Embed Size (px)
Citation preview
Guia elaborada per:
Guia de reducció de residus per als/les consumidors/es
Propostes senzilles perreduir els residus
Presentació
Quins residus podem evitar?
Som responsables de les nostres deixalles...
Propostes senzilles per reduir la QUANTITAT de residusOn vas sense cabàs?Millor si és a granelNo t’equivoquis d’envàsEl paper i el material d’oficina
Propostes senzilles per reduir la PERILLOSITAT dels residusEls productes de netejaEls plaguicides: insecticides, herbicides i fungicidesEls aerosolsEls productes amb mercuriEls productes de l’automòbilEls productes de bricolatge
Alguns criteris i eines a l’hora d’anar a comprar
Etiquetes i símbols
Falses idees, males interpretacions
El compostatge de la matèria orgànica
Glossari
Adreces dels comerços adherits a la Xarxa Local de ComerçosRespectuosos amb el Medi Ambient
3
4
5
6789
13
15161717181819
20
21
22
23
24
25
Sant Just Desvern 2005
Il·lustracions: Àngel Sauret
Els mots subratllats els trobaràs al Glossari.
La nostra societat produeix grans quantitatsd’objectes de consum, molts d’ells innecessa-ris, que gairebé mai estan pensats per serreutilitzats. El resultat és un increment des-mesurat de la quantitat dels residus, cada copmés diversificats i capaços d’agredir el mediambient, que acaben per esdevenir un pro-blema ambiental i econòmic de gran magnitudsocial.
La causa més important d’aquest augmentsón la proliferació d’envasos i embalatgesd’un sol ús. La pràctica desaparició dels enva-sos retornables i l’arrelament de la cultura de“l’usar i llençar”, porta aquestes greus conse-qüències ecològiques: el malbaratament delsrecursos naturals i el de les matèries primeres.
Del total de deixalles generades encaras’aboca el 63% de la brossa, se n’incinera el18,5% i solament s’aprofita el 18,5%. Malau-radament els tractaments finalistes encararepresenten la principal destinació per lesnostres deixalles, provocant així el malbara-tament de recursos valuosos.
Desitgem que aquesta guia us sigui útil perpoder EXERCIR UNA OPCIÓ DE COMPRAMÉS RESPECTUOSA AMB EL MEDI I LA NOSTRASALUT i així col·laborar a fer una societat delbenestar més sostenible.
Josep Perpinyà i PalauAlcalde
1992
2003
BROSSAORGÀNICA
PAPERI CARTRÓ
VIDRE
PLÀSTICS
METALLS
ALTRES
COMPOSICIÓDE LA BROSSAen pes
38%
21%
8%
16%
5%
12%
COMPOSICIÓDELS ENVASOSI EMBALATGESen pes
PLÀSTICS
MIXTES
METALLS FÈRRICS
METALLS NO FÈRRICS
FUSTA
VIDRE
PAPER/CARTRÓ
ALTRES
14,11%
2,61%
2,72%
2,18%
0,46%
8,00%
5,53%
0,01
35,81%
3
Font: Memòria 2003. Agència de Residus de Catalunya-DMAH.
Font: PROGREMIC 2001 Font: Ministeri Medi Ambient1999
Quins residus podem evitar?
A Sant Just Desvern generem de mitjana 1,4 kg. de deixalles per habitant i dia.Aquesta xifra, tot i trobar-se dins de la mitjana catalana, suposa una producció
de residus i malbaratament de recursos naturals desproporcionati...malauradament, sembla que la tendència va en augment.
Els envasos i embolcallsd’un sol ús són la causa prin-cipal de l’augment de la quan-titat dels residus i del malba-ratament dels recursos.
Els productes perillosos iproblemàtics per al mediambient i la salut són elsresponsables de la creixenttoxicitat de la brossa, malgratque representen una petitapart del seu pes i volum.
El 50% del volum dela brossa són residus
innecessarisi fàcilment
evitables
4
Som responsablesde les nostres deixalles
Tots i totes som consumidors i usuaris d’un ampli ventall de béns i serveis,i això fa que, directament o indirecta, intervinguem en el medi ambient:
amb la nostra compra diària, amb l’ús d’envasos, amb l’ús del cotxe,amb l’ús que es fa dels nostres impostos, etc.
Per tant, és a les nostres mans canviar alguns dels nostres hàbits de consum,i és nostra la responsabilitat de consumir de manera respectuosa
amb el nostre entorn.
Els comerciantshan de posar a l’abast delconsumidor productes
respectuosos amb l’entorni que contribueixina reduir els residus.
... però no només és cosa nostra
Les administracionspúbliques hem de
promocionar les mesuresnecessàries perquè
els ciutadans puguemconsumir sense malmetre
el medi ambient.
Els fabricantshan de posar al mercat
productes duradors(no d’un sol ús), dissenyatsper ser reutilitzats i, a la
fi de la seva vida útil,reciclats.
Els ciutadans, amb les nostres actituds i decisions econòmiques i socials,podem incidir perquè fabricants, comerciants i administracions públiquesgaranteixin una gestió respectuosa amb el medi, basada en la reducció
i la recuperació de materials i no en l’abocament o la incineració.
5
Propostessenzillesper reduirla QUANTITATdels residus
La solució a aquesta proble-màtica no es gens fàcil. Coma consumidors però, podemprendre algunes mesuresmolt senzilles adreçades adisminuir la producció delsresidus.
La causa principal de l’augment del pes i delvolum de les deixalles són els envasos d’un solús, que sovint estan fabricats a partir de primeresmatèries no renovables i difícilment reciclables uncop s’han utilitzat.
6
Quan anem a comprar:
EVITEM
ESCOLLIM
Les bossesde plàstic
Els embolcalls innecessaris
Les safatesde plàstic
Els aerosols
Els envasosd’un sol ús
El papermalversat
El carroi el cabàs
Els envasosreutilitzables
Els productesa granel
Els polvoritzadors El paperreciclat
Els embolcallsmínims
7
On vas sense cabàs?
Les bosses de plàstic representen, aproximadament, el 6% en pesi el 22% en volum de les escombraries. Substituir-les, és ben senzill.
Què podem fer?
· Anem a comprar amb cistell,carretó o bosses de roba.
· Rebutgem les bosses i les safatesde plàstic.
· Les caixes de cartró i les caixesplegables són també una bona solucióen supermercats i grans superfícies.
· Quan anem a comprar el pa,no oblidem la bossa de roba.
Font: Estudi composició brossa. CEPA 1992 (PGRMC)
Sabies que... no agafar una bossade plàstic a la botiga estalvia l’energianecessària per mantenir encesa unabombeta de 100W durant mitja horao una bombeta fluorescent compactadurant dues hores i mitja!
Millor si és a granel
A moltes botigues i comerços de SantJust podem trobar productes a granel:fruites i verdures, embotits, formatges,congelats, galetes, olives, fruita seca,llegums, pastes de sopa... Demanem-losi no deixem que ens els emboliquininnecessàriament.
Alguns supermercats i grans superfíciesprefereixen oferir-nos els productes perunitats petites i embolicats excessivament,tot i que, sovint, també els tenen senseembolicar.
Triem aquests productes a granel i nodeixem que ens hi posin safates de plàstico paper d’alumini.
Comprar als mercats és una formad’estalviar-se residus: tendeixen a donarmés productes frescos i a granel i enmenys bosses de plàstic.
Amb la campanya A Sant Just Reduïmels Residus algunes botigues adheridesa la Xarxa Local de ComerçosRespectuosos amb el Medi Ambient,fomentaran la venda a granel per talde reduir els envasos innecessaris.
Què podem fer?
· Sempre que puguem posemels productes directament al cistell.
· També podem fer servir carmanyoleso envasos reutilitzables com els potsde vidre per exemple per comprarla carn, el peix, els llegums...
8
Botigues on venen productesd’alimentació a granel
Postre de músic. Badó,6Bon Rebost. Bonavista, 78Fruites Victoria. Bonavista, 78 i parada Mercat MunicipalCansaladeria J i J. Creu, 29Peixateria Playa Mar. Salvador Espriu,1Santiveri. Carles Mercader, 6Peix i marisc Glòria. Mercat MunicipalCarolina Torrent. Mercat MunicipalLa llar del Bacallà. Mercat MunicipalPolleria Regina. Mercat MunicipalLa Cadena del Sur. Mercat MunicipalFosolava. Mercat MunicipalCarns Mari. Mercat MunicipalCarnisseria Gar-mar. Mercat MunicipalLa Parada. Mercat MunicipalCa la Magdalena. Mercat MunicipalPolleria Carnisseria Elena. Mercat MunicipalEl Graner de Sant Just. Miquel Reverter, 18L’Herbolari. Raval, 7Coses Bones. Salvador Espriu, 3CAutoservei Alimentacio Peña. Roquetes, 34CoAliment. Sadet,33
Els envasos reutilitzables
Reutilitzar és tornar a fer servir totallò que pot complir la mateixa funció.D’aquesta manera, podem evitar moltsresidus innecessaris.
Una ampolla de vidre retornable permetestalviar fins a 40 brics o 40 ampolles deplàstic d’un litre.
A Sant Just molts bars i restaurantsserveixen begudes en envàs retornablecom alternativa a les llaunes i envasosd’un sol ús. En algunes botigues encarapodem trobar productes com l’aiguai el sifó en aquest tipus d’envàs.
Al llistat d’establiments adherits a la Xarxatrobareu tots els bars i restaurants queofereixen aquest servei.
No t’equivoquis d’envàs
Què podem fer?
· A la botiga, als bars i als restaurantsdemanem sempre begudes en envasosretornables.
9
Botigues on venen begudesamb envasos retornables
Autoservei Alimentació Peña,Roquetes, 34Granja Paris,Miquel Reverter, 9
Sabies que... fer servir una ampolla devidre retornable permet estalviar l’energianecessària per fer funcionar un ordinadorportàtil durant deu hores o un desobretaula durant 5 hores.
10
Els envasos reciclables
Reciclar és transformar un objecte, através d’un procés industrial, en un nouproducte per a un nou ús.
La realitat de les botigues fa que sovintno trobem envasos reutilitzables.Aleshores, què podem fer? Comprarproductes en envasos reciclables.A més, hem de portar-los alscontenidors corresponentsde la fracció inorgànicaper fer la recollidaselectiva i poderreciclar-los.
No tots els envasos reciclablessón iguals:
N’hi ha que serveixen per tornar a ferun nou producte sense disminuir laqualitat del material. És el cas del vidre:podem fer un recipient de vidre reciclatper contenir aliments.
Altres materials, en reciclar-se, perden laqualitat, i només podrem fer un productediferent i de menys qualitat. És el cas delsenvasos de plàstic: obtenim un plàsticde menor qualitat, no apte per estar encontacte amb aliments.
Els envasos fets amb més d’un materialsón molt difícils i costosos de reciclar.És el cas dels brics, les bosses mixtes(plàstic, alumini i paper)...
A quins criteris responcada tipus d’envàs?
El vidre retornable és un envàsresistent i amb una formaestandarditzada. Només és viableun sistema de retorn de l’envàs encircuits locals.
Els envasos d’un sol ús tenencircuits internacionals de producciói distribució, mentre el residu esqueda en el lloc de consum. Esfabriquen amb material lleuger perabaratir el cost del transporta llargues distàncies.
La imatge de marca tendeix a ladesestandardització dels envasos perdiferenciar les marques.
Escollir envasos retornablescontribueix a fomentar la indústrialocal i descentralitzada.
Distintiu gràfic del sistema de retorn
El vidreEl vidre és l’únic envàs reutilitzable per a usos alimentaris.
Els envasos retornables un cop buits i nets es poden tornar a fer servir aconseguintaixí un important estalvi energètic i de matèries primeres.
Característiquesdel material
El vidre és un material moltestable, impermeable alsgasos i resistent a la corrosió.És més fràgil i pesant qued’altres.
11
Com a residu...
En reciclar-se no perd laqualitat i permet estalviarenergia.
Sabies que... l’energia estalviada en reciclaruna ampolla de vidre equival a l’ús d’una bombetade 100 W durant 4 hores.
Què podem fer?
· Comprem l’aigua, els refrescs,la llet, el vi, el cava... enenvasos de vidre retornablesempre que puguem
· Retornem les ampolles devi i cava als circuits derecuperació
· Participem en la recollidaselectiva de vidre
Les llaunes de ferro i d’aluminiDe llaunes n’hi ha de ferro i d’alumini. És important recuperar aquests materials mitjançantles recollides selectives. Ara bé, el reciclatge no justifica un consum innecessari (malbaratamentd’energia i materials). El millor residu és el que no es produeix!
Característiquesdel material
El ferro és abundant peròpesa més que l’alumini.
L’alumini és un material moltvaluós extret de la bauxita.Per fer una sola tona d’aluminical extreure 4 o 5 tones debauxita. Aquesta extracciócausa greus impactesambientals i socials als païsostropicals d’on s’obté amb unelevat consum energètic.
Com a residu...
L’abocament o incineracóde les llaunes suposa unaimportantíssima perdua derecursos.
Sabies que... reciclar unasola llauna d’alumini permetestalviar l’energia necessàriaper fer funcionar unatelevisió durant vuit hores imitja o una nevera durant undia.
Què podem fer?
· Intentem evitar el consuminnecessari de llaunes
· Triem els pots i les ampollesde vidre
· Participem en la recollidaselectiva de les llaunes
Botigues on venen tot tipus de begudes en envàs de vidre:Coaliment, Sadet, 33
Els plàsticsEls plàstics s’utilitzen com a envasos i embalatges d’un sol ús, sovint superflu, com és el cas deles safates plàstiques que han proliferat exponencialment a grans superfícies i botigues d’alimentació.
Característiques
Es fabrica a partir de residusde la fabricació de combustiblesfòssils (gasoil i benzina).Els més utilitzats són el polieti-lètereftalat (PET), polipropilè (PP),Poliestirèi poliestiré expandit (PS-PSE),Polietilè d’alta densitat (HDPE-PEAD) i Polietilè de baixa densitat(LDPE-PEBD), Policlorur de vinil(PVC) etc.El reciclatge es difícil i car jaque, com cada un es fon a dife-rent temperatura, s’ha de feruna tria prèvia per separar lesdiferents tipologies.Els fabricants han d’indicar eltipus de plàstic amb un codid’identificació amb número.
12
Com a residu...
No tots els plàstics post-consums es reciclen. Elplàstic que es recupera ésmolt poc en comparacióamb el que s’utilitza, sovint,de manera totalment inne-cessària.Compte amb el PVC! El clorur de polivinil (PVC) és un del materialsplàstics més problemàtics. Alguns dels seus components i adhitius talscom estabilitzants, plastificants, piroretardants i metalls pesants com elcadmi, el plom o ftalats i boicides, li proporcionen un caràcter especialmentproblemàtic per a l’entorn i la salut de les persones, sobretot en casd’incineració. FONT: Els envasos a la vida quotidiana. Agència Metropolitana de Residus.
El podem trobar en ampolles d’aigua, oli, vinagre, gel de bany i sabó líquid,terrines, envasos farmacèutics i cosmètics. El podem reconèixer als envasosperquè a la seva base trobem un nervi que acaba en dos semicercles, a lesampolles d’aigua l’identificarem perquè en fer força amb el dits deixem unamarca blanquinosa. El seu codi d’identificació és el número 3.Per a més informació: Organització Mundial de la Salut <www.who.int> /International Agency for Research on Cancer (IARC) <www.iarc.fr> / Greenpeace<www.greenpeace.org>
Què podem fer?
· Evitem el consum de plàstic inne-cessari. Triem envasos retornables
· Utilitzem bosses de roba, carman-yoles... per comprar a granel
· Participem en la recollida selectivai usem estris de plàstic reciclat
Els brics i altres mixtosEl bric és el més popular dels envasos mixtos, fets de diferents materials. Productes mixtos habituals són el cartró plastificat (llet) i les bosses de plàstic i alumini(patates fregides, llaminadures, congelats...). Són un exemple de la cultura de l’usar i el llençar.
Característiquesdel material
El bric està fet d’alumini,plàstic i cartró.
Per mantenir la produccióactual a l’estat espanyol cal tallarun equivalent de 1.700.000arbres, consumir milions debarrils de petroli i extreure25.200 tones de bauxita.
Com a residu...
El seu reciclatge és difícil icar pel fet de ser mixt. Finsfa poc, es reciclava nomésuna part del cartró. Actual-ment s’ha iniciat el reciclatgede l’alumini.
Sabies que... per cada ampolla de vidre retornable que utilitzemevitem el consum d’uns 40 tetrabrics.
Què podem fer?
· Evitem el consum de bricsi envasos mixtos
· Escollim productes a granel o en envasos de vidre
· Participem en la recollidaselectiva
El paper i el material d’oficina
Què podem fer?
El més important és que reduïmel consum de paper abans d’haver-lode reciclar.
Per a això:
· Escrivim i fotocopiem-lo per les duescares.
· Evitem la propaganda o els catàlegsque no necessitem.
· Evitem l’ús de mocadors i tovallonsde paper i, en general, tots elsproductes d’un sol ús.
· Un cop utilitzat, portem el paperal contenidor blau de paper. Se’n faràpaper reciclat.
· Utilitzem doncs paper reciclat i lliurede clor.
13
Establiments que venen paper reciclat,tòners recarregables, materials d’oficinaecològics...
Papereria Sanz, Muntanya, 3Papereria Ressenya, Creu, 54Copisteria Copiflash (fotocòpies en paper reciclat),Miquel Reverter, 18BPapereria l’Escrivà (tòners recarregables), SalvadorEspriu, 12Tic Informàtica (tòners recarregables per encàrrec),Anselm Clavé, 31
Utilitzem paper reciclati lliure de clor
S’anomena paper reciclat aquell que esfabrica amb paper vell.
Fins fa poc s’ha mantingut la confosadefinició de paper ecològic –encara queno fos reciclat!– per a aquell que ésblanquejat sense utilitzar clor (un elementque causa greus impactes al medi ambienti la salut). Actualment la Generalitat de
Catalunya atorga nomésel distintiu de qualitatambiental de paperreciclat i blanquejat senseclor quan es compleixenrigorosament aquestsrequisits.
Si bé fa un temps el paper reciclat eradifícil de trobar i més car que el paperde pasta verge, aquesta situació ha canviat.Actualment, ja hi ha al mercat una granoferta de papers reciclats, amb una bonaqualitat.
Garantiade QualitatAmbiental
ReciclatSense Clor
A l’hora de comprar hem d’optar perproductes que ens ofereixin la possiblitatde reutilitzar-los o recarregar-los. Hi hamolts productes que utilitzem a casa quepodem recarregar com piles i bateries,tòners d’impressora, bolígrafs i portaminesetc.
Sovint llencem a la brossa materials quepodem aprofitar amb altres finalitatso que poden ser reutilitzats per altrespersones.
ALGUNES IDEES: les caixes de cartró es podenutilitzar per guardar objectes d’escriptori, roba,factures etc. Els pots de vidre es poden fer servircom a carmanyoles o per guardar aliments comespècies, sucre, farina, fruits secs etc al nostre rebost. Els aparells i electrodomèstics que ja no ens serveixenperquè no tenen suficient potència i/o capacitatpoden ser aprofitables per altres persones.La producció de la roba suposa una important despesaenergètica i de matèries primes. Allò que a nosaltresja no ens interessa pot ser reutilitzat per altrespersones, les samarretes velles poden convertir-seen pràctics draps per fer la neteja de casa i del cotxe....
El material d’oficina
Sabies que... els ordinadors i equipselectrònics contenen productes, algunmolt tòxic, com per exemple els PBB(bifenil de polibromat), que serveixen pera reduir el risc d’incendi dels aparells enfuncionament.
Degut a la rapidesa amb què esdevenenobsolets, es preveu un espectacularincrement de residus d’electrònicaque es poden portar a la Deixalleriamunicipal.
Què podem fer?
· Comprem material d’oficina pocagressiu per a l’entorn:– Correctors d’escriptura i coles
sense dissolvents tòxics– Retoladors, marcadors i bolígrafs
recarregables i sense dissolventstòxics
– Marcadors fosforescents de fusta.· Utilitzem tòners i cartutxos
recarregables per a les impressores ifotocopiadores.
· Pensa que algunes empreses elsrecullen per a recarregar-los.
Punts de recollida de roba
C/ Miquel Reverter (costat xiringuito), Ctra. Reial (davant Caprabo), C/ Tudona amb C/ Salvador Espriu,C/ Nord amb C/ Creu, Av. Generalitat amb Pça. Basses de sant Pere, Deixalleria i Deixalleria Mòbil.
14
La reutilització
Propostessenzillesper reduirla PERILLOSITATdels residus
En alguns casospodem substituir-losper productes menysperjudicials; altresvegades només enpodrem racionalitzarel consum.
Hi ha una part petita de la brossa que conté elementsmolt perjudicials per al medi ambient i la salut de lespersones. Estem parlant de les piles, els insecticides,les pintures, els dissolvents, els productes de neteja,els aerosols, les coles, etc.
15
PERILLÓSPER AL MEDI
AMBIENT
IRRITANTO SENSIBILITZANT
COMBURENT EXPLOSIUCORROSIUNOCIU TÒXIC INFLAMABLE
(T) Tòxic, (T+) Molt tòxic Pot ocasionar la mort si s’introdueix en l’organisme.
(Xn) Nociu Perjudicial per a la salut.(Xi) Irritant Provoca la irritació de la pell i les mucoses.Sensibilitzant Pot provocar una reacció d’hipersensibilitat per contacte o per inhalació.
(C) Corrosiu Destrueix els teixits vius o altres matèries.
(F) Fàcilment inflamable, (F+) Extremadament inflamable Pot inflamar-se amb la presència d’unafont de calor.
(O) Comburent Accelera la combustió.
(E) Explosiu Té una combustió ràpida i violenta.
(N) Perillós per al medi ambient Molt tòxic per a la fauna, els organismes aquàtics i la capa d’ozó.
Aquests productes han de portar els símbols o pictogrames de riscos ja que podenesdevenir residus perillosos, nocius o problemàtics per al medi ambient:
16
Els productes de netejaDe quins productesparlem?
Els nostres hàbits de neteja hancanviat en pocs anys.Actualment, s’utilitzen gransquantitats de productesagressius, com el salfumant, elsdesengreixants, els detergents,els netejaforns... que netegen lallar a costa de contaminar-nos!
La publicitat, sovint enganyosa,ens fa creure que sónindispensables.
Quins problemes causen?
Aquests productes podendesprendre vapors que afectenels ulls i les vies respiratòries,o causar irritacions i cremadesper contacte amb la pell.Abocats per l’aigüerao com a residus són moltperjudicials per al mediambient.
Ens venen higiene per evitarinfeccions, però ens contami-nen. És important que les cosesestiguin netes i desinfectades,però no caiguem en l’error decanviar contaminació biològicaper contaminació química.
Com els podem evitar?
· No ens capfiquem en netejara base de productes agressius.Hi ha solucions menysagressives.
Remeis casolans
Per a la neteja de la llar:Per fregar el parquet i les rajoles degres: vinagre (1 raig a la galleda)El bicarbonat és un blanquejadormolt útil per a sanitaris, marbres...
Com a desembussadors: utilitzem aiguabullint, bicarbonat o vinagre
Per a la neteja dels mobles: Fregar amb1 part de llimona i 2 d’oli d’oliva.
De llevataques: fem-ne servir dissolventsd’alcohol o acetona i sense dissolventsclorats. El millor, però és fregar lataca amb sabó.
Podem comprar productes respectuososamb el medi: Sodasan, Almacabio, Ecover,Froggy, KH7 Ecològic…
Què podem fer?
· Fem servir els productes amb mesura.· Mirem bé l’etiqueta abans d’optar per un producte.· Comprem productes que no portin substàncies nocives. Sovint els remeis casolans
poden ser una bona alternativa.· Portem els residus de productes problemàtics a la Deixalleria, Minideixalleria o
Deixalleria Mòbil per assegurar que es tractin d’una manera adequada.· Cal saber que encara una part important dels residus especials recollits a les deixalleries
s’incineren de manera controlada, per això cal reduir al màxim el seu ús.· Cal que el tractament dels residus sigui més sostenible. La indústria i l’administració
ha de cercar altres tractaments més innocus i menys perjudicials per la salut i el medi.
Botigues que venenproductes de netejarespectuosos ambel medi ambient
Coses BonesSalvador Espriu, 3CL’Herbolari, Raval, 7
Botigues que venenproductes d’higienepersonal naturals
Santiveri. Carles Mercader, 6L’Herbolari. Raval, 7Coses Bones. Salvador Espriu,3CDrogueria Mayte. Creu, 104Drogueria Fermo. Bonavista, 73
Els plaguicides: insecticides, herbicides i fungicides
17
Els aerosols
De quins productesparlem?
Són els productes queutilitzem per matar aquellséssers vius que resultenmolestos (insectes...).No són biodegradablesi són bioacumulatius.
En cas d’utilitzar-los:• Mirem bé l’etiqueta.• Ventilem l’espai on els apliquem.
Evitem inhalar-los.• No entrem a les habitacions
fins una estona desprésd’aplicar-lo.
• Netegem-nos bé després del’aplicació.
Quins problemes causen?
Contenen substàncies molttòxiques per contacte directe.Poden afectar la nostra salut.Molts d’ells són cancerígens.Són bioacumulatius.Dispersats pel medi contami-nen greument el sòl i lesaigües.
Alerta amb les fumigacions!És en el moment en què sorgeixuna plaga quan és més justificatl’ús de plaguicides: rates, cuques,etc. Fins i tot en aquests casos, calprendre mesures per protegir lanostra salut. En cas que es faci unafumigació a casa nostra o a la feina,demanem que ens informin prèvia-ment dels productes que utilitzen,dels seus efectes i de les mesuresde seguretat que cal prendre.
Com els podem evitar?
· Reduïm-ne al màxim el consum.
Remeis casolans
Per a les arnes: plantes aromàtiques coml’espígol, productes d’escorça de cedre(”Polil”)
Per a les formigues: aigua calenta ambbòrax
Contra mosques i mosquits: fragànciescom la menta, romaní o alfàbrega.
Contra el pugó: polvoritzar la plantaamb sabó diluït en aigua.
De quins productesparlem?
Els aerosols, sovint anomenatsesprais, són els envasos deproductes molt diversos:desodorants, pintures,productes de neteja...
Quins problemes causen?
Són explosius i inflamables.Contenen gasos propel·lentsperjudicials per al medi am-bient, fins i tot quan l’etiquetadiu que no afecten la capad’ozó.
Quan comprem un aerosol,només n’aprofitem aproxima-dament la meitat: la resta sónaquests propel·lents.
Com els podem evitar?
Molt sovint l’ús d’aerosolsés injustificat.
Remeis casolans
Utilitzem polvoritzadors, brotxesi pinzells, barres o tubs pera productes de cosmètica.
DEIXALLERIA SANT JUSTCami de Can Biosca, s/n (darrera Enher) – Tel. 93 473 31 16
MINIDEIXALLERIAC/ Mercat (darrera Mercat) – Horari de 8.00 h a 13.00 h
DEIXALLERIA MÒBIL (Últim dissabte de cada mes a diferents punts del municipi)
Botigues que venenfitosanitaris ecològics
Centre de Jardineria VernsTudona, 5Horticultura IsartCamí Vallvidrera, s/n
18
Els productes de l’automòbil
De quins productesparlem?
Són productes molt variats:- termòmetres- piles- fluorescents.
Alguns plaguicides també en porten.
Quins problemes causen?
El mercuri és molt tòxicper als éssers vius.És bioacumulatiu, molt volàtili es dispersa fàcilment pelmedi. Pot provocarintoxicacions greus perinhalació.Si s’incinera, es dispersa perl’aire. Si s’aboca, pot dispersar-se pel sòl i les aigües.
Sabies que... en cas que untermòmetre de mercuri es tren-qui, podem recollir el mercuri,sense tocar-lo directament,dins d’un pot amb aigua, tapar-loi portar-lo a la Deixalleria.
Com els podem evitar?
· Reduïm-ne al màxim el consum.
Alternatives
En lloc d’aparells amb piles:Aparells sense piles(energia solar, connexió a la xarxa...)
En lloc de piles d’un sol ús:Piles recarregables o sense mercuri
En lloc de termòmetres amb mercuri:Termòmetres amb alcohol tenyit
De quins productesparlem?
Malgrat que la publicitat delsfabricants d’automòbils elspresenta associats a la natura,no podem ignorar que l’ús delcotxe produeix residusproblemàtics que hem dereduir.
• Les bateries del cotxecontenen plom i àcid sulfúric.
• Els olis usats porten moltshidrocarburs contaminants.
• Els líquids refrigerants ianticongelants tenendissolvents orgànics.
Quins problemes causen?
El plom és tòxic per a micro-organismes i plantes. En ani-mals i persones les intoxica-cions cròniques causenproblemes molt greus pera la salut.
Els olis abocats al sòl o al’aigua contaminen l’entorn.
Com els podem evitar?
En primer lloc fent un ús racionaldel cotxe i fent servir sempre quees pugui el transport públic.
A més:
· No llencem els olis i anticonge-lants per aigüeres o desguassos.
• Un cop esgotats o usats, portemaquests productes a la Deixalleria.Hi ha benzineres o mecànicsque recullen els olis usats.
• Portem sempre les bateriesvelles a la Deixalleria.
Botigues que venenbombetes i aparellsde baix consumElectricitat Asgalux,Bonavista, 80Drogueria Mayte, Creu, 104Cadena Master, Pl. JoanMaragall, 3Mobles i electrodomèsticsCatalà, Pl. Joan Maragall, 1-2Mystic informàtica, Bado, 23Santacana Instal·lacions,Anselm Clavé, 22Tic informàtica, AnselmClavé, 31
Botigues que venen pilesrecarregables i carregadorsDrogueria Mayte. Creu, 104Santacana Instal·lacions.Anselm Clave, 22Asgalux Electricitat. Bonavista, 80Pixel Print. Verge dels Dolors, 20Estudi Josep Maymó. Bonavista, 104Mystic Informàtica. Bado, 23Papereria L’Escrivà. SalvadorEspriu, 12
Els productes amb mercuri
19
Els productes de bricolatge
De quins productesparlem?
Els productes que fem servirper arreglar la llar: pintures,vernissos, coles, dissolvents,decapants, etc., són decomposicions químiques moltvariades i, per tant, ocasionenproblemes molt diversos.
Quan utilitzem productes debricolatge no hem de fumar,beure ni menjar. Tampoc no ésaconsellable portar lents decontacte. Ventilem bé l’espaid’aplicació del producte.
Quins problemes causen?
La majoria d’aquestsproductes suposen un perillpel medi ambient i las salutde les persones a causa de laseva toxicitat. Podendespendre vapors queprovoquen irritacions de lapell i mucoses, mals de cap,vòmits o mareigs. Sónproductes que contenenmetalls pesants i/o altrescompostos perjudicialsi alguns com els dissolvents,porten clor fet que augmentael seu poder contaminant.El perill d’aquestes substàncieses perllonga durant tot el seucicle de vida: producció,utilització i eliminació.
Com els podem evitar?
· Reduïm-ne el consum.
Alternatives
Existeixen tres tipus de pintures:les minerals, les naturals (ambcomponents vegetals i minerals)i les sintètiques (amb componentsderivats del petroli i minerals).
Les menys recomenables són lessintètiques (les que es dissolenamb aiguarràs o altres dissolvents,les pintures a l’oli i també les debase aquosa que, tot i ser menystòxiques, no es poden considerardel tot ecològiques). Alqunespintures sintètiques es distingeixenamb la certificació ecològica coma productes amb menorproporció de substànciestòxiques.
Els dissolvents químics coml’aiguarràs, les acetones, benzens,dissolvents halogenats són moltvolàtils i irritants en contacte ambla pell. Alguns productes naturalscom el vinagre calent, l’aiguai el sabó poden estalviar d’utilitzaraquests tipus de substàncies.
Els productes convencionalsper al tractament de la fusta(vernissos, decapants etc.tenenun elevat contingut de substànciestòxiques.Els decapants a mésde la seva toxicitat són moltcontaminants per al mediaquàtic.Algunes botiguesespecialitzades ofereixenproductes innocus a base d’olii altres ingredients naturals.
Botigues que venen productes de bricolatgei electricitat a granel
Drogueria Mayte. Creu, 104Santacana Instal·lacions. Anselm Clave, 22Asgalux Electricitat. Bonavista, 80
Alguns criteris i einesa l’hora d’anar a comprar
És adequat el producte que comprem per a la funció que volem que faci?
Com afecta la salut, les comunitats i l’entorn el fet de produir-lo?De transportar-lo? De consumir-lo? D’esdevenir un residu?
D’on vénen els productes que comprem?En quines condicions laborals es produeixen?
Com ens en podem desfer quan ja no siguin útils?
Què vol dir el que està escrit a l’etiqueta? Què no ens diu?
Aquestes són algunes de les preguntes que ens poden ajudara millorar els nostres hàbits de compra.
adquirir una àmplia gamma deproductes alimentaris (sucre,galetes, xocolata, espècies, etc.).
Abans solament es distribuïa enles seus d’entitats i botigues decomerç just (les botigues quenomés tenen productes decomerç just porten un segellidentificatiu).
Actualment s’estan obrintmercat en altresestabliments.Aquelles botiguesque tenen algun producte decomerç just porten el distintiu:Xarxa de Consum Solidari.
Agricultura ecològica
No utilitza pesticides nifertilitzants químics agressius.D’aquesta manera evita (odisminueix) els problemes detoxicitat de l’agriculturaconvencional. Aplica el principide prevenció davant de possiblesefectes sobre la salut humana
Consum responsable
Molts ciutadans/es incorporenmotius ètics a l’hora de triar unproducte de compra. És possibleproposar-se que el nostre consumno posi en perill el benestard’altres persones o comunitats.
És necessària una informaciócontinuada per a ser crítics.
Cal ajudar en aquelles iniciativesi lluites socials que volen donara conèixer els problemessocioambientals derivats dela nostra activitat quotidianai proposen solucions mésrespectuoses amb el medi.
Comerç just
El comerç just té en algunspaïsos una llarga tradició.
A més d’artesania i cafès, es pot
20
Botigues que venenproductes d’alimentacióecològica i/o artesansPostre de músic (pollastre delPrat i conserves artesanes LaCanella), Bado 6Bon RebostFruites VictòriaSantiveriEl Graner de Sant JustL’herbolariCoses BonesEl Celler de Can Mata (vi),Raval, 28La Cadena Sur (pollastre depagès), Mercat MunicipalLa Parada (arròs, pasta,formatge), Mercat MunicipalPeixateria Playa Mar(conserves artesanes La Canella),Salvador Espriu, 1
dels productes utilitzats enl’agricultura i en el bestiar. A més, es frena la progressivapèrdua d’espècies autòctonesi adaptades al nostre entornsense necessitat de plaguicides,transgènics, hormones...Etiquetes com les d’AENORi del Consell Català Reguladorde la Producció AgràriaEcològica són una formade certificar-ho.
Botigues comerç justCoses Bones, Salvador Espriu,3C
Etiquetes i símbolsFixa’t en aquests símbols
CCPAE
L’agricultura eco-lògica està reguladaa la Unió Europea.A Catalunya és elConsell Català de laProducció AgràriaEcològica qui cer-
tifica els productes ecològics tantd’origen animal com vegetal.
Distintiudel sistemade retorn
Aque s t s ímbo lidentificatiu és el que han de dur elsenvasos per al sistema de dipòsit iretorn que marca la Llei d’envasos.
L’Àngel Blau
Distintiu de qualitatambiental atorgat aAlemanya per desta-
car els productes res-pectuosos amb el medi ambient.
Certificatd’extracciósostenible FSC
Segell atorgat pelForest Stewardship
Council, que garanteix les fustesextretes de forma ambientalmentapropiada, socialment beneficiosa ieconòmicament viable. Malaurada-ment, encara és difícil trobar aquestsegell a casa nostra.
Xarxade consumsolidari
Distintiu de lesbotigues que tenen algun productede comerç just.
Etiqueta ecològicaeuropea
S’atorga a nivell de laComunitat Europea aproductes que demos-trin que el seu disseny,
producció, comercialització i utilitza-ció ocasionen repercussions reduïdessobre el medi ambient en tot el seucicle de vida, per tal de respondre al’interès creixent dels consumidorsper estar informats sobre lesconseqüències sobre el medi ambientdels productes.
Les autoritats comunitàries defi-neixen per a tots els països de laUnió les categories de productes iels criteris ecològics per poder dis-posar de l’ecoetiqueta: residus gene-rats; contaminació del sòl, de l’aiguai de l’atmosfera; consum d’energia ide recursos naturals; soroll.
El Departament de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat ésl’organisme competent per atorgar-la a Catalunya.
Distintiu de garantiade qualitatambiental
El Departament deMedi Ambient i Habitatge l’atorga aproductes i serveis que garanteixinals usuaris o consumidors una pro-pietat o característica ambiental pertal d’afavorir la reducció dels residus,la recuperació dels subproductes il’estalvi de recursos, especialmentd’energia i aigua.
Punt verd
Aquest símbol indica queels fabricants i distri-
buïdors, agrupats en ECOEMBES iECOVIDRIO, paguen un import perfinançar una part del cost de la re-collida dels envasos, tal com obligala Llei d’envasos i residus d’envasos.
21
Només són “ecològics”aquells productes acre-ditats amb etiquetes?
Un producte “ecològic” ésaquell que en tot el seu pro-cés de fabricació, d’utilitzaciói desús minimitza els impactesque pugui produir en la saluti en el medi. En aquest sentit,el disseny del producte ha depreveure en quin tipus deresidu es convertirà i comcaldrà tractar-lo.
En molts casos, és el sentitcomú el que ens pot ajudar adiscernir quan un producte ésrespectuós amb l’entorn i quanno. Un exemple de producteque es pot considerar ecològicés la fusta no tractada ambproductes químics, ja que laseva fabricació i tractamentcausa pocs impactes, i a mésen facilita la recuperació pos-terior quan esdevingui un resi-du. Els envasos retornables iels productes a granel, perexemple, no porten etiquetesi són també alternatives moltecològiques.
Distintiude la XarxaLocalde ComerçosRespectuososamb el MediAmbient
Les botigues que formen part de laXarxa Local de Comerços Respec-tuosos amb el Medi Ambient hanrebut aquest distintiu com a co-merços que garanteixin el dret delsconsumidors de comprar d’una ma-nera responsable.
Falses idees,males interpretacions
Alerta amb la propaganda enganyosaL’increment de la sensibilitat envers els problemes ambientals ha portat
la ciutadania a escollir productes menys nocius amb l’entorn.Això ha produït l’aparició d’eines del màrqueting per fomentar el consum
de productes suposadament respectuosos amb l’entorn.
90 %Biodegradable?
Els detergents sovintindiquen que del 90al 99% del seu contin-gut és biodegradable.Però és aquell 1 a10% allò que els faperjudicials per a l’en-torn. Sempre sónmés recomanablesels sabons naturals:netegen igual sensenecessitat de fer tan-ta escuma.
22
Protegeixla capa d’ozó?
Els gasos CFC en ae-rosols, neveres, po-rexpan... van ser pro-hibits pels problemesambientals que com-portaven (destruccióde l’ozó estratosfèricque ens protegeixdels rajos ultravio-lats). Els CFC són so-vint substituïts persubstàncies com elsHCFC, menys pro-blemàtiques, peròque contribueixen aincrementar l’efected’hivernacle.
Producteecològic?
Sovint trobem pro-ductes que indiquenque són ecològics.No sempre és cert.Només els segellsacreditatius recone-guts poden assegurar-ne algunes qualitats.
En altres casosens caldrà sentitcomú i informacióper saber si elproducte és ono ecològic.
Reciclable?
Que un producte si-gui potencialment re-ciclable no vol dir quees recicli. Molts pro-ductes d’usar i llençares presenten com areciclables. Algunsplàstics es reciclen...energèticament (s’in-cineren!).
Què podem fer?
Siguem crítics amb la propaganda que utilitza el medi ambient com a reclam.En cas de dubte podem informar-nos a:Departament de Medi Ambient i Habitatge. Av Diagonal, 523-525. 08029 Barcelona. Tel 93 444 50 00www.mediambient.gencat.netCentre Català del Reciclatge-Agència de Residus de Catalunya. C/Dr Roux, 80. 08017 Barcelona.Tel 935 673 305. www.arc-cat.net/ccrInstitut Català del Consum. Gran Via Carles III, 105 Lletres B-I. Tel 935 566 010. www.icconsum.orgConsell Català de la producció Agrària Ecològica (CCPAE) .C/ Sabino de Arana, 24. 08028 Barcelona.Tel 93 409 11 22. www.ccpae.orgCentre de Recerca i Informació en Consum www.cric.pangea.orgXarxa de Consum Solidari .Pl Agusti Vell, 15. Barcelona. Tel 932 682 202. www.xarxaconsum.org
El compostatgede la matèria orgànica
23
Establiments on trobarinformació sobre com-postatge i vendade compostadorsCentre de Jardineria Verns(ven compostadors), Tudona, 5L’arrel (informació), Sant Lluís, 2Flors Loreto (informació i ven-da de roses amb certificat),Creu, 6Horticultura Isart (informa-ció), Camí Vallvidrera, s/n
Establiments que venenproductes fitosanitarisecològicsCentre de jardineria Verns,Tudona, 5Horticultura Isart, Camí Vall-vidrera, s/n
La brossa orgànica és la fraccióde les deixalles que prové bàsi-cament de les restes de menjar(restes de vegetals, les closquesde fruits secs, pinyols, ossosetc.) i de les restes de jardí(fulles seques, fusta, gespa,...).
Problemàtiquesambientals:
Els nostres sòls es troben ge-neralment molt mancats dematèria orgànica degut alsmodels actuals d’agricultura ijardineria basats en l’úsd’adobs químics o fertilitzants. Aquesta pràctica provoca pro-blemes de contaminació, es-pecialment d’aigües subterrà-nies per excés de fertilitzantnitrogenat.
Reciclatge dela matèria orgànica:
La millor destinació els residusorgànics és el seu reciclatgemitjançant el procés de com-postage. Aquest procés es basaen la transformació de la ma-tèria orgànica en un producteútil per a l’ús en agricultura ijardineria (compost).
Per tal d’aprofitar aquest valuósresidu els ciutadans/es podemparticipar de la recollida selec-tiva municipal, o bé, practicarel compostatge casolà.
Recollida selectiva muni-cipalSi en genereu poca quantitato no disposeu de jardí cal quesepareu la matèria orgànicade la resta de deixalles i ladipositeu al contenidor delcarrer. És preferible fer ús deles bosses biodegradables (fe-tes a partir de midó de blat)específiques per a la recollidaselectiva evitant, així, l’ús debosses de plàstic.
Compostatge casolàSi disposeu de suficient espaipodeu optar per fer compos-tage casolà. Aquesta opció ofe-reix la possibilitat de reciclarels propis residus orgànics iaplicar directament el productefinal, el compost, al vostre jardí.
El compostatge casolà consti-teix en barrejar, ja sigui enpiles o en un compostador,les restes orgàniques de lacuina i el jardí, amb esporga
Sabies que... aquesta és lafracció més important delsresidus municipals (representaun 40% del total de les nostresdeixalles). Alhora és també lafracció més contaminant quanla seva gestió és incorrecta(exceptuant, és clar, la petitafracció de residus tòxicso perillosos).
triturada (aquesta darrera ésfonamental per a donar es-tructura i airejar la pila) i rea-litzar un seguiment periòdic(humitejar, voltejar...). D’aques-ta manera després d’uns me-sos obtindrem un compostde qualitat.
La XACC és la Xarxa d’Amicsdel Compostage Casolà. AquestaXarxa, pionera en aquest àm-bit, té per objectiu posar encontacte persones que prac-tiquen l’autocompostatge icrear un espai d’informació,intercanvi d’experiències i su-port a totes aquelles personesque s’iniciïn en el món delcompostatge. Els membres dela XACC (més de 400) esposen en contacte mitjançant trobades periòdiques i a tra-vés del Fòrum vir tualhttp://cepa.pangea.org/xacc/index.html
Abocador o dipòsit controlat:indret destinat a abocar-hi escom-braries. Segons la llei catalana regu-ladora de residus 6/93, un abocadorés “la instal·lació de disposició delrebuig dels residus que s’utilitza peral dipòsit controlat d’aquests en lasuperfície o sota terra”.
A granel: sense envasar, sense em-paquetar, a doll.
Agricultura biològica obioecològica o produccióagrària ecològica: és un sistemade producció i elaboració de pro-ductes agraris l’objectiu del qual ésl’obtenció d’aliments de màximaqualitat, respectuós amb el mediambient i sense utilitzar productesquímics de síntesi (hormones, me-dicaments, adobs químics i plaguici-des, etc.).
Bioacumulació: acumulació d’unasubstància que en ser ingerida peralgun organisme viu queda atrapadaen el cos d’aquest durant molttemps. A mesura que es va ascendinten la cadena tròfica, la concentraciód’aquestes substàncies augmentai es pot arribar a concentracionstòxiques per als éssers vius.
Comerç just: activitat mercantilbasada en l’equitat de les transac-cions, particularment pel que faa la internalització dels costos socialsi a la justa apreciació dels valorsafegits.
Compostos organoclorats: grupde compostos orgànics que tenenel clor com a constituent.
Consum responsable: manerade consumir que fa que el consumd’uns no posi en perill el benestard’altres.
24
Glossari
Deixalleria, Punt Verd o centrede recuperació de residus: ins-tal·lació municipal on el ciutadà potportar tota mena de residus domès-tics per ser classificats i posterior-ment recuperats o tractats adequa-dament; es redueix, així, l’impactede les deixalles en el medi.
Dioxina: compost organoclorataltament tòxic, unes 10.000 vegadesmés tòxic que el cianur, estable,insoluble i no degradable per l’acciódels bacteris.
Ecologia: ciència que estudia larelació i les interaccions dels éssersvius entre ells i amb el medi onviuen.
Incineradora de residus: instal·la-ció de tractament de la brossa onaquesta es crema a altes tempera-tures. De la incineració de les es-combraries s’originen com a subpro-ductes cendres, escòries, fums ipartícules molt contaminants quees dispersen pel medi ambient. Peraixò, és necessari dotar-les de bonssistemes de filtre i control.
Metalls pesants: elements com elmercuri, el plom, el seleni i el crom,que descarregats en el medi ambientprodueixen efectes tòxics i acumu-latius si són ingerits per organismesvius.
No biodegradable: persistent enel medi sense possibilitat de serdescompost pels microorganismesdel sòl -bacteris i fongs- o per altresprocessos biològics. Per tant, romanen el medi durant molts anys, o finsi tot segles.
Propel·lents: gasos liquats utilitzatsen els aerosols que ajuden a disse-minar el producte que contenen.Abans es feien amb CFC, productesque afecten la capa d’ozó. Actual-ment s’han substituït per altres ga-sos, també contaminants.
Reciclar: transformar un objecte,a través d’un procés industrial, enun nou producte per a un nou ús.Reducció: estalvi d’una part del con-sum, en especial quan es fa a costad’allò que s’estava malgastant. Enaquest sentit, l’estalvi no és unalimitació del plaer d’un recurs, sinóla prolongació del seu temps devida.
Residu: deixalla, escombraria, bros-sa. Segons la llei catalana reguladorade residus 6/93, és “qualsevol subs-tància o objecte de què el seu pos-seïdor es desprengui o tingui laintenció o l’obligació dedesprendre’s”. El concepte de residuté, en certa manera, una connotacióde rebuig, de quelcom de què ensvolem desempallegar, que fa nosa.Aquesta és una concepció culturaldel residu molt arrelada en la nostrasocietat, però és l’única? Valdria lapena entendre els residus com arecursos.
Reutilitzar: tornar a fer servir allòque pot complir la mateixa funció.D’aquesta manera, podem evitarmolts residus innecessaris.
Peixateries
Ca La Magdalena, Mercat, 1-17Peix I Marisc Gloria, Mercat, 1-16
Playa Mar Peixateries, Salvador Espriu, 1
Forns
Forn Tevi, Mercat 1-18Fleca La Illa, Salvador Espriu, 5Ciabbatta, Nord, 65Vilaseca, Raval, 15Panaderia Ana, Bonavista, 75
Paballsa, Font, 19Mig, Muntanya, 3Ciabbatta, Ctra. Reial, 12Ciabbatta, Miquel Reverter, 20Pastisseria Boguña, Pl. Camprecios, 3Pastisseria Trilla, Anselm Clave, 30Pastisseria Celes, Bonavista, 71
Bars i Restaurants
El Niu, Anselm Clave, 1Restaurant Nois i Noies, Camp Roig, 6Bar Restaurante San Pastor, Cervantes, 32Can Nieto, Cervantes, 26Mesón Gallego, Font, 25S.J.D., Font, 17El Mirador, Av. ndustria, 12Bar Extremadura, Jacinto Benavente, 3La Bonaigua, Ctra. Reial, 54La Torre De St. Just, Sadet, 7Bar Cerveceria L’illa, Salvador Espriu, 3b L-2Sant Justi In Berce, Bonavista, 84Bar La Cantonada, Bado, 1
Alimentació, Autoserveis
Postre De Músic, Bado, 6Bon Rebost, Bonavista, 87El Graner De St. Just, Miquel
Reverter, 18bEmbutits, Gou Sl, Salvador Espriu, 7aLa Llar Del Bacalla, Mercat, 1-9Carolina Torrent, Mercat, 1-1Auto Servicio Alimentacion Peña, Roquetes,34Caprabo, Miquel Reverter, 11Caprabo, Ctra. Reial, 104Condis Súper-Elena, Raval, 40Esclat Bon Preu, Av. Lluís Companys, S/NCo Aliment, Sadet, 33
Fruites i Verdures
Fruites Victoria, Mercat, 1-10Fruites Victoria, Bonavista, 78
Carnisseries i Xarcuteries
Cardona, Mercat, 1-4Fosalva, Mercat, 1-2La Parada, Mercat, 10J&J, Creu, 29Carns Mari, Mercat, 1-53Gar-Mar, Mercat, 1-13Cadena Del Sur, Mercat, 1-12Polleria Regina, Mercat, 1-14Polleria Carnisseria Elena, Mercat, 1-8
25
Adrecesdels establiments comercials adherits
a la Xarxa Local de comerços respectuososamb el medi ambient
26
Bar El Mil.Lenari, Mercat, S/NBar Buenos Aires, Creu, 9Bar Albert, Creu, 65Bar Cerveceria Schneeberg, Major, 2Bar Los Morenos, Major, 92Frankfurt Mj, Miquel Reverter, 22Bar-Xiringuito, Miquel Reverter, 15Bar Poliesportiu Municipal, Pg. Muntanya, S/NBar Can Albert, Narcis Monturiol, S/NBar Cafeteria Muñoz, Ctra. Reial, 106Granja San Pastor, Creu, 83Frankfurt Scorpio, Sadet, 45El Trineu, Salvador Espriu, 7aAntiga Granja Carbonell, Bonavista, 85Bar-Granja Desvern, Pl. Camprecios, 19Granja París, Miquel Reverter, 9Bar El Mercat, Mercat, 1-5La Vagoneta De La Pau, Plaça de la Pau, S/N.Café Del Raval, Raval, 27Centre Civic Salvador Espriu, Salvador Espriu,S/NCentre Civic Joan Maragall, Plaça Maragall,S/NCoffe&Fleca, Av Industria, 13Can Melich, Onze Setembre
Bodegues
El Celler de Can Mata, Raval,28
Productes Naturals
Santiveri, Carles Mercader, 6L’herbolari, Raval, 7Coses Bones, Salvador Espriu, 3c
Roba
Petit Bonic, Creu, 81Dones, Bonavista, 54Xavier Villar, Bonavista, 87
Bel´S, Creu, 39Homes, Creu, 65Vestiràs, Pl. Parador, 4Úbeda, Creu, 58Moda Margarita, Major, 5
Sabateries
Bambuques, Creu, 49Pilar, Creu, 58
Varis
Papereria-Estanc Vila, Bonavista,55Cistelleria Ballart, Bonavista, 82
Asgalux Sl, Bonavista, 80Santacana Instal·lacions, Anselm Clavé, 22Enric Puig Alsina, Bonavista, 67R. Pallarés, Creu, 64Prisma Optica, Bonavista, 92Ballart, Creu, 42Optica Josa, Creu, 52Sant Just Fauna, Campreciós, 19Can Peixos, Creu, 64Mobles I Electrodomestics Catalan, Pl. JoanMaragall, 1-2Antonio Murciano Cadena Master, Pl. JoanMaragall, 2-3Sport Sant Just, Pl. Camprecios, 2
27
Farmàcies
Farmàcia M. Arderiu, Bonavista, 61Farmacia J.F.Solans, Creu, 5Farmàcia J. Salom, Tudona, 3Farmàcia Calduch, Carles Mercader, 4
Adrogueries
Drogueria Fermo, Bo-navista, 73Drogueria Mayte, Creu,104
Floristeries i Jardineries
Flors Loreto, Creu, 66L’Arrel, Sant Lluis, 2Horticultura Isart, Camí Vallvidrera,S/NCentre Jardineria Verns, Tudona, 5
Informàtica i Foto-grafia
Tic Informática, AnselmClavé, 31
Mystic Informatica, Bado, 23Estudi Josep Maymo, Bonavista, 104Pixel Print, Verge Dels Dolors, 20
Papereries i Llibreries
Ressenya, Creu, 54Sanz, Muntanya, 3L’Escrivà, Salvador Espriu, 12
Copiflash, Miquel Reverter, 18b
Per a més informació, podeu adreçar-vos a:
Ajuntament de Sant Just Desvern - Servei de Medi AmbientTel. 93 480 48 00www.santjust.com
Deixalleria MunicipalCamí de Can Biosca, s/n
Tel. 93 473 31 16
CEPA (Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius)Telèfon: 93 680 27 51 / 93 680 16 78
[email protected]/cepa
Guia elaborada per:
