333 Pesetas

ÍNDEX

1.La 1º Guerra Mundial. Introducció………………………………………………………………………………………. 3

2.La formació d’aliançes………………………………………………………………………………………………………...7

3.Que va ser la 1º Guerra Mundial…………………………………………………………………………………………….10

4.Front oriental i intervenció Nord-Americana……………………………………………………………………….11

5. Antecedentes de la 1º Guerra Mundial……………………………………………………………………………..12

6. Les declaración de guerra…………………………………………………………………………………………………..13

7. Causes de la 1º Guerra Mundial………………………………………………………………………………………….17

8. Caracteristiques de la 1º Guerra Mundial…………………………………………………………………………..23

9. Conseqüències de la 1º Guerra Mundial……………………………………………………………………………..26

10. Personajes de la 1º Guerra Mundial…………………………………………………………………………………...28

11. Fi de la 1º Guerra Mundial (1918)………………………………………………………………………………………..30

Opinió Personal………………………………………………………………………………………………………………………...31

Bibliografía………………………………………………………………………………………………………………………………..32

La Primera Guerra Mundial va ser un es-

deveniment bèl·lic internacional que, ini-

ciat a Europa a l'agost de 1914, no només

va arribar a convertir-se en una "guerra

total" sinó que va transcendir l'àmbit

mundial quan van intervenir en aquest

conflicte nacions situades en altres conti-

nents. Per primera ocasió en la història

de la humanitat, una lluita armada incloïa

països molt allunyats geogràficament; a

més la seva evolució i desenllaç van dei-

xar una seqüela de canvis transcenden-

tals que van afectar el món sencer..

1.La 1º Guerra Mundial.

No obstant això, fins abans de 1945 aquest

fenomen històric va ser conegut com la "Gran

Guerra" i no seria fins després de ocorreguda

la Segona Guerra Mundial quan es va fer ne-

cessària la distinció numèrica seqüencial entre

els dos conflictes. Per la seva magnitud i con-

seqüències, la Primera Guerra Mundial consti-

tueix una profunda bretxa que separa el segle

XX de tot el que el va precedir, però que els

seus orígens es troben, per descomptat, en els

fets del passat immediat.

INTRODUCCIÓ

Página, 3

2. La formació d’aliances

El domini sobre les àrees coloni-

als va provocar conflictes entre

les potències que es resolien a

través d'acords diplomàtics, o

bé de guerres que mantenien

dins d'un mareig estrictament

local. A més, les aliances que es

formaven duraven poc i els paï-

sos canviaven de bàndol fre-

qüentment, segons les circums-

tàncies.

No obstant això, les regles de

joc de la diplomàcia internacio-

nal van ser variant poc a poc. A

mesura que creixien les necessi-

tats d'expansió de les grans po-

tències industrials, les confron-

tacions es van anar fent incon-

trolables. D'una banda, era difí-

cil resoldre els conflictes en un

escenari que s'havia ampliat. Els

enfrontaments ja no només po-

dien presentar-se en Europa

sinó també a l'Àfrica, la Xina o

l'Orient Mitjà. A més, hi havia

nous competidors i eren molt

agressius.

Estats Units i el Japó s'havien convertit en grans

potències que es disputaven el domini de l'àrea

del Pacífic. Alemanya apareixia puixant i pode-

rosa, però insatisfeta per haver arribat tard al

repartiment colonial. Els seus interessos expan-

sionistes a la Xina i l'Àfrica del Sud xocaven amb

el domini que els anglesos havien establert en

aquestes zones. Justament, les posicions irre-

conciliables entre Alemanya i Anglaterra van

ser les que van generar un sistema d'aliances

permanents que va posar en perill la pau mun-

dial. D'una banda, es va formar la Triple Alia-

nça, que en realitat va ser només una aliança

entre Alemanya i Àustria-Hongria, doncs Itàlia,

el tercer integrant, no va trigar a apartar-se. De

l'altra, França, l'Imperi rus i Gran Bretanya es

van unir en la Triple Entente.

Página, 4

2.1.La política interna i els nacionalismes

La situació va ser prenent encara

més explosiva arran dels conflictes

interns que travessaven moltes de

les grans potències. Rússia estava

amenaçada per una revolució social,

l'Imperi austro-hongarès s'estripava

en lluites entre nacionalitats que ja

no podien ser controlades pel go-

vern; a l'Estat alemany els enfronta-

ments polítics paralitzaven la políti-

ca exterior. Els governs parlamenta-

ris, com els de Gran Bretanya i Fran-

ça, havien de fer front als reclams

dels treballadors i els sectors mitjans

que demandaven majors drets polí-

tics i millors condicions de vida.

Molts governs van tractar de resoldre

aquestes crisis socials i polítiques trucant a

tots els sectors a deixar de banda les seves

diferències ia unir-se darrere dels superiors

interessos nacionals. Fomentar un senti-

ment patriòtic

L'escola i el servei militar obligatori els van

servir per estimular els sentiments naciona-

listes a través de cerimònies diàries, com el

hissada de la bandera. Amb el mateix objec-

tiu es van establir noves festes nacionals,

com la que commemora la Revolució Fran-

cesa, recordada 14 de juliol a França.

La premsa també va jugar un paper impor-

tant en tot aquest procés exagerant les qua-

litats de la nació i ridiculitzant o disminuint

les dels pobles estrangers.

Página, 5

Els balcans

La major part del territori dels Balcans estava

dominada pels imperis turc i austrohongarès.

A principis del segle XX, els Balcans constituï-

en una de les zones més explosives d'Europa.

Hi xocaven diferents interessos. Els serbis

volien construir un Estat iugoslau que reunís

tots els eslaus de la regió. Per a això, havien

apropiar de territoris que estaven en poder

dels imperis austro-hongarès i turc. L'imperi

rus, allunyat de l'Extrem Orient després de la

seva derrota davant els japonesos en 1901.

1905, estava interessat a estendre els seus

dominis fins al Mediterrani. Per aconseguir-

ho, va prometre la seva ajuda als serbis.

Alemanya, França i Anglaterra desitjaven

apropiar-se del territori que a la zona ocupa-

va l'imperi turc per dominar un punt estratè-

gic: l'estret dels Dardanels, porta essencial

per a la comunicació entre la Mediterrània i

l'Àsia central.

En els Balcans confluïen tots els

odis, les rivalitats i les insatisfacci-

ons que s'havien anat acumulant

durant les últimes dècades. Era per

tant previsible que una crisi a la re-

gió pogués provocar l'esclat d'una

guerra generalitzada. L'esdeveni-

ment fatal va tenir lloc a Sarajevo, el

28 juny 1914.

Francisco Femando, hereu del tron

d'Àustria-Hongria, i la seva esposa

van ser assassinats per un estudiant

nacionalista serbi. Àustria-Hongria

va voler aprofitar l'atemptat per

aniquilar Sèrbia i li va declarar la

guerra. Rússia va respondre mobilit-

zant les seves tropes en defensa

dels serbis. Immediatament el siste-

ma li aliances -la Triple Entente i la

Triple Aliança- es va posar en funci-

onament. El 5 agost 1914 comença-

va la Primera Guerra Mundial.

Página, 6

Un cop declarada la guerra, una onada de patriotis-

me es va estendre per tots els països involucrats. A

Berlín, París i Londres, els homes van acudir fervoro-

sos per matar o morir defensant la bandera de la

seva nació. Pensaven tornar per Nadal amb l'orgull

de la victòria aconseguida. Però molts no van tornar.

Els que van tornar, després de quatre llargs anys de

penúries, malalties i mort, van quedar per sempre

marcats pels records d'una experiència terrible.

Página, 7

3.Que va ser la 1º Guerra Mundial:

El 3 agost 1914 era ja un

fet la primera guerra mun-

dial, el ministre britànic

d'afers exteriors Edward

Grey es trobava davant la

seva finestra del seu des-

patx i veia sobre Londres

el crepuscle, llavors va

pronunciar unes paraules

que s'han fet famosa: "a

tot Europa s'apaguen ara

les llums: pot passar que

mai tornem a veure ence-

ses ".

La seva predicció es va

complir, la guerra que lla-

vors començava va signifi-

car la mort de la vella Eu-

ropa, el final dels vells

temps l'enfonsament defi-

nitiu d'una concepció del

món. Aquesta guerra, que

hauria d'haver posat fi a

les guerres, va donar ori-

gen a nous enfronta-

ments, a noves guerres.

El conflicte va ser provocat a

Sarajevo, el 28 de juny de

1914 quan l'hereu del tron

austro-hongarès, l'arxiduc

Francesc Ferran va caure víc-

tima d'un terrorista serbi.

Però com és natural, les cau-

ses de la guerra eren més

profundes, consistien fona-

mentalment en 3 antagonis-

mes:

1.- Entre Alemanya i França,

en forma d'una enemistat re-

activada per la derrota fran-

cesa de 1871, i la pèrdua d'Al-

sàcia-Lorena.

2.- Entre Alemanya i Angla-

terra, competència en el ter-

reny de la indústria de la polí-

tica colonial i del rearmament

maruno.

3.- Entre Àustria-Hongria i

Rússia, pel domini dels Bal-

cans.

El conflicte militar que va

començar com un enfronta-

ment localitzat en l'Imperi

Austro-Hongarès i Sèrbia el

28 de juliol de 1914; es va

transformar en un enfron-

tament armat a escala eu-

ropea quan la declaració de

guerra austro-hongaresa es

va estendre a Rússia l'1 d'a-

gost de 1914; Finalment, va

passar a ser una guerra

mundial en què van partici-

par 32 nacions. Vint d'elles,

denominades aliades o po-

tències associades i entre

les que es trobaven Gran

Bretanya, França, Rússia,

Itàlia i els Estats Units, van

lluitar contra la coalició dels

anomenats Imperis Cen-

trals, integrada per Alema-

nya, Àustria-Hongria, Imperi

Otomà i Bulgària.

Página, 8

La causa immediata de l'ini-

ci de les hostilitats entre

Àustria-Hongria i Sèrbia va

ser l'assassinat de l'arxiduc

Francesc Ferran d'Habs-

burg, hereu del tron austro

-hongarès, comès a Saraje-

vo el 28 de juny de 1914

per Gavrilo Princip, un naci-

onalista serbi.

No obstant això, les causes

profundes del conflicte re-

meten a la història europea

del segle XIX, concretament

a les tendències econòmi-

ques i polítiques que van

imperar a Europa des de

1871, any en què va ser

fundat el II Imperi Alemany,

i aquest Estat va emergir

com una gran potèn-

cia .Entre 1914 i 1918 es va

desenvolupar a Europa la

major conflagració fins lla-

vors coneguda. Motivada

per conflictes imperialistes

entre les potències europe-

es, la "gran guerra", com es

va denominar originalment

a la primera guerra mundi-

al, va implicar a tota la po-

Blació dels estats conten-

dents, així com a la de les

seves colònies respectives.

Es pot dir llavors que l'ori-

gen de la primera contesa

mundial s'ha de buscar en

l'existència de dos grans

blocs antagònics: la Triple

Aliança (Alemanya, Imperi

austro-hongarès i Itàlia) i la

Triple Entesa (França, Gran

Bretanya i Rússia), encara

que la seva causa immediata

va ser l'assassinat a Sarajevo

de l'arxiduc Francesc Ferran

d'Àustria el 28 juny 1914.

“La Gran Guerra”

Viena, que considerava amb

recel l'engrandiment de Sèr-

bia, es va afanyar a culpar

del magnicidi i va exigir sa-

tisfaccions com a preàmbul

de la declaració de guerra el

28 de juliol. Rússia, erigida

en campiona dels països

eslaus enfront d'Àustria, va

proclamar la mobilització

general, mentre Alemanya,

que havia donat seguretats

al seu aliada per a una ajuda

total en cas de conflicte

amb Rússia, va enviar un

ultimàtum a aquest país, i un al-

tre a França com a advertència i

més tard la declaració de guerra

a ambdós països.Per la seva ban-

da, Anglaterra, que vacil·lava a

comprometre amb els seus ali-

ats, va reaccionar a l'exigir Ale-

manya Bèlgica pas lliure per les

seves tropes.

Página, 9

S'ha dit sovint que la mort

de l'arxiduc Francesc Fer-

ran i de la seva esposa So-

fia a Sarajevo, la capital de

Bòsnia, el 28 de juny de

1914, pels trets de l'activis-

ta serbi Gavrilo Princip, va

ser el detonant de la Prime-

ra Guerra Mundial. El que

ha donat lloc a una llegen-

da d'intencionalitat o pro-

vocació per part dels serbis.

La veritat és que un exa-

men superficial de la qües-

tió aporta alguns indicis en

aquest sentit: Princip, de

dinou anys, nacionalitat

La pis tola utilitzada en el

magnicidi li va ser facilitada

pel grup terrorista serbi ano-

menat la Mà Negra, el lema

era «Unitat o mort». Estava

compost per oficials joves de

l'exèrcit serbi, imbuí dos idees

radicals i disposats a aconse-

guir la unificació dels serbis

residents en els imperis aus-

tríac i otomà amb els de la

mateixa Sèrbia. Els austríacs

van creure que les autoritats

sèrbies havien estat instiga-

dores del complot i van recap-

tar el suport i anuència dels

seus aliats els alemanys per

actuar contra Sèrbia.

Transcorregut poc menys d'un

mes, el 23 de juliol van enviar a

Belgrad un ultimàtum redactat

en termes ofensius, i davant el

previsible rebuig, van declarar la

guerra el 28 de juliol. D'aquesta

manera, es va posar en marxa la

seqüència d'esdeveniments que

va conduir a l'esclat de la I Guer-

ra Mundial, però avui es dubta

de la veritable intenció de Sèrbia

per iniciar el conflicte.

Els alemanys comptaven amb

desfer de seguida de França i

dirigir després els seus cops

contra Rússia. La seva confi-

ança es basava en el Pla Sch-

lieffen per envoltar el pode-

rós sistema francès de fortifi-

cacions. El pla preveia que

l'ala dreta, que concentrava

el gruix de les forces alema-

nyes,

efectués un avanç imparable a

través de Bèlgica, mentre l'ala

esquerra, molt menys potent,

incitaria a l'enemic a l'atac.

En passar els francesos a l'ofensi-

va contra l'ala esquerra, farien

funcionar el dispositiu com una

porta giratòria: com més pressio-

nés, amb tanta major violència

giraria l'ala dreta a la saga. No

obstant això,

el pla va fracassar, els fronts

van arribar a estabilitzar-se i

les trinxeres es van estendre

des de la frontera suïssa fins

al canal de la Manxa. Al fe-

brer de 1916, l'alemany

Falkenhayn va desencadenar

un violent atac contra Ver-

dun, que va ocasionar una

veritable carnisseria en amb-

dós exèrcits i no es va traduir

en èxit algun per als ata-

cants.

Página, 10

4.Front oriental i intervenció Nord-Americana

Mentrestant, a l'altre extrem

d'Europa s'anava aclarint la

incògnita. A despit de la pèr-

dua de Galitzia pels austríacs,

del revés alemany a Gum-

mbinnen (agost 1914) i de l'a-

vanç rus per Prusia Oriental,

Hindenburg i el seu cap d'Estat

Major, Erich Ludendorff (foto),

van aconseguir aixafar les for-

ces del tsar en Tannenberg (26

-30 agost). El 1917 Berlín va

reprendre la guerra submarina

total, el que implicaria l'entra-

da d'Estats Units en la contesa

(6 abril 1917).

En el transcurs de la Primera

Guerra Mundial van ser fa-

moses, per la seva acarnissa-

ment i el seu valor estratègic,

les batalles de: Arràs, Artois,

Cambrai, Caporetto, Jutlàn-

dia, Marne, Somme, Tannen-

berg, Verdun i Ypres.

Van ser molts els enfronta-

ments que es van donar en el

transcurs dels quatre anys

que va durar la primera guer-

ra mundial, un desenvolupa-

ment cronològic de la matei-

xa podrà observar en anne-

xos.

Els alemanys van desenca-

denar el 21 març 1918 una

sèrie d'envestides que van

trencar diverses vegades el

front aliat a San Quintín, Lys

i el Aisne; però, malgrat tan

brillants resultats, es va pro-

duir l'esgotament de les

energies germàniques. El 3

d'octubre, el príncep Max

de Baden, canceller del

Reich, demanava a Wilson

un armistici immediat. El 29

capitulava Àustria i el 31

Turquia, mentre Alemanya

signaria la pau i la seva der-

rota a Versalles (28 juliol

1919).

“Batalla de Tannenberg”

Página, 11

5.Antecedentes de la 1º Guerra Mundial

Van ser diverses els enfronta-

ments que van servir de prelu-

di a la primera guerra mundial,

entre ells es poden esmentar:

1.-La guerra franco-prussiana:

El 1870 França va ser vençuda

per l'exèrcit prussià, disciplinat

i ben armat, manat per

Moltke. Es va completar la uni-

tat d'Alemanya i dels prínceps

de molts estats van reconèixer

com a emperador a Guillem.

La derrota i les pèrdues terri-

torials van col·locar a França

en situació tirant amb Alema-

nya.

.2.-La lliga dels tres empera-

dors:

La màxima ambició del cance-

ller de ferro alemany Bis-

marck, era mantenir aïllada

a França. Es va veure realit-

zada el 1873 mitjançant la

Lliga dels Tres Emperadors:

el d'Alemanya, l'estat més

fort del continent.

3.- La Triple Aliança:

En els Balcans, l'enfronta-

ment dels interessos russos

i austríacs va conduir el

1878 a la dissolució de la

Lliga dels Tres Emperadors.

En 1879 l'aliança entre Ale-

manya i Àustria-Hongria es

va fer més fort i en 1882 es

va ampliar amb Itàlia. En

1887 .

Alemanya i Rússia van sig-

nar un tractat mitjançant el

qual van estrènyer les seves

relacions.

4.- La Triple Entesa:

El nou emperador d'Ale-

manya Guillem II va des-

tituir Bismarck i no va

renovar el tractat amb

Rússia, el que va aprofi-

tar França que estava

aïllada per aliar-se amb

Rússia en 1894. En 1904

es va aliar també amb

Anglaterra. Poc després

es van aliar també Angla-

terra i Rússia, amb la

qual cosa en 1907 va

quedar acabada la Triple

Entesa. El setge d'Ale-

manya era ja un fet .

5.- Les primeres descàr-

regues:

El camí cap a la catàstro-

fe de 1914 va passar pel

Marroc i els Balcans. Al

Marroc francès van in-

tentar fer-se valer els

interessos comercials

alemanys, la conseqüèn-

cia entre altres, va ser la

Página, 12

6.Les declaracions de guerra

crisi d'Agadir de 1911. La de-

bilitat de Turquia va portar als

seus amics a la ruïna.

Àustria va declarar la guerra a

Sèrbia el 28 de juliol, ja fos

perquè creia que Rússia no

arribaria a unir-se a Sèrbia o

perquè estava disposada a

córrer el risc d'un conflicte

europeu general per tal de

posar fi al moviment naciona-

lista serbi. Rússia va respon-

dre mobilitzant contra Àus-

tria. Alemanya va advertir a

Rússia que si persistia en la

seva actitud li declararia la

guerra, i va aconseguir que

Àustria accedís a discutir amb

Rússia una possible modifica-

ció de l'ultimàtum enviat als

serbis.

No obstant això, Alemanya va

insistir que els russos retires-

sin les seves tropes immedia-

tament. Rússia es va negar a

fer-ho i Alemanya li va decla-

rar la guerra l'1 d'agost.

Els francesos van començar la

mobilització de les seves for-

ces aquest mateix dia; les tro-

pes alemanyes van travessar

la frontera de Luxemburg el 2

d'agost i Alemanya va decla-

rar la guerra a França el 3 d'a-

gost.

El dia anterior, el govern ale-

many havia informat el go-

vern belga de la seva intenció

de marxar sobre França cre-

uant Bèlgica, per tal d'evitar

que els francesos utilitzessin

aquesta ruta per atacar Ale-

manya. Les autoritats belgues

es van negar a permetre el

pas pel seu territori de les tro-

pes alemanyes i van recórrer

els països signants del Tractat

de 1839 -en el qual es garan-

tia la neutralitat de Bèlgica en

el cas d'un conflicte en el qual

estiguessin implicats Gran

Bretanya, França i Alemanya-

perquè es complís el que es-

tableix aquest acord. Gran

Bretanya, un dels països sig

Nataris del Tractat de 1839,

va enviar un ultimàtum a

Alemanya el 4 d'agost en

què s'exigia que es respectés

la neutralitat de Bèlgica; Ale-

manya va rebutjar la petició i

el govern britànic li va decla-

rar la guerra aquell mateix

dia.

Itàlia va romandre neutral

fins el 23 de maig de 1915,

quan va trencar el seu pacte

amb la Triple Aliança per sa-

tisfer les seves aspiracions

territorials i va declarar la

guerra a Àustria-Hongria. La

unitat dels aliats es va enfor-

tir al setembre de 1914 a

través del Pacte de Londres,

signat per França, Gran Bre-

tanya i Rússia.

Página, 13

7.Causes de la 1º Guerra Mundial

La causa immediata que va

provocar l'esclat de la pri-

mera guerra mundial va ser,

com ja sé esmentar, l'assas-

sinat de l'arxiduc d'Àustria-

Hongria, Francesc Ferran, a

Sarajevo Sèrbia, el 28 juny

1914.

Els veritables factors que

van desencadenar la Prime-

ra Guerra Mundial van ser

l'intens esperit nacionalista

que es va estendre per Euro-

pa al llarg del segle XIX i co-

mençaments del XX, la rivali-

tat econòmica i política en-

tre les diferents nacions i el

procés de militarització i de

vertiginosa carrera arma-

mentística que caracteritzar

a la societat internacional

durant l'últim terç del segle

XIX, a partir de la creació de

dos sistemes d'aliances en-

frontades.

Assassinat de l'Arxiduc

Francesc Ferran d'Àustria,

hereu al tron Austro-

hongarès.

L'assassinat del arxiduc

Francesc Ferran d'Àustria i

de la Duquessa Sofia de

Hohenberg, el 28 de juny de

1914 a Bòsnia i Hercegovina

(llavors part de la Imperi

Austro-Hongarès). Aquest

fet va portar tensions políti-

ques entre l'imperi d'Àus-

tria-Hongria i Sèrbia. Això

va desencadenar una cade-

na d'esdeveniments inter-

nacionals on es va veure

embolicat Rússia i les princi-

pals potències europees. La

Guerra va esclatar a Europa

en els propers trenta-set

dies després de l'assassinat

de l'Arxiduc.

·el nacionalisme

La Revolució Francesa i les

Guerres Napoleòniques havi-

en difós per la major part del

continent europeu el concep-

te de democràcia, estenent

així la idea que les poblacions

que compartien un origen

ètnic, una llengua i uns ma-

teixos ideals polítics tenien

dret a formar estats indepen-

dents. No obstant això, el

principi de l'autodetermina-

ció nacional va ser totalment

ignorat per les forces dinàsti-

ques i reaccionàries que van

decidir el destí dels afers eu-

ropeus al Congrés de Viena

(1815). Molts dels pobles

que desitjaven la seva auto-

nomia quedar sotmesos a

dinasties locals oa altres na-

cions.

Página,14

Per exemple, els estats ale-

manys, integrats en la Con-

federació Germànica, van

quedar dividits en nombro-

sos ducats, principats i reg-

nes d'acord amb els termes

del Congrés de Viena; Itàlia

també va ser repartida en

diverses unitats polítiques,

algunes de les quals estaven

sota control estranger; els

belgues flamencs i france-

sos dels Països Baixos aus-

tríacs van quedar supeditats

al domini holandès per deci-

sió del Congrés.

Les revolucions i els forts

moviments nacionalistes

del segle XIX van aconseguir

anul·lar gran part de les im-

posicions reaccionàries

acordades a Viena. Bèlgica

va obtenir la independència

dels Països Baixos en 1830;

la unificació d'Itàlia va ser

culminada a terme en 1861,

i la d'Alemanya en 1871. No

obstant això, els conflictes

nacionalistes continuaven

sense resoldre en altres àre-

es d'Europa al comemça-

ment del segle XX, el que va

provocar tensions en les

regions implicades i entre

diverses .

·L'imperialisme:

L'esperit nacionalista també

es va posar de manifest en

el terreny econòmic. La Re-

volució Industrial, iniciada a

Gran Bretanya a finals del

segle XVIII, a França al co-

mençament del XIX ia Ale-

manya a partir de 1870, va

provocar un gran increment

de productes manufactu-

rats, de manera que

aquests països es van veure

obligats a buscar nous mer-

cats en el exterior. L'àrea en

la qual es va desenvolupar

principalment la política

europea d'expansió econò-

mica va ser Àfrica, on els

respectius interessos coloni-

als van entrar en conflicte

amb certa freqüència. La

rivalitat econòmica pel do-

mini del territori africà en-

tre França, Alemanya i Gran

Bretanya va estar a punt,

des de 1898 fins a 1914, de

provocar una guerra a Euro-

pa en diverses ocasions.

·L'expansió militar:

Com a conseqüència d'a-

questes tensions, les naci-

ons europees van adoptar

mesures tant en política

interior com exterior entre

1871 i 1914 que, al seu

torn, van augmentar el pe-

rill d'un conflicte; mantenir

nombrosos exèrcits perma-

nents, que ampliaven cons-

tantment mitjançant reclu-

taments realitzats en temps

de pau, i van construir naus

de major grandària. Gran

Bretanya, influïda pel

desenvolupament de l'Ar-

mada alemanya, que es va

iniciar el 1900, i pel curs de

la Guerra Rus-Japonesa, va

modernitzar la seva flota

sota la direcció de l'almirall

sir John Fisher. El conflicte

bèl·lic que va tenir lloc en-

tre Rússia i el Japó havia

demostrat l'eficàcia de l'ar-

mament naval de llarg

abast.

Página, 15

Els avenços en altres àrees

de la tecnologia i organit-

zació militar van estimular

la constitució d'estats ma-

jors capaços d'elaborar

plans de mobilització i atac

molt precisos, integrats

sovint en programes que

no podien anul·lar una ve-

gada iniciats.

Els dirigents de tots els paï-

sos van prendre conscièn-

cia que els creixents despe-

ses d'armament desembo-

carien amb el temps en

fallides nacionals o en una

guerra; per aquest motiu,

es va intentar afavorir el

desarmament mundial en

diverses ocasions, especial-

ment en les Conferències

de l'Haia de 1899 i 1907.

No obstant això, la rivalitat

internacional havia arribat

a tal punt que no va ser

possible arribar a cap

acord efectiu per decidir el

desarmament internacio-

nal .

De forma paral·lela al procés ar-

mamentístic, els Estats europeus

van establir aliances amb altres

potències per no quedar aïllades

en el cas que esclatés una guer-

ra. Aquesta actitud va generar

un fenomen que, en si mateix, va

incrementar enormement les

possibilitats d'un conflicte gene-

ralitzat: l'alineament de les grans

potències europees en dues ali-

ances militars hostils, la Triple

Aliança, formada per Alemanya,

Àustria-Hongria i Itàlia, i la Triple

Entente, integrada per Gran Bre-

tanya, França i Rússia. Els propis

canvis que es van produir al si

d'aquestes associacions van con-

tribuir a crear una atmosfera de

crisi latent, per la qual el període

va ser anomenat 'Pau Armada'

Pau Armada:

Es coneix amb el nom de Pau Ar-

mada al període que es va iniciar

el 1871 (després de aconsegui-

des les unitats italianes i alema-

nyes) i que va finalitzar el 1914

amb l'esclat de la Primera Guerra

Mundial.

Va ser una etapa de grans

contradiccions, ja que, si bé hi

va haver pocs conflictes

oberts entre els països euro-

peus, les friccions internacio-

nals van augmentar.

La pau era només una apa-

rença sota la qual la possibili-

tat d'un conflicte bèl·lic mun-

dial creixia dia a dia.Tal perío-

de es va caracteritzar, en líni-

es generals, per aspectes dife-

rents:

D'una banda, l'auge i expansió

de l'imperialisme per l'altre la

frivolitat de la societat euro-

pea que abraçava una vida de

luxe i desimboltura mentre la

situació internacional era ca-

da vegada més tensa i perillo-

sa.

Página, 16

França i Itàlia s'havien embran-

cat en una veritable guerra du-

anera. França i Anglaterra, im-

plicades en la gran política co-

lonial, semblaven disposades a

entendre i signaven el 1890 un

important acord per repartir-

se la vall del Níger. Però eren

de témer noves friccions. En

1887 Rússia i Anglaterra van

estar a la vora de la guerra a

causa de l'Àsia central i de les

fronteres de l'Índia. Finalment,

s'albirava a l'horitzó el naixe-

ment d'una nova potència: Ja-

pó.

Però, en conjunt, el més peri-

llós de tots els conflictes, el

d'Àustria-Hongria i Rússia a

propòsit dels Balcans queia en

l'oblit. Rússia estava llavors

molt més interessada en l'Ex-

trem Orient i la doble monar-

quia no buscava l'expansió.

*...+.

Durant el període 1891-

1904, relativament tranquil,

es va prosseguir i va accele-

rar el repartiment d'Àfrica;

es va formar, enfront de les

aliances alemanyes altre

sistema que gravitava al

voltant de França; i sobretot

madurar les forces suscepti-

bles d'augmentar les tensi-

ons, tensions que, de 1904

a 1914, es farien tan vives

que anaven a esclatar en

successives crisis. L'última

havia de ser fatal per a la

pau.

El primer d'aquests aspectes,

augmentar les friccions interna-

cionals. Es van produir una sè-

rie d'aliances i contra aliances

que van demarcar els dos grans

grups que s'enfrontarien a la

"Gran Guerra".

Cap a 1890 Europa vivia en la

incertesa. La guerra, encara

que improbable, semblava pos-

sible, i tots els Estats tenien en

compte en els seus càlculs

aquesta eventualitat.

Bismarck (imatge) havia deixat

amb gran prudència gravitar

aquesta amenaça perquè servia

als seus fins. A més, existien en

potència innombrables conflic-

tes. França i Alemanya no po-

dien reconciliar .a causa

d'Alsàcia-Lorena.

Página, 17

8.Característiques de la 1º Guerra Mundial

Els principals elements que

van caracteritzar la I guerra

mundial van ser:

Es creia que la guerra duraria

unes setmanes, però va durar

quatre anys, tres mesos i ca-

torze dies.

Van ser moltes les persones

que van participar en aquesta

guerra, per exemple Alema-

nya comptava amb 1.913.850

mil homes en peu de guerra,

aproximadament.

Àustria amb 160 mil homes.

Rússia amb 2.000.000 de sol-

dats. Anglaterra no comptava

amb un exèrcit terrestre gran,

s'aprofitava dels soldats

autòctons dels exèrcits que

colonitzaven, però comptava

amb un impressionant poder

naval.

El 28 de juny de 1914 l'príncep

hereu d'Àustria-Hongria i la se-

va esposa van ser assassinats,

en la seva visita a Sarajevo capi-

tal de Bòsnia, per un estudiant

serbi, Gavrilo Princip. Els pro-

motors de l'atemptat havien

estat els nacionalistes serbis.

Àustria-Hongria presenta a Sèr-

bia UN ultimàtum que no podia

acceptar-se. Va esclatar doncs,

la guerra en una setmana, "la

setmana negra", del 28 de juliol

al 4 d'agost, totes les grans po-

tències, menys Itàlia, es van

veure arrossegades a ella.

La I Guerra Mundial es va

caracteritzar per les grans

matances que hi va haver,

per un incident als Balcans

va sorgir un devastador in-

cencio mundial. A l'oest els

fronts es van fixar en una

inhumana guerra de trinxe-

res. Les planes de Flandes

van ser arrasades per un

inintrerrumpido foc d'artille-

ria i es van convertir en un

infern de fang, mines, filats i

cortines de gas. Atac des-

prés atac s'intentava, per

ambdues parts, trencar el

front de l'enemic. Es van

Página, 18

Ja abans de la Primera Guerra

Mundial havia aparegut impor-

tants armes per exemple, el fu-

sell de repetició, les metrallado-

res, etc.

Els exèrcits van iniciar la guerra

amb la idea bàsica de la supre-

macia de l'ofensiva, que van can-

viar al llarg del desarrrollo dels

esdeveniments. L'ús de la metra-

lladora va acabar amb la cavalle-

ria, la seva eficàcia en la defensa

va fer fracassar els atacs massius

i va originar el naixement de la

secció i del pilot. La guerra de

trinxeres va introduir l'ús del

morter, el carro de combat va

donar inici a la guerra cuirassa-

da, l'artilleria va multiplicar cali-

bres, va augmentar abast i va

millorar mètodes de correcció.

En 1915 van començar a em-

prar gasos asfixiants amb la

presa de les ciutats belgues, es

va donar inici a la guerra biolò-

gica i química, la fortificació de

campanya es va perfeccionar i

va afavorir l'auge de la guerra

de trinxeres, el transport mo-

toritzat es va generalitzar i l'a-

viació de guerra va lliurar ba-

talles aèries independents.

Els exèrcits en ambdós costats

van lluitar en trinxeres, unes

rases profundes que es cava-

ven per servir de protecció per

a les tropes. Les condicions

eren espantoses; hi va haver

inundacions, fang, rates i ca-

dàvers. Les trinxeres de la línia

de front eren el blanc de foc

pesat; els homes es sortien de

les trinxeres per avançar i ata-

car les tropes enemigues.

L'avió va ser utilitzat com a

arma de guerra, les prime-

res combats entre pilots van

ser amb pistoles i amb car-

rabines. A l'octubre de

1914, en la primera con-

frontació un avió francès va

atacar amb foc de metralla-

dora a un avió alemany,

marcant així, la primera vic-

tòria aèria. L'avió de bom-

bardeig es va crear després

d'iniciada la guerra. El 1917

els bombarders alemanys

van atacar Londres i altres

ciutats angleses, principal-

ment durant la nit. L'ús de

portaavions s'inicia a finals

de 1915, quan el tinent

Towler desenganxa del cre-

uer Vindex.

Página, 19

La I Guerra Mundial va esti-

mular enormement la fabri-

cació d'aeronaus, el seu ús

amb fins militars i el desenvo-

lupament de la guerra aèria;

es van construir dirigibles,

globus i avions. Aquests úl-

tims s'utilitzaven principal-

ment per dos tipus de missi-

ons: l'observació i el bombar-

deig. L'exploració dels fronts

de batalla fixos es duia a ter-

me mitjançant petits globus

amb cordes; els dirigibles ser-

vien per realitzar reconeixe-

ments al mar, i els aeroplans,

per sobrevolar les zones cos-

taneres. Pel que fa a les ope-

racions militars terrestres, els

aeroplans s'empraven per

observar la disposició de les

tropes i defenses de l'enemic

i bombardejar les seves línies

o als seus forces quan entra-

ven en combat.Des de mit-

jans de 1915 es van fer fre-

qüents els combats aeris en-

tre avions o esquadrons ene-

Els alemanys van gaudir de la

supremacia aèria al front oc-

cidental des d'octubre de

1915 fins a juliol de 1916,

any en què els britànics van

demostrar la seva superiori-

tat. Entre els més importants

aviadors, cal destacar el nord

-americà Eddie Ricken-

backer, el canadenc William

Avery Bishop i al baró ale-

many Manfred von Richto-

fen.

Pel que fa a la guerra maríti-

ma, al començament de la

guerra, el gruix de la flota

britànica, la Gran Flota,

comptava amb vint cuiras-

sats i nombrosos creuers i

destructors; estava ubicada a

la base de Scapa Flow, situa-

da a les illes Orcades, mentre

que una segona flota prote-

gia el canal de la Manxa. La

Flota de Altamar alemanya

estava composta per tretze

cuirassats i tenia les seves

bases en els ports alemanys

de mar del Nord.

L'enfrontament naval més

important de la guerra va

ser la batalla de Jutlandia,

lliurada el 31 de maig i el 1

juny 1916 entre la Gran

Flota britànica i la Flota de

Altamar alemanya, i des-

prés de la qual la Gran Bre-

tanya va poder conservar

la seva supremacia naval.

No obstant això, els ale-

manys van aconseguir

trencar el bloqueig britànic

i van reprendre la guerra

submarina sense restricci-

ons en 1917, persuadits

que aquest era l'únic mèto-

de amb el qual podrien

derrotar Gran Bretanya;

aquesta estratègia no va

conduir a la rendició dels

britànics, sinó que va moti-

var que els Estats Units de-

clarés la guerra a Alema-

nya. Els atacs dels subma-

rins alemanys als combois

britànics a l'oceà Atlàntic i

al mar del Nord van ocasio-

nar la destrucció de nom-

broses embarcacions.

Página, 20

Durant 1917 la guerra subma-

rina alemanya va fracassar en

el seu intent de provocar la

rendició de Gran Bretanya mit-

jançant la destrucció de la flo-

ta aliada, de la qual els brità-

nics depenien per a l'obtenció

d'aliments i subministraments.

La campanya submarina ale-

manya semblava eficaç en els

seus començaments; cap a

finals de 1916, els alemanys

enfonsaven mensualment al

voltant de 300 tones d'embar-

cacions britàniques i aliades

en l'oceà Atlàntic nord; la xifra

va ascendir a 875.000 tones al

mes d'abril, per la qual cosa

els alemanys estaven segurs

d'aconseguir la victòria en

breu. No obstant això, la Gran

Bretanya va aconseguir, des

de l'estiu, restar eficàcia a l'es-

tratègia alemanya seguint di-

versos mètodes: adoptar un

sistema de combois en què les

flotes mercants eren protegi-

des per destructors i cazasub-

marinos, va utilitzar hidroa-

vions per detectar els sub-

marins, i va emprar càrre-

gues de profunditat per

destruir-los.

En arribar la tardor, els ale-

manys van començar a per-

dre nombrosos submarins,

tot i que seguien enfonsant

una gran quantitat de vai-

xells aliats. Al seu torn, les

nacions aliades, especial-

ment els Estats Units, cons-

truïen ràpidament noves

embarcacions. L'intent ale-

many de posar fi a la guerra

a través de la guerra sub-

marina havia fracassat.

L'acció més destacable de

1915 va ser el bloqueig sub-

marí imposat per Alemanya a

la Gran Bretanya. L'enfonsa-

ment del transatlàntic de pas-

satgers Lusitania a mans d'un

submarí alemany el 7 de maig

va costar la vida a molts súb-

dits nord-americans, el que va

originar una polèmica que va

estar a punt de provocar la

guerra entre Estats Units i Ale-

manya, modificant aquesta

última seus mètodes de guer-

ra submarina per satisfer el

govern nord-americà. No obs-

tant això, al març de 1916,

l'enfonsament per un submarí

alemany del vaixell de vapor

francès Sussex al canal de la

Mànega i l'existència de vícti-

mes nord-americanes va fer

esclatar un nou conflicte entre

aquests països.

Página, 21

Una altra de les principals carac-

terístiques de la I guerra mundial

va ser la participació d'un gran

nombre de nacions, a partir de

l'assassinat de l'arxiduc d'Àustria

-Hongria es va produir una reac-

ció en cadena i els països de la

triple aliança es van enfrontar

contra els de la triple Entente.

Rússia volia acabar amb l'Imperi

Austrohúngaro, va recolzar Sèr-

bia i va declarar la guerra a l'im-

peri.

Alemanya, aliada d'Àustria, va

declarar la guerra quan aquests

van envair Bèlgica. Turquia i Bul-

gària es van unir a Àustria i Ale-

manya, mentre que el Japó, Ro-

mania, Grècia, Portugal i Itàlia es

van incorporar dins del bloc de la

triple Entente. El 1917, soldats

d'Alemanya van enfonsar diver-

sos vaixells mercants nord-

americans pel que Estats Units li

va declarar la guerra, és així

com, amb excepció d'alguns paï-

sos del món, especialment Amè-

rica del Sud, van patir la més

horrible de les guerres.

Val la pena destacar l'important

paper que van jugar les dones, a

casa seva, fent treballs que pre-

vimante havien estat catalogats

com no femenins, o reservats

per als homes.

Les dones manejaven camions,

s'ensamblaven armes i empaca-

ban municions perilloses, bales,

bombes i projectils. Les dones

també van viatjar a Bèlgica i

França per servir als hospitals

militars.

Página, 22

Van ser molts els elements que van

caracteritzar la I guerra mundial,

però podem dir que:

· Durant la I guerra mundial va sorgir

el gas tòxic i el llança-flames. (veure

foto dalt)

· Gran Bretanya va utilitzar artistes

oficials de guerra per consignar la

contesa.

· Els soldats disposaven de fusells

que podien arribar a un blanc a una

distància màxima de 800 mts.

· França i els Estats Units van realit-

zar en 1909 els primers intents en

aviació militar.

· Durant la guerra entre l'imperi ato-

mano i Itàlia es va dur a terme les

primeres missions d'aviació militar a

1911.

Página, 23

9.Conseqüències de la 1º Guerra Mundial.

El 27 DE Octubre de 1918 Ale-

manya va consentir a acceptar

les negociacions de pau, Gui-

llermo II va haver de lliurar el

poder, s'estenia per tota Ale-

manya una revolució proletà-

ria que va ser posteriorment

sufocada. A Europa van co-

mençar els preparatius per

conferència de Versalles.

El 1919 es van reunir a Versa-

lles els representants dels paï-

sos vencedors per preparar el

tractat definitiu de pau. En

aquest mateix any, Alemanya

va signar el Tractat de Versa-

lles, de manera que quedava

obligada a reduir dràsticament

el seu exèrcit i armament ia

pagar fortes sancions econò-

miques com reparació pels

danys cusados als aliats du-

rant la guerra. A més, Alema-

nya va perdre el seu imperi

colonial i nombrosos territoris

a Europa.

Després de la derrota d'Alema-

nya en la Primera Guerra Mun-

dial, els vencedors no arribaven

a un acord sobre les reparaci-

ons de guerra que havia de pa-

gar la nació vençuda. Els líders

dels Estats Units, Gran Breta-

nya, França i Itàlia van celebrar

la Conferència de Pau de París

en 1919 i van elaborar el Trac-

tat de Versalles. Aquest impo-

sava a Alemanya una sèrie de

mesures restrictives i compen-

satòries que incloïen la seva

desmilitarització a gran escala i

el pagament d'indemnitzaci-

ons. Els representants de la

reunió van ser el primer minis-

tre britànic Lloyd George, el

ministre d'Afers Exteriors italià

Giorgio Sonnino, el cap de go-

vern francès Georges Clemen-

ceau i el president dels Estats

Units Thomas Woodrow Wilson

(foto).

Tot i que totes les nacions

confiaven que els acords asso-

lits després del conflicte resta-

blirien la pau mundial sobre

unes bases estables, les condi-

cions imposades van promou-

re un conflicte encara més

destructiu. Els Imperis Cen-

trals van acceptar els catorze

punts elaborats pel president

Wilson com a fonament de

l'armistici, esperant que els

aliats els adoptessin com a

referència bàsica en els trac-

tats de pau. No obstant això,

la major part de les potències

aliades van acudir a la Confe-

rència de Versalles amb la de-

terminació d'obtenir indem-

nitzacions en concepte de re-

paracions de guerra equiva-

lents al cost total de la matei-

xa i de repartir-se els territoris

i possessions de les nacions

derrotades segons acords se-

crets.

Página, 24

Durant les negociacions de

pau, el president Wilson va

insistir que la Conferència

de Pau de París acceptés el

seu programa, però final-

ment va desistir del seu

propòsit inicial i es va cen-

trar en aconseguir el suport

dels aliats per a la formació

de la Societat de Nacions.

Es pot puntualitzar que les

principals conseqüències

de tan nefasta guerra van

ser:

· La mort de més de 12 mi-

lions de persones, equiva-

lent a gairebé la meitat

dels habitants de Veneçue-

la, i diversos milions de

ferits, majoritàriament jo-

ves, principalment de Rús-

sia, Alemanya, França i el

Regne Unit.

· Les pèrdues materials van

ser enormes se suposa que

va passar els 186.000 mili-

ons de dòlars.

· En només les tres primeres

setmanes de la guerra, els

alemanys van perdre

600.000 homes.

· El territori de Turquia es va

reduir. L'imperi austrohon-

garès va desaparèixer i va

donar lloc a quatre nous

estats: Àustria, Txecoslovà-

quia, Hongria i Iugoslàvia.

· La Primera Guerra Mundial

va marcar la fi de la supre-

macia de les potències d'Eu-

ropa i va enfortir la posició

dels Estats Units i del Japó.

· En gairebé tot Europa els

mitjans de comunicació, el

transport, els cultius, els

edificis, etc. quedar destru-

ïts.

· Totes les pèrdues van oca-

sionar una disminució de la

producció industrial i agrí-

cola. Les reserves d'or i les

inversions es van reduir, tot

Europa va entrar en una

greu crisi econòmica.

· Per contra, la contesa va gene-

rar un intens desenvolupament

dels instruments i tècniques de

guerra: fusells de repetició, me-

tralladores, gasos asfixiants do-

nant origen a la guerra biològica

i química, hi va haver tancs, diri-

gibles i avions, també es van

practicar els bombardejos a les

ciutats. L'artilleria va multiplicar

els calibres, va augmentar

l'abast i va millorar els mètodes

de correcció. El transport moto-

ritzat es va generalitzar.

· Hi va haver una intensa partici-

pació de la societat civil impli-

cant-se en operacions bèl·liques,

de la mateixa manera van parti-

cipar institucions com la Creu

Roja on la dona va exercir una

gran tasca.

· Tot i la tasca exercida per la

Creu Roja, es van desencadenar

grans epidèmies de malalties

infectocontagioses.

Página, 25

· L'acció dels submarins ale-

manys va provocar l'enfon-

sament de les naus aliades

causant un gran nombre de

baixes; en abandonar el

principi pel qual es permetia

l'evacuació de les naus civils

abans del seu enfonsament.

Al maig, un submarí ale-

many va torpedinar l'Lusita-

nia, un vapor de passatgers

britànic. Aquest es va en-

fonsar en menys de 20 mi-

nuts davant de la costa me-

ridional d'Irlanda, i van mo-

rir 1.198 civils, entre els

quals es trobaven 128 nord-

americans. L'incident va es-

tar a punt d'anticipar la in-

tervenció dels Estats Units

en el conflicte mundial, que

es va produir el 1917.

· Malgrat els esforços realit-

zats per provocar la pau mun-

dial amb el Tractat de Versa-

lles, les potències vencedores

van permetre que es incom-

plissin alguns dels termes esta-

blerts el que va provocar el

ressorgiment del militarisme i

del nacionalisme agressiu d'A-

lemanya i dels desordres soci-

als en gran part d'Europa, va

aguditzar la crisi econòmica, hi

va haver una forta agitació so-

cial i hi va haver el ressorgi-

ment de moviments bèl·lics

producte de greus disputes

que van quedar sense resol-

dre.

“Els imperis d'Àustria-Hongria

i Alemanya van caure en 1918

amb una diferència de dies

entre un i altre, però per ca-

mins molt diferents. Àustria-

Hongria havia estat des de

sempre una complicada amal-

gama de pobles i simplement

es va dissoldre en les seves

parts components. L'empera-

dor Carles va començar el pro-

cés a mitjans d'octubre: entre

vagues i manifestacions pro-

clamar el seu regne com una

federació d'estats semi inde-

pendents. Al cap d'un mes, els

seus súbdits tenien nous pro-

blemes. Els eslaus del sud es

van unir a Sèrbia per formar el

regne dels serbis, els croats i

els eslovens (més tard Iugoslà-

via); els txecs, els eslovacs i els

rutenis proclamar la república

de Txecoslovàquia, i Àustria,

Hongria i Polònia es van sepa-

rar en repúbliques indepen-

dents.”

Página, 26

10.Personajes de la 1º Guerra Mundial.

Allenby, Edmund Henry

Hynman, primer comte

(1861-1936). Va servir en el

Front Occidental en 1914-

17, destacant com un bri-

llant oficial de cavalleria. El

1917 va passar a exercir-se

com comandant de l'exèrcit

britànic a l'Orient Mitjà i a

l'octubre - desembre va

avançar des de la línia Gaza-

Beersheba fins a Jerusalem.

Va conquistar Palestina i va

ocupar Damasc a l'octubre

de 1918, després de les

quals els turcs van sol·licitar

la pau.

Foch, Fernand, (1851-

1929). Mariscal francès. Va

demostrar ser un hàbil es-

trateg en les batalles del

Front Occidental i el 1918

va passar a exercir com a

comandant en cap dels

exèrcits aliats en el Front

Occidental. Sota la seva di-

recció, la gran ofensiva final

dels alemanys va ser con-

trolada i derrotada en el

Marne, en 1918, al que van

seguir les ofensives aliades

que van conduir a la vic-

tòria.

Haig, Douglas, (1861-

1929). Mariscal de camp,

comandant en cap de les

forces britàniques en el

Front Occidental des de

1915. Per a alguns sembla-

va ser insensible a les bai-

xes; per altres era un dedi-

cat soldat professional que

s'obstinava tenaçment en la

tasca de vèncer a Alemanya

en una guerra d'anihila-

ment.

Página, 27

Wilson, Thomas Woodrow,

(1856-1924). President dels

Estats Units d'Amèrica (1913-

1921), va mantenir la neutrali-

tat nord-americana fins que

Alemanya va declarar la gue-

rra submarina sense restric-

cions en 1917 i va començar a

enfonsar mercants nord-

americans. Al començament

de 1918 va preparar un pla de

pau de 14 punts que va enco-

ratjar a Alemanya a sol·licitar

l'armistici. Va ser responsable,

en gran mesura, de l'establi-

ment de la Lliga de les Na-

cions i es va sentir profunda-

ment decebut quan el Con-

grés va refusar acceptar l'in-

grés dels Estats Units d'Amèri-

ca com a membre d'aquesta

organització.

Clemenceau, Georges,

(1841-1029). Primer minis-

tre de França, 1906-1909 i

1917-1920. Va ser un gran

orador i un polític agressiu,

sobrenomenat "El Tigre". Va

presidir la Conferència de

Pau a 1919.

Lloyd George, David, pri-

mer conde de Dwyfor (1863

-1945). Primer ministro bri-

tánico (1916-22). Obtuvo

renombre como dinámico

político liberal y después de

desempeñarse como minis-

tro de Municiones y Secre-

tario de Estado para a Gue-

rra, reemplazó a Asquith

como primer ministro. Co-

nocido como "el hombre

que ganó la guerra" desem-

peñó un papel importante

en el acuerdo de paz, pero

perdió el apoyo de sus con-

ciudadanos y no volvió a

ocupar ningún cargo des-

pués de 1922.

Página, 28

11.Fi de la 1º Guerra Mundial.(1918)

Els primers mesos de 1918 no

van resultar favorables per a

les potències aliades. Rússia

va signar el 3 de març la Pau

de Brest-Litovsk, per la qual

es posava fi oficialment a la

guerra entre aquesta nació i

els Imperis Centrals; el 7 de

maig, Romania va signar el

Tractat de Bucarest, segons el

qual havia de cedir la regió de

Dobrudja a Bulgària, els pas-

sos de la serralada dels Car-

pats a Àustria-Hongria i con-

cedir a Alemanya un arrenda-

ment a llarg termini dels pous

de petroli romanesos.

Els aliats van emprendre una

ofensiva sobre les línies ale-

manyes establertes a Amiens

(del 8 al 11 d'agost); els ale-

manys es van rendir tres me-

sos després. Les forces

britàniques i franceses van

guanyar la segona batalla del

Somme i la cinquena batalla

d'Arres durant l'última setma-

na d'agost i els primers dies

de setembre, i van fer retro-

cedir als alemanys fins a la

Línia Hindenburg. La resta de

les tropes alemanyes va ser

reduït pels nord-americans a

la batalla de Saint-Mihiel (12 i

13 de setembre). Els britànics

van avançar cap a Cambrai a

l'octubre i principis de nove-

mbre, i els nord-americans

van travessar el bosc d'Argon-

ne. L'últim atac va aconseguir

trencar les línies alemanyes

establertes entre Metz i Se-

dan.

Com a resultat d'aquestes

ofensives, Ludendorff va de-

manar al govern alemany que

sol·licités un armistici

l'enemic.El govern alemany va

iniciar les converses amb els

aliats (octubre), però aquestes

van fracassar quan el presi-

dent Wilson va insistir nego-

ciar únicament amb règims

democràtics. Mentrestant, els

britànics feien importants pro-

gressos en el nord de França i

al llarg de la costa belga, i les

tropes franceses i nord-

americans van arribar a Sedan

el 10 de novembre. La Línia

Hindenburg havia estat com-

pletament aniquilada al co-

mençament d'aquest mes, i els

alemanys es retiraven amb

rapidesa de tot el front occi-

dental. La derrota de l'exèrcit

alemany va tenir repercus-

sions a l'interior del país que

van afectar de manera molt

negativa al govern establert.

Página, 29

La flota alemanya es va amoti-

nar, el rei de Baviera va ser des-

tronat per un aixecament i l'em-

perador Guillem II va abdicar al

novembre i va fugir als Països

Baixos. El dia 9 d'aquest mateix

mes es va proclamar la Repúbli-

ca de Weimar a Alemanya, el

govern va enviar una comissió

per negociar amb els aliats. A les

cinc del matí de l'11 de novem-

bre va tenir lloc al bosc de Com-

piègne la signatura de l'armistici

entre Alemanya i els aliats;

aquest document estava basat

en les condicions establertes

pels vencedors; aquell mateix

matí van cessar les hostilitats en

el front occidental.

La guerra a les colònies

Les forces destacades a les

colònies alemanyes d'Àfrica

i l'oceà Pacífic, a excepció

de les que es trobaven a

l'Àfrica oriental a finals de

1917 i durant 1918, van llui-

tar a la defensiva la major

part del temps. Van ser de-

rrotades amb rapidesa en

uns casos i gradualment en

altres, però pràcticament

totes s'havien rendit als

aliats cap al final de la gue-

rra (1918).

Página, 30

Opinió Personal

Página, 31

Aquest treball ha estat bastant difícil, perquè mai havíem utilitzat el format revista, però he

après a usar-lo sovint que feia la feina, aquest treball a estat un dels millors treballs, m'ho que

passat bastant bé fent-ho, perquè el tema de la 1º Guerra Mundial m'agrada bastant, llegir so-

bre les guerres i veure pel·lícules que fan referència a les guerres. Saber el que va passar anys

enrere a Europa, els conflictes que van causar la guerra, les morts que va causar etc. A estat

una nova i diferent experiència. Espero que la 2º Guerra Mundial sigui igual d'emotiva com la

1º Guerra Mundial que ens marcarà per a tota la vida.

Bibliografía.

http://www.portalplanetasedna.com.ar/guerra1.htm (5-05-15)

http://avance98.tripod.com/27.htm (5-05-15)

http://avance98.tripod.com/Index.htm (7-05-15)

http://es.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial (7-05-15)

http://es.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial#Consecuencias 10-05-15)

http://www.rtve.es/alacarta/videos/apocalipsis-la-i-guerra-mundial/docufilia-apocalipsis-1-guerra

-mundial-furia/2890196/ (12-05-15)

http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1197 (12-05-15)

http://www.portalplanetasedna.com.ar/guerra1_fotos.htm (16-05-15)

http://www.guerraycombate.com/wordpress/primera-guerra-mundial-5/ (16-05-15)

Pàgina, 32.