix i aplica el concepte de biodiversitat.

1, 3, 11, 12, 13, 14 CMCCT CCL CSIEE

Les nostres espècies: els endemismes

2. Conéixer i valorar l’existència d’endemismes.

2.1. Valora i enumera els principals endemismes de la Comunitat.

2, 15, 16, 21, 26 CMCCT CCL

Diversitat geogràfica Zones interiors Zones humitat La nostra costa.

El mar Mediterrani

3. Comprendre la relació entre la diversitat geogràfica i la diversitat de fauna i flora a la Comunitat.

3.1. Relaciona les condicions geogràfiques amb espècies i adaptacions de les espècies a aquestes condicions.

4, 5, 17, 18, 19, 20 CMCCT CCL CD CAA CSIEE

116

Pèrdua de la biodiversitat Conservació de

la biodiversitat Protecció de les espècies

Protecció dels espais naturals

Altres mesures de protecció a la Comunitat

4. Comprendre la necessitat de protegir la biodiversitat de la Comunitat.

4.1. Identifica factors causants de pèrdua de biodiversitat.

6, 7, 22, 23, 24, 25 CMCCT CCL CD CAA CSIEE CSC

4.2. Identifica i proposa mesures per a la conservació de la biodiversitat.

8, 9, 27

Comunicació lingüística (CCL); competència matemàtica i competències bàsiques en ciència

i tecnologia (CMCCT); competència digital (CD); aprendre a aprendre (CAA); competències socials i cíviques (CSC); sentit


Temporalització



La biodiversitat en xifres ½

Les nostres espècies: els endemismes ½

Diversitat geogràfica 1

Pèrdua de biodiversitat ½

Conservació de la biodiversitat ½



avaluable


Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Defineix

i aplica el

concepte de

biodiversitat.

1, 3, 11, 12,

13, 14 Identifica el concepte i fa correctament les activitats.

Identifica el concepte i fa les activitats fent poques errades.

Identifica el concepte i fa les activitats fent molts errors.


2.1. Valora i

enumera els

principals

endemismes de

la Comunitat.

2, 15, 16, 21,

26 Proposa molts exemples vàlids.

Proposa bastants exemples vàlids.

Proposa pocs exemples vàlids.

Proposa exemples totalment erronis o no els proposa.

3.1. Relaciona

les condicions

geogràfiques

amb espècies

i adaptacions

de les espècies

a aquestes

condicions.

4, 5, 17, 18,

19, 20

Identifica

els elements

principals i les

relacions entre

ells sense

errors.

Identifica els elements principals i les relacions entre ells cometent pocs errors.

Identifica els elements principals i les relacions entre ells cometent molt errors.


4.1. Identifica

factors causants

6, 7, 22, 23,

24, 25 Identifica i explica

Identifica i explica els

Identifica i explica

Respon forma

117

de pèrdua de

biodiversitat

els factors correctament.

factors de forma vàlida, encara que cometent alguns errors.

els factors cometent molts errors.


4.2. Identifica i

proposa mesures

per a la

conservació de

la biodiversitat.

8, 9, 27 Valora i proposa molts exemples vàlids de mesures de conservació.

Valora i

proposa

suficients

exemples

vàlids de

mesures de

conservació.

Valora i

proposa

suficients

exemples

vàlids de

mesures de

conservació.

Respon

forma

totalment

errònia

o no respon.

*Els nombres corresponen a les activitats de l’Annex.

118

PROGRAMACIÓ 3r ESO

BIOLOGIA I GEOLOGIA

119

Índex Introducció

1. El currículum de Biologia i Geologia

Components.

Elements transversals. o Foment de la lectura. Comprensió lectora.

o Expressió oral i escrita.

o Comunicació audiovisual. TIC.

o Educació cívica i constitucional.

o Emprenedoria.



Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge.


educatiu o amb necessitat de compensació educativa).

4. Procediments i instruments d’avaluació

Avaluació de l’alumnat.

o Instruments d’avaluació.

o Activitats de reforç i ampliació.

Procediments, instruments d’avaluació i indicadors d’èxit del procés d’ensenyament i de

la programació didàctica.

5. Objectius de l’etapa vinculats amb la matèria, continguts i competències

6. Programació de les unitats didàctiques

Contenen:


Continguts, criteris d’avaluació, estàndards d’aprenentatge, indicadors i competències.

Temporalització.

Mesures d’atenció a la diversitat.

Rúbrica

120


Components


didàctica, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables. A tots

aquests se superposa l’enfocament competencial fixat en el desenvolupament de les

competències clau que es vinculen als criteris d’avaluació i els estàndards de la matèria.

CURRÍCULUM

Objectius d’etapa Assoliments que els estudiants han d’aconseguir en finalitzar cada etapa educativa. No estan associats a un curs ni a una matèria concreta.

Metodologia didàctica Conjunt d’estratègies, procediments i accions planificades pel professorat per a possibilitar l’aprenentatge de l’alumnat i la consecució dels objectius.

Continguts Conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a la consecució dels objectius i a l’adquisició de competències.

Criteris d’avaluació Referents específics per a avaluar l’aprenentatge de l’alumnat. Descriuen els coneixements i les competències que es volen valorar i que l’alumnat ha d’adquirir i desenvolupar en cada matèria.


Especificacions dels criteris d’avaluació que permeten definir els resultats d’aprenentatge, i que concreten el que l’estudiant ha de saber, comprendre i saber fer en cada matèria. Han de ser observables, mesurables i avaluables, i permetre graduar el rendiment o resultat aconseguit.

Competències Capacitats per a aplicar de manera integrada els continguts de cada ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos.





curs de Biologia i Geologia 3r ESO. La concreció d’aquest tractament es troba en la programació de


Foment de la lectura. Comprensió lectora: es posarà a la disposició de l’alumnat una

selecció de textos sobre els quals es treballarà la comprensió mitjançant una bateria de

preguntes específica.

Expressió oral: els debats a l’aula, el treball per grups i la presentació oral de resultats de

les investigacions són, entre d’altres, moments a través dels quals els alumnes hauran

d’anar consolidant les seues destreses comunicatives.


d’investigacions, conclusions de les pràctiques de laboratori, anàlisi d’informació extreta

121

de pàgines web, etc.) anirà permetent que l’alumne construïsca el seu dossier

d’aprenentatge (portfolio) personal, a través del qual no solament es podrà valorar el

grau d’avanç de l’aprenentatge de l’alumne, sinó la maduresa, la coherència, el rigor i la

claredat de la seua exposició.

Comunicació audiovisual i TIC: l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació

estarà present en tot moment, ja que la nostra metodologia didàctica incorpora un ús

exhaustiu d’aquests recursos, d’una manera molt activa. L’alumnat no solament haurà

de fer ús de les TIC per a treballar determinats continguts (a través de vídeos,

simulacions, interactivitats…), sinó que haurà d’emprar-les per a comunicar als altres els

seus aprenentatges, mitjançant la realització de presentacions (individuals i en grup), la

gravació d’àudios (per exemple, resums de conceptes essencials de les unitats), etc.

Educació cívica i constitucional: el treball col·laboratiu, un dels pilars del nostre

enfocament metodològic, permet fomentar el respecte als altres, practicar la tolerància,

la cooperació i la solidaritat, així com la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i

homes. En aquest sentit, promourem el rebuig de la discriminació de les persones per

raó de sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social. D’altra

banda, serà igualment important la valoració crítica dels hàbits socials i el consum, així

com el foment de la cura dels éssers vius i el medi ambient, per a contribuir a la seua

conservació i millora.

Emprenedoria: la societat actual demana persones que sàpien treballar en equip. Els

centres educatius impulsaran l’ús de metodologies que promoguen el treball en grup i

de tècniques cooperatives que fomenten el treball consensuat, la presa de decisions en

comú, la valoració i el respecte de les opinions dels altres. Així com l’autonomia de

criteri i l’autoconfiança.

122


Metodologia general i específica. Recursos didàctics i organitzatius


desenvolupament i adquisició de les competències i dels objectius generals d’etapa, per a

ajudar a comprendre el món físic, els éssers vius i les relacions entre els dos. Per a això,

partirem d’una planificació rigorosa, el paper del docent serà d’orientador, promotor i

facilitador del desenvolupament competencial en l’alumnat mitjançant el plantejament de

tasques o situacions problema de la vida quotidiana, amb un objectiu concret, en el qual

l’alumnat puga aplicar els diferents tipus de coneixements, destreses, actituds i valors adquirits,

i aconseguir així estimular i potenciar el seu interés per la ciència.


Motivació: s’ha d’atraure l’alumne mitjançant continguts, mètodes

i propostes que estimulen la seua curiositat i alimenten el seu interés

per aprendre.

Interacció omnidireccional en l’espai aula:



conceptes, i veurà facilitat el seu aprenentatge a través d’un diàleg viu i

enriquidor.

o alumne-alumne: el treball col·laboratiu, els debats i la interacció “entre iguals”

són font d’enriquiment i aprenentatge, i introdueixen una dinàmica a l’aula que

transcendeix unes metodologies passives que no desenvolupen les

competències.

o alumne amb si mateix: autointerrogant-se i reflexionant sobre el seu propi


Equilibri entre coneixements i procediments: el coneixement no s’aprén al marge del

seu ús, com tampoc s’adquireixen destreses en absència d’un coneixement de base

conceptual que permet donar sentit a l’acció que es du a terme. La nostra metodologia

combina el treball dels coneixements amb l’amplitud i el rigor necessaris, d’una banda,

amb aspectes bàsics per a una activitat científica com les pràctiques, les eines, la

investigació i l’elaboració i comunicació d’informes.

Aprenentatge actiu i col·laboratiu: l’adquisició i aplicació de coneixements en situacions

i contextos reals és una manera òptima de fomentar la participació i implicació de

l’alumnat en el seu propi aprenentatge. Una metodologia activa ha de basar-se en

estructures d’aprenentatge cooperatiu, de manera que, a través de la resolució conjunta

123

de les tasques, els membres del grup coneguen les estratègies utilitzades pels seus

companys i puguen aplicar-les a situacions similars.


adquireixen rellevància els projectes d’investigació, la nostra metodologia inclou una

tasca d’indagació o investigació per unitat didàctica.


incorpora l’entorn digital, ja que no podem obviar ni el component de motivació que

aporten les TIC a l’alumne ni el seu potencial didàctic. Així, incloem activitats

interactives com també treball basat en enllaços web, vídeos, animacions i simulacions.

Atenció a la diversitat: en la nostra metodologia, la clau és garantir l’avanç segur, l’èxit

pas a pas. Evitant llacunes conceptuals, competències insuficientment treballades i, en

definitiva, frustracions perquè cada alumne no aconseguisca, dins dels principis

d’atenció individualitzada i educació inclusiva, tot allò que és capaç d’assolir.

Recursos didàctics i organitzatius

Amb l’objectiu de posar en pràctica els principis metodològics en què creiem, hem seleccionat

un conjunt de materials didàctics que responen al nostre plantejament. Aquests materials són

els que componen el projecte INICIA de l’editorial Oxford per a Biologia i Geologia 3r ESO.


PRESENTACIÓ

Per a oferir una visió de conjunt de la unitat, cada apartat que la compon es presenta

mitjançant una imatge representativa i un text curiós que relaciona el contingut amb algun

aspecte de la vida quotidiana o aplicació real. A més, s’inclouen qüestions que susciten

l’interés i permeten una exploració inicial dels coneixements previs dels alumnes.

Com a apartat final, es proposa una tasca de recerca l’objectiu de la qual és que es

desenvolupe a mesura que l’alumne avança al llarg de la unitat. Aquesta mateixa tasca es

presenta també en format digital en el component denominat Oxford investigació.

El codi QR que apareix sobre la imatge inicial dirigeix a un vídeo de durada breu que facilita

la introducció de la unitat d’una manera atractiva per a l’alumne.

DESENVOLUPAMENT


dificultat (baixa, mitjana, alta). Al principi de cada epígraf de primer ordre s’inclou un text

breu al marge que indica les idees bàsiques que l’alumne necessita recordar per a abordar

amb garanties el nou contingut. Finalment, també en el lateral, hi ha un petit resum dels

continguts tractats (Idees clares). Aquest plantejament té com a objectiu garantir l’avanç

segur i l’aprenentatge sense llacunes.


continguts pretenen interpel·lar l’alumne, ajudar-lo a reflexionar sobre el que està aprenent

124

i de les relacions i aplicacions que aquests continguts tenen amb d’altres, dins de la mateixa

assignatura o fins i tot d’unes altres. Es tracta, en suma, d’afegir una dimensió competencial

al text expositiu.

ACTIVITATS FINALS

El desenvolupament de la unitat finalitza amb una àmplia selecció d’activitats agrupades

per continguts i graduades en tres nivells de dificultat. Se’n destaquen dues seccions:





LLIBRE DUAL


treballe, segons la planificació docent, juntament amb la unitat. Es pot treballar amb

connexió a internet i sense.


versió electrònica del seu llibre DUAL, així com els recursos que incorpora: Oxford

investigació, fitxes de comprensió lectora, animacions, vídeos, pàgines web d’interés i totes

les activitats del llibre interactives.

Aquests recursos estan concebuts per a facilitar la dinàmica d’aula, per a atendre a la

diversitat, per a treballar les competències, per a completar, ampliar els continguts del curs

o aprofundir-hi i per a avaluar. A més, estan disponibles en diferents formats. Són els

següents:



Oxford investigació: format digital (HTML). Les tasques (una per unitat) engloben

simulacions, interactivitats, cerques en internet i activitats de resposta tancada.





Vídeos (inclouen activitats per a la seua explotació didàctica): documents imprimibles i

format digital.

125

Pàgines web (inclouen activitats per a la seua explotació didàctica): documents


Activitats interactives (totes les dels epígrafs de contingut i les finals

del llibre de l’alumne) amb traça per a facilitar-ne el seguiment.

Adaptació curricular: cada unitat compta amb una versió adaptada. Disponible com a

document imprimible.




Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge


En aquesta secció es proposen mètodes i procediments per a manejar instruments i estudiar

l’entorn i els fenòmens que hi tenen lloc. Aquestes tècniques tenen com a finalitat posar en

pràctica el que s’ha aprés en la unitat.

TASCA DE RECERCA


preparat després d’haver recorregut la unitat i assimilat els continguts necessaris, aquesta

secció final guia la manera en què s’ha de resoldre la tasca i explica la forma en què s’han de

presentar els resultats.

Aquesta mateixa tasca de tancament de la unitat es treballa també en format digital en el

component denominat Oxford investigació.



tecnologies. Conté activitats, simulacions i vídeos que ajuden a comprendre millor els continguts

i la seua aplicabilitat. Aquesta tasca gira entorn de la tasca de recerca que es proposa en cada

unitat.

126

3 Mesures d’atenció a la diversitat (alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb necessitat de compensació educativa)



igualtat d’oportunitats, normalització, integració i inclusió escolar, igualtat entre dones i homes,

no-discriminació, flexibilitat, accessibilitat i disseny universal i cooperació de la comunitat

educativa.

En la nostra programació incloem, per a cada unitat, un conjunt d’actuacions educatives

dirigides a donar resposta a les diferents capacitats, ritmes i estils d’aprenentatge, motivacions i

interessos de l’alumnat.


suport en grups ordinaris, l’organització de la matèria de manera flexible i/o l’adaptació

d’activitats, metodologia o temporització, en cada unitat incorporem un tractament sistemàtic

de l’atenció de la diversitat mitjançant la integració de programes de reforç i ampliació, així

com d’adaptació curricular, a més d’altres mesures que permeten atendre les diferències

individuals. Concretament:

Adaptació curricular: cada unitat disposa d’una versió adaptada. L’aspecte és similar al

del llibre de l’alumne, perquè qui necessite aquest material no senta que utilitza una

cosa radicalment diferent que la resta dels seus iguals. El professor disposa d’aquesta

versió adaptada en format imprimible per a poder administrar-ne el lliurament en funció

dels criteris que considere adequats i de les necessitats identificades.

Activitats graduades: més enllà de les activitats específicament dissenyades amb

l’objectiu de reforçar o ampliar, totes les activitats del llibre de l’alumne (tant les

lligades a la consolidació immediata dels continguts com les activitats finals i les que

corresponen a les tècniques de treball i experimentació) estan graduades segons un

barem que disposa de tres nivells de dificultat (baixa, mitjana, alta). D’aquesta manera,

el professor podrà modular l’assignació d’activitats en funció de les característiques

individuals dels alumnes en el grup de classe.


compta amb una sèrie de recursos que faciliten la inclusió de tots els alumnes: els

recordatoris de conceptes essencials abans d’abordar cada epígraf, el resum final

d’idees clares per epígraf, les qüestions intercalades en el desenvolupament del text

expositiu per a fer-lo més dinàmic i proper, i per a facilitar la reflexió i el descobriment,

etc.

127


flexibilitat a l’hora d’usar-lo. Com que se centra en continguts essencials, es pot utilitzar

com a alternativa al material didàctic tradicional perquè els alumnes amb menor

capacitat o interés es beneficien dels avantatges educatius de la tecnologia i

aconseguisquen els objectius d’aprenentatge mínims. Al mateix temps, aquesta

flexibilitat permet als alumnes més avantatjats aprofundir en les investigacions i

indagacions proposades, i anar més enllà del que planteja la unitat per a un alumne

mitjà.

Metodologia inclusiva: com s’ha explicat anteriorment, la nostra metodologia didàctica

té com un dels eixos principals l’objectiu de no deixar a ningú arrere. Això significa

introduir a l’aula una dinàmica en la qual l’alumne se senta còmode, compromés amb el

seu procés d’aprenentatge, motivat; no despenjat, desinteressat, alié. L’aprenentatge

per tasques, actiu i col·laboratiu pel qual apostem, així com la integració de les TIC,

exerceixen un paper clau a l’hora d’aconseguir-ho.

128



Principis



Contínua, per a garantir l’adquisició de les competències imprescindibles, amb

l’establiment de reforços en qualsevol moment del curs quan el progrés d’un alumne o

alumna no siga l’adequat.

Formativa, per a millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge durant un període o

curs de manera que el professorat puga adequar les estratègies d’ensenyament i les

activitats didàctiques amb la finalitat de millorar l’aprenentatge de cada alumne.

Integradora, per a la consecució dels objectius i competències corresponents, tenint en compte totes les assignatures, sense impedir la realització de l’avaluació de manera diferenciada: l’avaluació de cada assignatura es fa tenint en compte els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables de cadascuna.

A més, la LOMQE manifesta que es faran avaluacions externes de finalització d’etapa amb

caràcter formatiu i de diagnòstic, que seran homologables a les que es duen a terme en l’àmbit

internacional (especialment a les de l’OCDE) i centrades en el nivell d’adquisició de les

competències.

Aquestes es defineixen com a capacitats per a aplicar de manera integrada els continguts propis

de cada ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la realització adequada

d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos.

Juntament amb les competències, s’estableixen altres elements del currículum fonamentals per

a l’avaluació. Es tracta dels següents:

Els criteris d’avaluació són el referent específic per a avaluar l’aprenentatge de

l’alumnat. Descriuen allò que es vol valorar i que l’alumnat ha d’aconseguir, tant en

coneixements com en competències; responen al que es pretén aconseguir en cada

assignatura.


resultats d’aprenentatge, i que concreten el que l’estudiant ha de saber, comprendre i

saber fer en cada assignatura; han de ser observables, mesurables i avaluables, i

permetre graduar el rendiment o èxit aconseguit. El seu disseny ha de contribuir a

facilitar la construcció de proves estandarditzades i comparables.

129


objectius de l’etapa en les avaluacions contínua i final de la matèria seran els criteris

d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables.





professorat adoptarà les oportunes mesures de reforç educatiu i, si escau, d’adaptació

curricular que considere oportunes per a ajudar-lo a superar les dificultats mostrades. Aquestes

mesures s’adoptaran en qualsevol moment del curs, tan aviat com es detecten les dificultats, i

estaran dirigides a garantir l’adquisició dels aprenentatges bàsics per a continuar el procés

educatiu.

L’alumnat podrà fer al mes de setembre una prova extraordinària d’aquelles matèries que no

haja superat en l’avaluació final ordinària de juny.


L’avaluació requereix emprar eines adequades als coneixements i competències, que tinguen en

compte situacions i contextos concrets que permeten als alumnes demostrar el seu domini i


L’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat s’aborda, habitualment, a través de diferents

tècniques aplicables a l’aula. En avaluar competències, els mètodes d’avaluació que es mostren

més adequats són els que es basen en la valoració de la informació obtinguda de les respostes de

l’alumnat davant de situacions que requereixen l’aplicació de coneixements.

En el cas de determinades competències es requereix l’observació directa

del resultat d’aprenentatge de l’alumne, com ocorre en l’avaluació de certes habilitats

manipulatives, actituds (cap a la lectura, la resolució de problemes, etc.) o valors (perseverança,

minuciositat, etc.). I, en general, el grau en què un alumne ha desenvolupat les competències

podria ser determinat mitjançant procediments com la resolució de problemes, la realització de

treballs i d’activitats pràctiques, les simulacions o mitjançant l’elaboració de dossiers

d’aprenentatge.

Juntament amb aquests instruments, utilitzem també proves administrades col·lectivament,

que constitueixen el procediment habitual de les avaluacions nacionals i internacionals que es

duen a terme sobre el rendiment de l’alumnat.


formats d’ítems:

Preguntes de resposta tancada, amb el format d’elecció múltiple, en les quals només

una opció és correcta i les restants es consideren errònies.

Preguntes de resposta semiconstruïda, que inclouen diverses preguntes de resposta

tancada dicotòmiques o sol·liciten a l’alumnat que complete frases o que relacione

diferents termes o elements.

130


l’obtenció de resultats. Aquest tipus de qüestions preveu la necessitat d’obtenir un

resultat únic, encara que podria expressar-se de diverses formes i descriure’s diferents

camins per a arribar a aquest resultat. Tant el procediment com el resultat han de ser

valorats, per a la qual cosa cal establir diferents nivells d’execució en la resposta en

funció del grau de desenvolupament competencial evidenciat.

Preguntes de resposta oberta que admeten respostes diverses, les quals, encara que

siguen correctes, poden diferir d’uns alumnes a altres.











Les rúbriques

Les rúbriques per unitat posen en relació els estàndards d’aprenentatge amb les eines

utilitzades per a avaluar-los, i despleguen un ventall de nivells de resultats d’aprenentatge

perquè els valore el professor. Es converteixen així en un instrument eficaç per a dur a terme

un procés ric i transparent, en el qual avaluador i avaluats tinguen uns referents clars a l’hora

de saber el que s’espera d’ells en el procés d’ensenyament-aprenentatge.




Avaluació inicial o de diagnòstic

Prova inicial de curs.

Activitats/preguntes a l’inici de cada unitat en el Llibre de l’alumne, per a l’exploració de coneixements previs.

Avaluació d’estàndards d’aprenentatge



Dossier d’aprenentatge: o Fitxes de comprensió lectora

(amb activitats) per unitat.

Les activitats del llibre, els instruments que formen part del dossier d’aprenentatge de l’alumne i les tasques

131


o Vídeos (amb activitats) per unitat. o Pàgines web (amb activitats)

per unitat. o Tasca de recerca: una tasca

per unitat.


d’investigació disposen de rúbrica d’avaluació i estan associats als estàndards d’aprenentatge.

Avaluació del treball cooperatiu

Tasca de recerca: una tasca per unitat.





Activitats de reforç: el professor disposa d’una bateria d’activitats de reforç per unitat

en format imprimible i editable per a poder administrar el seu lliurament en funció dels

criteris que considere adequats i de les necessitats identificades. En el cas del reforç,

aquestes necessitats seran típicament les d’aquells alumnes amb més dificultats per a

seguir el ritme d’aprenentatge general de l’aula.

Activitats d’ampliació: el professor disposa una bateria d’activitats d’ampliació per

unitat en format imprimible i editable per a poder administrar el seu lliurament en

funció dels criteris que considere adequats i de les necessitats identificades. En el cas de

l’ampliació, aquestes necessitats seran típicament les d’aquells alumnes les capacitats

dels quals, interessos o motivacions siguen majors que les del grup.

Procediments, instruments d’avaluació i indicadors d’èxit del procés d’ensenyament i de la programació

Desenvoluparem l’avaluació de l’ensenyament i els seus components d’acord amb estratègies

que ens permeten obtenir informació significativa i contínua per a formular judicis i prendre

decisions que afavorisquen la millora de qualitat de l’ensenyament.

Amb l’objectiu de garantir l’objectivitat de l’avaluació, seleccionarem procediments, tècniques i

instruments d’acord als següents requisits:

Varietat, de manera que permeten contrastar dades d’avaluació obtingudes per mitjà

de diferents instruments.

Concreció sobre el que es pretén, sense introduir variables que distorsionen les dades

que s’obtinguen amb la seua aplicació.


Participació, el consens en tots aquests aspectes bàsics marcarà l’estratègia avaluadora

de l’equip docent.

132

Emprarem la triangulació per a obtenir informació del procés d’ensenyament mitjançant

diversitat de fonts (diferents persones, documents i materials), de mètodes (pluralitat

d’instruments i tècniques), d’avaluadors (atribuir a diferents persones el procés de recollida

d’informació, per a reduir la subjectivitat), de temps (varietat de moments), i d’espais. Per a

això, utilitzarem les tècniques següents:

- Observació: directa (procés d’aprenentatge dels alumnes) i indirecta (anàlisi de

contingut de la programació didàctica).

- Entrevista: ens permetrà obtenir informació sobre l’opinió, les actituds, els problemes,

les motivacions etc. dels alumnes i de les seues famílies. L’ús adequat de l’entrevista

exigeix sistematització: definició dels objectius, la delimitació de la informació que es

pensa obtenir i el registre de les dades essencials que s’han obtingut.

- Qüestionaris: complementen la informació obtinguda a través de l’observació

sistemàtica i d’entrevistes periòdiques. Resulta d’utilitat l’avaluació que fan els alumnes

sobre alguns elements de la programació: quines iniciatives metodològiques els han

agradat més, amb quina fórmula d’avaluació se senten més còmodes, etc.

Les tècniques/procediments per a l’avaluació necessiten instruments específics que

garantisquen la sistematicitat i el rigor necessaris en el procés d’avaluació. Fan possible el

registre de les dades de l’avaluació contínua i sistemàtica i es converteixen, d’aquesta manera,

en l’instrument precís i àgil que garanteix la viabilitat dels principis de l’avaluació als quals hem

al·ludit. Emprarem els següents:

- Llistes de control: en aquestes apareixerà si s’han aconseguit o no cadascun dels

aspectes avaluats. Són molt adequades per a valorar els processos d’ensenyament, en

particular en l’avaluació d’aspectes de planificació, materials, etc.

- Escales d’estimació: les més utilitzades són les taules de doble entrada que recullen els

aspectes que s’avaluaran i una escala per a valorar la consecució de cadascun. Aquesta

escala pot reflectir referents qualitatius (sempre, freqüentment, de vegades, mai), o

constituir una escala numèrica; etc. Són de gran utilitat per a reflectir les competències

professionals del professorat plasmades en indicadors per a cada tipus de competència.

En l’avaluació dels processos d’ensenyament i de la nostra pràctica docent tindrem en compte

l’estimació, tant aspectes relacionats amb el mateix document de programació (adequació dels

seus elements al context, identificació de tots els elements…), com els relacionats amb la seua

aplicació (activitats desenvolupades, resposta als interessos dels alumnes, selecció de

materials, referents de qualitat en recursos didàctics, etc.).

Per a guanyar en sistematicitat i rigor durem a terme el seguiment i valoració del nostre treball

basant-nos en els següents indicadors d’èxit:



133












Així mateix, vetlarem per l’ajust i la qualitat de la nostra programació a través del seguiment

dels indicadors següents:



c) Validesa dels perfils competencials i de la integració d’aquests amb els continguts de la matèria.

d) Avaluació del tractament dels temes transversals. e) Pertinència de les mesures d’atenció a la diversitat i de les adaptacions curriculars

aplicades. f) Valoració de les estratègies i instruments d’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat. g) Pertinència dels criteris de qualificació. h) Avaluació dels procediments, instruments d’avaluació i indicadors d’èxit del procés

d’ensenyament. i) Idoneïtat dels materials i recursos didàctics utilitzats.

134

j) Adequació de les activitats extraescolars i complementàries programades. k) Detecció dels aspectes millorables i indicació dels ajustos que es faran en conseqüència.

L’avaluació del procés d’ensenyament tindrà un caràcter formatiu, orientat a facilitar la presa

de decisions per a introduir les modificacions oportunes que ens permeten la millora del procés

de manera contínua.

Amb això pretenem una avaluació que contribuïsca a garantir la qualitat i l’eficàcia del procés

educatiu. Tots aquests èxits i dificultats trobats es recolliran en la Memòria Final de curs,

juntament amb les corresponents Propostes de Millora a fi que cada curs escolar, la pràctica

docent augmente el seu nivell de qualitat.

Memòria Final de curs, juntament amb les corresponents Propostes de Millora per tal que cada

curs escolar la pràctica docent augmente el nivell de qualitat.

135



Objectius

El currículum de Biologia i Geologia en 3r ESO està emmarcat pel referent que suposen

els objectius generals de l’etapa, que s’han d’aconseguir com a resultat de les

experiències d’ensenyament-aprenentatge dissenyades amb aquesta finalitat. Els objectius

vinculats a l’àrea són els següents:

Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte

als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups,


entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a

l’exercici de la ciutadania democràtica.


condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a

mitjà de desenvolupament personal.

Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre

aquells. Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra

condició o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que impliquen

discriminació entre homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra

la dona.


relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus,

els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.







Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit

crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre

decisions i assumir responsabilitats.

Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges

complexos.

136

Conéixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les

diferències, consolidar els hàbits d’higiene corporals i incorporar l’educació física i la

pràctica de l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social.




La concreció d’aquests objectius s’orientarà a la consecució de les finalitats següents:

a. Adquirir els elements bàsics de la cultura, especialment en els aspectes humanístic,

artístic, científic i tecnològic.



integral de tot l’alumnat, respectant els principis d’educació comuna i d’atenció a la

diversitat de l’alumnat propis de l’etapa.




e. Desenvolupar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució

pacífica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres.

f. Desenvolupar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de

l’esforç, la superació personal, la responsabilitat en la presa de decisions per part de

l’alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la

violència de gènere.


h. Formar a l’alumnat per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a

ciutadans.




j. Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació

educativa i en l’avaluació de la mateixa pràctica docent.

k. Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyament i l’aprenentatge basats en

l’adquisició de competències.

l. Emprar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculessis

d’ensenyament, valorar les possibilitats comunicatives de totes elles, i garantir l’ús

normal, la promoció i el coneixement del valencià.

137


matèria:

Conéixer, entendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de biologia i geologia

per a interpretar els fenòmens naturals.

Analitzar i valorar les repercussions dels desenvolupaments tecnològics i científics i les

seues aplicacions en la vida i en el medi ambient.


Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i

escrit amb propietat, interpretar diagrames, gràfics, taules i expressions matemàtiques

elementals, i saber comunicar argumentacions i explicacions en l’àmbit de la ciència.




Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar,

individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques.



Conéixer els principals riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb

l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat per a saber com encarar-

los.

Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements de les ciències de la naturalesa

per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions

entorn de problemes locals i globals als quals ens enfrontem.



necessitat de cerca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a

avançar cap a un futur sostenible.

Reconéixer les aportacions de la ciència al pensament humà al llarg de la història, i

apreciar les revolucions científiques que han marcat l’evolució cultural de la humanitat i

les seues condicions de vida.

Reconéixer la diversitat natural com a part integrant del nostre patrimoni natural i

cultural, i valorar la importància que tenen el seu desenvolupament i conservació.

Continguts

L’assignatura de Biologia i Geologia ha de contribuir durant l’Educació Secundària Obligatòria al

fet que els alumnes adquirisquen uns coneixements i destreses bàsics que els permeten

adquirir una cultura científica. Així mateix, s’han d’identificar com a agents actius i reconéixer

que, de les seues actuacions i coneixements, dependrà el desenvolupament del seu entorn.

138

Durant aquesta etapa, es persegueix assentar els coneixements ja adquirits per a anar

construint, curs a curs, coneixements i destreses que els permeten ser ciutadans respectuosos

amb si mateixos, amb els altres i amb el medi, amb el material que utilitzen o que hi ha a la

seua disposició, responsables, capaços de tenir criteris propis i de no perdre l’interés que tenen

des del començament de la seua primerenca activitat escolar per no deixar d’aprendre.

Durant el primer cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO), l’eix vertebrador de la matèria

girarà entorn de l’estudi de tres àmbits: la Terra en l’univers i els canvis en el relleu; els éssers

vius i la seua diversitat, i es deté en l’ésser humà i la salut; i els ecosistemes i la conservació del

medi ambient. El principal objectiu és que els alumnes adquirisquen les capacitats i

competències que els permeten cuidar el seu cos tant en l’aspecte físic com mental, així com

valorar i tenir una actuació crítica davant de la informació i davant d’actituds socials que

puguen repercutir negativament en el seu desenvolupament físic, social i psicològic. Es pretén,

també, que entenguen i valoren la importància de preservar el medi ambient per les

repercussions que té sobre la seua salut. Així mateix, han d’aprendre a ser responsables de les

seues decisions diàries i les conseqüències que aquestes tenen en la seua salut i en l’entorn que

els envolta. Comprendre el valor que la investigació té en els avanços mèdics i en l’impacte de

la qualitat de vida de les persones.

En aquest primer cicle, el bloc Metodologia científica i projecte de recerca és comú a primer i a

tercer d’ESO. Tenint en compte que la biologia i la geologia són disciplines de caràcter científic,

hem de tenir sempre aquests blocs com a marc de referència en el desenvolupament del

currículum. No es tracta, per tant, de blocs aïllats i independents dels altres, sinó que estan

implícits en cadascun d’aquests i són la base per a la seua concreció.

Juntament amb els coneixements que s’inclouen en el currículum de Biologia Geologia 3r ESO i

les estratègies del mètode científic, es treballaran igualment la comprensió lectora, l’expressió

oral i escrita, l’argumentació en públic, la comunicació audiovisual, l’educació cívica i

constitucional i l’emprenedoria. A més, els alumnes hauran de desenvolupar actituds que

propicien la reflexió i l’anàlisi sobre els grans avanços científics de l’actualitat, els seus

avantatges i les implicacions ètiques que en ocasions es plantegen. Finalment, també

coneixeran i utilitzaran les normes bàsiques de seguretat i ús del material de laboratori.


d’avaluació, competències i estàndards d’aprenentatge que s’organitzen i seqüencien en

unitats didàctiques, tal com es pot veure més endavant en aquest document.

Competències

Les competències han d’estar integrades en el currículum de Biologia i Geologia. Perquè

aquesta integració es produïsca de manera efectiva i l’adquisició d’aquestes siga eficaç, la

programació inclou el disseny d’activitats d’aprenentatge integrades que permeten a l’alumne

avançar cap als resultats definits.

Per la seua banda, els criteris d’avaluació serveixen de referència per a valorar el que l’alumnat

sap i sap fer. Aquests es desglossen en estàndards d’aprenentatge avaluables. Per a valorar el

desenvolupament competencial de l’alumnat, seran aquests estàndards d’aprenentatge

avaluables els que, quan es posen en relació amb les competències, permetran graduar el

139

rendiment o acompliment aconseguit en cadascuna, tal com reflecteix la programació de les

unitats didàctiques (més endavant en aquest document).

En la nostra societat, cada ciutadà i ciutadana requereix una àmplia gamma de competències

per a adaptar-se de manera flexible a un món que està canviant ràpidament i que mostra

múltiples interconnexions. L’educació i la formació possibiliten que l’alumnat adquirisca les

competències necessàries per a poder adaptar-se de manera flexible a aquests canvis. La

matèria de Biologia i Geologia contribuirà al desenvolupament de les competències del

currículum, necessàries per a la realització i desenvolupament personal i l’exercici d’una

ciutadania activa.


matèria de Biologia i Geologia contribuirà al seu desenvolupament des de la realització de

tasques que impliquen la cerca, recopilació i processament d’informació per a exposar-la

posteriorment, utilitzant el vocabulari científic adquirit i combinant diferents modalitats de

comunicació. A més, implica una dinàmica de treball que fomenta l’ús del diàleg com a eina per

a la resolució de problemes.

La competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia són fonamentals

en la formació de les persones, per la implicació que tenen en la societat en la qual vivim. La

matèria de Biologia i Geologia ajudarà a adquir-les treballant no solament les quantitats

mitjançant càlculs, sinó també la capacitat de comprendre els resultats obtinguts, des del punt

de vista biològic quan s’utilitzen gràfics. Tota interpretació comporta un grau d’incertesa amb el

qual cal aprendre a treballar per a poder assumir les conseqüències de les pròpies decisions.

L’espai i la forma són abordats mitjançant la interpretació dels mapes topogràfics, mentre que

el rigor, el respecte i la veracitat de les dades són principis fonamentals en la realització

d’activitats d’investigació o experimentals del mètode científic.



resoldre situacions de la vida anàlogament a com s’actua davant dels reptes i problemes propis

de les activitats científiques. A més de fomentar el respecte cap a les diverses formes de vida a

través de l’estudi dels sistemes biològics, la realització d’activitats d’investigació o

experimentals acostarà l’alumnat al mètode científic, per al qual l’ús correcte del llenguatge

científic serà un instrument bàsic en aquesta competència.

La competència digital implica l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació de

manera crítica i segura, i identifica els riscos potencials que hi ha en la xarxa. En aquesta

matèria es desenvolupen destreses relacionades amb la capacitat de diferenciar fonts fiables

d’informació, i així s’assumeix una actitud crítica i realista davant del món digital, el

processament de la informació i l’elaboració de documents científics mitjançant la realització

d’activitats experimentals i d’investigació. L’ús de diverses pàgines web permet a l’alumnat

diferenciar els formats utilitzats en el procés d’ensenyament-aprenentatge i conéixer les

principals aplicacions utilitzades per a l’elaboració de les tasques.

La competència per a aprendre a aprendre és fonamental per a l’aprenentatge al llarg de la

vida. El caràcter pràctic de la matèria permet, a través del treball experimental i de l’elaboració

de projectes d’investigació, suscitar la curiositat de l’alumnat per la ciència i aprendre a partir

140

dels errors, i ser conscients del que saben i del que no mitjançant un procés reflexiu. Per a això,

és important pensar abans d’actuar, treballant així les estratègies de planificació i avaluant el

nivell competencial inicial per a poder adquirir de manera coherent nous coneixements.

Aquesta competència es desenvolupa també mitjançant el treball cooperatiu per a fomentar un

procés reflexiu que permeta la detecció d’errors, com a mesura essencial en el procés

d’autoavaluació, i incrementar l’autoestima de l’alumne o l’alumna.

Les competències socials i cíviques impliquen utilitzar els coneixements apropiats per a

interpretar problemes socials, elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes

assertivament. La matèria de Biologia i Geologia treballa aquesta competència mitjançant la

valoració crítica de les activitats humanes en relació amb la resta d’éssers vius i amb l’entorn. A

més, en el desenvolupament de les sessions expositives de projectes d’investigació s’afavoreix

l’adquisició de valors com el respecte, la tolerància i l’empatia. Es fomentarà el treball

cooperatiu i la igualtat d’oportunitats, destacant el treball de grans científics i científiques. Els

mitjans de comunicació relacionats amb la ciència ens permeten treballar el pensament crític i

fomentar el debat, entés com a eina de diàleg.

La competència sentit d’iniciativa i esperit emprenedor fomenta en l’alumnat el pensament

crític i la creativitat a l’hora d’exposar treballs a classe. Com que aquesta matèria presenta un

bloc dedicat als projectes d’investigació, la cerca i selecció d’informació permet treballar les

capacitats de planificació, organització i decisió, alhora que l’assumpció de riscos i les seues

conseqüències, per la qual cosa suposen un entrenament per a la vida. Al seu torn, el treball

individual i en grup que implica l’elaboració de projectes enriqueix l’alumnat en valors com

l’autoestima, la capacitat de negociació i lideratge, per a adquirir així el sentit de la

responsabilitat.

La competència consciència i expressions culturals permet apreciar l’entorn en què vivim,

coneixent el patrimoni natural i les seues relacions, l’explotació dels recursos naturals al llarg de

la història, les noves tendències en la seua gestió i els problemes als quals es veu sotmés, es pot

entendre la base de la cultura valenciana i l’alumnat va assumint la necessitat d’adquirir bons

hàbits mediambientals. Es valorarà la importància de les imatges com a eines fonamentals en el

treball científic, ja que són imprescindibles per a interpretar el medi i els fenòmens naturals des

d’una perspectiva científica.

141


Biologia i Geologia 3r ESO

Les persones i la salut I

Unitat 1. L’organització del cos humà

Unitat 2. Alimentació i nutrició

Unitat 3. Nutrició: Aparells digestiu i respiratori

Unitat 4. Nutrició: aparells circulatori i excretor

Les persones i la salut II. Els ecosistemes

Unitat 5. Relació: sistemes nerviós i endocrí

Unitat 6. Relació: receptors i efectes

Unitat 7. Reproducció

Unitat 8. Salut i malaltia

Unitat 9. Els ecosistemes

Els ecosistemes a la Comunitat Valenciana

142

UNITAT 1. L’ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ

Objectius

Interpretar els nivells d’organització del cos humà.

Descriure la funció dels orgànuls cel·lulars.

Diferenciar els tipus cel·lulars humans principals.

Reconéixer els teixits humans principals, així com la funció que duen a terme.

Identificar els aparells i els sistemes del cos humà.

Relacionar els diversos aparells i sistemes amb les funcions vitals.

Dur a terme una tasca de recerca.



d’aprenentatge Relació

activitats LA Competències

clau

Organització de la matèria viva Definició

d’ésser humà. Nivells

d’organització de l’ésser humà.

1. Catalogar els diversos nivells d’organització de la matèria viva: cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes.

1.1. Interpreta els nivells d’organització del cos humà.

1, 2, 3, 5, 6, 36 CCL CMCCT

1.2. Busca relacions entre els nivells d’organització.

4, 35, 37

Estructura cel·lular La cèl·lula,

unitat funcional.

L’intercanvi amb el medi

2. Diferenciar les estructures cel·lulars principals i les funcions que tenen.

2.1. Descriu la funció dels orgànuls cel·lulars més importants.

7, 8, 13, 38, 40, 42, 44

CCL CMCCT CAA

2.2. Identifica mecanismes d’intercanvi a través de la membrana.

9, 10, 11, 12, 39, 41, 43, 45

Teixits i òrgans Diferenciació

cel·lular. Tipus

de teixits. Òrgans.

3. Relacionar l’estructura dels diferents teixits amb la funció que fan i argumentar sobre els avantatges i inconvenients de l’especialització

3.1. Reconeix els teixits principals de l’ésser humà.

15, 16, 19, 23, 26, 46, 47. 49. 50, 51

CCL CMCCT CD CAA CSC

3.2. Associa els teixits estudiats a la funció que tenen.

14, 17, 18, 20, 21, 22, 24, 25, 48, 50, 51

143

tissular.

Aparells i sistemes Funció de nutrició. Funció de reproducció. Funció de relació.

4. Reconéixer l’associació dels òrgans per a formar aparells i sistemes.

4.1. Identifica els components dels diversos aparells i sistemes.

27, 29, 31, 53 CCL CMCCT CAA

5. Relacionar els diversos òrgans, aparells i sistemes amb la funció que fan.

5.1. Associa els òrgans, aparells i sistemes amb la funció que fan.

28, 30, 31, 32, 52, 54

Relacions entre aparells i sistemes Coordinació

de les funcions vitals.

6. Identificar la relació entre els diversos òrgans, aparells i sistemes del cos humà.

6.1. Reconeix i descriu la relació entre les diversos òrgans, aparells i sistemes del cos humà.

33, 34, 55 CCL CMCCT CAA


7. Dur a terme un treball experimental aplicant les destreses del treball científic, manejar amb cura els materials d’aula i els instruments de laboratori, respectar les normes de seguretat i de comportament en el laboratori o en les eixides de camp i interpretar-ne els resultats per a contrastar les hipòtesis formulades.

7.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al laboratori.


CMCCT CCL CD CAA CSIEE

7.2. Utilitza el material de laboratori i descriu i interpreta les seues observacions.


8. Busca i seleccionar de forma contrastada informació de caràcter científic, a partir de la comprensió i interpretació de textos orals i escrits, continus i discontinus, de forma contrastada procedent de diverses fonts com ara blogs, wikis, fòrums, pàgines web, diccionaris i enciclopèdies, etc.

8.1. Busca, selecciona i interpreta a informació científica a partir de diverses fonts.

Tasca de recerca

CMCCT CD CAA CSIEE




144

Temporalització

El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de tres setmanes.


En relació a les necessitats dels alumnes, es proposen, a més de les activitats del llibre de

l’alumne, unes altres activitats de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els

diferents ritmes d’aprenentatge dels alumnes. S’hi inclou també una versió dels continguts

adaptats, així com activitats diferenciades a manera de fitxes de treball que poden servir com a

adaptació curricular per als casos en què fóra necessari.

REFORÇ


AMPLIACIÓ




1. Organització de la matèria viva

2. Estructura cel·lular

3. L’intercanvi amb el medi

4. Teixits i òrgans

5. Aparells i sistemes

6. Relacions entre aparells i sistemes





clau

Organització de la matèria viva

1. Identificar els nivells d’organització de la matèria viva.

1.1 Defineix cèl·lules, teixits, òrgans i aparells.

Fitxa 1 CMCCT CCL

Estructura cel·lular 2. Reconéixer l’estructura bàsica de la cèl·lula.

2.1 Descriu l’estructura bàsica de la cèl·lula.

Fitxa 2 Fitxa 3

CMCCT CCL CAA CSIEE

Teixits i òrgans 3. Identificar els principals grups de teixits.

3.1 Diferencia la funció dels teixits epitelial, connectiu, muscular i nerviós.

Fitxa 4 CMCCT CCL CAA

145

Aparells i sistemes 4. Conéixer els aparells i sistemes del cos humà i la funció que porten a terme en el conjunt de l’organisme.

4.1 Identifica els aparells relacionats amb la funció de nutrició, relació i reproducció.

Fitxa 5 Fitxa 6

CMCCT CAA CSIEE






avaluable

Eines d’avaluació*

Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Interpreta els nivells d’organització del cos humà.

1, 2, 3, 5, 6, 36 Identifica els nivells adequadament.

Identifica els nivells amb pocs errors.

Identifica els nivells amb bastants errors.


1.2. Busca relacions entre els nivells d’organització.

4, 35, 37 Identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.




2.1. Descriu la funció dels orgànuls cel·lulars més importants.

7, 8, 13, 38, 40, 42, 44

Reconeix tots els elements importants i estableix les funcions d’aquests adequadament.

Reconeix molts elements importants i les funcions d’aquests amb pocs errors.

Reconeix pocs elements importants i les funcions d’aquests amb molts errors.


2.2. Identifica mecanismes d’intercanvi a través de la membrana.

9, 10, 11, 12, 39, 41, 43, 45

Identifica tots els elements importants i les funcions que tenen.

Identifica molts elements importants i les funcions que tenen.

Identifica pocs elements importants i les funcions que tenen.


3.1. Reconeix els teixits principals de l’ésser humà.

15, 16, 19, 23, 26, 46, 47. 49. 50, 51

Identifica tots els teixits importants.

Identifica molts teixits importants.

Identifica pocs teixits.


3.2. Associa els teixits estudiats a la funció que tenen.

14, 17, 18, 20, 21, 22, 24, 25, 48, 50, 51


Resol la majoria d’activitats correctament, amb errades en algunes.

Resol les activitats, però en té errades en bastants.


4.1. Identifica els components dels diversos aparells i sistemes.

27, 29, 31, 53 Identifica tots els elements importants i les funcions que tenen.




5.1. Associa els òrgans, aparells i sistemes amb la funció que fan.

28, 30, 31, 32, 52, 54


Resol la majoria d’activitats correctament, amb errades en algunes.

Resol les activitats, però té errades en bastants.


146

6.1. Reconeix i descriu la relació entre les diversos òrgans, aparells i sistemes del cos humà.

33, 34, 55 Reconeix tots els elements importants i estableix les relacions entre aquests adequadament.

Reconeix bastants dels elements importants i estableix les relacions entre aquests amb pocs errors.

Reconeix pocs elements importants i n’estableix les relacions amb molts errors.




Respecta les normes adequadament.

Respecta les normes amb alguns errors.

Respecta les normes, però comet molts errors.


7.2. Utilitza el material de laboratori i descriu i interpreta les seues observacions.


Treballa i interpreta els seus resultats sense errors.

Treballa i interpreta els seus resultats amb pocs errors.

Treballa i interpreta els seus resultats amb molts errors.


8.1. Busca, selecciona i interpreta a informació científica a partir de diverses fonts.

Tasca de recerca

Identifica la informació adequada.





147

UNITAT 2. ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ

Objectius

Discriminar el procés de nutrició del d’alimentació.

Relacionar cada nutrient amb la funció que exerceix en l’organisme.

Reconéixer les categories d’aliments i la quantitat relativa que necessitem de cada una.

Analitzar i comparar diversos tipus de dietes.

Reconéixer hàbits nutricionals saludables.

Dissenyar i elaborar dietes equilibrades a partir dels diversos grups d’aliments.

Conéixer els trastorns principals derivats d’una nutrició incorrecta.




d’aprenentatge

Relació

activitats LA

Competències

clau

Aliments i nutrients

Glúcids o hidrats de carboni.

Lípids.

Proteïnes.

Sals minerals.

Aigua.

Vitamines.

1. Diferenciar els

hàbits personals i

culturals

d’alimentació dels

processos fisiològics

de nutrició.

1.1. Discriminar el

procés de nutrició

del d’alimentació.

1, 43 CCL

CMCCT

2. Identificar els

principals tipus de

nutrients en els

aliments i les

funcions que

exerceixen.

2.1. Relaciona cada

nutrient amb la

funció que exerceix

en l’organisme.

2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,

9, 10, 44, 45, 46,

47, 48

CCL

CMCCT

CAA

CSC

Les necessitats nutricionals

Necessitats estructurals.

Necessitats energètiques.

3. Relacionar

les funcions

dels nutrients

amb les necessitats

nutricionals de

l’ésser humà.

3.1. Identifica

els nutrients

necessaris per a

cobrir necessitats

metabòliques

diferents.

13, 14, 15, 16, 50 CCL

CMCCT

CAA

CSC

3.2. Du a terme

càlculs senzills del

metabolisme basal.

11, 12, 49, 51, 52

Les dietes

La dieta equilibrada.

La dieta mediterrània.

Dietes especials.

4. Identificar les

característiques

d’una dieta

equilibrada,

mitjançant exemples

pràctics.

4.1. Reconeix

hàbits nutricionals

saludables.

17, 18, 21, 24,

54, 56

CCL

CMCCT

CAA

CSC 4.2. Diferencia

els diversos grups

d’aliments

relacionant-los

19, 20, 26, 53, 55,

58

148

amb els nutrients

i el valor calòric

que presenten.

4.3. Dissenya dietes

equilibrades a

partir de taules

d’informació

nutricional.

25, 57, 59, 60

4.4. Valora la dieta

mediterrània com

a exemple de dieta

equilibrada i

reconeix la

necessitat de

dissenyar dietes

especials en casos

concrets.

22, 23,24, 27, 28,

29, 56

El consum d’aliments

Hàbits de consum.

La cadena de subministrament d’aliments.

Additius alimentaris.

Informació nutricional.

5. Conéixer la

importància del

consum responsable

d’aliments.

5.1. Valora

la importància

de conéixer

la informació

nutricional

dels aliments

que consumim.

30, 31, 32, 33, 34,

35, 36, 61, 62, 63,

64

CCL

CMCCT

CAA

CSC

Malalties relacionades amb l’alimentació

Desnutrició.

Obesitat i trastorns de la conducta alimentària.

Trastorns en la conducta alimentària.

Intoleràncies i al·lèrgies.

Intoxicacions.

6. Argumentar la

rellevància dels

hàbits alimentaris

saludables i de la

pràctica habitual de

l’exercici físic per a

incrementar el

benestar i prevenir

l’obesitat, i admetre

la necessitat d’ajuda

davant dels trastorns

de la conducta

alimentària.

6.1. Relaciona la

dieta equilibrada

amb la vida

saludable.

39, 65, 66, 68, 69 CCL

CMCCT

CAA

CSC 6.2. Identifica

les causes dels

principals trastorns

derivats de

l’alimentació

incorrecta.

37, 38, 40, 41, 42,

67, 70, 70


Tasca de recerca

7. Dur a terme un

treball experimental

aplicant les destreses

del treball científic,

manejar amb cura

7.1. Coneix

i respecta

les normes

de seguretat

al laboratori.

Tècniques

de treball

i experimentació

Tasca de recerca

CMCCT

CCL

CD

CAA

149

els materials d’aula i

els instruments de

laboratori, respectar

les normes de

seguretat i de

comportament al

laboratori o en les

eixides de camp i

interpretar-ne els

resultats per a

contrastar les

hipòtesis

formulades.

7.2. Planifica

amb autonomia

el treball

experimental,


de laboratori,

argumenta el

procés

experimental

i les hipòtesis

plantejades.

Tècniques

de treball

i experimentació

Tasca de recerc a

CSIEE

7.3. Descriu i

interpreta les seues

observacions.

Tècniques

de treball

i experimentació

Tasca de recerca

8. Reconéixer i

utilitzar la

terminologia

conceptual de

l’assignatura per a

interpretar el

significat de

diferents

informacions i

comunicar les seues

idees sobre temes de

caràcter científic.

8.1. Identifica

i empra

adequadament

la terminologia

científica

corresponent

al seu nivell.

Tècniques

d’estudi

CMCCT

CCL

9. Buscar i

seleccionar de forma

contrastada

informació de

caràcter científic, a

partir de la

comprensió i

interpretació de

textos orals i escrits,

continus i

discontinus, de

forma contrastada

procedent de

diverses fonts com

ara blogs, wikis,

fòrums, pàgines

web, diccionaris i

enciclopèdies, etc., i

usar-la per a

argumentar sobre

qüestions

9.1. Busca,

selecciona i

interpreta la

informació


de diverses fonts.


CD

CAA

CSIEE

9.2. Transmet la

informació d’una

manera precisa

aprofitant les TIC.

Tasca

de recerca

150

científiques.




Temporalització

El temps que es preveu per a desenvolupar la unitat és de quatre setmanes.


En relació amb les necessitats dels alumnes, es proposen, a més de les activitats del llibre de

l’alumne, unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes

d’aprenentatge dels alumnes. També s’hi inclou una versió dels continguts adaptats, així com

activitats diferenciades a manera de fitxes de treball que poden servir com a adaptació

curricular per als casos que calga.

REFORÇ


AMPLIACIÓ




1. Aliments i nutrients. 2. Les necessitats nutricionals. 3. La dieta equilibrada. 4. Tipus de dietes. 5. El consum d’aliments. 6. Malalties relacionades amb l’alimentació.





clau

1. Aliments i nutrients.

1. Diferenciar els

hàbits personals

i culturals

d’alimentació dels

processos fisiològics

de nutrició.

1.1. Relaciona cada

nutrient amb la funció

que exerceix en

l’organisme.

Fitxa 1 CMCCT

CSIEE

151

2. Les necessitats nutricionals.

2. Relacionar

les funcions

dels nutrients

amb les necessitats

nutricionals

de l’ésser humà.

2.1. Identifica els

nutrients necessaris

per a cobrir necessitats

metabòliques diferents.

Fitxa 2 (2.1, 2.2) CMCCT

CAA

CSIEE

2.2. Du a terme càlculs

senzills del metabolisme

basal.

Fitxa 2 (2.3, 2.4)

3. Les dietes. 3. Relacionar les

dietes amb la salut

mitjançant exemples

pràctics.

3.1. Reconeix hàbits

nutricionals saludables.

Fitxa 3 (3.1, 3.3) CMCCT

CAA

CSC 3.2. Dissenya dietes

equilibrades a partir

de taules d’informació

nutricional.

Fitxa 3 (3.2)

Fitxa 4 (4.4)

4. El consum d’aliments.

4. Conéixer la

importància del

consum responsable

d’aliments.

4.1. Valora la

importància de conéixer

la informació nutricional

dels aliments que

consumim.

Fitxa 4 (4.1, 4.2,

4.3)

Fitxa 5 (5.2, 5.4)

CMCCT

CAA

CSIEE

CSC

5. Malalties relacionades amb l’alimentació.

5. Argumentar la

rellevància dels

hàbits alimentaris

saludables i de la

pràctica habitual de

l’exercici físic per a

incrementar el

benestar i prevenir

l’obesitat, i admetre

la necessitat d’ajuda

davant dels trastorns

de la conducta

alimentària.

5.1. Identifica les causes

dels principals trastorns

derivats de l’alimentació

incorrecta.

Fitxa 5 (5.1, 5.3)

Fitxa 6

CMCCT

CSC






avaluable


Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Discriminar el procés de nutrició del d’alimentació.

1, 43 Discrimina adequadament els conceptes.

Discrimina adequadament els conceptes, encara que amb algun error.

Discrimina els conceptes amb bastants errors.


152

2.1. Relaciona cada nutrient amb la funció que exerceix en l’organisme.

2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 44, 45, 46, 47, 48

Reconeix tots els elements importants i estableix adequadament les funcions que tenen.

Reconeix bastants dels elements importants i estableix amb pocs errors les funcions que tenen.

Reconeix pocs dels elements importants i estableix les funcions que tenen cometent molts errors.


3.1. Identifica els nutrients necessaris per a cobrir necessitats metabòliques diferents.

13, 14, 15, 16, 50





3.2. Du a terme càlculs senzills del metabolisme basal.

11, 12, 49, 51, 52





4.1. Reconeix hàbits nutricionals saludables.

17, 18, 21, 24, 54, 56

Hi aporta molt exemples vàlids.

Hi aporta bastants exemples vàlids.

Hi aporta pocs exemples vàlids.


4.2. Diferencia els diversos grups d’aliments relacionant-los amb els nutrients i el valor calòric que presenten.

19, 20, 26, 53, 55, 58

Reconeix tots els elements importants i estableix adequadament les relacions que tenen.

Reconeix bastants dels elements importants i estableix a amb pocs errors les relacions que tenen.

Reconeix pocs dels elements importants i estableix les relacions que tenen cometent molts errors.


4.3. Dissenya dietes equilibrades a partir de taules d’informació nutricional.





4.4. Valora la dieta mediterrània com a exemple de dieta equilibrada i reconeix la necessitat de dissenyar dietes especials en casos concrets

22, 23,24, 27, 28, 29, 56

Reconeix tots els elements importants i resol les activitats correctament.

Reconeix bastants dels elements importants i resol les activitats encara que amb errors en algunes.

Reconeix pocs dels elements importants i resol les activitats però comet errors en moltes.


5.1. Valora la importància de conéixer la informació nutricional dels aliments que consumim.

30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 61, 62, 63, 64


Reconeix bastants dels elements importants i estableix amb pocs errors les relacions que tenen.



6.1. Relaciona la dieta equilibrada amb la vida saludable.

39, 65, 66, 68, 69

Reconeix tots els elements importants i estableix adequadament

Reconeix bastants dels elements importants i estableix amb pocs errors les

Reconeix pocs dels elements importants i estableix les relacions que


153

les relacions que tenen.

relacions que tenen.

tenen cometent molts errors.

6.2. Identifica les causes dels principals trastorns derivats de l’alimentació incorrecta.

37, 38, 40, 41, 42, 67, 70, 70

N’identifica les causes correctament i hi aporta molts exemples vàlids.

N’identifica les causes amb alguns errors i hi aporta bastants exemples vàlids.

N’identifica les causes amb molts errors i hi aporta pocs exemples vàlids.





Respecta les normes i comet pocs errors.

Respecta les normes i comet molts errors.

No respecta les normes.

7.2. Planifica amb autonomia el treball experimental, utilitza el material de laboratori, argumenta el procés experimental i les hipòtesis plantejades.


Treballa en el laboratori adequadament i argumenta les seues hipòtesis sense errors.

Treballa en el laboratori i argumenta les hipòtesis cometent pocs errors.

Treballa en el laboratori i argumenta les hipòtesis cometent molts errors.

No treballa en el laboratori i no argumenta les hipòtesis.

7.3. Descriu i interpreta les seues observacions.


Identifica adequadament els elements principals i les relacions que tenen.

Identifica els elements principals i les relacions que tenen cometent pocs errors.

Identifica els elements principals i les relacions que tenen cometent molts errors.


8.1. Identifica i empra adequadament la terminologia científica corresponent al seu nivell.

Tècniques d’estudi

Utilitza el llenguatge científic adequadament.

Utilitza el llenguatge científic cometent pocs errors.

Utilitza el llenguatge científic cometent molts errors.

No utilitza el llenguatge científic o ho fa d’una manera totalment errònia.


Tasca recerca

Resol les activitats correctament.

Resol les activitats amb pocs errors.

Resol les activitats amb molts errors.


9.2. Transmet la informació d’una manera precisa aprofitant les TIC.

Tasca de recerca

Coneix les TIC i les empra correctament.

Coneix les TIC i les empra amb alguns errors.

Coneix les TIC i les empra de manera poc adequada.

No coneix les TIC o les empra de manera errònia.


154

UNITAT 3. NUTRICIÓ: APARELLS DIGESTIU I

RESPIRATORI

Objectius

Associar les fases del procés de nutrició amb cada un dels aparells implicats.

Reconéixer els components de l’aparell digestiu i del respiratori i comprendre com

funcionen.

Explicar els processos fonamentals de la digestió utilitzant esquemes

i representacions gràfiques.

Explicar com té lloc l’intercanvi de gasos en l’organisme.

Conéixer les malalties principals associades als aparells digestiu i respiratori,

i descriure hàbits i estils de vida saludables per a prevenir-les.



Continguts Criteris

d’avaluació

Estàndards

d’aprenentatge

Relació

activitats LA

Competències

clau

La nutrició humana

1. Explicar els processos fonamentals de la nutrició.

1.1. Identifica els aparells relacionats amb la funció de nutrició.

1, 2, 3, 55, 56, 57

CMCCT CAA CCL

Anatomia de l’aparell digestiu

2. Localitzar i determinar els òrgans de l’aparell digestiu i relacionar-los amb el seu funcionament, amb el suport de models anatòmics i esquemes gràfics.

2.1. Identifica a partir de models anatòmics i esquemes gràfics els components de l’aparell digestiu.

4, 5, 6, 58, 59, 60, 61, 62

CMCCT CAA CCL

La digestió El procés

digestiu a la boca.

El procés digestiu a l’estómac.

El procés digestiu a l’intestí

3. Associar les diverses fases de la digestió a cada un dels òrgans de l’aparell.

3.1. Relaciona els òrgans i les estructures de l’aparell digestiu.

8, 9, 12, 14, 20, 26, 28, 29, 33,

CMCCT CAA CCL CCEC

4. Reconéixer les funcions de les glàndules annexes de l’aparell digestiu.

4.1. Associa els òrgans de l’aparell digestiu amb la funció concreta que exerceix en el procés digestiu.

7, 10, 11, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 22, 23, 24, 25, 27, 30, 32, 63, 64, 65, 66, 67,

CMCCT CAA CCL CCEC

155

prim. 68, 69

L’aparell respiratori Las vies

respiratòries.

L’intercanvi de gasos.

La ventilació pulmonar.

5. Localitzar i determinar els òrgans de l’aparell respiratori i relacionar-los amb el seu funcionament, amb el suport de models anatòmics i esquemes gràfics.

5.1. Identifica a partir de models anatòmics i esquemes gràfics els components de l’aparell respiratori.

35, 36, 37, 70, 71

CMCCT CAA CCL CSC

5.2. Associa les estructures de l’aparell respiratori amb la funció corresponent.

34, 38, 39, 41, 42, 43, 72, 74

6. Comprén la manera en què es du a terme l’intercanvi de gasos.

6.1. Explica els moviments de gasos a través de la membrana alveolar durant la inspiració i l’expiració.

40, 73 CMCCT CCL

Hàbits saludables. Malalties dels aparells digestiu i respiratori La salut

de l’aparell digestiu.

Malalties de l’aparell digestiu.

La salut de l’aparell respiratori.

Malalties de l’aparell respiratori.

7. Indagar les causes, símptomes i conseqüències de les malalties més habituals en els aparells digestiu i respiratori per a prevenir-les.

7.1. Diferencia les malalties més freqüents dels òrgans dels aparells digestiu i respiratori.

21, 31, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 75, 76, 77, 78,79

CMCCT CAA CCL CSC


8. Dur a terme un treball experimental aplicant les destreses del treball científic, manejar amb cura els materials d’aula i els instruments de laboratori, respectar les normes de seguretat i de comportament al laboratori o en les eixides de camp i interpretar-ne els resultats per a

8.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al laboratori i utilitza adequadament el material de laboratori.


CMCCT, CCL, CD, CAA, CSIEE



156

contrastar les hipòtesis formulades.

9. Buscar i seleccionar de forma contrastada informació de caràcter científic, a partir de la comprensió i interpretació de textos orals i escrits, continus i discontinus, de forma contrastada procedent de diverses fonts com ara blogs, wikis, fòrums, pàgines web, diccionaris i enciclopèdies, etc., i usar-la per a argumentar sobre qüestions científiques.


Tasca de recerca

CMCCT, CD CAA, CSIEE, CSC, CCEC 9.2. Utilitza la

informació de caràcter científic per a formar-se una opinió pròpia i argumentar sobre problemes relacionats.

Tasca de recerca

10. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport a companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.

10.1. Participa, valora i respecta el treball individual i en grup.

Tasca de recerca

CSC

11. Exposar i defendre en públic el projecte de recerca acabat.

11. Dissenya treballs de investigació sobre els continguts desenvolupats, per a fer-ne una presentació i defendre’ls a l’aula.

Tasca de recerca

CMCCT, CAA, CSIEE




157

Temporalització

El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de quatre setmanes, encara que

s’haurà d’adaptar a les necessitats dels alumnes.


En relació amb les necessitats dels alumnes, a més d’activitats del llibre de l’alumne, se’n

proposen altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes




REFORÇ


AMPLIACIÓ




1. La nutrició humana.

2. L’aparell digestiu.

3. El procés digestiu a la boca

4. El procés digestiu a l’estómac.

5. El procés digestiu a l’intestí prim.

6. L’absorció.

7. El procés digestiu a l’intestí gros.

8. L’aparell respiratori.

9. L’intercanvi gasós.

10. Hàbits saludables. Malalties dels aparells digestiu i respiratori.





clau

La nutrició humana

1. Explicar els processos fonamentals de la nutrició.


Fitxa 1 CMCCT CAA

Anatomia de l’aparell digestiu

2. Reconéixer les parts de l’aparell digestiu.



Fisiologia de l’aparell digestiu: la digestió

3. Associar les diverses fases de la digestió a cada un dels òrgans


Fitxa 3 Fitxa 4 Fitxa 5

CMCCT CCL CAA

158

de l’aparell digestiu. Fitxa 6 Fitxa 7

CSIEE

Anatomia i fisiologia de l’aparell respiratori

4. Reconéixer les funcions de les glàndules annexes de l’aparell respiratori.

4.1. Identifica a partir de gràfics els components de l’aparell respiratori.

Fitxa 8 (8.2, 8.3)

CMCCT CCL CD CAA 4.2. Associa les

estructures de l’aparell respiratori amb la funció corresponent.

Fitxa 8 (8.1, 8.4) Fitxa 9

Hàbits saludables. Malalties dels aparells digestiu i respiratori

5. Indagar les causes, els símptomes i les conseqüències de les malalties més habituals en els aparells digestiu i respiratori per a prevenir-les.


Fitxa 10 CMCCT

CCL

CSC






avaluable

Eines d’avaluació (activitats del LA) *

Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts


1, 2, 3, 55, 56, 57

Identifica els components adequadament i resol les activitats correctament.

Identifica amb pocs errors els components i resol la majoria d’activitats correctament, amb errors en algunes.

Identifica pocs components i resol les activitats correctament, però té errors en bastants.



4, 5, 6, 58, 59, 60, 61, 62



Identifica pocs components resol les activitats correctament, però té errors en bastants.



8, 9, 12, 14, 20, 26, 28, 29, 33,

Estableix les relacions sense errors.

Estableix les relacions cometent pocs errors.

Estableix les relacions cometent molts errors.


4.1. Associa els òrgans de l’aparell digestiu amb la funció concreta que exerceix en el procés digestiu.

7, 10, 11, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 22, 23, 24, 25, 27, 30, 32, 63, 64, 65, 66, 67, 68, 69

Identifica els òrgans i els relaciona amb la funció corresponent sense cometre errors.

Identifica els òrgans i els relaciona amb la funció corresponent cometent pocs errors.

Identifica els òrgans i els relaciona amb la funció corresponent cometent molts errors.


5.1. Identifica a 35, 36, 37, 70, Identifica els Identifica amb Identifica pocs Respon

159

partir de models anatòmics i esquemes gràfics els components de l’aparell respiratori

71 components adequadament i resol les activitats correctament.

pocs errors els components i resol la majoria d’activitats correctament, amb errors en algunes.

components i resol les activitats correctament, però té errors en bastants.

de manera totalment errònia o no respon.

5.2. Associa les estructures de l’aparell respiratori amb la funció corresponent.

34, 38, 39, 41, 42, 43, 72, 74

Identifica els òrgans i els relaciona amb la funció corresponent sense cometre errors.

Identifica els òrgans i els relaciona amb la funció corresponent cometent pocs errors.

Identifica els òrgans i els relaciona amb la funció corresponent cometent molts errors.


6.1. Explica els moviments de gasos a través de la membrana alveolar durant la inspiració i l’expiració.

40, 73 Identifica els processos de manera adequada i explica el mecanisme sense errors.

Identifica els processos de manera adequada i explica el mecanisme cometent pocs errors.

Identifica els processos de manera adequada i explica el mecanisme cometent molts errors.



21, 31, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 75, 76, 77, 78,79

Aporta molts exemples i les seues causes.

Aporta prou exemples i les seues causes.

Aporta pocs exemples i les seues causes.


8.1. Coneix i respecta les normes de seguretat al laboratori i utilitza adequadament el material de laboratori.


Respecta les normes i usa el material adequadament.

Respecta les normes i usa el material cometent pocs errors.

Respecta les normes i usa el material cometent molts errors.

No respecta les normes i no participa en la pràctica.



Identifica adequadament els elements importants i les relacions que tenen.





Tasca de recerca

Empra la informació correctament.

Empra la informació cometent pocs errors.

Empra la informació amb adequació escassa.

No fa cerca d’informació o l’usa de manera totalment errònia.

9.2. Utilitza la informació de caràcter científic per a formar-se una opinió pròpia i argumentar sobre problemes relacionats.

Tasca de recerca



Empra la informació amb adequació escassa.

No fa cerca d’informació o l’usa de manera totalment errònia.


Tasca de recerca


Participa en el treball en grup amb poques desatencions.


No participa ni valora el treball de la resta de

160

l’alumnat.

11. Dissenya treballs de investigació sobre els continguts desenvolupats, per a fer-ne una presentació i defendre’ls a l’aula.

Tasca de recerca

Elabora dissenys de manera correcta.

Elabora dissenys amb alguns errors.

Elabora dissenys amb molts errors.



161

UNITAT 4. NUTRICIÓ: APARELLS CIRCULATORI I

EXCRETOR

Objectius

Identificar els components dels aparells circulatori i excretor, i conéixer-ne el

funcionament.

Descriure hàbits i estils de vida saludables per a mantenir-los.

Detectar les situacions de risc per a la salut relacionades amb el consum de substàncies

tòxiques.

Indagar les principals malalties relacionades amb el mal funcionament d’aquests

sistemes.

Identificar els termes més freqüents del vocabulari científic relacionats amb els sistemes

circulatori i excretor.





activitats LA Competènci

es clau

El medi interni la sang El medi intern. Composició

de la sang. Funcions de la sang.

1. Explicar quins són els components de la sang.

1.1. Diferencia el medi intern de la sang.

1, 2, 3, 4 CCL, CMCCT, CD, CAA 1.2. Reconeix

els components de la sang.

5, 6, 7, 49, 50, 51

La circulació de la sang Els vasos sanguinis. El cor. Els circuits sanguinis.

2. Localitzar i determinar els òrgans de l’aparell circulatori i relacionar-los amb el seu funcionament, amb el suport de models anatòmics i esquemes gràfics.

2.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components de l’aparell circulatori.

10, 11, 52, 54, 55

CCL CMCCT CD CAA

2.2. Reconeix la funció de cada una de les parts de l’aparell circulatori.

8, 9, 12, 13, 14,15, 55

3. Explicar com circula la sang.

3.1. Explica com es du a terme la circulació de la sang.

16, 17, 53, 56 CCL, CMCCT, CD, CAA

El sistema limfàtic Les funcions del

4. Identificar els components

4.1. Determina, identifica i explica

18, 19, 20, 1, 22, 23, 57, 58, 59

CCL, CMCCT, CD, CAA

162

sistema limfàtic. del sistema limfàtic i la funció que tenen.

quins són els components del sistema limfàtic i quines funcions tenen.

El sistema excretor L’aparell urinari La formació

de l’orina.

5. Localitzar i determinar els òrgans de l’aparell excretor i relacionar-los amb el seu funcionament, amb el suport de models anatòmics i esquemes gràfics.

5.1. Diferencia entre els diversos productes d’excreció.

24, 25, 26,30, 31, 33, 62

CCL CMCCT CD CAA

5.2. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components de l’aparell urinari.

27, 28, 29, 30, 31

6. Explicar com es forma l’orina.

6.1. Determina a partir de gràfics on i com es forma l’orina.

34, 35, 60, 61 CCL, CMCCT, CD, CAA

Hàbits saludables. Malalties dels sistemes circulatori i excretor L’aparell urinari. La formació

de l’orina.

7. Indagar sobre les causes, els símptomes i les conseqüències de les malalties més habituals en els aparells circulatori i excretor, les causes d’aquestes malalties i la manera de prevenir-les.

7.1. Diferencia les malalties més freqüents dels aparells circulatori i excretor i les associa amb les seues causes.

32, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 53

CL CMCT CD AA CSC CEC


8. Dur a terme un treball experimental aplicant les destreses del treball científic, manejar amb cura els materials d’aula i els instruments de laboratori, respectar les normes de seguretat i de comportament al laboratori o en les eixides de camp i interpretar-ne els resultats per a contrastar les hipòtesis formulades.



CMCCT, CCL, CSIEE

8.3. Descriu les seues observacions.


9. Reconéixer i utilitzar la terminologia conceptual de

9.1. Identifica i empra adequadament la terminologia

Tècniques d’estudi Tècniques

CMCCT CCL

163

l’assignatura per a interpretar el significat de diferents informacions i comunicar les seues idees sobre temes de caràcter científic.

científica adequada al seu nivell.

de treball i experimentació



Tasca de recerca

CMCCT CD CAA CSIEE CSC

10.2. Transmet la informació de manera precisa amb l’aprofitament de les TIC.

Tasca de recerca

10.3. Utilitza la informació de caràcter científic per a formar-se una opinió pròpia i argumentar sobre problemes relacionats.

Tasca de recerca




Temporalització



En relació amb les necessitats dels alumnes, a més de les activitats del Llibre de l’alumne, es

proposen unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes


activitats diferenciades en forma de fitxes de treball que poden servir com a adaptació

curricular per als casos en què calga.

REFORÇ


AMPLIACIÓ

164




1. El medi intern i la sang.

2. La circulació de la sang.

3. El sistema limfàtic.

4. El sistema excretor.

5. Hàbits saludables. Malalties dels sistemes circulatori i excretor.





clau

El medi intern i la sang Cèl·lules

sanguínies Plasma

sanguini

1. Explicar quins són els components de la sang.

1.1. Reconeix els components de la sang.

Fitxa 1 CMCCT CCL

La circulació de la sang Els vasos

sanguinis El cor Circuits

2. Identificar els components de l’aparell circulatori.


Fitxa 2 (2.1) CMCCT CAA

3. Explicar com circula la sang.


Fitxa 2 (2.2) CMCCT

El sistema limfàtic

4. Identificar els components del sistema limfàtic i la funció que tenen.

4.1. Determina, identifica i explica quins són els components del sistema limfàtic i quines funcions tenen.

Fitxa 3 CMCCT CCL

El sistema excretor L’aparell

urinari La formació

de l’orina

5. Identificar els components del sistema excretor.


Fitxa 4 CMCCT CAA

Hàbits saludables. Malalties dels sistemes circulatori i excretor

6. Indagar sobre les causes, els símptomes i les conseqüències de les malalties més habituals en els aparells circulatori i excretor, les causes d’aquestes malalties i


Fitxa 5 CMCCT CAA CSIEE CD CSC

165

la manera de prevenir-les.






avaluable


Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Diferencia el medi intern de la sang.

1, 2, 3, 4 Discrimina adequadament els conceptes.

Discrimina adequadament els conceptes, encara que amb algun error.

Discrimina els conceptes amb bastants errors.


1.2. Reconeix els components de la sang.

5, 6, 7, 49, 50, 51





2.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components de l’aparell circulatori.

10, 11, 52, 54, 55

Reconeix tots els elements importants i resol totes les activitats correctament.

Reconeix bastants elements importants i resol les activitats cometent pocs errors.

Reconeix pocs elements importants i resol les activitats cometent molts errors.



8, 9, 12, 13, 14,15, 55






16, 17, 53, 56 Reconeix tots els elements importants i resol totes les activitats correctament.

Reconeix bastants elements importants i resol les activitats cometent pocs errors.

Reconeix pocs elements importants i resol les activitats cometent molts errors.


4.1. Determina, identifica i explica quins són els components del sistema limfàtic i quines funcions tenen.

18, 19, 20, 1, 22, 23, 57, 58, 59





5.1. Diferencia entre els diversos

24, 25, 26,30, 31, 33, 62

Identifica i diferencia tots els productes

Identifica i diferencia bastants

Identifica i diferencia pocs


166

productes d’excreció.

d’excreció principals.



errònia o no respon.


27, 28, 29, 30, 31

Reconeix tots els elements importants i resol totes les activitats correctament.

Reconeix bastants dels elements importants i resol les activitats encara que amb errors en algunes.

Reconeix pocs dels elements importants i resol les activitats però comet errors en moltes.


6.1. Determina a partir de gràfics on i com es forma l’orina.

34, 35, 60, 61 Reconeix tots els elements importants i estableix adequadament les relacions que tenen.





32, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 53

Enumera les malalties més comunes i n’estableix les causes sense cometre errors.

Enumera les malalties més comunes i n’estableix les causes cometent pocs errors.

Enumera les malalties més comunes i n’estableix les causes cometent molts errors.


8.1. Coneix i respecta l es normes de seguretat al laboratori.


Respecta les normes i usa el material adequadament.

Respecta les normes i usa el material cometent pocs errors.

Respecta les normes i usa el material cometent molts errors.

No respecta les normes i no participa en la pràctica.

8.2. Descriu les seues observacions.


Identifica adequadament els elements importants i les relacions que tenen.




9.1. Identifica i empra adequadament la terminologia científica adequada al seu nivell.


Utilitza el llenguatge científic adequadament tant oralment com per escrit.

Utilitza el llenguatge científic cometent pocs errors tant oralment com per escrit.

Utilitza el llenguatge científic cometent molts errors tant oralment com per escrit.

No utilitza llenguatge científic o ho fa d’una manera totalment errònia.



Du a terme les activitats correctament.

Du a terme les activitats amb pocs errors.

Du a terme les activitats amb molts errors.




Coneix i utilitza les TIC adequadament.

Coneix i utilitza les TIC amb alguns errors.

Coneix i utilitza les TIC de manera poc adequada.

No coneix les TIC o les utilitza de manera errònia.

10.3. Utilitza la informació de caràcter


Utilitza la informació correctament.

Utilitza la informació cometent pocs

Utilitza la informació de manera poc

No sap com utilitzar la informació.

167

científic per a formar-se una opinió pròpia i argumentar sobre problemes relacionats.

Tasca de recerca

errors. adequada.


168

UNITAT 5. RELACIÓ: SISTEMES NERVIÓS I

ENDOCRÍ

Objectius

Identificar els òrgans i els aparells que intervenen en les funcions de relació i els

principals processos que acompleixen.

Explicar la missió integradora del sistema nerviós en el funcionament de l’organisme.

Associar les principals glàndules endocrines amb les hormones que sintetitzen i la funció

que desenvolupen.

Relacionar funcionalment el sistema neuroendocrí.

Aprendre hàbits de vida saludable respecte als sistemes nerviós i endocrí.

Reconéixer les malalties principals dels sistemes nerviós i endocrí.




d’aprenentatge

Relació

activitats LA

Competències

clau

La funció de relació Sistemes que

intervenen en la funció de relació

1. Reconéixer els sistemes, aparells i òrgans implicats en la funció de relació.

1.1. Reconeix la funció de relació i els sistemes que hi intervenen.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 44, 45

CCL CMCCT CD CAA

La neurona i el corrent nerviós La neurona El corrent

nerviós

2. Descriure la neurona i el seu funcionament.

2.1. Reconeix l’estructura de la neurona i les seues cèl·lules acompanyants.

8, 9, 20, 24, 46, 48

CCL CMCCT CD CAA

2.2. Explica la transmissió del corrent nerviós.

10, 11, 12, 48

El sistema nerviós El sistema

nerviós central

El sistema nerviós perifèric

3. Identificar els components del sistema nerviós i el seu funcionament.

3.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components del sistema nerviós.

13, 14, 16, 17, 18, 21, 22, 23, 25, 29, 50, 51, 55, 56

CCL CMCCT CD CAA

3.2. Reconeix el paper de cada una de les parts del sistema nerviós en les funcions de relació.

16, 18, 22, 23, 25, 26, 27, 28, 30, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 64, 65

169

El sistema endocrí Les glàndules

endocrines La interacció

neuroendocrina

4. Identificar els components del sistema endocrí i la funció que tenen.

4.1. Determina, identifica i explica quins són els components del sistema endocrí i quines funcions tenen.

19, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 66, 67, 68, 69, 70, 71

CCL CMCCT CD CAA

Hàbits saludables. Malalties principals dels sistemes nerviós i endocrí La salut

del sistema nerviós

La salut del sistema endocrí

5. Indagar sobre es malalties més habituals en els sistemes nerviós endocrí, les causes d’aquestes malalties i la manera de prevenir-les.


14, 15, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 51 72, 73

CCL, CMCCT, CD, CAA, CSC, CSIEE, CCEC


6. Descriure i interpretar les observacions experimentals.

6.1. Descriu i interpreta les observacions experimentals.


CMCCT, CCL, CAA

7. Seleccionar i transmetre la informació.

7.1. Selecciona i transmet la informació de manera precisa amb l’aprofitament de les TIC.

Tasca d’investigació

CCL, CAA, CD, CSIEE, CCEC




Temporalització

l temps previst per al desenvolupament de la unitat és de quatre setmanes.


En relació amb les necessitats dels alumnes, a més de les activitats del Llibre de l’alumne, se’n





REFORÇ


AMPLIACIÓ




170

1. La funció de relació.

2. La neurona i el corrent nerviós.

3. El sistema nerviós.

4. El sistema endocrí.

5. Hàbits saludables. Malalties principals dels sistemes nerviós i endocrí.


Continguts Criteris




clau

La funció de relació Sistemes

que intervenen en la funció de relació

1. Reconéixer els sistemes, aparells i òrgans implicats en la funció de relació.

1.1 Reconeix la funció de relació i els sistemes que hi intervenen.

Fitxa 1 CMCCT CAA

La neurona i el corrent nerviós La neurona El corrent

nerviós

2. Descriure la neurona i el seu funcionament.

2.1 Reconeix l’estructura de la neurona i les seues cèl·lules acompanyants.

Fitxa 2 CMCCT CCL CAA CSIEE

El sistema nerviós El sistema

nerviós central

El sistema nerviós perifèric

3. Identificar els components del sistema nerviós i el seu funcionament.


Fitxa 3 CMCCT

El sistema endocrí Les glàndules

endocrines

4. Identificar els components del sistema endocrí i la funció que tenen.

4.1 Determina, identifica i explica quins són els components del sistema endocrí i quines funcions tenen.

Fitxa 4 CMCCT

Hàbits saludables. Malalties principals dels sistemes nerviós i endocrí

5. Indagar sobre les malalties més habituals en els sistemes nerviós i endocrí, les causes d’aquestes malalties i la manera de prevenir-les.


Fitxa 5 CMCCT CD CSIEE CAA CSC




171



avaluable


Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Reconeix la funció de relació i els sistemes que hi intervenen.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 44, 45

Identifica els components principals i hi estableix relacions adequadament.

Identifica els components principals i hi estableix relacions cometent pocs errors.

Identifica els components principals i hi estableix relacions cometent molts errors.


2.1. Reconeix l’estructura de la neurona i les seues cèl·lules acompanyants.

8, 9, 20, 24, 46, 48

Identifica els elements i resol totes les activitats correctament.

Identifica amb pocs errors els elements i resol la majoria d’activitats correctament, amb errors en algunes.

Identifica amb molts errors els elements i resol les activitats cometent molts errors.


2.2. Explica la transmissió del corrent nerviós.

10, 11, 12, 48 Reconeix els elements principals i estructura l’explicació adequadament.

Reconeix els elements principals i estructura l’explicació amb alguns errors.

Reconeix els elements principals i estructura l’explicació amb molts errors.



13, 14, 16, 17, 18, 21, 22, 23, 25, 29, 50, 51, 55, 56





3.2. Reconeix el paper de cada una de les parts del sistema nerviós en les funcions de relació.

16, 18, 22, 23, 25, 26, 27, 28, 30, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 64, 65

Identifica les funcions sense errors.

Identifica les funcions amb pocs errors.

Identifica les funcions amb molts errors.


4.1. Determina, identifica i explica quins són els components del sistema endocrí i quines funcions tenen.

19, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 66, 67, 68, 69, 70, 71

Identifica els elements i les seues funcions, i resol totes les activitats correctament.

Identifica amb pocs errors els elements i les seues funcions, i resol la majoria d’activitats correctament, amb errors en algunes.

Identifica amb molts errors els elements i les seues funcions, i resol les activitats cometent molts errors.



14, 15, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 51 72, 73





172

6.1. Descriu i interpreta les observacions experimentals.


Interpreta les observacions amb rigor.

Interpreta les observacions amb rigor, però amb alguns errors.

Interpreta les observacions amb dificultat, cometent molts errors.

No interpreta les observacions o ho fa de manera totalment errònia.

7.1. Selecciona i transmet la informació de manera precisa amb l’aprofitament de les TIC.

Tasca de recerca






173

UNITAT 6. RELACIÓ: RECEPTORS I EFECTERS

Objectius

Classificar els diversos tipus de receptors sensorials i relacionar-los en els òrgans dels

sentits en què es troben.

Reconèixer i relacionar els òrgans dels sentits.

Especificar la localització dels ossos i els músculs principals del cos.

Analitzar les relacions funcionals entre els ossos i els músculs i entre aquests i el sistema

nerviós que els controla.

Descriure les lesions més freqüents de l’aparell locomotor i la manera de prevenir-les.

Desenvolupar hàbits i estils de vida saludables per al manteniment dels receptors i els

efectors.



Continguts Criteris




clau

La percepció dels estímuls. Els receptors sensorials Tipus de

receptors sensorials

1. Reconéixer la percepció i els diversos tipus de receptors sensorials.

1.1. Reconeix la percepció i els receptors sensorials.

3, 4, 5, 6, 46, 47, 48, 49

CCL CMCCT CD CAA

1.2. Classifica els diversos tipus de receptors sensorials.

1, 2

L’ull Anatomia Funcionament

2. Identificar els components de l’ull i el seu funcionament.

2.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components de l’ull.

7, 8,50 CCL CMCCT CD CAA

2.2. Reconeix el paper de cada una de les parts de l’ull en les funcions de relació.

9, 51, 52, 53

L’orella 3. Identificar 3.1. Determina 10, 12, 54, 55, CCL

174

Anatomia Funcionament

els components de l’orella i el seu funcionament.

i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components de l’orella.

CMCCT CD CAA

3.2. Reconeix el paper de cada una de les parts de l’orella en es funcions de relació.

11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 56, 57

La pell 4. Identificar els receptors sensorials de la pell i el seu funcionament.

4.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos receptors sensorials de la pell.

18, 20 CCL CMCCT CD CAA

4.2. Reconeix el paper de cada un dels receptors sensorials de la pell en les funcions de relació.

19, 21, 58, 59, 60

El gust L’olfacte

5. Identificar els receptors sensorials del gust i de l’olfacte i el seu funcionament.

5.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos receptors sensorials del gust i de l’olfacte.

23, 64 CCL CMCCT CD CAA

5.2. Reconeix el paper dels receptors sensorials del gust i de l’olfacte en les funcions de relació.

22, 24, 61, 62, 63, 65

Els efectes Els ossos Els músculs El sistema

esquelètic i el sistema muscular

6. Identificar l’estructura dels ossos i dels músculs i la funció que tenen.

6.1. Determina, identifica i explica quins són i quines funcions tenen els ossos i els músculs en el sistema esquelètic i el sistema muscular.

25, 26, 27, 28, 30, 33, 34, 35, 36, 38, 40, 67, 68, 69, 71, 72

CCL CMCCT CD CAA

6.2. Reconeix els músculs i els ossos principals

29, 31, 32, 35, 37, 39, 41, 66, 68, 70

175

a partir d’esquemes i d’imatges.

Hàbits saludables. Malalties dels òrgans dels sentits i de l’aparell locomotor Prevenció de lesions i accidents. Primers auxilis

7. Argumentar la influència en la salut dels mals hàbits en els òrgans dels sentits i posturals descrivint les patologies i lesions més freqüents de l’aparell locomotor, i relacionar-les amb les causes que les originen i reconéixer les pautes de control postural, ergonòmiques, per a treballar de manera segura i evitar lesions i prevenir accidents.

8.1. Diferencia las malalties més habituals en els òrgans dels sentits i de l’aparell locomotor de les causes que les produeixen i de la manera de prevenir-les.

42, 43, 44, 45, 73, 74, 75, 76, 77, 78

CL CMCCT CD CAA CSC CECC




Tasca de recerca

CMCCT CD CAA CSIEE CECC


Tasca de recerca

9. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, tenir iniciativa per a emprendre i

Participa, valora i respecta el treball individual i en grup.


CSC

176

proposar accions, assenyalar les metes mantenint la motivació i l’interés, actuant amb flexibilitat per a transformar les dificultats en possibilitats, i avaluar-ne el procés i els resultats.

10. Exposar i defendre en públic el projecte de investigació acabat.

10.1. Dissenya treballs de investigació sobre els continguts desenvolupats, per a fer-ne una presentació i defendre’ls a l’aula.


CL CMCCT CAA CSIEE




Temporalització



En relació amb les necessitats dels alumnes, a més d’activitats del llibre de l’alumne, se’n proposen

altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes d’aprenentatge dels

alumnes. També s’hi inclou una versió dels continguts adaptats, així com activitats diferenciades a

manera de fitxes de treball que poden servir com a adaptació curricular per als casos que calga.

REFORÇ


AMPLIACIÓ




1. La percepció dels estímuls. Els receptors sensorials.

2. L’ull.

3. L’orella.

4. La pell.

177

5. El gust i l’olfacte.

6. Els efectes.

7. Hàbits saludables. Malalties dels òrgans dels sentits i de l’aparell locomotor.


Continguts Criteris




clau

La percepció dels estímuls: Els receptors

sensorials. Tipus de

receptors sensorials

1. Reconéixer la percepció i els diversos tipus de receptors sensorials.

1.1 Reconeix la percepció i els receptors sensorials.

Fitxa 1 CMCCT CAA

L’ull Anatomia Funcionament

2. Identificar els components de l’ull i el seu funcionament.

2.1 Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components de l’ull.

Fitxa 2 CMCCT

L’orella Anatomia Funcionament

3. Identificar els components de l’orella i el seu funcionament.

3.1 Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components de l’orella.


La pell 4 . Identificar els receptors sensorials de la pell i el seu funcionament.

4.1 Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos receptors sensorials de la pell.

Fitxa 4 CMCCT CCL CAA CSIEE

Els efectes Els ossos Els músculs El sistema

esquelètic i el sistema muscular

5. Identificar l’estructura dels ossos i dels músculs i la funció que tenen.


Fitxa 5 Fitxa 6 Fitxa 7

CMCCT CCL CAA CSIEE

Hàbits saludables. Malalties dels òrgans dels sentits i de l’aparell locomotor

6. Indagar sobre les malalties més habituals en els òrgans dels sentits i l’aparell locomotor, les causes


Fitxa 8 CMCCT CAA CSC

178

d’aquestes malalties i la manera de prevenir-les.






avaluable


Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Reconeix la percepció i els receptors sensorials.

3, 4, 5, 6, 46, 47, 48, 49

Identifica els elements i hi estableix relacions adequadament.

Identifica els elements i hi estableix relacions cometent pocs errors.

Identifica els elements i hi estableix relacions cometent molts errors.


1.2. Classifica els diversos tipus de receptors sensorials.

1, 2 Identifica els diversos tipus sense cometre errors.

Identifica els diversos tipus cometent pocs errors.

Identifica els diversos tipus cometent molts errors.


2.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components de l’ull.

7, 8, 50 Identifica els components adequadament i resol les activitats correctament.




2.2. Reconeix el paper de cada una de les parts de l’ull en les funcions de relació.

9, 51, 52, 53 Identifica les funcions sense errors.




3.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos components de l’orella.

10, 12, 54, 55 Identifica els components adequadament i resol les activitats correctament.




3.2. Reconeix el paper de cada una de les parts de l’orella en

11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 56, 57





179

les funcions de relació.

no respon.

4.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos receptors sensorials de la pell.

18, 20 Identifica els components adequadament i resol les activitats correctament.




4.2. Reconeix el paper de cada un dels receptors sensorials de la pell en les funcions de relació.

19, 21, 58, 59, 60





5.1. Determina i identifica, a partir de gràfics i esquemes, els diversos receptors sensorials del gust o de l’olfacte.

23, 64 Identifica els components adequadament i resol les activitats correctament.




5.2. Reconeix el paper dels receptors sensorials del gust i de l’olfacte en les funcions de relació.

22, 24, 61, 62, 63, 65






25, 26, 27, 28, 30, 33, 34, 35, 36, 38, 40, 67, 68, 69, 71, 72

Identifica adequadament els components i les seues funcions, i resol totes les activitats correctament.

Identifica amb pocs errors els components i les seues funcions, i resol la majoria d’activitats correctament, amb errors en algunes.

Identifica pocs components i les seues funcions, i resol les activitats correctament, però té errors en bastants.


6.2. Reconeix els músculs i els ossos principals a partir d’esquemes i d’imatges.

29, 31, 32, 35, 37, 39, 41, 66, 68, 70

Identifica els ossos i els músculs sense cometre errors.

Identifica els ossos i els músculs cometent pocs errors.

Identifica els ossos i els músculs cometent molts errors.



42, 43, 44, 45, 73, 74, 75, 76, 77, 78





8.1. Busca, selecciona i interpreta

Tasca de recerca

Selecciona i empra la informació



No fa cerca d’informació o l’usa de

180

la informació científica a partir de diverses fonts.

cometent pocs errors.

amb bastant adequació.

amb poca adequació.

manera totalment errònia.


Tasca de recerca








Participa en el treball en grup adequadament, encara que amb distraccions.



10.1. Dissenya treballs de investigació sobre els continguts desenvolupats, per a fer-ne una presentació i defendre’ls a l’aula.


Dissenya i defén el treball correctament.

Dissenya i defén el treball de manera vàlida, però cometent alguns errors.

Dissenya i defén el treball cometent molts errors.



181

UNITAT 7. REPRODUCCIÓ

Objectius

Distingir, localitzar i especificar la funció dels diferents òrgans, aparells i sistemes

implicats en la reproducció.

Identificar en esquemes els òrgans de l’aparell reproductor masculí i del femení.

Descriure les principals etapes del cicle menstrual i indicar les glàndules i les hormones

que participen en la regulació.

Discriminar els diferents mètodes anticonceptius.

Conéixer i prevenir les principals malalties de transmissió sexual.

Identificar les tècniques de reproducció assistida més freqüents.

Actuar, decidir i defendre responsablement la teua sexualitat i la de les persones del teu

voltant.



Continguts Criteris




clau

La reproducció i la sexualitat. Canvis físics i psíquics al llarg de la vida. Respecte per les característiques individuals físiques, psíquiques o socials, com a factor de salut emocional. La sexualitat com a component racional i afectiu exclusiu de l’espècie humana. Resposta sexual humana.

1. Discriminar els conceptes de reproducció i sexualitat.

1.1. Estableix les diferències entre reproducció i sexualitat.

1, 2, 3, 51, 52 CCL, CMCCT, CD, CAA, CSC

La vida reproductiva La pubertat

2. Reconéixer els principals canvis en la vida

2.1. Descriu els principals canvis en la vida

4, 5, 6, 53, 54 CCL, CMCCT, CD, CAA

182

L’adolescència Menopausa i

andropausa

reproductiva. reproductiva de l’ésser humà.

L’aparell reproductor L’aparell

reproductor masculí

L’aparell reproductor femení

3. Identificar els diferents òrgans de l’aparell reproductor masculí i femení amb l’ajuda d’il·lustracions, esquemes o recursos digitals.

3.1. Determina, identifica i explica quines són les funcions dels diferents òrgans de l’aparell reproductor femení i masculí.

8. 9. 10. 11, 12, 1 3, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 57, 58, 60

CCL CMCCT CD CAA

4. Interpretar dibuixos i esquemes dels aparells reproductors.

4.1. Identifica en esquemes els diferents òrgans de l’aparell reproductor masculí i femení.

7, 12, 55, 56, 59

CCL, CMCCT, CD, CAA

Etapes de la reproducció La gametogènesi La fecundació La gestació i el

part El cicle

menstrual

5. Reconéixer els aspectes bàsics de la reproducció humana.

5.1. Identifica els aspectes bàsics de la reproducció humana.

21, 22, 25, 27, 34, 61, 62, 63,64, 65, 66, 68, 69

CCL CMCCT CD CAA

6. Descriure els esdeveniments fonamentals de la fecundació, l’embaràs i el part.

6.1. Descriu la fecundació l’embaràs i el part.

23, 24, 26, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 35, 67

CCL, CMCCT, CD, CAA

Els mètodes anticonceptius Mètodes

anticonceptius naturals

Mètodes anticonceptius artificials

7. Comparar els diferents mètodes anticonceptius, classificar-los segons l’eficàcia i reconéixer-ne la importància d’alguns en la prevenció de malalties de transmissió sexual.

7.1. Discrimina els diferents mètodes d’anticoncepció humana i el paper que juga en la prevenció de les MTS.

36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 70, 71, 72

CCL CMCCT CD CAA CSC

La reproducció assistida

8. Recopilar informació sobre les tècniques de reproducció assistida i de fecundació in vitro.

8.1. Utilitza la informació obtinguda sobre reproducció assistida i argumenta el benefici que va suposar aquest avanç científic per a la societat.

43, 44, 45, 46, 73, 74

CCL, CMCCT, CD, CAA, CSC

Hàbits saludables. Malalties de transmissió sexual. Disposició favorable a sol·licitar

9. Reconéixer les principals malalties de transmissió sexual per a

9.1. Diferencia les malalties més freqüents de transmissió sexual i les associa amb

47, 48, 49, 50, 75

CCL, CMCCT, CD, CAA, CSC

183

assessorament i ajuda a centres sanitaris especialitzats en situacions de risc per a la salut sexual o reproductiva. Igualtat entre homes i dones. Prevenció de conductes discriminatòries i de violència de gènere.

aconseguir una bona salut sexual i reproductiva, justificar la sol·licitud d’ajuda sociosanitària davant de situacions de risc, respectar les diferents opcions sexuals i denunciar situacions discriminatòries.

les causes que les produeixen.

10. Argumentar la igualtat entre homes i dones, identificar comportaments i continguts sexistes per a prevenir i actuar davant de a situacions de discriminació i de violència de gènere.

10.1. Actua, decideix i defén responsablement la seua sexualitat i la de les persones que té al voltant.

1 Tasca de recerca


11. Reconéixer i utilitzar la terminologia conceptual de l’assignatura per a interpretar el significat de diferents informacions i comunicar les seues idees sobre temes de caràcter científic.

11.1. Identifica i empra apropiadament la terminologia científica adequada al seu nivell.

Tècniques d’estudi Tasca de recerca

CMCCT CCL

12. Buscar i seleccionar de forma contrastada informació de caràcter científic, a partir de la comprensió i interpretació de textos orals i escrits, continus i discontinus, de forma contrastada procedent de

12.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica a partir de fonts diverses.

Tasca de recerca

CMCCT CD CAA CSIEE CSC

12.2. Transmet la informació de manera precisa aprofitant les TIC.

Tasca de recerca

12.3. Utilitza la informació de caràcter científic per a formar-se una opinió pròpia i

Tasca de recerca

184

diverses fonts com ara blogs, wikis, fòrums, pàgines web, diccionaris i enciclopèdies, etc., i usar-la per a argumentar sobre qüestions científiques.

argumentar sobre problemes relacionats.

13. Exposar i defendre en públic el projecte d’investigació acabat.

13.1. Dissenya treballs d’investigació sobre els continguts desenvolupats, per a presentar-los i defendre’ls a l’aula.

Tasca de recerca

CMCCT CAA CSIEE




Temporalització



En relació amb les necessitats dels alumnes, a més d’activitats del llibre de l’alumne, se’n proposen

altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes d’aprenentatge dels

alumnes. També s’hi inclou una versió dels continguts adaptats, així com activitats diferenciades a

manera de fitxes de treball que poden servir com a adaptació curricular per als casos que calga.

REFORÇ


AMPLIACIÓ




1. La reproducció i la sexualitat.

2. El canvis en la vida reproductiva.

185

3. Anatomia de l’aparell reproductor.

4. Etapes de la reproducció.

5. Els mètodes anticonceptius.

6. La reproducció assistida.

7. Hàbits saludables. Malalties de transmissió sexual.


Continguts Criteris


d’aprenentatge

Relació activitats

LA

Competències clau

La reproducció i la sexualitat

1. Discriminar els conceptes de reproducció i sexualitat.

1.1. Estableix les diferències entre reproducció i sexualitat

Fitxa 1 CMCCT CCL

La vida reproductiva La pubertat L’adolescència Menopausa i

andropausa

2. Reconéixer els principals canvis en la vida reproductiva.

2.1. Descriu els principals canvis en la vida reproductiva de l’ésser humà.

Fitxa 2 CMCCT

L’aparell reproductor L’aparell

reproductor masculí

L’aparell reproductor femení

3. Identificar els diferents òrgans de l’aparell reproductor masculí i femení amb l’ajuda d’il·lustracions, esquemes o recursos digitals.

3.1. Identifica en esquemes els diferents òrgans de l’aparell reproductor masculí i femení.

Fitxa 3 Fitxa 4

CMCCT CAA CSIEE

Etapes de la reproducció La

gametogènesi La fecundació La gestació i el

part

4. Reconéixer els aspectes bàsics de la reproducció humana.

4.1. Identifica els aspectes bàsics de la reproducció humana.

Fitxa 5 Fitxa 6

CMCCT CCL CCL

Els mètodes anticonceptius Mètodes

anticonceptius naturals

Mètodes anticonceptius artificials

5. Conéixer els diferents mètodes anticonceptius, classificar-los segons l’eficàcia i reconéixer-ne la importància d’alguns en la prevenció de malalties de transmissió sexual.

5.1. Discrimina els diferents mètodes d’anticoncepció humana i el paper que juguen en la prevenció de les MTS.

Fitxa 7 CMCCT CAA CSC

La reproducció 6. Conéixer les 6.1. Explica les Fitxa 8 CMCCT

186

assistida tècniques de reproducció assistida i de fecundació in vitro.

diferències reproducció assistida i de fecundació in vitro.

CCL CSC

Hàbits saludables. Malalties de transmissió sexual

7. Reconéixer les principals malalties de transmissió sexual per a aconseguir una bona salut sexual i reproductiva, justificar la sol·licitud d’ajuda sociosanitària davant de situacions de risc, i respectar les diferents opcions sexuals i denunciar situacions discriminatòries.

7.1. Diferencia les malalties més freqüents de transmissió sexual i les associa amb les causes que les produeixen.

Fitxa 9 CMCCT CCL CSC






avaluable


Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Estableix les

diferències entre

reproducció i

sexualitat.

1, 2, 3, 51, 52 Identifica els conceptes i hi estableix les diferències sense cometre errors.

Identifica els

conceptes i hi

estableix les

diferències

cometent pocs

errors.

Identifica els

conceptes i hi

estableix les

diferències

cometent molts

errors.


2.1. Descriu els

principals canvis en

la vida

reproductiva de

l’ésser humà.

4, 5, 6, 53, 54 Identifica els elements i enumera tots els canvis.

Identifica els elements i enumera molts dels canvis.

Identifica els elements i enumera pocs canvis.


3.1. Determina,

identifica i explica

quines són les

funcions que duen

a terme els

diferents òrgans de

l’aparell

8. 9. 10. 11,

12, 1 3, 14, 15,

16, 17, 18, 19,

20, 57, 58, 60

Identifica els òrgans principals i n’estableix les funcions sense cometre errors.

Identifica els òrgans principals i n’estableix les funcions cometent pocs errors.

Identifica els òrgans principals i n’estableix les funcions cometent molts errors.


187

reproductor

femení i masculí.

4.1. Identifica en

esquemes els

diferents òrgans de

l’aparell

reproductor

masculí i femení.

7, 12, 55, 56, 59

Identifica tots els òrgans.

Identifica molts dels òrgans.

Identifica pocs òrgans.


5.1. Identifica els

aspectes bàsics de

la reproducció

humana.

21, 22, 25, 27,

34, 61, 62,

63,64, 65, 66,

68, 69

Reconeix els elements bàsics i resol totes les activitats correctament.

Reconeix els

elements bàsics i

resol les activitats

cometent pocs

errors.

Reconeix els

elements bàsics

i resol les

activitats

cometent molts

errors.

Identifica els elements i les funcions que porten a terme i resol totes les activitats correctament.

6.1. Descriu la

fecundació,

l’embaràs i el part.

23, 24, 26, 28,

29, 30, 31, 32,

33, 35, 67

Identifica els conceptes i els defineix sense errors.

Identifica els conceptes i els defineix cometent pocs errors.

Identifica els conceptes i els defineix cometent molts errors.


7.1. Discrimina els

diferents mètodes

d’anticoncepció

humana i el paper

que juguen en la

prevenció de les

MTS.

36, 37, 38, 39,

40, 41, 42, 70,

71, 72

Distingeix els diferents mètodes i hi estableix les diferències sense cometre errors.

Distingeix els

diferents

mètodes i hi

estableix les

diferències

cometent pocs

errors.

Distingeix els

diferents

mètodes i hi

estableix les

diferències

cometent molts

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

8.1. Utilitza la

informació

obtinguda sobre

reproducció

assistida i

argumenta el

benefici que va

suposar aquest

avanç científic per

a la societat.

43, 44, 45, 46,

73, 74 Identifica els elements principals i valora correctament la seua implicació en la societat.

Identifica els

elements

principals i valora

de forma vàlida,

encara que amb

errors, la seua

implicació en la

societat.

Identifica els

elements

principals i

valora amb

molts errors les

seues

implicacions en

la societat.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

9.1. Diferencia les

malalties més

freqüents de

transmissió sexual i

les associa amb les

seues causes.

47, 48, 49, 50,

75 Enumera les

malalties més

comunes i

n’estableix les

causes sense

cometre errors.

Enumera les

malalties més

comunes i

n’estableix les

causes cometent

pocs errors.

Enumera les

malalties més

comunes i

n’estableix les

causes

cometent molts

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

10.1. Actua,

decideix i defén

responsablement

la seua sexualitat i

la de les persones

1

Tasca de

recerca

Actua, decideix i

defén

responsableme

nt la seua

sexualitat i la de

Actua, decideix i

però no defén

responsablement

la seua sexualitat

i la de les

Actua i defén la

seua pròpia

sexualitat i però

no la de les

persones que té

Respon de

manera

totalment

errònia o no

188

que té al voltant. les persones

que té al

voltant.

persones que té

al voltant.

al voltant. respon.

11.1. Identifica i

utilitza

apropiadament la

terminologia

científica adequada

al seu nivell.

Tècniques

d’estudi

Tasca de

recerca

Utilitza el

llenguatge

científic

adequadament.

Utilitza el

llenguatge

científic

cometent pocs

errors.

Utilitza el

llenguatge

científic

cometent molts

errors.

No utilitza el

llenguatge

científic o ho

fa de

manera

totalment

errònia.

12.1. Busca,

selecciona i

interpreta la

informació


de fonts diverses.

Tasca de

recerca

Du a terme les

activitats

correctament.

Du a terme les

activitats amb

pocs errors.

Du a terme les

activitats amb

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

12.2. Transmet la

informació de

manera precisa

aprofitant les TIC.

Tasca de

recerca

Coneix i utilitza

les TIC

adequadament.

Coneix i utilitza

les TIC amb

alguns errors.

Coneix i utilitza

les TIC de

manera poc

adequada.

No coneix

les TIC o les

utilitza de

manera

errònia.

12.3. Utilitza la

informació de

caràcter científic

per a formar-se

una opinió pròpia i

argumentar sobre

problemes

relacionats.

Tasca de

recerca

Utilitza la

informació

correctament.

Utilitza la

informació

cometent pocs

errors

Utilitza la

informació de

manera poc

adequada.

No cerca

informació o

l’usa de

manera

totalment

errònia.

13.1. Dissenya

treballs

d’investigació

sobre els

continguts

desenvolupats, per

a presentar-los i

defendre’ls a l’aula.

Tasca de

recerca

Elabora dissenys

de forma

correcta.

Elabora dissenys

amb alguns

errors.

Elabora dissenys

amb molts

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.


189

UNITAT 8: SALUT I MALALTIA

Objectius

Identificar els factors que influeixen en la salut i els símptomes d’algunes malalties

comunes.

Classificar les malalties segons diferents criteris.

Reconéixer les malalties infeccioses més comunes, com també les mesures de prevenció

i el seu tractament.

Conéixer el funcionament bàsic del sistema immune.

Identificar les causes més freqüents d’algunes malalties no infeccioses.

Valorar la importància dels hàbits saludables per a prevenir malalties.

Identificar les alteracions produïdes per diferents tipus de substàncies addictives i

elaborar propostes de prevenció i control.

Valorar la importància de l’atenció sanitària i les ciències biomèdiques en la prevenció i

el tractament de les malalties.




d’aprenentatge

Relació

activitats LA

Competències

clau

L’ésser humà i la salut La salut. La malaltia. Concepte

sistèmic de salut.

Factors determinants.

1. Relacionar el concepte holístic de salut de l’OMS amb els factors que la determinen, per a justificar la importància d’adquirir hàbits i estils de vida saludables en la prevenció de malalties i davant de situacions de risc de la societat actual, com el consum de substàncies addictives, i reconéixer les conseqüències que té tant individuals com col·lectives.

1.1. Argumenta les implicacions que tenen els hàbits per a la salut, i justifica amb exemples les eleccions que fa o pot fer per a promoure-la individualment i col·lectivament.

1, 2, 3, 4, 43 CMCCT

CSC

CCL

CD

190

2. Identificar els signes i els símptomes que caracteritzen la malaltia.

2.1. Diferencia entre símptomes i signes de la malaltia.

44, 45 CMCCT

CCL

3. Classificar les malalties en funció de diferents criteris.

3.1. Reconeix els diferents criteris de classificació de les malalties.

5, 6, 7,46, 47 CMCCT

CD

Malalties infeccioses Causes,

prevenció i tractaments.

Vies de transmissió.

Les defenses de l’organisme davant de la infecció.

El sistema immunitari.

Prevenció. Les vacunes. La curació.

4. Diferenciar l’origen de les malalties més freqüents, explicar els mecanismes de transmissió de les malalties infeccioses per a justificar els mètodes preventius de contagi i propagació.

4.1. Reconeix les malalties i infeccions més comunes i les relaciona amb les causes que les produeixen.

9, 11, 14, 15, 16, 26, 27, 48, 51, 54, 55

CMCCT

CSC

CCL

CD

4.2. Distingeix i explica els diferents mecanismes de transmissió de les malalties

8, 10, 12, 13, 15, 16, 17, 52

5. Determinar el funcionament bàsic del sistema immune, com també les contínues aportacions de les ciències biomèdiques.

5.1. Explica en què consisteix el procés d’immunitat.

18, 19, 20, 21, 22, 23, 54

CMCCT

CCL

6. Relacionar el procés d’immunitat amb la producció de vacunes i sèrums i amb la donació de teixits i òrgans, apreciar les aportacions de les ciències biomèdiques, i debatre el bon ús dels medicaments per a evitar-ne el consum innecessari. .

6.1. Valora el paper de les vacunes com a mètode de prevenció de les malalties.

24, 25, 26, 55 CMCCT

CSC

CCL

CD

6.2. Proposa mètodes per a evitar el contagi i la propagació de les malalties infeccioses més comunes.

27, 53, 56, 57

6.3. Coneix hàbits de vida saludable per a prevenir les malalties infeccioses i els identifica com a mitjà de promoció de la seua salut i la dels altres.

49, 50

191

Las malalties no infeccioses Tipus. Causes,

prevenció i tractaments.

7. Determinar les malalties no infeccioses més comunes que afecten la població i identificar-ne les causes.

7.1. Reconeix les

malalties no

infeccioses més

comunes i

n’identifica les

causes.

28,29, 32, 58,

59, 60, 61, 62

CMCCT

CSC

CCL

CAA

CD

8. Reconéixer els hàbits saludables com a mesures de prevenció de les malalties no infeccioses.

8.1. Enumera els

hàbits saludables

que permeten

prevenir algunes

malalties no

infeccioses.

30, 31, 60 CMCCT

CSC

CCL

Les drogodependències Tipus de

drogues. Efectes de les

drogues. El consum de

substàncies addictives i les conseqüències que tenen. Mesures de

prevenció. Adquisició

d’estils de vida saludables. Conseqüències

de l’ús prolongat de tecnologies. Aspectes addictius dels mitjans digitals. Actitud equilibrada cap a l’ús tecnològic. Diferenciació entre el món virtual i el món real.

9. Conéixer els tipus de drogues més comunes.

9.1. Relaciona el consum de substàncies tòxiques i estimulants més comunes amb l’efecte que produeix en l’organisme.

33, 34, 35, 36

CMCCT

CSC

CCL

CAA

CSIEE

10. Justificar la importància d’adquirir hàbits i estils de vida saludables en la prevenció de malalties i davant de situacions de risc de la societat actual, com el consum de substàncies addictives, i reconéixer les conseqüències que té tant individuals com col·lectives.

10.1. Investiga les alteracions produïdes por diferents tipus de substàncies addictives.

63, 64 CMCCT

CSC

CCL

CD

10.2. Identifica les conseqüències de seguir conductes de risc amb les drogues, per a l’individu i la societat.

36, 65

11. Elaborar propostes de prevenció i control contra la drogodependència.

11.1. Proposa mesures de prevenció i control en la lluita contra la drogodependència.

65 CAA

CSC

L’assistència sanitària Els trasplantaments i la donació de

12. Conéixer el funcionament bàsic del sistema de salut nacional.

12.1. Identifica els principals nivells d’assistència sanitària

37, 38, 39, 40,

66, 67, 68

CMCCT

CSC

CCL

192

cèl·lules, sang i òrgans. Utilització del sistema sanitari. Aportacions de les ciències biomèdiques a l’increment de la salut i a la lluita contra la malaltia.

CAA

13. Reconéixer les conseqüències positives de la donació de cèl·lules, sang i òrgans.

13.1. Detalla la importància que té per a la societat i per a l’ésser humà la donació de cèl·lules, sang i òrgans.

41, 42, 69, 70 CMCCT

CCL

CSC

CD

CAA

Tasca de recerca 14. Reconéixer i utilitzar

la terminologia

conceptual de

l’assignatura per a

interpretar el significat

de diferents

informacions i

comunicar les seues

idees sobre temes de

caràcter científic.

14.1. Identifica i

utilitza

apropiadament la

terminologia

científica adequada

al seu nivell.

Tècniques

d’estudi

Tasca de

recerca

CMCCT

CCL

CSC

CCEC

15. Justificar la

influència de la ciència

en les activitats

humanes i en la forma

de pensar de la societat

en diferents èpoques,

demostrar curiositat i

esperit crític cap a les

condicions de vida dels

éssers humans, dur a

terme les tasques

acadèmiques o de la

vida quotidiana amb

rigor i prendre decisions

fonamentades davant

d’actuacions

relacionades amb la

ciència i la tecnologia.

15.1. Justifica la

influència de la

ciència en les

activitats humanes

i du a terme les

tasques

acadèmiques o de

la vida quotidiana

amb rigor.

Tècniques

d’estudi

Tasca de

recerca




Temporalització

El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de quatre setmanes, tot i que s’haurà

d’adaptar-se a les necessitat dels alumnes, ja que cal tenir en compte el temps necessari per a

l’exposició dels treballs.

193







REFORÇ


AMPLIACIÓ




1. L’ésser humà i la salut

2. Les malalties infeccioses. Vies de transmissió

3. Les malalties infeccioses. Les defenses de l’organisme

4. Les malalties infeccioses. La prevenció i la curació

5. Les malalties no infeccioses

6. Les drogodependències

7. El sistema sanitari i trasplantaments


Continguts Criteris

d’avaluació

Estàndards



clau

L’ésser humà i la salut La salut. La malaltia.

1. Relacionar el concepte holístic de salut de la OMS amb els factors que la determinen, per a justificar la importància d’adquirir hàbits i estils de vida saludables.

1.1. Argumenta les implicacions que tenen els hàbits per a la salut.

Fitxa 1 (1.1, 1.2)

CMCCT CCL CSC

194

2. Classificar les malalties en funció de diferents criteris.


Fitxa1 (1.3, 1.4)

Malalties infeccioses. Vies de

transmissió. Les defenses

de l’organisme davant de la infecció.

Prevenció. La curació.

3. Diferenciar l’origen de les malalties més freqüents, explicar els mecanismes de transmissió de les malalties infeccioses per a justificar els mètodes preventius de contagi i propagació.


Fitxa 2 (2.1, 2.3) CMCCT CL CSC

3.2 Distingeix i explica els diferents mecanismes de transmissió de les malalties infeccioses.

Fitxa 2 (2.2, 2.3, 2.4)

4. Determinar les contínues aportacions de les ciències biomèdiques.

4.1. Explica com es defén l’organisme davant de les infeccions.

Fitxa 3 CMCCT CCL

5. Conéixer les mesures de prevenció de les malalties infeccioses com també el seu tractament.



Las malalties no infeccioses Tipus.

6. Relacionar

el procés

d’immunitat

amb la

producció de

vacunes i

sèrums i amb

la donació de

teixits i

òrgans,

apreciar les

aportacions de

les ciències

biomèdiques, i

debatre el bon

ús dels

medicaments

per a evitar-ne

6.1. Reconeix les

malalties no infeccioses

més comunes i

n’identifica les causes.

Fitxa 5 CMCT

CCL

195

Llibre de

l’alumne

(LA);

Comunicaci

ó lingüística

(CCL);

Competènci

a

matemàtica

i

competènci

es bàsiques

en ciència i

tecnologia

(CMCCT);

Competènci

a digital

(CD);

Aprendre a

aprendre

(CAA);

Competènci

es socials i

cíviques

(CSC);

sentit

d’iniciativa i

esperit

emprenedo

r (CSIEE);

Consciència

i

expressions

culturals

(CCEC).



avaluable

Eines d’avaluació (activitats del LA) *

Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Argumenta les implicacions que tenen els hàbits per a la salut, i justifica amb exemples les eleccions que fa o pot fer per a promoure-la individualment i col·lectivament.

1, 2, 3, 4, 43 Explica de manera adequada els conceptes, i aporta molts exemples vàlids.

Explica els conceptes de manera incompleta, encara que vàlida, i aporta pocs exemples vàlids.



2.1. Diferencia entre símptomes i

44, 45 Explica els conceptes de

Explica els conceptes de

Explica els conceptes amb

Respon de manera

el consum

innecessari.

Les drogodependències Tipus de

drogues. Efectes de

les drogues. Conseqüènci

es del consum de drogues.

Prevenció.

7. Conéixer els tipus de drogues més comunes.


Fitxa 6 (6.1, 6.2) CMCCT CCL

8. Justificar la importància d’adquirir hàbits i estils de vida saludables en la prevenció de malalties i davant de situacions de risc de la societat actual, com el consum de substàncies addictives, i reconéixer les conseqüències que té tant individuals com col·lectives.


Fitxa 6 (6.3, 6.4) CMCCT CCL CSC

L’assistència sanitària Els

trasplantaments.

10. Conéixer el funcionament bàsic del sistema de salut nacional.

10.1. Identifica els principals nivells d’assistència sanitària.


196

signes de la malaltia.

manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.

manera una mica incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.

errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.



5, 6, 7, 46, 47 Resol totes les activitats correctament.





9, 11, 14, 15, 16, 26, 27, 48, 51, 54, 55


Explica els conceptes de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.



4.2 Distingeix i explica els diferents mecanismes de transmissió de les malalties.

8, 10, 12, 13, 15, 16, 17, 52





5.1. Explica en què consisteix el procés d’immunitat.

18, 19, 20, 21, 22, 23, 54

Exposa amb claredat el procés, i identifica tots els elements importants.

Exposa el procés de manera un mica incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants.




24, 25, 26, 55 Exposa amb claredat el procés, i identifica tots els elements importants.

Exposa el procés de manera un mica incompleta, encara que



197

vàlida, i identifica bastants dels elements importants.

6.2. Proposa mètodes per a evitar el contagi i la propagació de les malalties infeccioses més comunes.


Explica els mètodes de manera adequada, i aporta molts exemples vàlids.

Explica els mètodes de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i aporta uns pocs exemples vàlids.



6.3. Coneix hàbits de vida saludable per a prevenir les malalties infeccioses i els identifica com a mitjà de promoció de la seua salut i la dels altres.

49, 50, Tasca de recerca





7.1. Reconeix les malalties no infeccioses més comunes i n’identifica les causes.






8.1. Enumera els hàbits saludables que permeten prevenir algunes malalties no infeccioses.

30, 31, 60 Resol totes les activitats correctament.





33, 34,35, 36





10.1. Investiga les alteracions produïdes per diferents tipus de

63, 64 Du a terme de manera adequada la investigació,

Du a terme la investigació de manera una mica

Du a terme la investigació amb errors, i identifica pocs


198

substàncies addictives.

identificant tots els elements importants i les relacions que tenen.

incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.

dels elements importants i les relacions que tenen.

no respon.


36, 65 Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.




11.1. Proposa mesures de prevenció i control en la lluita contra la drogodependència.

65 Explica les mesures de manera adequada, i identifica tots els elements importants i les relacions que tenen.

Explica les mesures de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants i les relacions que tenen.

Explica les mesures amb errors, i identifica pocs dels elements importants i les relacions que tenen.


12.1. Identifica els principals nivells d’assistència sanitària.

37, 38, 39, 40, 66, 67, 68





13.1. Detalla la importància que té per a la societat i per a l’ésser humà la donació de cèl·lules, sang i òrgans.





14.1. Identifica i utilitza apropiadament la terminologia científica adequada al seu nivell.

Tècniques d’estudi Tasca de recerca

Utilitza el llenguatge científic adequadament.

Utilitza el llenguatge científic cometent pocs errors.

Utilitza el llenguatge científic cometent molts errors.

No utilitza el llenguatge científic o ho fa de manera

199

totalment errònia.

15.1. Justifica la influència de la ciència en les activitats humanes i du a terme les tasques acadèmiques o de la vida quotidiana amb rigor.

Justifica la influència de la ciència en les activitats humanes i du a terme les tasques acadèmiques o de la vida quotidiana amb rigor.

Justifica la influència de la ciència en les activitats humanes i du a terme algunes tasques acadèmiques o de la vida quotidiana amb rigor.

No justifica la influència de la ciència en les activitats humanes i du a terme les tasques acadèmiques o de la vida quotidiana amb poc rigor.



200

UNITAT 9: ELS ECOSISTEMES

Objectius

Conéixer el concepte d’ecosistema i identificar-ne els components.

Reconéixer algunes adaptacions dels éssers vius al medi físic.

Identificar relacions entre els éssers vius d’un ecosistema.

Diferenciar els factors característics dels ecosistemes aquàtics i terrestres.

Identificar factors que poden desencadenar desequilibris en un ecosistema.

Reconéixer accions per a restablir l’equilibri en els ecosistemes i protegir el medi

ambient.

Reconéixer el sòl com un ecosistema.



Continguts Criteris




clau

L’ecosistema i els seus components Els

components de l’ecosistema.

El factors d’un ecosistema.

Organització dels éssers vius en l’ecosistema.

Relacions entre els éssers vius.

Relacions tròfiques en l’ecosistema.

Elaboració i interpretació de cadenes i xarxes tròfiques en ecosistemes

1. Descriure els diferents components d’un ecosistema.

1.1. Identifica els diferents components d’un ecosistema.

1, 2, 3, 10, 29, 34, 37

CMCCT CD CAA CSIEE

1.2. Identifica les relacions entre els éssers vius d’un ecosistema.

7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 30, 31, 32, 33, 35, 38, 40, 41

2. Reconéixer els factors desencadenants dels desequilibris en els ecosistemes i proposar mesures de restauració i protecció del medi ambient.

2.1. Reconeix i enumera els factors desencadenants de desequilibris en un ecosistema.

4, 5, 6, 36, 39, 42

CMCCT CSIEE

201

terrestres i aquàtics.

Adaptacions dels éssers vius a l’ecosistema Adaptacions a

la temperatura.

Adaptacions a la humitat.

Adaptacions a la llum.

3. Analitzar les estratègies dels éssers vius per a adaptar-se als ecosistemes.

3.1. Justifica les adaptacions dels éssers vius als seus ecosistemes.

16, 17, 18, 19, 20, 43, 44, 45, 46

CCL CMCCT CD CSIEE

Tipus d’ecosistemes Els grans

ecosistemes terrestres: biomes.

Principals ecosistemes terrestres espanyols. Alguns ecosistemes freqüents a la Comunitat Valenciana.

Els ecosistemes aquàtics.

4. Reconéixer els tipus d’ecosistemes, i en particular les característiques dels principals ecosistemes espanyols i d’alguns de la Comunitat Valenciana.

4.1. Descriu les característiques específiques de diferents tipus d’ecosistemes.

21, 22, 23, 24, 25, 26, 47, 48, 49

CMCCT CD CSIEE

El sòl com a ecosistema

5. Identificar els components del sòl, analitzant les relacions que se estableixen entre aquests, i justificar la importància d’aquests, la fragilitat i la necessitat de protegir-lo.

5.1. Identifica els components de l’ecosistema sòl.

27, 51 CMCT CD CIE

5.2. Reconeix la fragilitat del sòl i valora la necessitat de protegir-lo.

50

L’ésser humà i els ecosistemes Impactes humans en els ecosistemes. Accions que afavoreixen la conservació del medi ambient.

6. Reconéixer i difondre accions que afavoreixen la conservació del medi ambient.

6.1. Selecciona accions que prevenen la destrucció del medi ambient.

28, 52, 53 CMCCT CSC CSIEE


7. Planificar tasques o

7.1. Coneix i respecta

les normes de

Tècniques de

treball i

CMCCT, CCL,

202

Tasca de recerca projectes, individuals o col·lectius, i dur a terme un projecte de recerca en equip sobre el medi natural, tenir iniciativa per a emprendre i proposar accions, assenyalar les metes fent una previsió de recursos adequada, sent conscient de les seues fortaleses i debilitats, mantenint la motivació i l’interés, actuant amb flexibilitat per a transformar les dificultats en possibilitats, i avaluar-ne el procés i els resultats.

seguretat al

laboratori.

recerca CD, CAA, CSIEE

7.2. Planifica amb

autonomia el treball

experimental, utilitza

el material de

laboratori,



les hipòtesis

plantejades.

Tècniques de

treball i

recerca

7.3. Descriu i


observacions.

Tècniques de

treball i

recerca

8. Plantejar problemes rellevants com a punt de partida d’una recerca documental o experimental, formular preguntes sobre fenòmens naturals i proposar les hipòtesis adequades per a contrastar-les a través de l’experimentació l’observació i l’argumentació.

8.1. Formula preguntes rellevants sobre fenòmens naturals i proposa les hipòtesis adequades per a contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i l’argumentació.

9. Buscar i seleccionar de forma contrastada informació de

9.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica a partir de fonts diverses.

Tasca de

recerca

CMCCT

CD

203

caràcter científic, a partir de la comprensió i interpretació de textos orals i escrits, continus i discontinus, de forma contrastada procedent de diverses fonts com ara blogs, wikis, fòrums, pàgines web, diccionaris i enciclopèdies, etc., i usar-la per a argumentar sobre qüestions científiques.

9.2. Transmet la informació de manera precisa aprofitant les TIC.

Tasca de

recerca

CAA

CSIEE




Temporalització

La unitat es desenvoluparà al llarg de 12 sessions.







REFORÇ


AMPLIACIÓ




1. L’ecosistema i els seus components.

2. Els factors d’un ecosistema.

3. Relacions entre els éssers vius.

204

4. Nivells tròfics.

5. Tipus d’ecosistemes.

6. El sòl com a ecosistema.

7. L’equilibri dels ecosistemes.





clau

El ecosistema i els seus components Els factors d’un

ecosistema. Relacions entre

els éssers vius. Flux de matèria i

energia en els ecosistemes: nivells tròfics.

1. Descriure els diferents components d’un ecosistema.


Fitxa 1 CMCCT CSIEE

2. 2. Reconéixer els factors desencadenants dels desequilibris en els ecosistemes i proposar mesures de restauració i protecció del medi ambient.



3. Descriure les relacions entre els éssers vius d’un ecosistema.


Fitxa 3 CMCCT CSIEE

4. Analitzar els components dels nivells tròfics.

4.1. Associa cada ésser viu amb el nivell tròfic corresponent.

Fitxa 4 CMCT CAA CSIEE

Tipus d’ecosistemes Ecosistemes

terrestres. Ecosistemes

aquàtics.

5. Reconéixer els tipus d’ecosistemes, i en particular les característiques dels principals ecosistemes espanyols i d’alguns de la Comunitat Valenciana.

5.1. Reconeix i diferencia els diferents tipus d’ecosistemes.

Fitxa 5 CMCCT CSIEE

El sòl com a ecosistema

6. Identificar els components del sòl, analitzant les relacions que se estableixen entre aquests, i justificar la importància d’aquests, la fragilitat i la necessitat de

6.1. Identifica els components de l’ecosistema sòl i en reconeix la fragilitat.

Fitxa 6 CMCCT CSIEE

205

protegir-lo.

L’ésser humà i els ecosistemes

7. Reconéixer i difondre accions que afavoreixen la conservació del medi ambient.


Fitxa 7

CMCCT CSC CSIEE






avaluable


Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts


1, 2, 3, 10, 29, 34, 37

Identifica els components adequadament i resol totes les activitats correctament.

Identifica amb pocs errors els components i resol correctament la majoria de les activitats, amb errors en algunes.

Identifica pocs components i resol les activitats però té errors en bastants.



7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 30, 31, 32, 33, 35, 38, 40, 41






4, 5, 6, 36, 39, 42

Identifica els factors de manera adequada i n’aporta molts exemples.

Identifica alguns factors de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i n’aporta bastants exemples.

Identifica els factors amb errors, i n’aporta pocs exemples.


3.1. Justifica les adaptacions dels éssers vius als seus ecosistemes.

16, 17, 18, 19, 20, 43, 44, 45, 46

Explica de manera adequada els conceptes, i identifica tots els elements importants.

Explica els conceptes de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels



206

elements importants.

4.1. Descriu les característiques específiques de diferents tipus d’ecosistemes.

21, 22, 23, 24, 25, 26, 47, 48, 49

Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants.

Explica els conceptes de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants.



5.1. Identifica els components de l’ecosistema sòl.

27, 51 Explica els conceptes de manera adequada, i identifica tots els elements importants.

Explica els conceptes de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i identifica bastants dels elements importants.



5.2. Reconeix la fragilitat del sòl i valora la necessitat de protegir-lo.

50 Identifica els factors de manera adequada i n’aporta molts exemples.

Identifica alguns factors de manera una mica incompleta, encara que vàlida, i n’aporta bastants exemples.

Identifica els factors amb errors, i n’aporta pocs exemples.



28, 52, 53 Aporta molts exemples.

Aporta prou exemples.

Aporta pocs exemples.


7.1. Coneix i

respecta les

normes de

seguretat al

laboratori.

Tècniques de

treball i

experimentació

Tasca de

recerca



Respecta les normes però comet molts errors.


7.2. Planifica amb

autonomia el

treball

experimental,


de laboratori,

argumenta el

procés

experimental

seguit i les

hipòtesis

Tècniques de

treball i

experimentació

Tasca de

recerca

Treballa amb autonomia i argumenta correctament les hipòtesis.

Treballa amb un poc d’ajuda i argumenta les hipòtesis amb alguns errors.

Necessita molta ajuda per a treballar i argumenta les hipòtesis amb molts errors.

No treballa amb autonomia i no argumenta les seues hipòtesis.

207

plantejades.

7.3. Descriu i

interpreta les

seues

observacions.

Tècniques de

treball i

experimentació

Tasca de

recerca



Respecta les normes però comet molts errors.

Respon erròniament no respon.

8.1. Formula preguntes rellevants sobre fenòmens naturals i proposa les hipòtesis adequades per a contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i l’argumentació.


Tasca de recerca

8.1. Formula preguntes rellevants sobre fenòmens naturals i proposa les hipòtesis adequades per a contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i l’argumentació de manera adequada.

8.1 . Formula preguntes rellevants sobre fenòmens naturals i proposa les hipòtesis adequades per a contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i l’argumentació, amb pocs errors.

8.1.. Formula preguntes rellevants sobre fenòmens naturals però no proposa les hipòtesis adequades per a contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i l’argumentació.


9.1. Busca,

selecciona i

interpreta la

informació


de fonts diverses.

Tasca de

recerca Identifica la informació adequada.




9.2. Transmet la

informació de

manera precisa

aprofitant les TIC.

Tasca de

recerca

Coneix i utilitza

les TIC

adequadament.

Coneix i utilitza

les TIC amb

alguns errors.

Coneix i

utilitza les TIC

de manera

poc adequada.

No coneix

les TIC o les

utilitza de

manera

errònia.


208

Annex. ELS ECOSISTEMES DE LA COMUNITAT

VALENCIANA

Introducció

Amb aquest annex es pretén fer conéixer a l’alumnat la diversitat d’ecosistemes que conformen

la Comunitat Valenciana. Com que ja compten amb els coneixements sobre els components

d’un ecosistema tractats en la UNITAT 9 del Llibre de l’alumne, així com sobre els diferents tipus

d’ecosistemes, tant aquàtics com terrestres, ja es pot aprofundir en les particularitats dels

ecosistemes de la nostra Comunitat.

Abordem els diferents ecosistemes terrestres i aquàtics de la Comunitat i s’esmenten alguns

dels endemismes més significatius tant de flora com de fauna. D’una altra banda, s’incideix en

la importància de la conservació d’aquests ecosistemes i s’expliquen alguns dels problemes que

els afecten.

Objectius

Conéixer els ecosistemes terrestres de la Comunitat Valenciana.

Conéixer els ecosistemes aquàtics de la Comunitat Valenciana.

Descriure i conéixer la problemàtica dels ecosistemes comunitaris més significatius.

Identificar els espais naturals protegits de la Comunitat.

Temporalització



Ecosistemes terrestres 1 ½

Ecosistemes aquàtics 1 ½

209

Programació didàctica

Contingut Criteris

d’avaluació

Estàndards

d’aprenentatge

Relació

d’activitats

de l’Annex

Competències

clau

Ecosistemes

terrestres

Ecosistemes

aquàtics

1. Conéixer de

forma operativa el

concepte de

biodiversitat

a la Comunitat

Valenciana.

1. Coneix i descriu els

principals ecosistemes

de la Comunitat

Valenciana.

2, 3, 5, 10 CMCCT

CCL

CD

CSIEE

1.2. Reconeix les

espècies més

freqüents i

endemismes més

significatius de la

Comunitat i valora la

seua conservació.

1, 4, 8, 9, 11

2. Descriure

i conéixer la

problemàtica dels

ecosistemes

comunitaris més

significatius

2.1. Descriu

els ecosistemes

comunitaris més

significatius de la

nostra comunitat

i explica la seua

problemàtica.

6, 7 CMCCT

CCL

CD

CSIEE

CSC

(AF): Activitats finals; Comunicació lingüística (CCL); competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i

tecnologia (CMCCT); competència digital (CD); aprendre a aprendre (CAA); competències socials i cíviques (CSC);

sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); consciència i expressions culturals (CCEC).

210



avaluable


Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Coneix i descriu els principals ecosistemes de la Comunitat Valenciana.

2, 3, 5, 10 Coneix i descriu els ecosistemes més significatius sense cometre errors.

Coneix i

descriu

els

ecosistemes

més

significatius

de forma

vàlida però

cometent

alguns errors.

Coneix i

descriu

els

ecosistemes

més

significatius

de forma

vàlida però

cometent

alguns errors.


1.2. Reconeix les

espècies més

freqüents i

endemismes més

significatius de la

Comunitat i

valora

la seua

conservació

1, 4, 8, 9, 11 Proposa molts exemples vàlids.

Proposa suficients exemples vàlids.

Proposa suficients exemples vàlids.

Proposa exemples totalment erronis o no els proposa.

2. 1. Descriu

els ecosistemes

comunitaris més

significatius de la

nostra comunitat

i explica la seua

problemàtica.

6, 7 Valora la conservació dels ecosistemes i proposa moltes mesures vàlides per a dur-la a terme.

Valora la conservació dels ecosistemes i proposa suficients mesures vàlides per a dur-la a terme.

Valora la conservació dels ecosistemes i proposa suficients mesures vàlides per a dur-la a terme.

Respon forma totalment errònia o no respon.

*Activitats de lÁnnex

211

PROGRAMACIÓ 4t ESO

BIOLOGIA I GEOLOGIA

212

Índex

Introducció

1. El currículum de Biologia i Geologia

Components




Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge.


educatiu o amb necessitat de compensació educativa).

4. Procediments i instruments d’avaluació.

Procediments d’avaluació de l’alumnat.

o Instruments d’avaluació.

o Activitats de reforç i ampliació.

• Procediments, instruments d’avaluació i indicadors d’èxit del procés d’ensenyament i de la programació didàctica.

5. Objectius de l’etapa vinculats amb la matèria, continguts i competències.

6. Programació de les unitats didàctiques.

Contenen:


Continguts, criteris d’avaluació, estàndards d’aprenentatge, indicadors i competències

Temporització

Mesures d’atenció a la diversitat

Rúbrica

213


Components


didàctica, continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables. A tots aquests se

superposa l’enfocament competencial fixat en el desenvolupament de les competències clau que es

vinculen als criteris d’avaluació i els estàndards de la matèria.

CURRÍCULUM

Objectius d’etapa Assoliments que els estudiants han d’aconseguir en finalitzar cada etapa educativa. No estan associats a un curs ni a una matèria concreta.

Metodologia didàctica

Conjunt d’estratègies, procediments i accions planificades pel professorat per a possibilitar l’aprenentatge de l’alumnat i la consecució dels objectius.

Continguts Conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a la consecució dels objectius i a l’adquisició de competències.

Criteris d’avaluació Referents específics per a avaluar l’aprenentatge de l’alumnat. Descriuen els coneixements i les competències que es volen valorar i que l’alumnat ha d’adquirir i desenvolupar en cada matèria.


Especificacions dels criteris d’avaluació que permeten definir els resultats d’aprenentatge, i que concreten el que l’estudiant ha de saber, comprendre i saber fer en cada matèria. Han de ser observables, mesurables i avaluables, i permetre graduar el rendiment o resultat aconseguit.

Competències Capacitats per a aplicar de manera integrada els continguts de cada ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos.





curs de Biologia i Geologia 4 ESO. La concreció d’aquest tractament es troba en la programació de


Foment de la lectura. Comprensió lectora: es posarà a la disposició de l’alumnat una selecció

de textos sobre els quals es treballarà la comprensió mitjançant una bateria de preguntes

específica.

214

Expressió oral: els debats a l’aula, el treball per grups i la presentació oral de resultats de les

investigacions són, entre d’altres, moments a través dels quals els alumnes hauran d’anar

consolidant les seues destreses comunicatives.


d’investigacions, conclusions de les pràctiques de laboratori, anàlisi d’informació extreta de

pàgines web, etc.) anirà permetent que l’alumne construïsca el seu dossier d’aprenentatge

(portfolio) personal, a través del qual no solament es podrà valorar el grau d’avanç de

l’aprenentatge de l’alumne, sinó la maduresa, la coherència, el rigor i la claredat de la seua

exposició.

Comunicació audiovisual i TIC: l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació estarà

present en tot moment, ja que la nostra metodologia didàctica incorpora un ús exhaustiu

d’aquests recursos, d’una manera molt activa. L’alumnat no solament haurà de fer ús de les

TIC per a treballar determinats continguts (a través de vídeos, simulacions, interactivitats…),

sinó que haurà d’emprar-les per a comunicar als altres els seus aprenentatges, mitjançant la

realització de presentacions (individuals i en grup), la gravació d’àudios (per exemple, resums

de conceptes essencials de les unitats), etc.

Educació cívica i constitucional: el treball col·laboratiu, un dels pilars del nostre enfocament

metodològic, permet fomentar el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la

solidaritat, així com la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes. En aquest

sentit, promourem el rebuig de la discriminació de les persones per raó de sexe o per

qualsevol altra condició o circumstància personal o social. D’altra banda, serà igualment

important la valoració crítica dels hàbits socials i el consum, així com el foment de la cura

dels éssers vius i el medi ambient, per a contribuir a la seua conservació i millora.

Emprenedoria: la societat actual demana persones que sàpien treballar en equip. Els centres

educatius impulsaran l’ús de metodologies que promoguen el treball en grup i de tècniques

cooperatives que fomenten el treball consensuat, la presa de decisions en comú, la valoració

i el respecte de les opinions dels altres. Així com l’autonomia de criteri i l’autoconfiança.

215


Metodologia general i específica


desenvolupament i adquisició de les competències i dels objectius generals d’etapa, per a ajudar a

comprendre el món físic, els éssers vius i les relacions entre els dos. Per a això, partirem d’una

planificació rigorosa, el paper del docent serà d’orientador, promotor i facilitador del

desenvolupament competencial en l’alumnat mitjançant el plantejament de tasques o situacions

problema de la vida quotidiana, amb un objectiu concret, en el qual l’alumnat puga aplicar els

diferents tipus de coneixements, destreses, actituds i valors adquirits, i aconseguir així estimular i

potenciar el seu interés per la ciència.


Motivació: s’ha d’atraure l’alumne mitjançant continguts, mètodes

i propostes que estimulen la seua curiositat i alimenten el seu interés

per aprendre.

Interacció omnidireccional en l’espai aula:



conceptes, i veurà facilitat el seu aprenentatge a través d’un diàleg viu i enriquidor.

o alumne-alumne: el treball col·laboratiu, els debats i la interacció “entre iguals” són

font d’enriquiment i aprenentatge, i introdueixen una dinàmica a l’aula que

transcendeix unes metodologies passives que no desenvolupen les competències.

o alumne amb si mateix: autointerrogant-se i reflexionant sobre el seu propi


Equilibri entre coneixements i procediments: el coneixement no s’aprén al marge del seu ús,

com tampoc s’adquireixen destreses en absència d’un coneixement de base conceptual que

permet donar sentit a l’acció que es du a terme. La nostra metodologia combina el treball

dels coneixements amb l’amplitud i el rigor necessaris, d’una banda, amb aspectes bàsics per

a una activitat científica com les pràctiques, les eines, la investigació i l’elaboració i

comunicació d’informes.

Aprenentatge actiu i col·laboratiu: l’adquisició i aplicació de coneixements en situacions i

contextos reals és una manera òptima de fomentar la participació i implicació de l’alumnat

216

en el seu propi aprenentatge. Una metodologia activa ha de basar-se en estructures

d’aprenentatge cooperatiu, de manera que, a través de la resolució conjunta de les tasques,

els membres del grup coneguen les estratègies utilitzades pels seus companys i puguen

aplicar-les a situacions similars.


adquireixen rellevància els projectes d’investigació, la nostra metodologia inclou una tasca

d’indagació o investigació per unitat didàctica.


incorpora l’entorn digital, ja que no podem obviar ni el component de motivació que aporten

les TIC a l’alumne ni el seu potencial didàctic. Així, incloem activitats interactives com també

treball basat en enllaços web, vídeos, animacions i simulacions.

Atenció a la diversitat: en la nostra metodologia, la clau és garantir l’avanç segur, l’èxit pas a

pas. Evitant llacunes conceptuals, competències insuficientment treballades i, en definitiva,

frustracions perquè cada alumne no aconseguisca, dins dels principis d’atenció

individualitzada i educació inclusiva, tot allò que és capaç d’assolir.

Recursos didàctics i organitzatius. Activitats i estratègies d’ensenyament-

aprenentatge.

Amb l’objectiu de posar en pràctica els principis metodològics en què creiem, hem seleccionat un

conjunt de materials didàctics que responen al nostre plantejament. Aquests materials són els que

componen el projecte INICIA de l’editorial Oxford per a Biologia i Geologia 4t ESO.


PRESENTACIÓ

Per a oferir una visió de conjunt de la unitat, cada apartat que la compon es presenta mitjançant

una imatge representativa i un text curiós que relaciona el contingut amb algun aspecte de la

vida quotidiana o aplicació real. A més, s’inclouen qüestions que susciten l’interés i permeten

una exploració inicial dels coneixements previs dels alumnes.

Com a apartat final, es proposa una tasca de recerca l’objectiu de la qual és que es desenvolupe

a mesura que l’alumne avança al llarg de la unitat. Aquesta mateixa tasca es presenta també en

format digital en el component denominat Oxford investigació.

El codi QR que apareix sobre la imatge inicial dirigeix a un vídeo de durada breu que facilita la

introducció de la unitat d’una manera atractiva per a l’alumne.

217

DESENVOLUPAMENT


dificultat (baixa, mitjana, alta). Al principi de cada epígraf de primer ordre s’inclou un text breu al

marge que indica les idees bàsiques que l’alumne necessita recordar per a abordar amb

garanties el nou contingut. Finalment, també en el lateral, hi ha un petit resum dels continguts

tractats (Idees clares). Aquest plantejament té com a objectiu garantir l’avanç segur i

l’aprenentatge sense llacunes.


continguts pretenen interpel·lar l’alumne, ajudar-lo a reflexionar sobre el que està aprenent i de

les relacions i aplicacions que aquests continguts tenen amb d’altres, dins de la mateixa

assignatura o fins i tot d’unes altres. Es tracta, en suma, d’afegir una dimensió competencial al

text expositiu.

ACTIVITATS FINALS

El desenvolupament de la unitat finalitza amb una àmplia selecció d’activitats agrupades per

continguts i graduades en tres nivells de dificultat. Se’n destaquen dues seccions:






En aquesta secció es proposen mètodes i procediments per a manejar instruments i estudiar

l’entorn i els fenòmens que hi tenen lloc. Aquestes tècniques tenen com a finalitat posar en

pràctica el que s’ha aprés en la unitat.

TASCA DE RECERCA


preparat després d’haver recorregut la unitat i assimilat els continguts necessaris, aquesta

secció final guia la manera en què s’ha de resoldre la tasca i explica la forma en què s’han de

presentar els resultats.

Aquesta mateixa tasca de tancament de la unitat es treballa també en format digital en el

component denominat Oxford investigació.


218


tecnologies. Conté activitats, simulacions i vídeos que ajuden a comprendre millor els

continguts i la seua aplicabilitat. Aquesta tasca gira entorn de la tasca de recerca que es proposa

en cada unitat.

LLIBRE DUAL


treballe, segons la planificació docent, juntament amb la unitat. Es pot treballar amb connexió a

internet i sense.


versió electrònica del seu llibre DUAL, així com els recursos que incorpora: Oxford investigació,

fitxes de comprensió lectora, animacions, vídeos, pàgines web d’interés i totes les activitats del

llibre interactives.

Recursos

Aquests recursos estan concebuts per a facilitar la dinàmica d’aula, per a atendre a la diversitat,

per a treballar les competències, per a completar, ampliar els continguts del curs o aprofundir-

hi i per a avaluar. A més, estan disponibles en diferents formats. Són els següents:



Oxford investigació: format digital (html). Les tasques (una per unitat) engloben simulacions,

interactivitats, cerques en internet i activitats de resposta tancada.





Enllaços a vídeos (inclouen activitats per a la seua explotació didàctica): documents


Pàgines web (inclouen activitats per a la seua explotació didàctica): documents imprimibles i

format digital.

Activitats interactives (totes les dels epígrafs de contingut i les finals

del llibre de l’alumne) amb traça per a facilitar-ne el seguiment.

219




220

3 Mesures d’atenció a la diversitat (Alumnat amb necessitat específica de suport

educatiu o amb necessitat de compensació educativa)



igualtat d’oportunitats, normalització, integració i inclusió escolar, igualtat entre dones i homes, no-

discriminació, flexibilitat, accessibilitat i disseny universal i cooperació de la comunitat educativa.

En la nostra programació incloem, per a cada unitat, un conjunt d’actuacions educatives dirigides a

donar resposta a les diferents capacitats, ritmes i estils d’aprenentatge, motivacions i interessos de

l’alumnat.


suport en grups ordinaris, l’organització de la matèria de manera flexible i/o l’adaptació d’activitats,

metodologia o temporització, en cada unitat incorporem un tractament sistemàtic de l’atenció de la

diversitat mitjançant la integració de programes de reforç i ampliació a més d’altres mesures que

permeten atendre les diferències individuals pel que fa a motivacions, interessos, capacitats, i estils

d’aprenentatge. Concretament:

Activitats graduades: més enllà de les activitats específicament dissenyades amb l’objectiu

de reforçar o ampliar, totes les activitats del llibre de l’alumne (tant les lligades a la

consolidació immediata dels continguts com les activitats finals i les que corresponen a les

tècniques de treball i experimentació) estan graduades segons un barem que disposa de tres

nivells de dificultat (baixa, mitjana, alta). D’aquesta manera, el professor podrà modular

l’assignació d’activitats en funció de les característiques individuals dels alumnes en el grup

de classe.


compta amb una sèrie de recursos que faciliten la inclusió de tots els alumnes: els

recordatoris de conceptes essencials abans d’abordar cada epígraf, el resum final d’idees

clares per epígraf, les qüestions intercalades en el desenvolupament del text expositiu per a

fer-lo més dinàmic i proper, i per a facilitar la reflexió i el descobriment, etc.


flexibilitat a l’hora d’usar-lo. Com que se centra en continguts essencials, es pot utilitzar com

221

a alternativa al material didàctic tradicional perquè els alumnes amb menor capacitat o

interés es beneficien dels avantatges educatius de la tecnologia i aconseguisquen els

objectius d’aprenentatge mínims. Al mateix temps, aquesta flexibilitat permet als alumnes

més avantatjats aprofundir en les investigacions i indagacions proposades, i anar més enllà

del que planteja la unitat per a un alumne mitjà.

Metodologia inclusiva: com s’ha explicat anteriorment, la nostra metodologia didàctica té

com un dels eixos principals l’objectiu de no deixar a ningú arrere. Això significa introduir a

l’aula una dinàmica en la qual l’alumne se senta còmode, compromés amb el seu procés

d’aprenentatge, motivat; no despenjat, desinteressat, alié. L’aprenentatge per tasques, actiu

i col·laboratiu pel qual apostem, així com la integració de les TIC, exerceixen un paper clau a

l’hora d’aconseguir-ho.

222


Procediments d’avaluació de l’alumnat



Contínua, per a garantir l’adquisició de les competències imprescindibles, amb l’establiment

de reforços en qualsevol moment del curs quan el progrés d’un alumne o alumna no siga

l’adequat.

Formativa, per a millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge durant un període o curs

de manera que el professorat puga adequar les estratègies d’ensenyament i les activitats

didàctiques amb la finalitat de millorar l’aprenentatge de cada alumne.

Integradora, per a la consecució dels objectius i competències corresponents, tenint en

compte totes les assignatures, sense impedir la realització de l’avaluació de manera

diferenciada: l’avaluació de cada assignatura es fa tenint en compte els criteris d’avaluació i

els estàndards d’aprenentatge avaluables de cadascuna

A més, la LOMQE manifesta que es faran avaluacions externes de finalització d’etapa amb caràcter

formatiu i de diagnòstic, que seran homologables a les que es duen a terme en l’àmbit internacional

(especialment a les de l’OCDE) i centrades en el nivell d’adquisició de les competències.

Aquestes es defineixen com a capacitats per a aplicar de manera integrada els continguts propis de

cada ensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la realització adequada

d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos.

Juntament amb les competències, s’estableixen altres elements del currículum fonamentals per a

l’avaluació. Es tracta dels següents:

Els criteris d’avaluació són el referent específic per a avaluar l’aprenentatge de l’alumnat.

Descriuen allò que es vol valorar i que l’alumnat ha d’aconseguir, tant en coneixements com

en competències; responen al que es pretén aconseguir en cada assignatura.


resultats d’aprenentatge, i que concreten el que l’estudiant ha de saber, comprendre i saber

fer en cada assignatura; han de ser observables, mesurables i avaluables, i permetre graduar

223

el rendiment o èxit aconseguit. El seu disseny ha de contribuir a facilitar la construcció de

proves estandarditzades i comparables.


objectius de l’etapa en les avaluacions contínua i final de la matèria seran els criteris d’avaluació i

estàndards d’aprenentatge avaluables.

Temporització





professorat adoptarà les oportunes mesures de reforç educatiu i, si escau, d’adaptació curricular

que considere oportunes per a ajudar-lo a superar les dificultats mostrades. Aquestes mesures

s’adoptaran en qualsevol moment del curs, tan aviat com es detecten les dificultats, i estaran

dirigides a garantir l’adquisició dels aprenentatges bàsics per a continuar el procés educatiu.

L’alumnat podrà fer al mes de juliol una prova extraordinària d’aquelles matèries que no haja

superat en l’avaluació final ordinària de juny

Procediments i instruments

L’avaluació requereix emprar eines adequades als coneixements i competències, que tinguen en

compte situacions i contextos concrets que permeten als alumnes demostrar el seu domini i


L’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat s’aborda, habitualment, a través de diferents tècniques

aplicables a l’aula. En avaluar competències, els mètodes d’avaluació que es mostren més adequats

són els que es basen en la valoració de la informació obtinguda de les respostes de l’alumnat davant

de situacions que requereixen l’aplicació de coneixements.

En el cas de determinades competències es requereix l’observació directa

del resultat d’aprenentatge de l’alumne, com ocorre en l’avaluació de certes habilitats

manipulatives, actituds (cap a la lectura, la resolució de problemes, etc.) o valors (perseverança,

minuciositat, etc.). I, en general, el grau en què un alumne ha desenvolupat les competències podria

ser determinat mitjançant procediments com la resolució de problemes, la realització de treballs i

d’activitats pràctiques, les simulacions o mitjançant l’elaboració de dossiers d’aprenentatge.

Juntament amb aquests instruments, utilitzem també proves administrades col·lectivament, que

constitueixen el procediment habitual de les avaluacions nacionals i internacionals que es duen a

terme sobre el rendiment de l’alumnat.

224


formats d’ítems:

Preguntes de resposta tancada, amb el format d’elecció múltiple, en les quals només una

opció és correcta i les restants es consideren errònies.

Preguntes de resposta semiconstruïda, que inclouen diverses preguntes de resposta tancada

dicotòmiques o sol·liciten a l’alumnat que complete frases o que relacione diferents termes o

elements.


l’obtenció de resultats. Aquest tipus de qüestions preveu la necessitat d’obtenir un resultat

únic, encara que podria expressar-se de diverses formes i descriure’s diferents camins per a

arribar a aquest resultat. Tant el procediment com el resultat han de ser valorats, per a la

qual cosa cal establir diferents nivells d’execució en la resposta en funció del grau de

desenvolupament competencial evidenciat.

Preguntes de resposta oberta que admeten respostes diverses, les quals, encara que siguen

correctes, poden diferir d’uns alumnes a altres.











Aplicació de l’avaluació

225




Avaluació inicial o de diagnòstic

Prova inicial de curs

Activitats/preguntes a l’inici de cada unitat en el Llibre de l’alumne, per a l’exploració de coneixements previs

Avaluació d’estàndards d’aprenentatge



Dossier d’aprenentatge:

o Fitxes de comprensió lectora (amb activitats) per unitat.


o Vídeos (amb activitats) per unitat.

o Pàgines web (amb activitats) per unitat.

o Tasca de recerca: una tasca per unitat.


Les activitats del llibre, els instruments que formen part del dossier d’aprenentatge de l’alumne i les tasques d’investigació disposen de rúbrica d’avaluació i estan associats als estàndards d’aprenentatge.

Avaluació del treball cooperatiu

Tasca de recerca: una tasca per unitat.




226

Les rúbriques

Les rúbriques per unitat posen en relació els estàndards d’aprenentatge amb les eines utilitzades

per a avaluar-los, i despleguen un ventall de nivells de resultats d’aprenentatge perquè els valore

el professor. Es converteixen així en un instrument eficaç per a dur a terme un procés ric i

transparent, en el qual avaluador i avaluats tinguen uns referents clars a l’hora de saber el que

s’espera d’ells en el procés d’ensenyament-aprenentatge.


Activitats de reforç: el professor disposa d’una bateria d’activitats de reforç per unitat en

format imprimible i editable per a poder administrar el seu lliurament en funció dels criteris

que considere adequats i de les necessitats identificades. En el cas del reforç, aquestes

necessitats seran típicament les d’aquells alumnes amb més dificultats per a seguir el ritme

d’aprenentatge general de l’aula.

Activitats d’ampliació: el professor disposa una bateria d’activitats d’ampliació per unitat en

format imprimible i editable per a poder administrar el seu lliurament en funció dels criteris

que considere adequats i de les necessitats identificades. En el cas de l’ampliació, aquestes

necessitats seran típicament les d’aquells alumnes les capacitats dels quals, interessos o

motivacions siguen majors que les del grup.

Procediments, instruments d’avaluació i indicadors d’èxit del procés d’ensenyament

i de la programació

Desenvoluparem l’avaluació de l’ensenyament i els seus components d’acord amb estratègies que

ens permeten obtenir informació significativa i contínua per a formular judicis i prendre decisions

que afavorisquen la millora de qualitat de l’ensenyament.

Amb l’objectiu de garantir l’objectivitat de l’avaluació, seleccionarem procediments, tècniques i

instruments d’acord als següents requisits:

Varietat, de manera que permeten contrastar dades d’avaluació obtingudes per mitjà de

diferents instruments.

Concreció sobre el que es pretén, sense introduir variables que distorsionen les dades que

s’obtinguen amb la seua aplicació.


Participació, el consens en tots aquests aspectes bàsics marcarà l’estratègia avaluadora de

l’equip docent.

227

Emprarem la triangulació per a obtenir informació del procés d’ensenyament mitjançant diversitat

de fonts (diferents persones, documents i materials), de mètodes (pluralitat d’instruments i

tècniques), d’avaluadors (atribuir a diferents persones el procés de recollida d’informació, per a

reduir la subjectivitat), de temps (varietat de moments), i d’espais. Per a això, utilitzarem les

tècniques següents:

- Observació: directa (procés d’aprenentatge dels alumnes) i indirecta (anàlisi de contingut de

la programació didàctica).

- Entrevista: ens permetrà obtenir informació sobre l’opinió, les actituds, els problemes, les

motivacions etc. dels alumnes i de les seues famílies. L’ús adequat de l’entrevista exigeix

sistematització: definició dels objectius, la delimitació de la informació que es pensa obtenir i

el registre de les dades essencials que s’han obtingut.

- Qüestionaris: complementen la informació obtinguda a través de l’observació sistemàtica i

d’entrevistes periòdiques. Resulta d’utilitat l’avaluació que fan els alumnes sobre alguns

elements de la programació: quines iniciatives metodològiques els han agradat més, amb

quina fórmula d’avaluació se senten més còmodes, etc.

Les tècniques/procediments per a l’avaluació necessiten instruments específics que garantisquen la

sistematicitat i el rigor necessaris en el procés d’avaluació. Fan possible el registre de les dades de

l’avaluació contínua i sistemàtica i es converteixen, d’aquesta manera, en l’instrument precís i àgil

que garanteix la viabilitat dels principis de l’avaluació als quals hem al·ludit. Emprarem els següents:

- Llistes de control: en aquestes apareixerà si s’han aconseguit o no cadascun dels aspectes

avaluats. Són molt adequades per a valorar els processos d’ensenyament, en particular en

l’avaluació d’aspectes de planificació, materials, etc.

- Escales d’estimació: les més utilitzades són les taules de doble entrada que recullen els

aspectes que s’avaluaran i una escala per a valorar la consecució de cadascun. Aquesta

escala pot reflectir referents qualitatius (sempre, freqüentment, de vegades, mai), o

constituir una escala numèrica; etc. Són de gran utilitat per a reflectir les competències

professionals del professorat plasmades en indicadors per a cada tipus de competència.

En l’avaluació dels processos d’ensenyament i de la nostra pràctica docent tindrem en compte

l’estimació, tant aspectes relacionats amb el mateix document de programació (adequació dels

seus elements al context, identificació de tots els elements…), com els relacionats amb la seua

aplicació (activitats desenvolupades, resposta als interessos dels alumnes, selecció de materials,

referents de qualitat en recursos didàctics, etc.).

Per a guanyar en sistematicitat i rigor durem a terme el seguiment i valoració del nostre treball

basant-nos en els següents indicadors d’èxit:

228














Així mateix, vetlarem per l’ajust i la qualitat de la nostra programació a través del seguiment dels

indicadors següents:


229


c) Validesa dels perfils competencials i de la integració d’aquests amb els continguts de la matèria.

d) Avaluació del tractament dels temes transversals. e) Pertinència de les mesures d’atenció a la diversitat i de les adaptacions curriculars aplicades. f) Valoració de les estratègies i instruments d’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat. g) Pertinència dels criteris de qualificació. h) Avaluació dels procediments, instruments d’avaluació i indicadors d’èxit del procés

d’ensenyament. i) Idoneïtat dels materials i recursos didàctics utilitzats. j) Adequació de les activitats extraescolars i complementàries programades. k) Detecció dels aspectes millorables i indicació dels ajustos que es faran en conseqüència.

L’avaluació del procés d’ensenyament tindrà un caràcter formatiu, orientat a facilitar la presa de

decisions per a introduir les modificacions oportunes que ens permeten la millora del procés de

manera contínua.

Amb això pretenem una avaluació que contribuïsca a garantir la qualitat i l’eficàcia del procés

educatiu. Tots aquests èxits i dificultats trobats es recolliran en la Memòria Final de curs, juntament

amb les corresponents Propostes de Millora a fi que cada curs escolar, la pràctica docent augmente

el seu nivell de qualitat.

Memòria Final de curs, juntament amb les corresponents Propostes de Millora per tal que cada curs

escolar la pràctica docent augmente el nivell de qualitat.

230



Objectius de l’etapa vinculats amb la matèria

El currículum de Biologia i Geologia en 4t ESO està emmarcat pel referent que suposen els objectius

generals de l’etapa, que s’han d’aconseguir com a resultat de les experiències d’ensenyament-

aprenentatge dissenyades amb aquesta finalitat. Els objectius vinculats a l’àrea són els següents:

Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte als

altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups,


entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a l’exercici

de la ciutadania democràtica.


condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà

de desenvolupament personal.

Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre aquells.

Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició o

circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que impliquen discriminació entre

homes i dones, així com qualsevol manifestació de violència contra la dona.


relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els

comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.







Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític,

la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i

assumir responsabilitats.

231

Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges complexos.

Conéixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències,

consolidar els hàbits d’higiene corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport

per a afavorir el desenvolupament personal i social.




El Decret 87/2015, pel que es regula l’ordenació i s’estableix el currículum d’Educació Secundària

Obligatòria a la Comunitat Valenciana assenyala que la concreció d’aquests objectius s’orientarà a la

consecució de les finalitats següents:

a. Adquirir els elements bàsics de la cultura, especialment en els aspectes humanístic, artístic,

científic i tecnològic.



integral de tot l’alumnat, respectant els principis d’educació comuna i d’atenció a la

diversitat de l’alumnat propis de l’etapa.




e. Desenvolupar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució

pacífica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres.

f. Desenvolupar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de

l’esforç, la superació personal, la responsabilitat en la presa de decisions per part de

l’alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la

violència de gènere.


h. Formar a l’alumnat per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.




j. Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació educativa

i en l’avaluació de la mateixa pràctica docent.

232

k. Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyament i l’aprenentatge basats en l’adquisició

de competències.

l. Emprar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculessis

d’ensenyament, valorar les possibilitats comunicatives de totes elles, i garantir l’ús normal, la

promoció i el coneixement del valencià.


matèria:

Conéixer,

entendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de biologia i geologia per a

interpretar els fenòmens naturals.

Analitzar i valorar les repercussions dels desenvolupaments tecnològics i científics i les seues

aplicacions en la vida i en el medi ambient.


Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit

amb propietat, interpretar diagrames, gràfics, taules i expressions matemàtiques elementals,

i saber comunicar argumentacions i explicacions en l’àmbit de la ciència.




Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar, individualment o

en grup, qüestions científiques i tecnològiques.



Conéixer els principals riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l’alimentació,

el consum, les drogodependències i la sexualitat per a saber com encarar-los.

Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements de les ciències de la naturalesa per a

satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions entorn de

problemes locals i globals als quals ens enfrontem.



necessitat de cerca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a avançar

cap a un futur sostenible.

233

Reconéixer les aportacions de la ciència al pensament humà al llarg de la història, i apreciar

les revolucions científiques que han marcat l’evolució cultural de la humanitat i les seues

condicions de vida.

Reconéixer la diversitat natural com a part integrant del nostre patrimoni natural i cultural, i

valorar la importància que tenen el seu desenvolupament i conservació.

Continguts

La matèria de Biologia i geologia permet a l’alumnat prendre consciència de la influència de la

ciència en tots els àmbits de la vida. L’objectiu és acostar la ciència a l’alumnat perquè siga capaç de

millorar-ne la qualitat de vida, respectar-se a si mateixa, a les altres persones i a l’entorn, i ajudar-lo

a tenir criteris propis i a despertar-ne l’interés per l’aprenentatge. L’alumnat ha d’identificar-se com

a agent actiu en el procés d’ensenyament-aprenentatge i destacar-hi la importància de les seues

actuacions i coneixements per a la conservació de l’entorn, així com desenvolupar actituds que li

permeten la reflexió i l’anàlisi sobre els grans avenços científics, els avantatges que se’n deriven i les

implicacions ètiques que de vegades plantegen.

En aquest últim curs d’Educació Secundària Obligatòria s’aprofundeix en les teories geològiques com

ara la tectònica de plaques, i biològiques, com ara la teoria cel·lular, la teoria de l’evolució i

l’herència biològica, sense que es deixe de banda la importància de l’estudi dels ecosistemes i les

conseqüències antropomòrfiques sobre aquests. La matèria Biologia i Geologia ajudarà l’alumnat a

entendre i a valorar el mètode científic per mitjà dels projectes d’investigació, de manera que es

despertarà així l’interès de l’alumnat per la ciència, ja que se’n desenvoluparà el sentit crític, a més

de destacar la importància de l’argumentació raonada.


d’avaluació, competències i estàndards d’aprenentatge que s’organitzen i seqüencien en unitats

didàctiques, tal com es pot veure més endavant en aquest document.

Competències

Les competències han d’estar integrades en el currículum de Biologia i Geologia. Perquè aquesta

integració es produïsca de manera efectiva i l’adquisició d’aquestes siga eficaç, la programació

inclou el disseny d’activitats d’aprenentatge integrades que permeten a l’alumne avançar cap als

resultats definits.

Per la seua banda, els criteris d’avaluació serveixen de referència per a valorar el que l’alumnat sap i

sap fer. Aquests es desglossen en estàndards d’aprenentatge avaluables. Per a valorar el

desenvolupament competencial de l’alumnat, seran aquests estàndards d’aprenentatge avaluables

els que, quan es posen en relació amb les competències, permetran graduar el rendiment o

234

acompliment aconseguit en cadascuna, tal com reflecteix la programació de les unitats didàctiques

(més endavant en aquest document).

En la nostra societat, cada ciutadà i ciutadana requereix una àmplia gamma de competències per a

adaptar-se de manera flexible a un món que està canviant ràpidament i que mostra múltiples

interconnexions. L’educació i la formació possibiliten que l’alumnat adquirisca les competències

necessàries per a poder adaptar-se de manera flexible a aquests canvis. La matèria de Biologia i

Geologia contribuirà al desenvolupament de les competències del currículum, necessàries per a la

realització i desenvolupament personal i l’exercici d’una ciutadania activa.


matèria de Biologia i Geologia contribuirà al seu desenvolupament des de la realització de tasques

que impliquen la cerca, recopilació i processament d’informació per a exposar-la posteriorment,

utilitzant el vocabulari científic adquirit i combinant diferents modalitats de comunicació. A més,

implica una dinàmica de treball que fomenta l’ús del diàleg com a eina per a la resolució de

problemes.

La competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia són fonamentals en la

formació de les persones, per la implicació que tenen en la societat en la qual vivim. La matèria de

Biologia i Geologia ajudarà a adquir-les treballant no solament les quantitats mitjançant càlculs, sinó

també la capacitat de comprendre els resultats obtinguts, des del punt de vista biològic quan

s’utilitzen gràfics. Tota interpretació comporta un grau d’incertesa amb el qual cal aprendre a

treballar per a poder assumir les conseqüències de les pròpies decisions. L’espai i la forma són

abordats mitjançant la interpretació dels mapes topogràfics, mentre que el rigor, el respecte i la

veracitat de les dades són principis fonamentals en la realització d’activitats d’investigació o

experimentals del mètode científic.



resoldre situacions de la vida anàlogament a com s’actua davant dels reptes i problemes propis de

les activitats científiques. A més de fomentar el respecte cap a les diverses formes de vida a través

de l’estudi dels sistemes biològics, la realització d’activitats d’investigació o experimentals acostarà

l’alumnat al mètode científic, per al qual l’ús correcte del llenguatge científic serà un instrument

bàsic en aquesta competència.

La competència digital implica l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació de manera

crítica i segura, i identifica els riscos potencials que hi ha en la xarxa. En aquesta matèria es

desenvolupen destreses relacionades amb la capacitat de diferenciar fonts fiables d’informació, i

així s’assumeix una actitud crítica i realista davant del món digital, el processament de la informació

i l’elaboració de documents científics mitjançant la realització d’activitats experimentals i

d’investigació. L’ús de diverses pàgines web permet a l’alumnat diferenciar els formats utilitzats en

235

el procés d’ensenyament-aprenentatge i conéixer les principals aplicacions utilitzades per a

l’elaboració de les tasques.

La competència per a aprendre a aprendre és fonamental per a l’aprenentatge al llarg de la vida. El

caràcter pràctic de la matèria permet, a través del treball experimental i de l’elaboració de projectes

d’investigació, suscitar la curiositat de l’alumnat per la ciència i aprendre a partir dels errors, i ser

conscients del que saben i del que no mitjançant un procés reflexiu. Per a això, és important pensar

abans d’actuar, treballant així les estratègies de planificació i avaluant el nivell competencial inicial

per a poder adquirir de manera coherent nous coneixements. Aquesta competència es desenvolupa

també mitjançant el treball cooperatiu per a fomentar un procés reflexiu que permeta la detecció

d’errors, com a mesura essencial en el procés d’autoavaluació, i incrementar l’autoestima de

l’alumne o l’alumna.

Les competències socials i cíviques impliquen utilitzar els coneixements apropiats per a interpretar

problemes socials, elaborar respostes, prendre decisions i resoldre conflictes assertivament. La

matèria de Biologia i Geologia treballa aquesta competència mitjançant la valoració crítica de les

activitats humanes en relació amb la resta d’éssers vius i amb l’entorn. A més, en el

desenvolupament de les sessions expositives de projectes d’investigació s’afavoreix l’adquisició de

valors com el respecte, la tolerància i l’empatia. Es fomentarà el treball cooperatiu i la igualtat

d’oportunitats, destacant el treball de grans científics i científiques. Els mitjans de comunicació

relacionats amb la ciència ens permeten treballar el pensament crític i fomentar el debat, entés com

a eina de diàleg.

La competència sentit d’iniciativa i esperit emprenedor fomenta en l’alumnat el pensament crític i

la creativitat a l’hora d’exposar treballs a classe. Com que aquesta matèria presenta un bloc dedicat

als projectes d’investigació, la cerca i selecció d’informació permet treballar les capacitats de

planificació, organització i decisió, alhora que l’assumpció de riscos i les seues conseqüències, per la

qual cosa suposen un entrenament per a la vida. Al seu torn, el treball individual i en grup que

implica l’elaboració de projectes enriqueix l’alumnat en valors com l’autoestima, la capacitat de

negociació i lideratge, per a adquirir així el sentit de la responsabilitat.

La competència consciència i expressions culturals permet apreciar l’entorn en què vivim,

coneixent el patrimoni natural i les seues relacions, l’explotació dels recursos naturals al llarg de la

història, les noves tendències en la seua gestió i els problemes als quals es veu sotmés, es pot

entendre la base de la cultura valenciana i l’alumnat va assumint la necessitat d’adquirir bons hàbits

mediambientals. Es valorarà la importància de les imatges com a eines fonamentals en el treball

científic, ja que són imprescindibles per a interpretar el medi i els fenòmens naturals des d’una

perspectiva científica.

236


Biologia i Geologia 4t ESO

La dinàmica de la terra

Unitat 1. La tectònica de plaques

Unitat 2. La dinàmica interna i el relleu

Unitat 3. La història de la terra

L'evolució de la vida

Unitat 4. La cèl·lula

Unitat 5. Genètica molecular

Unitat 6. Genètica mendeliana

Unitat 7. Genètica humana

Unitat 8. Origen i evolució de la vida

Ecologia i medi ambient

Unitat 9. L'estructura dels ecosistemes

Unitat 10. Dinàmica dels ecosistemes

Unitat 11. Impactes de les activitats humanes en el medi ambient

237

Unitat 1. LA TECTÒNICA DE PLAQUES

Objectius

Conéixer la distinció entre teories fixistes i mobilistes, cas de la deriva continental, sobre la

dinàmica terrestre i les argumentacions fonamentals.

Saber que l’interior de la Terra està a temperatures altes i que la calor emmagatzemada és

responsable de la dinàmica interna.

Reconéixer la importància dels mètodes sísmics per a l’estudi de l’interior terrestre.

Diferenciar la composició i l’estat físic de les capes internes de la Terra.

Saber que, al llarg de la història de la ciència, s’han produït veritables «revolucions

científiques», com l’aparició de la teoria de la tectònica de plaques.

Valorar la funció exercida per les campanyes oceanogràfiques d’estudi dels fons marins en la

formulació de la teoria de la tectònica de plaques.

Comprendre els postulats principals de la tectònica de plaques.

Preveure com evolucionarà una situació entre plaques a partir del cicle de Wilson.



Continguts Criteris


d’aprenentatge Relació activitats

LA* Competències

clau

La deriva continental d’Alfred Wegener

1. Reconéixer les evidències de la deriva continental.

1.1. Expressa algunes evidències actuals de la deriva continental.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,9, 10, 11, 73, 74, 75

CCLI CMCCT CAA

Estructura i composició de la Terra M

ètodes d’estudi de l’interior terrestre

Capes composicionals i dinàmiques de la Terra

2. Comprendre els diversos models que expliquen l’estructura i la composició de la Terra.

2.1. Analitza i compara els diversos models que expliquen l’estructura i la composició de la Terra.

12,13,14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 76,77, 78

CCLI CMCCT CAA

2.2. Distingeix els conceptes d’escorça, mantell i litosfera.

21, 22, 23, 24, 25,26, 27, 79, 80,81, 82

238

L’estudi dels fons oceànics P

rincipals relleus oceànics

Composició del fons oceànic

3. Distingir els principals relleus descoberts en les campanyes oceanogràfiques i comprendre com s’han format.

3.1. Reconeix i descriu els relleus més significatius del fons oceànic.

28, 29, 30, 83, 84,85,

CMCCT CD CAA

4. Reconéixer les evidències de l’expansió del fons oceànic.

4.1. Expressa algunes evidències actuals de l’expansió del fons oceànic.

31, 32, 33, 34, 35,36, 37, 38, 39, 86,87, 88

CCLI CMCCT CSC CCEC

El naixement de la tectònica de plaques L

es plaques litosfèriques

5. Combinar el model dinàmic de l’estructura interna de la Terra amb la teoria de la tectònica de plaques.

5.1. Relaciona les característiques de l’estructura interna de la Terra i les associa amb els fenòmens superficials.

40, 41, 42, 43, 44,45, 46, 47, 48, 49,50, 51, 52, 53, 54,55, 56, 57, 58, 89,90, 91, 92, 93, 94,95, 96

CCLI CMCCT CD CAA

La tectònica de plaques, una teoria global M

oviment de les plaques

El cicle de Wilson

6. Interpretar alguns fenòmens geològics associats al moviment de la litosfera.

6.1. Coneix i explica de manera raonada els moviments relatius de les plaques litosfèriques.

59, 60, 61, 62, 63,64, 65, 66, 67, 68, 69, 97, 98

CCLI CMCCT CAA CSC

7. Valorar el coneixement científic com un fet en construcció contínua.

7.1. Descriu com ha anat avançant el nostre coneixement de la dinàmica terrestre.

70, 71, 72 CMCCT CCEC

Tècniques de treball i experimentació T

asca de recerca

8. Fer un treball experimental.


Tècniques de treball i experimentació, Tasca de recerca

CMCCT CAA SIEE

9. Buscar, seleccionar i interpretar la informació de caràcter científic.

9.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica de diverses fonts i la transmet fent servir les TIC.


CMCCT CD CAA CSC

*LA: Llibre de l’alumne.

CCLI: Competència en comunicació lingüística; CMCT: Competència matemàtica i competències bàsiques en

ciència i tecnologia; CD: Competència digital; CAA: Competència per a aprendre a aprendre; CSC:

239

Competències socials i cíviques; SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor; CEC: Consciència i expressions

culturals.

Temporització

Es considera que calen 4 setmanes per a treballar els continguts i les activitats d’aquest tema.


En relació amb les necessitats dels alumnes, a més de les activitats del Llibre de l’Alumne, se’n


d’aprenentatge dels alumnes.

REFORÇ

Bateria d’activitats de reforç de de tipologia diversa.

AMPLIACIÓ

Bateria d’activitats d’ampliació de tipologia diversa.

Rúbrica de Estàndards d’aprenentatge


Relació d’activitats LA*

Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Expressa algunes evidències actuals de la deriva continental.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 73, 74, 75


Identifica amb alguns errors els elements i resol la majoria de les activitats.

Identifica pocs elements i no resol gairebé cap activitat.


2.1. Analitza i compara els diversos models que expliquen l’estructura i la composició de la Terra.

12,13,14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 76, 77, 78



Relaciona els conceptes principals cometent molts errors.


2.2. Distingeix els conceptes d’escorça, mantell i litosfera.

21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 79, 80, 81, 82

Diferencia els conceptes.

Diferencia gairebé tots els conceptes.

Diferencia alguns conceptes.


3.1. Reconeix i descriu els relleus més significatius del fons

28, 29, 30, 83, 84, 85 Tècniques de

Interpreta les observacions correctament.

Interpreta les observacions cometent pocs

Interpreta les observacions cometent


240

oceànic. treball i experimentació

errors. molts errors. errònia o no respon.

4.1. Expressa algunes evidències actuals de l’expansió del fons oceànic.

31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 86, 87, 88


Identifica les causes i enumera els efectes amb pocs errors.

Identifica les causes i enumera els efectes amb molts errors.


5.1. Relaciona les característiques de l’estructura interna de la Terra i les associa amb els fenòmens superficials.

40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 89, 90, 91, 92, 93, 94, 95, 96


Distingeix els processos i identifica els efectes cometent pocs errors.

Distingeix els processos i identifica els efectes cometent molts errors.


6.1. Coneix i explica de manera raonada els moviments relatius de les plaques litosfèriques.

59, 60, 61, 62, 63, 64, 65, 66, 67, 68, 69, 97, 98

Resol les activitats correctament i hi aporta molts exemples vàlids.

Resol les activitats amb pocs errors i hi aporta prou exemples vàlids.

Resol les activitats amb molts errors i hi aporta pocs exemples vàlids.


7.1. Descriu com ha anat avançant el nostre coneixement de la dinàmica terrestre.

70, 71, 72 Tasca de recerca



Empra la informació cometent molts errors.



Tècniques de treball, Tasca de recerca


Interpreta les observacions amb pocs errors.

Interpreta les observacions amb molts errors.

No fa la cerca d'informació.



Selecciona i empra la informació cometent pocs errors.

Selecciona i empra la informació amb bastant adequació.

Selecciona i empra la informació amb cap adequació.

No participa ni valora el treball de la resta.

*Els nombres corresponen a les activitats de l’LA

241

Unitat 2. LA DINÀMICA INTERNA I EL RELLEU

Objectius

Comprendre que el comportament d’una roca sotmesa a un esforç depén de la classe d’esforç, de

la seua durada i de les condicions de pressió i de temperatura.

Localitzar els elements de plecs i de falles a partir de dibuixos i fotos, i exposar els criteris per a la

classificació.

Entendre que la superfície terrestre està sotmesa a l’acció de processos geològics interns i externs

que generen i modelen, respectivament, el relleu.

Conéixer els mecanismes pels quals es generen serralades.

Reconéixer que els volcans, els terratrèmols, les serralades i les deformacions de les roques

constitueixen evidències de la dinàmica interna del planeta.

Prendre consciència del fet que el relleu és un accident geogràfic dinàmic i canviant que depén de

molts factors.





d’activitats LA* Competències

clau

Els límits de plaques i el relleu T

ipus de límits entre les plaques

Principals relleus

d’origen intern

El relleu com a interacció entre processos externs i interns

Els mapes topogràfics

1. Comprendre els fenòmens naturals produïts en el contacte entre les plaques.

1.1. Coneix i explica raonadament els moviments relatius de les plaques litosfèriques.

1, 2, 3, 4, 63 CCLI CMCCT CAA

1.2. Interpreta les conseqüències que tenen els moviments de les plaques en el relleu.

5, 6, 7, 56

2. Analitzar que el relleu, en el seu origen i evolució, és resultat de la interacció entre processos geològics externs i interns.

2.1. Interpreta l’evolució del relleu sota la influència de la dinàmica externa i interna.

8, 9, 10, 11, 57,58, 59, 61, 64

CMCCT CD

3. Interpretar mapes i perfils topogràfics senzills com a procediment per a

3.1. Interpreta un mapa topogràfic i fa perfils topogràfics.

12, 13, 14,15, 16, 17,60 Tècniques de treball i

CMCCT SIEE CCEC

242

l’estudi d’una zona o terreny.

experimentació

Les deformacions de les roques T

ipus d’esforços i comportament de les roques

Les falles i els seus tipus

Els plecs i els seus tipus

Relleus associats a falles i a plecs

4. Contrastar els tipus de plaques litosfèriques i associar-los moviments, esforços i deformacions com a conseqüència.

4.1. Relaciona els moviments de les plaques amb diversos esforços i processos tectònics.

18, 19, 20,21,22, 23, 24, 65,66, 67, 68, 69, 70, 71, 73, 74,75

CCLI CMCCT CAA

4.2. Reconeix les principals estructures tectòniques i la influència que tenen en el relleu.

25, 26, 27, 28,29, 30, 72

Magmatisme i metamorfisme

5. Interpretar alguns fenòmens geològics associats al moviment de la litosfera, com ara els processos magmàtics i metamòrfics, i relacionar-los amb la seua ubicació en mapes terrestres.

5.1. Coneix i explica raonadament l’origen dels magmes i els tipus de metamorfisme en relació a les plaques.

31, 32, 33, 34,35, 36, 76, 77,78

CCLI CMCCT CD CAA CSC CCEC

La gènesi de les serralades O

rògens de subducció o de tipus tèrmic o andí

Orògens de col·lisió o de tipus alpí

Orògens intermedis. Les orogènesis

6. Explicar l’origen de les serralades o orògens (de col·lisió i tèrmics) i dels arcs d’illes.

6.1. Identifica les causes que originen els principals relleus terrestres, com ara les serralades.

38, 39, 40, 41, 42, 43, 45, 46,47, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 79,80, 81 Tasca de recerca

CCLI CMCCT CD CAA SIEE

7. Valorar el coneixement científic com una cosa en construcció contínua.

7.1. Coneix algunes teories passades sobre l’origen de les serralades.

37, 44

Altres conseqüències de la tectònica de plaques

8. Interpretar alguns fenòmens geològics associats al moviment de la litosfera i a la influència que tenen en la biosfera.

8.1. Interpreta les conseqüències que tenen els moviments de les plaques sobre aspectes com el clima o la biodiversitat.

54, 55, 82, 83,84, 85, 86

CCLI CMCCT CAA


Tasca de recerca


9.1 Busca, selecciona i interpreta la informació científica de diverses fonts i la transmet usant les TIC.

Tasca de recerca CMCCT CD CAA SIEE

10. Participar, valorar 10.1. Participa, valora Tècniques de CSC

243

i respectar el treball individual i en equip.

i respecta el treball individual i en grup.

treball i experimentació Tasca de recerca

*LA: llibre de l’alumne




culturals.

Temporització

S’estima en tres setmanes les necessàries per al treball i l’avaluació d’aquesta unitat.


En relació amb les necessitats dels alumnes, a més de les activitats del Llibre de l’alumne, se’n proposen

unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes d’aprenentatge

dels alumnes.

REFORÇ


AMPLIACIÓ





Excel·lent 3

Satisfactori

2

En procés

1

No assolit

0

Punts

1.1. Coneix i explica

raonadament els

moviments relatius

de les plaques

litosfèriques.

1, 2, 3, 4, 63, Identifica els

conceptes

principals i els

diferencia

correctament.

Identifica els

conceptes

principals i els

diferencia

cometent pocs

errors.

Identifica els

conceptes

principals i els

diferencia

cometent

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

1.2. Interpreta les

conseqüències que

tenen els moviments

de les plaques en el

relleu.

5, 6, 7, 56 Selecciona i

empra la

informació

correctament.

Selecciona i

empra la

informació

cometent pocs

errors.

Selecciona i

empra la

informació

amb bastant

adequació.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

244

2.1. Interpreta

l’evolució del relleu

sota la influència de

la dinàmica externa i

interna.

8, 9, 10, 11, 57,

58, 59, 61, 64

Distingeix els

processos i

identifica els

efectes sense

errors.

Distingeix els

processos i

identifica els

efectes amb

algun error.

No distingeix

tots els

processos i

identifica

alguns

efectes.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

3.1. Interpreta un

mapa topogràfic i fa

perfils topogràfics.

12, 13, 14, 15, 16,

17, 60, Tècniques

de treball i

experimentació

Interpreta la

informació

correctament.

Interpreta la

informació

cometent pocs

errors.

Interpreta la

informació

cometent

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

4.1. Relaciona els

moviments de les

plaques amb diversos

esforços i processos

tectònics.

18, 19, 20,21, 22,

23, 24, 65, 66, 67,

68, 69, 70, 71, 73,

74, 75

Identifica les

causes i

enumera els

efectes sense

errors.

Identifica les

causes i

enumera els

efectes amb

pocs errors.

Identifica les

causes i

enumera els

efectes amb

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

4.2. Reconeix les

principals estructures

tectòniques i la

influència que tenen

en el relleu.

25, 26, 27, 28, 29,

30, 72

Identifica els

elements

correctament.

Identifica els

elements

cometent pocs

errors.

Identifica els

elements

cometent

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

5.1. Coneix i explica

raonadament l’origen

dels magmes i els

tipus de

metamorfisme en

relació a les plaques.

31, 32, 33, 34, 35,

36, 76, 77, 78

Resol les

activitats

correctament i

aporta

exemples vàlids.

Resol les

activitats amb

pocs errors i hi

aporta prou

exemples

vàlids.

Resol les

activitats

cometent

molts errors i

aporta pocs

exemples

vàlids.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

6.1. Identifica les

causes que originen

els principals relleus

terrestres, com ara

les serralades.

38, 39, 40, 41, 42,

43, 45, 46, 47, 48,

49, 50, 51, 52, 53,

79, 80, 81, Tasca

de recerca

Empra la

informació

correctament.

Empra la

informació

cometent pocs

errors.

Empra la

informació

cometent

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

7.1. Coneix algunes

teories passades

sobre l’origen de les

serralades.

37, 44 Interpreta la

informació

correctament.

Interpreta la

informació

cometent pocs

errors.

Interpreta la

informació

cometent

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

8.1. Interpreta les

conseqüències que

tenen els moviments

de les plaques sobre

aspectes com el

clima o la

biodiversitat.

54, 55, 82, 83, 84,

85, 86

Relaciona els

conceptes

principals sense

errors.

Relaciona els

conceptes

principals

cometent

alguns errors.

Relaciona els

conceptes

principals

cometent

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

245

9.1. Busca, selecciona

i interpreta la


de diverses fonts i la

transmet usant les

TIC.

Tasca de recerca Selecciona i

empra la

informació

cometent pocs

errors.

Selecciona i

empra la

informació amb

bastant

adequació.

Selecciona i

empra la

informació

amb una

adequació

nul·la.

No fa cerca

d'informació.

10.1. Participa, valora

i respecta el treball

individual i en grup.

Tècniques de

treball i

experimentació

Tasca de recerca

Participa en el

treball en grup

adequadament.

Participa en el

treball en grup

adequadament,

encara que

amb

distraccions.

Participa en el

treball en grup

amb poca

implicació.

No participa ni

valora el

treball de la

resta.

*Els nombres corresponen a les activitats de l’LA.

Unitat 3. LA HISTÒRIA DE LA TERRA

Objectius

Prendre consciència del fet que la Terra té un passat extraordinàriament extens.

Saber que el gran lapse de temps que conforma el passat de la Terra està farcit

d’esdeveniments i de formes de vida distintes a les actuals, és a dir, de canvis.

Assimilar les diverses interpretacions de la ciència sobre els canvis ocorreguts en el passat,

com el catastrofisme, el gradualisme i el neocatastrofisme.

Conéixer els diversos mètodes de datació de les roques.

Valorar el paper dels fòssils i la paleontologia en la reconstrucció de la història de la Terra.

Enunciar i aplicar els principis geològics fonamentals utilitzats en l’estudi dels estrats.

Conéixer les divisions principals de la història del planeta, els esdeveniments geològics més

importants que van tenir lloc i les formes de vida característiques de cada una.


Realitzar una Tasca de recerca.


Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge

Relació activitats LA*

Competències clau

La Terra, un planeta en canvi continu

Catastrofisme, gradualisme i neocatastrofisme

L’origen de la Terra. El temps geològic: idees històriques sobre l’edat

1. Reconéixer, recopilar i contrastar fets que mostren la Terra com un planeta canviant.

1.1. Identifica i descriu fets que mostren la Terra com un planeta canviant, i els relaciona amb els fenòmens que ocorren en

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 61, 62

CCLI CMCCT CAA CSC

246

de la Terra. l’actualitat.

El temps geològic: la datació L’edat de la Terra Datació: absoluta i

relativa

2. Comprendre la necessitat de datar en qualsevol estudi històric i l’existència de mètodes absoluts i relatius per a fer-ho.

2.1. Coneix algunes hipòtesis històriques sobre l’edat de la Terra.

8, 9, 64, 65 CCLI CMCCT CAA

2.2. Distingeix els mètodes absoluts de datació dels relatius.

10, 11, 63

Els mètodes de datació relativa El principi de

superposició d’estrats El principi de

superposició de processos

La correlació d’estrats El principi de

l’actualisme Utilitat dels fòssils

3. Entendre els principis bàsics de superposició i successió faunística, i saber-los aplicar en la resolució de talls geològics senzills.

3.1. Resol problemes simples de datació relativa, amb l’aplicació dels principis de superposició d’estrats, superposició de processos i correlació.

12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 66, 67, 70

CCLI CMCCT CAA CCEC

4. Reconéixer i datar els eons, les eres i els períodes geològics, gràcies al coneixement dels fòssils guia.

4.1. Relaciona algun dels fòssils guia més característics amb l’era geològica corresponent i coneix la importància geològica dels fòssils.

24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 68, 69

CCLI CMCCT CD CAA SIEE

Els mètodes de datació absoluta Els mètodes

radiomètrics Altres mètodes de

datació absoluta

5. Conéixer algun dels mètodes que han permés calcular l’edat de la Terra i de les roques.

5.1. Coneix els mètodes radiomètrics i els aplica a exemples senzills.

31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 71, 72, 73, 79

CCLI CMCCT CAA

Les grans divisions de la història de la Terra La formació del sistema

solar La Terra en l’hadeà La Terra en l’arqueà i en

el proterozoic La vida en el

precambrià La Terra en l’era

primària La Terra en l’era

secundària La Terra en l’era

6. Registrar i reconstruir alguns dels canvis més notables de la història de la Terra i associar-los amb la situació que presenten actualment.

6.1. Reconstrueix alguns canvis notables a la Terra, mitjançant la utilització de models temporals a escala i el reconeixement de les unitats temporals en la història geològica.

39, 40, 41, 76, 80, 82, 83

CCLI CMCCT CAA

7. Categoritzar i integrar els

7.1. Discrimina els principals

42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49,

CCLI CMCCT

247

terciària processos geològics més importants de la història de la Terra.

esdeveniments geològics, climàtics i biològics que han tingut lloc al llarg de la història de la Terra, i reconeix alguns animals i algunes plantes característics de cada era.

50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 74, 75, 77, 78, 81

CAA CSC CCEC


Tasca de recerca


8.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica de diverses fonts i la transmet amb ajuda de les TIC.

Tasca de recerca

CMCCT CD CAA SIEE

9. Participar, valorar i respectar el treball individual i en equip.



CSC





culturals.

Temporització

S’estima en quatre setmanes el temps suficient per al treball de la unitat, inclosa l’avaluació.



unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes d’aprenentatge

dels alumnes.

REFORÇ


AMPLIACIÓ


248




Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Identifica i

descriu fets que

mostren la Terra com

un planeta canviant, i

els relaciona amb els

fenòmens que

ocorren en

l’actualitat.

1, 2, 3, 4, 5, 6,

7, 61, 62

Identifica

adequadament

els fets i resol

correctament

totes les

activitats.

Identifica amb

alguns errors

els fets i resol la

majoria de les

activitats.

Identifica

pocs fets i no

resol quasi

cap activitat.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

2.1. Coneix algunes

hipòtesis històriques

sobre l’edat de la

Terra.

8, 9, 64, 65 Distingeix els

conceptes

principals sense

errors.

Distingeix els

conceptes

principals

cometent pocs

errors.

Distingeix els

conceptes

principals

cometent

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

2.2. Distingeix aquells

mètodes absoluts de

datació dels relatius.

10, 11, 63 Diferencia els

conceptes.

Diferencia quasi

tots els

conceptes.

Diferencia

alguns

conceptes.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

3.1. Resol problemes

simples de datació

relativa, amb

l’aplicació dels

principis de

superposició

d’estrats,

superposició de

processos i

correlació.

12, 13, 14, 15,

16, 17, 18, 19,

20, 21, 22, 23,

66, 67, 70

Interpreta les

observacions

correctament.

Interpreta les

observacions

cometent pocs

errors.

Interpreta les

observacions

cometent

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

4.1. Relaciona algun

dels fòssils guia més

característic amb

l’era geològica

corresponent i coneix

la importància

geològica dels fòssils.

24, 25, 26, 27,

28, 29, 30, 68,

69, Tècniques

de treball i

experimentació

Relaciona els

conceptes

principals sense

errors.

Relaciona els

conceptes

principals

cometent pocs

errors.

Relaciona els

conceptes

principals

cometent

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

5.1. Coneix els

mètodes radiomètrics

i els aplica a exemples

senzills.

31, 32, 33, 34,

35, 36, 37, 38,

71, 72, 73, 79

Distingeix els

processos i

identifica els

efectes sense

errors.

Distingeix els

processos i

identifica els

efectes

cometent pocs

errors.

Distingeix els

processos i

identifica els

efectes

cometent

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

249

6.1. Reconstrueix

alguns canvis

notables a la Terra,

mitjançant la

utilització de models

temporals a escala i

el reconeixement de

les unitats temporals

en la història

geològica.

39, 40, 41, 76,

80, 82, 83,

Tasca de

recerca

Resol les

activitats

correctament i

hi aporta

exemples

vàlids.

Resol les

activitats amb

pocs errors i hi

aporta prou

exemples

vàlids.

Resol les

activitats amb

pocs errors i

hi aporta pocs

exemples

vàlids.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

7.1. Discrimina els

principals

esdeveniments

geològics, climàtics i

biològics que han

tingut lloc al llarg de

la història de la Terra,

i reconeix alguns

animals i plantes

característics de cada

era.

42, 43, 44, 45,

46, 47, 48, 49,

50, 51, 52, 53,

54, 55, 56, 57,

58, 59, 60, 74,

75, 77, 78, 81

Empra la

informació

correctament.

Empra la

informació

cometent pocs

errors.

Empra la

informació

cometent

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.


i interpreta la



transmet amb ajuda

de les TIC.

Tasca de

recerca

Selecciona i

empra la

informació

cometent pocs

errors.

Selecciona i

empra la

informació amb

poca

adequació.

Selecciona i

empra la

informació

amb

adequació

nul·la.

No fa cerques

d'informació.

9.1. Participa, valora i

respecta el treball


Tècniques de

treball i

experimentació

Tasca de

recerca

Participa en el

treball en grup

adequadament.

Participa en el

treball en grup

adequadament,

encara que

amb

distraccions.

Participa en el

treball en

grup amb

poca

implicació.

No hi

participa ni

valora el

treball de la

resta.


250

Unitat 4. LA CÈL·LULA

Objectius

Comparar la cèl·lula procariota amb l’eucariota, l’animal i la vegetal, reconeixent la funció

dels orgànuls cel·lulars i la relació entre morfologia i funció.

Identificar el nucli cel·lular i la seua organització segons les fases del cicle cel·lular.

Diferenciar l’estructura dels cromosomes i de la cromatina; i elaborar un cariotip.

Formular els principals processos que tenen lloc en la mitosi i la meiosi, i distingir-ne el

significat i la importància biològica.



Continguts Criteris d’avaluació



Competències clau

Estructura cel·lular i funcions

1. Esmentar l’estructura bàsica cel·lular i explicar les funcions cel·lulars.

1.1. Identifica els components bàsics d’una cèl·lula i descriure en què consisteixen les funcions vitals d’una cèl·lula.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 39, 40, 41, 42

CCLI CMCCT CD CAA

Tipus cel·lulars Organització

cel·lular

2. Relacionar la mida i la forma amb la funció cel·lular.

2.1. Descriu la relació entre la mida i la forma de diverses cèl·lules segons la funció que tenen.

8, 9, 10, 11, 43 CCLI CMCCT

La cèl·lula eucariota Orgànuls

citoplasmàtics Estructures per al

moviment El nucli La cèl·lula animal i la

cèl·lula vegetal

4. Enumerar els diversos orgànuls cel·lulars i establir la relació entre estructura i funció.

4.1. Reconeix la funció dels orgànuls cel·lulars i la relació entre morfologia i funció.

15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 46, 47, 48, 49, 52,

CL CMCCT CAA

251

5. Identificar el nucli cel·lular i la seua organització segons les fases del cicle cel·lular mitjançant l’observació directa o indirecta.

5.1 Distingeix els diversos components del nucli i la seua funció segons les diverses etapes del cicle cel·lular.

22, 23, 24, 25, 26, Tècniques de treball

CCLI CMCCT CAA CD SIEE

6. Establir les diferències entre les cèl·lules vegetals i les animals i enumerar-ne les característiques diferencials.

6.1 Compara la cèl·lula animal i la vegetal i les diferencia en microfotografies en funció dels orgànuls.

27, 28, 29, 50, 51

CMCCT CCEC

La divisió cel·lular

La mitosi La meiosi Analogies i

diferències entre la mitosi i la meiosi

Significat biològic

7. Formular els principals processos que tenen lloc en la mitosi i la meiosi, i revisar-ne el significat i la importància biològica.

7.1 Reconeix les fases de la mitosi i meiosi, diferencia ambdós processos i en distingeix el significat biològic.

30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 61, 62

CCLI CMCCT CAA


Tasca de recerca


8.1 Descriu i interpreta les seues observacions.


CMCCT CAA SIEE




CMCCT CD CAA CSC





culturals.

Temporització

El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de quatre setmanes, encara que s’ha d’adaptar a

les necessitats concretes dels alumnes a l’aula.


252

En relació amb les necessitats dels alumnes, a més de les activitats del Llibre de l’Alumne, se’n proposen

unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes d’aprenentatge dels

alumnes.

REFORÇ


AMPLIACIÓ





Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Identifica els

components bàsics

d’una cèl·lula i

descriure en què

consisteixen els

funcions vitals d’una

cèl·lula.

1, 2, 3, 4, 5, 6,

7, 39, 40, 41,

42

Identifica tots

els elements

importants i

estableix

correctament

les relacions

que tenen.

Identifica

bastants dels

elements

importants i

estableix

algunes de les

relacions.

Identifica pocs

elements

importants i

estableix

alguna relació.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

2.1. Descriu la relació

entre la mida i la

forma de diverses

cèl·lules segons la

funció que tenen.

8, 9, 10, 11, 43 Relaciona els

conceptes

principals sense

errors.

Relaciona els

conceptes

principals

cometent pocs

errors.

Relaciona els

conceptes

principals

cometent

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

3.1. Diferencia la

cèl·lula procariota de

l’eucariota i indica

quins organismes vius

tenen aquest tipus de

cèl·lules.

12, 13, 14, 44,

45, Tasca de

recerca

Diferencia els

conceptes.

Diferencia

gairebé tots els

conceptes.

Diferencia

alguns

conceptes.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

4.1. Reconeix la funció

dels orgànuls cel·lulars

i la relació entre

morfologia i funció.

15, 16, 17, 18,

19, 20, 21, 46,

47, 48, 49, 52,

Identifica tots

els elements

importants i

estableix

correctament

les relacions

que tenen.

Identifica

bastants dels

elements

importants i

estableix

algunes de les

relacions.

Identifica pocs

elements

importants i

estableix

alguna relació.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

5.1 Distingeix els

diversos components

del nucli i la seua

22, 23, 24, 25,

26, Tècniques

de treball

Distingeix els

components i

identifica les

Distingeix els

components i

identifica les

Distingeix els

components i

identifica les

Respon de

manera

totalment

errònia o no

253

funció segons les

diverses etapes del

cicle cel·lular.

etapes sense

errors.

etapes amb

alguns errors.

etapes amb

molts errors.

respon.

6.1 Compara la cèl·lula

animal i la vegetal i les

diferencia en

microfotografies en

funció dels orgànuls.

27, 28, 29, 50,

51

Resol les

activitats

correctament i

hi aporta molts

exemples vàlids.

Resol les

activitats amb

pocs errors i hi

aporta prou

exemples vàlids.

Resol les

activitats amb

molts errors i

hi aporta pocs

exemples

vàlids.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

7.1 Reconeix les fases

de la mitosi i meiosi,

diferencia ambdós

processos i en

distingeix el significat

biològic.

30, 31, 32, 33,

34, 35, 36, 37,

38, 53, 54, 55,

56, 57, 58, 59,

60, 61, 62

Identifica

correctament

els processos i

les fases que

presenten.

Identifica

correctament

els processos i

alguna de les

fases que

presenten.

Identifica els

processos i no

reconeix cap

de les fases

que

presenten.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

8.1 Descriu i


observacions.

Tècniques de

treball, Tasca

de recerca

Interpreta les

observacions

correctament.

Interpreta les

observacions

amb pocs

errors.

Interpreta les

observacions

amb molts

errors.

No fa la cerca

d'informació.

9.1. Busca, selecciona i

interpreta la



transmet fent servir

les TIC.

Tècniques de treball i experimentació Tasca de

recerca

Selecciona i

empra la

informació

cometent pocs

errors.

Selecciona i

empra la

informació amb

bastant

adequació.

Selecciona i

empra la

informació

amb cap

adequació.

No participa ni

valora el treball

de la resta.


254

Unitat 5. GENÈTICA MOLECULAR

Objectius

Comparar els diversos tipus d’àcids nucleics i a relacionar-los amb la funció que fan.

Relacionar la replicació de l’ADN amb la conservació de la informació genètica.

Comprendre com s’expressa la informació genètica fent servir el codi genètic.

Valorar el paper de les mutacions en l’evolució.

Analitzar les implicacions ètiques, socials i mediambientals de l’enginyeria genètica.

Interpretar les conseqüències dels avenços actuals en el camp de la biotecnologia.





Competències clau

Els àcids nucleics Estructura dels àcids

nucleics Tipus d’àcids

nucleics

1. Comparar els tipus i la composició dels àcids nucleics i relacionar-los amb la funció que fan.

1.1. Distingeix els diversos àcids nucleics i n’enumera els components.

1, 2, 3, 4, 5, 43 CCLI CMCCT CAA CD

L’ADN Estructura

molecular La replicació

2. Relacionar la replicació de l’ADN amb la conservació de la informació genètica.

2.1. Reconeix la funció de l’ADN com a portador de la informació genètica, i el relaciona amb el concepte de gen.

6, 7, 44, Tècniques de treball

CCLI CMCCT CAA SIEE

2.2. Descriu les característiques de la replicació de l’ADN.

8, 9, 10

L’expressió gènica El dogma de la

biologia molecular La transcripció La traducció El codi genètic

3. Comprendre com s’expressa la informació genètica fent servir el codi genètic.

3.1. Il·lustra els mecanismes de l’expressió genètica per mitjà del codi genètic.

11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51,52, 53, 54, 55, 56

CCLI CMCCT CAA CCEC

Les mutacions Tipus de mutacions Les mutacions i

l’evolució

4. Valorar el paper de les mutacions en la diversitat genètica i comprendre la relació entre mutació i evolució.

4.1. Reconeix i explica en què consisteixen les mutacions i els seus tipus.

22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 57

CCLI CMCCT CAA

255

L’enginyeria genètica Tècniques de treball La clonació Organismes

modificats genèticament (OMG)

Biotecnologia Implicacions

5. Identificar les tècniques i les aplicacions de l’enginyeria genètica.

5.1. Diferencia i descriu tècniques de treball en enginyeria genètica: ADN recombinant, PCR, clonació.


CCLI CMCCT CAA CD

5.2. Descriu les aplicacions de l’enginyeria genètica: OMG (organismes modificats genèticament).

33, 34, 61, 62

6. Valorar les aplicacions de la tecnologia de l’ADN recombinant en l’agricultura, la ramaderia, el medi ambient i la salut.

6.1. Analitza les implicacions ètiques, socials i mediambientals i interpreta críticament les conseqüències dels avanços en el camp de la biotecnologia.

35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 58, 59

CCLI CMCCT CAA CSC CCEC


Tasca de recerca

7. Dur a terme un treball experimental, descriure’n l’execució i interpretar-ne els resultats.

7.1. Utilitza el material de laboratori i en descriu i n’interpreta les observacions.


CMCCT CD CAA SIEE


8.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica de diverses fonts i la transmet usant les TIC.

Tasca de recerca

CMCCT CD CAA SIEE CSC





culturals.

Temporització

El temps previst per al desenvolupament d’aquesta unitat és d’unes quatre setmanes.



unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes d’aprenentatge de

l’alumnat.

256

REFORÇ


AMPLIACIÓ





Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Distingeix els

diversos àcids

nucleics i n’enumera

els components.

1, 2, 3, 4, 5, 43 Reconeix tots

els elements

importants.

Reconeix

molts

elements

importants.

Reconeix alguns

elements

importants.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

2.1. Reconeix la

funció de l’ADN com

a portador de la

informació genètica, i

el relaciona amb el

concepte de gen.

6, 7, 44,

Tècniques de

treball

Distingeix els

conceptes

principals

sense errors.

Distingeix

els

conceptes

principals

cometent

pocs errors.

Distingeix els

conceptes

principals

cometent molts

errors

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

2.2. Descriu les

característiques de la

replicació de l’ADN.

8, 9, 10 Diferencia els

conceptes.

Diferencia

quasi tots

els

conceptes.

Diferencia

alguns

conceptes.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

3.1. Il·lustra els

mecanismes de

l’expressió genètica

per mitjà del codi

genètic.

11, 12, 13, 14, 15,

16, 17, 18, 19, 20,

21, 45, 46, 47, 48,

49, 50, 51,52, 53,

54, 55, 56

Resol totes les

activitats

correctament.

Resol moltes

activitats

correctamen

t.

Resol poques

activitats

correctament.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

4.1. Reconeix i

explica en què

consisteixen les

mutacions i els seus

tipus.

22, 23, 24, 25, 26,

27, 28, 29, 30, 57

Relaciona els

conceptes

principals

sense errors.

Relaciona els

conceptes

principals

cometent

pocs errors.

Relaciona els

conceptes

principals

cometent molts

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

257

5.1 Diferencia i

descriu tècniques de

treball en enginyeria

genètica: ADN

recombinant, PCR,

clonació.

31, 32, 60, 63,

Tasca de recerca

Distingeix els

processos i

identifica els

efectes sense

errors.

Distingeix

els

processos i

identifica els

efectes

cometent

pocs errors.

Distingeix els

processos i

identifica els

efectes

cometent molts

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

5.2. Descriu les

aplicacions de

l’enginyeria genètica:

OMG (organismes

modificats

genèticament).

33, 34, 61, 62 Explica els

conceptes de

manera

adequada.

Explica els

conceptes

de manera

un poc

incompleta.

Explica els

conceptes amb

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

6.1. Analitza les

implicacions ètiques,

socials i

mediambientals i

interpreta

críticament les

conseqüències dels

avanços en el camp

de la biotecnologia.

35, 36, 37, 38, 39,

40, 41, 42, 58, 59

Empra la

informació

correctament.

Empra la

informació

cometent

pocs errors.

Empra la

informació

cometent molts

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

7.1. Utilitza el

material de

laboratori i en

descriu i n’interpreta

les observacions.

Tasca de recerca Treballa i

interpreta els

seus resultats

sense errors.

Treballa i

interpreta

els seus

resultats

amb pocs

errors.

Treballa i

interpreta els

resultats amb

molts errors.

No fa cerca

d'informació

.

8.1 Busca, selecciona

i interpreta la



transmet usant les

TIC.


Selecciona i

empra la

informació

cometent

pocs errors.

Selecciona i

empra la

informació

amb bastant

adequació.

Selecciona i

empra la

informació amb

una adequació

nul·la.

No fa cerca

d'informació

.


258

Unitat 6. GENÈTICA MENDELIANA

Objectius

Conéixer els conceptes bàsics de la genètica.

Reconéixer les lleis de l’herència mendeliana.

Relacionar la teoria cromosòmica de l’herència amb la transmissió dels caràcters hereditaris.

Distingir entre diversos mecanismes d’herència del sexe.

Aplicar les lleis de l’herència a la resolució de problemes senzills.





Competències clau

Conceptes fonamentals de genètica

1. Comprendre el significat dels conceptes fonamentals de genètica.

1.1. Defineix i diferencia els conceptes fonamentals de genètica.

1, 2, 32, 33, 34, 35

CCLI CMCCT CAA

Els primers estudis sobre genètica Les lleis de

Mendel

2. Formular els principis bàsics de l’herència mendeliana.

2.1. Reconeix els principis bàsics de la genètica mendeliana aplicats a diversos supòsits.

3, 4, 5, 6, 7, 36, 37, 38, 39, 40

CCLI CMCCT CAA

Casos genètics especials

Herència intermèdia i codominància

Al·lelisme múltiple

Interacció gènica Gens letals Herència

quantitativa

3. Conéixer diversos tipus d’herència no segueixen les proporcions mendelianes.

3.1. Identifica les causes de les excepcions a les proporcions mendelianes en l’herència d’alguns caràcters.

8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 41, 42, 43, 44

CCLI CMCCT CAA SIEE

La localització dels gens La teoria

cromosòmica de l’herència

Gens lligats Els mapes

4. Relacionar la teoria cromosòmica de l’herència amb l’aparició de diverses alternatives en la descendència.

4.1. Identifica la causa de la formació de diversos tipus de gàmetes en funció de la localització dels gens en els cromosomes.

15, 16, 17, 18, 19, 45, 46, 47, 48

CCLI CMCCT CAA

259

cromosòmics

L’herència del sexe La determinació

del sexe L’herència

lligada al sexe L’herència

influïda pel sexe

5. Diferenciar l’herència del sexe i l’herència lligada al sexe, i establir la relació que hi ha entre aquestes.

5.1. Distingeix entre diversos tipus d’herència del sexe.

20, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28

CCLI CMCCT CAA

5.2. Resol problemes pràctics sobre l’herència del sexe i l’herència lligada al sexe.

21, 29, 30, 49, 50, 51

Aplicacions de les lleis de Mendel Problemes de

genètica Els arbres

genealògics

6. Resoldre problemes pràctics amb l’aplicació de les lleis de Mendel.

6.1. Resol problemes pràctics d’encreuaments amb un o dos caràcters.

31, 52, 53, 54 CMCCT CD SIEE



7.1 Busca, selecciona i interpreta la informació científica de diverses fonts i la transmet usant les TIC.

Tasca de recerca

CMCCT CD CAA SIEE




CSC





culturals.

Temporització




unes altres de reforç i d’ampliació que permetran tenir en compte els diversos ritmes d’aprenentatge dels

alumnes.

260

REFORÇ


AMPLIACIÓ





Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Defineix i diferencia els conceptes fonamentals de genètica.

1, 2, 32, 33, 34, 35

Distingeix els conceptes principals sense errors.

Distingeix els conceptes principals cometent pocs errors.

Distingeix els conceptes principals cometent molts errors.


2.1. Reconeix els principis bàsics de la genètica mendeliana aplicats a diversos supòsits.

3, 4, 5, 6, 7, 36, 37, 38, 39, 40

Diferencia els conceptes.

Diferencia quasi tots els conceptes.

Diferencia alguns conceptes.


3.1. Identifica les causes de les excepcions a les proporcions mendelianes en l’herència d’alguns caràcters.

8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 41, 42, 43, 44

Distingeix els processos i identifica els fets sense errors.

Distingeix els processos i identifica els fets cometent pocs errors.

Distingeix els processos i identifica els fets cometent molts errors.


4.1. Identifica la causa de la formació de diversos tipus de gàmetes en funció de la localització dels gens en els cromosomes.

15, 16, 17, 18, 19, 45, 46, 47, 48


Interpreta les observacions cometent pocs errors.

Interpreta les observacions cometent molts errors.


5.1. Distingeix entre diversos tipus d’herència del sexe.

20, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28



Relaciona els conceptes principals cometent molts errors.


5.2. Resol problemes pràctics sobre l’herència del sexe i l’herència lligada al sexe.

21, 29, 30, 49, 50, 51

Resol correctament les activitats.




261

6.1. Resol problemes pràctics d’encreuaments amb un o dos caràcters.

31, 52, 53, 54 Resol correctament les activitats.




7.1 Busca, selecciona i interpreta la informació científica de diverses fonts i la transmet amb ajuda de les TIC.

Tasca de recerca

Selecciona i empra la informació cometent pocs errors.

Selecciona i empra la informació amb poca adequació.

Selecciona i empra la informació amb adequació nul·la.

No fa cerques d'informació.



Tasca de recerca


Participa en el treball en grup adequadament, encara que amb distraccions.


No hi participa ni valora el treball de la resta.


262

Unitat 7. GENÈTICA HUMANA

Objectius

Conéixer la particularitat que presenta l’estudi de la genètica en l’ésser humà.

Valorar la importància de l’estudi del cariotip humà.

Diferenciar la influència del genotip i de l’ambient en els fenotips humans.

Comprendre l’existència de característiques contínues i discontínues que expliquen la

variabilitat genètica humana.

Aplicar les lleis de Mendel a casos humans.

Conéixer la forma en què es determina el sexe en l’ésser humà.

Comprendre que les alteracions que es poden donar en el genoma tenen conseqüències

(algunes, greus) en el fenotip.

Distingir entre les alteracions gèniques, cromosòmiques i numèriques que afecten l’ésser

humà.

Conéixer les causes de les malformacions congènites.

Prendre consciència de la importància del diagnòstic genètic.





Competències clau

El cariotip humà Cariogrames femení

i masculí

1. Conéixer el cariotip humà.

1.1. Reconeix un cariotip humà normal masculí i femení.

1, 2, 3, 4, 5, 42, 43

CCLI CMCCT CAA

L’herència en l’espècie humana Caràcters continus Caràcters

discontinus Els grups sanguinis

2. Diferenciar uns caràcters d’uns altres.

2.1. Diferencia entre caràcters continus i discontinus.

6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 44, 45, 46, 47, 48, 49, Tasca de recerca

CL CMCCT CAA SIEE

Alteracions genètiques Alteracions

gèniques Alteracions en

l’estructura dels cromosomes

Alteracions genòmiques

3. Reconéixer les alteracions genètiques principals i algunes malalties hereditàries, com prevenir-les i el seu abast social.

3.1. Identifica les alteracions genètiques principals i les malalties hereditàries més freqüents i el seu abast social.

14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 50, 51,52, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 59, Tècniques de treball i

CCLI CMCCT CAA

263

experimentació

Malformacions congènites

4. Conéixer les malformacions congènites principals i les seues causes.

4.1. Reconeix les malformacions congènites principals i algunes causes que les produeixen.

36, 37, 60 CCLI CMCCT CAA CD

Diagnòstic de malalties genètiques L’amniocentesi

5. Identificar algunes tècniques de diagnòstic de malalties congènites.

5.1. Coneix les tècniques més comunes de diagnòstic genètic i la seua importància social.

38, 39, 40, 41, 61

CCLI CMCCT CAA CD


Tasca de recerca


6.1 Descriu i interpreta les seues observacions.


CMCCT CAA SIEE




CMCCT CD CAA



Tasca de recerca

CSC





culturals.

Temporització

El temps estimat seria de tres setmanes par a impartir la unitat.





REFORÇ


AMPLIACIÓ

264





Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1 Reconeix un cariotip humà normal masculí i femení.

1, 2, 3, 4, 5, 42, 43

Reconeix tots els elements importants.

Reconeix molts elements importants.

Reconeix alguns elements importants.


2.1. Diferencia entre caràcters continus i discontinus.

6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 44, 45, 46, 47, 48, 49

Distingeix els conceptes principals sense errors.

Distingeix els conceptes principals cometent pocs errors.

Distingeix els conceptes principals cometent molts errors.


3.1. Identifica les alteracions genètiques principals i les malalties hereditàries més freqüents i el seu abast social.

14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 50, 51,52, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 59

Diferencia els conceptes i resol totes les activitats correctament.

Diferencia quasi tots els conceptes i resol amb errors algunes activitats.

Diferencia alguns conceptes i resol amb molts errors les activitats.


4.1 Reconeix les malformacions congènites principals i algunes causes que les produeixen.

36, 37, 60 Reconeix les malformacions bàsiques i les relaciona amb les causes correctament.

Reconeix les malformacions bàsiques i les relaciona amb les causes de manera vàlida però comet alguns errors.

Reconeix les malformacions bàsiques i les relaciona amb les causes cometent molts errors.


5.1 Coneix les tècniques més comuns de diagnòstic genètic i la importància social que té.

38, 39, 40, 41, 61

Identifica els conceptes principals sense errors.

Identifica els conceptes principals cometent pocs errors.


principals cometent molts errors.





Interpreta les observacions amb pocs errors.

Interpreta les observacions amb molts errors.

No interpreta les observacions.


Tècniques de treball i experimentació,

Tasca de recerca


cometent pocs errors.


amb adequació escassa.


amb adequació nul·la.

No fa cerques d'informació.


265

Unitat 8: ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA VIDA

Objectius

Diferenciar les diverses hipòtesis que s’han proposat sobre l’origen de la vida.

Conéixer les característiques de la Terra primitiva que van possibilitar el sorgiment de la vida.

Diferenciar els conceptes de fixisme i evolucionisme.

Conéixer les proves que donen suport a l’existència del procés evolutiu.

Raonar els fonaments de la teoria evolutiva actual.

Identificar les etapes del procés pel qual es formen espècies noves.

Comprendre l’existència de microevolució i de macroevolució.

Distingir entre gradualisme i puntualisme.

Conéixer les etapes bàsiques en el procés de sorgiment de l’ésser humà actual.





Competències clau

L’origen de la vida

Teoria de la generació espontània

La hipòtesi d’Oparin La hipòtesi de la

panspèrmia Hipòtesi actual

1. Diferenciar diverses hipòtesis sobre l’origen de la vida.

1.1. Distingeix les hipòtesis biogèniques i abiogèniques.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 46, 47, 48, 49

CCLI CMCCT CAA CSC

Fixisme davant d’evolucionisme

2. Analitzar la diferència entre fixisme i evolucionisme.

2.1. Distingeix entre les teories fixistes i les evolucionistes.

13, 14, 50, 51, 52

CCLI CMCCT CAA

Les proves de l’evolució Proves anatòmiques i

morfològiques Proves fòssils Proves

embriològiques Proves

biogeogràfiques Proves moleculars Altres proves

3. Conéixer les proves de l’evolució.

3.1. Interpreta diverses proves a favor de l’evolució.

15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 53, 54, 55, 56, 57

CCLI CMCCT CAA CD

Teories evolucionistes 4. Comparar lamarckisme,

4.1. Distingeix les característiques

26, 27, 28, 29, 30, 31, 58, 59,

CCLI CMCCT

266

Lamarckisme Darwinisme Neodarwinisme o

teoria sintètica El neutralisme L’equilibri puntuat o

puntualisme L’endosimbiosi Biologia evolutiva del

desenvolupament

darwinisme i neodarwinisme.

diferenciadores entre lamarckisme, darwinisme, neodarwinisme i neutralisme.

60, 61 CAA

5. Conéixer les aportacions de la teoria endosimbiòtica i de la biologia evolutiva del desenvolupament.

5.1. Descriu el fonament de la teoria endosimbiòtica i de la biologia evolutiva del desenvolupament.

32, 33 CMCCT

La formació d’espècies noves

Mecanismes d’aïllament genètic

Microevolució i macroevolució

El ritme del canvi Els arbres filogenètics La biodiversitat

6. Comprendre els mecanismes de l’evolució destacant la importància de la mutació i de la selecció.

6.1. Identifica els principals mecanismes que porten a l’aparició d’espècies noves.


7. Analitzar el debat entre gradualisme i saltacionisme.

7.1. Analitza els arguments a favor i en contra del gradualisme i del saltacionisme.

38, 39, 62, CCLI CMCCT

8. Interpretar arbres filogenètics.

8.1. Estableix la relació entre variabilitat genètica, adaptació i selecció natural.

42, 63 CCLI CMCCT

8.2. Interpreta arbres filogenètics.

40, 41 CCLI CMCCT SIEE

L’aparició de l’espècie humana

La família Homínids El procés

d’hominització Principals

representants del gènere Homo

L’arbre filogenètic de l’espècie humana

9. Descriure l’hominització i interpretar l’arbre filogenètic humà.

9.1. Distingeix els principals representants del gènere Homo.

43, 44, 45, 64, 65, 66, 67

CMCCT CD SIEE

Tècniques de treball i 10. Aplicar tècniques 10.1. Descriu i Tècniques de CMCCT

267

experimentació

Tasca de recerca

experimentals i interpretar-ne els resultats.

interpreta les seues observacions.

treball i experimentació

CAA SIEE


11.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica de diverses fonts i la transmet usant les TIC.

Tasca de recerca

CMCCT CD CAA SIEE




CSC





culturals.

Temporització

El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de tres setmanes, encara que caldrà

adaptar-se a les necessitats dels alumnes.





REFORÇ


AMPLIACIÓ


268




Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Distingeix les

hipòtesis biogèniques i

abiogèniques.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7,

8, 9, 10, 11, 12,

46, 47, 48, 49

Distingeix els

conceptes

principals sense

errors

Distingeix els

conceptes

principals

cometent pocs

errors

Distingeix els

conceptes

principals

cometent molts

errors

Distingeix de

manera

totalment

errònia o no

respon

2.1. Distingeix entre les

teories fixistes i les

evolucionistes.

13, 14, 50, 51,

52

Diferencia unes

teories d'altres

correctament.

Diferencia unes

teories d'altres

amb alguns

errors.

Diferencia unes

teories d'altres

amb molts

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

3.1. Interpreta diverses

proves a favor de

l’evolució.

15, 16, 17, 18,

19, 20, 21, 22,

23, 24, 25, 53,

54, 55, 56, 57

Interpreta

dades i

identifica els

fets sense

errors.

Interpreta

dades i

identifica els

fets cometent

pocs errors.

Interpreta

dades i

identifica els

fets cometent

molts errors.

Interpreta de

manera

totalment

errònia o no

respon.

4.1. Distingeix les

característiques

diferenciadores entre

lamarckisme,

darwinisme,

neodarwinisme i

neutralisme.

26, 27, 28, 29,

30, 31, 58, 59,

60, 61

Diferencia unes

teories d'altres

correctament.

Diferencia unes

teories d'altres

amb alguns

errors.

Diferencia unes

teories d'altres

amb molts

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

5.1. Descriu el

fonament de la teoria

endosimbiòtica i de la

biologia evolutiva del

desenvolupament.

32, 33 Identifica els

conceptes sense

errors.

Identifica els

conceptes

cometent pocs

errors.

Identifica els

conceptes

cometent molts

errors.

Identifica de

manera

totalment

errònia o no

respon.

6.1. Identifica els

principals mecanismes

que porten a l’aparició

d’espècies noves.

34,35, 36, 37 Reconeix com

es produeixen

espècies noves

correctament.

Reconeix com

es produeixen

espècies noves

cometent pocs

errors.

Reconeix com

es produeixen

espècies noves

cometent molts

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

7.1. Analitza els

arguments a favor i en

contra del gradualisme

i del saltacionisme.

38, 39, 62, Diferencia els

conceptes sense

errors.

Diferencia els

conceptes

cometent pocs

errors.

Diferencia els

conceptes

cometent molts

errors.

Diferència de

manera

totalment

errònia o no

respon.

8.1. Estableix la relació

entre variabilitat

genètica, adaptació i

selecció natural.

42, 63 Identifica els

conceptes sense

errors.

Identifica els

conceptes

cometent pocs

errors.

Identifica els

conceptes

cometent molts

errors.

No identifica

els conceptes.

8.2. Interpreta arbres

filogenètics.

40, 41 Treballa i

interpreta els

Treballa i

interpreta els

Treballa i

interpreta els

Respon de

manera

269

resultats sense

errors.

resultats amb

alguns errors.

resultats amb

molts errors.

totalment

errònia o no

respon.

9.1. Distingeix els

principals

representants del

gènere Homo.

43, 44, 45, 64,

65, 66, 67

Diferencia uns

grups d'altres

correctament.

Diferencia uns

grups d'altres

amb alguns

errors.

Diferencia uns

grups d'altres

amb molts

errors.

No diferencia

uns grups

d'uns altres.

10.1. Descriu i


observacions.

Tècniques de

treball i

experimentació

Interpreta les

observacions

correctament.

Interpreta les

observacions

cometent pocs

errors.

Interpreta les

observacions

amb dificultat,

cometent molts

errors.

No interpreta

les

observacions.


i interpreta la

informació científica de

diverses fonts i la

transmet usant les TIC.

Tasca de

recerca

Selecciona i

empra la

informació

cometent pocs

errors.

Selecciona i

empra la

informació amb

bastant

adequació.

Selecciona i

empra la

informació amb

una adequació

nul·la.

No fa cerca

d'informació.


respecta el treball


Tècniques de

treball i

experimentació

Tasca de

recerca

Participa en el

treball en grup

adequadament.

Participa en el

treball en grup

adequadament,

encara que amb

distraccions.

Participa en el

treball en grup

amb poca

implicació.

No participa ni

valora el

treball de la

resta.


270

Unitat 9: L’ESTRUCTURA DELS ECOSISTEMES

Objectius

Reconéixer els factors ambientals i la influència que tenen sobre els éssers vius.

Comparar les adaptacions dels éssers vius als diversos medis.

Conéixer els conceptes de factor limitant i límit de tolerància.

Analitzar els conceptes de biòtop, població, comunitat i ecòtop.

Identificar les relacions interespecífiques i intraespecífiques com a factors de regulació dels

ecosistemes.





Competències clau

Els factors ambientals Els factors biòtics i

abiòtics Els factors

limitants

1. Categoritzar els factors ambientals i la influència que tenen sobre els éssers vius.

1.1. Reconeix els factors ambientals que condicionen el desenvolupament dels éssers vius en un ambient determinat i valora la importància que tenen en la conservació d’aquest.

1, 2, 3, 4, 37, 38 CCLI CMCCT CD CAA

Les adaptacions dels éssers vius al medi A l’escassetat

d’aigua Als canvis de

temperatura A la llum A la falta d’oxigen A la concentració

de sals A la falta

d’aliments Les modificacions

del medi pels éssers vius

2. Comparar adaptacions dels éssers vius a diversos medis, mitjançant la utilització d’exemples.

2.1. Interpreta les adaptacions dels éssers vius a un ambient determinat i relaciona l’adaptació amb el factor o els factors ambientals que el desencadenen.

5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 39, 40, 41, 42, 43, 44

CCLI CMCCT CD CAA SIEE CCEC

Les poblacions Concepte de

població

3. Identificar les relacions intraespecífiques

3.1. Reconeix i descriu diverses relacions intraespecífiques i la

22,23, 24, 25, 26, 27, 45, 46, 47, 48

CCLI CMCCT CAA

271

Tipus d’associacions intraespecífiques

com a factors de regulació dels ecosistemes.

influència que tenen en la regulació dels ecosistemes

Les comunitats Concepte de

comunitat Les relacions

interespecífiques

4. Identificar les relacions interespecífiques com a factors de regulació dels ecosistemes.

4.1. Reconeix i descriu diverses relacions interespecífiques i la influència que tenen en la regulació dels ecosistemes

28, 29, 30,31, 32, 33, 49, 50, 51

CCLI CMCCT CAA

Els ecosistemes 5. Explicar els conceptes de biòtop, ecotò i ecosistema.

5.1. Inicia l’anàlisi de les relacions entre biòtop i biocenosi, i avalua la importància que tenen per a mantenir l’equilibri de l’ecosistema.

34, 35, 36, 52, 53

CCLI CMCCT CD CAA


Tasca de recerca



Tasca de recerca

CMCCT CD CAA SIEE CSC




CSC





culturals.

Temporització






272

REFORÇ


AMPLIACIÓ





Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Reconeix els factors ambientals que condicionen el desenvolupament dels éssers vius en un ambient determinat i valora la importància que tenen en la conservació d’aquest.

1, 2, 3, 4, 37, 38 Distingeix els

conceptes

principals sense

errors.

Distingeix els

conceptes

principals

cometent pocs

errors.

Distingeix els

conceptes

principals

cometent molts

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

2.1. Interpreta les adaptacions dels éssers vius a un ambient determinat i relaciona l’adaptació amb el factor o els factors ambientals que el desencadenen.

5, 6, 7, 8, 9, 10,

11, 12, 13, 14,

15, 16, 17, 18,

19, 20, 21, 39,

40, 41, 42, 43,

44

Reconeix quin

tipus

d'adaptació es

produeix en

cada cas sense

errors.

Reconeix quin

tipus

d'adaptació es

produeix en

cada cas amb

alguns errors.

Reconeix quin

tipus

d'adaptació es

produeix en

cada cas amb

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

3.1. Reconeix i descriu diverses relacions intraespecífiques i la influència que tenen en la regulació dels ecosistemes

22,23, 24, 25,

26, 27, 45, 46,

47, 48

Identifica tipus

diferents de

relacions sense

errors.

Identifica tipus

diferents de

relacions

cometent pocs

errors.

Identifica tipus

diferents de

relacions

cometent molts

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

4.1. Reconeix i descriu diverses relacions interespecífiques i la influència que tenen en la regulació dels ecosistemes

28, 29, 30,31,

32, 33, 49, 50,

51

Identifica tipus

diferents de

relacions sense

errors.

Identifica tipus

diferents de

relacions

cometent pocs

errors.

Identifica tipus

diferents de

relacions

cometent molts

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

5.1. Inicia l’anàlisi de les relacions entre biòtop i biocenosi, i avalua la importància que tenen per a mantenir l’equilibri de l’ecosistema.

34, 35, 36, 52,

53

Relaciona els

conceptes

principals sense

errors.

Relaciona els

conceptes

principals

cometent pocs

errors.

Relaciona els

conceptes

principals

cometent molts

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

6.1. Busca, selecciona i interpreta la informació científica de


Selecciona i

empra la

Selecciona i

empra la

Selecciona i

empra la

No fa

cerques

273

diverses fonts i la transmet amb ajuda de les TIC.

Tasca de

recerca

informació

cometent pocs

errors.

informació amb

poca adequació.

informació amb

adequació

nul·la.

d'informació

.


Tècniques de treball i experimentació Tasca de

recerca

Participa en el

treball en grup

adequadament.

Participa en el

treball en grup

adequadament,

encara que amb

distraccions.

Participa en el

treball en grup

amb poca

implicació.

No hi

participa ni

valora el

treball de la

resta.


274

Unitat 10. DINÀMICA DELS ECOSISTEMES

Objectius

Explicar com circulen la matèria i l’energia en un ecosistema.

Reconéixer la participació de la matèria orgànica i inorgànica en els cicles biogeoquímics.

Expressar com es produeix la transferència de matèria i energia en una cadena o una xarxa tròfica.

Identificar els diversos nivells tròfics i les seues relacions en els ecosistemes.

Establir la relació entre les transferències d’energia dels nivells tròfics i la seua eficiència energètica.

Elaborar i interpretar les piràmides tròfiques.

Comparar diversos models de creixement de les poblacions.

Analitzar els canvis de les comunitats en el temps i distingir entre successions primàries i secundàries.





Competències clau

Matèria i energia en els ecosistemes El cicle de la matèria L’energia en els

ecosistemes

1. Expressar com es produeix la transferència de matèria i energia en un ecosistema.

1.1. Elabora i interpreta diagrames que expressen la transferència de matèria i energia en un ecosistema.

1, 2, 3, 36, 37 CCLI CMCCT CD CAA

Els cicles biogeoquímics Cicle del carboni Cicle del nitrogen Cicle del fòsfor Cicle del sofre

2. Reconéixer la participació de la matèria orgànica i inorgànica en els cicles biogeoquímics.

2.1. Elabora i interpreta diagrames sobre els diversos cicles biogeoquímics.

4, 5, 6, 7, 8, 9, 38, 39, 40

CCLI CMCCT CAA

Relacions tròfiques dels éssers vius

Els nivells tròfics Les cadenes tròfiques Les xarxes tròfiques

3. Reconéixer els diversos nivells tròfics d’un ecosistema.

3.1. Identifica i elabora cadenes i xarxes tròfiques en un ecosistema.

10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 41, 42

CCLI L CMCCT CAA

Productivitat dels ecosistemes Producció Productivitat Piràmides tròfiques

4. Establir la relació entre les transferències d’energia dels nivells tròfics i la seua eficiència energètica.

4.1. Diferencia els conceptes de producció bruta, producció neta i productivitat.


4.2. Identifica factors limitants biòtics i

20, 21, 22

275

abiòtics en els ecosistemes.

5. Relacionar les pèrdues energètiques produïdes en cada nivell tròfic amb l’aprofitament dels recursos alimentaris del planeta des d’un punt de vista sostenible.

5.1. Elabora i interpreta piràmides tròfiques.

23, 24, 43 CMCCT SIEE CSC

Dinàmica de les poblacions Estratègies de

creixement de les poblacions

Corbes de supervivència de les poblacions

Canvis en les poblacions

6. Reconéixer la influència de factors endògens i exògens en la regulació de les poblacions.

6.1. Aplica els conceptes de capacitat de càrrega, taxa de natalitat i taxa de mortalitat d’una població.

25, 46 CCLI CMCCT CAA

6.2. Identifica diverses estratègies de reproducció i les relaciona amb la corba de supervivència de la població.

26, 27, 28, 47 CCLI CMCCT

6.3. Diferencia factors externs i interns en l’evolució de les poblacions.

29, 30 CCLI CMCCT

Dinàmica de les comunitats Successió primària Successió secundària Característiques de les

successions

7. Identificar els canvis que es produeixen en les comunitats al llarg del temps.

7.1. Enumera les etapes d’una successió primària i diferencia entre successió primària i successió secundària.

31, 32, 33, 34, 35, 48, 49, 50

CMCCT CD


Tasca de recerca

8. Fer càlculs. 8.1. Descriu i interpreta els resultats.


CMCCT CAA SIEE




CMCCT CD CAA



Tasca de recerca

CSC




276


culturals.

Temporització






REFORÇ


AMPLIACIÓ





Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Elabora i

interpreta

diagrames que

expressen la

transferència de

matèria i energia

en un ecosistema.

1, 2, 3, 36, 37 Distingeix els

conceptes

principals

sense errors.

Distingeix els

conceptes

principals

cometent pocs

errors.

Distingeix els

conceptes

principals

cometent molts

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

2.1. Elabora i

interpreta

diagrames sobre

els diversos cicles

biogeoquímics.

4, 5, 6, 7, 8, 9,

38, 39, 40

Coneix els

diversos cicles

correctament.

Coneix els

diversos cicles

amb alguns

errors.

Coneix els

diversos cicles

amb molts

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

3.1. Identifica i

elabora cadenes i

xarxes tròfiques

en un ecosistema.

10, 11, 12, 13,

14, 15, 16, 17,

41, 42

Interpreta

dades i

identifica els

fets sense

errors.

Interpreta dades i

identifica els fets

cometent pocs

errors.

Interpreta

dades i

identifica els

fets cometent

molts errors.

Interpreta de

manera

totalment

errònia o no

respon.

277

4.1. Diferencia els

conceptes de

producció bruta,

producció neta i

productivitat.

18, 19, 44, 45 Diferencia uns

conceptes

d'altres

correctament.

Diferencia uns

conceptes d'altres

amb alguns

errors.

Diferencia uns

conceptes

d'altres amb

molts errors.

Diferència de

manera

totalment

errònia o no

respon.

4.2. Identifica

factors limitants

biòtics i abiòtics

en els

ecosistemes.

20, 21, 22 Identifica els

conceptes

sense errors.

Identifica els

conceptes

cometent pocs

errors.

Identifica els

conceptes

cometent molts

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

5.1. Elabora i

interpreta

piràmides

tròfiques.

23, 24, 43 Interpreta

dades

correctament.

Interpreta dades

cometent pocs

errors.

Interpreta

dades cometent

molts errors.

Interpreta de manera totalment errònia o no respon.

6.1. Aplica els

conceptes de

capacitat de

càrrega, taxa de

natalitat i taxa de

mortalitat d’una

població.

25, 46 Diferencia els

conceptes

sense errors.

Diferencia els

conceptes

cometent pocs

errors.

Diferencia els

conceptes

cometent molts

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

6.2. Identifica

diverses

estratègies de

reproducció i les

relaciona amb la

corba de

supervivència de

la població.

26, 27, 28, 47 Identifica els

conceptes

sense errors.

Identifica els

conceptes

cometent pocs

errors.

Identifica els

conceptes

cometent molts

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

6.3. Diferencia

factors externs i

interns en

l’evolució de les

poblacions.

29, 30 Treballa i

interpreta els

resultats

sense errors.

Treballa i

interpreta els

resultats amb

alguns errors.

Treballa i

interpreta els

resultats amb

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

7.1. Enumera les

etapes d’una

successió

primària i

diferencia entre

successió

primària i

31, 32, 33, 34,

35, 48, 49, 50

Diferencia

unes etapes

d'altres

correctament.

Diferencia unes

etapes d'altres

amb alguns

errors.

Diferencia unes

etapes d'altres

amb molts

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

278

successió

secundària.

8.1. Descriu i

interpreta els

resultats.

Tècniques de

treball, Tasca de

recerca

Interpreta els

resultats

correctament.

Interpreta els

resultats amb

pocs errors.

Interpreta els

resultats amb

molts errors.

No interpreta

els resultats.

9.1. Busca,

selecciona i

interpreta la

informació

científica de

diverses fonts i la

transmet amb

ajuda de les TIC.


Tasca de

recerca

Selecciona i

empra la

informació

cometent

pocs errors.

Selecciona i

empra la

informació amb

bastant

adequació.

Selecciona i

empra la

informació amb

adequació

nul·la.

No busca ni

selecciona la

informació.

10.1. Participa,

valora i respecta

el treball

individual i en

grup.

Tasca de

recerca

Participa en el

treball en grup

correctament.

Participa en el

treball en grup

amb poques

desatencions.

Participa en el

treball amb

poca implicació.

No participa ni

valora el

treball de la

resta de

l'alumnat.


279

Unitat 11. IMPACTES DE LES ACTIVITATS HUMANES EN

EL MEDI AMBIENT

Objectius

Descriure l’impacte d’algunes actuacions humanes sobre els ecosistemes.

Identificar les principals fonts de contaminació.

Reconéixer i valorar els principals recursos naturals de l’entorn.

Argumentar sobre les conseqüències de la sobreexplotació dels recursos naturals.

Diferenciar els principals processos de tractament de residus.

Valorar les iniciatives de reducció, reutilització i reciclatge de residus i la seua recollida selectiva.

Associar la utilització d’energies renovables al desenvolupament sostenible.

Reconéixer la importància de les actuacions individuals i col·lectives en la protecció del medi ambient.

Fer una tasca de recerca




Competències clau

Els impactes ambientals El problema de la

superpoblació Urbanització i destrucció

d’hàbitats Tipus d’impactes en els

ecosistemes

1. Reconéixer els principals tipus d’impactes en el medi ambient.

1.1. Relaciona el problema de la superpoblació amb la capacitat de càrrega de l’ecosistema.

4, 5, 49 CCLI CMCCT CD CAA CSC SIEE 1.2. Enumera els

principals impactes produïts per l’activitat humana.

1, 2, 3, 48

La sobreexplotació dels recursos La desaparició de masses

forestals L’impacte de l’agricultura

i la ramaderia La sobreexplotació dels

recursos pesquers La introducció d’espècies

invasores L’explotació dels recursos

minerals

2. Reconéixer les causes de l’esgotament dels recursos.

2.1. Argumenta sobre les actuacions humanes que posen en risc la disponibilitat futura de recursos.

6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 38, 39, 40, 50, 51, 52

CCLI CMCCT CAA CSC

2.2. Avalua les conseqüències de la gestió dels recursos naturals i el seu impacte en el procés de desertització i pèrdua

15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 53, 54

280

La pèrdua de la biodiversitat

de biodiversitat.

El problema de l’energia Fonts d’energia no

renovables Fonts d’energia

renovables

3. Identificar diverses fonts d’energia i reconéixer els problemes associats a l’ús d’energies no renovables.

3.1. Avalua les conseqüències ambientals de l’ús de diverses fonts d’energia i destaca la importància de les energies renovables per al desenvolupament sostenible del planeta.

26, 27, 28, 29, 30, 55, 56, 57, 58

CCLI CMCCT CD CSC

La contaminació Contaminació

atmosfèrica Contaminació de l’aigua Bioacumulació

4. Reconéixer les fonts de contaminació de l’aire, l’aigua i el sòl i descriure les conseqüències de les substàncies contaminants.

4.1. Identifica les actuacions humanes que tenen una influència negativa sobre l’augment de la contaminació.

31, 32, 33, 34, 35, 59, 60, 61, 62, 63

CCLI CMCCT CSC SIEE

Els residus i la seua gestió 5. Concretar diversos processos de tractament de residus.

5.1. Descriu els processos de tractament de residus i en valora críticament la recollida selectiva.

36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 64, 65, 66, 67

CCLI CMCCT CD CSC

La protecció del medi ambient Convenis internacionals Actuacions locals El desenvolupament

sostenible

6. Argumentar les raons de determinades actuacions individuals i col·lectives per a evitar el deteriorament del medi ambient.

6.1. Defensa i conclou sobre possibles actuacions per a la millora del medi ambient.

44, 45, 46, 47, 68, 69, 70

CMCCT CD CSC


Tasca de recerca

7. Fer càlculs. 7.1. Descriu i interpreta els resultats.


CMCCT CAA SIEE




Tasca de recerca

CMCCT CD CAA



Tasca de recerca

CSC


281




culturals.

Temporització






REFORÇ


AMPLIACIÓ





Excel·lent 3

Satisfactori 2

En procés 1

No assolit 0

Punts

1.1. Relaciona el

problema de la

superpoblació amb la

capacitat de càrrega de

l’ecosistema.

4, 5, 49 Relaciona els

conceptes

principals sense

errors.

Relaciona els

conceptes

principals

cometent

pocs errors.

Relaciona els

conceptes

principals

cometent

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

1.2. Enumera els

principals impactes

produïts per l’activitat

humana.

1, 2, 3, 48, Tasca

de recerca

Distingeix els

impactes

correctament.

Distingeix els

impactes amb

alguns errors.

Distingeix

els impactes

amb molts

errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

2.1. Argumenta sobre

les actuacions

humanes que posen en

risc la disponibilitat

6, 7, 8, 9, 10, 11,

12, 13, 14, 38, 39,

40, 50, 51, 52,

Identifica els fets

sense errors.

Identifica els

fets cometent

pocs errors.

Identifica els

fets

cometent

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

282

futura de recursos. respon.

2.2. Avalua les

conseqüències de la

gestió dels recursos

naturals i el seu

impacte en el procés

de desertització i

pèrdua de

biodiversitat.

15, 16, 17, 18, 19,

20, 21, 22, 23, 24,

25, 53, 54

Explica de manera

adequada els

conceptes, i

identifica tots els

elements

importants.

Explica els

conceptes

amb alguns

errors, i

identifica

quasi tots els

elements

importants.

Explica els

conceptes

amb molts

errors, i

identifica

pocs

elements

importants.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

3.1. Avalua les

conseqüències

ambientals de l’ús de

diverses fonts

d’energia i destaca la

importància de les

energies renovables

per al

desenvolupament

sostenible del planeta.

26, 27, 28, 29, 30,

55, 56, 57, 58

Explica els

continguts sense

errors.

Explica els

continguts

cometent

pocs errors.

Explica els

continguts

cometent

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

4.1. Identifica les

actuacions humanes

que tenen una

influència negativa

sobre l’augment de la

contaminació.

31, 32, 33, 34, 35,

59, 60, 61, 62, 63,

Tècniques de

treball i

experimentació

Interpreta dades

correctament.

Interpreta

dades

cometent

pocs errors.

Interpreta

dades

cometent

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

5.1. Descriu els

processos de

tractament de residus i

en valora críticament la

recollida selectiva.

36, 37, 38, 39, 40,

41, 42, 43, 64, 65,

66, 67

Diferencia els

conceptes sense

errors.

Diferencia els

conceptes

cometent

pocs errors.

Diferencia

els

conceptes

cometent

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

6.1. Defensa i conclou

sobre possibles

actuacions per a la

millora del medi

ambient.

44, 45, 46, 47, 68,

69, 70

Exposa les

conclusions amb

claredat.

Exposa les

conclusions

cometent

pocs errors.

Exposa les

conclusions

cometent

molts errors.

Respon de

manera

totalment

errònia o no

respon.

7.1. Descriu i

interpreta els resultats.

Tècniques de

treball, Tasca de

recerca

Interpreta els

resultats

correctament.

Interpreta els

resultats amb

pocs errors.

Interpreta

els resultats

amb molts

errors.

No

interpreta

els resultats.

8.1. Busca, selecciona i

interpreta la

informació científica de


Selecciona i

empra la

informació

Selecciona i

empra la

informació

Selecciona i

empra la

informació

No empra ni

selecciona la

283

diverses fonts i la

transmet amb ajuda de

les TIC.

Tasca de recerca cometent pocs

errors.

amb poca

adequació.

amb

adequació

nul·la.

informació.


respecta el treball


Tasca de recerca Participa en el

treball en grup

correctament.

Participa en el

treball en grup

amb poques

desatencions.

Participa en

el treball

amb poca

implicació.

No participa

ni valora el

treball de la

resta de

l'alumnat.


PROGRAMACIÓ

1r BATXILLERAT

BIOLOGIA I GEOLOGIA

284

Índice

Introducción …………………………………………………………………………………………………... 4

7. Componentes del currículo ……………………………………………………………….….….. 5

8. Metodología y materiales didácticos ………………………………………………….….... 6

9. Procedimientos e instrumentos de evaluación ………………………………….…….. 9

10. Objetivos, contenidos y competencias ………………………………………….……..…. 11

11. Programación de las unidades didácticas ……………………………………….……. 17

Contienen:

Objetivos de la unidad

Contenidos, criterios de evaluación, estándares de aprendizaje, indicadores y competencias

Temporalización

Rúbrica

285

1. Componentes del currículo

El currículo de esta materia se organiza en cinco núcleos: objetivos de etapa, metodología didáctica, contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables. A todos ellos se superpone el enfoque competencial fijado en el desarrollo de las competencias clave que se vinculan a los criterios de evaluación y los estándares de la materia.

CURRÍCULO

Objetivos de etapa Logros que los estudiantes deben alcanzar al finalizar cada etapa educativa.

No están asociados a un curso ni a una materia concreta.

Metodología

didáctica

Conjunto de estrategias, procedimientos y acciones planificadas por el

profesorado para posibilitar el aprendizaje del alumnado y el logro de los

objetivos.

Contenidos Conjunto de conocimientos, habilidades, destrezas y actitudes que

contribuyen al logro de los objetivos y a la adquisición de competencias.

Criterios de

evaluación

Referentes específicos para evaluar el aprendizaje del alumnado.

Describen los conocimientos y competencias que se quieren valorar y que

el alumnado debe adquirir y desarrollar en cada materia.

Estándares de

aprendizaje

Especificaciones de los criterios de evaluación que permiten definir los

resultados de aprendizaje, y que concretan lo que el estudiante debe

saber, comprender y saber hacer en cada materia. Deben ser observables,

medibles y evaluables, y permitir graduar el rendimiento o logro alcanzado.

Competencias Capacidades para aplicar de forma integrada los contenidos de cada

enseñanza y etapa educativa, con el fin de lograr la realización adecuada

de actividades y la resolución eficaz de problemas complejos.

286

2. Metodología y materiales didácticos

Principios metodológicos

La metodología que vamos a poner en juego a lo largo de este curso se asienta en los siguientes principios:

Funcionalidad de los aprendizajes: ponemos el foco en la utilidad de la biología y la geología para comprender el mundo que nos rodea, determinando con ello la posibilidad de aplicarlas a diferentes campos de conocimiento de la ciencia o de la tecnología o a distintas situaciones que se producen (y debaten) en nuestra sociedad o incluso en nuestra vida cotidiana.

Peso importante de las actividades: la extensa práctica de ejercicios y problemas afianza los conocimientos adquiridos.

Importancia del trabajo científico: el alumno no aprende de manera pasiva, sino que se comporta como un científico, realizando prácticas (o aprendiendo a hacerlas mediante simulaciones y vídeos) y aprendiendo técnicas y procedimientos habituales en la actividad científica.

Orientación a resultados: nuestro objetivo es doble; por una parte, que los alumnos adquieran un aprendizaje bien afianzado, para lo cual utilizaremos ayudas didácticas diversas a lo largo del desarrollo de las unidades y al finalizarlas (por ejemplo, mediante resúmenes que sinteticen los conocimientos esenciales que les permitan superar los exámenes); por otra parte, le concedemos una importancia capital a la evaluación, ya que el sentido de la etapa es preparar al alumno para las pruebas que le permitan continuar estudios superiores.

Motivación: nuestra metodología favorece las actitudes positivas hacia la biología y la geología en cuanto a la valoración, al aprecio y al interés por esta materia y por su aprendizaje, generando en el alumnado la curiosidad y la necesidad por adquirir los conocimientos, las destrezas y los valores y actitudes competenciales para usarlos en distintos contextos dentro y fuera del aula.

Materiales didácticos

Con el objetivo de poner en práctica los principios metodológicos en los que creemos, hemos seleccionado un conjunto de materiales didácticos que responden a nuestro planteamiento. Estos materiales son los que componen libre de la editorial ECIR para Biología y Geología de 1º Bachillerato.

287

3. Procedimientos e instrumentos de

evaluación

La normativa vigente señala que la evaluación de los procesos de aprendizaje del alumnado de Bachillerato será continua, tendrá un carácter formativo y será un instrumento para la mejora tanto de los procesos de enseñanza como de los procesos de aprendizaje.

Por su parte, los referentes para la comprobación del grado de adquisición de las competencias y el logro de los objetivos de la etapa en las evaluaciones continua y final de las materias son los criterios de evaluación y los indicadores a ellos asociados en cada uno de los cursos así como los estándares de aprendizaje evaluables.

Temporalización

A lo largo de cada curso escolar se realizarán, al menos, tres sesiones de evaluación de los aprendizajes del alumnado, una por trimestre. La última sesión se entenderá como la de evaluación final ordinaria del curso.

En el contexto del proceso de evaluación continua, cuando el progreso de un alumno no sea el adecuado, el profesorado adoptará las medidas que considere oportunas para ayudarle a superar las dificultades mostradas. Estas medidas se adoptarán en cualquier momento del curso, tan pronto como se detecten las dificultades, y estarán dirigidas a garantizar la adquisición de los aprendizajes básicos para continuar el proceso educativo.

El alumnado podrá realizar en el mes de julio una prueba extraordinaria de aquellas materias que no haya superado en la evaluación final ordinaria de junio.

Procedimientos e instrumentos

La evaluación requiere el empleo de herramientas adecuadas a los conocimientos y competencias, que tengan en cuenta situaciones y contextos concretos que permitan a los alumnos demostrar su dominio y aplicación, y cuya administración resulte viable.

La evaluación de los aprendizajes del alumnado se aborda, habitualmente, a través de diferentes técnicas aplicables en el aula. Al evaluar competencias, los métodos de evaluación que se muestran más adecuados son los que se basan en la valoración de la información obtenida de las respuestas del alumnado ante situaciones que requieren la aplicación de conocimientos.

En el caso de determinadas competencias se requiere la observación directa del desempeño del alumno, como ocurre en la evaluación de ciertas habilidades manipulativas, actitudes (hacia la lectura, la resolución de problemas, etc.) o valores (perseverancia, minuciosidad, etc.). Y, en general, el grado en que un alumno ha desarrollado las competencias podría ser determinado mediante procedimientos como la resolución de problemas, la realización de trabajos y actividades prácticas, etc.

Junto con estos instrumentos, utilizamos también pruebas administradas colectivamente, que constituyen el procedimiento habitual de las evaluaciones nacionales e internacionales que vienen realizándose sobre el rendimiento del alumnado.

288

Para llevar a cabo esta evaluación se emplean pruebas en las que se combinan diferentes formatos de ítems:

Preguntas de respuesta cerrada, bajo el formato de elección múltiple, en las que solo una opción es correcta y las restantes se consideran erróneas.

Preguntas de respuesta semiconstruida, que incluyen varias preguntas de respuesta cerrada dicotómicas o solicitan al alumnado que complete frases o que relacione diferentes términos o elementos.

Preguntas de respuesta construida que exigen el desarrollo de procedimientos y la obtención de resultados. Este tipo de cuestiones contempla la necesidad de alcanzar un resultado único, aunque podría expresarse de distintas formas y describirse diferentes caminos para llegar al mismo. Tanto el procedimiento como el resultado han de ser valorados, para lo que hay que establecer diferentes niveles de ejecución en la respuesta en función del grado de desarrollo competencial evidenciado.

Preguntas de respuesta abierta que admiten respuestas diversas, las cuales, aun siendo correctas, pueden diferir de unos alumnos a otros.

HERRAMIENTAS DE EVALUACIÓN

Pruebas de evaluación por unidad.

Actividades del libro del alumno.

Test de evaluación digitalizados (que pueden realizarse a través de plataforma).

Fichas de documentos (biografías, noticias de interés, etc.) con actividades.

Prácticas de laboratorio.

Enlaces a vídeos con actividades.

Páginas web con actividades.

Actividades de refuerzo por unidad.

Actividades de ampliación por unidad.

289

4. Objetivos, contenidos y competencias

Objetivos

El currículo de Biología y Geología en Bachillerato viene enmarcado por el referente que suponen los objetivos generales de la etapa, que han de alcanzarse como resultado de las experiencias de enseñanza-aprendizaje diseñadas a tal fin. Los objetivos vinculados al área son los siguientes:

Ejercer la ciudadanía democrática, desde una perspectiva global, y adquirir una conciencia cívica responsable.

Consolidar una madurez personal y social que les permita actuar de forma responsable y autónoma y desarrollar su espíritu crítico.

Fomentar la igualdad efectiva de derechos y oportunidades entre hombres y mujeres, analizar y valorar críticamente las desigualdades y discriminaciones existentes, y en particular la violencia contra la mujer e impulsar la igualdad real y la no discriminación de las personas por cualquier condición o circunstancia personal o social, con atención especial a las personas con discapacidad.

Afianzar los hábitos de lectura, estudio y disciplina, como condiciones necesarias para el eficaz aprovechamiento del aprendizaje, y como medio de desarrollo personal.

Dominar, tanto en su expresión oral como escrita, la lengua castellana.

Utilizar con solvencia y responsabilidad las tecnologías de la información y la comunicación.

Acceder a los conocimientos científicos y tecnológicos fundamentales y dominar las habilidades básicas propias de la modalidad elegida.

Comprender los elementos y procedimientos fundamentales de la investigación y de los métodos científicos. Conocer y valorar de forma crítica la contribución de la ciencia y la tecnología en el cambio de las condiciones de vida, así como afianzar la sensibilidad y el respeto hacia el medio ambiente.

Afianzar el espíritu emprendedor con actitudes de creatividad, flexibilidad, iniciativa, trabajo en equipo, confianza en uno mismo y sentido crítico.

A su vez, nuestra programación didáctica concreta los siguientes objetivos específicos para la materia:

Conocer los conceptos, teorías y modelos más importantes y generales de la Biología y la Geología, de forma que permita tener una visión global del campo de conocimiento que abordan y una posible explicación de los fenómenos naturales más relevantes, aplicando estos conocimientos a situaciones reales y cotidianas.

Utilizar con cierta autonomía destrezas para realizar pequeñas investigaciones, documentales o experimentales, tanto de manera individual como grupal, aplicando algunas estrategias propias de las ciencias para abordar de forma crítica y contextualizada situaciones cotidianas de interés científico o social y reconocer el carácter tentativo y creativo del trabajo científico.

290

Utilizar los conocimientos de la Biología y la Geología en contextos diversos, analizando en situaciones cotidianas las relaciones de estas ciencias con la tecnología, la sociedad y el medio ambiente, para participar como ciudadanos y ciudadanas en la necesaria toma de decisiones fundamentadas en torno a problemas locales y globales a los que se enfrenta la humanidad y para contribuir a la conservación, protección y mejora del medio natural y social y en definitiva, construir un futuro sostenible.

Reconocer en la ciencia el carácter de actividad en permanente proceso de construcción, analizando, comparando hipótesis y teorías contrapuestas, valorando las aportaciones de los debates científicos a la evolución del conocimiento humano, para desarrollar un pensamiento crítico, apreciar la dimensión cultural de la ciencia en la formación integral de las personas y valorar sus repercusiones en la sociedad y en el medio ambiente.

Interpretar y expresar información científica con propiedad utilizando diversos soportes y recursos, incluyendo las Tecnologías de la Información y la Comunicación y usando la terminología adecuada para comunicarse de forma precisa respecto a temas científicos, tecnológicos y sociales relacionados con la materia y desarrollando, cuando sea necesario, actitudes que se asocian al trabajo científico, tales como la búsqueda de información, la capacidad crítica, la necesidad de verificación de los hechos, el cuestionamiento de lo obvio y la apertura ante nuevas ideas, el trabajo en equipo, la aplicación y difusión de los conocimientos.

Desarrollar el aprecio por los valores de justicia e igualdad, por los principios democráticos y por la defensa de los derechos y libertades constitucionales, rechazando cualquier forma de discriminación y manifestando una actitud crítica ante lenguajes, teorías, medios de comunicación o mensajes en general que supongan discriminación por razones de sexo, origen, creencia o cualquier otra circunstancia social o personal.

Integrar la dimensión social y tecnológica de la Biología y la Geología, comprendiendo las ventajas y problemas que su desarrollo plantea al medio natural, al ser humano y a la sociedad, para contribuir a la conservación y protección del patrimonio natural.

Realizar una aproximación a los diversos modelos de organización de los seres vivos, tratando de comprender su composición, estructura y funcionamiento como una posible respuesta a los problemas de supervivencia en un entorno determinado.

Entender el funcionamiento de los seres vivos como diferentes estrategias adaptativas al medio ambiente, comprendiendo la visión explicativa que ofrece la teoría de la evolución a la biodiversidad.

Reconocer la coherencia que ofrece la teoría de la tectónica de placas y la visión globalizadora y unificante que se propone en la explicación de fenómenos como el desplazamiento de los continentes, la formación de cordilleras y rocas y el dinamismo interno del planeta y su contribución a la explicación de la distribución de los seres vivos, así como adquirir una idea básica de la dinámica de la superficie terrestre, de los procesos generadores del relieve, de sus principales tipos y de su distribución general.

Conocer los datos que se poseen del interior de la Tierra y elaborar con ellos una hipótesis explicativa sobre su composición, su proceso de formación, su dinámica y evolución a lo largo del tiempo geológico.

291

Contenidos

En el Bachillerato, la materia Biología y Geología profundiza en los conocimientos adquiridos en la etapa anterior, analizando con mayor detalle la organización de los seres vivos, su biodiversidad, su distribución y los factores que en ella influyen, así como el comportamiento de la Tierra como un planeta en continua actividad.

La Biología y la Geología comparten algunas características comunes, como son el método científico y la base experimental, y se apoyan en los conceptos y las técnicas de la Física y la Química y elaboran modelos explicativos que dan coherencia a las interpretaciones de los fenómenos naturales que nos rodean con el fin de poder entenderlos e interpretarlos. Estos modelos han sentado las bases para un extraordinario avance científico y tecnológico aunque conlleven riesgos para el equilibrio del planeta.

Debido a la propia esencia de la ciencia, esta materia debe presentarse como un conocimiento riguroso que intenta responder a interrogantes que la humanidad se plantea sobre la naturaleza, y ayuda a resolver los problemas que afectan a las personas de forma global y local pero que tiene sus límites al estar condicionada por contextos sociales, económicos y éticos.

Esta materia facilitará que los alumnos y las alumnas consoliden los conocimientos y destrezas que les permitan ser ciudadanos y ciudadanas con una actitud respetuosa hacia su propia persona y hacia las demás, con el medio y el material que utilizan o que está a su disposición, así como adquirir el grado suficiente de responsabilidad para la participación activa en la toma fundamentada de decisiones dentro de una sociedad democrática, capaces de tener criterios propios y de mantener el interés por aprender y descubrir. Por ello, en el desarrollo de la misma deben abordarse cuestiones y problemas científicos de interés social, considerando las implicaciones y perspectivas abiertas, valorando la importancia de adoptar decisiones colectivas fundamentadas y con sentido ético.

La Biología del presente curso estudia los seres vivos ofreciendo una panorámica sobre su unidad y su diversidad. Presenta y desarrolla las características comunes que tienen todos los seres vivos y sus niveles de organización. También se desarrolla y completa en esta etapa el estudio de la clasificación y organización de los seres vivos, y muy en especial desde el punto de vista de su funcionamiento y adaptación al medio en el que habitan de tal forma que el aprendizaje resulte lo más significativo posible.

Predispone al alumnado a reflexionar sobre la diversidad de los modos de vida como una respuesta adaptativa que les permite superar condiciones medioambientales adversas. El estudio preciso de los principales taxones de seres vivos se realiza para una mejor comprensión de la evolución, mostrando las diferentes estrategias para resolver un mismo problema vital. Así pues, los contenidos de la materia vinculados a la Biología, ofrecen una visión unitaria y general de los seres vivos.

La Geología ofrece una visión global e inherente a una serie de aspectos y fenómenos estudiados en la etapa anterior, como son la existencia de distintos tipos de rocas o el origen y formación del relieve, que se abordan en esta materia de manera más integrada. Esta visión se traslada también a las propiedades físicas y a los métodos de estudio para conocer la estructura interna de la Tierra en capas a partir de los datos obtenidos con los sistemas de observación actuales. Además, la comprensión del dinamismo del planeta es necesaria para entender estos y otros procesos, como son la meteorización, la estratificación o la actividad volcánica y sísmica en determinadas zonas.

La Geología toma como hilo conductor la teoría de la tectónica de placas. En primer lugar, analiza e interpreta los datos necesarios para formular sus hipótesis; en segundo lugar, estudia los procesos

292

geológicos y petrogénicos y sus manifestaciones y en tercer lugar examina la evolución de las placas y los agentes que las modifican, esto es, los procesos de geología externa e historia de la Tierra.

Tanto la Biología como la Geología relacionarán sus contenidos con otras materias y con problemas sociales, éticos y personales, favorecerán la reflexión sobre las relaciones de la ciencia y la tecnología con la sociedad y valorarán, desde un punto de vista individual y colectivo, las implicaciones éticas de la investigación. El estudio de la materia Biología y Geología contribuirá a que el alumnado adquiera las competencias propias de la actividad científica y tecnológica y promoverá el interés por buscar respuestas científicas. Todo ello, unido al planteamiento y diseño de pequeñas investigaciones, al trabajo en grupo, a las salidas al campo, al trabajo en el laboratorio, etc., favorecerá actitudes positivas hacia la ciencia y su aprendizaje, tan necesarias para la participación en la sociedad como ciudadanos y ciudadanas con actitud crítica y responsable.

Dicho todo lo anterior, la concreción curricular de la materia en este curso se compone de contenidos, criterios de evaluación, competencias y estándares de aprendizaje que, en el marco del proyecto INICIA, se organizan y secuencian en unidades didácticas, tal y como puede verse más adelante en el presente documento.

Competencias

La materia Biología y Geología contribuye de forma decisiva al desarrollo y adquisición de la competencia comunicación lingüística al ser la comunicación una parte muy importante del trabajo científico. De hecho, en la comunidad científica un descubrimiento no pasa a formar parte del acervo común del conocimiento hasta que no se produce la comunicación. Comunicar ciencia significa saber describir hechos, explicarlos, justificarlos y argumentarlos utilizando los modelos científicos que se construyen en el marco escolar. Además, también supone la capacidad de interactuar y dialogar con otras personas debatiendo sobre las evidencias experimentales y la idoneidad de los modelos propuestos, leyendo e interpretando textos e ilustraciones, realizando mapas conceptuales y diagramas ilustrativos.

La competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología están íntimamente asociadas a los aprendizajes de esta materia. La utilización del lenguaje matemático aplicado a los distintos fenómenos naturales, es un instrumento que nos ayuda a comprender mejor la realidad que nos rodea. La investigación científica parte en muchos casos de situaciones problemáticas abiertas en las que una vez establecido el marco referencial o teórico es necesario utilizar estrategias de solución asociadas de forma directa con la competencia matemática que entraña, en distintos grados, la capacidad y la voluntad de utilizar modos matemáticos de pensamiento y representación. Esta materia ayuda al alumnado a integrar conceptos, modelos y principios matemáticos fundamentales y utilizarlos en la interpretación de los sistemas, los fenómenos naturales y los fenómenos generados por la acción humana.

Las competencias científica y tecnológica suponen asimismo entender la ciencia como una forma de conocimiento e indagación humana, de carácter tentativo y creativo, susceptible de ser revisada y modificada si se encuentran evidencias que no encajan en las teorías vigentes. También es necesario conocer los sistemas utilizados para desarrollar y evaluar el conocimiento científico y los procesos y contextos sociales e históricos. Esta comprensión es muy importante para discernir entre lo que es y lo que no es ciencia, es decir, para distinguir entre ciencia y pseudociencia.

Esta materia contribuye a la adquisición de la competencia digital en la medida que el alumnado busca, extrae y trata información, la valora y la utiliza de forma crítica, sistemática y reflexiva, todo ello en los diversos contextos y lenguajes en que puede presentarse, evaluando su pertinencia y

293

diferenciando entre información real y virtual. La aplicación de programas específicos, las simulaciones, los videos y las modelizaciones juegan un papel fundamental en el intento de explicar la realidad natural y en el desarrollo del pensamiento crítico, la creatividad y la innovación.

La materia Biología y Geología contribuye a la adquisición de la competencia aprender a aprender en la medida que ayuda al alumnado a desarrollar el pensamiento lógico, a construir un marco teórico para interpretar y comprender la naturaleza así como la habilidad para organizar su propio aprendizaje y gestionar el tiempo y la información eficazmente. Esta materia posibilita que el alumnado desarrolle sus capacidades de observación, análisis y razonamiento, favoreciendo así que piense de manera cada vez más autónoma.

Las competencias sociales y cívicas preparan al alumnado para participar de una manera eficaz y constructiva en la vida social y profesional. Se favorecerá el desarrollo de esta competencia al tratar temas científicos de relevancia personal y social, utilizando actividades grupales, en las que se contemple el debate y la discusión como algo positivo que promueve la comunicación y la búsqueda de soluciones, superando los estereotipos, prejuicios y discriminaciones, además de la participación responsable, activa y democrática en la toma de decisiones respecto a problemas locales y globales planteados en nuestra sociedad.

En el análisis de situaciones problemáticas se favorece que el alumnado, por un lado, reflexione críticamente sobre la realidad, proponga objetivos y, planifique y lleve a cabo proyectos que puedan ser abordados científicamente y, por otro, adquiera actitudes interrelacionadas tales como el rigor, la responsabilidad, la perseverancia y la autocrítica así como la habilidad para planificar y gestionar proyectos con el fin de alcanzar objetivos que contribuyen al desarrollo de la competencia sentido de iniciativa y espíritu emprendedor que está muy relacionada con la creatividad, la innovación y la asunción de riesgos.

La competencia conciencia y expresiones culturales requiere conocimientos que permitan acceder a las distintas manifestaciones culturales existentes y a las principales técnicas y recursos de los que se sirven los lenguajes artísticos y su influencia en la sociedad. La ciencia forma parte del patrimonio cultural tanto por el conjunto de conocimientos que aporta como también por sus procesos. Con el conocimiento científico se transmite a las personas una visión del mundo, un modo de pensar, de comprender, de reflexionar, de juzgar, un conjunto de valores y actitudes, y unos modos de acercarse a los problemas. El trabajo científico no es la expresión de un tipo único de racionalidad, y la significación que tiene en él la imaginación y el margen que admite para la creatividad y lo aleatorio son considerables y, de hecho, decisivos.

294

5. Programación de las unidades didácticas

Biología y Geología 1.º Bachillerato

1. Estructura interna de la Tierra

2. Dinámica litosférica: la tectónica de placas

3. Minerales y rocas

4. Procesos geológicos internos

5. Geodinámica externa

6. El tiempo geológico

7. Niveles de organización de los seres vivos

8. La organización celular

9. Histología animal y vegetal

10.La diversidad de los seres vivos

11.Principales grupos de seres vivos

12.Función de nutrición en las plantas

13.Funciones de relación y reproducción en las plantas

14.Función de nutrición en los animales

15.Función de relación en los animales

16.Función de reproducción en los animales

295

Unidad 1: ESTRUCTURA INTERNA DE LA TIERRA

En esta unidad se presentan los modelos principales y las técnicas más importantes que nos han proporcionado conocimientos del interior de la Tierra. El modelo terrestre que hoy manejamos debe estar muy cercano a la realidad porque disponemos de datos muy fiables de su interior. Sin embargo, las condiciones que influyen sobre la dinámica de los materiales internos de la Tierra son muy difíciles de reproducir en el laboratorio, por ello quedan importantes lagunas sobre la movilidad de los materiales que dirige la dinámica cortical.

El conocimiento de la estructura interna de la Tierra puede haberla iniciado el alumnado en cursos anteriores, pero muchos se enfrentarán por primera vez de una forma sistematizada al estudio de la estructura interna y a los métodos de trabajo que nos han proporcionados los modelos estructurales que hoy manejamos.

En primer lugar se presentan los métodos de estudio del interior de la Tierra. Los métodos de observación directa proporcionan datos muy seguros, pero de una capa muy superficial prácticamente insignificante. Posteriormente se estudiarán los métodos indirectos, que aun siendo deductivos nos aportan conocimientos de todo el interior del planeta. El método sísmico es el que ha proporcionado más datos sobre la composición y el comportamiento interno de la Tierra: nos ha permitido situar los límites de la corteza, el manto y el núcleo a profundidades bien definidas. Incluso nos muestra que el núcleo tiene una parte fluida rodeando al núcleo interior sólido.

Los conocimientos que nos proporciona el método sísmico se completan con los datos aportados por los métodos gravimétricos, estudio de la densidad, estudio de la temperatura interna, el magnetismo, los métodos eléctricos y el estudio de los meteoritos.

A continuación se estudia la estructura interna de la Tierra según el modelo geoquímico y según el modelo dinámico. Entre ambos podemos establecer un paralelismo. En el modelo geoquímico diferenciamos desde el exterior al interior corteza, manto y núcleo. Mientras que en el modelo dinámico diferenciamos litosfera, astenosfera, mesosfera y endosfera.

Objetivos

Reconocer los métodos de estudio del interior de la Tierra.

Relacionar los datos obtenidos mediante los métodos de estudio del interior de la Tierra con la disposición en capas del interior terrestre.

Identificar las nuevas tecnologías aplicadas a la investigación geológica y reconocer sus aplicaciones.

Diferenciar entre el modelo geoquímico y el modelo dinámico.

Reconocer y describir cada una de las capas de la Tierra que proponen el modelo geoquímico y el modelo dinámico.

Programación de la unidad

296

Contenidos Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje evaluables

Instrumentos de evaluación

(actividades LA)

Competencias clave

Métodos de estudio del interior de la Tierra:

Métodos directos.

Métodos indirectos.

1. Interpretar los diferentes métodos de estudio de la Tierra, identificando sus aportaciones y limitaciones.

1.1. Caracteriza los métodos de estudio de la Tierra en base a los procedimientos que utiliza y a sus aportaciones y limitaciones.

1, 2, 3, 4,5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 AF 1, 2, 3, 4, 5, 6,7, 8, 9,10,11, 12,13, 14, 15, 16, 17, 18, 19,20, 21,22 TTE

CCL CMCCT CD CAA CSIEE

Aportaciones de las nuevas tecnologías en la investigación de nuestro planeta.

2. Aplicar los avances de las nuevas tecnologías en la investigación geológica.

2.1. Distingue métodos desarrollados gracias a las nuevas tecnologías, asociándolos con la investigación de un fenómeno natural.

14, 15, 16, 17, 18 AF 23, 24

CCL CMCCT CD CAA CSC CSIEE CCEC

Estructura interna de la Tierra:

Modelo geoquímico.

Modelo dinámico.

3. Identificar las capas que conforman el interior del planeta de acuerdo con su composición, diferenciarlas de las que se establecen en función de su mecánica y marcar las discontinuidades y zonas de transición.

3.1. Resume la estructura y composición del interior terrestre, distinguiendo sus capas en cuanto al comportamiento mecánico y en cuanto a la composición, así como las zonas de transición entre ellas.

19, 20, 21, 22, 23, 24, 26, 27 AF 25, 26, 27, 28, 29, 31, 33,35, 36 CTS

CCL CMCCT CD CAA CSIEE CCEC

3.2. Ubica en capas y esquemas las diferentes capas de la Tierra identificándolas discontinuidades que permiten diferenciarlas.

25 AF 30, 32

3.3 Analiza el modelo geoquímico y geodinámico de la Tierra, contrastando lo que aporta cada uno de ellos al conocimiento de la estructura de la Tierra.

AF 28, 29, 33, 34

LA: libro del alumno; A: actividades; AF: actividades finales; TTE: Técnicas de trabajo y experimentación; CTS: Ciencia,

Tecnología y Sociedad.

CCL: Comunicación lingüística; CMCCT: Competencia matemática y competencia básicas en ciencia y tecnología; CD:

Competencia digital; CAA: Aprender a aprender; CSC: Competencias sociales y cívicas; CSIEE: Sentido de iniciativa y espíritu

emprendedor; CCEC: Conciencia y expresiones culturales.

Temporalización

297

El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de ocho sesiones: siete para la explicación y

realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.

Rúbrica de estándares de aprendizaje

Estándares de aprendizaje evaluables

Instrumentos de

evaluación*

Excelente 3

Satisfactorio 2

En proceso 1

No logrado 0

Puntos

1.1. Caracteriza los métodos de estudio de la Tierra en base a los procedimientos que utiliza y a sus aportaciones y limitaciones.

1, 2, 3, 4,5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 AF 1, 2, 3, 4, 5, 6,7, 8, 9,10,11, 12,13, 14, 15, 16, 17, 18, 19,20, 21,22 TTE

Identifica y valora correctamente los métodos.

Identifica y valora de forma válida, pero con algunos errores, los métodos.

Identifica y valora con muchos errores los métodos.

Responde de manera totalmente errónea o no responde.


14, 15, 16, 17, 18 AF 23, 24

Aporta muchos ejemplos válidos.

Aporta suficientes ejemplos válidos.

Aporta pocos ejemplos válidos.

No aporta ejemplos válidos o son totalmente erróneos.

3.1. Resume la estructura y composición del interior terrestre, distinguiendo sus capas en cuanto al comportamiento mecánico y en cuanto a la composición, así como las zonas de transición entre ellas.

19, 20, 21, 22, 23, 24, 26, 27 CTS AF 25, 26, 27, 28, 29, 31, 33,35, 36

Identifica los elementos principales y las relaciones entre ellos correctamente.

Identifica los elementos principales y las relaciones entre ellos, cometiendo pocos errores.

Identifica los elementos principales y las relaciones entre ellos, cometiendo muchos errores.


3.2. Ubica en capas y esquemas las diferentes capas de la Tierra identificándolas discontinuidades que permiten diferenciarlas.

25 AF: 30, 32

Realiza correctamente las actividades.

Realiza las actividades con pocos errores.

Realiza las actividades con muchos errores.


3.3 Analiza el modelo geoquímico y geodinámico de la Tierra, contrastando lo que aporta cada uno de ellos al conocimiento de la estructura de la Tierra.

AF 28, 29, 33, 34

Identifica los elementos principales y las relaciones entre ellos correctamente.

Identifica los elementos principales y las relaciones entre ellos, cometiendo pocos errores.

Identifica los elementos principales y las relaciones entre ellos, cometiendo muchos errores.


*Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales. TTE: Técnicas de trabajo y experimentación.

CTS: Ciencia, Tecnología y Sociedad.

298

Unidad 2: DINÁMICA LITOSFÉRICA: LA

TECTÓNICA DE PLACAS

Esta unidad está dedicada al conocimiento de la dinámica interna de la Tierra con el fin de comprender todos los procesos geológicos derivados de dicha actividad. Estos procesos son fundamentalmente litogénicos y orogénicos, así como manifestaciones volcánicas y sísmicas. Esa dinámica litosférica es explicada por la principal teoría geológica: la tectónica de placas o nueva tectónica global.

La unidad comienza recordando el ciclo geológico para dar idea del dinamismo terrestre tanto interno como externo y la relación existente entre ambas geodinámicas: lo que se crea desde dentro, se destruye en la superficie, a pesar de que la velocidad de estos procesos los hagan parecer imperceptibles.

Para introducir la tectónica de placas, explicaremos qué es una placa litosférica, haciendo especial énfasis en el comportamiento mecánico de la litosfera que las constituye.

Los límites entre las placas son las zonas geológicamente más activas del planeta y donde ocurren la mayoría de los riesgos geológicos de origen interno; por este motivo se repasan de nuevo en este curso, al igual que el ciclo de Wilson, pues son pieza clave en la comprensión de la tectónica de placas. Se añade una evolución histórica desde la deriva continental de Wegener hasta la actualidad, donde se explica cómo se ha ido construyendo esta gran teoría a lo largo del siglo xx, a partir del conocimiento que se ha ido adquiriendo de la Tierra.

Existen dos epígrafes de especial interés y de gran actualidad: Las causas del movimiento de las placas litosféricas y La tectónica de placas hoy. En ellos se tratan dos cuestiones todavía sin resolver por completo: cuál es el mecanismo responsable del movimiento de las placas litosféricas y el papel que juega la astenosfera en toda esta compleja dinámica. Con esto se pretende mostrar a los alumnos, abiertamente, que la teoría de la tectónica de placas es una teoría inacabada y que la ciencia está en constante evolución.

Objetivos

Definir y reconocer las principales placas litosféricas.

Identificar los tipos de bordes en función de la dinámica litosférica.

Conocer y explicar las causas del movimiento de las placas.

Identificar y explicar las fases del ciclo de Wilson.

Reconocer los tipos de pruebas que han permitido establecer la teoría de la tectónica de placas actual.

Conocer las cuestiones de la tectónica de placas que aún no se han dilucidado por completo.


299



(actividades LA)

Competencias clave

Las placas litosféricas. Límites o bordes de placas litosféricas.

1. Clasificar los bordes de las placas litosféricas, señalando los procesos que ocurren en ellos.

1.1. Identifica los tipos de bordes de placas explicando los fenómenos asociados a ellos.

1, 2,3 AF 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

CCL CMCCT CD CAA

Causas del movimiento de las placas litosféricas.

2. Reconocer las causas que provocan el movimiento de las placas.

2.1. Aplica y relaciona los conocimientos para entender qué provoca el movimiento de las placas litosféricas.

4, 5, 6 AF 9, 10, 11

CCL CMCCT CAA CSIEE

El ciclo de Wilson. 3. Identificar y explicar las fases del ciclo de Wilson.

3.1. Explica las fases del ciclo de Wilson.

7, 8 AF 12

CCL CMCCT CD CAA CCEC

Pruebas de la tectónica de placas.

4. Comprender la teoría de la deriva continental de Wegener y su relevancia para el desarrollo de la teoría de la Tectónica de placas.

4.1. Indica las aportaciones más relevantes de la deriva continental, para el desarrollo de la teoría de la Tectónica de placas.

9, 10, 11 AF 13, 14, 15, 16, 17

CCL CMCCT CD CAA

La tectónica de placas hoy.

5. Aplicar los avances de las nuevas tecnologías en la investigación geológica.


12, 13 AF 18, 19

CCL CMCCT CD CAA CCEC






Temporalización

El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de ocho sesiones: siete para la explicación y



300


Instrumentos

de

evaluación*

Excelente 3

Satisfactorio 2

En proceso 1

No logrado

0

Puntos

1.1 Identifica los

tipos de bordes de

placas explicando los

fenómenos

asociados a ellos.

1, 2,3 AF 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

Reconoce los tipos de bordes y explica sus interacciones correctamente.

Reconoce los tipos de bordes y explica sus interacciones cometiendo pocos errores.

Reconoce los tipos de bordes y explica sus interacciones cometiendo muchos errores.


2.1 Aplica y relaciona los conocimientos para entender qué provoca el movimiento de las placas litosféricas.

4, 5, 6 AF 9, 10, 11

Reconoce los elementos principales y establece correctamente las relaciones entre ellos.

Reconoce los elementos principales y establece las relaciones entre ellos cometiendo pocos errores.

Reconoce los elementos principales y establece las relaciones entre ellos cometiendo muchos errores.


3.1. Explica las fases del ciclo de Wilson.

7, 8 AF 12

Identifica las fases principales y explica correctamente en proceso.

Identifica las fases principales y explica el proceso de forma válida pero cometiendo algunos errores.

Identifica las fases principales y explica el proceso de cometiendo muchos errores.


4.1. Indica las aportaciones más relevantes de la deriva continental, para el desarrollo de la teoría de la Tectónica de placas.

9, 10, 11 AF 13, 14, 15, 16, 17

Reconoce adecuadamente las aportaciones.

Reconoce las aportaciones cometiendo algunos errores.

Reconoce las aportaciones cometiendo muchos errores u olvidando gran parte de ellas.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.


12, 13 AF 18, 19

Distingue y valora las aportaciones de los métodos adecuadamente.

Distingue y valora las aportaciones de los métodos cometiendo algunos errores.

Distingue y valora las aportaciones de los métodos con muchos errores.


*Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales. TTE: Técnicas de trabajo y experimentación.


301

Unidad 3: MINERALES Y ROCAS

En esta unidad se estudian los minerales y las rocas. Es decir, los materiales básicos que disponen los geólogos para poder estudiar todos los procesos geológicos, tanto externos como internos. Estos conceptos que se desarrollan en esta unidad son básicos para poder continuar con el desarrollo de otros conceptos más complejos en geología.

En primer lugar se aborda el estudio de los minerales con una doble vertiente: su estructura interna y su composición. El estudio de la materia cristalina, con una perfecta ordenación interna de sus átomos o iones, se puede realizar también desde la forma externa con el estudio de la simetría. Por eso es importante que el estudiante aprenda a ver los distintos tipos de simetría que tienen los cuerpos cristalográficos.

También se estudia la composición de los minerales y la clasificación química de los mismos. En esta doble faceta: estructura y composición de los minerales, se hace hincapié en dos conceptos muy interesantes: el isomorfismo, minerales de distinta composición y la misma estructura, y polimorfismo, minerales de igual composición y distinta estructura.

Otros aspectos a estudiar de los minerales son las propiedades físicas de los mismos, imprescindibles para poder distinguirlos a simple vista, sin necesidad de realizar otros tipos de análisis más costosos.

Por último, se estudia el uso de los distintos minerales, tanto de los minerales metálicos: las menas de los distintos metales utilizados por la humanidad, como los minerales industriales, aquellos que tienen un uso en las distintas industrias: químicas, alimentarias, de la construcción, etcétera.

En segundo lugar se estudian las rocas. Primero se aborda el concepto de roca, del que existen muchos prejuicios, para, posteriormente, abordar los tres tipos de rocas que existen: magmáticas, metamórficas y sedimentarias. Dejando atrás los procesos formadores de estas rocas, que se estudian en otras unidades, se aborda su clasificación y el estudio de sus texturas, lo que facilitará el reconocimiento de dichas rocas a simple vista, a la vez que explica su génesis.

También se estudia, de forma amplia, el uso, por la sociedad, de todos los tipos de rocas, así como la importancia económica y social de los distintos tipos de rocas.

La utilización de animaciones y recursos web es una ayuda imprescindible para entender la estructura de los minerales y la importancia económica y social de los mismos, así como de las rocas. Estos recursos pueden además combinarse con algunas actividades de búsqueda en Internet, que sirven para trabajar la competencia digital.

El apartado Ciencia, Tecnología y Sociedad sobre un spray que convierte cualquier superficie en un panel de energía solar, pretende motivar al alumno sobre los problemas que suponen el uso masivo de las energías no renovables por la sociedad moderna, y sobre el esfuerzo que realizan una gran cantidad de investigadores para solucionar dicho problema. Estos esfuerzos están encaminados en conseguir fuentes de energías alternativas que sean, a la vez de económicas, no contaminantes y, a ser posible, renovables.

302

La Técnica de trabajo y experimentación propuesta, la cristalización de distintos compuestos, pretende que el alumno comprenda que, en ciertas condiciones naturales: reposo, tiempo suficiente y presión y temperaturas adecuadas, los compuestos químicos, como los minerales, se solidifican formando cristales con estructuras internas bien ordenadas.

El alumno debe trabajar en las tareas de investigación propuestas denominadas Investiga, ya que debe tomar las riendas de su trabajo y organizarlo de forma personal. En esta unidad, estas actividades se centran en la búsqueda de información acerca de las propiedades y el uso de los minerales, de las actividades mineras y del uso de algunas rocas, sobre todos de las rocas sedimentarias organógenas, aquellas que tiene como fin principal el aprovechamiento energético. Estas actividades ayudan a trabajar la competencia aprender a aprender, ya que es el alumnado quien guía su propio aprendizaje; la competencia de sentido de iniciativa y espíritu emprendedor ya que deben buscar y seleccionar la información adecuada al propósito de la actividad; y la competencia digital, en tanto que deben buscar información en medios digitales así como presentar el resultado de su búsqueda empleando las TIC.

Objetivos

Diferenciar las propiedades químico-estructurales y las propiedades físicas de los minerales.

Clasificar distintos minerales atendiendo a sus propiedades.

Reconocer las aplicaciones de interés social o industrial que tienen determinados tipos de minerales.

Clasificar las rocas según su proceso de formación.

Valorar la importancia económica y social de las rocas.


Contenidos Criterios de evaluación



(actividades LA)

Competencias clave

Los minerales:

Estructura cristalina.

Propiedades químico-estructurales.

Propiedades físicas.

1. Definir mineral y diferenciar sus propiedades.

1.1. Define mineral y diferencia unas propiedades de otras.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 AF 1, 2, 3, 4 TTE

CCL

CMCCT

CD

CAA

Clasificación de los minerales.

2. Seleccionar y

clasificar los minerales.

2.1. Clasifica distintos

minerales atendiendo a

sus propiedades.

8, 9, 10 AF 5, 6

CCL

CMCCT

CD, CAA

Minerales de interés económico:

Menas

Minerales industriales.

3. Identificar los minerales más frecuentes, especialmente aquellos utilizados en edificios, monumentos y otras aplicaciones de interés social o

3.1. Identifica las aplicaciones de interés social o industrial de determinados tipos de minerales.

11 AF: 7, 8, 9, 10, 11, 12 CTS

CCL

CMCCT

CD

CAA CSIEE CSC

303

industrial.

Las rocas:

Las rocas magmáticas

Las rocas metamórficas.

Las rocas sedimentarias.

Importancia económica de las rocas.

4. Reconocer los diferentes tipos de rocas que existen y clasificarlas según su formación y su importancia económica y social.

4.1. Identifica los diferentes tipos de rocas.

12, 13, 14, 15, 16, 17 AF 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19

CCL

CMCCT

CD

CSIEE

CAA

4.2. Valora la importancia económica de las rocas.

18, 19,20, 21, 22, 23 AF: 20, 21

CCL

CMCCT

CD

CAA, CSC






Temporalización

El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de once sesiones: diez para la explicación y




Instrumentos de

evaluación*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No

logrado

0

Puntos

1.1. Define mineral y diferencia unas propiedades de otras.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 AF 1, 2, 3, 4 TTE

Identifica los elementos principales correctamente.

Identifica los elementos principales de forma válida pero cometiendo algunos errores.

Identifica los elementos principales cometiendo muchos errores.


2.1. Clasifica distintos

minerales atendiendo

a sus propiedades.

8, 9, 10 AF 5, 6

Identifica los minerales principales y sus características correctamente.

Identifica los minerales principales y sus características cometiendo pocos errores.

Identifica los minerales principales y sus características cometiendo muchos errores.


3.1 Identifica las aplicaciones de interés social o industrial de determinados tipos de minerales.

11 AF: 7, 8, 9, 10, 11, 12 CTS





304

4.1 Identifica los diferentes tipos de rocas.

12, 13, 14, 15, 16, 17 AF 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19

Identifica los principales tipos de rocas y sus características correctamente.

Identifica los principales tipos de rocas y sus características cometiendo pocos errores.

Identifica los principales tipos de rocas y sus características cometiendo muchos errores.


4.2 Valora la importancia económica de las rocas.

18, 19,20, 21, 22, 23 AF: 20, 21





* Los números corresponden a las actividades del LA. AF: actividades finales. TTE: Técnicas de trabajo y experimentación.


305

Unidad 4: PROCESOS GEOLÓGICOS INTERNOS

En esta unidad se estudian los procesos geológicos internos: aquellos que dan lugar a la formación de nuevas rocas, el magmatismo y el metamorfismo, y los que producen las deformaciones de las rocas. También se estudian los efectos catastróficos de algunos de estos procesos, sobre todo los terremotos y los volcanes, por la gran incidencia que tienen sobre la humanidad.

En primer lugar se aborda el estudio del magmatismo. De una manera ordenada, después de definir lo que es un magma y ver los distintos tipos de magmas que existen. Se estudian los factores que intervienen en la formación de un magma y como, una vez formado, evoluciona y puede modificarse su composición, lo que explica que, a partir de un magma único, se puedan formar distintos tipos de rocas magmáticas, tanto desde el punto de vista de su estructura como de su composición.

Se aborda también las fases de consolidación de un magma, fenómeno muy complejo y que, tiene una importancia enorme, ya que en algunas de estas fases se pueden formar yacimientos de minerales muy valiosos para las sociedades modernas, siempre ávidas de recursos minerales.

Otro aspecto que se estudia son las distintas estructuras que pueden presentar las rocas magmáticas, para terminar con el estudio y descripción de las principales rocas magmáticas y en qué lugares de la Tierra se van a formar, es decir, la relación que tiene el magmatismo con la tectónica de placas.

El segundo gran tema que se aborda en esta unidad es el metamorfismo. Al igual que en el tema anterior, una vez definido, se estudian los factores y los procesos metamórficos a que dan lugar. La intensidad con la que afectan a las rocas dichos factores va a dar lugar a los tres tipos fundamentales de metamorfismo: regional, térmico o de contacto y de presión.

A continuación se estudian los principales tipos de rocas metamórficas. Para este apartado hay que tener en cuenta las texturas metamórficas que se estudiaron en la Unidad 3, ya que sin ellas no se podrán distinguir los distintos tipos de rocas.

El tercer gran tema que se estudia son las deformaciones de las rocas, producidas por los grandes esfuerzos que se producen en el interior de la corteza terrestre, como consecuencia de la dinámica de las placas tectónicas. Lo primero que se ve son los tipos de esfuerzos que pueden existir, luego se estudian las propiedades mecánicas de las rocas: elasticidad, plasticidad y rigidez, factores que van a determinar cómo se van a deformar las rocas, dando lugar a pliegues o fallas. Se estudian posteriormente los elementos y los distintos tipos de esos dos tipos de deformaciones.

Por último, se estudian los grandes riesgos que suponen para la humanidad, como consecuencia del magmatismo o de la dinámica terrestre, el vulcanismo y los terremotos. Se presentan las distintas escalas que miden la intensidad y la magnitud de estos fenómenos, así como las medidas preventivas encaminadas a reducir el impacto negativo sobre la población.

La utilización de animaciones y recursos web es una ayuda imprescindible para entender la dinámica terrestre responsable de los procesos estudiados: magmatismo, erupciones volcánicas, deformación de las rocas y los terremotos. Estos recursos pueden además combinarse con algunas actividades de búsqueda en Internet, que sirven para trabajar la competencia digital.

306

El apartado Ciencia Tecnología y Sociedad sobre la roca más antigua, pretende motivar a los alumnos sobre cómo, con el uso de las nuevas tecnologías, se pueden conseguir datos que, hasta hace muy poco tiempo, eran impensables. En este caso saber la edad de las primeras rocas de la corteza terrestre o cuando pudo empezar a haber vida en la Tierra a partir de un pequeño cristal.

El alumno debe trabajar en las tareas de investigación propuestas denominadas Investiga. En esta unidad, estas actividades se centran en la búsqueda de información acerca de los temas estudiados: magmatismo, metamorfismo, deformación de las rocas y riesgos geológicos. También se proponen que presenten alguna teoría para explicar algún hecho concreto o que realicen alguna actividad manual. Estas actividades ayudan a trabajar la competencia aprender a aprender, ya que es el alumnado quien guía su propio aprendizaje; la competencia de sentido de iniciativa y espíritu emprendedor ya que deben buscar y seleccionar la información adecuada al propósito de la actividad; y la competencia digital, en tanto que deben buscar información en medios digitales así como presentar el resultado de su búsqueda empleando las TIC.

Objetivos

Comprender el conjunto de procesos que engloba el magmatismo y explicar su relación con la tectónica de placas.

Comprender el concepto y el proceso de metamorfismo, relacionando los factores que le afectan y sus tipos.

Distinguir los tipos de deformación que experimentan las rocas, estableciendo su relación con los esfuerzos a que se ven sometidas

Identificar las principales estructuras tectónicas.

Clasificar los distintos tipos de falla, identificando los elementos que la constituyen.

307




(actividades LA)

Competencias clave

Magmatismo.

1. Relacionar el magmatismo con la tectónica de placas.

1.1. Explica la relación entre el magmatismo y la tectónica de placas, conociendo las estructuras resultantes del emplazamiento de los magmas en profundidad y en superficie.

5, 6, 11, 12 AF 2, 4, 9

CCL

CMCCT

CD

CAA

2. Categorizar los distintos tipos de magmas en base a su composición y distinguir los factores que influyen en el magmatismo.

2.1. Discrimina los factores que determinan los diferentes tipos de magmas, clasificándolos atendiendo a su composición.

1, 2, 3, 4 AF 1, 6, 11, 12, 15, 18

CCL

CMCCT

CD

CAA

3. Reconocer la utilidad de las rocas magmáticas analizando sus características, tipos y utilidades.

3.1. Diferencia los distintos tipos de rocas magmáticas, identificando con ayuda de claves las más frecuentes y relacionando su textura con su proceso de formación.

7 , 8, 9, 10 AF 7, 8, 13

CCL

CMCCT

CD

CAA

4. Establecer las diferencias de actividad volcánica, asociándolas al tipo de magma.

4.1. Relaciona los tipos de actividad volcánica, con las características del magma diferenciando los distintos productos emitidos en la actividad volcánica.

AF 3, 5, 10 CCL

CMCCT

CD

CAA

5. Diferenciar los riesgos geológicos derivados de los procesos internos. Vulcanismo y sismicidad.

5.1. Analiza los riesgos geológicos derivados de procesos internos. Vulcanismo y sismicidad.

21, 22 AF 29, 31, 33, 37

CCL

CMCCT

CD

CAA

CSC

Metamorfismo.

6. Detallar el proceso de metamorfismo, relacionando los factores que le afectan y sus tipos.

6.1. Clasifica y define el metamorfismo en función de los diferentes factores que la condicionan.

13, 14, 15, 16 AF: 14, 15, 17, 19, 20, 21, 22, 23, 24

CCL

CMCCT

CD

CAA

7. Identificar rocas metamórficas a partir de sus características y utilidades.

7.1. Ordena y clasifica las rocas metamórficas más frecuentes de la corteza terrestre, relacionando

AF 16, 17, 18, 25, 26

CCL

CMCCT

CD

308

su textura con el tipo de metamorfismo experimentado.

CAA

Deformación de las rocas.

8. Analizar los tipos de deformación que experimentan las rocas, estableciendo su relación con los esfuerzos a que se ven sometidas.

8.1. Asocia los distintos tipos de deformación tectónica con los esfuerzos a los que se someten las rocas y con las propiedades de estas.

17, 18 AF: 27

CCL

CMCCT

CD

CAA

8.2. Relaciona los tipos de estructuras geológicas con la tectónica de placas.

AF 35, 36

9. Representar los elementos de un pliegue y de una falla.

9.1. Distingue los elementos de un pliegue clasificándolos atendiendo a diferentes criterios.

19, 20 AF 28

CCL

CMCCT

CD

CAA

9.2. Reconoce y clasifica los distintos tipos de falla, identificando los elementos que la constituyen.

AF 30, 32






Temporalización

El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de once sesiones: diez para la explicación y



Estándares de

aprendizaje evaluables

Instrumentos de

evaluación*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No

logrado

0

Puntos

1.1. Explica la relación

entre el magmatismo y

la tectónica de placas,

conociendo las

estructuras resultantes

del emplazamiento de

los magmas en

profundidad y en

superficie.

5, 6, 11, 12

AF 2, 4, 9

Reconoce los

elementos

principales y

establece

correctamente las

relaciones entre

ellos.

Reconoce los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos

cometiendo

pocos errores.

Reconoce los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

2.1. Discrimina los 1, 2, 3, 4 Reconoce los Reconoce los Reconoce los Responde

309

factores que

determinan los

diferentes tipos de

magmas,

clasificándolos

atendiendo a su

composición

AF 1, 6, 11, 12,

15, 18

tipos de bordes y

explica sus

interacciones

correctamente.

tipos de bordes

y explica sus

interacciones

cometiendo

pocos errores.

tipos de bordes

y explica sus

interacciones

cometiendo

muchos errores.

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

3.1. Diferencia los

distintos tipos de rocas

magmáticas,

identificando con

ayuda de claves las

más frecuentes y

relacionando su

textura con su proceso

de formación.

7 , 8, 9, 10

AF 7, 8, 13

Identifica y

clasifica los

diferentes tipos

de rocas

magmáticas sin

errores.

Identifica y

clasifica los

diferentes tipos

de rocas

magmáticas

cometiendo

pocos errores.

Identifica y

clasifica los

diferentes tipos

de rocas

magmáticas

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

4.1. Relaciona los tipos

de actividad volcánica,

con las características

del magma

diferenciando los

distintos productos

emitidos en la

actividad volcánica.

AF 3, 5, 10 Reconoce los

elementos

principales y

establece

correctamente las

relaciones entre

ellos.

Reconoce los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos

cometiendo

pocos errores.

Reconoce los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde

5.1. Analiza los riesgos

geológicos derivados

de procesos internos.

Vulcanismo y

sismicidad.

21, 22

AF 29, 31, 33,

37

Reconoce

adecuadamente

los riesgos.

Reconoce los

riesgos

cometiendo

algunos errores.

Reconoce los

riesgos

cometiendo

muchos errores

u olvidando

gran parte de

ellos.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde

6.1. Clasifica y define el

metamorfismo en

función de los

diferentes factores que

la condicionan.

13, 14, 15, 16

AF: 14, 15, 17,

19, 20, 21, 22,

23, 24

Identifica los

factores

causantes de

metamorfismo

correctamente.

Identifica los

factores

causantes de

metamorfismo

cometiendo

pocos errores.

Identifica los

factores

causantes de

metamorfismo

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde

7.1. Ordena y clasifica

las rocas metamórficas

más frecuentes de la

corteza terrestre,

relacionando su

textura con el tipo de

metamorfismo

experimentado.

AF 16, 17, 18,

25, 26

Identifica y

clasifica los

diferentes tipos

de rocas

metamórficas sin

errores.

Identifica y

clasifica los

diferentes tipos

de rocas

metamórficas

cometiendo

pocos errores.

Identifica y

clasifica los

diferentes tipos

de rocas

metamórficas

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

8.1. Asocia los distintos 17, 18 Reconoce los Reconoce los Reconoce los Responde

310

tipos de deformación

tectónica con los

esfuerzos a los que se

someten las rocas y

con las propiedades de

estas.

AF: 27 elementos

principales y

establece

correctamente las

relaciones entre

ellos.

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos

cometiendo

pocos errores.

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos

cometiendo

muchos errores.

de manera

totalmente

errónea o

no

responde

8.2. Relaciona los tipos

de estructuras

geológicas con la

tectónica de placas.

AF 35, 36 Reconoce los

elementos

principales y

establece

correctamente las

relaciones entre

ellos.

Reconoce los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos

cometiendo

pocos errores.

Reconoce los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde

9.1. Distingue los

elementos de un

pliegue clasificándolos

atendiendo a

diferentes criterios.

19, 20

AF 28

Identifica los

elementos y

resuelve las

actividades sin

cometer errores.

Identifica los

elementos y

resuelve las

actividades

cometiendo

pocos errores.

Identifica los

elementos y

resuelve las

actividades

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde

9.2. Reconoce y

clasifica los distintos

tipos de falla,

identificando los

elementos que la

constituyen.

AF 30, 32 Identifica los

elementos y

resuelve las

actividades sin

cometer errores.

Identifica los

elementos y

resuelve las

actividades

cometiendo

pocos errores.

Identifica los

elementos y

resuelve las

actividades

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde



311

Unidad 5: GEODINÁMICA EXTERNA En esta unidad se presentan los procesos geológicos externos que modifican el relieve. Los sedimentos que se acumulan en zonas deprimidas se han formado por la destrucción de rocas en otros puntos. Se pone énfasis en determinar los principales agentes externos como la lluvia, ríos, viento, hielo o el mar, que generan el modelado del relieve y la formación de minerales o rocas sedimentarias. De forma escueta se abordan las transformaciones a baja presión y temperatura que transforman los sedientos en rocas sedentarias y concluye agrupando las rocas sedimentarias según criterios genéticos y descriptivos

Puede haberse iniciado el estudio de los minerales y las rocas en cursos anteriores pero para muchos alumnos será la primera vez que se enfrentan de forma sistematizada al estudio de los procesos externos generados por agentes meteorológicos principalmente. Diferenciar minerales de rocas sedimentarias y sistematizar los minerales y rocas sedimentarias más frecuentes.

En primer lugar se presentan los procesos geodinámicos externos: la meteorización física y química, que puede ser muy variada, la erosión producida por la concurrencia de meteorización y transporte, las distintas formas de traslado de los materiales que producen los agentes geológicos, el asentamiento o sedimentación que se produce cuando el medio de transporte pierde competencia para seguir transportando. Como resultado de la actuación de los procesos geológicos se produce el modelado del relieve que es singular procuramos agruparlo por semejanzas para facilitar el estudio. A lo largo del tiempo geológico se van consolidando y transformando los sedimentos para convertirse en minerales y rocas sedimentarias que las agrupamos buscando las similitudes para facilitar el estudio.

Es muy útil entender el vocabulario empleado y buscar en el diccionario si fuera preciso qué significado tienen palabras que empleamos repetidamente como agente, proceso, etc. De este modo comprenderemos mejor lo que estudiamos y nos resultará más sencilla la memorización y exposición de lo aprendido.

Los procesos de meteorización, transporte y sedimentación están estrechamente relacionados y en muchas ocasiones se están produciendo a la vez en un mismo lugar o se van sucediendo de forma alternante. Son procesos que se comprenden con facilidad pero no conviene memorizar de forma rutinaria sin meditar pausadamente sobre ellos.

La meteorización física y la meteorización química tiene formas variadas de producirse y con frecuencia son varias formas las que están actuando a la vez sobre una roca aunque para mejor comprender el proceso nos fijemos en los ejemplos propuestos en la forma que tiene mayor importancia. Cuando se produce hidratación puede estar produciéndose hidrólisis y fracturación mecánica de la roca al mismo tiempo.

Para entender bien los procesos de sedimentación debemos entender qué significa deponer, decantar y precipitar e ilustrar cada acción con buenos ejemplos.

La utilización de fotografías con paisajes conocidos por el alumno son muy útiles y podemos utilizar los recursos de la web para ilustrar los conceptos que vamos estudiando. Para ver el modelado del paisaje es excepcional la utilización de Google Earth o Bing Maps.

312

El aprendizaje del modelado requiere tiempo y observar muchos ejemplos para interiorizar los distintos tipos. Aprender los textos de memoria sin asociarlos a la descripción de un paisaje no tiene valor.

Las rocas tenemos que enseñarlas igual que los paisajes, con ejemplos, principalmente con muestras de mano y si fuera posible ver alguna en el campo. Con posterioridad pueden ayudarnos las imágenes que encontramos en la web. Antes de iniciar el estudio de las rocas tenemos que conocer los minerales sedimentarios que se han estudiado en la Unidad 3.

El apartado de Ciencia, Tecnología y Sociedad sobre el estudio de la meteorización por ondas ultrasónicas muestra uno de los aspectos de la investigación geológica actual con una aplicación muy práctica. Nos damos cuenta que al conocimiento geológico se llega por la concurrencia de muchas ciencias y en la investigación geológica se necesita con frecuencia la ayuda de varios especialistas. El caso que mostramos permite conocer la capacidad portante de los sillares o rocas empleadas en forma de columna sin alterar lo más mínimo la obra arquitectónica. La lectura detallada del texto trabajaremos la compresión lectora y respondiendo a las cuestiones propuestas empleará las competencias lingüísticas. Este apartado debe ampliarse buscando en internet trabajos similares; de esta forma se potenciará el uso de las tecnologías de la información, ayudará a desarrollar la competencia digital y ayudará a aprender a aprender.

La Técnica de trabajo y experimentación propuesta, floculación de arcilla en distintas condiciones, nos sirve para comprender por qué se produce la decantación y poderla diferenciar de la deposición o abandono de los materiales o de la precipitación cuando en el seno de un líquido se han generado partículas sólidas salinas. Es una práctica sencilla con una mezcla de materias comunes en la naturaleza. Sería muy interesante hacerla en equipo para desarrollar las habilidades, destrezas y estrategias necesarias en los trabajos geológicos. Con ese trabajo se desarrollan habilidades para trabajar en el laboratorio generando tablas y cálculos matemáticos además de la competencia social y cívica.

Objetivos

Comprender y definir los procesos que condicionan la estructura actual de la Tierra.

Identificar los principales modelados del relieve.

Explicar las transformaciones diagenéticas.

Reconocer los tipos de estructuras sedimentarias y clasificar las rocas sedimentarias más frecuentes.

313





(actividades LA)

Competencias clave

Dinámica de la

litosfera.

Procesos

geodinámicos

externos:

Meteorización física y química.

Erosión.

Transporte.

Sedimentación.

1. Precisar los

procesos que

condicionan la

estructura actual de la

Tierra.

1.1. Detalla, enumera y compara procesos que han dado lugar a la estructura actual del planeta.

1,2, 3, 4, 6, 7, 8, 9 A.F.:1, 2, 3, 8, 9, 10, 11, 12

CCL CMCCT CD CAA CSIEE CSC

Modelado del relieve:

Modelado en los continentes.

Modelado en zonas de transición.

Modelado marino.

2. Relacionar

estructuras

sedimentarias y

ambientes

sedimentarios.

2.1. Detalla y discrimina las diferentes fases del proceso de formación de las rocas sedimentarias

5 A.F 4, 5, 6, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23

CCL CMCCT CD CAA CSIEE CSC

Diagénesis. 3. Explica la diagénesis

y sus fases.

3.1. Describe las distintas fases de la diagénesis.

10 A.F.: 24, 26, 27

CCL, CMCCT CD CAA CSIEE CSC

Rocas sedimentarias:

Estructuras sedimentarias.

Clasificación de las rocas sedimentarias.

Aplicaciones de las rocas sedimentarias.

4. Identificar los tipos

de estructuras y rocas

sedimentarias más

frecuentes.

4.1. Reconocer las estructuras sedimentarias más comunes asociadas a los procesos geológicos que las generan.

11,12 ,13 AF.:26, 28, 29

CCL CMCCT CD CAA CIE CSC 4.2. Reconocer las rocas

sedimentarias más comunes asociadas a los procesos geológicos que las generan.

14,15, 16, 17 AF: 25, 30, 31, 32






Temporalización

314

El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de diez sesiones: nueve para la explicación y


315


Estándares de


Instrumentos de

evaluación*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No

logrado

0

Puntos

1.1. Detalla, enumera y

compara procesos que

han dado lugar a la

estructura actual del

planeta.

1,2, 3, 4, 6, 7, 8, 9 A.F.:1, 2, 3, 8, 9, 10, 11, 12

Identifica los procesos principales y los relaciona correctamente con sus efectos.

Identifica los procesos principales y los relaciona con sus efectos cometiendo pocos errores.

Identifica los procesos principales y los relaciona con sus efectos cometiendo muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

2.1. Detalla y

discrimina las

diferentes fases del

proceso de formación

de las rocas

sedimentarias

5 A.F 4, 5, 6, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23

Identifica y explica los procesos principales sin cometer errores.

Identifica y explica los procesos principales cometiendo pocos errores.

Identifica y explica los procesos principales cometiendo muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

3.1. Describe las distintas fases de la diagénesis.

10 A.F.: 24, 26, 27

Describe e identifica las fases correctamente.

Describe e identifica las fases cometiendo pocos errores.

Describe e identifica las fases cometiendo muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

4.1. Reconocer las

estructuras

sedimentarias más

comunes asociadas a

los procesos geológicos

que las generan.

11,12 ,13 AF.:26, 28, 29

Identifica los elementos principales y establece las relaciones entre ellos correctamente.

Identifica los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos de forma

válida pero

cometiendo

algunos errores.

Identifica los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos

cometiendo

muchos

errores..


4.2. Reconocer las

rocas sedimentarias

más comunes

asociadas a los

procesos geológicos

que las generan.

14,15, 16, 17 AF: 25, 30, 31, 32

Resuelve las actividades sin cometer errores.

Resuelve las actividades de forma válida, aunque con algunos errores.

Resuelve las actividades cometiendo muchos errores.

Resuelve las actividades de manera totalmente errónea o no las resuelve.



316

Unidad 6: EL TIEMPO GEOLÓGICO

Aunque el alumnado ya ha tenido algunas nociones de geología histórica en cursos anteriores es en 1.º de Bachillerato donde este estudio profundiza más, sirve de repaso a los contenidos anteriores y supone una buena introducción a la parte de Biología que se presenta ya en la unidad 7.

Comienza la unidad con la definición de tiempo geológico, para tratar que el alumnado sea consciente de que los sucesos que acaecen en escala geológica tienen muy poco que ver con los que ellos experimentan diariamente.

A continuación se detallan los diferentes métodos de datación que se emplean en geología Entre ellos nos detenemos, por su especial relevancia en los métodos estratigráficos, con mención del principio de superposición de estratos; los biológicos, donde prestamos especial atención a los fósiles y su valor fundamental para la datación geológica y los métodos estructurales y radiométricos. La idea es que el alumnado sea consciente de la multidisciplinariedad de la geología y que los conocimientos adquiridos por los geólogos se asientan en muy diferentes datos procedentes de diversas fuentes de conocimiento.

Después de los métodos de datación se describen las eras y períodos de la historia de la Tierra, haciendo hincapié en los principales sucesos tanto geológicos como biológicos que tuvieron lugar en ellos, que acompañamos de numerosas imágenes y tablas para facilitar la comprensión de estos eventos.

Finaliza la unidad con una breve presentación del mapa topográfico y el mapa geológico, herramientas fundamentales para el estudio del científico de campo. Se analizan las principales informaciones que proporcionan estos mapas y cuál es su utilidad en cada caso.

La utilización de animaciones, medios audiovisuales y, en general, recursos que podemos encontrar en la web, así como los que presentamos como recursos adicionales al libro del alumno, resulta de gran ayuda para comprender mejor estos procesos que ocurren a una escala geológica. Estos recursos pueden además combinarse con algunas actividades de búsqueda en Internet, que sirven para trabajar la competencia digital, la de aprender a aprender y la de sentido de la iniciativa y espíritu emprendedor. Por ello se plantean a lo largo de la unidad diversas tareas de investigación denominadas Investiga, en las que el alumno debe tomar las riendas de su trabajo, organizarlo de forma personal y presentarlo usando las TIC. En esta unidad, estas actividades van encaminadas al conocimiento de las aportaciones de ciertos científicos como Hutton, la ampliación de ciertas cuestiones relacionadas con los restos fósiles y algunas otras que invitan a investigar acerca de hechos fundamentales tanto a nivel geológico como biológico a lo largo de la historia de la Tierra.

En el apartado Ciencia, Tecnología y Sociedad se presenta un texto que puede resultar sorprendente para el alumnado ya que la mayoría conocen la causa más probable de la extinción de los dinosaurios. Este texto plantea algunas dudas sobre esa hipótesis, lo que puede ayudar a concienciarles acerca de que la ciencia es una disciplina que cambia constantemente y que pone a prueba sus hipótesis una y otra vez.

Como Técnica de trabajo y experimentación se plantea una actividad para que trabajen con mapas geológicos, una práctica que les ayudará además a repasar contenidos de unidades anteriores.

317

Objetivos

Relacionar sucesos geológicos con escalas de tiempo aproximadas.

Conocer y explicar los distintos métodos de datación empleados en geología.

Conocer los períodos de la historia de la Tierra y describir los principales sucesos geológicos y biológicos que tuvieron lugar en ellos.

Identificar y establecer las diferencias entre un mapa geológico y un mapa topográfico.





(actividades LA)

Competencias clave

La Tierra, un sistema en continuo cambio:

Estratigrafía: concepto y objetivos.

Principios fundamentales.

Definición de estrato.

1. Deducir a partir de mapas topográficos y cortes geológicos de una zona determinada, la existencia de estructuras geológicas y su relación con el relieve.

1.1 Interpreta y realiza mapas topográficos y cortes geológicos sencillos.

1, 2 AF: 1, 2, 3, 4, 8,

CL CMCT CD CAA CSV CIE CEC

Dataciones relativas y absolutas:

Métodos estratigráficos.

Métodos biológicos.

Métodos estructurales.

Métodos radiométricos. Estudio de cortes geológicos sencillos. Grandes divisiones geológicas: La tabla del tiempo geológico. Principales acontecimientos en la historia geológica de la Tierra. Orogenias.

2. Aplicar criterios cronológicos para la datación relativa de formaciones localizadas en un corte geológico.

2.1. Interpreta cortes geológicos y determina la antigüedad de sus estratos, las discordancias y la historia geológica de la región.

3, 4, 5, 6 10, 11 12 15, 16 17 AF: 5, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 22, 23, 24, 25, 26


Extinciones masivas y sus causas naturales.

3. Interpretar el proceso de fosilización y los cambios que se producen

3.1. Categoriza los principales fósiles guía, valorando su importancia para el establecimiento de la historia geológica de la Tierra.

7, 8, 9, 13, 14 AF: 6, 7, 17, 18, 20, 21


318






Temporalización

El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de siete sesiones: seis para la explicación y realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.



Instrumentos de

evaluación*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No

logrado

0

Puntos

1.1 Interpreta y realiza mapas topográficos y cortes geológicos sencillos.

1, 2 AF: 1, 2, 3, 4, 8,

Comprende la tarea y utiliza las estrategias adecuadas para resolverla correctamente.

Comprende la tarea de manera algo incompleta, aunque válida, y utiliza estrategias, la mayoría adecuadas y algunas no, para resolverla.

Tiene dificultades para comprender la tarea y no elige adecuadamente la mayoría de estrategias para resolverla.


2.1. Interpreta cortes geológicos y determina la antigüedad de sus estratos, las discordancias y la historia geológica de la región.

3, 4, 5, 6, 10, 11, 12, 15, 16, 17 AF: 5, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 22, 23, 24, 25, 26

Comprende la tarea y utiliza las estrategias adecuadas para resolverla correctamente.

Comprende la tarea de manera algo incompleta, aunque válida, y utiliza estrategias, la mayoría adecuadas y algunas no, para resolverla.

Tiene dificultades para comprender la tarea y no elige adecuadamente la mayoría de estrategias para resolverla.


3.1. Categoriza los principales fósiles guía, valorando su importancia para el establecimiento de la historia geológica de la Tierra.

7, 8, 9, 13, 14 AF: 6, 7, 17, 18, 20, 21

Explica de manera adecuada los conceptos, identificando todos los elementos importantes y sus relaciones.

Explica los conceptos de manera algo incompleta, aunque válida, identificando bastantes de los elementos importantes y sus relaciones.

Explica los conceptos con errores, identificando pocos de los elementos importantes y sus relaciones




319

Unidad 7: NIVELES DE ORGANIZACIÓN DE LOS SERES VIVOS

En esta unidad se presentan los niveles de organización de los seres vivos para, a continuación, desarrollar sus componentes químicos. Debido al origen común de los seres vivos, su composición química es semejante, lo que permite su estudio conjunto.

Esta unidad supone la primera aproximación de los alumnos a la Bioquímica, por lo que es fundamental establecer conceptos claros que sirvan de base para estudios posteriores más profundos de Biología o, en el caso de que no se continúen dichos estudios, para fijar unos conceptos básicos para comprender el funcionamiento de los seres vivos, así como el del propio organismo.

En primer lugar se aborda el estudio de los elementos que conforman la materia viva, considerando que son los elementos que constituyen el universo, pero tomados en distintas proporciones. Se describen las estructuras y funciones de las biomoléculas presentes en los organismos y se analiza en profundidad la relación que se establece entre estructura y función. Fenómenos como la ósmosis, o la formación de bicapas lipídicas sirven para introducir al alumnado en la estructura y fisiología celulares que abordarán en temas sucesivos.

El estudio de las proteínas y de los ácidos nucleicos constituye la base para comprender las macromoléculas imprescindibles para la vida y cuya estructura define de forma implícita su función. La complejidad de estas moléculas les otorga la capacidad de portar información, una propiedad clave para la perpetuación de la vida. Su análisis permite a los estudiantes asentar conceptos para posteriores estudios sobre la información genética y el papel de las proteínas en el organismo.

La utilización de animaciones y recursos web es una ayuda imprescindible para entender la estructura tridimensional de las moléculas e iniciarse en los procesos químicos en los que participan. Estos recursos pueden además combinarse con algunas actividades de búsqueda en Internet y de realización de fotografías o vídeos, que sirven para trabajar la competencia digital.

El apartado Ciencia Tecnología y Sociedad sobre el colesterol, no solo pretende profundizar en el conocimiento de una molécula muy importante para la vida, sino familiarizar a los alumnos con la investigación epidemiológica y hacerles reflexionar sobre la imbricación ciencia–sociedad, lo que se relaciona con las competencias sociales y cívicas. La tarea solicitada debe requerir el uso de las tecnologías de la información y la comunicación, lo que ayudará a desarrollar la competencia digital, puesto que la información ha de ser recogida de la prensa y mediante el uso de medios informáticos. Se emplean además la competencia lingüística, ya que los alumnos deben desarrollar un informe, así como la competencia aprender a aprender, pues esta actividad supone la integración de conocimientos aprendidos.

La Técnica de trabajo e investigación propuesta, una saponificación, pretende revelar la base química de un proceso cotidiano mediante la obtención de un producto real y útil. Esta tarea fomenta el trabajo en equipo para lograr un objetivo común, y contribuye a desarrollar las

320

habilidades, estrategias y destrezas propias del trabajo en el laboratorio, desarrollando así la competencia matemática y en ciencia y tecnología y la competencia social y cívica.

Objetivos

Reconocer y explicar las características que definen a los seres vivos.

Reconocer los componentes químicos principales de los seres vivos.

Identificar y conocer las funciones de las principales biomoléculas orgánicas.

Identificar las principales biomoléculas orgánicas, reconocer sus funciones e identificar su estructura química, así como las reacciones de síntesis.





(actividades LA)

Competencias

clave

Las características de los seres vivos.

1. Especificar las características que definen a los seres vivos.

1.1. Describe las características que definen a los seres vivos: funciones de nutrición, relación y reproducción.

1, 2, 3, 4, 5, 6.7 A.F.: 1, 2

CCL CMCCT CAA CCEC

Los componentes químicos de los seres vivos:

Los enlaces químicos de las biomoléculas.

Clasificación de las biomoléculas.

2. Distinguir bioelemento, oligoelemento y

biomolécula.

2.1. Identifica y clasifica

los distintos

bioelementos y

biomoléculas presentes

en los seres vivos.

8, 9, 10, 11, 12 A.F.: 3, 4

CCL

CMCCT

CD CAA CSIEE CCEC

Las biomoléculas inorgánicas:

El agua.

Las sales minerales.

Los procesos osmóticos.

Las biomoléculas orgánicas:

Los glúcidos.

Los lípidos.

Las proteínas.

Los ácidos nucleicos.

3. Diferenciar y clasificar los diferentes tipos de biomoléculas que constituyen la materia viva y relacionándolas con sus respectivas funciones biológicas en la célula.

3.1. Distingue las características físicoquímicas y propiedades de las moléculas básicas que configuran la estructura celular, destacando la uniformidad molecular de los seres vivos.

13, 14, 17, 26, 27, 30 A.F.: 5, 6 , 7, 8, 10, 15, 16, 17, 23

CCL CMCCT CD CAA

4. Diferenciar cada uno de los monómeros constituyentes de las macromoléculas orgánicas.

4.1. Identifica cada uno de los monómeros constituyentes de las macromoléculas orgánicas.

15, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 32, 33, 34 A.F.: 9, 11, 12, 14, 18, 21, 22, 24

CCL CMCCT CD CAA CSIEE

5. Reconocer algunas macromoléculas cuya forma espacial está directamente relacionada con la función que

5.1. Asocia biomoléculas con su función biológica de acuerdo con su estructura tridimensional.

24, 25, 28, 29, 31, 35, 36, 37, 38 A.F.: 13, 19, 20, 25, 26

CCL CMCCT CD CAA CSC CSIEE

321

desempeñan. CCEC






Temporalización

El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de once sesiones: diez para la explicación y realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.



Instrumentos de

evaluación*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No

logrado

0

Puntos

1.1. Describe las características que definen a los seres vivos: funciones de nutrición, relación y reproducción.

1, 2, 3, 4, 5, 6.7 A.F.: 1, 2





2.1. Identifica y

clasifica los distintos

bioelementos y

biomoléculas

presentes en los seres

vivos.

8, 9, 10, 11, 12 A.F.: 3, 4





3.1. Distingue las características físicoquímicas y propiedades de las moléculas básicas que configuran la estructura celular, destacando la uniformidad molecular de los seres vivos.

13, 14, 17, 26, 27, 30 A.F.: 5, 6 , 7, 8, 10, 15, 16, 17, 23





4.1. Identifica cada uno de los monómeros constituyentes de las macromoléculas

15, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 32, 33, 34

Explica de manera adecuada los conceptos, identificando

Explica los conceptos de manera algo incompleta,

Explica los conceptos con errores, identificando

Responde de manera totalmente errónea o

322

orgánicas. A.F.: 9, 11, 12, 14, 18, 21, 22, 24

todos los elementos importantes y sus relaciones.

aunque válida, identificando bastantes de los elementos importantes y sus relaciones.

pocos de los elementos importantes y sus relaciones

no responde.

5.1. Asocia biomoléculas con su función biológica de acuerdo con su estructura tridimensional.

24, 25, 28, 29, 31, 35, 36, 37, 38 A.F.: 13, 19, 20, 25, 26







323

Unidad 8: LA ORGANIZACIÓN CELULAR

La organización celular es una de las características que poseen los organismos vivos de nuestro planeta. Esta unidad recorre la estructura de la célula, sus características, los principales tipos de células que existen y la división celular. Se trata de tema fundamental en el estudio de la biología que luego se completará en cursos superiores. Para los estudiantes que no van a seguir cursando esta asignatura supone las bases del conocimiento de la unidad anatómica y funcional de los seres vivos imprescindibles para entender la vida.

El estudio del funcionamiento de los animales y las plantas, que se tratará en unidades posteriores, se aborda desde el supuesto del conocimiento de la estructura celular y su fisiología.

La unidad comienza con la teoría celular, que se estudia para comprender las bases de la biología a partir del siglo XIX.

Cuando se trabajen las diferencias entre células procariotas y eucariotas se debe aprovechar para que los estudiantes entiendan la actual clasificación de los organismos según su tipo celular, así como para vislumbrar los posibles mecanismos evolutivos que completa la teoría de la endosimbiosis seriada.

En estos aspectos de los primeros epígrafes se trabajan la competencia en ciencia y tecnología, la competencia de aprender a aprender, así como la conciencia y expresiones culturales.

En el estudio de la célula eucariota se profundiza en sus estructuras subcelulares tanto en cuanto a su organización como a su función, aprendiendo a dibujarlas y a reconocerlas en diferentes técnicas microscópicas, con apoyo de visualizaciones al microscopio, bien de preparaciones ya elaboradas, como de aquellas, sencillas, que se puedan realizar en el laboratorio.

Las diferencias entre células animales y vegetales se establecen a partir de sus estructuras y serán la base para la descripción de la fisiología de animales y vegetales que se afrontará en unidades sucesivas.

En estos apartados, además de las competencias arriba señaladas, se trabajan la competencia digital desarrollada en las actividades Investiga propuestas y la de comunicación lingüística en las actividades de realización de informes.

La unidad finaliza con la descripción de los mecanismos de división celular, la mitosis y la meiosis, con especial hincapié en las diferencias entre ambas y su significado biológico.

En el apartado de Ciencia, Tecnología y Sociedad se investiga sobre un descubrimiento de un mecanismo de resistencia bacteriana y se desarrollan en él competencias de sentido de la iniciativa, digital, comunicación lingüística y aprender a aprender, fundamentalmente.

La práctica de laboratorio propuesta en el apartado Técnicas de trabajo y experimentación aúna el desarrollo de habilidades de manipulación, al preparar las muestras (con una cierta complejidad), con las dotes de observación pues esta consiste en localizar e identificar las distintas fases mitóticas en células vegetales.

Objetivos

324

Definir el concepto de célula y valorar los avances en la microscopía que han permitido establecer dicho concepto.

Comprender el origen evolutivo de las células eucariotas a partir de la teoría de la endosimbiosis seriada.

Establecer las diferencias principales entre las células eucariotas y procariotas.

Distinguir, reconocer e identificar las funciones de los componentes principales que constituyen las células.

Establecer las diferencias principales entre células animales y vegetales.

Reconocer, distinguir, explicar y valorar las ventajas e inconvenientes de los procesos de división celular.


Contenidos Criterios de evaluación Estándares de aprendizaje

evaluables

Instrumentos de

evaluación

(actividades LA)

Competencias

clave

La teoría celular. La teoría endosimbiótica seriada. Características de las células. Diferencias entre células procariotas y eucariotas.

1. Distinguir una célula procariota de una eucariota y una célula animal de una vegetal, analizando sus semejanzas y diferencias.

1.1. Valora la importancia de los avances en las técnicas ópticas para la visualización de la estructura celular.

1, 2, 3, 10

AF 1, 4

CCL

CMCCT

CD

CAA

CCEC

1.2. Reconoce la célula como unidad estructural y funcional del organismo.

4

AF 5, 14

1.3. Perfila células procariotas y eucariotas y nombra sus estructuras.

6

AF 1, 2, 3, 6, 7, 8

CTS

Estructura de la célula eucariota. Diferencias entre células animales y vegetales.

2. Identificar los orgánulos celulares, describiendo su estructura y función.

2.1. Representa esquemáticamente los orgánulos celulares, asociando cada orgánulo con su función o funciones.

7, 11, 12, 13

AF 9, 10, 11

CCL

CMCCT

CD

CAA

CSIEE

CCEC

2.2. Reconoce y nombra mediante microfotografías o preparaciones microscópicas células animales y vegetales.

8, 9, 14

AF 1, 2, 3

La división celular. 3. Reconocer las fases de la mitosis y meiosis argumentando su importancia biológica.

3.1. Describe los acontecimientos fundamentales en cada una de las fases de la mitosis.

15, 16, 17, 19,

20, 21

TTE

AF 12,13, 19

CCL

CMCCT

CD

CAA

CCEC

325

3.2. Describe los acontecimientos fundamentales en cada una de las fases de la meiosis.

18

AF 12, 18

Diferencias entre mitosis y meiosis. Importancia biológica.

4. Establecer las analogías y diferencias principales entre los procesos de división celular mitótica y meiótica.

4.1. Selecciona las principales analogías y diferencias entre la mitosis y la meiosis.

22, 23, 24

AF 15, 16, 17

CMCCT

CD

CAA






Temporalización

El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de siete sesiones: seis para la explicación y

realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas de laboratorio.



Instrumentos de

evaluación* Excelente 3 Satisfactorio 2 En proceso 1

No logrado 0

0 Puntos

1.1. Valora la importancia de los avances en las técnicas ópticas para la visualización de la estructura celular.

1, 2, 3, 10 AF: 1, 4

Reconoce la importancia y responde las actividades sin errores.

Reconoce la importancia y responde las actividades cometiendo pocos errores.

Reconoce la importancia y responde las actividades cometiendo muchos errores.


1.2. Reconoce la célula como unidad estructural y funcional del organismo.

4 AF 5, 14

Reconoce todos los elementos importantes y establece adecuadamente sus funciones.

Reconoce bastantes de los elementos importantes y establece con pocos errores sus funciones.

Reconoce pocos de los elementos importantes y establece sus funciones cometiendo muchos errores.


1.3. Perfila células procariotas y eucariotas y nombra sus estructuras.

6 CTS AF 1, 2, 3, 6, 7, 8

Identifica todas las estructuras sin cometer errores.

Identifica todas las estructuras cometiendo pocos errores.

Identifica todas las estructuras cometiendo muchos errores.


2.1. Representa esquemáticamente los orgánulos celulares, asociando cada orgánulo con su función o funciones.

7, 11, 12, 13 AF 9, 10, 11

Reconoce todos los elementos importantes y establece adecuadamente sus funciones.

Reconoce bastantes de los elementos importantes y establece con pocos errores sus funciones.

Reconoce pocos de los elementos importantes y establece sus funciones cometiendo muchos errores.


326

2.2. Reconoce y nombra mediante microfotografías o preparaciones microscópicas células animales y vegetales.

8, 9, 14 AF 1, 2, 3

Reconoce todos los elementos importantes y resuelve correctamente todas las actividades.

Reconoce bastantes de los elementos importantes y resuelve las actividades cometiendo pocos errores.

Reconoce pocos de los elementos importantes y resuelve las actividades cometiendo muchos errores.


3.1. Describe los acontecimientos fundamentales en cada una de las fases de la mitosis.

15, 16, 17, 19, 20, 21 TTE AF 12,13, 19

Reconoce todos los elementos importantes y establece adecuadamente sus relaciones.

Reconoce bastantes de los elementos importantes y establece con pocos errores sus relaciones.

Reconoce pocos de los elementos importantes y establece sus relaciones cometiendo muchos errores.


3.2. Describe los acontecimientos fundamentales en cada una de las fases de la meiosis.

18 AF 12, 18

Reconoce todos los elementos importantes y establece adecuadamente sus relaciones.

Reconoce bastantes de los elementos importantes y establece con pocos errores sus relaciones.

Reconoce pocos de los elementos importantes y establece sus relaciones cometiendo muchos errores.


4.1. Selecciona las principales analogías y diferencias entre la mitosis y la meiosis.

22, 23, 24 AF 15, 16, 17

Reconoce todos los elementos importantes y resuelve correctamente todas las actividades.

Reconoce bastantes de los elementos importantes y resuelve las actividades aunque con fallos en algunas de ellas.

Reconoce pocos de los elementos importantes y resuelve las actividades pero comete fallos en muchas de ellas.




327

Unidad 9: HISTOLOGÍA ANIMAL Y VEGETAL

Esta unidad se centra en el desarrollo de la histología animal y vegetal, así como las formas de organización de los seres vivos profundizando en la vegetal y en la animal.

Es fundamental relacionar cada tejido con la función que realiza en el organismo, lo que condiciona su estructura y la de las células que lo constituyen.

En este tema es necesario que los estudiantes trabajen el reconocimiento de los tejidos a partir de imágenes microscópicas, por lo que se deben utilizar tanto micrografías como colecciones de preparaciones, e incluso alguna preparación realizada en el laboratorio en clase. Para ello a lo largo de la unidad y en la práctica de laboratorio propuesta se incluyen micrografías. En la práctica de laboratorio alternativa que figura como recurso se incluye la realización y observación de una preparación de tejido.

El esquema utilizado para recorrer los diferentes tejidos es básicamente el mismo en todos los casos, se inicia con el estudio de la localización, después la función de cada tejido, y por último las células que los constituyen y sus variedades, si las hay.

Se proponen tablas comparativas con las principales características de los tejidos relacionados, y en otras ocasiones es el alumnado quien debe realizarlas a modo de actividad. No hay que perder de vista la realización de esquemas rotulados de los tejidos y sus células para determinar claramente sus elementos constitutivos.

En el apartado de Ciencia, Tecnología y Sociedad a través del texto “Aplicaciones de las células del cordón umbilical” se acerca al alumnado a la realidad de la actualidad científica en nuestro país y a las implicaciones directas en la salud que tienen.

La práctica de laboratorio tiene por objeto reforzar el objetivo de la programación por el que los estudiantes deben ser capaces de reconocer los tejidos en preparaciones microscópicas.

Se trata de un tema muy descriptivo, pero ofrece muchas posibilidades de desarrollo de todas las competencias: como la matemática, al realizar recuentos; la del sentido de la iniciativa y espíritu emprendedor, al desarrollar ciertas actividades en el laboratorio; la de aprender a aprender a partir de las estrategias propuestas para desarrollar el estudio de cada tejido; la de competencias sociales y cívicas, al trabajar de manera colectiva en clase; la digital, ya que la búsqueda y organización de la información solicitada en muchas ocasiones a los estudiantes, debe hacerse por medios informáticos, así como la realización de fotografías de las muestras observadas, o de los procesos para obtener dichas muestras; la de comunicación lingüística, a través del uso de la terminología apropiada para la Histología así como la propia construcción del discurso.

Objetivos

Comprender y nombrar los distintos niveles de organización celular.

328

Identificar la estructura y composición de los tejidos vegetales, relacionándolos con las funciones que realizan.

Identificar la estructura y composición de los tejidos animales, relacionándolos con las funciones que realizan.

Distinguir los grados de organización corporal de los animales.





(actividades LA)

Competencias clave

Concepto de tejido,

órgano, aparato y

sistema.

1. Diferenciar los

distintos niveles de

organización celular

interpretando cómo se

llega al nivel tisular.

1.1. Identifica los


organización celular y

determina sus ventajas

para los seres

pluricelulares.

1, 2, 3, 22, 23

AF: 1, 2, 20, 21

CCL

CMCCT

CD

CAA

Principales tejidos

vegetales: estructura y

función.

2. Reconocer la

estructura y

composición de los

tejidos vegetales

relacionándolos con

las funciones que

realizan.

2.1. Relaciona tejidos

vegetales con sus células

características, asociando

a cada una de ellas la

función que realiza.

4, 5, 7, 9, 10, 11,

12

AF: 3, 4, 5, 6, 7,

8, 9, 10, 11, 12

CCL

CMCCT

CD

CAA

CSC

Principales tejidos

animales: estructura y

función.

3. Reconocer la

estructura y

composición de los

tejidos animales

relacionándolos con

las funciones que

realizan.


animales con sus células

características, asociando

a cada una de ellas la

función que realiza.

13, 14, 15, 16,

17, 18, 19, 20,

21

AF: 13, 15, 17,

18 19

CCL

CMCCT

CD

CAA

CSC

Observaciones

microscópicas de

tejidos animales y

vegetales.

4. Asociar imágenes

microscópicas con el

tejido al que

pertenecen.

4.1. Relaciona imágenes


tejido al que pertenecen.

6, 8

AF: 12, 14, 16

CCL

CMCCT

CD

CAA

CSIEE

CCEC

329






Temporalización

El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de nueve sesiones: ocho para la explicación y realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.


Estándares de


Instrumentos de

evaluación*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No

logrado

0

Puntos

1.1. Identifica los


organización celular y

determina sus ventajas

para los seres

pluricelulares.

1, 2, 3, 22, 23

AF: 1, 2, 20, 21

Reconoce los

conceptos

principales y los

explica sin

errores.

Reconoce los

conceptos

principales y los

explica

cometiendo

pocos errores.

Reconoce los

conceptos

principales y los

explica

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.


animales y/o vegetales

con sus células

características,

asociando a cada una

de ellas la función que

realiza.

4, 5, 7, 9, 10,

11, 12,

AF: 3, 4, 5, 6,

7, 8, 9, 10, 11,

12

Reconoce los

tejidos y

establece sus

funciones sin

errores.

Reconoce los

tejidos y

establece sus

funciones

cometiendo

pocos errores.

Reconoce los

tejidos y

establece sus

funciones

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.


animales y/o vegetales

con sus células

características,

asociando a cada una

de ellas la función que

realiza.

13, 14, 15, 16,

17, 18, 19, 20,

21

AF: 13, 15, 17,

18 19

Reconoce los

tejidos y

establece sus

funciones sin

errores.

Reconoce los

tejidos y

establece sus

funciones

cometiendo

pocos errores.

Reconoce los

tejidos y

establece sus

funciones

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

4.1. Relaciona

imágenes


tejido al que

pertenecen.

6, 8

AF: 12, 14, 16

Realiza las

actividades sin

cometer errores.

Realiza las

actividades

cometiendo

pocos errores.

Realiza las

actividades

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.



330

Unidad 10: LA DIVERSIDAD DE LOS SERES VIVOS

Esta unidad recoge los principales conceptos relacionados con la diversidad de los seres vivos, sus causas, la evolución de los seres vivos, los factores que influyen en la distribución de las especies y la necesidad de conservación de la biodiversidad.

La primera parte del tema establece el concepto de biodiversidad tomando como referencia la definición adoptada por la Cumbre de la Tierra celebrada en Río de Janeiro en 1992, que incluye la diversidad genética, la diversidad específica y la diversidad de ecosistemas.

A continuación se dedica un epígrafe a explicar el origen de la biodiversidad actual a través de la evolución de los seres vivos y se hace un breve repaso de las principales teorías evolucionistas.

El siguiente epígrafe trata los principales factores abióticos y bióticos que influyen en la distribución de los seres vivos. Aquí se hace referencia, de forma más extensa, a las principales adaptaciones a diversos factores ambientales ilustrándolas con algunos ejemplos.

La forma en que todos estos factores influyen en la distribución de los seres vivos se pone de manifiesto en el siguiente epígrafe, patrones de distribución de los seres vivos, donde se explican los grandes biomas terrestres y acuáticos así como las principales regiones biogeográficas.

Las especies representativas de la geografía española se explican en relación con sus hábitats y se indican, también, los principales endemismos.

Por último, en el epígrafe sobre la conservación de la biodiversidad se reflexiona sobre la importancia de la biodiversidad para el ser humano, sus principales amenazas y algunas de las medidas que se están llevando a cabo para promover su conservación.

En el apartado de Ciencia, Tecnología y Sociedad se propone una reflexión acerca del impacto que tendría la desaparición de una especie en la dinámica de los ecosistemas a través de la lectura del texto “Hacia un mundo sin abejas”.

Las Técnicas de trabajo y experimentación se dedican, en esta ocasión, al cálculo del índice de biodiversidad de dos comunidades imaginarias. Para ello los alumnos tendrán que llevar a cabo los cálculos matemáticos necesarios para dar respuesta a las cuestiones planteadas.

Objetivos

Comprender el concepto de biodiversidad y ser capaz de estimar la diversidad biológica mediante los principales índices de cálculo.

Comprender el origen de la biodiversidad y las evidencias de la evolución de los seres vivos.

Conocer las teorías explicativas de la evolución y los mecanismos del cambio evolutivo.

Reconocer la distribución geográfica de los seres vivos en función de los factores que la influyen.

Conocer las especies representativas de la península Ibérica, las islas Baleares y las islas Canarias, así como sus principales ecosistemas.

331

Valorar la importancia de la biodiversidad, comprender los factores que la amenazan y conocer las medidas para su conservación.





(actividades LA)

Competencias clave

Concepto de

biodiversidad

1. Definir el concepto

de biodiversidad y

conocer los principales

índices de cálculo de

diversidad biológica.

1.1 Conoce el concepto de

biodiversidad y relaciona este

concepto con la variedad y

abundancia de especies.

1, 2, 3, 4, 5 , 6

AF: 1, 2, 3

CCL

CMCCT

CD

CAA

1.2 Resuelve problemas de

cálculo de índices de

diversidad.

2. Relacionar la

biodiversidad con el

proceso evolutivo.

2.1 Relaciona la biodiversidad

con el proceso de formación

de especies mediante cambios

evolutivos.

13, 14, 15, 16,

17, 18,

AF 4, 5, 6

2.2 Identifica el proceso de

selección natural y la

variabilidad individual como

factores clave en el aumento

de biodiversidad.

3 Describir el proceso

de especiación y

enumerar los factores

que lo condicionan.

3.1 Enumera las fases de la

especiación.

7, 8, 9, 10, 11,

12

AF: 7, 8

3.2 Identifica los factores que

favorecen la especiación.

Las grandes

zonas

biogeográficas.

4. Situar las grandes

zonas biogeográficas y

los principales biomas.

4.1 Identifica los grandes

biomas y sitúa sobre el mapa

las principales zonas

biogeográficas.

32, 33, 34, 35,

36, 37

CCL

CMCCT

CD

CAA

CSC

4.2 Diferencia los principales

biomas y ecosistemas

terrestres y marinos.

5. Relacionar las zonas

biogeográficas con las

principales variables

climáticas.

5.1 Reconoce la influencia del

clima en la distribución de

biomas, ecosistemas y

especies.

15, 16, 17

332

5.2 Identifica las principales

variables climáticas que

influyen en la distribución de

los grandes biomas.

6. Interpretar mapas

biogeográficos y

determinar las

formaciones vegetales

correspondientes.

6.1 Interpreta mapas

biogeográficos y de

vegetación.

23, 24, 25, 26

6.2 Asocia y relaciona las

principales formaciones

vegetales con los biomas

correspondientes.

Factores que

influyen en la

distribución de

los seres vivos:

geológicos y

biológicos.

7. Valorar la

importancia de la

latitud, la altitud y

otros factores

geográficos en la

distribución de las

especies.

7.1 Relaciona la latitud, la

altitud, la continentalidad, la

insularidad y las barreras

orogénicas y marinas con la

distribución de las especies.

19, 20, 21,

AF: 9

CCL

CMCCT

CD

CAA

CSIEE

CCEC

8 Reconocer las

adaptaciones más

características de los

animales a los

diferentes medios en

los que habitan.

8.1 Identifica las adaptaciones

animales a los medios aéreos.

27, 28, 29, 30,

31

AF: 10, 11, 12,

13, 14

8.2 Identifica las adaptaciones

animales a los medios

acuáticos.

8.3. Identifica las adaptaciones

animales a los medios

terrestres.

9. Reconocer las

adaptaciones más

características de los

vegetales a los

diferentes medios en

los que habitan.

9.1 Relaciona las adaptaciones

de los vegetales con el medio

en el que se desarrollan.

23, 24, 25, 26

Patrones de

distribución. Los

principales

biomas.

10. Reconocer la

importancia

biogeográfica de la

Península Ibérica en el

mantenimiento de la

biodiversidad.

10.1 Sitúa la Península Ibérica

y reconoce su ubicación entre

dos áreas biogeográficas

diferentes.

38

AF 18, 19, 20

10.2 Reconoce la importancia

de la Península Ibérica como

mosaico de ecosistemas.

333

10.3 Enumera los principales

ecosistemas de la Península

Ibérica y sus especies más

representativas.

11 Conocer la

importancia de las

islas como lugares que

contribuyen a la

biodiversidad y a la

evolución de las

especies.

11.1 Enumera los factores que

favorecen la especiación en las

islas.

43

AF 20 11.2 Reconoce la importancia

de las islas en el

mantenimiento de la

biodiversidad.

12 Definir el concepto

de endemismo y


endemismos de la

flora y la fauna

españolas.

12.1 Define el concepto de

endemismo o especie

endémica.

38

AF 18, 19, 20

12.2 Identifica los principales

endemismos de plantas y

animales en España.

13 Describir las

principales especies y

valorar la

biodiversidad de un

ecosistema cercano.

13.1 Diseña experiencias para

el estudio de ecosistemas y la

valoración de la biodiversidad.

TTE

La conservación

de la

biodiversidad.

El factor

antrópico en la

conservación de

la biodiversidad

14 Conocer las

aplicaciones de la

biodiversidad en

campos como la salud,

la medicina, la

alimentación y la

industria.

14.1 Enumera las ventajas que

se derivan del mantenimiento

de la biodiversidad para el ser

humano.

39, 40, 41, 42

AF: 21, 22, 23

CTS

CL

CMCT

CD

AA

CIE

CEC

15 Conocer las

principales causas de

pérdida de

biodiversidad, así

como y las amenazas

más importantes para

la extinción de

especies.

15.1 Enumera las principales

causas de pérdida de

biodiversidad.

15.2 Conoce las principales

amenazas que se ciernen

sobre las especies y que

fomentan su extinción.

334

16 Enumerar las


origen antrópico que

alteran la

biodiversidad.

16.1 Enumera las principales

causas de pérdida de

biodiversidad derivadas de las

actividades humanas.

16.2 Indica las principales

medidas que reducen la

pérdida de biodiversidad.

17 Comprender los

inconvenientes

producidos por el

tráfico de especies

exóticas y por la

liberación al medio de

especies alóctonas o

invasoras.

17.1 Conoce los principales

efectos derivados de la

introducción de especies

alóctonas en los ecosistemas.






Temporalización

El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de nueve sesiones: ocho para la explicación y realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.


Estándares de


Instrumentos de

evaluación*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No

logrado

0

Puntos

1.1 Conoce el concepto

de biodiversidad y

relaciona este

concepto con la

variedad y abundancia

de especies.

1, 2, 3, 4, 5 ,

6

AF: 1, 2, 3

Identifica el concepto de variedad de especies y lo relaciona con el de biodiversidad correctamente.

Identifica el concepto de variedad de especies y lo relaciona con el de biodiversidad de manera incompleta.

Identifica el concepto de variedad de especies y lo relaciona con el de biodiversidad cometiendo muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

1.2 Resuelve

problemas de cálculo

de índices de

diversidad.




Resuelve las actividades de manera totalmente errónea o

335

no las resuelve.

2.1 Relaciona la

biodiversidad con el

proceso de formación

de especies mediante

cambios evolutivos.

13, 14, 15,

16, 17, 18,

AF 4, 5, 6

Identifica los procesos principales y los relaciona correctamente con sus efectos.

Identifica los procesos principales y los relaciona con sus efectos cometiendo pocos errores.

Identifica los procesos principales y los relaciona con sus efectos cometiendo muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

2.2 Identifica el

proceso de selección

natural y la variabilidad

individual como

factores clave en el

aumento de

biodiversidad.




Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

3.1 Enumera las fases

de la especiación.

7, 8, 9, 10,

11, 12

AF: 7, 8




Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

3.2 Identifica los

factores que favorecen

la especiación.

Identifica los factores principales sin cometer errores.

Identifica los factores principales cometiendo pocos errores.

Identifica los factores principales cometiendo muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

4.1 Identifica los

grandes biomas y sitúa

sobre el mapa las

principales zonas

biogeográficas.

32, 33, 34,

35, 36, 37

Identifica y

relaciona su

posición en el

mapa sin cometer

errores.

Identifica y

relaciona su

posición en el

mapa

cometiendo

pocos errores.

Identifica y

relaciona su

posición en el

mapa

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

4.2 Diferencia los

principales biomas y

ecosistemas terrestres

y marinos

Describe e

identifica los

principales

biomas y

ecosistemas sin

cometer errores.

Describe e

identifica los

principales

biomas y

ecosistemas

cometiendo

pocos errores.

Describe e

identifica los

principales

biomas y

ecosistemas

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

5.1 Reconoce la

influencia del clima en

la distribución de

biomas, ecosistemas y

15, 16, 17

Describe e identifica los factores climáticos y biológicos correctamente.

Describe e identifica los factores climáticos y biológicos cometiendo

Describe e identifica los factores climáticos y biológicos cometiendo

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

336

especies. pocos errores. muchos errores. responde.

5.2 Identifica las

principales variables

climáticas que influyen

en la distribución de

los grandes biomas.

Identifica la

climatología con

la distribución de

los biomas

correctamente.

Identifica la

climatología con

la distribución

de los biomas

cometiendo

pocos errores.

Identifica la

climatología con

la distribución

de los biomas

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

6.1 Interpreta mapas

biogeográficos y de

vegetación.

23, 24, 25,

26

Describe e

identifica la

información de

mapas

correctamente.

Describe e

identifica la

información de

mapas

cometiendo

pocos errores.

Describe e

identifica la

información de

mapas

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

6.2 Asocia y relaciona

las principales

formaciones vegetales

con los biomas

correspondientes.




Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

7.1 Relaciona la latitud,

la altitud, la

continentalidad, la

insularidad y las

barreras orogénicas y

marinas con la

distribución de las

especies.

19, 20, 21,

AF: 9




Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

8.1 Identifica las

adaptaciones animales

a los medios aéreos.

27, 28, 29,

30, 31

AF: 10, 11,

12, 13, 14

Asocia las

adaptaciones al

medio

correctamente.

Asocia las

adaptaciones al

medio

cometiendo

pocos errores.

Asocia las

adaptaciones al

medio

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

8.2 Identifica las


a los medios acuáticos.

Asocia las

adaptaciones al

medio

correctamente.

Asocia las

adaptaciones al

medio

cometiendo

pocos errores.

Asocia las

adaptaciones al

medio

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

8.3 Identifica las


a los medios terrestres.

Asocia las

adaptaciones al

medio

correctamente.

Asocia las

adaptaciones al

medio

cometiendo

Asocia las

adaptaciones al

medio

cometiendo

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

337

pocos errores. muchos errores. responde.

9.1 Relaciona las

adaptaciones de los

vegetales con el medio

en el que se

desarrollan.

23, 24, 25,

26

Asocia las

adaptaciones al

medio

correctamente.

Asocia las

adaptaciones al

medio

cometiendo

pocos errores.

Asocia las

adaptaciones al

medio

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

10.1 Sitúa la Península

Ibérica y reconoce su

ubicación entre dos

áreas biogeográficas

diferentes.

38

AF 18, 19, 20




Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

10.2 Reconoce la

importancia de la

Península Ibérica como

mosaico de

ecosistemas.


Identifica los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos de forma

válida pero

cometiendo

algunos errores.

Identifica los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

10.3 Enumera los

principales

ecosistemas de la

Península Ibérica y sus

especies más

representativas.

Describe e identifica las especies correctamente.

Describe e identifica las especies cometiendo pocos errores.

Describe e identifica las especies cometiendo muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

11.1 Enumera los

factores que favorecen

la especiación en las

islas.

43

AF 20




Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

11.2 Reconoce la

importancia de las islas

en el mantenimiento

de la biodiversidad.

Describe e identifica los factores importantes correctamente.

Describe e identifica los factores importantes cometiendo pocos errores.

Describe e identifica los factores importantes muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

338

12.1 Define el

concepto de

endemismo o especie

endémica.

38

AF 18, 19, 20




Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

12.2 Identifica los

principales

endemismos de

plantas y animales en

España.

Describe e identifica las especies correctamente.

Describe e identifica las especies cometiendo pocos errores.

Describe e identifica las especies cometiendo muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

13.1 Diseña

experiencias para el

estudio de ecosistemas

y la valoración de la

biodiversidad.

TTE Resuelve las actividades sin cometer errores.



Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

14.1 Enumera las

ventajas que se

derivan del

mantenimiento de la

biodiversidad para el

ser humano.

39, 40, 41,

42

AF: 21, 22,

23

CTS

Describe e identifica las ventajas correctamente.

Describe e identifica las ventajas cometiendo pocos errores.

Describe e identifica las ventajas cometiendo muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

15.1 Enumera las


pérdida de

biodiversidad.




Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

15.2 Conoce las

principales amenazas

que se ciernen sobre

las especies y que

fomentan su extinción


Identifica los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos de forma

válida pero

cometiendo

algunos errores.

Identifica los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

16.1 Enumera las


pérdida de

biodiversidad

derivadas de las

actividades humanas.


Identifica los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos de forma

válida pero

Identifica los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos

cometiendo

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

339

cometiendo

algunos errores.

muchos errores.

16.2 Indica las

principales medidas

que reducen la pérdida

de biodiversidad.




Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

17.1 Conoce los

principales efectos

derivados de la

introducción de

especies alóctonas en

los ecosistemas.


Identifica los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos de forma

válida pero

cometiendo

algunos errores.

Identifica los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.



340

Unidad 11: PRINCIPALES GRUPOS DE SERES

VIVOS

Esta unidad supone un resumen de las características generales de los principales grupos de seres vivos.

Se empieza partiendo de la necesidad que tienen las personas de llevar a cabo una clasificación biológica y se diferencian los conceptos de sistemática, taxonomía y nomenclatura.

En el epígrafe dedicado a la sistemática se discuten las características de las principales escuelas sistemáticas y sus representaciones gráficas. La taxonomía explica las normas de jerarquía de los principales taxones. Por último la nomenclatura recoge las normas para la denominación de las especies.

En el epígrafe 2, sobre la clasificación de los seres vivos, se incluye la explicación por la que actualmente se consideran tres dominios, Archea, Bacteria y Eukarya señalando las diferencias entre ellos, así como la inclusión en este último de los cuatros reinos de organismos eucariotas: Protoctistas, Hongos, Plantas y Animales.

El siguiente epígrafe está dedicado a los Protoctistas, donde discuten las relaciones filogenéticas de los componentes de este reino y se explican las características de Protozoos, Algas, Oomicetos y Mixomicetos.

El epígrafe 4 trata sobre los Hongos y se describen las características propias del grupo, incluyendo una clasificación simplificada en Ascomicetos, Zigomicetos y Basidiomicetos.

El reino Plantas se estudia en el epígrafe 5, diferenciando los tres grandes grupos de seres vivos que forman este reino: Briofitas, Pteridofitas y Espermatofitas. En este último grupo se diferencian las clases Gimnospermas y Angiospermas.

Por último, el epígrafe 6 está dedicado a los Animales y se explican las diferencias entre los principales filos: Poríferos, Cnidarios, Platemintos, Nemátodos, Anélidos, Moluscos, Artrópodos, Equinodermos y Cordados. Las diferencias entre ellos se establecen en función de su organización interna, tipos de simetría y plan corporal. En los cinco últimos filos se incluyen también sus principales clases señalando las diferencias entre ellas y en todos se explican, además, algunas características relativas a su reproducción, alimentación o modo de vida.

Objetivos

Conocer los sistemas de clasificación y nomenclatura de los seres vivos.

Ser capaz de clasificar a los seres vicos por grupos taxonómicos.

Distinguir las características de los cuatro reinos en que se clasifican los eucariotas.

341




(actividades LA)

Competencias clave

La clasificación

biológica

Sistemática

Taxonomía

Nomenclatura

1. Interpretar los sistemas de clasificación y nomenclatura de los seres vivos.

1.1. Conoce y utiliza claves dicotómicas u otros medios para la identificación y clasificación de diferentes especies de animales y plantas.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 AF: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

CCL

CMCCT

CD

CAA CCEC

La clasificación de los

seres vivos

Principales taxones

Dominio Archaea

Dominio Bacteria

Dominio Eukarya

2. Conocer los grandes grupos taxonómicos de seres vivos.

2.1. Identifica los grandes grupos taxonómicos de los seres vivos.

11, 12, 13, 14 AF: 8, 9, 10

CCL

CMCCT

CD

CAA

Reino Protoctistas

Reino Hongos

Reino Plantas

Reino Animales

3. Conocer las características de los cuatro reinos en los que se clasifican los eucariotas

3.1. Enumera las características propias del reino Protoctista.

15, 16, 17 AF: 11

CCL

CMCCT

CD

CAA

3.2. Reconoce las características propias del reino Hongos

18, 19, 20, 21 AF: 12, 13, 14, 15

CCL

CMCCT

CD

CAA

3.3. Enumera las características del reino Plantas.

22, 23, 24, 25, 26, 27 AF: 16, 17, 18, 19, 20, 21

CCL

CMCCT

CD

CAA CSIEE

3.4 Diferencia las características del reino Animales.

28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48 AF: 22, 23, 24,

CCL

CMCCT

CD

CAA

342

25, 26, 27, 28, 29, 30, 31






Temporalización

El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de ocho sesiones: siete para la explicación y realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.


Estándares de


Instrumentos de

evaluación*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No

logrado

0

Puntos

1.1. Conoce y utiliza claves dicotómicas u otros medios para la identificación y clasificación de diferentes especies de animales y plantas.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 AF: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Realiza las actividades sin errores.

Realiza las actividades cometiendo algunos errores.

Realiza las actividades cometiendo muchos errores.

Responde

de manera

totalment

e errónea

o no

responde.

2.1. Identifica los grandes grupos taxonómicos de los seres vivos.

11, 12, 13, 14 AF: 8, 9, 10,

Conoce los grupos y los identifica sin errores.

Conoce los grupos y los identifica cometiendo pocos errores.

Conoce los grupos y los identifica cometiendo muchos errores.

Responde

de manera

totalment

e errónea

o no

responde.

3.1. Enumera las características propias del reino Protoctista.

15, 16, 17 AF: 11

Identifica las características generales y reconoce los grupos principales sin errores.

Identifica las características generales y reconoce los grupos principales cometiendo pocos errores.

Identifica las características generales y reconoce los grupos principales cometiendo muchoss errores.

Responde

de manera

totalment

e errónea

o no

responde.

3.2. Reconoce las características propias del reino Hongos

18, 19, 20, 21 AF: 12, 13, 14, 15




Responde

de manera

totalment

e errónea

o no

responde.

3.3. Enumera las características del reino Plantas.

22, 23, 24, 25, 26, 27 AF: 16, 17, 18,

Identifica las características generales y



Responde

de manera

343

19, 20, 21 reconoce los grupos principales sin errores.

reconoce los grupos principales cometiendo pocos errores.

reconoce los grupos principales cometiendo muchoss errores.

totalment

e errónea

o no

responde.

3.4 Diferencia las características del reino Animales.

28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48 AF: 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31




Responde

de manera

totalment

e errónea

o no

responde.



344

Unidad 12: FUNCIÓN DE NUTRICIÓN EN LAS

PLANTAS

Esta unidad aborda el estudio de los mecanismos que utilizan las plantas para su nutrición. Estos seres vivos constituyen los eslabones básicos en las cadenas tróficas, al ser los organismos productores capaces de transformar la energía luminosa procedente del sol en energía química utilizable por todos los demás. Su papel como primeros eslabones tróficos, así como su capacidad de captación del CO2 atmosférico y de liberación de O2 en el proceso fotosintético son básicos para el desarrollo de la vida en nuestro planeta.

Es muy importante desarrollar en el alumnado la conciencia sobre la importancia de las plantas en los ecosistemas y de cómo el estudio de su fisiología es imprescindible para mejorar el rendimiento de los cultivos.

La unidad se articula con la misma secuencia en la que las plantas realizan su proceso nutritivo. Primero se estudia la captación del agua y las sales minerales, a continuación su trasporte hasta los órganos fotosintéticos, después la fotosíntesis como proceso central de la nutrición, se continúa con el transporte de la savia elaborada y con la excreción, que en vegetales adquiere características propias y se finaliza con la nutrición heterótrofa en plantas, que, aunque no es muy frecuente, es una particularidad interesante de algunas familias.

En las actividades propuestas tanto a lo largo del texto como en el apartado de Actividades y tareas, se hace reflexionar sobre los conocimientos teóricos. También se analizan experiencias, que en ocasiones se proponen para realizar en casa o en el laboratorio, como la propuesta para estudiar el ascenso de la savia en tallo de apio, y gráficas.

Los Investiga se han pensado para profundizar en algunos aspectos que pueden contribuir a afianzar los conceptos básicos como el dedicado a los primeros unicelulares fotosintéticos del planeta.

El apartado de Ciencia, Tecnología y Sociedad se analiza la influencia de los rayos ultravioleta como importante factor evolutivo en vegetales, según un estudio de la universidad de La Rioja.

En Técnicas de trabajo y experimentación se explica cómo realizar una cromatografía sobre papel para separar los pigmentos fotosintéticos, lo que colabora en el entendimiento de estas moléculas agrupadas para aumentar la eficacia al trabajar a diferentes longitudes de onda.

En esta unidad se trabajan todas las competencias propuestas en el desarrollo del currículo, que impregnan los contenidos, completando la competencia digital en los Investiga y en la práctica de laboratorio.

Objetivos

345

Comprender cómo se produce la función de nutrición en las plantas.

Reconocer la importancia de la fotosíntesis y describir el proceso fotosintético.

Explicar el mecanismo de transporte de la savia elaborada.

Conocer los casos de nutrición heterótrofa en los vegetales.


Contenidos Criterios de

evaluación

Estándares de

aprendizaje

Relación de

actividades

Competencias

clave

Las funciones de

nutrición:

La obtención y el transporte de los nutrientes.

La fotosíntesis.

El transporte de la savia elaborada.

La excreción en los vegetales.

1. Describir cómo se

realiza la absorción de

agua y sales minerales.

1.1. Describe la absorción

del agua y las sales

minerales.

1, 2, 3, 4, 5, 6

AF: 1,2, 3,

CCL, CMCCT,

CD, CAA, CSIEE

2. Conocer la

composición de la

savia bruta y sus

mecanismos de

transporte.

2.1. Conoce y explica la

composición de la savia

bruta y sus mecanismos

de transporte.

7, 8,

AF: 4, 5, 6, 7

CCL, CMCCT,

CD, CAA

3. Explicar los

procesos de

transpiración,

intercambio de gases y

gutación.

3.1. Describe los procesos

de transpiración,


gutación.

9,10, 11

AF: 10

CCL, CMCCT,

CAA

4. Conocer la

composición de la

savia elaborada y sus

mecanismos de

transporte.

4.1. Explicita la

composición de la savia

elaborada y sus

mecanismos de

transporte.

16, 17,

AF: 14,15, 16,

17 ,18

CCL, CMCCT,

CD, CAA

5. Comprender las

fases de la

fotosíntesis, los

factores que la afectan

y su importancia

biológica.

5.1. Detalla los principales

hechos que ocurren

durante cada una de las

fases de la fotosíntesis

asociando, a nivel de

orgánulo, donde se

producen.

12,13, 14, 15,

AF: 8, 9, 11, 12,

13

CCL, CMCCT,

CD, CAA, CSIEE

5.2. Argumenta y precisa

la importancia de la

fotosíntesis como

proceso de biosíntesis,

imprescindible para el

mantenimiento de la vida

346

en la Tierra.

6. Explicar la función

de excreción en

vegetales y las

sustancias producidas

por los tejidos

secretores.

6.1. Reconoce algún

ejemplo de excreción en

vegetales.

18, 19

AF: 19, 20, 21

CCL, CMCCT,

CAA, CSC

6.2. Relaciona los tejidos

secretores y las

sustancias que producen

Investiga

La nutrición

heterótrofa en

vegetales.

7. Conocer la

existencia de la

nutrición heterótrofa

en los vegetales.

7.1. Reconoce ejemplos

de nutrición heterótrofa

en plantas.

22, 23, 24, 25,

26

CMCCT






Temporalización

El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de cinco sesiones: cuatro para la

explicación y realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.


Estándares de


Instrumentos de

evaluación*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No

logrado

0

Puntos

1.1. Describe la

absorción del agua y

las sales minerales.

1, 2, 3, 4, 5, 6

AF: 1,2, 3

Identifica los

elementos

principales y

describe el

proceso

correctamente.

Identifica los

elementos

principales y

describe el

proceso de

forma válida,

aunque con

errores.

Identifica los

elementos

principales y

describe el

proceso

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde

2.1. Conoce y explica la

composición de la

savia bruta y sus

7, 8,

AF: 4, 5, 6, 7

Identifica los

elementos

principales y

Identifica los

elementos

principales y

Identifica los

elementos

principales y

Responde

de manera

totalmente

347

mecanismos de

transporte.

describe el

proceso

correctamente.

describe el

proceso de

forma válida,

aunque con

errores.

describe el

proceso

cometiendo

muchos errores.

errónea o

no

responde

3.1. Describe los

procesos de

transpiración,


gutación.

9,10, 11

AF: 10

Identifica los

elementos

principales y las

relaciones que se

establecen entre

ellos

correctamente.

Identifica los

elementos

principales y las

relaciones que

se establecen

entre ellos

cometiendo

pocos errores.

Identifica los

elementos

principales y las

relaciones que

se establecen

entre ellos

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde

4.1. Explicita la

composición de la

savia elaborada y sus

mecanismos de

transporte.

16, 17,

AF: 14,15, 16,

17 ,18

Identifica los

elementos

principales y

describe el

proceso

correctamente.

Identifica los

elementos

principales y

describe el

proceso de

forma válida,

aunque con

errores.

Identifica los

elementos

principales y

describe el

proceso

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde

5.1. Detalla los

principales hechos que

ocurren durante cada

una de las fases de la

fotosíntesis asociando,

a nivel de orgánulo,

donde se producen.

12,13, 14, 15,

AF: 8, 9, 11,

12, 13

Identifica los

elementos

principales y los

relaciona con la

fase

correspondiente

sin errores.

Identifica los

elementos

principales y los

relaciona con la

fase

correspondient

e cometiendo

pocos errores.

Identifica los

elementos

principales y los

relaciona con la

fase

correspondient

e cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde

5.2. Argumenta y

precisa la importancia

de la fotosíntesis como

proceso de biosíntesis,

imprescindible para el

mantenimiento de la

vida en la Tierra.

Valora la

importancia

correctamente.

Valora la

importancia

cometiendo

pocos errores.

Valora la

importancia

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde

6.1. Reconoce algún

ejemplo de excreción

en vegetales.

18, 19

AF: 19, 20, 21,

Aporta muchos

ejemplos válidos.

Aporta

suficientes

ejemplos

válidos.

Aporta pocos

ejemplos

válidos.

No aporta

ejemplos

válidos.

6.2. Relaciona los

tejidos secretores y las

sustancias que

producen

Investiga Identifica los

elementos

principales y las

relaciones que se

establecen entre

ellos

Identifica los

elementos

principales y las

relaciones que

se establecen

entre ellos

cometiendo

Identifica los

elementos

principales y las

relaciones que

se establecen

entre ellos

cometiendo

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde

348

correctamente. pocos errores. muchos errores.

7.1. Reconoce

ejemplos de nutrición

heterótrofa en plantas.

22, 23, 24, 25,

26

Identifica los

ejemplos más

habituales

correctamente.

Identifica los

ejemplos más

habituales con

algunos errores.

Identifica los

ejemplos más

habituales

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde



349

Unidad 13: FUNCIONES DE RELACIÓN Y

REPRODUCCIÓN EN LAS PLANTAS

Esta unidad se divide en dos partes, la primera desarrolla la función de relación y la segunda la función de reproducción en vegetales.

Al abordar la función de relación se describe cómo las plantas se enfrentan a los cambios ambientales, de forma diferente tan diferente a como lo hacen los animales, pero al mismo tiempo muy eficaz, ya que aunque suelen ser respuestas lentas, han posibilitado que estos seres vivos colonicen casi todos los ecosistemas terrestres gracias a su gran capacidad de adaptación.

El estudio de las fitohormonas explica cómo se produce la coordinación entre los estímulos ambientales y las respuestas que realizan las plantas.

Las reacciones de las plantas se describen a partir del análisis del desarrollo vegetal y de los movimientos vegetales, finalizando con un recorrido por las diferentes adaptaciones que presentan las plantas en función de los principales factores abióticos.

En cuanto a la reproducción se comienza diferenciando entre la reproducción sexual y la asexual, para después describir los principales procesos de reproducción asexual y las características fundamentales de la reproducción sexual.

En el desarrollo de los ciclos biológicos de las plantas se comienza con el de las Briofitas por ser el grupo más sencillo, se continúa con el ciclo de los helechos describiéndose con mayor profundidad el ciclo biológico de las espermatofitas. En este se diferencia entre el de las plantas gimnospermas y el de las angiospermas.

Tras estudiar el ciclo biológico de las plantas angiospermas, se da paso al análisis de la polinización como proceso fundamental en la reproducción de estas plantas, así como de la descripción de la semilla y del fruto, órgano típico de este grupo vegetal. Al terminar los análisis se aborda la dispersión de los frutos y semillas mecanismos fundamentales en la reproducción.

Objetivos

Comprender el concepto de función de relación en las plantas.

Conocer las hormonas vegetales y describir el ciclo hormonal de las plantas.

Comprender las respuestas delas plantas ante los cambios ambientales.

Distinguir los mecanismos de reproducción en las plantas.

Diferenciar y comprender los ciclos biológicos de las plantas.

350





(actividades LA)

Competencias clave

La función de relación

en las plantas.

1. Conocer los

diferentes tipos de

fitohormonas y sus

funciones.

1.1. Relaciona las

fitohormonas y las

funciones que

desempeñan.

1, 2

AF: 1, 2

CCL

CMCCT

CD

CAA CSIEE

Las hormonas

vegetales:

Ciclo hormonal de la planta.

2. Definir el proceso

de regulación en las

plantas mediante

hormonas vegetales.

2.1. Valora el proceso

de regulación de las

hormonas vegetales.

3, 4, 5, 6

AF: 3, 4, 5, 6

CCL

CMCCT

CD

CAA

Las respuestas de las

plantas:

El desarrollo vegetal.

Los movimientos de los vegetales.

3. Comprender los

efectos de la

temperatura y de la

luz en el desarrollo de

las plantas.

3.1. Argumenta los

efectos de la

temperatura y la luz en

el desarrollo de las

plantas.

7, 8, 9, 10

AF: 8

CCL

CMCCT

CD

CAA

4. Describir los

tropismos y las nastias

ilustrándolos con

ejemplos.

4.1. Describe y conoce

ejemplos de tropismos y

nastias.

11, 12

AF: 9, 10

CCL

CMCCT

CD

CAA CCEC

Los mecanismos de

reproducción sexual y

asexual en las plantas:

La reproducción asexual en los vegetales.

La reproducción sexual en los vegetales.

5. Entender los

mecanismos de

reproducción asexual

y la reproducción

sexual en las plantas.

5.1. Distingue los

mecanismos de

reproducción asexual y

la reproducción sexual

en las plantas.

13, 14, 15, 16

AF: 11, 12, 13

CCL

CMCCT

CD

CAA CCEC

Los ciclos biológicos de

las plantas:

El ciclo biológicos de

6. Diferenciar los ciclos

biológicos de briofitas,

pteridofitas y

espermafitas y sus

6.1. Diferencia los ciclos

biológicos de briofitas,

pteridofitas y

espermafitas y sus fases

17, 20, 21, 23

CCL

CMCCT

351






Temporalización

El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de ocho sesiones: siete para la explicación y realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.



Instrumentos de

evaluación*

Excelente 3

Satisfactorio 2

En proceso 1

No logrado

0 Puntos

los musgos.

El ciclo biológico de los helechos.

El ciclo biológico de las espermatofitas.

fases y estructuras

características.

y estructuras

características.

CD

CAA CSIEE

6.2. Interpreta

esquemas, dibujos,

gráficas y ciclos

biológicos de los

diferentes grupos de

plantas.

18, 19, 22

AF: 14, 15, 16

7. Entender los

procesos de

polinización y de doble

fecundación en las

espermafitas. La

formación de la

semilla y el fruto.

7.1. Explica los procesos

de polinización y de

fecundación en las

espermafitas y

diferencia el origen y las

partes de la semilla y

del fruto.

24, 25, 26,27

AF: 17, 18, 20,

24, 25

CCL

CMCCT

CD

CAA CSC

8. Conocer los

mecanismos de

diseminación de las

semillas y la

propagación de los

frutos.

8.1. Distingue los

mecanismos de

diseminación de las

semillas y los tipos de

germinación.

28, 29

AF: 19, 21, 22,

23

CCL

CMCCT

CD

CAA CCEC 8.2. Identifica los

mecanismos de

propagación de los

frutos.

29

AF: 21, 23

352

1.1. Relaciona las fitohormonas y las funciones que desempeñan.

1, 2,

AF: 1, 2

Identifica correctamente las hormonas principales y sus funciones.

Identifica las hormonas principales y sus funciones con pocos errores.

Identifica las hormonas principales y sus funciones con muchos errores


2.1. Valora el proceso de regulación de las hormonas vegetales.

3, 4, 5, 6

AF: 3, 4, 5, 6

Reconoce los elementos y resuelve correctamente todas las actividades.

Reconoce con pocos errores los elementos y resuelve correctamente la mayoría de las actividades, con fallos en algunas de ellas.

Reconoce con muchos errores los elementos y resuelve las actividades cometiendo muchos errores.


3.1. Argumenta los efectos de la temperatura y la luz en el desarrollo de las plantas.

7, 8, 9, 10

AF: 8

Reconoce los elementos principales y estructura adecuadamente la explicación.

Reconoce los elementos principales y estructura la explicación con algunos errores.

Reconoce los elementos principales y estructura la explicación con muchos errores.


4.1. Describe y conoce ejemplos de tropismos y nastias.

11, 12

AF: 9, 10

Identifica los procesos y propone bastantes ejemplos.

Identifica los procesos y propone suficientes ejemplos.

Identifica los procesos con errores y propone pocos ejemplos.


5.1. Distingue los mecanismos de reproducción asexual y la reproducción sexual en las plantas.

13, 14, 15, 16

AF: 11, 12, 13

Distingue los mecanismos y sus características sin errores.

Distingue los mecanismos y sus características cometiendo pocos errores.

Distingue los mecanismos y sus características cometiendo muchos errores.


6.1. Diferencia los ciclos biológicos de briofitas, pteridofitas y espermafitas y sus fases y estructuras características.

17, 20, 21, 23

Identifica los elementos y sus funciones y resuelve correctamente todas las actividades.

Identifica con pocos errores los elementos y sus funciones y resuelve correctamente la mayoría de las actividades, con fallos en algunas de ellas.

Identifica con muchos errores los elementos y sus funciones y resuelve las actividades cometiendo muchos errores.


6.2. Interpreta esquemas, dibujos, gráficas y ciclos biológicos de los diferentes grupos de plantas.

18, 19, 22

AF: 14, 15, 16

Identifica los elementos y sus funciones y resuelve correctamente todas las actividades.

Identifica con pocos errores los elementos y sus funciones y resuelve correctamente la mayoría de las actividades, con fallos en algunas de ellas.

Identifica con muchos errores los elementos y sus funciones y resuelve las actividades cometiendo muchos errores.


7.1. Explica los procesos de polinización y de fecundación en las espermafitas y

24, 25, 26,27

AF: 17, 18, 20,

24, 25

Distingue los procesos y enumera sus características sin errores.

Distingue los procesos y enumera sus características con pocos

Distingue los procesos y enumera sus características cometiendo

Responde de manera totalmente errónea o no

353

diferencia el origen y las partes de la semilla y del fruto.

errores. muchos errores. responde

8.1. Distingue los mecanismos de diseminación de las semillas y los tipos de germinación.

28, 29

AF: 19, 21, 22,

23

Identifica los mecanismos sin errores.

Identifica los mecanismos cometiendo pocos errores.

Identifica los mecanismos cometiendo muchos errores.

Responde de manera totalmente errónea o no responde

8.2. Identifica los mecanismos de propagación de los frutos.

29

AF: 21, 23

Identifica los mecanismos sin errores.

Identifica los mecanismos cometiendo pocos errores.

Identifica los mecanismos cometiendo muchos errores.

Responde de manera totalmente errónea o no responde



354

Unidad 14: FUNCIÓN DE NUTRICIÓN EN LOS

ANIMALES

En esta unidad se estudia la fisiología de los cuatro aparatos que intervienen en la función de nutrición animal: digestivo, respiratorio, circulatorio y excretor. La función que corresponde a cada uno de estos aparatos se explica primero de forma general, para luego ver en detalle las características propias de cada uno en los distintos grupos animales. Para simplificar la organización de los contenidos, se ha agrupado a los animales en invertebrados y vertebrados.

El primer epígrafe explica los principales modelos de digestión animal, intracelular, extracelular y mixta, así como las fases de que consta cada proceso.

El segundo epígrafe incluye los tipos de aparato digestivo que presentan los principales grupos de animales invertebrados con referencia a las adaptaciones específicas según su tipo de dieta. A continuación se explica de forma más detallada la anatomía del aparato digestivo en los vertebrados y los procesos digestivos que tienen lugar en cada región del mismo. También se incluye una relación de las enzimas que participan en el proceso y se explican algunas modificaciones concretas de los aparatos digestivos de algunos vertebrados.

Se explica a continuación la necesidad de un sistema de transporte en los animales, función que desempeña el aparato circulatorio. Aquí se exponen también los principales componentes que constituyen, de forma general, este aparato. Se presentan los principales modelos de aparato circulatorio que es posible encontrar en los animales invertebrados, abierto y cerrado, con descripciones de ambos modelos en diferentes grupos. Se describen a continuación los modelos de circulación cerrada en los vertebrados, simple, doble, completa e incompleta, así como la estructura del corazón. Dentro de este epígrafe se incluye la estructura y función del sistema linfático.

El tercer epígrafe trata sobre la necesidad del sistema respiratorio y las características que deben cumplir las estructuras dispuestas a tal fin. Después se describen los modelos de respiración en los principales grupos de invertebrados: cutánea, branquial, traqueal y pulmonar. También se explican los modelos respiratorios en vertebrados acuáticos, explicando las diferencias entre los modelos de respiración branquial en peces condrictios y osteíctios, y en vertebrados terrestres, incluyendo una descripción de la evolución de los pulmones en anfibios, reptiles, aves y mamíferos.

El último epígrafe principal de la unidad comienza explicando la necesidad de un sistema de excreción de los productos de desecho así como los principales productos de excreción. Los sistemas de excreción en los invertebrados se incluyen a continuación con una breve descripción de los modelos más importantes: protonefridios, metanefridios, tubos de Malpighi y glándulas verdes. Por último, se explica la excreción en los vertebrados e incluye una descripción del aparato urinario y de la nefrona como unidad filtrante así como una explicación del proceso de formación de la orina. El epígrafe termina con una relación de otros mecanismos de excreción.

Las actividades Investiga se han pensado para profundizar en algunos aspectos que pueden contribuir a afianzar y ampliar los conceptos básicos y desarrollar competencias clave como la de aprender a aprender, la competencia de sentido de iniciativa y espíritu emprendedor y, por supuesto, la competencia digital.

355

El apartado de Ciencia, Tecnología y Sociedad está dedicado a un artículo curioso en el que se menciona la aplicación del metano generado por las vacas para producir energía. Esta actividad permite trabajar las competencias de comunicación lingüística dado que se trata fundamentalmente de una actividad donde prima la comprensión lectora, y las competencias sociales y cívicas, pues el alumnado debe tomar conciencia de la necesidad de buscar fuentes de energía alternativas a los combustibles fósiles.

Las Técnicas de trabajo y experimentación se basan en una medida sencilla del CO2 espirado, lo que contribuye a una mejor comprensión de la fisiología del aparato respiratorio y ayuda a trabajar las competencias matemática y básicas en ciencia y tecnología.

Objetivos

Comprender el proceso de digestión en los animales y sus fases.

Distinguir los aparatos digestivos de los invertebrados y vertebrados, diferenciando sus correspondientes modelos y características.

Identificar los componentes básicos del aparato circulatorio y diferenciar sus modelos.

Conocer el sistema circulatorio linfático y sus componentes.

Diferenciar los modelos de respiración animal.

Conocer los productos de desecho en los animales.

Comprender los sistemas y mecanismos de excreción en invertebrados y vertebrados.




(actividades LA)

Competencias clave

La digestión en los

animales:

El aparato digestivo en los invertebrados.

El aparato digestivo en los vertebrados.

1. Comprender los conceptos de nutrición heterótrofa y de alimentación.

1.1. Conoce las características de la nutrición heterótrofa, distinguiendo los tipos principales.

1, 2, 3

AF 1, 2, 3, 4

CCL

CMCCT

CAA

2. Distinguir los modelos de aparatos digestivos de los invertebrados.

2.1. Reconoce y diferencia los aparatos digestivos de los invertebrados.

4, 5, 6,

AF 5, 6, 13

CCL

CMCCT

CD

CAA

3. Distinguir los modelos de aparatos digestivos de los vertebrados

3.1. Reconoce y diferencia los aparatos digestivos de los vertebrados.

10, 11, 12

AF 7, 9, 12, 14

CCL

CMCCT

CD

CAA

4. Diferenciar la

estructura y función de

4.1. Relaciona cada órgano del aparato

7, 8, 9, 13, 14, CCL

356

los órganos del aparato

digestivo y sus glándulas.

digestivo con la función que realiza.

16,

AF: 8, 10, 15, 16

CMCCT

CD

CAA CSIEE

4.2. Describe la absorción en el intestino.

15, 17

AF: 11

La circulación y el

transporte en los

animales:

Componentes del aparato circulatorio.

Modelos de aparato circulatorio.

La linfa.

5. Conocer la importancia de pigmentos respiratorios en el transporte de oxígeno.

5.1. Reconoce la existencia de pigmentos respiratorios en los animales.

18

AF 19

CCL

CMCCT

CAA

6. Comprender los

conceptos de circulación

abierta y cerrada,

circulación simple y doble

incompleta o completa.

6.1. Relaciona circulación abierta y cerrada con los animales que la presentan, sus ventajas e inconvenientes.

19, 20, 21, 22,

23, 24, 25, 26

AF 17, 18,

20,21, 22, 28

CCL

CMCCT

CAA CSIEE

6.2. Asocia representaciones sencillas del aparato circulatorio con el tipo de circulación (simple, doble, incompleta o completa.

AF: 23, 26

7. Conocer la

composición y función de

la linfa.

7.1. Indica la composición

de la linfa reconociendo

sus principales funciones.

27, 28

AF 24, 25, 27

CCL

CMCCT

CAA

La respiración en

los animales:

Modelos de respiración animal.

8. Distinguir respiración celular de respiración (ventilación, intercambio gaseoso).

8.1. Diferencia

respiración celular y

respiración, explicando el

significado biológico de la

respiración celular.

29, 30

AF 29

CCL

CMCCT

CAA

9. Conocer los distintos

tipos de aparatos

respiratorios en

invertebrados y

vertebrados.

9.1. Asocia los diferentes aparatos respiratorios con los grupos a los que pertenecen, reconociéndolos en representaciones esquemáticas.

31, 32, 33

AF 30, 31, 32,

33, 34, 35, 36

CCL

CMCCT

CD

CAA

357

La excreción en los

animales:

Productos de desecho en los animales.

Sistemas de excreción en los invertebrados.

La excreción en los vertebrados.

Otros mecanismos de excreción.

10. Definir el concepto de excreción y relacionarlo con los objetivos que persigue.

10.1. Define y explica el proceso de la excreción.

34

AF 37

CCL

CMCCT

CAA

11. Enumerar los principales productos de excreción y señalar las diferencias apreciables en los distintos grupos de animales en relación con estos productos.

11.1. Enumera los principales productos de excreción, clasificando los grupos de animales según los productos de excreción.

35, 36

AF 38,39, 44, 45

CCL

CMCCT

CAA

12. Describir los

principales tipos órganos

y aparatos excretores en

los distintos grupos de

animales.

12.1. Describe los principales aparatos excretores de los animales, reconociendo las principales estructuras de ellos a partir de representaciones esquemáticas.

AF 40, 41 CCL

CMCCT

CAA

13. Estudiar el proceso de formación de la orina.

13.2. Explica el proceso de formación de la orina.

37, 38

AF 42,

CCL

CMCCT

CAA

14. Conocer mecanismos específicos o singulares de excreción en vertebrados.

14.1. Identifica los

mecanismos específicos o

singulares de excreción

de los vertebrados.

AF 43, 46, 47 CL

CMCCT

CAA






Temporalización

El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de doce sesiones: once para la explicación y



Estándares de


Instrumentos de

evaluación*

Excelente 3

Satisfactorio 2

En proceso 1

No logrado

0

Puntos

1.1. Conoce las características de la nutrición heterótrofa, distinguiendo los tipos principales.

1, 2, 3

AF 1, 2, 3, 4

Conoce los

conceptos básicos

y distingue sus

tipos principales

Conoce los

conceptos

básicos y

distingue sus

Conoce los

conceptos

básicos y

distingue sus

Responde

de manera

totalmente

errónea o

358

correctamente. tipos

principales,

cometiendo

pocos errores.

tipos

principales,

cometiendo

muchos errores.

no

responde.

2.1. Reconoce y diferencia los aparatos digestivos de los invertebrados.

4, 5, 6,

AF 5, 6, 13

Identifica los

diferentes

aparatos sin

errores.

Identifica los

diferentes

aparatos

cometiendo

pocos errores.

Identifica los

diferentes

aparatos

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

3.1. Reconoce y diferencia los aparatos digestivos de los vertebrados.

10, 11, 12

AF 7, 9, 12, 14

Identifica los

diferentes

aparatos sin

errores.

Identifica los

diferentes

aparatos

cometiendo

pocos errores.

Identifica los

diferentes

aparatos

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

4.1. Relaciona cada órgano del aparato digestivo con la función que realiza.

7, 8, 9, 13, 14,

16,

AF: 8, 10, 15,

16

Identifica

correctamente los

órganos y sus

funciones.

Identifica de

forma válida,

aunque con

algunos errores,

los órganos y

sus funciones.

Identifica los

órganos y sus

funciones

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

4.2. Describe la absorción en el intestino.

15, 17

AF: 11

Identifica

correctamente los

elementos

principales y las

relaciones entre

ellos.

Identifica de

forma válida

aunque

cometiendo

algunos errores,

los elementos

principales y las

relaciones entre

ellos.

Identifica los

elementos

principales y las

relaciones entre

ellos

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

5.1. Reconoce la existencia de pigmentos respiratorios en los animales.

18

AF 19

Aporta todos los

ejemplos

explicados.

Aporta

suficientes

ejemplos.

Aporta pocos

ejemplos.

No aporta

ejemplos.

6.1. Relaciona circulación abierta y cerrada con los animales que la presentan, sus ventajas e inconvenientes.

19, 20, 21, 22,

23, 24, 25, 26

AF 17, 18,

20,21, 22, 28

Relaciona los

conceptos con sus

ventajas e

inconvenientes

correctamente.

Relaciona los

conceptos con

sus ventajas e

inconvenientes

cometiendo

pocos errores.

Relaciona los

conceptos con

sus ventajas e

inconvenientes

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

6.2. Asocia representaciones sencillas del aparato circulatorio con el tipo de circulación (simple, doble, incompleta o

AF: 23, 26 Resuelve las

actividades

correctamente.

Resuelve las

actividades

cometiendo

pocos errores.

Resuelve las

actividades

cometiendo

muchos errores.

Resuelve

las

actividades

de manera

totalmente

359

completa. incorrecta

o no las

resuelve.

7.1. Indica la

composición de la linfa

reconociendo sus

principales funciones.

27, 28

AF 24, 25, 27

Identifica

correctamente los

elementos

principales y sus

funciones.

Identifica de

forma válida,

aunque con

algunos errores,

los elementos

principales y sus

funciones.

Identifica los

elementos

principales y sus

funciones

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

8.1. Diferencia

respiración celular y

respiración, explicando

el significado biológico

de la respiración

celular.

29, 30

AF 29

Diferencia los

conceptos y

establece sus

funciones

correctamente.

Diferencia los

conceptos y

establece sus

funciones

cometiendo

pocos errores.

Diferencia los

conceptos y

establece sus

funciones

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

9.1. Asocia los diferentes aparatos respiratorios con los grupos a los que pertenecen, reconociéndolos en representaciones esquemáticas.

31, 32, 33

AF 30, 31, 32,

33, 34, 35, 36

Resuelve las

actividades

correctamente.

Resuelve las

actividades

cometiendo

pocos errores.

Resuelve las

actividades

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

10.1. Define y explica el proceso de la excreción.

34

AF 37

Identifica

correctamente los

elementos

principales y sus

funciones.

Identifica de

forma válida,

aunque con

algunos errores,

los elementos

principales y sus

funciones.

Identifica los

elementos

principales y sus

funciones

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

11.1. Enumera los principales productos de excreción, clasificando los grupos de animales según los productos de excreción.

35, 36

AF 38,39, 44,

45

Enumera y

clasifica

correctamente los

elementos.

Enumera y

clasifica de

forma válida,

aunque con

errores, los

elementos.

Enumera y

clasifica los

elementos

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

12.1. Describe los principales aparatos excretores de los animales, reconociendo las principales estructuras de ellos a partir de representaciones esquemáticas.

AF 40, 41 Resuelve las

actividades

correctamente.

Resuelve las

actividades

cometiendo

pocos errores.

Resuelve las

actividades

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.



360

Unidad 15: FUNCIÓN DE RELACIÓN EN LOS

ANIMALES

Esta unidad trata sobre la función de relación en los animales. Se ha estructurado comenzando por el estudio de los estímulos y los órganos receptores para explicar a continuación como se procesa la información por parte del sistema nervioso y terminar con la descripción de los órganos responsables de ejecutar las respuestas.

En el primer epígrafe se expone la estructura general de la función de relación, explicando las principales diferencias entre los sistemas nervioso y endocrino así como el concepto de homeostasis.

El esquema general de la función de relación: estímulo – receptor – centro integrador – órgano efector marca el orden en que se exponen los epígrafes a lo largo de la unidad. De esta forma, el epígrafe 2 explica el mecanismo de acción de los receptores sensoriales, que se clasifican tanto por su localización como por el tipo de estímulo que perciben, incluyendo algunos ejemplos.

El epígrafe 3 explica los componentes del sistema nervioso, la transmisión del impulso nervioso, la sinapsis y la formación de circuitos neuronales.

En el epígrafe 4 se describen los principales modelos del sistema nervioso en invertebrados señalando las principales tendencias evolutivas. Y en el epígrafe 5 se describen los componentes fundamentales del sistema nervioso en los vertebrados. Aquí se explican las funciones básicas del sistema nervioso central y del sistema nervioso periférico, diferenciando el papel de los nervios somáticos y del sistema nervioso autónomo simpático y parasimpático.

En el epígrafe 6 se describen los órganos encargados de llevar a cabo las respuestas o efectores. Incluye un breve repaso de los componentes del aparato locomotor, sistemas esquelético y óseo así como las glándulas, diferenciando entre glándulas exocrinas y endocrinas.

Finalmente el epígrafe 7 está dedicado a un estudio más detallado de la coordinación hormonal, incluyendo algunas de las principales hormonas de los invertebrados y el sistema endocrino de loso vertebrados.

Mediante las distintas actividades Investiga que se proponen a lo largo del texto, se pretende que el alumnado indague sobre cuestiones de ampliación de los contenidos con el fin de consolidar dichos contenidos y para trabajar diversas competencias, como la competencia lingüística, en cuanto que tienen que emplear lenguaje científico adaptado a su nivel para redactar informes; la competencia aprender a aprender, pues deben seguir una serie de pautas para llevar a cabo el proceso de búsqueda de información; la competencia sentido de iniciativa y espíritu emprendedor, en tanto que deben evaluar la validez de la información encontrada; la competencia digital, pues deben realizar búsquedas en medios digitales así como emplear herramientas TIC para la realización de presentaciones o pósters.

En el apartado dedicado a Ciencia, tecnología y sociedad se propone el análisis de un texto sobre una nueva técnica para luchar contra el alzhéimer basado en la administración de nanocápsulas. Se trata con esta sección que trabajen las competencias matemática y básicas en ciencia y tecnología, la competencia lingüística y las competencias sociales y cívicas.

361

Por último, como Técnicas de trabajo y experimentación se propone una actividad sobre el estudio que algunas drogas pueden tener sobre la actividad cardíaca de la Daphnia.

Objetivos

Comprender el concepto de función de relación en los animales y la manera en que funciona.

Identificar los principales tipos de receptores en función de los estímulos que captan.

Distinguir los componentes del sistema nervioso y explicar el mecanismo de transmisión del impulso nervioso.

Comprender y diferenciar el sistema nervioso en los invertebrados y en los vertebrados.

Identificar los efectores que responden al impulso nervioso en los animales.

Conocer las hormonas en los invertebrados y en los vertebrados.




(actividades LA)

Competencias clave

Funciones de relación en los animales. La homeostasis.

1. Comprender el funcionamiento integrado de los sistemas nervioso y hormonal en los animales.

1.1 Integra la coordinación nerviosa y hormonal, relacionando ambas funciones.

1, 2, 4, 5

AF: 1, 3

CCL

CMCCT

CAA

2. Conocer los principales

componentes del sistema

nervioso y su

funcionamiento.

2.1 Define estímulo, receptor, transmisor, efector.

3, 7, 8

AF: 2

CMCCT

Los receptores. 3. Reconocer los

principales tipos de

receptores en función de

los estímulos que captan.

3.1 Identifica distintos tipos de receptores sensoriales.

6, 9, 10, 11, 12, 13

AF: 4, 5, 6, 7, 8, 9

CCL

CMCCT

CD

CAA

El sistema

nervioso.

4. Explicar el mecanismo de

transmisión del impulso

nervioso.

4.1 Explica la

transmisión del impulso

nervioso en la neurona

y entre neuronas.

14, 15, 16, 17, 18,

19, 20

AF: 10, 11, 12, 13,

14, 15, 16

CCL

CMCCT

CD

CAA

CSC

El sistema 5. Identificar los principales 5.1 Distingue los 21, 22, 23 CCL

362

nervioso en

invertebrados.

tipos de sistemas nerviosos

en invertebrados.


sistemas nerviosos en

invertebrados.

AF: 17, 18, 19, 20

CMCCT

CAA

El sistema

nervioso en

vertebrados.

6. Diferenciar el desarrollo del sistema nervioso en vertebrados.

6.1 Identifica los principales componentes del sistema nervioso de vertebrados.

24, 25, 26, 27, 28,

29

AF: 21, 22, 23, 24

CCL

CMCCT

CD

CAA

CSIEE

7. Describir los

componentes y funciones

del sistema nervioso tanto

desde el punto de vista

anatómico (SNC y SNP)

como funcional (somático y

autónomo)

7.1 Explica el sistema

nervioso central y

periférico de los

vertebrados.

diferenciando las

funciones del sistema

nervioso somático y el

autónomo

Los efectores. 8. Identifica los principales

efectores que responden al

impulso nervioso,

8.1 Describe los componentes del aparato locomotor.

30, 31, 32, 33, 34

AF: 25, 26, 27, 28,

29

CCL

CMCCT

CD

CAA

8.2 Distingue entre

musculatura voluntaria

e involuntaria.

8.3 Describe las

diferencias entre

glándulas endocrinas y

exocrinas.

La regulación

hormonal.

9. Describir los componentes del sistema endocrino y su relación con el sistema nervioso.

9.1 Establece la relación entre el sistema endocrino y el sistema nervioso.

35, 36

AF: 30, 31, 32, 33,

34

CCL

CMCCT

CD

CAA

CSIEE

10. Conocer las hormonas y las estructuras que las producen en los principales grupos de invertebrados.

10.1 Relaciona las principales hormonas de los invertebrados con su función de control

CMCCT

CD

CAA

363

11. Enumerar las glándulas endocrinas en vertebrados, las hormonas que producen y las funciones de estas.

11.1 Discrimina qué función reguladora y en qué lugar se evidencia, la actuación de algunas de las hormonas que actúan en el cuerpo humano.

CMCCT

CD

CAA

CSIEE

11.2 Relaciona cada glándula endocrina con la hormona u hormonas más importantes que segrega, explicando su función de control.






Temporalización

El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de nueve sesiones: ocho para la explicación y



Estándares de


Instrumentos de

evaluación*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No

logrado

0

Puntos

1.1 Integra la coordinación nerviosa y hormonal, relacionando ambas funciones.

1, 2, 4, 5

AF: 1, 3

Identifica los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos

correctamente.

Identifica los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos

cometiendo

pocos errores.

Identifica los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos

correctamente.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

2.1 Define estímulo, receptor, transmisor, efector.

3, 7, 8

AF: 2

Define

correctamente os

conceptos.

Define los

elementos de

forma válida,

aunque con

errores.

Define los

elementos

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

3.1 Identifica distintos tipos de receptores sensoriales.

6, 9, 10, 11,

12, 13

AF: 4, 5, 6, 7,

8, 9

Reconoce los

elementos y los

relaciona con su

función

correctamente.

Reconoce los

elementos y los

relaciona con su

función

cometiendo

Reconoce los

elementos y los

relaciona con su

función

cometiendo

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

364

pocos errores. muchos errores. responde.

4.1 Explica la

transmisión del

impulso nervioso en la

neurona y entre

neuronas.

14, 15, 16, 17,

18, 19, 20

AF: 10, 11, 12,

13, 14, 15, 16

Identifica los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos

correctamente.

Identifica los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos

cometiendo

pocos errores.

Identifica los

elementos

principales y

establece las

relaciones entre

ellos

correctamente.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

5.1 Distingue los


sistemas nerviosos en

invertebrados.

21, 22, 23

AF: 17, 18, 19,

20

Reconoce

correctamente los

tipos principales.

Reconoce los

tipos principales

cometiendo

pocos errores.

Reconoce los

tipos principales

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

6.1 Identifica los principales componentes del sistema nervioso de vertebrados.

24, 25, 26, 27,

28, 29

AF: 21, 22, 23,

24

Reconoce los

elementos y los

relaciona con su

función

correctamente.

Reconoce los

elementos y los

relaciona con su

función

cometiendo

pocos errores.

Reconoce los

elementos y los

relaciona con su

función

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

7.1 Explica el sistema

nervioso central y

periférico de los

vertebrados,

diferenciando las

funciones del sistema

nervioso somático y el

autónomo

Identifica los

componentes y la

función de cada

uno de los

elementos

principales

correctamente.

Identifica los

componentes y

la función de

cada uno de los

elementos

principales

cometiendo

pocos errores.

Identifica los

componentes y

la función de

cada uno de los

elementos

principales

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

8.1 Describe los componentes del aparato locomotor.

30, 31, 32, 33,

34

AF: 25, 26, 27,

28, 29

Reconoce los

elementos y los

relaciona con su

función

correctamente.

Reconoce los

elementos y los

relaciona con su

función

cometiendo

pocos errores.

Reconoce los

elementos y los

relaciona con su

función

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

8.2 Distingue entre musculatura voluntaria e involuntaria.

Identifica los

componentes y la

función de cada

uno de los

elementos

principales

correctamente.

Identifica los

componentes y

la función de

cada uno de los

elementos

principales

cometiendo

pocos errores.

Identifica los

componentes y

la función de

cada uno de los

elementos

principales

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

8.3 Describe las diferencias entre glándulas endocrinas y

Reconoce los

elementos y los

relaciona con su

Reconoce los

elementos y los

relaciona con su

Reconoce los

elementos y los

relaciona con su

Responde

de manera

totalmente

365

exocrinas. función

correctamente.

función

cometiendo

pocos errores.

función

cometiendo

muchos errores.

errónea o

no

responde.

9.1 Establece la relación entre el sistema endocrino y el sistema nervioso.

35, 36

AF: 30, 31, 32,

33, 34

Reconoce los

elementos y los

relaciona con su

función

correctamente.

Reconoce los

elementos y los

relaciona con su

función

cometiendo

pocos errores.

Reconoce los

elementos y los

relaciona con su

función

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

10.1 Relaciona las principales hormonas de los invertebrados con su función de control

Aporta muchos

ejemplos válidos.

Aporta

suficientes

ejemplos

válidos.

Aporta pocos

ejemplos

válidos.

Aporta

ejemplos

totalmente

erróneos o

no los

aporta.

11.1 Discrimina qué función reguladora y en qué lugar se evidencia, la actuación de algunas de las hormonas que actúan en el cuerpo humano.

Reconoce los

elementos y los

relaciona con su

función

correctamente.

Reconoce los

elementos y los

relaciona con su

función

cometiendo

pocos errores.

Reconoce los

elementos y los

relaciona con su

función

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

11.2 Relaciona cada glándula endocrina con la hormona u hormonas más importantes que segrega, explicando su función de control.

Identifica los

elementos y la

función de cada

uno de ellos

correctamente.

Identifica los

elementos y la

función de cada

uno de ellos

cometiendo

pocos errores.

Identifica los

elementos y la

función de cada

uno de ellos

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.



366

Unidad 16: FUNCIÓN DE REPRODUCCIÓN EN LOS

ANIMALES

El tema de reproducción animal aborda las modalidades de reproducción que han desarrollado los animales, desde los procesos de formación de células reproductoras hasta el desarrollo postembrionario.

La unidad comienza con un resumen de los tipos de reproducción animal, tanto asexual como sexual, indicando las diferencias, ventajas y desventajas de cada tipo. En primer lugar se describen las modalidades de reproducción asexual: gemación, escisión y poliembrionía, incluyendo algunos ejemplos. A continuación se describen la unisexualidad, el hermafroditismo, la partenogénesis y la metagénesis como modalidades de reproducción sexual.

El epígrafe 2 explica la función del aparato reproductor de los animales con reproducción sexual, haciendo una primera referencia a la variedad tanto morfológica como del número de gónadas, y a continuación se describen algunos de los órganos accesorios más comunes, particularmente órganos copuladores, haciendo mención de la variabilidad de mecanismos de copulación.

En el epígrafe 3 se describe el mecanismo de formación de gametos, comparando ovogénesis con espermatogénesis. También aquí se explican las características morfológicas de ambos tipos de células.

En el epígrafe 4 se explican los tipos de fecundación, externa e interna, y el proceso de la fecundación, con un breve recorrido por cada una de sus fases.

El epígrafe 5 se refiere al desarrollo embrionario, diferenciando las principales modalidades: ovíparo, ovovivíparo y vivíparo. Los anejos embrionarios para cada una de estas modalidades se explican a continuación, poniendo de relieve las adquisiciones evolutivas y en relación con la adaptación al medio terrestre. En este mismo epígrafe se explican las fases del desarrollo embrionario, indicando las diferencias que se producen dependiendo de la cantidad y distribución del vitelo en el cigoto. Por último, en el apartado relativo a la organogénesis se explican los principales tejidos y órganos que se originan de cada una de las capas embrionarias.

El epígrafe 6 describe el desarrollo postembrionario, diferenciando entre directo e indirecto. En el caso del desarrollo embrionario indirecto se explica la diferencia entre metamorfosis directa e indirecta.

El epígrafe 7 describe los ciclos biológicos característicos de algunos animales y, finalmente, el epígrafe 8 se dedica a las técnicas artificiales de reproducción, explicando la clonación y la reproducción asistida.

Mediante las distintas actividades Investiga que se proponen a lo largo del texto, se pretende que el alumnado indague sobre cuestiones de ampliación de los contenidos con el fin de consolidar dichos contenidos y para trabajar diversas competencias, como la competencia lingüística, en cuanto que tienen que emplear lenguaje científico adaptado a su nivel para redactar informes; la competencia aprender a aprender, pues deben seguir una serie de pautas para llevar a cabo el proceso de búsqueda de información; la competencia sentido de iniciativa y espíritu emprendedor,

367

en tanto que deben evaluar la validez de la información encontrada; la competencia digital, pues deben realizar búsquedas en medios digitales así como emplear herramientas TIC para la realización de presentaciones o pósters.

En el apartado dedicado a Ciencia, tecnología y sociedad se propone el análisis de un texto en el que se analizan las consecuencias legales del intento de patentar la identidad genética de la oveja Dolly. Por otro lado, estimula el debate acerca de las implicaciones que tendría la aprobación de la clonación de seres humanos. Se pretende con esta tarea que trabajen la competencia lingüística y las competencias sociales y cívicas.

Por último, como Técnicas de trabajo y experimentación se propone el estudio de la estructura de un huevo, que fomentará las destrezas relacionadas con la actividad científica y la manipulación del instrumental de laboratorio.

Objetivos

Distinguir los tipos de reproducción en los animales.

Identificar los tipos de aparato reproductor y sus elementos.

Comprender el proceso de formación de los gametos así como la fecundación y sus fases.

Describir las fases del desarrollo embrionario.

Comprender los ciclos biológicos de los animales.

Conocer las principales técnicas de reproducción artificial.




(actividades LA)

Competencias clave

Tipos de reproducción animal. Tipos de aparato reproductor.

1. Definir el concepto de reproducción y diferenciar entre reproducción sexual y reproducción asexual.

1.1 Describe y argumenta las diferencias entre reproducción asexual y sexual, sus ventajas e inconvenientes.

3 AF: 2, 4, 5

CCL

CMCCT

CD

CAA

2. Describir los tipos de reproducción.

2.1 Identifica tipos de reproducción asexual.

1 AF: 1, 3

CCL

CMCCT

CAA 2.2 Distingue los tipos de reproducción sexual.

3,4 5

2.3. Identifica los principales elementos de los aparatos reproductores.

6, 7, 8, 9, 10 AF 6, 7, 8, 9 , 10

La formación de gametos. La fecundación.

3. Describir los procesos de la gametogénesis.

3.1 Distingue y compara el proceso de espermatogénesis y ovogénesis.

11, 12, 13, 14, 15 AF: 12, 13, 14, 15, 16

CCL

CMCCT

CAA

4. Conocer los tipos de 4.1 Diferencia los tipos 16, 17 CCL, CMCCT,

368

El desarrollo embrionario. El desarrollo postembrionario.

fecundación en animales y sus etapas.

de fecundación en animales y sus etapas.

AF: 17, 18, 19, 20, 21

CD

CAA CSIEE

5. Describir las distintas fases del desarrollo embrionario.

5.1 Identifica las fases del desarrollo embrionario y los acontecimientos característicos de cada una de ellas.

18, 19, 20 AF: 22, 23, 24, 25, 26, 28, 29, 30, 31

CCL

CMCCT

CD

CAA 5.2 Relaciona los tipos de huevo, con los procesos de segmentación y gastrulación durante el desarrollo embrionario.

22 AF: 27

Ciclos biológicos de los animales.

6. Analizar los ciclos biológicos de los animales.

6.1 Identifica las fases de algunos ciclos biológicos de los animales.

AF 32, 33, 34

CCL

CMCCT

Técnicas de reproducción artificial.

7. Describir las principales técnicas de reproducción artificial.

7.1. Identificar y describir las principales técnicas de reproducción artificial.

23, 24, 25, 26 AF: 35, 36, 37

CMCCT

CAA

CD

CSIEE, CSC






Temporalización

El tiempo previsto para desarrollar esta unidad es de nueve sesiones: ocho para la explicación

y realización de actividades y una más para llevar a cabo prácticas.


Estándares de


Instrumentos de

evaluación*

Excelente

3

Satisfactorio

2

En proceso

1

No

logrado

0

Puntos

1.1 Describe y argumenta las diferencias entre reproducción asexual y sexual, sus ventajas e inconvenientes.

3 AF: 2, 4, 5

Identifica

correctamente los

elementos

principales y las

diferencias entre

ellos.

Identifica de

forma válida

aunque

cometiendo

algunos errores,

los elementos

principales y las

Identifica los

elementos

principales y las

diferencias

entre ellos

cometiendo

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

369

diferencias

entre ellos.

muchos errores.

2.1 Identifica tipos de reproducción asexual.

1 AF: 1, 3

Conoce los

conceptos básicos

y distingue sus

tipos principales

correctamente.

Conoce los

conceptos

básicos y

distingue sus

tipos

principales,

cometiendo

pocos errores.

Conoce los

conceptos

básicos y

distingue sus

tipos

principales,

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

2.2 Distingue los tipos de reproducción sexual.

3,4 5

Conoce los

conceptos básicos

y distingue sus

tipos principales

correctamente.

Conoce los

conceptos

básicos y

distingue sus

tipos

principales,

cometiendo

pocos errores.

Conoce los

conceptos

básicos y

distingue sus

tipos

principales,

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

2.3. Identifica los principales elementos de los aparatos reproductores.

6, 7, 8, 9, 10 AF 6, 7, 8, 9 , 10

Identifica

correctamente los

órganos y sus

funciones.

Identifica de

forma válida,

aunque con

algunos errores,

los órganos y

sus funciones.

Identifica los

órganos y sus

funciones

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

3.1 Distingue y compara el proceso de espermatogénesis y ovogénesis.

11, 12, 13, 14, 15 AF: 12, 13, 14, 15, 16

Identifica

correctamente los

elementos

principales y las

diferencias entre

ellos.

Identifica de

forma válida

aunque

cometiendo

algunos errores,

los elementos

principales y las

diferencias

entre ellos.

Identifica los

elementos

principales y las

diferencias

entre ellos

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

4.1 Diferencia los tipos de fecundación en animales y sus etapas.

16, 17 AF: 17, 18, 19, 20, 21

Reconoce los

tipos principales y

sus etapas

correctamente.

Reconoce los

tipos principales

y sus etapas

cometiendo

pocos errores.

Reconoce los

tipos principales

y sus etapas

cometiendo

muchos errores.

No aporta

ejemplos.

5.1 Identifica las fases del desarrollo embrionario y los acontecimientos característicos de cada una de ellas.

18, 19, 20 AF: 22, 23, 24, 25, 26, 28, 29, 30, 31

Identifica las fases

y los eventos

principales

correctamente.

Identifica las

fases y los

eventos

principales de

forma válida,

aunque

cometiendo

algunos errores.

Identifica las

fases y los

eventos

principales

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

370

5.2 Relaciona los tipos de huevo, con los procesos de segmentación y gastrulación durante el desarrollo embrionario.

22 AF: 27

Identifica los

elementos

principales y las

relaciones entre

ellos

correctamente.

Identifica los

elementos

principales y las

relaciones entre

ellos

cometiendo

pocos errores.

Identifica los

elementos

principales y las

relaciones entre

ellos

cometiendo

muchos errores.

Resuelve

las

actividades

de manera

totalmente

incorrecta

o no las

resuelve.

6.1 Identifica las fases de algunos ciclos biológicos de los animales.

AF 32, 33, 34

Resuelve las

actividades

correctamente.

Resuelve las

actividades

cometiendo

pocos errores.

Resuelve las

actividades

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.

7.1. Identificar y describir las principales técnicas de reproducción artificial.

23, 24, 25, 26 AF: 35, 36, 37

Distingue y

describe los tipos

principales

correctamente.

Distingue y

describe los

tipos principales

cometiendo

pocos errores.

Distingue y

describe los

tipos principales

cometiendo

muchos errores.

Responde

de manera

totalmente

errónea o

no

responde.



371

PROGRAMACIÓ

1r BATXILLERAT

ANATOMIA APLICADA

372

INTRODUCCIÓN La asignatura Anatomía Aplicada es una materia del Bachillerato de artes plásticas y escénicas que pretende proporcionar a los alumnos una visión biológica de su cuerpo, soporte corporal que permite el desarrollo del canto, la danza, la expresión corporal y los diferentes ejercicios físicos. Así mismo proporciona conocimientos y actitudes sobre la importancia de los hábitos saludables en la práctica de las actividades físicas y corporales y a relacionarse con el entorno como ciudadanos responsables y críticos ante cuestiones relacionadas con la ciencia o la tecnología. Esta materia está integrada por conocimientos, destrezas y actitudes procedentes de diversas áreas

de conocimiento que se ocupan del estudio del cuerpo humanoy de su motricidad, tales como la

anatomía, la fisiología, la biomecánica y las ciencias de la actividad física, correlacionados con las peculiaridades y requerimientos de cada una de las artes escénicas. En esta asignatura se sistematizan los conocimientos científicos biológicos referidos al cuerpo humano estudiados a lo largo de la ESO, sobre todo en la materia de Biología y Geología de tercer curso, desde una perspectiva general de la anatomía y fisiología humana y de las estructuras corporales que se ponen en funcionamiento en la creación artística, para su posterior aplicación en las artes plásticas y escénicas. El cuerpo humano y los movimientos que es capaz de realizar son medios de expresión y comunicación y por ello, comprender sus estructuras anatómicas y su funcionamiento proporciona al alumnado la base necesaria para que, en unos márgenes saludables, pueda mejorar su rendimiento tanto en el proceso creativo y en las técnicas de ejecución artística, como en su vida diaria. En el estudio de la Anatomía Aplicada se parte de su organización tisular y de los sistemas productores de energía imprescindibles tanto para el mantenimiento de la vida como para generar el movimiento, se estudian las estructuras orgánicas y la funciones del cuerpo humano más relacionadas con la acción motriz y su rendimiento en las artes plásticas y escénicas, como son el aparato locomotor, el sistema cardiopulmonar o los sistemas de control y regulación realizadas por el sistema nervioso y endocrino, así como del oído y el aparato de fonación. órganos de los sentidos más específicamente implicados. Se profundiza en las bases de la conducta motora, en la adaptación del cuerpo humano a las leyes de la mecánica newtoniana y en cómo estas estructures determinan el comportamiento motor y las técnicas expresivas que componen las manifestaciones artísticas corporales, así como en los efectos que la actividad física tienesobre ellas y sobre la salud. Se estudia también la estructura de los órganos, aparatos y sistemas implicados en la función de nutrición y relación asociándolas con su funcionamiento, con las causas, síntomas y consecuencias de las enfermedades y lesiones más comunes y de su prevención. Partiendo del currículo básico (R.D. 1105/2014) la materia se organiza alrededor de ocho bloques de contenidos, algunos de los cuales han cambiado su numeración, con el objetivo de organizar más claramente el hilo conductor de los mismos. También se ha modificado en bloque número 8, elementos comunes, que ahora se denomina metodología científica que recoge las habilidades, destrezas, estrategias y actitudes propias de la metodología científica que deben desarrollar los alumnos y que deben guiar toda la materia. En el bloque 1 se realiza una introducción de la estructura y organización del cuerpo humano que lo caracterizan como una unidad estructural y funcional. Elbloque 2 se centra en el estudio del aparato locomotor, de su estructura y funcionamiento, incidiendo en los movimientos propios de las actividades artísticas y las relaciones funcionales que se establecen entre sus elementos, la fisiología muscular y las bases de la biomecánica. También se estudian las lesiones más comunes del aparato locomotor en las actividades artísticas, sus causas y los malos hábitos posturales con el fin de trabajar de forma segura y evitar lesiones.

373

El bloque 3 se refiere a las características del movimiento, a los mecanismos que intervienen en las acciones motoras, a las relaciones entre la ejecución y la finalidad expresiva de las actividades artísticas y a su relación con las capacidades coordinativas. Los bloques 4 y 5 hacen referencia a las funciones de nutrición del ser humano como ser vivo. El bloque 4 se dedica al estudio del sistema cardiopulmonar, su estructura y función, su participación en el rendimiento de las actividades artísticas corporales; se incide en su influencia en la salud y en los hábitos saludables beneficiosos para el sistema cardiorespiratorio y el aparato de fonación, tanto en el desarrollo las acciones motoras inherentes a las actividades artísticas corporales comoen la vida cotidiana. El bloques 5 aborda el estudio tanto de los mecanismos energéticos celulares que intervienen en una acción motriz , como los procesos de digestión y absorción de alimentos y nutrientes en el aparato digestivo y las estructuras orgánicas implicadas en cada uno de ellos. También se plantean las bases de una dieta equilibrada y la influencia de los hábitos alimentarios en la salud y en el rendimiento de las actividades artísticas corporales, los trastornos del comportamiento alimentario más comunes, en ocasiones vinculados a la práctica de las actividades artísticas y en sus efectos sobre la salud física, mental y social. El bloque 6 estudia la estructura de los sistemas implicados en las funciones de regulación y coordinación del cuerpo humano y del papel del sistema neuroendocrino en la actividad física. En el bloque 7 se trabaja la expresión y comunicación corporal, las características principales de la motricidad humana y su papel en el desarrollo personal y social, en la capacidad humana de expresarse corporalmente y de relacionarse con el entorno. El bloque 8, metodología científica se refiere a las pautas de trabajo de la ciencia, pero también explicita las estrategias metodológicas a desarrollar en el aula para potenciar un aprendizaje competencial de las materias científicas, centrado no sólo en el conocimiento científico sino en el uso que se hace de él y de su aplicación pràctica en la vida cotidiana. Incluye así mismo, elementos transversales especialmente relacionados con la materia de Anatomía Aplicada, como son el desarrollo sostenible y el medio ambiente, el fomento de la salud y de hábitos de vida saludables, de la actividad física y la dieta equilibrada. Integrados en este bloque aparecen igualmente contenidos y criterios de evaluación relativos a elementos competenciales que deben impregnar toda la materia como: la comprensión y expresión oral y escrita, las estrategias de aprendizaje para la búsqueda, organización y comunicación de la información, el uso de la competencia digital en la búsqueda de información contrastada procedente de diversas fuentes, la comunicación, la creación de contenidos y la participación en intercambios comunicativos, la comunicación audiovisual, la planificación de proyectos, las habilidades personales de autorregulación, la participación en equipos de trabajo cooperativo, la toma de decisiones del sentido de la iniciativa y espíritu emprendedor, las competencias sociales y cívicas, etc. Esta asignatura, bajo este enfoque integrador, contribuye eficazmente a la adquisición de la práctica totalidad de las competencias clave, aportando numerosos y variados contextos de aplicación de los conocimientos científicos, como es el caso del propio cuerpo y las relaciones entre los estilos de vida y la salud y las actividades artísticas. Es destacable la contribución más estrecha de esta materia al desarrollo de algunas competencias. En el caso de la competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología porque la mayor parte de los contenidos de la asignatura inciden directamente en su adquisición. Si las citadas competencias capacitan a los ciudadanos para desarrollar juicios críticos sobre el mundo, en su desarrollo es imprescindible disponer de los conocimientos científicos básicos y que en esta materia se

374

centran en el estudio del ser humano como ser vivo y de en la promoción de la salud, pero también se vincula a temas como protección del medio ambiente o de los sistemas tecnológicos, derivados de la aplicación de los saberes científicos a los usos cotidianos. Además, la asignatura proporciona los aprendizajes relativos al modo de generar el conocimiento de los fenómenos naturales mediante la familiarización con los procesos y la metodología de las ciencias, preparando a los estudiantes para identificar, plantear y resolver situaciones de la vida cotidiana, del contexto personal, académico o social, de forma similar a como se actúa frente a los retos y problemes propios de las actividades científicas y tecnológicas. En esa contribución competencial destacamos la especial relevancia de la materia a la competencia conciencia y expresiones culturales que se realiza a través del conocimiento de las ricas manifestaciones culturales artísticas de las artes plásticas y escénicas vinculadas, así como de la valoración de su diversidad y de su reconocimiento como patrimonio y cultural. En lo referente a la metodología, es importante transmitir la idea de que la ciencia es una actividad en permanente construcción y revisión, con una relación muy estrecha con la tecnología y con grandes implicaciones en la sociedad. Para que se produzca un aprendizaje competencial de los contenidos científicos, que implica un conocimiento en la práctica, se requieren actividades didácticas que planteen la resolución de problemas auténticos vinculados a un contexto de la vida real, requisito imprescindible para darle sentido al aprendizaje, lo que incrementa al mismo tiempo la motivación de los alumnos y alumnas hacia el estudio de las materias de carácter científico. Se pueden plantear trabajos de investigación, actividades experimentales, resolución de problemas, actividades de interacción comunicativa y argumentación, etc., con el fin de desarrollar las destrezas y actitudes propias del trabajo científico. La enseñanza de la materia se presta a un enfoque metodológico de trabajo cooperativo que necesitará la movilización de todas las competencias clave

para la realización de productos o la consecución de objetivos propuestos. La diversificación de actividades proporciona, además, una formación más completa, consigue motivar al alumnado y favorece la atención a la diversidad de estudiantes con intereses, ritmos y estilos cognitivos distintos. Los criterios de evaluación han sido redactados como resultados de aprendizaje que concretan lo que el estudiante debe saber, comprender, saber hacer y valorar, e incluyen procesos cognitivos, afectivos y psicomotores de diferente complejidad, contenidos de diferente tipo y contextos de realización adecuados a la naturaleza de la ejecución de los aprendizajes, con el objeto de posibilitar su observación y evaluación en contextos reales. Esta sintaxis permite una mejor selección de procedimientos einstrumentos de evaluación adecuados a los diferentes tipos de aprendizaje.

375

CONTENIDOS I CRITERIOS DE EVALUACIÓN DE LA ASIGNATURA DE ANATOMÍA APLICADA.

BLOQUE 1: ORGANIZACIÓN BÁSICA DEL CUERPO HUMANO.

Contenidos

El cuerpo humano como un sistema complejo. Funciones vitales. Homeostasis. Niveles de organización. Células, tejidos, órganos, aparatos y sistemas. Tipos de tejidos. Características y funciones. Criterios de evaluación y Competencias del currículo BL1.1. Interpretar el funcionamiento del cuerpo humano como un sistema complejo diferenciando sus distintos niveles de organización, describir los principales tejidos, órganos, aparatos y sistemas relacionándolos con las diferentes funciones que realizan, utilizando diagramas, modelos anatómicos y recursos multimedia. CMCT

BLOQUE 2: EL APARATO LOCOMOTOR.

Contenidos.

El aparato locomotor y los sistemas implicados en el movimiento. Estructura del sistema esquelético. Los huesos del esqueleto humano: estructura y tipos. Las articulaciones. Tipos. Estructura del sistema muscular. Tipos de músculos. Aspectos fisiológicos del movimiento. Funciones de los huesos, articulaciones y músculos en la producción del movimiento. El músculo como órgano efector del movimiento. Fisiología de la contracción muscular. Principales movimientos articulares según los planos y ejes espaciales. Tipos de palancas en las articulaciones. Control del movimiento. Papel de los receptores sensitivos, órganos de los sentidos y sistema nervioso. Otros órganos implicados en el movimiento y la postura corporal: cerebelo y órganos del equilibrio. Anatomía funcional, biomecánica y cinética del aparato locomotor. Biomecánica: mecánica newtoniana y su aplicación al aparato locomotor humano. La cinética y cinemática aplicadas al movimiento. Aplicación de los Sistemas de estudio empleados en biomecánica a la mejora del

rendimiento y bienestar físico. Principios fundamentales del entrenamiento de las cualidades físicas. Calentamiento previo y vuelta a la calma: su papel en la mejora del rendimiento y la prevención de lesiones. Efectos beneficiosos. Adecuación a cada tipo de actividad artística.

Hábitos posturales saludables en el desempeño de las actividades artísticas y prevención de lesiones.

Ergonomía y seguridad postural de las actividades cada tipo de actividades artísticas. Principales

patologías y lesiones del sistema locomotor en las diferentes manifestaciones artísticas.

376

Criterios de evaluación y Competencias del currículo

BL2.1. Reconocer la estructura y funcionamiento del aparato locomotor humano, razonando las relaciones funcionales que se establecen entre los órganos implicados en la producción del movimiento. CMCT BL2.2. Describir la estructura y función del sistema esquelético humano, identificando los diferentes tipos de huesos y articulaciones y relacionándolos con su función. CMCT BL2.3. Reconocer los elementos del sistema muscular esquelético, describir la estructura y el mecanismo de la contracción muscular, relacionándolos con su función activa en la producción del movimiento y en el mantenimiento de la postura, identificando, las fuerzas que actúan en el mismo. CMCT

BL2.4. Analizar la ejecución de movimientos aplicando los principios anatómicos funcionales, la fisiología muscular y las bases de la biomecánica, establecer relaciones entre las leyes del movimiento mecánico y el sistema músculo-esquelético humano, como un sistema mecánico clásico. CMCT

BL2.5. Describir los principios fundamentales del entrenamiento y justificar los beneficios de la práctica de ejercicio físico en el aparato locomotor para establecer pautas de actuación saludables y adecuadas para cada tipo de actividad artística. CMCT, CSC,CEC

BL2.6. Argumentar la influencia en la salud de los malos hábitos posturales describiendo las patologías y lesiones más frecuentes del aparato locomotor, relacionándolas con sus causas y reconocer las pautas

de control postural, ergonómicas, para trabajar de forma segura y evitar lesiones y prevenir

accidentes. CMCT, CSC, CD

BLOQUE 3: LAS CARACTERÍSTICAS DEL MOVIMIENTO.

Contenidos

Principales mecanismos de las acciones motoras en el cuerpo humano: percepción, decisión, ejecución. Relación entre las acciones motoras y la capacidad expresiva de las actividades artísticas. Características de la ejecución de las acciones motoras propias de la actividad artística. Cualidades físicas básicas: fuerza, resistencia, velocidad y flexibilidad. Capacidades psicomotrices coordinativas. Influencia de las capacidades coordinativas en desempeño de las acciones motoras.


BL3.1. Analizar los elementos y mecanismos que intervienen en una acción motora, relacionando su

ejecución con la finalidad expresiva y comunicativa de las actividades artísticas. CMCT, CEC.

377

BL3.2. Identificar las características de la ejecución de las acciones motoras propias de la actividad artística y justificar la influencia de las capacidades coordinativas en el desarrollo de las acciones motoras. CMCT, CEC

BLOQUE 4: EL SISTEMA CARDIOPULMONAR.

Contenidos

Anatomía y Fisiología del aparato respiratorio. Vías respiratorias y pulmones. El proceso respiratorio. Ventilación pulmonar. Intercambio de gases. Regulación del proceso respiratorio y adecuación a las diferentes situaciones. El sistema cardiovascular. El sistema circulatorio sanguíneo. El corazón y los vasos sanguíneos. Fisiología cardíaca. La circulación sanguínea. Regulación del funcionamiento cardíaco.

El sistema linfático. El medio interno. Composición y funciones. La sangre. Composición y funciones.

Adaptaciones cardiovasculares y respiratorias al ejercicio físico. Beneficios del trabajo físico para el

sistema cardiovascular. Salud cardiovascular y hábitos saludables.

Aparato fonatorio. Anatomía y funcionamiento de los órganos dvoz e y el la postura durante el canto y la declamación. habla. Regulación y dinámica del habla. Coordinación de la fonación, la respiración y la postura durante la declamación y el canto. Principales patologías del sistema cardiopulmonar. Causas y efectos en las actividades artísticas. Disfonías funcionales más frecuentes por el mal uso de la voz.


BL4.1. Reconocer los órganos que constituyen el aparato respiratorio situándolos en ilustraciones o modelos anatómicos, relacionar la estructura del aparato respiratorio con su función y detallar el mecanismo de ventilación pulmonar y el intercambio de gases asociado. CMCT

BL4.2. Describir la estructura y función del sistema cardiovascular. relacionar el latido cardíaco, el

volumen y capacidad pulmonar con la actividad física asociada a actividades artísticas de intensidades diversas. CMCT

BL4.3. Identificar la estructura anatómica del aparato fonador y de los órganos respiratorios

describiendo las interacciones entre las diferentes estructuras y la coordinación de la fonación con el control del diafragma y la postura durante el canto y la declamación. CMCT

BL4.4. Identificar las principales patologías que afectan al sistema cardiopulmonar y al aparato fonador relacionándolas con sus causas más frecuentes y sus efectos, para justificar la importancia de la adquisición de hábitos saludables respecto a estas estructuras en las acciones motoras de las actividades artísticas corporales y en la vida cotidiana. CMCT, CSC

BLOQUE 5: EL SISTEMA DE APORTE Y UTILIZACIÓN DE LA ENERGÍA

378

Contenidos

Nutrición celular. Procesos metabólicos de obtención de energía. Principales vías metabólica: aeróbicas y anaeróbicas. El ATP como molécula universal de intercambio de energía en las células. Respiración celular. Adaptaciones metabólicas tisulares a las demandas energéticas de la actividad física. Mecanismos fisiológicos productores de fatiga física y de recuperación.

Nutrición, alimentación y salud. Procesos, aparatos y sistemas que intervienen en la función de nutrición. El Aparato digestivo. Estructura y función. Fisiología de la digestión. Modificaciones fisiológicas de la función digestiva relacionadas con el ejercicio físico. Alimentos. Clasificación funcional. Nutrientes. Tipos: glúcidos, proteínas, lípidos, vitaminas, minerales, el agua y la fibra alimentaria. Características de una dieta equilibrada.

Necesidades nutritivas y energéticas de las personas físicamente activas. Análisis de dietas equilibradas. Utilización de las tablas de composición de alimentos. Hábitos alimentarios saludables y perjudiciales ante el ejercicio físico. Consecuencias. Relevancia del ejercicio físico en la salud y en la prevención de la obesidad. Trastornos del comportamiento alimentario: dietas restrictivas, ortorexia, anorexia, bulimia, obesidad, etc. Influencia de los aspectos psicológicos y sociológicos de los factores vinculados con el desarrollo del propio trabajo artístico. Criterios de evaluación y Competencias del currículo

BL.5.1. Argumentar los mecanismos energéticos de una acción motora, diferenciar los procesos metabólicos celulares productores de energía de las vías aeróbica y anaeróbica, justificando su rendimiento energético, y reconocer la función del ATP en el intercambio energético de las reacciones metabólicas, con el fin de gestionar la energía y mejorar la eficiencia de la acción. CMCT

BL5.2. Diferenciar los hábitos personales y culturales de alimentación de los procesos fisiológicos de nutrición, identificar los aparatos y órganos implicados en la función de nutrición y describir los procesos de digestión y absorción de nutrientes, relacionándolos con las estructuras implicadas y con sus funciones, apoyándose en modelos anatómicos, esquemas gráficos y recursos multimedia. CMCT, CSC, CAA

BL5.3. Diferenciar los principales nutrientes y sus funciones básicas, calcular losrequerimientos diarios energéticos y de sustancias nutritivas en distintas situaciones utilizando las tablas de composición de alimentos y relacionándolos con los principios de una dieta equilibrada y argumentar la influencia beneficiosa de los hábitos alimentarios en la salud y en la práctica actividad física. CMCT, CSC

BL5.4. Identificar los trastornos del comportamiento alimentario y nutricional más comunes y los

efectos que tienen sobre la salud, reconocer los factores psicológicos y sociales, incluyendo los

derivados del trabajo artístico, que los condicionan y evaluar la necesidad de contar con ayuda especializada ante los trastornos de la conducta alimentaria. . CMCT, CSC

379

BLOQUE 6: LOS SISTEMAS DE COORDINACIÓN Y DE REGULACIÓN.

Contenidos

Las funciones de relación. Sistemas de coordinación y regulación del cuerpo humano. La interacción neuroendocrina. Mecanismo de acción. El Sistema nervioso. Organización y función. La coordinación nerviosa de las funciones orgánicas La neurona y sus fenómenos eléctricos. La transmisión sináptica. Movimientos reflejos y voluntarios. Receptores nerviosos y órganos de los sentidos. Estructura y función, cuidado e higiene. Importancia de la audición y equilibrio en las actividades artísticas. El sistema endocrino. Características. Concepto de hormona. Mecanismo de acción hormonal. La regulación térmica e hídrica y salina en la práctica artística. Regulación del funcionamiento endocrino. Sus principales alteraciones. Consecuencias del uso prolongado de tecnologías. Aspectos adictivos de los medios digitales. Actitud equilibrada hacia el uso tecnológico. Diferenciación entre el mundo virtual y el mundo real. Criterios de evaluación y Competencias del currículo

BL6.1. Diferenciar los sistemas, aparatos y órganos implicados en las funciones de relación y

coordinación, describiendo su estructura y función e interpretar sus mecanismos de acción asociando

cada órgano y sistema al proceso correspondiente, reconociendo la importancia de la audición y el equilibrio en la práctica de las actividades artísticas.CMCT,CSC BL6.2. Argumentar el papel del sistema neuroendocrino en la actividad física, reconociendo la relación existente entre todos los sistemas del organismo humano, analizar los procesos de regulación térmica, hídrica y salina y justificar la prevención de alteraciones de los órganos de los sentidos, desequilibrios hormonales o nerviosos identificando situaciones de riesgo de lesiones del aparato locomotor para

prevenir accidentes. CMCT,CSC BL6.3. Prevenir los riesgos para la salud físicos y psicológicos derivados del uso de las TIC, encontrando

un equilibrio entre el mundo real y el mundo virtual. CMCT,CD

BLOQUE 7: EXPRESIÓN Y COMUNICACIÓN CORPORAL.

Contenidos

Utilización del cuerpo humano como un instrumento expresivo y de comunicación. El valor social y estético de las actividades artísticas corporales. El lenguaje específico de la expresividad corporal. Del movimiento al gesto. Los elementos expresivos básicos del cuerpo y del movimiento: tono muscular y ritmo, espacio y tiempo. La tonicidad muscular y su relación con los estados afectivos. Los elementos expresivos al servicio de la intencionalidad de la expresión y comunicación corporal como respuesta creativa en las actividades artísticas. Criterios de evaluación y Competencias del currículo

380

BL7.1. Reconocer las características principales de la motricidad humana e Identificar los elementos básicos del cuerpo y las diferentes acciones motoras que permiten al ser humano expresarse y relacionarse con su entorno, justificar el valor expresivo, comunicativo y cultural de las actividades artísticas corporales reconociendo su valor estético y su contribución al desarrollo integral de la persona y de la sociedad . CMCT,CSC,CEC

BL7.2. Diversificar y desarrollar sus las habilidades motrices específicas con fluidez, precisión y control aplicándolas a distintos contextos de práctica artística perfeccionando la adaptación y la ejecución de los elementos técnicos. CMCT,SIEE

BLOQUE 8: METODOLOGÍA CIENTÍFICA.

Contenidos

El conocimiento científico como actividad humana en continua evolución y revisión, vinculado a las características de la sociedad en cada momento histórico. Contribución de la ciencia a la mejora de la calidad de vida y a la adquisición de actitudes críticas para tomar decisiones fundamentadas ante los problemas de la sociedad. Características básicas de la metodología científica.

Utilización del lenguaje científico en la comprensión de informaciones y datos, la comunicación de las propias ideas, la discusión razonada y la argumentación sobre problemas de carácter científico. Búsqueda, selección, registro e interpretación de información de carácter científico, en diversas fuentes actualizadas y rigurosas en la materia, utilizando tecnologías de la información y la comunicación. Identificación de preguntas y planteamiento de problemas que puedan responderse mediante investigación científica, formulación de hipótesis, contrastación y puesta a prueba a través de la experimentación.

Aplicación de procedimientos experimentales, control de variables, toma y representación de datos, análisis e interpretación de los mismos. Manejo cuidadoso de los materiales e instrumentos básicos del laboratorio y respeto por las normas de seguridad en el mismo. Elaboración de conclusiones, redacción de informes y comunicación de los resultados. Aplicación de las pautas del trabajo científico en la planificación y realización de experiencias y proyectos de indagación sobre el funcionamiento del cuerpo humano, la salud y la motricidad humana. Criterios de evaluación y Competencias del currículo

BL8.1. Justificar la influencia de la ciencia en las actividades humanas y en la forma de pensar de la sociedad en diferentes épocas, demostrar curiosidad y espíritu crítico hacia las condiciones de vida de los seres humanos, así como respecto a la diversidad natural y cultural y a los problemas ambientales, realizar las tareas académicas o de la vida cotidiana con rigor y tomar decisiones fundamentadas ante actuaciones relacionadas con la ciencia y la tecnología. CMCT, CSC

381

BL8.2. Reconocer y utilizar la terminología conceptual de la asignatura para interpretar el significado de informaciones sobre fenómenos naturales y comunicar sus ideas sobre temas de carácter científico.CMCT, CCLI

BL8.3. Buscar y seleccionar información sobre temas científicos de forma contrastada a partir de la comprensión e interpretación de textos orales y escritos, continuos y discontinuos, en distintos medios (páginas web especializadas e instituciones científicas y de investigación y divulgación, revistas científicas, administraciones públicas con competencias en ciencia y tecnología, museos científicos, diarios, enciclopedias, comunidades de prácticas y redes sociales) y registrarla en papel o digitalmente en dispositivos informáticos y servicios de la red. CAA, CD, CCLI BL8.4. Plantear problemas relevantes como punto de partida de una investigación documental o experimental, formulando preguntas sobre fenómenos naturales y proponer las hipótesis adecuadas para contrastarlas a través de la experimentación o la observación y la argumentación. CMCT, CAA BL8.S. Realizar un trabajo experimental sobre problemas relativos al cuerpo humano, la salud y la motricidad, aplicando las destrezas investigativas del trabajo científico (control de variables, registro sistemático de observaciones y resultados, etc.), manejar con cuidado los instrumentos de laboratorio, respetar las normas de seguridad en el laboratorio o en las salidas de campo e interpretar los resultados para contrastar las hipótesis formuladas. CMCT, CAA, SIEE BL8.6. Planificar y gestionar de forma eficaz tareas o proyectos, hacer propuestas creativas y confiar en sus posibilidades, describiendo acciones, recursos, materiales, plazos y responsabilidades para conseguir los objetivos propuestos, mostrar energía y entusiasmo durante su desarrollo, tomando decisiones razonadas y asumiendo riesgos para transformar las dificultades en posibilidades y responsabilizándose de las propias acciones, y evaluar el proceso y los resultados. CAA, SIEE BL8.7. Organizar un equipo de trabajo distribuyendo responsabilidades y gestionando recursos para que todos sus miembros participen y alcancen metas comunes, influir positivamente en los demás generando implicación en la tarea y utilizar el diálogo igualitario para resolver conflictos y discrepancias actuando con responsabilidad y sentido ético. SIEE, CAA, CSC BL8.8. Escribir las conclusiones de sus trabajos, experiencias, investigaciones o proyectos mediante textos previamente planificados, en diversos formatos y soportes, cuidando sus aspectos formales y las normas de corrección ortográfica y gramatical según las propiedades textuales de cada género y situación comunicativa, y crear contenidos digitales como documentos de texto, presentaciones multimedia y producciones audiovisuales con sentido estético y didáctico y un lenguaje no discriminatorio, utilizando aplicaciones informáticas de escritorio o servicios de la web y conociendo cómo aplicar los diferentes tipos de licencias. CCLI, CAA, CD BL8.9. Exponer en público las conclusiones de sus estudios documentales, experiencias o proyectos de manera clara, ordenada y creativa con el apoyo de recursos de distinta naturaleza (textuales, gráficos, audiovisuales, etc.), expresándose oralmente con una pronunciación clara, aplicando las normas de la prosodia y la corrección gramatical para transmitir de forma organizada sus conocimientos con un lenguaje no discriminatorio CCLI, CAA, CD

382

BL8.1O. Participar en intercambios comunicativos (debates, entrevistas, coloquios y conversaciones) del ámbito personal, académico o social aplicando las estrategias lingüísticas y no lingüísticas del nivel educativo propias de la interacción oral y comunicarse para construir un producto o tarea colectiva de forma colaborativa filtrando y compartiendo información y contenidos digitales, seleccionando herramientas TIC, servicios de la web social o módulos en entornos virtuales de aprendizaje y comportarse correctamente en esa comunicación para prevenir, denunciar y proteger a

otros de situaciones de riesgo como el ciberacoso. CCLI,CAA, CD BL8.11. Buscar y seleccionar información sobre los entornos laborales, profesiones y estudios vinculados con los conocimientos del nivel educativo, analizar los conocimientos, habilidades y competencias necesarias para su desarrollo y compararlas con sus propias aptitudes e intereses para generar alternativas ante la toma de decisiones vocacional. SIEE , CSC COMPETENCIAS DEL CURRÍCULO CCLI: Competencia comunicación lingüística. CMCT: Competencia matemática y competencias básicas en ciencia y tecnología. CD: Competencia digital. CAA: Competencia aprender a aprender. CSC: Competencias sociales y cívicas. SIEE: Sentido de iniciativa y espíritu emprendedor. CEC: Conciencia y expresiones culturales.

383

CRITERIOS DE EVALUACIÓN 1. Describir verbalmente, y mediante dibujos o modelos la organización tisular de los distintos componentes del aparato locomotor. Se trata de comprobar si el alumno ha conseguido relacionar la estructura macroscópica de los distintos tejidos músculo-esqueléticos, con su función durante el movimiento, así como comprender la capacidad de adaptación y plasticidad del sistema músculo-esquelético al estar permanentemente modelándose bajo la acción de las fuerzas que actúan sobre sus distintas partes. 2. Clasificar las distintas artes escénicas en función de los requerimientos cardiovasculares, respiratorios y las diversas cualidades fisicas (flexo-elasticidad, fuerzay coordinación). Se pretende conocer si el alumno ha asimilado cada uno de los distintos aspectos que tipifican el trabajo fisico, identificando dichos aspectos conrelación a cada una de las artes escénicas (danza, música y teatro), con lo cual el alumno habrá adquirido la capacidad de caracterizar, desde el punto de vista anatomo-funcional, cada una de estas actividades artísticas y conocer los requerimientos básicos a entrenar para su práctica saludable. 3. Exponer razonadamente, respecto a cualquiera de las artes escénicas, un hábito o comportamiento que mejore el desempeño fisico y artístico o deba ser practicado para prevenir posibles trastornos patológicos derivados de su práctica regular. El sentido de este criterio de evaluación es valorar si el alumno ha adquirido el conocimiento de los riesgos que conlleva la práctica regular de cualquierade las artes escénicas y los aspectos que deben ser reforzados en cada arteescénica, así como de los hábitos de vida, entrenamiento y preparación fisica necesarios para practicarlas de forma saludable. 4. Explicar, con relación a cualquiera de las estructuras anatómicas que intervienenen las diferentes manifestaciones artísticas, la función que desempeña en el conjunto del cuerpo humano como instrumento de expresión. Con este criterio el alumno demostrará el conocimiento adquirido sobre cualquiera de las estructuras anatómicas generadoras del movimiento (hueso, articulación, músculo, sistema nervioso), u otros sistemas (cardiovascular, respiratorio-fonación, digestivo.), siendo capaz de identificarsu función particular y dentro del conjunto de estructuras, órganos y aparatos que componen el cuerpo humano. 5. Explicar la relación entre nutrición adecuada y rendimiento fisico adecuado, eidentificar las costumbres nutricionales que conducen a la malnutrición. Este criterio evalúa la comprensión que se ha adquirido sobre nutrientes energéticos y no energéticos, hidratación y su distribución en una dieta sana adaptada a la intensidad de ejercicio fisico realizado, que evite las carencias y los excesos que conducen a enfermedad. 6. Relacionar las leyes de la mecánica newtoniana con los movimientos habituales humanos y los principales movimientos o posturas de los distintos tipos de artes escénicas. El alumno podrá demostrar la comprensión que ha adquirido del movimiento humano en general y como vehículo de expresión artística cuando es interpretado como sistema motriz autónomo sometido a las leyes de la fisica newtoniana. De esta forma el alumno demostrará un conocimiento de la fisica aplicada, y realizará una interpretación racional de gestos motrices conun fin estético directo (danza, teatro) o indirecto (música, danza) 7. Analizar la calidad de los hábitos posturales generales y durante las actividades artísticas, y buscar alternativas para la mejora de los mismos.

384

Con este criterio el alumno podrá demostrar la adquisición de la capacidad de análisis de las actitudes corporales, aplicando los conceptos anatómicos y biomecánicos adquiridos. 8. Justificar documentalmente los beneficios fisicos y mentales que proporciona la práctica regular de las artes escénicas. Mediante este criterio se valora, por un lado el conocimiento adquirido por el alumno sobre los efectos beneficiosos derivados de practicar las artes escénicas, y por otro su capacidad de comprender, recopilar, organizar y analizar información sobre la trascendencia social de dichos beneficios 9. Enumerar los principales músculos implicados en los movimientos articulares habituales en las artes escénicas. Procedimientos de evaluación • Durante el presente curso se realizarán tres evaluaciones. • La calificación final de la asignatura será la media de estas evaluaciones en el caso de haber superado las tres. • En el caso de que no se supere una evaluación se tendrá la opción de realizar un ejercicio de recuperación. Para la evaluación ordinaria de los alumnos se tendrán en cuenta los siguientes aspectos: • Trabajos individuales que se expondrán en clase • Prácticas de laboratorio • Actitud del alumno en clase y, especialmente, en el Laboratorio. En los ejercicios de recuperación, así como en la evaluación extraordinaria de julio, se tendrá en cuenta • La calificación de un ejercicio escrito sobre los contenidos mínimos exigibles • En definitiva, la nota de cada evaluació dependerá en un 60% de los Contenidos Procedimentales más en un 40% de los Contenidos Actitudinales. Entrega de las prácticas + En cada práctica que se realice durante el curso se os entregará un guión con las actividades a realizar en el laboratorio. En el guión se incluirán una serie de trabajos a desarrollar con posterioridad, relacionados con cada práctica. + Estos ejercicios se valorarán en cada evaluación + Para la entrega de los ejercicios de prácticas se avisará con tiemposuficiente sobre la fecha límite de entrega, normalmente una semana después de cada práctica. + Los posibles formatos de entrega del trabajo serán: Enviarlo por correo electrónico a la profesora preferiblemente en formato PDF Como cuaderno de prácticas escrito o impreso. + Las prácticas se valorarán y se indicará los aspectos que hay que corregir para lasiguiente entrega. Trabajo Obligatorio (Exposición de un tema de Anatomía Aplicada)

385

Este trabajo es obligatorio y individual para los alumnos de 1º de bachillerato de Anatomía Aplicada.Consiste en preparar una presentación sobre algún tema de los del temario de la asignatura o relacionados con ella y presentarlo al resto de la clase. Objetivos • Obtener información de diferentes medios • Tratar esta información para obtener un documento adecuado para ser difundido • Presentar un trabajo escrito • Presentar trabajos en público. El trabajo El trabajo propuesto consistirá en lo siguiente: • Elegir un tema de interés y crear un equipo de trabajo • Buscar en Internet o en libros que tengáis a vuestra disposición informaciónsobre algún tema de los tratados en anatomía aplicada o relacionados con ellos • Buscar imágenes o vídeos sobre el tema a tratar.Puede incluirse otro material de interés para la exposición pública • Preparar con ellos: - Un texto sobre el tema investigado - Una presentación para exponer en clase Características del trabajo y la exposición El trabajo debe contener al menos, los siguientes elementos • Portada con título, autor y fecha • Contenido del trabajo • Fuentes de datos • Comentar cómo se realizó el trabajo Exposición • Se realizará una exposición de entre 40 y 50 minutos del trabajo realizado ante la clase. • Se abrirá un turno de preguntas del público Valoración El material seleccionado y su exposición se evaluarán para la nota del curso. Se valorará positivamente • El interés y originalidad del material elegido • La relación con los contenidos del curso • La claridad e interés en la exposición pública Se valorará negativamente • La copia directa de textos u otro material • Una exposición demasiado breve en el tiempo • No dominar el tema tratado

386

PROGRAMACIÓ 2n

BATXILLERAT

BIOLOGIA MOLECULAR

387

.1.- Introducció i Orientació Didàctica.

En aquesta programació s´han tingut en compte determinades concepcions sobre lénsenyament i láprenentatge. Aquestes concepcions estan basades en les aportacions de lépistemologia, la sociologia , la psicologia i la pedagogia. En primer lloc, s´han tingut en compte a la ciència, en aquest cas la Biologia, constituïda per un ampli cos de coneixements empirico-formals, que arrepleguen tant els fet i els mètodes per al seu estudi, com les explicacions dels mateixos, en forma de lleis i sobre tot de teories. En segon lloc, es té en compte als estudiants i les concepcions prèvies sobre moltes qüestions sobre les que volem treballar, així com els interessos i necessitats personals de cadascun délls. En tercer lloc es té en compte el context social dels estudiants, així com les relacions de la ciència amb la tècnica i la societat. Per últim, també tindrem en compte la tradició pedagògica docent en aquesta matèria, ja que existeixen una sèrie de tècniques i recursos que tradicionalment han estat emprats pel professorat i que tenen un gran potencial educatiu.

2.- Continguts i Temporalització. UNITAT 1: Les molècules de la Vida. Unes 28 sessions. 1.1.- Bioelements i biomolècules 1.2.- Glúcids 1.3.- Lípids 1.4.- Proteïnes 1.5.- Nucleòtids. Àcids Nucleics UNITAT 2: Estructura i Funció Cel·lular. Unes 30 sessions. 2.1.- Introducció a la cèl·lula. Mètodes déstudi 2.2.- Embolcall cel·lular 2.3.- Citosol i citoesquelet 2.4.- Ribosomes i sistemes endomembranes 2.5.- Orgànuls energètics 2.6.- Nucli. Mitosi i Meiosi UNITAT 3: Metabolisme i Autoperpetuació. Unes 35 sessions. 3.1.- Introducció al metabolisme. ATP i enzims 3.2.- Respiració i fotosíntesi 3.3.- Els Gens i la seua funció 3.4.- Les lleis de l’herència. 3.5.- Mutació, Recombinació i Manipulacions gèniques UNITAT 4: Microbiologia i Autoconservació. Unes 25 sessions. 4.1.- Biologia dels microorganismes

388

4.2.- Microbiologia aplicada 4.3.- Immunologia

3.- Objectius, Continguts i Criteris dÁvaluació. UNITAT 1: LES MOLÈCULES DE LA VIDA. a.- Objectius --- Conèixer els elements químics que formen part de la matèria viva i comprendre la importància de la funció dels oligoelements. --- Conèixer com estan formats els éssers vius a nivell molecular. --- Identificar les principals estructures de les biomolècules i relacionar-les amb algunes de les seues propietats i amb les seues funcions. --- Desenvolupar destreses investigatives a través de la realització de pràctiques dídentificació de biomolècules. --- Comprendre la importància dels Enzims, la seua activitat i els factors que láfecten. b.- Continguts --- Introducció a la varietat de components químics dels éssers vius: tipus, estructura, propietats i paper que desenvolupen. --- Els enzims com a biocatalitzadors. --- Aproximació pràctica a diferents mètodes déstudi de les característiques que presenten les biomolècules. --- Exploració experimental dálgunes característiques que ens permeten la identificació dels components químics. --- Aproximació als diferents estats físics en que podem trobar als components químics dels éssers vius. c.- Criteris dÁvaluació --- Enumerar raons per les quals láigua i les sals minerals són fonamentals en els processos cel·lulars, indicant alguns exemples de les repercussions de la seua absència. --- Relacionar les macromolècules amb la seua funció biològica en la cèl·lula, i que reconeguen les seues unitats constituents. --- Dissenyar i realitzar investigacions sobre els components químics de la cèl·lula, contemplant algunes característiques essencials del treball científic. UNITAT 2: ESTRUCTURA I FUNCIÓ CEL·LULAR. a.- Objectius --- Aproximar-se a la història del concepte de cèl·lula, per comprendre les dificultats de la construcció de la teoria cel·lular. --- Relacionar els coneixements de la cèl·lula amb els avanços tecnològics. --- Desenvolupar destreses investigatives mitjançant observacions al microscopi òptic, i a través de les fotografies del microscopi electrònic. --- Relacionar els components i léstructura de la paret cel·lular amb la seua funció. --- Conèixer el model actual de léstructura de la membrana plasmàtica, i la seua importància en el funcionament de la cèl·lula, relacionant les funcions de la membrana amb la seua estructura. --- Comprendre la permeabilitat selectiva de la membrana. --- Comprendre les funcions de léndocitosi i léxocitosi.

389

--- Relacionar les funcions de la membrana, el reticle endoplasmàtic, láparell de Golgi i les vesícules de secreció. --- Comprendre el mecanisme de la digestió intracel·lular. --- Conèixer la importància del vacuoma en la cèl·lula vegetal. --- Comprendre les estructures del citoesquelet i les seues implicacions en el moviment cel·lular, divisió cel·lular, etc. --- Diferenciar la cèl·lula animal de la vegetal, i la procariota de la eucariota, i comprendre la diversitat de cèl·lules que hi podem trobar en un mateix organisme. --- Distingir els orgànuls cel·lulars i identificar la seua estructura i funcions dins de la cèl·lula. b.- Continguts --- La cèl·lula: unitat déstructura i de funció. --- Mètodes déstudi de la cèl·lula. --- La teoria cel·lular en el context de la història de la ciència. --- Model dórganització cel·lular procariota i eucariota, mostrant la relació entre léstructura i la funció. Comparació de cèl·lules animals i vegetals. Diversitat de les cèl·lules en un mateix ésser viu. --- Introducció a la varietat dels components estructurals de les cèl·lules: tipus, estructura, propietats i paper que desenvolupen. --- Estudi de les funcions cel·lulars. --- Planificació i realització dínvestigacions sobre problemes relacionats amb les funcions cel·lulars del citosol i dels orgànuls citoplasmàtics. --- Conèixer léstructura, les parts fonamentals i funció del nucli, i comprendre la importància del cromosomes i les seues lleis. c.- Criteris dÁvaluació --- Interpretar léstructura interna de la cèl·lula eucariota i procariota, tant al microscopi òptic com electrònic, identificant i representant els seus orgànuls i la funció que desenvolupen. --- Dissenyar i realitzar investigacions sobre la morfologia de la cèl·lula, tenint en compte les característiques essencials del treball científic. --- Analitzar el caràcter obert de la biologia a través de léstudi dálgunes interpretacions, hipòtesi i prediccions científiques sobre el concepte de cèl·lula, valorant els canvis produïts al llarg dels temps i la influència del context històric. --- Dissenyar i realitzar investigacions sobre la permeabilitat de membrana i els intercanvis cel·lulars. --- Interpretar léstructura interna de la cèl·lula animal i vegetal, identificant els orgànuls i la seua funció. --- Representar de forma esquemàtica el cicle cel·lular i les modalitats de divisió del nucli i el citoplasma, relacionant-ho amb la meiosi i la variabilitat genètica de les espècies. UNITAT 3: METABOLISME I AUTOPERPETUACIÓ. a.- Objectius --- Comprendre el significat del metabolisme com a mecanisme que tenen els éssers vius per a intercanviar matèria i energia, amb reaccions regulades per enzims. --- Distingir entre anabolisme i catabolisme, com a conjunt de processos consumidors i productors dénergia. --- Comprendre el procés de la respiració aeròbica distingint-la de la anaeròbica: fermentacions làctica i alcohòlica. --- Comprendre el procés de la fotosíntesi i la seua relació amb léstructura del cloroplast. --- Comprendre la importància de la fotosíntesi per a la Biosfera, com a font de matèria orgànica i oxigen.

390

--- Analitzar mitjançant textos, les investigacions que van conduir a establir algunes seqüències de les rutes metabòliques. --- Conèixer la mitosi com a divisió cel·lular més freqüent i la meiosi i la seua importància biològica, així com la diferencia entre ambdues. --- Conèixer els últims avanços en léstudi de léxpressió dels gens. --- Interpretar experiències relacionades a la replicació de lÁDN. --- Comprendre i conèixer les lleis de Mendel i les seus aplicacions a la genètica. --- Conèixer i comprendre la funció dels gens, el concepte de mutació i les manipulacions genètiques. b.- Continguts --- Introducció a la varietat dels components químics de la cèl·lula, tipus, estructura i propietats i paper que desenvolupen. --- Estudi de les funcions cel·lulars. --- La respiració cel·lular. El seu significat biològic. Diferències entre les vies aeròbiques i les anaeròbiques. Orgànuls cel·lulars implicats en el procés. --- La fotosíntesi com a procés dáprofitament energètic i de síntesi de macromolècules. Paper biològic de la fase lumínica i la fase obscura. --- Importància de la fotosíntesi en la constitució inicial i actual de látmosfera. --- Estudi dels aspectes bàsics del cicle cel·lular. --- Fases de la divisió cel·lular: canvis bàsics produïts en ella. --- Estudi de la mitosi i meiosi, la seua necessitat biològica en els organismes. --- Fenòmens bàsics que es produeixen en la meiosi i les seues conseqüències. Importància en lévolució dels éssers vius. --- Hipòtesi de la duplicació de lÁDN i els resultats de la contrastació experimental. --- Les característiques del codi genètic i les proves experimentals que el reforcen. Transcripció i traducció genètiques. --- Conseqüències i implicacions que láparició de noves variants té en ládaptació i evolució de les espècies. --- Selecció natural. c.- Criteris dÁvaluació --- Explicar el significat biològic del metabolisme, catabolisme i anabolisme, així com el significat biològic de la respiració cel·lular, indicant les diferències entre la via aeròbia i la anaeròbia respecte a la rendibilitat energètica, els productes finals originats i el interès industrial dáquests. --- Diferenciar en la fotosíntesi la fase lumínica de lóbscura, identificant les estructures cel·lulars en les que es duu a terme, els substrats necessaris, els productes finals i el balanç energètic obtingut. --- Diferenciar entre els mecanismes de síntesi i el de degradació de biomolècules, localitzant les estructures cel·lulars en les que es desenvolupen, i la necessitat dénzims específics. --- Dissenyar i realitzar investigacions sobre el metabolisme cel·lular. --- Explicar el paper de lÁDN com a portador de la informació genètica i la natura del codi genètic, estudiant la repercussió de la recombinació genètica en la variabilitat dels éssers vius. --- Conèixer els mecanismes de síntesi de proteïnes. UNITAT 4: MICROBIOLOGIA I AUTOCONSERVACIÓ. a.- Objectius --- Conèixer un altre model dórganització cel·lular. --- Comprendre alguns aspectes bàsics del metabolisme dels bacteris --- Comprendre el paper dels microorganismes en els cicles biogeoquímics. --- Aproximar-se a les teories sobre lórigen de la cèl·lula eucariota.

391

--- Desenvolupar destreses d'investigació mitjançant léstudi microscòpic dels bacteris. --- Caracteritzar als microorganismes com a grup heterogeni. --- Comprendre les seues formes de vida i la seua relació amb els éssers humans i altres éssers vius. --- Conèixer la importància social i econòmica de la utilització i manipulació dels microorganismes en diferents àmbits. --- Comprendre els mecanismes de defensa dels éssers vius front a la infecció. --- Conèixer la resposta immunitària, alguns mètodes de prevenció i curació de les malalties infeccioses. b.- Continguts --- La cèl·lula: unitat déstructura i de funció. --- Aproximació pràctica a léstudi de la cèl·lula valorant la informació que proporciona. --- Models dórganització procariota, mostrant la relació entre léstructura i la funció. --- Estudi de les funcions cel·lulars bacterianes. Aspectes bàsics del seu cicle cel·lular. --- Intervenció dels microorganismes en les transformacions. --- Els microorganismes: un grup taxonòmicament heterogeni. Les seues formes de vida: Relació entre elles i la seua interacció amb altres éssers vius. --- Utilització dels microorganismes en els processos industrials. Importància social i econòmica. --- Concepte dímmunitat. La defensa de lórganisme front a cossos estranys. --- Concepte dántigen. --- Tipus dímmunitats: cel·lular i humoral. Classes de cèl·lules implicades. Estructura i funció dels anticossos. --- Reflexió ètica sobre la donació d´òrgans. c.- Criteris dÁvaluació --- Interpretar léstructura interna de la cèl·lula procariòtica amb el microscopi i fotografies, esquemes o dibuixos. --- Representar esquemàticament i analitzar el cicle cel·lular dels bacteris. --- Determinar les característiques que defineixen als microorganismes, destacant el paper dálguns délls en els cicles biogeoquímics. --- Determinar les característiques que defineixen als microorganismes, destacant el paper dálguns délls en les indústries, i analitzant el paper patogen que poden tenir en els éssers vius. --- Analitzar els mecanismes de defensa que desenvolupen els éssers vius davant la presència dún antigen, deduint a partir dels coneixements com es por incidir per a reforçar o estimular les defenses naturals. PROCEDIMIENTS D’AVALUACIÓ

En aquest curs, com en altres cursos, es desenvoluparan tres avaluacions (a més de lávaluació zero);

per a superar la matèria, lálumne necessita aprovar totes i cadascuna de les avaluacions. Amb

aquests resultats i aplicant criteris dávaluació continua podrem obtenir la nota final de lálumne.

Aquesta nota final de cada avaluació i de curs estaran basades en els següents percentatges repecte

dels Continguts programats: ʘ Un mínim del 80% es deuran als Continguts Conceptuals (els procediran

majoritàriament dels exàmens, però també del treballs demanats, pràctiques, tasca diària a classe,

etc). ʘ Mentre que, com a màxim, láltre 20% procedirà dels Continguts Procedimentals i Actitudinals.

392

Respecte dels exàmens, cal afegir que estan previstos un mínim de 5 exàmens; els tenen que tenir

notes superiors a 3 per poder aplicar altres aspectes alhora de superar lávaluació. En el cas de notes

inferiors, tenim previstos controls de recuperació; un per cada examen ordinari. Aquests exàmens de

recuperació així com la prova de lÁvaluació extraordinària de juliol estaran, per supost, basats en uns

continguts no inferiors als mínims establerts.

Finalment, comentar que és possible la realització dálgunes pràctiques; el nombre de les quals

dependrà de la disponibilitat de temps. En qualsevol cas, també participaran dels procediments

dávaluació com apareix abans, ja reflectit. El desenrotllament de cada pràctica implica léntrega dúna

Memòria en la que, a més, restaran inclosos els exercicis i activitats addicionals proposats en la pràtica.

La presentació dáquest treball s´ha fer, com a màxim, una setmana després de la realització del a

pràctica.

393

PROGRAMACIÓ 2n

BATXILLERAT

GEOLOGIA

394

PROGRAMACIÓN DE AULA

La relación de competencias clave es la siguiente: comunicación lingüística (CL);

competencia matemática y competencias en ciencia y tecnología (CMCT);

competencia digital (CD); aprender a aprender (AA); competencias sociales y

cívicas (CSC); sentido de iniciativa y espíritu emprendedor (SIEE); conciencia y

expresiones culturales (CEC).

CONTENIDOS CRITERIOS DE

EVALUACIÓN ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE

COMPETENCIAS

CLAVE

B1, B10

Perspectiva general de la

geología, sus objetos de

estudio, métodos de

trabajo y su utilidad

científica y social:

Definición de geología. El

trabajo de los geólogos.

Especialidades de la

geología.

La metodología científica y

la geología.

La evolución geológica de

la Tierra en el marco del

sistema solar.

Geoplanetología.

La geología en la vida

cotidiana.

La metodología científica y

el trabajo de campo.

1. Definir la ciencia de la

geología y sus principales

especialidades y

comprender el trabajo

realizado por los geólogos.

1.1. Comprende la importancia de la

geología en la sociedad y conoce y valora

el trabajo de los geólogos en distintos

ámbitos sociales.

CMCT

CSC

CEC

2. Aplicar las estrategias

propias del trabajo científico

en la resolución de

problemas relacionados con

la geología.

2.1. Selecciona información, analiza datos,

formula preguntas pertinentes y busca

respuestas para un pequeño proyecto

relacionado con la geología.

CMCT

AA

CL

CD

SIEE

3. Analizar la evolución

geológica de la Luna y de

otros planetas del sistema

solar, comparándolas con la

de la Tierra.

3.1. Analiza información geológica de la

Luna y de otros planetas del sistema solar

y la compara con la evolución geológica de

la Tierra.

CMCT

AA

CL

4. Observar las

manifestaciones de la

geología en el centro diario e

identificar algunas

implicaciones en la

economía, política,

desarrollo sostenible y medio

ambiente.

4.1. Identifica distintas manifestaciones de

la geología en el entorno diario,

conociendo algunos de los usos y

aplicaciones de esta ciencia en la

economía, política, desarrollo sostenible y

en la protección del medio ambiente.

CMCT

AA

CSC

CEC

5. Conocer las principales

técnicas que se utilizan en la

geología de campo y

manejar algunos

instrumentos básicos.

5.1. Utiliza el material de campo (martillo,

cuaderno, lupa, brújula).

CMCT

AA

SIEE

01 MÉTODOS DE ESTUDIO DE LA TIERRA Y SU ORIGEN

395



EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE

APRENDIZAJE

COMPETENCIAS

CLAVE

B4

Cómo es el mapa de las

placas tectónicas.

Cuánto y cómo se mueven.

Por qué se mueven.

Relación de la tectónica de

placas con distintos

aspectos geológicos.

La tectónica de placas y la

historia de la tierra.

La Tierra como planeta

dinámico y en evolución. La

tectónica de placas como

teoría global de la Tierra.

1. Conocer cómo es el

mapa actual de las placas

tectónicas. Comparar este

mapa con los mapas

simplificados.

1.1. Compara, en

diferentes partes del

planeta, el mapa

simplificado de las placas

tectónicas con otros más

actuales aportados por la

geología y la geodesia.

CMCT

AA

CD

2. Conocer cuánto, cómo y

por qué se mueven las

placas tectónicas.

2.1. Conoce cuánto y

cómo se mueven las

placas tectónicas.

CMCT

AA

2.2. Utiliza programas

informáticos de uso libres

para conocer la velocidad

relativa de su centro

educativo (u otro punto de

referencia) respecto al

resto de placas tectónicas.

CMCT

AA

CD

2.2. Entiende y explica por

qué se mueven las placas

tectónicas y qué relación

tiene con la dinámica del

interior terrestre.

CMCT

AA

CL

3. Relacionar la tectónica

de placas con algunos

aspectos geológicos:

relieve, clima y cambio

climático, variaciones en el

nivel del mar, distribución

de rocas, estructuras

geológicas, sismicidad,

volcanismo.

3.1. Comprende y explica

la relación entre la

tectónica de placas, el

clima y las variaciones del

nivel del mar.

CMCT

CL

3.2. Comprende y describe

la distribución de la

sismicidad y el vulcanismo

en el marco de la tectónica

de placas.

CMCT

CL

4. Describir la tectónica de

placas a lo largo de la

historia de la tierra: qué

había antes de la tectónica

de placas, cuándo

comenzó.

4.1. Entiende cómo

evoluciona el mapa de las

placas tectónicas a lo largo

del tiempo.

CMCT

AA

CD

5. Analizar el dinamismo

terrestre explicado según

la teoría global de la


5.1. Interpreta algunas

manifestaciones del

dinamismo terrestre como

consecuencia de la


CMCT

AA

CL

CD

02 TECTÓNICA DE PLACAS, UNA TEORÍA GLOBAL

396



EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE

APRENDIZAJE

COMPETENCIAS

CLAVE

B4

Deformación de las rocas:

frágil y dúctil.

Principales estructuras

geológicas: pliegues y fallas.

Orógenos actuales y antiguos.

Relación de la tectónica de

placas con: distintos aspectos

geológicos.

La tectónica de placas y la

historia de la tierra.

1. Comprender cómo se

deforman las rocas.

1.1. Comprende y describe

cómo se forman las rocas.

CMCT

AA

CL

2. Describir las principales

estructuras geológicas.

2.1. Conoce las principales

estructuras geológicas y las

principales características de

los orógenos.

CMCT

3. Describir las

características de un

orógeno.

3.1. Explica los principales

rasgos del relieve del planeta y

su relación con la tectónica de

placas.

CMCT

CL

4. Relacionar la tectónica

de placas con algunos

aspectos geológicos:

relieve, clima y cambio

climático, variaciones en el

nivel del mar, distribución

de rocas, estructuras

geológicas, sismicidad,

volcanismo.

4.1. Conoce y argumenta cómo

la distribución de rocas, a

escala planetaria, está

controlada por la Tectónica de

placas.

CMCT

CL

4.2. Relaciona las principales

estructuras geológicas (pliegues

y fallas) con la Tectónica de

Placas.

CMCT

AA

5. Describir la tectónica de

placas a lo largo de la

historia de la tierra: qué

había antes de la tectónica

de placas, cuándo

comenzó.

5.1. Entiende cómo evoluciona

el mapa de las placas

tectónicas a lo largo del tiempo.

Visiona, a través de programas

informáticos, la evolución

pasada y futura de las placas.

CMCT

AA

CD

SIEE

03 TECTÓNICA: LA DEFORMACIÓN DE LAS ROCAS Y FORMACIÓN DE

CORDILLERAS

397



EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE

APRENDIZAJE

COMPETENCIAS

CLAVE

B2, B3, B10

Materia mineral y

concepto de mineral.

Relación entre estructura

cristalina, composición

química y propiedades

de los minerales.

Clasificación químico-

estructural de los

minerales.

Formación, evolución y

transformación de los

minerales. Estabilidad e

inestabilidad mineral.

Normas de seguridad y

autoprotecciónen el

laboratorio.

Concepto de roca y

criterios de clasificación.

1. Describir las

propiedades que

caracterizan a la

materia mineral.

1.1. Identifica las

características que

determinan la materia

mineral.

CMCT

2. Comprender su

variación como una

función de la

estructura y la

composición química

de los minerales.

2.1. Comprende, por

medio de actividades

prácticas con ejemplos

de minerales con

propiedades

contrastadas la relación

entre la estructura y la

función.

CMCT

AA

3. Reconocer la

utilidad de los

minerales por sus

propiedades.

3.1. Relaciona las

características y

propiedades de los

minerales con sus

aplicaciones

CMCT

AA

4. Conocer los grupos

de minerales más

importantes según

una clasificación

químico-estructural.

Nombrar y distinguir

de visu, diferentes

especies minerales.

4.1. Reconoce los

diferentes grupos

minerales,

identificándolos por sus

características físico-

químicas.

CMCT

AA

4.2. Reconoce por

medio de una práctica

de visu algunos de los

minerales más

comunes.

CMCT

AA

5. Analizar las

distintas condiciones

físico-químicas en la

formación de los

minerales.

Comprender las

causas de la

evolución,

inestabilidad y

transformación

mineral utilizando

diagramas de fases

sencillos.

5.1. Compara las

situaciones en las que

se originan los

minerales, elaborando

tablas según sus

condiciones físico-

químicas de estabilidad.

CMCT

CL

AA

5.2. Conoce algunos

ejemplos de evolución y

transformación mineral

por medio de diagramas

de fases.

CMCT

CL

AA

04 MINERALES: LOS COMPONENTES DE LAS ROCAS

398



EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE

APRENDIZAJE

COMPETENCIAS

CLAVE

B2, B3, B10

Criterios de clasificación de las

rocas. Clasificación de los

principales grupos de rocas

ígneas

El origen de las rocas ígneas.

Conceptos y propiedades de

los magmas. Evolución y

diferenciación magmática.

Fluidos hidrotermales y su

expresión en superficie.

Magmatismo en el marco de la


Procesos geológicos

formadores de minerales y

rocas: procesos magmáticos.

Perfiles topográficos de

volcanes.

1. Diferenciar e identificar

por sus características

distintos tipos de

formaciones de rocas.

Identificar los principales

grupos de rocas ígneas

(plutónicas y volcánicas).

1.1. Identifica mediante una

prueba visual, ya sea en

fotografías y/o con

especímenes reales, distintas

variedades y formaciones de

rocas, realizando ejercicios

prácticos en el aula y

elaborando tablas comparativas

de sus características.

CMCT

AA

CL

CD

2. Conocer el origen de las

rocas ígneas, analizando la

naturaleza de los magmas y

comprendiendo los

procesos de generación,

diferenciación y

emplazamiento de los

magmas.

2.1. Describe la evolución del

magma según su naturaleza,

utilizando diagramas y cuadros

sinópticos.

CMCT

AA

CL

3. Conocer la naturaleza de

los fluidos hidrotermales.

3.1. Comprende el concepto de

fluidos hidrotermales,

localizando datos, imágenes y

vídeos en la red sobre

fumarolas y geyseres actuales,

identificando los depósitos

asociados.

CMCT

CD

AA

4. Comprender la actividad

ígnea como fenómenos

asociados a la Tectónica de

placas.

4.1. Comprende y explica los

fenómenos ígneos en relación

con la tectónica de placas.

CMCT

AA

CL


ambientes y procesos

geológicos formadores de

minerales y rocas.

Identificar algunos

minerales con su origen

más común: magmático,

5.1. Compara los diferentes


geológicos en los que se

forman los minerales y las

rocas. Identifica algunos

minerales como característicos

de cada uno de los procesos

geológicos de formación.

CMCT

CL

AA

6. Realizar perfiles

topográficos de volcanes.

6.1. Utiliza el Geocontext para

realizar perfiles topográficos de

diferentes volcanes.

CMCT

AA

CL

CD

05 MAGMATISMO Y ROCAS ÍGNEAS

399



EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE

APRENDIZAJE

COMPETENCIAS

CLAVE

B2, B3, B10

Clasificación de los principales

grupos de rocas metamórficas.

El origen de las rocas

metamórficas. Tipos de

metamorfismo. Facies

metamórficas y condiciones

físico-químicas de formación.

Depósitos hidrotermales y

procesos metasomáticos.

Metamorfismo e

hidrotermalismo en el marco de

la tectónica de placas.


formadores de minerales y

rocas: procesos metamórficos,

hidrotermales y supergénicos.

Geología del entorno del centro

educativo.

Elementos singulares del

patrimonio geológico

1. Diferenciar e identificar

por sus características

distintos tipos de


Identificar los principales

grupos de rocas

metamórficas

1.1. Identifica mediante una

prueba visual, ya sea en

fotografías y/o con

especímenes reales, distintas

variedades y formaciones de

rocas, realizando ejercicios


elaborando tablas comparativas

de sus características.

CMCT

AA

CL

CD

2. Conocer el origen de las

rocas metamórficas

diferenciando las facies

metamórficas en función de

las condiciones físico-

químicas.


metamorfismo y los distintos

tipos existentes, asociándolos a

las diferentes condiciones de

presión y temperatura

CMCT

CL

2.2. Elabora cuadros sinópticos

comparando los tipos de

metamorfismo.

CMCT

AA

CL

3. Conocer la naturaleza de

los fluidos hidrotermales, los

depósitos y los procesos

metasomáticos asociados.


fluidos hidrotermales.

CMCT

AA

CD

4. Comprender la actividad

metamórfica e hidrotermal

como fenómenos asociados

a la tectónica de placas.

4.1. Comprende y explica los

fenómenos metamórficos e

hidrotermales en relación con la


CMCT

AA

CL




minerales y rocas.

Identificar algunos

minerales con su origen

más común: metamórfico,

hidrotermal y supergénico.

5.1. Compara los diferentes


geológicos en los que se

forman los minerales y las

rocas. Identifica algunos

minerales como característicos

de cada uno de los procesos


CMCT

CL

AA

6. Reconocer los recursos y

procesos activos.

6.1. Conoce y analiza sus

principales recursos y riesgos

geológicos.

CMCT

AA

CEC

7. Entender las

singularidades del

patrimonio geológico.

7.1. Comprende la necesidad

de apreciar, valorar, respetar y

proteger los elementos del


CMCT

AA

CEC






06 METAMORFISMO Y ROCAS METAMÓRFICAS

400



EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE

APRENDIZAJE

COMPETENCIAS

CLAVE

B2, B3

Clasificación de los

principales grupos de

rocas sedimentarias.

El origen de las rocas

sedimentarias. El

proceso sedimentario:

meteorización, erosión,

transporte, depósito y

diagénesis.

Cuencas y ambientes

sedimentarios.

Sedimentación en el

marco de la tectónica de

placas.


formadores de

minerales y rocas:

procesos sedimentarios.

1. Diferenciar e

identificar por sus

características

distintos tipos de


Identificar los

principales grupos de

rocas sedimentarias.

1.1. Identifica mediante

una prueba visual, ya

sea en fotografías y/o

con especímenes reales,

distintas variedades y

formaciones de rocas,

realizando ejercicios


elaborando tablas

comparativas de sus

características.

CMCT

AA

CL

CD

2. Conocer el origen

de los sedimentos y

las rocas

sedimentarias,

analizando el proceso

sedimentario desde la

meteorización a la

diagénesis.

Identificar los diversos

tipos de medios

sedimentarios.

2.1. Comprende y

describe el proceso de

formación de las rocas

sedimentarias, desde la

meteorización del área

fuente, pasando por el

transporte y depósito a

la diagénesis, utilizando

un lenguaje científico

adecuado a su nivel

académico.

CMCT

AA

CL

2.2. Comprende y

describe los conceptos

de facies sedimentarias

y medios sedimentarios,

identificando y

localizando algunas

sobre un mapa y/o en tu

entorno geográfico-

geológico.

CMCT

AA

CL

3. Comprender la

actividad

sedimentaria, como

fenómenos asociados

a la tectónica de

placas.

3.1. Comprende y

explica los fenómenos

sedimentarios en

relación con la tectónica

de placas.

CMCT

AA

CL

4. Conocer los

principales ambientes

y procesos geológicos

formadores de

minerales y rocas.

Identificar algunos

minerales con su

origen más común:

sedimentario.

4.1. Compara los

diferentes ambientes y

procesos geológicos en

los que se forman los

minerales y las rocas.

Identifica algunos

minerales como

característicos de cada

uno de los procesos


CMCT

CL

AA

07 SEDIMENTACIÓN Y ROCAS SEDIMENTARIAS

401



EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE

APRENDIZAJE

COMPETENCIAS

CLAVE

B5, B10

Las interacciones geológicas

en la superficie terrestre.

La meteorización y los suelos.

Los movimientos de ladera:

factores que influyen en los

procesos. Tipos.

La litología y el relieve (relieve

kárstico, granítico).

La estructura y el relieve.

Relieves estructurales.

Geología local, del entorno del

centro educativo, o del lugar de

la práctica, y geología regional.


patrimonio geológico del lugar

donde se realiza la práctica.

1. Reconocer la capacidad

transformadora de los

procesos externos.

1.1. Comprende y analiza cómo

los procesos externos

transforman el relieve.

CMCT

AA

2. Identificar el papel de la

atmósfera, la hidrosfera, y la

biosfera –y, en ella, la

acción antrópica.

2.1. Identifica el papel de la

atmósfera, la hidrosfera y la

biosfera (incluida la acción

antrópica).

CMCT

AA

3. Distinguir la energía solar

y la gravedad como motores

de los procesos externos.

3.1. Analiza el papel de la

radiación solar y de la gravedad

como motores de los procesos

geológicos externos.

CMCT

AA


procesos de meteorización

física y química. Entender

los procesos de

edafogénesis y conocer los

principales tipos de suelos.

4.1. Diferencia los tipos de

meteorización.

CMCT

AA

4.2. Conoce los principales

procesos edafogenéticos y su

relación con los tipos de suelos.

CMCT

5. Comprender los factores

que influyen en los

movimientos de ladera y


tipos.

5.1. Identifica los factores que

favorecen o dificultan los

movimientos de ladera y conoce

sus principales tipos.

CMCT

AA

6. Conocer algunos relieves

singulares condicionados

por la litología (modelado

kárstico y granítico).

6.1. Relaciona algunos relieves

singulares con el tipo de roca.

CMCT

AA

7. Analizar la influencia de

las estructuras geológicas

en el relieve.

7.1. Relaciona algunos relieves

singulares con la estructura

geológica.

CMCT

AA

7.2. A través de fotografías o de

visitas con Google Earth,

InfoIGME, IBERPIX a diferentes

paisajes locales o regionales

relaciona el relieve con los

agentes y los procesos

geológicos externos.

CMCT

AA

CD

8. Observar los principales

elementos geológicos de los

itinerarios y del lugar

visitado.

8.1. Conoce y describe los

principales elementos del

itinerario y del lugar visitado.

CMCT

AA

CL

9. Reconocer los recursos y

procesos activos.


principales recursos y riesgos

geológicos

CMCT

AA

08 PROCESOS GEOLÓGICOS EXTERNOS

402

CSC

SIEE

CEC

10. Entender las

singularidades del






CMCT

AA

CSC

CEC






403



EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE

APRENDIZAJE

COMPETENCIAS

CLAVE

B5, B10

Acción geológica del agua:

- Distribución del agua en la

Tierra. Ciclo hidrológico.

- Aguas superficiales: procesos

y formas resultantes.

- Glaciares: tipos, procesos y

formas resultantes.

- El mar: olas, mareas y

corrientes de deriva. Procesos

y formas resultantes.

Acción geológica del viento:

procesos y formas resultantes.

Los desiertos.

La metodología científica y el

trabajo de campo.

Técnicas de interpretación

cartográfica y orientación.

Lectura de mapas geológicos

sencillos.



la práctica, y geología regional.

Recursos y riesgos geológicos.


patrimonio geológico del lugar

donde se realiza la práctica.

1. Analizar la distribución

del agua en el planeta

Tierra y el ciclo hidrológico.

1.1. Conoce la distribución del

agua en el planeta y comprende

y describe el ciclo hidrológico.

CMCT

CL

2. Analizar la influencia de

la escorrentía superficial

como agente modelador y

diferenciar sus formas

resultantes.

2.1. Relaciona los procesos de

escorrentía superficial y sus

formas resultantes.

CMCT

AA

3. Comprender los procesos

glaciares y sus formas

resultantes.

3.1. Diferencia las formas

resultantes del modelado

glacial, asociándolas con su

proceso correspondiente.

CMCT

AA


geológicos derivados de la

acción marina y formas

resultantes.

4.1. Comprende la dinámica

marina y relaciona las formas

resultantes con su proceso

correspondiente.

CMCT

AA


geológicos derivados de la

acción eólica y relacionarlos

con las formas resultantes.

5.1. Diferencia formas

resultantes del modelado eólico.

CMCT

6. Entender la relación entre

la circulación general

atmosférica y la localización

de los desiertos.

6.1. Sitúa la localización de los

principales desiertos.

CMCT

AA


técnicas que se utilizan en

la geología de campo y

manejar algunos

instrumentos básicos.

7.1. Utiliza el material de

campo.

CMCT

AA

SIEE

8. Leer mapas geológicos y

topográficos sencillos de

una comarca o región.

8.1. Lee mapas geológicos

sencillos, fotografías aéreas e

imágenes de satélite que

contrasta con las observaciones

en el campo.

CMCT

AA

CL

CD

SIEE


elementos geológicos de los

itinerarios.


principales elementos

geológicos del itinerario.

CMCT

AA

CL

9.2. Observa y describe

afloramientos.

CMCT

AA

CL

9.3. Reconoce y clasifica

muestras de rocas.

CMCT

AA

09 PROCESOS GEOLÓGICOS DEBIDOS AL AGUA Y AL VIENTO

404



EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE

APRENDIZAJE

COMPETENCIAS

CLAVE

B6, B10

El tiempo en Geología. El

debate sobre la edad de la

Tierra. Uniformismo frente a

catastrofismo. El registro

estratigráfico.

El método del actualismo:

aplicación a la reconstrucción

paleoambiental. Estructuras

sedimentarias y biogénicas.

Paleoclimatología.

Métodos de datación:

geocronología relativa y

absoluta. Principio de

superposición de los estratos.

Fósiles. Bioestratigrafía. Los

métodos radiométricos de

datación absoluta.

Unidades geocronológicas y

cronoestratigráficas. La Tabla

del Tiempo Geológico.

Geología Histórica. Evolución

geológica y biológica de la

Tierra desde el Arcaico a la

actualidad, resaltando los

principales eventos. Primates y

evolución del género Homo.

Cambios climáticos naturales.

Cambio climático inducido por

la actividad humana.

La metodología científica y la

Geología.




sencillos.



la práctica, y Geología regional.

1. Analizar el concepto del

tiempo geológico y entender

la naturaleza del registro

estratigráfico y la duración

de diferentes fenómenos

geológicos.

1.1. Argumenta sobre la

evolución del concepto de

tiempo geológico y la idea de la

edad de la Tierra a lo largo de

la historia del pensamiento

científico.

CMCT

AA

CL

SIEE

2. Entender la aplicación del

método del actualismo a la

reconstrucción

paleoambiental. Conocer

algunos tipos de estructuras

sedimentarias y biogénicas

y su aplicación. Utilizar los

indicadores paleoclimáticos

más representativos.

2.1. Entiende y desarrolla la

analogía de los estratos como

las páginas del libro donde está

escrita la Historia de la Tierra.

CMCT

AA

CSC

2.2. Conoce el origen de

algunas estructuras

sedimentarias originadas por

corrientes (ripples,

estratificación cruzada) y

biogénicas (galerías, pistas) y

las utiliza para la reconstrucción

medioambiental.

CMCT

AA

SIEE

3, Conocer los principales

métodos de datación

absoluta y relativa. Aplicar

el principio de superposición

de estratos y derivados para

interpretar cortes

geológicos. Entender los

fósiles guía como pieza

clave para la datación

bioestratigráfica.

3.1. Conoce y utiliza los

métodos de datación relativa y

de las interrupciones en el

registro estratigráfico a partir de

la interpretación de cortes

geológicos y correlación de

columnas estratigráficas.

CMCT

AA

4. Identificar las principales

unidades

cronoestratigráficas que

conforman la tabla de

tiempo geológico.

4.1. Conoce las unidades

cronoestratigráficas, mostrando

su manejo en actividades y

ejercicios.

CMCT

AA

CD


eventos globales

acontecidos en la evolución

de la Tierra desde su

formación.

5.1. Analiza algunos de los

cambios climáticos, biológicos y

geológicos que han ocurrido en

las diferentes eras geológicas,

confeccionando resúmenes

explicativos o tablas.

CMCT

AA

CD

CL

SIEE

CSC

6. Diferenciar los cambios

climáticos naturales y los

inducidos por la actividad

humana.

6.1. Relaciona fenómenos

naturales con cambios

climáticos y valora la influencia

de la actividad humana.

CMCT

AA

CSC

10 TIEMPO GEOLÓGICO Y GEOLOGÍA HISTÓRICA

405

7. Aplicar las estrategias

propias del trabajo científico

en la resolución de

problemas relacionados con

la geología.

7.1. Selecciona información,

analiza datos, formula

preguntas pertinentes y busca

respuestas para un pequeño

proyecto relacionado con la

geología.

CMCT

AA

SIEE

CD

8. Utilizar las principales

técnicas de representación

de datos geológicos.

81. Utiliza las principales

técnicas de representación de

datos geológicos: (columnas

estratigráficas, cortes

geológicos sencillos…).

CMCT

AA

SIEE

9. Integrar la geología local

en la Geología regional.

9.1. Reconstruye la historia

geológica de la región e

identifica los procesos activos.

CMCT

AA

SIEE






406



EVALUACIÓN ESTÁNDARES DE APRENDIZAJE

COMPETENCIAS

CLAVE

B7, B10

Los riesgos naturales: riesgo,

peligrosidad, vulnerabilidad,

coste.

Clasificación de los riesgos

naturales: endógenos,

exógenos y extraterrestres.

Principales riesgos endógenos:

terremotos y volcanes.

Principales riesgos exógenos:

movimientos de ladera,

inundaciones y dinámica litoral.

Análisis y gestión de riesgos:

cartografías de inventario,

susceptibilidad y peligrosidad.

Prevención: campañas y

medidas de autoprotección.


cartográfica.


términos en el estudio de los

riesgos naturales.

1.1. Conoce y utiliza los principales

términos en el estudio de los riesgos

naturales: riesgo, peligrosidad,

vulnerabilidad y coste.

CMCT

AA

2. Caracterizar los riesgos

naturales en función de su

origen: endógeno, exógeno

y extraterrestre.

2.1. Conoce los principales riesgos

naturales y los clasifica en función de

su origen endógeno, exógeno o

extraterrestre.

CMCT

CL

AA

3. Analizar en detalle

algunos de los principales

fenómenos naturales:

terremotos, erupciones

volcánicas, movimientos de

ladera, inundaciones y

dinámica litoral.

3.1. Analiza casos concretos de los

principales fenómenos naturales que

ocurren en nuestro país: terremotos,

erupciones volcánicas, movimientos

de ladera, inundaciones y dinámica

litoral.

CMCT

AA

CD

4. Comprender la

distribución de estos

fenómenos naturales en

nuestro país y saber dónde

hay mayor riesgo.

4.1. Conoce los riesgos más

importantes en nuestro país y

relaciona su distribución con

determinadas características de cada

zona.

CMCT

AA

CD

5. Entender las cartografías

de riesgo.

5.1. Interpreta las cartografías de

riesgo.

CMCT

AA

CSC

6. Valorar la necesidad de

llevar a cabo medidas de

autoprotección.

6.1. Conoce y valora las campañas

de prevención y las medidas de

autoprotección.

CMCT

AA

CSC

6.2. Analiza y comprende los

principales fenómenos naturales

acontecidos durante el curso en el

planeta, el país y su entorno local.

CMCT

AA

7. Comprender el uso de

visores cartográficos para

analizar riesgos de

inundaciones.

7.1. Conoce y utiliza el visor del

Sistema Nacional de Cartografía de

Zonas Inundables para analizar

riesgos de inundaciones en el

entorno cercano.

CMCT

AA

CSC

SIEE

11 RIESGOS NATURALES

407



EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE

APRENDIZAJE

COMPETENCIAS

CLAVE

B8, B10

Recursos renovables y no

renovables.

Clasificación utilitaria de los

recursos minerales y

energéticos.

Yacimiento mineral. Conceptos

de reservas y leyes. Principales

tipos de interés económico a

nivel mundial.

Exploración, evaluación,

explotación sostenible de

recursos minerales y

energéticos.

La gestión y protección

ambiental en las explotaciones

de recursos minerales y

energéticos.

El ciclo hidrológico y las aguas

subterráneas. Nivel freático,

acuíferos y surgencias. La

circulación del agua a través de

los materiales geológicos.

El agua subterránea como

recurso natural: captación y

explotación sostenible. Posibles

problemas ambientales:

salinización de acuíferos,

subsidencia y contaminación.


centro educativo y Geología

regional.



1. Comprender los

conceptos de recursos

renovables y no renovables,

e identificar los diferentes

tipos de recursos naturales

de tipo geológico.

1.1. Conoce e identifica los

recursos naturales como

renovables o no renovables.

CMCT

AA

2. Clasificar los recursos

minerales y energéticos en

función de su utilidad.

2.1. Identifica la procedencia de

los materiales y objetos que le

rodean, y realiza una tabla

sencilla donde se indique la

relación entre la materia prima y

los materiales u objetos.

CMCT

AA

CL

3. Explicar el concepto de

yacimiento mineral como

recurso explotable,

distinguiendo los principales

tipos de interés económico.

3.1. Localiza información en la

red de diversos tipos de

yacimientos, y los relaciona con

alguno de los procesos


minerales y de rocas.

CMCT

AA

CL

CD

SIEE

4. Conocer las diferentes

etapas y técnicas

empleadas en la

exploración, evaluación y

explotación sostenible de

los recursos minerales y

energéticos.

4.1. Elabora tablas y gráficos

sencillos a partir de datos

económicos de explotaciones

mineras, estimando un balance

económico e interpretando la

evolución de los datos.

CMCT

AA

CL

CEC

CD

5. Entender la gestión y

protección ambiental como

una cuestión inexcusable

para cualquier explotación

de los recursos minerales y

energéticos.

5.1. Recopila información o

visita alguna explotación minera

concreta y emite una opinión

crítica fundamentada en los

datos obtenidos y/o en las

observaciones realizadas.

CMCT

AA

CL

SIEE

CSC

6. Explicar diversos

conceptos relacionados con

las aguas subterráneas

como: acuíferos y sus tipos,

el nivel freático,

manantiales, y surgencias y

sus tipos, además de

conocer la circulación del

agua a través de los

materiales geológicos.

6.1. Conoce y relaciona los

conceptos de aguas

subterráneas, nivel freático y

surgencias de agua y

circulación del agua.

CMCT

AA

12 GEOLOGÍA Y SOCIEDAD

408

7. Valorar el agua

subterránea como recurso y

la influencia humana en su

explotación. Conocer los

posibles efectos

ambientales de una

inadecuada gestión.

7.1. Comprende y valora la

influencia humana en la gestión

de las aguas subterráneas,

expresando su opinión sobre

los efectos de la misma en el

medio ambiente.

CMCT

AA

CSC

CL

8. Entender las

singularidades del






CMCT

CSC

CEC


competencia matemática y competencias en ciencia y tecnología (CMCT); competencia

digital (CD); aprender a aprender (AA); competencias sociales y cívicas (CSC); sentido

de iniciativa y espíritu emprendedor (SIEE); conciencia y expresiones culturales (CEC).

409



EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE

APRENDIZAJE

COMPETENCIAS

CLAVE

B9, B10

Principales dominios

geológicos de la Península

Ibérica y Baleares.

Los orógenos actuales.



Geología regional.


dominios geológicos de

España: orógenovarisco,

orógenos alpinos.

1.1. Conoce la geología básica

de España identificando los

principales dominios sobre

mapas físicos y geológicos.

CMCT

AA

CSC

CEC




2.1. Utiliza las principales


datos geológicos: mapas

geotemáticos.

CMCT

AA

3. Reconocer los recursos

de la unidad estudiada del

mapa geológico.


principales recursos.

CMCT

AA

CSC






13 GEOLOGÍA DE ESPAÑA. LOS GRANDES RELIEVES

410



EVALUACIÓN

ESTÁNDARES DE

APRENDIZAJE

COMPETENCIAS

CLAVE

B9, B10

Principales dominios

geológicos de la Península

Ibérica, Baleares y Canarias.

Principales eventos geológicos

en la Historia de la Península

Ibérica, Baleares y Canarias:

origen del Atlántico, Cantábrico

y Mediterráneo, formación de

las principales cordilleras y

cuencas.

La metodología científica y el

trabajo de campo.




sencillos.


centro educativo y Geología

regional.

Recursos geológicos.




dominios geológicos de

España: grandes cuencas,

Islas Canarias.

1.1. Conoce la geología básica

de España identificando los

principales dominios sobre

mapas físicos y geológicos.

CMCT

AA

CSC

CEC

2. Entender los grandes

acontecimientos de la

historia de la Península

Ibérica y Baleares.

2.1. Comprende el origen

geológico de la Península

Ibérica, Baleares y Canarias, y

utiliza la tecnología de la

información para interpretar

mapas y modelos gráficos que

simulen la evolución de la

península, las islas y mares que

las rodean.

2. Conocer la historia

geológica de las Islas

Canarias en el marco de la

Tectónica de Placas.

2.1. Conoce y enumera los

principales acontecimientos

geológicos que han ocurrido en

el planeta, que están

relacionados con la historia de

Iberia, Baleares y Canarias.

CMCT

AA

3. Entender los eventos

geológicos más singulares y

acontecidos en la Península

Ibérica, Baleares y Canarias

y los mares y océanos que

los rodean.

3.1. Integra la geología local

(ciudad, provincia y/o

comunidad autónoma) con los

principales dominios

geológicos, la historia geológica

del planeta y la tectónica de

placas.

CMCT

AA

CSC

CEC


técnicas que se utilizan en

la Geología de campo.

4.1. Utiliza el material de campo

(libreta para anotaciones,

bolígrafo, lapicero, brújula,

prismáticos…).

CMCT

AA

CL




5.1. Utiliza las principales


datos geológicos: columnas

estratigráficas, cortes

geológicos sencillos…)

CMCT

AA

CL

SIEE


elementos geológicos.


principales elementos

geológicos.

CMCT

AA

CL

6.2. Observa y describe

afloramientos.

CMCT

AA

CL

14 GEOLOGÍA DE ESPAÑA. LAS CUENCAS CENOZOICAS. LAS ISLAS

CANARIAS. HISTORIA

411

8. Integrar la geología local

en la Geología regional.

8.1. Reconstruye la historia

geológica de la región e

identifica los procesos activos.

CMCT

AA

CSC

La relación de competencias clave es la siguiente: comunicación lingüística (CL); competencia matemática y competencias en ciencia y

tecnología (CMCT); competencia digital (CD); aprender a aprender (AA); competencias sociales y cívicas (CSC); sentido de iniciativa y

espíritu emprendedor (SIEE); conciencia y expresiones culturales (CEC).

412

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS DEL DEPARTAMENT

Es tracta dúna eina especialment important alhora de complementar les activitats educatives

desenvolupades al Centre. També, des del punt de vista de la Metodologia Activa son necessaris

aquestes activitats, ja que durant el seu desenvolupament, lálumne, pot comprovar per si mateixa els

resultats i conclusions del treball a láula, a més que són activitats que requereixen una participació

molt activa de lálumne (potencien la participació dels alumnes).

Entre les Activitats Extraescolars, inicialment programades (sempre i quan siga possible) estan les

següents:

● Visites a Plantes Depuradores dáigua (Pinedo, Guadassuar, Algemesí o altres). Plantes de

Tractament dels Residus Sòlids (Fervasa i altres). Segons el nivell de les explicacions, apta per als

diferents cursos de lÉSO i Batxillerat.

● Visites a diferents Reserves i Paratges Naturals (Serra dÉspada, Font Roja, Columbretes, Salines de

Torrevella, Marjal de Pego-Oliva, L Álbufera, etc). Grups de tots els nivells dÉSO i de Batxillerat,

amb les diferències lògiques de nivell.

● Visites dínterés Geològic (Fossa de Bunyol, Jaciments Volcànics de Cofrents o de les Columbretes,

Dunes de Guardamar, Geomorfologies Granítiques del centre Peninsular,etc) Grups de 4t dÉSO,

de Batxillerat.

● Visites a Museus de C. Naturals i Aquaris ( Barcelona, Madrid, Història Natural de València, Princep

Felip de València, Aquari de València,etc. ). Tots els grups, amb les corresponents diferències de

nivell.

● Visites a laboratoris professionals ( Citològic, Agroquìmic, altres ). Grups de 1r BAT i de 2n BAT

● Visites a Zoològics i Jardins Botànics. Internivells.

● Visites a Parcs dÓci amb temàtiques relacionades amb la Natura com Dinòpolis, Faunia etc. Grups

dÉ.S.O.

● Visites a les Instal·lacions dÉ.N.R.E.S.A. i el Parc de Faunia, en Madrid, durant el segon trimestre del

curs. 2n Bat de Ciències de la Salut.

● Experiències en Cultius Hidropònics i Intel·ligents en hivernacle (Centre Ruralcaixa, Paiporta,

...altres). Grups de Batxillerat i 4t dÉ.S.O.

● Visites a Centres Sanitaris (Hospitals, Centres dÁssistència Primària, Laboratoris de diagnòstic,

Centres Forenses, etc). Grups de Batxillerat.

● Activitats relacionades en temes com recursos naturals, combustibles fòssils... ofertades per

diferents empreses en forma de taller didàctic.

413

Algemesí, Octubre 2016

Cap de Departament

Mª Jesús Clausell Sebastià

Documents

PROGRAMACIÓ DE BIOLOGIA I GEOLOGIA€¦ · 7 2 Metodologia. Orientacions didàctiques Metodologia general i específica. Recursos didàctics i organitzatius La matèria de iologia