Català e-learningProjecte empresa MAXA

Abril 2012

INDEX

1.Contextualització........................................................................................... 3

1.1. Introducció......................................................................................... 3

1.2. Marc conceptual................................................................................ 3

1.3. Entorn................................................................................................ 5

1.4. Cursos oferts..................................................................................... 5

1.5. Alumnat............................................................................................. 6

1.6. Experiències anteriors....................................................................... 6

1.7. Objectius........................................................................................... 7

1.7.1. Objectius generals............................................................... 7

1.7.2. Objectius específics............................................................. 8

2. Desplegament del projecte.......................................................................... 8

2.1. Model tecnopedagògic ADDIE.......................................................... 8

2.1.1. Anàlisi.................................................................................. 9

2.1.2. Disseny.............................................................................. 10

2.1.3. Desenvolupament.............................................................. 15

2.1.4. Implementació................................................................... 17

2.1.5. Avaluació........................................................................... 17

2.2. Calendari: diagrama de Gantt......................................................... 18

3. Avaluació..................................................................................................... 19

3.1. Avaluació i seguiment del projecte.................................................. 19

3.2. Avaluació del seu disseny i ús potencial......................................... 20

3.3. Avaluació del seu disseny i ús real................................................. 20

3.4. Definició de cicles de renovació i actualització............................... 21

3.5. Avaluació dels alumnes................................................................... 22

4. Bibliografia.................................................................................................. 23

2

1. CONTEXTUALITZACIÓ

1.1. Introducció

Tal i com s’indica en les bases de la convocatòria, l’objectiu del projecte

és crear un curs totalment virtual de català per a persones adultes a través de

l’EOI. L’empresa MAXA és conscient que un dels grans inconvenients de les

escoles oficials d’idiomes és l’abandonament dels alumnes. Les raons més

freqüents solen ser que, per motiu familiar o laboral, l’alumne ha de faltar a un

seguit de classes, perdent així el fil del curs i abandonant-lo per complet.

El projecte “Català e-learning” que proposa l’empresa MAXA, va més

enllà de les necessitats mínimes i té en compte aquest problema real. Per

aquest motiu, a més de realitzar un curs complet via e-learning, també,

s’estructurarà en dos mòduls ben diferenciats per tal que l’alumne es pugui

matricular del mòdul que li convingui cada semestre. D’aquesta manera, si

l’alumne suspèn un mòdul o no hi pot assistir, no perd tot el curs, sinó que

solament hi perd el mòdul en el qual està inscrit i pot tornar a inscriure’s en el

moment que es torni a obrir el període de matriculació. Amb aquesta

organització, augmentarà el nombre d’estudiants que aconsegueixin

l’acreditació desitjada, de forma més flexible i amb pràcticament el mateix

pressupost. Tot això, sense perdre de vista la qualitat docent i de disseny.

La formació que s’ofereix està enfocada a adquirir competències i

habilitats per moure’s amb facilitat en entorns on s’usa la llengua catalana, sigui

en la vida quotidiana, sigui a nivell professional.

1.2. Marc conceptual: socioconstructivisme

L’activitat formativa es durà a terme dins del marc conceptual del

socioconstructivisme. Cal aclarir que prenem el socioconstructivisme com a

referència, però no es parla ni de pedagogia, ni de mètode, ni molt menys de

didàctica socioconstructivista. De fet, es farà servir com a marc general de

referència a les reflexions per a l’elaboració dels coneixements en el entorn del

3

curs. Per tant, no és normatiu, ni prescriptiu, sinó, deixaria de ser

constructivista.

De forma resumida s’introdueix a continuació la visió amb la qual es durà

a terme el desenvolupament de l’assignatura. Des del punt de vista

socioconstructivista, es considera que l’aprenentatge és col•laboratiu i la

construcció del coneixement constitueix una experiència socialment

significativa. Té lloc quan una persona interpreta o extreu el significat a partir de

la seva experiència i gràcies a la interacció dinàmica entre instructors, alumnes

i activitats, que proveeixen oportunitats per als alumnes de crear la seva pròpia

veritat. Aquesta concepció s’oposa a l’objectivisme, ja que la realitat és el

model mental i l'aprenentatge és l'ajust de models com a resposta a

l'experiència.

Així, aquets enfocament contempla la col·laboració no solament entre

alumnes, sinó també entre ells i els professors, el que crea una dinàmica on

tots els actors obtenen beneficis del procés d’aprenentatge. Això constitueix un

avanç essencial ja que els participants tenen més possibilitat d’explotar al

màxim la seva autonomia i poder sobre el seu aprenentatge, fomentant la

curiositat i la creativitat.

A mode de llistat breu, els ítems basats en els socioconstructivisme que

es tindran en compte durant el desenvolupament de l’assignatura seran els

següents:

Els alumnes construeixen la seva pròpia comprensió.

Cada estudiant és una persona completa i única.

L’alumne té el control de l’aprenentatge i tracta el coneixement com un

procés més..

Coneixement privat i motivació intrínseca

L'aprenentatge significatiu té lloc dins de tasques d'aprenentatge

autèntiques.

Cada alumne és únic.4

Fomenta la participació, la interacció i la col·laboració.

L'aprenentatge es facilita per la interacció social.

Per tal d’exemplificar l’ús del socioconstructivisme en aquest projecte,

s’avançaran mínimament els continguts d’alguns apartats que s’exposaran amb

més detall més endavant. Així, la plataforma educativa que s’utilitzarà no

proporcionarà les eines necessàries no solament per donar els materials

necessaris, sinó també per dur a terme debats, fòrums, xats, webquest, un

feedback adequat per al professor... Això potenciarà que els participants es

relacionin entre sí, adquireixin els coneixements com un procés més de

l’aprenentatge social o puguin construir per sí mateix els coneixements.

1.3 Entorn

Després de fer un anàlisi previ de l'escola d'idiomes, s'ha detectat que

aquesta compta amb un professorat i un personal administratiu poc format en

l'àmbit de l'educació virtual. Per aquest motiu, es planteja a la direcció del

centre realitzar un curs de formació per al personal de l'escola sobre la

plataforma educativa que s'usarà, el Moodle, durant l'estiu. La institució dona el

vist-i-plau i s'acorda realitzar-lo durant el mes de juliol.

D'altra banda, la institució consta de dues seus, una a Girona i l'altra a

Figueres. La posada en marxa del projecte es durà a terme a la de Girona on

també hi trobem la part administrativa, direcció i el servei tècnic. Tot i així, es

pretén ampliar aquesta oferta formativa a l'altra en propers cursos.

1.4 Cursos oferts

A través de la plataforma educativa, s’ofereixen els cursos de català per a no

catalanoparlants següents:

- Nivell bàsic (A bàsic)

- Nivell elemental (A elemental)

- Nivell intermedi (B)

5

- Nivell de suficiència (C)

- Nivell superior (D)

De la mateixa forma que ho fan les EOI com a centres públics

d’ensenyament d’idiomes moderns, l’estructura dels cursos segueixen la

regularització que marca la LOE. Per tant, aquests cursos són aptes, segons el

currículum marcat pel Departament d’Ensenyament, per poder aconseguir les

certificacions corresponents reconegudes arreu de l’Estat Espanyol i la Unió

Europea.

Els cursos de català, són, en contingut, els que ofereixen actualment les

EOI de forma presencial. La diferència recau en que el curs és virtual, a través

de l’e-learning, la qual cosa comporta una adaptació del material, la

metodologia i la inclusió del Moodle com a plataforma educativa.

El curs es realitzarà a través de les indicacions i activitats que es

proposaran a la plataforma Moodle on hi haurà debats, activitats, fòrums, etc.

Es realitzaran activitats d’aprenentatge inicials, formatives i sumatives al llarg

del curs, algunes de les quals s’hauran d’entregar per anar avaluant

contínuament els progressos que fa l’alumne. Aquestes activitats podran ser

individuals o en petits grups, tal i com s’anirà explicant amb suficient antelació.

S’aniran realitzant debats i s’usarà el fòrum per anar resolent dubtes i

inquietuds que vagin sortint a mesura que es realitza el curs.

1.5. Alumnat

Per poder realitzar aquest curs, els alumnes han de ser majors d’edat o

bé complir els 18 anys dins de les dates del curs al qual es matricula. D’altra

banda, no es demana un nivell d’estudis mínim, però és altament recomanable

estar alfabetitzat en la llengua materna. També s’aconsella disposar de

coneixements bàsics tecnològics, com ara l’ús de processadors de text, correu

electrònic i internet , a més de poder accedir diàriament o cada 48h al Moodle

de l’assignatura.

6

1.6. Experiències anteriors

Durant els dos cursos anteriors, l’empresa va assessorar a l'escola

d'idiomes EICA de Girona en el disseny i posada en marxa del Moodle de

l’assignatura de 2n de català. En aquest cas, les classes van realitzar-se

presencialment i la plataforma de treball virtual era un suport més per als

alumnes i el professor per penjar els arxius treballats a classe i ampliar material

per aquells que ho necessitessin, a mode d’atenció a la diversitat. L’objectiu no

era l’aprenentatge a través d’aquest medi. Així doncs, la finalitat principal era la

distribució correcta i ordenadament de les tasques realitzades a classe i de

reforç, fent que l’alumne pogués consultar allò que no havia acabat d’entendre i

refer exercicis, sense usar qüestionaris, xats, el fòrum, etc.

El primer any, l’experiència va ser bona, però van sorgir alguns punts de

millora, com ara l’estètica del disseny i la dificultat d’alguns docents a l’hora

d’utilitzar-lo. Acabades les classes presencials, per tal de solucionar aquests

problemes, l’empresa va oferir un curs de formació per al professorat de l’ús del

Moodle de 15 hores, sense cost addicional per a EICA. En aquest curs, a més

de rebre formació, els docents van aportar propostes de millora estètica i

funcional, les quals es van aplicar a finals del mes de juny i es van aprovar pel

consell directiu de l’escola, quedant preparat i millorat el disseny de la

plataforma per a l’any següent.

En el segon any, l’empresa s’ha dedicat al manteniment tècnic i

informàtic dels problemes que han anat sorgint durant el curs. A més, ha anat

passant qüestionaris als docents cada dos mesos per analitzar l’ús que fan del

Moodle i els inconvenients i avantatges que s’hi van detectant, per tal de portar

una eina de control i avaluació continuada.

Actualment, alguns professors estan començant a utilitzar els debats en

la llengua d’ensenyament per tal de practicar l’expressió i comprensió escrita, la

qual cosa denota la confiança que s’està adquirint sobre la plataforma.

1.7. Objectius

7

1.7.1. Objectius generals

Implementar l'e-learning en l'aprenentatge d'un idioma.

1.7.2. Objectius específics

Implementar un entorn d'aprenentatge d'un idioma a través de Moodle

Afavorir l’accés als materials dels sistema pedagògic de la EOI

Fomentar l'ús de les TIC entre professorat i alumnat.

Facilitar les gestions de caràcter administratiu.

Fer servir una metodologia basada en els principis de l’aprenentatge

constructiu

2. DESPLEGAMENT DEL PROJECTE

2.1. Model tecnopedagògic (ADDIE)

El model tecnopedagògic condicionarà l'acció formativa en aspectes com la

definició de l'entorn d'aprenentatge en què es desenvolupa el projecte

d'intervenció (autoaprenentatge, aprenentatge cooperatiu, learning by doing,

treball sobre casos, etc..). Aquest aspecte tindrà importància en la selecció de

l'eina tecnològica per a implementar l'entorn d'aprenentatge. S'haurà de

determinar la metodologia d'aprenentatge a partir del perfil dels usuaris, les

seves necessitats i habilitats.

Tal i com s'esmenta en la introducció el model pedagògic escollit és el

socioconstructivisme, que resulta ser el més recomanat en aquesta

experiència formativa per la seva complexitat.

Seguirem el model de disseny instruccional ADDIE. El model ADDIE és

un model sistemàtic de disseny instruccional que

consisteix de cinc fases:

8

(1) Anàlisi, (2) Disseny, (3) Desenvolupament, (4) Implementació, i (5)

Avaluació.

Cal determinar la/les metodologies d'aprenentatge i la naturalesa i

implementació de les eines, incloent-hi aspectes pedagògics i de la seva

interfície, d'acord al perfil heterogeni dels actors i les seves habilitats per

interactuar amb els continguts.

2.1.1 ANÀLISI

En aquest primer estadi del model realitzarem un anàlisi exhaustiu de

tots els elements que seran necessaris tenir presents alhora de desenvolupar el

nostre projecte. Com que ja hem destinat anteriorment un apartat a aquest

efecte, tan sols esmentarem aquells més significatius.

El perfil dels alumnes als que va destinat l'ensenyament i aprenentatge

de llengües són adults amb predisposició per aprendre el català.

L’objectiu del projecte és promoure l’ús de les TIC en l’ensenyament d’un

idioma mitjançant les comunitats virtuals i les plataformes en línia. La

plataforma ha de servir per desenvolupar els continguts lingüístics de

l'aprenentatge de llengües, que són; expressió oral i escrita, comprensió oral i

escrita i ús d'estructures morfosintàctiques del català. Els objectius finals

d'aprenentatge es correspondran amb l'adquisició del títol oficial que reconeix

qualsevol dels cinc nivells de català.

El curs es desenvoluparà de forma totalment virtual en format Moodle,

de la mateixa manera tots els materials i activitats de què es disposi seran en

línia. Per tant es fa necessari disposar d'ordinador i connexió a internet. No

descartem una presentació presencial de l'inici del projecte ni tampoc

descartem possibles entrevistes presencials al llarg del procés per determinar

situacions concretes. Es indispensable tenir domini i coneixement informàtic

9

bàsic.

Com a empresa disposem de tot el suport i col·laboració de tots els

agents de l'E.O.I. No tenim pressió temporal, encara que si límit econòmic

d'inversió en el projecte marcat per les institucions.

2.1.2 DISSENY

Alhora de realitzar el disseny del projecte, ens guiarem en funció de les

necessitats anteriors i dels objectius generals resultants dels anàlisis. Hem

dividit aquesta fase en tres àmbits corresponents als diferents nivells de

disseny organitzatiu, pedagògic i tecnològic.

Àmbit organitzatiu

- Identificar els grups pilot i involucrar-los al projecte: El primer pas serà

seleccionar el grup pilot de l'E.O.I. i fer-lo partícip del projecte. Convocar-los a

reunions per tal de saber la seva opinió, expectatives, necessitats i un cop

dissenyat, la visió del desenvolupament de l’espai.

- Model de gestió: Pel que fa al model de gestió, s'haurà de tenir present que

el Moodle l'haurà de gestionar l'equip docent de l'E.O.I. i per tant haurem de

dissenyar-lo tenint en compte que l'E.O.I. tingui la màxima autonomia de gestió

possible.

Àmbit pedagògic

- Model pedagògic: En el disseny del curs, es decideix que l’enfocament

didàctic general ha de ser el socioconstructivisme, el que implica que les

activitats hauran d’anar encarades a la cooperació i col·laboració dels alumnes.

Pel que fa a la formació, es portarà a terme virtualment, per tant no s'han de

tenir en compte sessions de treball presencials.

10

- Procés de formació: La formació es portarà a terme en la virtualitat, el que

significarà que s'hauran de buscar els processos més encertats per aconseguir

assolir els objectius que es plantegen sense cap tipus de treball presencial. Es

tindran en compte els ritmes de treball que s'estableixen en línia, la

comunicació asíncrona general i sincrònica en moments puntuals, la càrrega

d'activitats i la flexibitat en el calendari. Com a exemple de model de treball en

línia ens fixarem en el que es segueix a la UOC.

- Distribució del curs: Sobre la manera de seqüenciar i dividir el contingut per

l’aprenentatge dins dels cursos, es creu necessari que apareixin els elements

següents:

● objectius de la unitat

● contingut estructurat

● avaluació

● recursos

● activitats per l’alumne

Àmbit tecnològic

- Estructura de la plataforma: La plataforma de Moodle ha de ser

primerament intuïtiva, fàcilment navegable i agradable a la vista pels professors

de l’E.O.I. que no estan acostumats a treballar amb les TIC. El primer de tots és

realitzar una bona estructura visual de la plataforma, per aconseguir-ho

s’inclouran només els apartats que es creguin necessaris, ometent enllaços de

poc ús. Hem de tenir en compte que la plataforma ha d’estar preparada per

acollir cursos només virtuals. Així doncs els apartats o mòduls principals que

hauran d’aparèixer al Moodle seran:

● tauler

● fòrum

● debat

● curs: teoria i pràctica

11

● bústia

● seguiments

● calendari

- Perfils: Es triaran quins són els perfils més rellevants per incorporar a la

plataforma, els possibles seran:

● Perfil de tasques administratives i de direcció

● Perfil de tasques docents: professor – alumne

● Perfil visitant

- Continguts dels cursos: Els cursos s’han de dissenyar amb activitats de

cooperació i col·laboració, per fer-ho cal tenir present els continguts que

utilitzarem.

● Documents ofimàtics (Word, Excel, PowerPoint...)

● Documents pdf

● Vídeos

● Fotografies

● Eines d’autor (ediLim, ...)

● Qüestionaris Hotpotatoes

● Continguts virtualitzats: SCORM

● Enllaços a webs externes

Pla de formació

- Curs de formació en Moodle: Es contempla l’opció de realitzar un curs de

formació en TIC concret de l’ús de Moodle per l’equip docent de l'E.O.I.

L’objectiu principal és que els professors puguin conèixer els recursos

pedagògics i funcionalitats que presenta Moodle, relacionades amb la

docència, des de totes les perspectives.

Recursos humans

12

A continuació es detallen els rols i les funcions o tasques que composen

l’equip humà del projecte. Els membres del grup aniran adquirint diversos rols

de forma rotatòria per poder aprendre tots, i de manera conjunta, a usar les

diferents funcions.

ROL FUNCIONS

Director de

projectes

Funció administrativa,

proposta formació

professorat, recursos

tecnològics, dissenya

estructura tecnopedagògica,

Coordina al personal docent i

de suport. Responsable del

màrketing de les ofertes d’e-

learning. responsables del

procés de matrícula segur i

efectiu.

Xènia Andrade

Dissenyador Dissenya la plataforma

educativa en general; el

format, els continguts, la

seqüència de temes i

activitats, etc...

Alba Terradellas

Formador És l'encarregat de portar a

terme el procés

d'ensenyament i

aprenentatge. Dissenya les

Marc Parera

13

seqüències didàctiques,

imparteix els cursos on-line,

assessora i guia als

estudiants en les tasques on-

line etc.. modera les

discussions en línia.

Equip

tècnic/Coordinador

informàtic

Encarregat de la supervisió i

coordinació informàtica del

sistema; resoldre problemes

tècnics i informàtics,

assignar contrasenyes i

accessos, actualitzar la

plataforma, etc... Pot fer de

nexe entre formador i

dissenyador. També pot

realitzar tasques de

distribució del contingut i

procés de manteniment,

administrar el servidor del

LMS, els comptes dels

usuaris, i garanteix la

seguretat del sistema.

Assessora tècnicament en

relació al software i

hardware.

Anna Sanz

14

2.1.3. DESENVOLUPAMENT

És en aquest moment on es desenvolupa el Pla docent, els materials de

suport, les activitats d'aprenentatge i d'avaluació, i altres recursos per a cada

sessió. S'especifiquen els continguts i recursos tecnològics necessaris per tal

d'aconseguir els objectius d'aprenentatge.

Els passos del desenvolupament de la formació són els següents:

Crear un prototip.

Establir les eines de comunicació que s'utilitzaran durant els cursos. (xat,

email, fòrums, debats, tauler d'anuncis..)

Fixar eines de gestió del personal docent (registre de notes,

avaluacions..)

Desenvolupar els materials del cada curs.

Revisar la proposta formativa: s'efectuarà una verificació dels continguts,

per localitzar errors.

Efectuar una prova pilot.

El procés de desenvolupament de la plataforma s'ha planificat per a el curs

acadèmic 2012-2013 i s'han previst tres fases:

Primera fase (de setembre a desembre de 2012): Adaptació tècnica de la

plataforma a la EOI.

Els tècnics de MAXA experts en Moodle, han de crear juntament amb els

membres la EOI un campus virtual, amb les eines docents més necessàries

(allotjament del material imprès en pdf i dels podcast de les classes i

missatgeria) i una adequada distribució de l'espai a mostrar en la pantalla. En

aquesta fase s'han de definir les categories d'administradors, docents i alumnes

per a delimitar l'ús i accés a la plataforma d'aquests agents

En aquesta fase també s'ha de definir la base de dades que contindrà la

informació dels programes dels cursos de català, de les assignatures i els

procediments que ha de seguir el campus virtual per a alimentar-se dels 15

sistemes informàtics de gestió docent a utilitzar, és a dir, de la relació

d'assignatures a impartir en cada curs, del control de claus per a l'accés a la

plataforma i de la relació de professors i alumnes matriculats en cada

assignatura. També s’ha de dissenyar el sistema de suport a l’estudiant.

Segona fase ( octubre de 2012): Pilotatge

Un cop creat el campus virtual, es té previst que es posi a prova amb un

dels cursos de l'oferta formativa del centre d'estudis. La docència d'aquest curs

es realitzarà exclusivament on line. L'objectiu d'aquest pilotatge serà avaluar el

disseny i la implementació d'aquest curs per tal de obtenir informació rellevant

sobre las incidències aparegudes en el desenvolupament del curs on line i

procedir als ajustaments pertinents per tal de tenir per a el segon semestre

acadèmic un campus virtual pràcticament definit.

Tercera fase (gener-juliol 2013): Generalització de l’oferta formativa on

line

Durant aquest període, els alumnes matriculats en els cursos de la EOI

conviuran amb la metodologia virtual. També està previst en aquesta fase anar

incorporant a la plataforma serveis a l’alumnat que puguin enriquir el seu accés

a l’aprenentatge més enllà dels objectius plantejats per l’assoliment dels

cursos. Alguns són:

Activar un enllaç al recurs «Centre de Documentació» de la EOI on es

troba la bibliografia de cada curs i els recursos que la institució ha anat

produint i recopilant al llarg de tota la seva activitat.

Activar enllaços a altres recursos d'interès pel seguiment dels cursos.

Incorporar un fòrum de notícies de la comunitat de la EOI

Incorporar un fòrum de debat de cada curs.

Incorporar un calendari d'esdeveniments i d'obertura i tancament dels

cursos.

16

2.1.4. IMPLEMENTACIÓ

En aquesta fase es procedirà a la implementació dels cursos tenint en

compte la formació dels responsables que hauran de guiar als futurs

estudiants, la implementació dels materials propis dels cursos dintre de l'espai

de la plataforma d'aprenentatge; a més de la implementació dels sistemes de

suport també dintre de la plataforma d'aprenentatge per tal d'evitar els màxims

problemes als estudiants i ajudar-los en el procés. El triangle estudiant -

contingut - professors, comença a interactuar.

Les tasques a realitzar serien:

Publicar els continguts al Moodle

Preparació prèvia d’estudiants i professors.

Execució de la oferta formativa a través de la distribució de la instrucció

entre professors i estudiants.

Comprovar que les activitats planificades s’adien i concorden amb el

funcionament real del curs. Que tots els elements dissenyats en el curs

funcionen de forma adequada i veure les desviacions.

Observar els recursos més efectius i els menys eficaços segons els

propòsits del curs.

Fer els canvis que s’estimin oportuns en la instrucció i els elements

tecnològics a utilitzar.

2.1.5. AVALUACIÓ

En darrer lloc, no hem d'oblidar la fase d'avaluació que tot i ser la darrera

que anomenem la realitzarem durant totes les fases anteriors. Aquesta

avaluació serà de dos tipus: la de l’aprenentatge dels estudiants i la dels

materials d'aprenentatge. Amb aquests dos tipus d'avaluació el que pretenem

és avaluar les competències que han adquirit els estudiants a la vegada que

també avaluem quin ús han fet dels materials i de la plataforma per tal de 17

poder-los millorar de cara a altres edicions del curs. Per tal de disposar d’una

avaluació objectiva i equilibrada, es proposa realitzar l’avaluació en dos

moments diferents del projecte:

Avaluació durant el procés (formativa): Aquesta avaluació podríem dir

que és de “seguiment”, i té l’objectiu de corregir, potenciar i modificar

aquells aspectes que siguin clau en el desenvolupament i èxit del

projecte. No cal esperar al final del procés per a realitzar certs canvis i/o

millores. Aquesta informació la podrem obtenir a través dels comentaris

dels professors i analitzant les dades de connexió, participació i

dinalització de la plataforma Moodle.

Avaluació al final del procés (sumativa): és important (i essencial)

disposar d’una avaluació al final del procés. Aquesta avaluació ens

aportarà molta informació clau per a la millora i reforçament de la

plataforma Moodle dins del procés d’ensenyament-aprenentatge dins del

context de la EOI . Per això, es proposa avaluar les accions formatives

realitzades a través de la plataforma, recollida d’opinions d’alumnes i

professors a través de qüestionaris i entrevistes personals, etc.

2.2. Calendari (de les fases i terminis del projecte) Diagrama de

Gantt.

18

3. AVALUACIÓ

3.1. Avaluació i seguiment del projecte

Qualsevol procés de formació ha de tenir una avaluació preestablerta

des d'un bon principi, i més encara si es tracta de processos de formació amb

TIC. El projecte català e-learning, tal i com hem dit, es basa en oferir cursos de

català d'EOI totalment online a través de la plataforma MOODLE. L'escola no

disposa de cap interfície i per tant, l'hem de crear nosaltres per això necessitem

diversos sistemes, metodologies i aspectes a avaluar. Aquests són:

La plataforma més idònia a aquesta proposta

La mateixa proposta formativa (activitats, metodologia, rols dels actors,

temporització, dificultat, etc.) tant potencialment com realment.

L'adaptació de la proposta al MOODLE escollit tant potencialment com

realment.

El seu desenvolupament

L'assoliment dels objectius curriculars i transversals per part dels

alumnes.

Depenent de l'aspecte a avaluar ho farem mitjançant eines, sistemes i

metodologies diferents. Per exemple amb pautes d'avaluació que s'utilitzaran

durant la seva utilització i un cop acabada l'activitat per mirar i comparar si allò

que havíem previst en un principi es compleix.

També utilitzarem qüestionaris, els quals ompliran els professors, ja que

ells mateixos seran els que detectaran si la implementació d¡aquesta proposta

funciona correctament o no. Els alumnes també ompliran un qüestionari per

observar el grau de satisfacció del curs, els inconvenients, les dificultats que

s'han trobat, etc.

Seguidament passem a detallar les avaluacions que farem:

3.2. Avaluació del seu disseny i ús potencial (Barberà, 2004:13 - 18)19

Un cop tinguem l'esbós del disseny de les activitats a dur a terme, la

primera avaluació que hem de fer és la de la plataforma MOODLE. A internet

disposem d'un gran ventall de pàgines web que ens ofereixen la possibilitat no

només de crear Moodles, sinó també que aquests siguin per finalitats

educatives. Els valors que més ens interessaran a l'hora de cercar el millor

MOODLE per el nostre projecte són: gratuïtat, adaptació als alumnes,

objectius i activitats, baixa dificultat d'utilització, senzillesa, fiabilitat,

funcionalitat, possibilitat d'assignar usuaris amb clau als alumnes, requisits

mínims, facilitat d'actualització i recursos que pugui suportar (àudio, vídeo,

imatges, enllaços, etc.) entre els més importants. Per dur a terme aquesta

avaluació, analitzarem les webs més rellevants de Moodle mitjançant una pauta

d'avaluació creada per a nosaltres mateixos amb tots els criteris que creiem

necessaris. Aquesta part es durà a terme entre el dissenyador, el coordinador

informàtic i els professors que participen en l'activitat per cobrir tant les

necessitats tecnològiques com les pedagògiques.

Escollida la plataforma més idònia, caldrà continuar amb el disseny total

de les activitats de cada curs de català i l’adequació d'aquestes al Moodle i a

les seves característiques. Per tant, hi haurà també un disseny del Moodle:

entrades, apartats, identificació d'usuaris, inclusió de fitxers, recursos, enllaços,

etc. és a dir, farem l'esquelet del que serà el Moodle final, on els alumnes faran

les seves aportacions i activitats, construint conjuntament el significat i per tant,

el coneixement.

Un cop hi hagi el disseny de tot això, es farà l'avaluació general d'aquest

disseny i de l'ús potencial que se n'espera tant tecnològicament com

pedagògicament. Aquest es durà a terme conjuntament entre el director de

projectes, el formador, el coordinador informàtic i el dissenyador mitjançant

unes graelles d'avaluació.

3.3. Avaluació del disseny i ús real (Barberà, 2004: 13 - 18)

20

Pel que fa a l'avaluació del disseny i ús real dels aspectes destacats al

punt anterior, cal dir que es durà a terme en dos moments de la implementació

tal i com s'ha explicat en el punt anterior d'avaluació segons el model ADDIE:

L'avaluació formativa (durant) es durà a terme de la implementació de les

parts tecnològica i pedagògica respectivament.

L'avaluació sumativa (al final) es realitzarà un cop acabada la implementació.

3.4. Definició de cicles de renovació i actualització (futures

inversions)

Per últim farem la confrontació per a les dades de millora (Barberà,

2004: 13 - 18). Un cop obtingudes aquestes últimes dades, serà el moment de

fer la confrontació entre les obtingudes de l'avaluació del disseny i ús potencial

i el disseny i ús real que se n'ha fet. De nou es farà conjuntament entre

coordinador informàtic i formadors ja que es tracta d'un procediment on

ambdues parts són importants i complementàries.

Segons els resultats obtinguts en aquesta confrontació de dades, es

veurà l'èxit del projecte des de tots els aspectes que el formen. Veurem els

punts forts i els dèbils, i es realitzaran els canvis pertinents en el disseny

tecnopedagògic per tal de millorar al màxim el projecte de cara al curs vinent.

En definir el pressupost i els costos d’aquest projecte, hem de considerar el

cost del seu manteniment, actualització i renovació. El resultat és que no

podem establir una xifra exacte sobre el pressupost necessari durant el

desenvolupament del projecte, per falta d’altres elements que resulten

necessaris a contemplar en un cas real (sous, subvencions, etc.). S'hauria de

fer una anàlisi exhaustiu que permeti detectar i preveure costos ocults i costos

futurs del projecte i integrar-los en el pressupost. Durant el primer any

d'utilització, i partint dels anàlisis anteriors, projectaríem un cost de

manteniment, renovació i actualització anual, àmpliament obert a les variables

que el puguin modificar, per tal d’afrontar amb més realisme el pressupost

anual. Complementari al pressupost, fixem un calendari de renovació i

actualització, que inclogui costos pel software, hardware i infrastructures de

suport.

21

No obstant, com a grup creiem que no sempre és necessari portar a

terme una gran inversió econòmica per desenvolupar una proposta virtual com

és el cas. Apostar per plataformes gratuïtes i fiables, treballar amb programari

lliure, utilitzar eines free 2.0 en línia, etc. són propostes de treball alternatives

que permeten estalviar i seguir oferint el mateix servei. També tenim en compte

les dificultats econòmiques i financeres del país actualment, i per tant un pla

auster en la mesura del possible afavoreix la reducció dels costos. Una altra

manera d’abaratir les despeses serà promoure l’economia d'escala amb el fi de

compartir projectes iguals o similars amb altres institucions. Això requereix una

acció prèvia d'anàlisis de la resta d'institucions, no necessàriament EOIs, basat

en una comunicació sincera.

Per últim creiem que els projectes de tecnologia s’han de mantenir

dinàmics i oberts, en cicles permanents de renovació i actualització. Com que

la nostra situació es tracta d’un cas molt específic i podríem dir pilot, aquest

períodes s’hauran de portar a terme més sovint, per exemple, cada setmana o

cada més. En addició, i vinculats a aquests cicles, posarem en marxa

processos per a la correcció i millora de les conclusions que anem obtenint de

les avaluacions periòdiques.

3.5 Avaluació dels alumnes

L'avaluació de l'alumnat serà contínua, tenint en compte el procés

d'aprenentatge de cada alumne, ja que es promou l'atenció a la diversitat i una

formació més individualitzada.

Alguns factors que es tindran en compte per a l'avaluació dels alumnes són:

- Dispondre d'una actitud participativa.

- Presentar els treballs de forma clara i coherent.

- Participar en els xats, fòrums..de l'assignatura.

- Aportar continguts i ajudar als companys si escau.

22

4. BIBLIOGRAFIA

Barberà, E., Badia, A., Colomina, R., Coll, C., Espasa, A., Gispert, I. d.,

et al. Pautas para el análisis de la intervención en entornos de

aprendizaje virtual: dimensiones relevantes e instrumentos de

evaluación. (Setembre / 2004). http://www.uoc.edu/in3/esp/index.htm

(consultat a l'abril de 2012)

Fonaments del disseny tecnopedagògic. UOC, 2010.

Sangrà, A., Williams, P., Schrum, L., Guàrida, L. (N.D.) Models de

disseny tecnopedagògic, dins de Fonaments del disseny tecno-

pedagògic. Barcelona UOC

Fernández, P. (2002) Disseny d’entorns i escenaris d’aprenentatge:

Moodle a l’aula. Barcelona

UOC.

Díez Gutiérrez, E. J. Modelos socioconstructivistas y colaborativos en el

uso de las TIC en la formación inicial del profesorado. Universidad de

León. Facultad de Educación. Dpto. de Didáctica General, Específicas y

Teoría de la Educación. León. España

Recuperat el 17/04/2012. Socioconstructivismo.

http://proyectotacto.tracce.es/Investigacion/Teorias/Socioconstructivismo

/index.html

23