PROJECTE D´OBSERVACIÓ A

L´ESCOLA MESTRE DURANMONTSE JUANEDA

JOSEP MUÑOZ

NATÀLIA VINENT

BREU PRESENTACIÓ DEL

CENTRE

Escola Mestre Duran aAlaior.

Centre públic d´unalínea.

De P3 a P5 ple (tresaules de 25 infantscada una).

De primer a cinquèsense omplir.

Centre nou , segonany en funcionament

JUSTIFICACIÓ Escoliim aquest centre

perque na Natàlia hiduu els seus fills.

Grup de quatre anysper motius personalsNatàlia Vinent

Idea focus observaciósurt d´una necessitatdel centre: arreglarproblemàtica amb lesentrades i sortides al´aula

Finalitats i funcions Veure relacions i interaccions

entre infants, adults i mestra. Com es relacionen, comunicació Aquest temps d´interacció és

educatiu? Observar conflictes Observar com és la relació infant

adult durant aquest interval L´ objectiu fonamental: mirar si

l´espai realment condiciona o noles relacions entre infant-infant;infant-adult; adult-adult; adult-mestra; mestra-infants, i com sónaquestes interaccions especialmenten els moments d´entrada a l´aulaa les 8´30 i a les 13,30 en el momentde sortida.

Aquest és l´espai destinat a les

entrades

Espai destinat a les sortides

Hipòtesi de les que partim Possibilita l´espai que els infants entrin sols a

l´aula?

Possibilita l´espai el joc al moment d´entrar ?

Seria convenient cercar un altre espai de relació?

Es generen conflictes a causa de l´espai?

Per qué es produeixen?

Com es resolen els conflictes?

Suposa un moment angoixant per l´infant?

Poden llevar-se la jaqueta sols? Ho fan?

Poden penjar la jaqueta sols? Ho fan?

Hi ha interacció entre els adults?

I entre els infants?

Com és la benvinguda de la mestra cap a l´infant?

I cap al seu acompanyant?

Sempre s’ajunten els mateixos infants?

Accepten nous companys en el moment de l’accés?

Es relacionen el més grans amb els més petits.

Quin temps dura el moment de l’entrada? / sortida?

Afavoreix l´espai el moment d´entrada?

Afavoreix el de sortida?

Informació de la que partim

en relació a l´espai

Entenem que el moment del’entrada i sortida a l’aula, ol’accés a l’escola, és sens dubteun moment de caire social, on hiha una interacció clara idinàmica, entre infants ipares/mares. Hem fet recull dediferents autors, que parlen sobreaspectes interessants, que tenena veure amb les relacions socialsentre els infants, i que ens serveixper poder situar de manerateòrica el nostre “focus”d’observació:

Goleman: De Vries (1995): Weber: Loris Malaguzzi:

Vigotsky: R. Farina

Loris Malaguzzy

sentia una especial preocupació pel mobiliari, els colors i l´adequació del´espai per tal que fossin agradables.

Parlava d´una “arquitectura escolar” on es facin partíceps del projecte, a lespersones que seràn els protagonistes de l´educació.

crear una escola amable

Parla d´espais que recullin impremtes , presències i memòries dels seus co-habitants.

l´espai és un educador més, i ha de permetre a l´infant expresar-se idesenvolupar-se com un membre més de l´escola

Estructura articulada, unitària i familiar, que l´infant pugui recórrer sensetrobar límits.

L´espai ha de possibilitar que les persones que hi conviuen es puguin trobarfàcilment

Espais per fomentar relacions intergeneracionals

La plaça és el lloc emblemàtic a les escoles de Reggio, i possibilital´intercanvi d´idees, comunicació, ..

Eliminar passadissos.

Informació de la que partim en

relació al moment d´entrar a l´aula

Model de Loczy Bandura

Nerea Azola i Juanjo Otaño David Altimir Àngels Zamora Carme Thió de Pol i Pep Llenas « El valor educatiu de les coses de cada dia, és com la

pedagogia de la vida quotidiana, que es centra en l´altpotencial educatiu de les situacions que habitualmenttenen lloc durant una jornada qualsevol, en les qualsparticipen conjuntament infants i adults» (M. Jubete)

«Les frisseres són enemigues dels processosd´ensenyament-aprenentatge, i fatals per la construccióde la pròpia autonomia» (P. Ritscher)

Disseny de projecte Hem anat cada dia al

centre durant dues setmanes, realment han estat més, per estar presents en el moment d’entrada (8:30) i al de sortida (13:30) .

Tècniques que hem fet servir: enregistrament en vídeocàmara, fotografies i notes de camp.

Un exemple d´observació Registre fotogràfic

Algunes de les dificultats més

destacables a l´hora d´observar: Espai estret i molta gent i

informació en poc temps(més o manco 10 minutsdura l´entrada).Difícilprendre notes.

Un pare es va oposar a queprenguéssim fotos a l´horade la sortida, per tant notenim cap constànciagràfica del moment com elsadults reben els seus fills i fillesa la sortida.

Problemes amb la ubicacióde l´observador al momentd´entrades, sobretot.

Problemes en la ubicació dela càmera per enregistrar elpassadís i poder-ho veure totbé

Anàlisi de les observacions de

les entrades No afavoreix l´autonomia personal de l´infant ni la de relació. La intervenció

de l´adult en alguns casos és total.

Moments de molta pressa per part dels adults

No afavoreix el desenvolupament psicomotor de l´infant, infants passius(Carmen Fleta)

No permet la correcta rebuda dels infants per part de la mestra.

L´entrada a l´aula hauria de ser un moment lent i tranquil ja que representauna separació per l´infant i s´ha de fer de forma alegre i no estressant.

L´Entrada a l´aula suposa la «trobada entre els dos mons més importants delsinfants: la família i l´escola». (C Thió i P Llenas) . Per tant ha d´oferir seguretat

El reduït espai del passadís no possibilita l´acurada observació de plafonsinformatius per la qual cosa es veu perjudicada la bona comunicació escola-família.

A més els adults entren dins l´aula quan han de parlar amb la mestra.Proposem una possible observació per comprovar fins quin punt pot serpositiva aquesta intromissió.

Una altra pregunta que deixem oberta és si l´espai condiciona realment alsadults o si en un altra espai més ampli seguirien actuant igualment.

Anàlisi de les observacions de

les sortides

En un principi no ens va agradar gens aquest estil de

sortida amb «entrega personalitzada d´infants» però a

mida que hem anat observant ens hi hem acostumat i

ha acabat agradant-nos, per que permet la

comunicació escola-família, facilita el tracte personal

tant de l´adult com de l´infant per part de la mestra i

viceversa, i a més possibilita un breu i còmode

intercanvi d´idees entre els adults i la mestra i amb

quests i els infants.

Tot i això, trobem a faltar plafons informatius a la paret

exterior de les aules, ja que és un espai que es pot

aprofitar per que és gran, i per que els adults hi esperen

davant i es podria produir aquest intercanvi .

Elaboració del sistema d´anàlisi

Tres grans categories:

1. Coses que fan els

infants

2. Coses que fan els

adults

3. Coses que fa la

mestra

COSES QUE FAN ELS INFANTS:

Accions de relació

- Saluda als altres infants

Accions motores

- Entra corrents

Accions comunicatives

- Parla amb la mestra

Accions de cura personal

- Llevar jaqueta

COSES QUE FAN ELS

ADULTS

Accions de relació

- Saluda a un altre adult

Accions de comunicació

- Parla amb l´infant

Accions motores

relacionades amb l´espai

- Espera dret

- Espera passejant pel pati

Accions posturals

- S´asseu

- Se recolza a la paret

COSES QUE FA LA MESTRA

Accions de relació

- Saluda a l´adult

Accions de comunicació

- Parla amb l´adult

Accions motores

relacionades amb l´espai

- Entra dins l´aula

- Surt a mirar defora

ANÀLISI I INTERPRETACIONS

Comportament observat en els infants

• Infants passius no autònoms

• Excepció fillets i filletes de «l´escola matinera»

• Acomiadament de forma breu a la porta de l´aula (en general)

• Els infants esperen el moment de sortida sense conflictes, interactuant

entre ells

Comportaments observats en els adults-es

• Condicionat per l´espai i frissa?

• No observa els plafons amb atenció

• Entra a l´aula

• Acomiadament amb l´infant breu

• Poca comunicació verbal amb la mestra

• Els adults esperen pacientment parlant entre ells

Comportaments observats en la mestra

• No pot rebre els infants individualment però si els acomiada

• Comunicació amb l´adult escassa durant l´entrada

• Tolera que els adults entrin a l´aula

Fase de Feed-back: revisió

d´hipòtesi No ha quedat prou clar que sigui l´espai qui condiciona únicament, tenim l´exemple de

l´escola matinera. L´espai no possibilita el moment de joc durant l´entrada. Seria convenient cercar un altre espai de relació i poder comprovar com actúen les

persones allà. No hem observat conflictes a causa de l´espai No hem observat cap infant angoixat per l´estretor de l´espai, tot i que es podria focalitzar

més cap aquí una propera observació Els infants es poden llevar la jaqueta sols i penjar-la però no ho fan La interacció social entre adults es dóna bàsicament durant els moments d´espera La benvinguda individual de la mestra no es pot dur a terme amb tots els infants ni amb tots

els acompanyants No hem pogut observar algunes estones de joc que es donen entre els infants mentre

esperen al porxo o al pati

Tampoc hem pogut observar si es donen relacions intergeneracionals El temps d´entrada dura entre 8-10 i 15 minuts Si l´espai afavoreix el moment d´entrada depén de si volguem que l´entrada sigui ràpida o

lenta Si afavoreix el de sortida per que és un moment que propicía les interaccions adult –

mestra-infant i hi ha una atenció més individualitzada.

Algunes propostes de millora

Entrades i sortides per la zona de pati

Deixar passadís zona de pas i extensió de l´aula com un racó més

Eliminar barres del pati

Convertir el pati en una plaça tapada i distribuït en racons diversos

Crear una zona de porxos a continuació de les portes de les aules que donen al pati

Acondicionar l´entrada d´infantil com un lloc d´espera acollidor