Ramon Riera SolanaPsicologia de la Memòria. PAC 3

R e s u l t a t s-.-

Tot seguit presentem els resultats de l’experiment que van realitzar en la PAC1, el qual consistia en dos tipus de tasques de codificació (ortogràfica i conceptual) 1 i dos tipus de tasques de recuperació (record amb claus i reconeixement). Aquest experiment va ser realitzat per 105 persones i les dades que us presentem en la següent taula corresponen a la mitjana aritmètica de cadascuna de les puntuacions recollides en les tasques de recuperació.

RecuperacióRecord amb claus Reconeixement

Codificació Comptar consonants 1.75 3.05Respondre Si / No 4.95 5.63

Taula 1. Mitges aritmètiques de les respostes obtingudes en l’experiment de la PAC1. La puntuació màxima era de 8 paraules en cada condició.

Als resultats que fan referència a les tasques de reconeixement els hi em

aplicat una mesura correctora per tal d’evitar la tendència a respondre en excés que Si o que No. El càlcul realitzat en cada tipus de codificació ha estat: Puntuació reconeixement = Paraules encertades – (Falses alarmes/2).

De la interpretació de les dades presentades en la taula 1, en podem treure una sèrie de reflexions que tot seguit passem a descriure, tot ajudant-nos d’elements gràfics.

Gràfic1. Encerts en tasques reconeixement. Gràfic2. Encerts en tasques record.

En el gràfic1 es pot observar que la tasca on s’ha obtingut un nombre més elevat de respostes correctes utilitzant un procés de recuperació del tipus reconeixement ha esta la tasca de respondre Si/NO. En el gràfic2 s’observa que la tasca que ha obtingut més nombre d’encerts torna ha ser la de respondre SI/NO, però en aquest cas s’ha utilitzat un procés de recuperació del tipus record. Per tant, observem que, independentment del tipus de procés de recuperació que s’utilitzi, la tasca comptar consonants sempre obté un menor nombre d’encerts.

1 La codificació ortogràfica (estructural) correspon a la tasca de comptar consonants i la codificació conceptual (semàntica) correspon a la tasca respondre si / no. Aquestes dues tasques són del tipus d’aprenentatge incidental.

Pàgina 1 de 3

Ramon Riera SolanaPsicologia de la Memòria. PAC 3

Gràfic3. Encerts tasca comptar consonants. Gràfic4. Encerts tasca respondre si/no.

Els gràfic3 i gràfic4 ens mostren com una mateixa tasca alhora de codificar obté diferents resultats (nombre d’encerts) depenent del tipus de procés que s’utilitzi alhora de recuperar la informació. Queda palès que el procés de recuperació que obté millors resultats, independentment del tipus de tasca que es realitzes alhora de codificar, és el reconeixement.

Com a punt i final de l’apartat de resultats volem deixar palès que la condició experimental on s’ha obtingut un nombre més elevat de records de paraules ha estat la tasca codificada semànticament (respondre si/no) utilitzant una tasca de reconeixement com a procés de recuperació (gràfic4). Per altre costat, la combinació que ha obtingut pitjor resultat la trobem en el gràfic3.

D i s c u s s i ó-.-

En aquest apartat reflexionarem sobre els resultats anteriorment presentats tot resseguint les diferents teories que apareixen en el mòdul de processos de memòria. Es tracta, en definitiva, de poder veure si els resultats obtinguts en aquest experiment donen suport o no a les diferents teories estudiades, des de tres punts de vista diferents: els processos de codificació, els processos de recuperació i l’oblit.

Pel que fa als processos de codificació, l’experiment confirma la hipòtesi dels

nivells de processament formulada per Craik i Lockart (1972) tal i com es pot observar en el gràfic1 i gràfic2, on la tasca que obté un nombre d’encerts més elevat, tant en la tasca de reconeixement com en la tasca de record, correspon a la tasca de tipus semàntic. Respecte a les alternatives que van sorgir de la crítica a la noció de profunditat de processament (elaboració, distintivitat i esforç cognitiu) l’experiment no aporta cap dada significativa. S’hauria de crear experiments específics per poder aportar resultats significatius per cadascuna de les alternatives proposades.

Per concloure l’apartat referent als processos de codificació podem dir que l’experiment no contempla el paradigma proposat per Slamecka i Graf (1978), per tant no aportem cap resultat que confirmi o negui l’efecte de la generació.

Pàgina 2 de 3

Ramon Riera SolanaPsicologia de la Memòria. PAC 3

Pel que fa als processos de recuperació, l’experiment dona suport a l’opinió generalitzada que una tasca de reconeixement obtindrà millors resultats enfront d’una tasca de record tal i com és pot observar en el gràfic3 i gràfic4 presentats en l’apartat resultats.

L’experiment també confirma la hipòtesi de la transferència apropiada del processament enunciada per Morris, Brandsford i Franks (1977) ja que s’ha obtingut un millor nombre de respostes en la tasca que es va codificar semànticament donat la seva congruència amb les tasques de recuperació (ambdues de tipus semàntic). Aquests resultats els podem observar en el gràfic1 i gràfic2.

En relació a les teories sobre les diferències entre record i reconeixement, per un costat constatem que l’experiment aporta resultats (gràfic3 i gràfic4) que no contradiuen els resultats de la teoria de la generació – reconeixement però tampoc ratifiquen el postulat d’aquesta teoria. Per altra banda, l’experiment aporta resultats que confirmen alguns dels postulats de la hipòtesi de la codificació específica. Els postulats que l’experiment dona suport són: a) La diferència entre el reconeixement i el record està en el nombre i qualitat de les claus de record, en l’experiment obtenim millors respostes en el cas del reconeixement ja que les claus de recuperació són molt més riques que no pas les del record amb claus. (gràfic3 i gràfic4), b) Cal que hi hagi una congruència entre els processos utilitzats en la fase de codificació i els de la fase de recuperació perquè el resultat final del procés de memòria sigui efectiu (veure el paràgraf anterior).

I per últim tractarem el tema de l’oblit des de la perspectiva de Schacter, el qual realitza una classificació dels tipus d’errors que pot produir la memòria. D’aquests tipus d’errors, n’hi ha uns quants que creiem aporten una explicació de les dades obtingudes en aquest experiment (veure taula1).

La distracció es pot haver donat en la tasca de codificació ortogràfica (comptar consonants) ja que la informació ha estat codificada superficialment. Aquest tipus d’errada de la memòria és mol habitual en el dia a dia, sobretot quan estem fen accions de forma automàtica mentre la nostra atenció esta en una altra acció.

El biaix es pot haver donat en la tasca de record amb claus de la tasca comptar consonants alhora d’escriure una paraula que no s’havia presentat en la fase de codificació, però que en la fase de record el subjecte a sofert un distorsionament de la memòria degut a la influència del coneixement, les creences i els sentiments.

Finalitzem l’apartat de discussió creien que la teoria clàssica de l’oblit de la repressió de Freud no aporta cap explicació als resultats obtinguts en aquest experiement.

Pàgina 3 de 3