PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEL DEPARTAMENT DE FILOSOFIA

1

DEPARTAMENT DE FILOSOFIA

IES Jordi de Sant Jordi

CURS 2008-2009

2

PRESENTACIÓ DEL DEPARTAMENT

El Departament de Filosofia de l’I.E.S. Jordi de Sant Jordi està format pels professors: - Joan Navarro Tercero, que imparteix les assignatures d’Ètica i Ciutadania de 4rt d’ESO, Matèria alternativa a la Religió de 3r i 4rt d’ESO, Filosofia i Ciutadania de 1er de Batxillerat, Sociologia de Segon de Batxillerat i Filosofia II de segon de Batxillerat. . - Jesús Pons Bertó, que imparteix les assignatures d’Educació per a la Ciutadania i drets humans de 2n d’ESO, Ètica i Ciutadania de 4rt d’ESO i TMI (Taller de Prevenció de la Violència de Gènere), Psicologia de 1r de Batxillerat.

3

OBJECTIUS

Els objectius generals del Departament respecte al conjunt de les assignatures de l’àrea de Filosofia serien:

1. Obtenir un increment de la capacitat d’anàlisi i raonament de l’alumne, contribuint així a la capacitat de crítica raonada davant la realitat. 2. Ajudar a la interrelació en un tot organitzat dels coneixement adquirits en les distintes àrees de l’ensenyament, contribuint a la consolidació dels continguts i a l’augment de l’aprenentatge significatiu. 3. Mantenir viu el raonament filosòfic com una tradició de pensament propi de la cultura occidental, integrant al seu si els nous elements propis de la cultura contemporània, en especial del món audio-visual.

A aquests objectius globals se supedita l’activitat del Departament que ha enfocat

la seua metodologia de treball i tècniques emprades en els distints nivells a potenciar l’argumentació, la lectura i anàlisi de conceptes, i el comentari de text.

OBJECTIUS DE L’ASSIGNATURA EPC 2n D’ESO

Vid. Aprt. Continguts

OBJECTIUS DE L’ASSIGNATURA ÈTICA I CIUTADANIA DE QUART CURS D’ESO

L’Educació per a la Ciutadania i els drets humans i l’Educació ètico-cívica es relacionen directament amb la competència social i ciutadana i a més contribueixen a desenvolupar alguns aspectes destacats d’altres competències bàsiques. Els objectius recollits en la llei son els següents: 1. Conèixer i comprendre els trets específics que fonamenten la moralitat humana en la seua pràctica individual i social, valorant el significat de la dignitat personal, de la llibertat i dels principis que orienten l’acció. 2. Comprendre la gènesi dels valors i de les normes recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans, assumint críticament que constitueixen una construcció històrica i vàlida per a tots els éssers humans i analitzant la seua fonamentació comuna a tots 3. Valorar críticament el pluralisme cultural i moral de les societats modernes, identificant les raons morals en les quals es recolzen els distints plantejaments ètics que conviuen en elles. 4. Identificar i analitzar els principals conflictes morals del món actual en els quals es manifesten tesis antropològiques i ètiques diferents. 5. Identificar i analitzar els principals projectes ètics contemporanis, sobre tot els Drets Humans, tractant de comprendre les seues aportacions originals i els intents de solució que proposen sobre els principals problemes morals de la nostra època. 6. Identificar i analitzar les diferents formes d’organització política de les societats actuals, sobre tot el sistema democràtic i l’Estat social de dret, valorant críticament el que ha aconseguit, les seues deficiències i el seu horitzó ètic de recerca incessant de la justícia. 7. Conèixer i apreciar les principals aportacions teòriques de la història de l’ètica i sobre tot les que més han contribuït al reconeixement dels drets i llibertats individuals, sense oblidar les exigències del deure moral en totes les cultures humanes. 8. Utilitzar adequadament el procediment dialògic i el debat com instruments essencials en el plantejament dels conflictes i dilemes morals i com a mitjà idoni per a estimular la capacitat argumentativa. 9. Participar de manera racional i constructiva en les activitats de classe, individualment o en grup, tractant de comprendre les tesis i les actituds ètiques dels altres en un clima de diàleg i de tolerància positiva. L’ús sistemàtic del debat contribueix a la competència en comunicació lingüística, perquè exigeix exercitar-se en escoltar, l’exposició i en l’argumentació. Per altra part, la comunicació de sentiments, idees i opinions, imprescindibles per aconseguir els objectius d’aquestes matèries, en utilitzar tant el llenguatge verbal com l’escrit, la valoració crítica dels missatges explícits i implícits en fonts diverses i, particularment, en la publicitat i en els mitjans de comunicació, també

ajuden a l’adquisició de la competència. Finalment, el coneixement i l’ús de termes i conceptes propis de l’anàlisi d’allò social, possibiliten l’enriquiment del vocabulari. 10. Iniciar el descobriment dels principis i valors morals, adquirint independència de criteri i judici crític, adoptant progressivament hàbits de conducta moral que planifiquen la vida pròpia i rebutjant aquells que la fan decaure per sota de la seua dignitat d’ésser humà, així com estimular una imatge pròpia positiva i una autoestima positiva i una autoestima adequada a les capacitats i actituds de cada alumne. El currículum atén especialment a l’argumentació, la construcció d’un pensament propi, l’estudi dels casos que suposen una presa de posició sobre un problema i les possibles solucions. El plantejament dels dilemes morals, propi de l’educació ètico-cívica de quart curs, contribueix a que els i les alumnes construesquen un judici ètic propi basat en els valors i pràctiques democràtiques.

OBJECTIUS DE L’ASSIGNATURA Taller Monogràfic d’Investigació DE QUART CURS D’ESO

Taller de Prevenció de la Violència de Gènere.

El tema que ens ocupa requereix de nosaltres, com a professors i adults, una tasca realment rellevant, amb aquesta podem prevenir maltractaments i vio1iència en els alumnes com a éssers en parella, no solament a aquestes edats sinó com a dones i homes del futur. D'altra banda, els pares també tenen cabuda i sentit en aquest llibre i en la guia pedagògica com a educadors. És més, seria molt lloable que els pares prengueren cartes en aquest assumpte que tant preocupa pedagogs i psicòlegs, i encara que tal vegada en les escoles a qui: acudeixen els seus fills no treballen L'Infern de Marta, pares i mares, en les seues llars, si que poden fer-ho amb la nostra ajuda. Per a això, es requereix de nosaltres una presa de consciència seriosa i realista de la violència en la parella, més enllà de les noticies -a vegades sensacionalistes- de les morts de tantes dones a les mans de les seues parelles. Amb aquest programa pretenem ajudar a formar els joves perquè puguen mantenir relacions de parella sanes i completes, a més de prevenir finals tan dramàtics. Aquest greu problema que ens ocupa no és d'homes ni de dones, sinò que és un mal social que no repara en edats, gèneres, ideologies, titulacions, classes socials o societats concretes. Per això, la prevenció de la violència abrasa tot tipus d'alumne/a que es forma en els nostres centres, perquè, per desgracia, tots som víctimes potencials de la violència si no posseim aquells coneixements que ens ofereixen tant L'infern de Marta com La màscara de l'amor. Així doncs, prenguem aquesta responsabilitat com una altra tasca necessària per a fer una societat millor i més justa.

OBJECTIUS El més important per als alumnes és: - Conéixer els indicadors conductuals que apareixen en persones violentes o inade-quades per a mantenir una relació sana. - Indagar en el seu interior, conéixer-se per a saber que desitgen i esperen d'una relació. - Comprendre que si fem cas de la nostra intuïció podem preveure relacions violentes abans d'estar-hi atrapats. - Comprendre que la violència en la parella es dóna en totes les edats, classes socials i països. És un problema mundial. - Desemmascarar els mites de l'amor per a no caure en relacions insanes que només ens faran mal. - Prendre consciència dels indicadors que mostren algunes persones maltractadores per a poder-les detectar abans de veure's immersos en un tipus de relació de que és difícil eixir i ens ferirà profundament. - Comprendre que allò que ha succeït a Marta és una cosa massa habitual-malauradament- entre molts adolescents (sense que siga necessari que ens intenten

matar al final de la història). Allò important és saber com es forma l'entramat d'una relació violenta (com un atzucac), i les seues conseqüències. - Conéixer la realitat social que envolta la violència en les parelles, des dels mitjans de comunicació de masses fins a les institucions que s'ocupen del tema. - Aclarir que, encara que la majoria dels casos de violència en les parelles aquesta s'exerceix contra les dones, els homes no estan fora de perill, ells també poden sofrir abús psicològic i, en menor mesura, físic. Però això, no és un coneixement exclusiu d'un gènere sinó de tots aquells que mantenim relacions afectives o de parella.

OBJECTIUS DE L’ASSIGNATURA FILOSOFIA I CIUTADANIA DE PRIMER CURS DE BATXILLERAT

El Decret 102/2008 de 11 de juliol de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a la Comunitat Valenciana [DOGV del 15.07.2008], assenyala els següent objectius específics de l’assignatura Filosofia i Ciutadania: 1. Identificar i apreciar el sentit dels problemes filosòfics i emprar amb propietat i rigor els nous conceptes i termes assimilats per a l’anàlisi i la discussió. 2. Adoptar una actitud crítica i reflexiva davant les qüestions teòriques i pràctiques, fonamentant adequadament les idees. 3. Argumentar de manera coherent el propi pensament de forma oral i escrita, contrastant-lo amb altres posicions i argumentacions. 4. Practicar i valorar el diàleg filosòfic com a procés de encontre racional i recerca col·lectiva de la veritat. 5. Analitzar i comentar textos filosòfics, tant pel que fa a la seua coherència interna com en el seu context històric, identificant els problemes que plantegen, així com els arguments i solucions proposades. 6. Utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual i el treball autònom: recerca i selecció d’informació, contrast, anàlisi, síntesi i avaluació crítica de la mateixa, promovent el rigor intel·lectual en el plantejament dels problemes. 7. Adoptar una actitud de respecte d eles diferencies i crítica davant tot intent de justificació de les desigualtats socials i davant tota discriminació, ja siga per sexe, ètnia, cultura creences o altres característiques individuals i socials. 8. Valorar la capacitat normativa i transformadora de la raó per a construir una societat més justa, en la qual existesca una vertadera igualtat d’oportunitats. 9. Valorar els intents per construir una societat mundial basada en l’acompliment dels drets humans, en la convivència pacífica i en la defensa de la natura. 10. Consolidar la competència social i ciutadana fonamentant teòricament el seu sentit, valor i necessitat per a exercir una ciutadania democràtica. 11. Desenvolupar una consciència cívica, crítica i autònoma, inspirada en els drets humans i compromesa amb la construcció d’una societat democràtica, justa i equitativa i amb la defensa de la natura desenvolupant actituds de solidaritat i participació en la vida comunitària.

OBJECTIUS DE L’ASSIGNATURA PSICOLOGIA DE PRIMER CURS DE BATXILLERAT

La psicologia com a matèria d’estudi i anàlisi ha existit sempre. Tots els historiadors

estan d’acord que la psicologia és una ciència antiga, tot i que aquest terme va aparèixer al llindar de l’era moderna. La definició etimològica ens parla d’una ciència (logos) de l’ànima (psique), però com a ciència no tenia originàriament una independència de la filosofia. Més específicament, la matèria psicològica (l’ànima) s’estudiava tant en la metafísica com en la física i la lògica. El tractat De Anima d’Aristòtil, per exemple, és en realitat un tractat de biologia general.

Com que la psicologia no existia com una disciplina autònoma, tampoc no ens ha de sorprendre que el terme no aparegués fins ben tard. Va ser l’any 1590 quan se’n publica el primer tractat amb el títol de Psychologia. Bàsicament era concebuda com un estudi de homines perfectione.

Durant molts anys, pràcticament d’ençà que s’originà amb els grecs la tradició filosòfica occidental, l’home s’havia interessat per dos problemes bàsics: la relació ment-cos i la possibilitat del coneixement humà.

Amb la ciència i la filosofia modernes el problema de la relació ment-cos es reprendrà amb més vigor si escau. Descartes primer i els filòsofs anglesos Locke i Hume després, faran d’aquestes qüestions el centre de llur reflexió filosòfica. I serà precisament a Anglaterra on, per la seua tradició experimental, s’arribà a afirmar que els principis d’associació estipulats per Hume tenen un substrat fisiològic i que el fonament neurològic de l’associació està governat per les lleis newtonianes.

El replantejament modern, doncs, de la vella qüestió sorgeix en la França de Descartes, es trasllada a l’Anglaterra de la Royal Society i de l’empirisme filosòfic, fins arribar a la fi del segle XIX a través d’un clima social i acadèmic apropiat per a ressorgir a l’empar d’una nova disciplina, “la psicologia fisiològica”.

Actualment la psicologia tracta d’aplicar els resultats de la investigació científica per canviar la conducta o circumstàncies inapropiades i millorar la qualitat de vida. Són quatre els objectius bàsics presents en el món complex de la psicologia, que es redueixen a descriure, explicar, predir i canviar la conducta.

La presència d’aquesta disciplina en el Batxillerat es justifica pel fet que serveix per a estimular i promoure actituds reflexives, comprensives i crítiques mitjançant textos i continguts representatius de la psicologia, dels comportaments i problemes que ens afecten i que ocorren en els nivells individual, interpersonal i social. Es pretén que els alumnes siguen capaços de discernir els diferents plantejaments històrics que s’utilitzaren en el passat per a l’explicació del comportament humà en relació amb el present.

Això s’atenyerà per mitjà d’un ensenyament actiu regit pel principi que allò que realment s’aprèn és allò que elabora un mateix, la qual cosa implica que l’alumne construirà el seu propi coneixement mitjançant els textos i les guies que s’ofereixen dels diferents capítols.

Per mitjà de la lectura crítica dels textos, hauran de ser capaços de discernir i d’integrar críticament les diverses aproximacions que des de disciplines com ara la Filosofia, l’Antropologia, la Sociologia i la Biologia s’han fet i es fan del comportament dels éssers humans. Es pretén que utilitzen la raó en l’anàlisi dels comportaments individuals i socials. L’alumne, mitjançant la reflexió i la discussió dels textos, desenvoluparà actituds flexibles i obertes cap a formes diferents de comportament i de pensament, i crearà actituds d’acceptació, tolerància i suport.

OBJECTIUS DE L’ASSIGNATURA DE SOCIOLOGIA DE 2n DE BATXILLERAT

La Sociologia nasqué com disciplina específica, en les societats més avançades, quan el progrés de la ciència, la industrialització i l'acceleració del canvi econòmic, polític i social van fer trontollar les relacions tradicionals amb el coneixement, la natura i les institucions, i van predisposar una part de la humanitat a tractar d'analitzar, comprendre, preveure i controlar els seus propis constructes socials, deixant de banda visions d'índole naturalista, teològica, biologicista o individualista. Des d'aleshores, el que defineix formalment aquesta branca del coneixement és el seu èmfasi en l'especificitat d'allò social com a objecte de coneixement i en la necessitat d'instruments igualment específics per a embrancar-s'hi, afany que s'ha traduït en l'ampliació constant dels seus camps d'interés fins al punt d'arribar a ser coextensiva amb el conjunt de les ciències socials en el sentit que només pot compartir la història, i en la incorporació constant de nous mètodes i tècniques d'investigació, molts dels quals presos d'altres disciplines o compartits després amb aquestes. Però el seu paper no es podria comprendre sense tenir en compte, almenys, tres aspectes més que han acompanyat i influït la seua existència i desenvolupament des de l'origen fins a l'actualitat. En primer lloc, que els temes de la investigació sociològica han sorgit, en gran manera i sense que això implique negar la iniciativa individual, com a resposta a la percepció de problemes socials per distintes societats, comunitats, col·lectius, grups d'interés i agències governamentals. En segon lloc, que les seues troballes empíriques i les seues elaboracions teòriques han estat utilitzades per a justificar i criticar polítiques, defensar o oposar-se a interessos, sostenir o qüestionar creences. En tercer lloc, que ha mostrat un especial interés pels problemes relatius a les desigualtats socials, les relacions de poder (ni únicament ni fonamentalment polítiques) i els processos de transformació. Ens trobem, doncs, davant una especialitat de les ciències socials que, d'una banda, exerceix la funció de dotar els individus, grups i col·lectivitats de millors instruments per a conèixer-se a si mateixos, controlar i comprendre la seua situació i els seus interessos i els dels altres, i fer-se els amos del propi destí; i, d'altra, aborda constantment qüestions que evoquen interessos i preses de posició distints i sovint contraposats, que afecten creences ben arrelades i que es refereixen directament o indirecta a l'individu, a les institucions i als grups de referència. En el context escolar, això presenta l'avantatge que els temes de sociologia poden suscitar l'interés de l'alumnat, ja que connecten fàcilment amb aspectes rellevants de la seua experiència quotidiana, però també revela la cautela perquè el professorat s'esforce especialment a evitar, tant en el procés d'ensenyar com en el d'aprendre, de presentar les opinions com a veritats establertes, les percepcions espontànies com a fets comprovats, les especulacions com a teories articulades.

Els objectius generals proposats tenen per element vertebrador el propòsit que l'aprenentatge de la sociologia servesca als alumnes per a adoptar una posició més reposada, reflexiva, crítica i constructiva davant les relacions socials en què es troben immersos. La formulació dels nuclis de continguts té dues finalitats: D'una banda, que l'alumne adquiresca nocions generals propedèutiques que li permeten comprendre alguns elements sociològics bàsics i percebre la magnitud dels problemes abordables per la matèria; i, de l'altra, que l'alumne, a més a més, experimente. Per altra banda, l'anàlisi més a fons d'alguns temes seleccionats. Els criteris d'avaluació sobretot pretenen, a banda de verificar en els alumnes la comprensió dels elements bàsics, comprovar la seua capacitat per a embrancar-se per ell mateix en la temàtica de l'anàlisi social. El desplegament d'aquesta matèria contribuirà en l'alumnat a l'adquisició de les capacitats següents: 1. Conèixer l'accepció sociològica precisa d'una sèrie de termes i conceptes bàsics, especialment d'aquells que tinguen uns altres usos en el llenguatge comú. 2. Comprendre l'especificitat d'allò social i anar alerta en la seua interpretació davant de tota classe de reduccionismes: naturalista, biologicista, economicista, psicologista... 3. Ser conscient de la complexitat i la incertesa de les relacions socials, evitant tota mena de visions simplistes, homogeneïtzadores, maniquees o deterministes. 4. Constatar la relativitat de les relacions i institucions socials en el temps i en l'espai, adquirint consciència de les diferències culturals i dels canvis històrics. 5. Captar la interrelació entre les institucions i entre els grups i les relacions de complementarietat i conflicte entre els uns i els altres. 6. Ser conscient de les desigualtats socials, individuals o de grup, i poder discutir-ne l'entitat, les causes, les funcions i les possibles solucions. 7. Percebre les dimensions, els beneficis i els costos del canvi social, les seues tendències i les seues conseqüències sobre les formes de vida. 8. Tenir una noció dels principals instruments del coneixement sociològic: fonts d'informació afegida, tècniques de producció de dades, procediments quantitatius i qualitatius d'investigació, mètodes d'anàlisi, etc. 9. Apreciar la importància d'una informació precisa, dels instruments científics per a analitzar-la i del rigor en la interpretació, com també el caràcter mai definitiu de les conclusions de l'anàlisi de la societat.

10. Assolir una certa distància crítica davant la societat en general i davant les institucions socials més pròximes, i ser capaç d'interrogar-se sobre aquestes i d'elaborar un judici propi prenent com a base el coneixement ja existent.

OBJECTIUS DE L’ASSIGNATURA FILOSOFIA 2 DE 2n DE BATXILLERAT

El desenvolupament d’aquest matèria ha de contribuir a que l’alumnat adquiresca els següents objectius: 1. Reconèixer i comprendre problemes filosòfics, situant-los adequadament en el context històric, social i cultural de cada època, entenent la seua vinculació amb altres manifestacions de l’activitat intel·lectual humana. 2. Adquirir competència en la lectura, comprensió, anàlisi i comentaris dels textos filosòfics, la qual cosa obre la porta a altres àmbits del coneixement i a altres realitats a les quals podrà aplicar l’anàlisi i l’esperit crític desenvolupat en l’aprenentatge i la pràctica del comentari de text. 3. Relacionar les teories filosòfiques amb el marc històric, social i cultural en el qual són o han estat plantejades, amb altres manifestacions de l’activitat intel·lectual humana, valorant la capacitat de reflexió personal i col·lectiva per a apropar-se als problemes filosòfics. 4. Reconèixer el significat i transcendència de qüestions que han ocupat de manera permanent a la filosofia, valorant la capacitat de la reflexió filosòfica al llarg de la història per a apropar-se de manera progressiva als problemes ètics, socials i humanístics. 5. Descobrir la pròpia posició cultural, axiològica i científica com formada per una història del pensament davant la qual hi ha que situar-se d’una manera reflexiva i crítica. 6. Llegir de manera comprensiva i crítica textos filosòfics d’autors diversos i oposats, comparar-los entre si i descobrir la importància del diàleg racional com mitjà d’aproximació a la veritat. 7. Desenvolupar i consolidar una actitud crítica davant opinions contraposades, a partir de la comprensió de la relació que es dóna entre teories i corrents filosòfics que s’han esdevingut al llarg de la història, analitzant la similitud i diferències en el mode de plantejar els problemes i solucions proposades. 8. Conèixer i desenvolupar diversos mètodes científics i filosòfics de coneixement i investigació, per a construir un mètode personal de coneixement i autoaprenentatge basat en els mètodes científics i filosòfics. 9. Exposar correctament, de mode oral i escrit, mitjançant la tècnica del comentari de text, el pensament filosòfic dels autors estudiats i d’elaborar els propis punts de vista de manera coherent, prenent consciència de la necessitat de comprensió plena de l’altre (text o interlocutor) com a condició del desenvolupament del propi punt de vista i d’una confrontació teòrica fructífera. 10. Valorar l’esforç pel rigor intel·lectual en l’anàlisi dels problemes, així com la lliure expressió de les idees i el diàleg racional front a tota forma de dogmatisme.

11. Apreciar la capacitat de la raó per a regular l’acció humana individual i col·lectiva a través del coneixement i anàlisi de les principals teories ètiques i de les diverses teories de la societat, l’Estat i la ciutadania elaborades al llarg de la història, descobrint la necessitat de la reflexió ètica al llarg de la pròpia vida, i amb vistes a consolidar la pròpia competència social i ciutadana i a fonamentar teòricament el propi compromís com a ciutadans del món. 12. Desenvolupar estratègies d’accés a la informació filosòfica, d’hàbits de treball intel·lectual, d’anàlisi de la discursivitat racional i d’expressió verbal i escrita del pensament filosòfic, així com del propi pensament. 13. Enjudiciar críticament les opinions contraposades, analitzant els preconceptes, prejudicis i posicions ideològiques que puguen existir com a condicionants, així com les conceptualitzacions de caràcter excloent o discriminatori que puguen estar presents en qualsevol paradigma de racionalitat, emprant la potencialitat argumentativa que proporciona l’aprenentatge del discurs filosòfic.

4

CONTINGUTS

A

CONTINGUTS PER ASSIGNATURA I NIVELL DISTRIBUÏTS PER TRIMESTRES ESCOLARS

CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA D’EPC 2n D’ESO Unitat 1 del jo al nosaltres Objectius, continguts i criteris d'avaluació Objectius • Identificar els trets que s'integren en la construcció de la identitat personal, inclosos

els relatius a la identitat de gènere, interessos personals, del benestar propi i dels altres.

� Identificar la dignitat com el tret definitori de la condició moral de la persona.

� Respectar la diversitat de manifestacions afectives i sexuals basades en la igualtat.

� Reconéixer a la família com una institució en què han de regnar l'atenció i respecte recíprocs, així com la col·laboració diària en condicions d'igualtat de gènere.

� Desenvolupar i expressar els sentiments i els afectes en les relacions interpersonals, i participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants.

� Acceptar i practicar normes socials. Assumir formes de convivència, organització i participació basades en el respecte i la cooperació.

� Rebutjar tota discriminació, especialment en els àmbits de convivència en els quals l'alumnat desenvolupa la seua vida: família, escola i amics.

� Utilitzar la informació per a desenvolupar un pensament crític. Continguts � La persona com un individu singular, diferent dels altres que, en inevitable relació

amb els altres, ha de desenvolupar el seu projecte de vida.

� La persona com un individu que pensa, sent i actua i està dotat d'irrenunciable dignitat.

� Els factors que intervenen en la construcció de la identitat afectiva-sexual –sexe biològic, identitat de gènere, orientació sexual– i els problemes que poden aparéixer al llarg d'aquest procés.

� Els traços fonamentals de la institució familiar i els deures recíprocs que estableix.

� El centre educatiu com a institució en què es reconcilien les necessitats personals derivades dels projectes socials i les socials derivades dels mecanismes imprescindibles de reproducció social.

� Les raons per a estudiar.

� Els principis que han de presidir la convivència entre professorat i alumnat.

Criteris d'avaluació � Reconéixer els components individuals i col·lectius de la dimensió humana.

• Identificar els valors cívics de la societat democràtica en situacions de convivència

de l'entorn immediat, participant en la vida del centre i de l'entorn, desenvolupant habilitats socials de respecte i usant el diàleg i la mediació com a instruments per a resoldre els conflictes.

• Identificar i rebutjar els factors de discriminació entre persones per motiu de gènere, origen, creença, ideologia i orientació afectiva-sexual, manifestant una actitud respectuosa i empàtica entre costums, valors, sentiments i formes de vida diferents a la pròpia.

• Reconéixer els principis del funcionament democràtic i aplicar-los a diferents situacions reals, dins i fora del centre.

• Identificar els principals serveis públics que han de garantir les administracions. • Reconéixer la contribució dels ciutadans i ciutadanes en el seu manteniment i

mostrar, davant de situacions de la vida quotidiana, actituds cíviques. Competències bàsiques

� Desenvolupar les competències interculturals que permeten una major cohesió social entre els distints grups i cultures que integren les societats actuals.

� Desenvolupar la capacitat per a reconéixer problemes, aportar solucions i

intervindre creativament en el marc social de pertinença, a través del desenvolupament i implementació de projectes personals o col·lectius.

� Promoure iniciatives de planificació, negociació, acord, presa de decisions,

participació i assumpció de responsabilitats en els distints contextos de pertinença de l'alumnat –família, escola i entorn social– des de la doble perspectiva, personal i col·lectiva.

� Promoure l'ús de l'argumentació moral a través del diàleg, respectant les

opinions diferents i assumint l'exigència de fundar les posicions pròpies en arguments racionals.

Unitat 1 Del jo al nosaltres Bibliografia i pàgines d'Internet d'interés � Per al professor:

ARRANZ, E. (2004): Familia y desarrollo psicológico. Pearson Alhambra, Madrid.

BLANCO, A., BECERRA, A. y CABALLERO, A. (2003): Psicología de los grupos. Pearson Alhambra, Madrid.

MAYER, R. E. (2004): Psicología de la educación: Enseñar para un aprendizaje significativo. Pearson Alhambra, Madrid.

ORMROD, J. E. (2005): Aprendizaje humano. Pearson Alhambra, Madrid.

PINTRICH, P. y SCHUNK, D. (2006): Motivación en contextos educativos. Teoría, investigación y aplicaciones. Pearson

Alhambra, Madrid.

RICE, F. P. (2000): Adolescencia. Desarrollo, relaciones y cultura. Pearson Alhambra, Madrid.

VV AA (2003): Psicología social, cultura y educación. Pearson Alhambra, Madrid.

VV AA (2004): Psicología y género. Pearson Alhambra, Madrid.

• Per a l’alumne:

ANDERSEN, H. C. (2005): El patito feo, en Cuentos completos. Cátedra, Madrid.

DELIBES, M. (1990): El príncipe destronado. Destino, Barcelona.

FORSTER, E. M. (1970): Maurice. Alianza, Madrid.

GALINDO GALINDO, A. (2003): Inteligencia emocional para jóvenes. Pearson Alhambra, Madrid.

GOLDING, W. (1998): El señor de las moscas. Alianza, Madrid.

KIPLING, R. (2002): Capitanes intrépidos. Alianza, Madrid.

(2001): El libro de las tierras vírgenes. Alianza, Madrid.

LIMB, S. (2005): Chica de casi 16. Una auténtica tortura. Anaya, Madrid.

McCOMBIE, K. (2003): El mundo de Ally. Espasa-Calpe, Madrid.

MISHIMA, Y. (2002): Confesiones de una máscara. Espasa-Calpe, Madrid.

VIVES, L. (1987): Diálogos sobre la educación. Alianza Editorial, Madrid.

• Materials audiovisuals

Al este del Edén, d’Elia Kazan (Estats Units, 1995)

Barrio, de Fernando León de Aranoa (Espanya, 1998)

Beautiful Thing, de Hettie MacDonald (Regne Unit, 1996)

El señor de las moscas, de Harry Hook (Estats Units, 1990)

La costa de los mosquitos, de Peter Weir (Estats Units, 1986)

La extraña pareja, de Gene Sacks (Estats Units, 1968)

La gran familia, de Fernando Palacios (Espanya, 1962)

Máscara, de Peter Bodganovich (Estats Units, 1984)

Maurice, de James Ivory (Regne Unit, 1987)

Mentes peligrosas, de John N. Smith (Estats Units, 1995)

Rebelión en las aulas 2, de Peter Bodganovich (Estats Units, 1996)

Rebelión en las aulas, de James Clavell (Regne Unit, 1967)

Pàgines d’Internet:

Les web sobre els temes de la unitat són infinites. Oferim una selecció que pretén ser fidel a la pluralitat ideològica existent sobre aquests temes: http://www.familiayeducacion.org http://www.iesf.es/cast/home.asp

http://www.islaternura.com www.acosoescolar.com www.educacionenvalores.org www.educaweb.com www.forofamilia.org/ www.joseantoniomarina.net www.naciongay.com www.sexovida.com/educacion

Unitat 2 Els drets humans Objectius, continguts i criteris d'avaluació Objectius • Reconéixer la dignitat que totes les persones tenen pel simple fet de ser persones.

• Reconéixer que la idea de dignitat és el fonament dels drets humans. • Conéixer que els drets humans són el fruit d'un ardu procés històric en tots els ordes

de la vida social: religiós, filosòfic i, per descomptat, polític i social. • Conéixer la Declaració Universal de Drets Humans. • Identificar les fites juridiconormatives en la concreció històrica dels drets humans. • Comprendre que els drets humans no són una realitat acabada, ni en allò teòric ni en

allò pràctic. • Desenvolupar i expressar els sentiments i els afectes en les relacions interpersonals,

i participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants. • Acceptar i practicar normes socials. Assumir formes de convivència, organització i

participació basades en el respecte i la cooperació. • Utilitzar la informació per a desenvolupar un pensament crític. Continguts • La idea de la dignitat de les persones.

• Els Drets Humans, el seu fonament en la dignitat de les persones i les seues

característiques com a drets universals, imprescriptibles, inalienables, exigibles, principis de legitimació i encarnació d'un ideal de Justícia.

• Els processos religiosos, filosòfics, socials i polítics que alimenten la Declaració

Universal de Drets Humans. • Les tres generacions de drets: liberals, socials i de tercera generació. • Les fites normatives en la història dels drets humans, especialment la Declaració

Universal de Drets Humans de 1948. • Les limitacions teòriques i pràctiques que afecten als drets humans.

Criteris d'avaluació • Reconéixer la dignitat intrínseca de les persones i la seua expressió en els drets

humans que hi són inherents.

• Identificar les característiques bàsiques dels drets humans. • Conéixer la Declaració Universal de Drets Humans i valorar la importància de la

seua positivació en un codi internacional. Competències bàsiques • Reconéixer els drets humans com el referent ètic compartit que ha de servir per a

jutjar comportaments i normes, tant privats com públics.

• Assumir els valors de justícia, llibertat i igualtat que encarnen els drets humans. • Promoure l'ús de l'argumentació moral a través del diàleg, respectant les opinions

diferents i assumint l'exigència de fundar les posicions pròpies en arguments racionals.

Unitat 2 Els drets humans Bibliografia i pàgines d'Internet d'interés • Per al professor: BAIGORRI, J. A., CIFUENTES, L. M., ORTEGA, P., PICHEL, J. y TRAPIELLO, V. (2001): Los derechos humanos. Un

proyecto inacabado. Laberinto, Madrid.

BELTRÁN, J. (1995): Guía de los derechos humanos. Pearson Alhambra, Madrid.

CAMPS, V. (1998): Evolución y características de los derechos humanos. Los fundamentos de los derechos humanos desde la

filosofía y el derecho. EDAI, Madrid.

FERNÁNDEZ, E. (1984): Teoría de la justicia y derechos humanos. Debate, Madrid.

GARCÍA MORRIÓN, F. (1988): Los derechos humanos a lo claro. Popular, Madrid.

GIL, F., JOVER, G. y REYERO, D. (2001): La enseñanza de los derechos humanos. Paidós, Barcelona.

IGNATIEFF, M. (2003): Los derechos humanos como política e idolatría. Paidós, Barcelona.

MARINA, J. A. (2000): Crónicas de la ultramodernidad. Anagrama, Barcelona.

MARINA, J. A. y de la VÁLGOMA, M. (2000): La lucha por la dignidad. Anagrama, Barcelona.

PECES-BARBA, G. (1988): Escritos sobre derechos fundamentales. Eudema, Madrid.

VALENCIA VILLA, H. (1998): Los derechos humanos. Acento Editorial, Madrid.

VV AA (1985): Los fundamentos filosóficos de los derechos humanos. Serbal-UNESCO, Barcelona.

• Per a l’alumne: BARREIRO BARREIRO, C. (1981): Derechos humanos, declaraciones solemnes, continuas violaciones. Salvat, Barcelona.

DÍAZ, E. (1982): La sociedad entre el derecho y la justicia. Salvat, Barcelona.

ENDE, M. (1973): Momo. Alfaguara, Madrid. HERSCH, J. (1968): El derecho de ser hombre. Tecnos-UNESCO, Madrid.

KERR, J. (2002): Cuando Hitler robó el conejo rosa. Alfaguara. Madrid.

SERRA I FABRA, J. (2005): Donde el viento da la vuelta. Edebé, Barcelona.

TUCKERMANN, A. (1996): Muscha. Bruño, Madrid.

• Materials audiovisuals: Arde Mississipp, d’Alan Parker (Estats Units, 1998) El Bola, d’Achero Mañas (Espanya, 2000) La conversación, de Francis Ford Coppola (Estats Units, 1974) La lengua de las mariposas, de José Luis Cuerda (Espanya, 1999) Promesas, de Carlos Bolado i B. Z. Goldberg (Estats Units, 2001) Tras el silencio, d’Angela Pope (Alemanya-Espanya-Anglaterra, 1996) Novecento, de Bernardo Bertolucci (Itàlia, 1976) • Pàgines d’Internet: Recomanem les següents: ONU: http://www.un.org/spanish/ UNESCO: http://portal.unesco.org/es/ev.php-URL_ID=29011&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html UNICEF: http://www.unicef.es/ ACNUR: http://www.eacnur.org/index.cfm ACNUDH: http://www.unhchr.ch/spanish/html/hchr_sp.htm Amnistia Internacional: http://www.es.amnesty.org/ Human Rights Watch: http://www.hrw.org/spanish/ Nombrosos enllaços a altres adreces d’interés en: http://www.derechos.net/links/esp/

Unitat 3 Societats democràtiques del segle XXI Objectius, continguts i criteris d'avaluació Objectius

• Conéixer els trets fonamentals del sistema social i democràtic de dret.

• Identificar els trets fonamentals dels sistemes totalitaris. • Comprendre la necessitat de les institucions com a mitjà de gaudi dels drets

humans. • Fer conscient a l'alumnat del significat històric de la democràcia, de les seues

complexitats i problemes. • Desenvolupar i expressar els sentiments i els afectes en les relacions interpersonals,

i participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants. • Utilitzar la informació per a desenvolupar un pensament crític i resolutiu. Continguts • Els diferents tipus d'autoritat política.

• Democràcia, sobirania popular i sufragi universal. • Condicions per a la realització legítima del sufragi universal. • La separació de poders. • Antecedents dels sistemes democràtics contemporanis. • Els drets i les institucions que permeten gaudir-los. • Les institucions públiques i la fiscalitat. • Els diferents tipus de totalitarismes.

Criteris d'avaluació • Reconéixer la dignitat intrínseca de les persones i la seua expressió en els drets

humans que hi són inherents. • Reconéixer els principis democràtics i les institucions fonamentals que reclamen. • Identificar els principals serveis públics que han de garantir les administracions

públiques. • Reconéixer la contribució de la ciutadania en la reclamació i el manteniment dels

serveis públics, a través de la fiscalitat i el seu bon ús. Competències bàsiques • Reconéixer els drets humans com el referent ètic compartit que ha de servir per a

jutjar comportaments i normes, tant privats com públics. • Conéixer els drets humans i les obligacions que tenim com a ciutadans. • Conéixer els modes d'organització dels Estats i les seues institucions

democràtiques. • Promoure l'ús de l'argumentació moral a través del diàleg, respectant les opinions

diferents i assumint l'exigència de fundar les posicions pròpies en arguments racionals.

Unitat 3 Societats democràtiques del segle XXI Bibliografia i pàgines d'Internet d'interés • Per al professor: BOBBIO, N. (1985): El futuro de la democracia. Plaza & Janés, Barcelona.

DAHL, R. A. (1992): La democracia y sus críticos. Paidós, Barcelona.

del ÁGUILA, R., VALLESPÍN, F. y otros (1998): La democracia en sus textos. Alianza, Madrid.

DUNN, J. (ed.) (1995): Democracia. El viaje inacabado (508 a.C.-1993 d.C.). Tusquets, Madrid.

HELD, D. (2001): Modelos de democracia. Alianza, Madrid.

LIJPHART, A. (1977): Democracia en las sociedades plurales. Prisma, México.

LINZ, J. J. (1987): La quiebra de las democracias. Alianza, Madrid.

MacPHERSON, C. B. (1987): La democracia liberal y su época. Alianza, Madrid.

NINO, C. S. (1977): La constitución de la democracia deliberativa. Gedisa, Barcelona.

PRZEWORSKI, A. (1995): Democracia y mercado. Cambridge University Press, Londres.

SARTORI, G. (1998): Teoría de la democracia. Alianza, Madrid.

TOURAINE, A. (1994): ¿Qué es la democracia? Temas de Hoy, Madrid.

• Per a l’alumne: CRESPO, J. A. (2004): La democracia real explicada a niños y jóvenes. FCE, México.

DÍAZ, E. (1982): La sociedad entre el derecho y la justicia. Salvat, Madrid.

PANIAGUA SOTO, J. L. (1984): Regímenes políticos. Salvat, Madrid.

RIVAS, M. (1998): El lápiz del carpintero. Alfaguara, Madrid.

SAVATER, F. (1992): Política para Amador. Ariel, Barcelona.

SWIFT, R. (2003): Democracia y participación. Fundación Intermón Oxfam, Barcelona.

• Materials audiovisuals: Bichos, de John Lasseter (Estats Units, 1998) El buen pastor, de Robert de Niro (Estats Units, 2006) El viento que agita la cebada, de Ken Loach (Regne Unit, 2006) Hormigas, d’Eric Darnell (Estats Units, 1998) La caja de música, de Constantin Costa-Gabras (Estats Units, 1989) La vida de los otros, de Florian Henckel-Donnersmarck (Alemanya, 2006) Queimada, de Gillo Pontecorbo (Itàlia, 1969) Tierra y Libertad, de Ken Loach (Regne Unit, 1995) • Pàgines d’Internet:

Com és obvi, un gran nombre d’organismes internacionals –ONU, UNICEF, UNESCO, UE, OEA, Amnistia Internacional– ofereixen continguts sobre la democràcia i els drets humans. Poden, també, visitar-se les pàgines dels partits polítics. I, a més a més:

Wikipedia (entrada del terme “democràcia”): http://es.wikipedia.org/wiki/Democracia Portal oficial del Ministeri de Justícia: http://www.justicia.es Moviment mundial de joves per a la democràcia: http://www.ymd.youthlink.org/ymd/es/resources.html

Xarxa espanyola de democràcia participativa:

http://www.ucm.es/info/femp/red.htm

Unitat 4 l'Espanya democràtica Objectius, continguts i criteris d'avaluació Objectius

• Conéixer, assumir i valorar positivament els drets i obligacions que es deriven de la Constitució Espanyola, identificant els valors que la fonamenten i acceptant-los com a criteris per a valorar èticament les conductes personals i col·lectives, així com les realitats socials.

• Conéixer i apreciar els principis que fonamenten els sistemes democràtics, i el

funcionament de l'Estat espanyol i de la Unió Europea, prenent consciència del patrimoni comú i de la diversitat social i cultural.

• Fer conscient a l'alumnat del significat històric de la democràcia, de les seues

complexitats i problemes.

• Assumir els deures ciutadans en el manteniment dels béns comuns i el paper de l'Estat com a garant dels serveis públics.

• Acceptar i practicar normes socials, així com assumir formes de convivència,

organització i participació basades en el respecte i la cooperació.

• Utilitzar la informació per a desenvolupar un pensament crític i resolutiu. Continguts

• Els precedents històrics de la Constitució de 1978. • Espanya, monarquia parlamentària.

• La separació de poders en la Constitució del 78.

• El catàleg de drets i llibertats en la Constitució del 78.

• El sistema econòmic i social en la Constitució del 78. • El sistema tributari en la Constitució del 78.

• El nostre sistema territorial: les Comunitats autònomes.

• Espanya i la Unió Europea.

Criteris d'avaluació

• Reconéixer els principis democràtics i les institucions fonamentals que

estableixen la Constitució Espanyola i els Estatuts d'Autonomia. • Identificar els principals serveis públics que han de garantir les administracions.

• Reconéixer la contribució dels ciutadans i ciutadanes en el seu manteniment, i

mostrar, davant de situacions de la vida quotidiana, actituds cíviques. • Identificar la pluralitat cultural que articula l'Estat de les Autonomies.

Competències bàsiques

• Conéixer els modes d'organització dels Estats i de les seues institucions democràtiques.

• Desenvolupar les competències interculturals que permeten una major cohesió

social entre els distints grups i cultures que integren les societats actuals.

Unitat 4 l'Espanya democràtica Bibliografia i pàgines d'Internet d'interés • Per al professor:

ACOSTA SÁNCHEZ, J. (1998): Formación de la Constitución y jurisdicción

constitucional. Tecnos, Madrid. BLANCO VALDÉS, R. (2003): La Constitución de 1978. Alianza, Madrid. CARRILLO, S. (2003): La memoria en retazos: recuerdos de nuestra historia más

reciente. Plaza & Janés, Barcelona. COLOMER VIADEL, A. (2002): Constitución Española. Civitas, Madrid. DÍEZ RONCAL, Á. (1995): Mil cuarenta preguntas sobre la Constitución. Tecnos,

Madrid. FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, G. (1999): Religión y poder: transición en la Iglesia

española. Edilesa, Madrid. PÉREZ LUÑO, A. E. (2003): Derechos Humanos, Estado Derecho y Constitución.

Tecnos, Madrid. • Per a l’alumne: TAMAMES, R. (1998): Introducción a la Constitución Española. Alianza, Madrid. SANTAMARÍA LÓPEZ, A. (1989): Introducción al estudio de la Constitución

Española. Larrauri, Bilbao. VV AA (1981): España, 1978: una Constitución para el pueblo. Salvat, Barcelona. CHIRBES, R. (2006): La caída de Madrid. Anagrama, Madrid. CERCAS, J. (2001): Soldados de Salamina. Tusquets, Madrid. MENDOZA, E. (1975): La verdad sobre el caso Savolta. Seix-Barral, Barcelona.

• Materials audiovisuals: Días contados, d’Imanol Uribe (Espanya, 1994) Dragón Rapide, de Jaime Camino (Espanya, 1986)

La escopeta nacional, de Luís García Belanga (Espanya, 1977) La vaquilla, de Luis García Berlanga (Espanya, 1985) Las bicicletas son para el verano, de Jaime Chávarri (Espanya, 1984) Las verdes praderas, de José Luis Garci (Espanya, 1979) Operación Ogro, de Gillo Pontecorvo (Espanya, 1979) Raza, de José Luis Sáenz de Heredia (Espanya, 1941)

Soldados de Salamina, de David Trueba (Espanya, 2002)

• Pàgines d’Internet: Ministeri de Presidència. Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals. Text de les Constitucions espanyoles: http://www.cepc.es/Constit_española.asp Pàgina web institucional dedicada exclusivament a la Constitució Espanyola: http://www.constitucion.es/ Ministeri de Presidència. Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals. Dossier Constitució. Base de Dades interactiva sobre Dret Constitucional: http://www.cepc.es/Bibliografias.asp Las aventuras de Ruedita, la Constitució Espanyola per a xiquets: http://www.lasaventurasderuedita.es/indice.html Congrés dels Diputats: http://www.congreso.es/ Ministeri d’Administracions Públiques: http://www.igsap.map.es/cia/dispo/lbe.htm

Unitat 5 Participació ciutadana Objectius, continguts i criteris d'avaluació Objectius

• Conéixer, assumir i valorar positivament els drets i obligacions que es deriven de la Declaració Universal de Drets Humans i de la Constitució Espanyola, identificant els valors que els fonamenten i acceptant-los com a criteris per a valorar èticament les conductes personals i col·lectives, així com les realitats socials.

• Conéixer la doble dimensió de la participació ciutadana, com a deure i com a

compromís voluntari amb el públic.

• Assumir els deures ciutadans en el manteniment dels béns comuns: pagament d'impostos i bon ús.

• Conéixer els principis en què se sustenta el nostre sistema tributari.

• Valorar el paper de l'Estat com a garant dels serveis públics.

• Valorar la importància del deure ciutadà de la responsabilitat vial.

• Valorar la importància de la participació en la vida política i en altres formes de

participació ciutadana, com l'associacionisme o el voluntariat.

• Fomentar la solidaritat, el respecte, la tolerància i el compromís.

• Aproximar-se respectuosament a la diversitat personal i cultural.

• Entrenar-se en el diàleg i el debat documentat i raonat.

• Fomentar la busca crítica d'informació i el maneig de les noves tecnologies. Continguts

• La doble condició de la participació ciutadana: deure i compromís. • Els drets tenen uns costos: el deure del finançament de la despesa pública

mitjançant el pagament d'impostos (tipus i fraus vinculats quan no es paga).

• La doble dimensió del servei públic de la protecció civil: com a deure ciutadà i com a activitat de voluntariat.

• El deure de la responsabilitat vial.

• La participació ciutadana institucional en el servei públic mitjançant la participació política i sindical.

• La participació ciutadana no institucional: associacionisme i voluntariat.

Criteris d'avaluació

• Conéixer l'existència de deures com a revers dels drets ciutadans. • Identificar les característiques més importants del deure de finançament de la

despesa pública i els principis en què se sustenta el sistema tributari.

• Identificar i rebutjar del frau fiscal.

• Conéixer les principals característiques de la protecció civil com a deure i com a acció voluntària.

• Identificar els trets més característics d'una conducta que mostre responsabilitat

vial, i entendre aquesta última com a deure ciutadà.

• Conéixer les formes més importants de participació ciutadana com a forma de compromís amb el públic, tant institucional –l'acció política, el sindicalisme– com no institucional –el voluntariat–.

• Identificar i rebutjar, a partir de fets reals o figurats, situacions d'incompliment

dels deures ciutadans o d'abús i mal ús dels béns públics.

• Emprar el diàleg i el debat argumentat.

• Utilitzar de manera crítica diferents fonts d'informació.

• Participar cooperativament en les activitats de l'aula. Competències bàsiques

• Desenvolupar competències generals en l'àmbit personal i públic, referents a l'adquisició d'habilitats per a viure en societat i exercir la ciutadania democràtica.

• Reconéixer els drets i deures continguts en la Declaració Universal de Drets

Humans i en la Constitució Espanyola.

• Desenvolupar i interioritzar valors com el respecte als deures democràtics, la cooperació, la solidaritat, la justícia, el compromís.

• Desenvolupar la capacitat de treball en equip, l'argumentació raonada i la

comunicació lingüística.

• Analitzar críticament la publicitat i fer un ús crític de les diverses fonts d'informació.

Unitat 5 Participació ciutadana Bibliografia i pàgines d'Internet d'interés • Per al professor: BOBBIO, N. (2000): El futuro de la democracia. FCE, México. DAHL, R. A. (1999): La democracia: una guía para los ciudadanos. Taurus, Madrid. HABERMAS, J. (1999): La inclusión del otro. Estudios de teoría política. Paidós,

Barcelona. IBARRA, P. y TEJERINA, B. (eds.) (1998): Movimientos sociales. Trotta, Madrid. MONTAGUT, P., ZUBERO, I., PETRUS, A., ORDUNA, G., GARCÍA, A. y

GARCÍA ROCA, X. (2003): Voluntariado: La lógica de la ciudadanía. Ariel, Barcelona.

RUBIO-CARRACEDO, J., ROSALES, J. M. y TOSCANO MÉNDEZ, M. (eds.)

(2000): Retos pendientes en ética y política. Trotta, Madrid. SARTORI, G. (1998): Homo videns. La sociedad teledirigida. Taurus, Madrid. (1999): Partidos y sistema de partidos. Alianza, Madrid. SEQUEIROS, L. (1997): Educar para la Solidaridad. Octaedro, Barcelona. WEBER, MAX (1996): El político y el científico. Alianza, Madrid. • Per a l’alumne: SAVATER, F. (1994): Política para Amador. Ariel, Barcelona. HUXLEY, A. (2003): Un mundo feliz. Plaza & Janés, Barcelona. ORWELL, G. (2005): 1984. Destino, Barcelona. (2003): Rebelión en la granja. Destino, Barcelona. • Materials audiovisuals:

Fahrenheit 9/11, de Michael Moore (Estats Units, 2004) Germinal, de Claude Berri (Bèlgica-França-Itàlia, 1993)

JFK, d’Oliver Stone (Estats Units, 1991) La ciudad de la alegría, de Roland Joffé (Regne Unit-França, 1992) Papá está en viaje de negocios, d’Emir Kusturica (Iugoslàvia, 1985) Sacco y Vanzetti, de Giuliano Montaldo (Itàlia-França, 1971)

Sostiene Pereira, de Roberto Faenza (Portugal, 1996)

• Pàgines d’Internet: Si es desitja tractar la temàtica de joves i conducció, pot consultar-se: ATIENZA, M., BLASCO, R. y FERNÁNDEZ, V.: Seguridad vial. Los jóvenes y la velocidad. Trabajo de investigación juvenil de la Obra Social de Caja España. Veure en: http://www.cajaespana.es/Images/06_tcm25-27983.pdf Rànking de blogs de partits polítics en: http://www.alianzo.com/top-blogs/spain/politica Nombroses adreces web de partits polítics i sindicats d’Espanya en: http://www.famma.org/enlaces/partidos_sind.htm

Unitat 6 La lluita contra la discriminació Objectius, continguts i criteris d'avaluació Objectius

• Identificar les situacions de conculcació de la dignitat humana i dels drets

humans corresponents. • Valorar críticament les desigualtats i rebutjar la discriminació de la dona, així

com la motivada per raó d'ètnia, orientació sexual, creences religioses o classe social.

• Valorar la defensa de la igualtat de drets i oportunitats per a totes les persones.

• Valorar la conquista dels drets de les dones i la seua situació en el món actual.

• Fomentar la solidaritat, el respecte, la no violència, la tolerància i el compromís.

• Prendre consciència de les principals causes dels tipus de discriminació més

freqüents.

• Conéixer la pertorbació de la convivència i les diverses formes de violència que són conseqüència de la discriminació.

• Realitzar una aproximació respectuosa a la diversitat personal i cultural.

• Practicar el diàleg i el debat argumentat i raonat.

• Emprar diverses fonts d'informació de mode crític, i manejar les noves

tecnologies. Continguts

• La discriminació com atemptat contra la dignitat de les persones. • La discriminació de la dona: causes –nocions de “masclisme” i “sexisme”–,

conseqüències –diverses formes i graus de violència contra la dona–, mesures tendents a la seua eradicació.

• La conquista inacabada dels drets de les dones. Noció de “feminisme”.

• La discriminació per raó d'ètnia: causes –noció de “racisme” i el seu

pseudoargument científic–, conseqüències –diverses formes i graus de violència per raó d'ètnia–, mesures eradicadores.

• La discriminació per raó d'orientació sexual: principals causes i conseqüències.

• La discriminació per opció religiosa: principals causes i conseqüències. Mesures correctores –noció de “tolerància”– i límit del dret de la llibertat de culte.

• La discriminació per raó de classe: causes, conseqüències i mesures pal·liatives.

Criteris d'avaluació

• Identificar, a partir de fets reals o figurats, les situacions de discriminació cap a persones de diferent origen, gènere, credo, orientació afectiva-sexual, classe, etc.

• Identificar els drets humans conculcats per les diverses formes de discriminació.

• Conéixer la noció, les causes, les conseqüències i les possibles mesures

resolutives o pal·liatives de la discriminació de la dona, així com la motivada per pertinença a una ètnia, per orientació sexual, per opció religiosa i per raó de classe.

• Emprar el diàleg i el debat argumentat.

• Utilitzar críticament diferents fonts d'informació.

• Participar activament en les activitats de l'aula.

Competències bàsiques

• Desenvolupar competències generals en l'àmbit personal i públic, relatives a l'adquisició d'habilitats per a viure en societat i per a exercir la ciutadania democràtica.

• Reconéixer els drets i deures continguts en la Declaració Universal de Drets

Humans i en la Constitució Espanyola, així com les situacions que els vulneren. • Desenvolupar i interioritzar valors com el respecte als deures democràtics, la

cooperació, la solidaritat, la justícia, el compromís i la no violència.

• Desenvolupar la capacitat de treball en equip, l'argumentació raonada i la comunicació lingüística.

• Analitzar críticament la publicitat i fer un ús crític de les diverses fonts

d'informació.

Unitat 6 La lluita contra la discriminació Bibliografia i pàgines d'Internet d'interés • Per al professor: CAMPS, V. (1998): El siglo de las mujeres. Cátedra, Madrid. DAVIS, A. Y. (1981): Mujeres, raza y clase. Akal, Madrid. IBAN, Y. y FERRARI, S. (1998): Derecho y religión en Europa occidental. McGraw-

Hill, Madrid. SEGALEN, M. (2000): Antropología histórica de la familia. Taurus, Madrid. TEZANOS, J. F. (2001): La sociedad dividida. Biblioteca Nueva, Madrid. VALCÁRCEL, A. (2004): La política de las mujeres. Cátedra, Madrid. VIGARELLO, G. (1999): Historia de la violación. Siglos XVI-XX. Cátedra, Madrid. VOLTAIRE (2002): Tratado sobre la Tolerancia. Espasa-Calpe, Madrid.

WALLERSTEIN, I. (1979): El moderno sistema mundial. Siglo XXI, Madrid. WRIGHT, E. O. (1994): Clases. Siglo XXI, Madrid. • Per a l’alumne: BEN JELLOUN, T. y SAVATER, F. (1998): Papá, ¿qué es el racismo? Alfaguara,

Madrid. CALVO BUEZAS, T. (1990): ¿España racista? Voces payas sobre los gitanos.

Anthropos, Barcelona. KEISER, H. (1987): La llamada del muecín. SM, Madrid. LESSING, G. E. (1985): Natán el sabio. Espasa-Calpe, Madrid. SHARON, G. (1984): La discriminación de la mujer. Molino, Barcelona. VIOLI, P. (1991): El infinito singular. Cátedra, Madrid.

• Materials audiovisuals: Agua, de Deepa Mehta (Canadà, 2005)

Antes que anochezca, de Julian Schnabel (Estats Units, 2000) Con el viento solano, de Mario Camus (Espanya, 1966) Crash, de Paul Huggis (Estats Units, 2004) El color púrpura, de Steven Spielberg (Estats Units, 1985) Los lunes al sol, de Fernando León (Espanya, 2002) Man to Man, de Régis Wargnier (França-Sudàfrica-Regne Unit, 2006) No sin mi hija, de Brian Gilbert (Estats Units, 1991) Osama, de Siddiq Barman (Afganistan-Japó-Irlanda, 2003) • Pàgines d'Internet: És molt recomanable per a aquesta unitat visitar la web que a continuació s'indica, perquè en els seus “Quaderns d'Anàlisi” es tracta una gran diversitat de temes relacionats amb les diverses formes de discriminació: www.movimientocontralaintolerancia.com Una presentació relativament senzilla dels aspectes psicològics del maltractament en la parella es pot trobar en: http://www.sec.és/publicacions/congressos/3CongresoSAC/ponències/aspectos%20psicologicos%20de%20la%20pareja%20maltractada.pdf El centre de documentació de l'Institut de la Dona proporciona els principals links sobre la dona a Europa, així com informació sobre biblioteques i bases de dades relacionades amb el tema de la dona que existeixen en les Comunitats Autònomes d'Espanya. Disposa així mateix de bibliografia abundant i vídeos per a l'educació no sexista: http://www.mtas.és/dona/serveis/centro_documentacion/index.html Per a consultar bibliografia i altres recursos sobre la qüestió del gènere i de la violència contra les dones, es pot visitar: http://www.amnistiainternacional.org/publica/muj_tallersen/bibliografia.pdf

Sobre persecució dels cristians, consultar: www.releaseinternational.org

Unitat 7 Desenvolupament sostenible i consum responsable Objectius, continguts i criteris d'avaluació Objectius

• Valorar críticament les desigualtats i implicacions del procés de globalització i interdependència en el camp del medi ambient, el comerç i el consum.

• Fomentar la consciència de la interrelació existent entre canvi climàtic, consum

i comerç irresponsable amb la vulneració dels drets humans de 3a generació.

• Assumir responsabilitats i deures cívics en relació amb la conservació mediambiental i el consum responsable.

• Valorar la importància de la participació en la vida política o altres formes de

participació ciutadana, com la cooperació, l'associacionisme i el voluntariat.

• Fomentar la solidaritat, el respecte, la tolerància i el compromís.

• Practicar el diàleg i el debat documentat i raonat.

• Fomentar la busca crítica d'informació i el maneig de les noves tecnologies. Continguts

• La globalització dels problemes mediambientals i la vulneració dels drets humans de 3a generació.

• Principals problemes mediambientals –pèrdua de la biodiversitat, efecte

hivernacle, ampliació del forat en la capa d'ozó, pluja àcida, deforestació i desertització–, principals causes i mesures correctores.

• Desenvolupament sostenible: noció i principals elements d'aquesta nova relació entre economia, naturalesa i consum.

• El comerç internacional d'herència colonial: traços principals i conseqüències.

• El consum responsable.

Criteris d'avaluació

• Identificar i rebutjar, a partir de fets reals o figurats, aquelles situacions d'incompliment dels deures ciutadans o d'abús i mal ús de la naturalesa, considerada com el bé públic per excel·lència.

• Identificar els principals problemes mediambientals globals, la seua interrelació i les mesures correctores.

• Identificar la noció de desenvolupament sostenible i els principals elements que

componen aquest plantejament.

• Reconéixer les diferències entre el comerç just i la situació heretada dels segles anteriors.

• Conéixer els trets propis d'un consum responsable.

• Emprar el diàleg i el debat argumentat.

• Utilitzar críticament diferents fonts d'informació.

• Participar cooperativament en les activitats de l'aula.

Competències bàsiques

• Desenvolupar la competència social i ciutadana mitjançant la presa de consciència de les implicacions mediambientals que suposa la globalització.

• Contribuir al desenvolupament de la dimensió ètica i ciutadana, en afavorir el

reconeixement dels valors de l'entorn i la seua avaluació en la presa de decisions.

• Contribuir a l'assumpció de responsabilitats i deures cívics. • Desenvolupar la capacitat de treball en equip, l'argumentació raonada i la

comunicació lingüística.

• Analitzar críticament la publicitat i fer un ús crític de les diverses fonts d'informació.

Unitat 7 Desenvolupament sostenible i consum responsable Bibliografia i pàgines d'Internet d'interés • Per al professor: BECK, U. (1994): La sociedad del riesgo: hacia una nueva modernidad. Paidós,

Barcelona. CANTOS, E. (1998): El porqué del comercio justo: Hacia unas relaciones Norte-Sur

más equitativas. Icaria, Barcelona. LABANDEIRA VILLOT, X. (2000): Economía ambiental. Pearson Alhambra,

Madrid. FRIEDEN, J. A. (2006): Capitalismo global: el trasfondo económico de la historia del

siglo XX. Crítica, Barcelona. INTERMON (1997): Comercio justo, consumo responsable: nuevas perspectivas de

las relaciones comerciales Norte-Sur. Fundación Intermón Oxfam, Barcelona. KLEIN, N. (2000): No logo. El poder de las marcas. Paidós, Barcelona. NOVO, M. (2006): El desarrollo sostenible. Pearson Alhambra, Madrid. RIECHMANN, J. (2005): Comerse el mundo: sobre ecología, ética y dieta. Editorial

del Genal, Málaga. TOHARIA, M. (2006): El calentamiento global y el futuro del planeta. Debate,

Barcelona. NEBEL, W. (1999): Ciencias ambientales. Ecología y desarrollo sostenible. Pearson

Alhambra, México. • Per a l’alumne: ATTENBOROUGH, D. (1989): El planeta viviente. Salvat, Barcelona. CLEMÉNT, C. (2006): El segundo viaje de Teo. Siruela, Madrid. DELIBES, M. (2006): La tierra herida. Destino, Barcelona. EALES, S. (1992): El libro del ecohumor. SM, Madrid. HARE, T. (1990): El efecto invernadero. SM, Madrid.

RONDININI, C. (2000): La ecología. Editex, Madrid. SCHEURMANN, E. (comp.) (2000): Los papalagi. RBA, Barcelona. • Materials audiovisuals: Al calor de las chimeneas, d’Enrique Pacheco (Espanya, 2006) Bailando con lobos, de Kevin Costner (Estats Units, 1990) Dersu Uzala, d’Akira Kurosawa (Rússia, 1975) El día de mañana, de Roland Emmerich (Estats Units, 2004) La fuente, de Martin Marezek (República Txeca, 2005) La selva esmeralda, de John Boorman (Regne Unit, 1985) Un tipo genial, de Bill Forsyth (Regne Unit, 1983) Una verdad incómoda, de Davis Guggenheim (Estats Units, 2006) • Pàgines d’Internet: Pàgina web dependent de la Càtedra UNESCO de sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya: http://portalsostenibilidad.upc.edu/index.php Sobre consum responsable en l’àrea d’educació ecològica: www.ecologistasenaccion.org Enllaços d’interés per a l’educació ambiental en: http://www.miliarium.com/Paginas/Formacion/pdg.htm Per accedir al Protocol de Kyoto: http://unfccc.int/resource/docs/convkp/kpspan.pdf Sobre el comerç just: www.setem.org Observatori de multinacionals: www.corporatewatch.org Coordinadora Estatal de Comerç Just: www.comerciojusto.org

Unitat 8 Globalització Objectius, continguts i criteris d'avaluació Objectius

• Prendre consciència del procés de globalització i interdependència en els àmbits econòmic, polític i cultural.

• Identificar els principals organismes supranacionals i valorar críticament el

paper que exerceixen.

• Identificar els trets propis de les migracions en el món contemporani, així com les seues principals causes.

• Prendre consciència de la possibilitat d'articular la convivència plural en base al

respecte dels drets humans.

• Conéixer els límits del relativisme cultural.

• Assumir els valors de solidaritat, respecte, tolerància i compromís.

• Reconéixer la diversitat personal i cultural, així com la seua dimensió enriquidora.

• Emprar el diàleg i el debat documentat i raonat.

• Emprar de manera crítica diverses fonts d'informació i les noves tecnologies.

Continguts

• La globalització: noció i característiques en l'actualitat. • La globalització econòmica: factors determinants i àmbits d'exclusió.

• La globalització política: antecedents i principals desafiaments.

• La globalització cultural: trets definitoris.

• Principals perills de la globalització i possibles mesures per a combatre'ls.

• El paper dels organismes internacionals i de la societat civil en el món

globalitzat.

• Les migracions com a conseqüència de la globalització.

• Principals causes de les migracions.

• Europa i Espanya com a fonts d'emigració i receptores d'immigració.

• Interculturalitat i drets humans. Límits del relativisme cultural.

Criteris d'avaluació

• Conéixer els trets de la globalització en les seues vessants econòmica, política i cultural.

• Identificar els principals perills de la globalització i les mesures que els poden

neutralitzar.

• Identificar els traços de les societats actuals i les actituds responsables de la millora de la convivència.

• Conéixer la noció de “migració” i les seues principals causes.

• Reconéixer les migracions com a conseqüència de la globalització, així com el

doble caràcter d'emissores d'emigració i receptores d'immigració d'Europa i Espanya.

• Identificar les característiques de la globalització en relació amb el paper que

exerceixen la informació i la comunicació en el món actual.

• Identificar, com a conseqüència de la globalització, la interdependència en la vida de les persones de diverses parts del món, així com les repercussions que determinades formes de vida del món desenvolupat tenen en els països en vies en desenvolupament.

• Valorar críticament el paper dels organismes internacionals i de la societat civil

en el món globalitzat. Competències bàsiques

• Desenvolupar competències generals en l'àmbit personal i públic, quant a l'adquisició d'habilitats per a viure en societat i per a exercir la ciutadania democràtica.

• Desenvolupar i interioritzar valors com el respecte, la cooperació, la solidaritat, la justícia i el compromís.

• Desenvolupar la capacitat de treball en equip, l'argumentació raonada i la comunicació lingüística.

• Realitzar una anàlisi crítica de la publicitat i un ús crític de les diverses fonts

d'informació.

Unitat 8 Globalització Bibliografia i pàgines d'Internet d'interés

• Per al professor: BECK, U. (2002): ¿Qué es la globalización? Falacias del globalismo. Respuestas a la

globalización. Paidós, Barcelona. CASTELLS, M. (1997): La era de la información. Alianza, Madrid. GIDDENS, A. (2000): Un mundo desbocado. Los efectos de la globalización en

nuestras vidas. Taurus, Madrid. HELD, D., McGREW, A., GOLDBLATT, D. y PERRATON, J. (2002):

Transformaciones globales. Oxford University Press, México. MEDINA RIVILLA, A. (2004): Interculturalidad. Formación del profesorado y

educación. Diversidad y educación inclusiva. Enfoques metodológicos y estratégicos para una enseñanza colaborativa. Pearson Alhambra, Madrid.

MARTÍNEZ BENLLOCH, Isabel (2005): Población inmigrante: su integración en la

sociedad española. Pearson Alhambra, Madrid. MUÑOZ, B. (2005): La cultura global. Pearson Alhambra, Madrid. SEN, A. (1999): Ética y economía. Alianza, Madrid (2004): Nuevo examen de la desigualdad. Alianza, Madrid. VIDAL-BENEYTO, J. (dir.) (2003): Hacia una sociedad civil global. Taurus,

Madrid. • Per a l’alumne: ALBANELL, P. (2007): ¿Es tuyo? Anaya, Madrid. ESTEFANÍA, J. (2001): Hij@, ¿qué es la globalización? Aguilar, Madrid. MOUSTAKI, G. (2007): Siete cuentos fronterizos. Belacqua, Barcelona. NAÏR, S. (2001): La emigración explicada a mi hija. Plaza & Janés, Barcelona. VV AA (2005): Inmenso Estrecho: cuentos sobre inmigración. Kailas, Madrid. • Materials audiovisuals: 11´09´´01, pel·lícula col·lectiva (França, 2002)

El norte, de Gregory Nava (Estats Units, 1984) El señor Ibrahim y las flores del Corán, de François Dupeyron (França, 2003) Hijos de los hombres, d’Alfonso Cuarón (Regne Unit-Estats Units, 2006) Las cartas de Alou, de Montxo Armendáriz (Espanya, 1990) Pan y rosas, de Ken Loach (Regne Unit, 2000) Privatizando el mundo, de Carole Poliquin (Canadà, 2003) Un franco, 14 pesetas, de Carlos Iglesias (Espanya, 2006) • Pàgines d'Internet: En l'apartat “Recursos” de la pàgina web que s'indica a continuació hi ha una sèrie de guies temàtiques sobre gran varietat d'assumptes relacionats amb la unitat: Refugiats, Banca ètica, Immigració a Espanya, Banc Mundial i FMI, Objectius del Mil·lenni, etc.: www.canalsolidario.org Per a informar-se sobre el món del treball i la globalització, consultar: http://www.governabilitat.cl/modules.php?name=news&new_topic=3 Contrainformació telemàtica orientada als moviments socials: http://www.governabilitat.cl/modules.php?name=news&new_topic=3 http://www.indymedia.org/és/index.sshtml Associació per a la Fixació d'Impostos a les Transaccions Financeres per a Ajudar als Ciutadans i Ciutadanes. ATTAC està present en molts països i les seues activitats abracen una gran varietat de qüestions: l'OMC i les institucions financeres internacionals, deute, fixació d'impostos en les transaccions financeres, paradisos fiscals, serveis públics, aigua, zones de lliure comerç, etc.: www.attac.org/?lang=es

Unitat 9 La pobresa Objectius, continguts i criteris d'avaluació Objectius

• Reconéixer els drets de les dones, valorar la diferència de sexes i la igualtat de drets entre ells, i rebutjar els estereotips i prejuís que suposen discriminació de les dones respecte als homes.

• Valorar la importància de la participació en la vida política o altres formes de participació ciutadana, com la cooperació, l'associacionisme i el voluntariat.

• Conéixer les causes que provoquen la violació dels drets humans, la pobresa i la desigualtat, així com la relació entre els conflictes armats i el subdesenvolupament. Valorar les accions encaminades a la consecució de la pau i la seguretat, i la participació activa com a mig per a aconseguir un món més just.

• Reconéixer els principals conflictes socials i morals del món actual i desenvolupar una actitud crítica davant dels models que transmeten els mitjans de comunicació.

• Reconéixer-se membres d'una ciutadania global i manifestar comportaments solidaris amb les persones i els col·lectius desfavorits.

• Desenvolupar i expressar els sentiments i els afectes en les relacions interpersonals i participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants.

• Acceptar i practicar normes socials. Assumir formes de convivència, organització i participació basades en el respecte i la cooperació.

• Utilitzar la informació per a desenvolupar un pensament crític i resolutiu.

Continguts

• La pobresa com a negació del gaudi dels Drets Humans. Pobresa absoluta i relativa.

• Riscos de la lluita contra la pobresa.

• El caràcter circular de la pobresa: les seues causes són les seues conseqüències.

• La feminització de la pobresa.

• Mesures econòmiques necessàries per a lluitar contra la pobresa.

• Mesures juridicopolítiques, ecològiques, sanitàries, d'informació i educació per a lluitar contra la pobresa.

Criteris d'avaluació

• Identificar i rebutjar, a partir de l'anàlisi de fets reals o figurats, les situacions de discriminació cap a persones de diferent origen, gènere, ideologia, religió, orientació afectiva-sexual i altres, respectant les diferències personals i mostrant

autonomia de criteri.

• Utilitzar diferents fonts d'informació i considerar les distintes posicions i alternatives existents en els debats que es plantegen sobre problemes i situacions de caràcter local o global.

• Identificar els principis bàsics de les Declaració Universal de Drets Humans i la seua evolució, distingir situacions de violació dels mateixos i reconéixer i rebutjar les desigualtats de fet i de dret, en particular les que afecten a les dones.

• Identificar les característiques de la globalització i el paper que en ella exerceixen els mitjans de comunicació.

• Reconéixer les relacions que existeixen entre la societat en què es viu i la vida de les persones d'altres parts del món.

• Reconéixer l'existència de conflictes i el paper que exerceixen en els mateixos les organitzacions internacionals i les forces de pacificació. Valorar la importància de les lleis i la participació humanitària per a pal·liar les conseqüències dels conflictes.

Competències bàsiques

• Prendre consciència dels problemes socials, tant a nivell nacional com mundial, i analitzar-los críticament.

• Defendre la igualtat de drets per a totes les persones.

• Afavorir la comprensió mútua a partir del desenvolupament d'actituds de

tolerància i solidaritat.

• Reconéixer els Drets Humans com el referent ètic compartit que ha de servir per a jutjar comportaments i normes, tant privats com públics.

• Estudiar casos que suposen una presa de postura sobre els problemes socials i

les possibles solucions, buscant el compromís personal a través de la participació en projectes personals o col·lectius.

Unitat 9 La pobresa Bibliografia i pàgines d’Internet d’interés

Per al professor: AMIN, S. y HOUCART, F. (eds.) (2003): Globalización de las resistencias. El estado

de las luchas 2003. Icaria, Barcelona. DUBOIS, A., MILLÁN, J. L. y ROCA, J. (coords.) (2001): Capitalismo,

desigualdades y degradación ambiental. Icaria, Barcelona. MADELEY, J. (2003): El comercio del hambre. Fundación Intermón Oxfam,

Barcelona. RAVENTÓS, D. (coord.) (2001): La Renta Básica. Por una ciudadanía más libre,

más igualitaria y más fraterna. Ariel, Barcelona. STALKER, P. (2000): El proceso de globalización mundial, hacia la ciudadanía

global. Fundación Intermón Oxfam, Barcelona. (2004): Emigrar no es una ganga, mitos y realidades. Fundación

Intermón Oxfam, Barcelona. WAYNE, E. (2003): Casino mundial. Claves de la globalización económica.

Fundación Intermón Oxfam, Barcelona. • Per a l’alumne: ANDERSEN, H. C. (2004): La pequeña cerillera. Anaya, Madrid. ZIEGLER, J. (2000): El hambre en el mundo explicada a mi hijo. Muchnick Editores,

Barcelona. (2003): Los nuevos amos del mundo. Destino, Barcelona. SEABROOKE, J. (2004): El mundo pobre. Fundación Intermón Oxfam, Barcelona. NAÏR, S. (2001): La inmigración explicada a mi hija. Plaza & Janés, Madrid.

Materials audiovisuals: El príncipe y el mendigo, de Richard Fleischer (Estats Units, 1977) La ciudad de la alegría, de Roland Joffé (Estats Units, 1992) La estrategia del caracol, de Sergio Cabrera (Colòmbia, 1993) La rosa púrpura del Cairo, de Woody Allen (Estats Units, 1985)

Las cenizas de Ángela, d’Alan Parker (Regne Unit, 1999)

Las uvas de la ira, de John Ford (Estats Units, 1940) Lazarillo de Tormes, de Fernando Fernán Gómez (Espanya, 2000) Los lunes al sol, de Fernando León de Aranoa (Espanya, 2000) Los santos inocentes, de Mario Camus (Espanya, 1984) Oliver Twist, de Roman Polanski (Estats Units, 2005) Víctimas de la pobreza, de Francisco Guerrero (Mèxic, 1986) • Pàgines d'Internet:

Les pàgines web sobre la pobresa són moltíssimes. Tots els organismes internacionals –Banc Mundial, ONU, UNICEF, UNESCO, FAO, UE, Comunitat d'Estats Iberoamericans, etc.– Aporten informació rellevant sobre la pobresa. Això mateix succeeix amb multitud d'ONG, entre les que vam recomanar Càritas, Mans Unides, Intermón Oxfam o Ajuda en Acció. Per a consultar informació, molt interessant també en anglés i en francés, només cal entrar en un buscador i escriure el nom de qualsevol d'aquestes institucions.

CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA TIM DE 4rt D’ESO

En primera instància, els alumnes llegiran la novel·la L'infern de Marta i després continuaran amb La màscara de l’amor. Amb això pretenem ajudar els alumnes a assimilar i obtenir coneixements sobre la violència en la parella. Sobre la base d'aquests dos textos tractaran les activitats que el professorat farà amb els seus alumnes. Aquesta guia didàctica esta dividida en sis temes, d'acord amb els capítols de La màscara de l’amor de manera que les activitats es poden fer seguint els diferents continguts temàtics: 1. Qui són els agressors de dones? 2. És possible canviar per amor un xic que tracta malament la seua parella? 2. 1. La teoria dels “Cercles concèntrics de l’amor”, i 2. 2. L'autoconcepte 3. La intuïció 4. Coneixement dels mites de l'amor 5. Coneixement dels precursors de la violència 6. Com s'ix d'una relació violenta? Al seu torn, cada un d'aquests apartats porta la informaci6 següent: 1. Activitats que el professor utilitzarà per a aconseguir els objectius que ens proposem. Per a això seria convenient que es feren de dos a tres activitats de cada una de les sis parts en que hem dividit La màscara de l'amor i aquesta guia didàctica. Serà el mateix professor qui trie la quantitat i el tipus d'activitats que considere més oportunes per a la seua classe; activitats que sempre estaran guiades i revisades per ell. Quant a les activitats que s'hagen de fer en grup, seria adequat que aquests no excediren de sis components, i que foren mixtos (alumnes i alumnes) sempre que siga possible. 2. Recursos didàctics d'ús exclusiu del professor i en que s'establiran algunes pautes orientatives i recomanacions perqu el docent aconseguisca una adequada implementació praàctica del programa; també serveixen per al reforç i sobreaprenentatge dels continguts sobre violència en la parella que el professor considere necessaris. 3. Lectores extra que no apareixerran en cada un dels sis capítols assenyalats anteriorment. Aquestes lectures aniran dirigides tant al professor com als alumnes per a l'adquisició de coneixements. 4. Material complementari dirigit exclusivament al professor per a augmentar el coneixement sobre el tema que es tractarà a classe. D'altra banda, i dins de la programació general, el docent podrà trobar unes “Mesures per a una pedagogia de la prevenció” de caràcter general, que permeten l'avatuació del

programa de la violència contra la dona. Aquestes mesures seran d'ús exclusiu del professor. Després d'aquestes “Mesures...”, s'afegeix una breu «Bibliografia recomanada» sobre el tema que ens ocupa, tant per al professor com per a l'alumne que desitge aprofundir un poc més sobre alguns aspectes de la violència en parelles. DURADA Hi ha dues programacions: la ideal i la mínima. . La ideal és 12 sessions d'una hora de durada. . La mínima utilitza 8 sessions d'una hora. Per descomptat, això no exclou que alguns centres o professors decidisquen utilitzar més hores de les assenyalades, i per a facilitar-ho, hem cregut convenient apuntar un nombre major d'activitats del requerit en un programa de durada ideal. En qualsevol tipus de durada elegit, el programa ha d'aplicar-se de manera que les activitats fetes pels alumnes siguen revisades pel professor, fent possible d'aquesta manera un aprenentatge adequat (significatiu, apropiat i transferible) i, d'altra banda, que facilite la motivaci6 intrínseca adequada en l'alumne per a afavorir l'adquisició de coneixements. NOTA PERALS PARES Els objectius i la metodologia poden ser els mateixos per als pares. Seria interessant que aquests plantejaren les activitats escollides durant converses de sobretaula, fins i tot com a temes de reflexió després d'una noticia apareguda o després de veure una pel·lícula. Seria convenient, per descomptat, que tots els integrants de la família llegiren el llibre, o, almenys, l'educador interessat a prevenir la violència en la parella i els seus fills. La lectura es pot recomanar a joves a partir dels 14 anys. Així doncs, passem, professors i pares, a treballar la informació que ens dóna La màscara de l’amor i les activitats que plantegem. MESURES PER A UNA PEDAGOGIA DE LA PREVENCIÓ DE LA VIOLÈNCIA EN PARELLA En aquest apartat exposarem algunes pautes i recomanacions generals de molta importància per al professorat. que li faciliten la posada en pràctica de la totalitat del programa de prevenció de la violència contra la dona. Són mesures que haurà d'adoptar o prevenir en la seua actuació docent. - És fonamental que el professor partisca de conceptes i els desenvolupe des de la realitat dels alumnes perquè aquests no troben opcions o arguments molt diferents dels propis. D'aquesta manera, el professor evitarà el rebuig dels coneixements, ja que si no ho fem així, es pot córrer el risc que un allunyament excessiu de la realitat de

l'adolescent produïsca un efecte diferent de l' esperat: que els alumnes es reafirmen més en actituds que es pretenen canviar. - És convenient que el professor faça veure a l'alumne la importància de posar en pràctica els coneixements que va adquirint (per exemple, la intuïció) o les habilitats que afavorisquen les bones relacions interpersonals sense reparar en el gènere, més que evocar en l'alumne pors, pessimisme o sensació de perill en la relació de parella. Per exemple, com arrepleguen González i Santana, en Violencia en parejas jóvenes, Pirámide, Madrid, 2001, diversos autors han comprovat que «els que temen el fracàs de la seua relació tendeixen a propiciar els conflictes a través del seu comportament i arriben fins i tot a precipitar la ruptura [...] hi ha el risc que els programes destinats a reduir la violència de parella generen un resultat indesitjable, de manera que es contribueix a augmentar la descon6anya i la insatisfacció dels joves.» - El professor ha de refusar, pel tipus de tema que ens ocupa, crear el grup de les «bones i víctimes» (les alumnes) enfront del grup dels «malvats i victimaris» (els alumnes). El docent hauria de recordar a la classe que: «ser home no comporta necessàriament que se siga violent o un agressor de dones» . - És important que el professor, arribat el moment, trie textos o documents referenciats per a treballar a classe; que obtinguen informació objectiva i que no estiguen excessivament emmarcatsen una posició política o ideològica concretes. Amb això obtindrà més credibilitat davant dels missatges que intente transmetre als seus alumnes. - És oportú i desitjable, d'una banda, que els alumnes facen seus els objectius del programa, per a això el professor haurà de motivar i intervenir en la classe, i d'altra banda, farà perquè aquells ideen les seues pròpies estratègies per a la prevenció de la violència en parella. El docent també hauràde fomentar la iniciativa en la generació d'estratègies dels seus alumnes per a eixir d'una relació violenta o per a no ser violents amb les seues parelles. - És necessari que la sensibilització, la comunicació i la reflexió respecte a les situacions de violència contra la dona siguen objectius que es treballen especialment amb els xics, així ells podran identificar aquestes situacions exercides de distintes maneres i en distints contextos (en el llenguatge, en els mitjans de comunicació, en la publicitat, en casa, en l'escola, etc.). - És convenient que el professor facilite el debat entre els alumnes, canalitzant propostes de prevenció i actuació, mitjançant actituds crítiques i responsables, en relació amb la identificació i denúncia permanent de les situacions de violència en la parella. En un sentit ampli, això consisteix a aprendre a comportar-se amb responsabilitat cap a un mateix, cap als altres i cap a l'entorn. - Seria oportú, arribat el cas, que si un alumne coneix o té algun problema de violència en la parella i acudira al professor per a buscar ajuda o assessorament, aquest li recomanara parlar amb l’orientador, psicopedagog del centre o professional que sàpiga ajudar-lo. - És important que el professor porte a discussió el nombre més gran possible d'activitats fetes a classe, perquè l’aprenentatge siga més ric, dialogant i consensuat.

Aquestes discussions conjuntes ajudaran, al seu torn, al docent a detectar errors conceptuals i actitudinals en l'aprenentatge dels alumnes. - Perquè el professor duga a terme una pedagogia completa per a la prevenció de la violència en parelles joves, haurà d'ajudar a fer que l’alumne reconega que la violència contra la dona és un delicte i una violació dels Drets Humans.

CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA D’ÈTICA I CIUTADANIA DE 4rt D’ESO

S'han organitzat els continguts en tres grans blocs corresponents als trimestres escolars. Primer trimestre: TEMA 1. SÓC UN SER MORAL 1. Som persones: De l’animal al ser humà. Som persones. La vida com a projecte. L’ésser humà i el món. 2. La llibertat: Som sers lliures. Llibertat i societat. la responsabilitat, 3. Ser moral: Sóc un ser moral. On es troben el bé i el mal? 4. L’acció moral: Condicions de l’acció moral. Què condiciona les nostres decisions? 5. Es pot negar la moral?: Els deterministes. Els relativistes. 6. Autonomia y heteronomia. TEMA 2. VALORS I NORMES 1. El valor: Què es el valor? On s’originen els valors? No és quelcom subjectiu. Valors mínims i màxims. Els valors més importants. 2. Normes, lleis i costums: Una moral cívica. Què és ètica i què és moral? La dignitat humana: Fonament de tota moral. Els drets humans: Fonament d’una moral cívica. TEMA 3. ELS DRETS HUMANS I 1. Declaració universal dels drets humans. 2. Drets fonamentals: Esclavitud i tortura. 3. L’estat de dret: Ordenament jurídic: Tenir personalitat jurídica. Què és la presumpció d’innocència? 4. Articles relacionats amb els drets polítics de les persones: Emigrants i refugiats. Segon trimestre

TEMA 4. ELS DRETS HUMANS II 1. Drets relacionats amb es llibertats civils: El matrimoni. La propietat. 2. Drets fonamentals de la societat democràtica: Tolerància. La llibertat d’expressió. L’Estat i la sobirania popular. 3. Drets econòmics i socials: La Seguretat social. Drets laborals. Discriminació laboral de la dona. 4. Dret a l’educació. 5. Deures i límits dels drets humans. TEMA 5. DONES I HOMES 1. Queda molt per fer.

2. El feminisme i les seues reivindicacions: El masclisme. El feminisme, moviment pels drets humans. La regla de la inversió. El llenguatge. 3. Feminització de la pobresa. 4. Violacions de drets. 5. El masclisme mata: Violència de gènere. 6. També hi ha homes feministes. TEMA 6. JUSTICIA I SOLIDARITAT 1. Què és la justícia? 2. Objectius de desenvolupament del Mil·leni. 3. Anem per bon camí?: Subvencions i aranzels. Deute extern 4. El comerç just. 5. Les ONGs. 6. Exigències als països del Sud. TEMA 7. ESTAT DEMOCRÀTIC 1. Ciutadans en democràcia. 2. La ciutadania en la història. 3. Lluita pels drets civils. 4. Estat, democràcia i totalitarisme. Tercer trimestre TEMA 8. DEMOCRACIA ESPANYOLA I UNIÓ EUROPEA 1. Estat social i democràtic de Dret: Monarquia parlamentaria. Divisió de poders. Estat autonòmic espanyol. 2. Unió europea: Principals institucions europees. Òrgans de deliberació i control. Òrgans de decisió. TEMA 9: VIOLÈNCIA I CONFLICTE 1. El conflicte. 2. La guerra. 3. El terrorisme: El Terrorisme d’Estat. Grups terroristes. Solucions al problema del terrorisme. 4º. ONU: Objectius. Estructura. Problemes actuals per a l’ONU. TEMA 10. ECOLOGIA 1. Consciència ecològica. 2. Què és l’ecologia?: Problemes i amenaces per al medi ambient. Amenaces per a la biodiversitat. 3. Què puc fer jo? : Llei de les tres R. 4. Col·lectius que lluiten pel medi ambient. 5. Desenvolupament sostenible. És possible?: Energies renovables. Combustibles alternatius.

CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA FILOSOFIA I CIUTADANIA DE 1r DE BATXILLERAT

El temari oficial és aquest. El real serà un altre donat que no hi ha temps material per impartir-lo adequadament. Així que dels quatre blocs que conformen el curs oficialment, ens quedarem amb tres i procurarem explicar-los. BLOC 1 (Primer trimestre) El saber filosòfic. Unitat 1. Què és la racionalitat? Racionalitat del saber. 1. Les funcions de la raó: Racionalitat i llenguatge. Classificar conceptes. Informar: Proposicions i enunciats. Operacions lògiques entre enunciats. Contradicció, tautologia i contingència. Justificar: Raonaments i arguments. 2. Els tipus d’argumentació i la seua correcció: Inducció i deducció. La validesa dels raonaments deductius. Algunes regles lògiques. Fal·làcies. 3. Paradoxes i metallenguatge: Què és una paradoxa? Llenguatge objecte i metallenguatge. Unitat 2. Què és el saber? Veritat i realitat. 1. Què és el saber? : Coneixement i saber. Creença i opinió, certesa i dubte. 2. Què és la veritat?: Els diversos sentits de “veritat”. Teories sobre la veritat. 3. És possible el coneixement?: El dogmatisme. L’escepticisme. El relativisme. El criticisme. 4. Origen i fonaments del coneixement: El racionalisme. L’empirisme. La síntesi kantiana: l’apriorisme. 5. La realitat coneguda: El realisme. L’idealisme. L’idealisme transcendental. Unitat 3. Models de saber: Filosofia i Ciència 1. Els orígens del saber racional: EL mite. El pas del mite al logos. Els inicis del logos: filosofia i ciència. 2. La ciència: Les ciències formals i el mètode axiomàtic. Les ciències empíriques naturals i el mètode hipotètico-deductiu. Les ciències humanes. 3. La filosofia: Ciència i filosofia: distints nivells del saber. Les qüestions filosòfiques. Les diverses branques de la filosofia.

BLOC 2 (Segon trimestre) El ser humà: Persona i societat Unitat 1. El ser humà: Evolució i dimensió individual. 1. L’origen biològic del ser humà: L’evolució biològica. Teoria de l’evolució per selecció natural. El neodarwinisme i la genètica moderna. L’origen de la vida i el procés d’hominització. 2. El ser humà des de la perspectiva de l’evolució: Superar prejudicis antropocèntrics. Qui és intel·ligent? El llenguatge i la racionalitat. Autoconsciència i moralitat. Unitat 2. Dimensió social humana. natura i cultura 1. La naturalesa social humana: Què és la societat? Hi ha un origen de la societat? 2. La societat i la cultura: Distinció entre natura i cultura. 3. En la frontera entre la natura i la cultura: De la descripció a la prescripció: la fal·làcia naturalista. El darwinisme social. Les bases biològiques de la conducta. La naturalització dels comportaments socials: androcentrisme i racisme. La naturalització de la cultura: etnocentrisme. 4. Socialització: el procés d’adquisició de la cultura. Unitat 3. Naturalesa humana i relacions socials 1. La relació entre l’individu i la societat 2. Interpretacions filosòfiques sobre la naturalesa humana: Els filòsofs de la sospita: Marx, Nietzsche, Freud. Essència o existència? Jean Paul Sartre. 3. El ser humà en societat: Grups socials i estratificació social. Canvi social i conflicte. BLOC 3 (Tercer trimestre) Filosofia moral i política Unitat 1. Els fonaments de l’acció moral: Llibertat i responsabilitat 1. Per què som morals? Què és la moral? Valors i normes. Què és l’ètica? 2. Som lliures? Què és la llibertat? Llibertat social i política. llibertat moral. El problema del determinisme. Responsabilitat i consciència moral. 3. Els actes morals. Moral, immoral i amoral.

4. Com podem justificar els actes morals? Tipus d’ètica: Ètiques teleològiques, deontològiques, comunicatives o procedimentals. 5. El desenvolupament moral de l’individu. 6. El problema del relativisme moral. Unitat 2. Justícia i felicitat: Les teories ètiques davant els reptes de la societat actual. 1. Justícia i felicitat: individu i comunitat: Justícia commutativa i distributiva: llibertat i igualtat. 2. Liberalisme: Laïcisme. Laissez faire. Darwinisme social. 3. Socialisme. 4. Socialdemocràcia. 5. Què és la globalització? 6. Problemes de la globalització: Problemes econòmics: la globalització de la pobresa. Problemes socio-culturals: migració, interculturalitat i convivència. Problemes medio-ambientals: la ecoètica. 7. Un altre món és possible: Propostes davant la globalització neoliberal. Desenvolupa-ment sostenible: una solució a la crisi. Unitat 3. La construcció filosòfica de la ciutadania 1. Ciutadania i drets: què és ser ciutadà? 2. La societat estamental i la ciutadania insuficient. 3. La construcció filosòfica de la persona i la ciutadania: l’individualisme, liberalisme, Il·lustració i drets fonamentals. 4. Drets naturals, humans, subjectius, fonamentals i constitucionals. 5. La classificació de Vasak: les tres generacions de drets: Els drets de primera generació: liberalisme i ciutadania. Els drets de segona generació: la ciutadania a l’Estat democràtic i social de dret. Els drets de tercera generació: immigració, consum i medi ambient.

BLOC 4 Democràcia i ciutadania Unitat 1. Origen i legitimitat del poder polític.

1. El poder en si: Què és el poder? Micro i macro poder. Mecànica del poder. Analítica del poder. 2. El poder polític: Què és el poder polític? Origen del poder polític. Evolució del poder polític en Occident. 3. Legitimitat del poder polític. Discursos de legitimitat política. La importància de la legitimitat. Unitat 2. La democràcia 1. Significat i ús del concepte democràcia. 2. Origen històric. 3. Característiques de tota democràcia possible. 4. Models de democràcia. 5. El ethos democràtic. 6. Societat civil i opinió pública. 7. Democràcia i desobediència civil. Unitat 3. Problemes de legitimació en la democràcia contemporània 1. La democràcia davant la crisi de l’estat del benestar. 2. La democràcia mediàtica: Què és la democràcia mediàtica? La televisió, el tòtem de la democràcia mediàtica. Els mass media entre el cel i l’infern. Democràcia mediàtica i opinió pública. Democràcia mediàtica i poder polític. 3. Ciutadans del món: Els límits democràtics de l’Estat-nació davant la globalització. La

democràcia cosmopolita. El ciutadà cosmopolita. Internet i democràcia: entre l’esperança i

l’espant.

CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA PSICOLOGIA DE PRIMER DE BATXILLERAT

Les dues primeres Unitats tenen un caràcter introductori i es proposen en forma de

diàleg: recull d’un seguit de preguntes que l’alumne pot fer sobre què és la psicologia i sobre els fonaments biològics de la personalitat. Aquesta introducció permet situar l’alumne en el tema i també constatar els seus coneixements previs sobre psicologia al mateix temps que ajuda a desfer malentesos, tòpics i errors comuns amb relació a l’estudi científic de la conducta. UNITAT 0.1: LA PSICOLOGIA: CIÈNCIA DE LA CONDUCTA I DELS PROCESSOS MENTALS.

a) Objectius específics:

Al finalitzar el desenvolupament d’aquesta Unitat els alumnes han de ser capaços de:

Saber definir la Psicologia com a ciència, distingint-la d’altres disciplines que aborden problemes comuns, tot i que des de diferents perspectives científiques o filosòfiques. Distingir entre si les distintes branques o àrees de la Psicologia, delimitant-ne els camps d’estudi, els mètodes específics i les alternatives professionals. Conèixer somerament el desenvolupament històric de la Psicologia precientífica en aquelles èpoques en què era considerada com una branca de la Filosofia. Comprendre el canvi essencial que es produí en la Psicologia durant el segle XIX, quan alguns professionals començaren a aplicar mètodes científics a l’anàlisi de les qüestions psicològiques. Distingir les diferències essencials que existeixen entre les més importants escoles psicològiques del segle XX. Plantejar-se la qüestió de si la Psicologia ha de ser considerada com una ciència empírica o, pel contrari, com un saber de naturalesa distinta al de les ciències experimentals. Poder conèixer el significat d’alguns termes històrics de la Psicologia, com psicoanàlisi, conductisme, teories cognitives, etc. b) Continguts:

b.1. Conceptuals:

1 Què és la Psicologia? 2 Breu història de la Psicologia: des de els seus origens fins al moment present. 3 Breu repàs a les escoles psicològiques. 4 Debat al voltant del caràcter científic de la Psicologia. 5 Àrees d’interés, àmbits d’actuació i d’especialització en Psicologia. b.2. Procedimentals:

S’espera que al finalitzar la Unitat, els alumnes hagen millorat les següents habilitats i/o estratègies:

La creació d’hàbits racionals que els permeten ordenar lògicament la informació

rebuda. A tal efecte s’insistirà en una sèrie de tècniques bàsiques com realització de resums, mapes conceptuals, elaboració d’un vocabulari personal, etc.

Un domini més precís i tècnic del vocabulari psicològic a través de lectures d’obres senzilles o fragments seleccionats per al comentari de text.

La participació a classe, en debats o en treballs sobre temes relacionats amb els conceptes generals de la Psicologia, que permeta veure un augment de les seues capacitats creatives i argumentatives.

La recerca activa d’informació sobre un problema per tal d’anar educant-los en els hàbits de treball intel.lectual.

La sistematització dels conceptes generals de la Psicologia, ja que a partir d’ells hauran d’anar integrant i esquematitzant la resta de continguts conceptuals que aniran veient-se al llarg del curs. b.3. Actitudinals:

Valoració de la Psicologia com a ciència que contribueix a la millora del coneixement humà.

Admiració davant l’esforç dels psicòlegs per comprendre i explicar els mecanismes de la nostra pròpia conducta.

Curiositat i interés per les qüestions que tracta la Psicologia. Tolerància i respecte davant les opinions contràries, de manera que siguen capaços

d’establir un diàleg entre si que permeta aconseguir punts de vista coincidents. UNITAT 0.2: FONAMENTS BIOLÒGICS DE LA PERSONALITAT.

a) Objectius específics:

Distingir les estructures fonamentals del sistema nerviòs i la seua relació amb les pautes de conducta dels organismes.

Conèixer les tècniques utilitzades en l’estudi del cervell. Saber localitzar topogràficament en el sistema nerviòs les diverses funcions

psíquiques de l’ésser humà. b) Continguts:

b.1) Conceptuals:

1. El sistema nerviòs: descripció general.

1.1. Les neurones. 1.2. La mèdula espinal. 1.3. El mapa del cervell: les funcions psíquiques. 1 Tècniques per a l’estudi del cervell. 2 El sistema nerviòs perifèric. 3 El sistema endocrí. b.2.) Procedimentals:

Ampliació de les seues nocions generals sobre el cervell humà amb la finalitat que puguen integrar nous coneixements sobre el tema.

Lectura i comentari de textos, comprensió lèxica, ús de terminologia

psicofisiològica, etc., amb l’objectiu d’incrementar les seues potencialitats comprensives, raonadores i creatives.

Realització de treballs monogràfics breus o d’investigació com a forma d’apropar la reflexió científica als problemes quotidians de la conducta. Utilització de mitjans audiovisuals i informàtics com a eines útils per a l’aprofundiment dels continguts treballats a l’aula. b.3.) Actitudinals:

Constància en el propi autoconeixement, a través d’una millor comprensió dels fonaments biològics que organitzen i regulen l’estructura psíquica.

Interés pels problemes psicofisiològics perquè puguen reflexionar sobre certes peculiaritats que caracteritzen el pensament adolescent. UNITAT 1: L’ÉSSER HUMÀ COM A PROCESSADOR D’INFORMACIÓ.

Aquesta Unitat pretén explicar bàsicament alguns dels mecanismes psicològics que permeten a l’ésser humà la captació i processament de la informació externa i interna. Concretament hi abordarem l’anàlisi i les problemàtiques de la percepció i la memòria. a) Objectius específics:

Al finalitzar la Unitat s’espera que els alumnes siguen capaços de:

Dominar terminològicament els conceptes que s’utilitzen per a la clarificació dels processos perceptius i memorístics.

Distingir entre estímuls i sensacions, sabent-ne distingir la seua naturalesa específica.

Conèixer els mecanismes essencials que actuen en el fenòmen de la percepció. Comprendre les influències que la cultura, la societat, el llenguatge, les motivacions,

etc., tenen sobre el propi acte perceptiu. Entendre la importància discriminatòria i selectiva de l’atenció dintre del procés

perceptiu. Conéixer què és i com actua la memòria, així com la seua importància dintre dels

estudis psicològics. b) Continguts:

b.1.) Conceptuals:

1. La percepció. 1 Influències socials i individuals en la percepció. 2 L’atenció. 3 La memòria i els seus tipus. 3.1. El fenòmen de l’oblit.

b.2.) Procedimentals:

Experimentació de les teories psicològiques sobre els continguts de la Unitat amb la finalitat d’incorporar al seu procés formatiu algunes tècniques afavoridores dels mecanismes d’aprenentatge.

Ús de materials diversos per aprofundir en els conceptes teòrics i pràctics treballats a l’aula.

Participació en les activitats programades al voltant de la percepció. b.3.) Actitudinals:

Necessitat de relacionar els continguts de la Unitat amb alguns aspectes de la seua pròpia existència, de manera que els motive a un millor aprofitament de la seua formació intel.lectual.

Estima pel coneixement sobre les principals qüestions de la percepció i la memòria. Acceptació de les diferències culturals enteses com enriquiment de les perspectives

des de les quals l’ésser humà percep la realitat. UNITAT 2: LA PSICOANÀLISI.

Els alumnes al finalitzar la Unitat hauran de ser capaços de:

a) Objectius específics:

Enunciar els supòsits teòrics de la Psicoanàlisi com a teoria de la personalitat. Comprendre la terminologia científica de la tradició psicoanàlitica no sols per la

seua importància sinò també per la seua incidència en la cultura i el llenguatge del nostre segle.

Precisar el sentit de l’inconscient freudià, diferenciant-lo de la resta de processos mentals que es situen a la consciència.

Reconèixer els principals mecanismes de defensa de la personalitat humana com una forma de comprendre moltes de les conductes humanes.

Conèixer la relació de l’insconscient amb un conjunt de fenòmens com els somnis, l’art, els actes fallits, etc.

Comprendre la importància que la Psicoanàlisi va donar al tractament de la cultura i de la sexualitat en el desenvolupament de la personalitat. b) Continguts:

b.1.) Conceptuals:

1. Teoria de la personalitat i mecanismes de defensa.

1.1. L’estructura de la personalitat. 1.2. Relacions entre l’Ego, el Id i el Super-ego. 1 Els mecanismes de defensa. 2 Teoria dels instints. 3 Teoria de la sexualitat. 4 Els somnis. 5 Teoria de la cultura. b.3) Procedimentals:

Ampliació i reforç dels seus coneixements psicològics a través de la incidència en les seues capacitats comprensives i sintetitzadores.

Aplicació pràctica dels conceptes estudiats a casos particulars de la vida quotidiana, ensenyant-los a analitzar la conducta humana des de formulacions psicològiques.

Maneig de bibliografia, recursos didàctics, mitjans de comunicació, etc., com a forma d’acostumar-los a buscar per si mateixos la solució a les qüestions psicològiques que se’ls plantegen.

Lectura i anàlisi de fragments escollits, llibres divulgatius, novel·les o relats breus, articles de premsa, etc., en què es reflecteixen els continguts treballats a l’aula.

b.3.) Actitudinals: Acceptació de la importància que tenen els processos inconscients en la gènesi de la

nostra conducta amb la finalitat d’incrementar el seu interés pel propi autoanàlisi. Tolerància i sensibilitat cap al comportament dels demés, tot i que de vegades

resulte incomprensible en la mesura en que els subjectes no sempre són conscients de les causes que els mouen a actuar d’una manera determinada. UNITAT 3:LA PSICOLOGIA HUMANISTA.

Al finaltzar el desenvolupament de la Unitat els alumnes hauran de ser capaços de :

a)Objectius específics:

Comprendre la teoria motivacional de la Psicologia humanista, assumint la seua importància pràctica per a la consecució dels objectius generals de la nostra existència.

Posseir un concepte acadèmic del que significa “personalitat”. Conèixer el mètode de diagnòstic de la personalitat i les teràpies aplicades al

tractament dels trastorns mentals, podent enumerar els principis teòrics en què s’inspira la Psicologia humanista.

Dominar el lèxic i els conceptes fonamentals mitjançant els quals s’expressa la psicologia humanista.

Distingir entre les diverses teories que tracten d’explicar la gènesi i el desenvolupament de la personalitat, sabent establir les similituds i les diferències.

Utilitzar els coneixements adquirits per a reflexionar sobre la pròpia personalitat a fi de reforçar-la en els seues aspectes positius o modificant-la en allò que tinga d’insatisfactori.

Adquirir consciència sobre els efectes dels trastorns mentals, evitant la discriminació cap als qui en pateixen. b) Continguts:

b.1.) Conceptuals: 1 Teoria de les motivacions segons Maslow. 2 Teoria de la personalitat segons Maslow: la persona autorrealitzada. 3 El procés de convertir-se en persona segons Rogers. b.2.) Procedimentals:

Descoberta de trets poc coneguts de llurs personalitats, intentant que prenguen consciència de les potencialitats no desenvolupades.

Ús de tests i qüestionaris amb el fin de descriure alguns trets de la seua personalitat. Aplicació pràctica dels continguts teòrics a les circumstàncies de la seua vida quotidiana. b.3.) Actitudinals:

Comprensió cap als actes dels altres, fent veure’ls que cada personalitat és un món propi i exclusiu.

Major tolerància social i individual com forma de respecte cap a les personalitats alienes.

Interés per assolir un autoconeixement amb la finalitat d’augmentar la confiança en les seues possibilitats.

Valoració dels condicionaments socials per al desenvolupament de la seua afectivitat.

Interés personal pels mecanismes que regulen els seus propis motius i emocions com una forma d’aconseguir un major grau d’autoconeixement. UNITAT 4: EL CONDUCTISME

Al finalitzar el desenvolupament dela Unitat els alumnes hauran de ser capaços de:

a) Objectius específics:

Saber què és i en què consisteix l’aprenentatge, podent-ne reconèixer i explicar els principals processos que hi intervenen.

Conèixer les teories psicològiques que han tractat d’investigar els mecanismes de l’aprenentatge, sobretot els corrents conductistes. Valorar els esforços de la Psicologia experimental en el disseny d’investigacions que tracten d’explicar els processos i lleis de l’aprenentatge animal i humà.

Comprendre i incrementar el lèxic i el nombre de conceptes psicològics a fi de poder llegir directament textos sobre l’aprenentatge.

Apreciar les tècniques d’aprenentatge per tal de fer-les servir en la seua vida diària, sobretot, en relació amb el seu procés educatiu.

Desenvolupar un pensament crític pel que fa als efectes manipuladors que, de vegades, duen a terme els mitjans de comunicació, els anuncis publicitaris, etc. b) Continguts:

b.1.) Conceptuals:

1. Condicionament clàssic.

1 J.B. Watson: el conductisme o behaviorisme. 2 Condicionament instrumental: Thorndike i Skinner. 2.1. Tipus de condicionament instrumental. 2.2. Programes de reforç.

2.3. El càstic. b.2.) Procedimentals: els mateixos que en les Unitats anteriors. b.3.)

Actitudinals:

• Acceptació de la importància que té l’aprenentatge com eina fonamental per a assolir els objectius professionals i humans que puguen marcar-se en la vida.

UNITAT 5:LA PSICOLOGIA COGNITIVA

Al finalitzar el desenvolupament de la Unitat els alumnes haurien de ser capaços de:

a) Objectius específics:

Conéixer l’objecte d’estudi de la Psicologia cognitiva, remarcant-ne la seua importància en l’actualitat en l’anàlisi i descripció dels principals processos cognitius (memòria, intel.ligència, atenció, etc).

Comprendre la manera com la Psicologia cognitiva tracta d’explicar els mecanismes i el funcionament del pensament humà a través de l’analogia “ment-ordinador”.

Dominar el lèxic i els conceptes fonamentals mitjançant els quals s’expressa la Psicologia cognitiva.

Comprendre la teràpia utilitzada per la Psicologia cognitiva en el tractament dels trastorns emocionals i conductuals.

b) Continguts:

b.1.) Conceptuals:

1 Què és la teoria cognitiva? 2 Com pensem? La metàfora de l’ordinador. 3 Les emocions i els pensaments irracionals. 4 La teoria de Piaget sobre el desenvolupament de la intel.ligència. b.2.) Procedimentals: els mateixos que en les Unitats anteriors.

b.3.) Actitudinals:

Necessitat de marcar-se objectius i estratègies que contribuisquen a la millora en l’ús de la intel.ligència dintre del seu procés educatiu.

Consciència de la importància que tenen els programes orientats a “ ensenyar a pensar” enfront la ximple recepció memorística dels continguts conceptuals. UNITAT 6:LA PSICOLOGIA SOCIAL.

Al finaltzar el desenvolupament de la Unitat els alumnes haurien de ser capaços de:

a) Objectius específics:

Conéixer els conceptes bàsics de la Psicologia social. Comprendre les relacions entre la conducta individual i l’entorn socio-cultural. Conéixer els principals factors que influeixen i modifiquen la conducta en contextos

socials. Adquirir un coneixement bàsic sobre les actituds humanes, quina relació tenen amb

la conducta, com és possible canviar-les o modificar-les. Conéixer les principals tècniques grupals de desenvolupar la creativitat en els grups

i la negociació en les situacions conflictives. b) Continguts:

b.1.) Conceptuals:

1 Què és la Psicologia social? 2 Identitat personal i pertinença al grup. 3 Percepció social.

4 Actituds. 5 Dinàmica de grups. b.2.) Procedimentals:

Maneig de textos breus i lectures sobre obres de Psicologia social. Anàlisi lògic de les argumentacions presentades pels psicòlegs socials en

l’explicació de les seues teories. Identificació dels principals processos implicats en els mecanismes de socialització. Elaboració de conceptes i mètodes que puguen permetre’ls analitzar els trets que

configuren la seua identitat personal. Control dels factors desencadenants de l’agresivitat. b.3.) Actitudinals:

Valoració dels condicionaments socials de la conducta. Acceptació de l’entorn sociocultural, però de forma crítica i constructiva. Prendre consciència que les conductes són el resultat de factors socials que les

condicionen.

CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA SOCIOLOGIA DE 2n DE BATXILLERAT

Primer Trimestre I - SOCIOLOGIA: CONCEPTE, PECULIARITATS I MÈTODES 1. Què és la sociologia? La perspectiva sociològica. Concepte i definició. Relacions i característiques. Distints enfocaments. 2. Peculiaritats de la sociologia com a ciència. Característiques del coneixement científic. Peculiaritats de la sociologia com a ciència. 3. Mètodes i tècniques d’investigació social. La investigació social. Mètodes d’investigació quantitatius. Mètodes d’investigació qualitatius. Tipus d’investigació social. El disseny de la investigació social. 4. La línia del temps 1. La filosofia com antecedent de la sociologia: Filosofia social i sociologia. L’Atenes de Plató i Aristòtil. L’Europa de la Il·lustració. Segon Trimestre II - LA SOCIETAT 5. Cultura i socioalització. Naturalesa i cultura: condicionants biològics i socials de la personalitat. Què és cultura? Trets i components culturals. Universals culturals i diversitat cultural. Individu i societat. El procés de socialització. Nivells del social. 6. El canvi social. Canvi, en quin sentit? El canvi social en la història d ela sociologia. Definició i fenòmens causants del canvi social. Agents del canvi: els moviments socials. El canvi social avui. La ciutat i l’urbanisme. 7. Estratificació social i desigualtat. Facilitar la interacció. Estratificació social i desigualtat. Justificació de la desigualtat. Per què obeïm? Igualtat d’oportunitats o discriminació? Cap on anem? 8. La línia del temps 2. Inicis i consagració d’una nova ciència: Auguste Comte, Karl Marx, Emile Durkheim. Tercer Trimestre III – EL MÓN GLOBAL 9. L’envelliment de la població. Problemàtica i demografia. Teories sobre el creixement de la població. L’envelliment d ela població. L’envelliment a Espanya. 10. Mitjans de comunicació de masses. Caracterització dels mitjans de comunicació de masses. La influència dels mitjans de comunicació de masses. Una nova era en els mitjans de comunicació social: el fenomen d’Internet.

11. La societat de la informació. Definició i antecedents. Tipus de globalització. Problemes i conseqüències de la globalització. 12. La línia del temps 3. Max Weber i les tendències contemporànies: Max Weber, Tendències contemporànies.

CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA FILOSOFIA 2 DE 2n DE BATXILLERAT

UNITATS TEMÀTIQUES Unitat 1. Plató. Lectura: Llibre VII de la República.

CONTINGUTS CONCEPTUALS 1. Circumstàncies històriques i culturals de la filosofia clàssica atenenca: les reformes democràtiques, polítiques i econòmiques; i la il·lustració atenenca i la racionalització de la cultura. 2. El relativisme, escepticisme i l’empirisme polític dels sofistes i la recerca d’una nova fonamentació de la vida social i moral centrada en la convivència racional de les lleis humanes, nómos, i no en la necessitat de les lleis naturals , fýsis. [mínim] 3. La figura de Sòcrates i la seua recerca de la virtut universal a través de la maièutica. Diferències entre Sòcrates i els sofistes. [mínim] 4. Plató, les seues motivacions polítiques i filosòfiques i l’herència de Sòcrates [mínim] 5. El mite de la caverna com imatge de la filosofia platònica: sentit i elements del mite. [mínim] 6. La concepció del coneixement: la reminiscència i la dialèctica. [mínim] 7. La teoria de les idees i la concepció de la realitat: la relació entre les idees i el món físic. [mínim] 8. L’ànima i la naturalesa humana: la virtut com harmonia. [mínim] 9. Estructura de l’ànima i organització de la ciutat. [mínim] 10. La justícia com la virtut política [mínim] 11. L’educació com mitjà per a abastar la virtut. Etapes de l’educació. [mínim] 12. La teoria del filòsof governant. [mínim] 13. L’educació [mínim] 14. L’intel·lectual i la política [mínim] Unitat 2. Descartes. Lectura: Discurs del Mètode.

CONTINGUTS CONCEPTUALS

1. Circumstàncies del segle XVII. La crisi de la consciència europea. El barroc. L’absolutisme. La universitat i la ciència. [mínim] 2. La filosofia moderna. L’esperit humà segregat del món. L’esperit humà segregat de Déu. [mínim] 3. Característiques del racionalisme. [mínim] 4. Vida, motivacions i obra de Descartes. 5. La qüestió històrica del mètode. L’essència del mètode matemàtic. [mínim] 6. Les regles del mètode. [mínim] 7. La fonamentació metafísica del mètode. El dubte metòdic. El primer principi de la filosofia. El cogito com autoevidència. 8. El sistema metafísic de Descartes. La res cogitans, la res infinita, la res extensa. 9. El mecanicisme. La física de l’extensió. El dualisme ànima-cos. [mínim] 10.La moral cartesiana. La moral provisional. El jo com a llibertat. 11. El racionalisme després de Descartes. L’ocasionalisme de Malebranche. La substància única de Spinoza. La monadologia de Leibniz. 12. El significat històric del racionalisme. [mínim] Unitat 3. Nietzsche. Lectura: Sobre veritat i mentida en sentit extramoral

CONTINGUTS CONCEPTUALS . 1. Les circumstàncies socials, polítiques i culturals de la segona meitat del segle XIX que influeixen en la filosofia de Nietzsche. 2. Vida i obres de Friedrich Nietzsche i les etapes del seu pensament: període romàntic, període positivista, període de Zaratustra i període crític. [mínim] 3. El pensament de Schopenhauer i la seua influència en l’obra de Nietzsche. 4. De la filologia a la filosofia: la vida com voluntat de poder, l’apol·lini, el dionisíac i l’evolució de la tragèdia grega. 5. El nihilisme com a negació de la vida: el concepte de realitat, el domini del subjecte i la de la consciència. La crítica a la cultura occidental: crítica als conceptes metafísics, crítica a la idea veritat i crítica a les ciències positives. [mínim]

6. La crítica a la moral cristiana: el mètode genealògic i la inversió de valors. [mínim] 7. La mort de Déu: el nihilisme i el perspectivisme. 8. La voluntat de poder i el superhome com a creador de valors. [mínim] 9. La idea de l’etern retorn i la concepció de la vida con esdevenir. [mínim] 10. El significat històric del pensament de Nietzsche.

B

CONTINGUTS MÍNIMS PER ASSIGNATURA

CONTINGUTS MÍNIMS DE L’ASSIGNATURA D’EPC 2n D’ESO

Vid. programació continguts apartat anterior.

CONTINGUTS MÍNIMS DE L’ASSIGNATURA D’ÈTICA I CIUTADANIA DE 4rt D’ESO

1. SÓC UN SER MORAL: Definició de persona. La llibertat. Per què som sers morals. Els deterministes. Els relativistes. Autonomia i heteronomia. 2. VALORS I NORMES: Definició de valor. Origen. Normes, lleis i costums. Diferenciar entre ètica i moral. La dignitat humana. 3. ELS DRETS HUMANS: Declaració universal dels drets humans. Drets fonamentals. L’Estat de dret. Drets relacionats amb les llibertats civils. Tolerància. La llibertat d’expressió. Drets laborals. Discriminació laboral de la dona. Deures i límits dels drets humans. 4. DONES I HOMES: El feminisme i les seues reivindicacions. Feminització de la pobresa. Violacions de drets. Violència de gènere. 5. JUSTICIA I SOLIDARITAT: Què és la justícia. El comerç just. Les ONGs. 6. ESTAT DEMOCRÀTIC: Ciutadania i drets civils. Estat, democràcia i totalitarisme. 7. DEMOCRACIA ESPANYOLA I UNIÓ EUROPEA: Monarquia parlamentaria. Divisió de poders. Estat autonòmic espanyol. Principals institucions europees. Òrgans de deliberació i control. Òrgans de decisió. 8: VIOLÈNCIA I CONFLICTE: El conflicte. La guerra. El terrorisme. L’ONU. 9. ECOLOGIA: Consciència ecològica.

CONTINGUTS MÍNIMS DE L’ASSIGNATURA FILOSOFIA I CIUTADANIA DE 1r DE BATXILLERAT

I – El saber filosòfic. De què tracta el saber que anomenem Filosofia? Si preguntem a un matemàtic quin és l’objecte d’estudi de la seua ciència ens dirà que els nombres; si li preguntem a un biòleg ens dirà que la vida o els sers vius; un filòleg ens parlarà de la llengua... Alguns sabers són relativament fàcils de caracteritzar, altres no tant: un psicòleg, per exemple, segons en quina orientació teòrica s’hi situe, dirà que estudia el comportament o bé que estudia la ment humana, i aquests dos possibles objectes d’estudi estan relacionats però són molt distints, l’un és observable i l’altre no. Però més difícil és encara contestar a la pregunta “Què és filosofia?”. Per això en aquest nucli estudiarem en primer lloc en què consisteix la racionalitat (unitat 1), exposant unes bases mínimes de Lògica, una disciplina que a més de formar part de la Filosofia és l’instrument i condició de tot saber racional. A continuació indagarem què és el saber (unitat 2), la qual cosa plantejarà el problema de la “veritat” (en què consisteix i com arribar a ella, si és que es pot). Finalment caracteritzarem, pels seus respectius objectes i mètodes, els dos models de saber racional: la filosofia i la ciència, i exposarem la relació històrica existent entre ells (unitat 3). tal vegada aleshores ens trobem, per fi, en condicions de contestar a la pregunta inicial. Unitat 1. Què és la racionalitat? La racionalitat del saber. Moltes vegades s’ha dit que nosaltres els humans som animals racionals... Què significa això? Per què una mosca, un gos o un bou, no ens semblen racionals? D’alguns animals afirmem que són intel·ligents en tant que aprenen a solucionar problemes, però no els atribuïm racionalitat. ¿En què consisteix, doncs aquesta capacitat que ens caracteritza i per què ens resulta tan exclusiva? Per altra banda, que tingam aquesta capacitat no significa que sempre la exercim, tant a nivell teòric (el que pensem i diem) com a nivell pràctic (el que fem). En aquesta unitat ens centrarem en l’estudi de la racionalitat teòrica. Més endavant ens referirem a la racionalitat pràctica. Unitat 2. Què és el saber? Veritat i realitat. La part de la filosofia que estudia el coneixement s’anomena gnoselogia ( del grec gnosis, coneixement) o epistemologia (del grec episteme, ciència). A diferència de la psicologia, que aborda els processos subjectius del coneixement, aquestes disciplines es plantegen la seua justificació: què entenem per autèntic coneixement, si és possible, quines són les seues fonts i els seus límits, què aporten al subjecte i l’objecte en aquesta relació, quin és el mètode científic, quin abast tenen les veritats de la ciència, etc. Aquests problemes se situen a un nivell reflexiu i metalingüístic: un saber sobre un saber (i per tant enunciats sobre enunciats). Unitat 3. Filosofia i ciència: models de saber. En aquesta unitat anem a tractar els dos models de saber racional, el científic i el filosòfic, què és el que els caracteritza i quina ha estat la seua relació històrica. I descobrirem que, cronològicament, la Filosofia, com a saber racional, és la mare de totes les ciències. Però a partir de la Modernitat, amb l’aparició del mètode hipotètico-deductiu, les diverses ciències anaren separant-se d’aquesta matriu originaria en tant que, adoptant la nova metodologia, aconseguien un coneixement precís sobre els problemes que plantejaven. Quina és, doncs, la tasca de la Filosofia en l’actualitat? És sols un residu de coneixement polèmics i imprecisos sobre problemes que encara no hem sabut resoldre científicament? O bé s’ocupa d’una sèrie

de problemes que, per la seua pròpia naturalesa, no són susceptibles d’una resposta científica? I, en aquest cas, paga la pena ocupar-se’n o, com va deia Wittgenstein, “d’allò que no es pot parlar, millor és callar?” II – El ser humà: persona i societat Al segon nucli temàtic, es reflexiona sobre certes preguntes que des de sempre s’han associat a la Filosofia: Qui som? D’on venim? On anem? Tradicionalment, les religions i els mites han tractat de donar satisfacció a aquestes inquietuds humanes relacionades amb l’estudi últim de la vida, el nostre origen, el nostre destí o la nostra conducta. Aquesta recerca també ha interessat a la filosofia des dels seus orígens, encara que mai no pot acabar de constituir un saber definitiu. Per últim, la ciència, hereva de l’esperit filosòfic, persegueix també aquestes resposts, i els resultats parcials que poc a poc aconsegueix són matèria imprescindible per a una reflexió filosòfica actual. L’enfoca-ment d’aquestes qüestions des de disciplines diferents, ens portarà a una comprensió cada vegada més amplia i sorprenent de la nostra posició en el conjunt de l’Univers. Unitat 1. El ser humà: Evolució i dimensió individual. Iniciarem l’estudi de la nostra naturalesa humana, partint de la pregunta D’on venim. Però en aquesta investigació no ens serveix qualsevol camí, sinó aquells que són el resultat d’un procés que utilitza el criteri de racionalitat front el dogmatisme acrític. Anem, doncs, a partir de les proposicions científiques més bàsiques: que el ser humà és el resultat de l’evolució biològica i que els nostres parents filogenètics més pròxims són els grans simis antropoides. Des d’aquesta perspectiva examinarem també alguns dels tòpics més estesos sobre la pretesa superioritat intel·lectual i moral dels humans en el conjunt de la vida. Unitat 2. Dimensió social humana. Natura i cultura. Continuem l’estudi del ser humà abraçant ara a més una perspectiva social amb la intenció de respondre a la qüestió de Qui som? Haurem de distingir entre els elements que ens constitueixen com sers vius (que són fruit de l’evolució biològica) i els elements que hem construït socialment. No obstant la tasca no és fàcil, perquè els humans hem assimilat culturalment una sèrie de creences i valors que condicionen la nostra visió referent a nosaltres mateixos. Per açò distingirem entre natura i cultura i, sobre tot, examinarem fins a quin punt els trets culturals, científics i socials es confonen amb trets pretesament naturals o biològics. Unitat 3. Naturalesa humana i relacions socials. Respondre a la qüestió On anem? és una tasca que requereix una visió de la dinàmica social, una comprensió dels fenòmens que marquen l’esdevenir humà en societat. És per açò que en aquesta tercera unitat s’abordarà un apropament al coneixement de la constitució o estructura de la societat, de la inserció dels seus membres com a part d’un tot que sembla moure’s per ell mateix. En aquest context és on cap preguntar-nos si el funcionament de la societat s’explica a través de consensos bàsics que preserven la seua estabilitat o, més bé, si consisteix essencialment en conflictes que s’han de gestionar d’una manera o d’una altra. Prèviament, no obstant, examinarem algunes teories sobre la naturalesa humana, perquè no podem pretendre un coneixement de les relacions socials que siga contradictori amb les propietats inherents a una vida oberta i indeterminada. Sols aleshores la resposta a la qüestió del nostre pervenir com a humans podrà plantejar-se com una reflexió que ha partit de l’autoconeixement.

III – Filosofia moral i política En el tercer nucli temàtic analitzarem les nocions que fan referència a l’acció moral i la seua relació amb les més rellevants concepcions polítiques conegudes. Tractarem de la llibertat, del seu vincle amb la responsabilitat i la moralitat, i de les diferents concepcions de la justícia. ¿Per què considerem més justes unes societats que unes altres? És possible construir un món més just? Quines mesures podríem prendre per a això? També ens referim al procés que culminà en l’aparició de la moderna concepció de la ciutadania i de l’Estat social i de dret, aquell que reconeix la dignitat inherent al ser humà. La llibertat i la justícia són les claus que han guiat des de sempre l’acció del ser humà darrere d’un món millor. Unitat 1. Els fonaments de l’acció moral. Llibertat i responsabilitat. El ser humà és un animal que viu en societat i en ella aprèn les regles que van a regir la seua conducta. Estudiarem en quina mesura aquestes regles condicionen el mode de comportar-nos, ja que com a sers racionals podem reflexionar sobre les normes i els valors que ens són transmesos i decidir si els seguim o no. ¿Som responsables si algú ens obliga a actuar o ho fem sota pressió? ¿En quina mesura la llibertat és necessària per a parlar de responsabilitat? I si actuem lliurement, ho fem perquè creem que és el nostre deure o perquè volem aconseguir algun objectiu? Totes aquestes reflexions fan referència a l’acció humana entesa com acció lliure i responsable. Unitat 2. Justícia i felicitat. Les teories ètiques davant els reptes de la societat actual. La recerca de la felicitat ha estat des de sempre la principal prioritat del ser humà. Des d’aquesta premissa s’han anat proposant al llarg de la història diversos sistemes de convivència basats en diferents concepcions de la justícia. Com regular les relacions humanes i com distribuir la riquesa del mode més equitatiu han estat les consideracions que han donat lloc a aquests tipus de societat: la societat liberal, el socialisme i la socialdemocràcia són els models que analitzarem en aquesta unitat. però la complexitat del món actual globalitzat requereix una anàlisi distinta dels problemes que ens afecten per a, entre tots (governs i ciutadans), donar una solució efectiva als mateixos. Unitat 3. La construcció filosòfica de la ciutadania. Els sers humans no sempre hem gaudit de l’estatus que enim ara com a ciutadans en qualsevol dels Estats de dret existents en l’actualitat: no sempre hem gaudit de llibertat d’expressió, dret al vot, assistència sanitària gratuïta, etc. Aquests drets, a més de certs deures, són el que constitueixen la noció moderna de ciutadania. Ser ciutadà és partir d’un principi d’igualtat. Que això siga possible es deu a la conquesta de les tres generacions de drets que ens assisteixen i que veurem en aquesta unitat. IV – Democràcia i ciutadania En aquest quart i últim nucli temàtic analitzarem el nostre sistema pol´tic actual. Embarcats com estem en una societat determinada, millor conèixer com funciona la nau social per a poder se mariners abans que turistes i així dirigir nosaltres el seu rumb, no siga que altres ens facen encallar en esculls no desitjats. La democràcia exigeix la participació del poble en la presa de decisions, però el poble necessita conèixer perquè la seua participació siga autèntica i no manipulada pel poder. En aquest nucli ens endinsarem en aquest coneixement i descobrirem raons per a actuar en la vida política.

En acabar la seua lectura tindrem recursos per a intentar no caure en les maniobres del poder per a controlar la nostra voluntat, per a poder optar sobre els distints models de democràcia i per a aventurar-nos a imaginar un futur (del qual l’alumnat serà el protagonista) esperem que esperançat. Unitat 1. Origen i legitimitat del poder polític. El poder polític no és més que una forma concreta de poder i el seu funcionament no es diferencia molt de qualsevol altra relació de poder; i és que el poder es troba present tant en un col·lectiu social com en una relació familiar, professional o amorosa. Per això, abans de parlar del poder polític, aprendrem què és el poder, com funciona, quins mecanismes utilitza i quin és el seu origen i evolució. Existeixen moltes formes de poder polític, però no totes són igual, hi ha unes més legítimes i menys legitimes. En aquesta unitat descobrirem per què la democràcia és l’únic poder polític legítim. Unitat 2. La democràcia. La democràcia és el millor, o el menys roïn, dels sistemes polítics. Però, més enllà de la base comuna exposada en aquesta unitat, no tots entenem el mateix per democràcia, ni totes les propostes democràtiques defenen el mateix. Per a aclarir-nos haurem d’anar a l’origen del concepte i diferenciar els diversos models de democràcia. No obstant, la democràcia no és res sense un ciutadà democràtic. Per això estudiarem també els valors cívics que hem d’assumir si volem col·laborar en la qualitat democràtica de la nostra societat. Al mateix temps, haurem de ser conscients que els valors no són per a conèixer-los sinó per a practicar-los. Unitat 3. Problemes de legitimació en la democràcia contemporània. Cap a on s’encamina el futur democràtic? La democràcia actual s’enfronta a seriosos problemes i límits que ha de tractar de solucionar. La crisi de l’Estat del benestar afecta la seua legitimació. El poder que han aconseguit els mitjans de comunicació està eliminant l’argumentació democràtica i convertint la política en espectacle. Però, tant de poder tenen els mitjans de comunicació? Per a poder respondre a aquesta pregunta hen d’estudiar com funcionen en l’actualitat la premsa, la televisió i els nous formats comunicatius com Internet. Per últim, la globalització provoca nous reptes al sistema democràtic, ja que exigeix una democràcia mundial (cosmopolita), que al seu torn requereix un ciutadà cosmopolita. Estem en condicions de respondre a aquests reptes?

CONTINGUTS MÍNIMS DE L’ASSIGNATURA SOCIOLOGIA DE 2n DE BATXILLERAT

L’alumne ha de ser capaç de desenvolupar amb coherència qualsevol dels ítems proposats com eixos vertrebadors del curs de Sociologia. I - SOCIOLOGIA: CONCEPTE, PECULIARITATS I MÈTODES 1. Què és la sociologia? 2. Peculiaritats de la sociologia com a ciència. 3. Mètodes i tècniques d’investigació social. II - LA SOCIETAT 4. Cultura i socialització. 5. El canvi social. 6. Estratificació social i desigualtat. III – EL MÓN GLOBAL 7. L’envelliment de la població. 8. Mitjans de comunicació de masses. 9. La societat de la informació. .

CONTINGUTS MÍNIMS DE L’ASSIGNATURA FILOSOFIA II DE 2n DE BATXILLERAT

Vid. programació continguts apartat anterior.

5

METODOLOGIA DIDÀCTICA

La metodologia general utilitzada pel Departament busca organitzar l’activitat de l’alumne al voltant de tres eixos fonamentals:

a) l’anàlisi i detecció de conceptes b) l’argumentació coherent i la justificació de les conclusions obtingudes amb respecte a un tema.

c) l’ús del quadern de classe com instrument d’organització i comprensió de continguts i individualització del progrés en l’aprenentatge.

Com instrument bàsic s’utilitza l’anàlisi i comentari de text, entenent el concepte de “text” en un sentit ampli que englobe el text específicament filosòfic, el text procedent de l’àrea de ciències humanes, el text literari procliu a una anàlisi filosòfica, el text extret dels mitjans de comunicació o el text fílmic.

Pel que fa als films, el Departament procura tractar el text fílmic com un text més. Es tractaria no sols de que els alumnes expliciten l’argument de la pel·lícula, sinó que respongueren a preguntes específiques d’anàlisi dels conceptes que s’il·lustren en la pel·lícula o d ela problemàtica que en aquesta aparega. La utilització d’aquest recurs didàctic es dona a tots els nivells de les assignatures del Departament, especialment en Ètica i Psicologia.

6

AVALUACIÓ

AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA D’EPC 2n D’ESO

Vid. Aprt. Continguts

AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA D’ÈTICA I CIUTADANIA DE 4rt D’ESO

Criteris d'avaluació l. Trobar i explicitar, a través de textos adequats de distint gènere literari, utilitzant els diversos mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació, els valors i les actituds morals que subjauen a la temàtica d'estos. Este criteri té per objecte comprovar que els estudiants són capaços de detectar les qüestions morals, no explícites, en assumptes no específicament ètics. 2. Comprendre i expressar correctament el significat històric i plural de les normes i valors morals dels individus i de les societats humanes. Amb este criteri es pretén comprovar si els alumnes i les alumnes coneixen i expressen adequadament els nuclis conceptuals dels principals sistemes ètics que han sorgit en la historia de la cultura occidental i valoren els que més han contribuït amb les seues aportacions teòriques i amb la seua pràctica social al reconeixement de les llibertats i els drets de les persones en tot el món 3. Conéixer amb claredat els trets propis de la moralitat humana, així com conéixer i utilitzar amb propietat els conceptes morals bàsics (dignitat personal, valor, norma, bé, consciència, deure, virtut, responsabilitat moral, etc.) i els termes que designen valors fonamentals (llibertat, igualtat, solidaritat, justícia, pau, tolerància...). Amb este criteri es pretén conéixer, al llarg de tot el curs, fins a quin punt els alumnes i les alumnes incorporen un llenguatge ètic cada vegada més ric i precís, avaluant la utilització correcta, oral i escrita, dels conceptes morals i de valor, especialment quan expressen judicis de valor i argumentacions morals que fonamenten les posicions pròpies. 4. Participar de manera democràtica i cooperativa, tant en l'aula com fora d'ella, en la busca de solucions justes a problemes socials que impliquen conflictes de valor, argumentant les propostes pròpies i contrastant-les amb altres alternatives que puguen presentar-se. Este criteri permet avaluar la capacitat de l'alumnat pera implicar-se en la busca de solucions moralment desitjables relacionades amb qüestions rellevants del món actual (discriminació per raó de gènere, cultura o origen social; desocupació o precarietat en el treball; desenrotllament economicosocial i respecte pel medi ambient), per mitja de la defensa de propostes viables i justes que puguen ser contrastades amb altres opcions igualment basades en principis de valor. 5. Plantejar dilemes ètics, identificant les postures corresponents a cada una de les alternatives presents en estos dilemes, i argumentar de forma oral i escrita a favor d'una o altra. Amb este criteri es tracta d'avaluar la sensibilitat de l'alumna i de l'alumne per a recrear

dilemes moral s concrets, i la seua capacitat per a evidenciar l'estructura teòrica corresponent; d'altra banda, es tracta de posar de manifest la seua capacitat de producció de textos senzills. 6. Conéixer i expressar de manera. correcta i raonada la noció d'estat social i democràtic de dret com a forma d'organització política. Este criteri pretén comprovar si l'alumnat coneix de forma crítica les diferents formes d'organització política i si valora l'estat social i democràtic de dret com a condició per al reconeixement dels drets i de les llibertats fonamentals de la persona, així com d'una forma de vida més justa i de la convivència pacífica entre els diversos pobles i cultures. 7. Identificar elements dels models ètics de vida i comportament humà en diferents preses de posició a propòsit de dilemes morals que es plantegen en el món actual. Amb este criteri es pretén comprovar si els estudiants són capaços de reconéixer que els models de vida que proposen diferents doctrines morals -de caràcter religiós, filosòfic o altres- o alguns elements d'estos models morals estan presents en el pluralisme ideològic i axiològic del nostre temps, i que apareixen en les postures enfrontades sobre diferents problemes morals de la vida pública i privada. 8. Conéixer i apreciar les diferents pautes culturals i morals que es donen en les societats modernes, com a expressió de la riquesa cultural de la humanitat Amb este criteri es pretén avaluar la maduresa de l'alumnat a l'hora de jutjar críticament, respectar i tolerar les diferencies culturals, de creences i de valors que conviuen al si de les societats democràtiques, així com el rebuig de qualsevol discriminació per estes causes. 9. Elaborar informes i participar en debats sobre qüestions problemàtiques de la vida quotidiana en el món actual (situacions de marginació, casos de violència, problemàtica juvenil, etc.), utilitzant amb rigor informació obtinguda dels mitjans de comunicació, així com a través de les tecnologies de la informació i la comunicació, i manifestant en les seues opinions actituds de tolerància i solidaritat. Este criteri té per objecte assegurar que els alumnes i les alumnes són sensibles a problemes socials presents en la seua vida quotidiana com ara l' existència de col·lectius desfavorits, la discriminació per raons de gènere o d'origen i els problemes o actituds que afecten especialment els joves, i els aborden amb actituds solidaries i tolerants, així com amb rigor en el tractament de la informació. 10. Conéixer i valorar les principals aportacions teòriques dels projectes ètics de la nostra època, en particular dels drets humans, relacionant-les amb els problemes morals que pretenen solucionar. Este criteri permetrà comprovar el coneixement que posseeix l'alumnat sobre els plantejaments i les alternatives morals fonamentals que es proposen en l' actualitat, així com la valoració que els mereixen com a resposta als problemes socials que pretenen solucionar.

11. Elaborar algun tipus d'informe, no excessivament complex, on s'explicite clarament la metodologia emprada, les diferents fases i les fonts a que s'ha recorregut, explicant al mateix temps les conclusions obtingudes i els problemes ètics plantejats. Este criteri permetrà conéixer el seu grau d'autonomia en relació al mètode de treball utilitzat en l'aula, a l'ús d'estratègies i a les diferents destreses adquirides per a l'anàlisi, el desenrotllament i la síntesi de textos o problemes. 12. Iniciar la construcció d'un codi de conducta moral personal i autònom. Amb este criteri es pretén avaluar el creixement moral dels alumnes i de les alumnes, comprovant al llarg de tot el curs el canvi de les perspectives des de les quals afronten els problemes morals.

AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE FILOSOFIA I CIUTADANIA DE 1r DE BATXILLERAT

Els procediments que es poden posar en joc a una classe de filosofia són diversos, alguns són tan específics que quasi s’identifiquen amb l’activitat filosòfica, altres resulten comuns a aquesta i a altres disciplines. Ambdós han de treballar-se alhora: els que es reconeixen com distintius i aquells en els quals coincidim amb les demés matèries. Els alumnes han d’apropiar-se un ordit conceptual cada vegada més ric, integrat i rigorós, que els faça capaços d’afrontar críticament la complexitat de les realitats que composen la seua experiència. Amb aquest bagatge hauran d’articular harmònicament els diversos àmbits del coneixement i del valor, tant del domini acadèmic com de la vida quotidiana. Aquesta tasca hauran de realitzar-la d’acord amb el que constitueix la característica fundacional de la filosofia, mitjançant el diàleg i l’argumentació, i no de qualsevol manera, sinó expressant-se amb aquesta claredat i aquest rigor que Ortega atribuïa a la cortesia que s’espera en un filòsof. En l’aprenentatge de la filosofia el comentari de textos filosòfics és un procediment substantiu. Encara que no sols en els textos, sí és cert que en ells es porta a terme de forma privilegiada la reflexió filosòfica. Aprofundir en la seua anàlisi i comentari suposa inserir-se de forma participativa en la maduració de l’activitat filosòfica, doncs cada comentarista ve a ser una perspectiva insubstituïble sobre el teixit, sempre en formació, de la filosofia. La dissertació, o composició d’escrits filosòfics és, així mateix, un procediment propi de l’ensenyament de la nostra assignatura. Si el comentari té el seu lloc en els trams més elementals de l’aprenentatge, la dissertació es presenta com un mitjà de gran valor quan, conclosa una unitat, volem comprovar el grau d’assimilació personal que s’ha abastat. En la composició filosòfica, l’alumne posa a prova la seua capacitat per recrear i donar cos conceptual als diferents estímuls filosòfics que ha rebut, tant del professor com de les seues diferents lectures i del bagatge d’experiències que el constitueixen. Considerem el debat com el tercer procediment de clar arrelam filosòfic. No debades l’activitat que exercim adquireix la seua figura definitiva en els diàlegs de Plató. En el debat es pot exercitar el diàleg democràtic en l’ambient que millor l’afavoreix: al marge dels interessos que divideixen i condicionen els discursos de la vida adulta. Si volem evitar l’espontaneïtat de la conversa, haurem de dedicar temps i esforç a la seua adequada preparació, el que tal vegada supose reduir les oportunitats de posar en pràctica aquest mitjà insubstituïble d’aprenentatge de la tolerància. A mode de recapitulació de les destreses i sabers aconseguits és molt recomanable que els alumnes realitzen algun treball monogràfic sobre algun dels problemes tractats al curs. Per a l’ocasió, és pot buscar alguna obra senzilla de qualsevol filòsof clàssic, o bé algun llibre d’actualitat filosòfica que obra noves línies de reflexió.

Criteris d’avaluació Donada la pluralitat de continguts que es treballen a la classe de filosofia, els criteris d’avaluació, i els instruments derivats d’ells, hauran d’atendre a aquesta situació diversa amb una certa riquesa i complexitat. Els criteris que proposem són els següents:

Obtenir informació rellevant sobre una qüestió concreta a partir de materials que provinguen de fonts diverses i que siguen adequats a un curs introductori, elaborant, contrastant i utilitzant críticament aquesta informació en l’anàlisi de problemes filosòfics. Analitzar textos breus i senzills de caràcter filosòfic, atenent a la identificació del seu contingut temàtic, a l’explicació dels termes específics que apareixen i a la relació del seu contingut amb els coneixements prèviament adquirits. Resumir, exposar i valorar llibres senzills de filòsofs o que tracten sobre aquests, generant conclusions personals. Composar i exposar textos –orals o escrits- que expressen de forma clara i coherent el resultat del treball de comprensió i reflexió, realitzat individual o col·lectivament, sobre els problemes filosòfics que s’estan tractant, i valorant les conclusions abastades. Realitzar, individualment o en grup, treballs monogràfics d’algun problema filosòfic d’interès per a l’alumnat, tractant d’establir una relació entre aquests i els blocs de continguts. Reconèixer l’especificitat del discurs filosòfic en oposició a altres modes de discurs: la mitologia, la religió, la ciència, la literatura, etc. Reconèixer i explicar les característiques més rellevants del coneixement humà i les seues funcions, analitzant algun dels problemes que poden plantejar-se en la seua connexió amb la correcció, la veritat i la realitat, i relacionant les qüestions tractades amb altres àmbits de l’experiència humana. Participar en la discussió dels problemes filosòfics que tenen com referència la realitat i reconèixer les diferents propostes metafísiques a les quals han donat lloc. Relacionar entre si informacions diverses per conèixer, analitzar i explicar les característiques específiques de l’ésser humà i la seua relació amb la cultura, identificant algunes de les posicions filosòfiques que s’han plantejat al respecte, valorant la seua vigència actual i la seua utilitat crítico-constructiva. Conèixer i analitzar l’especificitat de l’acció humana, atenent a alguns dels problemes que la filosofia planteja respecte a les seues dimensions ètiques, tècniques o estètiques, i utilitzant els conceptes adquirits per a comprendre i jutjar críticament les repercusions que per a la vida humana, individual o col·lectiva, tenen diversos modes d’actuar. Reconèixer i explicar aspectes significatius de la vida humana en societat, analitzant alguns dels problemes fonamentals que la filosofia planteja sobre l’organització social i la relació individu-societat, en el marc del respecte dels drets humans. Els alumnes realitzaran un o varis exàmens per avaluació. Es farà un examen de recuperació per cadascuna de les 3 avaluacions. La nota de l’avaluació és el resultat de tres dígits: 8 punts (màxima nota que es podrà obtenir als exàmens. 0.75 punts (que es poden obtenir amb els comentaris i redaccions que s’han de realitzar) 0.75 punts pel quadern de treball a l’aula i 0.5 punts referents a la participació i interès de l’alumne.

AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE PSICOLOGIA DE PRIMER DE BATXILLERAT

L’avaluació de l’aprenentatge té com a finalitat determinar en quina mesura

s’han assolit els objectius programats, és a dir, en quina mesura els alumnes han adquirit les capacitats cognitives, procedimentals i actitudinals que marquen els objectius. A més, hem de tenir en compte que l’avaluació ha d’estar centrada en tres moments: 1) a l’inici del procés d’aprenentatge, 2) durant el procés i 3) al final del procés.

A més, considerem que l’avaluació dels procediments d’aprenentatge s’ha de realitzar en un procés de recollida de dades, formulació de judicis i presa de decisions que ha de tenir en compte els següents criteris:

La capacitat d’analitzar textos de contingut psicològic atenent a la identificació i reformulació de tesis, al reconeixement de problemes, a l’explicació dels termes específics que puguen aparéixer, a la relació del contingut amb els coneixements adquirits, etc. La capacitat d’exposar amb coherència i claredat la informació rebuda per a l’elaboració de produccions escrites –informes, dissertacions, composicions, comentaris, reflexions— al voltant d’algun tema o problema de caire psicològic. La capacitat d’establir relacions entre les idees i els problemes que es plantegen. Ser capaç d’exposar, tractar i obtenir informació sobre els temes tractats a l’aula a partir de materials proposats (textos psicològics, literaris, premsa, documentals, filmes, etc.), sabent elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la críticamente en l’anàlisi de problemes psicològics. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ.

Tot seguit enumerem els diversos instruments que poden ser emprats per a avaluar l’aprenentatge de l’alumnat:

1.-OBSERVACIÓ I ANÀLISI DE TASQUES.

Participació en les activitats de l’aula, com debats, col.loquis, exposicions temàtiques, etc. Treball, interés, ordre i solidaritat dintre del grup. Quadern de classe. Realització i correcció de les activitats. 2.- PROVES DE CONTROL.

Proves d’informació: Podran ser de forma oral o escrita, d’una o vàries u.d.. Així, per exemple: -Proves objectives. -Proves de resposta curta. -Proves de definicions de termes. -Proves d’extraure les tesis principals d’un text i les seues implicacions. -Proves de vertader-fals. Proves d’elaboració: L’alumne hi haurà de mostrar el grau d’assimilació dels continguts proposats en la programació. Avaluaran la capacitat de l’alumne d’estructurar amb coherència la informació, d’establir interrelacions entre factors

diversos, d’argumentar lògicament,... Poden ser utilitzades:

-Proves de resposta llarga. -Anàlisi de comentari de textos. -Dissertacions.

3.-PRODUCCIONS (INDIVIDUALS O GRUPALS).

Realització d’algun treball monogràfic o d’investigació sobre els continguts treballats en les diverses u.d., a partir de textos de caire psicològic o d’altre gènere sempre que incloguen plantejaments psicològics, o a partir de material audiovisual (documentals, pel·lícules,...).

Així doncs, els criteris d’avaluació hauran de respondre a la valoració global de tots els factors abans esmentats que intervenen en el procés d’aprenentatge, als que caldrà afegir el disseny i la realització de al menys una prova escrita per avaluació per tal de comprovar les capacitats crítiques adquirides així com l’assimilació dels continguts treballats.

AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE SOCIOLOGIA DE 2n DE BATXILLERAT

Els criteris d’avaluació de l’assignatura seran els següents: 1. Fer servir amb desimboltura els conceptes i termes bàsics de l'anàlisi sociològica, fent-ne ús per a la descripció de les relacions i els processos socials. Aquest criteri pretén assegurar que l'alumne comprèn els elements fonamentals de la terminologia sociològica, que distingeix -quan pertoque- els seu ús científic del seu ús comú, i que és capaç de copsar el seu significat en el discurs sociològic i de valer-se'n per descriure i analitzar la realitat social. 2. Identificar components socials d'institucions pròximes, rutines quotidianes, grups de pertinença, distingint els seus components naturals i culturals, els seus aspectes necessaris o inevitables i els seus aspectes socialment construïts. El propòsit d'aquest criteri és comprovar la capacitat de l'alumne per a percebre la dimensió social de la realitat que l'envolta o, al menys, per a problematitzar-la des d'una perspectiva sociològica. 3. Identificar les principals transformacions que han portat i porten la humanitat de la societat tradicional a la societat moderna, valorant el seu caràcter, l'abast i les conseqüències. Aquest criteri té per objectiu verificar la capacitat de l'alumne per a relativitzar les formes socials en les quals viu, per a comprendre mínimament la seua gènesi i per a percebre que el canvi social continua sent un procés inacabat i de resultats incerts. 4. Identificar les distintes formes de desigualtat social, el seu origen, l'abast i les conseqüències, demostrant haver comprés que no són inevitables, que tenen causes localitzades i que poden ser afavorides, moderades o eliminades. La intenció d'aquest criteri és comprovar que l'alumne comprèn que les desigualtats socials no responen únicament a diferències individuals, ni menys encara innates, sinó que són producte de factors igualment socials i que, per tant, les unes o els altres poden ser objecte de l'anàlisi sociològica i de la intervenció política i social. 5. Situar institucions, grups o processos concrets en les coordenades més generals de la totalitat social, nacional i internacional, i contrastar-los amb models, tipus i conceptes generals, fent referència a les unes i als altres per interpretar els primers en els seus elements comuns i diferencials. Amb aquest criteri es tracta de valorar la capacitat de l'alumne per a moure's del cas particular al general i del general al particular, i també per a distingir els models teòrics i tipus ideals dels casos concrets. 6. Fer servir interpretacions sociològiques alternatives d'una mateixa realitat, valorant les respectives aportacions i el pes de punts de vista més generals sobre les seues formulacions concretes i raonant una opció (o la falta d'opció) personal pel que fa a cas.

La funció d'aquest criteri és estimar la capacitat de l'alumne per a copsar que les troballes, les anàlisis, les teories i les conclusions en sociologia no tenen el grau de certesa de les ciències naturals, i que els debats al seu si poden expressar de la mateixa manera diferents metodologies, perspectives, focus d'interès i preconceptes, com també per a situar-se críticament davant seu.

AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATIRA FILOSOFIA II DE 2on DE BATXILLERAT

En 2n de Batxillerat existeixen dos nivells l’avaluació dels quals és imprescindible al garantir tant el nivell de comprensió obtinguts per l’alumne com les possibilitats de superar l’examen de selectivitat, aquest són: 1. Contingut: La comprensió dels conceptes que apareixen en els textos d’un autor plas-mada en el text de lectura obligatòria sobre l’esmentat autor, i la capacitat de exposar-los amb la necessària profunditat per l’alumne. 2. Coherència: L’argumentació i organització dels conceptes en un ordre jeràrquic que mostre les seues relacions de dependència. Dos tipus d’errors seran especialment tinguts en compte quan avaluem l’alumne en conso-nància amb les estratègies desenvolupades pel Departament: Els errors conceptuals, pels qual es conceptes o s’expliquen un per l’altre, ja siguen d’un mateix autor o d’autors distints. Els errors expositius o explicacions en les quals no existeix argumentació ni cap ordre: paràgrafs inconnexos, tallats sense conclusió, saltant d’un tema a una altre, etc. 2. Exercicis: Els exercicis que realitzen els alumnes a classe abasten les següents modalitats: - Conceptuals: explicar en un nombre limitat de línies un concepte aparegut en el text o al què faça referència aquell. - Textuals: Explicar una expressió o frase del text recorreguent a allò llegit. Comparar i confrontar fragments del text amb altres textos de l’autor o amb altres textos d’altres autors. - Argumentacions: Desenvolupar en forma de tema un dels conceptes vistos en l’autor. - Complementaris: buscar informació sobre la biografia de l’autor, el seu temps, referències històriques o polítiques. Pel que fa als tipus d’exàmens, hem d’assenyalar que en 2n de Batxillerat s’ajustaran al model de la Coordinació de l’assignatura. Segons la qual, l’examen constarà: - Un fragment d’un dels textos dels autors proposats. - Preguntes sobre els conceptes que apareixen en el text, identificació de tesis i arguments presents en aquest. - Disertació sobre un tema del qual existesquen suficients dades en el text de l’autor llegit a classe. El Departament realitzarà un examen en acabar cada autor explicat. La de punts en el examen de 2n buscarà un equilibri entre els atorgats a les preguntes i al tema, oscil·lant

en una valoració del tema pròxima a la meitat del total de la nota de l’examen d’avaluació. Avaluació: Un examen per autor, amb dret a recuperació en cas de suspendre algun dels exàmens. Al final de curs se recollirà el quadern de classe per revisar-lo. La nota final del curs es calcularà fent la mitja aritmètica dels quatre autors, sempre que estiguen tots aprovats.

7

CRITERIS DE RECUPERACIÓ D’ASSIGNATURES PENDENTS

1. Lectura i un treball a partir del llibre de Javier Sádaba La filosofía contada con sencillez, Ed. MAEVA, Madrid 2002, 182 pàgines. 2. Examen de Lògica (nocions teòriques bàsiques, taules de veritat i càlcul de juntors amb regles bàsiques). Avaluació: La nota final del curs se calcularà a partir de la mitra aritmètica de les avaluacions de les dues activitats, sempre que totes dues espiguen aprovades.

8

MATERIALS O RECURSOS DIDÀCTICS

EPC 2n D’ESO

Vid. Aprt. Continguts

ÈTICA 4rt D’ESO El Departament de Filosofia ha decidit portar a la pràctica els objectius abans esmentats utilitzant com eina base de treball el llibre “Ètica cívica” de diversos autors editat per Diálogo.

TIM 4rt D’ESO

L’infern de Marta i La màscarà de l’amor. - CORSI, J., Violencia masculina en la pareja, Paidós, Buenos Aires, 1999. - GARIUDO, V., Amores que matan. Acoso y violencia contra las mujeres, Algar editorial, Valencia, 2001. - GARRIDO, V., El psicópata, Algar Editorial, Valencia, 2000 (4a edició). - GONZÁLEZ, R. i SANTANAJ. D., Violencia en parejas jóvenes. Pirámide. Madrid, 2001. - LORENTE, M., Mi marido me pega lo normal, Llaures i Mars, Barcelona, 2001.

FILOSOFIA 1r DE BATXILLERAT Els llibres de text que s’utilitzaran seran els quatre quaderns editats per Diálogo i que porten per títol: “El saber filosòfic”, “El ser humà: Persona i societat”, “Filosofia moral i política” i “Democràcia i ciutadania”.

SOCIOLOGIA 2n DE BATXILLERAT “Sociología” de Cristina Guirao i Fernando Bañuls, editat per Diálogo.

PSICOLOGIA 1r DE BATXILLERAT Tenint en compte que per a la gran majoria d’alumnes de 1r de Batxillerat

aquesta és la primera vegada que tenen l’ocasió de posar-se en contacte amb els continguts de la psicologia, aquest any el Departament ha estimat convenient proposar com a llibre de text: ”Psicologia de 1r de Batxillerat” de J. Mª. Arán i M. Güell (editorial Teide).

D’altra banda, si el professor corresponent ho considera oportú, es recomana la lectura de al menys un llibre per avaluació, escollit entre el següent llistat obert: 1ª Avaluació:

Arsuaga, Juan Luis y Martínez, Ignacio: La especie elegida. Ediciones Temas de Hoy (Edición de Bolsillo). Barcelona. Ayala, F.J.: Origen y evolución del hombre, Alianza, Madrid.

Cordón, Faustino: La naturaleza del hombre a la luz de su origen biológico, Anthropos, Barcelona. Lorenz, Konrad: La ciencia natural del hombre, Tusquets, Barcelona. Lorenz, Konrad: Fundamentos de etología. Paidós, Barcelona. Mosterín, Jesús: ¡Vivan los animales!, Debate, Madrid. VV.AA.: Lecturas para estrenarse en Psicología, Editorial Diálogo (Colección Tábano), Valencia. Capítulos 1,2,3 y 7. 2ª Avaluació:

Burguess, A.: La naranja mecánica, Edhasa, Barcelona. O veure la pel·lícula. Freud, S.: Esquema del psicoanálisis y otros escritos de doctrina psicoanalítica, Alianza editorial (Biblioteca Freud), BA 0631, Madrid. Concretamente los escritos “Cinco conferencias sobre psicoanálisis” y “La cuestión del análisis profano”. Huxley, A.: Un mundo feliz, Plaza & Janés, Barcelona. Skinner, B. F.: Walden dos, Martínez Roca, Barcelona. Salinger, J.L.: El guardián entre el centeno, Alianza editorial, Madrid. 3ª Avaluació:

Banyard, P.; Cassells, A.; Green, P.; Hartland, J.; Hayes, N. y Reddy, P.: Introducción a los procesos cognitivos, Ariel, Barcelona. Fromm, E.: El miedo a la libertad, Paidós, Barcelona. Golding, W.: El señor de las moscas, Alianza editorial, Madrid. Orwell, G.: Rebelión en la granja, Destino, Barcelona. Rogers, Carl: El proceso de convertirse en persona, Paidós, Barcelona.

FILOSOFIA II DE 2n DE BATXILLERAT S’utilitzaran els llibres de l’editorial Diálogo corresponents als autors Plató, Descartes i Nietzsche.