Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

P

gin

a1

1

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

2

NDEX GENERAL

1. INTRODUCCI ................................................................................................. 4

2. ANTECEDENTS HISTRICS ......................................................................... 5 2.1. El circ rom ................................................................................................ 6 2.2. El circ a lEdat Mitjana (joglars i bufons) ............................................. 7

3. EL CIRC CLSSIC .......................................................................................... 9 3.1. El Circ Americ a 3 pistes ...................................................................... 10 3.2. El Circ Raluy ............................................................................................ 14 3.3. El Circ de Vencia .................................................................................... 18

4. EL CIRC CONTEMPORANI ......................................................................... 22 4.1. El Cirque du Soleil ............................................................................... 23 4.2. El Gran Circ Nacional Xins .................................................................. 25

5. QUADRES COMPARATIUS .......................................................................... 28 5.1. Resum de conceptes ................................................................................. 28 5.2. Sntesi del treball de camp ....................................................................... 29

6. TCNIQUES I ESPECIALITATS CIRCENSES .......................................... 30 6.1. Acrobcia ................................................................................................. 32 6.2. Malabars .................................................................................................. 33 6.3. Equilibri .................................................................................................... 34 6.4. Clown ......................................................................................................... 35 6.5. Altres Especialitats .................................................................................. 36

7. EL CIRC A CATALUNYA ............................................................................. 37 7.1. Evoluci artstica del circ a Catalunya .................................................. 37 7.2. El Circ Cric .............................................................................................. 38 7.3. Charlie Rivel (Biografia) ......................................................................... 40 7.4. La visi del pblic .................................................................................... 41 7.5. LAPCC i La Central del Circ ............................................................... 41 7.6. El futur dels circs a Catalunya: els festivals .......................................... 42 7.7. Les escoles de circ .................................................................................... 42

8. EL CIRC A LES ESCOLES ............................................................................ 43 8.1. Finalitat educativa ................................................................................... 43 8.2. Objectius didctics ................................................................................... 44 8.3. (Des)Astres Tours .................................................................................... 44 8.4. II Congrs Europeu desport i discapacitat intellectual ...................... 47

9. CONCLUSIONS I AGRAMENTS ................................................................. 48

10. FONTS DINFORMACI ................................................................................ 49

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

3

ANNEXOS ..................................................................................................................... 50

1. Muntatge duna carpa de circ (explicat per Sarah Guzmn) ........................ 51

2. Entrevista al Cirque du Soleil (versi original en francs) ........................ 52

3. Dossier de premsa de La Central del Circ ..................................................... 54

4. Article: Ciutats Amigues del Circ (escrit per Ciro Llueca) ....................... 64

5. Informaci econmica de lescola de circ Rogelio Rivel ................................ 66

6. (Des)Astres Tours .............................................................................................. 68

- Pster de lespectacle .................................................................................. 68 - Article de Ciro Llueca ................................................................................ 69

7. Cartells i entrades dels circs visitats ............................................................... 71

- Circ Americ a 3 pistes............................................................................... 72 - Circ Raluy.................................................................................................... 73 - Circ de Vencia ........................................................................................... 74 - Gran circ Nacional Xins ........................................................................... 75

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

4

1 1. INTRODUCCI

Quan vaig a un circ experimento una srie democions que em porten a un estat de clmax i relax en el qual moblido de tots els problemes que tinc. Potser sembla estrany i segurament s degut al tpic que el circ s per a nens. Per ni jo ni la meitat de persones que mhan ajudat i han collaborat en la realitzaci daquest treball, creuen que aix sigui aix. El circ el pot gaudir digual manera un nen de dos anys que una persona adulta. Sovint molta gent no sap apreciar realment lobjectiu dun circ, que no es limita simplement a buscar una forma dentreteniment. Va ms enll. Tracta de fer fluir els sentiments que hi ha a linterior de cada persona, de mostrar el risc, la plasticitat, lexecuci en les formes en cada moment de cada espectacle. En resum podrem dir que la funci primordial dun circ s fer gaudir al pblic cada instant dels que estem a linterior duna carpa. El meu objectiu amb aquest treball, per tant, s intentar fer entendre una mica ms quin s realment el concepte de circ.

La meva intenci principal, sense enganyar-nos, era fer una recerca, no pas molt en profunditat, ni gaire minuciosa. De fet jo pensava que seria un treball senzill i rpid de fer. No ha sigut aix i, ara per ara, crec que si hagus comenat el treball un mes ms tard del que ho he fet, probablement, no dic que no lhagus arribat a acabar, per segur que no hagus incls cada un dels detalls que, amb la mxima precisi que mha sigut possible, he intentat explicar.

Aquesta recerca est basada sobretot en el circ a Catalunya. Ha sigut un projecte bastant complicat, no en la forma de fer-lo, sin a lhora de posar-me en contacte amb diverses empreses. Tot i les complicacions, crec que cont fora informaci interessant i objectiva de com s un circ, passant per totes les seves vessants. Parlar de circ clssic, de circ contemporani, de les tcniques que sutilitzen en els espectacles... parlar dalguns dels personatges ms importants del mn del circ... i fins hi tot hi haur lloc per parlar de les escoles de circ i del circ a les escoles.

En els primers apartats del treball, podrem veure a parts iguals teoria i recerca. Un treball de camp important que mha portat a visitar diversitat de circs a Figueres i Girona. En alguns daquests circs he tingut loportunitat de posar-me en contacte amb encarregats diversos en les gestions dels corresponents espectacles i mitjanant entrevistes fora similars, he obtingut un seguit dinformaci que plasmo a les segents pgines amb lobjectiu darribar a establir un quadre comparatiu on quedin ben enteses les semblances i diferncies entre un circ clssic i un circ contemporani, fent una sntesi de les caracterstiques generals de cada tipus despectacle.

s evident que no he tractat tots els circs que circulen per Catalunya actualment ni tots els mbits i sectors que ajuden a confeccionar un circ a fons, ja que seria una tasca impossible de realitzar en els mesos de qu he disposat per fer el treball. No noms no els he tractat per aquest motiu, tamb s fora complicat el transport, la disponibilitat i la recerca de certes informacions. Per tant, mhe limitat a realitzar un projecte ms o menys bo, a partir dels circs que he tingut ms a labast i mhan ofert molt amablement la seva accessibilitat.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

5

2 2. ANTECEDENTS HISTRICS

El circ s un art que est en constant evoluci i, probablement aquest s el motiu pel qual al llarg de la histria se nhan realitzat diverses classificacions segons el tipus despectacle, la finalitat, els elements utilitzats i el perode histric en el qual han esdevingut.

A partir daqu podem definir el circ clssic i el circ contemporani, sorgits prcticament lun a partir de laltre, ja que si a temps ens referim, el primer apareix en el segle XVIII i, el segon, al XIX, de forma gaireb correlativa. Aquests dos tipus de circ, sobretot el contemporani, sn la base i lempenta del circ que coneixem avui dia, el circ com a forma dexpressi artstica. De totes maneres hi ha certa ambigitat a lhora de definir els diversos circs que existeixen, ja que partint de diferents punts de vista, la classificaci pot arribar a ser ms mplia i podem arribar a distingir entre circ clssic, contemporani, de cambra1, de butxaca2, experimental3 i davantguarda4... Un exemple daquest batibull s el Cirque du Soleil, que a vegades ha sigut etiquetat de circ contemporani i daltres, de circ davantguarda. Al llarg del treball em centrar en els dos primers.

Daltra banda, lorigen del terme circ es remunta a lpoca dels romans. De fet prov del llat circus i tot i que, lgicament, ells no entenien el circ com el podem entendre nosaltres, van ser els primers que, dalguna manera, van fer que aquesta paraula estigus plenament relacionada amb els ambients de festa i sobretot, destinada a entretenir el pblic.

Per realment, quan de veritat podem comenar a parlar del circ tal com avui el coneixem, s a partir de lEdat Mitjana i grcies als joglars i als bufons. Aquests individus sn clars exemples de la renovaci del circ. Exactament per, tampoc podem parlar de circ, ja que lEdat Mitjana s un perode 4 segles anterior a linici del circ actual. S que podem parlar, per, de tcniques circenses que ells van comenar a utilitzar per entretenir el pblic de la cort com els jocs malabars, la dansa, el carcter clown, etc. que a hores dara encara sutilitzen.

1 Circ orientat a ser exhibit a prop del pblic, en recintes tancats petits.

2 Circ basat exclusivament en lart del clown.

3 Circ dexhibici que introdueix elements com el teatre en una mateixa funci.

4 Circ purament comercial amb finalitats econmiques i de marxandatge.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

6

2 2.1. El circ rom

El circ rom s el primer tipus despectacle ldic que podem qualificar de circ. Els romans, que van adoptar la paraula llatina circus per designar ambients festius i de celebraci, van ser els que dalguna manera van iniciar el circ. De totes maneres, un circ molt lluny i sense prcticament cap punt en com amb el circ que coneixem en lactualitat.

El concepte de circ rom fa referncia ms en concret als jocs que es celebraven en commemoraci a les victries i gestes de limperi i, la majoria de ciutats romanes disposaven de les installacions adequades per rebre aquest tipus despectacles. Podem dir, fins i tot, que el circ rom, juntament amb els amfiteatres i els aqeductes, s una de les construccions ms valorades de les que ens han deixat els romans.

Aquestes installacions, construdes la majoria delles pels volts del segle I dC. i, dirigides per lemperador, acostumaven a seguir el mateix model destructura inspirat en els hipdroms i estadis grecs, per de major proporci. Aix doncs, es tracta dun recinte allargat (el ms gran conegut fins ara destinat a entretenir) amb remats circulars als extrems i una mena de balustrada al centre de la pista que el dividia en dues parts.

Esquema estructural del circus Maximus a la ciutat de Roma.

El circ rom estava destinat principalment a acollir curses de cavalls i quadrigues (carros estirats per quatre cavalls), per durant els prop de quatre o cinc segles que es van mantenir dempeus, tamb shi van arribar a representar jocs malabars i danses teatrals de molt poca elaboraci, res a veure amb les que es representen avui dia.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

7

2 Com he dit, les principals ciutats de limperi rom estaven dotades de recintes semblants als de lesquema proposat. Actualment, aquests circs romans, com s desperar, estan en dess i la majoria, en runes, sn considerats patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

A Catalunya, el circ rom ms important s el de Tarraco (Tarragona), la ciutat catalana ms important de lpoca. Aquest circ va ser construt durant el regnat de lemperador Domici i va durar quatre segles. Les seves dimensions eren daproximadament uns 115 metres damplada per 340 de llargada amb una pista de 74 metres. Actualment el circ rom de Tarragona queda redut a dues llotges i una part de lestructura visible que forma part de lestructura urbana de la ciutat.

Daltra banda, a lEstat Espanyol, tamb es conserven restes de circs romans, com per exemple el de Mrida, el ms gran de la pennsula amb unes dimensions de 400 metres de longitud per 3.000 damplada i una capacitat de 30.000 espectadors. Va ser construt durant el regnat de lemperador Tiberi i va tenir una duraci de quatre o cinc segles.

Altres circs romans a destacar sn el de Calahorra i el de Toledo a Espanya i evidentment a Roma, el circ rom Maximus i lestadi de Domici.

Tots aquests circs van tenir una durada limitada i parallelament a la caiguda de limperi rom (S. VII) van anar desapareixent. A partir daqu no tenim ms nocions de circ fins ben entrada lEdat Mitjana on, amb laparici dels joglars, neix un nou concepte de circ basat ja en el que tots nosaltres coneixem com a jocs malabars, que amb el pas dels segles anir evolucionant i donar pas a lorigen del circ clssic del segle XVIII.

2.2. El circ a lEdat Mitjana (joglars i bufons)

LEdat Mitjana va ser un perode molt important en la histria de la humanitat i dEuropa. Precisament s durant lpoca medieval europea on podem comenar a veure diverses actuacions que posteriorment, amb el temps, acabarien no esdevenint circ, per si formant una part molt important daquest tal i com avui dia el coneixem, ja que grcies a joglars i bufons, podem gaudir entre daltres coses dels malabars, les acrobcies, la dansa i la comdia dins el circ.

Joglars

Els joglars eren uns individus dorigen humil que durant la primera meitat Edat Mitjana, s a dir, del segle X al segle XIII, tenien funcions ms aviat potiques i es dedicaven sobretot a recitar els versos maquillats dels trobadors per tal dentretenir. Durant aquesta etapa, es considerava que un joglar era un poeta culte i daqu que rebessin el nom de joglars pics.

s a partir de la segona meitat de lEdat Mitjana (segles XIII a XIV) que els joglars van comenar a canviar una mica els seus repertoris i van aprendre a ser polivalents. Ja no noms narraven poesia biogrfica o narrativa; recitaven poesies cortesanes i lriques, tocaven instruments musicals de lpoca, ballaven, saltaven i feien jocs malabars i acrobcies.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

8

2 Bufons

Els bufons, a diferncia dels joglars, no tenien com a objectiu primordial entretenir les corts, sin fer riure mitjanant la stira i la ironia la burgesia i laristocrcia. Alguns bufons, que com a mnim sempre estaven presents als castells, van arribar a adquirir ttols nobiliaris.

Sembla ser que lorigen dels bufons s durant lEdat Mitjana, per segons estudis realitzats, durant lpoca grega i romana ja hi havia qui sencarregava de simular situacions cmiques i burlesques davant mateix, per exemple, dels grans emperadors.

Mentre que, duna banda podem afirmar que dels joglars en deriven moltes de les arts malabars del circ actual, no pas com els que podem veure en circs que visiten les nostres ciutats, per si amb una intenci similar de fer riure la gent.

_______

Fent un petit parntesis, voldria parlar duna de les figures cmiques i ms polmiques de lactualitat: Leo Bassi, que sautodefineix com a buf. Daqu que em vegi en lobligaci de nombrar-lo.

s interessant destacar que Leo Bassi prov duna famlia italiana estretament lligada a lactivitat circense durant sis generacions. Ell va comenar a actuar en els circs que organitzava la seva famlia als 7 anys dedat, per als 24 va decidir emprendre el seu propi cam com a humorista, animador i showman.

Tot i ser, com diu ell, un buf, el seu estil s ms provocador i no pas sempre t lobjectiu de fer riure mitjanant la stira i la ironia esmentades prpies dels bufons. Daltra banda ell usa aquesta stira i aquesta ironia per fer dures crtiques a la societat, als partits de dretes poltiques i a lEsglsia. Moltes, o gaireb totes, de les seves actuacions tenen com a objectiu fer conscienciar la gent del mn en qu vivim. De totes maneres, no ms lluny de la realitat, el seu to revela certa despreocupaci i ganes que la gent sho passi b en les seves actuacions, que tot i ser crtiques, tenen una slida base cmica i ridiculitzant.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

9

3 3. EL CIRC CLSSIC

El circ clssic, tamb conegut com el major espectacle del mn s el primer tipus de circ del qual nosaltres tenim plena coneixena. Tot i que actualment, ja no en queden gaires a causa de la forta expectaci que ha causat el circ contemporani, el circ clssic s liniciador del circ tal i com nosaltres el coneixem en lactualitat.

El circ clssic s originari del segle XVIII, i mantenia en la seva estructura aspectes que ens podrien fer recordar el circ rom, ja que al principi, no disposava duna carpa on albergar els diferents nmeros, si no que es realitzava en amfiteatres permanents situats, normalment, a les grans capitals europees.

El pioner daquest tipus despectacle va ser un militar angls, Astley, que va fixar el seu propi circ a Londres lany 1768. Els espectacles del segle XVIII eren fora diferents encara dels que estem acostumats a veure ja que el seu programa consistia en exercicis eqestres, acrobcies, doma de cavalls... Tot i aix, la successi daquests exercicis resultava montona i Astley va tenir la brillant idea dincorporar situacions burlesques i cmiques en els seus espectacles. s aqu on apareix per primera vegada en un circ la figura del clown (pallasso), un personatge incapa de realitzar b cap exercici, capa de ridiculitzar situacions dall ms quotidianes.

El concepte de circ clssic es refereix a un circ de tradici militar (es basava en una mena de parada militar amb uniformes) en honor al seu fundador, i les tcniques utilitzades queden lluny del circ que sorgir a partir de la segona meitat del segle XX. Algunes daquestes tcniques consisteixen en el funambulisme, lillusionisme, lexotisme... i en laparici de figures com faquirs, transformistes, antipodistes, saltadors de balana russa, trapezistes...

Durant gaireb dos segles, la gran totalitat dels circs ha sigut de caire militar, circ clssic prpiament dit, tot i que abans darribar a lany 1980, any en qu aproximadament va nixer el circ contemporani, ja tenim les primeres nocions de canvi en els espectacles. Uns espectacles que barrejaven els elements tpics del circ clssic amb innovacions que ms endavant donarien origen a un nou circ. Aquests espectacles mixtos poden ser qualificats de circ post-contemporani o circ modern.

A continuaci, passar a parlar de tres circs clssics de ress com sn el Circ Americ, el Circ Raluy i el Circ de Vencia. Mitjanant tres entrevistes5 formulades als responsables dels circs citats, es poden observar els trets caracterstics de cadascun dels espectacles. De fet, les entrevistes sn fora similars i parteixen totes de la mateixa base per tal de poder establir millor les diferncies entre els circs, ja que de fet, els dos ltims, no sn circs ben b clssics, sin post-contemporanis. Per aquest motiu, a ms, les entrevistes no estan ordenades segons la data en qu es van realitzar sin que estan ordenades de tal forma que comenar a partir del circ ms clssic fins arribar al que sacosta ms a la idea de circ contemporani.

5 Veure el DVD adjunt a la contraportada del treball.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

10

3 3.1. El Circ Americ a 3 pistes

Entrevista amb Sarah Guzmn (Figueres 13/09/2008)

Sarah Guzmn s la secretria del Circo Americano a 3 pistas. Procedent duna famlia estretament relacionada amb el mn del circ, ara realitza tasques administratives, ja que, segons ella, seguir la tradici del seu pare, que era pallasso, no hagus estat massa ben vist. De totes maneres el seu vincle en el mn del circ s evident i ella mateixa s qui em va contestar un seguit de preguntes sobre el Circ Americ detallant, entre moltes altres coses,

pressupostos, llicncies i fins i tot com es realitza el muntatge duna carpa. A continuaci, lentrevista (traduda) que amb tanta amabilitat em va concebre la Sarah:

***

X Qu s el Circ Americ? S El Circ Americ s propietat de la famlia Faggioni, una famlia italiana de circ de tota la vida. Aleshores, el concepte de Circ Americ s una mica diferent del concepte de circ clssic, ja que al principi de cada nmero hi ha un cos de ball format per una srie de ballarines que realitzen una coreografia i a partir daqu, doncs, es realitza el nmero. Aquesta s la diferncia: en un circ normal s un nmero rere nmero. (Hi ha presentador?) S, tenim presentador.

X El Circ Americ s un circ a 3 pistes. Qu podem veure a cada pista? S A veure, el Circ Americ s enorme, es tracta duna carpa de 40x72m. El muntatge s molt complicat i no el muntem a qualsevol lloc, sin en ciutats grans on, com a mnim, estarem un mes. Les tres pistes... sn tres nmeros al mateix temps, per sempre del mateix, s a dir, tres de cavalls, tres de malabars, tres del que sigui...

X Quantes persones treballen en el circ? S En pista estem entre les 50 i 60 persones i, en total, si contem tota la companyia (artistes, empleats, mecnics, etc.) som unes 140 persones. Amb el circ petit.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

11

3 X En qu consisteix el vestuari? S Sempre va en funci del nmero, en funci de com sorienti. Per exemple, els elefants, que sn elefants asitics, es presenten amb una coreografia ambientada a sia, a lndia. Aleshores, en aquest cas, el vestuari s el caracterstic hind. Per, b, sempre es pot variar el vestuari... Ara mateix, un altre exemple, sn les foques, que sn presentades amb un vestuari pirata... El vestuari

pot ser de tot tipus... Excepte en nmeros molt concrets que requereixen un vestuari especfic, perqu ens entenem, un trapezista no anir mai amb una faldilla daquelles tan amples. Per el vestuari es pot canviar sempre.

X Quina s la importncia dels animals en aquest circ? S En la meva opini, i en la de tota la gent del circ, un circ sense animals s com un jard sense flors. (Sn com uns artistes ms...) S, nosaltres els anomenem animals artistes, de fet. s ms, aqu sels cuida, si fa falta, ms que a les persones. Quan nosaltres arribem a una ciutat, per exemple, que faci fred, els primers que tenen aigua, llum i calefacci sn els animals.

X De qu tracta la llei de tinena danimals al circ? S B, les lleis sn molt estrictes respecte els animals a tot Europa i tots els animals que sn considerats espcie protegida, requereixen un certificat anomenat CITES6 i apart, tots els animals porten un control veterinari peridic, estan vacunats, desparasitats i porten microxip. Els tigres, els elefants, els rinoceronts... tots porten el microxip.

X Com es fonamenten aquestes lleis? S Depn de quins animals es tracti. O b es tenen en compte els animals en perill dextinci i extics o els animals ms normals, com poden ser cavalls, gossos... Aquests ltims no requereixen una documentaci especfica, tant s que siguin cavalls per a circ com cavalls dequitaci. En canvi si ho requereixen els animals, com he dit, en perill dextinci, que porten un

document especial, que s el CITES. s totalment illegal tenir un animal sense el CITES. Per sempre hi ha mercat negre... s ms, si tu vas a un pas estrany i et compres, per dir alguna cosa, un cintur fet amb pell dalgun animal, si aquesta pea no t el CITES, te la requisen a les duanes. Tanmateix, els animals amb CITES no es venen (est prohibit), en tot cas es cedeixen.

X Qu comporta fer una gira i quins pasos es visiten? S Normalment ens movem per Espanya, tot i que tamb hem estat a lestranger (Frana, Marroc, Illa Reuni...).

6 Convenci sobre el comer internacional despcies amenaades de fauna i flora silvestres.

Moure tot aix -la infraestructura del circcaravanes, mmm... s com una ciutat en moviment: tenim escola, tallers, oficines... per aix ens movem per Espanya fonamentalment.

X Com sorganitza el Circ AS Estem dividits, com dic jo, com mecnics, electricistes, personal doficines, artistes... s un treball en equip.

X Parlem del finanament del circ.S B, a part del sou del personal, que ja s altssim, moure tots els camions en un dia ja cdespesa de gasoil daproximamanteniment daquests vehicles.empresa?) O sigui, lempresa s sempre la mateixa, i llavors hi ha gent que som fixes i daltres que van i vnen... (Es contracten professionalcampanyes de publicitat?)Home, quan anem a Madrid, per exemple, s que contractemla publicitat i no ens limitem noms a repartir mitjans de rdio, premsa, televisi...? S, aix s.

X Quins sn els projectes de futur de lempresa?S Ara estem ja centrats en la campanya pel Ninstallarem el circ a linterior de la plaa de torel circ gran a tres pistes i a ms, aquest any, amb una varietat important, ja que per una banda tindrem el circ tradicional, i de laltra, un circ de gel. Fa ms de 20 anys que a Espanya no es presenta un espectacle de qu es basar aquest projecte?)espectacle de caire oriental i es combinaran els nmeros propis de circ tradicional amb els de circ sobre gel, tots ells en les respec

X Moltes grcies S De res. A vosaltres...

A part de lentrevista en s, la Sarah em va mostrar totes les installacions del circ: la carpa, lstage on es preparen els artistes i on tenen guardats els elements que apareixeran a lespectacle, el zoo, lescola i les oficines.

A ms, els artistes daquest circescoles de circ que existeixen, excepte

la infraestructura del circ- s molt complicat. Sn 70 trilers, caravanes, mmm... s com una ciutat en moviment: tenim escola, tallers, oficines... per aix ens movem per Espanya fonamentalment.

Com sorganitza el Circ Americ? Estem dividits, com dic jo, com El Corte Ingls, per departaments. Tenim xofers,

mecnics, electricistes, personal doficines, artistes... s un treball en equip.

Parlem del finanament del circ. B, a part del sou del personal, que ja s altssim,

moure tots els camions en un dia ja comporta una despesa de gasoil daproximadament 7.000 ms el manteniment daquests vehicles. (Tot s la mateixa

O sigui, lempresa s sempre la mateixa, i llavors hi ha gent que som fixes i daltres que van i

(Es contracten professionals per a les campanyes de publicitat?) No, normalment no. Ens ho fem tot nosaltres mateixos. Home, quan anem a Madrid, per exemple, s que contractem professionals en lmbit de la publicitat i no ens limitem noms a repartir flyers pel carrer. Ara b, mitjans de rdio, premsa, televisi...? S, aix s.

Quins sn els projectes de futur de lempresa? ja centrats en la campanya pel Nadal vinent i, per tercer any consecutiu,

installarem el circ a linterior de la plaa de toros de Las Ventas (Madrid). Muntarem el circ gran a tres pistes i a ms, aquest any, amb una varietat important, ja que per una banda tindrem el circ tradicional, i de laltra, un circ de gel. Fa ms de 20 anys que a Espanya no es presenta un espectacle de circ sobre gel i nosaltres volem ferqu es basar aquest projecte?) Ara per ara s una mica un secret... ser un espectacle de caire oriental i es combinaran els nmeros propis de circ tradicional amb els de circ sobre gel, tots ells en les respectives pistes. Ser com sempre espectacular.

***

A part de lentrevista en s, la Sarah em va mostrar totes les installacions del circ: la on es preparen els artistes i on tenen guardats els elements que

apareixeran a lespectacle, el zoo, lescola i les oficines.

Lescola del Circ Americ no s una escola de circ. Mexplico. Es tracta duna escola normal com les que tenim a Figueres, per noms per als fills dels artistes o de gent que est vinculada al mn del circ. En aquest cas, lescola est formada per sis nens (dels quals dos actuen lespectacle) i dues professores subvencionades per lEstat.

aquest circ no es contracten o no provenen de cap de les poques escoles de circ que existeixen, excepte en algun cas extraordinari. El Circ A

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

12

3 s molt complicat. Sn 70 trilers,

caravanes, mmm... s com una ciutat en moviment: tenim escola, tallers, oficines... per

, per departaments. Tenim xofers, mecnics, electricistes, personal doficines, artistes... s un treball en equip.

No, normalment no. Ens ho fem tot nosaltres mateixos. rofessionals en lmbit de

pel carrer. Ara b, contractem

adal vinent i, per tercer any consecutiu, os de Las Ventas (Madrid). Muntarem

el circ gran a tres pistes i a ms, aquest any, amb una varietat important, ja que per una banda tindrem el circ tradicional, i de laltra, un circ de gel. Fa ms de 20 anys que a

circ sobre gel i nosaltres volem fer-ho. (En Ara per ara s una mica un secret... ser un

espectacle de caire oriental i es combinaran els nmeros propis de circ tradicional amb tives pistes. Ser com sempre espectacular.

A part de lentrevista en s, la Sarah em va mostrar totes les installacions del circ: la on es preparen els artistes i on tenen guardats els elements que

no s una escola de circ. Mexplico. Es tracta duna escola normal com les que

noms per als fills dels artistes o de gent que est vinculada al mn del circ. En aquest cas,

is nens (dels quals dos actuen en lespectacle) i dues professores subvencionades per

es contracten o no provenen de cap de les poques en algun cas extraordinari. El Circ Americ, com

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

13

3 a bon circ clssic que s, tracta de mantenir en el mxim percentatge possible la tradici del circ familiar i s per aix que prcticament tots els artistes sn de la mateixa famlia.

La meva trobada amb la Sarah Guzmn, va tenir una duraci daproximadament una hora i fins i tot va disposar del temps necessari per explicar-me com es realitza el muntatge duna carpa7.

Lespectacle

El Circ Americ s un circ basat sobretot en la doma i ensinistrament danimals. En ms del 40% de nmeros que es poden veure en pista, hi apareixen animals (elefants, lnic rinoceront blanc en gira a tot Europa, cavalls, zebres, tigres, foques i gossos).

La successi de nmeros no s continua. Hi ha un presentador que va donant pas a cadascuna de les actuacions. Lnica diferncia amb el circ tradicional de sempre, com ha quedat explicat anteriorment, s que safegeix una coreografia abans del nmero. Els nmeros que el Circ Americ porta en les seves gires per la Pennsula sn nmeros dantipodisme, malabars, trapezi, pas de deux8 a laire, equilibris a lescala i clown.

7 Veure lannex 1, pgina 51.

8 Pas de ballet escnic complex i coreografiat (en aquest cas, realitzat en teles aries suspeses en laire).

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

14

3 3.2. El Circ Raluy

Entrevista amb Carlos Raluy (Girona, 31/10/2008)

Carlos Raluy s el responsable i cofundador (juntament amb els seus germans) del circ que porta el nom de la seva famlia. En Carlos es va comenar a interessar pel mn del circ des que era ben petit i ja cap als seus catorze anys va comenar a realitzar petites actuacions com a pallasso i com a acrbata. Ms endavant, comenta, tamb ha intervingut en diversos nmeros de doma danimals, ms aviat pocs, ja que segons el seu parer, lart

densinistrador no s la seva especialitat.

Dins de cada espectacle del Circ Raluy podem veure en la figura den Carlos, el presentador de lespectacle. Un espectacle muntat en una carpa al centre de tota una exposici de carruatges dels quals es parlar en la segent entrevista que, feta mitja hora abans de comenar lespectacle en un daquests mtics carruatges, exposo a continuaci, traduda literalment del castell:

***

X Qu s el Circ Raluy? Com va sorgir la idea de fer un circ? C B, jo crec que la idea de circ, generalment quan vnen de famlia... el circ linicien els avis, els pares, els fills... assegurant aix una continutat. La idea, si et refereixes a un circ de les caracterstiques del Raluy, que s un circ basat en lestil dels anys 20, fins i tot 30 podrem dir, potser b donada per lamor al propi circ, a les coses antigues, al nostre passat circense. De fet sempre hem volgut conservar el circ tal i com ens lhan deixat els nostres pares.

X. Com el podria definir? C. Podrem dir que es tracta dun circ clssic i alhora circ-museu com pots veure amb tots els carruatges que envolten la carpa.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

15

3 X Quants artistes apareixen en pista? C Normalment en espectacles de circ solen aparixer en pista uns 15, 18... fins i tot 20 artistes. Daltra banda hi ha circs que porten artistes, per exemple, de la Xina, per aix ja sn casos particulars. Nosaltres sempre rondem entre els 18 i 25 artistes. (Hi ha algun substitut?) Home, lgicament, es t sempre una previsi de modificar... substituir els artistes en cas

que alg prengui mal o per qualsevol motiu que li impedeixi actuar. (Tots ells sn contractats?) S. Excepte els que ja som del propi circ, de la famlia, la resta sn tots contractats, s.

X El Raluy actualment no disposa danimals, per al llarg de la histria daquest circ, se nhan tingut? C S. Ara els animals no sn la nostra especialitat per si que nhi ha hagut. El problema ltimament s degut a les dificultats que hi ha a lhora de tenir animals. Hi ha ciutats que, per exemple, no en deixen tenir. Aix ha fet que amb el temps ho anssim deixant de banda.

X En qu es basa lescenografia del Circ Raluy? C B, es tracta duna escenografia que representa una visi dels temps del circ de carruatges. Per tant, podrem dir que es tracta duna escenografia clssica i potser tamb una mica teatral. I s, s aix el que busquem.

X En qu consisteix el vestuari? C S, ms aviat s un vestuari clssic. Hi ha algunes excepcions, lgicament, ja que hi ha fraccions de circ que quan vnen ja tenen el seu propi vestuari. En aquest cas, a vegades els hi fem canviar o els donem un cert temps a lhora de confeccionar nova indumentria.

X Quanta gent treballa en el circ (muntatge, tcnics de llum i de so...)? C A part dels artistes, a fora treballant, tenim entre 25 i 30 persones.

X Com es realitza tot el muntatge? C B, daix se nencarreguen els especialistes i tcnics, que en tot moment segueixen una srie de rigorosos controls, comproven el muntatge de la carpa, claven les estaques i revisen un seguit de coses ms per tal que la seguretat en el circ sigui mxima.

X Com es realitza una gira com la del Raluy, amb el transport de tots els carruatges? C Doncs tot el transport es realitza mitjanant camions amb remolcs (els mateixos carruatges). No t ms misteri. Sagafa la carretera i un darrera laltre.

X La gira s solament per Espanya? C No. Hem visitat diferents pasos, el que passa s que actualment ens movem bsicament per Espanya, sobretot a Catalunya.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

16

3 X Parlem una mica sobre el museu Raluy i la histria dels carruatges. C En principi aix ho va iniciar el meu pare que ja tenia els seus carruatges. A partir daqu nosaltres nhem anat adquirint daltres a base dinformar-nos i grcies a una srie dartistes que vivien en les seves prpies caravanes, les quals quan no sabien qu fer-ne, ens les venien perqu ja coneixien la nostra idea de fer aquest museu. Per ara s molt difcil adquirir-ne ja que a partir de la Segona Guerra Mundial, molts dels carruatges es cremaven per escalfar les llars (tots sn de fusta) i han anat desapareixent juntament amb els bombardeigs, no noms els que es van cremar, i realment ha sigut molt complicat recuperar-los.

X Tots els carruatges els heu portat sempre en gira amb vosaltres? C S, s. Sempre. De fet, fixat que aquest circ s de lany 1927 i encara segueixen dempeus.

X Per finalitzar amb lentrevista. Quins projectes de futur t lempresa? C B, com a projecte de futur, la intenci s que el Circ Raluy segueixi sent el Circ Raluy. Vull dir, quan els que ara portem el circ ens haguem de retirar, ja sigui per edat o per... b, la idea s que segueixin els nostres fills, els nts...

X Aix s tot. Moltes Grcies. C Molt b. Grcies.

***

Carlos Raluy no noms exerceix de presentador dels espectacles. Tamb s lencarregat de la contractaci dels artistes que no sn de la famlia i de la direcci general i artstica del circ.

Luis Raluy, germ de lanterior, s el copresident del circ i tamb exerceix tasques administratives.

Louisa, Kerry i Rosa Raluy sn les encarregades de les relacions pbliques de premsa del circ (ella s, per entendrens, la que dna les cites per a fer entrevistes).

Lespectacle

El Raluy ens presenta un espectacle basat en el circ clssic de tota la vida amb nmeros que intenten apropar-se als del circ contemporani. Tanmateix, tot el que es representa en cada funci vol aproximar-se en tot moment al circ daltres temps. Segons una cita textual de la pgina web del Circ Raluy: risc, habilitat, msica, comdia i molta nostlgia... una vegada ms, Raluy porta a Catalunya el circ clssic de qualitat.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

17

3 Anem a veure una llista de les actuacions i artistes que intervenen al Circ Raluy:

Teles aries a crrec de Rosa Raluy Niedziela i els seus monocicles Adrenalina i risc amb Fabricio i la seva moto a la gbia Una dosis dhumor amb Els Dalton Sandro & Cat i les seves danses tradicionals Nmero de clown amb el pallasso Monti Equilibris a la corda fluixa de la m de Duglas Gerling William & Jean Christophe i les seves masses Equilibris i malabars amb les Germanes Raluy Luis Raluy i el seu pallasso cara blanca

Dades obtingudes a la web del circ (www.raluy.com).

A diferncia del Circ americ, el Circ Raluy no es limita noms a mantenir artistes de la famlia en els espectacles. Com podem veure en aquesta llista, noms hi ha tres actuacions dels Raluy ms la intervenci de Carlos com a presentador. La resta dels artistes sn contractats. Per tant, podem concloure que es tracta no dun circ de tradici familiar, sin dun circ familiar (pertanyent a la famlia).

3.3. El Circ de Vencia

Entrevista amb Gens Matabosch (Figueres 27/04/2008)

La idea de dirigir el Circ de Vencia li va venir donada a causa del poc nivell que segons ell oferia el Medrano de Pars. garanties i sembla ser que amb el C

Gens Matabosch va parlarsrie de preguntes que em va respondre molt amablement i quecontinuaci:

X. Qu s el Circ de Vencia?G. B, el Circ de Vencia s una aposta conjunta duna empresa tradicional de circ (circ itali de la famlia Rossi-Deros) i una companyia teatral argentina (La fiesta escnica). Es tracta de sumar les arts amb les arts del circ i aix es tradueix en una aposta escnica on el vestuari s molt important, sn dues hores despectacle i ms de cent vestits a pista. Lespectador sadona que s un pas endavant en el mn del circ en quant a coreografia, escenografia, vestuari i muntatge de lespectacle ja que els detalls apareixen molt ms cuidats que en qualsevol altra circ en gira que pugui visitar la ciutat de Figueres.

X. A quin tipus de pblic va dirigit lespectacle?G. Jo sempre he considerat quenoms als nens, sin tot el contrari. De fet, qui millor que ladult per valorar com Du mana coses com el risc o la plasticitat?

3.3. El Circ de Vencia

Entrevista amb Gens Matabosch (Figueres 27/04/2008)

Gens Matabosch s el director de la primera gira que el Circ de Vencia (Circo Deros) realitza a Catalunya. Nascut a Figueres lany 1977 (31 anys), va iniciarel mn del circ professional als 19 anys, portant a Catalunya circs de la talla del Raluy o el MTamb ha dirigit el Circ sobre gel de Moscou i el CNacional de Cuba, entre altres.

irc de Vencia li va venir donada a causa del poc nivell que segons ell oferia el Medrano de Pars. En Gens volia un circ que li dons t

anties i sembla ser que amb el Circ de Vencia ho ha aconseguit.

Gens Matabosch va parlar-me sobre qu s i com s el Circ de Vencia a partir duna srie de preguntes que em va respondre molt amablement i que, textualment,

***

irc de Vencia? irc de Vencia s una aposta conjunta

duna empresa tradicional de circ (circ itali de la Deros) i una companyia teatral argentina

(La fiesta escnica). Es tracta de sumar les arts teatrals amb les arts del circ i aix es tradueix en una aposta escnica on el vestuari s molt important, sn dues hores despectacle i ms de cent vestits a pista. Lespectador sadona que s un pas endavant en el mn del circ en quant a coreografia,

enografia, vestuari i muntatge de lespectacle ja que els detalls apareixen molt ms cuidats que en qualsevol altra circ en gira que pugui visitar la ciutat de Figueres.

A quin tipus de pblic va dirigit lespectacle? Jo sempre he considerat que el circ de qualitat va dirigit a tot tipus de pblic, i no

noms als nens, sin tot el contrari. De fet, qui millor que ladult per valorar com Du mana coses com el risc o la plasticitat?

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

18

3

Matabosch s el director de la primera gira que el ) realitza a Catalunya.

Nascut a Figueres lany 1977 (31 anys), va iniciar-se en el mn del circ professional als 19 anys, portant a Catalunya circs de la talla del Raluy o el Medrano.

el Circ sobre gel de Moscou i el Circ

irc de Vencia li va venir donada a causa del poc nivell que Gens volia un circ que li dons totes les

me sobre qu s i com s el Circ de Vencia a partir duna , textualment, exposo a

sadona que s un pas endavant en el mn del circ en quant a coreografia, enografia, vestuari i muntatge de lespectacle ja que els detalls apareixen molt ms

cuidats que en qualsevol altra circ en gira que pugui visitar la ciutat de Figueres.

el circ de qualitat va dirigit a tot tipus de pblic, i no noms als nens, sin tot el contrari. De fet, qui millor que ladult per valorar com Du

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

19

3

X. Quants artistes participen en aquest circ? G. Actualment en pista tenim 24 artistes de dues potes i 9 de quatre.

X. Si algun artista no pogus actuar, teniu substituts? G. Es mira sempre que tothom pugui actuar, o sigui, el circ s lofici del coratge i, de fet, hi ha hagut artistes que amb 30 de febre han sortit a la pista a fer el nmero. El circ s molt ms que un ofici, s sempre una passi i, a qui el circ no apassioni, no pot fer aquest ofici perqu s tan sacrificat que no el faria. No s un ofici on entri

lStar System, o sigui, no ho pot fer per la fama ni tampoc purament per diners, perqu els sous (no sn mals sous) a proporci de lesfor que suposa sn baixos. Per, realment, el circ o es fa per passi o no es fa.

X. Quantes persones treballen actualment al circ? (A part, sentn, dels artistes). G. B, aix varia una mica, perqu el Circ de Vencia, com tot gran circ, sn tres empreses alhora, una de transport i muntatge, una de publicitat i una despectacle. Llavors, dins aquestes tres empreses sumades, estem entres les 65 i 70 persones.

X. Quina importncia tenen els animals en el Circ de Vencia? G. B, dins aquest circ, doncs uns artistes ms i estan considerats com a tal. Diem que no hi ha una presncia molt important, de fet noms hi ha un nmero danimals en aquest circ on surten 9 animals en pista i el que passa en aquest circ i en daltres circs s que es compleix la normativa vigent a nivell europeu i de Generalitat que hi ha sobre la tinena danimals en espectacles itinerants i sels garanteix el mxim de benestar.

X. El Circ de Vencia s lnic circ en gira amb una girafa. Perqu una girafa? G. S, s lnic circ en gira per Europa amb una girafa. El perqu, doncs no ho s, aix shauria de preguntar a la domadora (riures).

X. En qu es basa lescenografia? G. Lescenografia que nosaltres tenim aqu s una mica una sinopsis de les arquitectures que podem trobar a la plaa de San Marco de Vencia.

X. Quin s el fet que ha mogut el Circ de Vencia a venir per primera vegada a Catalunya? G. B, una mica nhe estat el culpable. Jo fa tres anys

vaig estar en gira amb el Circ Medrano de Pars i lany passat no vaig acabar de quedar satisfet del nivell de lespectacle daquest circ i vaig buscar un circ que mofers de nou totes les garanties.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

20

3 X. Qu comporta fer una gira? G. Comporta una logstica molt feixuga perqu des dels permisos municipals, daigua, de llum, elctrics... els permisos de publicitat, dissenyar totes les peces de la campanya publicitria, els contactes amb els mitjans de premsa escrita, les rdios, televisions... fins a coses com el protocol amb els convidats VIP, els poltics... Realment s una estructura feixuga que si no hi ha un molt bon equip al darrera seria impossible.

X. Moltes grcies. G. Grcies.

***

A ms destar al capdavant de la gira del Circ de Vencia, en Gens disposa duna empresa (Ms difcil todava S.L.) la qual en paraules textuals del propi director est en un moment apassionant, de mxima expansi. Sencarrega de la direcci del Festival de Pallassos de Cornell i del Festival Internacional de Circ dAlbacete a ms de gestionar la llibreria Show Books especialitzada en les arts escniques. Per aix no s tot ja que hi ha infinitat de projectes de futur. La creaci dun festival de nous talents i la fundaci duna escola i centre de creaci internacional de circ en sn dos exemples. Fins i tot lhem pogut veure dirigint el concurs televisiu Circus a la Cuatro.

Lespectacle

El Circ de Vencia s caracterstic pel fet de ser un circ clssic amb tendncia a contemporani, mesclant una srie delements, que fan dell un circ de qualitat. En aquest circ hi podem veure nmeros molt diversos acompanyats per una gran posada en escena i unes mgiques coreografies de dansa que serveixen denlla entre nmero i nmero. A diferncia del Circ Americ i del Circ Raluy que hem vist anteriorment, el Circ de Vencia

no disposa de presentador, la qual cosa representa un mxim dinamisme en la consecuci de la funci.

A continuaci exposo el llistat de nmeros que presenta el Circ de Vencia i els respectius artistes que realitzen cada tasca:

Cercle aeri amb Jessica Vasari (Sussa) Trapezi volant amb el Duo Scenic (Sussa Argentina) Monocicle amb el jove Maximo (Itlia) Nmero amb zebres i girafa dAurora Deros (Itlia) Antipodisme amb Solidea (Itlia) Acrobcies m a m amb el Duo Globus (Romania) Nmero amb hipoptams de Marta Newberry (Sussa) Duet de pallassos Pepn Len (Espanya) Hula hop amb rsula Nez (Argentina)

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

21

3 Acrobcies aries de Bruno i Marta (Argentina) Nmero de camells i dromedaris amb Luigi Rossi (Itlia) Pas de deux a laire amb Miranda (Espanya) Acrobcies sobre lestora dels germans Rossi (Itlia) Clown amb el divertit pallasso Grillo (Argentina)

Dades obtingudes a les taquilles del circ.

Com es pot observar, la majoria dartistes son dItlia i dArgentina. T sentit, ja que el Circ de Vencia va ser format, com hem vist, per la uni de dues famlies, una italiana i una argentina. Per tant, el Circ de Vencia s un pas endavant en el mn del circ pel fet que, tot i tractar-se dun circ de tradici familiar com el Circ Americ, la majoria dels artistes sn contractats.

Daltra banda hi ha una mnima presncia dartistes de Sussa, Espanya i Romania, per tant, tot i que hi ha una limitaci important, es confirma que el Circ de Vencia est obert a tot tipus dartistes, tant si provenen de la mateixa famlia circense com si no. Lempresa Deros, de la qual s propietat el Circ de Vencia, sencarrega dadministrar els artistes a la companyia.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

22

4 4. EL CIRC CONTEMPORANI

Com b he anticipat anteriorment i com el nom indica, el circ contemporani s el tipus de circ que trobem en lactualitat en el qual podem definir una srie de canvis respecte el circ clssic. Aquesta classe de circ es desenvolupa a gran velocitat, sense perdres en cap moment el fil conductor de largument a seguir. A diferncia del circ clssic no hi ha temps morts, s a dir, pauses o intervencions dun presentador, la qual cosa el fa ms dinmic, entretingut i no talla el ritme dels espectadors. En una paraula podrem dir que el circ contemporani s un circ mgic.

Daquesta manera quan parlem de circ contemporani ens referim a infinitat delements, ja que no noms hi intervenen elements tpics de circ, si no que juntament amb aquests, shi barregen elements teatrals i de dansa lligats a un perfeccionisme extrem, a una riquesa imaginativa i a una delicadesa inusual en les formes dexecuci i gimnstica.

Segons Daniel Gauthier, un dels responsables del Cirque du Soleil, mentre que el circ clssic intenta fer que lespectador es pugui sentir part de lespectacle, el circ contemporani intenta arribar a lnima des dun punt de vista artstic. Com ja sabem el circ clssic busca fer all ms difcil a partir dun nmero. En canvi, el mateix nmero en un circ contemporani, pot semblar menys difcil, per grcies a la sensibilitat de lexercici, pot arribar a ser tant o ms espectacular que lanterior.

Quan parlem de circ contemporani s interessant, sobretot, destacar la variaci en la forma de transmissi del saber en lmbit del circ. Fins fa poques dcades i, per tant, durant els temps del circ clssic, els coneixements eren transmesos dins de les prpies famlies, a les carpes, continuant aix, en la majoria de casos, una tradici familiar. Actualment els coneixements de circ, sn transmesos mitjanant les escoles que utilitzen un objectiu artstic i pedaggic per facilitar la comprensi dels objectius bsics daquest saber.

Reprenent el tema central del circ contemporani, podem fer una breu descripci de les tcniques empleades. s molt elemental i fora ms simple, que la gran immensitat delements emprats en el circ clssic. Aix doncs, en el circ contemporani ens podem trobar amb una srie dobjectes i elements dexperimentaci units al sentit potic que transmeten. Daltra banda, aquest circ es caracteritza per no utilitzar animals en lexecuci dels seus nmeros i per tenir un rigors control dels riscos.

Es tracta dun circ dentorn familiar i les funcions es representen indistintament tant en carpes com a laire lliure, tot i que predominen les actuacions en recintes tancats.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

23

4 4.1. El Cirque du Soleil

El Cirque du Soleil (Circ del Sol), s liniciador del circ contemporani, segons molts dels experts i crtics de circ. Si ms no, aquesta companyia canadenca va trobar una nova manera, un nou concepte, un nou plantejament... a lhora de fer circ. Aquest nou model sorgit durant la dcada dels 80 rep el nom de nou circ i ha tingut grans repercussions en el circ, sobretot a Frana i Catalunya. En lapartat 7 del treball veurem ms en profunditat el circ contemporani catal. Ara, anem a fer un reps cronolgic a la histria del Cirque du Soleil.

- 1982: Baie-Saint-Paul (Quebec, Canad). Un grup dartistes de carrer coneguts com el club dels talons alts decideix estrenar un festival dartistes.

- 1984: Neix el Cirque du Soleil. Al principi consisteix en una mescla de les arts circenses de carrer amb una escenografia teatral de fons.

- 1985: Primeres actuacions oficials com a companyia de circ a Canad. - 1987: El Circ del Sol creua la frontera i actua per primera vegada als Estats Units. - 1990: La nouvelle exprience proposada pel circ arriba a Europa (primeres

actuacions a Londres i Pars). - 1992: Primera gira arreu del mn. Una de les ciutats visitades s Tquio. Sestrena

lespectacle Saltimbanco, el primer gran show a nivell mundial del circ. - 1993: Sestrena Mystre a Las Vegas. - 1994: En motiu del des aniversari del circ, sestrena al Canad, el tercer espectacle

de ress de la companyia: Alegra. - 1996: Estrena de Quidam i gran gira asitica amb lespectacle Saltimbanco. - 1997: La seu del circ passa de Quebec a Montreal. - 1999: Sestrena el nou espectacle Dralion a Canad. - 2002: Varekai, la nova proposta circense del Cirque du Soleil per al nou millenni. - 2004: Es celebra el vint aniversari del circ i sestrena parallelament K, el nou

espectacle. - 2005: Sestrena Corteo a Montreal. - 2006: Estrena de Delirium a Montreal i dun espectacle especial i molt romntic

anomenat Love al casino de Las Vegas. - 2007: Kooza i Wintuk sn els ltims espectacles que ens ha presentat fins el

moment el Circ del Sol. - 2008: Gira mundial, rememorant tots els espectacles de sempre. A Barcelona, shan

presentat les funcions dels espectacles Quidam i Varekai.

Font dinformaci: www.cirquedusoleil.com

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

24

4 Tots aquests espectacles que he nombrat i remarcat a la cronologia tenen una base escnica molt potent i unes coreografies extremes que delimiten una perfecci sublim en cada un dels moviments. A ms de les coreografies, cada espectacle es mou en escenografies molt diverses i tipificades. Per posar un exemple aclaridor, Dralion (1999) s un espectacle ambientat en el qu a nosaltres ens podria semblar la Xina Imperial, per tant s lgic que molts dels nmeros que sens presenten siguin de tradici oriental. En aquest cas en concret, a mig espectacle podem veure la figura del Drac Millenari, equilibris en canyes de bamb o fins i tot els tpics saltimbanquis danelles situades a diferents alades. Tots aquests elements de tradici oriental, els podrem veure reflectits en el segent apartat (4.2.) on parlar del Gran Circ Nacional Xins.

A continuaci i degut a la falta de recursos per apropar-me a parlar en primera persona amb algun dels responsables del Cirque du Soleil, exposo el que va ser lentrevista9 que vaig realitzar a la direcci del circ a Canad via correu electrnic. Rpidament vaig obtenir resposta de la m de Lyne, encarregada del servei datenci al client.

Entrevista a Lyne (23/07/2008)

X. Com va comenar el Cirque du Soleil? L. El Cirque du Soleil va comenar quan un grup d'artistes de carrer de Quebec (Canad) va decidir canalitzar la seva passi d'una altra manera. Sota l'orientaci de Guy Lalibert, el Cirque du Soleil ha utilitzat la seva passi per la innovaci per crear una nova forma d'entreteniment que sorprn al pblic de tot el mn.

X. Quin s lorigen del nom? L. Quan va arribar lhora de donar-li nom a aquesta tropa de saltimbanquis, Guy Lalibert va tenir una idea mentre era de viatge a Hawaii admirant una posta de sol. Va pensar que "Circ del Sol" podia ser una bona soluci. A la seva tornada del viatge, va verificar el significat de la paraula "sol" en el diccionari dels smbols i va trobar referncies com "joventut", "energia", "dinamisme"... totes les paraules que definien la tropa a la perfecci.

X. Quin s lobjectiu del Cirque du Soleil? L. El Cirque du Soleil s una organitzaci internacional que es dedica a la creaci, producci i representaci de treballs artstics. Aleshores la seva missi s invocar la imaginaci, provocar els sentits i suscitar les emocions de la gent a tot el mn amb cadascun dels espectacles.

X. Quantes persones treballen en lempresa(artistes, tcnics, directors...)? L. Actualment, lempresa consta de ms de 3800 empleats d'unes 40 nacionalitats, 1000 dels quals sn artistes. Tots ells gaudeixen d'un entorn de treball obert, segur, creatiu i agradable. En quant a directors, pots fer una visita a la pgina web on hi ha les biografies de cada un dels membres de lequip tcnic del circ.

Vaig demanar, a ms, si no era molstia, que menviessin informaci econmica de lempresa i de tot el material emprat (vestuari, equipament de llum i so, etc.). En quant a aix es refereix, la Lyne em va recomanar que visits de nou la pgina web del circ.

9 Veure lannex 2, pgina 52 (entrevista ntegra i en versi original en francs).

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

25

4 4.2. El Gran Circ Nacional Xins

El Gran Circ Nacional Xins s un circ contemporani oriental. Les tcniques que anir presentant a continuaci, utilitzades en tots els espectacles daquesta companyia, sn tcniques de la tradici xinesa, algunes de les quals han sigut introdudes en el mn occidental. De totes maneres, podem parlar de modalitats circenses indites i mai vistes per a nosaltres a causa de la raresa i lespectacularitat daquestes. Totes les especialitats que ens mostra la companyia propietat de lempresa Stardust Circus International sn fruit dun treball que requereix anys dexperincia.

El Gran Circ Nacional Xins instrueix i educa els nens des dels 8 anys amb una srie de valors que permeten a aquests agafar lexperincia i la tcnica necessries per arribar als lmits de la impossibilitat en els espectacles en qu els podem veure en la figura ja adulta. Veure actuar artistes daquestes condicions s una meravella i tot el risc i tots els nmeros que es van veient a pista ens fan posar la pell de gallina. Els espectadors ens adonem, amb aquest espectacle, del treball que hi ha darrera de cada artista i el sacrifici de tota una vida dedicada a la superaci.

La companyia consta de 48 artistes (46 de nacionalitat xinesa i dos artistes russos) sumats a una organitzaci de la gira que consta daproximadament 45 membres en tasques diverses de direcci, coordinaci, atrezzo, perruqueria i maquillatge, maquetaci, confecci del vestuari, etc. tots ells de nacionalitat holandesa, ja que lempresa que subvenciona els espectacles, s resident als Pasos Baixos.

Parlar a continuaci de lltim espectacle del Gran Circ Nacional Xins, que he tingut la gran sort dhaver vist a Girona el 4 de maig de lany 2008. No vaig tenir oportunitat de posar-me en contacte amb cap membre de la direcci del circ, per a taquilles vaig obtenir un programa, del qual far un breu resum, aportant els meus punts de vista i comentant fugament cada part de la funci.

Es tracta duna proposta on es posen en com la vida pirata amb la vida de lartista de circ mitjanant nmeros realment espectaculars i coreografies dall ms elaborades, com sempre en aquest cas, basades en la tradici circense de la Xina.

Com ens diu la primera pgina del programa de la funci: los valerosos piratas tienen mucho en comn con la vida circense. Si se opta por el circo se trata de una eleccin para toda la vida, al igual que una vida en el mar! Es ms que un trabajo. Es una pasin. Los piratas no conocen los lmites de la capacidad humana.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

26

4

Anem a veure a grans trets, per no menys detalladament, totes aquestes similituds entre un artista de circ i un pirata a partir de la histria que sens introdueix un cop traspassem les portes que ens condueixen a linterior de la carpa.

Lespectacle

En primer lloc, lespectacle introdueix un prleg on apareix la figura del Mag dels Set Mars, el qual forma un remol i les aiges sobren donant pas als pirates.

A dalt de tot del pal. Primera de les tcniques circenses de tradici oriental. Es tracta dun grup dacrbates que realitzen una srie de figures al cim duns pals, que acostumen a ser de bamb.

Els pirates de la mort. Continuem amb les acrobcies. En aquest cas, els pirates volen sobrepassant un conjunt danelles situades verticalment, girant i fent salts mortals. Laltura mxima de salt s de 260 metres i sis anelles.

Pas de deux a laire. Actuaci sublim de la parella de russos, que realitzen un nmero apassionant datracci i rebuig sobre una corda viatjant per les altures de la carpa.

Negre i vermell. Primera de les coreografies que podem trobar a lespectacle. Gran ondejar de banderes acompanyat de so dels tambors i el repicar de les espases en una lluita entre pirates.

guiles al vol. Nmero dacrobcies sobre trapezis fixos i volants en na gran combinaci de piruetes i salts espectaculars.

Les set cares. Nova aparici del Mag dels Set Mars. Es tracta dun petit incs en lactuaci per donar pas al segent nmero que requereix un canvi descenografia.

Mil mans. Un nmero molt visual on dotze noies alineades realitzen figures impensables, simplement utilitzant la coordinaci entre elles amb total perfecci.

Miralls marins. Es tracta dun nmero dantipodisme adaptat a la tradici xinesa. En primer lloc, dues sirenes realitzen figures simtriques al cim duna trinka doble; en segon lloc, una delles es converteix en el portor i laltra fa de voltejadora. Ja veurem ms endavant qu volen dir aquests conceptes (apartat 6.1. del treball).

Sense fronteres. Un dels grans clssics del circ oriental. Barreja dequilibri i acrobcia. Consisteix en un portor fent equilibris a la bola subjectant una canya de bamb on el voltejador comenar a trepar i fer piruetes.

Dibolos i Meteors. En aquest nmero es pot observar la gran tcnica en lexecuci dels moviments. Es tracta duna actuaci de dibolos i meteors. Els ltims sn simplement una corda de tres metres que als seus extrems cont un bol xins i realitza moviments pendulars a les mans del malabarista.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

27

4 Tamb, dins aquest mateix ttol, podem veure un fabuls nmero de plats xinesos.

Un vol dinsomni. Teles aries. Gran combinaci de valentia i precisi que sencarreguen de proporcionar-nos moments mgics i de gran bellesa artstica.

Or. Lespectacle Piratas, Piratas! sens acomiada amb un nmero on els malabaristes descobreixen un cofre i en treuen barrets. Daquests barrets en faran malabars. Fins i tot en aquest aspecte, la tradici oriental trenca amb els tpics malabars occidentals.

Dades extretes del programa de la funci.

Al final de la funci, van apareixent tots els partcips daquesta a la pista en mig de coreografies diverses. Tothom marxa i noms queden cinc artistes a la pista, els quals sacomiaden amb el seu crit de guerra ms purament pirata.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

28

5 5. QUADRES COMPARATIUS

En primer lloc un resum de les caracterstiques principals del circ clssic i del circ contemporani a mode de comparaci; en segon lloc, una sntesi del treball de camp, on sexposen els elements propis de cada circ visitat a partir de les dades del primer. En el segon quadre queda ms clar perqu un circ s clssic i un altre contemporani.

5.1. Resum de conceptes

Quadre extret del dossier el circo y la expresin cultural de Xavi de Blas i Merc Mateu

CIRC CLSSIC CIRC CONTEMPORANI ORIGEN Finals del segle XVIII Segle XX, a partir de la dcada dels 80

TCNIQUES

De tradici militar Eqestres Clown Doma i ensinistrament Exotisme Saltadors de balana russa Antipodisme Trapezi fix / volant Mgia i illusionisme Transformisme Faquirs ...

Objectes diversos (pg. 27) Experimentaci Sentit potic

(no sutilitzen animals)

BASES

Entorn familiar Amfiteatres i carpes Risc total Exhibicionisme - dolor - deformitats Illusionisme Msica i instruments de circ Vestuari molt colorit Nomadisme Habilitat i destresa

Famlia internacional Carpes, aire lliure, circ de sal Risc controlat Poesia escnica Msica contempornia Vestuari de nous materials Major sofisticaci tcnica Nomadisme Teatralitat i dansa

PRESENTACI Nmeros solts sense continutat Presentador: passin i vegin

Continutat teatral Fil conductor: passin i sentin

TRANSMISSI DEL SABER Via familiar Escoles de circ

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

29

5 5.2. Sntesi del treball de camp

Quadre sinttic de les tcniques de qu consta cada un dels circs visitats per mi.

X consta de

*Msica dinstruments (no contempornia) // **Gran varietat de vestuari

Aquest quadre representa els elements ms generals que podem veure en els circs que he comentat en les pgines anteriors. Amb aix es corrobora el fet que he volgut comenar pel circ ms clssic (Circ Americ), fins arribar al circ ms contemporani (Gran Circ Nacional Xins).

Com sobserva, els tres primers circs, que jo he tractat de clssics, contenen tamb elements del circ contemporani. Aix s lgic ja que el circ tamb necessita tirar endavant i evolucionar cap a la contemporanetat que demanen els temps que corren avui dia.

Per contra, podrem dir que el Cirque du Soleil i el Gran Circ Nacional Xins, tenen tots els elements necessaris per ser circs plenament contemporanis. De fet ho sn, tot i que el Circ del Sol, sense deixar de banda que va ser lintroductor del circ contemporani arreu del mn, no oblida les arrels que van fer possible la creaci dun circ. Aquest circ, rescata les arts de clown del circ clssic i les adapta a les necessitats ms prpies del nou circ.

CIRC CLSSIC CIRC CONTEMPORANI

Clown Presentador Animals Msica * Dansa Teatre Vestuari ** Escenografia

Circ Americ X X X X X X

Circ Raluy X X X X X

Circ de Vencia X X X X X

Cirque du Soleil X X X X X Gran Circ

Nacional Xins

X X X X

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

30

6 6. TCNIQUES I ESPECIALITATS CIRCENSES

La classificaci de les tcniques del mn del circ s realment molt complexa i shan realitzat molts estudis per part de diferents professionals de lmbit de la investigaci pedaggica, lgic-matemtica, fisiolgica i literria. Alguns daquests estudis utilitzen classificacions elaborades des del punt de vista dels materials i en alguna ocasi des del punt de vista dalgunes accions corporals que permeten les caracterstiques del material.

Classificaci de Gaquire

s la diferenciaci ms elemental i fins ara la ms adequada per a la classificaci de les tcniques de circ, en la qual es distingeixen els materials amb els que es treballa lequilibri i els materials per fer malabars.

EQUILIBRI

MALABARS

Corr americ Gases / mocadors Corda fluixa Pilotes

Bola dequilibri Masses Monocicle Anelles

Pal del diable Dibolo

Plats xinesos

Aquestes tcniques podrien ser mesclades donant lloc a vertaderes obres artstiques i corporals. Molts nmeros de circ sovint combinen els equilibris i les acrobcies amb els malabars i fins i tot poden afegir-hi el carcter del clown.

Esquema elemental de les tcniques emprades en els circs (per Xavi de Blas i Merc Mateu).

MALABARS

CLOWN

ACROBCIA EQUILIBRI

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

31

6 Classificaci generalitzada

Es tracta duna diferenciaci bastant ms concreta que lanterior. Aquesta inclou una subdivisi en la que diferenciem diferents modalitats de cada especialitat.

ACROBCIA EN GRUP MIXTA DE FIGURES COMBINADES AMB APARELLS

MALABARS DE LLANAMENT DEQUILIBRI DINMIC GIROSCPICS DE CONTACTE

EQUILIBRI

COS A COS ACROSPORT - individual - per parelles o trios - collectiu

COS - OBJECTES MONOCICLE CORR XANQUES BOLA CABLE / CORDA

CLOWN AUGUST CLOWN CARA BLANCA

Quadre elaborat per Xavi de Blas i Merc Mateu.

s una classificaci molt completa i visual. A partir della puc passar a explicar cada una de les especialitats amb les seves caracterstiques corresponents, que no sn poques. Cada tcnica, com sobserva en la taula, pot ser realitzada de diferents maneres.

A ms a ms, no em limitar a detallar noms les 4 especialitats bsiques del circ, ja que com tothom sap en un circ hi intervenen altres factors com la dansa i el teatre, que ajuden a formar una coreografia i la mgia i lillusionisme que, juntament amb la doma i ensinistrament danimals, sn especialitats molt emprades en el circ clssic.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

32

6 6.1. Acrobcia

Definici i tipus dacrobcia

Acrobcia [del grec Akros (alt) i bat (caminant)], s una paraula que literalment significa caminar de puntetes, per en el seu significat modern s definida com a art escnica i practicada com a esport. Lacrobcia implica equilibri, agilitat i coordinaci.

Com hem vist, les acrobcies es poden agrupar de dues formes diferents. En funci del nombre de persones que les realitzen tenim:

1. Acrobcies en grup: sn totes aquelles acrobcies realitzades per una parella dhomes o de dones, per un grup de 4 homes o per un trio de 3 dones.

2. Acrobcies mixtes: acrobcies realitzades per un home i una dona conjuntament.

En canvi, si tenim en compte en qu es basa cada tipus dacrobcia, podem diferenciar:

1. Acrobcies de figures combinades: sn un tipus dacrobcies amb molta varietat en els moviments dels gimnastes. Normalment, acostumen a realitzar-se sobre una estora, per aix tamb reben el nom dacrobcies sobre lestora.

2. Acrobcies amb aparells: sn aquelles que necessiten dalgun element per poder realitzar lexercici.

Aquesta s la classificaci real de les acrobcies, ja que el que ens interessa a lhora dexplicar les caracterstiques daquestes, no s pas el nombre de persones que les realitzen, sin com les realitzen. Igualment, tant les acrobcies sobre lestora com les acrobcies amb aparells poden ser en grup o mixtes.

En lacrobcia sobre lestora (1) hi juga un paper molt important la fora muscular dels acrbates. En aquesta modalitat destaquen els nmeros anomenats m a m i tamb olmpics. En aquests exercicis es complementen dos gimnastes, un que fa de portor (suport) i laltre anomenat voltejador (que ascendeix, remunta o acciona).

Un altre exemple dexercicis acrobtics realitzats sense aparells sn els salts en les seves ms variades combinacions: simples, dobles, triples mortals, salt rab10, souplesse11 i flip-flap (inversa de la souplesse). En aquest cas les acrobcies poden ser complementades amb lajut de certs aparells per facilitar el salt.

Dins de lacrobcia amb aparells o objectes (2) trobem ms varietat de modalitats: trapezi fluix o movible, doble, triple o qudruple, trapezi de fora i dequilibri, corda fluixa o tirant, barres simples, dobles, triples, aries, i lantipodisme (tcnica en qu lantipodista, recolzat en una banqueta anomenada trinka, fa moure innumerables objectes amb lajuda dels seus peus).

10 Salt mortal executat en un pla oblic.

11 Salt en flexi del cos per mitj de les vrtebres lumbars.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

33

6 6.2. Malabars

Definici i tipus de malabars

Existeixen infinitat de definicions per al terme malabars i/o jocs malabars, totes ms o menys acceptables i correctes, ja que es tracta de definir una cosa que depenent del punt de vista de cada persona pot ser diferent.

A vegades es prenen ambds conceptes com a sinnims, per, per exemple, Luis Pomar i els seus collaboradors van fer una diferenciaci entre els dos termes, els quals es poden distingir de la segent forma:

Malabarisme: Llanament dun objecte limitat temporalment pel temps de vol de laltre, havent-se de receptar els dos.

Jocs malabars: Activitats ldiques reglamentades en les que sutilitzen per part dels participants els elements bsics dels malabarismes.

Lany 1990, James Ernest proposa una definici ms propera al que nosaltres creiem que s malabarisme:

Malabarisme: executar un repte complex, visual o fsicament, utilitzant un o ms objectes inanimats. Repte que molta gent no sabria realitzar i, que a ms, no t altre propsit que lentreteniment, i en qu els mtodes de manipulaci no sn misteriosos (com en la mgia). Exemple: llanar i recollir coses.

El mateix James Ernest, proposa tamb quatre grups de malabars en funci de com aquests sn realitzats pels malabaristes:

1. Malabars de llanament: consisteixen en llanar i receptar qualsevol nmero de coses, normalment en funci de figures complexes. Ex: llanaments de pilotes, masses, anelles, etc.

2. Malabars dequilibri dinmic: es basen en mantenir un o ms objectes en equilibri inestable. Ex: subjectar un pal de billar sobre la barbeta.

3. Malabars giroscpics: sn aquells que aprofiten les propietats inusuals dels objectes que giren. Ex: plats xinesos, hula-hoops, dibolos i algunes formes de treball del pal del diable i el pal de swing. (els plats xinesos poden combinar el seu giroscopiscisme amb les habilitats dequilibri dinmic del malabarista).

4. Malabars de contacte: manipulaci dun objecte o un grup dobjectes, usualment amb multitud de girs i llanaments. Ex: agrupacions de pilotes i plats, alguns tipus de pals, barrets, etc.

Aquesta proposta de dividir els malabars en quatre grups per tal de donar definicions allades s dall ms encertada, ja que s prcticament impossible fer una definici global de qu sn els malabars que inclogui totes aquestes.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

34

6 6.3. Equilibri

Definici i tipus dequilibri

Lequilibri o equilibrisme s una de les disciplines ms completes del circ, ja que a ms, es pot incorporar a la gimnstica artstica. s el cas, per exemple, de la modalitat coneguda com a Acrosport12, que daltra banda t el seu origen en lacrobcia circense.

En la classificaci dels equilibris, igual que en la de les acrobcies, podem fer una primera distinci segons les persones que realitzen lexercici. En aquest cas, els equilibris poden ser individuals (una persona), per parelles o trios (dues o tres persones) i collectius (ms de dues persones). Es tracta de lequilibri cos a cos.

Per si els nmeros dequilibris de circ es caracteritzen per alguna cosa, aquesta sens dubte s la infinitat dobjectes i elements que es poden utilitzar en ells. Els equilibris es poden fer sobre monocicle, corr, xanques, bola, cable o corda...

La tcnica ms antiga i ms respectada en aquest mbit, s el funambulisme, s a dir lequilibrisme sobre corda fluixa, que actualment es realitza sobre un cable semblant al de les canyes de pescar. A ms, en espectacles americans, on s molt freqent el Free Style del motociclisme on els funambulistes pugen en una motocicleta o una bicicleta per realitzar espectaculars piruetes sobre la corda.

Els equilibris sobre monocicle els podem veure en espectacles amateurs o a nivell escolar. Fins fa poc, eren un gnere molt reconegut en el mn del circ, per amb la intervenci delements ms propis de la dansa i el teatre, ha quedat endarrerit i poques vegades podem veure monociclistes en una carpa.

El corr americ o les xanques sn dos elements dequilibri circense que, en lactualitat, no s gaire usual veurels en pista, per si en espectacles de dansa, ball i teatre tradicionals pels carrers.

La bola dequilibri s un element fcilment combinable sobretot amb els malabars, i la posada en escena sol sser ms espectacular. En els ltims anys, aquesta, ha sigut substituda per una escala especial en la qual, el malabarista, al cim de lltim gra (que t una separaci entre ell i el penltim una mica ms ampla que els altres), realitza el seu nmero. Amb aquest canvi, lespectador s capa de captar el risc i sentir grans moments de tensi.

Finalment, dins la tradici de circ oriental, sobretot si visitem un espectacle de circ contemporani xins, podem observar elements que en el circ occidental no sutilitzen. s el cas de les perxes o bambs, en qu els equilibristes subjecten un pal que sol oscillar entre els 10 i 15 metres mentre un acrbata el trepa. s molt habitual la posada en escena duna bola dequilibri amb un daquests equilibristes al damunt. En els espectacles del Gran Circ Nacional Xins s gaireb un clssic.

Tamb hi ha qui diu que els malabars sn una forma dequilibrisme, per jo he considerat ms oport dedicar-los-hi un punt a part (6.2.) per aprofundir una mica ms.

12 Conjunt desports acrobtics amb coreografies.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

35

6 6.4. Clown

Definici i tipus de clown

La definici de clown s molt subjectiva. Clown s aquell personatge que ens fa sentir infinitat democions mitjanant lexpressi del seu rostre. Apareix al segle XVIII a Anglaterra. Al llarg de la histria, la majoria de pallassos han sigut acrbates arribats a la maduresa i, segons la tradici, es diu que un bon clown no simprovisa.

La divisi que podem establir a lhora de classificar el carcter clown, s la segent:

1. August: es tracta del pallasso clssic, de nas vermell, enorme perruca, vestits extravagants i sabates gegants. s una especialitat que est desapareixent progressivament. Els Augusts interpreten la tpica entrada clownesca amb la seva aparici a pista mitjanant crits, saltirons i disputant-se entre ells el mrit de ser el millor. Pallassos que no tenen la necessitat de parlar i que, a ms, sn incapaos de fer res b, excepte molestar el treball dels altres amb la seva poca traa i rebre les bufetades ms sanes. El Circ Americ, per exemple, s un dels pocs circs que queda en gira per Espanya, amb una parella dAugusts.

2. Pallasso cara blanca: tamb procedent del circ clssic. Aquest, per, amb lentrada del circ contemporani ha degenerat fins a tal punt que ja no es tracta simplement dun clown qualsevol, sin que representa una jerarquia. El cara blanca actua sempre amb total destresa i elegncia, deixant una mica de banda les situacions grotesques i ridiculitzants forades. Actualment, aquest tipus de clown, no sol anar vestit com el tpic pallasso, sin que vesteix al seu gust.

Per acabar amb la classificaci dels clowns, far una segona divisi igual que amb les acrobcies. En aquesta, veurem la forma de ser de cadascun dells.

1. Excntric: pallasso que pugna per superar els lmits de la congruncia i el sentit com. Sol ser presentat com un sser al marge de la vida social i que noms obeeix a la seva lgica personal. s lanttesi de lAugust.

2. Solitari: anomenat tamb rodamn o Tramp . Es tracta dun August, habitualment silencis i amb pinzellades de marginat social.

3. Semi-solitari: s un entremig del pallasso excntric i el solitari.

Existeixen ms pallassos segons el seu carcter a pista (mims13, loyals14, cascadors15...) per els ms habituals en els circs actuals sn els anteriors.

13 Pallasso que representa i utilitza figures imaginries, que no estan presents a lentorn.

14 Presentador de tota la troupe (tropa) de pallassos i, a vegades, presentador de pista.

15 Especialista en una varietat de malabars coneguda amb el nom de cascada.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

36

6 6.5. Altres especialitats

Mgia i illusionisme

Una especialitat ms dins el meravells mn del circ. Sobretot, podem veure nmeros de mgia i illusionisme en els circs clssics. Dins aquest mbit podem fer subcategories i observar els diferents grups catalogats com a tal:

1. Mags/illusionistes: persones que realitzen trucs mgics i/o visuals.

2. Suggestionadors: realitzen trucs dhipnotisme.

3. Prestidigitadors: persones capaces de realitzar amb la ment efectes daparena meravellosa i inexplicable.

4. Escamotejadors: en les pauses dels circs clssics, des de la pista mateix, fan desaparixer objectes del pblic misteriosament per fer-los aparixer a la seva butxaca (per aix reben tamb el nom de Pick-Pockets (expolsa-butxaques).

5. Faquirs: homes capaos dentretenir el pblic mitjanant nmeros tant arriscats com asseures al cim dun taul de fusta ple de punxes o empassar-se espases i escopir boles de foc.

Altres modalitats descrites dins daquest grup sn el transformisme16, el fregolisme17 i els manipuladors18. Aquests darrers no han tingut gaire transcendncia en el circ.

Dansa i teatre

La dansa i el teatre sn dues modalitats relativament noves en el mn del circ. Tant la dansa com el teatre comencen a formar part despectacles circenses a partir del segle XIX, amb el naixement del circ contemporani. El Cirque du Soleil s considerat lintroductor daquestes arts en el mn del circ i actualment la gran part de circs contemporanis incorporen tot tipus de coreografies. Dins aquest apartat, pren gran importncia el vestuari que fa lespectacle molt ms visual.

Doma i ensinistrament danimals

Tornem al circ clssic. Una altra especialitat de circ molt vista en circs clssics tant dahir com davui s la introducci danimals a pista amb les corresponents tcniques que duen a terme els domadors i ensinistradors. Molta gent considera que un circ sense animals no s un circ al 100%. Ara per ara, no sutilitzen gaire els animals en espectacles, per tot i aix, tenim un nombre important de circs amb presncia animal.

Els animals que histricament ms han participat del circ sn els cavalls, els elefants, les foques i els felins. Tamb shan pogut veure cocodrils, gossos, simis i ssos.

16 Modalitat que consisteix en adoptar els modismes culturals del sexe contrari i fer-ne parodia.

17 Tcnica en qu lartista realitza diversos canvis de vestuari en pocs segons.

18 Persones que realitzen jocs de mans, que manipulen objectes.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

37

7 7. EL CIRC A CATALUNYA

Arribem a un aspecte del projecte, on em centrar a parlar del circ a Catalunya. Per no parlar pas de tots els circs que passen per Catalunya o que actualment estan en gira per les nostres comarques (s que nesmentar algun).

En aquest punt del treball, enfocar el circ des dun altre punt de vista. Intentar explicar quins sn els organismes ms importants que fan possible que hi hagi circs a les nostres comarques i que subvencionen i organitzen diferents espectacles de circ, contracten artistes per a festivals o sencarreguen de dur en gira els circs ms prestigiosos dEuropa i, perqu no?, de tot el mn.

Parlar tamb, com no podia ser daltra manera si faig un treball de circ, del que va ser el millor pallasso del mn, Charlie Rivel, que podem estar orgullosos i tenir lhonor de dir que era catal. Daqu que em vegi obligat a fer-li un lloc en aquestes pgines dedicades al circ a Catalunya, doncs Rivel, en va ser un estendard.

A ms, grcies a la collaboraci den Jordi Jan, crtic de circ i expert en tot tipus de temtica circense, puc parlar de diversos aspectes del circ a Catalunya, tals com levoluci artstica, la visi del pblic, els diversos circs catalans, alguna citaci a artistes varis i propostes de futurs projectes i escoles dedicades a fomentar les arts del circ. Jordi Jan, molt amablement, va atendre la meva trucada telefnica i em va fer una extensa explicaci de tots els aspectes que comento en les segents pgines.

7.1. Evoluci artstica del circ a Catalunya

El circ a Catalunya s prcticament en la seva totalitat, circ contemporani. Com ja sabem el circ actual va nixer lany 1768 (aleshores circ clssic) i es tractava dun circ de caracterstiques essencialment eqestres. Lany 1714 a Espanya va esclatar la Guerra de Successi i degut a aquesta guerra es van perdre molts cavalls. Aix va suposar que el circ a Catalunya aparegus prcticament dos segles desprs.

Fins als anys 70 de lera contempornia no hi hagut prcticament empreses dedicades al circ, per si bastants artistes bons com lanteriorment citat Charlie Rivel. Tamb hi hagut una petita presncia dempresaris (no pas masses) que shan encarregat de crear esttiques en la gesti de diversos circs. Els ms internacionals, Carceller i Amors-Silvestrini, han arribat a dur en gira uns 50-60 espectacles de categoria.

De circs contemporanis en gira per Catalunya nhi ha molts i de moltes nacionalitats. Per si parlem de circs catalans, s a dir, fets a Catalunya, no en trobarem gaires. Ara b, els pocs que tenim estan cada cop ms a lala i sest creant un panorama de creixement importantssim en qu fins i tot, grcies sobretot al talent dels artistes de les nostres terres, artistes italians fitxen artistes catalans per dur als seus espectacles, probablement a causa de la manca de companyies de circ nacionals.

Alguns circs importants de lactualitat circense a Catalunya sn el Circ Raluy, el Circ Oz de Ricard Panads i com no, el Circ Cric de Tortell Poltrona, del qual far esmenta a continuaci.

Tr

eb

all

d

e

re

ce

rc

a.

E

l c

irc

.

38

7 7.2. El Circ Cric

Si parlo del circ a Catalunya, com s el cas, s obvi i obligat que parli del Circ Cric, un referent del circ a les nostres terres i un smbol de la renovaci que el mateix circ ha patit histricament. Val a dir que el Cric s un circ clssic, per com tot circ en lactualitat ha acabat sucumbint als encants del circ contemporani, aix si, no oblidem mai, que les arrels dun circ mai es perden.

El Circ Cric va comenar a actuar per primera vegada lany 1981. La