Embed Size (px)
Citation preview
Nº 12, novembre de 2014Butlletí dels Amics de les Roses
PÈTALS DE ROSA
56a EXPOSICIÓ NACIONAL DE ROSES
Número 12, novembre de 2014 Publicació dels Amics de les Roses Vidal I Ribes, 23 08980 - Sant Feliu de Llobregat
Disseny: Josep Muñoz Dalmases Coordinació: Jaume García i Urpí Edició: Data serveis gràfics Col·laboradors/es:Josep Bosch, Pilar López, Jaume Garcia, Josep Armengol, Anna Esquirol,Creació 90, Ricard Romagosa,Pere Martí, Núria Zapater,Rosa Garcia, Bar de l’Ateneu,Fotos Marc Rius i Jaume Gacia.
2
ÍndexPàg. 3 .- EditorialPag. 4/8.- 54a Exposició Nacional de RosesPag. 9/10 .- Entrevista Josep MúrciaPag. 11 .- Presentació de la rosa Joan Nicolau Pag. 12/13 - 52 Concurs de Fotografia Rosa d’OrPag. 14/16 .- Notícies Pag. 17 .- IkebanaPag. 18/20 .- Històries de les rosesPag. 22 .- Les nostres roses, Nevada Pag. 23.- Rebost amb roses.
Editorial
3
Malgrat que actualment les associacions ens trobem amb moltes dificultats, principalment les que es deriven de la manca de recursos econòmics, si a hores d’ara haguéssim de fer una valoració del que ha estat aquest any podríem dir que ens sentim satisfets. D’una banda, perquè hem pogut mantenir amb èxit i qualitat el programa d’activitats previst i, de l’altra, perquè treballem amb un projecte sòlid, amb ganes i il·lusió. I això és el que ens permet cercar formes i mitjans per tirar endavant.
Els nostres objectius es centren en contribuir a la millora del coneixement de la nostra història roserística, promoure la cultura de la rosa en tots els seus àmbits i crear afició per mantenir viva aquesta tradició de la Ciutat de Roses. Però també volem innovar, ampliar el ventall d’activitats, treballar en xarxa i compartir experiències i recursos perquè, entre tots, puguem assolir resultats més satisfactoris. Una mostra de tots els nostres propòsits el podem veure a les jornades de Tardor al Palau, a La cuina de les Roses, al Mercat de Nadal, al Pessebre de la plaça de la Vila o, darrerament, a les jornades sobre el patrimoni local El Sant Feliu d’abans. En la mateixa línia col·laborem amb institucions com l’Àrea Metropolitana al parc de la Torreblanca o amb els ajuntaments de Barcelona, amb motiu de la celebració de la Convenció Internacional de la Rosa, el de Figueres, amb el concurs de roses, o el de la ciutat de Roses, amb el muntatge de la seva exposició de roses.
Ara també és moment de manifestar la nostra alegria i satisfacció per haver aconseguit que la Generalitat de Catalunya adopti la resolució d’inscriure en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, com a Festa, l’Exposició Nacional de Roses de Sant Feliu de Llobregat. Aquest fet suposa un reconeixement molt important de l’esdeveniment i alhora una protecció institucional de l’Exposició Nacional de Roses. Aconseguir-ho ha estat possible gràcies a la campanya que va endegar la nostra entitat l’any 2009, recolzada per 20 entitats de la ciutat i 744 signatures de ciutadans i ciutadanes i, posteriorment, per l’acord adoptat per unanimitat de tots els grups polítics al ple municipal celebrat el dia 28 de juliol de 2009.
També ha estat un motiu de gran satisfacció per la nostra associació haver tingut l’oportunitat de presentar, en el marc de l’Exposició Nacional, dues varietats de roses noves: una, dedicada a Òmnium Cultural, una entitat històrica i activa a Catalunya; i l’altra, a la nostra poetessa més estimada, la Joana Raspall.
Volem agrair, des d’aquí, la col·laboració de totes les persones i entitats que han contribuït a l’èxit de les nostres iniciatives i, de manera molt especial, a l’esforç que fan cada dia totes les sòcies i socis i animar-los a seguir treballant per la cultura de les roses arreu de Catalunya.
56a EXPOSICIÓ NACIONAL DE ROSES
5
L’Exposició Nacional de Roses és un dels esdeveniments més rellevants per a la ciutat, un projecte que els Amics de les Roses valorem molt i del qual som i ens sentim partícips. Any rere any ens esforcem perquè la nostra participació sigui quantitativament i qualitativament millor i sense cap mena de dubte enguany ha estat així ja que el treball de tots els socis i sòcies que van participar-hi es va veure recompensat amb la valoració que en van fer molts dels visitants.
Com cada any, hem participat en els diferents concursos de roses (infantil, miniatura, poliantha, popular i amateur) i malgrat que la climatologia no va ser favorable pels rosers del parc de la Torreblanca, vàrem aconseguir muntar més de 400 gerros amb 215 varietats de roses conreades pels socis i sòcies de l’entitat, sent els encarregats del muntatge d’aquest espai.
El projecte d’exposició d’enguany es basava en les cultures del món i la nostra associació va tenir la missió de representar el Japó a la sala menjador del Palau. Aquest espai, dividit en dues parts, representava una casa japonesa amb una exposició de quimonos d’home i diversos elements
representatius d’aquesta cultura i d’ikebana, art floral d’aquest país. Per fer aquest muntatge vàrem comptar amb la col·laboració de l’Associació de Bonsais de Sant Vicenç dels Horts i de l’escola Ikenobo amb l’Anna Sabaté i ........
La nostra entitat també va elaborar l’espai dedicat a la cultura mediterrània. Aquesta exposició es trobava en una de les carpes situades als jardins, com sempre amb les roses com a protagonistes, però el blat, l’oli i el vi, productes tots ells símbols de la mediterrània, també hi van ser presents. A l’espai s’hi va escenificar la bodega i el seu vi i els camps de conreu amb oliveres, el blat i la vinya.
Els Amics de les Roses també vàrem fer el muntatge floral d’una de les sales del Palau dedicades al barroc i com cada any posar a la venda els productes artesans que elaboren persones de l’entitat i d’altres que adquirim i que estan elaborats o representen les roses. D’altra banda, membres de l’associació van fer les demostracions d’ikebana a les terrasses i d’altres participar a les visites guiades al roserar, que en aquesta ocasió es podia fer amb un trenet que feia el trajecte d’anada i tornada des del Palau.
53a EXPOSICIÓ NACIONAL DE ROSES
6
56a EXPOSICIÓ NACIONAL DE ROSES
7
56a EXPOSICIÓ NACIONAL DE ROSES
8
“I encara, en la nostra conversa sobre jardins, oh mon Jardiner dilecte i viatger, un punt ha restat en l' aire: el de la rehabilitació del xiprer, a què ens inviteu. Cap altra empresa, ja ho sabeu, se' m faria més grata al cor. ¿No us ho havia dit alguna vegada, com jo amaria que la nostra plaça Catalunya fos plantada, en lloc de palmeres, de xiprers -de xiprers i rosers- com el camí de Florència aFièsole? Valdria això com donar a la plaça i a la ciutat, una carta més, de noblesa...”
Així s'adreçava Eugeni d'Ors al seu amic Joaquim Folch i
Torres en alguna de les seves converses mantingudes entre
ells en pro de l'Art del jardí publicades a la Veu de
Catalunya.
Si el Xiprer havia de ser l'element cabdal en la restitució del
jardí a Catalunya, la rosa no ho és menys amb tot els sentits
que també comporta, literari, simbòlic, botànic, històric i
fins i tot, identitari. D'entre totes les flors, la rosa ha
esdevingut la representació d'allò més nostre.
Molts esforços tècnics i humans al llarg de la història, han
fet de la seva existència i preservació tot un art. En la nostra
història roserística, el valor de l'ofici ha estat una constant,
ho podem constatar en els excel·lents cultius i creació de
roses noves per part dels nostres obtentors, donant sentit
alhora a tot un món que ha donat com a fruit roserars,
concursos, exposicions, fires i la històrica Associació
d'Amics de les Roses des de 1931.
Si be hem iniciat amb la glosa d'Eugeni D'Ors Els xiprers,
volem fer constar la referència d'una altra basada
precisament en aquest valor a l'ofici, prenent exemple de la
del Noble llinatge dels orfebres florentins –“Mes nosaltres
sabem que, per a tota digna obra humana, per a tota
producció o instrucció, son necessaris aprenentatge llarg i
seriosa tossuda disciplina”-, on es posa de manifest l'amor
a l'ofici com a llevor de qualsevol obra d'art perdurable i
honorable. De nou la mirada recau sobre l'exemple florentí
en el seu fer. És, potser la similitud paisatgística d'aquestes
contrades, paisatges suaus i ordenats, la traça llatina, on es
transmet el llegat humanístic que fou clau en el seu
Notícies
La rosa, una singularitat en el Noucentisme
quatroccento i cinquecento i aquesta mirada a l'ideal clàssic
grec i llatí, per la qual no podem obviar de reconeixer un
cert emmirallament cap a tot aquesta orientació en el nostre
Noucents, paraula tampoc gens casual.
El Noucentisme doncs, si volgué verbalitzar el retorn a la
nostra pròpia cultura i tradició, també grega i llatina,
sintetitzà i depurà l'estil en pro d'una modernitat cultural
pròpia.
És en aquest entorn on podem veure manifestar-se la rosa
amb més intensitat des del tombant del segle XX. Ho
constatem no només per la proliferació de cultius, de
l'obtenció de roses noves i de jardins on és la protagonista,
sinó també, per esdevenir l'element singular alhora en la
nova estètica també en les manifestacions de l'art
noucentista, figures gracils amb roses, garlandes, joies,
esgrafiats, forges, murals, representacions subtils en
pintura i escultura i també, ara ja sí en plantacions, decorant
el nou escenari ciutadà.
Val a dir, que aquest concepte de l'amor a l'ofici, es
transmeté d'alguna forma en el bon fer dels oficis artístics,
prenent forma en la creació de la Escola Superior de Bells
9
Notícies
Oficis de la Mancomunitat al 1915, on justament és inclòs i
representat, entre d'altres de tradicionals, també el nou
estudi de l'Art del Jardí.
Òbviament no tot surgeix per generació espontània.
Coneixem de la pràctica de creació de roses noves ja des de
finals del s.XIX, on els nostres obtentors, com en aquest cas
en Joaquim Aldrufeu, ja iniciaren aquesta singladura de
batejar i comercialitzar-les.
És a l'inici del s.XX quan tot eclosiona, cultius i rosers com
els de Torreblanca, la tècnica i eficàcia dels Dot en el cultiu i
obtenció amb mencions i premis, així com la conjuntura
urbanística de Barcelona de la mà de J.C.N. Forestier
primer des de 1914, i posteriorment amb N.M. Rubió i
Tudurí en l'enjardinament de Montjuïc, els roserars de la
Colla de l'Arròs i el d'Amargós, envoltant, precisament el
Teatre Grec, que feu situar la rosa ben be al centre del jardí,
del nou jardí.
Si be és cert que cauríem en l'error al afirmar que la rosa
sigui un producte noucentista, si que hi podem trobar
referències que d'alguna forma la relacionen dins aquesta
òrbita. Algunes ja han estat esmentades, i d'altres encara
manquen més estudis, com podrien ser també els noms amb
que es batejaren algunes roses de nova creació. Queda
evident doncs, que es fa singular la utilització de la seva
forma i figura per diferents manifestacions artístiques, de
les quals en fem algunes referències explícites, Roses i
Xiprers de Josep Sebastià Pons (1911), la Rosa d'honor de la
Generalitat, creada com a guardó per el joier Jaume
Mercader (1931), els bells dibuixos dels Dolços indrets de
Catalunya de Torné Esquius (1910) on la casa i el jardí son
presents sense faltar en ells el seu roser florit, fins i tot, els
poemes dins de Motius de la Rosa de Josep M. López-Picó
(1953) per posar algun exemple dels molts que podríem
dins de les Belles Arts.
És interessant veure com la rosa, de l'aspecte simbòlic
tradicional, a partir d'aquest període mostra tot el seu
esplendor, es revela com a singularitat botànica i rellevant
tant en la nova configuració de jardins, com també en
l'ornamentació d'interiors, esdevenint quasi be, objecte de
culte.
Maria Mercè Compte i Barceló
Notícies
10
Notícies
III FIRA DE ROSES A ROSES El cap de setmana del 6 al 8 de juny va tenir lloc la III Fira de roses de Roses, una activitat dirigida als/les ciutadans/es de Roses i a la vegada concebuda com activitat de promoció de la ciutat a nivell turístic i comercial. Si be fa pocs anys que s’organitza aquesta activitat l’ajuntament de Roses aposta per la seva consolidació i també perquè la rosa estigui present de manera permanent en l’espai públic, d’aquesta manera l’entrada a Roses està plena de rosers i enguany coincidint amb aquest esdeveniment també va presentar el projecte de construcció d’un roserar que es construirà al recinte de la Ciutadella. La nostra associació va participar per tercer any consecutiu en l’organització d’aquest esdeveniment. Vàrem fer un muntatge floral a la carpa central, presentar una col·lecció de 89 varietats de roses procedents dels rosers que conreem al parc de la Torreblanca i participar com a membres del jurat del 2n concurs de roses per a aficionats que s’organitza
en el marc d’aquesta exposició. La conferència sobre la història de les roses a Catalunya que va fer en Jaume García, vice-president de la nostra associació, va comptar amb nombre important d’assistents.D’altra banda, fruit dels compromisos que vàrem agafar l’any 2013 amb la signatura a Sant Feliu d’un protocol de col.laboració entre els ajuntaments de Sant Feliu, el de Roses i l’Associació Amics de les Roses de Sant Feliu, també vàrem muntar l’exposició sobre del roserar de Dot i de Camprubí i la morfologia de les roses, de l’Ajuntament de Sant Feliu, una exposició que sense dubte ajuda a millorar el coneixement sobre el nostre patrimoni roserístic de la ciutat. Des d’aquesta revista felicitem a l’ajuntament de Roses per aquestes iniciatives i els animem a continuar treballant en ares de promocionar la cultura sobre les roses en tots els seus àmbits.
NotíciesNotícies
11
El Sant Feliu d’abans i els Amics de les Roses
El Sant Feliu d’abans ha estat una iniciativa nascuda en el marc del pla estratègic de cultura de la ciutat per tal de reivindicar el nostre patrimoni històric en el més ampli sentit de la paraula. A hores d’ara podem dir que les jornades han estat tot un èxit de participació i que la vintena d’activitats de tot tipus que s’hi han aixoplugat han tingut, en general, molt bona acollida. El fet que les diverses entitats que treballem el patrimoni de la ciutat i l’Ajuntament, a través de seu departament de cultura, ens haguem posat d’acord ja és de per sí un bon començament que esperem que tingui continuïtat en el futur.Les nostres roses, que són el llegat d’en Pere Dot, formen part d’aquest patrimoni històric de la ciutat. Per això, els Amics de les Roses ens hem afegit a aquesta celebració, amb dues exposicions i un documental.La primera exposició, que porta com a títol Pere Dot, l’aventura de les roses a Catalunya, fa un recorregut per les seves principals creacions entre 1923, any en què presenta les seves primeres varietats, i els anys cinquanta. Aquesta no pretén ser un recorregut exhaustiu pels seus treballs i obtencions sinó més aviat una voluntat de fixar la mirada en els seus principals camps de treball, dins el món de la creació de noves roses i explicar, amb les seves pròpies paraules, les tècniques que utilitzava. Aquesta exposició va acompanyada del documental Les roses a la mediterrània.La segona exposició fa referència a l’arxiu fotogràfic de Carles Fargas, l’antic propietari de Pins d’Or, que va llegar al Centre Excursionista de Catalunya i a qui Pere Dot va dedicar una de les seves roses. En ella s’hi mostren les imatges de diferents indrets de la ciutat com el Palau Falguera, el Clos de Can Nadal, el riu, diferents cases de la ciutat, així com d’altres fotografies fetes per autors contemporanis de Carles Fargas, molts d’ells de la secció fotogràfica del Centre Excursionista de Catalunya, la majoria de les quals formen part d’un estudi que va fer el CEC per tot Catalunya sobre la Masia Catalana. Amb aquesta mostra seguim
reivindicant la necessitat de donar a conèixer aquest valuós patrimoni sobre un fotògraf excepcional i la seva visió de la nostra ciutat. L’exposició va anar acompanyada d’una visita guiada a Pins D’or i de tot el que va ser la finca dels Fargas a la ciutat, i en la mateixa hi van participar una cinquantena de persones. La visita, que va ser organitzada conjuntament per les entitats Els Amics de les Roses de Sant Feliu i l’ARES, va tenir lloc el dissabte 25 d’octubre a la tarda i va ser possible gràcies a l’amabilitat i cortesia de les Germanes Hospitalàries, actuals propietàries de la finca, i del doctor Carles Franquelo, que ens va acompanyar durant el recorregut.Vam començar la ruta recordant la casa que hi havia al costat del pas a nivell i, després, tot pujant per la “font del cuento”, vam poder entrar a Pins d’Or per la porta dels Lleons per visitar els jardins i les diferents edificacions com “el cottage” i fent una parada per poder degustar la xocolata de Can Fargas. Posteriorment ens vàrem desplaçar a les cases de lloguer construïdes per Carles Fargas on vàrem poder admirar el banc de la papallona i altres bancs fets amb la tècnica del trencadís i recordar a través de les pròpies imatges d’en Carles com havia estat en el passat el conjunt de la finca de Pins d’Or. La visita va ser força participativa per part del públic en general ja que molts dels visitants van explicar les seves vivències relacionades amb els propietaris o la pròpia finca. Durant el recorregut es van llegir diversos poemes de l’Agustí Vilar del seu poemari Com s’estima un poble, guanyador del premi Martí Dot de poesia l’any 1979.Per la seva part, els Amics de les Roses van explicar com a través de la recerca del nom de la rosa Carles Fargas, creada per Pere Dot l’any 1935, es va poder arribar a redescobrir aquest fons fotogràfic que avui ens ha servit i ens serveix per recordar com era una part del Sant Feliu d’abans. Jaume Garcia i Urpí
54 concurs de fotografia, Trofeu rosa d’Or
1 PREMI NACIONAL ROSA D'OR 2014José Angel Saez Diaz
PREMI D'HONOR ROSA D'OR 2014Pilar Castillo Pla
Col·lecció
PREMI D'HONOR ROSA D'OR 2014Pilar Castillo Pla
Col·lecció
PREMI D'HONOR ROSA D'OR 2014Pilar Castillo Pla
Col·lecció
2 PREMI NACIONAL ROSA D'OR 2014Jaume Pagès Grau
3 PREMI NACIONAL ROSA D'OR 2014
Raul Villalba
1 PREMI LOCAL ROSA D'OR 2014Marta Garcia Sanz
2 PREMI LOCAL ROSA D'OR 2014Lluís Remolà Pagès
3 PREMI LOCAL ROSA D'OR 2014Carles Fàbregas Mitjans
14
Notícies
La convenció de Barcelona “Roses in the Sun”Durant el mes de maig de 2014 es va celebrar al Palau de
Pedralbes la convenció internacional organitzada per la
World Federation of Rose Societies i l’Asociación
Española de la Rosa, amb la col·laboració de l’ajuntament
de Barcelona.
L’organització d’aquest esdeveniment estava prevista en
tres fases: la pre-convenció, que va tenir lloc del 8 al 10 de
maig; la convenció, dels dies 11 al 14; i la post-convenció,
del 15 al 18 de maig. La nostra associació va participar i
col·laborar en les dues primeres, les activitats de les quals
es van desenvolupar totes a Catalunya.
La convenció, que estava adreçada als membres de la World
Federation of Rose Societies, als professionals i aficionats i
als amics de les roses en general, tenia com a objectius
l’intercanvi i l’actualització de coneixements sobre el món
de la rosa, la divulgació d’estudis sobre hibridadors locals i
l’aplicació de la rosa en els espais públics i privats, tot
centrat principalment en l’àmbit de l’arc mediterràni.
Durant la pre-convenció i la convenció es van desenvolupar
activitats en diversos llocs de Barcelona i el seu entorn:
conferències i comunicacions referents als temes esmentats,
visites als roserars de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat i
Notícies
15
als vivers d’Horticultura Dot, concursos i exposicions de
roses com la de Reus, Sant Feliu i el de roses noves de
Barcelona, i manifestacions de caràcter popular, en el marc
de les quals destaca la gran participació ciutadana en els
actes relatius al món de la rosa.
Com a Amics de les Roses vàrem organitzar diverses visites
i actes, en concret la visita a la 56a. Exposició Nacional de
Roses i el posterior dinar en el qual hi van assistir una
setantena de delegats d’arreu del món, la visita al parc de
Torreblanca i als conreus de roses de l’associació, en aquest
cas amb la col·laboració amb l’Àrea Metropolitana de
Barcelona, i la visita al roserar de Dot i de Camprubí.
A més, vàrem participar amb una ponència a la convenció
Els colors de la Mediterrània en les roses de Pere Dot, a
càrrec de Jaume Garcia, l’exposició Pere Dot, l’aventura de
les roses a Catalunya, amb col·laboració i patrocini de
l’ajuntament de Sant Feliu, i amb un espai de productes amb
roses. Cal destacar també que un membre de l’entitat va
formar part del comitè científic de les jornades, a les quals hi
van participar prop de dues-centes persones de vint-i-cinc
països, i que l’Alcalde de Sant Feliu i la presidenta de
l’entitat van formar part del comitè d’honor de la convenció.
16
Històries de les roses
Les roses en temps de guerra Tot i l’enorme esforç realitzat per crear un moviment roserístic a Catalunya i els innegables èxits que aquest esforç va tenir, la situació política al país i els moments convulsos que van tocar viure no van permetre grans alegries ni anar més enllà en la consolidació d’aquest moviment.
El 18 de juliol de 1936, amb l’alçament militar del General Franco, esclata la guerra civil i tot i que no tenim massa dades d’aquells anys, la tardor del 1936 es celebra l’últim concurs de roses de Barcelona amb absències importants dels jurats internacionals que, per motius de la guerra, no es poden desplaçar a Barcelona. A Sant Feliu es crea el comitè de milícies antifeixistes i a proposta d’un dels seus membres la ciutat passa a dir-se Roses del Llobregat.
El mateix comitè local de milícies antifeixistes autoritza Pere Dot a que els seus treballadors realitzin una jornada laboral adaptada a les necessitats dels seus rosers: s’autoritza al roserista Pere Dot perquè, d’acord amb l’horari establert de set hores diàries, pugui combinar-se el començ de la jornada de treball de forma que no sigui perjudicial per les seves plantes. Aquesta alteració en el començ de la jornada ha de fer-la d’acord amb els treballadors de les seves terres dedicades al conreu dels rosers. Sant Feliu de Llobregat , 29 d’agost de 1936.
Pere segueix treballant de valent i en aquest període de temps presenta divuit noves creacions, aconseguint, en els concursos de l’American Rose Society dos certificats al mèrit amb les roses Ràdio, l’any 1937, i Mallorca, l’any 1938, a més d’una medalla de plata amb la rosa Riviera, l’any 1939 . Però el que millor defineix la seva feina i la seva constància en la recerca, fins i tot en uns moments tan difícils, és la presentació, al final de la guerra civil, de les roses en miniatura de les quals en serà un dels principals precursors, juntament amb l’holandès Jan De Vink i més tard amb el nord-americà Ralph S. Moore.
Aquesta primera miniatura, Estrellita de oro, és fruit del creuament de la seva rosa pernetiana Eduardo Toda, de color groc, i la rosa Rouletti, de color rosa, sent aquesta última una possible descendent de la rosa xinensis mínima
a la que ell anomena Indica mínima. A part de la gran novetat que suposa la creació d’una rosa miniatura, d’entrada, introdueix el color groc en aquesta varietat de rosers, un color difícil d’introduir i que li ve de l’origen pernetià d’Eduardo Toda. Aquesta novetat li reporta un certificat especial a Bagatelle l’any 1941.
Al 1937, JH Nicolas, tècnic de Jackson and Perkins, una de les principals empreses de rosers dels EUA i amic personal d’en Pere Dot, explica que va rebre una carta d’ell notificant-li que els seus dos fills s’havien incorporat a l’exèrcit republicà.
Marí va ser ferit al front gràcies a la intervenció d’un altre santfeliuenc, Gregori Garcia, “el Gori”, el meu pare, que va salvar la vida. Sembla que en una contraofensiva franquista, crec que al front de Madrid, Marí va ser ferit i en Gori que es venia retirant després d’una ferida al braç i a l’espatlla, produïda per la metralla d’un tanc, al passar per una trinxera va sentir que li cridaven “Gori, Gori, no em deixis!!!”, era en Marí que estava ferit i que no es podia moure. Com va poder el va ajudar i tots dos van retornar a les files republicanes.
Com podem veure, aquell moment no estava per moltes roses que diguem. En aquest període de temps, Pere
17
Històries de les roses
sobreviu gràcies a l’ajut de la Generalitat republicana, que decreta la protecció dels seus camps i la compra de 3.000 peus de rosers per a les escoles de la Generalitat i sobretot per l’ajut que els americans li presten per a la venda de les patents dels seus rosers als Estat Units. També, pel que ell explica posteriorment, sembla que va dedicar una part dels seus camps a la producció de menjar.
Com s’ha dit en altres ocasions, la revista americana Succes Wiht Rose, que era el butlletí de l’empresa Star Rose, editada pel seu propietari Mr. Conard Pyle, qui comercialitzava les varietats de Pere Dot als EUA, va fer una crida per tal de que els seus camps de conreu i d’investigació fossin protegits de les atrocitats de la guerra.
En el catàleg comercial Star Rose de 1938, en plena guerra civil, els americans dediquen la portada a la rosa Ràdio, un sport de Condesa de Sàstago, amb pètals de color groc, jaspiades de vermell ataronjat, sent una de les primeres roses jaspiades del moment i guanyadora d’un certificat al mèrit, la contraportada del catàleg està destinada a la rosa Àngels Mateu. En el mateix catàleg hi trobem altres roses d’en Pere Dot com Catalonia, Duquesa de Peñaranda, Señora de Gari, Condesa de Sàstago, Director Rubió, Federico Casas, Luis de Briñas, Spanish Beauty (Mme
Les roses en temps de guerra
Gregoire Staechelin) i Golden Moss, així com la rosa Alezane, del seu amic Llorenç Pahissa. Com es pot veure, en aquest moment hi ha una bona representació de les principals creacions i èxits del moment del nostre roserista i una senyal inequívoca del suport i atenció que rebia dels seus amics americans.
Al concurs de Bagatelle, a París, les roses catalanes segueixen guanyant premis, aconseguint, durant el període de guerra civil, els següents guardons:
·
Aquest èxits son recollits a la publicació Revista de
· Certificat al mèrit a Pere Dot per la rosa pernetiana Senateur Potie (1936). ·· Certificat especial a Llorenç Pahissa per la rosa híbrida de te trepadot F. Ferrer (1937)· Medalla d’or per varietats estrangeres a C. Camprubí per la rosa Marquesa de Urquijo HT (1938)· Dos certificats al mèrit i un certificat especial a Llorenç Pahissa per dos híbrids de te i les roses innominades, registrades com Nº1 21 X 1934 i Nº 11 X (1939)
18
Històries de les roses
Catalunya de l’any 1938, en un article d’Andreu A. Artís titulat Les roses de Catalunya l’autor, en els qual tot i les atrocitats i misèries de tot tipus que provoca la guerra sorprèn l’ànim dels barcelonins i esmenta una nova medalla d’or guanyada per Pere Dot a París i contraposa, en plena guerra civil, l’activitat florista de casa nostra amb els nostres roseristes al capdavant de la mateixa i explica que cada matí “la ciutat es llevi comprant i venent flors, preocupada pel superflu abans que per l’indispensable... moltes d’elles, moltes roses germanes de la que fa poc meravellava els parisencs... llueixen a l’aparador d’un florista barceloní, darrera l’enreixat de tela metàl·lica que substitueix el vidre esmicolat per les bombes...A les amenaces que ens congrien al cel, a les bombes que fan pols cases de cinc pisos, Barcelona hi oposa la fragilitat de les roses catalanes.”
El mateix articulista fa esment també a l’ofrena de rosers que s’ha fet a la ciutat francesa d’Evian amb motiu del jardí que aquesta ciutat ha dedicat a la poetessa Ana Isabel de Bracovand, comtessa de Noailles, amiga de Francesc Macià i defensora de la causa catalana després dels fets de Prats de Molló.
El president de la Generalitat, Lluís Companys, atenent la invitació de col·laboració de l’alcalde d’Evian en aquest
acte d’homenatge, envia una partida de rosers cedits per Pere Dot, entre ells la rosa Francesc Macià, creada per l’holandes Mathias Leenders.
Companys diu en la seva resposta a l’alcalde d’Evian: “...Dedicar un jardí a honrar la memòria d’una gran dama és un tret procet. No obstant, és necessari que deixeu, en el concert harmònic de merescudes alabances, que avui s’han de dedicar en honor de la senyora la comtessa de Noailles, deixeu sentir també la veu de Catalunya, una veu ronca, agre, dura i dissonant. Les hores són agres per nosaltres però estan ungides boniques esperances. Lluitem per la independència de la lliure i democràtica república espanyola, contra la invasió estrangera i en defensa del dret i de la democràcia. Per la nostra llibertat i per la de tot el món. La lluita – més de dos anys ja de duració - no ha
Les roses en temps de guerra
pogut esmorteir l’espiritualitat del nostre poble. Catalunya té una ànima immortal, i aquesta és la millor seguretat del triomf definitiu a la gran comtessa.És necessari que en aquest moments feu lloc al vostre costat a aquest poble. Ve torrat pel sol i curtit per el relente la rosada de nits de campament i trinxera. La mort, la seva companya de cada dia en la lluita, no ha apagat la fragua de l’afecte que sent per aquells que han estimat Catalunya.La homenatjada d’avui es conta entre el millors amics de la nostra terra. Deixeu, dons, que un català li ofereixi –amb tota la augusta rureza del combatent- aquest rosers, fills de Catalunya i batejats amb el nom del nostre president Macià.Aquí els teniu. Amb tota l’emoció, amb tot l’afecte, amb el
19
Històries de les roses
Les roses en temps de guerra reverend homenatge d’aquest poble germà del vostre per tants conceptes. Aquest és l’homenatge de Catalunya a la comtessa de Noailles. Un prec només a l’acabar: a l’hora del nostre triomf serà necessari que un ram d’aquestes roses retorni a Catalunya per cobrir la tomba del que va ser gran amic de la homenatjada d’avui. I que sigui el seu perfum -més enllà dels infinits espais sota el cel blau de Catalunya- el que porti la grata noticia de la victòria aconseguida a l’esperit immortal de Francesc Macià”.
Lluís Companys
D’altra banda, com és de suposar amb l’acabament de la guerra civil i l’arribada de la dictadura del general Franco, la situació ha canviat. El món en el qual ell es relacionava s’ha desfet, molts dels membres del seu entorn s’han exiliat, perseguits per uns o per altres, el catalanisme
passa a ser un element molest a l’actual règim, tot i que sectors del mateix han donat, directa o indirectament, suport al General Franco (Cambó...). Catalunya ha patit un daltabaix important amb l’eliminació de totes les seves institucions i de gran part de la seva obra cultural o social, així com la diàspora de gran part de la seva intel·lectualitat. Altres, al retornar al país, com per exemple Francesca Bonnamaison, la vídua Verdaguer, veuran la seva gran obra a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, en mans de la secció femenina de la Falange. Pere Dot, tot i el seu caràcter de catalanista i republicà moderat es veurà relegat perquè no oblidem que els seus fills han estat a l’exèrcit republicà.
El cop és molt dur pel país i tota la seva tasca feta, juntament amb molta altra gent, de crear a Catalunya un moviment roseristic, semblant als que existeixen a Europa i als EUA, es veurà frenat de sobte i en molt casos tot l’esforç se n’haurà anat en orris. Són temps molt difícils pel país.
20
Històries de les roses
Les roses en temps de guerra El 1949, en un article enviat a la revista dels roserises francesos, fa un prudent balanç de la situació des del final de la guerra civil fins al moment, i comença dient que les necessitat de la guerra van convertir els seus camps en terres de conreu per llegums, que les exposicions de roses s’han deixat de celebrar, igual que el concurs internacional de roses, i que l’entitat Amics de les Roses de Catalunya es troba dissolta sense haver-se pogut reorganitzar.
Tot i així diu que “la guerra ha acabat, els roseristes tornem a reprendre la cultura de les roses, augmentant cada any, poc a poc, els camps de conreu i presentant anualment noves varietats a la venda”.
Al butlletí Succes White Roses, de març de 1940, s’anuncia el roser en miniatura Baby Gold Star i diu d’en Pere Dot que “en temps de guerra, pels hibridadors, la seva tasca es fa difícil d’anar endavant, i cal que redoblin el seu zel en la producció de roses noves com a missatge testimonial...”.
Però la llavor estava sembrada i com diuen d’en Pere i dels hibridadors en general els americans ”... cal que redoblin el seu zel...” i potser sense tants personatges il·lustres i d’una altra manera més mediatitzada pels interessos polítics de la dictadura les roses s’obren pas de nou.
La idea de país somiada per molts resta amagada però la flama perdura. Poc a poc, aquesta idea de civilitat que
comporten les roses es recupera, es refan llaços i als anys cinquanta tornen amb força les roses a Catalunya.
Creacions de Pere Dot durant el període de Guerra Civil:R. "Aribau" HTPern. 1936 vermell carmesí brillantR. "Carmen Sistachs" Polyantha 1936 rosa, amb la base del pètal de color or vellR. "Girona" HTPern. 1936 color del vermell fosc al rosa difuminat de groc orR. "Lleida" HT 1936 color bicolor, vermell interior i groc exteriorR. "Pilarin Vilella" HT 1936 color vermell lacatR. "Madame Fojo" HTPern. 1937 color taronjaR. "Ràdio" Sport Pern. 1937 groc amb granges tacades de rosa cert mèrit de ARSR. "Senateur Potié" HTPernet. 1937 groc taronjaR. "Golden Sástago" HTPern. 1938 groc clarR. "Ibiza" HT 1938 color blancR. "Mallorca" HT 1938 color escarlata, certificat al mèrit A.R.S.R. "Rafaela G. de Peña" HT 1938 taronja purR. "Ramon Bach" HTPern, 1938 taronja brillant, amb les vores més clares, revers vermell groc, amb estams grocs brillantsR. "Snow White" HT 1938 blancR. "Riviera" HTPern. 1939 taronja escarlata, revers més clar i poncella groga medalla plata ARSR. "Sirena" HT 1939 salmó coure i orR. "Sunrise" HT 1939 salmóR. "Estrellita de Oro" mini 1939 color groc brillantcert. Bagatelle, 1944
MAS TRES
Les nostres roses
21
Presentació de la rosa Joana Raspall Amb aquesta rosa acomplim el compromís de la nostra entitat per seguir homenatjant a la nostra poetessa i escriptora Joana Raspall.
Són moltes les roses que porten noms de personatges vinculats al món de l'art i les lletres, la qual cosa ha permès donar a conèixer les roses dels Dot i d'altres obtentors catalans així com també la nostra cultura arreu del món. A la llarga llista de rosers creats per la família Dot hi trobem noms de roses com Aribau, Apel·les Mestres, Ignasi Iglesias, J. Maragall, O. Junyent, Joaquim Mir i molts altres que en són exemples clars.
I seguint amb aquesta tradició de dedicar roses a persones conegudes i properes vinculades a l'art i la cultura, i, en aquest cas de la nostra ciutat, de la Joana Raspall, que avui malauradament ja no és entre nosaltres, poca cosa puc dir que no sapiguem: persona coneguda i estimada, tots coneixem la seva trajectòria com a activista cultural, poeta i escriptora.
Avui, a través d'una proposta dels Amics de les roses, realitzada durant la celebració de l'any Joana Raspall, tenim una nova varietat de rosa que porta el seu nom: la rosa Joana Raspall.
Aquesta nova rosa, per part de pare és filla de la rosa Sant
Feliu HT de Marí Dot 1982, de color rosa suau i brillant, i té com a mare la rosa Luarca, creació de S. Dot HT de 1970, de color blanc i ombrejat de color carmí a la punta dels pètals de rosa. És una flor, doble i elegant, de més de 40 pètals, amb un botó floral alt i centrat, de color blanc trencat, ombrejat de rosa suau a la punta dels pètals, de lleuger perfum i un port arbustiu i vigorós.
Donem, doncs, la benvinguda a aquesta rosa que el en el marc de la 56a. Exposició Nacional de Roses vàrem batejar amb cava rosé del nostre país.
Les nostres roses
22
La rosa Òmnium cultural Dèiem amb la rosa Joana Raspall que existeix una llarga tradició de posar noms de persones del món de l'art i de les lletres a les nostres roses. I pensem que es pot fer el mateix amb les entitats que, amb la seva feina, han preservat i ajudat a tirar endavant la nostra cultura, com és el cas d'Òmnium cultural.
És el cas de la rosa que avui bategem: la rosa Òmnium cultural. D'ella podem dir que és una mutació de Harry Wheatcroft HT 1972 que, a la vegada, és un sport de Picadilly HT, un roser creat per Samuel McGredy (nord d'Irlanda/1974 Nova Zelanda) l'any 1959, fruit del creuament de McGredy's Yellow i Karl Herbst.
El fenomen de mutació genètica espontània s'anomena sport, entenent-se per mutació els canvis espontanis en les característiques dels rosers. Aquests canvis acostumen a modificar el color, la forma de la flor i el tipus de creixement. Si aquests canvis s'aconsegueixen fixar mitjançant un empelt, és a dir, aconseguint reproduir aquesta mutació, ens trobem davant d'un nou roser.
Aquesta flor és doble, de més de 20 pètals, refloridora, amb un botó floral alt i centrat, color groc càlid espurnejat de vermell, flor bona per flor de tall i amb un port arbustiu i vigorós.
Rebost amb roses
23
PREPARACIÓ
Agfarem els tomàquets i els natejarem. Els treurem la cua i amb un ganivet l'hi farem una creu a la punta. Fet això els escaldarem en aigua bullint durant 30 segons, ni més ni menys. Els treurem de l'aigua i els passarem a una aigua amb gel per tallar la cocció.Els pelarem i els tellarem a 1/4 amb forma de pètal. Els estirarem en una safata de forn. Un cop estirats els hi tirarem sal, sucre, els pintarem amb una mica d'oli i una gota d'essència de roses per pètal de tomàquet. El forn el tindrem a 65 graus i hi posarem els tomàquets unes 4 hores aproximadament.Sempre mirant i depenent de quina textura volem en el tomàquet.Per altre banda, netejarem les sardines i les colocarem en una placa de forn alta. Li afegirem sal, pebre, cardamom, canyella, llor, alls i totes les espècies que hi volguem. Després hi posarem el vinagre que serà 1/3 part i les dos restants seran d'oli. Cubrirem les sardines i ho posarem almforn a una temperatura de 85 graus. Ho deixerem 1 hora més o menys.Per presentar-ho utilitzarem un platet allargat on hi estirarem la sardina ia la punta hi posarem un parell de pètals de tomàquet.
Aperitiu de pètals de rosa
Recepta del bar i restaurant El Parlament
INGREDIENTS
SardinesTomaquets peraVinagre xerèsPastanagaCanyellaOli d'olivaAllsSalPebresCardamomLlorSucreEssència de rosa
DATA
