UNITAT 1

ELS MOVIMENTS MIGRATORIS

INDEX

1.- Els immigrants, passat i present

1.1. Introducció

1.2. L’emigració en la memòria familiar

1.3. Posada en comú del grup classe

1.4. Els moviments migratoris als mitjans de comunicació.

1.5. Text final, informe: L’emigració en la meua família.

2.- Creixement de la població i immigració.

2.1. Introducció

2.2.. Creixement natural i creixement migratori.

2.3. Evolució del fenomen migratori a l’estat Espanyol.

2.4 Evolució demogràfica del municipi de Teulada.

2.5. Text final. Narració: Emigració i literatura.

1. ELS IMMIGRANTS, PASSAT I PRESENT.

1.1. Introducció:

L’objectiu d’aquesta activitat és acostar-nos al problema de l’emigració, preguntar-nos sobre les raons dels moviments migratoris, sobre les actituds que susciten en nosaltres i en els altres, etc. Per això realitzarem tasques diferents per trobar informació :

en les nostres experiències personals i familiars, en la informació que apareix en els mitjans de comunicació

ien les experiències que transmeten les obres literàries.

A partir de tota aquesta informació elaborarem, a partir d’un guió o d’un esquema previs que ens guiaran en la recerca de les respostes a les nostres preguntes i en les accions que decidim., dos textos diferents un INFORME I UNA NARRACIÓ

TASCAL’emigració en la vida

familiar

TASCAL’emigració en la

literatura

TASCAEls moviments migratoris en els mitjans de comunicació

TASCAELABORACIÓ DE TEXTOS FINALS

1.2. L’emigració en la memòria familiar

La memòria familiar recorda les experiències del passat. Algunes famílies al.ludeixen al fet que van haver d’abandonar el lloc on havien nascut per anar-se’n a viure en un altre. Van ser emigrants. Per conéixer esta experiència realitzarem una enquesta xicoteta, la informació de la qual ordenarem perquè ens servisca per fer el guió de treball.

Arreplegueu informació dels vostres pares, familiars i amics per mitjà de l’enquesta següent:

INTERCANVI D’INFORMACIÓ SOBRE LES QÜESTIONS SEGÜENTS:

1. Quin és el lloc de naixement dels teus pares i iaios?

2. Si els teus pares procedeixen d’una localitat distinta d’on viu la família actualment, quins van ser els motius del desplaçament?

3. Van tindre problemes per a integrar-se en el seu nou lloc de residència? Quins tipus de problemes?

Iaia materna:…………………

Iaio matern:…………………

.

Iaia paterna:…………………

.

Iaio patern:…………………

…

Jo:…………………

..

Mare:…………………

..

Pare:…………………

1.3. Posada en comú del grup classe

Organitza la informació del grup i/o de la classe: Situeu als mapes següents el territori de naixement dels vostres iaios i

pares i el lloc en què viviu (amplieu-lo i indiqueu la comarca al segon mapa). A més, hi podeu localitzar altres llocs on podrien haver viscut abans.

1.4. Els moviments migratoris als mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació ens informen diàriament de successos relacionats amb els moviments migratoris. En el dossier següent s’inclouen extractes d’informació apareguda en la premsa sobre este tema.

L’objectiu d’aquesta tasca és buscar informació sobre les causes i conseqüències dels moviments migratoris, i també preguntar-nos per què hi ha diferències entre ells.

ABANS DE LLEGIR ELS TEXTOS

Ara llegireu notícies de premsa. Hi trobareu els titulars en lletres més grans i el cos de la notícia que desenrotlla la informació.

LECTURA I CATALOGACIÓ DELS TEXTOS

1. Busqueu en cada document la informació que fa referència als aspectes assenyalats. És important que us hi centreu només en els aspectos relacionats amb les qüestions que anem a traballar, i no en tota la informació que puga contindre el document. També cal tenir en compte que no tots els documents contenen informació sobre tots els aspectes.

Criteris per a classificar la informacióCausesPer què

emigren?

Conseqüències Tipus de moviment segons

DocumentsDes del punt de

vista dels immigrants

Des del punt de vista dels qui viuen al país

Lloc de procedència i destinació (escala)

Durada

1 2…

2. Contrasteu la informació obtinguda amb la dels vostres companys de grup o del grup-classe per completar-la.

1 Perdre les arrels a fons

Les migracions massives provoquen efectes en els ecosistemes como, a l’inrevès, les catàtrofes naturals o fenòmens com la desertizació forcen les persones a abandonar el seu lloc d’origen. A l’àrea mediterrània, les migracions provinents del sud cobreixen un buit

provocat perls baixos índex de fecunditat dels països desnvolupats, però les zones industrialitzades tambè s’han de preparar per absorbir racionalment l’immigració i evitar conseqüències negatives sobre el medi

Más de 400 civiles han perdido la vida en Chechenia en la escalada de los últimos días

Decenas de víctimas en el bombardeo ruso sobre un puente por el que huían refugiados

RODRIGO FERNÁNDEZ, Madrid

Cincuenta muertos y decenas de heridos causaron ayer las bombas rusas que cayeron sobre la gente que trataba de huir de la guerra desencadenada por el Kremlin en Chechenia, según refugiados que lograron pasar a Ingushetia e informaciones provenientes de Grozni

2

55 5

7

3 El Mundo, Lunes 7 de febrero de 2000

RACISMO EN EL EJIDO Cientos de vecinos se lanzan a la «caza del moro» y al destrozo

Incontrolados armados con palos y barras de hierro sembraron el pánico durante horas - Destrozaron comercios, bares, coches e incluso locutorios telefónicos frecuentados por magrebíes - El subdelegado del Gobierno en Almería y varios informadores fueron agredidos tras el entierro de la joven asesinada - Varias carreteras estuvieron cortadas durante horas con barricadas

Un vecino se parapeta contra la pared tras haber quedado en medio de los enfrentamientos que ayer mantuvieron los vecinos de El Ejido y la policía. (Alberto Cuéllar)

6Sólo un 15 % de inmigrantes procedentes del resto de España declaran saber hablar valencianoEl porcentaje es del 26,5 % para los inmigrantes extranjeros

La inmigración y el turismo acentúan el proceso de aculturación en Alicante, según un estudio

JAIME ESQUEMBRE, AlicanteEl fuerte movimiento interprovincial desarrollado en las últimas décadas, la inmigración de personas procedentes de zonas deprimidas y la presencia de extranjeros, que co-mienza a ser especialmente sensible en algunas poblaciones del

área turística y residencial, son circunstancias que acentúan el proceso de aculturación que sufre la provincia de Alicante, según un estudio realizado por el equipo Claves que ayer dio a conocer en el marco de las jornadas Cultura y Participación

en el municipio, que se celebraron en la capital. El mismo estudio destaca que en es mayor el grado de participación ciudadana en actividades culturales que se registrar en las comarcas valencianohablantes que en las castellanohablantes.

8Informe sobre la inmigración extranjera

La mitad de los 130.000 extranjeros legales de la Comunidad de Madrid proceden del Tercer Mundo, y a menudo padecen inseguridad jurídica, subempleo, problemas sanitarios y de vivienda, según se desprende del informe elaborado por un grupo de investigadores, dirigidos por el antropólogo Carlos Jiménez

9BROT XENÒFOB A ALMERIA

Aprovades les primeres mesures d'integracióRedacció. EL EJIDOEl president de la Junta d'Andalusida, Manuel Chaves, va mantenir ahir a la nit una reunió amb el ministre de Treball, a qui li va proposar mesures per facilitar els tràmits de regularització i l'empadronament dels immigrants d'Almeria per poder conèixer el nombre de persones que integren el col·lectiu. El president de la junta proposa també la construcció, amb caràcter urgent, d'un parc de vivendes a la zona on es produeix una concentració més gran de població immigrant,.

El president de l'executiu andalús va manifestar que té previst posar en marxa plans específics d'educació a totes les escoles i va indicar que la Junta ampliarà les places escolars als llocs on calgui.

10

Mil gitanos llegan a Italia huyendo de los albanokosovaresEl miedo a las represalias de los albanokosovares por colaboracionismo con los serbios está empujando a los gitanos de Kósovo a huir de la provincia yugoslava. La última desbandada se produjo el sábado, cuando un viejo remolcador de 35 metros, el Milos (en la imagen) llegó al puerto italiano de Bari con 1010 hombres, mujeres y, sobre todo, niños. Los huidos habían pagado una fortuna -hasta 100.000 pesetas los adultos- por una travesía de 12 horas, amontonados en el barco, con un calor asfixiante y escasos recursos.

Guió de treball: Informe final

Hem arribat a la tasca principal d’esta unitat: elaborar un GUIÓ DE TREBALL. La seua utilitat és servir-nos de guia en el procés d’investigació que hem iniciat i que prosseguirem en les activitats següents. En elles, a través de la informació que us proporcionarem, buscareu les respostes a las preguntes formulades, modificareu la seua formulació o hi apareixeran preguntes noves. Per tant, el guió ha de ser revisat en diverses ocasions per adequar-lo a les noves necessitats de la investigació.

Per a elaborar el guió hem de reunir allò que hem realitzat en les tasques anteriors i organitzar les preguntes per planificar el nostre projecte d’investigació.

Un mode d’organitzar la informació podria ser el següent:

Definició del Problema (configurat per diversos tipus de qüestions o per mitjà d’una pregunta àmplia:

Què necessitem saber? Com ho esbrinarem? Què haurem de saber fer? Per què se’n van les

personesas d’un lloc a un altre?

Quin tipus d’informació necessitarem?

Com l’obtindrem?

Comprendre textos per obtindre informació.

Quines conseqüències suposa per a les persones que se’n van?

Com ho comunicarem?Què farem amb el que hem aprés? Quin tipus de text utilitzarem per comunicar el que hem

aprés? Quines accions podem portar a terme per ser més

solidaris amb els immigrants?

Ordeneu les preguntes sobre el tema proposat per mitjà d’una pluja d’idees com aquesta, que es pot modificar o ampliar:

¿De dónde vienen y a qué países o regiones suelen ir los

inmigrantes?

Com podrem esbrinar les respostes a estes preguntes?

ELS MOVIMENTS MIGRATORIS

Quines actituts tenen els habitants d’ un lloc cap als

immigrants?

Què senten els immigrants quan se n’han d’anar? I quan hi

arriben?Per què moltes persones

decidixen abandonar el lloc on han nascut per anar a regions

llunyanes i quasi desconegudes?

Quants emigrants hi ha a la nostra localitat? I a la Comunitat Valenciana?

I...?

D’on vénen i a quins països o regions solen anar els

immigrants?

Com els tracten? tratan?

Què pensen d’ells?

Què necessitem aprendre per aconseguir una comunicació eficaç

amb els nostres textos orals i escrits?

Com podem ser més solidaris? Com utilitzar el

que hem aprés?

Com comunicarem (oralment i per escrit) el que aprenguem en esta unitat?

Quin tipus d’informació necessitarem?

On l’obtindrem? A qui preguntarem?

Com s’organitzarem per resoldre les qüestions plantejades?

Reuniu les preguntes o conjectures que heu realitzat en les diferents tasques sobre les causes i les conseqüències dels moviments migratoris, com es produixen, on, a quines situacions donen lloc, a qui afecta i com, etc.; i ordena-les en un quadre com aquest:

TASQUES Preguntes, la resposta de les quals vols conéixer:L’emigració en la memòria familiar. D’on van vindre els meus pares i iaios?

Va ocórrer el mateix a altres persones que viuen ara en el meu municipi?

L’emigració en la literatura. Per què les persones se’n van d’un lloc per a viure

en un altre?

Els moviments migratoris en els mitjans de comunicació.

Per qué hì ha tants immigrants en el món? D’on procedixen?

2.- Creixement de la població i immigració

2.1. Introducció

L’objectiu d’aquesta sequència d’activitats és esbrinar si el fenomen migratori ha afectat molt o poc al municipi on vius. Per aconseguir això, podem utilitzar dos camins o procediments que es concretaran en algunes altres tasques.

1. Estudiar el creixement de la població municipal i determinar si aquest és degut solament al moviment natural, és a dir, la diferència entre naixements i defuncions, o, al contrari, ha existit un sald migratori (la diferència entre immigrants i emigrants) positiu o negatiu.

2. Analitzar la població segons el lloc de naixement.

Estes tasques es realitzaran en diferents grups de treball que exploraran les dues vies per exposar després les seues conclusions als seus companys.

L’activitat acaba amb la redacció d’un breu resum sobre les conclusions obtingudes més importants.

2.2.. Creixement natural i creixement migratori

La població d’un territori determinat (el municipi, la comarca, la província, etc.) augmenta o disminuix en un període determinat de temps. Este canvi és degut a dues forces que a voltes se sumen i d’altres es contraresten:

el moviment natural i el moviment migratori.

El primer expressa la relació entre naixements i defuncions. És positiu quan el número de naixements supera al de les defuncions i negatiu quan ocorre de mode invers. Quant al moviment migratori si els immigrants són més que els emigrants es diu que el saldo migratori és positiu. Si ocorre al revés, aleshores el saldo és negatiu. Esta relació es pot representar per mitjà del mapa conceptual següent:

1. D’acord amb la informació anterior, calcula la taxa de natalitat, la taxa de mortalitat i el creixement notural de les poblacions que es descriuen a continuació:

a) Un poblet d’una comarca de l’interior valencià tenia en iniciar l’any 832 habitants, al llarg de l’any van haver-hi 7 naixements i 24 defuncions.

b) Un poble d’una comarca costanera valenciana tenia en iniciar l’any 12.348 habitants, al llarg de l’any van haver-hi 82 naixements i 76 defuncions.

Natalitat Mortalitat

MOVIMENT NATURAL

CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

MOVIMENT MIGRATORI

Immigrants Emigrants

SALDO MIGRATORI

Taxa de creixement vNatural =( (naixements – defuncions x 1000) / Població total

CREXEMENT NATURAL o VEGETATIU

NATALITAT MORTALITAT

Es mesura a ttrVésdell

Es mesura a través de la

Taxa de natalitat = ( Nascuts

vius x 1000) / Població total Taxa de mortalitat = ( defuncions x 1000) / Població total - =

‘És la relació entre

Taxa de creixement migratori=( (immigrants – emigrants x 1000) / Població total

CREXEMENT MIGRATORI

IMMIGRACIÓÓÓ

EMIGRACIÓ

Es mesura a ttrVésdell

Es mesura a través de la

Taxa d’immigració = ( arribats

de fora x 1000) / Població total Taxa d’emigració = (desplaçats a altres llocs x 1000) / Població total - =‘És la relació entre

2. D’acord amb la informació anterior, calcula ara la taxa d’immigració, la taxa d’emigració i el creixement migratori de les mateixes poblacions que s’han descrit a l’exercici anterior:

a) Al poblet de la comarca de l’interior valencià van anar a viure 6 persones, procedents d’altres llocs, mentre 18 persones van abandonar el poble per marxar a altres llocs.

b) Al poble de la comarca costanera valenciana van arribar 127 persones procedents d’altres llocs, mentre que el van abandonar 45.

3. Tenint en compte les dades anteriors fes una breu redacció comparant l’evolució de la població dels dos pobles (si guanyent o perden població, gràcies quina és la taxa que més influeix en aquesta evolució,,,) i explica quines causes són, al teu parer, les que provoquen aquesta evolució.

2.3. Evolució del fenomen migratori a l’estat Espanyol.

POBLACIÓ D'ESPANYA PER NACIONALITATS(Avanç del padró d'1 de gener de 2006)

Espanya: ................................................................. 39.813.360Marroc: ........................................................................ 580.091Equador: ...................................................................... 396.110Romania: ..................................................................... 373.095Regne Unit: ................................................................. 282.762Colòmbia: .................................................................... 260.534Argentina: .................................................................... 256.726Alemanya: .................................................................... 208.349França: ......................................................................... 198.887Bolívia: ........................................................................ 133.462Veneçuela: ................................................................... 120.664

Perú: ............................................................................ 114.437Bulgària: ....................................................................... 93.068

Total de la població: ......................................... 44.395.286

IMMIGRACIÓ PER ZONES GEOGRÀFIQUES(en milers de persones – any 2003)

NOROEST (Galícia, Astúries i Cantàbria) ........................................................... 24,7NORDEST (País Basc, Navarra, Rioja i Aragó) .................................................. 38,5MADRID ............................................................................................................. 40,8CENTRE (Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Extremadura) ........................... 59,0EST (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) .................................................. 145,6SUD (Andalusia, Múrcia, Ceuta i Melilla) ........................................................ 48,3

CANÀRIES ............................................................................................ 42,8

1. Representa per nacionalitats el nombre d’habitants estrangers que residien a Espanya l’1 de gener del 2006. A continuació, pinta en el mapa les zones que han rebut un major monbre d’immigrants (segons les dades de 2003).

2. Per equips, intenteu treure conclusions de les dades que acabeu de representar.

1. Ompliu les gràfiques del quadre anterior, d’acord amb les dades corresponents.

2. Analitzeu les diferencies entre una i l’altra gràfica i digueu si hi ha diferències significatives entre la població d’origen comunitari i la no comunitàriua. Expliqueu perquè creieu que es produeixen aquestes diferències.

2.4 Evolució demogràfica del municipi de Teulada.

TEULADA

(Habitants per Nacionalitat)

ESTAT HAB. PERCENT.

ESPANYA ……………………………………………… 5.050

REGNE UNIT ………………………………………….. 3.434

ALEMANYA …………………………………………. . 1.729

PAÏSOS BAIXOS ……………………………………… 638

COLÒMBIA …………………………………………… 423

BÈLGICA ……………………………………………... 399

SUÏSSA ………………………………………………… 352

MARROC ……………………………………………… 317

BULGÀRIA …………………………………………… 275

FRANÇA ………………………………………………. 176

ROMANIA ……………………………………………. 124

ARGENTINA …………………………………………. 112

EQUADOR ……………………………………………. 100

ALTRES (53 nacionalitats més) ………………………. 773

TOTAL: ………………………………………………. 13.897 100 %

1. Calcula el percentatge de les diverses nacionalitats existents a la població de Teulada.

FÒRMULA: ((hab. De la nacionalitat) X 100 ) / 13897

2. Deixant a banda l’espanyola, agrupa les diferents nacionalitats que hi apareixen en dos grans grups segons es tracte de països rics (“residents”) o en vies de desenvolupament ( “immigrants treballadors”). Digues quin percentatge representa cada grup en el conjunt de la població de Teulada

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE TEULADA (1900 –2006)ANY HABITANTS VAR.DADA ANT. 1900 = 100

1900 3.347 - -

1910 3.020 - 9,77 % 90,23

1920 3.313 + 9,7 % 98,98

1930 2.913 - 12,07 % 87,03

1940 3.194 + 9,65 % 95,43

1950 3.104 - 2,82 % 92,74

1960 2.894 - 6,77 % 86,47

1970 2.988 + 3,25 % 89,27

1981 3.487 + 16,7 % 104,18

1991 5.365 + 53,86 % 160,29

1996 8.430 +57,13 % +86,58 % 251,67

2001 10.010 +18,74% 299,07

2006 13.897 + 38,83 % 415,21

1910

1920

1930

1940

1950

1960

PIRÀMIDES DE POBLACIÓ AL PAÍS VALENCIÀ

1910 1991

-Observa i extrau-ne conclusions sobre esperança de vida i distribució de la població per edats:

Dades per a la piràmide de població de Teulada

DONES EDATS HOMES242 0 – 4 281251 5 – 9 291237 10 – 14 232273 15 – 19 235324 20 –24 329458 25 – 29 450430 30- 34 449502 35 – 39 522436 40 – 44 426378 45 – 49 417374 50 – 54 389551 55 – 59 541662 60 –64 654

19701980

19912001

661 65 – 69 710420 70 – 74 533283 75- 79 300181 80 – 84 18968 85 – 89 6329 90 – 94 188 + 95 8

1. D’acord amb les dades de l’any 2006, subministrades anteriorment, realitza la piràmide de població de Teulada.

2. Analitza la piràmide que ha resultat, comparala amb les del País Valencià, treballades a l’activitat anterior, i extrau-ne conclusions.

2.4. Text final. Narració: Emigració i literatura.

L’experiència dels éssers humans ha restat en la literatura. Les narracions literàries, la poesia també, les reelaboren. Així, a través de la literatura podem acostar-nos al tema dels moviments migratoris.

El relat següent és un bon exemple de com, mitjançant la literatura, podem compartir les experiències d’altres persones. En este cas, el narrador evoca i recrea els records de sa mare sobre el viatge realitzat i les dificultats per a integrar-se en un altre lloc.

Activitat inicial

+9590-9485-8980-8475-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-199-144-90-4

Fixeu-vos en el títol (“Travesía de les planures”) , què us suggerix? De què penseu que tractarà el text?

TRAVESÍA DE LES PLANURES

Fa més de setanta anys, cap a 1910, ma mare va travessar les planures en una carreta amb els seus germans, els mobles i els seus pares. Els llocs per on passar llavors devien estar plens de pantans, i molts pobles potser no existien encara. On no es trobaven amb pantans, es trobaven potser amb tolls de cànem o amb arrossars. Els camins devien ser a penes més amples que els sendes entre els camps, amb moltes moreres i oms, probablement molt pocs àlbers en aquella època, i potser zones d'alzines i garrics.

El viatge degué durar un dia i una nit, o potser més. El meu iaio i la meua iaia eren sastres, tenien cinc fills, tres barons i dos dones. Ma mare devia tindre llavors set o huit anys.

Quan van arribar a les portes de la ciutat degueren travessar una bonica plaça, vore l'església i l'alt campanar amb el rellotge, i el pont sobre el canal.

A l'altre costat del pont estaven les muralles i la porta d'entrada a la ciutat, que es tancava a poqueta nit com totes les altres portes de la ciutat, supose. En ella els duaners controlaven la càrrega dels vianants. És possible que els duaners els feren abaixar a tots del carro per a vore si portaven mercaderia de contraban entre els mobles.

Abans de permetre'ls entrar a la ciutat, els duaners van dir:- Però per què veniu a instal·lar-vos ací? S'està millor al camp, es

viu feliç. No sabeu que a la ciutat l'aire està viciat, sempre hi ha soroll i el sol mai no arriba a posar-se per l'horitzó ?

Aquest és l'únic detall d'aquell viatge que em van contar. Una germana de ma mare em va repetir tres vegades la història, al cap dels anys, amb les mateixes paraules que els duaners havien dit en dialecte, i que ella recorda com una fórmula.

A més d'això, recorda que aquella nit, i durant moltes altres nits, els tres germans de ma mare van observar el panorama de Porta Mare, per a vveure si el sol arribava a pondre’s per aquella part.

Davant d'ells devia haver-hi un carrer llarg i més aviat ample, amb llambordes i cases molt xicotetes els costats, amb les finestres a l'alçada del carrer. Cada casa devia tindre reixes de ferro forjat amb formes variades. Els portassos de les cases devien ser diferents un d'un altre, inclús els xicotets, amb la picaporta al mig o un tirador al costat per a tocar la campaneta.

Tots els colors del carrer que tenien davant devien ser apagats, sense els colors nets que coneixem nosaltres. Devia haver-hi tons ocres, sèpia i

terra de Siena en l’emblanquinat de les cases, color de rajola vella en una església, gris polsegós a les llambordes fins al fons del carrer.

A poqueta nit, tal vegada veieren la gent asseure's davant de les portes. No devia haver-hi molt de soroll, perquè m'imagine que tots els veïns d'aquell carrer serien artesans que parlaven sense alçar mai la veu, com els de la família de ma mare. M'imagine també que tots portarien robes amples, no apegades al cos, i m'imagine que hi hauria gent caminant pel carrer en grups solts, xiquets que vagabundejaven en la foscor...

A1 final de l'embut d'aquell carrer llarg estava el panorama, o siga les muralles de la ciutat i una porta d'entrada a la ciutat, anomenada Porta Mare. I des d'allí mai no s'aconseguia vore com es ponia el sol per l'horitzó.

Després d'aquell viatge ma mare va caure malalta, va tremolar i va suar tota la nit, se li va caure el cabell i es va posar tota negra. La van portar a l'hospital on la van curar amb la medicina del quefir, que és un iogurt que llavors s'usava per a desintoxicar la gent.

Els tres germans van trobar treball, un com a ajudant d'un sabater, i els altres dos com a aprenents de Fuster. Poc de temps després, no obstant això, un dels aprenents de fuster es va posar a fer sòls de fusta.

La meua tia, en una ocasió, mentre contava aquesta història, degué afegir que, quan ma mare va eixir de l'hospital, els seus germans ja havien explorat tots els racons de la ciutat. D'aquesta manera van poder portar-la per fi a veure la posta de sol, no en Porta Mare, que està a l'est, sinó en la part oposada

(En CELATI, G., Narradores de las llanuras. Anagrama)

1. Qui conta esta història? 2. Torneu a llegir el texti feu conjectures sobre:

- Per què abandonen el lloc on vivien per a anar a viure a una ciutat? Com seria el lloc d’origen?- Quines dificultats van tindre quan van arribar a la ciutat?- Com van aconseguir integrar-se?

- Hi ha alguns successos comuns a la història de la vostra familia? Indiqueu-los.

- Com aconseguix el narrador crear la sensació que els records són vagues , què està insegur sobre la seua certesa?

3. Després d0una posada en comú centrada en les tècniques narratives. Fes un guió i escriu finalment una narració que tinga com a tema principal l’emigració.

UNITAT 2

LES SOCIETATS HUMANES

INDEX

1. Els humans

1.6. Introducció: Els humans són éssers socials

1.7. Evolució de les societats humanes. Prehistòria i Història.

1.8. Inici de l’escriptura

1.9. Evolució de la població mundial

2. La diversitat dels grups humans

2.1. Introducció

2. 2. Llengues i religions: Principals blocs culturals del món

3. L’organització de les societats.