16
INFORMÀTICA 4T ESO – INSTITUT GORGS 09/2010 PROJECTE 1 . QUÈ ÉS LA INFORMÀTICA 1.DEFINICIÓ DEL TERME INFORMÀTICA La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. El terme informatica prové de la paraula francesa informatique, creat per el ingenier Philipe Dreyfus a començament d ela década dels seixanta. Es refereix a el processament automàtic de la información mitjançant dispositius electrònics i sistemes computacionals. Ciència del tractament automàtic i racional de la informació considerada com el suport de ls coneixements i les comunicacions. Conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat de dades.

Projete 1 final

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Projete 1 final

INFORMÀTICA 4T ESO – INSTITUT GORGS 09/2010 PROJECTE 1 . QUÈ ÉS LA INFORMÀTICA

1.DEFINICIÓ DEL TERME INFORMÀTICA

La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.

El terme informatica prové de la paraula francesa informatique, creat per el ingenier Philipe Dreyfus a començament d ela década dels seixanta. Es refereix a el processament automàtic de la información mitjançant dispositius electrònics i sistemes computacionals.

Ciència del tractament automàtic i

racional de la informació considerada

com el suport dels coneixements i les

comunicacions.

Conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb eltractament automatitzat de dades.

Page 2: Projete 1 final

Les principals diferències que es troben són les següents:

- En les webs visitades ( yahoo i viquipèdia ) les definicions fan referència

al tractament de la informació a través de sistemes electrònics i

computacionals.

- En les webs visitades ( enciclopedia.cat i definiciones) es fa referència

de la millora de comunicacions i anàlisi de dades.

Conclusions: Les 4 webs visitades més importants que defineixen el

terme informàtica d’una manera semblant i la definició final obtinguda

es la següent:

- El terme informàtica és la ciència o tècnica que fa referència al

tractament de la informació i les dades mitjançat sistemes electrònics

i computacionals.

- El mot informàtica prové de la paraula francesa informatique, creat

per el ingenier Philipe Dreyfus a començament de la dècada dels

seixanta.

Page 3: Projete 1 final

2. ÀREES DE CONEIXEMENT DE LA INFORMÀTICA

- Arquitectura d’ordinadors: aquesta àrea de la informàtica té coma funció el

disseny dels ordinadors.

-Actualment encara s’utilitza l’Arquitectura dels anys 40 publicada per

John Von Neumannen.

-Va descriure l’ordinador en 4 seccions:

la unitat aritmètic lògica ,

la unitat de control, la memòria central i els

dispositius d’entrada i sortida.

- Algorítmia: en matemàtiques i en ciències de la computació, és un

conjunt d’instruccions o tasques ordenades i finites que

permeten resoldre un problema.

Les persones que treballen en

aquesta àrea resolen els

problemes a través de les

matemàtiques utilitzant els algoritmes.

- Llenguatges de programació: Un llenguatge de programació és un

llenguatge informàtic usat per controlar el comportament d'una màquina,

normalment un ordinador.

- Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i semàntiques

estrictes que cal seguir per escriure un programa informàtic, i que en

descriuen l'estructura i el significat respectivament.

Codi font d'un programa

escrit en llenguatge BASIC.

Page 4: Projete 1 final

- Sistemes operatius: El sistema operatiu és el programari responsable de

gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon

mòbil, etc.)

Exemple:

Xarxes:

Una xarxa informàtica és un grup de computadors interconnectats gons el nivell

en què es du a terme la comunicació. Així per exemple hi ha xarxes a nivell

físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre internet,

etc.

- Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model

TCP/IP.

- OSI és el model de referència d'Interconnexió de Sistemes Oberts (OSI) l

llançat el 1984.

- TCP/IP: és un conjunt de protocols que cobreixen els diversos nivells del

model OSI. Aquests protocols són utilitzats per tots els ordinadors connectats

a Internet, de manera que aquests puguin comunicar-se entre si.

Page 5: Projete 1 final

3. HISTÒRIA DE LA INFORMÀTICA

3000 a. de C. S'inventa l'àbac, probablement en Babilònia

1800 a. de C. Els matemàtics babilonis desenvolupen algorismes per resoldre

problemes numèrics

1642 Blaise Pascal construeix la primera màquina calculadora numèrica a

París.

1673 Gottfried Leibniz construeix una màquina calculadora mecànica que

multiplica, divideix, suma i resta.

1780 Benjamin Franklin descobreix l'electricitat

1805 Joseph Jacquard automatitza els telers mitjançant les cintes de paper

perforat, que subministren els dibuixos de les teles. És el primer sistema

automàtic d'introducció de dades en una màquina.

1822 Charles Babbage construeix

la màquina de diferències,

que soluciona polinomis de segon grau.

1833 Màquina Analítica de Babbage

1842 Ada Byron, Contesa de Lovelace

i filla de Lord Byron, el poeta,

documenta el treball de Babbage i

escriu programes per a la màquina. És considerada la primera programadora

de la història

1875 Es patenta la roda dhner, industrialitzant-se la producció de sumadores.

Barbour inventa l'impressor de dades.

1884 S'introdueix el teclat en les màquines sumadoras.

1923 George Stibitz construeix el Complex Calculator, la primera sumadora de

relés.

1924 L'empresa Tabulating Machine Company, fundada en 1896, canvia de

nom pel de nternational Business Machines Corporation (IBM).

1938 La companyia. Hewlett-Packard es funda per crear equips electrònics

Page 6: Projete 1 final

1939 PRIMERA GENERACIÓ D'ORDINADORS

Els primers ordinadors digitals de la dècada del 1940, utilitzaven vàlvules de

buit i relés per a implementar els circuits bàsics

1941 Konrad Zuse construeix el Z3,

la primera calculadora Electromecànica

de propòsit general.

1942 ABC de Aransoffy i Berry

1944 Howard Aiken i I.B.M

desenvolupen el Mark-1, l

a primera calculadora electromecànica .

1946 Mauchly i Eckert construeixen el ENIAC,

el primer ordinador electrònic.

1947 És inventat el transistor en els Laboratoris Bell

1948 IBM construeix la SSEC

(Selective Assequin-se Electronic Calculator)

amb 12.000 tubs de vidre al buit i 21.000 relés electromecànics.

És inventat el transistor per William Bradford Shockley

1949 Mauchly i Eckert construeixen per la Remington Rand Co. el UNIVAC, el

primer ordinador electrònic comercialitzable. John von Neumann aconsegueix

acabar el EDVAC, un ordinador electrònic amb programació per cinta

perforada.

1953 701 d'IBM

Page 7: Projete 1 final

1957 SEGONA GENERACIÓ D'ORDINADORS

1957 PDP – 1 de la Digital Equpment Corporation (*DEC)

Univac II

1958 Circuit Integrat per Jack Kilbry

1960 Apareix al mercat el primer disquet

1962 IBM presenta el seu model 1311, usant disquets

1964 TERCERA GENERACIÓ D'ORDINADORS

1964 IBM 360 marca l'inici de la Tercera Generació

BASIC (Beginners All-purpose Symbolic

Instruction Language)

és creat per Tom Kurtz.

1965 Digital Equipment saca la seva primera

mini computadora la PDP-8

1966 Texas Instruments llança la seva primera calculadora de butxaca en

estat sòlid.

1971 QUARTA GENERACIÓ D'ORDINADORS

1971 Processador 4004 d'Intel Kenbak I

1972 Processador 8008 d'Intel s'inventa la primera calculadora de butxaca,

fabricada per Jack Kilby, Jerry Merryman i Jim Van Tassel .Gary Kildall

escriu el PL/1, primer llenguatge de programació per al

microprocessador Intel 4004

1974 Processador 8080 d'Intel

Page 8: Projete 1 final

1975 Altair 8800 de Mits, es considera el primer microordinador o ordinador

personal (PC). Abans d'aquest els ordinadors només estaven a l'abast

de les empreses pels seus alts costos. Bill Gates i Paul Allen van crear

Basic pel Altair. Després va ser inclòs en l'equip i amb el temps es va

convertir en un estàndard per als PC

1976 Stephen Wozniak va acabar la construcció de l'ordinador Apple I per

Hewlett-Packard. L'equip tenia processador 6502 1 Mhz i 8K de RAM

A l'abril es crea Apple Computer Processador Z80 de Zilog Shugart

Associates intrujo el diskette de 5,25

Commodore International construeix la Pet 2001. El Pet va ser el primer

ordinador personal amb pantalla incorporada.

1977 Apple comercialitza l'Apple II. Tenia processador MOS 6502, 16K de

RAM, teclat, monitor, caixa de plàstic i connexió per cassette de cinta

1978 Apple i Radi Shack van treure al comprat unitats de 5,25 polzades.

Epson treu la impressora matriu de punt MX – 80

1979 Processador 8088 d'Intel, utilitzat després en l'IBM PC

1980 Primer disc Dur per microscopi creat per Seagate Technology (5 MB)

Commodore VIC – 20 tenia processador MOS 6502, 5K de RAM,

emmagatzematge en cassette, monitor a color i connexió per a mòdem.

Apple III. No va tenir èxit ja que tenia moltes fallades.

Neix el MS-DOS

1981 LA GENERACIÓ DEL PC

1981 treu al mercat l'IBM/PC.

Tenia processador 8088 de 4,8Mhz,

64K de RAM i una o dues unitats de disquet

de 5,25 amb 160K de capacitat,

així mateix incloïa el MS-DOS.

1982 Smartmodem 300 de Hayes. Va arribar a ser estàndard de la Indústria

dels mòdem.

Disquet de 3,5 polzades creat per Sony. Amb la mateixa grandària que

l'actual encara que amb menor capacitat.

Es van vendre 1,4 milions d'ordinadors.

Page 9: Projete 1 final

1982 Processador 80286 d'Intel

Primer clon de l'IBM PC desenvolupat per Columbia Data Products es

crea Compaq Computer

1983 IBM XT. Versió millorada de l'IBM PC. Tenia disc dur de 10 MB i una

versió una mica millor del MS-DOS (2.0).

Lotus 1-2-3 desplaça a VisiCalc com a full de càlcul preferit al mercat

La venda total d'ordinadors a EUA excedeix els 10 milions d'unitats

1984 Processador 80486 d'Intel

Complex de Headstar Tecnologies Primer ordinador amb unitat de Cd

Rom

El Tandy 100 es converteix en el nº1 en venda de PC compatibles en el

seu primer any

1985 Surt a la venda el sistema operatiu Microsoft, Windows 1.0 que inclou

MS-DOS , calculadora, calendari, rellotge, Panell de Control i Noti Pad

Aldus introdueix PageMaker per la Macintosh i comença l'era de l'edició

de l'escriptori

1987 Segona versió de Windows, el Windows 2.0. Ofereix millores d'ús,

addicionar icones i permetre la superposició de finestres

IBM introdueix a l'abril la seriï PS/2 i ven 1 milió d'unitats el primer any.

1988 Un cuc es difon en Internet infectant a més de 6.000 servidors.

1990 Al maig apareix Windows 3.0 amb una interfície molt més imporants que

la dels seus antecessors

1991 Es va crear el Multimèdia PC

Advances Micro Devices anuncia el seu AMD 386 per competir amb Intel

386

Microsoft llança el MS-DOS 5.0 amb gran èxit

1992 Arriba la saga del Windows 3.1 i 3.11, així com la seva variant per a

treball en grup.

Intel anuncia que el seu proper microprocessador es dirà Pentium en lloc

de 586

1993 Processador Pentium d'Intel amb velocitats de 60 i 66 MHz

Unitats CD-R que permetia gravar dades en CD

Page 10: Projete 1 final

Newton llançat per Apple. Nova generació d'ordinadors denominats

assistents digitals personals (PDA)

Microsoft llança Windows NT

1994 Compaq va sobrepassar a IBM en vendes de PC al món.

Surt a la venda el sistema operatiu Linux 1.0

1995 Processador Pentium Pro d'Intel

Llançament del sistema operatiu Windows 95, un entorn multitarea amb

interfície simplificada i amb altres funcions millorades.

1997 Unitats de DVD-ROM

Unitats de CD-RW que permeten gravar i esborrar informació en CD

El 8 de gener d'aquest any Intel anuncia el llançament del

microprocessador Pentium amb tecnologia MMX

1998 Processador Pentium II d'Intel Processador K6-2 d'AMD Apple va llançar

el iMac amb un disseny futurista . Unitats DVD-RAM que permeten

escriure discos de DVD Windows 98, amb la integració del WEB en

l'escriptori, l'activi desktop, i la presència del programa Internet Explorer

4.0.

1999 Processador Pentium III d'Intel

Processador Althon d'AMD

2000 Llançament de Windows 2000 i Em (Millenium Edition).

2001 Processador Pentium IV d'Intel

L’empresa Microsoft Windows treu, el Windows XP (Experience)

. Des de llavors Microsoft ha tret al mercat diverses versions com Vista/

Windows 7…

Page 11: Projete 1 final

4.HARWARE I SOFTWARE

a) Esbrineu que és la CPU. Enumereu els elements que la componen i

descriviu quines funcions fan.

La CPU és l’Unitat Central de Procés. És un component electrònic digital

capaç d'interpretar instruccions de forma ordenada, de processar dades i

generar la informació requerida.

Està constituïda per dues unitats funcionals: la unitat aritmetico-lògica, i la uni-

tat de control.

La Unitat de Control dirigeix els diferents components d'un ordinador. Llegeix i

interpreta les instruccions del programa una a una i les converteix en una sèrie

de senyals de control que operen les altres parts de l'ordinador.

La Unitat Aritmetico-lògica es divideix en dos:

- El conjunt d'operacions aritmètiques que una ALU suporta pot estar limitada a

sumar i restar, o bé pot incloure funcions per multiplicar, dividir, funcions

trigonomètriques i arrels quadrades.

- El conjunt d'operacions lògiques retornen cert o fals. Les comparacions entre

números (més gran que, més petit que, igual)

Altres operacions lògiques com AND, OR, XOR, NOT. Que són útils entre

altres coses per construir predicats condicionals, a partir del qual s'executaran

unes instruccions si es retorna true o unes altres si es retorna false.

Page 12: Projete 1 final

b) Descriu quins processadors s'estan instal·lant actualment en els ordinadors

que venen a les botigues.

Els processadors que s’estan instal·lant avui en dia són el Pentium i el Pentium

II, processadors xeon,etc.

Els processadors vectorials:

els processadors vectorials s'ocupen

de múltiples peces de dades en el context

d'una instrucció, això contrasta amb

els processadors escalessis, que tracten

una peça de dada per cada instrucció.

Microprocessadors de 64 bits:

Aquests microprocessadors compatibles

amb x86 podien executar el codi

de les antigues aplicacions de 32 bits

sense problemes de velocitat i també el codi

dels nous programes de 64 bits. Només alguns sistemes operatius com

Windows XP Professional x64 Edition, Windows Vista x64, Linux, BSD o Mac

OS X podien executar codi natiu de 64 bits, i aprofitar al màxim les

potencialitats d'aquests microprocessadors.

Processadors Xeon:

Els processadors Xeon de gama alta d'Intel que

es munten al sòcol LGA771 són de doble nucli,

com també és el cas dels Intel Core 2 Extreme

QX9775 que s'utilitzen en els Mac Pro d'Apple

i en la placa mare Intel Skulltrail d'Intel

Page 13: Projete 1 final

Processadors Pentium:

El processador Pentium és un membre de la família Intel de processadors de

propòsit general de 32 bits. el seu rang d'adreces és de 4 Goctetos de memòria

física i 64 octets de memòria virtual. Proporciona unes prestacions més

elevades gràcies a una arquitectura molt més optimitzada .

Processadors Pentium II

En aquest processador es combinen els avanços de l'arquitectura Intel P6 amb

les extensions del conjunt d'instruccions de la tecnologia MMX™ per oferir un

rendiment excel·lent en les aplicacions de PC actuals i del futur.

A més, el processador Pentium II proporciona un notable rendiment per al

programari avançat de comunicats i multimèdia, incloses potents funcions de

tractament d'imatges i gràfics realistes, videoconferències i la possibilitat

d'executar vídeo de ple moviment i a tota pantalla

Page 14: Projete 1 final

c) Expliqueu quina és la funció dels perifèrics i com els classificaríeu.

La funció dels perifèrics proporcionen a l’ordinador informació externa o interna

per a processar-la o emmagatzemar-la.

Classificació:

• Perifèrics d'entrada: teclat, ratolí, escàner,...

• Perifèrics de sortida: pantalla, impressora, altaveus,...

• Perifèrics d'emmagatzematge: guarden programes i dades (memòria externa).

Unitats de discs i cintes magnètiques. Hi ha dos tipus d'unitats de disc: flexible i

disc dur.

Page 15: Projete 1 final

d) Com es pot classificar el software?

Es classifica en 2 parts:

1. PROGRAMARI DE SISTEMES

2. SOFWARE DE APLICACIÓ

1. PROGRAMARI DE SISTEMES: Són aquells programes que permeten la

administració de la part física o els recursos de la computadora, és la que

interactua entre l'usuari i els components maquinari de l'ordinador. Es

classifiquen el Sistemes Operatius Monousuarios i Multiusuarios.

2.PROGRAMARI DE APLICACIÓ:Són aquells programes que ens ajuden a

tasques específiques com edició de textos, imatges, càlculs, etc. també

coneguts com a aplicacions.

Programari d'Ús General

El programari per a ús general ofereix l'estructura per a un gran nombre

d'aplicacions empresarials, científiques i personals. El programari de full de

càlcul, de disseny assistit per computadores (CAD), de processament de text,

de maneig de Bases de dades, pertany a aquesta categoria. La majoria de

programari per a ús general es ven com a paquet; és a dir, amb programari i

documentació orientada a l'usuari ( manuals de referència, plantilles de teclat i

altre ).

Programari d'aplicacions

El programari d'aplicació aquesta dissenyat i escrit per realitzar tasques

específiques personals, empresarials o científiques com el processament de

nòmines, l'administració dels recursos humans o el control d'inventaris. Totes

Page 16: Projete 1 final

aquestes aplicació és processen dades (recepció de materials) i generen

informació (registres de nòmina). per a l'usuari.

BIBLIOGRAFIA:

http://www.viquipedia.cat/

httpwww.yahoo.cat

http://www.definiciones.com.mx/definicion/I/informatica/

http: // www.enciclopèdia.cat

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ordinador#Arquitectura

http://usuarios.multimania.es/mitr/cronologia.html

http://www.angelfire.com/co3/histhard/tipmicrop.html

http://www.mitecnologico.com/Main/ClasificacionDelSoftware