PROJECTE RORQUAL

MEMÒRIA 2018

DESCRIPCIÓ I RESULTATS

EL RORQUAL COMÚ S’ALIMENTA EN LA COSTA

DEL GARRAF I EL MAR BALEAR

Barcelona, desembre de 2018

ÍNDEX Presentació 3

Resultats obtinguts: 2011-2018 5

Fets destacats 2018: agregacions de varis individus alimentant-se en superfície. 6

Resum de dades d’albirament i d’esforç 9

Resultats obtinguts a través de la xarxa de pescadors 10

Els pescadors professionals i navegants també faciliten dades sobre altres àrees de la costa mediterrània i informació sobre les condicions oceanogràfiques i de la presència d’altres espècies, per la qual cosa la seva col·laboració és molt valorada per l’equip de l’EDMAKTUB.Comportament i estructura social 11

Fotoidentificació 19

Millora dels protocols d’investigació: ús de drons 22

Acústica 23

Mostres biològiques 24

Marques satel·litals 25

27

Biodiversitat 27

Condicions oceanogràfiques: clorofil·la i CTD 31

Mostres de zooplàncton 31

Resultats de temporades anteriors 33

Programa d’Assistents d’Investigació 34

Jornades d’ investigació 34

Resultats de divulgació 35

Comunicació digital: web, xarxes socials i Newsletter 35

Publicacions 36

Participació en congressos científics 37

Participació en trobades, xerrades i conferències 38

Relació amb els mitjans de comunicació 41

Pròxims treballs 42

Sobre El Projecte Rorqual 44

Sobre el rorqual comú (Balaenoptera physalus) 45

Àrea d’estudi 45

Característiques de l’àrea d’estudi 46

Objectius del Projecte Rorqual 48

Àmbits d’actuació 50

Infraestructura 53

Metodologia 54

ANNEX I: El rorqual comú 58

Annex II: 60

Relació de treballs científics presentats 60

ANNEX III: Clipping 64

Sobre l’Associació EDMAKTUB 70

3

PRESENTACIÓ Durant els mesos de febrer a juny es produeix a la costa catalana un fenomen extraordinari que, tot i que s’ha reportat des de fa dècades pels pescadors de la zona, era un fet poc conegut a l’àmbit de la investigació: és la presència de rorquals comuns. Amb el nom científic de Balaenoptera physalus, el rorqual comú és una balena que pot arribar als 24 metres de longitud, per tant, és l’espècie de mida més grossa que transita pel Mediterrani. Pertany al grup dels misticets, coneguts com a balenes barbades i es distingeix dels altres mamífers marins carnívors perquè, en comptes de dents, té barbes, que utilitza per filtrar el seu aliment, especialment krill. El krill són petits crustacis d’aspecte semblant a la gambeta i que el rorqual comú engoleix en grans quantitats. El rorqual comú és un animal espectacular, intel·ligent i social, del qual en sabem ben poc. Es tracta, a més, d’una espècie protegida i en un estat de conservació vulnerable (segons la UICN).

Un rorqual comú fotografiat des de l’aire en el moment de sortir a la superfície per

a respirar molt a prop de la costa de Sitges.

4

Amb l’objectiu doble d’ampliar el coneixement sobre la presència d’aquesta balena

en les nostres costes i fomentar-ne la preservació, des de 2011 es desenvolupa el

Projecte Rorqual. És una iniciativa de l’Associació EDMAKTUB, organització sense

ànim de lucre dedicada a l’estudi científic i a la divulgació del medi aquàtic, en

especial a la investigació dels cetacis. El Projecte Rorqual és un estudi que es

planteja a llarg termini, perquè es requereixen les dades de diverses temporades per

extreure’n conclusions rellevants.

El Projecte Rorqual és una investigació pionera perquè és la primera d’estudiar

balenes a la costa catalana, també perquè utilitza les noves tecnologies com el dron

per a la captació d’imatges i recollida de mostres.

L’estudi compta amb el recolzament de la Fundació Zoo i del Club Nàutic Vilanova.

A més a més, ha comptat en les seves diferents etapes amb la col·laboració de

diferent administracions locals com la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de

Vilanova i la Geltrú, i dels sectors pesquers i nàutics catalans.

El #ProjecteRorqual compta amb l’autorització administrativa

SGPM/BDM/AUTSPP/11 12018 per l’aproximació de cetacis amb fins científics del

Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient.

L’objectiu d’aquesta MEMÒRIA és presentar els resultats obtinguts fins ara a través del Projecte Rorqual, així com

oferir una descripció detallada de la feina realitzada: objectius, zona d’estudi, metodologia, infraestructura i

àmbits d’actuació.

5

RESULTATS OBTINGUTS: 2011-2018 El 2018 ha tingut lloc la cinquena temporada del Projecte Rorqual, amb sortides diàries de març a maig, sempre que les condicions meteorològiques ho van permetre. El 2011-2013 es van realitzar algunes sortides esporàdiques per constatar la presència de balenes en la zona, i es van registrar els primers albiraments. Però el projecte es va començar a desenvolupar a partir de la temporada 2014. L’any passat vam afirmar que la costa del Garraf és una zona amb una presència temporal del rorqual comú elevada i que és utilitzada per aquestes balenes com a zona d’alimentació. Aquest cinquè any d’estudi ens ha servit per a corroborar aquest fet i per a estudiar un comportament que encara no s’havia registrat a les costes catalanes: l’alimentació en superfície o “lunge feeding” (de l’anglès). A més, aquest any s’ha pogut observar agregacions de varis animals alimentant-se alhora a una mateixa zona. Existeixen indicis que és una circumstància extrapolable al mar Balear, que també seria una zona d’alimentació i no un simple corredor migratori com es creia fins ara. En les pàgines següents, detallem els principals resultats obtinguts des dels inicis del projecte que fomenten científicament aquesta conclusió.

Les campanyes marines tenen l’objectiu de localitzar i estudiar les balenes que

s’alimenten a les costes del Garraf. També pretenen estudiar les condicions

oceanogràfiques que fan possible la seva presència.

6

Fets destacats 2018: agregacions de varis individus alimentant-se en superfície.

La conclusió més important que extraiem dels anys d’investigació és que les aigües marines del Garraf són una zona d’alimentació pel rorqual comú. Aquest any afegim al registre de comportament l’alimentació en superfície d’aquest animals, fet que no s’havia descrit abans al mar Mediterrani. Les evidències que ho constaten són diverses i nombroses:

• Imatges aèries de diferents individus alimentant-se a prop de la costa i en

superfície que hem obtingut amb el dron d’investigació en diferents dies i

temporades. També hem pogut observar i gravar en diverses ocasions balenes que

emergien a superfície amb la papada inflada, la qual cosa indica que pujaven a

respirar després d’haver-se alimentat a més profunditat.

• Comportament: observació de patrons relacionats amb l’alimentació. L’animal

segueix una navegació formant grans cercles de manera prolongada dins una

mateixa zona; temps de respiració entre immersió propis de les balenes que estan

buscant aliment o alimentant-se els quals són generalment entre 5 i 8 minuts i

amb un període llarg entre immersions (i que es diferencien dels que es registren

quan els rorquals comuns estan viatjant, amb períodes d’entre 8 i 12 minuts entre

immersions); defecacions com un clar indicador de que els animals estan

alimentant-se. Aquest any, hem observat les excrecions des del catamarà

d’investigació, hem tingut imatges aèries el moment de la defecació d’alguns

exemplars i també hem pogut recollir mostres.

• Permanència en la zona d’un mateix individu durant diversos dies o fins i tot

setmanes, la qual cosa és possible de determinar gràcies a la Foto-Identificació

dels individus. El rorqual comú és un animal migratori i que romangui en la

mateixa zona diversos dies ens indica que s’està alimentat o que està buscant

aliment. Aquesta temporada destaca l’elevat nombre de recaptures intraanuals

(el mateix any): un total de 24 recaptures de 12 individus diferents.

• Fidelitat de determinats individus per la costa del Garraf. Dels 150 individus

catalogats, 19 han estat albirats a la zona d’estudi en diverses temporades,

representant un 12,67% dels exemplars. Aquesta informació s’obté a través de la

Foto-Identificació, mitjançant les “recaptures” interanuals que també han sigut

nombroses la temporada 2018.

• Albiraments a Gibraltar: es registren sortides de balenes cap a l’Atlàntic des del

mes de juny, la qual cosa demostra que els individus que s’albiren a l’estret

sortint cap a l’Atlàntic no es queden durant l’estiu per alimentar-se en el mar de

Liguria.

• Presència de krill en aigües superficials i a prop de la plataforma costera, que

hem recollit en abundància en les mateixes zones d’observació de les balenes. El

7

krill és el principal aliment del rorqual comú i hem pogut registrar i filmar la

presència d’aquests invertebrats en el moment que son engolits per les balenes.

Com a la temporada anterior, 2018 ha estat un any en què s’ha registrat un nombre

elevat d’albiraments: han estat més de 200 balenes observades si sumem les

registrades per l’equip científic (99 animals) i els avisos de la xarxa de pescadors i

navegants que col·laboren amb el projecte (un total de 114 avisos amb més de 150

balenes observades).

Les dades consolidades des de 2011 ens permeten establir, a més a més, aquests fets

destacats:

1. Presència regular de balenes a la Costa del Garraf. Es constata temporada rere

temporada la presència del rorqual comú en les aigües marines del Garraf entre

els mesos de febrer i juny. El 2018 hi ha hagut una presència elevada de balenes,

en línia amb els resultats de 2016 i 2017. A diferencia del 2016 i el 2017 aquest

any no s’ha pogut observar cap mare amb la seva cria. Però vam poder observar

en diverses ocasions agregacions de fins a 8 animals junts durant varis cicles de

respiracions.

2. Primera referència d’alimentació costanera. Es confirmaria que la presència

d’aquestes balenes es deu a la concentració d’aliment, en concret a l’abundància

de krill (Meganyctiphanes norvegica), afavorida per les característiques

específiques de la zona. El 2015 va ser la primera vegada que es va documentar

amb imatges l’alimentació costera del rorqual comú gràcies al Projecte Rorqual,

la qual cosa s’ha continuat documentant el 2016, 2017 i 2018. Aquest any s’ha

pogut registrar l’alimentació en superfície, comportament mai descrit abans al

Mediterrani.

3. Principal amenaça per les balenes: el trànsit marítim. El 2018 s’ha produït una

mort d’una balena, molt probablement relacionada amb les col·lisions amb grans

embarcacions. Aquest tipus d’accidents és la principal amenaça per a l’espècie

en el Mediterrani. El 2017 van ser dues i el 2016 van ser cinc les morts de balenes

directament o indirectament relacionades amb el trànsit marítim a Catalunya.

4. Eficàcia dels drons per a la investigació de cetacis. La utilització de drons ha

demostrat ser una tècnica d’estudi molt eficient ja que proporciona una

informació que no es podria obtenir des de l’embarcació. Resulta especialment

útil per a les línies d’investigació relacionades amb la foto-Identificació i l’estudi

del comportament.

8

El dron d’investigació fa possible la presa d’imatges aèries en alta resolució, la qual cosa ens permet

obtenir informació molt valiosa sobre el comportament de les balenes. En la primera imatge podem

observar un individu realitzant un gir de 360º i navegant en paral·lel amb una altra balena. En la

segona, un individu defecant, fet que no sempre es pot veure des del catamarà i facilita la recollida

de mostres. En la tercera imatge observem un individu amb la papada inflada, el que ens permet

saber que acaba d’alimentar-se prop de la superfície.

9

Resum de dades d’albirament i d’esforç

Els primers albiraments de rorquals en la zona d’estudi van ser registrats el 2011 i

2013, durant algunes sortides esporàdiques realitzades durant aquelles primeres

temporades. A partir de 2014 es desenvolupen les campanyes marines de forma

intensiva amb sortides diàries des de mitjans de febrer a mitjans de juny (sempre

que ho permeten les condicions meteorològiques).

La zona d’estudi que recorre el catamarà d’investigació cobreix la franja costera des

de Vallcarca (Barcelona) fins a Cunit (Tarragona) i el 2017 es va estendre fins a 15

milles mar endins perquè les balenes es van observar més lluny de la costa. Al 2018

s’ha ampliat fins la zona del cap de Salou, en algunes ocasions els mesos de març i

maig. És una superfície que supera els 840 km quadrats.

Aquesta taula resum mostra els principals resultats obtinguts des del principi del

Projecte Rorqual el 2011:

RESULTATS PROJECTE RORQUAL – TAULA RESUM

2011 2013 2014 2015 2016 2017 2018 TOTAL

Dies de campanya 14 11 51 61 51 40 48 276

Quilòmetres recorreguts

---- ---- 2.289 2.532 1.919 1.844 2.133 10.717

Número d’albiraments

11 9 46 22 62 65 71 286

Núm. d’animals observats

14 13 62 29 100 84 99 401

Núm. d’individus catalogats

5 9 30 12 27 49 22 154

Recaptures interanuals

---- ---- 4 2 4 5 10 25

Recaptures intraanuals

---- 2 7 6 13 18 24 70

Explicacions relatives a la taula de resultats: - Algunes variacions respecte a dades publicats anteriorment són degudes a la revisió de la

informació existent, aplicant millores en la metodologia d’anàlisi. - El número d’albirament és menor que el d’animals observats perquè en un mateix albirament

poden observar-se diversos animals. - Els números de la memòria pel que respecte a l’any 2017 no coincideixen amb els d’aquesta

taula degut a que a la memòria anterior es van incloure a la taula els albiraments del mar balear i a aquesta no.

- El número d’animals catalogats és inferior al d’animals observats, perquè: a) Per formar part del catàleg la balena ha de ser foto-identificada de forma inequívoca, la qual

cosa només és possible si se n’obtenen fotografies amb una qualitat suficient. Per tant, és possible observar un animal sense poder obtenir les fotografies necessàries per a la seva foto-identificació.

b) També és possible que un determinat individu ja pertany al catàleg perquè va ser identificat en temporades anteriors, per tant, no es compta com a “nova incorporació” al catàleg.

- El número de recaptures no és igual al número de individus recapturats, un mateix individu pot ser recapturat varies vegades un any o en diferents anys.

10

MAPA D’ALBIRAMENTS DE RORQUAL COMÚ

Resultats obtinguts a través de la xarxa de pescadors Als albiraments registrats per l’equip científic EDMAKTUB, s’hi sumen els avisats per

la xarxa de pescadors professionals que col·laboren amb el Projecte Rorqual. El 2018

van ser 109 avisos amb un número d’animals que volta les 160 balenes. La data

del primer albirament avisat per la xarxa de pescadors va ser el 15 de febrer des de

Cambrils. I els últims albiraments van tenir lloc el 27 de juny a Palamós i Vilanova i

la Geltrú. També es van registrar els albiraments d’altres navegants (no

professionals), que aquesta temporada han estat 5.

AVISOS DE PESCADORS I NAVEGANTS - TAULA RESUM

Nº de AVISOS 2014 2015 2016 2017 2018 TOTAL

Pescadors professionals 16 21 170 144 109 460

Resta navegants 4 2 13 11 5 35

Un total de 60 embarcacions de pesca professional, que pertanyen a 7 confraries, reporten els albiraments al Projecte Rorqual.

Cobreixen la franja costanera entre Palamós i Cambrils. La majoria són pescadors

d’arrossegament, als quals coincideix la seva zona de treball amb les de més

presència de balenes. La seva col·laboració és molt important per a la investigació,

perquè ens permet cobrir una àrea d’estudi més gran al llarg de gran part de la costa

catalana per poder saber quines zones freqüenten més els animals durant els mesos

Mapa de distribució dels albiraments de Rorqual comú la temporada 2018.

Cada punt groc representa un albirament (amb un o més individus

per punt).

11

de febrer a juny. D’aquesta manera, també hem pogut verificar que les balenes

només visiten les nostres costes durant aquest mesos ja que a partir de juny els

pescadors ja no les veuen.

D’altra banda, també comptem amb avisos de navegants i pescadors recreatius els

quals ens arriben en temps real i ens permeten acudir a les coordenades on han estat

vistes les balenes i efectuar la recollida de dades científiques de manera més

eficient.

Tot i que comptem amb una gran xarxa de pescadors de diferents confraries que

participen amb el Projecte Rorqual es pretén, per aquest 2019, seguir ampliant

aquests contactes al llarg de tota la costa catalana.

MAPA RESUM D’AVISOS DE PESCADORS PROFESSIONALS

Els pescadors professionals i navegants també faciliten dades sobre altres àrees de la costa mediterrània i informació sobre les condicions oceanogràfiques i de la presència d’altres espècies, per la qual cosa la seva col·laboració és molt valorada per l’equip de l’EDMAKTUB.

12

Comportament i estructura social

L’estudi de comportament dels rorquals comuns albirats es desenvolupa

simultàniament des de:

a) l’embarcació, registrant dades com la posició i els patrons de respiració de cada

individu; i

Durant els albiraments es recullen dades sobre el comportament dels animals.

b) el dron d’investigació, les imatges del qual aporten una informació valuosa

addicional sobre els seus moviments i patrons de comportament.

El dron d’investigació aporta informació que seria impossible d’obtenir des de l’embarcació.

c) Les fotografies dels individus, que serveixen per diferenciar-los i poder estudiar

el comportament individualitzat d’aquests i les associacions entre individus per tal de saber si tenen preferència o fidelitat en quant a la companyia.

13

Per a entendre el comportament de les balenes s’analitzen tres paràmetres: el temps entre respiracions, la trajectòria del recorregut i les parts del cos que

mostra quan surt a la superfície. Analitzant aquesta informació de forma conjunta, ha estat possible elaborar un mapa de comportament per a cada individu. Hem comprovat que la majoria dels animals observats en el Garraf realitzen trajectòries no lineals (circular, zigzag, etc) relacionades amb patrons de cerca d’aliment o d’alimentació, i que es diferencien de les que presenten els individus que estan viatjant, que realitzen trajectòries lineals i amb velocitat constant. Quan les balenes s’estan alimentant o buscant aliment, romanen més temps a la superfície (respirant) que quan estan viatjant. Això és a causa de l’esforç que els suposa l’alimentació. En aquests casos, també romanen molta estona en la mateixa zona, la qual cosa permet passar moltes hores amb el mateix animal o grup i, per tant, recollir una gran quantitat de dades. Els individus que s’alimenten a la zona d’estudi solen estar sols, tot i que a vegades s’agreguen formant grups que, durant períodes de temps curts, comparteixen l’espai nedant junts. Es tractaria d’estratègies puntual de comportament social o d’alimentació ja que aquesta agregació es manté durant uns cicles escassos d’immersió-respiració. Aquestes concentracions no estan formades necessàriament pels mateixos individus, per tant no les podem atribuir a estructures familiars. Tot i que s’han observat agrupacions de fins a set animals, el número més comú d’individus nedant junts és dos. Cal destacar que aquest any, possiblement degut a l’abundància d’aliment, s’han observat agregacions de fins a 8 individus en una mateixa zona alimentant-se durant varies hores. L’alimentació de les balenes també es constata amb l’observació directa de defecacions, que tenyeixen l’aigua de color vermellós. A més d’observar els patrons de comportament que indiquen que les balenes s’alimenten en l’àrea d’estudi, també hem tingut l’oportunitat de registrar imatges que ho demostren. Així, a l’abril de 2015 i gràcies al dron d’investigació, vam obtenir una filmació inèdita d’un individu alimentant-se tres vegades en aigües superficials de la zona costanera del Garraf. El 2017 es van obtenir noves imatges aèries de diverses balenes alimentant-se o emergint a la superfície amb la zona de la papada inflada per haver-se alimentat en aigües més profundes. I al 2018 hem pogut observar en repetides ocasions l’alimentació en superfície o “lunge feeding”, un comportament que no s’havia descrit abans a les costes catalanes. En la pàgina següent s’inclouen algunes captures d’imatge de vídeos obtinguts amb el dron d’investigació que es poden visualitzar a les nostres xarxes socials.

Es constata temporada rere temporada que les balenes visiten les aigües marines del Garraf per alimentar-se. El 2018 és la quarta temporada que es documenta l’alimentació del rorqual comú en aigües costaneres i

14

superficials del Mediterrani, un fet desconegut fins que van començar les campanyes marines del Projecte Rorqual.

Abril 2017 - Moment en què un rorqual comú obre completament la boca en aigües superficials per

a alimentar-se.

Abril 2015 – Rorqual comú amb la papada inflada totalment en acabar d’alimentar-se.

15

Març 2017 – Moment en què un rorqual comú emergeix a respirar amb la papada encara inflada per

haver-se alimentat en aigües més profundes.

Abril 2018 – Agregacions de balenes en una mateixa zona durant varies hores alimentant-se.

16

Març 2018 – Seqüència de rorqual comú en alimentació superficial. Podem observar una taca de krill (petits crustacis que formen part de la dieta del rorqual) i com l’animal mentre neda omple la seva boca d'aigua i després, amb l'ajuda dels músculs de la gola i la llengua, empeny l'aigua cap a fora de la boca quedant-se l'aliment atrapat entre les barbes.

Abril 2018 – Rorqual comú en alimentació superficial. En aquesta imatge podem observar amb més detall les barbes i la papada característiques dels rorquals.

17

També hem observat i registrat altres patrons de comportament l’anàlisi dels quals permetrà conèixer i comprendre més bé aquests cetacis, així com la interacció amb les altres espècies. Per exemple, el 2018 vam poder observar en dues ocasions rorquals comuns nedant amb dofins llistats, fet que es va observar en dues ocasions també el 2017. Al 2016 ja es va registrar aquest comportament amb dofins mulars.

Imatge aèria del rorqual comú nedant amb dofins.

Detall del costat dret del cap d’un rorqual comú.

18

S’observa que els rorquals comuns s’aproximen a les embarcacions sense por aparent, tant si són pesquers d’arrossegament com grans vaixells mercants o catamarans d’investigació. Des dels inicis del Projecte Rorqual, els albiraments s’han realitzat relativament a prop de la costa (a una distància d’entre 4 i 6 milles) i en profunditats que oscil·len entre els 50 a 200 metres. És un fet remarcable, ja que en altres zones del Mediterrani els rorquals acostumen a trobar-se a partir dels 450 metres de profunditat. (Tot i que, esporàdicament, s’han reportat casos d’albiraments a 90 metres). El 2018 s’ha mantingut l’ampliació a la zona d’estudi a alta mar, fins a les 15 milles, i també s’ha estès fins al cap de Salou degut a que aquest any, sobretot els mesos de març i maig hem tingut forces albiraments i avisos dels pescadors en aquesta zona.

Imatge de l’aleta dorsal d’un rorqual comú des de la perspectiva que ofereix l’embarcació.

19

Fotoidentificació La fotoidentificació és una de les tècniques principals d’estudi dels cetacis. Consisteix a identificar un individu i poder reconèixe’l en una altra ocasió i en un altre lloc i any. Aquesta identificació, per aquesta espècie, es sol fer a partir de l’anàlisi de la forma, coloració, osques i cicatrius de l’aleta dorsal. Per això és molt important obtenir fotografies amb una bona resolució i en 90 graus respecte l’individu. No obstant, també ens dona informació individual els seus patrons de pigmentació característics anomenats chevron i blaze que són molt identificables gracies a les imatges en posició zenital que s’extreuen amb el dron. També és important obtenir imatges dels trets característics de l’individu, tals com cicatrius, paràsits, malformacions, etc. Aquestes poden ser permanents o temporals, en aquest últim cas, ens pot ajudar a identificar els individus a curt plaç (una mateixa temporada). Gràcies a l’anàlisi exhaustiva del material fotogràfic i audovisual obtingut des de 2011 i que s’ha anat ampliant temporada rere temporada, hem creat el primer catàleg de fotoidentificació de rorqual comú en aigües marines del Garraf que al 2018 ja inclou més de 150 individus. A cada individu del catàleg se li assigna un codi de sis caràcters: “Bp” (pel nom de l’espècie Balaenoptera physalus), un guió baix i tres dígits més que són específics per cada individu. Per exemple: Bp_005. La fotoidentificació permet reconèixer un mateix individu en diverses ocasions. Quan això passa, l’anomenem recaptura d’un individu, i pot ser intraanual (s’ha vist diferents dies un mateix any) o interanual (vist a diferents anys). Per exemple, la imatge següent mostra les diferents fotografies de l’individu Bp_005 (anomenat “Bruixa”) obtingudes en diferents anys: 2011, 2015, 2015, 2016, 2017 i 2018.

Imatges d’un mateix individu (Bp_005) obtingudes en diverses temporades d’estudi

L’individu Bp_005, es va identificar per primera vegada el 27 d’abril del 2011 i des de llavors, s’ha vist en 20 ocasions diferents, sent el 2013 l’únic any on no ens consta la seva presència a la zona. Per tant, es tracta d’un individu que té fidelitat per venir a alimentar-se any rere any a les costes del Garraf. La següent taula és mostra el recompte de dies que s’ha albirat a Bruixa cada any i el interval de temps entre el primer i últim albirament:

20

RECAPTURES BP_005 - TAULA RESUM 2011 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Número d’albiraments 1 0 3 5 5 2 4

Interval de temps - 0 15 13 50 2 11 * Els números indiquen dies. ** Al 2011 només es va albirar en una ocasió, per tant, no hi interval de temps.

A la temporada 2018, incloent a Bruixa, son 8 els individus que havien estat albirats anys anteriors i que han retornat a les nostres costes per alimentar-se novament. Altres balenes, han sigut albirades en diferents ocasions dins la mateixa temporada, aquest any, han sigut 7. El retrobament d’un mateix exemplar sol produir-se en dies consecutius o en un interval de 2 a 6 dies, tot i que hi ha algun cas de setmanes o fins i tot més d’un mes de distància entre el primer i últim albirament de l’individu.

RECAPTURES TOTALS - TAULA RESUM

2011

2013

2014

2015

2016

2017

2018

Recaptures interanuals* ---- ---- 4 2 4 5 10

Recaptures intraanuals** ---- 2 7 6 13 18 24 * Número d’individus observats que ja havien estat albirats en temporades anteriors. ** Número d’individus observats en diversos dies del mateix any.

El retorn a la zona del Garraf any rere any i la distància entre albiraments d’un mateix individu en una mateixa temporada, indiquen certa fidelitat i permanència d’aquests animals a les costes catalanes i són dades que suggereixen, com s’ha comentat anteriorment, que la regió és una àrea d’alimentació per al rorqual comú i no pas una zona de trànsit.

L’ús del dron ha facilitat la identificació dels individus perquè el patró del chevron (zona del cap) és més fàcil de reconèixer des d’una perspectiva zenital. Gràcies a la qualitat de les imatges obtingudes amb el dron d’investigació, s’està desenvolupant una nova metodologia de fotoidentificació, a través de les filmacions aèries del rorqual. Es realitzen captures d’imatge dels vídeos aeris on s’observa el dibuix que forma el chevron i el blazer característic de cada individu. Per tant, aquesta metodologia recolza i completa la fotoidentificació tradicional.

El 2017 es va començar el primer catàleg d’individus de rorqual comú amb fotografies dels seus patrons de pigmentació específics (chevron i blaze).

Actualment tenim 85 individus diferenciats (43 en 2017 i 42 en 2018) mitjançant aquesta metodologia.

A la següent pàgina es presenten algunes de les imatges que componen aquest nou catàleg:

21

22

Millora dels protocols d’investigació: ús de drons Gràcies a les filmacions aèries obtingudes amb el dron d’investigació, s’estan desenvolupant noves tècniques de fotoidentificació i també s’ha pogut obtenir informació a la qual no seria possible accedir des de l’embarcació. Per exemple: es pot observar el número d’invididus que conformen les poblacions de cetacis albirades, l’estructura social i les pautes de comportament.

Durant la temporada de 2018 s’han pogut obtenir imatges espectaculars de varies balenes alimentant-se en superfície alhora.

Gràcies al dron, es pot observar el comportament i l’estructura social fins i tot dels animals que romanen sota l’aigua, la qual cosa és impossible des de l’embarcació.

23

Acústica

Amb col·laboració amb el LAB (Laboratori d’aplicacions

bioacústiques) de la UPC, l’equip científic d’EDMAKTUB va

desenvolupar el 2017 una boia de deriva que s’allibera des del

catamarà d’investigació en situació de presència de rorquals

comuns i si les condicions del mar i del temps ho permeten.

D’aquesta manera, durant la temporada de 2017, la boia de

deriva es va desplegar en 11 ocasions durant 9 dies diferents.

I durant la temporada del 2018 es va desplegar en 13 ocasions

durant 12 dies diferents.

La durada total de les gravacions obtingudes va ser d’unes 443

hores, de les qual 7 hores van ser registrades durant

albiraments de rorquals. Amb l’anàlisi posterior d’aquests

registres acústics hem observat que no s’han registrat

vocalitzacions típiques atribuïdes al rorqual comú, i només

s’han gravat un total de 2 senyals de modulació descendent.

Per altra banda, també amb la col.laboració del LAB, a l’inici

de cada temporada des de 2015 s’instal·la una boia fixa i

autònoma dotada amb hidròfon amb l’objectiu de registrar les

vocalitzacions de les balenes que estan a la zona.

Aquest dispositiu està dissenyat per registrar els sons submarins mentre duren les

campanyes d’albirament.

La instal·lació de la boia acústica és una maniobra delicada que es realitza a l’inici de la

temporada i requereix la col·laboració de diverses embarcacions.

La boia de deriva es desplega

quan s’observen balenes a la

zona. La imatge recull el

moment en el qual es realitza

el test de funcionament.

24

El punt vermell mostra la posició exacta de la boia hidròfon a diverses milles mar endins davant

de la costa de Vilanova i la Geltrú.

Durant tres temporades consecutives, els registres obtinguts no van mostrar

vocalitzacions que es poguessin atribuir, amb certesa,a les balenes. No es van gravar

les vocalitzacions típiques del rorqual comú (pulsos clàssics de 20 Hz), només es van

registrar alguns senyals aïllats de modulació descendent (a 70 Hz) que diferents

estudis científics associen amb la interacció social del rorqual comú.

Al 2017 no es va poder analitzar les dades de la boia autònoma perquè va estar

objecte d’una acció vandàlica i es va poder recuperar els registres emmagatzemats

en els sistemes. L’any 2018 es va decidir que no es posaria la boia degut a aquest

fet.

Més informació sobre els estudis acústics a: http://www.edmaktub.org/trabajos/

Mostres biològiques

Durant aquesta temporada, com a novetat, s'ha dut a terme la presa de mostres de

pell mitjançant biòpsies. Aquestes mostres poden aportar molta informació ja que

permeten estudiar diferents aspectes sobre la biologia i fisiologia de les balenes. Així

doncs, cada mostra pot servir per a portar a terme estudis genètics, de dieta i

hormonals.

La genètica permet caracteritzar als individus i la població present en aquesta zona

i comparar-la amb les dades que es tenen d'altres zones, podent així determinar el

grau de relació entre diferents poblacions. La caracterització dels individus ens

permet conèixer el gènere i tenir l'empremta genètica de cada balena.

25

L'estudi de la dieta, mitjançant la tècnica d’isòtops estables, que s'acumulen en els

teixits, com a la pell, provinents de l'aliment, pot aportar informació no només del

possible tipus de dieta sinó de l'àrea geogràfica d'on prové aquesta dieta. En el

nostre cas es desconeix fins ara els moviments i origen de les balenes que s'alimenten

al mar Catalano-Balear. Es descriu a la literatura dues poblacions de rorquals

comuns, una pròpia del Mediterrani (MED) que roman tot l'any i una altra provinent

del Nord-est de l’Atlàntic Nord (NENA) que entra anualment al Mediterrani.

Considerant aquesta dada és important poder definir quina és la població que

estudiem, de forma que a més de la temporalitat l'origen de la dieta ens pot ajudar

a determinar-ho.

Les hormones analitzades en el greix que acompanya a la pell son indicadores dels

processos fisiològics que ocorren en les balenes. Diferents hormones ens poden donar

informació per exemple sobre el nivell d'estres, tant agut com crònic que pot afectar

la immunitat, o l'estat reproductiu.

Durant el Projecte Rorqual 2018 el total de mostres obtingudes ha estat de 9 animals

dels quals s'ha confirmat que 7 son mascles i 2 son femelles. Tot i la gran diferència

en proporció de mascles de moment no es pot arribar a cap conclusió encara que

semblaria que hi hauria un desequilibri a la població en el número de mascles

respecte al de femelles. La informació obtinguda creuada amb les imatges del dron

dona una visió molt més complerta. El fet de conèixer el gènere d'individus

identificats ha permès fer un seguiment, sobretot amb els vídeos aeris obtinguts amb

drons, aportant moltes dades sobre el comportament tant individual com social,

diferències morfològiques entre gèneres, indicant un possible dimorfisme sexual que

es donaria en aquesta espècie, sent més grans les femelles que els mascles.

La mostres per a genètica estan sent estudiades a la Faculty of Science and

Engineering, University of Groningen, Holanda. Les mostres d’isòtops estables son

analitzades al Departament de Vertebrats de la Facultat de Biologia de la Universitat

de Barcelona. I les mostres d' hormones son analitzades al Departament d'Anatomia

de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Marques satel·litals

Per primer any també s'ha posat en marxa la tècnica de marcatge de les balenes amb

uns dispositius que permeten fer un seguiment dels individus mitjançant satèl·lits.

Això permet obtenir informació quasi en temps real dels moviments de les balenes i

en funció del tipus de desplaçaments diferenciar entre comportaments migratoris o

d'alimentació com també les àrees d'alimentació freqüentades. I, en el cas de que el

dispositiu satel·lital es mantingui prou temps a l'individu la següent destinació.

Aquest punt és molt important en els rorquals comuns que visiten les nostres costes;

ja que pot determinar que es tractin d'individus pròpiament mediterranis o

procedents de l’Atlàntic que entren a la Mediterrània durant la primavera.

26

Durant el Projecte Rorqual 2018 vam comptar amb la col·laboració del Dr. Simone

Panigada, President del Tethys Research Institute i responsable de la presa de

biòpsies i marcatge satel·lital al mar de Ligúria i les illes de Lampedusa e Lampione

Només un tag satel·lital va poder ser implantar. El dispositiu, una marca de petit

tamany tipus LIMPET (foto), es va mantenir sobre l'animal durant una setmana no

abandonant la balena la zona de la costa catalana i endintsant-se unes 50 milles a

alta mar per a tornar a la mateixa zona a on s'havia marcat. Tot i que no ens ofereix

informació sobre el destí una vegada deixant la zona, si ens ofereix una imatge dels

moviments relatius durant l'època d'alimentació, desplaçant-se grans distancies dins

de la mateixa conca Balear. És molt important poder marcar més animals per a fer

un seguiment del seu comportament a la zona així com determinar si es queden o no

a la Mediterrània.

Mapa que mostra el recorregut de la balena durant la semana en la que va tenir el implantat el tag

satel·lital.

27

Imatge de la balena amb el tag satel·lital a la zona posterior dreta del llom, sota l’aleta.

Biodiversitat El desenvolupament de les campanyes marines del Projecte Rorqual ha permès constatar la gran biodiversitat existent en la zona d’estudi, que coincideix amb la Costa del Garraf. A més de les balenes, també poden trobar-se altres espècies de cetacis com el dofí mular (Tursiops truncatus), el dofí llistat (Stenella coeruleoalba) o el cap d’olla gris (Grampus griseus). I en menor freqüència, hem observat la presència de zífid de Cuvier (Ziphius cavirostris). A continuació s’inclou la taula resum que detalla el número d’albiraments d’altres cetacis registrats durant les campanyes del Projecte Rorqual des de la temporada de 2014. És important destacar que no es fa referència al nombre d’exemplars albirats, sinó al nombre d’albiraments. Dins d’un mateix albirament, pot haver-hi múltiples individus.

TAULA RESUM –ALBIRAMENTS D’ALTRES CETACIS Espècie 2014 2015 2016 2017 2018

Stenella coeruleolba (Dofí llistat) 17 15 27 77 76

Tursiops truncatus (Dofí mular) 8 13 9 17 11

Grampus griseus (Cap d’olla gris) 2 5 2 2 6 Delphinus delphis (Dofí comú) 0 0 1 3 0

Ziphius cavirostris (Zífid de Cuvier) 0 0 0 0 3

Com hem pogut constatar, es tracta d’una zona rica en biodiversitat, fet que es veu reflectit en la multitud d’espècies d’aus i peixos que es poden observar a diari en aquestes aigües. El peix lluna (Mola mola) és una espècie que es sol veure pràcticament en cada sortida científica, així com també es freqüent observar bancs de tonyines (Thunnus sp.). Aquest any cal destacar l’abundància de velelles (Velella

28

velella) les quals es trobaven en agregacions de desenes i centenars d’individus al llarg de la temporada. En quant a la diversitat d’espècies d’aus, cal destacar que es tracta d’una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i també Important Bird Area (IBA), amb presència d’espècies amenaçades tals com la baldriga balear (Puffinus mauretanicus) que està catalogada per la UICN com en perill crític. També es poden observar varies especies de gavina com la enana (Hydrocoloeus minutus), la tridàctila (Rissa tridactyla) i la corsa (Larus audouinii), així com diferents espècies de paràsit (Stercorarius skua, S. pomarinus i S. parasiticus) i espècies d’especial interès com el fraret (Fratercula arctica) que trobem a les aigües del Garraf cada temporada. En aigües marines del Garraf també hem constatat la presència de tortugues babaues (Caretta caretta) que aquest any ha sigut vista en una ocasió. Els albiraments de totes aquestes espècies d’aus, peixos, cnidaris i cetacis són fluctuants al llarg de la temporada i són molt importants ja que ens serveixen com a bioindicadors. Amb la presència o absència d’aquestes espècies podem tenir una idea de l’estat de la cadena tròfica, sobretot pel que fa a l’abundància d’aliment i a les condicions de l’aigua de la zona, donant-nos una idea de la salut de l’ecosistema. MAPA DE DISTRIBUCIÓ DELS ALBIRAMENTS DE CETACIS

Albiraments de Delphinus delphis (D. sp), Grampus griseus (Gg),

Stenella coeruleoalba (Sc), Tursiops truncatus (Tt), Ziphius cabirostris (Zc) a la zona d’estudi durant la

temporada 2018. Cada punt és un albirament.

29

Dofí llistat (Stenella coeruleoalba)

Dofí mular (Tursiops truncatus)

Cap d’olla gris (Grampus griseus)

Dofí comú (Delphinus delphis)

Raya pelágica (Pteroplatytrygon violácea)

Tortuga babaua (Caretta caretta)

Peix espasa (Xiphias gladius)

Peix lluna (Mola mola)

30

Durant els transsectes del Projecte Rorqual s’han pogut observar a la zona d’estudi fins a 21 espècies d’aus marines: Procellariidae (Baldrigues)

Calonectris diomedea (Baldriga cendrosa)

Puffinus yelkouan (Baldriga mediterrània)

Puffinus mauretanicus (Baldriga pufí

baleàrica)

Hydrobatidae (Petrells)

Hydrobates pelagicus (Escateret o Ocell de

tempesta

Sulidae (Mascarells)

Morus bassanus (Mascarell comú)

Phalacrocoracidae (Corb marins)

Phalacrocorax carbo (Corb marí gros)

Phalacrocorax aristotelis (Corb marí

emplomallat)

Stercorariidae (Paràsits)

Stercorarius skua (Paràsit gros)

Stercorarius pomarinus (Paràsit cuaample)

Stercorarius parasiticus (Paràsit

cuapunxegut)

Laridae (Gavines)

Chroicocephalus ridibundus (Gavina vulgar)

Larus melanocephalus (Gavina capnegra)

Larus michahellis (Gavià argentat)

Larus audouinii (Gavina corsa)

Larus fuscus (Gavià fosc)

Hydrocoloeus minutus (Gavina menuda)

Rissa tridactyla (Gavineta)

Sternidae (Xatracs)

Sterna sandvicensis (Xatrac becllarg)

Chlidonias niger (Fumarell negre)

Alcidae (Àlcids)

Fratercula arctica (Fraret atlàntic)

Alca torda (Gavot)

Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)

Mascarell (Morus bassanus)

Gavina corsa (Larus audouinii)

Fraret atlàntic (Fratercula artica)

31

Condicions oceanogràfiques: clorofil·la i CTD Aquest any s’han pogut aplicar els coneixements adquirits al llarg de les primeres quatre temporades de projecte pel que respecte a les mostres oceanogràfiques, sobretot pel que fa a la influència de la clorofil·la sobre la presència del rorqual a les nostres costes. Gràcies a que hem pogut preveure els moviments dels animals segons la disposició de clorofil·la, s’han pogut orientar els transsectes en relació als mapes de clorofil·la del satèl·lit la qual cosa ens a ajudat a trobar en diverses ocasions agregacions d’animals alimentant-se. A part d’això també s’han recollit mostres d’aigua al canyó del Foix i s’han pres lectures amb el CTD cada vegada que s’agafaven mostres de clorofil·la, seguint el mateix protocol que els darrers quatre anys. Aquest any, s’han fet lectures de les característiques de la columna d’aigua (CTD) a altres zones d’interès tals com zones amb grans concentracions d’aliment i zones més allunyades de costa. Aquesta informació ens ha permès, un any més, relacionar la termoclina i les oscil·lacions en la columna d’aigua amb la presència i localització de les balenes.

Mostres de zooplàncton Aquest any s’han fet un total de 23 mostrejos en zones on els animals s’estaven

alimentant i altres punts de control com és la zona del límit de la plataforma entre

els canyons submarins de Cunit i el Foix. Aquest any hem comptat amb un

cabdalímetre i un sensor, el qual mesura la profunditat i la temperatura en la que

s’anava trobant la xarxa de plancton al llarg del recorregut. Aquests aparells ens han

permès calcular la concentració de krill i poder relacionar la presència d’aquest amb

la profunditat i la temperatura.

Punt de recollida de mostres oceanogràfiques.

Gràfic que proporciona el

sensor per a cada mostreig. En

blau tenim la temperatura en

ºC i en negre la pressió en

mbar, sabent que s’augmenta

1 bar de pressió cada 10

metres podem calcular la

profunditat a la que es troba

la xarxa.

32

Fent referència a les espècies que trobem a les mostres de plàncton cal destacar la

presència de copèpodes al 90% de les mostres i krill en més del 50% d’aquestes. A

continuació es mostren algunes imatges d’invertebrats que s’han trobat a les

mostres de plàncton, a les primeres imatges trobem copèpodes, krill i salpes que

són els que trobem freqüentment a les mostres.

Imatges d’algunes de les mostres recollides aquesta temporada. Observem la abundància

de krill i copèpodes i també la presència de salpes.

33

Resultats de temporades anteriors Mostres biològiques L’anàlisi qualitativa del zooplàncton recollit durant les campanyes d’estudi el 2015 i 2016 va demostrar la presència de krill de l’espècie Meganyctiphanes norvegica, que constitueix part important de la base alimentària del rorqual comú, així com d’altres espècies d’invertebrats que es detallen en aquesta taula.

FAMÍLIA ESPÈCIE

Euphausiidae Meganyctiphanes norvegica

Calanidae Calanus helgolandicus

Centropagidae Centropages typicus

Euphausiidae Nyctiphanes couchii

Paracalanidae Paracalanus parvus

Temoridae Temora stylifera

Palaemonidae Palaemon macrodactylus

Caligidae Sciaenophilus pharaonis

Dyphyidae Muggiaea atlántica A continuació s’inclouen imatges de microscopi d’algunes de les espècies de zooplàncton trobades.

Centropages typicus Nyctiphanes couchii Palaemon macrodactylus

Microplàstics En la temporada 2016 es va desenvolupar una nova línia d’investigació centrada en els microplàstics presents en la zona d’estudi. L’objectiu era determinar-ne l’abundància, característiques i distribució espacial de les partícules recollides amb la mateixa metodologia (xarxa cònica) i el mateix mostratge que el plàncton. Les anàlisis de mostres han permès identificar fins a 514 partícules de microplàstics, la mida predominant de les quals és superior als 2 mil·límetres i en la seva gran majoria presenten colors freds: blau o negre. La relació entre distribució d’albirament de balenes i distribució de microplàstics en la zona d’estudi demostra que existeix un cert risc que el rorqual comú se n’estigui alimentant de forma involuntària.

34

Programa d’Assistents d’Investigació Durant les campanyes marítimes del Projecte Rorqual, de mitjans de febrer fins a mitjans de juny de 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018, vam incorporar Assistents d’Investigació que es van unir al nostre equip científic per un període mínim d’una setmana. Aquestes persones no només van tenir l’oportunitat d’acompanyar-nos per gaudir d’albiraments de balenes i altres animals de la costa catalana, també van rebre formació teòrica i pràctica sobre la investigació de camp i laboratori, i van col·laborar activament en totes les activitats necessàries per dur a terme el treball científic, de les quals van obtenir una valuosa experiència teoricopràctica en l’àmbit de la investigació de cetacis. Els participants del Programa d’Assistents d’Investigació van ser, majoritàriament, estudiants o recent llicenciats en especialitats com la biologia marina, les ciències del mar i altres estudis relacionats amb el medi ambient i els animals. Durant la temporada 2018 hem tornat a acollir a varis Assistents.

Jornades d’ investigació Per als que desitgen experimentar com és la nostra feina d’investigació, i sempre que hi hagi capacitat en l’embarcació, acceptem tripulants que s’uneixin a l’equip científic per un dia. En els tres últims anys, han estat nombrosos els aficionats al mar i als cetacis que han participat en una jornada d’investigació a bord del Maktub, gaudint i col·laborant en totes les activitats relacionades amb l’albirament i observació de cetacis que desenvolupem. Durant el 2018 han estat més de 30 persones.

35

Resultats de divulgació

L’associació EDMAKTUB realitza un important esforç per construir els seus propis canals de comunicació (webs, xarxes socials, butlletí electrònic, material imprès...) així com aconseguir la màxima visibilitat incrementant la seva audiència constantment.

Comunicació digital: web, xarxes socials i Newsletter Des de febrer de 2016 disposem d’una nova pàgina web, més moderna i atractiva, on recollim informació sobre el Projecte Rorqual i els resultats; però, també, sobre l’Associació EDMAKTUB, l’equip que hi col·labora i altres projectes que portem a terme. En aquest lloc digital, publiquem regularment les nostres activitats més rellevants. Es tracta d’una plataforma bilingüe (espanyol i anglès) en creixement continu i que s’actualitza amb regularitat per incloure-hi nova informació.

La nostra pàgina web registrat milers de visites mensuals i no para de créixer, tant en número de visites com d’usuaris.

Xarxes socials. Mantenim una presència activa en les principals xarxes socials i plataformes digitals com Facebook, Twitter, Instagram o YouTube, on publiquem continguts nous regularment i gaudim d’una interacció important per part dels usuaris, que ens segueixen activament i comparteixen les nostres publicacions. Alguns dels nostres vídeos d’aquesta temporada han tingut més de 22.552 reproduccions a youtube i 101.950 a Facebook. Newsletter. A més de les visites web i dels seguidors a les xarxes socials, disposem d’una llista de distribució de més de 2.000 persones procedents d’uns 25 països que, interessades en les nostres activitats, han sol·licitat que els enviem informació amb regularitat.

36

Publicacions Una eina fonamental per donar a conèixer tant la nostra activitat d’investigació com el coneixement de la biodiversitat de la zona d’estudi, dels cetacis i de la balena d’aleta en particular és la impressió de publicacions amb informació dirigida al públic en general. Per aquest motiu, EDMAKTUB produeix regularment material divers, les principals peces del qual s’inclouen a continuació. Aquesta memòria també és una de les nostres publicacions amb les quals donem difusió a la nostra feina.

TRÍPTIC INFORMATIU ¿Sabías que hay ballenas frente a la Costa del Garraf? - Contingut: presentació del Proyecto Rorcual - Tipus: Tríptic - Pàgines: 8 - Mida: A5 (plegat) obert A4 - Idiomes: espanyol, català -- Distribució: gratuïta en fires

FITXA IDENTIFICACIÓ DE CETACIS - Contingut: il·lustració de les diverses espècies que es poden trobar al Mediterrani i patrons de comportament per a la seva identificació. - Format: Fitxa de cartonet impresa en dues cares. - Pàgines: 2 - Mida: A4 - Idiomes: espanyol, català, anglès - - Distribució gratuïta: preferentment a nens, pescadors i navegants.

37

Participació en congressos científics L’associació EDMAKTUB participa regularment en les principals trobades científiques sobre cetacis a nivell nacional i internacional per presentar els resultats del Projecte Rorqual. La llista completa es recull en l’annex i també en la web: http://www.edmaktub.org/posters-cientificos/

Pòster científic presentat en el Congrés de la Societat Espanyola de Cetacis celebrat a Bilbao

l’Octubre de 2018

38

Eduard Degollada, president de l’associació Edmaktub, realitzant una comunicació oral en el

Congrés de la Societat Espanyola de Cetacis celebrat a Bilbao l’Octubre de 2018.

Participació en trobades, xerrades i conferències Una altra manera d’incrementar la visibilitat del nostre projecte i difondre’n els coneixements és presentar-lo davant de totes les comunitats i persones que hi puguin estar interessades. Per això, sempre que ens hi conviden, anem a institucions educatives, nàutiques o proposem iniciatives de divulgació per presentar l’estudi de les balenes que fem a la Costa del Garraf.

Festival de Ciència 2018, Parc de la Ciutadella (Barcelona). Taller de

fotoidentificació de cetacis, 10 de juny de 2018

Xerrada al CN Cambrils durant la Fira Marítima Costa Daurada del 17 al 20 maig

2018

39

Jornada Protección Cetáceos Museu Marítim BCN – 14 novembre 2017

Zona infantil EDMAKTUB a Vermut Elèctric Vilanova i la Geltrú – 28 octubre 2017

IES Benapres Sitges – 26 abril 2017

Facultat de Veterinària UAB Congrés AVAFES, 3-4 març 2017

Espai Mercat Calella – 27 octubre 2016

Facultat de Veterinària Cerdanyola del Vallés – 30 noviembre 2016

Instituto de Estudios Aplicados IDEA – 20 març 2018

Sitges RecilArt Festival Port de Sitges Aiguadolç - 9 juny 2018

40

CUM Vilanova i la Geltrú – 3 maig 2016

Col·legi Santa Teresa – P3 Vilanova i la Geltrú – 3 juny 2016

ORYX Barcelona – 31 març 2016

IES Benapres Sitges – 22 abril 2016

Club Nàutic Vilanova Vilanova I la Geltrú – 23 gener 2016

Club Nàutic Garraf Garraf – 19 març 2016

Ruta de la Sal – Regata de Altura Castelldefels Eivissa – Març 2016

Lliurament de premis Treball Recerca Zoo de Barcelona – 16 desembre 2015

41

Delta Birding Festival Delta de l’Ebre – Setembre 2015

Saló Nutic Barcelona – Octubre 2015

Relació amb els mitjans de comunicació Les relacions amb els mitjans de comunicació constitueixen una activitat a la qual l’associació destina una atenció especial. Des dels inicis del Projecte Rorqual, s’ha obtingut una repercussió important en televisió, ràdio, premsa impresa i portals digitals de notícies. La relació de notes de premsa enviades està disponible en la nostra web: http://www.edmaktub.org/prensa. També atenem els mitjans que ho sol·liciten, ja sigui al nostre catamarà convidant-los amb nosaltres una jornada d’investigació, com desplaçant-los als estudis quan hi som convidats. A continuació, algunes fotos del makking off d’aquestes trobades el 2018:

Projecte Rorqual al Telenotícies de TV3 – 21 de maig, 2018

Projecte Rorqual al Tot es mou, TV3 – 5 de maig, 2018

Projecte Rorqual a El Far – 9 d’octubre, 2018

Projecte Rorqual al al Telenotícies de TV3 - 6 d’abril, 2018

42

Al 2018 hem aparegut a tots els informatius de les cadenes de televisió nacionals i autonòmiques catalanes.

La relació completa de noticies publicades és accessible en l’ANNEX i també en la nostra pàgina web: www.edmaktub.com/clipping (la font més actualitzada.

PRÒXIMS TREBALLS El Projecte Rorqual es planteja com una investigació a llarg termini. Els bons resultats obtinguts fins a la data, ens animen a continuar amb el nostre treball d’investigació, incorporant objectius més ambiciosos i noves activitats, entre les quals destaquem les que s’indiquen tot seguit.

1. Continuar i ampliar la investigació sobre el rorqual comú en la costa catalana

o Continuar amb el catàleg de Foto-Identificació d’individius de rorqual comú en el Mediterrani català i en el mar Balear, identificats a través d’imatges aèries (obtingudes amb el dron d’investigació). Compartir informació amb altres grups d’investigació per intentar determinar-ne les rutes migratòries. Això permetria conèixer detalls sobre la població present al Mediterrani i la seva relació amb les poblacions de balenes d’aleta d’altres mars i oceans.

o Determinar la dieta del rorqual comú quan es troba en aigües catalanes, a través dels mostrejos de zooplàncton i material fecal.

Projecte Rorqual a la portada d’El Periódico – 20 d’abril, 2018

Projecte Rorqual al diari Eco de Sitges– 20 d’abril, 2018

43

o Relacionar els paràmetres que afecten la presència de rorqual comú a la zona, establint un model que relacioni la seva presència i distribució a partir de l’estudi dels paràmetres oceanogràfics.

o Determinar l’estat de salut mediambiental de la costa catalana en relació a la presència/absència de rorqual comú.

o Obtenir biòpsies de pell i greix per a estudis genètics, toxicològics i isotòpics que permetin obtenir informació sobre la relació entre poblacions i dades de l’ecologia i l’alimentació d’aquestes balenes.

o Col·locar marcadors satèl·lits per a geoposicionament i determinar els moviments espacials dels rorquals que visiten aquestes costes.

2. Incorporar nova tecnologia

o Continuar desenvolupament la metodologia d’investigació basada en l’ús de drons per a l’estudi de balenes i altres cetacis, amb l’objectiu de reduir al màxim l’aproximació als animals observats, fins i tot, evitant-ne el contacte físic a l’hora de prendre’n mostres biològiques.

o Ampliar l’equip d’investigació amb una càmera termogràfica que permetria detectar la presència de balenes i altres cetacis en l’àrea propera a l’embarcació tant de dia com de nit. Això seria de gran importància per poder establir protocols que minimitzessin els riscos que implica el trànsit marítim per a les balenes.

3. Educació i conscienciació

o Implicar els navegants en l’estudi i conservació dels cetacis del mar Català-balear a través de la creació d’un portal digital que tindria un doble objectiu: per una part, compartir la informació sobre els albiraments reportats i, per l’altra, educar en el coneixement de les espècies presents al mar català.

o Crear una xarxa de custòdia marina a les costes del Garraf amb l’objectiu comú

de conservar la zona i la seva rica biodiversitat. o Plantejar la possibilitat d’establir mesures de protecció i conservació a l’àrea

després de donar a conèixer la zona com a espai d’especial importància no només pels rorquals comuns i altres cetacis, sinó també per a altres espècies d’invertebrats, peixos i aus marines.

o Aprofitar la repercussió mediàtica per a fomentar la sensibilització entre el públic

general. o Promoure la denominació de MMPA per a les aigües marines del Garraf.

44

El Projecte Rorqual es planteja com un treball d’investigació a llarg termini.

o Aprofitar la repercussió mediàtica per a fomentar la sensibilització entre el públic general.

o Continuar presentant els resultats del Projecte Rorqual en congressos científics i publicar articles científics amb els resultats de les nostres investigacions en revistes especialitzades.

SOBRE EL PROJECTE RORQUAL El Projecte Rorqual és un estudi científic sobre el rorqual comú dut a terme per l'Associació EDMAKTUB amb la finalitat d'aprofundir en el coneixement de l’espècie Balaenoptera physalus, així com en el de les condicions i motius que afavoreixen la seva presència durant la primavera a la costa del Garraf i, en general, a la costa catalana. La preservació de la fauna marina i la definició de nous protocols d'investigació que siguin més eficaços i respectuosos amb els animals són també objectius que persegueix aquesta iniciativa. És el primer estudi d'aquestes característiques que es duu a terme en aquestes aigües.

45

Durant les temporades 2011 i 2013 es van realitzar les primeres sortides, constatant els albiraments i catalogant els primers individus. Les campanyes marines intensives van començar al 2014. La recerca es planteja des d'aleshores com un projecte a llarg termini, amb una duració de varis anys de feina que aquest 2018 compleix la cinquena temporada completa.

Rorqual comú i un esbart de gavina menuda a la Costa del Garraf

Sobre el rorqual comú (Balaenoptera physalus) El rorqual comú, també anomenat “balena d'aleta”, de 24 metres de longitud, és el segon animal més gran del planeta, només superat per la balena blava (Balaenoptera musculus). El krill constitueix la seva principal font d'aliment i habita zones pelàgiques, és dir a mar obert però a poca profunditat; en aigües temperades o fredes. Realitza migracions estacionals per a alimentar-se i per a reproduir-se. L’aspecte és esvelt, amb el morro punxegut i una petita aleta dorsal. Presenta una característica d’asimetria facial: la seva coloració és blanca per la part inferior dreta del cap i negra, per l'esquerra. Com ja s'ha comentat, és una espècie de la qual encara es tenen pocs coneixements i que es troba en perill d'extinció. (Més informació a l'Annex)

Àrea d’estudi El Projecte Rorqual cobreix la zona costanera compresa entre Barcelona i Tarragona. L'àrea d'estudi és una franja marina de 840 km2 situada entre les localitats de Sitges (Vallcarca) i Cunit, que s’estén fins les 8-9 milles mar endins. Les campanyes marines del projecte tenen com a port base el de Vilanova i la Geltrú.

La xarxa de contactes establerta amb els pescadors i navegants de la zona permet registrar albiraments de cetacis des d'Arenys de Mar fins a Tarragona.

46

La temporada 2017 es va prolongar quinze dies més del que és habitual, dues setmanes durant les quals l’equip científic amb el catamarà d’invetigació es va desplaçar a Dènia per continuar l’estudi de les balenes.

El mapa mostra l’àrea d’estudi del Projecte Rorqual. La Costa del Garraf, de la qual forma part l'àrea d'estudi del Projecte Rorqual, és la zona litoral que engloba des de Castelldefels fins a Cunit. És una zona de reconeguda importància ecològica: forma part d'un espai declarat com Lloc d'Importància Comunitària (LIC) i Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), pertany a la Xarxa Natura 2000 i al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN).

Característiques de l’àrea d’estudi Es donen diverses circumstàncies en aquesta zona que podrien afavorir la concentració de plàncton en aigües superficials i pròximes a la costa. D’entrada, l’existència de canyons submarins – el més rellevant el del Foix davant de Vilanova i la Geltrú – i d’una plataforma costanera ben definida i relativament curta. Els canyons submarins estan implicats en la formació de corrents ascendents d’aigua freda, amb el conseqüent intercanvi de masses d’aigua i aportament de nutrients. Pel que fa a la concentració de nutrients, es podria veure augmentada per l’aportament de les descàrregues fluvials: tant del riu Llobregat com de les nombroses rieres que es formen en cas de pluges abundants.

47

Una altra circumstància a tenir en compte són els corrents marins de la costa catalana, que afavoririen la formació d’una zona de calma, coincidint amb l’àrea d’estudi. Tot això podria contribuir a la presència de krill durant el mesos de primavera, l’existència del qual ha estat constatada, no només per l’equip científic, sinó també pels pescadors de la zona. També s’ha verificat la presència de balenes alimentant-se a l’àrea d’estudi, així com l’existència d’una important biodiversitat.

Mostres de krill recollides durant la campanya marina de 2015. És Meganyctiphanes norvegica una espècie de crustaci de l’orde Euphausiacea, també anomenada krill del nord

48

Vista des de l’embarcació d’un rorqual comú alimentant-se a la costa del Garraf a última hora de la tarda.

Objectius del Projecte Rorqual 1. Millorar el coneixement del rorqual comú així com el de les condicions oceanogràfiques que afavoreixen la seva presència estacional a la costa catalana. Concretament, el projecte proposa: ● Elaborar mapes de presència i distribució del rorqual comú a les costes

catalanes, analitzant el nombre d’individus, les seves pautes de comportament i les possibles rutes migratòries.

● Foto-identificar els animals observats, creant un catàleg dels rorquals comuns albirats a la zona. Aquest catàleg servirà per a ser comparat després amb el d’altres àrees d’estudi i així establir les possibles vies migratòries del rorqual comú al Mediterrani.

● Determinar les característiques oceanogràfiques de la zona –salinitat, temperatura, clorofil·la i nutrients de l’aigua- i la seva relació, no només amb la presència de rorquals comuns, sinó també amb la gran biodiversitat existent a la costa del Garraf.

● Recopilar registres acústics de la vocalització de les balenes durant la seva estada a la zona.

49

2. Conscienciar la societat i fomentar la conservació del medi marí. En estudiar l’espècie i el seu hàbitat, és possible determinar els paràmetres crítics per a la seva conservació i fer-hi recomanacions. A través de la informació es contribueix a que les persones –tant a nivell particular com col·lectiu- estiguin més disposades a participar en la conservació ambiental. En l’àmbit de la conscienciació i preservació, aquests són els objectius del projecte: ● Demostrar l’especial importància ecològica de l’àrea d’estudi, no només per la

presència de balenes sinó també per la seva notable riquesa en d’altres espècies marines.

● Establir i mantenir una xarxa de contactes amb pescadors i navegants de la zona i aconseguir informació sobre els seus albiraments.

● Custòdia marina: involucrar les diferents entitats i persones que fan ús de la zona fent-les protagonistes de les tasques de conservació (no només pescadors i navegants, també institucions i ciutadans de les poblacions pròximes). Tots ells constitueixen una part essencial per a poder establir una xarxa de custòdia marina de les costes del Garraf, amb l’objectiu comú de conservar la zona i la seva rica biodiversitat.

● Promoure la denominació de MMPA (Marine Mammal Protected Area / Àrea Protegida per a Mamífers Marins) per a l’Área Marina del Garraf.

Rorqual comú molt a prop d’una embarcació a la costa del Garraf.

Millora de criteris ètics de la investigació de camp dels cetacis. ● Desenvolupament de nous protocols d’investigació, definint noves tècniques i

metodologies que resultin més eficaces i, a la vegada, menys invasives i menys molestes pels animals.

● Contribuir d’aquesta manera a la conscienciació dels investigadors sobre la importància del benestar de la fauna salvatge.

50

Àmbits d’actuació Per a complir els objectius descrits a l’apartat anterior, el Projecte Rorqual contempla diferents tipus d’activitats: Investigació de camp: realitzada a través de campanyes a bord del catamarà d’investigació i que se centra en l’estudi, seguiment i identificació dels individus albirats, així com l’estudi de l’entorn oceanogràfic que n’afavoreix la presència. L’equip humà de l’EDMAKTUB està format per un grup de científics –llicenciats en veterinària, biologia, ciències del mar o ciències ambientals –així com altres professionals, especialistes en diversos àmbits: màrqueting, disseny gràfic, pedagogia o tècniques audiovisuals, entre d’altres. En els propers capítols –Infraestructura i Metodologia- d’aquest document, es descriu detalladament la plataforma científica a través de la qual es desenvolupa el Projecte Rorqual, així com les línies d’investigació que es contemplen en l’estudi.

L’observació i la recollida de registres audiovisuals és una de les principals línies

d’investigació del Projecte Rorqual.

51

Educació, no només per a donar a conèixer el treball realitzat, sinó també per a instruir en el coneixement del mar, dels cetacis i sobre com actuar en cas d’un albirament. Dediquem especial esforç a oferir formació a la comunitat educativa i també als sectors afins a la nostra investigació com són pescadors i navegants, que freqüenten la zona d’estudi. L’educació es duu a terme a través de xerrades informatives, cursos i programes especials per a escoles. També amb la distribució d’informació a partir de material imprès i plataformes digitals, així com organitzant activitats temàtiques sobre el mar i els cetacis. En l’àmbit dels pescadors, ens esforcem a establir, ampliar i mantenir una xarxa de contactes amb les principals confraries de la zona, a les quals informem de les nostres activitats i sol·licitem la seva col·laboració en la comunicació dels seus albiraments de cetacis.

Els centres educatius es mostren molt interessats en les activitats formatives que els hem preparat. En la imatge, una xerrada impartida per l’equip científic en el

Col·legi Santa Teresa de Vilanova i la Geltrú el dia 3 de juny de 2016.

52

Divulgació que s’enfoca en la comunicació de les nostres activitats i en la difusió dels resultats de la nostra investigació, tant en l’àmbit científic com al públic general a través dels canals de comunicació de l’Associació EDMAKTUB (pàgina web, xarxes socials, butlletí informatiu, tríptics, fulletons…) i a través de la participació en fires, congressos científics, com diferents esdeveniments i activitats relacionades amb el mar i els cetacis.

Eduard Degollada, president d’EDMAKTUB i Investigador en cap del Projecte Rorqual davant del pòster presentat a Mònaco durant la reunió d’ACCOBAMS.

Són especialment importants en aquest àmbit les relacions que mantenim amb els mitjans de comunicació, amb els quals col·laborem, ja sigui a través de l’enviament de notes de premsa o facilitant entrevistes, gravacions i material audiovisual de la nostra pròpia producció.

Durant la temporada 2018 a bord del catamarà d’investigació hem rebut els equips

de redacció d’informatius de la majoria de televisions catalanes i espanyoles. Trobareu la llista completa i actualitzada a la nostra web:

www.edmaktub.org/clipping-2

53

Infraestructura Per al desenvolupament de les campanyes marines del Projecte Rorqual, així com per a dur a terme les activitats necessàries per aconseguir els objectius d’estudi, es disposa de la següent infraestructura: Vaixell d’investigació. La principal plataforma de treball i recerca amb la qual compta l’Associació és el Maktub, una embarcació a vela tipus catamarà de 14,3 metres d’eslora i capacitat per a 12 tripulants. Té com a port base el Club Nàutic Vilanova. El Maktub és una embarcació equipada amb un instrumental modern, equips informàtics, sistemes de navegació i posició propis d’una embarcació, equips de submarinisme, etc.

El Maktub és el catamarà d’investigació

Multicòpter teledirigit (dron). És una innovadora tecnologia basada en un aeromodel radio-controlat, dotat d’una càmera de foto i vídeo d’alta definició. El dron d’investigació és una eina especialment útil que ofereix informació complementària durant els albiraments, permet tant registrar-los com visualitzar-los en temps real, utilitzant, per a tal fi, un sistema d’emissió de vídeo i recepció a través d’unes ulleres (Goggles). Proporciona informació que no seria possible obtenir a partir de l’observació directa des de l’embarcació. Càmeres fotogràfiques i vídeo d’alta definició, per a la captació d’imatges en alta resolució, tant aèries com subaquàtiques; s’empren per a la foto-identificació i per a l’estudi etològic dels animals observats. Hidròfon d’arrossegament i sistemes acústics per a la identificació i gravació dels sons produïts sota l’aigua. Sensors i material tècnic necessari per a la recol·lecta de dades de temperatura, salinitat i concentració de nutrients de l’aigua. També per a recollir mostres biològiques.

54

Xarxa per a la recol·lecta d’invertebrats. De mida petita i amb un ull de malla de pocs micròmetres. Està dissenyada per a la captura de petits organismes.

Metodologia El mètode d’investigació del Projecte Rorqual es basa en la realització de transsectes aleatoris a bord del Maktub, per a l’albirament i observació d’animals i per a la recollida de mostres. Aquestes campanyes marines es duen a terme diàriament des de mitjans de febrer fins a mitjans de juny, sempre que la meteorologia ho permeti o es rebi un avís de la presència d’animals a la zona d’estudi. Durant les sortides es recull informació, no només sobre la presència i comportament dels cetacis, sinó també sobre els paràmetres oceanogràfics de la zona. Posteriorment, s’analitza i processa la informació recollida, ja sigui per l’equip científic o per alguna de les entitats col·laboradores en funció del tipus d’informació o de la mostra que es tracti. Albiraments i observació. De forma rutinària s’enregistren les dades sobre les condicions meteorològiques, marítimes, ambientals i de posició de l’embarcació. En cas d’albirament d’un cetaci es fan fotografies i vídeos amb càmeres d’alta resolució. A més, s’anota la seva posició, l’espècie, el nombre d’individus, comportament, així com la distància i angle respecte el vaixell. La presa de fotografies de l’aleta dorsal i del “chevron” (coloracions laterals a nivell del cap) de les balenes fa possible la posterior foto-Identificació, que consisteix en la identificació de cada individu a través de l’anàlisi del perfil de la seva aleta dorsal, del “chevron” i de les diferents marques o cicatrius característiques que presenta al llarg del cos. Sempre que és possible, les fotografies es prenen d’ambdós costats de l’animal i amb un angle de 90º.

La imatge mostra les categories d’aleta per a la seva classificació per a foto-identificació. Els individus són catalogats seguint les 7 categories de perfil d’aleta dorsal presentades per Agler et al. (1990).

55

Col·locació de la boia-hidròfon.

Registres acústics. Durant la campanya del 2015, i amb estreta col·laboració amb el LAB (Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques) de la UPC, es va instal·lar una boia-hidròfon per a enregistrar les vocalitzacions de les balenes a la zona d’estudi. Les dades són transmeses a temps real a l’estació terrestre del LAB. L’anàlisi dels sons rebuts es fa a partir d’un mòdul de classificació específic per a rorqual comú integrat a l’arquitectura LIDO que detecta i classifica automàticament els diferents sons que rep. Es pot escoltar en temps real a: www.listentothedeep.com

Excrements de rorqual comú.

Recollida de mostres biològiques. Durant els albiraments de balenes, a més de l’obtenció d’imatges, es recullen mostres biològiques de: Excrements. S’ha observat en vàries ocasions balenes defecant. És un fet fàcil d’identificar ja que l’aigua queda tenyida d’un color vermellós. Quan això succeeix, es recull ràpidament una mostra de matèria fecal amb una malla fina. Aquest material es guarda en condicions estèrils per a ser analitzat posteriorment al laboratori. (L’anàlisi de femtes complementa l’estudi genètic).

Xarxa per a la recollida de plàncton.

Zooplàncton. Durant els transsectes es recullen mostres de zooplàncton en diferents punts i a diferents profunditats. La mostra es recull amb una xarxa específica, de malla (poques micres) i té forma d’embut. L’objectiu és determinar els organismes que conformen el plàncton animal i avaluar la possible dieta de les balenes. L’anàlisi qualitativa de les mostres de zooplàncton es fa amb una lupa estereoscòpica, tan in situ –a bord del vaixell- com posteriorment al laboratori (les mostres són conservades en alcohol).

56

Vista des del dron del dispositiu de captura de mostres de buf.

Buf: l’equip científic d’EDMAKTUB ha desenvolupat una tècnica per a l’obtenció de mostra de buf de les balenes. El mètode consisteix en la instal·lació d’un con de silicona a l’extrem d’un cable lligat al dron d’investigació. Aquest con canalitza el vapor del buf de l’animal cap a un material absorbent estèril (tampó), col·locat al centre del dispositiu. El dron sobrevola l’animal esperant el moment en què surt a respirar per a recollir aleshores la mostra, la qual conté restes de cèl·lules de la mucosa del tracte respiratori. El posterior anàlisi al laboratori permetrà una classificació genètica dels individus.

Mostra d’aigua preparada per al seu anàlisi.

Registre de Paràmetres Oceanogràfics. Les condicions oceanogràfiques i ambientals de la costa poden ser la causa de la presència de les balenes, així com una possible explicació per als hàbits de comportament i alimentació que desenvolupen. Per això, a cada sortida, es prenen les diferents mostres: Clorofil·la (fitoplàncton) i nutrients. Es prenen mostres d’aigua de diferents punts dels transsectes diaris i/o en un punt fix (on es troba la boia-hidròfon). S’agafa aigua superficial i, una part, es guarda a la nevera del vaixell fins a l’arribada a port on es prepara la mostra per a ser processada al laboratori. Aquesta part de l’estudi es realitza en col·laboració amb l’Institut de Ciències del Mar (ICM – CSIC). La resta de l’aigua de la mostra s’utilitzarà per a una altra anàlisi. En quant a la clorofil·la, també s’estudien les imatges satèl·lit que determinen les concentracions a la zona a llarg de la temporada d’estudi. Imatge satèl·lit de concentració de clorofil·la

57

CTD.

Temperatura i salinitat (conductivitat) com a descriptors oceanogràfics. Es realitzen tres tipus de mostreig: - Mostreig d’un punt superficial: es duu a terme amb l’aigua restant de la mostra presa per a la determinació de clorofil·la i nutrients, analitzant la temperatura i salinitat in situ. - Mostreig vertical de la columna d’aigua amb un CTD (Conductímetre, Termòmetre i Profundímetre). - Mostreig d’un transecte a una profunditat constant de 10 m amb un sensor de temperatura que enregistra la temperatura cada 10 segons.

Embarcació de pescadors

Recopilació de dades sobre albiraments oportunistes Entrevistes amb pescadors per a captar l’experiència acumulada a través dels anys pels pescadors de la zona. S’ha dissenyat una enquesta (Annex) on es pretén contextualitzar com, quan i a on situen les balenes aquells que treballen a cada dia en la zona. Aquesta informació es contrasta amb els resultats obtinguts durant els mesos de campanya.

Albiraments oportunistes. Complementa la informació aconseguida a través de les campanyes marines i el registre d’albiraments reportats pels pescadors i navegants de la zona. Se’ls sol·licita que, a més de les coordenades, enviïn per whatsapp (o per e-mail) les imatges (foto i vídeo) dels cetacis albirats. Aquesta informació es guarda a les nostres bases de dades com a albiraments oportunistes. La imatge de l’esquerra correspon a l’adhesiu que hem creat com a recordatori d’aquesta iniciativa i que entreguem a pescadors i navegants.

58

ANNEX I: EL RORQUAL COMÚ El rorqual comú (Balaenoptera physalus) és una espècie de cetaci, que pertany al subordre dels misticets (balenes amb barbes). És el segon animal més gran del món (pot arribar als 24 m de longitud) després de la balena blava (Balaenoptera musculus), és l’única espècie de balena que pot trobar-se al Mediterrani, i a la vegada una de les més desconegudes.

Els rorquals són balenes pelàgiques filtradores que s’alimenten principalment de krill (petits crustacis de l’ordre dels eufausiacis, que formen part del zooplàncton dels oceans) però també de copèpodes, petits peixos (verats, seitons o sardines) i calamars. Com tots els balenoptèrids, realitza migracions per a la seva reproducció o alimentació, desplaçant-se estacionalment cap a latituds baixes i temperades, a l’hivern, i cap a aigües més fredes i productives amb abundància d’aliment, a l’estiu. El rorqual comú es caracteritza per la seva gran velocitat en nedar, que pot superar els 30 km/h. Distribució del rorqual comú al Mediterrani El rorqual comú presenta una distribució variable al Mar Mediterrani al llarg de l’any a causa dels seus hàbits migratoris. En general, el rorqual comú es troba en aigües relativament fredes, associades a afloraments i surgències d’aigües profundes, riques en nutrients. Dins de la seva àrea de distribució, realitza migracions latitudinals, ocupa aigües septentrionals a l’estiu, durant la temporada d’alimentació, i aigües meridionals, a l’hivern, durant l’època de reproducció. La migració estacional s’inicia aproximadament al mes de febrer. Els animals es desplacen cap al nord a través del mar català-balear, generalment, paral·lelament a la cosa. Des de febrer fins al juny, poden observar-se individus ben a prop de la costa catalana. Durant els mesos d’estiu, la major part dels individus de rorqual comú es concentren a les aigües del nord de la conca occidental, especialment al mar del Lígur, on s’alimenten bàsicament de krill. A la tardor, gran part dels individus, es dirigeixen a aigües més càlides, però se’n desconeix tant el destí com les rutes que segueixen.

59

Estat de conservació del rorqual comú: A nivell internacional: ● Llista vermella de la UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura)

des del 2018, com a espècie vulnerable. A més, l’espècie es troba protegida pels diferents òrgans internacionals:

● Directiva Hàbitats de la Unió Europea (Annex IV) ● Conveni de Berna (Annex II)

● Conveni de Barcelona (IV Protocol, Annex II) ● Conveni CITES (C1) A nivell del Mediterrani: ● Es considera una espècie d’interès per ACCOBAMS (Acord per a la Conservació

dels Cetacis del Mar negre, Mediterrani i zona Atlàntica contigua) amb l’objectiu de fer un seguiment per a poder determinar el seu estat de conservació.

A nivell nacional: ● El Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (CNEA -Real decreto 139/2011)

considera el rorqual comú a espècie vulnerable. ● El Catàleg d’Espècies Amenaçades de canàries el classifica “en perill d’extinció”. La principal amenaça d’aquesta espècie són les col·lisions amb embarcacions. La protecció del rorqual comú és molt important ja que actua com una “espècie paraigües”, engloba un gran nombre d’espècies que coexisteixen en el mateix

ambient. Per tant, la seva protecció ajuda també a la conservació de totes aquestes altres espècies.

60

ANNEX II:

RELACIÓ DE TREBALLS CIENTÍFICS PRESENTATS I)Conferència Anual de la ECS (European Cetacean Society) L’European Cetacean Society (ECS) té per objectiu promoure els estudis científics i els esforços de conservació en relació amb els mamífers marins. També es proposa recopilar i difondre informació sobre els cetacis als membres de la comunitat científica i al públic en general. L’ECS està coordinada per un consell d’11 membres i cada any organitza la seva conferència anual en un país europeu. Des dels inicis del Projecte Rorqual el 2014 EDMAKTUB participa regularment en aquesta trobada a través de vídeos i pòsters científics en els quals presenta els resultats de la seva investigació. A continuació detallem aquestes treballs: 29 abril – 3 maig de 2017, Dinamarca o S. De Vreese, C. Martín, N. Amigo, M. Junza,M. van der Schaar, F. Erbs, A. Solsona

Berga, M. André, E. Degollada (2017). Multilevel contributions to the study of Fin Whale in the Garraf Marine Area, a Foraging Hotspot in the North-western Mediterranean.

14 – 16 de març de 2016, Madeira o N. Amigo, M. Bou, G. Domènech, E. Fernández, E. Jimenez, M. Junza, C. Martín,

E. Degollada (2016). Interannual Variation (2014-2015) of fin whales (Balaenoptera physalus) during their migration along the coast of Garraf (North-western Mediterranean).

o C. Martín, N. Amigó, M. Bou, E. Fernández, F. Foncin, E. Jimenez, M. Junza, E. Degollada (2016). Opportunistic platforms as a source of citizen science during a scientific study: “Fin whale Project”.

o E. Degollada, M. Junza, C. Martín, N. Amigó (2016). Advances in drone technology for cetacean research.

o M. Junza, N. Amigo, M. Bou, E. Fernández, F. Foncin, E. Jimenez, C. Martín, E. Degollada (2016). Fin whale (Balaenoptera physalus) photo-identification catalogue results in the Catalan coast.

o D. Patón, N. Amigo, M. Junza, C. Martín, E. Degollada (2016). A generalized logistic regression model of the functional distribution of fin whales (Balaenoptera physalus) in catalonian coasts.

23 – 25 de març de 2015, Malta o C. Martín, N. Amigó, M. Bou, A. Cardona, M. Junza, E. Degollada (2015). Creating

a network of contacts with local fishermen as a fundamental tool to provide data consistently throughout the year: Fin whale project.

o N. Amigo, M. Bou, M. Junza, C. Martín, JM. Alonso, E. Degollada (2015). New data revealing remarkable fin whale (Balaenoptera physalus) presence within Catalonian shallow waters.

61

6-9 d’abril de 2014, Lieja (Bélgica) o N. Amigó, M. Bou, JM. Alonso, M. Junza, A. Maglio, E. Degollada (2014). Cetaceans

in Balearic Sea (NW mediterranean basin): new data of sperm whale (Physeter macrocephalus) population.

o M. Bou, N. Amigó, J.M. Alonso, D. Gamo, M. Junza, E. Degollada (2014). On the study of catalonian shallow waters as a foraging area for fin whales (Balaenoptera physalus).

o E. Degollada, N. Amigo, M. Bou, A. Hernando, A. Jimenez, R. Reinosa, D. Patón (2014) Acoustic identification between Grampus griseus, Stenella coeruleoalba and Tursiops truncatus using a log-linear multinominal neural network on formants measurements.

o D. Patón, A. Hurtado, A. Jimenez, R. Reinosa, M. Bou, N. Amigó, E. Degollada, (2014). Variability in the acoustic niches of 59 cetacean species by CanonicalCorrespondence Analysis.

II) Congrés Anual de la SEC (Sociedad Española de Cetáceos)

Una vegada a l’any, la Sociedad Española de Cetáceos organitza el congrés en el qual se citen els principals investigadors. EDMAKTUB hi participa regularment des del 2014 amb l’objectiu de presentar, a través de ponències, vídeos i pòsters científics els resultats més recents dels treballs d’investigació. A continuació detallem aquests treballs: 19 i 20 d’octubre de 2018, Bilbao o E. Degollada, B. Tort, E. Fresneda (2018) La alimentación del rorcual común

Balenoptera physalus en la costa catalana. Estudios desde drones. o E. Fresneda, B. Tort, E. Degollada (2018) Estudio del comportamiento y hábitos

del rorcual común en la costa catalana: seguimiento de un ejemplar a largo plazo. 29 i 30 de setembre de 2017, València o E. Degollada, N. Amigó, M. Bermúdez, P. Casanovas, N. Crowe, E. Fresneda, C.

Martín, B. Romeu, S. Serrallonga, B. Tort, M. Rius (2017) El rorcual común (Balaenoptera physalus) en la costa catalana y el Mar Balear: Zona de alimentación.

o B. Tort, S. Serrallonga, N. Amigó, E. Degollada (2017). Comportamiento del rorcual comun (Balaenoptera physalus) en el Mar Balear como zona de alimentación.

o E. Fresneda, B. Romeu, P. Casanovas, C. Martín, N. Amigó, E. Degollada (2017). Retornos anuales y tiempo de permanencia del rorcual común (Balaenoptera

o physalus) en las Costas Catalanas durante la primavera: fotoidentificación convencional e imágenes de dron.

o D. Patón, E. Andreu, T. Morales, E. Degollada, N. Amigó, C. Martín, C. Molina, P. Pajuelo, (2017). Análisis comparado de modelos GAM, GLM y LOESS para la determinación de mapas de distribución en cetáceos.

o E. Andreu, T. Morales, E. Degollada, N. Amigó, C. Martín, P. Pajuelo, C. Molina, D.Patón, (2017). Análisis de la estabilidad ecológica de las áreas de distribución de cetáceos en el Estrecho de Gibraltar.

62

30 de setembre - 2 d’octubre de 2016, Gran Canaria o M. Junza, N. Amigo, C. Martín, F. Sinnett-Smith E. Degollada (2016).

Fotoidentificación: Re-avistamientos inter e intra-anuales de rorcual común en la costa catalana del Garraf

o Video E. Degollada, N. Amigo, M. Junza M., C. Martín, M. Rius (2016). Estudio del rorcual común (Balaenoptera physalus) en la costa catalana

o Patón, D.; Andreu, E.; Degollada, E.; Morales, T.; Amigó, N.; Martín, C.; Junza, M.; Otero, C.; Sánchez, S. (2016). Evaluación interespecífica y metodológica del análisis fractal en cetáceos.

2 i 3 d’octubre de 2015, Vigo o E. Degollada, M. Junza, C. Martín, N. Amigó. Avances en el uso de drones para el

estudio de cetáceos. o D. Patón, N. Amigó, M. Junza, C. Martín, E. Degollada. (2015) Uso del análisis

multifractal en la determinación de un modelo funcional de la distribución del Rorcual Común (Balaenoptera physalus) en la costa catalana.

o C. Martín, N. Amigó, M. Bou, E. Fernández, F. Foncin, E. Jiménez, M. Junza, E. Degollada. (2015) El Proyecto Rorcual establece las primeras bases para constituir una red de custodia marina en las Costas del Garraf.

o M. Junza, N. Amigó, M. Bou, E. Fernández, F. Foncin, E. Jiménez, C. Martín y E. Degollada.(2015) Primer catálogo de foto-identificación de rorcual común en la costa catalana del Garraf.

o N. Amigó, M. Bou, E. Fernández, F. Foncin, E. Jimenez, M. Junza, C. Martín y E. Degollada (2015) Variación interanual (2014-2015) en la presencia de rorcual común (Balaenoptera physalus) a su paso por las costas del Garraf: disminución del número de individuos.

4 i 5 d’octubre de 2014, Palma de Mallorca o N. Amigó, M. Bou, M. Junza, C. Martín, E. Degollada (2014) Proyecto Rorcual:

estudio del rorcual común (Balaenoptera physalus) en la costa catalana. o C. Martín-Bernal, N. Amigó, M. Bou, M. Junza, E. Degollada (2014) Influencia de

los parámetros oceanográficos y biológicos en la presencia de rorcuales comunes (Balaenoptera physalus) a su paso por las costas del Garraf.

4 a 6 d’octubre de 2013, Tarifa o M. Bou, N. Amigó, JM. Alonso, E. Degollada (2013). Estudio de las poblaciones de

cetáceos entre la costa catalana y las Islas Baleares. E. Degollada, M. Bou, N. Amigó, M. Llarena, A. Maglio, N. Puerta, V. Pugliese, D. Gamo, M. Salvado, JM. Alonso (2013). Tecnologías aéreas por radio control (drones) para el estudio de cetáceos.

III) Sisena reunió de “partners” d’ACCOBAMS (Agreement on the Conservation of Cetaceans in the Black Sea Mediterranean Sea and Contigous Atlantic Area) ACCOBAMS és un acord de cooperació per a la conservació de la biodiversitat marina en el mar Negre i el mar Mediterrani. El seu objectiu principal és reduir les amenaces

63

per als cetacis que existeixen en aquesta àrea i aprofundir en el coneixement dels mamífers marins. 20-22 d’ octubre de 2016, Mònaco o E. Degollada, N. Amigo, M. Junza M., C. Martín, M. Rius (2016). Fin Whale

presence in the catalan coast: A possible new MMPA?

IV) Altres treballs 2017 – “Distribució de la clorofil.la i relació amb la presencia del rorqual comú (Balaenoptera physalus) a la costa del Garraf” Beatriu Tort graduada en Biologia i integrant del Projecte Rorqual des del 2017, en motiu del Treball Final de Grau, va desenvolupar una línia d’investigació sobre la concentració de clorofil·la i altres condicions oceanogràfiques (salinitat i temperatura). Posteriorment va presentar el treball i en va obtenir una qualificació d’excel·lent. 2016 - “Abundància i distribució de microplàstics i possibles impactes sobre el rorqual comú (Balaenoptera physalus) en las costes del Garraf” Beatriz Tintoré, graduada en Biologia i integrant de l’equip científic del Projecte Rorqual el 2016, en motiu del Treball de Final de Grau, va desenvolupar una línia d’investigació sobre microplàstics en el qual identificava 514 partícules de microplàstics. Va presentar el seu treball posteriorment a la Universitat Autònoma de Barcelona i en va obtenir una qualificació d’excel·lent 2015 - “Relació entre les variacions de temperatura i presència del rorqual comú (Balaenoptera physalus) en les costes del Garraf a la primavera” Estefi Jiménez, graduada en Biologia i integrant de l’equip científic del Projecte Rorqual el 2015, en motiu del Treball de Final de Grau va desenvolupar una línia d’investigació sobre la temperatura de l’aigua. Posteriorment va presentar els resultats de l’estudi a la Universitat de Girona. 2014 - “El rorqual comú (Balaenoptera physalus) en el seu pas per les costes del Garraf: col·laboració amb el sector pesquer i paràmetres oceanogràfics” Cristina Martín Bernal, membre de l’equip científic de l’EDMAKTUB i en moriu del Màster en Oceanografia i Gestió del Medi Ambient, va presentar la Tesi en la Universitat de Barcelona descrivint la col·laboració del sector pesquer en un estudi.

64

ANNEX III: CLIPPING Aquesta és la relació d’aparcions d’EDMAKTUB en els mitjans de comunicació el 2016, juntament amb els enllaços per poder accedir a la informació original publicada.

Televisió: 15 aparicions el 2018 4 maig – TV3 – Tot es mou Ballenas en la costa del Garraf – Conexión en directo desde el Maktub Enlace al vídeo: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tot-es-mou/balenes-a-la-costa-del-garraf/video/5764107/#.WuyizI8T5Fg.whatsapp 9 abril – Canal Blau – Notícies Noves imatges de rorquals comuns alimentant-se davant les costes del Garraf Enlace al vídeo: http://canalblau.alacarta.cat/garraf-noticies/capitol/noves-imatges-de-rorquals-comuns-alimentant-se-davant-les-costes-del-garraf 6 abril – TVE Informativo 15:00h Ballenas se alimentan en la costa del Garraf Enlace al video: http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/telediario-15-horas-06-04-18/4554666/ 6 abril – Telecinco – Informativo 15:00h Ballenas se alimentan en la Costa del Garraf Enlace al video: https://www.telecinco.es/informativos/informativo_15_horas/Informativo-Mediodia_2_2542605171.html 6 abril – Cuatro Informativos 14:00h / 20:00h y web Enlace al video: https://www.cuatro.com/noticias/sociedad/precioso-momento-ballenas-rorcual-Garraf_2_2542605102.html 6 abril – TV3 Notícies Graven per primer cop unes balenes alimentant-se a les costes de Garraf Enlace la video: http://www.ccma.cat/324/graven-per-primer-cop-unes-balenes-alimentant-se-a-les-costes-de-garraf/noticia/2848726/ 6 de abril – Telecinco Portal de noticias El precioso momento en que las ballenas rorcual nadan en aguas del Garraf Enlace al video: https://www.telecinco.es/informativos/sociedad/precioso-viaje-ballenas-aguas-Garraf_2_2542605096.html 6 abril – Cuatro Portal de noticias El precioso momento en que las ballenas rorcual nadan en aguas del Garraf Enlace al video: https://www.cuatro.com/noticias/sociedad/precioso-momento-ballenas-rorcual-Garraf_2_2542605102.html 20 marzo – Canal Blau – Notícies Primers albiraments de rorquals comuns davant les costes del Garraf

65

Enlace al vídeo: http://canalblau.alacarta.cat/garraf-noticies/capitol/primers-albiraments-de-rorquals-comuns-davant-les-costes-del-garraf 16 de marzo – TVE La 1 – Aquí la tierra (20:30h) Con motivo de los primeros avistamientos de ballenas de EDMATUB en la Costa del Garraf. Enlace al video: http://www.rtve.es/alacarta/videos/aqui-la-tierra/aqui-tierra-16-03-18/4525270/ 20 de febrero – Antena 3 Noticias Las dos primeras ballenas de la temporada en Cataluña se avistan en Cambrils Enlace al video: http://www.antena3.com/noticias/sociedad/las-dos-primeras-ballenas-de-la-temporada-en-cataluna-se-avistan-en-cambrils_201802205a8bcd050cf2af57a90c3fef.html 20 febrero – Canal Blau – Notícies Es detecten els primers exemplars de rorquals a la costa catalana aquest 2018 Enlace al video: http://canalblau.alacarta.cat/garraf-noticies/capitol/es-detecten-els-primers-exemplars-de-rorquals-a-la-costa-catalana-aquest-2018 19 febrero – TVE – Telediario Reportaje sobre los primeros avistamientos de ballenas en la costa catalana. A partir del minuto 39” Enlace al vídeo: http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/telediario-21-horas-19-02-18/4484278/ 19 febrero – TVE – Canal 24 Albiren les primeres balenes de la temporada a la costa catalana Enlace al vídeo: http://www.ccma.cat/324/albiren-les-primeres-balenes-de-la-temporada-a-la-costa-catalana/noticia/2839118/ 19 febrero – BTV Les balenes tornen a passejar-se per la costa de Catalunya Enlace al vídeo: http://beteve.cat/balenes-costa-catalunya-inici-temporada-2018/

Ràdio: 3 aparicions el 2018 9 octubre – El far El Projecte Rorqual Enllaç: http://elfarfm.cat/a-la-carta/destacat/el-projecte-rorqual/?fbclid=IwAR2ljTcLcQn1yFyW0Vj3mOHhtHTbfaJydttNjoMSHCB-QDCebjWvNqDnkyA 6 abril – RADIO CABLE Graban por 1ª vez con un dron imágenes de ballenas comiendo en la costa de Barcelona Enlace: http://www.radiocable.com/graban-dron-ballenas-comiendo-bcn101.html 26 de marzo – COPE: Poniendo las calles

66

Entrevista de 9 minutos a Eduard Degollada con motivo de los primeros avistamientos de ballenas (Presentació a partir del minuto 2:40” – Entrevista a partir del minuto: 19”) Enlace al audio: http://www.cope.es/audios/poniendo-las-calles/poniendo-las-calles-marzo-2018_478120 12 de marzo – CATALUNYA RADIO Apareix una balena morta a la platja de Montgat – Eduard Degollada opina como experto. Enlace al audio: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/catalunya-al-dia/apareix-una-balena-morta-a-la-platja-de-montgat/audio/995037/

Premsa escrita i digital: almenys 21 aparicions

20 abril – EL PERIODICO (Portada y tema del día) Vilanova i la Geltrú, puerto ballenero Enlace al artículo: https://www.elperiodico.com/es/medio-ambiente/20180420/ballenas-barcelona-vilanova-geltru-6773036 Enlace a la portada: https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20180420/portada-el-periodico-21-abril-2018-6773645 20 abril – EL ECO DE SITGES Els científics albiren més balenes que mai al Garraf Enlace al artículo: http://www.edmaktub.org/2018-04-20-eco-sitges/ 8 abril – EIX DIARI Capten imatges inèdites de dues balenes alimentant-se en superfície a la costa del Garraf (VÍDEO) Enlace al artículo: https://www.eixdiari.cat/territori/doc/76618/capten-imatge-inedites-de-tres-balenes-alimentant-se-en-superficie-a-la-costa-del-garraf.html 7 abril – El Periódico Así comen las ballenas en las costas del Garraf Enlace al artículo: https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20180407/asi-comen-las-ballenas-en-las-costas-del-garraf-6741142 6 abril – La Vanguardia Video Inédito: Captan con un dron imágenes de dos ballenas alimentándose en la costa del Garraf Enlace al artículo: http://www.lavanguardia.com/local/vilanova/20180406/442251721846/ballenas-alimentan-costa-garraf.html 6 abril – La Vanguardia Captan por primera vez imágenes de ballenas alimentándose en la costa de Garraf Enlace al artículo: http://www.lavanguardia.com/vida/20180406/442251696982/captan-por-primera-vez-imagenes-de-ballenas-alimentandose-en-costa-de-garraf.html 6 abril – EL MUNDO

67

Captan por primera vez imágenes de ballenas alimentándose en la costa de Garraf Enlace al articulo: http://www.elmundo.es/cataluna/2018/04/06/5ac782d7e2704ee4438b4595.html 6 de abril – REPUBLICA DE LAS IDEAS Captan por primera vez imágenes de ballenas alimentándose en la costa de Garraf Enlace al artículo: https://www.republica.com/2018/04/06/ballenas-garraf/# 19 marzo – EIX DIARI Albiren els primers exemplars de balena de la temporada a la costa del Garraf Enlace al artículo: https://www.eixdiari.cat/territori/doc/76245/albiren-els-primers-exemplars-de-balena-de-la-temporada-a-la-costa-del-garraf.html 21 de febrero – EL PAIS Cataluña Les balenes consolidan la seva presencia a la costa catalana Enlace al artículo: https://cat.elpais.com/cat/2018/02/20/catalunya/1519129820_973085.html 19 febrero – La Vanguardia Avistan las primeras dos ballenas de este año frente a la costa catalana. Enlace al artículo: http://www.lavanguardia.com/vida/20180219/44919369822/avistan-las-primeras-dos-ballenas-de-este-ano-frente-a-la-costa-catalana.html 19 febrero – 20 minutos Avistan en la zona de Tarragona las primeras ballenas de la temporada 2018 Enlace al artículo: https://www.20minutos.es/noticia/3266555/0/avistan-zona-tarragona-primeras-ballenas-temporada-2018/ 19 febrero – La Vanguardia (Tarragona) Las dos primeras ballenas de la temporada en Cataluña se avistan en Cambrils Enlace al artículo: http://www.lavanguardia.com/vida/20180219/44923364346/las-dos-primeras-ballenas-de-la-temporada-en-cataluna-se-avistan-en-cambrils.html 19 febrero – ABC Las ballenas vuelven a las costas catalanas Enlace al artículo: http://www.abc.es/espana/catalunya/barcelona/abci-ballenas-vuelven-costas-catalanas-201802191357_noticia.html 19 febrero – Diari Mes Els primers albiraments de balenes a la costa catalana aquest 2018 s’han produït a Cambrils Enlace al artículo: http://www.diarimes.com/noticies/camp_tarragona/2018/02/19/els_primers_albiraments_balenes_costa_catalana_aquest_2018_han_produit_cambrils_33865_1093.html 19 febrero – Girona Notícies Avistan en la zona de Tarragona las primeras ballenas de la temporada 2018 Enlace al artículo: https://www.gironanoticies.com/noticia/63478-avistan-en-la-zona-de-tarragona-las-primeras-ballenas-de-la-temporada-2018.htm 19 febrero – Catalunya Press

68

Avistan dos ballenas en Cambrils (Tarragona) Enlace al artículo: http://www.catalunyapress.es/texto-diario/mostrar/1011551/avistan-ballenas-cambrils-tarragona 19 febrero – Europa Press Cataluña Avistan en la zona de Tarragona las primeras ballenas de la temporada 2018 Enlace al artículo: http://www.europapress.es/catalunya/noticia-avistan-zona-tarragona-primeras-ballenas-temporada-2018-20180219144712.html 19 febrero – Diari de Tarragona Las ballenas llegan a Cambrils Enlace al artículo: https://www.diaridetarragona.com/costa/Las-ballenas-llegan-a-Cambrils-20180219-0036.html 2018 febrero – QUERCUS Los rorcuales comunes no están de paso: visitan la costa catalana para alimentarse. Enlace al artículo: http://www.edmaktub.org/wp-content/uploads/2018/02/2018-01-Quercus.jpg 14 enero – LA VANGUARDIA Un Garraf de Ballenas Enlace al artículo: http://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20180114/434287205980/un-garraf-de-ballenas.html

Altres i mencions 26 abril – La MARINA PLAZA Dénia fue el escenario de más de la mitad de avistamientos de cetáceos de toda la costa valenciana en 2017 Enlace: https://lamarinaplaza.com/2018/04/26/denia-fue-el-escenario-de-mas-de-la-mitad-de-avistamientos-de-cetaceos-de-toda-la-costa-valenciana-en-2017/ 7 abril – THE AUSTRALIAN Feeding Fin Whales Dive and Surface Off Spanish Coast Enlace al artículo: https://www.theaustralian.com.au/video/id-5348771529001-5765815692001/feeding-fin-whales-dive-and-surface-off-spanish-coast 6 de abril – Yahoo News UK Feeding Fin Whales Dive and Surface Off Spanish Coast Enlace al artículo: https://uk.news.yahoo.com/feeding-fin-whales-dive-surface-183824080.html 6 de abril – EFE VERDE Graban por primera vez con dron imágenes de ballenas alimentándose en costa del Garraf (Barcelona) Enlace: http://www.efeverde.com/noticias/graban-imagenes-ballenas-alimentandose-costa-garraf-barcelona/ 6 de abril – THE LOCAL VIDEO: Drone captures incredible footage of whales off Barcelona coast Enlace al artículo: https://www.thelocal.es/20180406/video-drone-captures-incredible-footage-of-whales-off-barcelona-coast

69

20 de febrero – BIG FISH Avistan las primeras ballenas en costas catalanas Enlace al artículo: https://www.bigfish.mx/360/Avistan-a-las-primeras-ballenas-en-costas-catalanas-20180220-0004.html 13 marzo – ZOO Barcelona Las corrientes marinas arrastran un rorcual común a nuestras playas Enlace al artículo: https://www.zoobarcelona.cat/es/noticias/las-corrientes-marinas-arrastran-un-rorcual-comun-a-nuestras-playas 19 febrero – EFE VERDE Pescadores avistan las dos primeras ballenas de 2018 frente a la costa catalana Enlace a la web: http://www.efeverde.com/noticias/ballenas-catalananes-pescadores/

70

SOBRE L’ASSOCIACIÓ EDMAKTUB L’Associació EDMAKTUB és una organització sense ànim de lucre amb seu a Barcelona. Es dedica a l’estudi científic i a la divulgació del medi aquàtic, en especial, a la investigació dels cetacis. Va ser fundada l’any 2000 pel Dr. Eduard Degollada. EDMAKTUB desenvolupa les seves activitats a partir de diferents projectes d’investigació, ja sigui mitjançant iniciatives pròpies o col·laborant amb estudis d’altres institucions. L’interès sempre és aprofundir en el coneixement del mar i la fauna marina, per a preservar la seva riquesa i biodiversitat. L’Associació EDMAKTUB disposa d’una completa plataforma d’investigació, l’eix central de la qual és un catamarà equipat amb un multicòpter teledirigit, hidròfon i altre instrumental per a la recollida de mostres, sons i imatges. L’equip humà de l’Associació el compon un grup de científics i especialistes en diferents àmbits: biologia, veterinària, ciències ambientals, tècniques audiovisuals, etc. El Projecte Rorqual és una iniciativa que EDMAKTUB desenvolupa des del 2013, que compta amb l’autorització de la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i el Mar del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient per a l’aproximació de cetacis amb finalitats científiques al Mar Balear (rf116/3662). Compta amb el suport de:

També hi col·laboren:

Per a més informació, si us plau, contacteu amb: info@edmaktub.org - www.edmaktub.org

www.edmaktub.org

info@edmaktub.org