Proposta metodològica per a la modelització geogràfica del … · 2012-06-19 · estudiar los patrones de poblamiento durante la prehistoria reciente (5500-550 ane) en la cuenca

Proposta metodològica per a la modelització geogràfica del

poblament prehistòric a la conca del riu Ripoll (Vallès

Occidental, Catalunya)

Maria Yubero GómezGrup de Recerca de Qualitat de la Generalitat de Catalunya SGR2009-1145 i del pro-jecte HAR2008-00103 del Ministerio de Ciencia e Innovación. del Seminari d'Estudis iRecerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona (UB)[email protected]

RESUMENEl trabajo que presentamos tiene por objetivo realizar una aproximación a la metodología utilizada paraestudiar los patrones de poblamiento durante la prehistoria reciente (5500-550 ane) en la cuenca del ríoRipoll (Vallès Occidental/Vallès Oriental, Catalunya). La propuesta está realizada a partir de la creaciónde un modelo geográfico que intenta dar respuesta a las preguntas planteadas por la investigación, em-pleando de manera intensiva las utilidades que los SIG y las ventajas del software libre. Afrontando estaproblemática, el estudio propone un análisis detallado de la teoría y la metodología necesarias para apli-car modelos geográficos en arqueología.

Palabras clave:Prehistoria reciente; GIS; modelos geográficos; poblaciones prehistóricas

ABSTRACTThe aim of this project is the definition of a new methodology of research, designed to create new so-cionatural models able to improve our understanding of ancient populations in the zone of the basin ofRipoll river (Vallés Occidental/Vallés Oriental, Catalonia). We propose the integration of Geographic In-formation Systems and the advantages of free software with traditional archaeological techniques (fieldwalking and survey). This approach is combined with theoretical and methodological discussions aboutthe use of geographic models in archaeology.

Keywords:Late prehistory; GIS; geographical models; prehistoric populations.

RESUMEl treball que presentem té per objectiu realitzar una aproximació a la metodologia emprada per estudiarels patrons de poblament durant la prehistòria recent (5500-550 ane) a la conca del riu Ripoll (Vallès Oc-cidental/Vallès Oriental, Catalunya). La proposta està realitzada a partir de la creació d'un model geogrà-fic que intenta donar resposta a les preguntes plantejades per la recerca, utilitzant de manera intensiva lespossibilitats que ofereixen els Sistemes d'Informació Geogràfica i els avantatges del software lliure. Da-vant d'aquesta problemàtica l'estudi proposa una anàlisi de la teoria i metodologia necessàries per aplicarels models geogràfics a l'arqueologia

Paraules Clau: Prehistòria recent; GIS; models geogràfics; poblacions prehistòriques

Estrat Crític 5.Vol.1 (2011): 264-275

Rebut: 1 septembre 2010; Acceptat: 1 decembre 2010

264

INTRODUCCIÓEl projecte que presentem es centra en l'estudidel poblament des del neolític fins la primeraedat del ferro (5500-550 ane) a la zona actual-ment situada entre el riu Ripoll i la Riera deCaldes (Vallès Occidental, Catalunya) (Figura1). El nostre objectiu és perfilar d'una maneramesoespacial aquest poblament per tal de podergenerar models interpretatius sobre les pobla-cions prehistòriques, i analitzar com aquests esmodifiquen al llarg dels diferents períodes. Pertal de dur a terme aquesta recerca creiem queels sistemes d'informació geogràfica (GIS) sónla eina bàsica per poder integrar totes les dadesprocedents del registre arqueològic i relacio-nar-les amb el context geogràfic.

Malgrat tot, la integració d’un sistema d’a-questes característiques com a eina al servei del’arqueòleg no és una feina trivial, degut al seucaràcter pluridisciplinari. Calen coneixements

avançats d’informàtica i de geografia, a bandadels arqueològics, per a fer-lo servir de maneraefectiva. A més a més, i trobant-nos dins d’unentorn científic, l’ús de qualsevol eina ha devenir avalat per una metodologia rigorosa i sis-temàtica que ens permeti integrar aquesta feinaen la resta de tasques. És en aquest punt on hiha actualment més mancances quant a l’apli-cació de sistemes d’informació geogràfica al’arqueologia. L’atracció d’una eina informà-tica tan potent desemboca sovint en un ús pocmeditat del programari, sense que s’hagi plan-tejat abans com encaixa dins la teoria arqueo-lògica. Un dels punts de la nostra recercaconsisteix en mostrar una possible via per a in-tegrar l’ús de sistemes d’informació geogràficaen l’arqueologia, a partir de la definició de mo-dels geogràfics que permetin a l’investigadorcombinar tota la informació rellevant per a unprojecte de recerca concret.


Proposta metodològica per a la modelització geogràfica del poblament prehistòric a la conca del riu Ripoll

Figura 1.- Localització de la zona d'estudi: la conca del riu Ripoll (Vallès Occidental/Vallès Oriental,Catalunya).

265

LA PROBLEMÀTICA DE LA ZONAD'ESTUDILa nostra zona d'estudi presenta unes proble-màtiques molt concretes. En primer lloc, la ma-joria dels jaciments estudiats ja no existeixen,ja que molts d’ells van ser excavats d'urgènciao de manera preventiva, i ens és impossiblecontrastar informacions in situ. Tot i això, el fetde que aquestes intervencions siguin recents enprincipi ens garanteix una bona qualitat de lesdades arqueològiques registrades. En segonlloc, les informacions relacionades amb aques-tes intervencions en la majoria dels casos nohan estat publicades. Per aquest motiu, aques-tes dades mai han estat tractades des d'un puntde vista global i de conjunt. I en tercer lloc, enstrobem amb la dificultat de reconstruir el pai-satge antic d'època prehistòrica. Cal recordarque tant la orografia del territori com l'entornpaleoambiental on s'ubica el riu Ripoll ha variatmolt en els darrers 7000 anys. Per tant, en elmoment de proposar un model adient per estu-diar el jaciments cal tenir en compte que lesdades referents al paleombients dels assenta-ments i el model d'elevació del terreny que ac-tualment utilitzem no s'escau exactament alpaisatge prehistòric. En part, aquesta mancançade dades paleoambientals està molt relacionadaamb les intervencions preventives, ja quenomés en una part d'aquestes és realitzen ana-lítiques concretes d'antracologia, fauna, carpo-logia, fitòlits, ... I en cas que que les hi hagi, caltenir en compte que només responen a l''assen-tament concret i a unes pràctiques/cronologiesmolt concretes, i, per tant, no són representati-ves de la totalitat del paisatge antic.

El nostre objectiu és plantejar un metodologiaper estudiar els diferents patrons de poblamentque trobem a l'àrea d'estudi i intentar discernirles seves característiques. Creiem que es tractad'una tasca molt important en aquesta zona, jaque tot i que ha estat objecte d'estudi de moltsinvestigadors, mai s'ha fet un treball de conjunt.Això és degut, en part, a que en els darrers 20

anys s'han dut a terme importants reformes ur-banístiques a la zona, provocant grans remo-cions de terra que han deixat a la vista nousjaciments, la majoria dels quals ja no existei-xen. Un paràgraf de la tesi de M. À. Petit(1986: 4), que encara és vigent avui dia exposaperfectament els processos de construcció mas-siva que ha patit la zona del Vallès: “A finalesde los años cincuenta, pero sobre todo en la dé-

cada de los sesenta, las comarcas del [...] Va-

llès sufrieron una serie de transtornos que

actuaron de un modo definitivo sobre la confi-

guración de dichos territorios. Estas irrepara-

bles alteraciones se produjeron por el

crecimiento desmesurado, caótico y rapidísimo

de todas las ciudades y algunos pueblos. De

igual manera se realizaron gran cantidad de

obras de infraestructura viaria, todo lo cual

ocasionó grandes remociones de tierras. Fi-

nalmente el fenómeno social de la llamada

“segunda residencia” produjo el florecimiento

de toda clase de urbanizaciones que asaltaron

los bordes montañosos y la media montaña, al-

terando de un modo considerable algunas

zonas prácticamente vírgenes. Con todas estas

graves acciones antrópicas sobre el medio se

perdieron muchos yacimientos arqueològicos,

al mismo tiempo que algunos se pusieron al

descubierto”. Aquests processos de construc-ció massiva i antropització del paisatge hanprovocat que s'excavessin nombrosos jaci-ments, generant una gran quantitat de dades decaràcter arqueològic. No en tots els casosaquesta informació ha estat publicada, quedantnomés la memòria de la intervenció arqueolò-gica per consultar. Tot això ha anat en detrimentde la recerca, ja que de moment no és fàcil ac-cedir a aquestes informacions; i d'altra banda,aquests jaciments no es conserven i no espoden contrastar les informacions.

Per tant, en el moment de proposar un modeladient per estudiar el jaciments cal tenir encompte que les dades referents al paleombientsdels assentaments i ser conscients de que el



266

model d'elevació del terreny que actualmentutilitzem no s'escau exactament al paisatge pre-històric. En part, aquesta mancança de dadespaleoambientals està molt relacionada amb lesintervencions preventives, ja que només en unapart d'aquestes és realitzen analítiques concre-tes d'antracologia, fauna, carpologia, palinolo-gia, fitòlits, ... I en cas que les hi hagi, cal teniren compte que només responen a l'assenta-ment/estructura concret i a unes pràctiques/cro-nologies molt específiques. Per tant, en cap cassón representatives de la totalitat del paisatgeantic. Per aquest motiu hem optat per no ferservir aquestes dades en un primer moment. Toti que plantegem treballar-les més profunda-ment en futures línies de recerca.

Tot i aquestes qüestions, la zona d'estudi queproposem és un cas d'estudi idoni per a propo-sar un model de poblament durant la prehistò-ria recent. Per una banda, disposem d'unconjunt de dades molt representatives de con-textos neolítics (cardial, epicardial, antic evo-lucionat, mitjà i final), calcolítics, bronze (antici final) i primer ferro. D'altra banda, la concadel riu Ripoll és una zona d'estudi on hi ha unaorografia molt variada amb una plana al•luvialimportant, el massís del Montseny al nord i laSerralada Litoral al sud-sudest. Aquests con-trastos permeten plantejar un model de pobla-ment més ric i complex des del punt de vistaarqueològic. L'altre punt important a tenir encompte és el paper que juga la conca del riuBesós, i en conseqüència l'espai entre el riu Ri-poll i la riera de Caldes. És un dels trams de lavia tradicional de comunicacions terrestres mésimportant entre el nord i el sud de l'actual terri-tori català, però també ben útil per desplaçar-se des de la costa a l'interior del país.

ANTECEDENTS DE LA RECERCA I HI-PÒTESIS DE TREBALLL'estudi de la prehistòria recent al Vallès pre-senta una llarga tradició d'estudi, ja des de lapublicació de Les Arrels de Catalunya en 1962

pel M. Tarradell on ell situava “els pastors de lamuntanya” i “els pagesos de la plana”, establintuna diferenciació en el model de poblament delneolític català. Aquesta proposta, actualmentdiscutible, és el reflex de la investigació ar-queològica del país en aquell moment. Un pa-rell de dècades després, fruit de les innovacionsen la metodologia arqueològica i en la impli-cació de prehistoriadors francesos, com Gui-laine o Laplace, la prehistòria catalana va rebreun important impuls. Les velles teories es vanposar en dubte i es van plantejar qüestions detipus metodològics. Així doncs, les qüestionsque es van plantejar, i que van posar les basesper a treballs futurs van ser les següents: mi-llorar la metodologia de camp amb una capaci-tat de registre més ample; revisar conceptescom fenomen (per ex. el megalitisme), civilit-zació i grup cultural; participació d'especialis-tes determinats per estudiar camps de lapaleoeconomia i la paleocologia; posar endubte el concepte de “fòssil director”; i donaruna major importància a la interacció entre l'-home i el medi.

Així doncs, amb aquests plantejaments ante-riors es van dur a terme intervencions a jaci-ments com la Bòbila Madurell (Sant Quirze delVallès, Vallès Occidental) o a la Cova del Frare(Matadepera, Vallès Occidental), entre d'altres.En definitiva, aquests plantejaments, que engran part han arribat fins els nostres dies, con-dicionen positivament la nostra recerca. Enaquesta direcció, van haver-hi nombroses pu-blicacions sobre la prehistòria de la zona delVallès com les de M.A. Petit (1986;1990) per elbronze inicial, A. Martín (1985) per les crono-logies del neolític i calcolític, o J.L. Maya(1990) pel que fa a jaciments del bronze final iprimer ferro.

Ja a finals de la dècada dels 90 i fins a l'actua-litat, hi ha hagut un gir en les intervencions quees practiquen a la zona de Vallès, ja que la pre-sència d'arqueòlegs professionals en aquestes



267

obres és constant. Com a exemple d'aquesttipus d'actuacions, tenim les diferents excava-cions dutes a diferents sectors de Can Roquetacom DIASA, Can Piteu, Can Roqueta II, TorreRomeu o Can Revella (González et alii 1999;Carlús et alii 2007; Oliva & Terrats 2009), ones van documentar diferents assentaments (tantespais d'hàbitat com contextos funeraris) de di-verses cronologies i van ampliar el coneixe-ment sobre el poblament prehistòric i històricde la zona. Les successives campanyes d'exca-vació va permetre una aproximació des d'unaperspectiva pluridisciplinar, ja que va integrardiferents especialistes tant en el treball decamp, com en el de laboratori. Altres exemplesd'intervencions urbanes a la zona que han re-sultat espectaculars, són les troballes d'un hi-pogeu calcolític al Carrer París de Cerdanyoladel Vallès (Francés et alii 2006); el paratge ar-queològic de Can Gambús (Roig & Coll 2006-2007; Artigues Conesa et alii 2006-2007; Roiget alii 2010); la necròpolis del primer ferro des-coberta al Pla de la Bruguera (Clop et alii 1998)o el paratge arqueològic de Can Filuà (Terrats2007).

En definitiva, hem volgut fer aquesta breu ex-plicació de caire historiogràfic per recalcar queles nostres hipòtesis de treball estan molt lliga-des a tota la recerca feta en aquesta àrea ante-riorment. I que tot i que presentem noves viesd'aproximació al poblament, proposem meto-dologies que integren tot allò investigat en ladarrera meitat de segle.

D'aquesta manera, i a grans trets, les nostres hi-pòtesis de treball són les següents:

•Existeixen diferents patrons de po-blament segons les cronologies. Plantegem quetot i que hi ha una reiterada reocupació dels as-sentaments en alguns moments determinats,possiblement es podrien detectar certs patronsd'ocupació del territori. Tot això tenint encompte el problema de la diacronia dels assen-taments. Seria interessant poder mesurar el

grau d'incertesa de la validesa de les nostresdades amb tests estadístics com els que propo-sen E. Crema, M. Lake i A. Bevan (2009).

•En relació amb el punt anterior,creiem que un factor important en l'ocupaciódel territori és l'accessibilitat a determinats re-cursos i el marc cultural d'aquestes societats,que en darrer terme és el que marca l'antropit-zació del paisatge. Així doncs, seria interessantrealitzar una aproximació a la interacció d'a-questes comunitats amb el medi ambient.

•Es planteja l'accés als recursos hí-drics com un element vital per a l'establimentde les comunitats. L'aigua és un dels motiusmés importants per situar assentaments, tot ique no és l'únic. També és un espai vital queconcentra grans quantitats d’espècies animalsi vegetals econòmicament molt rendibles.

•Lligat amb la qüestió anterior, tambées planteja l'accés a determinats recursos mi-nerals, com podria ser el coure, pastures, campsfèrtils per l’agricultura, entre d’altres. com unelement afegit en l'elecció d'ocupar un territori.

METODOLOGIA I APLICACIÓ AL CASD'ESTUDIPer tal de poder gestionar tota la informaciósobre el nostre cas d'estudi hem elaborat unabase de dades relacional capaç de comunicar-se amb el GIS dissenyat, de tal manera que des-prés ens fos possible unir les dadesarqueològiques amb les dades generades a par-tir de l'anàlisi espacial. El programari que hemfer servir és open source en ambdós casos. Perla primera part hem utilitzat el gestor de basesde dades de l'open office. I en el cas del GIS,hem emprat Quantum GIS i GRASS.

La base per poder elaborar un model geogràficés tenir una bona base de dades, creada especí-ficament per les necessitats i usos del cas d'es-tudi . Si des d'un bon principi plantegem



268

aquestes qüestions com a prioritàries, ens es-talviarem més d'un mal de cap en el momentde treballar les dades. La planificació de la basede dades és vital, ja que ha de convertir-se enuna de les eines de treball per nosaltres.Aquesta ha de ser útil i ens ha de permetre em-magatzemar, buscar i realitzar les consultes quesiguin necessàries. Alhora, també ha de serprou flexible per que puguem realitzar les mo-dificacions que siguin necessàries sense haverde canviar tots els continguts.

El disseny de la base de dades l'hem fet teninten compte la diversitat de jaciments amb elsque ens podem trobar i els camps que, des d'un

punt de vista arqueològic, ens poden ser útilscom: les coordenades, les cronologies, el tipusd'assentament, les estructures localitzades, elsmaterials localitzats, l'estat actual del jaciment,les seves característiques i bibliografia asso-ciada. A la figura 2 es mostra més clarament lesrelacions entre els diferents camps de la basede dades expressades amb un model d'entitatsrelacional. Aquesta eina és prou flexible perpoder afegir nous camps en un futur o modifi-car els actuals. En tot cas, el més interessant,són les diferents consultes complexes quepodem realitzar per posteriorment poder-les in-tegrar al GIS.



Figura 2.- Estructura de la base de dades mostrada a partir d'un model d'entitats relacional. Es mos-tren els diferents camps que trobem a les taules.

269

Pel que fa a l'anàlisi del terreny, pretenem crearun model per entendre els patrons de pobla-ment prehistòric de la zona en relació al paleo-ambient i a les característiques geofísiques delterritori. D'aquesta manera podrem estudiar l'e-volució i canvis en les dinàmiques del pobla-ment, i en conseqüència establirem patronsdiacrònics de poblaments. Tècniques com lesanàlisis de veïnatge, les línies de visió o elsmapes de costos i accessibilitat els podrem ferservir per introduir variables conegudes sobreel comportament i els trets culturals de les po-blacions prehistòriques. En aquest treball pre-

sentem un mapa de densitats creat amb unaanàlisi de veïnatges, on podem observar elvolum d'intervencions en jaciments de la pre-història recent a la zona del Vallès, i com lazona més important quant a número de jaci-ments és el polígon industrial de Can Roqueta(Sabadell, Vallès Occidental) (Figura 3).També, a mode d'exemple exposem un mapaen 3D amb la distribució de jaciments del estu-diats a la conca del riu Ripoll, on podem veurela importància del territori en l'establiment d'as-sentaments (Figura 4).



Figura 3.- Exemple d'aplicacióde l'algoritme de veïnatge rea-litzat amb els jaciments estu-diats. El valor més elevat eltrobem al polígon de Can Ro-queta (Sabadell), donat que hiha la concentració més alta d'in-tervencions en aquesta zona.

Figura 4.- Mapa en 3D de tots els jaciments estudiats a la conca del riu Ripoll.

270

Així doncs, volem recalcar la importància tantde la recerca com de la integració de les einesemprades per a dur-la a terme dins una meto-dologia concreta. La creació d'un model geo-gràfic per estudiar el poblament ha permèsvalidar i contrastar hipòtesis i suggerir-ne denoves tenint en compte els resultats de les anà-lisis i la relació de les dades obtingudes entreelles, així com dels patrons detectats en les ma-teixes.A continuació, exposarem les anàlisi quepodem dur a terme mitjançant els sistemes d'in-formació geogràfica i que poden ser útils enaquest tipus de recerca:

•Conques hidrogràfiques antigues. Estracta de reconstruir els caudals potencials deles xarxes fluvials a l'antiguitat, eliminant totesaquelles variacions antròpiques modernes (Es-teve 2006: 99-108). D'aquesta manera, podremtenir una imatge més acurada i real del paisatgeprehistòric antic i podrem posar en relació elsjaciments amb les xarxes fluvials antigues.

•Estudis de densitat. Es tracta d'ei-xamplar un objecte donat, sigui un punt, unalínia o un àrea. Aquest anàlisi el podem realit-zar a partir d'un vector, o bé fent servir el for-mat ràster, on assoleix tota la seva potència. Vala dir que el format vectorial permet la possibi-litat de realitzar consultes espacials implemen-tades per la superposició de polígons (Conolly& Lake 2009: 276). Per exemple, d'aquesta ma-nera seria fàcil localitzar tots els jaciments si-tuats en una mateixa comarca, i alhora, els queestiguessin a 30 metres d'una futura carretera.Un altre exemple d'anàlisi que podem aplicar apartir del buffering és l'algoritme de veïnatge.Es tracta d'un mètode per determinar si un con-junt d'objectes a l'espai tendeix a un patró es-pacial aleatori o ara bé agrupat d'algunamanera. El concepte de “veïnatge” fa referèn-cia al conjunt de llocs utilitzats en una operacióespacial per a calcular el nou valor d'atribut enuna determinada localització. Les localitza-

cions d'un veïnatge no tenen per què estar es-pacialment pròximes. L'exemple de veïnatgemés emprat es realitza a partir d'un mapa ràster,i consisteix en què cada nova cel•la pren com avalor la suma de la cel•la de referència més les8 cel•les immediatament contigües. Per exem-ple, si analitzéssim mitjançant un algoritme delveïnatge més pròxim tots els jaciments romansde la comarca del barcelonès podríem observarla tendència de les agrupacions i els punts mésimportants, doncs tindrien valors més alts queles zones a on els assentaments estaven mésdispersos. Cal tenir en compte, però, que aixòés una representació esbiaixada del registre ar-queològic i que, de fet, el que hem analitzat sónels volums d'intervencions arqueològiques enuna comarca, que en gran part dels casos van lligats al desenvolupament urbanístic.

•Càlcul de les altures, gradients, as-pectes i la distància als rius. Calcular aquestesquatre variables i comparar-les segons els tipusde jaciment, cronologies o amb altres enspoden donar molta informació sobre l'estructu-ració del poblament i el paisatge en èpoquesantigues. Aquestes variables poden ajudar,combinades amb altres de tipus mediambien-tal, a una millor comprensió de la interaccióentre les societats pretèrites i l'entorn.

•Mètode Monte-Carlo. Es tracta d'unatècnica que aprofita la comparació estadísticaentre una mostra donada i una altra creada ale-atòriament de manera automàtica (Conolly &Lake 2009: 216-217; 399). La idea principal ésdiscernir les distribucions estadístiques gene-rades pels valors aleatoris dels que no ho són,tenint en compte el context de l'experiment. Se-gons aquesta premissa, els punts generats au-tomàticament no tindran la mateixa distribucióque els nostres jaciments. A més, al ser puntssituats per atzar venen a representar la mitjanade tot el mapa. és a dir, que si en comptes de re-alitzar aquesta comparació, la realitzéssim ambla totalitat del mapa ens hauria de donar resul-tat similars.



271

•Reclassificació del territori. La com-binació de mètodes tradicionals en arqueologiade camp i experiència amb l'ús del GIS és to-talment necessària. Previàment a la modelitza-ció geogràfica, si comptem amb estudisgeomorfològics i arqueològics de la zona itenim coneixement de l'evolució del paisatgepodem dur a terme una reclassificació del te-rreny. És a dir, dotar-lo de les característiquesgeofísiques detectades i posar-ho en relacióamb el poblament prehistòric (Rubio Campillo2009; Díez Castillo et alii 2009).

•Calcular el grau d'incertesa i de vali-desa de les nostres dades. Els GIS també enspermeten explorar la incertesa temporal de lesdades recollides en les excavacions tot fent ser-vir anàlisi espaciotemporal. Això permet, perexemple, calcular les probabilitats que un as-sentament donat existís en un moment concret,tot tenint en compte les restes arqueològiques iles datacions relatives i absolutes. (Crema etalii 2009)Tant l'anàlisi espacial com el GIS són eines fo-namentals que permeten realitzar recerquesmolt diverses, tot integrant dades amb diferentsorígens. Aquesta riquesa permet introduir en leslínies d'investigació matisos que d'altra manerano serien possibles. La geoestadística té unpaper fonamental, ja que mitjançant aquest re-curs es poden observar comportaments i ten-dències en la mostra que a simple vista no espot deduir.En aquest tipus d'anàlisi resulta evident que ésnecessari un enfocament pluridisciplinar per talde poder estudiar les qüestions referents al po-blament prehistòric, al igual que en moltes al-tres problemàtiques relacionades amb larecerca arqueològica. Les possibilitats que ofe-reixen el GIS i altres disciplines relacionadesamb aquest ens permeten realitzar una milloraproximació als comportaments de les comu-nitats prehistòriques, especialment si estan in-tegrats dins un model geogràfic correctament

definit.

D'altra banda, creiem que aquests recursosestan molt pocs explotats encara avui dia dinsde l'arqueologia. Existeixen pocs estudis dinsel nostre entorn que hagin estudiat un cas d'es-tudi particular, anant més enllà de la localitza-ció geogràfica dels elements analitzats. Enbona mesura, però, aquesta escassetat de tre-balls segurament ve donada per la manca detradició, metodologia i coneixement de leseines disponibles, més que no pas per falta deqüestions a tractar.

Una altre aplicació en aquest tipus de recerca ésl'estudi a nivell mesoespacial d'una gran quan-titat de jaciments que no existeixen o no espoden visitar, ja que van ser excavats en inter-vencions preventives relacionades amb activi-tats de construcció de nous edificis. Tot aquestpatrimoni, que en alguns casos no s'ha publi-cat, ha de ser posat en context amb la resta dejaciments del conjunt. Pensem que es tracta dela única via possible per realitzat estudis de po-blament de forma correcta. D'altra banda, coma línia de recerca futura volem dur a termeprospeccions a zones poc urbanitzades per talde poder completar el registre. Som conscientsque si disposem d'aquest nombre de jacimentsa estudiar, en part és per les grans obres ques'han dut a terme en el nostre país i en especialen la zona del Vallès. Això ha permès fer gransdescobertes, però al mateix temps, tot aquestpatrimoni ha desaparegut i ja ens és impossi-ble accedir físicament a ell.

CONCLUSIONS I PERSPECTIVES DEFUTURPer concloure volem fer un apunts a les líniesde recerca futures. Aquest treball és la basesobre la qual s'ampliaran els estudis per analit-zar una major zona d'estudi. Les anàlisi aquí re-alitzades han servit per desenvolupar unametodologia de recerca adient al caràcter de latipologia de dades recollides per una investiga-



272

ció d'aquest tipus. Una de les qüestions quevolem desenvolupar més endavant és la re-construcció del paisatge antic en la conca delriu Besòs. Es tracta d'una tasca complexa, jaque serà necessari incorporar moltes variables.Tot i així, es tractaria d'una tema realment inte-ressant, ja que ens permetria conèixer més pro-fundament la interacció de les comunitatspretèrites amb el medi. De fet, a partir del casd'estudi i les dades recollides hem pogut detec-tar que la zona del Vallès té una personalitatpròpia en quant al registre arqueològic es refe-reix. La informació recopilada per a definir iomplir la base de dades ja apuntava cap aaquesta característica del territori, i els anàlisisfets durant l'estudi de cas ha permès interpretarbona part de la seva casuística particular.

Relacionat amb aquesta qüestió, també volemdur a terme campanyes de prospecció en leszones menys antropitzades, tant per la possibi-litat de detectar nous jaciments, com per com-provar l'estudi dels ja existents. Finalment, unanàlisi a nivell micro d'un jaciment particularpermetrà interpretar millor les dades recollidespel model geogràfic, així com estudiar i enten-dre de forma més adient característiques parti-culars que no puguin ser detectades a nivellmig.

Igualment, amb aquestes intervencions tambévoldríem estudiar els possibles recursos mine-rals de la zona, tant lítics com metàl.lics, donatque de ben segur en alguns casos van ser ex-plotats a l'antiguitat i podrien estar relacionatsamb la ubicació dels assentaments. En relacióamb el paisatge antic, també és necessari re-construir correctament les conques hidrogràfi-ques actuals, ja que aquestes, en gran part estanmodificades per les necessitats agrícoles ac-tuals i no tenen el seu caudal original. De la ma-teixa manera, la reconstrucció de les vies de pasantigues també ens pot donar informació sobreel nostre cas d'estudi, puig que aquestes nor-malment són entitats fossilitzades en el paisatge

i algunes encara es continuen utilitzant avui dia.D'altra banda, l'ampliació de la mostra de tre-ball en un futur també ens permetrà tenir unesdades més fiables per totes les cronologies.També cal recalcar que la qüestió de les atribu-cions cronològiques és un tema a treballar iconcretar més profundament. Som conscientsde les mancances en el registre i de que no totsels jaciments presenten unes etapes clares. Mésendavant seria convenient ampliar el nombrede datacions de carboni 14 per poder afinarmolt més les cronologies amb les que treba-llem, ja que són la base de la nostra recerca.Considerem aquesta qüestió primordial, ja queés una de les bases metodològiques per dur en-davant aquest projecte, de la mateixa maneraque també tenim present les dificultats quecomporta elaborar aquest tipus d'estudi amb ja-ciments reocupats amb múltiples fases i ambuna manca d'estratigrafia vertical.Per acabar, doncs, volem destacar que l'ús delsSistemes d'Informació Geogràfica dins una me-todologia correcta és essencial per a la recercafutura dins l'arqueologia, especialment en tre-balls que involucrin més d'un jaciment. Sensdubte és una eina de treball bàsica que qualse-vol estudi sobre societats passades ha de teniren compte i aprofitar de la millor manera pos-sible.

AGRAÏMENTSVolem agrair la col.laboració en aquest treballals doctors. F. Javier López Cachero i Dr. Xa-vier Rubio, sempre disposats a donar un cop demà i solucionar problemes tècnics. I també alsdiferents arqueòlegs que ens han facilitat me-mòries i articles inèdits per poder completar lesinformacions bàsiques dels jaciments estudiats,que d'una altra manera hauria estat molt com-plicat d'aconseguir.



273

BIBLIOGRAFIAARTIGUES CONESA, P.LL.; BRAVOPÓVEZ, P.; HINOJO GARCÍA, E. (2006-2007): “Excavaciones arqueològiques a CanGambús 2, Sabadell: Vallès Occidental” a Tri-buna d'Arqueologia, 2006-2007, Departamentde Cultura i Mitjans de Comunicació de la Ge-neralitat de Catalunya, pp: 111-140.

CARLÚS, X.; LÓPEZ CACHERO, J.;OLIVA, M.; PALOMO, A.; RODRÍGUEZ,A.;TERRATS, N.; LARA, C. i VILLENA,N. (2007):Cabanes, sitges i tombes. El paratgede Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental)del 1300 al 500 ANE, Quaderns d’Arqueolo-gia, n. 4, Sabadell: Museu d’Història de Saba-dell.

CLOP, X.; FAURA, J. M.; GANGONELLS,M.; MOLIST, M. i NAVARRO, C. (1998): ElPla de la Bruguera-Centre de distribució

SONY. Una necròpoli d’incineració de la Pri-

mera Edat del Ferro a Castellar del Vallès

(Castellar del Vallès, Vallès Occidental). Ex-cavacions Arqueològiques a Catalunya, nº 15,Barcelona.

CONOLLY, J. & LAKE, M. (2009): Siste-mas de información geográfica aplicados a la

arqueología. Barcelona: Edicions Bellaterra.

CREMA, E.; BEVAN, A.; LAKE, M.(2009): A probabilistic framework for asses-sing spatio-temporal point patterns in the ar-chaeological record a Journal of

Archaeological Science, 37, vol 5, pp. 1118-1130 .

DIEZ, A.; LA ROCA, N.; DIMAGGIO,E.;PARDO, S.; BERNABEU, J. (2009): Viejospaisajes y nuevas tecnologías: Una reconstruc-ción del paisaje Holoceno con gvSIG y Sex-tante. Consultat el dia 11 d'agost de 2010.http://www.sigte.udg.edu/jornadassiglibre2010/uploads/Articles/a7.pdf

ESTEVE, X. (2006): “El recorrido acumu-lado: Una propuesta metodològica para el

análisis del caudal potencial de las redes flu-

viales y su aplicación en la prehistoria reciente

del Penedès (Catalunya)” a GRAU MIRA,I.(eds): La aplicación de los SIG en la arqueo-logía del Paisaje. Anejo a la revista Lucentum,15. Publicaciones de la Universidad de Ali-cante, pp: 99-108.

FRANCÉS, J.; GUARDIA I LLORENS,M.;MAJÓ, T.; SALA, O. (2006):“L'hipogeucalcolític del carrer París de Cerdanyola del

Vallès a Tribuna d'Arqueologia, nº 2006-2007,pp: 315-333.

GONZÁLEZ, P.; MARTÍN, A. i MORA, R.(Coord.) (1999):Can Roqueta. Un establimentpagès prehistòric i medieval (Sabadell, VallèsOccidental). Excavacions Arqueològiques aCatalunya, n. 16, Barcelona.

MAYA, J. L., (1990): «¿Bronce Final o Pri-mera Edad del Hierro? La problemática en elmarco de la Depresión Prelitoral», Limes 0, pp.31-43.

OLIVA, M. & TERRATS, N. (2009): Memò-ria d'excavació del jaciment arqueològic de

Can Roqueta-Can Revella (Sabadell i Barberà

del Vallès, Vallès Occidental). Departament deCultura i Mitjans de Comunicació de la Gene-ralitat de Catalunya. Inèdit.

PETIT, M. A. (1986): Contribución al estudiode la Edad del Bronce en Cataluña (comarcas

del Moianès, Vallès oriental, Vallès Occiden-

tal, Maresme, Barcelonès y Baix Llobregat).

Tesis Doctoral inèdita, 4 vols. Universitat Au-tònoma de Barcelona, Bellaterra.

PETIT, M. A. (1990): «Les primeres etapesdel Bronze al Vallès», a Limes, 0, Cerdanyoladel Vallès, p. 23-30.



274

ROIG, J. & COLL, J.M. (2006-2007):El pa-ratge arqueològic de Can Gambús 1: Sabadell,

Vallès Occidental a Tribuna d'Arqueologia,2006-2007, Departament de Cultura i Mitjansde Comunicació de la Generalitat de Cata-lunya, pp: 85-109.

ROIG, J.; COLL, J.M.; GIBAJA, J.F.;CHAMBON, P.; VILLAR, V.; RUIZ, J.;TERRADAS, X.; SUBIRÀ, M.A. (2010):“La necrópolis de Can Gambús-1 (Sabadell,Barcelona). Nuevos conocimientos sobre lasprácticas funerarias durante el Neolítico medioen el Noreste de la Península Ibérica" a Traba-jos de Prehistoria, 67, vol. 1, pp: 59-84.

RUBIO CAMPILLO, X. (2009):Modelitza-ció i simulació aplicades a la recerca i inter-pretació de camps de batalla. Universitat deBarcelona. Tesi doctoral inèdita. Consultada 9d'agost de 2010http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0720109-092434/

TERRATS, N. (2007): Memòria d'excavaciódel jaciment arqueològic de Can Filuà (Santa

Perpètua de la Moguda, Vallès Occidental).

Departament de Cultura i Mitjans de Comuni-cació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.



275

Documents

Proposta metodològica per a la modelització geogràfica del … · 2012-06-19 · estudiar los patrones de poblamiento durante la prehistoria reciente (5500-550 ane) en la cuenca