16
1 PROTOCOLO DE SUPERVISIÓN DEL RESIDENTE PROTOCOL DE SUPERVISIÓ DEL RESIDENT: ESPECIALITAT INFERMERIA DE SALUT MENTAL Autora: Gemma Torras Fàbregas Duració de l'especialitat: 2 anys Data d'elaboració: març de 2019 Aprovació per la Comissió de Docència: 13 de març de 2019

PROTOCOLO DE · 2019. 3. 15. · desenvolupin els residents en la seva pràctica laboral. S'entén que al llarg del període de residència s'adquireix una competència professional

  • Upload
    others

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: PROTOCOLO DE · 2019. 3. 15. · desenvolupin els residents en la seva pràctica laboral. S'entén que al llarg del període de residència s'adquireix una competència professional

1

PROTOCOLO DE

SUPERVISIÓN DEL RESIDENTE

PROTOCOL DE SUPERVISIÓ DEL RESIDENT:

ESPECIALITAT INFERMERIA DE SALUT MENTAL

Autora: Gemma Torras Fàbregas

Duració de l'especialitat: 2 anys

Data d'elaboració: març de 2019

Aprovació per la Comissió de Docència: 13 de març de 2019

Page 2: PROTOCOLO DE · 2019. 3. 15. · desenvolupin els residents en la seva pràctica laboral. S'entén que al llarg del període de residència s'adquireix una competència professional

2

Índex

1. Objetiu del protocol ........................................................................................ 3

2. Ámbit d'aplicació ............................................................................................. 4

3. Bases legislatives ........................................................................................... 5

4. Supervisió de les activitats assistencials ........................................................ 8

A. Generalitats ................................................................................................ 8

B. Activitats ..................................................................................................... 9

Nivell de supervisió de l'especialitat ........................................................... 10

Page 3: PROTOCOLO DE · 2019. 3. 15. · desenvolupin els residents en la seva pràctica laboral. S'entén que al llarg del període de residència s'adquireix una competència professional

3

1. Objectiu del protocol

El present protocol de supervisió del resident d'Althaia, Xarxa Assistencial

Universitària de Manresa FP, té com a objectiu establir les bases que permetin

graduar el nivell de supervisió requerit per a les activitats assistencials que

desenvolupin els residents en la seva pràctica laboral.

S'entén que al llarg del període de residència s'adquireix una competència

professional progressiva que implica un nivell de responsabilitat creixent i una

necessitat de supervisió decreixent, fins a arribar al grau de responsabilitat

inherent a l'exercici autònom de la professió sanitària d'especialista.

La Comissió de Docència d'Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de

Manresa FP, ha elaborat aquest protocol en compliment de l'Article 15.5 del

Reial Decret 183/2008, de 8 de febrer, pel qual es determinen i classifiquen les

especialitats en Ciències de la Salut i es desenvolupen determinats aspectes

del sistema de formació sanitària especialitzada. L'esmentat article estableix

que: "Les comissions de docència elaboraran protocols escrits d'actuació per

graduar la supervisió de les activitats que duguin a terme els residents en àrees

assistencials significatives, amb referència especial a l'àrea d'urgències o

qualssevol altres que es considerin d'interès".

Tal com s'indica a més en el citat Article 15.5 del Reial Decret 183/2008, el

protocol ha estat elevat als òrgans de direcció del centre per a la seva aplicació

i perquè es realitzen revisions periòdiques.

Page 4: PROTOCOLO DE · 2019. 3. 15. · desenvolupin els residents en la seva pràctica laboral. S'entén que al llarg del període de residència s'adquireix una competència professional

4

2. Àmbit d’aplicació

El present document és aplicable a tots els residents que estiguin

desenvolupant el seu programa de formació sanitària especialitzada al nostre

Hospital.

Afectarà tant a aquells residents que hagin obtingut una plaça en una Unitat

Docent pertanyent a Althaia com a aquells que havent obtingut plaça en una

Unitat Docent no depenent del nostre Hospital es trobin realitzant la seva

activitat professional, degudament autoritzada, en les nostres Unitats Docents.

Així mateix, el document es refereix a les activitats assistencials que els

residents pertanyents a Althaia realitzin en centres o unitats docents externes.

Page 5: PROTOCOLO DE · 2019. 3. 15. · desenvolupin els residents en la seva pràctica laboral. S'entén que al llarg del període de residència s'adquireix una competència professional

5

3. Bases legislatives

Com s’ha indicat anteriorment, aquest Protocol es desenvolupa segons l'article

15.5 del Reial decret 183/2008 que desenvolupa determinats aspectes del

sistema de formació sanitària especialitzada.

Seva elaboració ha tingut en compte el capítol v: deure general de supervisió i

responsabilitat progressiva pel resident que inclou articles 14 i 15 de l’esmentat

Reial decret 183/2008 i la seva aplicació a les característiques específiques de

la nostra institució.

A continuació es transcriuen literalment els citats articles:

Reial Decret 183/2008 (B.O.E. de 21 de febrer de 2008).

Capítol V: Deure general de supervisió i responsabilitat progressiva del

resident

Article 14. El deure general de supervisió.

D'acord amb el que estableix l'article 104 de la Llei 14/1986, de 25

d'abril, general de sanitat, a l'article 34.b) de la Llei 16/2003, de 28 de

maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut i en l'article

12.c) de la Llei 44/2003, de 21 de novembre, tota l'estructura del sistema

sanitari estarà en disposició de ser utilitzada en els ensenyaments de

grau, especialitzada i continuada dels professionals.

Aquest principi rector determina que les previsions d'aquest Reial

decret i les que adoptin les comunitats autònomes sobre els òrgans

col·legiats i unipersonals de caràcter docent, s'entenguin sense perjudici

del deure general de supervisió inherent als professionals que prestin

serveis en les diferents unitats assistencials on es formin els residents.

Aquests professionals estan obligats a informar els tutors sobre les

activitats realitzades pels residents.

Els responsables dels equips assistencials dels diferents dispositius

que integren les unitats docents acreditades per a la formació

d'especialistes programaran les seves activitats assistencials en

Page 6: PROTOCOLO DE · 2019. 3. 15. · desenvolupin els residents en la seva pràctica laboral. S'entén que al llarg del període de residència s'adquireix una competència professional

6

coordinació amb els tutors de les especialitats que es formen en els

mateixos, per tal de facilitar el compliment dels itineraris formatius de

cada resident i la integració supervisada d'aquests en les activitats

assistencials, docents i investigadores que es duguin a terme en

aquestes unitats, amb subjecció al règim de jornada i descansos

previstos per la legislació aplicable sobre això.

Article 15. La responsabilitat progressiva del resident.

1. El sistema de residència a què es refereix l'article 20 de la Llei

44/2003, de 21 de novembre, implica la prestació professional de serveis

per part dels titulats universitaris que cursen els programes oficials de les

diferents especialitats en Ciències de la salut.

Aquest sistema formatiu implicarà l'assumpció progressiva de

responsabilitats en l'especialitat que aquest cursant i un nivell decreixent

de supervisió, a mesura que s'avança en l'adquisició de les

competències previstes en el programa formatiu, fins a arribar al grau de

responsabilitat inherent a l'exercici autònom de la professió sanitària

d'especialista.

2. En aplicació de tots dos principis, els residents se sotmetran a les

indicacions dels especialistes que prestin serveis en els diferents

dispositius del centre o unitat, sense perjudici de plantejar a aquests

especialistes i als seus tutors totes les qüestions que se suscitin com a

conseqüència d'aquesta relació.

3. La supervisió de residents de primer any serà de presència física i

es durà a terme pels professionals que prestin serveis en els diferents

dispositius del centre o unitat pels quals el personal en formació estigui

rotant o prestant serveis d'atenció continuada.

Els esmentats especialistes visaran per escrit les altes, baixes i altres

documents relatius a les activitats assistencials en què intervinguin els

residents de primer any.

Page 7: PROTOCOLO DE · 2019. 3. 15. · desenvolupin els residents en la seva pràctica laboral. S'entén que al llarg del període de residència s'adquireix una competència professional

7

Les previsions contingudes en aquest apartat s'adaptaran a les

circumstàncies específiques de supervisió en les especialitats la durada

sigui d'un any.

4. La supervisió decreixent dels residents a partir del segon any de

formació tindrà caràcter progressiu. A aquests efectes, el tutor del

resident podrà impartir, tant a aquest com als especialistes que prestin

serveis en els diferents dispositius del centre o unitat, instruccions

específiques sobre el grau de responsabilitat dels residents al seu

càrrec, segons les característiques de l'especialitat i el procés individual

d'adquisició de competències.

En tot cas, el resident, que té dret a conèixer als professionals

presents a la unitat en la qual presti serveis, podrà recórrer i consultar

als mateixos quan ho consideri necessari.

5. Les comissions de docència elaboraran protocols escrits d'actuació

per graduar la supervisió de les activitats que duguin a terme els

residents en àrees assistencials significatives, amb referència especial a

l'àrea d'urgències o qualssevol altres que es considerin d'interès.

Aquests protocols s'elevaran als òrgans de direcció del corresponent

centre o unitat perquè el cap d'estudis de formació especialitzada

consensuï amb ells la seva aplicació i revisió periòdica.

Page 8: PROTOCOLO DE · 2019. 3. 15. · desenvolupin els residents en la seva pràctica laboral. S'entén que al llarg del període de residència s'adquireix una competència professional

8

4. Supervisió de les activitats assistencials

A. Generalitats

La capacitat per a realitzar determinades activitats assistencials per part dels

residents guarda relació amb el seu nivell de coneixements i amb la seva

experiència, en bona mesura determinada per l'any de residència en què es

trobin. A més, la naturalesa i dificultat de l'activitat a realitzar és un determinant

important. Aquests factors condicionen la responsabilitat progressiva que

poden adquirir, per tant, el grau de supervisió que necessiten.

S'estableixen 3 nivells diferents de responsabilitat i necessitat de supervisió:

Nivell 1. Responsabilitat màxima / Supervisió a demanda. Les habilitats

adquirides permeten al resident dur a terme actuacions de manera

independent, sense necessitat de tutorització directa. Per tant, el resident

executa i després informa a l'adjunt responsable. Sol·licita supervisió si ho

considera necessari.

Nivell 2. Responsabilitat mitjana / Supervisió directa. El resident té prou

coneixement però no aconsegueix la suficient experiència per realitzar una

determinada activitat assistencial de forma independent. Aquestes activitats

han de realitzar-se sota supervisió directa de l'adjunt responsable.

Nivell 3. Responsabilitat mínima / Supervisió de Presència Física. El

resident només té un coneixement teòric de determinades actuacions, però cap

experiència. El resident observa i assisteix l'actuació de l'adjunt responsable

que és qui realitza el procediment.

Així mateix, es consideren 2 períodes formatius diferenciats, el primer any de

residència i els restants, delimitant nivells de responsabilitat també diferenciats

per a cada un d'ells. Si bé s'estableixen nivells de responsabilitat únics per a

cada tipus d'activitat en cada període formatiu, és evident que els

coneixements i les habilitats del resident progressen amb el pas del temps

Page 9: PROTOCOLO DE · 2019. 3. 15. · desenvolupin els residents en la seva pràctica laboral. S'entén que al llarg del període de residència s'adquireix una competència professional

9

B. Activitats

La supervisió de residents de primer any ha de ser sempre de presència física i

es durà a terme pels professionals que prestin serveis en els diferents

dispositius del centre o unitat pels quals el personal en formació estigui rotant.

La supervisió dels residents a partir del segon any de formació, anirà decreixent

de forma progressiva, sense que mai pugui ser menor que l'establert com a

objectiu per a una determinada activitat, en aquest any formatiu.

Les activitats apreses en anys anteriors, mantenen el Nivell de Supervisió previ,

a l'inici del següent any formatiu, per anar disminuint al llarg del mateix. Per a

les activitats de nova realització, s'estableix el Nivell de Supervisió màxima a

l'inici de la rotació, independentment de l'any formatiu.

El pas d'un Nivell de Supervisió 3 a 2, o d'un nivell 2 a 1 serà progressiu i

dependrà no només de l'any de residència, sinó també del que indica pel tutor i

les característiques individuals del resident (possible experiència prèvia del

resident a aquestes activitats o formació específica). Quan un resident no

aconsegueixi assolir els coneixements necessaris per progressar en la seva

formació, no es pot disminuir el Nivell de Supervisió de l'activitat en qüestió,

havent de posar aquest fet en coneixement del Tutor de residents, qui podrà

adaptar i redefinir els Nivells de Supervisió de la rotació fins que es constati que

la progressió del resident garanteix la qualitat de la formació.

Al llarg dels dos anys de formació, el/la resident d’infermeria en Salut mental

rotarà pels següents dispositius assistencials:

Unitat d’Hospitalització d’Aguts i Subaguts de Salut Mental d’Adults, Urgències

de psiquiatria, Hospital de Dia d’adults, infermeria ambulatòria del CSM

d’Adults, infermeria del Programa de Seguiment Individualitzat, Centre de Dia,

Centre d’Atenció i Seguiment a la drogodependències, Hospital de Dia Infanto-

Juvenil, infermeria ambulatòria del CSM d’Infanto-Juvenil.

Page 10: PROTOCOLO DE · 2019. 3. 15. · desenvolupin els residents en la seva pràctica laboral. S'entén que al llarg del període de residència s'adquireix una competència professional

10

En totes les rotacions, el/la resident estarà supervisat per la infermera

responsable de la unitat/servei per on estigui rotant , a excepció de la rotació

pel servei d’urgències de psiquiatria, on el/la resident estarà supervisat pel

metge psiquiatra que efectiu les atencions d’urgències.

Nivell de supervisió de l’especialitat

HOSPITALITZACIÓ D’AGUTS I SUBAGUTS D’ADULTS

ACTIVITAT R1

1r Període

(torn matí)

R1

2n Període

(torn tarda)

Conèixer la dinàmica i el funcionament d'una

unitat d'aguts / subaguts.

3-2 1

Conèixer les característiques de les patologies més

freqüents, les intervencions terapèutiques i les

cures d'Infermeria

3 2

Adquirir habilitats comunicatives amb els usuaris

en situació de crisis

3-2 1

Desenvolupar plans de cures infermers,

identificant les necessitats i problemes de salut

3-2 1

Establir una relació terapèutica adequada amb

aquesta tipologia de pacients aguts

3 2

Desenvolupar actituds de relació terapèutica

amb pacients, familiars i professionals

3 2

Maneig de la contenció verbal, conductual i 3 2

Page 11: PROTOCOLO DE · 2019. 3. 15. · desenvolupin els residents en la seva pràctica laboral. S'entén que al llarg del període de residència s'adquireix una competència professional

11

intervenció en situació de crisis

Adquirir competències d'observació i entrevista

motivacional

3 2

Elaboració d'informes de valoració i continuïtat de

cures

3-2 1

Participar en grups psicoeducatius de la unitat,

primer com a observador i després com a co-

terapeuta.

3 2

Coneixement i maneig de la psicofarmacologia 3 2

Conèixer i manejar els programes informàtics

Gacela / ETM per registrar i consultar dades

3-2 1

URGÈNCIES DE PSIQUIATRIA

ACTIVITATS R1

Conèixer el servei d'urgències psiquiàtriques, la seva ubicació dins el

servei d'urgències d'Althaia així com la seva coordinació.

3

Conèixer la xarxa de salut mental existent, així com els criteris de

derivació des d'altres centres sanitaris

3

Conèixer les patologies psiquiàtriques en estat de crisi i el seu

abordatge, tant en l'infant com en l'adult

3

Adquirir coneixements i participar en l'abordatge d'infermeria en les

situacions crisis: contenció verbal, farmacològica i mecànica (si es

precisa)

3-2

Adquirir habilitats comunicatives i actitudinals per a l'atenció del 3

Page 12: PROTOCOLO DE · 2019. 3. 15. · desenvolupin els residents en la seva pràctica laboral. S'entén que al llarg del període de residència s'adquireix una competència professional

12

pacient en situació de crisis

Adquisició d'habilitats en la realització de l'entrevista psiquiàtrica al

pacient en situació de crisis.

3

Treball en equip, afavorint la continuïtat de cures un cop resolta la

situació d'urgència, orientant a altres dispositius assistencials si es

precisa.

3-2

HOSPITALS DE DIA DE SALUT MENTAL ADULTS (R1) / INFANTO-

JUVENIL (R2)

ACTIVITATS R1 R2

Conèixer la dinàmica i el funcionament de l'Hospital de Dia.

Integració en l'equip assistencial

1 1

Valorar, diagnosticar , planificar , executar i avaluar cures

d'infermeria que s'ajustin a les necessitats de cada pacient

d'Hospital de Dia

2 2

Col·laborar i desenvolupar processos educatius adreçats a

pacients, famílies ,professionals

2 2

Desenvolupar aptituds de relació terapèutica amb pacients,

familiars i professionals

2-1 2-1

Maneig de la contenció verbal, conductual i intervenció en

situació de crisis

3-2 3-2

Identificar necessitats, problemes de salut i factors de risc del

pacient

2-1 2-1

Realitzar recolzament i psicoeducació familiar 2-1 2-1

Page 13: PROTOCOLO DE · 2019. 3. 15. · desenvolupin els residents en la seva pràctica laboral. S'entén que al llarg del període de residència s'adquireix una competència professional

13

Valoració i treball de la vinculació del pacient en els diferents

dispositius assistencials

1 1

Coneixement i maneig dels psicofàrmacs, així com el control dels

possibles efectes secundaris que se’n puguin derivar.

2-1 2-1

Durant la realització dels rotatoris pels Hospitals de Dia, al ser d'una durada de

2 mesos cadascun, el/la resident augmentarà el seu nivell d'autonomia segons

el que fixa el protocol al llarg de la realització del rotatori, acabant amb el nivell

de major autonomia fixat.

TRASTORN MENTAL SEVER (TMS) - TRASTORN MENTAL GREU (TMG) -

PROGRAMA SEGUIMENT INDIVIDUALITZAT (PSI). UBICACIÓ: CENTRE

SALUT MENTAL (CSM)

ACTIVITATS R1

(TMS)

R2

Conèixer la dinàmica i el funcionament del CSM i els diferents

programes específics

2 1

Assistència i participació com a membre dels equips

multidisciplinaris dels serveis

3 2

Obtenir coneixements i habilitats en la realització de visites

ambulatòries d'infermeria com a especialista en salut mental.

3-2-1 3-2-1

Treballar la vinculació al dispositiu i als diferents professionals del

pacient, amb coordinació amb l'atenció primària

3-2 3-2

Valorar, diagnosticar , planificar , executar i avaluar plans de

cures d'infermeria que s'ajustin a les necessitats de cada

2-1 2-1

Page 14: PROTOCOLO DE · 2019. 3. 15. · desenvolupin els residents en la seva pràctica laboral. S'entén que al llarg del període de residència s'adquireix una competència professional

14

pacient

Identificar necessitats, problemes de salut, efectes secundaris

farmacològics i factors de risc del pacient

2-1 2-1

Realitzar recolzament i psicoeducació familiar 3-2 3-2

Col·laborar i desenvolupar processos educatius tant individuals

com grupals adreçats a pacients, famílies ,professionals i grups

3-2 3-2

Desenvolupar actituds de relació terapèutica amb pacients,

familiars i professionals

2 1

Realització d'atenció domiciliària (durant rotatori PSI) 3-2

Conèixer la medicació més habitual així com els seus efectes

secundaris.

2 1

Durant la realització dels rotatoris pels dispositius ambulatoris, al ser d'una

durada de 2 mesos cadascun, el/la resident augmentarà el seu nivell

d'autonomia segons el que fixa el protocol al llarg de la realització del rotatori,

acabant amb el nivell de major autonomia fixat.

CENTRE DE DIA

ACTIVITATS R2

Conèixer la dinàmica i el funcionament del Centre de Dia. 1

Assistència i participació com a membre de l'equip multidisciplinari del

servei.

2

Identificar necessitats, problemes de salut, efectes secundaris

farmacològics i factors de risc del pacient

2-1

Page 15: PROTOCOLO DE · 2019. 3. 15. · desenvolupin els residents en la seva pràctica laboral. S'entén que al llarg del període de residència s'adquireix una competència professional

15

Valorar, diagnosticar , planificar , executar i avaluar plans de cures

d'infermeria que s'ajustin a les necessitats de cada pacient

2-1

Coneixements i aplicació del PTI (Plà Terapèutic Individualitzat) de cada

usuari, així com en la seva avaluació

2-1

Realització d'atenció domiciliària 2

Col·laborar i desenvolupar processos educatius adreçats a pacients,

famílies, professionals i grups

2

Participació i realització de les diferents intervencions que es realitzen al

Centre de Dia amb els usuaris a nivell d'infermeria.

2-1

Educació en hàbits saludables, promovent i augmentant la seva xarxa

social .

2-1

CENTRE D'ATENCIÓ I SEGUIMENT (CAS)

ACTIVITATS R2

Conèixer la dinàmica i el funcionament del CAS . 1

Identificar necessitats, problemes de salut, efectes secundaris

farmacològics i factors de risc dels usuaris

2-1

Obtenir habilitats comunicatives i conductuals en el maneig de l'usuari

del CAS

3-2-1

Col·laborar i participar en els diferent programes educatius tant

individuals com grupals que es realitzen al CAS per part d'infermeria

3-2

Conèixer les característiques psicopatològiques dels usuaris, tractament

farmacològic, intervencions terapèutiques i atenció d'Infermeria del

CAS.

1

Page 16: PROTOCOLO DE · 2019. 3. 15. · desenvolupin els residents en la seva pràctica laboral. S'entén que al llarg del període de residència s'adquireix una competència professional

16