Projecte direcció

CP PUIG D’EN VALLS. Projecte de direcció.

Eduvigis Sánchez Meroño.

PROJECTE DE DIRECCIÓ

CEIP Puig d’en Valls


1



ÍNDEX

INTRODUCCIÓ. 2

1.- Anàlisi de l’entorn físic i de l’entorn social del centre ......... ........................... 2

2.- Anàlisi i valoració del Projecte Educatiu i de l’organització i funcionament.

3.- Anàlisi i valoració dels resultats de les avaluacions ...................................... 11

PROJECTE ESTRATÈGIC. 13

4.- Àmbits d’intervenció i objectius ...................................................................... 13

5.- Indicadors a tenir-ne en compte per mesurar l’assoliment dels

objectius ............................................................................................................ 17

6.- Estratègies d’actuació i/o plans de millora . Organització de l’acció

i línies d’actuació ............................................................................................. 21

7.- Recursos humans i materials ................................................................... 23

8.- Estratègies per aconseguir la participació de la comunitat educativa. 24

PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ DEL PROJECTE. 26

PROPOSTA D’EQUIP DIRECTIU. 28

REFLEXIÓ FINAL. 28

2



ÍNTRODUCCIÓ

1.- ANÀLISI DE L’ENTORN FÍSIC I DE L’ENTORN SOCIAL DEL CENTRE.

1.a.- Característiques físiques del centre..

El CP Puig d’en Valls està situat al C/ Ciutat Jardí s/n del poble de Puig d’en Valls. Té una

superfície del solar de 11.500 m2 i d’edifici de 2.347 m2. L’escola està formada per dos

edificis, ambdós situats dins del mateix recinte. L’edifici A, inaugurat el 1977 i l’edifici B, una

ampliació de quatre unitats destinades a educació infantil, realitzada els cursos 97-98 i

99-00. El col·legi compta amb: 6 aules d’Educació Infantil, 15 aules de primària, un taller, un

laboratori, aula de música, aula d’idiomes, aula d’informàtica, sala d’usos múltiples,

biblioteca dins de la Xarxa de Biblioteques del Consell d’Eivissa i Formentera, sala de

professors, secretaria, direcció, sala de material i sala de l’APiMA. A l’exterior hi ha un

hivernacle, dues pistes poliesportives, una pista de terra i un pati per a E. Infantil. El centre

té amplis espais a l’exterior i zones de jardí i prou arbres que donen al centre un aspecte

relaxant i còmode. L’edifici actual va ser construït en 1977 per aquesta raó és necessari

realitzar algunes obres d’adequació, fa quatre cursos es van realitzar unes millores que

s’han de completar. (S’especifiquen a l’apartat d’infraestructures).

1.b.- Serveis del centre..

El centre està obert cada dia, matí i tarda de dilluns a divendres per a les activitats

extraescolars (activitats esportives, de català, de pintura, de psicomotricitat, de conta contes,

de teatre, ...) que l’APiMA i l’ajuntament organitzen (handbol, Escoles obertes, atletisme,

Contacontes i català) sempre que hi hagi demanda, programa PROA i a més de la

biblioteca pública integrada en la Xarxa de biblioteques del Consell Insular. A més el centre

3



està inclòs en la Xarxa de centre col·laboradors del Fons Pitús de Cooperació. Horari lectiu

és de 9 a 14 h. Horari d’activitats extraescolars de 16 a 19h.

A l’època d’estiu es col·labora amb l’Ajuntament per la posada en marxa de l’activitat

d’Escola d’estiu per al·lots/es del poble.

En l’actualitat només es disposa de transport escolar, compartit amb un altre centre,

pels alumnes que viuen a Eivissa i no tenen plaça escolar al seu municipi i han estat

escolaritzats en aquest centre amb la condició de garantir transport escolar que

compartim amb el CP Blanca Dona. És necessari gestionar el transport escolar des

del centre ja que hi ha altres demandes.

Darrerament hi ha una demanda de servei de menjador per ajudar a les famílies a

conciliar treball-escola. Seria necessari realitzar un estudi per a detectar la demanda.

1.c.- Anàlisi del context socioeconòmic i cultural de Puig d’en Valls.

Puig d’en Valls és un poble dormitori ja que la gran majoria dels seus habitants treballen en

altres municipis, sobretot a Eivissa que està a dos km.

També hem de reconèixer que la història de la creació del poble de Puig d’en Valls està

molt lligada a la construcció d’aquesta escola.

Hi ha dos escoles properes, la de S’Olivera que pertany també al municipi se Sta. Eulària

des Riu oberta fa qutre cursos escolars, molt necessària per descongestionar el nostre

centre; també n’hi ha una altra de propera que pertany a un altre municipi, el CP Blanca

Dona, i l’institut al que estam adscrits juntament amb el CP Blanca Dona i és l’IES Sa Blanca

Dona.

Al barri també hi ha centre metge, oficines municipals, pistes esportives i una gran aportació,

un centre cultural i un auditori ideal per fer celebracions i actes acadèmics.

1.d.- Característiques de les famílies.

Al centre hi ha una matrícula de 435 alumnes i un cens de 380 famílies. De l’enquesta

realitzada en abril de 2007 (per elaborar el Pla de Convivència del centre) s’extreu la

4



següent informació: les famílies tenen un nivells sociocultural i econòmic mitjà, hi ha un

elevat percentatge de pares que pertanyen a l’APIMA ( un 81%) i quasi un 70% revisa; són

famílies que estan molt d’acord amb la línia del centre, que a més comparteixen la forma de

abordar la convivència per part del centre i que reben a prou informació del

desenvolupament del seu fill o filla. Com a dada negativa és que l’ús del català segueix sent

minoritrari ja que només un 35% dels pare si un 31% dels fills el parlen o l’utilitzen

habitualment .

És necessari implicar més a les famílies en el compliment del PL i aprofitar la bona

opinió que tenen del centre per a implicar-les en el procés educatiu.

1.g – El personal no docent.

El personal de serveis del col·legi està format per 4 persones: tres de neteja i un de

manteniment. Totes aquestes persones porten anys al centre i en coneixen bé totes les

seves particularitats i dinàmiques. La relació que mantenen amb tota la gent del centre és,

en general, cordial, positiva i correcta.

Des de l’Ajuntament es coordina l’activitat del personal de Servei de neteja i manteniment a

través de la governanta, persona encarregada del subministrament del material i a través de

la qual l’equip directiu comunica les necessitats del centre.

També és important comentar la col·laboració de la policia municipal a les entrades i

sortides i en l’activitat d’Educació Vial que realitza al centre amb alumnes des del 3r nivell

fins a 6è d’EP.

És necessari fer, a tot el personal no docent, més partícipe de la vida escolar i tenir-

los en compte en moltes de les activitats del centre.

5



2.- ANÀLISI I VALORACIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU I DE L’ORGANITZACIÓ I

FUNCIONAMENT DEL CENTRE.

2.a- Anàlisi i valoració del PEC.

El PEC es va elaborar amb la implicació de tota la comunitat educativa, es va aprovar en juny

de 1995 i des de llavors és el documnet marc que regula tota l’activitat del centre. En ell es

basen tots els altres documents que el desenvolupen: PCC, Pla d’atenció a la diversitat, PL,

PAT, Pla de Convivència. Els seus principis estan vigents, amb alguna petita modificació

realitzada en el transcurs dels anys; tal vegada tant els objectius com l’estructura

organitzativa s’haurien d’adaptar a la nova normativa. Els documents que regulen el

funcionament del centre són: PEC elaborat a l’any 1995 i és necessari revisar, els PCC

elaborats el de 2n i 3r cicled’EP al 1995 i el d’Infantil i primer cicle d’EP a l’any 1997, el PL

elaborat al 1996, el RRI revisat al 1996. el Pla d’atenció a la diversitat elaborat a l’any 2002 i

en el curs 2009-10 s’està revisant i el Pla de Convivència elaborat l’any 2007.

Al centre és necessària una nova reflexió amb tota la comunitat educativa per a poder

adaptar-se a la LOE i als canvis produïts al sistema educatiu. Aquest canvi implica a

més de la revisió del PEC i la dels altres documents del centre.

Estam en una nova etapa que aquest centre encara no ha apostat per ella, la del

treball per competències bàsiques. Ens agradi o no qui té la major feina a fer som

nosaltres, els mestres ja que veiem que és necessari un canvi. El punt de partida

l’hem de posar nosaltres però sense oblidar l’entorn més proper (famílies, comunitat

local,...). Hem de partir de la nostra realitat, és per això que hem d’involucrar-nos en

unes reflexions com a centre, haurem de marcar cap a on volem anar i com ho volem

fer.

6



Ens fa falta destinar temps al debat de tot el claustre, sobre quins són els

aprenentatges rellevants per a l’alumnat i de com els durem a terme, hem d'aprofitar

tot allò que ens ha servit i continuar fent-lo.

Introduir el treball de les competències bàsiques ens suposarà haver de replantejar-

nos les nostres intervencions tant a nivell de grup-classe com també a nivell de tot el

centre. Haurem d’analitzar els continguts que estam ensenyant. Si són rellevants per a

la vida dels infants. Com ho estam fent? Així com ho fem actualment, ajuda a

incorporar el treball de les competències? En cas contrari, quins canvis hauríem

d’incloure? Amb quines estratègies, processos cognitius, contextos rellevants,

recursos,...? Tot això suposarà un repte i conseqüentment un esforç però no hem

d’oblidar-nos que a partir dels processos que posarem en marxa també aprendrem,

les nostres intervencions educatives tendran més sentit i estirem més satisfets amb el

treball realitzat.

Hem de ser optimistes i entendre que les CCBB ens donen una nova oportunitat per

millorar.

2.b- Organització i funcionament del centre.

2.b.1- Característiques del professorat.

El claustre de professors està format per 33 professors/es, organitzats per etapes i cicles:

Etapa d’Educació Infantil integrada per 8 professors/es, 1 especialista de MU, 3

especialistes d’anglès, 3 especialistes d’EF, una professora PT, un professor d’AD, una

especialista d’AL compartida amb el centre de Jesús, 1 professora de religió durant dos dies,

14 professors d’EP.. A cada cicle se l’assigna un professor especialista d’anglès, d’E. Física

i un membre de l’equip de suport.

7



DEFINITIUS

FUNCIONARIS

EN PRÀCTIQUES INTERINS

COMISSIÓ

DE SERVEIS EXTERNSDISTRIBUCIÓ

DEL

PROFESSORAT

23 4 1 4 1 (bisbat)

% 69,7% 12,15 3 12,15 3

Hi ha una plantilla molt estable i amb moltes iniciatives, és un dels trets d’aquest

centre que s’ha d’aprofitar per continuar amb el treball en equip tant important en el

nou repte que el centre ha d’afrontar, adaptar-se a les Competències Bàsiques.

Cada cicle té un coordinador que juntament amb el director i la cap d’estudis, la

coordinadora d’activitats complementàries, la coordinadora de l’equip de suport i la

coordinadora lingüística formen la Comissió de Coordinació Pedagògica que és la

responsable del compliment de la PGA i PEC. S’hauria d’ampliar amb la participació dels

coordinadors de mediambient i de projectes europeus.

El professorat està immers en un procés de formació permanent en centres, com a

conseqüència de l’ús de les noves tecnologies de la comunicació, és necessari

proporcionar al professorat una formació en TIC més específica i al centre dels

recursos necessaris: pissarres digitals, canons, etc.

És necessari reflexionar i consensuar els temes que afecten a tot el centre i en

particular temes tan conflictius com el de l’horari complementari del professorat.

2.b.2- L’equip de suport.

És important senyalar la rellevància que té en el centre l’Equip de suport.

Està format per la professora PT, el professor d’AD, la professora d’AL, la cap d’estudis, un

membre de l’EOEP i una educadora social de l’ajuntament.

Una de les tasques encomandes a l’equip de suport del Centre és la detecció de les

dificultats d’aprenentatge de l’alumnat, per tal de dur a terme les intervencions escaients

(adaptacions curriculars, derivació cap als diferents Programes, etc.) i l’elaboració de

8



materials. Un gran encert ha estat l’organització de reunions mensuals amb els equips de

cicle per a detectar les dificultats i consensuar formes d’actuació i de solució, sistema que

s’ha de mantenir i millorar.

Les experiències pioneres en molts àmbits de l’educació al centre han començat i

s’han difós des d’aquest l’equip de suport. S’ha de continuar donant tot el

recolzament necessari.

2.b.3 Participació, implicació i col·laboració d’alumnes, pares i mares.

En el PEC (Projecte Educatiu de Centre) es recull de manera clara la necessitat de

participació dels alumnes i els seus pares i mares en les dinàmiques del centre. La

participació, la implicació i la col·laboració de pares i mares d’alumnes en la vida del

centre es concreta a dos nivells: individual i general. Individualment, en les jornades de

portes obertes, les reunions d’inici de curs, les entrevistes personals amb tutors i

professorat pel que fa a seguiment acadèmic dels seus fills i filles i a la seva formació

com a persones. A nivell general, aquesta participació es fa a través dels seus

representants en el Consell Escolar del centre i a través de l’AMPA.

La participació de l’alumnat es concreta a través de les assemblees d’aula, on redacten

les seues normes i exposen els seus problemes i interessos i la Junta de Delegats que

es celebra una vegada al trimestre i participen els alumnes des de 1r nivell d’EP fins 6’è

d’EP.

Ja que els canals de participació estan tan bé definits s’han de difondre més i

estimular la participació.

Les famílies han de poder participar més activament en el procés d’ensenyament

dels seus fills/es, han d’implicar-les amb el PL, les hem de proporcionant més

9



recursos i estratègies per ajudar als seus fills, s’ha de donar més difusió als

programes del centre com el de reutilització de llibres ja que és una oportunitat per

a les famílies, han de conèixer quines són les vies de participació, han de poder

disfrutar dels serveis del centre i rebre tota la informació sobre els seus fills.

2.b.4- Projectes en funcionament.

El CEIP Puig d’en Valls es caracteritza per dur a terme molts de projectes d’innovació i a

més comptar amb un claustre amb moltes iniciatives que ha ajudat, amb molta il·lusió i

dedicació, a dur a terme aquests.

PROGRAMA O PROJECTE

DEL CENTRE

CURS

D’APROVACIÓ

DOCUMENT QUE RECULL LA SEUA

PLANIFICACIÓProjecte xarxipèlag 1999-00 Concreció a la PGA.

Projecte d’animació a la

lectura.

2000-01 Inclòs a la PGA. Revisió anual.

Apadrinament lector .

Bibliopati al primer cicle.

2008-09 Inclosos en el projecte d’animació a la

lectura.Projecte l’alimentació.

L’hort.

2001-02 Inclòs al Projecte ecoambiental. Es

revisa anualmentL’Aposta. 2003-04 Inclòs al Projecte de centre

ecoambiental.Projecte PRACTICUM UIB 2005-06 Es revisa anualment.Projecte Europeo Comenius 2005-07, 09-111 Inclòs en la PGA.

Projecte centro ecoambiental. 2007-08 Inclòs en la PGA.Punt verd 2008-09 Inclòs en el Projecte ecoambiental i en

el Projecte Comenius 2009-11Mediació 2007-08 Inclòs en el Pla de Convivència.

Seccions Europees 2008-09 Inclòs en la PGA.Escoles en Xarxa

(Omnium Vilaweb)

2006-07 Inclòs en la PGA

Col·laboració amb el Fons

Pitiús

2003-04 Inclòs a la PGA.

Monogràfic del centre per a

totes les activitats

complementàries.

2000 Inclòs a la PGA.

10



Programa PROA 2008-09 Inclòs a la PGAPrograma de reutilització de

llibres

2008-09 Inclòs a la PGA

Sa Revista. Projecte anual Inclòs a la PGA

Aquesta diversitat de projectes es coordinen a través de la CCP i també els hem

d’aprofitar per a treballar les Competències Bàsiques amb una correcta

programació.

2.b.5- Relació del centre amb les administracions, empreses, institucions, ...

El centre ha aconseguit en els darrers anys una projecció important de cara a

l’administració municipal, insular i provincial.

La col·laboració institucional amb l’Ajuntament de Sta. Eulària des Riu i el Consell

Insular ha estat molt estreta. És rellevant remarcar que aquest magnífic nivell de

col·laboració és possible pel respecte escrupolosíssim que des del centre s’ha tingut vers

la màxima institució representativa del municipi, del Consell i del Govern,

independentment de la composició política. Com a persona i com a ciutadà el/la Director/

a té l’obligació de mantenir les millors relacions possibles i la màxima fluïdesa

d’interlocució amb les autoritats.

L’estreta relació amb el CEPR sempre ha estat manifesta, en especial en el bon

assessorament de tots els cursos que ha organitzat el centre i des del CEPR d’Eivissa

s’ha supervisat.

Una tasca pendent i que s’hauria de potenciar és la millora de la coordinació amb

el centre de secundària al que estam adscrits, l’IES Blanca Dona, i ampliar la

relació amb el CEIP S’Olivera que també es troba al mateix nucli de Puig d’en

Valls, es podrien organitzar activitats comuns i consensuar molts de temes que

afecten a totes les famílies del poble.

11



3.- ANÀLISI I VALORACIÓ DELS RESULTATS DE LES AVALUACIONS.

Els resultats de les avaluacions en els darrers anys han estat molt positives, i a més

segueix una línia molt semblant any darrera any. Superen el curs entre el 70% o el 80%

en el primer i segon cicle i és a partir del 3r cicle quan els resultats baixen, entre el 50 i

60%, l’interès dels alumnes baixen quan el nivell d’exigència és més alt.

El tenir uns criteris d’avaluacions molt definits permet aquesta homogeneïtat i també la

prompta actuació de l’equip de suport per donar suport als tutors i a les famílies.

% Avaluació global positiva

0102030405060708090

100

1r 2n 3r 4t 5è 6è

2005-062006-072007-082008-09

% Repetidors per cicles.

0

5

10

15

20

25

2005-06 2006-07 2007-08 2008-09

1r cicle2n cicle3r cicle

Durant el curs 2008-09 es va realitzar una Avaluació de diagnòstic de 4 d’EP sobre el

nivell d’adquisició de les Competències Bàsiques. És cert que al centre no es treballen

encara les competències bàsiques segons preveu la LOE , però les expectatives de les

famílies i del professorat dels resultats eren més altes de les que es varen obtenir. Són

12



preocupants els resultats de l’avaluació de diagnòstic en negatiu, les expectatives no

coincideixen amb els resultats.

És necessari com a centre elaborar un pla intern d’avaluació, l’equip directiu hauria

d’impulsar i determinar aquest procediment d’elaboració i execució d’aquest pla.

Després de tants d’anys d’experiència com té el centre ens hem d’ implicar més en

la nostra avaluació interna de centre. Avaluació que ens donaria mecanismes per a la

regulació i millora interna.

Hem de millorar la qualitat de l’actuació professional amb l’objectiu de millorar el progrés

dels alumnes. També hem de reflexionar sobre els processos d’ensenyament i

aprenentatge ( aula, cicle, centre) i hem d’incrementar el grau de control de l’alumnat

sobre els propis aprenentatges i el procés educatiu.

PROJECTE ESTRATÈGIC.

4.- ÀMBITS D’INTERVENCIÓ i OBJECTIUS.

Àmbit d’intervenció d’organització i funcionament.OBJECTIUS

1- Actualitzar el PEC i PCC d’acord amb La LOE.2- Aprofundir en l’aplicació del PL.3- Procedir a la revisió dels diferents projectes, documents i programes del centre

sempre d’acord amb la nova llei la LOE. 4- Continuar amb la feina d’arrelament de l’escola en la cultura pròpia de les Illes Balears5- Ampliar les mesures d’atenció a la diversitat reforçant l’equip de suport.

o Treballar per aconseguir més recursos humans: un altre AD i una plaça d’AL no

compartida.

13



o Aconseguir un orientador compartit amb un altre centre.

o Mantenir-ne el calendari de reunions de l’equip de suport.

o Prioritzar l’elaboració i seguiment dels ACIs

o Difondre el material elaborat per l’equip de suport: pautes a les famílies, proves

d’avaluació de mínims i propostes d’activitats.

o Donar la màxima responsabilitat a l’equip per assignar els alumnes que es

beneficien del PRA o PROA juntament amb els tutors del 3r cicle.6- Reflexionar en conjunt sobre l’atenció a la diversitat. És prioritària l’atenció a

l’alumnat amb dificultats i mancances a l’aprenentatge, però no hem de fer perdre de vista

que és “un” segment de l’alumnat, que el gruix de la població escolar té unes altres

característiques i que també escolaritzem alumnat que excel·leix en rendiment i en actitud i

que aquest també demana una “atenció” a la seua “diversitat”.7- Mantenir la cohesió actual del claustre, la qual permet la integració fàcil del nou

professorat, més si tenim en compte el fenomen que ara mateix s’esdevé: el Centre és ple

de professores i de professors, alguns fins i tot “de plantilla”, uns altres interins o en

comissió de serveis i d’altres que en el seu dia en van ser alumnes;8- Aconseguir o mantenir, segons els casos, el correcte funcionament i l’harmonia dels

diferents òrgans de control de i de participació en la vida del Centre. Consensuar les

decisions. Un Claustre molt nombrós exigeix per part de l’equip directiu una dosi

suplementària de claredat i de concisió en el plantejament i en el tractament dels temes en

què aquell –el Claustre– és competent i demana també un modèlic funcionament de la

resta d’instàncies del centre: els equips de cicle (i els seus Coordinadors), d’una banda, la

funció tutorial, d’una altra, així com la Comissió de coordinació pedagògica.9- Afavorir una vida del Centre més dinàmica i participativa per mitjà de totes les

estructures de l’escola. De tota la comunitat educativa. Potenciant activitat que impliquin la

participació conjunta i global de tota la comunitat.10- Plantejar col·lectivament nous reptes i projectes en tots els àmbits: en el pròpiament

acadèmic, amb la voluntat de millorar els resultats; en el de la gestió, tot col·laborant en fer

14



avançar la convivència al Centre; en l’intel·lectual i professional, amb la constant

actualització de coneixements, tècniques, estratègies i metodologies. Apostar per les

CCBB.11- Potenciar les activitats complementàries i afavorir la participació dels alumnes i dels/

de les pares/mares.12- Consolidar la participació del centre en projectes europeus.13- Potenciar la formació en centres com una eina molt eficaç per afavorir el normal

desenvolupament de l’activitat escolar 14- Integrar un nou sistema informatitzat de gestió acadèmica i de comunicació amb

les famílies.15- Optimitzar els recursos de la secretaria en tots els aspectes de funcionament

acadèmic i burocràtic.

Àmbit d’intervenció respecte a la convivència.OBJECTIUS

16- Afavorir una vida del Centre més dinàmica i participativa per mitjà de totes les

estructures de l’escola.17- Organitzar entre el claustre sessions de dinàmica de grup una vegada al mes per

afavorir la cohesió del grup. (Risoteràpia, ioga, tallers de ball, expressió corporal, cant

coral, …).18-Continuar treballant: la corresponsabilització de l’alumnat en l’elaboració de les

normes i en la presa de decisions seguint el Pla de Convivència.19- Continuar amb el Projecte de Mediació.20- Realitzar un control exhaustiu del possible “absentisme escolar”,.21- Donar resposta al tractament específic que reclama l’alumnat immigrant.22- Incentivar la Junta de Delegats i de donar més protagonisme als delegants

permitint que assisteixen els delegats de sisè a les sessions del Consell escolar del

Centre.23- Mantenir el més estret contacte, la major rapidesa en la transmissió d’informació

i una gran transparència amb les famílies de l’alumnat. Si som capaços de complir

aquestes tres condicions, entre d’altres, donarem un bon servei als usuaris i per afegiment

haurem aconseguit de sortejar una potencial font de conflictes.24- Mantenir òptimes relacions amb l’AMPA.

15



Àmbit d’intervenció respecte als serveis.

OBJECTIUS25- Gestionar l’ús del transport col·lectiu per a tots els alumnes que el necessitin .26- Col·laborar en la gestió i organització d’Escoles matineres.27- Estudiar la necessitat o no de prestar el servei de menjador segons les demandes

de les famílies.28- Supervisar els programes PROA.29- Mantenir el bon clima amb el personal no docent i insistir amb l’ajuntament la

necessitat de tenir un bidell al centre.

Àmbit d’intervenció respecte a la relació del centre amb les institucions.

OBJECTIUS30- Coordinació amb l’IES Sa Blanca Dona. Imprescindible el manteniment del flux

d’informació, de les reunions periòdiques entre l’equip directiu de l’Institut i els/les Tutors/es

dels centres31- Ampliar la coordinació d’actuacions amb centres escolars de la zona i amb les

institucions locals.32- Inspecció educativa. Insistir en el fet que el binomi inspecció-equip directiu és

bàsic. I ho és en una doble direcció: d’una banda, per garantir la legalitat i la legitimitat de

les activitats dels Centres; d’una altra, com a mínim tan important i fonamental, per, des del

coneixement veraç i exacte de la realitat de cada centre, transmetre a les autoritats

educatives les necessitats i les raonables peticions dels Centre.33- Mantenir la condició de ser un Centre de Formació en Pràctiques en coordinació

amb la UIB.34- Seguir col·laborant amb ONG: Fons Pitiús de Cooperació, Mans Unides, Amics de la

Terra i d’altres possibles i que el claustre consideri oportunes.35- Mantenir la relació amb l’ajuntament. 36- Col·laborar amb el Consell Insular amb el manteniment de la Biblioteca Pública del

centre i donar-li més difusió.

Àmbit d’intervenció respecte a les infraestructures.

OBJECTIUS37- Continuar amb la tasca de proposar i lluitar, davant les institucions, per aconseguir:les

16



següents millores del centre:

o Substitució de les canonades.

o Canvi de la capa asfàltica del terrat

o Construcció d’un gimnàs.

o Instal·lació d’un ascensor per eliminar barreres arquitectòniques.

o Construcció d’un bany per les aules de quatre anys de l’edifici annexe.

o Unir l’edifici annex d’Infantil al principal de forma que els alumnes i professors no

es remullin al passar d’un edifici a l’altre.

5.- INDICADORS A TENIR-NE EN COMPTE PER MESURAR L’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS.

OBJECTIUS INDICADORS1, 2, 3 Existència d’un Projecte de Centre capaç de vincular a tota la comunitat

educativa per a la seua consecució.

Existència d’una estructura organitzativa flexible que en possibilita la

consecució.

Qualitat dels PCC escolars desenvolupats pel professorat: les classes, les

activitats, la metodologia, els sistemes d’avaluació.

Promoció de la integració del professorat.

Execució del projectes del Centre de manera cooperativa i col·legiada.

Proposar el disseny marc del Projecte Curricular del Centre amb les

competències bàsiques.

Realitzar propostes.

Utilització de metodologies adaptades a les característiques de l’alumnat i

de les matèries, així com d’estratègies adequades d’ensenyament.

Riquesa de recursos educatius.

Elaboració de sistemes adequats d’avaluació de l’alumnat.

17



Aplicació d’un pla adequat de recuperació.

Adequació de les estratègies d’aprenentatge.

Qualitat de les activitats proposades a l’alumnat.4 Promoció de la integració del professorat.

Identificació i definició d’una “cultura” pròpia del Centre.

Treball en equip del professorat.

Plantejaments comuns sobre el currículum a desenvolupar.5, 6 Utilització de metodologies adaptades a les característiques de l’alumnat i

de les matèries, així com d’estratègies adequades d’ensenyament.

Riquesa de recursos educatius.

Elaboració de sistemes adequats d’avaluació de l’alumnat.

Aplicació d’un pla adequat de recuperació.

Adequació de les estratègies d’aprenentatge.

Organitzar sistemes d’agrupació de l’alumnat, temps, espai.

Qualitat de les activitats proposades a l’alumnat.

Aplicació adequada del pla d’atenció a la diversitat

Informació i assessorament a les famílies de l’alumnat.7, 8, 9 Potenciació del correcte funcionament global del Centre.

Promoció de la integració del professorat.

Nivell de satisfacció professional del professorat

Nivell de satisfacció de les famílies.

Claredat en l’aplicació dels criteris d’adscripció del professorat.

Sistemes d’informació dels projectes del centre.

Promoció de la participació del professorat, dels pares i les mares i de

l’alumnat i del personal de serveis en la vida del Centre.10 Presentació de propostes.

Sistemes d’informació dels projectes del centre.

Publicitat dels canals operatius de participació de la comunitat educativa

18



en la vida del centre.

Organització de sistemes d’agrupació d’alumnes.

Elaboració de criteris d’avaluació.

Anàlisi de les avaluacions de diagnòstic.

Propostes elaborades per al canvi i la millora del centre.

Elaboració en equip de programacions curriculars de cicle i de nivell .

Grau d’aplicabilitat de les programacions curriculars.11 Treball en equip del professorat.

Plantejaments comuns sobre el currículum a desenvolupar.

Qualitat de les activitats proposades.

Nivell de participació de les famílies i alumnes.

Existència de relacions positives entre centre i famílies, centre i alumnes.12 Treball en equip del professorat.

Plantejaments comuns sobre el currículum a desenvolupar.

Nivell de satisfacció del professorat.13 Publicitat i promoció de la investigació i de la innovació educativa.

Treball en equip del professorat.

Nivell de satisfacció professional del professorat.

Impuls de la formació en centres.14 Publicitat dels canals operatius de participació de la comunitat educativa

en la vida del centre.

Nivell d’informació rebuda.

Nivell de satisfacció de les famílies.

Satisfacció del grau d’integració del nou sistema informatitzat de gestió

acadèmica i de comunicació a les famílies.15 Nivell de satisfacció professional del professorat i de la secretària.

Satisfacció del grau d’integració del nou sistema informatitzat de gestió.16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24

Existència de normes raonables de convivència.

Aplicació constructiva de les normes.

19



Existència d’expectatives altes pel que fa als alumnes.

Existència d’interaccions positives entre els grups.

Existència d’un sistema adequat de participació.

Valoració de les experiències escolars en les que participen.

Grau d’ajuda que ofereix el centre a les famílies i als alumnes..

Existència de canals operatius de participació de les famílies sen la vida

del centre.25, 26, 27, 28, 29

Nivell de satisfacció de les famílies, del professorat i dels alumnes.

Nivell de participació i assistència en l’oferta dels serveis del centre.

Grau d’atenció a la petició de les famílies.30, 31, 32, 33, 34, 35, 36

Nivell de satisfacció .

Existència d’interaccions i relacions positives.

Nivell de participació en la vida del centre.

Riquesa de recursos.

Percepció de perspectives altes.

Actitud positiva cap al centre.37 Nivell de satisfacció del professorat, de les famílies i dels alumnes.

Nombre de sol·licituds executades. .

6- ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ I/O PLANS DE MILLORA. ORGANITZACIÓ DE

L’ACCIÓ I LÍNIES D’ACTUACIÓ.

Les tasques de la funció directiva, tan diverses, complexes i sovint difícils, poden adequar-

se a les característiques, preparació i capacitats de cadascun dels membres de l’equip,

constituint així un grup que es complementi, s’enriqueixi i sigui capaç de gestionar en clau

d’èxit. procés de gestió.

Entre els tres membres de l’equip directiu hem de recollir i donar sortida als quatre grans

àmbits de la gestió i organització educativa:

20



o La gestió executiva (capacitats de presa de decisions, organització, seguiment

d’acords, supervisió, eficàcia ..).

o L’àmbit d’administració (capacitats de planificació, creació d’estructures, burocràcia,

normativa, etc.).

o L’àmbit d’innovació (en relació a les capacitats d’elaboració i assessorament de

projectes, a la capacitat d’assumir riscos i canvis, a les capacitats d’iniciativa i

creativitat, etc.).

o L’àmbit d’integració (amb capacitats d’implicació, de creació de climes positius de

valoració de les persones, d’interacció i d’integració, etc.).

ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ: PLANS, PROJECTES I PROGRAMES:

o Actualització i millorar el PEC.

És el document bàsic de planificació a llarg termini del centre , la seua millora i

actualització ha de ser contínua i com a conseqüència dels canvis continus a nivell docent i

normatiu. Hem d’analitzar i reflexionar sobre els documents del centre. Com podem

millorar-los en base a un enfocament competencial.

o Millora de la convivència i de l’educació en valors.

Amb l’ exercici continuat de fomentar la llibertat i el respecte als altres i a un mateix

s’aconseguiran els hàbits, els valors i les actituds necessàries per a una convivència rica i

amb formes d’actuar responsables.

o Atenció a la diversitat, qualitat i millora del rendiment.

La diversitat de l’alumnat és una realitat al nostre centre per aquest motiu es continuarà

recolzant el treball de l’Equip de suport, l’acció tutorial eficient, les adaptacions curriculars

21



oportunes i l’ús de les noves tecnologies a l’aula per poder atendre l’aprenentatge

diversificat.

Juntament amb els estudis d’avaluació que s’organitzin des de la Conselleria es realitzaran

avaluacions generals de diagnòstic de les competències bàsiques dels alumnes, aquesta

avaluació ens orientarà sobre les iniciatives i millores a realitzar.

o Coordinació de les activitats del centre. Estratègies d’informació i comunicació.

Tota l’acció de l’equip directiu ha de respondre a una programació i temporització molt

concreta dels diferents àmbits de treball. Hem de tenir establert el calendari concret de

reunions de treball i els continguts eix que a cada trobada caldrà plantejar o desenvolupar,

al llarg de tot el curs i que s’inclourà a la PGA.. El mateix podem aplicar a tots i cadascun

del àmbits de la programació general de centre. Per això es continuarà elaborant el

calendari de coordinació docent en horari complementaria ampliant-lo amb les reunions de

l’equip directiu i programar els temes a tractar.

Hem d’entendre el mètode de programació com una manera de ser eficaços i eficients en

la nostra feina. No hi ha res de més decebedor que la sensació de temps perdut després

d’hores de reunions que no van massa enlloc.

Per donar difusió als projectes del centre i explicar el que es fa s’ambientalitzaran els

espais del centre amb els diferents projectes.

Les relacions amb les famílies han de fer-se com fins ara però es podran millorar aplicant

el Pla de Convivència i integrant un nou sistema informatitzat de comunicació amb les

famílies. Les relacions s’han d’intensificar amb un hàbits i actituts cíviques modèliques

amb les normes bàsiques de cortesia, amabilitat i respecte per enfortir la convivència.

22



o Formació del professorat.

La formació permanent contribueix a millorar la labor docent per aquest motiu es recolçarà

la formació en centres amb propostes de cursos específics relacionats amb: la millora de la

lecto-escriptura i el rendiment acadèmic, l’atenció a la diversitat, la convivència i les noves

tecnologies de la informació i de la comunicació.

7.- RECURSOS HUMANS, MATERIALS i ECONÒMICS.

Sense el suport, l’ajuda i fins i tot la complicitat del professorat cap projecte no serà

,factible; la participació i el recolzament del Claustre són imprescindibles. Però l’element

clau en el bon funcionament de qualsevol centre és, sens dubte, l’equip directiu. Crec que

no exagero en afirmar que la missió més complicada per a qualsevol Director o Directora

és la de formar un bon equip directiu, i és clau la figura del Caps d’estudis.

La Comissió de coordinació pedagògica, l’equip de suport, els equips de cicle, les Tutores i

els Tutors, l’equip de suport, la Comissió lingüística, el claustre i el Consell escolar són els

instruments regulars de desenvolupament de les tasques educatives i de la participació

dels diferents sectors de la comunitat escolar i, com a tals, són el suport de les quals ha de

cercar el/la Director/a, alhora que juguen també en el paper de control de la gestió.

Els serveis socials dels Ajuntaments i els membres de l’EOEP, amb els quals treballem de

manera altament coordinada, fan una funció clau en la detecció i en la resolució de

situacions potencialment conflictives (absentisme escolar, famílies desestructurades, etc.).

Tot això pel que fa als recursos humans.

Quant als materials, és necessari fer un estudi ja que hi ha materials que s’han de reposar,

per exemple joguines de Educació Infantil, material de l’aula de música, dotació d’equips

informàtics, etc. Sol·licitar als coordinadors de cicle i als responsables de material que

realitzin un inventari de necessitats de reparació i de noves adquisicions.

23



L’assignació anual per a les despeses de funcionament (Govern Balear) és, com és obvi,

la principalíssima font de recursos, complementada amb les puntuals aportacions de

l’Associació de pares i mares, les donacions de l’ajuntament i del Consell Insular, les de

la UIB per ser centre de Formació en Pràctiques. i les aportacions del programa de

reutilització de llibres.

Amb les aportacions del fons de llibres, a més de poder adquirir llibres de lectura, amb els

beneficis es podria adquirir el material comú dels alumnes.

S’ha d’elaborar, dins del pressupost general, un pressupost anual per a cada cicle i

departament per a poder dur a terme les tasques de cicle, departament o aula.

8.- ESTRATÈGIES PER ACONSEGUIR LA PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT

EDUCATIVA I LA SEUA IMPLICACIÓ EN EL PROJECTE DE DIRECCIÓ.

Participar és prendre part, col·laborar amb altres, ajuntar-se amb qui té inquietuds similars,

formant-hi un grup per a aconseguir plegats unes metes comunes.

La participació als centres educatius és necessària, per això cal:

• Buscar la manera i els mitjans per fer-ho

• Proposar tasques que ho faciliten a tots els sectors.

• Animar i facilitar que tothom se senti part del centre.

• Informar adequadament mares, pares i alumnat.

• Prendre consciència que la participació és indispensable.

PROMOURE MECANISMES D'INFORMACIÓ ENTRE TOTA LA COMUNITAT

EDUCATIVA.

• Realitzar contactes periòdics entre l'equip directiu i la Junta de l'AMPA, per a

intercanviar informació com complement del Consell Escolar.

• Publicació i difusió a través de notes informatives i de la pàgina web del centre.

24



• Establir el mecanisme per assegurar la informació bàsica del funcionament del

centre al professorat que s'incorpora a l'equip docent.

• Assegurar la comunicació pública de tota la informació que arriba o afecta al centre

o al conjunt de la comunitat educativa a través d ela pàgina web, dels taulers

d’anuncis, de les agendes i de les reunions amb les famílies.

• Fer arribar amb temps suficient a tos els sectors de la Comunitat Educativa la

informació sobre legislació, normatives, concursos, etc.

FOMENTAR LA RELACIÓ ENTRE FAMÍLIES I EDUCADORS..

• Formar el professorat per a desenvolupar la tutoria amb famílies. Millorar les

tècniques de comunicació i reunió amb els pares i mares.

• Establir un pla d'acció tutorial que contempli com a mínim:

o Tres entrevistes anuals amb el pare i la mare de cada alumne/a .

o Una reunió a principi de curs amb tots els pares i les mares de cada grup-

aula per exposar els objectius educatius que pretenem aconseguir i demanar

la seua col·laboració.

o Reunions periòdiques amb els pares i mares de cada grup d' alumnat (a la fi

de cada trimestre) per analitzar el funcionament del mateix i trobar

estratègies de resolució de conflictes. Programar les reunions de classe entre

professorat i pares i mares, amb objectius pedagògics: explicar com es

treballa a classe, reflexionar i debatre conjuntament temes educatius,

xerrades orientatives,etc...

PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ DEL PROJECTE

El model de seguiment i autoavaluació dels objectius definits en el projecte constarà de

diferents parts:

25



1. Seguiment dels objectius del projecte i les seves activitats concretes. És a dir,

una avaluació de progrés que farem, de manera habitual, dues vegades cada curs, a

finals de gener i a finals de juny. Caldrà definir quins instruments d’avaluació poden ser

útils a cada objectiu de millora i les persones responsables d’avaluar-lo (coordinadors,

membres de l’equip directiu, professors o avaluadors externs) en cadascun dels

períodes de temps marcats, i que recollirà la memòria anual de centre.

2. Avaluació de resultats al final del període de quatre anys de gestió directiva. Es

farà un procés d’avaluació intern per a cada un dels objectius de millora i el seu grau

d’assoliment i/o consolidació. I una avaluació global que destaqui la incidència en els

aspectes que la pròpia administració educativa demana de treballar i avaluar:

Dinamització dels òrgans de govern i coordinació docent de centre i empenta a

la participació dels diferents estaments de la comunitat educativa.

Gestió dels recursos humans i materials.

Organització d’activitats de centre i extraescolars que afavoreixin l’obertura del

centre al seu entorn.

Disponibilitat per atendre l’alumnat i les seves famílies oferint-los informació i

atenent les seves demandes.

Impuls i posada en funcionament de programes i iniciatives d’innovació i

formació que millorin el funcionament i la dinàmica del centre.

L’avaluació hauria de contemplar el grau de satisfacció en els indicadors següents:

1.- Gestió de les funcions de Direcció a criteri del professorat.2.- Gestió de les funcions de Direcció a criteri de l’alumnat.3.- Gestió de les funcions de Direcció a criteri del Personal de serveis.4.- Gestió de les funcions de Direcció a criteri de les famílies.5.- Gestió de les funcions de Direcció a criteri de la Inspecció educativa.6.- Capacitat de delegació.7.- Interès per fomentar la interlocució amb el professorat.8.- Interès per facilitar la participació en les activitats del centre, tant escolars com

extraescolars i complementàries.

26



9.- Interès per fomentar la interlocució amb l’alumnat i les famílies.10.- Capacitat de relació i comunicació amb els diferents sectors de la comunitat escolar.11.- Gestió democràtica.12.- Anàlisi de rendiment escolar13.- Estratègies de resolució de conflictes.14.- Interès per la negociació en la recerca de consens.15.- Capacitat d’organització.16.- Voluntat de superació de problemes.17.- Capacitat de planificació.18.- Capacitat d’interlocució amb les institucions.19.- Proposta de plans de millora.20.- Voluntat d’informació constant.21.- Acceptació de programes innovadors.22.-La informació es divulga periòdicament a la comunitat educativa.23.- Es propicia la integració de la diversitat.24.- Es demana col·laboració en la resolució de conflictes25.- Formació realitzada en el nostre centre.26.- Formació contextualitzada, atenent els problemes i les necessitats quotidianes

PROPOSTA D’EQUIP DIRECTIU

Membres proposats:

CAP D’ESTUDIS: Mª José Ferrando Poquet.

Propietària definitiva al centre des de l’any .2003-04.

Coordinadora actualment al centre dels projectes Comenius i PROA.

SECRETÀRIA: Virginia Guasch Torres.

Propietària definitiva al centre des del curs .2007-08, especialista en Anglés.

Coordinadora actualment al centre del Programa Seccions Europees al curs 2009-10.

REFLEXIÓ FINAL

Per què m’he decidit a presentar la meva candidatura a la direcció del CP Puig d’en

Valls?

El pes de l’entorn professional on treballo ha estat la raó clau de la meva decisió. He trobat en

aquest centre un potencial molt alt de bons educadors i bons professionals de l’ensenyament.

27



De gent compromesa amb la feina que fa. Gent disposada a discutir i implicar-se en els

processos de revisió de la tasca docent i la manera positiva d’incidir en l’alumnat. Gent que té

clar que no només formem alumnes sinó, per sobre de tot, persones. Gent que m’il·lusiona i a

qui vull il·lusionar en aquesta proposta de futur.

Crec tenir el perfil necessari per aglutinar les persones que des de la gestió i la coordinació

siguin motors de renovació d’aquestes dinàmiques, d’agilitar-les i de rentabilitzar-les. Hem de

guanyar en eficàcia i en eficiència.

Aquest bagatge d’experiències, unit al procés de reflexió i il·lusió, és el potencial que ofereixo

a la comunitat educativa del CEIP Puig d’en Valls.

La meva capacitat de planificació i d’organització, però també de decisió operativa i

d’execució, la recerca i la gestió del consens, la capacitat d’escoltar, la meua implicació, el

meu interès per motivar la participació de tota la comunitat educativa, el coneixement de la

realitat del personal del centre i del seu entorn geogràfic, social, econòmic i humà ja els

coneixeu i saben que són propis de la meva manera de fer.

Aquest projecte presentat reflecteix el coneixement que tenc del centre, la coherència

d’actuació des de que formo part de l’equip de professors del centre (des de setembre de

1984), i en especial des de que sóc cap d’estudis del centre (des del curs 1989-90). A jo em

pertoca continuar la bona tasca realitzada fins l’actualitat, marcar una nova pauta d’una escola

amb oferta de serveis, mantenir i millorar projectes de qualitat del centre, no perdre mai la

capacitat d’il·lusionar i recordar que el camí el fem entre tots i amb cadascú dels membres de

la comunitat educativa.

Puig d’en Valls, 31 de març de 2010.

28

Documents

Projecte direcció