PROTOCOL PER A LA PROMOCIÓ DELS BONS TRACTES A … · models d’intervenció en infància en risc”, a càrrec de Jorge Barudy. Com a conclusió d’aquesta formació vam veure

Protocol per a la Promoció dels Bons Tractes

a la Infància i l’Adolescència de Parets del Vallès

- 1 -

PROTOCOL PER A LA PROMOCIÓ DELS BONS TRACTES A LA INFÀNCIA

I L’ADOLESCÈNCIA DE PARETS DEL VALLÈS

EDICIÓ

Ajuntament de Parets del Vallès

1a edició: març de 2011

COORDINACIÓ

Equip de Serveis Socials Bàsics de l’Ajuntament de Parets del Vallès

AGRAÏMENTS

A totes les persones i serveis que han fet possible aquest protocol



- 2 -

Índex

- Presentació de la Xarxa.........................................................................3

- Marc teòric..........................................................................................5

o Conceptes:

Funció parental .......................................................................7

Risc .......................................................................................7

Factors de protecció.................................................................8

Resiliència ..............................................................................8

Maltractament infantil ..............................................................9

Menor .................................................................................. 11

Confidencialitat ..................................................................... 12

- Marc legal ......................................................................................... 13

- Com treballa la Xarxa:

Prevenció ............................................................................. 17

Detecció............................................................................... 19

Intervenció ........................................................................... 21

- Indicadors per a la detecció de maltractament: ...................................... 23

Maltractament físic ................................................................ 24

Maltractament emocional........................................................ 25

Negligència i abandonament ................................................... 28

Abús sexual .......................................................................... 30

Submissió quimicofarmacèutica (síndrome de Münchhausen)....... 31

Maltractament prenatal ......................................................... 32

- Factors de risc associats al nucli familiar ............................................... 33

- Factors de protecció ........................................................................... 34

- Circuits d’actuació .............................................................................. 35

- Circuits per servei:

Escoles bressol...................................................................... 36

Escoles de primària i institut ................................................... 37

Centre Obert......................................................................... 39



- 3 -

Biblioteca Can Butjosa............................................................ 40

Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP)...... 41

Servei d'Atenció Psicològica Infantil i Juvenil (SAPIJ) .................. 42

Àrea Bàsica de Salut (ABS) ..................................................... 43

Policia Local ........................................................................ 44

Serveis Socials Bàsics (SSB) iEquip d'Atenció a la Infància i

Adolescència (EAIA) .............................................................. 45

Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència

(DGAIA) i EAIA ..................................................................... 47

- Metodologia de treball ........................................................................ 48

- Eines de treball:

Full de notificació................................................................... 49

Full d’acords ........................................................................ 52

- Avaluació de la Xarxa: ........................................................................ 54

Registre d’actuacions ............................................................. 55

Enquesta de satisfacció .......................................................... 57

- Bibliografia........................................................................................ 58



- 4 -

Presentació de la Xarxa

La Xarxa per a la Promoció dels Bons Tractes a la Infància i l’Adolescència de Parets

del Vallès va néixer l’any 2005 amb la formació “Els bons tractes infantils com a

models d’intervenció en infància en risc”, a càrrec de Jorge Barudy.

Com a conclusió d’aquesta formació vam veure la necessitat de crear una xarxa

amb un objectiu clar: la creació i implantació d’un protocol d’actuació en situacions

de maltractament vers els infants per part de tots els professionals del municipi

que estan en contacte amb la infància i l’adolescència.

Aquest primer i únic objectiu que vam plantejar a la primera sessió de la Xarxa va

anar variant en funció de dubtes i propostes que sorgien des dels diferents recursos

que la conformen i va donar lloc a qüestionar els models d’intervenció actuals, les

relacions entre els diferents professionals, la prevenció de situacions de

maltractament infantil i les intervencions dirigides als menors i a les famílies.

Així doncs, la Xarxa no només ha estat l'elaboració d’un protocol sinó la posada en

comú de neguits i la formulació de noves maneres d’intervenció entre tots els

professionals que treballem amb els menors i les famílies de Parets del Vallès.

Per tal de poder plasmar el treball realitzat per la Xarxa i poder-lo fer extensible a

tots els professionals i ciutadans de Parets, hem elaborat el Protocol per a la

Promoció dels Bons Tractes a la Infància i l’Adolescència de Parets del

Vallès, entenent-lo com un acord de treball conjunt i consensuat pels professionals

membres de la Xarxa, els responsables de les institucions i les autoritats locals i

comarcals. És a dir, és un exercici de coresponsabilitat entre els diferents serveis

integrants per tal de promocionar els bons tractes a la infància i adolescència del

nostre municipi.



- 5 -

Entenem la Xarxa com:

La Xarxa per a la Promoció dels Bons Tractes de Parets es compromet a:

La Xarxa per a la Promoció dels Bons Tractes de Parets del Vallès té com a objectius

prioritaris:

- Una eina que permetrà una intervenció global en relació a la infància i/o

adolescència i la família.

- Un estímul i un suport per a tots els que en formem part.

- Un espai d’intercanvi i coneixement.

- Un exercici de coresponsabilitat entre els diferents serveis integrants.

- Facilitar un espai on els diferents agents que formen la Xarxa segueixin

treballant per promoure els bons tractes.

- Garantir el funcionament de la Xarxa i incloure els diferents canvis que vagin

sorgint.

- La participació activa de tots els serveis en el manteniment i continuïtat de la

Xarxa.

- Difondre la Xarxa per a la promoció dels bons tractes en l'àmbit local.

- Sensibilitzar i educar la població de Parets del Vallès en relació als bons

tractes.

- Prevenir situacions de maltractament infantil i/o juvenil potenciant els

factors de protecció amb què compta la família i l’entorn.

- Detectar situacions de maltractament infantil i/o juvenil.

- Elaborar diagnòstics compartits entre els diferents serveis que atenen

l’infant i/o adolescent i la família.

- Dur a terme una intervenció i un seguiment global i compartit entre els

diferents serveis.

- Avaluar les intervencions realitzades per la Xarxa.



- 6 -

Marc teòric

La nostra Xarxa té com a finalitat principal la promoció dels bons tractes a la

infància i a l’adolescència, entenent els bons tractes com l’exercici de les

capacitats i habilitats dels pares i mares i dels diferents agents socials per cobrir

correctament les necessitats físiques, cognitives i emocionals dels infants, ja siguin

de cura, protecció, educació, respecte, empatia, vincle, etc.

També és important tenir en compte el marc de referència del qual parteix la Xarxa,

el model ecològic–sistèmic, ja que considerem que les persones són part

integrant d’un sistema familiar, social, cultural, econòmic i històric, i per entendre-

les cal contextualitzar-les en els diferents sistemes.

S’entén el sistema com una sèrie d’elements interrelacionats que, en el seu

conjunt, són més que la suma de les parts, atès que formen una entitat diferent i

estableixen unes pautes d’interacció específiques entre els seus components.

Aquesta interacció entre els sistemes que nodreixen, protegeixen i eduquen els

infants, afavoreix els bons tractes infantils. Qualsevol canvi o influència dins

l'entorn familiar n'implica una recol·locació i un canvi en els diferents components.

Per situar aquest model, alguns autors, com el psicòleg Bronfenbrenner, va

identificar una sèrie de sistemes en els quals l’infant i/o l’adolescent participava o

s’hi veia immers:

- Ontosistema: engloba les característiques personals de cada individu i la seva

història personal.

- Microsistema: format per les relacions de l’entorn familiar més proper.

- Exosistema: format pels grups de la comunitat i el conjunt d’institucions i/o

professionals que actuen com a mitjancers entre l’individu, la família i el

sistema cultural més ampli.

- Macrosistema: format per la cultura, les creences i el sistema polític.



- 7 -

Així doncs, per millorar el benestar de l’infant i/o adolescent i de la família , les

intervencions dels professionals es poden orientar globalment, aprofitant la Xarxa

per influir-hi des dels diferents sistemes on es mouen els membres de la família.

Alhora, la Xarxa pot influir de manera positiva en el desenvolupament dels menors,

de manera que, com a professionals és important que construïm i facilitem

contextos que potenciïn el creixement i la capacitat dels infants i/o adolescents i les

famílies.

També és important tenir present que com a Xarxa per a la Promoció dels Bons

Tractes a la Infància i a l’Adolescència hem de poder partir d'un model de

capacitació en les nostres intervencions. Entenent que tothom té recursos i forces

per resoldre els seus problemes, el professional ha d'accedir a aquestes capacitats, i

fer que les persones les reconeguin i les utilitzin. Cal que els professionals actuïn

percebent les capacitats de l’altre i afavorint-ne l'apoderament.

L’experiència ens diu que en tota situació problemàtica existeixen recursos que

només es poden despertar si es pressuposen com a possibles.

Exosistema: comunitat ( i l) i

Macr

osi

stem

a:

cult

ura

i s

isit

em

a p

olí

tic

Exosistema: comunitat (xarxa social) i xarxa de professionals

Ontosistema: característiques personals

del menor

Microsistema familiar



- 8 -

CONCEPTES:

Funció parental: parentalitat i marentalitat

Aquesta funció fa referència a la capacitat pràctica que té un pare o mare per

atendre els seus fills.

La funció parental té tres finalitats fonamentals. D'una banda, la nodridora-

fisiològica, és a dir, proporcionar tot allò necessari per assegurar la vida i el

creixement dels fills, així com també garantir-ne l’afectivitat i benestar emocional.

D'una altra banda, la socialitzadora, que garanteix i facilita el procés identitari. I

finalment, l'educativa, és a dir, garantir l’aprenentatge dels models de conducta

necessaris per conviure en societat.

L’adquisició de les competències que permeten desenvolupar aquestes funcions va

lligada a les possibilitats personals, als processos d’aprenentatge i a les

experiències que se'n deriven.

Risc

Pel que fa als maltractaments infantils, el risc fa referència a l’existència de

determinades condicions o factors biològics, psicològics o socials que podrien

perjudicar el desenvolupament físic, psíquic i /o social de l’infant o adolescent.

Aquest factors se centren principalment en:

- L’entorn: entorns poc favorables o, fins i tot, inhibidors dels factors

protectors i de desenvolupament necessaris per als menors , com també,

aquells que inclouen la violència com a forma de relació.

- El rol parental i familiar: dificultat en l’exercici de les funcions adequades per

part de cada membre de la família.

- L’individu: sigui infant, adolescent o adult que estigui en situació d’especial

vulnerabilitat.



- 9 -

Factors de protecció

De la mateixa manera que existeixen factors de risc, també existeixen altres factors

i condicions que poden tenir efectes protectors en l’infant i/o adolescent. Aquests

factors van relacionats amb:

- Els vincles afectius amb la família

- Les característiques individuals

- L’existència de contextos que potenciïn el creixement i la capacitat dels

menors

- La xarxa de suport

Així doncs, la intervenció d'un factor de protecció pot neutralitzar alguns factors de

risc o alguns indicadors. És per aquest motiu que cal valorar les situacions d’una

manera global i tenint en compte els factors protectors que hi intervenen.

Resiliència

És la capacitat d’una persona o d’un grup per a desenvolupar-se positivament i per

seguir projectant-se en el futur malgrat les circumstàncies adverses. Implica dues

característiques: la resistència i l’esperit constructiu. La resiliència es desenvolupa a

través de la interacció entre l’infant i/o adolescent i el seu entorn. Aquesta capacitat

no és absoluta ni estable a través del temps, per tant, cal construir-la o potenciar-

la, tenint sempre en compte l’entorn i les capacitats de la persona.

.

Segons Vanistendael (2000)

la resiliència és una construc-

ció, una casa, que es fona-

menta en poder tenir les

necessitats bàsiques cobertes

i en la xarxa de relacions de la

persona. Alhora, la resiliència

es va construint gràcies a les

competències de la persona,

l’autoestima, les seves

aptituds i l’humor i es

completa amb la possibilitat

de gaudir de noves

experiències enriquidores.



- 10 -

Maltractament infantil Un infant és maltractat quan és objecte de negligència, violència física, psíquica, i/o

sexual, de fet i/o per omissió, per part de les persones o institucions que l’envolten i

de les quals depèn el seu desenvolupament correcte.

Podem distingir diversos tipus de maltractament:

Maltractament físic

És qualsevol acció no accidental, per part dels pares i mares o de les persones

que tenen cura dels infants, que els provoqui danys físics o malaltia o els

col·loqui en greu risc de patir-ne.

Maltractament psicològic o emocional

Són aquelles situacions en les quals les persones adultes que envolten el

menor, amb actuacions o privacions, li provoquen sentiments negatius cap a

la seva persona i li limiten les capacitats. L’adult adopta una actitud de

menyspreu continuat, refús verbal, insult, intimidació, discriminació, etc.

També es pot donar quan hi ha una manca persistent de resposta a les

necessitats emocionals del menor i la persona adulta no fa res per evitar-ne el

patiment.

Maltractament per negligència i abandonament

Són aquelles situacions en les quals les necessitats bàsiques del menor

(físiques, socials, psicològiques, d’alimentació, higiene, atenció mèdica,

educació, vestimenta, vigilància, seguretat, etc.) no són ateses de manera

temporal o permanent per cap dels membres del grup amb el qual conviu.

Abús sexual

Són aquells comportaments que utilitzen l’infant o adolescent per satisfer el

desig sexual de l’adult.

En aquestes situacions, s’estableix una posició de poder o d’autoritat de l’adult

sobre el menor, que el menor no comprèn o per a les quals no està preparat, i

per tant, no li pot donar el consentiment.



- 11 -

Els actes d’abús sexual a menors poden classificar-se en dos grups:

- Observant: els que no impliquen contacte físic entre el menor i l’adult.

- Participant: els que impliquen contacte físic actiu o passiu amb l’adult

o altres menors.

Submissió quimicofarmacèutica (o síndrome de Münchhausen)

És la situació en què se sotmet l’infant i/o adolescent a qualsevol tipus de

drogues i/o medicació sense prescripció mèdica i que l’incapacita en el seu

desenvolupament adequat. Aquest símptoma pot ser causat per l’anomenada

síndrome de Münchhausen per poders, que es dóna quan els progenitors o les

persones cuidadores simulen malalties en el menor i el sotmeten a contínues

exploracions mèdiques o a ingressos hospitalaris al·legant símptomes ficticis o

generats de manera activa per la mateixa persona adulta.

Maltractament prenatal

Es produeix quan els progenitors, de manera conscient o inconscient, no

atenen adequadament les necessitats del seu estat de gestació, ja sigui per

acció (conductes de risc) i/o omissió (no seguiment mèdic, manca de cura,

etc.).

Explotació laboral

Situació en què s’utilitza un infant i/o adolescent en edat no laboral per

realitzar feines o activitats de les quals s’obtingui qualsevol tipus de guany,

inclosa la mendicitat.

Explotació sexual

És quan s’obliga o s’indueix l’infant i/o adolescent a fer activitats de prostitució

i/o pornografia.



- 12 -

Menor

Anomenem nens als menors d’edat entre els 0 i 12 anys. Adolescents, als menors

entre 12 i 18 anys, i adults als majors de 18 anys. És important però, tenir en

compte les característiques que s’expliquen a continuació.

La minoria o majoria d’edat dels ciutadans ve marcada per l’edat establerta per la

Constitució Espanyola de 1978, per tant, i segons el que s’estableix a l’article 12:

els espanyols són majors d’edat als 18 anys. Fins arribar a aquesta edat es

consideren menors d’edat i, per tant, no tenen plena capacitat jurídica per obrar i

necessiten de la concurrència de la capacitat dels seus representants legals per a

dur a terme determinades actuacions.

Quan una persona arriba a la majoria d'edat es presumeix que té capacitat d'obrar,

tret que hi intervingui algun tipus d'incapacitat. Malgrat això, l'emancipació permet

que el major de 16 i menor de 18 anys pugui disposar de la seva persona i dels

seus béns com si fos major d'edat. Com a excepció es disposa que, fins que

l'emancipat no arribi a la majoria d'edat, no podrà demanar préstecs, gravar o

transmetre béns immobles, establiments mercantils o industrials ni béns

d'extraordinari valor, com joies, sense el consentiment dels seus pares, o en cas

que faltin ambdós, del tutor que li hagi estat designat. La major part de les

emancipacions es produeixen per poder contreure matrimoni abans dels 18 anys. El

menor d'edat pot adquirir la condició d'emancipat en els casos següents:

1. Les persones que exerceixen sobre ell la pàtria potestat li concedeixen aquest

benefici. En aquests casos, és necessari que el menor hagi complert els 16 anys

d'edat i que estigui conforme amb l'emancipació. S'atorga mitjançant escriptura

pública davant de notari i ha de ser inscrita en el Registre Civil. Una vegada

concedida l'emancipació no es pot revocar.

2. Es considera que el fill està emancipat quan, sent major de 16 anys i amb

consentiment dels seus pares, viu de forma independent. En els casos en els quals

el menor està subjecte a tutela arriba a l'emancipació per la concessió judicial del

benefici de la majoria d'edat.



- 13 -

3. Per matrimoni.

4. Per concessió judicial. Un jutge pot concedir l'emancipació quan ho sol·liciti el

menor que ja tingui més de 16 anys, en els casos següents: quan qui exerceix la

pàtria potestat s'ha casat una altra vegada o conviu de fet amb una altra persona, o

quan els pares visquin separats o quan concorri alguna causa que entorpeixi

greument l'exercici de la pàtria potestat.

En relació al menor, també és important tenir en compte en quina edat se’ls atorga

la responsabilitat penal. Això va en funció de l’edat que tenen a l’hora de cometre la

infracció. Els menors de 14 anys no tenen responsabilitat penal i entre els 14 i 18

anys es respon penalment conforme a la llei de responsabilitat del menor.

Confidencialitat

És la privadesa de la informació transmesa en un sistema de comunicacions,

garantida per un conjunt de procediments i mitjans tècnics destinats a garantir la

integritat, la disponibilitat i la privadesa de les dades personals. En tot moment, cal

tenir presents els codis deontològics dels professionals, que ja marquen unes línies

pel que fa al dret a la confidencialitat de les persones a les quals van adreçades les

nostres accions, així com la forma d’actuar dels professionals amb aquesta

informació.

La informació es pot compartir entre els diferents professionals, administracions i

serveis, sobretot si és en benefici i pel benestar del menor. Aquesta informació,

però, ha de ser objectiva, contrastada, verídica i ha de fer ús d’una terminologia

adient.

Alhora, si la informació parteix d’una suposició, cal assenyalar la naturalesa de la

sospita.



- 14 -

Marc legal

L’origen de la regulació internacional dels drets dels infants es deu a la Declaració

de Ginebra de 1923, document que pertanyia a l’associació de caràcter privat Unió

Internacional de Socors dels Infants. Posteriorment, la Societat de Nacions Unides,

precursora de l’actual Organització de les Nacions Unides, va adoptar-lo com a

document de treball fins a finals de la Segona Guerra Mundial.

L’any 1948, l’ONU elabora la Declaració Universal de Drets Humans en la qual

s’estableix la necessitat de donar una protecció especial a la infància.

El 1959, s’aprova la Declaració Universal dels Drets dels Infants.

L’any 1989 l’ONU aprova la Convenció sobre els Drets dels Infants .

A Espanya, un cop aprovada la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia de

Catalunya, la Generalitat de Catalunya va assumir l’any 1981 els serveis de

protecció a la infància. El Parlament de Catalunya va promulgar tot un seguit de

disposicions que regulaven el règim jurídic civil de la protecció de menors. Seguint

un ordre cronològic, les lleis relatives a aquesta matèria són:

• La Llei 11/1985, de 13 de juny, de protecció de menors.

Aquesta Llei recollia tant aspectes de reforma com de protecció dels menors i

s’assignaven ambdues matèries al Departament de Justícia de la Generalitat de

Catalunya, concretament a la Direcció General de Protecció i Tutela de Menors.

• Decret 338/1986, 18 de novembre, de regulació de l’atenció a la infància i

adolescència en alt risc.

Els Serveis Socials han d’actuar prevenint i pal·liant dèficits socials dels menors i

n’han de promoure el benestar, actuant de forma coordinada amb altres serveis

com ensenyament, joventut, sanitat i justícia.

Per treballar les situacions d’alt risc social es creen els EAIA, serveis especialitzats

destinats a la prevenció, detecció, tractament i seguiment dels menors mitjançant

intervencions multidisciplinars.



- 15 -

• Decret 2/97, 7 de gener s’aprova el Reglament de protecció dels menors

desemparats i de l’adopció:

- Títol I: assumpció de les funcions tutelars, l’exercici de la tutela i la guarda

administrativa.

- Títol II: classificació dels centres d’atenció a la infància.

- Títol III: tractat sobre l’acolliment familiar i l’adopció.

- Títol IV: tramitació de l’adopció internacional.

• La Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies.

Aquesta llei té per finalitat establir les bases i mesures per a una política que

determina els drets i les prestacions destinades a donar suport a les famílies.

• La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials.

Preveu un nou model d’atenció dels Serveis Socials en la xarxa pública per tal de

garantir-hi l’accés, que es faci efectiva la justícia social i que es promogui el

benestar de la població.

En relació a l’atenció dels menors, l’article 7 té en compte la vulnerabilitat, els riscs

i les dificultats socials, així com la violència i la delinqüència juvenil.

L’article 11 parla de la protecció dels drets dels infants i adolescents.

En l’article 17, es detallen les funcions dels Serveis Socials en la manera d’intervenir

en els nuclis familiars en situació de risc social.

• Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

Garanteix uns drets a les dones víctimes de violència i als seus fills.

L’article 5 recull els diferents àmbits de la violència, tals com agressions sexuals,

assetjament sexual, tràfic i explotació de dones i nenes, mutilació genital femenina,

o risc de patir-la, i els matrimonis forçats.

L’article 75 estableix que el Govern adoptarà mesures per la prevenció i eradicació

de la mutilació genital femenina.



- 16 -

• Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats de la infància i

l’adolescència1.

Aquesta Llei representa un canvi de paradigma en la concepció de la infància i

l'adolescència, té una visió global i proactiva d'aquest col·lectiu, i inclou tant la

infància i adolescència que es troba en situació de risc o desemparada com la que

no. Destaquem entre d’altres:

Dret de participació

Impuls de consells de participació d'infància en l'àmbit municipal i la creació d'un

Consell Nacional d'Infància, perquè l'infant tingui un espai on poder expressar la

seva opinió sobre qüestions que l'afecten. Així mateix, amb la voluntat de

considerar l'infant i/o adolescent com a subjecte de drets, la Llei estableix

l'obligatorietat de notificar-los les resolucions de l'administració, i aquests les

podran impugnar. També s’haurà d’informar a l'infant i/o adolescent de les

mesures que se li adoptaran, de la seva situació i actuacions.

Canvis en el sistema de protecció

Es situa el menor que ha patit maltractaments al mateix nivell que la dona que

es troba en situació de violència masclista. En aquest sentit, en la mesura que

sigui possible, serà la persona maltractadora la que marxi de casa i no l'infant

i/o adolescent maltractat.

S'agilita l'adopció nacional

Es pot acordar la mesura d'acolliment preadoptiu sense el consentiment dels

pares biològics i es limita a dos mesos el temps màxim perquè aquests puguin

oposar-se a aquesta resolució. Només podran demanar que s’aturi l’adopció en

el termini d’un any, sempre que hi hagi hagut canvis en els motius que van

provocar la separació del menor. Un cop la resolució sigui ferma no caldrà el

seu consentiment per a continuar amb l'adopció.

1 Podeu ampliar la informació a la següent adreça electrònica: www.gencat.cat/dasc/publica/butlletiDGAIA/num38/saprova-la-llei-dels-drets-i-les-oportunitats-de-la-infancia-i-ladolescencia.htm



- 17 -

Noves modalitats d'acolliment

Dues noves modalitats:

Acolliment familiar permanent: es farà quan es prevegi que el desemparament serà

definitiu i, per les circumstàncies del menor, no sigui aconsellable la mesura de

l'adopció.

Acolliment professional: S'establirà amb persones o famílies en les quals un dels

membres tingui una titulació (educació social, educació especial, psicologia,

pedagogia, etc.) que acrediti la seva preparació. Aquestes famílies acolliran a

infants amb necessitats especials o grups de germans i rebrà una remuneració

econòmica per dedicar-se de forma exclusiva a aquest acolliment.



- 18 -

Com treballa la Xarxa

Prevenció: assessorament, formació, sensibilització

Serveis Socials Bàsics

- Campanya “Prou d’Hòsties” - Campanya “Drets de la Infància” - Tallers de pares i mares - Informació dels serveis existents al municipi - Tècnica d’acollida: assessorament a famílies nouvingudes,

difusió de protocols, etc.

EAIA

- Donar suport i informació a Serveis Socials en la

intervenció amb les famílies i menors en situació de risc de desemparament

SAPIJ

- Reunions amb els mestres - Assessorament a professionals - Sensibilització sobre símptomes “silenciosos”

CDIAP

- Xerrades a pares i mares - Reunions amb els mestres - Assessorament a professionals - Participació en activitats de prevenció que es realitzen al

municipi

ABS

- Sensibilització i formació a professionals per vigilar

l’aparició d’indicadors en qualsevol visita de l’infant o família a l’ABS

- Informació sobre educació sexual, embaràs no desitjat, preparació part, etc.

- Programa de l’infant en néixer - “Guia anticipatòria” de les necessitats de l’infant en cada

període de desenvolupament - Reforçar conductes psicològiques positives - Realitzar les visites del programa “nen sa”



- 19 -

Centre Obert

- Realitzar activitats relacionades amb els hàbits d’higiene,

d’alimentació, comportament, etc. - Oferir un espai de confiança - Reunions amb les famílies

EAP

- Assessorament als mestres

Escoles Bressol

- Entrevistes inicials amb famílies abans de començar

l’escola - Reunions amb pares i mares (generals) i de temes

específics - Xerrades informals i/o específiques - Difusió dels programes, projectes i normatives del centre - Formació de l'Equip Educatiu Mestres i Auxiliars de Mestres

per treballar amb els infants i les famílies - Posar en contacte famílies amb nens/es de la mateixa edat

Escoles

- Entrevistes inicials amb les famílies - Xerrades específiques - Tutories amb els infants - Reunions (generals) de pares i mares - Difusió de la normativa del centre - Formació pels mestres per treballar amb els alumnes

Institut PARETS

- Xerrades específiques - Tutories amb els adolescents - Reunions (generals) de pares i mares - Difusió de la normativa del centre - Formació pels mestres per treballar amb els alumnes

Biblioteca Can Butjosa

- Cursos de voluntariat - Escola d’estiu - Projecte Bebeteca



- 20 -

Detecció (instruments i tècniques)


- Entrevistes (observació participant) - Recollida d’informació dels diferents serveis - Converses informals - Visites a domicili (treballadores familiars, educadores,

treballadores socials)

EAIA

- Assessorament als professionals per tal d’identificar

indicadors de risc de desemparament i de patiment infantil i juvenil

SAPIJ

- Sessions amb els infants i adolescents - Entrevistes amb pares i mares - Assessorament als professors de les escoles del municipi

CDIAP

- Observació directa en sessions d’habilitats parentals i del

vincle - Presència activa en l’àmbit educatiu, sanitari i social per tal

d’ajudar a la detecció

ABS

- Observació de la conducta de l’infant i adolescent - Observació del comportament dels pares i mares - Història social - Revisió de l’infant de 0 a 14 anys: valoració del

desenvolupament psicomotor, exploració física i vacunes - Visites domiciliàries - Indagar possibles factors de risc del pacient coneixent

hàbits, vincles interpersonals, antecedents i capacitats - Test de Llevant

Centre Obert

- Registre diari - Seguiment individualitzat - Contacte i observació diària dels infants i les famílies

EAP

- Seguiment individualitzat dels infants i adolescents - Recollida d’informació de la família / Comissió d’Atenció a

la Diversitat



- 21 -

Escoles Bressol

- Entrevistes amb les famílies - Contacte diari amb l’infant i les seves famílies (observació

activa) - Observació directa a la classe i a totes les activitats

(piscina, sortides, colònies, etc.) - Llibreta viatgera - Posar en contacte a les diferents famílies - Registre d’observació dels/les mestres - Coordinació i treball en equip (informar i segons el cas

decidir i acordar en equip)

Escoles

- Entrevistes amb els pares i mares - Contacte diari amb els infants - Coordinació entre els diferents mestres (informar a tot

l’equip) - Observació directa a l’aula, al pati, a les sortides, etc. - Exploracions per part dels mestres en l’atenció a la

diversitat, professionals de l’EAP, etc.

Institut Parets

- Contacte diari amb l’alumne - Estudi de la interacció entre alumnes - Estudi de la interacció entre alumnes i professors - Coordinacions entre els membres de l’equip docent - Coordinació entre tutor i psicopedagog de referència de

l’Institut - Entrevistes amb pares i mares - Seguiment a través de la tutoria i la Comissió d’Atenció a la

Diversitat


- Projecte Apadrinatge: al llarg de l’apadrinament es va

completant l’historial socioafectiu - Observació dels menors en la dinàmica de la biblioteca

Policia

- Rebre i intercanviar informació de/amb tota la xarxa



- 22 -

Intervenció (quan actuem i de quina manera)


- Realització i seguiment de plans de treball amb les famílies i

els infants i joves - Ajudes econòmiques, socials, etc. - Coordinació amb tots els serveis implicats en els diferents

casos - Supervisió de casos amb professionals externs - Creació de projectes i programes per donar resposta a

necessitats detectades al municipi - Derivació a centres i serveis especialitzats

EAIA

- Donar suport a la intervenció de serveis socials amb les

famílies d’alt risc social - Iniciar el procés de protecció del menor en cas que sigui

necessari

SAPIJ

- Tractament psicoterapèutic a l’infant i/o adolescent - Assessorament a pares, mares i mestres

CDIAP

- Pla terapèutic individualitzat per a cada cas - Intervenció de suport o reparació (resilient) als infants - Intervenció familiar - Valoració i tractament interdisciplinar

ABS

- Visites periòdiques de control - Valoració de l’evolució dels indicadors en el temps - Compliment de cites - Protocol intern d’actuació davant maltractament a la infància

i adolescència. SAP Granollers-Mollet - Actuació assistencial i mèdic legal en les situacions d’abús

sexual. Hospital de Granollers / Hospital Sant Joan de Déu - Protocol d’atenció al maltractament a la infància de

l’Associació Espanyola de Pediatria - Potenciar la coordinació entre tots les ABS

Centre Obert

- PEI (Projecte Educatiu Individualitzat) - Dinàmiques de grup i seguiment individualitzat - Entrevistes amb la família



- 23 -

Escoles Bressol

- Entrevistes amb les famílies - Reunió de l'equip educatiu: informació i acords - Coordinació i assessorament amb altres serveis (CDIAP,

SSB, EAP, ABS, etc.) - Coordinació i derivació a SSB, CDIAP, SAPIJ, ABS, Policia - Traspàs d'informació al Servei d’Educació Municipal - Seguiment dels casos a través de les comissions socials i de

les reunions periòdiques amb el CDIAP

EAP

- Atenció psicopedagògica individualitzada a l’infant i/o

adolescent - Seguiment de casos a partir de les comissions socials, equip

directiu i especialistes - Recollida d’informació amb el tutor - Coordinació amb l’EAIA

Escoles

- Entrevistes amb famílies - Observació per part dels/les mestres d’educació especial - Derivació a altres serveis (EAP, SAPIJ, CDIAP, etc.) - Coordinació i assessorament amb altres serveis que

intervenen amb el cas - Seguiment de casos a les comissions socials

Institut Parets

- Seguiment dels casos a través de la Comissió d’Atenció a la

Diversitat - Seguiment de casos a través de la reunió de junta directiva - Coordinació amb l’EAP i SSB - Traspàs d’informació a inspecció

Can Butjosa

- Tallers diversos: Jocs de falda, etc. - Projectes : Apadrinatge, Bibliomòbil i Equip B

Policia

- Actuacions penals - Actuacions de mediació (casos menys greus) - Actuacions de reacció (horaris poc habituals)



- 24 -

Indicadors per a la detecció de maltractament

Una de les principals tasques elaborades per la Xarxa és una guia que engloba els

indicadors de risc que podem observar des dels diferents serveis, per tal de detectar

una situació de maltractament vers l’infant i/o adolescent. Així doncs, s’han

explicitat tots aquells indicadors que ens fan estar alerta tant de l’infant i/o

adolescent, com de les persones cuidadores.

Entenem com a indicadors de risc aquells fets observables que confirmarien que

un infant i/o adolescent es troba en situació de patir algun tipus de maltractament o

negligència.

La divisió utilitzada va en relació a la tipologia de maltractament i està subdividit en

grups d’edat. Cal remarcar però que això no vol dir que es creï una relació de

causa-efecte entre indicador i maltracte, sinó que ens ajudarà a poder posar nom a

allò que estem observant.

En el moment de recollir els indicadors en el full de notificació cal tenir molt present

tres aspectes:

- Freqüència i temps que fa que es produeixen

- No es valoren els indicadors de manera aïllada, sinó que s’interpreta el

conjunt d’indicadors i el context.

- És possible, que en el moment de fer la notificació, un infant presenti

indicadors de diferents tipus de maltractaments.



- 25 -



- 26 -



- 27 -



- 28 -



- 29 -



- 30 -



- 31 -



- 32 -



- 33 -



- 34 -

Factors de risc associats al nucli familiar

1. Canvi freqüent de domicili 2. Manca d’habitatge 3. Amuntegament 4. Deficiències en l’habitatge

Habitatge

5. Males condicions higièniques i d’organització

6. Inestabilitat laboral 7. Dificultats econòmiques greus 8. Administració inadequada dels recursos 9. Ingressos econòmics procedents d’activitats il·legals (ex:

prostitució, delinqüència, etc.) 10. Situació d’atur prolongat per manca de voluntat o de

recursos (1 o 2 progenitors) 11. Impossibilitat d’accedir al mercat laboral, per falta de

documentació, incapacitat o malaltia 12. Sobrecàrrega laboral 13. Horari laboral incompatible amb la cura dels fills 14. Manca d’hàbits laborals 15. Conflictivitat laboral continuada

Econòmic-laboral

16. Mendicitat 17. Addicció a substàncies com ara: alcohol, fàrmacs i

drogues il·legals 18. Paternitat adolescent 19. Diferències generacionals molt grans entre pares i fills 20. Família nombrosa 21. Pares separats i amb mala relació entre ells.

Estructura familiar

22. Germans/es amb problemàtica social

23. Falta de documentació parental o del menor 24. Documentació parental o de l’infant no actualitzada 25. Manca de regulació de la guàrdia i custòdia del menor 26. Familiars reagrupats, sense documentació laboral

Situació jurídica

27. Progenitors a la presó 28. Manca de xarxa social 29. Xarxa social inadequada (delinqüència, drogoaddicció,

etc.) 30. Relació conflictiva o inexistent amb els serveis 31. Aïllament social (idioma, manca de familiars, etc.) 32. Aspectes culturals que poden dificultar la integració

(idioma, religió, costums, etc.)

Entorn social

33. Excés de vida social 34. Mort sobtada d’un familiar 35. Pèrdua de feina 36. Pèrdua habitatge (desnonament, incendi, riuada, etc.) Situacions de crisi

37. Separació matrimonial



- 35 -

Factors de protecció associats al nucli familiar

1. Suport de la parella 2. Absència de violència conjugal 3. Capacitats empàtiques 4. Intel·ligència emocional 5. Tenir fills sans 6. Absència de trastorns psiquiàtrics 7. Absència de dèficits cognitius 8. Reconeixement de les dificultats parentals 9. Motivació per millorar 10. Acceptació i col·laboració amb els professionals i la xarxa

social 11. Capacitat de superació davant de les adversitats,

resiliència 12. Fills desitjats i/o planificats 13. Estabilitat laboral 14. Seguretat i prosperitat econòmica 15. Suport de la família extensa 16. Suport social formal (ajudes per a l’habitatge, la salut,

l’educació, problemes legals o econòmics) 17. Pocs esdeveniments vitals estressants

Nucli familiar

18. Bones relacions entre iguals 19. Experiències d’afecte positives 20. Experiències escolars positives 21. Antecedents de maltractament infantil amb consciència

d’haver-los patit i amb la voluntat de no repetir-los 22. Continuïtat en la transmissió familiar i/o sociocultural

(models de criança sans)

Història familiar

23. Socialització saludable 24. Disponibilitat i qualitat del temps entre pares i fills 25. Actitud d’escolta i observació dels fills 26. Actuació coherent i constant 27. Actuació mitjançant un sistema de normes i escala de

valors

Criteris educatius

28. Normes culturals oposades a la violència



- 36 -

Circuits d’actuació A continuació explicitem el circuits d’actuació dels diferents serveis integrats dins

de la xarxa, en tres circumstàncies diferents:

Sospita:

Es considerarà sospita de maltractament quan hi hagi indicadors que fan referència

a:

- L’aspecte físic: s'observa una cura inadequada o negligent de l’infant i/o

adolescent.

- L’aspecte emocional: s’observen indicadors de patiment o malestar de l’infant

i/o adolescent derivats de l’atenció que reben per part dels seus cuidadors.

- Verbalitzacions del menor que indiquin desatenció, maltractament i/o abús,

per part dels seus cuidadors.

Evidència:

Es considerarà una evidència de maltractament quan:

- Quan existeixin lesions físiques (informe mèdic de lesions), i que poden anar

acompanyades o no de verbalitzacions del menor, referents a desatenció,

maltractament i/o abús.

- Quan es produeixi un abandonament físic del menor.

Urgència:

Segons la nova Llei d’Infància les situacions d’urgència s’anomenen “preferents

tipus 1”. Es tracta d’aquelles situacions en les quals cal efectuar una intervenció

immediata per protegir la integritat física o psíquica del menor, ja que corre un risc

imminent i manifest. La DGAIA, si valora com a necessària la separació immediata

del menor del seu nucli familiar, pot prendre mesures cautelars: desemparament

preventiu o atenció immediata i ingrés en un centre.

Són casos preferents tipus 1:

- Abús sexual actiu; maltractament físic o psíquic present; prostitució activa i

abandó efectiu i/o rebuig explícit per parts dels pares o adults responsables.

Cal valorar els indicadors de risc segons la freqüència amb la qual apareixen i el

temps que fa que estan apareixent.



- 37 -

ESCOLES BRESSOL

Sospita de maltractament

Evidència de maltractament

coordinacióEquip

Educatiu

Serveis Socials

(Comissions socials)

SERVEIS QUE ATENEN A L'INFANT

(XARXA)

PLA DE TREBALL CONJUNT

Full de notificació

Full d'acords

Direcció centre Tutor

coordinació

conjuntament amb Serveis

Socials

maltractament

abús sexual

fora horari SSB és necessari

informar a

Direcció centre

Equip Educatiu

Serveis Socials

Hospital Granollers

notificació

DGAIA Infància

Respon 24h

INFORMAR A LA

FAMÍLIA

UFAM St. Joan de

Déu

si és necessari

trasllat

Servei Educació

Ajuntament

* Amb TAXI Avís amb anterioritat

a l'Hospital


Tutor



- 38 -

ESCOLES DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA Detecció de maltractament

coordinacióTutorDirecció centre

Serveis Socials

(Comissions socials)


(XARXA)


Full d'acords




Socials

notificacióTutorDirecció centre

Serveis Territorials

DGAIA Infància

Respon 24h

Fiscalia de Menors / Jutjat de Guàrdia

INFORMAR A LA

FAMÍLIA


Serveis Socials


(XARXA)


Full d'acords



- 39 -


maltractament


Socials

notificació

abús sexual

Tutor

Hospital Granollers

si és necessari

trasllat

* Amb TAXI

Avís amb anterioritat a l'Hospital

Direcció centre

Serveis Territorials

DGAIA Infància

Respon 24h


INFORMAR A LA

FAMÍLIA

Serveis Socials


(XARXA)


Full d'acords

UFAMSt.Joan de

Déu



- 40 -

CENTRE OBERT



coordinacióCentre Obert Serveis Socials


(XARXA)



Full d'acords

coordinació


Socials

maltractament

abús sexual


informar a

Direcció centre

Equip Educatiu

Serveis Socials

Hospital Granollers

notificació

DGAIA Infància

Respon 24h

INFORMAR A LA

FAMÍLIA

UFAM St. Joan de

Déu

si és necessari

trasllat

Servei Educació

Ajuntament

* Amb TAXI



Tutor



- 41 -

BIBLIOTECA DE CAN BUTJOSA Sospita de maltractament

coordinació


Serveis Socials

Seguiment i observació dels casos

Tallers i Programes

especialitzats


SERVEIS QUE ATENEN A

L'INFANT (XARXA)


derivació


informar a

Serveis Socials

DGAIAInfància

Respon 24h




- 42 -

CDIAP Sospita de maltractament


coordinacióCDIAPServeis Socials


(XARXA)


Full d'acords


coordinació

maltractament

abús sexual


informar a


Socials

CDIAP

Serveis Socials

Hospital Granollers

UFAM St. Joan de

Déu

si és necessari

trasllat

DGAIA Infància

Respon 24h

INFORMAR A LA

FAMÍLIA

* Amb TAXI




- 43 -

SAPIJ Sospita de maltractament Evidència de maltractament

SAPIJ

Serveis Socials

Seguiment de casos i

observació


(XARXA)

coordinació



Full d'acords

derivació


informar a

SAPIJ Serveis Socials

DGAIAInfància

Respon 24h




- 44 -

ABS Sospita de maltractament Evidència de maltractament

coordinació

notificació

abús sexual

maltractament

ABS

Hospital de Granollers

Serveis Socials


UFAM St.Joan de

Déu

trasllat i/o internamentGREU

NO NECESSITA HOSPITALITZACIÓ


(XARXA)



Full d'acords

coordinació

ABS Seguiment de

cas (pediatria)

Serveis Socials


(XARXA)



Full d'acords



- 45 -

Policia Local Sospita de maltractament


notificacióServeis Socials


(XARXA)



Full d'acords

Policia Local

coordinació

maltractament

abús sexual


informar a

comunicació

Serveis Socials

Hospital Granollers

notificació

DGAIA Infància

Respon 24h

UFAM St. Joan de

Déu

si és necessari

trasllat

Full de notificació Policia Local


Mossos d'Esquadra



- 46 -

amb la família

exploració de la situació

coordinació

intervenció conjunta

si és necessari assessorament

informe de derivació a

derivació a

3 opcions

seguiment família i menor

Serveis Socials

avaluació situació familiar

pla de treball

Si evolució +

Seguiment de la família

Si evolució -

Tancament del cas

EAIA (Equip A)


(XARXA)

SERVEIS QUE ATENEN A L'INFANT (XARXA)

Serveis Socials +

Si evolució + Si evolució -

Serveis Socials

Seguiment de la família des de

EAIA (Equip A)

Serveis Socials

EAIA (Equip A)

ESTUDI / VALORACIÓ

No proposta Tancament

del cas

No mesura de protecció

Proposta de mesura

protectora

DGAIA

CONSTITUCIÓ DE MESURA

CENTRE D'ACOLLIDA

FAMÍLIA EXTENSA

FAMÍLIA ALIENA CRAE

EAIA (Equip B)

Serveis Socials EAIA

Pla socioeducatiu treball conjunt

+SITUACIÓ D'ALT

RISC I DESAMPARAMENT

SITUACIÓ DE RISC

Full d'acords


SERVEIS SOCIALS BÀSICS i EAIA Sospita de maltractament



- 47 -


informar a Fora horari EAIA informar a

maltractament abús sexual

SERVEIS SOCIALS

EVIDÈNCIA DE MALTRACTAMENT

SERVEIS SOCIALS

EAIADGAIA

UDEPMI

Hospital de Granollers

UFAMSt.Joan de

Déu

si és necessari

trasllat

INFORMAR A LA

FAMÍLIA

Amb TAXI Avís amb anterioritat

a l'Hospital


SERVEIS QUE ATENEN A

L'INFANT (XARXA)



- 48 -

detecten

notificació

si no coneix el cas

si es coneix el cas

tutela seguimentseguiment

mesura de protecció

mesures provisionals

seguiment família i menor


(XARXA)

EVIDÈNCIA DE MALTRACTAMENT

(Situació d'urgència)


DGAIA

NO PROTECCIÓ IMMEDIATA

PROTECCIÓ IMMEDIATA

Serveis Socials

EAIA +

valoració del risc

PROPOSTA DE LA

MESURA CAUTELAR

DGAIA EAIAServeis Socials

CENTRE ACOLLIDA

FAMÍLIA EXTENSA

FAMÍLIA ALIENA CRAE

EAIA

ESTUDI

PROPOSTA DE LA

MESURA CAUTELAR

NO PROPOSTA DE MESURA CAUTELAR

NO PROPOSTA DE MESURA CAUTELAR

EAIA

TANCAMENT (retorn del menor a la

família)

CRAE, ACOLLIMENT FAMÍLIA EXTENSA, ACOLLIMENT FAMÍLIA ALIENA, PREADOPCIÓ

DGAIA I EAIA Situació d’urgència



- 49 -

Metodologia de treball

- Detecció del cas:

Qualsevol membre de la Xarxa que detecti una situació en la qual existeixin

indicadors de risc referent a un menor, pot notificar-ho a la Xarxa mitjançant el Full

de Notificació, en el qual es recolliran els indicadors de risc que s’observen. Aquest

full s’enviarà a la coordinadora de Serveis Socials mitjançant correu electrònic o bé

portant-lo personalment a les dependències de Serveis Socials, on es posarà el

segell i la data d’entrega. Quant a la protecció de dades, si no és possible posar-hi

les dades completes dels menors i de la família i/o cuidadors, caldrà fer una trucada

posterior a l’enviament del full de notificació per correu electrònic.

- Activació de la Xarxa:

Un cop rebut el full de notificació, Serveis Socials serà el responsable d’activar

aquells serveis que estiguin en contacte amb l’infant i/o adolescent i el seu nucli

familiar, per tal de poder obtenir una informació global de la situació.

Un cop reunits tots els serveis implicats, aquests s’hauran de comprometre a:

Analitzar conjuntament el cas i les intervencions realitzades

Intercanviar la informació referent al cas

Definir línies d’actuació i elaborar un pla de treball conjunt (Full

d’acords)

Acordar la freqüència de seguiment

Avaluar el pla de treball d’acord amb la temporalitat prevista



- 50 -

Full de notificació Data:

Servei que fa la notificació

A quin servei es fa la notificació

Dades del menor

Nom i cognoms: Data de naixement: Curs i escola:

Dades familiars

Nom del pare, mare i/o cuidadors: Adreça: Telèfon:

Indicadors referents al menor

Tipus de maltractament

A vegades

Sovint Sempre



- 51 -

Indicadors referents al cuidador Tipologia de

maltractament A

vegades Sovint Sempre

Descripció



- 52 -

Intervencions realitzades

Data

Nom i cognoms del/la referent: Signatura i segell:



- 53 -

Full d’acords Pla de treball conjunt

Avalu

aci

ó

Tem

po

ralita

t

Serv

ei

Nom

del

men

or:

D

ata:

Ser

veis

que

inte

rven

en:

Inte

rven

cio

ns

a r

ealitz

ar



- 54 -

Ob

serv

aci

on

s

Nova

cita:

Nom

i s

ignat

ura

del

s as

sist

ents

:



- 55 -

Avaluació

Per tal de poder dur un seguiment del funcionament de la Xarxa i una observació

dels resultats, és necessari realitzar un procés avaluatiu.

Aquest procés ens servirà per millorar la nostra pràctica i per plantejar-nos nous

reptes com a Xarxa.

Així doncs, considerem que hem de dur a terme una avaluació general de la Xarxa,

amb la qual valorem el funcionament del protocol i la satisfacció dels professionals

implicats, i alhora també la nostra pràctica en el seguiment dels casos.

Avaluació de la Xarxa:

Agent avaluador: Tots els professionals que formin part de la Xarxa

Temporalitat: Anualment (juny)

Instrument: Registre d’actuacions de la Xarxa

Agent avaluador: Tots els professionals que formin part de la Xarxa

Temporalitat: Anualment (juny)

Instrument: Enquesta de satisfacció

Avaluació de casos:

Agent avaluador: Professionals implicats en cada cas

Temporalitat: En cada reunió de seguiment del cas

Instrument: Full d’acords

Un cop realitzat aquest procés avaluatiu, cada inici de curs (setembre) la Xarxa

realitzarà propostes de millora i es plantejarà nous objectius a acomplir en aquell

curs (setembre-juny).



- 56 -

Registre d’actuacions de la Xarxa

Data:

Nombre de casos detectats

(Fulls de notificació)

Nombre de casos en seguiment

Nombre de casos finalitzats

Nombre d’urgències ateses

Casos atesos per: Nombre de casos:

Escoles de primària

Escoles bressol

Institut

Centre Obert

CDIAP

SAPIJ

Bibilioteca Can Butjosa

ABS

Hospital


EAIA

Procedència dels fulls de notificació Nombre de deteccions

Escoles de primària

Escoles Bressol

Institut

Centre Obert

CDIAP

SAPIJ

Can Butjosa

ABS

Hospital




- 57 -

Tipologia de maltractaments Nombre de deteccions

realitzades

Maltractament físic

Maltractament emocional

Abandonament i/o negligència

Abús sexual

Subministrament quimicofarmacèutic

Maltractament prenatal



- 58 -

Enquesta de satisfacció:

Data:

- +

Considera que han estat efectius els canals de

comunicació establerts a la Xarxa? 1 2 3 4 5

Considera adequat el temps d’activació de la Xarxa

després de notificar el cas? 1 2 3 4 5

Considera que s’ha respectat la temporalitat acordada

entre serveis? 1 2 3 4 5

Considera que s’han acomplert els acords presos pels

diferents serveis? 1 2 3 4 5

Considera que el circuit d’actuació del seu servei ha estat

l’adequat? 1 2 3 4 5

Considera que la intervenció de la Xarxa ha millorat les

situacions inicials dels casos atesos? 1 2 3 4 5

Considera que els indicadors permeten detectar

adequadament les situacions de risc? 1 2 3 4 5

Observacions:



- 59 -

Bibliografia

Región de Murcia, Consejería de trabajo y política social (2008). Atención al

Maltrato Infantil desde el ámbito Educativo. Múrcia.

AA.VV. (2007) Protocol de coordinació contra els abusos sexuals i altres

maltractaments a infants i adolescents a la demarcació de Girona.

Girona.

Síndic de Greuges de Catalunya (2006). Protocol marc d’actuacions en

casos d’abusos sexuals i altres maltractaments greus a menors.

Diputació de Barcelona (2008). Model de prevenció i detecció de situacions

de risc social a la infància i l’adolescència. Barcelona, Col·lecció Documents

de Treball de la Diputació de Barcelona.

Comissió tècnica de maltractament. Secció Infància i Família. Servei de Benestar

Social (2008). Protocol per l’abordatge de situacions de maltractament i

de risc social en infants i adolescents. Ajuntament de Mataró

Consell Comarcal d’Osona (2007). Guia-protocol de detecció de

maltractaments infantils a la comarca d’Osona.

Consell Comarcal del Maresme (2010). Protocol per a la detecció de

maltractaments i abusos sexuals del Maresme.

Barudy, J. Dantagnan, M. (2006). Los buenos tratos a la infancia.

Parentalidad, apego y resiliencia. Argentina. Ed. Gedisa.

Save the Children (2009). Creciendo como padres y madres. Save The

Children Espanya

Instituto Aragonés de Servicios Sociales y Asociación de Desarrollo Comunitario

en Áreas de Aragón (2007). Guía para detectar, notificar y derivar

situaciones de maltrato infantil en Aragón des de los Servicios Sociales

Comunitarios. Zaragoza.