Programas de Percepció i Atenció 15-16

a

UIBUniversitat de lesIlles Balears

Facultat de Psicologia

CURS ACADÈMIC 2015-2016

ASSIGNATURA CODI Percepció i Atenció 21309

PROFESSORS RESPONSABLES DE L’ASSIGNATURA Enric Munar i Roca Despatx: A-207 Horari de tutories: Dilluns de 9’30 a 11’30. Dimecres de 17’30 a 18’00 i de 19’00 a 19’30.

Email: [email protected] Telèfon: 971 17 25 74

Miquel Quetgles Morro Despatx: A-207 Horari de tutories: (amb cita prèvia)

Email: [email protected] Telèfon 971 17 25 74

DESCRIPCIÓ DELS CONTINGUTS. TEMARI

BLOC I: PERCEPCIÓ

1.- L’es tud i de la Per c epc ió : concep te i h i s tòr ia . (Grup 1: 15 i 21 de setembre. Grup 2: 16 i 21 de setembre).

Què vol dir percebre? Qui percep i què es percep? El transcórrer físic entre la font emissora i el perceptor. Estímul distal, estímul proximal i percepte. L’energia sensorial. La transducció sensorial i la transducció funcional. Els òrgans de la percepció. Sistemes sensorials i taxonomia. Diferència conceptual entre sensació i percepció. Percepció i cognició. Realisme ingenu. Els eidola. La concepció geomètrica de la visió a Euclides. Alhacén: la percepció és un judici. La noció de correspondència perceptiva de Descartes. L’idealisme dels empiristes. La teoria de les energies específiques dels nervis de J. Müller. El naixement de la psicofísica: Weber i Fechner. La teoria de la inferencia inconscient de Helmholtz. La crisi del sensacionisme i de l’elementalisme: Gestalt, funcionalisme transaccional, funcionalisme probabilístic. La nova psicofísica d’Stevens.

Les dues lectures, la primera conceptual i la segona sobre la història

- García-Albea, J.E. (1999/2004). Algunas notas introductorias al estudio de la percepción. En Munar, Rosselló y Sánchez-Cabaco, Cap. 5, pp. 179-200].

- Munar, E. (2002). Historia del estudio de la percepción. Document no publicat, estarà a disposició de l’alumne a Campus Extens.

2.- Teor i e s , l l e i s i mètodes ps i co f í s i c s . (Grup 1: 22 i 28 de setembre. Grup 2: 23 i 28 de setembre)

Què és una llei psicofísica?. La constant de Weber. Psicofísica clàssica: la llei de Fechner. Psicofísica moderna: la llei potencial d’Stevens. Mètode psicofísic. Mesura de detecció i discriminació d’estímuls. Teoria del llindar. Llindar absolut i diferencial. Mètodes psicofísics clàssics: mètode dels estímuls constants, mètode dels límits i mètode d’ajustament. Métodes psicofísics directes. La Teoria de Detecció de Senyals (TDS).

- Sánchez-Cabaco, A. (1999/2004). Psicofísica: concepto, método y aplicaciones. En Munar, Rosselló i Sánchez-Cabaco [pàg. 201-216 i 223-228]. 3.- La l lum, l ’ e s t ímul v i sua l i l ’arqui t e c tura ps i co f i s io lòg i ca de l s i s t ema v i sua l . (Grup 1: 29 de setembre i 5 d'octubre. Grup 2: 30 de setembre i 5 d'octubre). Energia electromagnètica. Longitud d’ona. La llum com a fenomen físic i transport d’energia i informació. Fonts de llum. Reflexió, absorció i transmissió de l’energia lumínica. Brillantor i claredat. L’entorn a través de la visió. Origen filogènic del sistema visual. Anatomia i funció de l’ull humà. Camp receptiu. Nervi òptic i el quiasma. El tracte òptic. Sistema tecto-pulvinar. Sistema geniculat-estriat. Dues lectures:

- Aznar, J.A. (1999/2004). Percepción del contraste: procesamiento de bajo nivel. En Munar, Rosselló i Sánchez-Cabaco [pàg. 269-270].

- Blanco, F. i Travieso, D. (1999/2004). Procesamiento básico de la visión.. En Munar, Rosselló i Sánchez-Cabaco [pàg. 241-265].

a



4 . - El so , l ’ e s t ímul audi t iu i l ’arqui t e c tura ps i co f i s io lòg i ca de l s i s t ema audi t iu . (Grup 1: 6 i 13 d'octubre. Grup 2: 7 i 14 d'octubre). L’estímul de l’audició: el so. Amplitud, sonoritat i decibels. Freqüència, tonalitat i hertzs. Sons simples i complexos. Emmascarament. Mecanismes psicofisiològics del sistema auditiu humà. Orella externa i mitjana. Orella interna. Nervi auditiu. Escorça auditiva. Dues lectures:

- López-Bascuas, L.E. (1999/2004). El sonido y la arquitectura del sistema auditivo.. En Munar, Rosselló i Sánchez-Cabaco [pàg. 447-458].

- López-Bascuas, L.E. (1999/2004). El sonido y la arquitectura del sistema auditivo.. En Munar, Rosselló i Sánchez-Cabaco [pàg. 477-486]. 5.- Per c epc ió de contorns : e l contras t . (Grup 1: 19 i 20 d'octubre. Grup 2: 19 i 21 d’octubre). Vores. Contrast físic i contrast percebut. Estímuls d’enreixat sinusoïdal. La descomposició freqüencial de la imatge. La transformada de Fourier. Filtres. Funció de Sensibilitat al Contrast. Teories de canals: unicanal i multicanal.

- Aznar, J.A. (1999/2004). Percepción del contraste: procesamiento de bajo nivel.. En Munar, Rosselló y Sánchez-Cabaco [pàg. 268, 270-294]. 6 . - Per c epc ió de l co lor . (Grup 1: 26 i 27 d’octubre. Grup 2: 26 i 28 d’octubre). Què és el color? Colors metamèrics. Matís i saturació cromàtica. Processament tricromàtic. Processament dels mecanismes oponents. Categorització cromàtica. Mescla additiva i sostractiva. Colorimetria. Diagrames i atles de colors. Alteracions de la percepció del color. - Lillo, J. (1999/2004). Percepción del color. En Munar, Rosselló i Sánchez-Cabaco [Cap. 9, pp. 301-321 i

331-336]. 7.- Tonal i ta t , sonor i ta t i per c epc ió de la par la . (Grup 1: 3 de novembre. Grup 2: 4 de novembre). Percepció de la tonalitat. Tonalitat dels sons simples. Tonalitat dels sons complexos. Percepció del fonamental absent o del to greu. Percepció de la sonoritat. Sonoritat dels sons simples. Corba d’audibilitat en el llindar i contorns equisonors. Representacions espectogràfiques de la parla. Correlats acústics de les categories fonològiques. Les vocals. Consonants. Tres lectures: - López-Bascuas (1999/2004). El sonido y la arquitectura del sistema auditivo humano. En Munar, Rosselló

i Sánchez-Cabaco [Cap. 13, pp. 462-465]. - López-Bascuas, L.E. (1999/2004). Percepción de la tonalidad y de la sonoridad. En Munar, Rosselló i

Sánchez-Cabaco [Cap. 13, pp. 489-499 i 510-514]. - López-Bascuas, (1999/2004). Percepción del habla. En Munar, Rosselló i Sánchez-Cabaco [Cap. 15, pp.

519-539]. 8.- Organi tzac ió per c ep t iva . (Grup 1: 9 i 10 de novembre. Grup 2: 9 i 11 de novembre). L’agrupament perceptiu. Els principis gestàltics a la percepció visual. L’articulació figura/fons. Figures reversibles. El principi de pregnància o simplicitat. Models de bondat del patró. Models informatius. Models transformacionals. Principi de probabilitat. - Crespo, A. (1999/2004). Organización perceptual y reconocimiento visual del objeto. En Munar, Rosselló i

Sánchez-Cabaco [Cap. 10, pp. 339-357]. 9.- Per c epc ió de la pos i c ió e spac ia l i cons tànc ia de la grandàr ia . (Grup 1: 16 i 17 de novembre. Grup 2: 16 i 18 de novembre). Tridimensionalitat de la representació espacial. Indicis binoculars i monoculars. Convergència binocular. Estereopsi, disparitat retiniana. Indicis associats al moviment. Indicis pictòrics: Interposició, Perspectiva lineal, Perspectiva aèria, Ombrejat, Grandària familiar, Gradient de textura. Combinació d’informacions. El concepte de grandària. La llei de l’angle visual. La llei d’Emmert. La constància de la grandària. La hipòtesi de la invariança grandària-distància. La teoria de la grandària relativa. Les claus de la grandària. Teoria oculomotora.

a



Il·lusions de grandària. La il·lusió de la lluna. Les il·lusions òptico-geomètriques. Dues lectures: - Munar, E. (1999/2004). Percepción de la profundidad, de la distancia y del tamaño. En Munar, Rosselló i

Sánchez-Cabaco [pp. 379-407]. 10.- Per c epc ió de l moviment . (Grup 1: 23 i 24 de novembre y 2: 23 i 25 de novembre.) Llindar de velocitat de detecció del moviment. Moviment relatiu i absolut. Moviment real. Il·lusions de moviment: estroboscòpic, induït, autocinètic i post-efectes de moviment. Perspectiva ecològica. Perspectiva computacional. Bases neurals. Teoria de descàrrega corolària. Neurones de moviment relatiu. Supressió temporal visual. Audició de moviment. - Munar, E. i Rosselló, J. (1999/2004). Percepción del movimiento. En Munar, Rosselló i Sánchez-Cabaco

[Cap. 5, pp. 411-444]. BLOC II: ATENCIÓ 11. Panorama his tòr i c - concep tua l de l ’ e s tud i de l ’a t enc ió a ps i co log ia . (Grups 1 i 2: 30 de novembre) Què és l’atenció? L’atención en el processament de la informació. Determinants de l’orientació atencional. Orientació oberta versus encuberta. Selecció atencional. Automatització i control atencional. Preparació atencional y manteniment del nivell d’alerta. Models sobre atenció. - Tejero, P. (1999/2004). Panorama histórico-conceptual del estudio de la atención. En Munar, Rosselló i Sánchez-Cabaco [Cap. 1, pp. 33-62]. 12. L’es tud i exper imenta l de l ’a t enc ió i l e s var iab le s dependents . (Grup 1: 1 de desembre. Grup 2: 2 de desembre) Estudi experimental de l’atenció. El paper de l’experimentalitat. Mesures de rendiment. Mesures conductuals. Mesures psicofisiològiques. - Botella, J.. (1999/2004). El estudio experimental de la atención. En Munar, Rosselló i Sánchez-Cabaco [Cap. 2, pp. 63-73]. 13. Tasques i paradigmes exper imenta l s a l ’ e s tud i de l ’a t enc ió . (Grup 1: 14 i 15 de desembre. Grup 2: 9 i 14 de desembre) Temps de reacció. Cerca visual. Paradigmes de pre-avís amb SOA curt. Escolta selectiva. Compatibilitat de distractors. Tasca Stroop. Paradigma d’inatenció. Paradigma de senyal stop. Presentació ràpida de sèries visuals (PRSV). Tasques de priming. Paradigmes de doble tasca. - Botella, J.. (1999/2004). El estudio experimental de la atención. En Munar, Rosselló i Sánchez-Cabaco [Cap. 2, pp. 73-96]. 14. Se l e c c ió per a la per c epc ió . (Grup 1: 21 de desembre. Grup 2: 16 de desembre) Selecció per a la percepció versus selecció per a l’acció. El medi de l’atenció: mapes espacials o representacions de l’objecte? Atenció espacial. Atenció a l’objecte. - Rosselló, J.. (1999/2004). Selección para la percepción, selección para la acción. En Munar, Rosselló i Sánchez-Cabaco [Cap. 3, pp. 99-125]. 15. Se l e c c ió per a l ’a c c ió . (Grup 1: 22 de desembre. Grup 2: 21 de desembre). La representació de l’acció. Funcionalitat de la selecció per a l’acció. Acció com a determinant del medi atencional. Selecció espacial per a l’acció. Selecció de l’objecte per a l’acció. Paradigmes de compromís teòric. - Rosselló, J.. (1999/2004). Selección para la percepción, selección para la acción. En Munar, Rosselló i Sánchez-Cabaco [Cap. 3, pp. 125-143].

METODOLOGIA D’IMPARTICIÓ

a



GRUPS GRANS El temari està estructurat amb 15 temes. A alguns temes els hi dedicarem 1 hora/classe i a altres 2. Al temari teniu el dia, o dies, el qual es tractarà cada tema, depenent de si és d’1 o 2 hores. Cada tema s’ha concretat en alguns descriptius, els quals apareixen en el temari. La majoria d’aquests descriptius es poden trobar als exemplars de la bibliografia. A altres manuals i documents també es poden trobar aquests temes i descriptors, això no obstant, els que s’indiquen en el temari són el més adequats per a l’assignatura. Per a una dinàmica adient de les classes, l’alumne ha de llegir (només llegir, no estudiar) abans de la classe el(s) text(os) indicats i consultar la “il·lusió perceptiva” per a cada tema. A classe, es realitzaran els plantejaments més interessants que la recerca intenta resoldre, amb l’objectiu que es puguin dirimir i, amb la possibilitat, que es replantegin. Consideram que aquesta és la millor manera per a que s’exercitin i es manegin els coneixements sobre la matèria. Heu de tenir en compte que aquesta assignatura és de Campus Extens i estau obligats a acomplir amb les activitats proposades a l’entorn de l’assignatura del Campus Extens. El temari serà impartit a classe fins a les festes de Nadal. Després d’aquestes, ens quedaran 2 classes. Aquestes les aprofitarem per tornar sobre la matèria impartida amb una perspectiva més analítica i més amena, i que serveixi per aprendre amb més profunditat i alhora preparar millor l’examen. Aleshores, abans de començar les classes de gener, cada estudiant hauria d’enviar (a través de la tasca “Preguntes” que apareixerà al Campus Extens) un fitxer en el qual es presentin 3 o 4 preguntes. Aquestes preguntes han de ser de resposta tancada, i poden ser preguntes amb 2, 3 o 4 alternatives de respostes. A classe posarem algunes d’aquestes preguntes de forma que entre tots les raonem i trobem la resposta correcta.

GRUPS MITJANS OBJECTIUS

L’objectiu d’aquestes classes és aconseguir un coneixement procedimental relacionat amb la recerca per tal d'ampliar els coneixements en l'estudi de la percepció i de l'atenció. La pretensió hauria de ser que els estudiants coneguessin a fons algunes de les matèries relacionades amb la percepció i l’atenció, tot i que en aquestes pràctiques incidirem en l'atenció atès el major pès atorgat a la percepció en les classes de grups grans. Els estudiants entraran en contacte amb la recerca, tant en la seva vessant experimental com en la teòrica, en aquest camp d’estudi. Aquestes pràctiques s’hauran de dur a terme el primer quadrimestre del curs acadèmic.

DESCRIPCIÓ DELS CONTINGUTS Tasca clàssica d'Stroop. Pot un procés automatitzat interferir en un procés controlat? Esmentar el color d'una paraula pot ser interferit pel significat de la paraula? Què és la interferència semàntica? Lloc web a treballar: “Online Psychology Laboratory”. A Campus Extens s’indiquen algunes instruccions.

METODOLOGIA D’IMPARTICIÓ

Organi tzac ió : Les pràctiques s’estructuren en 4 grups, el nombre dels quals no pot ser major de 25 estudiants. L’horari dels grups A (01X01) i B (01X02) serà el de dilluns d'11’30 a 13’30 hores (en setmanes alternes: una setmana el grup A i l’altra el grup B) i el dels grups C (02X01) i D (02X02) serà els dilluns de 18 a 20 h. (també en setmanes alternes).

Dinàmica . Les sessions pràctiques són de 2 hores. Hi haurà 6 sessions per a cada grup. Les sessions pràctiques es realitzaran a la sala d’ordinadors (GC-AI) per tal de manejar l’aplicació informàtica a emprar.

Si hi ha estudiants que per motius justificats no poden assistir, utilitzaran l'itinerari B en el que es demanarà només presentar l’informe escrit (4 punts).

ELEMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

a



Itinerari A: 1) Examen dia 21 de gener sobre el temari treballat. Tendrà un valor de 5 punts sobre la nota final. 2) L’informe de treball experimental tendrà un valor màxim de 2 punts. 3) L’exposició del treball experimental tendrà un valor màxim de 2 punts. 4) Les intervencions a les classes seran avaluades amb un màxim de 0’5 punts. 5) Es valorarà fins a 0'5 punts una activitat experimental més oberta. En aquest tipus d'activitats hi ha

dues possibilitats, a triar per l'alumne: A) Ser participant experimental a proves de recerca de grups del departament i afins. A principi de curs, el

professor indicarà una adreça electrònica amb la qual podreu contactar per participar en aquestes proves experimentals.

B) Realitzar un procés d'experimentació relacionada amb percepció o atenció, és a dir, dissenyar un experiment (consensuat amb el professor a les tutories pertinents), dur-lo a terme i analitzar les dades, tot presentant l'informe final segons les normes APA.

Itinerari B: - Es podrà fer aquest itinerari només en el cas de no poder assistir a les sessions dels grups mitjans per una

causa clarament justificada. Es demanarà un informe del treball empíric d’acord amb les pautes establertes (4 punts) .

Així la nota final serà la suma de aquests punts, la qual pot assolir, com és lògic, un màxim de 10 punts. Si l’alumne obté un 5 o més estarà aprovat, en cas contrari estarà suspès. Per juliol, només podran variar les notes dels apartats 1 (amb la nota de l'examen), el 5 (amb la participació a tutories o a través de Campus Extens) i el 5A (sempre que hi hagués experiments per participar-hi). Els apartats 2), 3), 4), 5B mantendran els valors que l’alumne ha assolit durant el transcurs de l’assignatura en el seu període lectiu.

BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAFIA BÀSICA - Bruce, V. y Green, P.R. (1996). Percepción Visual. Ed. Paidós. - Coren, S., Ward, L.M. i Enns, J.T. (2001). Sensación y percepción. México: McGraw-Hill/Interamericana. - Goldstein, E.B. (2006). Sensación y percepción. México: Thomson. - Munar, E., Rosselló, J. i Sánchez-Cabaco, A. (1999/2004). Manual de Atención y Percepción. Madrid: Alianza. - Rock, I. (1985). La percepción. Barcelona: Prensa científica.

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA - Blanco, M.J. (1996). Psicofísica. Madrid: Ed. Universitas. - Fernández-Trespalacios, J. L. i Tudela (coords.) (1992). Atención y Percepción. En Mayor, J. i Pinillos, J. L. (eds.) Tratado de Psicología General. Volumen 3. Madrid: Alhambra. - Frisby, J.P. (1987). Del ojo a la visión. Madrid: Alianza - Goldstein, E.B. (1988). Sensación y percepción. Madrid: Debate. - Hoffman, D.D. (2000). Inteligencia visual. Cómo creamos lo que vemos. Barcelona: Paidós. - Lillo, J. (1993). Psicología de la percepción. Madrid: Debate. - Matlin, M.W. i Foley, H.J. (1996). Sensación y percepción. Mèxic: Prentice Hall. - Monserrat, J. (1998), La percepción visual. Madrid: Biblioteca Nueva - Pich, J. (2001). La desgustació: estudis sobre la percepció del gust i l’acceptació dels aliments. Palma: UIB. - Power, R.P., Hausfeld, S. i Gorta, A. (1987). Prácticas perceptivas. Madrid: Debate. - Rosselló, J. (1997). Psicología de la atención. Introducción al estudio del mecanismo atencional. Madrid: Pirámide. - Rosselló, J. y Munar, E. (2004) Resolviendo el puzzle de la atención visual: ¿hacia la desintegración del homúnculo? Psicothema 16 (1). - Rosselló, J., Munar, E y Garrido, M.J. (2001) La naturaleza de la atención visual: ¿monarquía, oligarquía o anarquía?. Revista de Psicología General y Aplicada, 54 (1), 31-46. - Sànchez-Cabaco, A. i Arana, J.M. (1997). Manual de prácticas de percepción y atención. Salamanca: Amaru. - Tudela, P. (1988). Psicología Experimental. Madrid: UNED.

Documents

Programas de Percepció i Atenció 15-16