Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya

Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2007-2008

Tècniques d’expressió graficoplàsticaSèrie 2

Feu l’exercici 1 i escolliu UNA opció (A o B) de l’exercici 2.Presenteu de manera ordenada les respostes dels dos exercicis i adjunteu-hi tots els

escrits i gràfics que hàgiu fet. Tots els fulls han de portar adherits els vostres codis de barres.

Art de gran format: intencionalitat, registre i perdurabilitat

Exercici 1[5 punts]

1.1. Llegiu atentament els textos següents:

TEXT 1. Encàrrec i intenció

Aquestes impressions s’originaven en la reflexió següent: els arquitectes i artistesque reben encàrrecs religiosos coneixen el maldecap teològic que aquests encàrrecs elsocasionaran? O senzillament el menystenen com a dada secundària davant els impera-tius prioritaris de la creació? S’ha de sotmetre aquesta creació a les directrius del client?Té el client una idea raonable de què vol i per què ho vol i com ho vol?

El que vull assenyalar —per força telegràficament— no és res de nou, ja quetothom sap que no hi ha cap coma ni cap adjectiu innocent; que només algunes com-binacions de formes, colors i estructures condueixen a l’experiència de l’espiritualitat(Kandinsky dixit); que no respon a la mateixa concepció de la realitat la construcciód’un temple al voltant d’una cúpula còsmica (el cànon ortodox de Santa Sofia, l’islàmic,l’hinduista) que la d’un temple de proporcions antropomorfes amb els braços en creu osense (respectivament, Egipte i l’edat mitjana europea), o que la intervenció de Gaudíen aquesta mateixa catedral de Palma va transformar el presbiteri en un luxós palauet(l’espiritualitat del pietós Gaudí aflorava, en canvi, en espais humils no oberts al públic:els arcs de les teresianes de Barcelona, la mansarda per a les minyones de la Pedrera)…El que vull assenyalar tan desordenadament és que no és el tema, ni la ubicació, el queidentifica la possible sintonia d’una obra d’art amb el que se suposa, en aquest cas,que és una expressió d’espiritualitat cristiana.

Entenc, doncs, que per més que Barceló hagi recreat un miracle evangèlic, elmagma de material i forma en què ens submergeix la seva obra té, al meu entendre,moltes més opcions per a emmarcar la celebració d’un ritu de fertilitat d’un temple ani-

mista, fins i tot amb una possible ingesta de psicòtrops, que un ritual eucarístic, per mésque el catolicisme mediterrani sempre hagi conservat un peu en la iconografia del poli-teisme.

José Luis GIMÉNEZ-FRONTÍN. «L’esplendor animista». Avui (19 abril 2007)

TEXT 2. Art religiós

La importància que assolirà la música instrumental durant el Renaixement es potmig apreciar en nombroses pintures i escultures de l’època, principalment a Itàlia… i,des d’ara, a València. Itàlia era l’avantguarda, i tota la influència que irradiava a la restad’Europa es traduïa en manifestacions artístiques tardanes. No obstant això, aquestespintures gaudeixen d’una actualitat extraordinària, pel caràcter, si se’m permet, «profà»d’uns àngels que es dediquen a una activitat tan poc religiosa com la música instru-mental. Només en una església o un palau de la Itàlia del segle XV es podia veure quel-com d’igual.

De la contemplació de les pintures resulta evident que els àngels estan interpretantmúsica sense lletra —els seus llavis romanen tancats. No sabem si es tracta d’una ale-manda, de fantasies, variacions o d’una tocata, gèneres musicals la gènesi dels quals s’hade situar en aquell segle, i aquesta peculiaritat atorga una singularitat especial a la tro-balla […]

No són tan sols una font interessant per a saber més coses sobre els instruments del’època —si els autors no tenien coneixements musicals, si foren convenientment asses-sorats—, sinó que també són un testimoni artístic de primera magnitud per a confir-mar l’auge de la música instrumental en ambients no populars.

Traducció feta a partir del text deJoaquín GUZMÁN. «La música que tocaban los ángeles». ABC (9 febrer 2007)

2

1.2. Observeu les dues sèries d’imatges següents:

SÈRIE A. Imatges de l’obra de Miquel Barceló a la capella del Santíssim de la seu dePalma

3

SÈRIE B. Imatges dels frescos de Francesco Pagano i Paolo di San Leocadio de lacatedral de València

4

1.3. Reflexioneu sobre la llibertat i els condicionaments de l’artista a l’hora de crearobres de gran format actualment i durant el Renaixement. Tingueu en compte elcontext històric de les obres mostrades en les dues sèries d’imatges (punt 1.2.) i lainformació que aporten els dos textos (punt 1.1.).[3 punts]

1.4. Expliqueu les diferències i les semblances que observeu entre l’obra de la sèrie A il’obra de la sèrie B. Tingueu-ne en compte tant l’aspecte formal (elements repre-sentats, color, materials…) com el semàntic (intencionalitat de les obres, missat-ges que transmeten, simbologia…).[2 punts]

5

Exercici 2[5 punts]

Trieu UNA opció i feu les activitats que s’hi proposen.

OPCIÓ A. Procediments

2.1. Observeu les imatges de l’annex 1 i a continuació:[3 punts]

a) Realitzeu una sèrie de quatre esbossos que plantegin unes pintures murals al’interior d’un edifici religiós. Penseu en els referents que utilitzareu i justifi-queu-los breument per escrit.

b) Elaboreu una imatge formalment ben acabada, amb la tècnica que preferiu(seca o humida), en format DIN A4, que transmeti l’impacte visual de les pin-tures murals plantejades dins l’espai arquitectònic.

2.2. Expliqueu les característiques principals de la pintura a l’oli: preparació del pig-ment i del suport i procediments d’aplicació.[2 punts]

ANNEX 1

Pintures murals a l’església de Cellers (Pallars Jussà). 1995. Pintura al fresc sobre el mur.

6

Pintures murals a l’església de l’Espluga Calba (Garrigues). 1996. Pintura al fresc sobreel mur.

7

OPCIÓ B. El grafit

2.1. Observeu les imatges de l’annex 2 i a continuació:[3 punts]

a) Dibuixeu amb grafit una sèrie de quatre esbossos ràpids del vostre entorn mésimmediat.

b) Feu dos requadres de 10 × 10 cm en un DIN A4. En un dels requadres dibui-xeu de manera acurada un dels quatre esbossos realitzats. A l’altre requadreplantegeu-hi una deformació reticular. Podeu basar-vos en les deformacions deles imatges.

c) Elaboreu una imatge ben acabada, en format DIN A4, monocroma, amb la tèc-nica que vulgueu i en què es representi el fragment de l’entorn que heu esco-llit i modificat segons la deformació reticular que heu plantejat. Justifiqueu l’a-portació de la tècnica emprada en relació amb els esbossos inicials fets ambgrafit.

2.2. Expliqueu les diferències entre el dibuix amb grafit i el dibuix amb carbonet.Esmenteu en cada cas els suports més idonis, les tècniques d’aplicació, les incom-patibilitats, etc.[2 punts]

8

ANNEX 2

IMATGE A. Maurits Cornelis ESCHER. Autoretrat en espill esfèric.

IMATGE B. Maurits Cornelis ESCHER. Galeria de quadres. 1956. Litografia.

9

10

11

LʼInstitut dʼEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de lʼedició dʼaquesta prova dʼaccés

Dis

tric

te U

niv

ersi

tari

de

Cat

alu

nya

Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2007-2008

Tècniques d’expressió graficoplàsticaSèrie 5

Feu l’exercici 1 i escolliu UNA opció (A o B) de l’exercici 2.Presenteu de manera ordenada les respostes dels dos exercicis i adjunteu-hi tots els

escrits i gràfics que hàgiu fet. Tots els fulls han de portar adherits els vostres codis de barres.

L’apunt:L’aquarel·la / El grafit

Exercici 1[5 punts]

Llegiu atentament el text següent:

És temptador considerar els diagrames geomètrics com a part integrant del con juntde la composició. Es pot intuir que Leonardo els havia relacionat a propòsit amb els ele-ments figuratius com a mitjà per a establir equilibri i ritme a la pàgina. Així, el diagra-ma que es veu darrere del perfil del vell s’incorpora de manera curiosa al contorn delmantell, mentre que a l’esquerra s’estén per a continuar el mateix impuls de la ploma enla configuració de formacions rocalloses. D’això es podria dir que és una espècie de gar-got, però costa de creure que la mà de Leonardo hagués estat guiada per alguna decisiócapriciosa. L’arbre sense fulles que es veu darrere de l’altre, ja reverdit, s’ha prolongatcap amunt de manera que cobreix el pit de l’hom e, i les seves ramificacions, com si fos-sin les venes invisibles dels pulmons de l’home, s’estenen fins a fondre’s amb els plecsdel mantell. Aquesta presència humana gegantina que s’aixeca des de darrere del pro-montori sobre el qual s’han situat els dos arbres gairebé es podria entendre com unaprefiguració d’El gegant de Goya […].

Aquesta juxtaposició pot percebre’s com un símbol (visionari), ja que la manipu-lació sense fi de les formes geomètriques havia de convertir-se en una de les preocupa-cions principals de Leonardo en els seus darrers anys, relacionada amb el seu conceptede la vida com a energia i, per tant, com a procés de transmutació incessant. I és aquí,sobre aquest full, on es poden descobrir els primers símptomes del seu concepte visio-nari de la fi del món en termes de forces desenfrenades de la natura tal com aquestes espre senten en la sèrie de dibuixos dels diluvis, amb la qual els seus estudis del paisatgearriben a la fi […].

Els dibuixos són al mateix temps controlats i despreocupats, mostren una habilitatincomparable en el domini de la ploma, de manera que es produeix una línia ferma iexplo tadora, amb la precisió d’un gravat i una transparència vibrant que evoca el toc

colorista del carbonet. Tots els impulsos visuals determinats pels estudis de figures iplantes dins del marc abstracte de diagrames geomètrics condueixen a la imatge de lesformes eternament canviants dels núvols que es veuen en el petit dibu ix de l’extrem dretdel full. Un vincle quasi simbòlic entre l’art i la ciència es produeix pel caràcter de leslínies obliqües de l’ombrejat, que és idèntic al dels diagrames geomètrics i al de l’estudide les formacions dels núvols.

Carlo PEDRETTI. Leonardo da Vinci: Estudis de la natura a la Biblioteca Reial del castell de Windsor [catàleg de l’exposició presentada al Centre Cultural de la

Fundació Caixa de Pensions del 23 de setembre al 8 de novembre del 1987].Barcelona: Centre Cultural de la Fundació Caixa de Pensions, 1987

A partir del text, i amb l’ajuda de les imatges A, B i C que s’adjunten, responeu a laqüestió següent:

1.1. Quina finalitat tenen els apunts gràfics en un procés creatiu? Anomeneu, mitjan-çant un esquema, els diferents estadis que conformen un procés de creació artísti-ca, des de l’inici i la recerca d’una intencionalitat fins que es realitza. Indiqueu elsdiferents passos que se segueixen i expliqueu en què consisteixen.[5 punts]

2

IMATGE A. Leonardo da VINCI. S/t (P 1r; RL 12283r). 1490-1500. Ploma iestil, 320 × 446 mm. Biblioteca Reial del castell de Windsor, Anglaterra.

IMATGE B. Leonardo da VINCI. S/t (P 1r; RL 12283r). 1490-1500,detall. Ploma i estil. Biblioteca Reial del castell de Windsor,Anglaterra.

3

IMATGE C. Leonardo da VINCI. S/t (P 1r; RL 12283r). 1490-1500,detall. Ploma i estil. Biblioteca Reial del castell de Windsor,Anglaterra.

4

Exercici 2[5 punts]

Escolliu UNA opció i feu les activitats que s’hi proposen.

OPCIÓ A. L’ aquarel·la

2.1. Observeu i analitzeu les imatges D i E que s’adjunten, i expliqueu les característi-ques i el comportament dels materials cobrents (pigments i aglutinants) en la tèc-nica de l’aquarel·la. [2 punts]

2.2. Contesteu les qüestions següents:[3 punts]

a) Quines són les característiques principals del paper utilitzat en la tècnica de l’a-quarel·la? Raoneu la resposta.

b) Expliqueu com es pot preparar un full de paper que ha de ser utilitzat per apintar-hi seguint aquesta tècnica.

c) Quines característiques han de tenir els pinzells utilitzats en les tècniques a l’ai-gua?

OPCIÓ B. El grafit

2.1. Mitjançant un gràfic, expliqueu la relació que existeix entre la graduació d’un lla-pis (utilitzant les lletres B i H encapçalades per un número) i el grau de tovor oduresa que té. [1 punt]

2.2. Trieu quatre graduacions de llapis per a quatre usos diferenciats i expliqueu-ne lespossibles aplicacions. Podeu acompanyar l’explicació amb exemples pràctics.[1 punt]

2.3. Observeu i compareu les imatges F i G i expliqueu amb quin tipus de tractaments’ha resolt cada una d’aquestes imatges i com s’ha utilitzat el llapis per a aconse-guir-ho. [3 punts]

5

IMATGE D. Vassili KANDINSKY. Composició. 1921. Llapis i aquarel·la, 30,4 × 47,1 cm.Museu Karl-Erst-Osthaus, Hagen, Alemanya.

IMATGE E. Emil NOLDE. Dämmerstunde. Vers 1930. Aquarel·la, 35×45,5 cm.Museu d’Art, Düsseldorf, Alemanya.

6

IMATGE F. Pablo PICASSO. La piscina. 1962. Grafit sobre paper, 48 × 59 cm. Col·lecció Marina Picasso.

IMATGE G. Joan HERNÁNDEZ PIJUAN. S/t. 1996. Grafit sobre paper,25,1 × 32,7 cm. Col·lecció de l’artista.

7

LʼInstitut dʼEstudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de lʼedició dʼaquesta prova dʼaccés