Progressistes per Sóller - JENjen.cat/documentos/progxsoller.pdf · d’Iniciativa Verds i el nacionalisme progressista del PSM-EN a Sóller. ... − En infraestructures viàries,

Progressistes per

SóllerPrograma electoral

Maigde 2011

Perquè Sóller ens importa

PROGRESSISTES PER SÓLLER es presenta a les eleccions locals de maig de 2011 com a representant de la acció política conjunta de l’ecosocialisme d’Iniciativa Verds i el nacionalisme progressista del PSM-EN a Sóller.

La nostra coalició cerca representar i donar veu a un sector de l’electorat i la ciutadania que vulgui fer costat a un projecte de progrés i divers, unitari, arrelat a Sóller i a Mallorca.

Volem suposar un impuls per a la voluntat d’una ciutadania decidida, viva i participativa. Representam un espai plural articulat a fi de rendibilitzar les nostres forces a l’Ajuntament de Sóller, i també al Consell de Mallorca i al Govern de les Illes a través del suport a la candidatura germana del PSM – Iniciativa Verds – Entesa per Mallorca al Consell de Mallorca i al Parlament de les Illes Balears.

Dins les Cases de la Vila, volem treballar amb els fonaments de la confiança que ens atorguin els ciutadans i ciutadanes, per:

− Contribuir a l’estabilitat i a la viabilitat del nostre Ajuntament.

− Donar suport a majories que defensin polítiques progressistes i d’autogovern.

− Cercar el consens i el diàleg continus.

− Atendre i escoltar els ciutadans i implicar-los en els afers comuns.

− Respondre als reptes de Sóller i a les seves noves realitats socials.

− Aplicar el nostre programa electoral.

Progressistes per Sóller (PSM-Iniciativa Verds)Programa electoralMaig de 2011 2

Els eixos del nostre programa

Els eixos de la nostra política seran quatre, els mateixos que defensaríem a qualsevol Administració pública entesa com a servei per garantir els drets dels ciutadans (a la convivència, a una vida digna, a la formació permanent, a un poble que se senti en primera persona i amb orgull, etc.):

LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA: PERQUÈ HI DIGUIS LA TEVAPerquè els ciutadans i ciutadanes han de ser els vertaders protagonistes de la vida del municipi. Els regidors sols són els representants i gestors de l’interès general, de la voluntat ciutadana de configurar un municipi a la seva mida on puguin sentir-se a gust i amb perspectives de futur.

LA IGUALTAT SOCIAL: PERQUÈ VISQUEM DE TU A TUPerquè la convivència i el benestar quotidià són, per a nosaltres, drets bàsics de les persones, que respectarem i augmentarem, prioritzant sempre les persones amb més dificultats per raons socioeconòmiqes, de discapacitat o de dependència.

LA SOSTENIBILITAT AMBIENTAL: PERQUÈ SIGUI PER A TOTSPerquè si el repte mediambiental (el canvi climàtic, la contaminació, la limitació de recursos naturals...) és global i ens enfronta al decreixement com a resposta col·lectiva, a Sóller, el nostre medi natural representa, a més a més, la nostra senya d’identitat i un actiu essencial per al nostre futur econòmic que hem de deixar en bon estat a les generacions futures.

EL NACIONALISME: PERQUÈ TOTS SOM UN POBLEPerquè entenem un Sóller viu en la seva identitat sollerica i mallorquina, i amb una identitat cohesionada, eixamplada, moderna i integradora i capaç d’acollir i convertir els nouvinguts d’arreu en sollerics que conviuen. Perquè no entenem la defensa del nostre país sense la del seu territori. Perquè creim en un Sóller de i per a persones lliures, implicades i participatives en la seva societat.

Perquè Sóller ens importa.


La feina feta

Al llarg de la legislatura 2007-2011 hem participat en el govern municipal i, si bé és cert que la crisi econòmica a escala mundial i les dificultats financeres a nivell municipal han condicionat molt la gestió política, ens sentim moderadament satisfets de la feina feta.

El treball d’un equip de govern cohesionat i amb un pacte de gestió clar ha permès que, amb el suport financer i institucional del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears, complíssim amb més d’un 50 % de les actuacions concretes que ens proposàrem en el programa electoral que presentàrem el 2007.

Ara bé, és cert que no s’han complit tots els nostres objectius, i que no tenim el poble que voldríem; per això, perquè Sóller ens importa i no ens resignam, tornam a ser aquí.

Dels objectius aconseguits, per la seva incidència a fer-nos a prop del Sóller que voldríem, volem destacar:

− Un pacte de govern progressista, transparent i mantingut en el temps i en el contingut.

− En urbanisme, la desclassificació de Muleta II (feta per la Conselleria de Medi Ambient mobilitat i Ordenació del Territori del Govern balear) i la regulació urbanística de tot el municipi, amb el Pla d'horts i tarongers i l’adaptació al Pla Territorial de Mallorca de l’urbanisme de Sóller, pendent d’aprovació definitiva; tot, sense ampliar la zona urbana del municipi.

− En infraestructures viàries, la rotonda de Cetre, el pont d’Andreu Coll, la nova pavimentació al carrer de sa Lluna i del Born, el passeig per a vianants al torrent de Biniaraix i la prolongació programada del carrer de Sant Jaume.

− Inventari de camins públics del municipi de Sóller.

− Pel que fa a indústria, el polígon de Son Angelats.

− En educació, l’escoleta 0-3 anys del carrer de Juli Ramis, el centre d’adults, l’ampliació de l’Institut, les 2 línies d’infantil al CP Es Puig i la finalització de l’escola i l’aparcament de Ca les Ànimes.


− Pel que fa a zones verdes noves, tenim la del Parc del camí dels Cingles, la de Son Angelats, la de sa Filadora, la de sa Calatrava, i el nou arbrat a dos carrers del Port.

− Quant a zones esportives, recordem la rehabilitació completa del camp municipal de futbol de Sóller, les millores a la zona de l’Infante Louis i al Poliesportiu de Son Angelats (encara no recepcionat).

− En matèria de rehabilitacions, recordem Ses Escolàpies, el centre del carrer de Santa Teresa, el magatzem del cementeri, el Museu de Ciències, la creu del pont d’en Barona i l’antic Hospici, on s’han habilitat espais per al Jutjat de Pau.

− S’han redactat ordenances: d’animals de companyia, d’antenes de telefonia mòbil, de façanes i entrades a garatges, els estatuts de l’Agenda Local 21, el Reglament del cementeri i l’Ordenança del patrimoni municipal de serveis funeraris, l’Ordenança per a la substitució de sancions per treballs per a la comunitat, i l’Ordenança de convivència (pendent d’aprovació).

− S’ha produït millora i estalvi municipal per a l’atenció a la nostra gent gran, mitjançant la concertació de 40 places per a persones dependents a la residència, per conveni amb la Conselleria d’Afers Socials del Govern balear. També s’ha ampliat el servei de teleassistència per a gent gran o amb discapacitat.

− S’han promogut associacions com ara la de la tercera edat al Port de Sóller o la de França a la Vall de Sóller.

− S’ha creat el Consorci per a la música, dansa i arts, per a la gestió més directa de l’escola de música.

− S’ha estalviat en festes, oci, llums de Nadal... i s’ha practicat una absoluta austeritat en protocol i en el cobraments de dietes extraordinàries dels regidors (l’equip de govern no ha cobrat res per assistència a juntes dels instituts municipals, de Sóller 2010 o altres despeses extraordinàries).

− S’ha fet pagament anual dels deutes financers que l’Ajuntament ja tenia concertats el 2007 amb diferents bancs (900.000 € + Empresa Funerària Municipal + aparcament de Ca les Ànimes + Consorci del poliesportiu), amortització i interessos. Així acabam amb el periode de carència pactat pel govern del PP, Uniso, Ipis i UM amb els bancs.

− S’ha elaborat el Pla de sanejament i s’ha cercat la màxima transparència en la informació a la ciutadania sobre l'estat dels comptes de l'ajuntament, o sobre la precarietat econòmica del municipi.

− S’ha elaborat el Pla de Mobilitat i s’ha aplicat una reforma circulatòria a Sóller.

− S’ha adoptat un acord sobre el moll de Marineria: aturada del projecte de Marina Tramuntana SA, i acord per a la llonja i espais per als pescadors (a través de la Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques).


− S’han iniciat les obres a la primera línia del passeig des Través i el drenatge de la badia.

− L’aigua potable de qualitat ha arribat al Port, per la nova connexió des dels dipòsits de Sóller, i està assegurada gràcies a un conveni, a un cost preferent, amb la Conselleria de Medi Ambient per a aigua de sa Costera.

− S’ha reorientat les inversions d'Aqualia eliminant un 30 % de les fuites d’aigua potable al municipi.

− S’han implantat unes noves tarifes progressives d’aigua, orientades a la reducció del consum d’aigua potable.

− S’ha renovat el col·lector aigües grises des de la depuradora fins a la mar i està programat per al 2011, a través de la Conselleria de Medi Ambient (ABAQUA), renovar el col·lector des de Deixalles (antiga depuradora) fins a la depuradora,

− S’ha renovat la xarxa informàtica i el programari a l’Ajuntament.

− S’han millorat vehicles i sistemes de comunicació per a la Policia Local. S’ha implantant la figura del policia tutor per a les escoles i l’institut.

− S’ha recuperat el servei de recaptació dels tributs municipals, amb importants guanys per a l’Ajuntament i els ciutadans.

− S’ha ampliat i millorat la xarxa d’enllumenat públic, amb nous sistemes d’eficiència energètica i sempre amb bombetes de baix consum o leds.

− Els plenaris ordinaris del consistori s’han fet amb tota la regularitat legal, amb publicitat i en horari de possible assistència de tota la ciutadania.

− S’ha engegat el Fòrum de l’Agenda Local 21 i s’han realitzat reunions obertes anuals a tot el municipi: Sóller, l’Horta, Port i Biniaraix.

− S’han promogut els consells municipals d’Esports, Cultura i Consell Escolar.

− S’ha creat “Sóller, bon dia!”, un clúster per a l’enfortiment i el suport al teixit comercial i empresarial del municipi.

− Millora de la web municipal i obertura del municipi als suggeriments de la ciutadania, amb la col·locació de bústies exteriors i l’adreça electrònica: [email protected].

En tot cas, reconeixem que també hi ha hagut errors, i segurament el major fracàs, clarament percebut per la ciutadania, ha estat el deficient funcionament del sistema de recollida de fems i de neteja viària que realitza l’empresa Gesba/Acciona. Una concessió feta l’anterior legislatura, molt cara, amb una mala programació i per 12 anys, que no hem pogut recuperar per organitzar, com constava al document de Pacte de govern, una recollida selectiva porta a porta. Amb tot, s’ha fet un seguiment del treball de l’empresa, i se li han imposat nombroses sancions.


L’ajuntament, una eina al servei del ciutadà

L’Ajuntament de Sóller, amb els seus recursos materials i humans ha de ser una eina al servei del ciutadà i de d’interès general, que faciliti la seva vida quotidiana i que impulsi un desenvolupament sostenible que millori la qualitat de vida de tots els residents al municipi.

Els seus recursos són limitats, per la qual cosa resulta imprescindible optimitzar-los, prioritzant sempre la idea de servei,

transparència, participació i gestió eficient.

Sobre aquestes bases, proposam:

− Complir estrictament el Pla de sanejament aprovat el mes de gener de 2011, entès com un conjunt de propostes a llarg termini que ha de permetre que la despesa corrent de l’ajuntament s’ajusti als seus ingressos reals, i pagar tot el deute pendent als bancs i als proveïdors o a les empreses de serveis contractades.

− Mantenir al màxim l’equilibri pressupostari, prioritzant les actuacions en matèria social, mediambiental i cultural; impulsar els pressuposts participatius en les previsions d’inversió a través del Fòrum Ciutadà; mantenir el ciutadà informat de l’estat de la hisenda local, retre compte de l’execució dels pressuposts i redactar-los de manera comprensible.

− Agilitzar tota la tramitació d’expedients. Adaptar-nos als nous protocols digitals. Promoure la implantació del programari lliure (Linux) dins la nostra administració local.

− Convertir la pàgina web municipal en una oficina d’informació i registre a totes les llars solleriques.

− Ampliar els llocs i la cobertura horària d’atenció directa al ciutadà a les oficines d’informació i registre.

− Organitzar la policia municipal per facilitar el seu treball de control i aplicació de la legislació vigent i reforçar la seva funció de donar seguretat i tranquil·litat al ciutadà.

− Fomentar el civisme i emprendre mesures sancionadores contra els actes incívics. Els sollerics han de veure l’Ajuntament com l’ens que vetla pels seus interessos i llibertats individuals i col·lectives. En aquest sentit, s’ha de potenciar la policia de proximitat, i la vigilància de l’aparcament de vehicles perquè no dificulti el pas de vianants, i especialment de persones amb discapacitat i de persones amb cotxets per a infants petits.


− Transformar carrers als centres de nuclis residencials en àrees preferents per a vianants.

− Promoure una aplicació cívica de l'ordenança d'animals de companyia i crea a Sóller i Port amb dues zones tancades per poder deixar els cans lliures amb un responsable.

− Procurar una coordinació absoluta entre les diverses àrees de gestió municipal a partir d’una idea clara del que volem a mig i llarg termini per al nostre poble.

− Redactar un pla de gestió i manteniment del patrimoni municipal: vials, zones verdes, immobles, mobiliari...

− Aplicar criteris de transparència en l’adjudicació de contractes, serveis, ajuts, la borsa de treball municipal, etc. Aplicar clàusules preferencials per a criteris socials i mediambientals.

− Aplicar criteris socials i mediambientals en la política de fixació de taxes, preus públics i tributs, així com per a bonificacions o descomptes.

− Promoure dins l’àmbit de les actuacions i serveis municipals aquests mateixos criteris socials i mediambientals: estalvi energètic, reducció de residus, disminució de consum d’aigua...

− Promoure tarificacions que promoguin l’ús racional de l’aigua i la reducció dels fems de rebuig.

− Crear una Targeta de Sóller mitjançant la qual els sollerics puguin gaudir de descomptes en totes les activitats organitzades per l’Ajuntament i les institucions públiques a Sóller i, més endavant, estendre-la (previ acord amb les empreses i entitats) a determinats serveis (esportius, culturals, de transport, aparcament, etc.). Aquesta targeta podria anar lligada a tasques de voluntariat dins l’àmbit municipal o privat.

− Lluitar per reclamar l'1% cultural de les grans obres públiques d'infraestructura que s'han construït a Sóller.


Sóller, una ciutat per compartir

La població de Sóller ja supera els 14.500 habitants i manté un creixement lent però constant.

Actualment és una realitat social molt variada on conviuen més de 50 nacionalitats, amb quasi un 25 % de la població que no ha nascut a les Illes. Això, juntament amb l’envelliment demogràfic, la nova realitat familiar, la immigració, les desigualtats econòmiques, les diferències d’oportunitats entre homes i dones, les discapacitats... i l’acceleració de tot plegat, reclama polítiques actives per corregir els desequilibris socials.

S’han de promocionar les iniciatives per a la igualtat social, assegurar una bona atenció als ciutadans amb més dificultats o en perill d’exclusió, millorar-ne l’atenció i la prevenció, i facilitar-ne la reinserció. Cal unificar les forces de tots els grups, institucions i entitats que atenen els ciutadans en situacions de dificultat per facilitar l’organització de circuits d’integració.

Ara, ja no sols podem pensar en els residents habituals i els nascuts a Sóller. Hem de pensar en la integració en la nostra forma de vida, cultura i llengua dels nous residents, els immigrants comunitaris i extracomunitaris.

Si bé és necessari destacar que la cohesió socials dels sollerics i solleriques ha permès mantenir una idiosincràsia pròpia, una llengua i un patrimoni cultural que tot ho impregna i que facilita en gran mesura la integració dels nouvinguts.

Com a projecte de ciutat, volem mantenir aquesta idiosincràsia de ciutat oberta i acollidora, no sols per als visitants, sinó especialment per a tots els residents, perquè s’hi sentin a gust i sobretot perquè gaudeixin de tots els mitjans necessaris per poder desenvolupar el seu projecte individual de futur i perquè puguin ser conscients de que es troben compartint un espai i un temps.

No voldríem que ningú se sentís involuntàriament exclòs i per això seran prioritàries les polítiques d’equitat social, integració activa i suport a les persones que tenguin més dificultats, per la raó que sigui: física, psíquica, edat avançada, joventut, sexe, nacionalitat, llengua, atur, etc.

Per a les persones amb dificultats

Fem nostres els objectius i principis de la Llei de serveis socials de les Illes Balears, promoguda per la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i mmigració, regida per una consellera del Bloc per Mallorca (PSM-EU-Verds) i que entén els drets socials no com un acte de caritat i voluntariós de les administracions, sinó com un dret subjectiu de cada ciutadà, igual que l’educació, la sanitat o les pensions..


Per dur aquesta tasca endavant, el municipi de Sóller gaudeix de la iniciativa i la força d’una xarxa associativa que ha de poder desenvolupar totes les seves iniciatives amb la voluntat decidida i la sensibilitat dels gestors municipals.

Per això, vos proposam:

− Integrar en un Consell Municipal de Serveis Socials tots aquells grups, entitats i associacions que treballen en l’àmbit del benestar social.

− Mantenir amb la Conselleria d’Afers Socials el conveni de què gaudim des de 2009, per garantir la continuïtat del servei de residència dins el seu poble, als sollerics i solleriques que la requereixin.

− Optimitzar el servei d’assistència social i domiciliària i estendre la cobertura de teleassistència.

− Promoure la construcció d’apartaments tutelats per a persones d’edat avançada o amb discapacitats no depenents.

− Crear un voluntariat de Sóller de múltiples edats per a múltiples funcions.

− Atendre l’accés a l’habitatge. Reforç de la capacitat actual de mediació i creació d’una oficina municipal de lloguers, amb assessorament a les parts implicades.

− Organitzar la rehabilitació de cases o espais no útils de cara a crear apartaments de lloguer, sempre temporal, amb finalitat social.

− Desenvolupar, en col·laboració amb el Govern balear, un programa pilot d’habitatge protegit en règim de compra o de lloguer, a partir de la reforma de cases velles deshabitades.

− Facilitar el trànsit de persones amb dificultats motrius o d’altra mena per dins del municipi i la seva participació en tots els actes públics.

Per als nouvinguts

Pensam que cal elaborar plans d’acollida per a la població nouvinguda, els nous sollerics, informant sobre quins serveis ofereix l’Ajuntament i quines són les normes elementals de convivència a la ciutat, i promoure’n, en tot cas, la integració social i l’ús d’habitatges dignes.

Per als joves

Dins la nostra ciutat compartida, s’ha de posar especial atenció en els nostres joves. En la societat actual, ni la família ni l’escola poden assegurar la formació plena dels joves. Entre tots hem de formar una xarxa per evitar que el jovent caigui en les moltes trampes que la vida actual para als individus i garantir el seu desenvolupament integral com a persones.


Per això, l’Ajuntament no pot limitar la seva actuació a simples activitats puntuals de lleure, sinó que ha d’abordar el món dels joves també des d’una òptica social, laboral, cultural i psicosocial, en col·laboració amb tots els sectors implicats (centres educatius i esportius, associacions, entitats...) sobretot considerant que actualment la política municipal per a l’oci i la formació no reglada dels joves (entre

12 i 30 anys) és nul·la. Volem que els nostres adolescents i joves sentin el poble com a un espai propi on no sols viuen sinó que poden passar-s’ho bé i desenvolupar-se personalment i laboralment.


− La intervenció municipal respecte dels joves s’ha de basar en un consell municipal de joventut que impliqui la participació dels joves (14-30 anys) i la coordinació entre les àrees de joventut, educació, cultura, serveis socials i esport. El parer d’aquest consell condicionarà l’activitat municipal destinada a la joventut, amb la finalitat de fomentar la cultura de la participació i de l’autoresponsabilitat dels ciutadans.

− Fomentar la participació dels joves en el programa municipal del voluntariat, especialment quant a la preservació dels nostre patrimoni natural i cultural, el projecte educatiu de ciutat i la cohesió social.

− Donar un nou impuls als programes comunitaris lligats a l’educació i els serveis socials, especialment als desenvolupats pels educadors de carrer i dinamitzadors culturals per als joves.

− Un casal de joves cèntric i autogestionat, com a centre dinamitzador d’una oferta d’oci adient per a la joventut, regit per un reglament que haurà de ser aprovat pel Consell de Joventut.

− Oci per a infants i joves amb concerts i representacions de qualitat, com a part del projecte de la ciutat en l’ús dels espais públic (skate park ‘parc de patinatge’, oci nocturn saludable...), especialment del que serà un centre multifuncional (teatre, cinema, concerts, congressos...) al Defensora.

− Tallers de música, pintura, ceràmica o artesania per a joves i foment de la salut (esport, pla de prevenció de les drogodependències...) com a part integrant del projecte educatiu de ciutat.

− Els joves, com els infants menors de 14 anys, la tercera edat, els discapacitats... seran objecte d’especial atenció i reducció de preus respecte als serveis municipals (pla de mobilitat, ús dels poliesportius, museus...).


− Els joves seran objecte d’especial atenció en el programa municipal per a l’habitatge digne, sempre destinat a prioritzar la rehabilitació d’immobles fora d’ús i el lloguer.

Per la igualtat entre sexes

Un quart sector que ha de centrar les polítiques municipals és el cas de les dones, encara objecte de discriminació laboral i amb sobrecàrrega de les feines de la llar.

El plantejament municipal ha de ser clar quant a la condemna i pública manifestació contra la violència de gènere, així com en polítiques que permetin conciliar la vida familiar i laboral de les dones i el desenvolupament del seu projecte personal de vida.


− Promoure tallers per a la convivència i la resolució de conflictes dins l’àmbit de les famílies.

− Instaurar un acte de pública repulsa en els casos de mort per causa de violència de gènere, similar al que fa el Consistori en el casos de mort per causa de terrorisme.

− Protocolitzar el suport psicològic i legal que les dones maltractades necessiten.

− Crear una xarxa d’escoletes de 0-3 anys i promoure als centres educatius les escoles d’estiu i les activitats extraescolars per facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar.

− Incidir en el Projecte Educatiu de Ciutat per democratitzar l’aprenentatge per a totes les edats i sexes de les feines de llar tradicionalment atribuïdes a les dones.

Per a la gent gran

Per a la gent gran del municipi, no dependent, s’ha de seguir mantenint la màxima col·laboració amb les associacions de la tercera edat de Sóller i el Port, però sobretot s’ha d’aconseguir que se sentin protagonistes i dinamitzadors de la vida del poble, ja que la seva experiència i saviesa seran una de les claus per gaudir d’un futur millor per a tots i totes.


Territori: urbanisme i medi ambient

Sóller té un medi natural privilegiat i uns habitants amb una forta consciència de la seva vinculació a la vall i amb una manifesta estimació envers aquesta, i aquestes dues característiques són la seva principal riquesa. Cal pensar Sóller a través de l’Agenda Local 21, tot entenent la sostenibilitat en la seva triple dimensió (econòmica, social i ecològica) a fi de consensuar amb coneixement de causa un projecte de ciutat.

Creim que Sóller ha de mantenir i millorar les seves qualitats ambientals i humanes per la via de l’ecologia i de l’habitabilitat. Sóller mereix un projecte de ciutat que cobreixi les necessitats dels seus habitants al màxim nivell i que els permeti assegurar el mateix a les futures generacions.

Consideram de gran interès per al desenvolupament territorial del municipi que s’aconsegueixi la declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat, i treballarem perquè sigui una realitat que el nostre municipi formi part d’una Reserva de la Biosfera.

L’urbanisme

No podem separar conceptes com ara urbanisme o sostenibilitat ambiental, ja que formen un conjunt indissoluble. Durant la legislatura 2007-2011 s’ha aconseguit ampliar les zones protegides (Muleta II) i una normativa que integra tot el nostre territori, amb regulacions concretes que, a grans trets, són aquestes:

− Per a les zones especialment protegides (ANEI i boscos) i la zona rústica dels olivars, on hem recuperat el límit dels 200.000 m2 per fer nous habitatges.

− Per a la zona que tradicionalment coneixem com a horts i tarongers, hi trobam espais més agrícoles (ARIP), en què calen 50.000 m2 per construir-hi, i d’altres més residencials, on calen 5.000 m2 per construir-hi de nou.

− El sòl urbà, on hem de diferenciar zones pensades com a cases de carrer, cases plurifamiliars i urbanitzacions.

− El sòl industrial, limitat al polígon de Son Angelats.


Per a la propera legislatura, partint de la idea que l’actual regulació és essencialment vàlida, proposam:

− Aplicar la normativa i millorar el control i la disciplina urbanística.

− No ampliar el sòl urbà de Sóller, ja que encara hi ha sòl edificable i no creim convenient augmentar el sostre poblacional del municipi. Sols es durien a terme les modificacions puntuals pertinents per afavorir la protecció del nostre entorn i millorar la qualitat de vida dels residents (requalificacions per a aparcaments, escoles, canera, zones verdes privades, etc.).

− Promoure al màxim la qualitat del nostre entorn, controlant la qualitat de l’aire, de les fonts i aigües del subsòl, de l’arena i les aigües de bany i tot tipus de possible contaminació ambiental (acústica, lumínica, o electromagnètica).

− Implicar el Fòrum Ciutadà de l’Agenda Local 21 en el nostre disseny de ciutat.

− Promoure la implantació de les energies renovables per a ús particular o empresarial, redactant una ordenança reguladora que les faciliti i faci compatibles amb el nostre entorn.

− Prioritzar les obres d’infraestructures que facilitin el trànsit, com ara la connexió entre els carrers Andreu Coll i Cetre, i que respectin la circulació de les persones amb dificultats motrius, promovent les entrades a edificis públics o privats, parcs, voravies i vies de trànsit accessibles.

− Cercar finançament supramunicipal per construir les naus dels solars petits del polígon amb criteris d’eficiència energètica i amb la finalitat de llogar-les a petits empresaris i nous emprenedors. I arbitrar mesures correctores per a les activitats econòmiques que restin dins el nucli urbà i en sòl rústic.

El medi ambient

Al nostre municipi no podem desvincular el territori del mediambient, ni oblidar la seva repercussió per mantenir el nostre paisatge i el nostre futur com a destinació turística de tot l’any. Alhora, la conservació del nostre paisatge natural ha d’anar lligat al manteniment de les nostres terres de conreu, olivars, horts de tarongers i llimoneres, i petits horts i jardins, majoritàriament d’ús familiar.

Així mateix, aquest entorn ens dóna, com a sollerics i solleriques, una qualitat de vida envejable per la qual hem de seguir treballant, conscients que la conjuntura mediambiental global (canvi climàtic, disminució de les reserves d’energies fòssils, contaminació atmosfèrica i de les aigües marines, crisi alimentària, etc.) és un repte i una responsabilitat en què també ens pertoca incidir.


− Mantenir i ampliar les zones verdes, enjardinades o arbrades del municipi en les millors condicions per a l’oci sa dels nostres residents i visitants.


− Emprar plantes autòctones mediterrànies en les zones enjardinades públiques, per reduir el consum d’aigua.

− Aplicar la legislació vigent en matèria de contaminació lumínica, i redactar un pla d’estalvi en l’enllumenat públic. Control de la despesa pública d’energia.

− Fomentar l’ús de les energies alternatives, en especial l'energia solar. Aprofitar els equipaments municipals (poliesportius, escoles...) per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques.

− Promoure la definitiva desaparició de pous negres i pràctiques contaminants dels torrents i del subsòl.

− Actualitzar permanentment els plans de Protecció Civil, i considerar-hi els riscos naturals o procedents de l’activitat humana, i planificar la neteja de torrents, eixugadors, camins i demés elements propis del nostre ecosistema.

− Un pla de restauració i neteja dels camins públics inclosos en el catàleg municipal.

− Millorar el servei de neteja de carrers; treballar per recuperar-ne la gestió directa.

− Millorar la recollida de fems; treballar per recuperar la gestió directa de la recollida de rebuig i promoure polítiques de reducció, reutilització i reciclatge que permetin disminuir un 30 % el rebuig que s’ha de dur a incinerar a Son Reus.

− Promoure al màxim el compostatge, atesos 3 avantatges essencials: reducció de fems de rebuig, disminució de la crema indiscriminada que ens contamina l’aire de la vall, i millora de la terra per l’aportació del compost, que evita la utilització de fertilitzants o abonaments inadequats. Instaurar un punt d’elaboració de compostatge municipal per a les zones verdes i enjardinades del municipi.

− Promoure l’aprofitament de les restes forestals i de podes per a biomassa o compostatge i reduir l’eliminació de les restes vegetals mitjançant fogueres.

− Promoure una política de reutilització d’envasos i eliminació de bosses de plàstic, mitjançant el recolzament a la implantació de sistemes de distribució d'envasos retornables i la promoció de l'ús de senalles i bosses de tela.

− Promoure la recollida selectiva, tant d’elements perillosos (pintures, olis, bateries, aparells elèctrics, bombetes de baix consum, etc.) com de les 3 fraccions clàssiques: vidre, paper/cartó i envasos no retornables.

− Implicar molt especialment els comerços, els restauradors, els hotels i altres empreses en la recollida selectiva.


− Elaborar i dur a terme un pla per a la recollida selectiva de restes orgàniques a restauradors i grans productors (elaboradors de confitures o altres manufactures alimentàries).

− Col·laborar amb el sector primari (pesca, ramaderia i agricultura), especialment amb la Cooperativa Sant Bartomeu, per fomentar la producció ecològica que millori la nostra riquesa natural, elevi la nostra qualitat nutricional i permeti millorar la rendibilitat econòmica dels productes de Sóller.

− Incidir en la configuració d’una reserva marina que permeti millorar la biodiversitat de la nostra costa i garanteixi un futur a la nostra flota pesquera.

− Promoure sempre el consum responsable i de productes locals.

Els principis d’equitat social i sostenibilitat ambiental són eixos que es mantenen al llarg del diferents apartats del nostre programa i impregnen el model de ciutat que voldríem:

− Ens agradaria que la major part dels productes del mercat fossin de producció ecològica i cultivats a la vall.

− Ens agradaria veure pels carrers de Sóller més vianants i bicicletes que cotxes. Cal estabilitzar el parc mòbil privat.

− Ens agradaria que el carril bici que ha d’unir Sóller i el Port en paral·lel a la carretera del desviament tengués el paviment format per plaques fotovoltaiques (vegeu-ho a l’adreça d’Internet: http://blogs.lainformacion.com/futuretech/2011/02/14/holanda-tendra-el-primer-carril-bici-solar-en-2012).

− Ens agradaria veure circulant per Sóller un microbús elèctric que fes innecessaris tants de trasllats en vehicle privat.

− Ens agradaria veure Sóller com un referent per la sostenibilitat i la qualitat de vida dels seus habitants, formant part de la xarxa de comunitats de transició. (Mirau a Internet: http://es.wikipedia.org/wiki/Comunidad_de_transici%C3%B3n i http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=3&num_noticia=438917).

− Ens agradaria ... tot el que anirem somiant i acordant entre tots, perquè aquest projecte de ciutat ens implica a tots i totes i engloba moltes àrees diferents (urbanisme, trànsit, educació, sanitat, agricultura...).


http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=3&num_noticia=438917

http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=3&num_noticia=438917

http://es.wikipedia.org/wiki/Comunidad_de_transici?n

http://blogs.lainformacion.com/futuretech/2011/02/14/holanda-tendra-el-primer-carril-bici-solar-en-2012

http://blogs.lainformacion.com/futuretech/2011/02/14/holanda-tendra-el-primer-carril-bici-solar-en-2012

L’economia local, el motor del municipi

L'economia del nostre municipi s'ha de pensar i entendre com un conjunt d'activitats que ens permeten tenir el nivell de vida del qual ja gaudim i que ens garanteixen la continuïtat com a poble viu, no com a “ciutat dormitori”.

Alhora estam dins d'una vall privilegiada pel seu entorn i fràgil per la seva vulnerabilitat. El turisme és ara per ara el motor d’aquesta economia i, durant uns anys ho ha estat la construcció, si bé aquest binomi no es pot mantenir indefinidament, ja que la construcció com a sector en etern creixement destruiria l’entorn que alimenta el turisme i ens dóna a tots qualitat de vida. Per això hem parlat de “conjunt d'activitats” que hem de fer compatibles i procurar que s'enriqueixin les unes a les altres.

En aquests sentit, consideram que el clúster “Sóller, bon dia!” que s'ha engegat des de la Regidoria de Promoció Econòmica de l'Ajuntament, juntament amb diverses associacions d’empresaris de la Vall, és una magnífica opció i oportunitat per millorar i enriquir a tots els sectors econòmics de la Vall, absolutament interrelacionats i interdependents uns dels altres.

Aquest concepte d’economia que ens inspira es fonamenta en la interrelació de les activitats i en la idea de sostenibilitat, ha de ser una economia productiva que ens permeti tenir qualitat de vida i assegurar-la als nostres fills i néts. Alhora, ha de ser una economia que respecti el principi de justícia social.

No sols defensam un sistema econòmic que conservi el nostre medi natural i permeti un desenvolupament sostenible al nostre teixit empresarial, sinó un sistema que permetí cobrir les necessitat bàsiques de les persones en risc d’exclusió social (administració pública, entitats socials i empreses d’inserció) i possibiliti una feina digna per a tota persona que vulgui treballar.

Des de l’Ajuntament s’han d’ampliar les polítiques socials i promoure l’oferta de llocs de feina, mitjançant l’enfortiment de les empreses locals, la promoció del cooperativisme i l’autoocupació i la formació per a joves i persones adultes, que puguin ampliar i millorar la seva qualificació professional.

Les nostres propostes programàtiques per sectors, són les següents.


El turisme

És un fet que la nostra economia depèn directament o indirectament del turisme. És necessari, però, conjugar la conservació del paisatge amb aquesta activitat.

Així mateix, s’ha fet palesa la seva inestabilitat, amb la crisi, amb els problemes de tancament d’espai aeri, vagues... per això, cal diversificar oferta; la nostra ubicació al cor de la Serra de Tramuntana ens permet oferir una alternativa al turisme de masses, i per tant s’ha d’afavorir, per part de l’ajuntament, i conjuntament amb el sector hoteler de la nostra Vall el foment de la desestacionalització, potenciant els eixos següents:

− Senderisme: fomentar i difondre les possibilitats del turisme de muntanya practicat a la nostra Vall.

− Turisme ornitològic i botànic: les muntanyes que ens arreceren són hàbitats d’espècies animals i vegetals que per a un ample sector del turisme que aspiram atraure, i tenint el jardí botànic.

− Turisme cultural: difondre arreu del món el nostre patrimoni històric i arquitectònic. Disposam de 5 museus notables a la vall, que s’han de donar a conèixer per fer de Sóller un punt d’atracció del turisme, tan insular com vingut de fora.

− Trobades i circuits organitzats per a pintors i fotògrafs per gaudir i difondre el nostre patrimoni paisatgístic.

− Turisme de festes: el Firó, el Carme, Sa Mostra, i altres, són esdeveniments que poden ser atractius, si es promocionen degudament. Aquesta difusió es pot fer basant-se en les noves tecnologies i en el treball conjunt amb administracions supramunicipals encarregades de la difusió de Mallorca com a atractiu turístic.

− Turisme gastronòmic: potenciar i difondre aquells menjars que són propis de les festes locals (caragols per la fira, crespells, robiols i panades per setmana santa), o de producció única a Sóller, com a potencials atractius turístics i dinamitzadors de la restauració.

− Turisme esportiu: per rendibilitzar la inversió feta al poliesportiu, oferir franges d’ús a residents, combinant amb franges d’ús per a turistes esportius d’elit, reproduint la idea d’altres municipis.

− Turisme familiar: perquè tenim una oferta variada (mar, muntanya, parcs, etc.) i una vall bella per a qui cerqui seguretat i tranquil·litat.

Cada una de les propostes anteriors permet disposar d’una bateria de guies especialitzats, de manera que es creen llocs de feina alternatius al model actual.


L’agricultura

El sector agrari ha passat de tenir un pes important en l’economia de la vall a ser quelcom quasi residual; de produir verdures i hortalisses per a vendre a fora a haver-ne de dur de més enllà de les muntanyes.

Un problema important és la pèrdua progressiva de poder adquisitiu dels pagesos, per no parlar de la virtual desaparició relegada a una agricultura de cap de setmana, fet que ha propiciat un abandonament de moltes terres i ja per no parlar de la manca de relleu generacional.

Altres factors en contra: la globalització, el turisme i, massa sovint, la normativa. Tot i no haver-hi solucions màgiques, és necessari invertir el procés.


− Assolir progressivament la independència alimentària, recuperant la producció de verdura, hortalissa i fruita dolça (de la qual Sóller també n’era exportadora). Seguir amb la promoció de:

− Cítrics: la que va ser una vall exportadora de cítrics, important productora de fruita, ha de recuperar l’empenta que va tenir aquest sector productiu.

− Oli: s’ha de seguir treballant amb l’or de la vall.

− Garroves: aprofitar l’encara important collita de garroves mitjançant alguna indústria transformadora a escala local o autonòmica. Tot i tenir molts de productes derivats, el preu ha caigut en picat els darrers cinc anys. Caldria dur a terme estudis per a la producció de biocombustible, ja que té un percentatge elevat de sucre.

− Agricultura ecològica: no s’ha de dubtar dels avantatges que suposa l’agricultura ecològica per al medi, la biodiversitat, el pagès i el consumidor; amb tot i això, també comporta, en paral·lel, més feina, menys producció i més controls que la química (parlam de producció a nivell professional no d’autoconsum), que cal compensar, per tant, amb sobrepreu. S’han d’impartir cursets de formació en combinació amb altres entitats o institucions. Cal esmentar el fet que un producte de fora, encara que en origen, sigui ecològic, deixa de ser-ho degut al transport.

A més, proposam:

− Col·laborar amb la Cooperativa com a aglutinant de productors i amb el Jardí botànic (amb el banc de llavors de varietats locals).

− Promocionar el consum de producte local en la doble vessant de manteniment del teixit agrari i reductor d’emissions de CO2 derivades del transport.


− potenciar el mercat municipal i la cooperativa com a punts de venta del producte local.

− Evitar que els espais de la vall de terres de conreu es destinin a altres usos.

El valor afegit a l’oferta local i el petit comerç

És important oferir als visitants diverses oportunitats de conèixer la vida rural i els processos d’elaboració de productes locals.

L’art, l’artesania, el disseny i, en general, les activitats que signifiquen creativitat i habilitats singulars, han estat sempre una tradició a la Vall i, avui dia, signifiquen un segell de qualitat que hem de potenciar i difondre.

Sóller té una bona xarxa de comerços, venda al detall i restauració, petit comerç local i de proximitat, que hem de potenciar front a les gran superfícies o a desplaçaments innecessaris dels consumidors.

La pesca

Per al nostre Port, la pesca és una professió a fomentar i un patrimoni cultural que no podem perdre.

Precisament per potenciar-la i assegurar el seu futur, promourem la declaració d’una reserva marina adient a la nostra costa, així com la necessitat d’una llonja on pugui efectuar-se la venta directa del peix.

La ramaderia

No té cabuda a la nostra vall una ramaderia intensiva, però sí l’aprofitament econòmic dels petits ramats d’ovelles que trobam als olivars i finques de muntanya, especialment si podem promocionar-les com a de producció ecològica i amb la denominació d’origen de la Serra.

Així mateix, la nostra distribució minifundista d’horts i olivars és perfecte per la producció familiar d’aviram, conills o xots, tradicions que formen part d’un medi rural viu.

La construcció

Atesa la regulació urbanística ja completada del municipi, el sector de la construcció s’haurà de redimensionar d’acord amb el potencial mercat immobiliari que això implica.

Per altra part, és un sector prioritari per a nosaltres, no solament perquè necessita molta mà d’obra i, per tant, representa oportunitats de treball, sinó molt especialment perquè la seva bona feina ens permetrà mantenir les qualitats del nostre entorn i millorar-lo.


Promouríem la seva feina en les següents àmbits:

− Rehabilitació de cases de carrer i immobles deshabitats.

− Nous habitatges en zones urbanitzables d’acord amb l’estètica de l’entorn.

− Rehabilitacions i noves construccions amb criteris ecològics, d’eficiència energètica i mesures passives d’estalvi energètic.

− Obres de sanejament i instal·lacions de sistemes de depuració d’aigües grises individuals.

− Rehabilitacions de marges, torrents i camins per sistemes tradicionals de pedra en sec.

La indústria

El sector industrial de la Vall és actualment reduït, però és imprescindible el seu impuls per aprofitar els avantatges que ens donarà tenir un polígon, i per assegurar als nostres ciutadans una major diversificació dels sectors productius.

Entre d’altres, la crisi ens ha ensenyat que no podem apostar el nostre futur a un sol sector.

No podem pensar en macroindústries, però sí en tallers artesans o semiindustrials amb productes de qualitat, i sobretot diferenciats, que és el que ja ens permet donar un valor afegit a la nostra producció agrícola, atès que ja disposam amb una bona indústria del sector agroalimentari (embotits, confitures, oli, gelats, etc).

També per a aquests productes de caire artesà o industrial hem de promoure el consum local, comptant amb la responsabilitat dels nostres empresaris i comerciants per poder oferir la millor qualitat a preus competitius.

Un banc de temps

L’economia no es pot entendre sols com a un mitjà per fer doblers, sinó com el que és, un sistema estructurat d’intercanvi de temps, béns, serveis o habilitats.

Aquest intercanvi no té perquè ser el convencional, el qual sempre és valorat d’acord amb una quantitat de diners (el que val el temps, el bé o l’habilitat més el que l’oferent vol guanyar-hi). És possible un intercanvi directe entre particulars, sense guany ni valor afegit, bescanviam temps per temps.

La iniciativa ja és una realitat a Mallorca i es va generalitzant. Noltros volem impulsar-la a Sóller com a una eina més per a la qualitat de vida i la cohesió social.


Un port de tots

El Port de Sóller s’ha anat configurant com un nucli poblacionalment i econòmicament prou rellevant i amb una sèrie de problemàtiques específiques, moltes de les quals no poden ser abordades amb les generals de la ciutat. Però el Port també s’ha d’entendre com l’espai natural per a l’oci de tots els sollerics i solleriques (platja, Infante Louis, discoteques...).

Per això, proposam:

− Descentralitzar l’Administració municipal: oficina al port, ampliació horària, gestions per Internet...

− Ampliar la presència policial (policia de barri).

− Promoure una revisió dels edificis prevists damunts els molls, i adaptar-los a les necessitats reals (pescadors, comerços, restauració...).

− Lluitar per aconseguir una gestió de la zona II del mirall del port que limiti i reguli les embarcacions que hi fondegen i millori la qualitat de les aigües de la badia.

− Per al trànsit:

a. Millorar la senyalització i evitar l’esquarterament de la badia i la marginació de la platja d’en Repic.

b. Cercar solucions per a l’aparcament de vehicles de lloguer i remolcs que ocupen espais públics per llarg espai de temps.

c. Crear un carril bici de Sóller al Port. Habilitar la xarxa viària per prioritzar les bicicletes.

− Bloquejar el creixement del sòl urbà i urbanitzable al Port de Sóller, evitant que la major part del creixement previst a les Directrius d’Ordenació Territorial s’apliqui als voltants del Port.

− Preservar la fesomia de la barriada de Santa Catalina mitjançant la modificació del PGOU i/o la declaració del nucli com a Bé d’Interès Cultural.

− Enderrocar i recuperar els espais degradats del Rocamar.


− Dotar al Port de serveis i equipaments i d’una atenció municipal a l’alçada del que aporta a l’economia local (sanitat, casal de joves...).

− Obrir un nou local per a la gent gran del Port, amb serveis i activitats semblants als de Sóller.

− Recepcionar les urbanitzacions i millorar-ne l’aspecte i els serveis.

− Solucionar definitivament tot l'entramat de les xarxa d'aigües del Port.

− Aprofitar l’ampliació del CP Pere Cerdà per dotar el Port d'equipaments esportius, sala d’actes...

− Aconseguir la plena titularitat municipal del camp de futbol del Port, modernitzar-lo i mantenir-lo com a zona verda i esportiva.


Una ciutat educadora

La millora continuada de l’educació dels sollerics, independentment de la seva edat, és un assumpte que ha d’ocupar l’atenció de l’Ajuntament. Encara que l’àmbit competencial del municipi està limitat per les responsabilitats d’altres institucions, l’Ajuntament ha de vetllar, quan no prendre la iniciativa pensant en el futur, per garantir l’òptima formació dels ciutadans.

Som conscients de l’elevat fracàs escolar dels nostres infants i joves i de les seves dificultats per accedir a estudis reglats després de l’abandonament prematur (entre els 16 i 24 anys) dels seus estudis, temptats per una societat que els oferia treball immediat però precari i una cultura consumista de satisfacció ràpida; plantejament que una crisi econòmica ens obliga a abandonar i a actuar amb més urgència.

Dins les limitades competències municipals, intentarem que a Sóller, s’aconsegueixin els objectius que la Unió Europea tenia per a l’any 2010: que un 80% dels joves segueixin estudis postobligatoris, no sols perquè el mercat laboral així ens ho aconsella sinó com a mitjà de desenvolupament personal i de major cohesió social. .


− Un consell escolar municipal reglamentat de forma molt oberta a la participació de tota la comunitat educativa (professionals, famílies, joves, associacions culturals i esportives...) perquè sigui el lloc de trobada de tots els seus integrants i per dissenyar un projecte educatiu municipal amb tots els elements que influeixen en la formació instrumental i humana dels nostres infants, adolescents i adults.

− Un projecte educatiu de ciutat ha de ser l’eina bàsica per la qual un municipi dissenya i lluita per al seu futur a mig i llarg termini. S’hi han d’englobar tant les activitats dirigides als infants i estudiants com a la formació permanent de tots els ciutadans, les activitats culturals i de lleure prioritàries i la justificació de les subvencions municipals per a cultura, esport o festes.

És necessari coordinar els recursos que tenim per donar-los un aprofitament òptim. La planificació de les activitats formatives (escola de música, talleres de teatre o pintura, biblioteca, conferències, ball,...) han de poder ser compartides pel màxim de persones i s’han de diversificar a

fi d’afavorir el desenvolupament de les habilitats que més s’adapten a cada persona.

− Completar el mapa escolar aprovat pel Plenari el 2008, on es configurava una diversificació de centres d’educació

infantil i primària, entesos com a escoles de proximitat integrades en la barriada, on els infants hi poguessin acudir a peu o en bicicleta, per això, juntament amb les dues escoles concertades cèntriques que ja tenim i el CP Es


Puig es propugnaven nous centres de barriada d’una sola línia al Camí de Ca les Ànimes, al Port de Sóller i a l’Horta.

− Cooperar amb el Govern balear i els consells escolars dels centres educatius en la programació i gestió d’activitats extraescolars de qualitat; lligades a l’oferta de tallers municipals (música, escacs, teatre...).

− Un pla d’obertura de centres educatius públics fora de l’horari lectiu i de serveis complementaris, per consensuar al Consell Escolar Municipal i coordinar amb el Govern balear i els programes que ofereix el Govern de l’Estat (activitats de capvespre, escoles d’estiu i en temps de vacances per als alumnes d’Infantil i Primària, ús dels espais de l’IES els caps de setmana...).

− Preveure les necessitats educatives immediates i previsibles a mig termini per gaudir de les infraestructures adients, com ara l’ampliació del CP Pere Cerdà al Port, ampliació de l’IES (poliesportiu, laboratoris... i millor oferta de formació professional).

− Fomentar els estudis universitaris i de formació professional.

− Crear una xarxa d’escoletes municipals de 0-3 anys, per facilitar la conciliació de vida laboral i familiar. A més de la nova del carrer de Juli Ramis, seria oportú crear-ne una al Port i habilitar els centres escolars des Fossaret i de Ses Marjades.

− Ja disposam centre d’educació permanent d’adults, si bé necessita unes instal·lacions més adients per cobrir l’oferta actual i poder ampliar-se per garantir a la població adulta la possibilitat de seguir estudis reglats i no reglats que per raons de feina o edat no poden o no pogueren seguir els estudis ordinaris, sinó per ampliar les seves aptituds laborals i personals: accés a la informàtica i a les noves tecnologies (alfabetització digitals), cursos de català per a catalanoparlants i per a estrangers, formació professional, tallers d’habilitats artesanes,...

− Elaborar i dur a terme un pla de formació continuada amb accions formatives destinades a persones desocupades o jubilades i a persones que treballen (en diferents sectors: agricultura, comerç, restauració, construcció, serveis socials...) a fi de millorar la seva formació laboral i humana.


La cultura i el patrimoni: la identitat

L’Ajuntament ha d’estar compromès en la defensa de la identitat de Sóller i de Mallorca com a fonament de la cohesió de tots els ciutadans. És necessari convertir la simple multiculturalitat, l’existència de diverses cultures coexistint, en un projecte d’identitat col·lectiva en permanent construcció, amb les aportacions de totes les visions, per a implicar tota la comunitat en el fet de fer poble: aconseguir la interculturalitat. Identitat i diversitat sense contradiccions.

Tot això, partint del ric llegat històric, patrimonial i cultural que tenim a Sóller, amb la llengua catalana com a eina d’integració, i sense oblidar la creació de cultura nova, posant a l’abast de tothom les eines necessàries per deixar la seva empremta al poble i al món.

Alhora, cal potenciar l’oferta cultural i de festes, ja que tot i no ser necessitats bàsiques, ens identifiquen com a persones i com a poble. Cal preservar les festes tradicionals i enfortir-les pensant en les generacions futures, fomentant el concepte d’oci com a cultura viva.

Per això, vos proposam el següent:

− Donar suport a la gent que vol fer cultura, sense dictar-la, ni pretendre substituir la gent per la institucionalització. Per això, cal incentivar la participació dels ciutadans, i la coordinació entre les àrees d’educació, cultura, joventut i esport.

− Fer costat a totes aquelles iniciatives que suposin el reconeixement de la nostra identitat lingüística i cultural, i a les manifestacions de la cultura popular.

− Integrar la cultura viva de Sóller dins un projecte educatiu de ciutat.

− Programacions d'activitats culturals dignes i diverses per a tothom al llarg de l’any.

Per a la cultura participativa

− Bústia cultural: espai físic i virtual on es puguin fer demandes individuals o col·lectives sobre formació o activitats culturals, que s’hauran de realitzar quan s’arribi a un nombre de demandes establert segons el tipus d’activitat.

− Ampliar l’oferta per a la formació artística i l’oci de qualitat, amb centres i tallers per a escacs, teatre, pintura, esport no competitiu...

− Aprofitar les instal·lacions existents i dinamitzar-les: Ses Escolàpies, Victòria, Santa Catalina, Sant Ramon, etc., pensant en la necessitat de tenir centres polivalents, per atendre la diversitat d’interessos i associativa existent a Sóller. La construcció de nous centres escolars servirà per ampliar l’equipament sociocultural bàsic i la reconversió d’espais en centres culturals i socials de


barri. Obrir a la població els centres educatius en horari no lectiu per a la trobada i la creació de cultura.

− Seguir lluitant per enllestir la reforma de l’edifici del teatre de la Defensora Sollerense com a espai polifuncional (teatre, cinema, congressos, concerts...) al servei de les entitats culturals i empresarials del nostre poble.

− Espais d’exposició al servei dels artistes sollerics. Afavorir les mostres d’artistes locals, en especial dels que comencen o són poc coneguts.

− Promoure la cultura artesana, una fira de cultura viva, oci i art de Sóller, on es pugui ensenyar a tothom la feina professional o artesana dels creatius sollerics, així com mostres de cultura popular i aficions diverses.

− Promoure la recuperació de la glosa a Sóller i dinamitzar-la.

− Potenciar el Consorci de la Música, dansa i arts, per a la gestió mixta entre l'Ajuntament i les associacions pròpies de les diferents arts, de l'escola de música, i fomentar noves activitats artístiques, amb el suport directe de l'ajuntament en quan a espais i mitjans financers i pedagògics, perquè Sóller segueix sent un referent cultural i artístic

− Promoure especialment, les activitats col·lectives, com la banda de música, corals, dansa... així com el seu apropament com a activitat extraescolar dels nostres infants i joves.

Per la identitat i la cohesió social

− Recuperar el Reglament d’usos lingüístics de l’Ajuntament, revisar-lo i activar-ne el compliment en aquells aspectes en què no es compleix o presenta mancances. Implicar-hi les diverses àrees municipals i els concessionaris de serveis públics. Determinar els nivells de català per a l’accés als llocs de treball de l’Ajuntament.

− Elaborar una planificació d’activitats de foment de la llengua implicant-hi el teixit social i econòmic solleric, oberta a la participació.

− Tenir cura de la retolació i la senyalització públiques: correcta i en català. Afavorir que els actes de les festes siguin en català.

− Estudiar i articular vies de contacte adients amb els col·lectius de població nouvinguda, com ara a través de la figura de mediadors culturals que treballin per la integració dels nouvinguts en tots els aspectes, i fomentar iniciatives de trobada intercultural.

− Crear un espai d'autoaprenentatge de llengua, dotat de recursos i materials pedagògics suficients. Continuar els cursos de català per a persones adultes, i tractar d’ampliar els cursos destinats a persones no catalanoparlants.


− Promoure el voluntariat lingüístic i els grups de conversa, i canalitzar les iniciatives de contacte amb la llengua i la cultura autòctona a fi de fer-les arribar als nous sollerics.

− Canalitzar els recursos i les actuacions que duen a terme les institucions supramunicipals (Consell Insular, goven balear) destinades a l'extensió de l'ús social de la nostra llengua (ajuts i subvencions, cinema en català...).

Pel patrimoni i la història

− Insistir en l’aplicació de la Llei de la memòria històrica. Enderrocar els monuments que glorifiquen el cop d’estat de 1936 i la posterior dictadura. Actes de condemna explícita de l’ajuntament a aquests fets, com a forma de tancar veritablement les famoses ferides.

− Tenir i actualitzar un Catàleg del Patrimoni històric, etnogràfic, arquitectònic i natural del municipi per poder garantir la conservació de cadascun dels seus elements i instar la declaració com a Bé d'Interès Cultural (BIC) dels elements desprotegits, si escau.

− Conèixer el patrimoni material, cultural i natural del municipi, treballant conjuntament amb les entitats i associacions locals que actuïn en aquest àmbit, a fi de fer camí en la idea de ciutat educadora.

− Recuperació i millorar el coneixement del nostre patrimoni arqueològic i històric amb l’objectiu que les joves generacions s’engresquin en el seu estudi i conservació.

− Assegurar un correcte emmagatzament del patrimoni documental històric del municipi. Elaborar un reglament de l’arxiu municipal.

− Continuar la redacció i la publicació de la història de Sóller i assegurar la continuïtat a les jornades d'estudis locals. Promoure, acollir i difondre entre la població altres esdeveniments semblants, de caire divulgatiu i dirigit tant a la població en general com a col·lectius específics (infants, joves, immigrants, veïns de diferents barriades, membres de diferents associacions).

− Promoure el nostre patrimoni museístic: col·laborar activament amb el Museu de Ciències, amb el Jardí Botànic, i millorar el Museu de la Mar.

− Protegir i donar a conèixer els nostres edificis i elements urbans singulars (Casa de cultura del carrer de la Mar, casa de la Lluna, Can Prunera, banc de Sóller, Sant Bartomeu...).


Millorar la sanitat

Una societat equilibrada és també una societat sana. L’accés al sistema sanitari és un dret fonamental de les persones garantit per l’Estat. La feina de l’Ajuntament consisteix a promoure una millora constant —qualitativa i quantitativa— de les prestacions sanitàries que reben els sollerics i en una informació i participació permanent sobre aquells programes que contribuesquin a una millor qualitat de vida en aquest àmbit.


− Lluitar per assegurar una ambulància i dos metges durant les 24 hores.

− Millorar els recursos assistencials del centre de salut (sala de rehabilitació, radiografies, hospital de dia, ginecòleg...) fent especial esment perquè l’atenció primària disposi de serveis específics per a les dones.

− Fer un seguiment de la qualitat assistencial que es presta a l’Hospital de Son Espases, amb especial esment a l’atenció de la salut mental i geriàtrica.

− Millorar el centre assistencial del Port, amb horari fix i atenció primària diària.

− Plans de desratització i seguiment d’altres plagues, amb mitjans compatibles amb el medi ambient i la fauna local.

− Un pla de prevenció de les drogodependències, ludopaties... especialment entre els joves.

− Control estricte de la salubritat de les aigües per al consum i per a l’oci (fonts, platja, piscines públiques, torrents...).

− Neteja viària i de les zones públiques òptima, especialment dels punts de recollida de residus.

− El foment de l’esport per a tothom com a eina de salut.


Afavorir els esports

L’Ajuntament ha d’afavorir la pràctica de l’esport entre els ciutadans de totes les edats i com a eina de socialització i millora de la salut, i no sols com a gestor d’instal·lacions o repartidor de subvencions.


− Preus accessibles per a tothom, per a l’ús de les instal·lacions municipals.

− Una major atenció als esports minoritaris, prioritzant en tot cas les activitats lúdiques col·lectives (no necessàriament esportives) i no competitives.

− Crear, potenciar i millorar espais polifuncionals (oci i esport, p.e., el camp de futbol del Port).

− Reactivar l’escola municipal d’esports per diversificar l’oferta esportiva en estreta col·laboració amb els clubs i associacions que hi treballen, i molt especialment per fomentar l’esport entès com a oci sa i eina de salut per als col·lectius que més ho necessiten (infants, joves i tercera edat).

− Carril bici per anar al Port i rutes de passeig pel poble i voltants per fomentar l'ús de la bicicleta, com a transport quotidià per anar a escola o a la feina.

− Donar un caire educador a totes les activitats que l’Ajuntament organitzi, integrant-les dins el projecte educatiu de ciutat.

− Prioritzar la posada en marxa de la piscina coberta, entre les diferents actuacions municipals previstes.


Més enllà d’un programa electoral municipal:els drets humans, el canvi climàtic i l’energia.

Perquè el món ens importa.

Hi ha temes d’àmbit supramunicipal que, com a ciutadans del món que compartim, no podem deixar de banda.

El dret a una vida digna de tots els ciutadans del planeta, no sols en l’aspecte material, sinó també intel·lectual i social. Per això, en la mesura de les nostres possibilitats i competències , seguirem defensat el principi de cooperació internacional per millorar la qualitat de vida de totes les persones i el seu dret a la llibertat , que inclou el dret a l’autodeterminació, tant si parlam del Sàhara, com del Quebec o del nostre país mateix.

Així mateix, ens toquen de prop les notícies que darrerament es refereixen a fonts d’energia, dels perills reals de les centrals nuclears al Japó, dels cementeris de residus radioactius més o manco amagats, i de les possibles prospeccions autoritzades pel Govern a la Mediterrània (una d’elles, a 35 milles d’Eivissa).

Vivim en una societat que fonamenta la seva economia i la seva qualitat de vida en l’ús d’energia; cada dia en més quantitat a nivell personal i també global, pensem en els països emergents, com Xina o India, que fins fa pocs anys a penes en consumien.

Per tot plegat, necessitam returar un poc la nostra marxa diària i fer-nos càrrec que aquestes fons d’energia, o bé són limitades, no n’hi ha per sempre ni per a tothom, o bé són perilloses, com és el cas de l’energia nuclear, no tant per les centrals nuclears com pels residus radioactius que generen que acaben enterrats o submergits a l’oceà, amagats com una bomba de rellotgeria que ningú vol veure, o les emissions de CO2 que

produeix l’ús del petroli o del carbó, que tant incideixen en el canvi climàtic i en la salut de tots.

Resulta imprescindible que els governs i tota la societat prengui consciència, inclosos els directius i capitalistes de les grans empreses productores d’electricitat i gasolina, de que tenim un problema; un repte per solucionar perquè volem energia a bastament per cobrir les necessitats dels sectors productius i també de tots els ciutadans del món per a una qualitat de vida digna, i volem que aquesta energia ni s’acabi quan més la necessitam, ni resulti perjudicial per al planeta o per a la salut de les persones.

Les solucions, ja les sabem; ens falta aplicar-les:

− Reduir al màxim el consum d’energia, tant dins la casa com en el transport o la indústria.

− Implantar de manera sistemàtica i generalitzada la producció d’energies renovables (solar tèrmica, plaques fotovoltaiques, molins per energia eòlica o de les marees, geotèrmica, etc).

− Deixar de banda la perillosa energia nuclear per fissió (actualment s’esmicola el nucli d’urani) i invertir en estudis per a la implantació de l’energia que els científics denominen de fusió (procés natural que es dóna a la superfície del sol i que encara no sabem reproduir a gran escala).

El canvi climàtic i la contaminació ambiental van molt lligats al nostre excés de consum energètic i a una política irresponsable en matèria de residus i d’emissions de matèries tòxiques.

També en aquests temes treballarem perquè el municipi de Sóller sigui un exemple de responsabilitat i bones pràctiques.


La nostra candidatura

1. Catalina Esteva Jofre

2. Gabriel Suau Otero

3. Andreu Miquel Pons Frau

4. Clara Roca Miró

5. Maria Magdalena Palou Cànaves

6. Onofre Bisbal Palou

7. Guillem Francesc Raja Mayol

8. Margalida Martínez Serra

9. Francisca Maria Palou Martí

10. Lluís Bernat Puigserver

11. Jordi Sanús Castellà

12. Joan Miquel Castanyer Sastre

13. Maria Cristina Margarita Serra

14. Pere Joan Oliver Orell

15. Aina Domínguez Móra

16. Laia Ramis Escanelles

17. Pere Joan Coll Adrover

Suplents:

1. Sara Roca Westren-Doll

2. Miquel Belenguer Arias


Ens podeu trobar a:

http://progressistesxsoller.balearweb.net

http://www.facebook.com/progxsoller

http://twitter.com/progxsoller

[email protected]



Documents

Progressistes per Sóller - JENjen.cat/documentos/progxsoller.pdf · d’Iniciativa Verds i el nacionalisme progressista del PSM-EN a Sóller. ... − En infraestructures viàries,