ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE TÀRREGA Identificació de la sessió: Núm. 5/2005 Caràcter: Ordinari Data : 11 d’abril de 2005 Horari: de les 21.04 a les 22.10 h. Lloc: sala d’actes del Consell Comarcal de l’Urgell Hi assisteixen: JOAN AMÈZAGA I SOLÉ, alcalde JOAN LLUÍS TOUS I ÁLVAREZ, regidor XAVIER MAYORA I TEBÉ, regidor (S’incorpora durant la lectura del punt núm. 3 de l ‘Ordre del Dia) JAUME RAMON I SOLÉ, 1r tinent d’alcalde FREDERIC GENÉ I RIPOLL, regidor MARGARITA PANÉ I SALAS, regidora CARLES PASCUAL I PASCUAL, regidor. JOSEFINA BERNADES I GARCIA, regidora JOSEP SORT I MIRET, 2n tinent d’alcalde MERCE AGUSTÍ I PARAREDA, regidora (S’incorpora durant la lectura del punt núm. 3 de l ‘Ordre del Dia) MODEST LUQUE I PÉREZ, 4t tinent d’alcalde JORDI RAMON I TORRES, 3r tinent d’alcalde XAVIER LECHA I ARENY, 5è tinent d’alcalde JORDI PORTA I PRATS, regidor. JAUME ALIGUÉ I ESCUDÉ, regidor JOSEFINA TRAVESSET I FREIXA, regidora RAMON MORELL I GASSÓ, secretari SÍLVIA GASSÓ LLENES, tècnic d’Administració General S’han excusat d’assistir-hi: NÚRIA ROBERT I FERRER, regidora. Assisteixen el nombre legal de membres per a la vàlida celebració de la sessió.

1. APROVACIÓ DE L’ESBORRANY DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR, CORRESPONENT A LA ORDINÀRIA DEL DIA 7 DE MARÇ DE 2005 Sotmès a votació l’esborrany de l’acta de la sessió anterior corresponent a l’ ordinària del dia 7 de març de 2005, s’aprova per unanimitat dels membres assistents. A) PART RESOLUTIVA 2. APROVACIÓ DEL COMPTE GENERAL DE L’AJUNTAMENT DE L’EXERCICI 2003 L’alcalde llegeix la següent proposta: La Intervenció d’aquest Ajuntament ha enllestit el compte general de l’exercici 2003 i l’ha posat a disposició dels membres de la Comissió Especial de Comptes La Comissió Especial de Comptes reunida en sessió 16 de febrer de 2005 va informar favorablement el compte general de l’exercici 2003 corresponent a l’Ajuntament i els seus Organismes Autònoms: Fira del Teatre al Carrer, Escola de Municipal de Música, Museu Comarcal i Llar d’Infants La Pau. L’esmentat informe favorable i tota la documentació que conforma el compte general ha estat exposada al públic mitjançant edicte publicat al Butlletí Oficial de la Província de Lleida núm. 29 del dia 26 de febrer de 2005, sense que ningú hagi presentat cap reclamació ni suggeriment. Fonaments de Dret: L’article 208 i següents del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel que s’aprova el text refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals Proposta de Resolució Proposo al Ple de la Corporació i s’aprova per unanimitat dels membres assistents, l’adopció dels següents acords:

Primer: Aprovar el Compte General de l’Ajuntament de Tàrrega de l’exercici 2003. Segon: Trametre a la Sindicatura de Comptes de Catalunya la documentació adient per tal que pugui realitzar les funcions de supervisió i control que li són pròpies. 3. APROVACIÓ INICIAL DE LA PRIMERA MODIFICACIÓ DE CRÈDIT AL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT. L’alcalde llegeix i explica la següent proposta: Atès que es fa necessari introduir modificacions en el Pressupost de l’Ajuntament de l’exercici 2005 tan pel que fa a les partides de despesa de caràcter ordinari, com a les partides d’inversió. En referència a les partides d’inversió s’han d’incorporar a aquest exercici els projectes d’inversió provinents de l’exercici 2004 emparats amb finançament afectat. Atesa la complexitat d’aquesta modificació, es distingirà entre modificació de pressupost de despesa ordinària i de despesa d’inversió Per tot l’exposat, es proposa al Ple de la Corporació prendre els següents acords: Primer.- Modificar l’estat de les despeses de caràcter ordinari en el següent sentit 1.1. Consignar crèdit extraordinari en les partides de despesa

següents: 451 226 57 S.G.A.E. 7.696,00 451 226 54 Ball La Granja 26.903,18 121 226 59 25e Aniversari Ajuntaments 33.000,00 Total 67.599,18

1.2 Augmentar la consignació pressupostaria de les partides de despesa següents. 422 410 00 Aportació Escola de Música 113.510,52 433 227 06 Estudis i Treballs Tècnics (jardineria) 22.000,00 453 410 04 Aportació Museu Comarcal 19.548,76 463 226 05 Pobles Agregats 1.596,00 Total 156.655,28 Segon: Modificar l’estat dels ingressos en el següent sentit: 2.1. Consignar crèdit en les partides d’ingressos següents: : 340 06 Entrades La Granja 10.000,00 87001 RT suplement de crèdit 156.655,28 87002 RT crèdit extraordinari 57.599,18 Total 224.254,46 TOTAL AUGMENT DESPESES................. 224.254,46 TOTAL AUGMENT INGRESSOS............... 224.254,46 Tercer: Modificar l’estat de les despeses d’inversió en el següent sentit: 3.1. Incorporar les partides de despesa següents: 121 632 08 Reforma Casa de la Vila 1, 2A 228.093,74 121 632 09 Reforma Casa de la Vila 2B 3,4 417.979,22 222 625 50 Senyalització urbana 12.000,00 422 632 11 Reforma edifici Carmel 9.879,49 432 601 01 Honoraris Centre Entitats 30.831,11 432 601 02 Honoraris Farinera 12.001,80 432 601 04 Honoraris TE Pla Especial Av. Balaguer

27.213,60

432 601 05 Honoraris Piscina descoberta 44.745,08 432 601 08 Honoraris Estudis POUM 6.111,04 432 601 14 Honoraris Subsector B Reguer 6.750,00 432 601 15 Honoraris U.A. Tous-St.Agustí 18.464,00 432 601 18 Honoraris Redacció Projecte 6.705,83 432 602 01 Urbanització Mestre Güell 456.810,70 432 602 03 Urb. Santes Espines 42.861,47 432 602 04 Urb. Maset (Gaudi) 61.889,00 432 602 05 Urb. Astes St. Macari tram inicial 43.181,92

432 602 08 Urb. Amics de l’Arbre 131.345,35 432 602 10 Escales Claravalls 22.526,46 432 602 11 Urb. St. Antoni Mª Claret 30.372,84 432 602 12 Urb. Betlem 84.247,00 432 603 01 Enllumenat La Figuerosa 65.864,14 432 603 02 Enllumenat Padulles, Segle XX..... 59.032,88 432 603 03 Enllumenat Roger de Llúria i altres 46.258,64 432 603 04 Enllumenat Maragall 73.967,38 432 603 05 Enllumenat St. Pere Claver 78.735,00 432 603 06 Enllumenat Sant Josep 84.140,89 432 603 07 Enllumenat Talladell 28.205,40 432 610 01 Solar Forn Riudovelles 4.421,53 432 612 02 Reparació c/ Pont i Gol 358.000,11 432 612 05 Pavimentació Astes 8.444,80 432 612 11 Voreres Maragall 105.575,10 432 612 12 Escales Font Guitarra 12.000,00 432 613 01 Supressió ET Guimerà 48.000,00 432 622 11 Ninxols Cementiri Altet 19.526,41 432 625 51 Molí Vent La Plana 16.214,81 432 625 53 Senyalització Urbanisme 2.000,00 432 632 04 Casa Vila La Figuerosa 8.000,00 432 632 39 Consultori Sta. Maria 12.000,00 432 753 01 Aportació c/. La Cendra 67.953,00 435 625 02 Mobiliari Urbà 11.059,63 442 623 92 Contenidors c/ Tous 24.000,00 452 625 00 Mobiliari Polisportiu 396,24 452 627 01 Piscina coberta 169.241,31 Total.......... 2.997.046,92 3.2. Augmentar la consignació pressupostaria de les partides d’inversió següents: 432 602 52 Urb. Subsector U.B. Reguer 1.800.000,00 432 610 51 Espai Zona Renfe 30.000,00 432 625 55 Pista Skater 40.000,00 Total 1.870.000,00 3.3 Consignar crèdit extraordinari en les partides d’inversió següents: 121 624 00 Adquisició vehicle 2.030,00 222 623 50 Semàfors 54.000,00

422 622 70 Llar d’Infants Ondara 600.948,95 432 620 50 Adquisició solars 120.000,00 432 623 51 Escales Pl. Nacions 9.280,00 Total 786.258,95 3.4 Minorar les partides d’inversió següents: 432 601 81 Honoraris Espai Terrasseta -12.000,00 432 612 51 Espai Terrasseta -30.000,00 452 632 53 Grades Camp de Futbol -40.000,00 Total........ -82.000,00 Quart.- Modificar l’estat dels ingressos en el següent sentit 4.1. Consignar crèdit en les partides següents. Subvencions: 755 00 Puos Reforma Ajuntament 1 153.850,57 755 62 Puos Patologies Ajuntament 69.552,38 755 02 Puos Reforma Ajuntament 2 252.181,64 755 70 Subv Ensenyament Llar Infants 410.000,00 755 61 Subv. Ensenyament Edifici Carmel 18.000,00 761 02 Subv. Diputació Escales Claravalls 4.000,00 755 12 Suv. Comerç Sant Antoni Mª Claret 6.357,85 755 07 Puos Enllumenat La Figuerosa 44.940,55 761 07 Subv. Diputació Enllumenat Talladell 4.000,00 761 00 Subv. Diputació Solar Riudovelles 4.000,00 761 03 Subv. Diputació Pontet d’Altet 4.000,00 755 09 Subv. Comerç Voreres Maragall 13.362,53 761 04 Subv. Diputació Pista Skater 12.000,00 761 08 Subv. Diputació Casa Vila La Figuerosa 4.000,00 761 06 Subv. Diputació Consultori Sta. Maria 4.000,00 Total ................. 1.004.245,52 Contribucions especials 360 100 CE Av. Balaguer 27.213,60 360 001 CE Hon. Subsector B Reguer 25.533,00 360 002 CE Hon. Tous, St. Agustí 18.464,00 360 101 CE Urb. Mestre Güell 264.504,23 360 102 CE Santes Espines 19.809,16

360 103 CE Maset Gaudi 42.685,97 360 104 CE Astes Tram Inicial 22.663,72 360 107 CE Amics de l’arbre 30.654,77 360 108 CE Escales Mossen Batlle 2.862,40 360 109 CE Antoni Maria Claret 35.517,22 360 110 CE Betlem 47.744,30 360 118 CE Urb. Subsector UB Reguer 1.693.349,13 360 111 CE Enllumenat Padulles, Segle XX.. 47.227,64 360 112 CE Enllumenat Roger de Lluria i altre 45.238,28 360 113 CE Enllumenat Maragall 55.541,41 360 114 CE Enllumenat St. Pere Claver 66.370,61 360 115 CE Enllumenat St. Josep 80.497,58 360 70 CE Enllumenat Altet 7.772,08 360 116 CE Pavimentació Astes 3.781,98 Total......... 2.537.431,08 Crèdit 917 00 Crèdit 2004 520.029,93 917 51 Crèdit inversions 2005 (2) 620.000,00 Total........... 1.140.029,93 Alienacions 600 51 Alienació Solars Subsector B Reguer 226.650,87 Romanent de Tresoreria 870 01 RT Suplement de crèdit 28.000,00 870 01 RT Crèdit extraordinari 65.310,00 870 03 RT Incorporació de crèdit 363.486,74 870 04 RT Ingressos afectats 363.660,86 Total............... 820.457,60 TOTAL AUGMENT DE LES DESPESES.................... 5.571.305,87 TOTAL AUGMENT DELS INGRESSOS.................... 5.728.815,00 Cinquè.- Disposar la publicació d’aquest acord en el BOP així com en el tauler d’anuncis de la Corporació, durant el termini reglamentari de 20 dies, per a que els interessats puguin consultar l’expedient i formular si ho estimen convenient al·legacions o suggeriments. En cas de que no es presentin al·legacions o suggeriments, aquest acord quedarà automàticament elevat a definitiu sense necessitat d’altre acord exprés.

Intervé el senyor Frederic Gené manifestant que els falta una dada que ja van demanar a la Comissió informativa, però com sigui que l’interventor està lesionat i la persona que porta ara el tema és de vacances, s’han quedat sense saber que és el que suposaria aquest nou crèdit del 2005 sobre l’endeutament de l‘Ajuntament? Intervé l’alcalde manifestant que com be diu el senyor Gené, l’interventor està de baixa i l’adjunta d’intervenció va fer la recollida d’aquesta informació en la seva part inicial abans d’iniciar vacances, i la part final ha de dir que ho ha comptabilitzat ell mateix amb tota la reserva de qui no és coneixedor professional d’aquests temes i per tant, amb aquesta reserva ho comenta. Explica que les operacions de crèdit dels Ajuntament venen delimitades per dues condicionants, que són la ratio legal del deute, que és el resultat de dividir els crèdits pendents d’amortitzar pel ingressos ordinaris de l’Ajuntament, el famós 110. Aquest és un dels paràmetres i al mateix temps el següent condicionant per la concertació de noves operacions de crèdit sense autorització és el càlcul de la ratio legal d’estalvi net que ha de ser positiu, per la qual cosa no pot ser una xifra negativa. Manifesta que en el supòsit que se superin els 110 en el moment que es concerti l’operació nova de crèdit o si en l’operació de crèdit, nova el càlcul de la ratio legal d’estalvi net és negativa, llavors es requereix l’autorització expressa de la Generalitat. Explica que el segon condicionant no canvia durant l’exercici, és fix, no es modifica segons el mes de l’any en el que es calcula, perquè és el resultat de dividir l’estalvi net que té un Ajuntament pels seus ingressos ordinaris i, per tant, com que es compta per anualitats teòriques, amb tots els crèdits, inclosos els nous, la càrrega financera d’anualitat teòrica que s’hauria de pagar en concepte d’amortitzacions durant l’any, teòricament seria 1.003.152 €. Evidentment durant l’exercici aquesta no és la xifra que es pagarà perquè hi ha uns crèdits que encara no estan disposats, crèdits que no es disposaran fins a final de l’exercici, crèdits que tenen la carència d’un any i, per tant, la xifra d’amortitzacions que en realitat es pagarà durant l’any 2005 és considerablement inferior a aquest 1.003.152 €. Afirma que com es pot veure en aquesta xifra de càlcul de ratio legal d’estalvi net s’està amb l’estalvi net positiu de 347.448 €, xifra positiva i en el supòsit que fos negativa ja es necessitaria autorització expressa de la Generalitat, i en aquest cas no caldrà, la ràtio que surt és del 0,0403 i pel segon es compleix i pel primer, que és la ratio legal de deute viu, varia segons quan es concerti l’operació perquè aquesta que no ha de superar el 110 es calcula tenint en compte el total de deute pendent considerant només els crèdits disposats i per tant depèn del moment de l’any que es fa la sol·licitud i, de collita pròpia hi ha posat dos supòsits, en el supòsit a) que seria si es fes el càlcul del deute a l’estat actual amb els crèdits pendents de disposar i

amortitzacions a inicis d’any, la càrrega financera seria 102,57 i si es fes ara la concertació del crèdit sortiria aquesta càrrega, però evidentment amb aquesta ràtio si es calculés a final de l’exercici. Suposant que s’utilitzés tot el crèdit de 2004 i tot el crèdit de 2005 i comptant també les amortitzacions que es pagarien de l’any 2004, a final de l’exercici aquesta càrrega financera resultaria del 118,22. Per tant afirma que el que cal suposar és que en el moment en el que el senyor interventor o els funcionaris pertinents hagin de complimentar la documentació necessària en el moment que es decideixi fer la sol·licitud de la concertació dels crèdits de 2005, la ràtio cal suposar que no estarà per damunt del 110. Intervé el senyor Frederic Gené manifestant que no voldria que es penses que no es fia del que diu l’alcalde, però que intentava tenir el document per la persona autoritzada i que en dona fe i que sap que això no és possible per raons òbvies, però que si que demana que tant aviat com sigui possible els ho doni la persona autoritzada. Manifesta que el supòsit que li interessa és un altre, encara que li semblin molt bé els supòsits de l’alcalde, però que el seu supòsit és el mateix que va fer a l’interventor quan es van aprovar els pressupostos de 2005, dient-li que si es preveu que l’equip de govern és molt actiu i molt treballador i fa totes les obres que té previstes al pressupost de 2005 i es gasta tot el que està previst al 2005, quin endeutament es tindrà a 31 de desembre de 2005?, i lamenta que ara no ho té aquí però que el document que té signat per l’interventor diu que és el 123 % i aquí hi falta afegir lògicament aquests 620.000 €. Això no ho deu restar sinó que ho deu sumar i per tant, si sense aquest nou crèdit d’inversions amb el supòsit aquest que presenta a l’interventor l’endeutament arribava al 123, ara amb 620.000 € més dubta que pugui ser del 118 %. Manifesta que en el seu moment demanarà que aquest supòsit el faci la persona adequada i que ho contrastaran amb el document signat per l‘interventor. Per tot l’exposat afirma que el vot del seu grup serà negatiu. Intervé l’alcalde manifestant que si s’ha obtingut aquesta diligència més enllà del que són els procediments funcionarials propis de l’ajuntament era per tenir una informació en el ben entès que el senyor Gené ho va sol·licitar a la Comissió de Finances, per aquest motiu s’han fet els càlculs advertint que això pot ser erroni i pot ser un altre el resultat; de totes maneres també vol dir que en l’aprovació del pressupost no es preceptiu fer els càlculs aquests, i que quan s’han de fer i s’ha de complir amb aquests condicionants és en el moment de la concertació del crèdit, inclús a nivell de procediment en l’aprovació d’aquest pressupost no necessàriament hi ha d’haver un informe de l’interventor que digui quin és la càrrega financera, perquè l’informe de l’interventor s’haurà de fer en el moment que es decideixi

concertar per part del ple el crèdit corresponent i evidentment llavors no servirà un estudi de l’alcalde que evidentment pot estar equivocat. Intervé el senyor Frederic Gené manifestant que ho entén, ho accepta i no ho critica sinó que simplement en deixa constància i, evidentment té la llibertat per demanar un altre supòsit, i el seu supòsit deia simplement això, per tant el supòsit que demanar en tot cas serà que sigui aquest que ell havia demanat al aprovar els pressuposts de 2005. Intervé el senyor Jaume Aligué manifestant que davant els números que presenten ha de dir que també votarà en contra per un fet que l’alcalde acaba de dir, i és que l’alcalde ha fet aquests números i és d’agrair, però que a ell li agradaria poder-los constatar per la persona adequada, o sigui l’interventor. Afirma que això no ha estat possible i que la bona voluntat que l’alcalde ha expressat val la pena de tenir-la en consideració, però és cert que dels informes que va passar el secretari hi nota una diferència de 118 a 123 i per tant, segurament l’alcalde ha escombrat cap a casa, en el sentit d’afavorir els números de l’equip de govern, si és possible, i potser ho ha fet, i que troba molt humà que pretenguin dotar-se d’aquest major crèdit per poder fer les inversions, perquè tal com van dir en el seu dia, en el moment de l’aprovació del pressupost de 2005, els números que presentaven aleshores eren en part inviables i per tant, entén i comprèn la seva posició però tot i així, li sembla que el procediment que l’equip de govern està efectuant no fa res per millorar les finances municipals que era el compromís que van exposar en el seu dia als ciutadans de Tàrrega. Intervé l’alcalde manifestant que l’equip de govern és conscient que s’està al límit i que se situen amb un deute públic important i que probablement comptabilitzat això a final de l’exercici, suposant que es facin totes les inversions, cosa també improbable, perquè avui mateix s’ha vist que d’un exercici a un altre l’import de les inversions de 2004 que passen al 2005 són 3.000.000 €, en el supòsit improbable que es facin totes les inversions previstes al 2005 i s’utilitzés tot el crèdit del 2005, evidentment serà un 118 o un 123, però segur que seria superior al 110. De totes maneres l’equip de govern el que entén és que aquest és un any important pel que fa a la seva gestió com equip de govern i evidentment van al límit perquè entenen que la ciutat requereix aquestes inversions, i totes elles són necessàries. L’Ajuntament més s’hauria estimat no tenir unes inversions que s’han de produir com poden ser les reformes de l’Ajuntament, el tema del C/ Pont i Gol, que només aquest carrer en la primera fase representa 358.000 €, i són qüestions que portaran una llarga història i més inversions que s’hauran de finançar des de l’Ajuntament i desprès s’haurà d’esbrinar les

responsabilitats i recuperar per part d’aquells que hagin estat responsables de la fallida del C/ Pont i Gol i dels temes d’urbanització del Pla del Reguer, però això són contenciosos que es diferiran amb els anys. Tot i així les obres no es poden encantar, per tant, si s’està d’acord que estan superant el límit d’endeutament i reitera que en el moment que es facin les operacions de crèdit els informes de l’interventor, desitja que no es situïn per damunt del 110 %, ja es veurà. En qualsevol cas és el projecte d’inversions d’obres que l’equip de govern entén que són totes elles imprescindibles i necessàries per la ciutat que està en procés de creixement demogràfic i econòmic, i que l’Ajuntament no pot quedar al marge d’aquest procés de creixement de la ciutat. Sotmesa a votació la proposta, s’aprova amb el resultat de deu vots a favor de l’equip de govern i sis vots en contra (quatre del grup municipal de CIU, un del grup municipal mixt i un del grup municipal del PP) 4. PRIMERA MODIFICACIÓ DE CRÈDIT AL PRESSUPOST DE L’OO.AA. MUSEU COMARCAL DE L’URGELL DE L’EXERCICI 2005 L’alcalde llegeix i explica la següent proposta: Atès que l’Organisme Autònom Museu Comarcal età realitzant treballs arqueològics a l’antic convent de Sant Agustí, es fa necessari introduir modificacions en el Pressupost del Museu de l’exercici 2005. Per tot l’exposat es proposa al Ple de la Corporació prendre els següents acords: Primer.- Augmentar la consignació pressupostaria de les partides de despesa següents: 453 131 00 Laboral eventual 34.066,00 453 160 01 Seguretat Social laborals 11.434,00 Total........................... 45.500,00 Segon.- Consignar crèdit extraordinari en les partides de despesa següents:

453 210 02 Arranjament carrer 8.000,00 453 221 09 Material tècnic 500,00 Total............................. 8.500,00 Tercer.- Consignar crèdit en les partides d’ingressos següents: 455 01 Subv. Generalitat Excv. Agustins 9.000,00 462 02 Subv. IEI Excv. Agustins 9.000,00 400.00 Aportació Ajuntament 19.548,76 870.01 RT suplement de crèdit 16.451,24 Total........................................ 54.000,00 Total despeses.................54.000,00 Total ingressos.................54.000,00 Quart: Disposar la publicació d’aquest acord en el BOP així com en el tauler d’anuncis de la Corporació, durant el termini reglamentari de 20 dies, per a que els interessats puguin consultar l’expedient i formular si ho estimen convenient al·legacions o suggeriments. En cas de que no es presentin al·legacions o suggeriments, aquest acord quedarà automàticament elevat a definitiu sense necessitat d’altre acord exprés. Intervé el senyor Frederic Gené manifestant que lligat amb l’anterior, però a la vegada entenen les sorpreses que els donen el fet de fer rases i nous carrers i, en aquest cas, el seu grup s’abstindrà. Sotmesa a votació la proposta, s’aprova amb el resultat de deu vots a favor de l’equip de govern i sis abstencions (quatre del grup municipal de CIU, una del grup municipal mixt i una del grup municipal del PP) 5. PRIMERA MODIFICACIÓ DE CRÈDIT AL PRESSUPOST DE L’OO.AA ESCOLA DE MÜSICA DE L’EXERCICI 2005 L’alcalde llegeix i explica la següent proposta: La Junta de Govern Local del dia 29 de març de 2005, va aprovar la liquidació de l’Ajuntament i dels seus Organismes Autònoms corresponent a l’exercici 2004.

Atès que el romanent de tresoreria de l’Escola de Música dóna un resultat negatiu de –99.161,52 € i per altra part hi ha partides amb consignació pressupostaria insuficient, es proposa al Ple de la Corporació i s’aprova amb el resultat de deu vots a favor de l’equip de govern i sis abstencions (quatre del grup municipal de CIU, una del grup municipal mixt i una del grup municipal del PP), l’adopció dels següents acords: Primer: Augmentar la consignació pressupostaria de les partides de despesa següents: 422 227 09 Servei de prevenció 3.849,00 422 227 00 Servei de neteja 4.500,00 Total .......................... 8.349,00 Segon: Consignar crèdit extraordinari en la partida de despesa següent: 422 625 02 Instruments musicals 6.000,00 Total.......................... 6.000,00 Tercer: Augmentar la consignació pressupostaria de la partida d’ingressos següent: 400 00 Aportació Ajuntament 113.510,52 Amb aquesta modificació de crèdit el Pressupost de l’Escola de Música quedarà desequilibrat en majors ingressos per un import de 99.161,52 €, la mateixa quantitat que el romanent de tresoreria negatiu de l’exercici 2004. Quart: Disposar la publicació d’aquest acord en el BOP així com en el tauler d’anuncis de la Corporació, durant el termini reglamentari de 20 dies, per a que els interessats puguin consultar l’expedient i formular si ho estimen convenient al·legacions o suggeriments. En cas de que no es presentin al·legacions o suggeriments, aquest acord quedarà automàticament elevat a definitiu sense necessitat d’altre acord exprés.

6. SOL·LICITAR LA HOMOLOGACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE TÀRREGA COM ENTITAT ACREDITADA DEL SERVEI D’AUTOEMPRESA DEL DEPARTAMENT DE TREBALL El senyor Josep Sort llegeix la següent proposta: Atès que l’Ajuntament de Tàrrega ve desenvolupant una tasca d’assessorament i orientació a nous emprenedors des de fa quatre anys amb dos Agents de Desenvolupament Local al Servei de l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament. Es proposa al Ple de la Corporació l’adopció del següent ACORD: Únic. Sol·licitar l’homologació de l’Ajuntament com a entitat acreditada del Servei Autoempresa segons l’ordre TIC/384/2003, de 28 d’agost, per la qual es regula el Servei Autoempresa, que ofereix informació, orientació, assessorament, seguiment, formació i ajut per fomentar i donar suport a l’autoempresa i als emprenedors i emprenedores. Intervé el senyor Sort explicant que els dos tècnics de l’àrea econòmica donen aquest servei d’assessorament a la gent que es ve a informar per a la creació d’empreses, que se’ls fa l’estudi del planing d’empresa i que això ho estan fent de manera gratuïta i així es continuarà fent, però que si s’és una entitat autoritzada es té dret a rebre subvencions i, per aquest motiu, es fa aquesta proposta d’acord. Sotmesa a votació la proposta, s’aprova per unanimitat dels membres assistents.

7. PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA REGULADORA DE LA AXA PER L’ESTACIONAMENT DE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA EN LES VIES PÚBLIQUES MUNICIPALS L’alcalde llegeix i explica la següent proposta, manifestant que fa referència exactament als preus i les tarifes que figuraven en l’oferta de l’empresa adjudicatària de la gestió i explotació de l’estacionament en zona blava i estacionament al parquing soterrani. Afirma que hi havia un tema pendent que en el seu moment ja es va debatre al ple i que va posar damunt la mesa el grup municipal de CiU, respecte a possibles bonificacions per comerciants i residents i que aquestes són els sistemes que en aquests moments s’estan estudiant amb l’empresa adjudicatària, que estan bastant avançats. La propera setmana hi haurà una reunió de l’Ajuntament amb representants de Foment Targarí per establir els sistemes de bonificació dels tiquets destinats al comerç, els diferents comerços podran distribuir-los entre els seus clients. El que està més endarrerit i resulta considerablement dificultós, és buscar sistemes de tarifes especials pels residents, entenent la dificultat d’establir diferències entre qui són els residents i en quines condicions els residents podrien tenir bonificacions en la zona d’estacionament que es subjecte de tarifa. El tema dels residents no està tancat però vol avançar que resulta considerablement dificultós, i la mateixa empresa adjudicatària diu que l’experiència fa que en la majoria dels casos les bonificacions que es puguin introduir són bonificacions mensuals pels estacionaments soterranis, etc. i aquest tema encara no el tenen conclòs. Afirma que si hi ha modificacions s’haurien de modificar, en el seu moment, i quan estigui tancat el tema aquesta proposta que ara és exactament la proposta de l’empresa adjudicatària de l’explotació d’estacionament de vehicles de tracció mecànica en la via pública . El dia 8 de novembre de 2004, l’Ajuntament va adjudicar a l’empresa Estacionamientos y Servicios SA la concessió d’obra pública que té per objecte les obres d’inversió en l’equipament , obres de millora i explotació de les zones i sistemes d’aparcament de la ciutat de Tàrrega, per la qual cosa es proposa al Ple de la Corporació prendre els següents acords; Primer: Modificar la taxa per l’estacionament de vehicles de tracció mecànica en les vies públiques municipals en els següents articles:

Article 6. Quota tributaria. La quantia de la taxa reguladora en aquesta ordenança serà la que es fixa en la tarifa continguda en l’apartat següent: Per als supòsits d’estacionament de vehicles de curta durada: Servei mínim 10 minuts 0,12€ “ 30 minuts 0,27€ “ 60 minuts 0,51€ “ 90 minuts 0,75€ Màxim 120 minuts 1,02€ Tiquet d’excés de temps 1,80€ Per als supòsits d’estacionament de vehicles de llarga durada: Mínim 10 minuts 0,12€ Mínim 30 minuts 0,27€ Mínim 60 minuts 0,51€ Mínim 90 minuts 0,75€ Mínim 120 minuts 1,02€ Mínim 150 minuts 1,20€ Mínim 180 minuts 1,40€ Mínim 210 minuts 1,60€ Mínim 240 minuts 1,80€ Mínim 270 minuts 2,00€ Mínim 300 minuts 2,20€ Mínim 330 minuts 2,40€ Màxim 360 minuts 2,60€ Tiquet d’excés de temps 2,80€ Aparcament soterrani Rotació 1ª mitja hora 0,25 € 2ª mitja hora 0,25 € 3ª mitja hora 0,25 € 4ª mitja hora 0,25 € 5ª mitja hora 0,25 € 6ª mitja hora 0,25 € Restants mitges hores 0,25 € Màxim 24 hores 5,00 €

Abonats (Imports mensuals) 24 hores 70,00 € Nocturn (22.00 a 8:00 h) 20,00 € Diürn (8:00 a 22:00 h) 50,00 € Jornada intensiva (7:30 a 15:30) de dilluns a divendres..............................

35,00 €

Totes les tarifes porten l’IVA inclòs Article 10è Gestió per concessió El manteniment de les zones reservades a estacionament corresponent al concessionari Estacionamientos y Servicios SA a qui li correspon adoptar les mesures oportunes per a la correcta expedició de tiquets acreditatius del pagament i controlar l’incompliment de les obligacions tributaries dels conductors que han estacionat els seus vehicles. La gestió i recaptació en període voluntària de la taxa correspondrà al concessionari. L’import de la recaptació en període voluntari formarà part dels ingressos a percebre pel concessionari, en les condicions fixades a l’acord pel qual es va aprovar la concessió Segon.- Exposar al públic en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament els anteriors acords provisionals, durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al de la publicació de l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari de màxima difusió de Lleida Tercer.- Durant el període d’exposició pública de les ordenances, els qui tinguin un interès directe o resultin afectats, en els termes previstos a l’article 18 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març pel que s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, podran examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que creguin oportunes. Transcorregut el període d’exposició pública sense que s’hagin presentat reclamacions, els acords adoptats restaran definitivament aprovats i es publicarà en el Butlletí Oficial de la Província el text íntegre de les modificacions efectuades.

Intervé el senyor Frederic Gené manifestant que si no està acabat que es deixi, i pregunta perquè no es fa tot a l’hora. Ara dóna la impressió que s’ha d’aprovar aquesta taxa quan encara no estan resolts tots els extrems, que el més lògic és que s’aprovi quan estigui tot resolt. Pel que fa al tema dels residents afirma que no es complicat ja que hi ha el cens i els que estan sensats on estan sensats, paguen els cànons corresponents i també estan al cens de l’impost de vehicles de tracció mecànica, i que això és fàcil. A Barcelona ara a més a més de la zona blava fan la zona verda, que no sap com funcionarà però que tot ho fan sobre el cens. Afirma que la posició en aquest tema del grup de CIU ja es coneix, van ser crítics en aquest tema i els agradaria equivocar-se i que tot anés bé, però que si l’aparcament soterrat avui que és gratuït està sempre buit, pagant els preus que s’ha de pagar, creu que hi pot haver alguna dificultat, i el mateix és fa extensiu a la resta de carrers de Tàrrega. Manifesta que una concessió per trenta anys no són quatre dies, és més d’una generació i tampoc se n’ha parlat. Ell no ha estat convocat i no sap qui ha pogut estar convocat durant aquest temps per parlar d’aquesta qüestió i que l’equip de govern no n’ha fet participar a ningú que ell sàpiga. La teoria de la participació els falla de soca-rel i ho han de corregir perquè és una cosa que no afecta a aquesta legislatura sinó que pot arribar a afectar a la legislatura d’alguns fills seus i no és una cosa d’avui per demà i considera que s’estan equivocant. Afirma que el que serà segur és que afavoreix d’una forma molt important als centres comercials que tenen el seu propi aparcament perquè allí la gent no hi hauran de pagar. Manifesta que ja no parla de les excepcions ni de comerciants ni de residents i que creu que s’estan precipitant, i tots els seus companys hi estan d’acord, que no s’està fent bé, es crearan problemes, Tàrrega no és ni Lleida ni Barcelona, tot i que té similituds amb molts aspectes, però que li agradaria equivocar-se. Intervé l’alcalde manifestant que la pràctica haurà de demostrar l’encert d’aquesta decisió que s’ha tramitat amb el procediment normal, són concessions llargues i evidentment les concessions sempre són de vint, vint-i-cinc, trenta anys. Així es va fer en la concessió de la piscina coberta i també va ser pel mateix procediment i amb la mateixa informació i els mateixos tràmits. Afirma que si l’equip de govern adopta aquesta decisió és exactament per tot el contrari que ha comentat el senyor Gené i la realitat donarà la raó a uns o als altres. Afirma que estan convençuts que ho encertaran i la prova evident és que en aquests moments és una constatació diària que no hi ha res pitjor per l’actual comerç de la ciutat que la situació actual, és a dir que qualsevol persona que es vulgui traslladar de qualsevol altre poble o ciutat de les rodalies de Tàrrega o dels pobles agregats, si s’ha de traslladar al centre comercial de Tàrrega amb cotxe en aquests moments

ho té impossible, evidentment pot anar al parquing municipal, però com ha dit el senyor Gené per les seves condicions, característiques i falta de pràctica, però el que és evident que llevat del parquing soterrani en el centre de la ciutat en horari comercial no es possible estacionar. Per tant el que s’ha d’alliberar són places d’estacionament al centre de la ciutat perquè, en ciutats més grans fa anys que funciona i ha estat la gran solució pel comerç tradicional, però que a les ciutats petites també seran molts els Ajuntaments que es deuran equivocar perquè sense anar més lluny i sense moure’s massa de les nostres terres, Mollerussa té 380 places d’estacionament en zona blava i els funciona des de finals de l’any 2004. Manifesta que l’empresa ha de fer les inversions necessàries i la preparació de la maquinària per poder atendre les tarifes que necessàriament ha d’aplicar, i per tant, les possibilitats d’abonaments a comerços etc. es poden decidir en el seu moment sense que afectin els sistemes tècnics dels aparells de tiquets en zona blava, i és per això que es sotmet a aprovació d’aquest ple perquè l’empresa tingui la garantia que la seva proposta està aprovada pel ple de l’Ajuntament, i així, pugui actuar conseqüentment. Sotmesa a votació la proposta s’aprova amb el resultat de deu vots a favor de l’equip de govern, quatre vots en contra del grup municipal de CIU i dues abstencions (una del grup municipal mixt i una del grup municipal del PP). 8. IMPOSICIÓ DE CONTRIBUCIONS ESPECIALS PER LES OBRES D’ENLLUMENAT PÚBLIC DELS CARRERS DE SANT ROC DEL SEGLE XX, GOVERNADOR PADULLES, SANT ELOI, VERGE D L’ALBA I D’ARDEVOL. El senyor Jaume Ramon llegeix la següent proposta: Atesa la necessitat de finançament de l’execució de les obres d’enllumenat públic dels carrers de Sant Roc, del Segle XX, del Governador Padules, de Sant Eloi, de la Verge de l’Alba i d’Ardèvol, i per contemplar-se aquest cas dintre dels supòsits pels quals es pot aplicar contribucions especials per al seu finançament. Atès l’establert en l’article 9è de l’Ordenança Fiscal Municipal quant a l’aplicació d’un o altre mòdul aïllat o la ponderada conjugació de varis d’ells en supòsits que, per la classe i naturalesa de les obres o serveis,

s’aconsegueixi una major adequació de l’acte produït als principis generals del dret i en especial a la proporcionalitat de la quantitat a satisfer amb el benefici especial rebut. És per la qual cosa que es proposa al Ple de la Corporació i s’aprova per unanimitat dels membres assistents, l’adopció dels següents ACORDS: Primer. Imposar contribucions especials als beneficiaris de les obres d’enllumenat públic dels carrers de Sant Roc, del Segle XX, del Governador Padules, de Sant Eloi, de la Verge de l’Alba i d’Ardèvol. Segon. Aprovar les bases d’aplicació de les esmentades contribucions especials (ordenació), segons el següent resum:

Pressupost de projecte ……………. 59.032,88 € Honoraris redacció projecte Enginyeria Arqués, SL

……………. 2.726,00 €

Honoraris direcció obra Enginyeria Arqués, SL

……………. 2.088,00 €

Cost total a repartir ……………. 63.846,88 € Percentatge d’aportació: * Aportació municipal (10 %) ……………. 6.384,69 € * Contribucions Especials veïns (90 %) ……………. 57.462,19 € Percentatge de pagament segons propietats inicials:

- C.E. costat via fèrria (100% aportació mpal.)

……………. 8.499,58 €

- C.E. veïns ……………. 48.962,61 € + C.E. Ajuntament ……………. 1.734,97 € + C.E. resta de veïns ……………. 47.227,64 €

Criteri de repartiment: * Costat via fèrria: Aportació municipal del 100 %. * Resta d’obra : Segons la mitjana ponderada de l’aplicació conjunta dels criteris enumerats en l’article 32.1.a) del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes locals, aprovat mitjançant Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març (BOE núm. 59 del 9 de març de 2004), essent els mòduls de repartiment els següents:

- Metres lineals de façana: 1.859,63 m.l. // Preu/m.l.: 26,33 €/m.l. - Metres quadrats de superfície del solar: 39.528,04 m2 // Preu/m2:

1,24 €/m2

- Valor cadastral del sòl: 3.153.318,97 € // Preu/ut.v.cad.: 0,02 €/ut.v.cad.

- L’edificabilitat no es considera. Terminis de pagament: 3 (dos terminis de pagaments anticipats i un últim termini quan es liquidi l’obra).

Tercer. En tot allò no previst s’aplicarà l’Ordenança General de Contribucions Especials. Quart. Sotmetre aquest acord al tràmit d’informació pública durant el termini de trenta dies, perquè es puguin presentar reclamacions o suggeriments, entenent-se definitivament aprovada la imposició i ordenació si no se’n presenten, i, en aquest cas, queda facultada la Junta de Govern Local per seguir els tràmits d’aplicació de l’esmentada imposició. Igualment en l’esmentat termini els propietaris o titulars afectats podran constituir-se en Associació Administrativa de Contribuents, de conformitat amb l’article 37 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes locals, aprovat mitjançant Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març (BOE 59 del 9 de març de 2004).

*************** Seguidament l’alcalde proposa la inclusió d’un punt núm. 9 de l’Ordre el Dia, referent a L’APROVACIÓ DE LA DIVISIÓ DE LA CIUTAT DE TÀRREGA EN DISTRICTES. Sotmesa a votació la inclusió d’aquest punt en l’Ordre del Dia, s’aprova per unanimitat dels membres assistents.

9.- APROVACIÓ DE LA DIVISIÓ DE LA CIUTAT DE TÀRREGA EN DISTRICTES. Intervé l’alcalde manifestant que els districtes que es proposen amb més o menys discrepàncies van ser acordats de mutu acord entre l’equip de govern i la Federació de Veïns, els quals figuren ja en el Reglament de Participació en nombre de sis, quedant clar quina és la delimitació bàsica d’aquests sis districtes. Manifesta que ara seria pertinent aprovar aquests sis districtes amb les delimitacions que figuren en la següent proposta: Atès el que preveu l’article 1.4 del RD 1690/1986, d’11 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals, en relació a la competència que s’atribueix a l’Ajuntament per dividir el terme municipal en districtes, barris i les seves variacions. Atès allò que preveu el Títol VI ( arts. 32 a 36 ) del Reglament de Participació Ciutadana, en relació a la divisió de la ciutat de Tàrrega en sis districtes municipals, atenent a criteris territorials i demogràfics, es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS: Primer.- Aprovar la divisió de la ciutat de Tàrrega en sis districtes, delimitats pels carrers següents, i segons el plànol que s’annexa al present Acord. DISTRICTES CARRERS DE DELIMITACIÓ LLEVANT Pl. de Riambau, Av. de Barcelona, C.

Germana Mercè Santacana, C. Verge del Pedregal, C. Astes de St. Macari, Pl.Manel de Pedrolo, C. Arquebisbe Pont i Gol i C. Carrasco Formiguera.

CARME C. del Ferrocarril, Pl. de Riambau, C. Carrasco i Formiguera, C. Arquebisbe Pont i Gol, Pl. Manel de Pedrolo, C. Talladell, C. Astes de Sant Macari, C. Joan Maragall, Pl. del Carme i C. St. Peligri.

CENTRE C. Migdia, C. Joan Maragall, Pl del Carme, C. St Pelegrí, C. Segle XX, C. Indústria, C. Sta Clara, Pl. del Centenari i Av. Onze de Setembre.

SUD C. Arquitecte Gaudí, C. Ramon Roca i

Sastre, C. Santiago Russinyol, C. Joan Brossa, C. Joan Tous, Av. Josep Tarradellas i C. Antoni Secanell.

NORD C. de Segarra, C. Santes Espines, C. de la Figuerosa, C. Francesc Macià, C. Amics de l’Arbre, C. de les Oliveres, C. de Blaia i C. de Claravalls.

PONENT C. de Vilagrassa, Av. d’Ondara, C. de Sta Clara, C. Indústria i la línia dels Ferrocarril.

Intervé el senyor Frederic Gené manifestant que és veritat que els sis districtes van ser acordats juntament amb la Federació de Veïns, però també és veritat que l’alcalde va haver d’actuar amb tota la seva capacitat persuatòria perquè va costar molt. Afirma que al seu grup li sembla que aquesta és una decisió, tot i que s’ha discutit i s’ha parlat, que s’ha de reconsiderar perquè quan un veu aquesta distribució, el primer que li ve al cap és dir que aquesta és una ciutat nova, sense història, que no hi ha cap tema de tradició. Manifesta que s’ha de ser respectuós i els noms tradicionals desapareixen podent entendre que aquesta nomenclatura tradicional, coneguda popularment i que desapareix és molt possible que no agradi. En aquest aspecte s’està cometen una error i que costarà molt que els ciutadans de Tàrrega al Cor de Maria li diguin districte Nord, etc. Afirma que s’ha tingut la delicadesa, si més no, de conservar-ne un de tradicional, que és el districte del Carme, que és de suposar que haurà tingut algun valedor especial i important, terrenal o celestial. Manifesta que considera que s’està cometent un error, no es tenen en compte els noms tradicionals i que la tradició és la tradició agradi o no agradi. Afirma que el seu grup votarà en contra aquesta proposta. Intervé l’alcalde manifestant que els districtes municipals no interfereixen del que puguin ser les diferents associacions de veïns, amb els noms que tenen i per tant, estan contents, satisfets i feliços de que hi hagi una associació de veïns del Cor de Maria, una associació de veïns del Barri de Fàtima, o del Sol Ixent, etc. Afirma que no és una qüestió de que agradin o no agradin els noms o que tinguin més preferències per uns noms o per uns altres, sinó que amb la delimitació dels districtes municipals el que s’ha intentat és posar els punts cardinals i com que n’hi havia d’haver sis, en faltava un i, se li va posar el nom del Carme com es podia posar “eixample” però tampoc és l’eixample de Tàrrega i, per tant, una vegada posats els noms de Llevant, Ponent, Nord, Sud i Centre, a l’últim se li ha posat

“Carme”, perquè algun nom se li havia de posar, i aquest va ser el que van considerar pertinent. Manifesta que és veritat que hi ha barris que tenen una llarga història i que espera que com a tal continuïn tenint la seva pròpia identitat com a barri, referint-se al barri de Fàtima, que segur que la continuarà tenint, al barri del Cor de Maria, al Barri del Sol Ixent, com els més emblemàtics de tots, però per la delimitació d’aquests districtes, dir que la gent del C/ Amics de l’Arbre són del Barri del Cor de Maria és una mica complicat, perquè aquesta part del districte que s’anomena Nord i que està proposat com a Nord, dir-li que és el districte del Cor de Maria, vol dir que tot el C/ Sant Pelegrí és Cor de Maria, com ho són el C/ Segarra, el C/ Enric de Càrcer, i tots els de la banda de Sant Eloi. Tanmateix passa amb la gent que viu a l’Av. Ondara o que viu al C/ Santa Clara que es podria dir que són veïns del Barri de Fàtima, i que ni la història, ni la pràctica, ni els mateixos veïns dels carrers: Bellpuig, Betlem, Av. Ondara. etc. dir que són del Barri de Fàtima no seria massa pertinent, i així passaria amb el Sol Ixent que té una ubicació i una característica com a barri molt específica i dir que l’Av. Generalitat és del Sol Ixent tampoc seria massa pertinent. Intervé el senyor Frederic Gené manifestant que la justificació és molt bona però que s’ha d’adequar el terreny al nom i que s’ha fet aquesta distribució, de la que no té res a dir, però que podria ser perfectament una altra. Afirma que ara s’utilitza la justificació que hi ha aquest territori per canviar-li el nom, i, en to cas, conservant el que hi havia, s’adequa la nova distribució al nom que es tenia, simplement és fer-ho al revés i per tant l’adequació no serveix per justificació. Afirma que potser també és una revelació que hagin de ser sis, però podrien ser cinc, o deu, ningú ha dit que hagin de ser sis, i per tant, la justificació no serveix en absolut per eliminar aquests noms per la raó que l’alcalde dóna, perquè podria ser sense cap problema qualsevol altra distribució del territori. Intervé l’alcalde manifestant que es genera una confusió al suposar que un districte és igual que un barri i el cert és que dins d’un districte hi poden haver molts barris, com dins del districte nord hi pot haver el barri del Cor de Maria, el barri de Sant Eloi etc,. i dins del districte de Ponent hi pot haver el barri de Fàtima, el barri d’Ondara. etc. Afirma que els pobles creixen i evidentment els districtes municipals són una forma de delimitar. Manifesta que van arribar a l’acord de que a Tàrrega hi havia d’haver sis districtes i, una vegada determinats els sis districtes se’ls ha de posar un nom. Intervé la senyora Josefina Travesset manifestant que en totes les ciutats del món hi ha el nord i el sud i que als que viatgen els va bé que es facin aquestes delimitacions amb els noms de Nord, Sud, Llevant etc,. el que

passa és que els veïns compten molt perquè la nostra no és una ciutat dormitori, sinó que és una ciutat que la gent estima i que es barallen pels noms i per les coses del poble, i això és bo perquè vol dir que estem en una ciutat viva i que tothom l’estima. Afirma que s’hauria d’escoltar l’opinió del veïns i que és molt pràctic posar el nom de Nord, Sud, etc. perquè així és fàcil de situar la zona, però que s’haurien de respectar el noms dels barris posant-hi per exemple districte nord, amb els barris que comprèn. Intervé la senyor Mercè Agustí manifestant que els barris tradicionals de Tàrrega no inclouen tota la ciutat i que hi ha molts sectors amb molta població que en les Juntes i Barris d’anomenada tradicional no hi són. Afirma que la distribució que s’ha fet no deixa cap casa sense saber a quin districte pertany. Manifesta que pel que es refereix al nom, aquests possiblement no siguin definitius i es puguin rebatejar d’aquí un temps, i que tampoc estaria bé donar als districtes noms de barris que tenen la seva associació i que ja són molt definits. Intervé el senyor Jaume Aligué manifestant que la idea que exposa l’alcalde és correcta perquè el paraigua del districte correspon a més d’un barri. Afirma que potser la toponímia podia ser més respectuosa en alguns indrets, i que sorprèn que s’hagi conservat el districte del Carme quan aquest districte també es podia haver nomenat com districte Est, perquè correspon a l’entrada Est i aquest punt cardinal se l’han descuidat per alguna qüestió. Afirma que tot i així el seu vot serà d’abstenció però que li sembla que han de fer l’esforç tots plegats de no pensar que aquests districtes corresponen als barris perquè realment els districtes contemplen més d’un barri i més de dos. Sotmesa a votació la proposta, s’aprova amb el resultat de deu vots a favor de l’equip de govern, quatre vots en contra del grup municipal de CIU i dues abstencions (una del grup municipal mixt i una del grup municipal del PP). B) PART DE CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE LA CORPORACIÓ.

10. INFORMACIÓ DE LES RESOLUCIONS DE L’ALCALDIA I DE REGIDORS DELEGATS. (Del dia 1 al 31 de març de 2005). Els regidors es donen per assabentats de les resolucions dictades per l’Alcaldia des del dia 1 al 31 de març de 2005. 11. INFORMACIÓ DE LES ACTES DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL: - Dia 21 de febrer de 2005.Dia 28 de febrer de 2005. - Dia 7 de març de 2005. - Dia 14 de març de 2005. - Dia 21 de març de 2005. - Dia 29 de març de 2005.

Els regidors es donen per assabentats dels acords de les actes de la Junta de Govern Local dels dies 21 i 28 de febrer i 7, 14, 21 i 29 de març de 2005.

12. PRECS I PREGUNTES. Intervé el senyor Frederic Gené manifestant que sembla ser que l’Ajuntament ha llogat un tècnic per instal·lar uns aparells per poder veure la televisió correctament a la gent que estan afectats per la telefonia mòbil, i li agradaria que expliquessin la justificació que es dóna en aquest tema, perquè entenen que l’Ajuntament no té cap responsabilitat en tot això, i per tant no té perquè pagar-ho. Afirma que sí que s’està fent un favor als veïns afectats, però el que en definitiva ho hauria de fer són les pròpies companyies o, en tot cas el propietari de l’edifici que és qui causa en aquest cas el problema als veïns. Manifesta que si s’agafa la interpretació de que cal donar aquest ajut als veïns, això pot tenir moltes lectures, com per exemple dir que s’ajuda a resoldre aquest problema perquè se’n senten responsables. Fent una broma afirma que ell també té algun canal de la televisió que no el veu bé i que potser també pot ser causa d’aquesta antena o del campanar, per la qual cosa demana que també li podrien donar un cop de mà. Manifesta que amb tot això s’entra en una dinàmica que és perillosa, no per la quantitat, sinó que és pel fet de donar per bona una solució que dóna l’Ajuntament quan li sembla que no l’ha de donar perquè ja té prou coses per arranjar i per

resoldre, i en aquesta no hi hauria d’entrar. Afirma que en aquest aspecte el seu grup no hi està d’acord. Afirma que no vindrà d’una persona i d’una temporada perquè amb un any i mig hi ha divuit persones més a l’Ajuntament, i amb aquesta seran dinou i, per tant, es va carregant de gent, es van fent serveis, això és veritat, però aquesta responsabilitat considera que no correspon a l’Ajuntament i és un precedent perillós, denotant d’alguna manera que l’Ajuntament té que veure alguna cosa amb aquesta qüestió. Intervé l’alcalde manifestant que per la manera que s’ha expressat li sembla que el senyor Gené té una informació errònia, ja que no s’ha fet cap contracte laboral a cap tècnic per a què treballi per l’Ajuntament per aquest tema. Afirma que el que s’ha fet ha estat contractar a una empresa de tècnic oficial, i per tant, és un contracte de prestació de serveis. Afirma que a partir de tot el tema de les antenes de la telefonia mòbil de l’Av. Catalunya, han vingut tècnics del Ministeri i de la Generalitat a fer les comprovacions i els estudis pertinents sobre aquestes antenes. Explica que al tècnic de la Direcció General de Telecomunicacions de la Generalitat que va fer les mesures pertinents d’aquestes antenes, se li va plantejar la qüestió de si podia tenir conseqüències de pertorbar la visió de la televisió en una determinada zona al voltant de les antenes de telefonia, i va dir que no era especialista en el tema, però que li estranyava que això fos a conseqüència de les antenes, que probablement hi havia una altra causa. Ara la part més important del perquè l’Ajuntament ha contractat aquesta empresa perquè faci un informe sobre la visió de televisions en tota la zona i és que el mateix Departament de la Generalitat fa informes quan hi ha àrees d’una ciutat que tenen problemes de visió de la televisió, i el procediment per analitzar d’una manera exhaustiva si hi ha motius, és que la Generalitat pot fer les comprovacions tècniques pertinents de quines causes poden existir perquè una àrea d’una ciutat important tingui defectes de visió, però que preceptivament abans l’Ajuntament havia d’encarregar un informe a un tècnic oficial (tècnics que tenen un carnet de la Generalitat d’instal·ladors d’antenes de televisió) i, a partir d’aquest informe, si el tècnic contractat per l’Ajuntament, no donava una explicació objectiva i clara del perquè en una àrea determinada i havien problemes de visió de la televisió, era el mateix tècnic que es dirigia a la Generalitat. Per tant, quan s’emetia un informe en el que es posava de manifest quines eren les situacions de visió de televisió en aquesta zona i la impossibilitat de donar una explicació tècnica al seu abast, era a partir d’aquest moment quan la Generalitat entrava a fer una investigació més exhaustiva i més tècnica del perquè una zona d’una ciutat podia tenir aquests problemes. Manifesta que el cost que això significarà per l’Ajuntament no serà massa considerable, i evidentment, és cert que

aquest tècnic contractat ha de fer l’informe i ha de fer un servei als veïns, ja que els aparells que es van distribuir entre ells per poder posar les antenes de segregació d’imatges, no els sabien col.locar, per aquest motiu el tècnic els ho col·locaria perquè és un aparell que s’ha de posar interferint el cable de l’antena de la televisió. Afirma que aquests són els motius pels quals s’ha contractat aquest tècnic oficial d’instal·lacions d’antenes de televisió. Intervé el senyor Frederic Gené manifestant que no té notícies de que ningú es queixés de tenir problemes en la televisió abans de que s’instal·lessin les antenes i per tant això vol dir que si no es tenien problemes de televisió abans, els problemes els ocasionen les antenes. Manifesta que el tècnic ha de fer un informe, però també ha d’instal·lar ell els aparells, o sigui que ha de fer la feina d’instal·lar a cada una de les antenes un aparell perquè les antenes de telefonia no interfereixin les ones televisives. L’altre problema del que l’alcalde no ha parlat i que no és per la quantitat, ja que està segur que serà poca cosa i que el pressupost no se’n ressentirà, és el precedent i és perillós i pot indicar que l’Ajuntament té alguna cosa no massa clara en aquest tema, i ho pot creure qualsevol perquè ningú ha de pagar una factura d’un altre si no li correspon. Intervé l’alcalde manifestant que s’ha deixat de dir que el que sí és segur és que siguin provocades o no siguin provocades per les antenes de telefonia mòbil els defectes de visió de les televisions, en qualsevol cas i és una mica impactant i dur dir-ho, però la responsabilitat no és de les empreses de telefonia mòbil perquè aquestes, explicat vint vegades pels tècnics que han vingut, venen a dir que les antenes de telefonia mòbil emeten amb un freqüència que és la que autoritza l’Estat i que l’emissió d’aquesta freqüència no pot fer interferències, excepte en els casos que les antenes que tinguin els particulars o les comunitats siguin antenes que no siguin específiques de televisió, el que en diuen antenes de banda ampla, que són antenes que ho capten tot, i per tant, si tots els particulars tinguessin antenes exclusivament de televisió no hi hauria cap interferència. La prova més evident és que en tota aquesta zona, per exemple, tots els canals de parabòliques no tenen cap interferència perquè la recepció dels canals que van per antenes parabòliques només capten la senyal de les cadenes corresponents, i el problema és que en molts domicilis hi ha antenes de banda ampla on qualsevol element pot provocar interferències. L’alcalde aixeca la sessió, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta.

El secretari Vist i plau L’alcalde,