Psiquiàtric de la Santa

Creu de Nou Barris

Noms: Andrea Yus, Feriel Aouni,

Mansur N’diaye, Paola Caruso.

Curs: 4t B

IES Barcelona Congrés

Índex Construcció

La història de l’edifici

Evolució del terreny

Biografia del Dr. Pi i Molist

Com era la vida dels pacients

Notícies del Hospital de la Santa Creu

Preguntes

L’Església de Sant Rafael

L’Estat Actual

Hospital Mental de la Santa Creu

ra ja ningú ja no se'n recorda de tot plegat, el manicomi només queda

l'edifici central que és ara mateix la Seu del Districte de Nou Barris, el pati

interior totalment restaurat, i un parell de pavellons que utilitzen com

biblioteca del barri, seu de la Guàrdia Urbana del districte, etc..

Història de l’Hospital

’arquitecte de l’Hospital

Mental de la Santa Creu

va ser Josep Oriol i

Bernadet, va néixer a l'Alfar

(Girona) el 1811 i va morir al

balneari de Les Escaldes

(Andorra) l'any 1860 afectat

per una malaltia que havia

contret deu anys abans a causa

de les emanacions de les llacunes romanes. Fou enterrat al cementiri de

Villeneuf de Fleuri i el 1863 les seves restes es van traslladar a Espanya. Tenia

un estil neoclàssic.

Es va inaugurar l'any 1889 per ordre de l'Hospital de Sant Pau amb capacitat per

més de 700 malalts. Va ser dirigit pel Dr. Pi i Molist, un dels pioners en el

tractament de les malalties mentals a Espanya.

Pi i Molist entenia l'hospital com una institució d'avantguarda, un espai on els

malalts, aïllats del medi, rebrien bones impressions de l'ambient que els

afavoriria la seva recuperació. Per això calia situar l'hospital en un lloc ben

ventilat, proveït d'aigua i ben lluny dels nuclis urbans però alhora ben

comunicat. En aquell moment es va optar per l'actual Nou Barris, una zona

agrícola entre Horta i Sant Andreu dins la parròquia de Santa Eulàlia de

Vilapicina.

A

L

Evolució del terreny

l 1969, l’Hospital ven els terrenys edificables. El 30 de setembre de 1987,

després d'un segle d'existència, el Mental va tancar les seves portes. Avui

només en resten tres pavellons ocupats per la Seu del Districte i la

Biblioteca de Nou Barris.

Doctor Pi i Molist

etge espanyol, nascut a Barcelona el 1824,

i mort a la mateixa ciutat el 1892. Pi i

Molist es va dedicar a la psiquiatria i

especialment a l'assistència nosocomial. Entre els seus

treballs clínics destaca el titulat Apunts sobre la

monomania (1864)

El Projecte de la Santa Creu, està basat en fonaments

doctrinals de tipus general i posa de manifest el seu

sòlid coneixement de la matèria. Al 1889 va ser nomenat primer director del seu

manicomi.

En el terreny científic-literari seva obra més important, publicada el 1886, va ser

meravelles del Quixot, llibre on va intentar demostrar que la malaltia d'Alonso

Quijano estava d'acord amb els principis de la medicina mental admesos en el

segle XIX i en estreta relació amb els conceptes sobre la monomania.

E

M

Com era la vida dels pacients

n aquest establiment no es descuidava el treball manual dels ingressats,

que practicaven en tallers de papereria, fusta i corda. Hi havia un teler on

els malalts confeccionaven gases per a l’hospital i un forn on fabricaven el

pa, així com una horta per al conreu de verdures.

La dieta també variava. El que pagaven també era ben diferent:

1ª classe 250 pesetes (1.50€)

2ª classe 175 pesetes (1.05€)

3ª classe 100 pesetes (0.60€)

Tenia capacitat per a 700 malalts, que es distribuïen segons sexe, categoria

social i malaltia. No hi havien habitacions individuals.

E

Notícies Del Psiquiàtric de la Santa Creu

El País, concretament el del 1/2/1988, relatava així aquests fets.

a fiscalía de Barcelona ha iniciado una investigación sobre la muerte de 34

enfermos mentales, que fueron trasladados por el cierre del instituto

mental La Santa Creu de Barcelona, en septiembre de 1986, a otros centros

psiquiátricos. Los fallecimientos se han producido desde esa fecha a septiembre

de 1987. Los hechos han sido puestos en conocimiento de la fiscalía por la

Asociación de Familias de Enfermos Mentales del Instituto La Santa Creu al

considerar que el número de

muertes es superior al

normal.

La nit del 12 de Novembre del

1986 el pacient intern Manuel

Ramos, del Hospital de la

Santa Creu va intentar

suïcidar-se debut al

traslladament i la separació

de la unió entre ell i Rosa

Martínez. Ho va intentar amb

un cinturó cordat al mànec de

la seva finestra, però un

metge va arribar-hi a temps

per aturar-lo. El traslladament

tractava de traslladar a uns

dos-cents malalts a altres

centres (100 al Frenopàtic, 70

a Sant Boi, 15 a Martorell, 10

a Santa Coloma i 3 a Lleida)

L

Preguntes

Com era la vida allà?

Era un lloc tranquil, aïllat de la ciutat. On hi havía tot tipus de persones, les

que estaven internades per sempre i les que podien sortir al carrer.

Com tractaven als pacients? Treballaven o no?

Hi havia diferents tractes, als de classe més alta els tractaven amb més

carisma en canvi als de classe baixa no. Sí, tots treballaven en diferents

activitats.

Feien alguna activitat?

Sí, hi havia diferents activitats, per exemple: L’agricultura al hort, treballs

de manualitats i dibuix, feien obres de teatre, practicaven l’esport, també

feien algunes excursions, tallers de terapèutics.

Que feien al hospital quan els pacients morien?

Els enterraven en cementiris, encara que al llarg del temps es van trobar

restes d’ossos humans ( es creu que podrien ser ossos de nens abortats).

Com estaven distribuïdes les habitacions?

Segons la classe social del pacient (1ª,2ª i 3ª classe). L’hospital estava

dividit en dues parts, la dels homes i la de les dones.

Quin va ser el motiu per el qual van destruir la meitat de l’hospital?

L’hospital va ser traslladat el 25 de Març del 1986 per l’hospital de Sant

Pau, els motius d’aquest traslladament van ser: La inestabilitat econòmica

del centre i les noves tendències psiquiàtriques. Posteriorment es va

procedir a l’enderrocament de bona part de l’edifici.

Experiències de persones:

1ª persona: Jo vaig tenir l'oportunitat de passejar-me pels corredors del

manicomi, per les seves cel·les i pel pati on hi havia la glorieta de les dutxes. Ja

no hi havia interns, però era igual d'esfereïdor. Les habitacions estaven

abandonades, amb els objectes dels malalts col·locats encara en els armaris. I en

el patí es conservaven les argolles on eren lligats els interns.

2ª persona: Resulta esfereïdor comprovar com han estat tractats

els malalts mentals i els discapacitats fins fa, pràcticament, quatre

dies. I més encara quan se sap del cert que en aquestes institucions hi

va anar a parar gent que ni tan sols estava malalta, ja que era una

manera cruel de treure-se'ls de sobre, i retirar-los de la circulació,

per motius econòmics.

’església de Sant Rafael es va construir dins l’Institut mental de la Santa

Creu per donar servei als malalts i al personal del centre. S’hi van

celebrar eucaristies durant gairebé cent anys, fins que l’any 1986 va

tancar les portes, juntament amb el sanatori.

L

L’estat actual

l 1926, el vell edifici va ser adquirit per l'Ajuntament de Barcelona, que va

iniciar la seva reconstrucció. Ara, el conjunt inclou la seu de la Biblioteca

de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans, l'Escola Massana i dues

biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona.

El 3 de juny de 1931 va ser declarat Monument Històric Artístic d'Interès

Nacional.

E