Embed Size (px)
Citation preview
ESCOLA BRESSOL
MUNICIPAL
EL SERRALET
Torrelles de Llobregat
PROJECTE EDUCATIU
1. Introducció
2. Context
2.1. L’escola bressol municipal El Serralet
2.2. El municipi
2.3. Context sociocultural
2.4. Relació entre escola bressol i el municipi
3. Trets d’identitat
3.1. Pluralisme i valors democràtics
3.2. Realitat nacional catalana
3.3. Medi ambient
3.4. Coeducació
3.5. Solidaritat
3.6. Valors
3.7. Concepció de l’infant
3.8. Serveis que ofereix l’escola
4. Capacitats de l’etapa 0 -3
4.1. Capacitats de l’etapa
4.2. Objectius de cicle
5. Criteris d’organització pedagògica
5.1. Com ensenyar
5.2. La diversitat
5.3. La relació entre aprenentatge i realitat dels infants
5.4. Activitat i interacció
5.5. Aprenentatge significatiu i funcional: constructivisme
5.6. Promoció dels processos a través dels quals els infants
aprenen
5.7. Globalització
5.8. Varietat d’experiències i materials
5.9. L’equilibri entre varietat i repetició d’experiències
INDEX
5.10. Rigor en els plantejaments i
5.11. continuïtat i transversalitat dels aprenentages
5.12. Els hàbits
5.13. La panera dels tresors
5.14. Joc heurístic
5.15. caixes i taules d’experimentació
5.16. Racons d’aula
6. Projectes
6.1. Projecte d’art
6.2. Projecte d’escola verda
6.3. Projecte de psicomotricitat
7. Les unitats de programació
7.1. Com avaluar
7.2. Materials curriculars i recursos didàctics
7.3. Atenció a la diversitat
7.4. Festes populars
7.5. Ús d’espais, materials i temps
7.6. Agrupament d’infants
8. Les famílies
8.1. Carta de compromís
8.2. Relació de l’escola amb les famílies
8.3. AMPA
8.4. El Consell escolar
Gestionar un centre escolar de forma eficaç exigeix una acció coherent,
coordinada i solidària de totes les persones que conformen la comunitat educativa;
i l'instrument per a la gestió que enumera i defineix els trets d'identitat del centre,
formula els objectius que persegueix i expressa l'estructura organitzativa de la
institució (coherent amb el context escolar) és el Projecte Educatiu.
Per tant, el Projecte Educatiu és la manifestació dels signes vitals que il·lusionen
el nostre treball compartit vers els objectius que suposa una educació integral.
El PEC recull la identitat del centre, n’explicita els objectius, n’orienta l’activitat i
li dóna sentit amb la finalitat que l’alumnat assoleixi les competències bàsiques i,
més en general, el màxim aprofitament educatiu.
1. INTRODUCCIÓ
Marc legislatiu :
- Llei 12/2009 del 10 de juliol d’educació (LEC)
- Decret 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del
primer cicle de l’educació infantil
- Decret 102/2010, de 3 d’agost d’autonomia dels centres educatius
2.1. L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL EL SERRALET
L’escola Bressol Municipal El Seralet està ubicada a Torrelles de Llobregat, a la zona
educativa del mateix poble, concretament al carrer Federica Montseny núm. 1. S'ha
construït l'edifici amb l'ús específic d'Escola Bressol i amb capacitat per a 9 aules.
2.2. EL MUNICIPI
El terme municipal de Torrelles de Llobregat , a 20 Km de Barcelona, té 15,45 Km2 i és
dins de la comarca del Baix Llobregat, concretament llinda amb Sant Vicenç del Horts,
Santa Coloma de Cervelló i Begues, té una població censada de 5.515 habitants.
2. CONTEXT
El traçat del poble en la seva totalitat, segueix una esquema comú a d'altres
pobles del voltant, un poble envoltat d’urbanitzacions tals com, Can Güell, Can Guey
i Cesalpina, voltejat de muntanyes com a paisatge principal i una especial aroma a
natura.
2.3. CONTEXT SOCIOCULTURAL
Generalment la gent que viu al poble treballa fora de la zona. Podríem dir que
el nivell socioeconòmic de la població és mitjà-alt. La majoria dels ciutadans són
catalanoparlants.
L’escola bressol acull nens i nenes dels 4 mesos fins als 3 anys, i en acabar aquesta
etapa, la majoria dels nostres infants passen a l’escola Can Coll o a l’escola Sant
Martí.
Dades estadístiques de població_2009_
PIRÁMIDE
D' EDATS
data :
03/02/2009
Homes Homes Dones Dones H+D H+D
EDATS NUM. % NUM. % TOTAL %
0 a 4 209 3,79 222 4,02 431 7,81
5 a 9 201 3,64 181 3,28 382 6,92
10 a 14 150 2,72 158 2,86 308 5,58
15 a 19 130 2,36 131 2,37 261 4,73
20 a 24 145 2,63 123 2,23 268 4,86
25 a 29 161 2,92 170 3,08 331 6,00
30 a 34 289 5,24 284 5,14 573 10,38
35 a 39 292 5,29 307 5,56 599 10,85
40 a 44 278 5,04 250 4,53 528 9.57
45 a 49 237 4,29 236 4,28 473 8,57
50 a 54 176 3,19 176 3,19 352 6,38
55 a 59 140 2,54 138 2,50 278 5,04
60 a 64 112 2,03 104 1,88 216 3,91
65 a 69 76 1,38 81 1,47 157 2,84 70 a 74 67 1,21 53 0,96 120 2,17
75 a 79 44 0,80 68 1,23 112 2,03
80 a 84
30 0,54 40 0,72 70 1,27
85 a 89 14 0,25 28 0,72 42 0,76
90 a 94 5 0,09 10 0,18 15 0,27
95 a 99 1 0,02 3 0,05 4 0,07
Més de 100 0 0 0
0 0 0
TOTALS 2,757 49,95 2763 50,05 5.520 100,00
2005..............................4.860 habitants
2006..............................4.995 habitants
2007..............................5.207 habitants
2008..............................5.374 habitants
2009 .............................5.515 habitants
2.4. RELACIÓ ENTRE L’ESCOLA BRESSOL I EL MUNICIPI
L’escola té força relació amb la vida del poble. Quan són festes populars
vénen voluntaris per fer una petita demostració de quins espectacles es faran a la
festa. Per exemple, a la Festa de Sant Pau vénen a l’escola els diables, els
timbalers, els ballarins de la Tal·lara... en altres ocasions els grallers... la finalitat
d’aquesta experiència és que els infants, en anar a la festa del poble, reconeguin i
visquin amb naturalitat els espectacles que s’ofereixen, sense por ni timidesa.
Per altra banda també tenim molta relació amb les escoles, especialment
amb l’escola Can Coll, ja que vàrem realitzar un projecte d’escola “Fem
psicomotricitat” per porta-ho a terme en l’escola de grans. L’escola ens cedeix la
sala de psicomotricitat i allà, un cop per setmana (depenent del curs a causa de
la quantitat de grups per la nostra part i la seva disponibilitat) anem a fer “psico”
amb la metodologia Acoutorier per seguir la línia de les escoles del poble.
Cada trimestre fem dos sortides al matí pels voltants del poble (grup 2- 3 anys)
per tal de gaudir del nostre entorn tan privilegiat. En el tercer trimestre, una de les
sortides és de tot un dia a la casa de colònies de Can Mas, allà veiem la granja i
fem un taller de galetes.
L'Escola Bressol Municipal de Torrelles de Llobregat és un servei educatiu de
caràcter públic, laic, urbà, graduat i complet en el primer cicle d'Educació Infantil
(0 a 3 anys).
3.1. PLURALISME I VALORS DEMOCRÀTICS
L'escola és laica i plural. Proporciona als infants la primera experiència de
socialització fora del marc familiar, mitjançant l’existència de normes de
convivència que promouen actituds de respecte i de responsabilitat.
Cada infant és atès valorant la seva història i el seu bagatge personal.
A l'Escola Bressol s'hi acullen tots els infants sigui quin sigui els seu origen,
creença, llengua, raça, sexe o capacitats.
És durant els primers sis anys de vida que es construeixen les estructures
neuropsíquiques elementals, s’organitzen els contactes amb el món i es basteix
3. TRETS D’IDENTITAT
la noció de la pròpia identitat, l’adquisició de les primeres nocions i
informacions, i les primeres formes de participació social.
3.2. REALITAT NACIONAL CATALANA
L'escola, en la seva actuació diària, haurà de ser conscient de pertànyer i
ser part activa de la realitat nacional catalana, posar tots els mitjans que
calguin, per tal de difondre els trets culturals i nacionals de Catalunya.
Entenem les festes populars com una continuació de la tasca escolar i no pas
com un parèntesi, i van lligades a la resta de les activitats educatives i
formatives.
L'objectiu d'aquestes celebracions és la sensibilització i aprofundiment en la
seva significació, així com aconseguir un bon clima de convivència, col·laboració i
relació entre els alumnes de diferents edats i famílies.
3.3. MEDI AMBIENT
El respecte actiu i convençut pel medi ambient haurà de presidir tots els
actes educatius del centre.
3.4. COEDUCACIÓ
No fem discriminacions per raó de sexe. Orientem l'educació cap a la igualtat, per
superar els típics rols home-dona que la societat, encara que cada cop menys,
aplica a cada sexe.
3.5. LA SOLIDARITAT
L'escola promou el desenvolupament del concepte de solidaritat entre les
persones i els col·lectius socials, tant en les activitats curriculars com en les
extracurriculars.
Entenem que dins dels principis de filosofia humanista que ens inspiren, la
solidaritat és un valor que ocupa un lloc fonamental en el procés educatiu i
d'humanització dels infants.
3.6. VALORS
L'adquisició de valors, normes, costums, rols, coneixements i conductes
s'inicien en el procés de socialització ja des de ben petits.
Caldrà, doncs, treballar les actituds i comportaments socials des de la globalitat,
tenint-los en compte no sols en les propostes, sinó en tots els moments de relació
social en el centre. La família i l'entorn social són transmissors de valors i
conductes, facilitant que aquestes conductes positives passin a ser hàbits. Si valorem
aquest tipus de conductes, reforçarem l'autoestima dels infants.
Així doncs treballarem: la salutació, l'autoestima, la no agressivitat, l'ajuda,
la cooperació, el respecte, el compartir, l'empatia, la valoració de l'altre, l'expressió
de sentiments, l’autonomia i la satisfacció que aquesta aporta.
3.7. CONCEPCIÓ DE L’INFANT
Des de l’escola, entenem l’infant com a :
- Un ésser social, actiu, creatiu, participatiu, amb un gran potencial cognitiu i
afectiu.Com a un subjecte competent
- Amb capacitat de construir-se a partir de les seves possibilitats orgàniques i
de les seves experiències i intercanvis amb l’entorn.
- Com a ésser que depèn de l’adult, que cal que l’entengui de forma afectiva i
significadora, amb capacitats d’expressar-se i comunicar-se.
- Com a ésser en desenvolupament. Un desenvolupament com a procés global
i individual
- Com a ésser que presenta necessitats de tipus físic, afectiu emocional,
personal social i interactiu,com a persona humana que té drets.
3.8. SERVEI QUE OFEREI L’ESCOLA
L’escola, a banda de les hores lectives, de 9 a 14,30, ofereix un serveix
d’acollida, depenent del curs i de la demanda, en horari de 8 a 9h i a la tarda
oferim un servei de permanència, de 17 h fins les 18 h. De les 12 a les 15 h,
es considera temps per dinar i descans dels infants.
4.1. CAPACITATS DE L’ETAPA
1.- Progressar en el coneixement i domini del seu cos i de les seves possibilitats,
adquirint hàbits bàsics de salut i benestar.
És molt important que el nen/a en aquesta etapa vagi coneixent cada
vegada més com és el seu cos i que aquest coneixement esdevingui una 'eina"
útil en la seva vida quotidiana. Aquest objectiu està relacionat amb l’ àrea de
descoberta d'un mateix.
2.- Assolir el grau de seguretat afectiva i emocional que correspon al seu
moment maduratiu i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels
altres.
4. CAPACITATS DE L’ETAPA 0 - 3
L’infant ha d'anar madurant i això comporta una evolució en la seguretat
afectiva i emocional, adequada a l'edat. Ha d'ésser menys egocèntric i veure que
totes les persones tenen trets positius en la seva personalitat. Això li farà tenir
més confiança en sí mateix. Aquest objectiu està relacionat amb les àrees de
descoberta d'un mateix i de descoberta de l’entorn.
3.- Comportar-se d'acord amb uns hàbits i normes que els portin cap a una
autonomia personal i cap a una col·laboració amb el grup social.
El nen/a està inclòs en un grup social regit per unes normes de comportament
uns hàbits que ha de conèixer i respectar. Només així arribarà a ser independent i
a formar realment part d’aquest grup social. Aquest objectiu està relacionat amb
les àrees de Descoberta d’un mateix i dels altres i Descoberta de l’entorn.
4.- Observar i explorar l'entorn immediat amb una actitud de curiositat i
respecte, identificant característiques i propietats significatives dels elements que
el conformen i apreciant positivament manifestacions artístiques i culturals
adients amb la seva edat.
El nen/a s’ha d'adonar de tot allò que l’envolta i convertir-se en un petit
explorador d'aquesta realitat, guiat per la curiositat però també pel respecte
envers el seu entorn. Ha de començar a apreciar les manifestacions artístiques i
culturals adequades al seu nivell i a la seva edat. Aquest objectiu està relacionar
amb les àrees de Descoberta de l’entorn i Llenguatge plàstic.
5.- Discriminar, relacionar i retenir dades sensorials.
El nen/a d'aquesta edat ha d'anar desenvolupant tots els sentits del seu cos i ha
d'anar retenint les dades sensorials rebudes a través d'ells. Aquest objectiu està
relacionat amb les àrees de Descoberta d'un mateix i Descoberta de l`entorn.
6.- Establir relaciona entre els objectes aplicant les estructures del pensament
intuïtiu. Elaborant una primera representació mental de l'espai, a partir de les
pròpies vivències, una representació mental del temps.
Relacionant intuïtivament els objectes, el nen/a s’ha d'anar adonant de
l’existència de l'espai i del temps i ha de situar-se en ells. Aquest objectiu està
relacionat amb les àrees de Descoberta de l'entorn i Descoberta d'un mateix.
7.- Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i
expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i
altres formes de representació.
El nen/a ha d'ésser capaç d’expressar simbòlicament, mitjançant el joc o
altres formes de representació (situacions teatre) tot el que coneix, viu o
imagina. Aquest objectiu està relacionat amb les àrees de descoberta d'un
mateix, descoberta de l’entorn, llenguatge verbal i llenguatge plàstic.
8.- Comunicar-se i expressar-se de forma ajustada als diferents contextos i
situacions de comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges: corporal,
verbal, gràfic, plàstic, musical i matemàtic.
El nen/a ha d'emprar tots els llenguatges possibles a l’hora de comunicar-
se i, segons el context, emprar el més adient, sigui un llenguatge corporal,
verbal, gràfic, plàstic, musical o matemàtic. Aquest objectiu està relacionat amb
les àrees d’ Intercomunicació i Llenguatges (llenguatge verbal, plàstic, musical i
matemàtic) i Descoberta d'un mateix.
9.- Conèixer, mitjançant la participació en manifestacions culturals, tradicionals
i folklòriques, signes d'identitat propis de Catalunya.
El nen/a, com a individu integrant d'un país anomenat Catalunya, ha
d'anar coneixent les manifestacions culturals, tradicionals i folklòriques pròpies
del seu país. Aquest objectiu està relacionar amb les àrees de Descoberta de
l’entorn, llenguatge plàstic i llenguatge musical,
4.2. OBJECTIUS DE CICLE
1.Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional
corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar
les pròpies emocions i sentiments.
2. Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament
el seu entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que
facilitin la integració en el grup.
3. Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes
d’alimentació, repòs i higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i
orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són
habituals.
4. Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-
se a través del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva
millora del llenguatge oral.
5. Dominar progressivament el cos i l’adquisició de noves habilitats motrius,
augmentant la seva autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i
l’orientació en l’espai quotidià.
6. Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne l’organització a partir de les
pròpies vivències i establir relacions entre objectes segons les seves
característiques perceptives.
7. Projectar les pròpies vivències a través de l’activitat lúdica, anar-les
representant a través d’un incipient joc simbòlic.
8. Iniciar-se en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic,
musical i plàstic.
Tots aquests objectius es treballaran a través de les tres àrees del currículum
d'Educació Infantil del Departament d'Ensenyament de La Generalitat de
Catalunya: Descoberta d’un mateix i dels altres; Descoberta de l’entorn i
Comunicació i llenguatges.
5.1. COM ENSENYAR?
Criteris metodològics
Els criteris metodològics constitueixen el conjunt d’estratègies didàctiques,
formes d'organització espacial, temporal i d'intervenció que a nivell implícit o
explícit adoptem per portar a terme la nostra pràctica educativa.
Els criteris metodològics de la nostra escola intenten ésser fidels a una
coherència que permeti la formació integral dels alumnes. És per això que
treballem amb una metodologia activa i pràctica, on l'alumne pren un gran
protagonisme i on s'intenta donar resposta a la diversitat de necessitats que
presenten els nens/es d'aquestes edats.
La utilització del nostre mètode d'ensenyament es bassa en la planificació,
l'avaluació dels resultats i el tenir present el nostre context escolar i social, per
tant, a l'infant, d'aquesta manera podem donar resposta a les necessitats
individuals i col·lectives de la nostra realitat.
Partim de les tres àrees curriculars.
Descoberta d'un mateix i dels altres
Té com a objectiu el desenvolupament de la personalitat del nen/a i la
nena per poder controlar eficaçment el medi proper, mostrar-se amb una certa
unitat personal i ser capaç de descobrir i utilitzar correctament les possibilitats
del seu cos i les de l'entorn.
La nostra metodologia té en compte els següents aspectes del
desenvolupament com a eixos vertebradors d'una situació educativa:
5. CRITERIS D’ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA
− El desenvolupament sensorial i motriu: basat en activitat
exploratòries i manipulatives que afavoreixen l'habilitat motriu i la
percepció sensorial.
− El desenvolupament afectiu i social: són les activitats d'expressió,
de representació i de simulació subjectiva.
− El desenvolupament cognitiu: són les activitats d'observació,
experimentació, interpretació i comunicació que afavoreixen el
pensament.
Es planifiquen propostes que permeten als infants sentir-se únics i
importants.
Descoberta de l'entorn
Es fonamenta en crear una actitud de curiositat i de respecte
envers l'entorn. Curiositat en el sentit de voler saber i respecte en el
sentit de poder entendre i comprendre. La nostra proposta metodològica
contempla l'observació i exploració de l'entorn immediat, la identificació
de les característiques, propietats i funcions dels elements que el
conformen i el coneixement de manifestacions artístiques, culturals,
tradicionals i folklòriques que s'hi desenvolupen. Hem tingut en compte
també aspectes de l'entorn menys immediat, ja que el fet de conèixer
altres indrets i cultures eixampla tant la curiositat com el respecte i
desenvolupa la memòria, la imaginació, la interpretació d'informació,
l'establiment de relacions, i afavoreix la participació de les famílies.
Comunicació i Llenguatges
Llenguatge verbal, musical, plàstic i matemàtic; el conjunt de
llenguatges tenen el triple objectiu de complir, alhora, una funció
lúdicocreativa, una funció de comunicació i una funció de representació.
Els llenguatges són instruments de comunicació amb l'entorn,
comunicació que ha de ser entesa com un procés clau per a la interacció
de l'infant amb el medi natural, social i cultural i com a mecanisme que
facilita el desenvolupament personal. Gràcies a ells, els infants adquiriran
la capacitat de representar-se ells mateixos i l'entorn més enllà de l'aquí i
l’ara, i de poder pensar no en els objectius individuals, sinó en categories.
Els infants tindran un suport per establir múltiples relacions entre els
diferent fets i conceptes, i entre allò que és present i nou i allò que ja es
coneix i s'ha interioritzat prèviament.
L’adquisició i el perfeccionament progressiu del llenguatge oral és la fita
principal del desenvolupament dels infants d’aquest cicle.
Els criteris metodològics atenen a:
5.2. LA DIVERSITAT
Cada infant és diferent en relació als altres per això intentem
sempre respectar i acceptar la individualitat que presenten els infants.
Per això ens plantegem: el nivell de desenvolupament real dels
infants, quines són les experiències socioculturals de referència i el seu
ritme d'aprenentatge.
També ajustem el tipus d'ajut pedagògic i l'organització de l'espai i
el temps en relació a les necessitats dels diferents alumnes.
Amb tot dissenyem activitats i plantegem situacions a través de les
quals els alumnes progressin en relació a les seves possibilitats inicials,
aportin el seu peculiar punt de vista de la realitat , formulin els seus
interessos i vagin actuant segons els seu propi ritme d'aprenentatge.
5.3. LA RELACIÓ APRENENTATGE/REALITAT DELS INFANTS
Creiem que entre l'escola i l'entorn hi ha d'haver una estreta
relació. La vida quotidiana dels infants ofereix una gran varietat
d'experiències, materials i situacions que aprofitem sempre per tal de
vincular l'educació formal amb la informal.
Així, tenint en compte els interessos del grup-classe, aprofitant
aspectes propers i coneguts per a ells, obtenim un grau molt elevat de
motivació: condició fonamental en els aprenentatges, les temàtiques, els
tipus d'agrupacions com a l'adquisició de capacitats i comportaments que
fomenten.
5.4. ACTIVITAT I INTERACCIÓ
Considerem l'activitat com un procés a través del qual els infants
entren en contacte amb el seu entorn i és l'eix del seu desenvolupament.
Plantegem des de sempre experiències i situacions que provoquin
una intensa activitat dels infants tant a nivell físic com mental i interactiu.
Les activitats lúdiques, d'exploració i descoberta són la base perquè
considerem que a més de ser motivadores, atractives i proporcionadores
de plaer, també incideixen en el seu desenvolupament motriu, cognitiu,
afectivoemocional i relacional.
A la classe proposem activitats:
-Lliures: on els nens i nenes gaudeixen d'un elevat grau
d'autonomia per decidir què volen fer i com volen portar-ho a
terme. El nostre paper és el de vetllar per tal que els alumnes
disposin del bagatge i els recursos personals i materials per a
realitzar les activitats.
-Suggerides: on els nens/es tenen la possibilitat d'escollir entre
vàries opcions les activitats a realitzar i com portar-les a terme. El
nostre paper es basa en suggerir les activitats i procediments per a
portar-les a terme.
-Dirigides: on el grau d'iniciativa dels alumnes és pràcticament nul.
Som nosaltres qui plantegem les activitats i les maneres de dur-les a
terme, a partir d'unes unitats de programació seleccionades en
funció del grup-classe.
Cadascuna d'aquestes activitats té un valor pedagògic diferent i les
anem combinant en relació a les possibilitats inicials dels alumnes i als
aprenentatges a realitzar.
5.5. APRENENTATGE SIGNIFICATIU I FUNCIONAL:
CONSTRUCTIVISME
La nostra metodologia pretén que els infants relacionin els nous
aprenentatges amb els coneixements previs, i que aquests puguin ser
aplicats a una gran varietat de situacions. Així doncs:
− Plantegem temes d’interès per tal que se sentin
motivats a aprendre.
− Analitzem els coneixement previs de què disposen els
nens i nenes.
− Analitzem l'estructura lògica dels aprenentatges en relació a la
disciplina als quals pertanyen.
− Analitzem l'ajut pedagògic que hem de proporcionar als alumnes
per estimular-los a una intensa activitat i puguin aprendre
significativament.
− Potenciem la memorització comprensiva dels aprenentatges.
− Promovem la seva aplicació a d'altres situacions.
A l’escola, ens basem en el pluralisme i valors democràtics, en la
coeducació, solidaritat respecte als altres i al medi ambient.
Les fonamentacions psicopedagògiques en què es basa el treball a
l’escola, parteix d'una concepció constructivista en la qual l'aprenentatge
que s'adquireix és significatiu, ja que l'infant té uns esquemes
preestablerts que es van modificant en funció dels nous aprenentatges.
L'Escola Bressol es configura com un espai educatiu on les relacions
personals constitueixen un element fonamental a partir del contacte
interpersonal, la convivència i la diversitat com a valors. Es fonamenta
l'atenció educativa per tal de potenciar i afavorir el desenvolupament
de les capacitats tot respectant les possibilitats del infants.
Es proposen activitats adequades a les possibilitats de cada
infant, per tal de contribuir a l'estructuració de la personalitat,
despertar la imaginació i la curiositat i afavorir el desenvolupament
en el sentit més ampli.
L'escola contribueix al desenvolupament físic, afectiu, social i
moral dels infants en configurar-se com un espai educatiu en què els
infants són subjecte i objecte de la seva pròpia educació, portant a
terme una pràctica educativa que té en compte les diferents
necessitats dels infants i de les seves famílies.
La vida dels infants a l’escola es recolza sobre dos pilars: el joc,
propostes adequades a les seves necessitats i les situacions de vida
quotidiana: higiene, menjar, descans, entrada i sortida, etc.
L’estabilitat i la seguretat per a infants i adults és el teló de fons de
la vida a l’escola. Una vida dinàmica i regular, que s’acomoda al progrés
evolutiu i d’aprenentatge de cada infant. Un ritme ordenat i flexible que
s’adequa a cada realitat concreta, a cada situació.
L'estructuració del temps possibilita la vida en comú alhora que
garanteix el respecte, el ritme individual i permet establir relacions,
en un ritme ordenat, tranquil, lliure i dinàmic.
La nostra escola, a banda de les propostes d’aula degudament
programades i basades, en gran part, en l’experimentació, també
porta a terme projectes educatius pensats, estructurats i adaptats
per a les diferents edats essent així seqüenciats i diferenciats en els
tres nivells d’edat. La finalitat dels projectes és que a partir de petits
coneixements sumem coneixements més globals, afavorint així la
seva integració.
Projecte d’escola verda
Projecte d’art
Projecte de descoberta
Projecte de psicomotricitat
Projecte d’experimentació
Creiem en l’educació compartida. Família, escola i altres serveis
col·laboren estretament en la formació dels infants. Pares i mestres i
altres professionals, coneixedors dels infants, estableixen una relació
d’intercanvi d’experiències, criteris i opinions concretes sobre l’educació
personal dels petits.
Des de l’escola gaudim de “l’Hora de les Famílies”, on es poden fer
propostes per fer passar als infants una bona estona.
Relacions de qualitat que els infants estableixen entre ells, grans i
petits, que es coneixen, s’interessen els uns pels altres i es respecten
mútuament. S’estableix una veritable xarxa de relacions personals en un
diàleg constant.
Activitats de descoberta, d’experimentació, de manipulació i de
construcció, de moviment, de pensament i d’imaginació, de comunicació i
convivència amb els diferents llenguatges. Activitats a través de les quals
els infants aprenen a conèixer-se ells mateixos, a conèixer el món que els
envolta i a relacionar-se amb les persones i els objectes en situacions
diverses. Activitats individuals i col·lectives, espontànies o suggerides per
l’adult, en alternança i equilibri, garantia per als infants d’esdevenir
protagonistes del propi progrés.
Dimensions a l’abast, adequades a les capacitats de relació dels
infants amb les persones i amb les coses: el número de nens/es a cada
grup. La quantitat d’adults, els espais -tant interiors de l’edifici com
exteriors– l’equipament, la decoració. Totes les proporcions són pensades
per als qui en fan ús per tal de facilitar un clima acollidor i personalitzat.
Entorn acollidor. Una atmosfera càlida i alegre, un entorn segur i
acollidor. La distribució i l’organització de l’espai interior i a l’aire lliure
estan pensades per facilitar una vida de qualitat. Un espai per a cada
funció, un espai per a tothom. L’espai pels i de repòs, zones de pas i de
trobada. Uns espais per l’activitat plaent i saludable dels infants.
A l’escola treballem les festes populars com a propostes lligades a
la resta de les activitats educatives i formatives. Algunes d’elles són:
− La Castanyada a la tardor
− El Caga Tió per Nadal
− Carnestoltes
− San Jordi
Ens agrada sortir a veure aquests entorn tan privilegiat que tenim, per
això cada trimestre fem una petita sortida.
A buscar fulles i elements de la tardor, a buscar el Tió, a veure l’Hort dels
nostres veïns de l’escola de Can Coll, a comprar planter a la cooperativa
agrícola ... i a la primavera anem a Can Mas a veure els animals de la granja
i gaudir d’un taller d’elaboració de galetes.
5.6. PROMOCIÓ DELS PROCESSOS A TRAVÉS DELS QUALS ELS
INFANTS APERENEN
Les activitats que plantegem provoquen el desenvolupament, la
consolidació i l'ampliació de processos com: l'atenció, la imitació,
l'observació, l'experimentació, la reflexió, la memorització i l'expressió. A
més de factors com: la motivació, la iniciativa, la curiositat, la fantasia, la
imaginació, el repte, l'error... A través de tots aquests processos pensem
que els nens/es aprenen.
5.7. GLOBALITZACIÓ
Per a l’infant, fer aprenentatges globalitzats significa establir
múltiples relacions entre els coneixements previs i aquells que es van
adquirint.
Al seleccionar propostes que fomentin la globalització considerem:
- Les propostes han de conjuntar contingut, mai fragmentar-los
− A l'iniciar qualsevol temàtica ens plantegem què saben els
nens/es i cap on podem progressar.
5.8. VARIETAT D'EXPERIÈNCIES I MATERIALS
Pensem que l’escola bressol ofereix una àmplia varietat d'opcions,
situacions i experiències als nens i nenes que fan referència tant a les
temàtiques, al tipus d’agrupacions com a l'adquisició de capacitats i
comportaments que fomenten. Sovint això va acompanyat d'uns materials
determinats. Materials que intentem que siguin el màxim d'atractius,
innovadors i sorprenents per als nens/es; que potenciïn l'activitat, la
interacció i l'autonomia; que siguin versàtils, a més s’utilitzen en unes
bones condicions higienicosanitàries.
5.9. L'EQUILIBRI ENTRE VARIETAT I REPETICIÓ D'EXPERIÈNCIES
Els infants necessiten temps i pràctica per consolidar i repetir
algunes actuacions, sense caure en la monotonia. Si repetir experiències
ho trobem positiu també tenim molt en compte trobar un bon equilibri per
no fer perdre l’interès dels nens i nenes.
5.10. RIGOR EN ELS PLANTEJAMENTS I FLEXIBILITAT EN LES
ACTUACIONS
L'educació té unes finalitats que establim en un marc general on
s'expliciten les formes d'intervenció privilegiades; per això som rigoroses
en els plantejaments però alhora analitzem les actuacions i
comportaments dels alumnes i, si cal, canviem la nostra intervenció per
no caure en rigideses i inflexibilitats.
5.11. CONTINUÏTAT I TRANSVERSALITAT DELS APRENENTATGES
Com que considerem que el procés desenvolupament- aprenentatge
dels infants és un procés continu, a l'Escola Bressol aquesta continuïtat
l'entenem i respectem en relació als aprenentatges realitzats prèviament i
envers els futurs aprenentatges de l'ensenyament al parvulari. Així els
nous coneixements es van inserint en la seva estructura cognitiva
establint una xarxa de connexions cada vegada més àmplia i que al
mateix temps, amplien les habilitats i les formes de comportament ja
desenvolupades. Amb tot pretenem donar coherència al procés educatiu.
També transversalitat ja que, si molts aprenentatges a realitzar pels
nens/es són comuns a moltes àrees, els tractem en totes elles
considerant-los des de la perspectiva de les diferents activitats
d'aprenentatge, de manera que així es garanteixi la seva adquisició.
5.12. ELS HÀBITS
A l'Escola Bressol les rutines quotidianes ocupen gran part del
temps. Creiem per tant, que és important valorar tots i cadascun
d'aquests moments i adonar-nos del conjunt de possibilitats de
creixement i desenvolupament que poden aportar.
Aquestes activitats es van repetint dins d'uns horaris establerts al
llarg dels dies, la qual cosa dóna seguretat als infants i els ajuda a
estructurar-se en el temps.
El treball dels hàbits és de vital importància en la vida de l'infant
tant a casa com a l'escola.
És per tot això que aquest treball es farà al llarg de tot el curs
escolar interrelacionats amb totes les àrees:
− descoberta d'un mateix i dels altres
− descoberta de l'entorn
− comunicació i llenguatges
Treballant els hàbits en un clima de comunicació i relació afectiva, on
els contextos donen suport al llenguatge, on l'activitat té sentit per ella
mateixa, ajuda als infants a interioritzar-los, i més tard, a automatitzar-
los. Seguint una metodologia globalitzadora, partint del coneixement i les
possibilitats de cada infant en funció de la seva realitat per ajudar-lo/a a
enllaçar allò que és nou amb el que ja sap.
Els rituals, els horaris, les normes establertes donaran seguretat a
l'infant, l'ajudaran a apreciar l'ordre, a estructurar-se, a prendre
consciència del seu propi jo i també del dels altres.
Un bon coneixement de les característiques dels infants serà la pauta
per poder triar els continguts, objectius i activitats. Amb això els infants
es sentiran motivats i competents, i així es podran anar formant una
imatge positiva i ajustada d'ells mateixos.
Rescatant situacions rutinàries i convertint-les en acció educativa pot
donar seguretat a l'infant i ajudar-lo a afermar-se en allò que ja sap, i
descobrir també noves possibilitats; sensacions i percepcions, construint
poc a poc, el seu propi coneixement.
Cal tenir sempre en compte l'evolució de l'infant globalment, i les
seves necessitats físiques, emocionals, cognitives, relacionals,
comunicatives...
Partirem doncs de dos grups essencials:
− Hàbits d'autonomia
− Hàbits socials
La nostra manera de relacionar-nos amb els infants d’ençà que neixen
és gestual i verbal. El llenguatge ha de ser-hi present sempre, és l’eina
que utilitzem per ajudar-los a prendre consciència de tot allò que els
succeeixi a cada moment.
Hàbits de relació i convivència: acceptar la companyia de l'educadora,
del personal docent i dels tots els nens i nenes progressivament.
Compartir les joguines i els materials de la classe. Mostrar afecte envers
als altres amb la mirada i el somriure...
Hàbits d'ordre: col·laborar en la recollida de joguines i materials
diversos. Localitzar on es penja el seu abric i la seva motxilla. Llençar els
paper i deixalles a la paperera. Col·laborar en la neteja i ordre de l'aula.
Hàbits d'higiene personal i esfínters: col·laborar corporalment quan se'l
renta. Distingir entre estar net i estar brut. Satisfacció per sentir-se net.
Mostrar iniciativa per rentar-se després d'haver-se embrutat. Mostrar
iniciativa per assolir el control d'esfínters i participar de manera activa en
el canvi de bolquers.
Hàbits d'alimentació: manifestar que té gana o set. Valorar la
importància de rentar-se la cara i les mans abans de començar a menjar.
Mantenir-se assegut a la cadira fins que acabi de menjar. Agafar la cullera
i mostrar iniciativa per menjar tot sol. Tenir iniciativa per rentar-se les
mans i la cara després de menjar.
Hàbits de la son: respectar i reconèixer els espais i estones de descans.
Aconseguir un ritme regular i tranquil. Respectar el descans dels altres
nens i nenes. Col·laborar a l’hora de treure's i posar-se les sabates.
Hàbits en el vestir: col·laborar quan l'adult el vesteix, estirant els
braços i les cames. Treure's i posar-se ell tot sol peces de vestir molt
senzilles. Posar-se les sabates sense exigir-li que estiguin en el peu
correcte. Adonar-se que té els cordons descordats.
Hàbits de responsabilitat: respondre davant dels missatges de l'adult.
Respondre davant la prohibició. Complir encàrrecs senzills. Començar a
valorar els desplaçaments en silenci. Desplaçar-se per dependències de
l'escola sense córrer.
5.13. LA PANERA DELS TRESORS
És una activitat d'exploració. Per fer-la cal omplir una panera amb
objectes d'ús quotidià escollits amb la finalitat de proporcionar estímuls i
experiències als cinc sentits de l'infant; la descoberta i el
desenvolupament del tacte, el gust, l'olfacte, l’oïda, la vista i dels sentits
del moviment del cos.
Es tracta d'un recull especial de material, no de joguines, que podem
trobar per casa, confeccionar, recuperar dels comerços o bé comprar.
Altres materials no donarien al l'infant referències tant precises de
superfície, pes, temperatura, forma, color, olor, so, consistència, etc .
La Panera del tresors proporciona a l'infant l'oportunitat d'interessar-se
per moltes coses que té al davant.
Assegut al costat de la panera pot desenvolupar millor la seva capacitat de
coordinar ull, ma i boca, accedir més fàcilment als objectes i portar-los a
la boca per conèixer-los.
Amb la panera dels tresors l'infant aprèn sol i per ell mateix. L'adult, amb
la seva presència atenció, li dóna seguretat i confiança.
Els materials que s'utilitzaran estaran recollits en una gran panera de
vímet, amb tot tipus de material, com més variat millor:
− Objectes que es troben a la natura
− Objectes de materials naturals
− Objectes de fusta
− Objectes metàl·lics
− Objectes de pell, roba, goma i pèls.
− Objectes de paper, cartró.
Objectius didàctics:
- Desenvolupar els cinc sentits: vista, oïda, gust, tacte i olfacte.
- Potenciar la coordinació ull mà – boca
-Fer que l'infant sàpiga diferenciar tot tipus d'objectes quotidians.
-Percebre les característiques de cada objecte: pes, volum, textura, mida i
color.
-Saber escollir allò que més li atrau o li agrada
-Fomentar l'habilitat motriu amb dues mans
-Aprendre a compartir
-Descobrir l'entorn que l'envolta
5.14. JOC HEURÍSTIC
És una activitat basada en el descobriment, l'experimentació, la
combinació i la classificació d'objectes.
És una activitat que aprofita les accions espontànies dels petits i les
potencia. Contribueix a estructurar el pensament, el llenguatge, la relació
personal i les accions dels infants. Té dues fases: durant la primera,
exploren el material i combinen uns objectes amb els altres; durant la
segona fase, orientats per l'adult i de manera organitzada, recullen el
material classificant-lo en les bosses o sacs corresponents.
El tipus de material amb què es treballa ha de ser quotidià, és a
dir, coses que podem tenir a casa o que podem trobar a la natura, i el
més variat possible: superfície, pes, temperatura, forma, color, olor, so,
consistència, textura, etc.
Amb aquest joc es pretén treballar, exercitar i enriquir les
capacitats innates dels infants: mentals, emocionals, sensitives i socials,
aquesta última si es treballa amb grup.
L'actuació de la mestra es limita a ésser una observació passiva,
sense cap mena d'intervenció, garanteix les condicions del joc i motiva els
infants perquè actuïn lliurement, exceptuant algun cas específic o alguna
situació determinada que ho requereixi.
Objectius didàctics:
− Aconseguir una millor habilitat manual.
− Potenciar la capacitat de manipulació, exploració, observació,
combinació, classificació,...
− Fomentar l'interès per la relació entre els objectes
− Millorar les estratègies d'aprenentatge
− Ensenyar als infants a treballar de manera tranquil·la i amb
companyia aconseguir que es facin conscients de les lleis de la natura:
gravetat, equilibri, etc. , de les propietats dels diferents materials i de les
característiques de tots i cadascun dels objectes: tamany, volum, forma,
color, textura, mida..., sabent que no tots els objectes són aquells,
limitats per la mestra, sinó que els en queden molts per descobrir.
5.15. CAIXES (Grup grans) I TAULES (grup mitjans)
D’EXPERIEMENTACIÓ
L’infant quan actua, experimenta, relaciona i atribueix sentit a tot allò que
fa. Es considera l’experimentació amb diferents materials com les
activitats en les quals els nens i nenes gaudeixen amb el contacte
mitjançant diversos elements com la sorra, la sal gruixuda, les pells
assecades i triturades de mandarina; a les taules , macarrons, arròs,
fideus... etc; alhora, s’utilitzen diferents estris o objectes per a la
manipulació com són: culleres, embuts, tubs, pots, coladors, etc.
5.16. RACONS A L'AULA
El joc és l'activitat fonamental en els infants d'aquestes edats. A partir del
joc s'aprèn de manera més eficaç, l'infant pot anar provant i investigant.
El model didàctic de racons a l'aula es fonamenta en el
constructivisme social, el punt de partida del qual és l'aprenentatge en
interacció.
Organitzar la classe per racons és una estratègia pedagògica que
respon a les necessitats d'integrar les activitats d'aprenentatge a les
necessitats bàsiques del nen/a o, dit d’una altra manera, és un intent de
millorar les condicions que possibilitin la participació activa del nen/a en la
construcció dels seus coneixements.
Treballar per racons vol dir organitzar la classe en petits grups que
simultàniament fan activitats diferents. Es considera al nen/a com un ser
actiu que realitza els seus aprenentatges mitjançant els sentits i la
manipulació.
El material que posem al seu abast, les situacions de joc i de descoberta
que es creen i els resultats que n'obté són el fruit del seu procés d'intervenció
per captar la realitat i ajustar-la a la seva mesura.
El treball per racons ens ofereix, principalment, un espai i un temps que
ens permeten conèixer una mica més com és cada infant i ens dóna la
possibilitat d'oferir una atenció més personalitzada.
En tot cas, a mesura que ens hi anem involucrant, anem descobrint les
possibilitats que permet tenir aquest tipus d'organització:
− Comprovar com s'enfronta cada infant a les diferents tasques.
− Quin estil té d'abordar les diverses activitats.
− Si li agrada repetir allò que ja coneix o bé li costa realitzar una activitat
durant una estona seguida i vol canviar contínuament.
− Quins coneixements té, com interpreta les propostes i com posa en joc
tot allò que sap.
Aquest model didàctic ofereix espais de joc capaços de crear un ambient que
permeti a l'infant realitzar activitats diverses i interessants que afavoreixin el
desenvolupament físic, cognitiu, afectiu i social, així com l'adquisició i el
desenvolupament del llenguatge (tan important en aquesta etapa).
Al mateix temps, en tots i cadascun dels racons es possibiliten uns
aprenentatges específics que permeten observar aspectes concrets del
desenvolupament.
Diferents racons a treballar en aquesta etapa: racó de joc simbòlic, racó de
construccions, racó de les disfresses, racó dels contes, racó de la música, etc.
Objectius didàctics:
- Mantenir l'atenció durant el temps establert per a
l'activitat.
- Iniciar-se en l'aplicació de les normes de convivència
del grup escolar i social.
- Compartir els objectes i l'espai.
- Mostrar interès i curiositat per les exploracions i les
descobertes.
- Verbalitzar les accions.
- Participar activament en les activitats.
- Reproduir situacions viscudes anteriorment en la vida diària, ja sigui
de casa o de l'escola.
- Representar rols familiars i socials.
-Establir contactes amb els materials, treballant cada sentit de
manera aïllada i conjuntament, de forma espontània.
-Respectar el joc dels altres.
Amb aquests tres projectes que a continuació us presentem el que
pretenem és treballar la descoberta del propi cos, de l'entorn natural,
els sentits, el món artístic i la identitat personal i com a part d’un
grup.
El treball per projectes és una manera de treballar a l'escola bressol
basada prioritàriament en la comunicació, experimentació i
observació, entesa com els instruments mitjançant els quals es
desenvolupa el coneixement dels infants.
Les fonamentacions psicopedagògiques en les quals es basa el treball
per projectes, parteix d'una concepció constructivista en la qual
l'aprenentatge que s'adquireix és significatiu, ja que l'infant té uns
esquemes preestablerts que es van modificant en funció dels nous
aprenentatges. Cada projecte s'adaptarà a les característiques del
grup d'infants on es porti a terme.
6.1. PROJECTE D’ART
Sensibilització de l'infant del món de l'art.
Es valoraran les característiques de l’acte perceptiu i es
treballaran recursos per potenciar la percepció estètica. Es realitzarà
un apropament actiu al coneixement del món de l'art en tots els seus
àmbits: arquitectura, cultura, pintura i fotografia.
La mirada s'ha d'educar, ja que és molt selectiva i es realitzen
moltes generalitzacions. Hem de donar temps als infants per poder
mirar perquè no s'activi un mecanisme d'economia i així crear
interferències (Ex: hi ha molts tipus d'arbre: xiprer, pi, castanyer... i
hi ha moltes tonalitats de verd). "Mirar per percebre, i percebre per
aprendre a mirar”.
6. PROJECTES
Es treballaran obres que puguin tenir interès per als infants,
que els puguin resultar significatives, de forma fraccionada per tal
d'entendre l’obra globalment.
− Dimensió d'experiència: què ens recorda?
− Dimensió formal: línia, color, textura...
− Simbologia de l'obra: què ens vol dir l'artista amb
l'obra?
Possibles artistes a treballar: Klimt, Kandinsky, Miró, Picasso,
Van Gogh, Gauguin, Cezanne, Matisse, Mondrien, Barceló, Tapies,
Gaudí, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Frank O. Gehry,
Gilbert and George...
Eines per treballar-ho: a través de làmines, diapositives,
d’exposicions; treballs plàstics i imatges que porten les famílies...
Aquest projecte ens portarà a terme a les aules de P-2.
Es treballarà un artista al tercer trimestre a tota l'escola, respectant
les característiques i capacitats de cada grup classe a l'hora de
realitzar les diferents activitats.
Objectius:
- Treballar les relacions dels elements de l’alfabet plàstic i les
composicions gràfiques.
- Potenciar la capacitat d’observació.
- Descobrir formes diferents per expressar i comunicar.
- Fomentar el coneixement cultural i artístic del present i del passat.
- Familiritzar-se amb propostes estètiques contemporànies.
6.2. PROJECTE D’ESCOLA VERDA
El jardí de les olors
L'experiència que presentem vol ser una reflexió en veu alta
per fer del pati de l'escola un jardí de sensacions, treballant els
sentits (tacte, olfacte, vista, gust i oïda).
Podem fer que els infants respectin i participin de la natura i el
seu entorn.
Hi haurà plantes aromàtiques que els infants podran apadrinar
de manera que cada infant es farà responsable d’una planta.
Aquestes plantes les podran manipular i experimentar, ja que
estaran al seu abast : farigola, romaní, Maria Lluïsa, menta...
Finalment podran gaudir de les flors (margarides, tulipes...) de
molts colors i tenir-ne cura ells mateixos, sense oblidar-nos del
sorral i diversos materials dels quals els infants en gaudeixen en els
seus jocs i descobertes.
La natura i el món vegetal ens permeten anar substituint els
objectes de catàleg per crear espais diversos que ofereixen
propostes amb troncs, arbres, arbustos i plantes aromàtiques on
poden observar diferents tonalitats de colors, textures, gustos i
olors.
Fent-los llocs acollidors, provocadors i creatius.
El jardí serà un lloc on es pot fer, desfer, construir... amb la
sorra, les fulles, l'aigua... un jardí, un lloc ple de tresors!
De manera que quan els infants estiguin en el nivell P1
sembraran les llavors a casa, per després quan estiguin en el nivell
P2 poder-les plantar a l’hort de l’escola. Al nostre pati també hi
tindrem un hort, el qual es treballarà amb els nenes i nenes i amb
les famílies, fent-los partícips de la nostre proposta.
Plantarem també carbasses, de les quals n’haurem tret les llavors
per plantar-les després a l’hort de l’escola.
Objectius del projecte:
-Respectar i estimar la natura i l'entorn més proper.
-Identificar qualitats perceptibles del món vegetal.
-Reconèixer algunes característiques significatives de les plantes,
arbres, arbustos, flors,...
-Habituar-se a tenir cura dels elements del marc natural del pati.
-Experimentar la percepció d'estímuls sensorials a partir de la
manipulació i observació.
-Experimentar l’observació del desenvolupament de la carbassa.
6.3. PROJECTE DE PSICOMOTRICITAT
La psicomotricitat en general avui dia comença amb la intel·ligència,
ja que l'activitat motriu coordina en el començament, el
desenvolupament de l’Infant es troba dominat per la mobilitat. Des
que neix, els moviments són les úniques manifestacions psicològiques
que es poden observar, aquestes són diverses i presenten múltiples
significats; els moviments de succió, de respiració i viscerals
corresponen a una funció vegetativa. Cal recordar que la funció
motriu està constituïda per moviments orientats cap a les relacions
amb el món que envolta l’Infant. Una d'aquestes relacions comprèn
els moviments mímics i vocals el caràcter expressiu dels quals és
fonamental i alhora corresponen a la funció afectiva d'intercanvi i
comunicació amb l'entorn; l'altra relació es refereix als
desplaçaments del propi cos. Aquesta és la funció motriu en el sentit
més corrent i restringit del terme. Amb freqüència s'estableix la
distinció entre la motricitat fina de les extremitats dels membres,
especialment les mans i dits, i la global o gruixuda constituïda per
moviments de conjunt, de preponderància postural.
La psicomotricitat ocupa un lloc molt important en l'educació infantil,
ja que està totalment demostrat que, sobretot en la primera infància,
hi hagi una gran interdependència entre els desenvolupaments
motors, afectius i cognitius.
El concepte de psicomotricitat està encara en evolució i es va
configurant per les aportacions de diferents camps:
La teoria de Piaget afirma que la intel·ligència es construeix a partir
de l'activitat motriu del nen/a i en els primers anys del seu
desenvolupament no és una altra que la intel·ligència motriu.
La psicoanàlisi dóna una revaloració al cos, la vivència corporal que
contribueix a personalitzar d'alguna manera el Jo.
Ajuriaguerra des de la psiquiatria infantil, destaca el paper de la
funció tònica, entenent que no és només la tela de fons de l'acció
corporal sinó una manera de relació amb l'altre. Per tant, en els
primers anys de l'educació del nen/a, fins als set anys,
aproximadament, entenem que tota l'educació és psicomotriu perquè
tot el coneixement, l'aprenentatge, part de la pròpia acció del nen/a
sobre el mitjà, els altres i les experiències que rep no són àrees
estrictes que es poden separar, sinó manifestacions diferents encara
que interdependents d'un ésser únic: l’Infant.
Intentarem obrir progressivament una altra dimensió en la
psicomotricitat: la de la vivència de l’Infant i del seu potencial de
descobriments i de creativitat.
OBJECTIUS GENERALS DEL PROJECTE:
• Afavorir el domini del moviment corporal per facilitar la relació i
comunicació que l’Infant va a establir amb els altres, el món i els
objectes.
• Facilitar procediments d'adquisició de coneixements, recolzant-nos
en les nostres experiències, així com en l'acció motriu, en l'acció
corporal de l’Infant espontàniament, vivència per anar cap a una
pedagogia del respecte i del descobriment.
OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL PROJECTE :
• Estimular la capacitat sensitiva, centrada en les sensacions relatives
al propi cervell i a l'exterior (els altres i els objectes).
• Educar la capacitat perceptiva mitjançant la presa de consciència
dels components i l'organització de l'esquema corporal.
• Estimular la capacitat representativa o simbòlica i l'operativa
concreta: els moviments són representats o expressats mitjançant
signes gràfics, símbols, plànols, manipulacions d'objectes real i
mentalment per després realitzar operacions concretes. Es tracta
d'obtenir:
-El domini de l'equilibri.
- El control i més tard, l'eficàcia de les diverses coordinacions
globals i segmentaris.
- El control de la inhibició voluntària de la respiració.
- L'organització de l'esquema corporal i l'orientació en l'espai.
- Una correcta estructuració espai - temporal.
- Les millors possibilitats d'adaptació als altres i al món
exterior.
- Crear una porta oberta a la creativitat, a la lliure expressió de
les pulsions en l'àmbit imaginari i simbòlic i al desenvolupament
lliure de la comunicació.
Dins d'aquest marc de la programació, el desenvolupament
curricular preveu l'organització del tercer nivell de concreció en
unitats de programació.
Una unitat de programació és una situació o un conjunt de
situacions que preveuen certes activitats mitjançant les quals es
pretén propiciar l'assoliment d'uns aprenentatges determinats,
referits a continguts de diferent mena i de diverses àrees de
coneixement, a partir dels interessos dels infants. Per tant és factible
que una unitat de programació agrupi i doni una certa forma a
aquells aprenentatges que poden ser assolits per infants en
situacions habituals (el dinar, l'activitat a l'exterior, la recollida,
despullar-se i vestir-se, etc..).
A la llar d'infants les unitats de programació poden agrupar
certes activitats que no es donen habitualment de forma espontània,
dissenyant situacions que comportin la realització de les mateixes o
la recerca de formes noves de resoldre la s ituació plantejada,
afavorint la incorporació de nous elements que enriqueixin i ampliïn
la quotidianitat.
En aquest sentit, algunes unitats de programació poden estar
previstes per l'educador/a amb anterioritat i s'acabaran de concretar
d'acord amb els interessos dels infants (per exemple, es pot haver
previst una unitat sobre la pròpia identitat però les activitats i els
objectius d'aprenentatge es concretaran en funció de les iniciatives i
interessos dels nens i nenes), altres sorgiran de l'atzar, d`allò
imprevist que apareix enmig de la rutina i del que pot esdevenir un
conjunt d'activitats en les que s'aniran incorporant aquells infants
que se sentin encuriosits o interessats per la proposta.
Els aprenentatges que han d'assolir els infants es poden
7. LES UNITATS DE PROGRAMACIÓ
agrupar formant unitats de programació, és a dir, propostes
educatives que globalitzin aprenentatges de diferents àrees de
coneixement. Les unitats de programació inclouen objectius didàctics
i activitats d'ensenyament- aprenentatge. També cal preveure
activitats d'avaluació adreçades a revisar i ajustar el procés
d'ensenyament - aprenentatge a les necessitats i característiques de
cada infant a verificar els processos seguits i les adquisicions
realitzades.
Les unitats de programació poden ser molt diverses:
temàtiques (el cargol, la pluja, etc.), de contingut (com sóc jo..),
referides a coneixements d'una sola àrea o de diferents àrees, etc.
La durada temporal d'una unitat de programació és flexible,
segons l’internés demostrat pels infants o els continguts implicats.
Els aprenentatges que realitzen els nens i nenes a la llar
d'infants fan referència sobretot, com ja s'ha esmentat a l'adquisició
d'habilitats, procediments i actituds, i algunes primeres nocions. Per
aquest motiu, és important seqüència a partir del coneixement de les
possibilitats que tenen els infants.
Les unitats de programació han de ser una eina de la qual la
persona educadora, quan ho cregui necessari, se 'n pugui servir per
tal d'enriquir les experiències dels infants i estructurar certes
propostes. Per això caldrà seleccionar els continguts implicats,
establir els objectius adients i preveure una amplia gamma
d'activitats d'aprenentatge, i recursos, així com els mitjans que
faciliten l'observació necessària per avaluar tot el procés.
7.1. COM AVALUAR?
Al llarg del cicle Llar d'Infants hem d'entendre l'avaluació com
un seguiment continuat i sistemàtic de l'evolució dels infants. Hem
d'anar valorant,
dia rere dia, els diferents ritmes de maduresa individual i la
progressiva adquisició d’hàbits i ha de possibilitar el coneixement de
les condicions inicials individuals de cada infant, dels progressos
realitzats.
En aquesta etapa la finalitat bàsica de l'avaluació és que
serveixi per intervenir, que serveixi per prendre decisions educatives,
per observar l'evolució i el progrés de l'infant i per plantejar-ne si cal
intervenir o modificar determinades situacions, relacions o activitats a
l'aula.
L'avaluació constitueix un procés continu que s'incorpora des
del primer moment al mateix procés d'ensenyament i d'aprenentatge
que té lloc a l'aula. Per tant, ofereix informació permanent del que
s'hi esdevé i serveix per adequar el ritme d'ensenyament a diferents
ritmes d'aprenentatge dels alumnes.
És important que l'avaluació compleixi dues funcions bàsiques:
-Facilitar decisions respecte a l'ajuda pedagògica que
necessiten els alumnes segons les seves característiques
individuals. Aquesta funció s’ha de concretar fonamentalment
en dos moments del procés educatiu: a l'inici d'una fase i
durant el procés.
-Permetre saber el gran en que s'han aconseguit les intencions
educatives prèviament proposades dins la individualitat de cada
infant.
Quan avaluem no ho fem solament en relació amb l'evolució de
l’infant, sinó que també avaluem el nostre programa, el nostre
projecte i la nostra intervenció educativa. L'avaluació ens serveix, des
d'aquest punt de vista, per valorar què passa quan portem a la
pràctica el programa que havíem planificat prèviament i quan ens
adonem de si cal canviar o no determinades actuacions.
En aquest cas, l'avaluació s'utilitza per recollir informacions que
ens ajudaran a millorar les propostes que fem a l'aula.
Per dur a terme aquesta avaluació (formativa), i com a instrument
bàsic per al seguiment del procés educatiu, és indispensable la
observació sistemàtica i directa per part dels mestres, de les
conductes dels nens i nenes individualment i col·lectivament, i les
respostes davant les activitats d'ensenyament- aprenentatge (el joc,
menjar, son...).
L'avaluació a l'escola bressol s'hauria de basar en observació
constant dels avenços de l'infant. En cap moment, avaluarem a
l'infant a partir dels objectius que ha assolit o no, ja que està en
procés, un procés únic i, per tant, diferent a tots els altres;. Els
infants van evolucionant i, en conseqüència, mai no podem avaluar a
un infant per allò que sap fer o allò que encara no ha aprés a fer.
L’eina fonamental per a l’avaluació és l’observació que permet
disposar d’informació sobre el desenvolupament personal de l'infant
en el sentit més ampli, les actituds que manifesta, els interessos que
mostra, les estratègies que utilitza. La documentació pedagògica
permet reconstruir l’experiència educativa, fer visibles els processos
dels infants, la relació que mantenen amb els altres i la seva
activitat.
Des d'aquesta perspectiva, l'avaluació ha de servir bàsicament
per intervenir; canviar i millorar la nostra pràctica i l'evolució i
l'aprenentatge de tot l'alumnat.
L'avaluació és fonamental per valorar si es realitza una atenció
adequada a la diversitat d'alumnes que hi ha al grup i si se'ls estan
proporcionant experiències pertinents que els ajudin a avançar i a
desenvolupar-se.
Al final l'avaluació realitzada es pot transformar en informació
directa per a les famílies o per els educadora/es mitjançant informes,
entrevistes i reunions.
El primer informe, a mode de reunió grup-classe, que es facilitarà
a les famílies serà el d'adaptació, on tindrem en compte diferents
aspectes:
-Com ha estat la seva adaptació, pel que fa a l'espai, a les
persones educadores i als companys i companyes.
A l'hora de redactar l'informe escrit de final de curs tindrem en
compte diferents aspectes:
-Com es mostra (quan a comportament general) en relació als
aprenentatges davant el joc individual, les activitats dirigides, la
concentració..
-Com és la seva actitud a l'hora de dinar, de dormir, en el moment
del canvi de bolquer..
-Quines estratègies utilitza per resoldre els problemes.
-Com es mostra pel que fa a la motricitat (global i fina).
-Com es mostra pel que fa al llenguatge ( comprensió i expressió).
L'observació és un recurs imprescindible per a l'acció
educativa, ja que permet obtenir informació tant de les situacions
proposades i els elements que les conformen (materials, espai,
temps, organització, etc) com de la intervenció de la persona
educadora o del procés i nivell de competència de l'infant referida a
un aspecte concret o a la seva globalitat.
7.2. MATERIALS CURRICULARS I RECURSOS DIDÀCTICS
"Que els infants evolucionen és ben sabut. Que evolucionen en
la interacció, amb les persones i les coses, és reconegut
científicament. Que molts infants des de ben petits, desaprofiten les
seves capacitats si no tenen una correcta educació, és una trista
realitat."
(Temes d’infància. El joc de la descoberta. Tere Majem i Pepa Òdena)
El material és un dels instruments per dura terme el Projecte
Educatiu de cada escola. Es important que la mestra analitzi quins
objectius pretén amb el material a emprar, amb quins criteris els
distribueix per la classe, de quina manera ajuden els mecanismes de
construcció del pensament i quin paper li fan representar en tant
que persona organitzadora i dinamitzadora de la tasca educativa.
Consideracions generals a tenir en compte:
-El material necessari, ni massa objectes que atordeixin i
despistin els nens/es, ni massa pocs que limiten l'activitat lúdica i
son motiu de baralles.
-El material ha d'estar accessible als nens i nenes però això no
vol dir que posem totes les coses i sempre a la seva disposició.
-Per tal d'afavorir l'ús del material i l'autonomia del nen i nena, cal
que es presenti duna manera ordenada i fàcilment identificable:
caixes, cistells, amb els símbols, fotografies i dibuixos
corresponents.
- És imprescindible dur a terme una bona tasca de conservació
del material deteriorat.
- Es valorarà que el material sigui estèticament vistós i agradable i
que tingui unes mínimes condicions de seguretat. Reflexionant a
partir d'aquestes paraules, el material que posarem a l'abast dels
infants, ha d'estar molt pensat, parlat i discutit, per tal de garantir
una educació coherent, basada en el joc espontani i la descoberta
Tot el material ha de tenir un perquè, un quan, i un com. I quan
parlem de material, ens referim a les joguines i als objectes que
els infants troben al seu espai.
Aquestes joguines poden ser comercials o bé estar fetes pel
personal de la llar, o poden ser d’altres materials i objectes
específics.
Els materials han de ser el màxim d'atractius, innovadors i
sorprenents per als nens/es; que potenciïn l'activitat, la interacció
i l'autonomia; que siguin versàtils a més de reunir unes condicions
higienicosanitàries.
Uns materials que reuneixin aquestes condicions ens ajuden, sens
dubte, a adquirir o consolidar els aprenentatges i habilitats, creen
els comportaments i les actituds que ens proposem.
Diferents tipus de material a l’escola bressol :
- Per treballar el llenguatge verbal
- Per treballar el llenguatge matemàtic
- Psicomotricitat: gruixuda i fina
- Pel joc simbòlic
- Jocs manipuladors
- Jocs d'educació dels sentits
- Material de rebuig
- Fungible
7.3. ATENCIÓ A LA DIVER5ITAT
Nosaltres partim de la base que les classes no són homogènies ni el
nostre objectiu és aconseguir la homogeneïtat. Els infants són diferents entre
ells pel que fa al ritme d'aprenentatge, la manera d'aprendre, la informació
prèvia, la conducta, la manera de ser, etc. A aquesta diversitat sovint hem
d'afegir-hi la derivada de les diferències multiculturals, de classe social i de
menysvalues psíquiques i físiques. Això vol dir, en la majoria dels casos,
diferenciar el tracte personal, el nivell d’exigència... en definitiva, assumir el
dret a la diferència.
Elements que influeixen en la diversitat:
Edat: L'edat és un element indicatiu que ens dóna una certa informació
del grau de maduresa i de coneixements que pot tenir un infant, però no
és, de cap manera, determinatiu. En les nostres aules no trobem dos
infants que, tot i haver nascut el mateix any o el mateix mes, tinguin un
mateix rendiment. Per això intentem que el nostre treball respecti
aquesta diversitat i ajudi a fer avançar a cada nen/a en el seu ritme.
Els coneixements previs: Les experiències i les capacitats són diferents en
cada individu, per això hem pogut observar que l'aportació de cada infant
és diferent així com també la seva capacitat d'adquirir coneixements
nous, de transferir-los en diferents situacions, etc.
Com a mestres nosaltres no pretenem que tot el grup- classe aprengui el
mateix, en el mateix moment i de la mateixa manera.
La capacitat intel·lectual: és una variable dels individus que hem de
respectar i tenir en compte a l'hora de valorar els aprenentatges.
La situació socioeconòmica: L'ambient o situació familiar (nivell econòmic,
cultural, dedicació als infants etc.), fa que aquest infant tingui unes
determinades experiències i formi la seva personalitat.
Creiem que tant la situació socioeconòmica com la capacitat intel·lectual
incideixen directament en els coneixements previs de l'infant.
7.4. FESTES POPULARS
Es tracta de fer una primera aproximació a cadascuna de les
festes populars del nostre entorn, festes que seguiran treballant en
un futur a l'escola partint del esquemes dels coneixements generals i
els seus respectius processos d'aprenentatge, plantejant aquestes
activitats de forma globalitzadora, seguint una dinàmica d'interacció
individual i en grup.
Remarcarem doncs els trets generals dels elements més
característics de les festes i les experiències culturals viscudes en el
si de la família, i en el carrer en els dies propers a cadascuna
d'aquestes festes, intentant transmetre les formes pròpies de la
cultura catalana.
Les festes que treballarem són:
Festa Major de Sant Pau celebrem la festa Major de Sant Pau.
La Castanyada: Donem la benvinguda a la Maria Castanyera que
vindrà a passar una setmana amb nosaltres a l'escola. Al llarg de la
setmana ambientarem els espais amb elements típics d'aquesta festa
popular, cançons, decoració de la tardor, etc. Treballarem les fulles
seques, les castanyes, els moniatos, les carbasses, elements típics
que enllaçarem amb la tardor.
El Nadal: Ambientació nadalenca de l'escola confeccionada pels
infants de l'escola i les famílies. Una setmana abans de les vacances
cada classe rebrà el seu Caga Tió i es farà càrrec de cuidar-lo i
donar-li menjar. L'últim dia, farem cagar el tió per grups d'edat.
Prepararem l’arbre de Nadal i el guarnirem amb motius fets per els
nens i nenes de l’escola.
L’últim dia del trimestre compartirem un berenar amb les famílies a
les aules
Carnestoltes: Arriba el rei del Carnestoltes, una setmana abans de
la gran festa, portant una carta on ens indica els seus manaments
durant els dies d'aquesta setmana: un mitjó de cada color, un barret,
un mocador, un pentinat original,... Es farà una rua amb les
disfresses en tornar a l'escola.
Pasqua: Els grups de P-1 i P-2 faran una mona que s'emportaran a
casa: amb una magdalena, un donut, un ou de xocolata,... pintant
amb xocolata.
Sant Jordi:. Proposarem la col·laboració dels pares i mares com a
"conta contes" que ens explicaran la llegenda de Sant Jordi i altres
contes durant al voltant del la festa de Sant Jordi. Els nens i nenes
faran un punt de llibre o alguna manualitat relacionada amb una
rosa, un drac o un cavaller per celebrar la Diada. A la classe muntem
els racó dels contes amb llibres que porten les families.
Cloenda de curs: Gran festa Final de curs, a finals de juny fem un
berenar amb les famílies i si alguna s’ofereix proposem fer una
hora de les famílies per tota l’escola.
7.5. ÚS D’ESPAIS MATERIALS I TEMPS
Durant el dia, a nivell de recursos humans, som una rotativa cada
dues alules. Ens organitzam de manera que ens programen les
propostes perquè la rotativa aquell dia pugui estar a l’aula on hi ha
la proposta amb més gruix de treball.
Desprès a les 11h. tenim el reforç del menjador passant a ser dues
educadores per aula.
Respecte els materials, tenim materials a cada aula, intentem que
per nivelles no estiguin repetits donant peu a canviar-los entre les
calsses tenint sempre propostes novedoses.
Per altre banda tenim el material comú, que queda establert en els
passadissos i cada dia, de manera programada i coordinada, cada
grup té disponibilitat d’aquests materials.
Respecte als espais compartim la sala polivalent, els patis i la sala
de psicomotricitat.
7.6. AGRUPAMENT D’INFANTS
Els infants estan agrupats per edats, actualment som:
3 grups de grans
4 grups de mitjans
2 grups de nadons
Dins d’aquesta franja d’edat intentem no segregar amb infants de
mig any en mig any, es a dir en les classes de mitjans hi poden
haver infants de gener i de setembre.
Tampoc descartem, a causa de la demanda existent, que es puguin
fer aules mixtes.
8.1. LA CARTA DE COMPROMÍS
Aprovada al Consell Escolar celebrat el 17de juny de 2011
Aquest document és el resultat del treball conjunt d’escola i famílies,
no només per complir la Llei d’Educació Catalana en el seu article
núm. 20 sinó com una possibilitat de millora. Tal com diu aquesta Llei
els objectius que en aquesta Carta s’esmenten s’han d’assolir en un
entorn de convivència i respecte però no volem que sigui cap
obligació ni que sigui una norma més, volem que sigui una eina per
millorar la comunicació i per fomentar la participació de les famílies a
la nostra escola.
Creiem que la família és l’eix de la vida dels infants que acollim i per
aquesta raó ha de rebre el suport de l’escola, el seu acompanyament
i per aquesta mateixa raó ha de involucrar-se activament en la vida
escolar dels seus fill i filles. Creiem que la comunicació entre escola i
família és imprescindible per poder ajudar i acompanyar els infants
en el seu desenvolupament harmònic en una etapa importantíssima
com és l’etapa del 0-3 i aquesta comunicació ha de ser fluïda, natural
i d’acceptació mútua. És molt important que l’escola informi a les
famílies de tot el que s’hi fa, de què hi passa però la família també ha
d’informar a l’escola d’allò que li passa a l’infant i que pot ajudar-nos
a entendre’l millor.
COMPROMISOS que com s’especifica a l’inici del document, són
conjunts, per al centre i per a les famílies i que es concreten en els
dos àmbits de manera preferent.
8. LES FAMILIES
Per part del centre:
1. Fer respectar els drets reconeguts pels infants a la Convenció dels
Drets dels Infants i vetllar pel seu compliment en l’àmbit escolar.
2. Reconèixer cada infant com únic i respectar la seva història
personal.
3. Respectar el ritme de cada infant a nivell cognitiu.
4. Donar als infants cura de les seves necessitats bàsiques d’higiene,
son, alimentació i joc ajustades a la seva realitat.
5. Acompanyar-los en el seu procés de desenvolupament emocional
consolant-los quan calgui , participant de les seves conquestes amb
respecte i ajudant-los a gestionar els petits conflictes que puguin
sorgir en el dia a dia de l’escola.
6. Fomentar des de ben petits hàbits d’higiene, d’alimentació i de
vida saludable.
7. Fomentar hàbits de respecte envers el medi més proper i el medi
ambient.
8. Posar al seu abast l’entorn més proper,la seva realitat més propera
amb possibilitats d’ experimentar, observar i manipular per si mateix.
9. Vetllar pels nens i nenes amb necessitats educatives especials i
ajudar-los i facilitar-los a integrar-se a la vida de l’escola tot buscant
assessorament per especialistes
10. Respectar les conviccions familiars sempre que respectin els
Drets de l’infant.
11. Transmetre a les famílies el nostre Projecte Educatiu i fer-les
partíceps.
12. Fomentar la participació i col·laboració de les famílies en la vida
de l’escola com a aspectes fonamentals per al desenvolupament de
les capacitats dels infants, mitjançant les festes tradicionals, final de
curs...
13. Compartir amb les famílies tota la informació relacionada amb el
seu fill o filla respectant sempre el dret a la seva intimitat com a
infant i com a família.
14. Mantenir una comunicació regular amb les famílies i atendre les
peticions d’entrevistes que formuli la família.
15. Informar-los de les activitats que desenvolupen els infants a
l’escola
16. Facilitar a les famílies la participació en el govern de l’escola
mitjançant la seva representació al Consell Escolar
17. Revisar i/o ampliar aquests compromisos i, si s’escau el
contingut, quan calgui.
Per part de les famílies:
1. Fer respectar els drets reconeguts pels infants a la Convenció dels
Drets dels Infants i vetllar pel seu compliment en l’àmbit escolar
2. Respectar el caràcter propi del centre i les seves normes de
funcionament i donar valor a la feina que es fa a l’escola
3. Compartir amb l’escola aquelles vivències del nen o nena que
puguin afectar la vida quotidiana del infant.
4. Treballar conjuntament amb la escola la resolució de conflictes de
la vida escolar i quotidiana que viu el nen o nena
5. Participar de las festes i/o activitats que proposats des de l’escola
6. Assistir a les entrevistes personals o reunions dirigides a els pares i
mares de caràcter pedagògic que organitza l’escola.
7. Utilitzar els canals de comunicació del centre: els mestres, el
director o directora, el Consell Escolar, l’AMPA, etc.
8. Revisar i/o ampliar aquestes compromisos i, si s’escau el
contingut, quan calgui.
I perquè així consti signem aquesta Carta de Compromís Educatiu
8.2. RELACIÓ DE L’ESCOLA AMB LES FAMÍLIES
-Reunions i entrevistes amb pares i mares: durant el curs s’ofereixen
un mínim de quatre reunions.
Reunió personal abans d’iniciar el curs, primera setmana de
setembre: aquí es parla de tot el que envolta a l’infant, hàbits i
rutines, desenvolupament... també es fa una breu introducció del
funcionament de l’escola i la seva normativa.
Reunió de nivell: aquesta és una reunió de grup classe, es fa entre
octubre i novembre: s’explica un dia a dia a l’escola, s’expliquen
projectes, normativa i l’esperit de l’escola
Entrevista individual: al segon trimestre s’ofereix a les famílies
tenir una reunió individual per tal de parlar de tot el referent a
l’Infant, aprenentatges, possibles problemes, comportament a
classe...
Al juliol es fa una reunió de nou grup: es tracta de que els
nouvinguts a l’escola es reuneixin tots plegats a la mateixa classe per
conèixer-se entre ells/es i les mestres, després s’envia una fotografia
del grup a tots dels infants nous i antics amb la finalitat que tothom
sàpiga qui anirà a la seva classe al setembre.
D’altra banda sempre està oberta l’opció de fer entrevistes personals
tan per part de les mestres com per part de les famílies, no oblidem
que parlem d’infants molt petits i és important una bona comunicació
família – escola
8.3. AMPA
L’òrgan de govern de l’escola és el consell escolar, en aquests,
sempre es recomanarà que hi hagi una persona que pertanyi a l’AMPA
per tal de poder facilitar tota la infomació a les famílies. Tot i així tant
si és necessari per part de l’AMPA com per part de l’escola , es poden
convocar reunions.
8.4. CONSELL ESCOLAR
El Consell escolar del centre és l’òrgan de participació de la comunitat
educativa en el govern de l’escola bressol. La seva composició és la
següent:
a) El director o la directora de l’escola bressol, que el presideix.
b) Dos representants del personal de la categoria professional
educador o educadora de l’escola bressol, elegits per i entre els que
treballen a l’escola bressol.
c) Dos representants del sector mares i pares de l’escola bressol,
elegits respectivament per ells i entre ells.
d) Un o una representant de l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat.
e) Un o una representant dels treballadors de les altres categories
professionals que treballen a la llar d’infants, elegit o elegida per i
entre aquest personal.
L’elecció i la renovació dels membres electes es farà d’acord amb el
procediment establert amb caràcter general per als consells escolars
dels centres públics.
El nomenament dels representants del sector dels pares i de les
mares dels infants és per a dos anys.
Les pautes d’actuació del consell escolar del centre seran les que
dicta la normativa en matèria de funcionament d’òrgans col·legiats de
la Llei 30/1992.
El consell escolar de l’escola bressol tindrà les atribucions següents:
· Elaborar les directrius per a la programació i el desenvolupament
del servei.
· Aprovar i avaluar la programació com a part integrant del pla anual
del centre.
· Vetllar per I'organització i l’activitat general de l’escola, així com els
aspectes administratius i funcionals del servei.
· Vetllar perquè els menús que es serveixin en el menjador escolar
siguin els adequats per a una alimentació sana i equilibrada dels
infants.
· Promoure la renovació de les instal·lacions i l'equipament de
l’escola, i vigilar la seva conservació i higiene.
· Ser informat del pressupost del centre i la justificació de comptes.
El consell escolar nomenarà una comissió encarregada del seguiment
i control del menjador escolar, havent d'estar representats en
aquesta tots els membres de la comunitat educativa amb incidència
en el servei. Dita comissió, aprovada pel la regidoria d’Educació, serà
l'encarregada d'elaborar les normes de funcionament del menjador,
així com de dirimir les possibles qüestions que puguin sorgir en el seu
funcionament.
El Consell escolar es reunirà, com a mínim, un cop al trimestre. Tot i
això, podrà convocar reunions extraordinàries quan sorgeixi una
problemàtica que així ho aconselli. En tal cas, des de la regidoria
d’Educació es farà la convocatòria als membres del Consell.
Es procurarà que les decisions que es prenguin en el Consell, siguin
per unanimitat; si no és possible, es determinaran per majoria dels
membres presentats que, en cap cas, no podrà ser inferior a la meitat
més un.
Quan una persona es doni de baixa, automàticament passarà a ser-
ne membre en substitució la següent persona més votada en les
eleccions. Si aquesta persona no pogués o volgués es passaria a la
següent de la llista.
