e

mr"nehmilau

immley~igmb,

q Mi el eeundaPa?

CAP

Ar 9 28 CppdapprazCal_a_ R9.1ada

\

Abril 83

CAP VERMELL - 2 -

TCCO)~Va 7er c'E r-r1

AQUESTS SÓN ELS CANDIDATS

ALIANZA POPULAR

Jaume Bo.nnín Fuster (AP)Miguel Gomis Sansó (AP)Joan Sancho Juan (AP)Joan Garau Flaquer (AP)Pere Llabata Sancho (AP)Agustina Quiles Guirado (AP)Felipe Cardiel Martín (AP)José Manuel García Pellicer (AP)Miguel Sureda Vives (AP)Salvador Bordoy Moll (AP)Bartomeu Mayol Serra (AP)Joaquín Martín Valenciano (AP)Joan Pons Llins (AP)Bartomeu Moll Ferrer (AP)Jaume Gelabert Vaquer (AP)

UNIÓ MALLORQUINA

Joan Pascual Amorós (UM)Toni Bonet Ribes (UM)Toni Moll Sureda (UM)Miguel Sirer Garau (UM)Pep A. Gallego Méndez (UM)Miguel Vaquer Flaquer (UM)Miguel Ferrer Esteva (UM)Gabriel Dalmau Tauler (UM)Lluís Nebot Massanet (UM)Pedro Arévalo Flaquer (UM)Guillem Danas Servera (UM)Pere Melis Garau (UM)Antoni Alcover Femenies'OM)Josep Terrassa Prats (UM)

LLISTA AUTONOMA DE CAPDEPERA

Francesc J. Terrassa FemeniesJeroni Juan SiquierJoan Fernández EspiritusantoPere Forteza MelisLlorenç Alzina NebotMaria del Carme Fuster AlzinaSebastiá Julia FlaquerSebastiá Garau YernGabriel Alzina RigoSebastiá Adrover PerellóAndreu Gutiérrez LliteresLluís Russo LlobetLlorenç Tous MoreyGabriel Flaquer PellicerJoana Terrassa Femenies

PARTIT SOCIALISTA OBRER

Marcelino López Sirer (indep.)Jaume Juan Mayol (PSOE)Catalina Moya Moll (PSOE)Antoni J. Muntaner Pomar (PSOE)Bonfiacio López Alvarez (indep.)Federic D. Alou Alorda (indep.)Joan Massanet Nebot (PSOE)Francisca Garau Bibiloni (PSOE)Maria Fernández Monserrat (PSOE)Antoni Llull Sureda (PSOE)Manuel Gacio Caer -ro (PSOE)Jesús Sánchez Grillo (PSOE)Pedro Alzina Flaquer (PSOE)Esteve Gómez-Quintero Colom (PSOE)Sebastié Gayá Gelabert (PSOE)

PARTIT COMUNISTA DE LES ILLES

Pere Nadal Mestre (PC)Pep Fuster Alzina (indep.)Joan Manuel Rosa González (indep)Deogracias Castellanos Castilla (PC)Gonzalo E. Lloret Sancho (PC)Felip Esteva Castro (indep.)Jaume Alzamora Blanes (indep.)Jesús García Benítez (PC)Amador A. Monillo Diéguez (PC)Félix Flores Benegas (indep.)Pedro Osuna Rodríguez (PC)Joan Espiritusanto Marqués (indep.)Gabino Sánchez Mesonero (PC)José Cebrián Adán (indep.)

LLOCS DE VENDA:

- Els dos estancs de Capdepera.

- Llibreria l'Orient.

- Llibreria Escolar.

- Llibreria Cala Rajada.

- Llihreria Quart Creixent. Ciutat.

CAP VERMELL - 3 -

PAR LEÑ ELS CAPS DE LLISTA

A la fi han sortit les llistes.

Amb honroses excepcions, però el poble ha anat ple de notícies

de dimissions, cessaments, caps de llista que duraven un parells d'ho-

res, trànsfugues cercant el lloc millor, amenaces de impugnació, oferi-

ments incondicionals, dubtes, intents de persuasió, casi de tot.

Esperem que tot vagi bé per al poble.

Aquí teniu les opinions dels caps de llista; com podeu comprovar

no és bo de fer trobar diferències gi-osses en les paraules, ja veurem

si els fets concorden.

uniórnALIORWAIIA

JOAN PASCUAL AMORÓS

L'AGULLA

Perteneix al problema urbanísticdel poble. Noltros volem un urbanismeque respecti l'ecologia i doni capacitateconómica. Urbanisme controlat. Voldríemque fos del poble, per ó l'Agulla ésuna propietat privada, s'ha de negociaramb el propietari i el poble ha decomprar lo que pugui.

SANEJAMENT

La paperassa dels sanejament deCapdepera está prácticament a punt.Esperam que les obres es puguin subhas-tar dins pocs mesos. La nostra obligacióserá la vigiláncia, la qualitat i larapidesa. gs urgent la necessitat d'unadepuradora perqué les aigües brutesno vagin a la mar i a les platges.Mos hi dedicarem amb cos i ánima.

CASTELL

Esperam que molt prest sigui pro-pietat del poble. A partir d'aquí,reparar els llocs més danyats, queno tenguem la desgrácia de que moscaigui res. Hi ha un estudi fet pelConsell que mos podria servir.

CULTURA

Tota la gent que tengui ganesde fer feina, idees, cultura per alpoble, noltros la volem ajudar económi-cament, moralment i personalment. Tambéa les entitats i associacions.

OBJECTIU PRIORITARI DEL PARTIT

El nostro és un partit completamentautonómic, mallorquí; i també a Capdepe-ra tenim autonomia, feim el nostroprograma.

gs fonamental tenir un grup decara al municipi amb capacitat de ferfeina i decidit a fer el máxim possibledamunt l'Ajuntament.

DIUEN QUE LA U.M. LOCAL gS UN PARTIT

FET A LA MIDA D'EN "RIÑON"

La UM és un partit nascut perdefensar l'autonomia mallorquina ino té cap carisme personal. Vol lacomunitat autónoma. Volem la bona convi-véncia i unió entre tots els membresdel Consistori, per aixd la nostracampanya no será agressiva ni d'enfron-taments personals.

CAP VRRMELL - 4 -

PSOE

MARCELINO LOPEZ SIRER

L'AGULLA

gs un tema molt problemátic.El nostre enfocament és ecológic.

Quedi ben clar que no volemanar contra els drets de ningó,no tenim cap animadversió.

Pensam que és un tresor pera tot el poble i intentarem quequedi verge, així com está.

SANEJAMENT

Volem promocionar molt laneteja dels carrers, que la gentsenti el poble com _a cosa seva.Estimular la col.laboració de tots.També que les fatxades de les cases,els hotels, estiguin lo millorpossible.

El problema de les aigUesés molt difícil: s'hi mescla l'economia. Farem lo que estigui en lesnostres mans perquè es faci unadepuradora. A Capdepera és indispen-sable. Estudiarem la forma mésadequada perqué no incideixi massadamunt la butxaca del poble. Tambéhi ha lo dels tubos dins la mar...

CASTELL

Completament decidits a queperteneixi al poble. Es tractad'adecentar-lo; és una joia artísti-ca que fins ara ha estat descuidada.No sabem l'estat actual de lesgestions.

Es tracta de fer una promocióartística i turística.

CULTURA

Ja hi ha una comissió que actua,és l'entitat que té més, cráditactualment. Volem cultura en totsels rams.

Obrir - la casa de cultura,posar-hi una persona, i donar-lila máxima efectivitat: exposicionsconcursos, art...

També és necessária una biblio-teca a Cala Rajada. No podem prome-tre, pera farem tot lo possible.

Ampliar- el grup escolar deCala Rajada.

OBJECTIU PRIORITARI DEL PARTIT

Lo de l'Agulla, pera teninten compte les premisses dites abans.No es tracta de lesionar res, peradamunt els interessos particularshi ha els del poble.

També les aigUes brutes.

NO TE SENTS COM EL DARRER PAPER

DE LA COMEDIA DESPRrS QUE EL PSOE

HA OFERIT EL CAP DE LLISTA A MIG

POBLE?

Molt subtil i molt humanitariaaquesta pregunta.

Com que jo no tenc interessospersonals, particulars, ho faigper acte de servici, ajuda a lespersones senzilles. Les personespoderoses ja tenen el seu grup,els qui defensen els seus interes-sos. Jo em sent inclinat als mésmenesterosos, als més senzills,als menys intel.ligents. Vull ajudaral poble.

Aixó sí, si som ótil; dinsles meves possibilitats.

Vull saludar el poble, elles el qui ha de decidir i triar;també vull expressar el meu respectea 'tots els altres candidats.

CAP VERMELL - 5 -

propietaris l'haurien d'haver regalatja que de fet' no el conserven'. Mospot servir per fer-hi actes culturals.

Volem proposar le creació d'unaReigoria per a la Joventut.PC63

PERE NADAL MESTRE

No volem prometre res, no MOShan de tornar donar una passada...

L'AGULLA

Sempre hem defensat que no s'urba-nitzi al cent per cent. Que quediverge. Ja ho veurem com quedará...

SANEJAMENT

Nosaltres trobam que la recollidadels fems és molt deficient.

Esperan) que el mes de maig esfaci la subhasta de la canalitzacióde les aigües de Capdepera. Tot ésa Madrid i el batle diu que prest arribará.

Els emissaris submarins són moltdeficients: tots van a la mar sensedepuradores i moltes cases hi tirendirectament la brutor sense fossesséptiques.

També la neteja del bosc mospreocupa, está fet un femer.

Un altre punt en el que volemque es treballi és en el de la inspecciódels establiments comercials, en elseu aspectb sanitari.

CASTELL

Pareix que no estarem molt detemps a que sigui del poble. Mos costa-rá car, perd el poble ho vol. Els

CULTURA

Hi ha molt que fer també.Tenim pensada una biblioteca

a Capdepera i una a Cala Rajada. Ballsfolklórics dins el Castell. Festivalsde rock.

Arreglar les torres de defensai talaies.

Ja hi ha unes realitats: balls,grups. Nosaltres volem moltper la cultura. Més pressupost perles festes del Carme i Sant Bartomeu.La festa de St. Roc hauria d'essermés dels hotelers.

També mos preocupa que hi hagiparcs per jugar els nins tant a Capde-pera com a Cala Rajada.

El deport no es redueix al futbol,fomentar els altres deports.

OBJECTIU PRIORITARI DEL PÁRTIT

L'urbanització de l'Agulla, decap manera.

Els bars de les platges els hauriade dur l'Ajuntament.

QU EN Te DE COMUNISTA AQUESTA CANDIDA-

TURA?

Hi ha independents a la llistaperqué han vist que aquesta és rúnicacandidatura d'esquerres.

Volem unes vi vendes socials aCapdepera.

No tenim interessos creats ivolem lluitar pel poble. Lluitaremper tot lo que sigui popular.

CAP VERMELL - 6 -

• CASTELL

Sí mentre no degolli el poble.Si filos hem d'hipotecar per tota unavida... Les coses han d'estar clares.

He sentit rumors, pera per mino hi ha res...

Jo Veuria bé que l'Ajuntamentes fés cárrec del manteniment.Alianza Popular

JAUME BONNIN FUSTER

Jo vos diré la meva opinió,perá potser que el Partit llavorsfaci alguna matització.

L'AGULLA

Una platja molt guapa i moltbona per a banyar-s'hi.

En decisions greus, grosses,s'ha de conéixer l'opinió-de la majoriadel poble. En coses que llavors noes poden rectificar no es pot prescin-dir de lo que pensa el poble, si ésnecessari s'ha de fer un referendumlocal. No es poden fer les coses percapritxada.

El meu gust seria deixar-la aixícom está, perd no s'ha de mirar elgust d'una sola persona.

SANEJAMENT

Un dels problemes que més preocu-pen.

No vull prometre res. gs unallástima que ja no estigui fet, detotes les maneres s'haurá de fer.

Cercar el sistema més factible;supds que si no s'ha fet és que hideu haver problemes molt grossos...Son Maciá en té...

CULTURA

gs el sacrifici de dues dotzenesde persones per organitzar-ho; defer feina per no res.

Fomentar que tothom qui tenguiganes d'aprendre tengui un mestre.

Donar facilitats per fer coses.Tenir medis técnics (altaveus, etc.),pera no pagar ningó per actuar.

OBJECTIU PRIORITARI DEL PARTIT

Tot és negociable.El qui no pot arribar a un diáleg

ha de quedar a ca seva. Jo tenc amicsa tots els partits. Si els 13 no llimamles pressions de gent de defora faremuna guerra; será un "dis-juntament".

SAPS QUE T'ACUSEN D'ESSER LA TAPADORA

D'ES MALETER I D'EN BALAGUER?

Ja hi ha hagut arras abans decomengar...

No som tapadora de ningó, nide la meva filla ni la meva dona imanco dels altres. Que hi pot haverpressions..., una retirada a tempspot esser una vict3ria. Jo no començaréamb una renúncia firmada com en altrespartits s'ha fet.

No tenc per qué esser la tapadorade ningú. Si encara hi hagués qualquecosa que guanyar...

1.1(WSTA AUTDNOMA DE CAPDEPER9

17e).A

[jZ

CAP VERMELL - 7 -

FRANCESC TERRASSA FEMENIES

L'AGULLA

El poble necessita el pinar coma zona verda. No podem menjar-nos méspinar. gs la zona d'expansió de laplatja, la font dels ingressos de totel poble.

CASTELL

Pareix que també només manquenpetits tramits. Si la Comissió Provin-cial d'Urbanisme aprova la modificacióde l'estudi del Pla General de P. líniaels propietaris del Castell el donarana canvi de dos milions i mig de pessetesNoltros volem que el Castell siguidel poble i farem feina per aconseguir-ho.

CULTURA

gs una sort tenir al nostre costatpersones que sempre s'han preocupatper la cultura; elles mos han fet elprograma i confíam que mos ajudaran.

L'altra vegada que várem anara l'Ajuntament hi anarem com a perdedorsi els dirigents en aquell moment creienque havíem d'anar allá per fer de oposi-ció. Avui hi anam per fer feina tantsi mos deixen com si no. gs vergonyósque hi hagi regidors que només es,preo-cupin d'anar a cobrar.

El 90% dels regidors no sabensi existeixen les Normes Subsidiáries,ni qué diuen, ni quines modificacionss'han fetes. Això és molt trist perquépot perjudicar molta gent. Si hem demodificar res ho farem, perci s'hand'aprovar per tenir un criteri perdonar permissos.

OBJECTIU PRIORITARI DEL PARTIT

Bastants. En part continuar l'obrad'aquest Ajuntament. No ho ha fet totmalament. Sanejament. Fer una depuradoraés de la máxima urgáncia. Ecología.

Ajudar i potenciar la pesca. Aten-dre l'agricultura.

¿gS MOTIU SUFICIENT PER FER UN PARTIT

LA POR DE QUE EL TURISME SE'N VAGI

A L'AGULLA I DEIXI EL CARRER LEONOR

SERVERA?

Pareix una pregunta feta per laUCD d'abans.

Encara que jo don més importanciaa lo ecoldgic,, em vaig enfrontar ambla proposta d'En Balaguer amb motiusecondmics perqué s'entengués.

Seguesc mantenint que a Cala Rajadahi un nucli dedicat al turisme ambuna infraestructura formada per petitsnegocis i petits comerciants, petitespensions que encara aguanten i sónles que donaren vida a Cala Rajada.Aquí hi ha unes 5.000 places, si al'Agulla en fan 3.000 de noves i moder-nes, en un moment de crisi rebrem elsde Cala Rajada, perqué aquestes novesno seran dels calarajaders...

El partit no s'ha fet només peraix3, encara que jo a vegades crecque valdria la pena només per l'Agulla.

SANEJAMENT

Tot está fet, fins i tot les contribucions especials aprovades per l'Ajun-tament i Hisenda . El nou Ajuntamenthaura de controlar les obres.

'''' qqqqqqqq gifvf(P1(1(((«W«<<MMIEtti

1 ,

/ 111111

A liiiiiiiii 11111 IIIii lilliJ i dilfi lii1

1 III tillits1 l ,.. i iiii p,

PLAÇA DES SITJAR

CAP VERMELL - 8 -

AM13UL1470RI Com ja voá havíem anunciatieJ día 23 de Manc, dimecneá,

eá va 4n -ea inaugunació «icíat de PAmlutaíoní de Capdepena, a ta Ptacadeg Sííjan. La gení et ínoga eápaíóácómode. ínogdm que eg

podíen haven inaugunaí un día L a unahona que eg poLge hí haguéá poguí aááíá-íín. Pee cení, juáí hí hay-La et- negi-doná deL paníií,3 de cenIne... í "CapVenmetr,

CONFERNCIES Ei me-ó de Manc, a Comiá-áió de Cutíuna ha onga-

niízaí UJ",2 conenéncía áogne "Com hemdo condíxen ta nona híáídnía", acanney de -ea yageaína Iáaget (loa;eÝ ai.ent.i en quedanen mott. áatiá-Aíá.

Eg día 25, en joáep 7uáíen 7oníeáaonyanííza una xennada-cot-goquí áognePanapáícotoyía. EZ co«enencíaní, "Zaí-de", ttegí Le's Canteá agá aááíáíeníáí agguná comeníaníá han conneguí de goca en Loca pee íoí. eZ pogge; ¿noméáho áagía de te-s canieá?

Pneáí. hí haund una íauga nodonaáogne egá començoá de -ea noáína aengua.

VELLS Le díumenge 13 de Manc, ta Pannd-quia de Cata Rajada eá veáLi

de 2áía pee cetegnan comuniíaníameníeg áagnamení de ta Uncí6 detá Magatiá,amg Méá de cení veitá. La Aesa í _Vate-gnía cneanen un amliení mott. go; Deápnéáde -ea unci6 de t'eágtéáia paááanenag áató L 4nen xennadeía meníneia coca eiá eLa caune en -ea íempíaciódo deíxan eg négím pee -g'endema. Eáva pangan de ta neceááííaí d'una eápéciede CZu2 pee Vea, L eá va necondanque a -ea Caza det Plaiz hi ha un Zocat.

7IR Meníne egá ve-etá de Cata Rajadacetgnaven etá motbs anyá de vida,

un jove, a menyá d'un quiZómeíne dedidneía, eá deápedía áogíadameníde ea noáína áocieíaí peganí-áe un-Un aL viní-í-quatne anyá. Nomía joáéManía Aviat Be/J.

ÍS TUR7S Ináiáíín en eg -tema detádegá tgadneá, un meá 'sí

Patíne íamgé, ja neáutía neiíenatiu.Lgamentaltemení, aqueáí éá un mí-Lad'aetuataaí penmanení. I ana, pee4egiíd, íamgé agguná eáínangen,shan agad guáí a -ea coja. Com ái etádet pogge no gaáíaááín!

CONCER7S La Banda de Mááíca, endeméád'.acompanyan iei pnoceááoná

deg "Encueníno", oAní un concení et díade 'Paáqua a ta P.gapa detá llanínenis.

díááagíe, 9 d'71.bz.i_e, Conat "S'Ag-zínan" o4-ti. un concení de pnimavenaa t'Eágtéáía de Capdepena; Com a noveíaíta pneáeníació de ta áotíáía joanaCagom; íamgé hí paníícipa ta Bandade flááíca. Aqueáí mateíx concení einepeíi eZ díumenge día 1.7 a t'Eággéáíade Cata Rajada.

EXCBRSIONS La pnímavena convida aíneUne eg na-. EL3 al.goíá

d'ocíau do "S'Atzínan" han viáitaíe-e áud d'Eápanya, í ets de .tencen deBUP áegon de7.--P d'Anía han viáííaíIíatia. 7oíá á 'ho han paááaí motl lé.U gnup d'excunáioná a peu íamgé haapnoiíaí et gon íempá i ha pujaí agPuíg d'En Bannud, ha acampaí dieisa Coma-Serna (Oníaní) í ha pujaí a -eaSenna de Sa Raída. ja ei comença apangan de -l'acampada d'aqueáía Fonmeníon.

SEMANA SAN74 A ieá noáíneá pannóquieáaqueáíeá ceignacioná

Lenen motí poc d'eápecíaele de canaa doona. A -leá ¡uncioná, magl conconne-gudeá et Díjouá y eg Díumenge, á'hannepanííí uná íexíá que ajudaven. a -eapaníicipació i a -ea neAgexíó. Una no ve-La- agnadagge ha eáíaí -ea pneáénciaa Li pnoceááoná d'una ganda de íamgoná

conneíeá dinígida pee N'Aguáíí Muñoz.

HEM FET AQU EST NOMERO:

CAP VERMELL - 9 -

COP1 4 flOSOUES ,ja han companeguíadoleáceníA .angleo4

que cada any pasen aná díeá en elgucan". 7amg ,.é. com cada any, el can/zen

un návul de moí04 en íoíeá díitec-cioná, nenouá, níná que aíxequen leó41-1deá u leá angleáeíeá, peíííe/s exhígi-cíorzA do galcó, eíc... Pafteix una áaçan-áa£ do l'aljug de la Placa de _l'OJziení.

BALL DE 1307 Deá del día 13 d'Agni.l,/íná al 15 de julíol,

á'imPaníínd un calláeí de gall de goí.Les eá donanan en el Saló PaJulo-quíal de Cala Rajada. Eiá die/5 de claseáenan eL dímecneá í dívendneá de cadasemana, de 10 a 11 del ve/spiz.e.á. El

gizaíuí1. A gatean díí!

PER C4R74 Devená caío/1.72 picapednertá-s'han quedae en el "pano"

en./se indemníízació, quan en ,7oan

neí "Sagaíefi." ha eáíaí-declaftaíí ha diááalía seva empizea do con/s-íizileció. cEL a¡ecíaíá han izeguí lanoLícia pen alganá n'hane/síaí malaiíá.

L'AYPEL El dia convidava i L'Agulla-s' ompcEL do gen. neda/ren

i no hí /alíanen ní -l'an./Id nipanadeá. En 2i , /z. ,3Lau/Lání EZ Panaiáohi va acíuait el conjuni "CaJzAiíx".Un día do pogfo í am-Uía.

Le- velleá íampoc no áe do/z.men,omplíAen doá auíocartá í /se n'ana/z.en,de Jula.

NINO Dimecne, 16 de Plaa.c, la Rádío. Balean d'Inca va eníneviía/L

al BaLle de Capdepena. L'emío/za anima-va a Lleona?. í pneguníeá.No va íeleonan ningá.

gpurnallons¿PER QUE HA PASSAT AQUEST FRACAS EN

EL CEMENTERI?

PERE MELIS (Regidor encarregat delcementen):

Ha passatque el picapedrer que ha fet l'obrano és lo suficient mestre per fer unaobra d'aquesta envergadura.

L'aparellador de l'Ajuntament,per falta de temps o no sé per què,

no se n'ha cuidat lo suficient perquèaixò no passás.

No ha estat molt important, sepot esmenar: són bigues que aguantenmés pes del que poden aguantar i algunsescaires mal fets.

Ha servit d'experiència per l'Ajun-tament; perquè no se torni embarcaramb obres d'aquestes, sinó que ho doniper pressupost a una empresa més omanco solvent.

Mateu GiliTonyi García

Els articlet publicats en aquestarevista expressen ónicamentl'opinió dels seus autors.Joan Nebot

Mari-Germa MelisJoana ColomJaume FusterBiel PérezAni MuñozM. Antania NadalPep TerrassaMaria VivesJoan M. RosaMargalida RexachGregori Mateu

Bolletí de l'Obra Cultural BalearCapdepera-Cala RajadaABRIL 1983Carrer d'Es Port, 43 - CAPDEPERADipòsit Legal: P.M. 497/80Imprimeix: Apóstol y Civilizador, Petra.

ENTREVISTES

CAP VERMELL - 10 - CAP VERMELL - 11 -

No hi ha dubte que, el número extraordinari que la revista alemanya

sa. Acostumats com estam a lLes; ve:

s'intenti anar una micaque de la nostra Illa es donen sovi

ha constitult una grata sorpre-'"GEO" ha dedicat recentment a Mallo a

ribera.Aprofitant la préséncia a Cala Gat, del Cap de Redacció de "CEO", hemmantengut amb PETER O. EBEL, una agradable conversació que, començantper Mallorca, ha derivat fins al tocada l'equilibri mundial.

- PODRIEM COMENCAR PARLANT DELA VOSTRA REVISTA, DE LA ORIENTACIOEDITORIAL I POLITICA, LA TIRADA, ETC.

- "Ceo" esta al carrer des de l'any76. Al principi era - un "magazin" dela revista "Stern". Jo mateix, en aquelltemps, era redactor de política exte-rior. Ara és una revista totalmentindependent. La tirada actual és de450.000 exemplars. Solem tractar cinco sis temes a cada número, relacionats,fonamentalment, amb l'home i el seuentorn: antropologia, geologia, zoolo-gia, etc. La periodicitat és mensual.Després tenim el "Geo Special", enel que, d'una manera monográfica, ensocupam d'aquells temes que, per laseva extensi6, no caben en el "Ceo"normal. Així, hem dedicat aquestesmonografies a New York, El Temps, Moscú,La Fotografia, i, recentment, a Mallor-ca. En preparació tenim números queestaran dedicats a Hamburg i a L'Espai.

-¿QUINS SON ELS CRITERIS QUE HEUSEGUIT PER DUR A TERME AQUEST TREBALLDAMUNT MALLORCA?

- A la redacció sempre discutimamb molt de deteniment els temes atractar en el "Geo Special". Es tractade pensar-ho bé.

El fet és que, un dia, no sé com,es va plantejar la possibilitat defer un número dedicat a Mallorca. AmbAlexander Rauter, al qui vosaltresja coneixeu, parlarem de reflexar ambla máxima fidelitat possible la realitatmallorquina. Pensarem que haviem d'anarmés enllà de la realitat coneguda pelturisme de masses, endisant-nos enuna altra Mallorca que és molt mésque tot això. D'aquí que ho titulássim"Una terra darrera les bambolines".El resultat ja el coneixeu.

- EVIDENTMENT, ALEXANDER RAUTERES UN PROFUND CONEIXEDOR DE L'ILLA,I DE CALA RAJADA EN PARTICULAR. ¿SEGUIUSEMPRE AQUEST CRITERI EN ELS VOSTRESTREBALLS?

Efectivament. Procuram queel tema central sigui desenrotllatper una persona que visqui en el llocdel que es parla. Així ho ferem tambéamb el número desdicat a N.York. Igual-ment amb Moscú, on el tema principalel va escriure Sergei Jevtuschenko.

- DES D'AQUEST CONEIXEMENT DEMALLORCA QUE HEU DEMOSTRAT, ¿PENSAUQUE, DEGUT AL TURISME, HEM FET EXCESSI-VES CONCESSIONS EN EL TERRENY DE L'UR-BANISME?

- Jo no puc: posarme en contrad'un determinat desenvolupament urbanís-tic de l'Illa de Mallorca. Pens quesón els mallorquins els qui han dedecidir el que és més convenient pera ells mateixos.

- ELS MALLORQUINS, POTSER, ENSMIRAM ELS ALEMANYS COM A UN POSSIBLEFONT D'INGRESSOS, SIMPLEMENT. ¿COMMIREN ELS ALEMANYS ALS MALLORQUINS?¿PENSAU QUE ENS CONEIXEM PROU BE, ELSUNS ALS ALTRES?

- Al respecte, no cal fer-se exces-sives il.lusions. ConstituIm dos monsa part, separats, amb diferències moltacusades. Normalment, la gent que vea Mallorca, ho fa exclussivament pera descansar, fugint de llurs problemes.Hi pot haver qualque excepció de gentinteressada en conèixer la realitatd'aquest poble. Però, lnsistesc, estracta d'excepcions.

- DE TOTES MANERES, ELS ALEMANYSQUE HAN FIXAT LA SEVA RESIDENCIA ENTRENOSALTRES, PENSAM QUE HO HAN FET SENSETRAUMES. INCLGS ES DONA EL CAS DE BAS-TANTS DE MATRIMONIS MIXTES...

- Crec que es tracta de xifresgens significatives en relació a lapoblació total de Alemanya, encaraque puguin tenir un valor relatiu anivell vostro.

- ESSENT COM SOM DOS POBLES TANDISTINTS, ¿COM EXPLICARIEU LES EXCEL-LENTS RELACIONS ENTRE ELS DOS ESTATS?

- Es cert que, per part d'Alemanya,existeix una molt bona predisposiciú

1,5 parcials, tópiques i folkloristest, és d'agrair que, per una vegada

del ciment que envolta la nostra

envers d'Espanya. I aix6, crec queés degut a la distancia que ens separa.Pentura si fossim veinats, les relacionsserien més problemàtiques. Quan hiha fronteres comuns, Espanya-França,França-Alemanya, etc., les relacionses fan difícils. Així mateix, les pro-duccions d'Alemanya i Espanya són com-plementarles i no es fan mal.

- LA CRISI ECONOMICA ESTA SOSCAVANTELS FONAMENTS DE LA UNITAT EUROPEA.DE REBOT, ESPANYA, UNA VEGADA MES,EN PAGA LES CONSEQÜENCIES. ¿CREIS QUEES POT SEGUIR CONFIANT EN UNA EUROPAPOLITICAMENT UNIDA I AMB LA PARTICIPACIOESPANYOLA?

- No es pot pénsar en un mapad'Europa .sense Espanya. - Espanya ésEuropa. Hi ha problemes per resoldre,però es poden superar.

El període d'aIllament políticespanyol, degut a la Dictadura, haestat massa llarg i, ara, el terrenyés mal de recuperar. De totes maneres,ara que Espanya esta en el bon camíde la democracia, cal tenir esperançaen el futur,

- ¿COM ES PODEN CONJUGAR UNAVISIO EUROPEISTA, AMB UN RESPECTEESCRUPOLOS A LES NACIONS I, FINS ITOT, A LES MINORIES ETNIQUES?

- Aix6 no ha d'ésser un obstacle.Es important respectar, sí, la idiosin-crasia dels. distints pobles, però,el que és mé s important , és tenir objec-tius comuns. Pens que a Espany, comha passat a França, com a reacci6 en-front d'un centralisme autoritari,els distints pobles tendeixen a ladisgregació. A Alemany també hi haunes diferències importants i que, des-prés de la guerra, varen ésser resoltesmitjançant l'organització federal del'Estat.

Les autonomies, com en en el casespanyol, al temps que defensen elsinteressos particulars, no poden oblidarels problemes que són comuns a totl'Estat, i han d'ajudar a la seva reso-lució.

- ¿NO CREIS QUE L'EUROPA OCCIDENTALESTA PERDENT PODER DE DECISIO EN FAVORDELS ESTATS UNITS? PER ALTRA BANDA,LA QUASI TOTAL DEPENDENCIA ENERGETICA,¿NO FA ENCARA MES VULNERABLE EL NOSTRECONTINENT?

- Pens que Europa és prou rica,intelectualment, com per no mirar nila seva defensa ni la seva supervivènciaamb por.

- ¿PENSAU QUE, SEGUINT LES TENDEN-CIES ACTUALS, LES NACIONS RIQUES SERANCADA VEGADA MES PIQUES, I LES PORBRESCADA VEGADA MES POBRES? ¿NO HI HA UNEXCES DE PROTECCIONISME ENTRE ELS DIRI-GENTS DE LES GRANS POTENCIES?

- Un voldria tenir una respostaadequada, per6 és difícil. No hi dubteque tants d'anys de colonialisme handeixat als pobles colonitzats en talinfewrioritat que, ara mateix, aquestspobles difícilment poden sortir dela seva pobresa ells totsols. Crecque és. important que aquests pobleses retrobin a ells mateixos, que recupe-rin la seva identitat. Si nosaltres

som capaços de mirar-los de igual aigual, i no com d'explotadors a explo-tats, haurem donat una passa decissiva.

CAP VERMELL - 12 -

dileirtuts IdrusdesDes Pastor de Son Perdiu

Es d'es Niko, En Rabassó,En Xisco de Sa Central,¿Vos agrada es personal?¿Quin d'ells será el guanyador?¿Potser En Mar -ce, a lo millor?¿O aquell de Na Taconera?Jo no se es poble que esperade tan noble i bona gent.Veurem si s'Ajuntamentno fará tanta plorera.

pela Itlub ?

PER QU2 només hi ha independents a

a les candidatures d'esquerra?

PER QU£ deixen entrar els menors

a bars i sales de festa?

PER quan es parla tant d'atur

una sola gestoria del nostre

terme arregla els papers

de més de cent estrangers

per explotar negocis aquí?

PER QU£' serveix l'amidador de renous

que va comprar l'Ajuntament?

Jugaria

amb els teus cabells,

si el vespre

fos sincer,

miraria

teus ulls,

si no les tapás

una mentida,

te cridaria,

si sabés

que creus en mi.

Antònia

l'empane CAP VERMELL - 13 -

e7G7WUN DEURE DE CIUTADANIA

Una vegada més el ciutadà té unacita ineludible amb la societat.

Una vegada més té un dret i, sobretot, un deure indefugible que acomplir.

Una vegada més els ciutadans teniml'obligança inqüestionable de dipositarel nostre vot a dins l'urna.

I contra aquest deure dé ciutadaniano hi valen justificacions, ni excuses,ni decepcions, ni escapolir-se ambla frase feta de: "Tanmateix tots fanel que volen".

Ja sabem que mai plou a gust detots, pera el que no ,podem fer sónrogatives perquè no plogui, correríemel risc de morir-nos de set. S'ha devotar.

Tenim l'obligació moral, sociali política de votar.

Tenim un compromís contret ambla societat i no el podem vulnerar,ni refutar el seu joc establert sivolem aprofitar-nos dels seus serveis.

S'ha de votar.Sense mitges-tintes.Sense dubtes.

Sense afuar als que són avui lescontradiccions dels qui foren ahir.L'abstenció és deslligar-se d'una maneracovarda de la ocietat i és una puntadade peu a les llibertats públiquesper extensió, a les privades.

L'abstenció és negar-li al veinatel crit que el qui s'absten és incapaçde donar.

Votar en blanc és una contradicció.Aquest vot sempre afavoreix aquellsque mai votaríem. Quan votam en blancés per dubtes o per desenganys. Ambmolta freqüència setim: "Jo aquestsno els vot. S'altra vegada els vaigvotar i .m'han decepcionat. I tampocvotaré els altres perquè són de sempreels meus enemics. Votaré en blanc".

Ida aquest vot va a donar forçaprecisament a aquests enemics, ja queel negam als amics.

Es així de clar. No té volta defulla. Dir el contrari són ganes deconfondre i'embullar la troca.

I sabem que molts s'hi viuen is'hi engreixen embullant la troca,com les aranyes que embullen el filper cagar incauts i càndids.

S'ha de votar.S'ha de, votar, perquè votar és

realitzar-se com a ciutadá.I el vot ha d'esser clar, decidit

i concret.

Un vot a una opció determinada,la que sigui, pera sense boires ni

, calitges. Les mitges tintes no serveixenen el joc de la democracia. La maste-guen, la gasten i l'enrunen.

Sembla que a les properes eleccionsen tendrem cinc d'opcions per escollir,la que més a to vagi amb la nostraforma que pensar: N'hi ha una a ladreta i una a l'esquerra, una més ala dreta i una més a l'esquerra;a més, una d'aperduada que encara nosabem ben bé lo que será. Ja ho aclari-rem en ser-hi prop . ,

Lo cert és que les eleccions muni-cipals i autonòmiques són la maneraque té la democracia d'acostar el poderals ciutadans i, encara que el magne-tisme del poder torç les voluntatsi avorta els bons propasits, entretots sabrem elegir aquells homes queal llarg de la seva vida mos han demos-trat que són incorruptibles pels do-blers.

WmEls demòcrates de tota la vida

sabem que la democràcia no és un valorper vendre, sinó un valor per viure,que no és una lletra de canvi, sine)la lletra de la nostra pròpia llibertat.

S'ha de votar.

S'ha de votar per acomplir elnostre deure de ciutadania.

COL.LABORACIONS

CAP VERMELL - 14 -

materials per a la nostra histIrlaPEP TERRASSA

ELS PRIMERS ANYS DE LA COMUNITAT METODISTAELS PRIMERS ANYS .DE LA COMUNITAT METO/DISJ A

La Comunitat Metodista de Capdepera s'organitza amb gran rapidesa. Les primerestrobades se fan per les festes de Nadal de 1878. El dia 3 de març de 1879 tenen,per primera vegada, culte. A principis d'abril es fa una primera llista de simpatit-zants i col.laboradors que participen del culte; en consten 80. D. Bartomeu elsanomena "probandos".

Durant un any, el Sr. Alou valora i classifica els membres de la Congregació.Consten eLs següents judicis: compleix com a membre; no pot complir degut a lesmoltes obligacions; té constancia; poca constancia; compleix amb poca constanciaperqua és jove; segueix a vegades els seus "deleites"; viu separat de Roma.

•Ja des d'un primer moment, la propaganda evangélica questionava de manera

racional i emotiva_ la validesa dels dogmes catòlics. D. Bartomeu ens dóna a entendreque aquests "probandos" (uns 9) que viuen separats de Roma encara no són protes-tants, per() ja han donat una gran passa.

Relació de membres entre els anys de 1879 i 1888:

Anys 1879 -80 -81 -82 -83 -84 -85 -86 -87 -88

Membres 80 63 64 57 54 43 32

L'assitancia al culte és molt nombrosa; ja no hi caben dins la casa del carrerde Sant Pere. Les dades d'assistIncia durant els vuit primers diumenges de l'any1880 són les següents:

Dium. dia (gener) - 4 11 18 25 (febrer) 1 8 15 22

Culte 10 hores 142 148 162 161 182 120 148 153

Escala Bíblica 100 98 131 127 40 59 124 148

Culte 19 hores 52 56 58 64 130 45 45 57

Les dades del diumenge 1 de febrer són més altes perqul hi havia el pastori super-intendent Sr. Brown.

El dia 29 de febrer s'obria una nova capella a la casa n2 10 del carrer dePalma (davant l'església catòlica). Se'n cuiden En Toni Sanxo i En Serafí Nebot.El lloguer anual és de 160 reals.

A final d'any l'assitancia al culte dels simpatitzants ha baixat un 50%; coma conseqüancia desapareix la segona capella. El local es far a servir per escolai per a reunions d'evangelització.

Dins la Congregació Metodista hi ha una bona organització i disciplina. Ambla finalitat d'aujmentar el control dels membres es fan petits grups anomenats clas-ses. Al davant de cada classe hi ha un jove; Bartomeu Alou (25 anys), Serafí Nebot(26 anys), Antoni Sanxo (17 anys), Maria Alou (20 anys). He destacat aquestes dadesperqul són els anys en que la gent jove passa pel turment i la tensió de l'adolescència; en què tenen lloc la majoria de les conversions polítiques i religioses; pergulsón anys de lluites apassionades.

La idea de repartir els membres en classes sorgeix del fundador del metodisme:l'anglés John Wesley (1703-1791). Aquelles conversions en massa, en moments d'unfort histerisme que provoca l'apassionament dels pastors anglesos, havien d'éssercanalitzades de qualque manera. Com que no comptaven els seguidors d'En Wesleyamb pastors suficients, organitzaven la gent de manera que ells mateixos es contro-1assin.

CAP VERMELL - 15 -

Els guíes de classe no escatimen esforços perqué el procés evangelitzadorvagi endavant. La tutela que exercien com a guies és molt paternalista. La intromis-sió no respecta el terreny personal i íntim. Així, un membre passa a "probanda"per haver comés adulteri (Novembre 1880).

El lloc de trobada per a les reunions de classe, seran: la capella del carrerde Sant Pere (Vila Nova), la casa n2 10 del carrer de Palma, i la casa n 2 5 delcarrer des Pou (Vila Roja).

Una bona part de les entrades económiques de la comunitat s6r1 donacions quees fan a les reunions de classe. El guia les contabilitza'. Les dades són lés se-güents:

Anys 1879 -80 -81 -82 -83 -84 -85 -86 -87 -88

Pessetes 127 170 224 217 1,89 163 ? 148 138'

Zli¿z¿b %

5,/~L'AMO EN JOAN "COLL", Joan Sancho Alzamora (1879-1956)

CAPITOL VII

En quan a la nostra histaria poquescoses podem dir, perquè es troben pocsdatos. No és que no en passin moltesi bones; tan moltes i tan grosses quela població no podia créixer. De deu'anys nou el cens resultava amb dèficit,i d'aquest modo en lloc de tornar moltsdisminuíem. D'aix() parlaré ara.

Durant el primer segle, desprésde la Conquesta, els moros d'Alger,la terra africana más aprop de la nos-tra, estigueren quiets i no es movienper res. Pera'després, a les primeriesdel segle catorze, els senyors noblesdel nostre regne es posaren a tenir-se enveja els uns als altres; es dividi-ren en dos bándols, uns se deien Cana-munts i els altres Canavalls.

Aquests dos bándols se feien unaguerra a mort fins allá on permetienla l'honradesa i la noblesa, de maneraque "pecat d'amagat, tot perdonat",i en nom d'aquestes dues virtuts secometien robos i assessinats i totaclasse de crims i injustícies. Totera discòrdia per Ciutat i pobles,per la muntanya i el pla. Fins i totels bandejats també seguien un bándolo l'altre, també eren dels Canamuntso Canavalls, segons les seves convenièn-eles. I per aix.5 quan s'encontravendues quadrilles d'una mateixa bandafeien la fumada plegats, pera en topar-se'n dues de contràries ja tenien labatalla arMada i qui guanyava menjava.

Quan ho sabien a Ciutat uns n'estavencontents i els altres fellons, segonsqui guanyava o perdia.

Els moros d'Alger ho sabien ise n'aprofitaven d'això de tal maneraque armaven vertaderes esquadres pervenir a robar per los pobles i casesde camp que estaven més prop de lavorera de mar. Tot los era bo: bestiargros i petit, collites de grans i lle-gums, homes, dones i al.lots, no deixa-ven res per verd ni per sec; tot quants'enduien era ganáncia.

Fins aquí no he vist cap històriaque digui que els moros fessin capdesembarcada a la nostra ribera. Elsllibres no anomenen aquest poble mésque en cròniques o descripcions. DeSóller, Valldemossa, Pollença i altrespobles treuen dates del temps i nomsde capitans que envestiren i defensarenaquestes poblacions. Les històriesd'En Pi-Ferrer i Quadrado, d'En Dameto,d'En Campaner i altres ho diuen; itots aquests pobles en fan festes comme-moratives, pera de Santanyí i Capdeperaningú en sap res, almanco no ho diuen.Ni tan sols en commemoram cap festapel motiu de no tenir-ne notícies,pera en canvi tenim uns monuments que,sense lletres ni números, parlen mésclar i llampant que tots els llibresdel món. Aquest monument són les muradesi l'església del Castell. Són la nostrahistaria i també haurien d'esser elnostre orgull i el sosteniment d'unamor molt gran a la nostra patria petita.

Els altres alemanys CAP VERMELL - 16 -

THE MOJAHEDIN ORGANIZA TION OF IRAN

ORGANITZACIO DEL POBLE, MODJAHEDIN DEL'IRAN

Els co.laboradors - de l'organitzaciódel Poble Modjahedin a Ge;ttingen, tenenuna taula de llibres i propaganda del'organització al menjador centralde l'universitat. Ells són estudiantsi, per motius de seguretat personal,no volen fer póblic el seu nom en aques-ta entrevista.

C.V. ¿QUINA SIGNIFICACIO TE LA PARAULA .

MODJAHEDIh?

Litenalmení, yo-e din iluitadon,pend Lé L entit poUíic de Lluiíadonpen eL polle.

C.V. ¿COM DEFINIRIEU LA VOSTRA ORGANITZACIO MODJAHEDIN?

diccioná en -la .maleixa penácna, enLe's eáínucluneJs •áocial4, en La enlaciópenáona-áociaat, 3renan áupenadeá.Aqueála-culminació de la isocieíat.humana éJs nealiíza en la KiJsídnia aínavé -á de "70KAAOL", que val• expne~nL'evolució de La ,societat, .áeu íinanendavaní, de cap a -la áeva pLenituía .tnavéá do concfte.bs momeníis nevoLucionaniá, elá qualá íenen una pnolongacij

pnojecció en el Aiíun.EL mu.áulmd, "el qui ogeeix a Déu",

peen paní en "DJEÑAADS", o llu-Lía,que íé una dimen.}sió-individual-intenna

una atbza isociaZ-exíenna.

"ALLAH,. AIXECA ALS. (ODJAHEDINPER SOBRE AOVELLS OUE 74N SOLS SEUEN"(Sana 4, Ven. 95).

una onganització poiLtica,pend anmada. Ei -,seu camp d'acció é,3-la Liuda conína ei LóLo.ma poLiLicimpoáaí pan Homeini.

C.V. ¿QUINA rs LA VOSTRA IDEOLOGIAPOLÍTICA? ¿rs UNA IDEOLOGIA DE LLUITAPER UNA SOCIETAT MILLOR?

La noátna ideoLogia é./3 L'Iáiam!4que3ía panaula no -té ínadacció auna"Lengua occidental. Méá o menydin "agnegació". L'IáLam una ínadicióculiunai, éá i'exiá-téncia poLíLico-netligioáa dún pogle, amg moLL.o'i decoruequencieá pan a -l'hiá.tdnia d'Occi-dent. EL onamení ideuldgic debi ei Conan, que éá una necopi-Lació de La panaula de Déu negada pannahoma (+632), naácut a a Andgia Saudi,aL dannen pnoela de Déodeápnéis dejeáucniáí.

Segon el . Conan, Déu éá ni onamentde ío-ta L'exi,sència de -l'home, panaixd tamgé de La eva exiáíéncia pottti-ca. EL vuiíanía pan cení del íex_tedel Conan ,són LLaL3. Noáwlíneá cneimque aqueteá Ileiá c5/2 ei onamentpan a un m)ciaLiisme auíénlic, que voiondun a La áocietat cap a un áocialiáme,i tan •isalá en ell poden éááen nealiíza-de,J. L'IáLam com a pnalongació ideoLdgi-ca del Conan, eáíd expneááaí en Lapanaula "7011ID", que voi áigni4canun eátat de La humani.taí on Leis coatna-

C.V. ¿QUINS OBJECTIUS POLITICS CONCRETSES DESPRENEN D'AQUESTA IDEOLOGIA?

La • noáína • iiuiía nacionaliáíapan eL pogLe de L'Inan eáíd integnadadiníne d'un aLíne niveLL de auitaideoLdgica a Llang íenmini, que pneíenL'eliminació dé tata opneááió expLoía-cid diníne del món L, aLni, Aen poáísigLeia igualíaí, unió i genmanon de íotáeLá pogleis del món.

Aixd isupoáa pan L'Inan:. 1) Supenació de La conlnadicció

eníne inteneáois del nois-ble palleiníeneáoá dé Leis po-téncieá

Aque.s.ta éis La conínadicció méisgnoááa del noáíne LeJnp6. L'eáínatégia

CAP VERMELL - 17 -

de La P.M.O.I. éá "idjuda a toLeá -

onganiízacíoná nevauciondnieá í aliige-nadoneá /ona de La Pontena de finan,prus lenin un /enme /noni ampeniatiád a". La LLuiía amada éá Púnica Manenapoááigfe de /en pneááíó ~iza conínaPimpeniatbsme, aixd áupoisa La unióde ,eá cLaááeá expZatadeá, ja que. nohi ha poááigiiiíaí de pantícipaciópo_U-íica.

2) Supenació de La dí/en¿ncíaeníne c-eaááeá áociaZá. Ló pageáoá

ínegailadoná han de pujan a-e poden."NOS4L7RES VOL 9U7 OVE AOHELLS

QUE SON OPRIMI7S ESDEVEN9UIN DIRI9EN7SI, AM D1RE7, HEREUS DE LA 7ERRA" (Su/Le.28, Ven 5).

C.V. ¿QUINA HISTORIA TE L'ORGANITZACIOMODJAHEDIN?

La noálna onganiízació va éááen/andada L'any 1965 pen íne eáíudianíá:0ohammed HaníMeáhod, Said Moháen

Aií-Aághan Badíáadegan. La auííaanmada ena neápoáía poááígie

evidení pen aL palee davaní La injuáli'cia áociaL 7 íoíai nepneááíó d'íníciaíí-veá poZíííqueá en eL ngim de-e Schah.¿Lb vanen començan La LLuíía anmadapen una áocieíaí áene. 'injuáíicieáni íennoniáme eáíaíae, L eZ..0 eníeníenLa pau com a juáíícía áocíai í no coma Z'ondne íínanic ímpoáaí pen un empena-don. No ea-e din que aquea peíííaguennítea ungana va éááen comgaíudaamg ndgía. Vanen éááen acuáaíá do coma-niáLeá.

La nevoLució de flomeíni, eL 1979,éá poááigLe ynd.c.i2A a La unió de di/enenLe.' onganíízacíoná nevoluciondnieá:gnupá manxíáía-Zeniniáíeá, juníameníamg • .Vonganiízació flodjahedin í aiíneáongandzacioná íáLamiqueá. La P.M.O.I.ja éá una onganiízació de maááeá í,dunaní La nevoLució de Homeíní, á'apode-na d'un gnan conííngení d'anmeá deL'ex¿ncii. deL Schah, que doispíté 3e1Lanamagadeá Cm a paínímoní de L'onganííza-ció.

Meníneá íaní La poZílica de Homeiníeva&cíona de cap a un /euda&áme neLí-gióá, on La cLaááe neiígioáa degá Moh,laeádevenen govennaníá agáaZuíá. EníneaZíneá negneááioná áociaLá, Homeíníla íancan anivenáiíaníá (acuáaíá d'impe-niaLiáíeá), í Leá doneá han d'anananz eL cageiL dei cap, íapaí: Penó

Home.ini manU, aL iguai que e£ Schah,una pala-11w impeniaiíáía 7 ei capiíaZddna guenna /andíica .aml Inak. Repajuda míliían de USA i IánaeZ. Deápnéá,amÝ. eL panííí comuniáía "7ude", í queeádevé eápía áeu, maníé una neZacióindínecía amg La U.R.S.S., í aíxí e£áeu poden guanya /onça miZíían do/inííí-va.

7iná eL 20-6-1981, La/a un ínegaLL de paníicipacíó poilíica.Seíanía mitiíaníá áón aááaááínaíá odeáapaneíxen. Aqueál día ,e'onganíízacióconvoca una demóáínació conína'Homeíní.EL neáuLíaí de .L'agneááió de, gnupde homeíníáíeá anmaíá, "Paáíanan",éá de quananía moníá. Deá d'aqueáíMOM2h.L La P.M.O.I. eá ¡a caricleis -Linaí íonna a La Luíía cutmada. 60.000miLiiantJ (5,1 empneáonaíá. EL pogLepaníícípa acíivamení en La iLuíía ínep ajuda mi-eíían de La P.L.0.(Onganiízació pen a La Uígenació do Paieátína).Leá anligueá anmeá íonnen a éááen neceá-áííadeá.

EZ 20-6-1981, moíiva L'apanicíód'una isecció ideoZógíca a Paníá. ELno)Jíne acíua , Líden, Maááoad Radjavi,juníamení amg .L'ex-Pneáidení í díááídenípoLaíc Baníááad, cenen un /noní do neáiá.Uncia poLítíca. 7enen eoníacteáamg Yaááen Ana/al (P.L.0.), í aml nepne-áeníaníá de La mínonía poZíííca de..eKundíáían. e3 va ínegaLLant unpnognama poiííic ívíaLmení cniííc davaníLa po.Liíica de Homeíni. ELá pníncipa.lápuníá áón: Leigenlai poZiíico, auíonomíapen conáeUá ognená, educació,íguaLtaí áocíai eníne home i dona...

"MES OUE LO OUE 7075 ELS ES7UDISCOMPAR47IUS I EXPLICACIONS AMB PRO7UNDSEN7I7 PODEN EXPRESSAR, 714L5 7iJR14MEN7SSOY PROVA SENSIBLE PER LA DEMOS7RACIODEL PODER, DE LA AU7EN7ICI747 I SUPERIO-

.RI7A7 DE LA AOUES7S ASPEC7ESENS CONDUEIXEN AL 7E7 DE QUE EL MAL,L'OPRESSIO 1 L'EPOCEN7R1, ELS OUALSSON TORMES DE LA 70SCOR EN L'EXIS7ENCIAHUMANA, CAP VIENCIA O DURACIO MAN7ENENQUAN SON coNmoy7147s Apo EL BE I LAVERI747". 7aLeghaniá, "ComeníaníSune de L'aggada'.

9Jíííngen, 10-2-82

Mateu Gili

Per la pau, ara CAP VERMELL - 18 -

GORI MATEIJ

BENAURANCES

BenaunaL enan LoL3 el,s que acinpoó/JJe Panni&ada d'un món nou onel companlin L l'eJsLiman /siguin eZnoi5Lne pa de cada dia.

Senan LamLé genaunaL3 e.b que,amt La .seva vida, denunci7n la mentida,ia injuisLicia i'opne/sió, encanaque aixd uP-Lin una Janga Lenin-ga de unimeníA.

La vida .é.,5 un comIaL diani conínamil i un panany,3 adve/zAiLa-bs queen aJs,senLgen conJsLanímeni i que en-conviden a cencan ebi camin-ó de _eacomodi,tat.

¿á ¡a neceááani aui.tan. Penó,ieá noátneá anmeá mai no -a-nan ni eipoden, ni La guenna, ni .&L vioZéncia.Senan, méá Li, Z'amon, ei didZeg, Z'ona-ció, Z'eápenança activa i coZ.agona-.ció amLoáa.

Leá genaunanceá no tenen un áeníi-t.cononmiáta Li engoiidon de noveá nevoiu-cioná. Són ., JJená (YA-te, Penceidatcami d'una nova áocietat, ja-ita

onmada pee homeá Leiuneá queáeníen gu,J-t. de viune en pau.

pirroclamd: Felic l'home queLé el . 'sea con i Za .3eva vida envaion4 de la veniLaL, l'amon, -La

Za mienicóndia. I ctLxd, d'unamanena incondicional i ag/soluLa.

Ea ou l'home eliç en la polne3a,en -La manginació, en _la humiliació,en pen.3ecució, en _la MiAenicdndia,en -ea JJeL de ju,3Licia, en e,LnelaLl i en _la iluiLa pee -ea pan.

No é,s Lan .3o-U un joc anLa,sió.óde panauZeá, goniqueá, o .una utopiade cap caZent, o una .toíaZ conlnadicció,o una cunat& d'eápenitá erdainatá.

Sagem moLt gé que no éá go quee.tá pogneá quedin amg -ea áeva neceáái--tat, o etá que pionen amg Zeá áeveáadgnimeá, ets atniguia.tá amg ei áeuisoAimeni eZá aamega-tá amg eZ áeueátómac gen gui-t.

Cag Lnegaaan pee una nova isocietaten .áz que ningá no hagi de áonin eepaá de -La injuá.t.icia o de _La manginació.Eá annigada Phona de que .tatA e-13home-s genman puguin Puinde,b mcdoixo dneL,J.

Mort i Resurreccid de TesucristEl que va néixer de la sement

de David segons la carn, el que haestat declarat Fill de Déu amb podersegons l'Esperit de Santedat des dela Resurrecció dels morts, Jesucristnostre Senyor". Carta als Romans 1,3-4

Aquesta és una de les confessionsde fe en Jesucrist més primitives detot el Nou Testament. La fe en Jesúscom el Crist, com el Fill de Déu, estáen dependéncia absoluta de la Resurrec-ció i no existeix sense ella. Aixíl'experiència de la Resurrecció deJesús és el fonament de la fe i del'existència de les primeres comunitatsde vida segons l'ensenyança i l'exemplevivent de Jesús. !!!Contra tota esperan-ça Déu l'ha ressuscitat, l'ha fet viure,nosaltres l'hem vist, el seu Pare nol'ha deixat en la foscor de la mort!!!(Mc. 16,9-14; Mt. 28, 9-10; Lc. 24,12-52; Jo. 20-21,1-23).

La resurrecció de Jesucrist és el pres-supòsit d'experiéncia humana de l'Evan-geli, i és la seva culminació dramática,el desenllaç de la vida pública deJesús de Natzaret. Per la seva Resurrec-ció Jesús és el Crist evident, el Fillde Déu indiscutible. Però, ¿quina expe-riéncia humana i creient de la Resurrec-ció de Jesucrist podem tenir? ¿Quinsentit per a l'existència humana enel segle XX ens obri la Resurrecció?

Hem de començar afirmant que laResurrecció no és un fet històric demos-trable amb cap mètode científic, comsi ho són la vida i la mort del Jesúsde Natzaret históric; ni tampoc compren-sible des d'una perspectiva de lesciències de la naturalesa. La Resurrec-ció de Jesucrist és una afirmació'fetades de l'existència humana i que an'aquesta retorna, es dita per personesque pretenen esser escoltades i entesesper altres persones. Resurrecció de

jr,?747(

CAP VERMELL - 19 -

Jesucrist és comunicació humana i no'realitat natural i mesurable, peraprimàriament comunicació d'una realitatnova per a lo que sempre ha estat lapersona. En l'afirmació de la Resurrec-ció el qui creu en Jesús es comunicaa sí mateix en la seva Fe; ja que noté proves científiques, el creientes compromet del tot amb la realitatnova i es torna testimoni vivent, unitatindivisible de paraula i vida.

(

EL CIELOPA-R4OviEm

¿o TRABAJA

Volem retrobar el sentit políticoriginari de la Resurrecció de Jesu-crist. Ell no viu segons la maneratradicionalment tenguda per digna,ni mor felignent en la vellesa comels sants. Jesús escolta el seu Parei es decideix per l'amor. La seva cridaestá orientada des de l'amor i de capa ell, un amor humà i per aixa polític,que sap destriar entre el bé i el mal,i que és anar fent el bé començantper els més necessitats, per els queclarament són les víctimes dels podero-sos. Aixó el "poble de la terra", laclasse social més baixa, sense accéscultural al coneixement de la lleioficial, condemnada per la seva ignoran-cia de la. llei pels qui estan a dalt,i explotada amb una aparença de morali justícia. Jesús dóna esperança alspobres (Lc. 6,20-26), una esperançaque també comença a esser la seva alli-beració política i social. Aixa suposauna confrontació directa amb el poderestablert, amb les estructures socialsque no volen que l'amor creixi i quepersonifiquen el mal. Les classes so-cials més aites, com els alts sacerdots,

e]s fariseus, els intel.lectuals, junta-ment amb els invasors romans dictenla seva mort. La mort- de Jesús és lamés humiliant, ja que els jueus creienque tot el qui penja d'una fusta ésperquè Déu l'ha abandonat; una mortque els romans tan sols donaven alsesclaus i als-terroristes contra l'impe-ri. La mort de Jesús 'no és natural,sinó una passió, un patir en l'amor

per fer-lo present, grácies al qualla vida amb forma d'esperança s'imposasobre la mort més evident. A la Passiósegueix la Resurrecció.

En mig d'aquesta desesperació,fracàs i mort humanes, els qui erenels amics de Jesús, els qui estavenamb Ell i l'estimaven s'atreviren aafirmar la seva Resurrecció i reivindi-cació definitiva com a Salvador i enviatde Déu. La resurrecció posa en entreditel poder legal i sembla com si aquestquedas ja per a sempre limitat a certsnivells de la vida dels que no es potsortir; els poderosos res poden fercontra la Resurrecció, que esdevé elpunt d'unió entre els milers'de personesque miraran de viure segons Jesús fentcomunitats de vida anomenades cristia-nes, i aixecant amb la presència iel testimoni de la seva vida un frontde resistència al poder establert.

Crec que per a l'home actual laResurrecció de Jesucrist com a experièn-cia no és un punt de partida sine) d'arribada. La nostra vida es viscuda desd'una mentalitat racional i utilitaris-ta, i per aix(5 incompromesa amb elsaltres. L'experiáncia de la Resurreccióes fa al final d'un cami humanitzant,d'un procés de personificació individualque vol dir progressiu compromís ambels altres com a persones lliures,persones que demanen igualtat en totsels possibles sentits de la paraula.

Dir la resurrecció de Jesucristha d'esser al mateix temps viure segonsella, segons una nova realitat quees va fent evident en el nostre testimo-ni de compromís personal i humà, jaque, pot esser, la persona dugui ambella valors que no poden esser suprimitsde la vida, valors que no poden moriri sempre són retrobats com a novetatque il.lumina i dóna un sentit humana-ment positiu a la història.

Mateu Gili

CAP VERMELL - 20 -espoPts- Aquestes setmanes passades, un estold'al.lots de 10 i 11 anys han potejat"Es Figueral", amb més ganes que encert,amb més 1.7usió que idees, amb mésvoluntat que estil.

- gs 13gic. Es tractava de seleccionarels integrants dels "benjamins" i "ale-vins" de la propera temporada. I elsnirvis pogueren amb més de dos.

- Hi verem, per allá, En Pedro Rios,En Guillem Danús, En Pep Fuster...prenguent nota, donant ordes, canviantimpressioqs.

- Segons aquests entrenadors, hi ha"matária prima". Inclús mos diguerenque alguns dels nins observats haviademostrat auténtica categoria.

- En Miguel Cassellas, el President,també hi va comparéixer. Presénciaque considerara del tot oportuna i que,d'alguna manera, ve a donar testimonide la voluntat del Club de seguir tre-ballant la cantera.

- I en Cassellas mos manifestava que,la propera temporada, i si hi ha unmínim de col.laboració per part delspares, les seccions inferiors de l'Esco-lar s'ampliaran amb el _ja mencionatequip de "benjamins" i amb un segonequip d' flalevins".

- Mol bé. Aixc3 está molt bé. De loque es tracta és de que puguin jugara futbol el máxim nombre d'al.lotspossible.

- gs lo que des de "Cap Vermell" hemvengut preconitzant sempre. gs la polí-tica que, més prest o més tard, donaráels seus fruits.

- A noltros ningú mos treurá del capque, a Capdepera, lo únic que ha fetfalta ha estat tenir un parell d'anysmés de paciáncia.

- Fins i tot en Migue Cassellas mosho reconeixia. "La gent vol veure gua-nyar", mos comentava en Miguel. "Iguanyar partits amb un equip format,exclussivament, per al.lots del poble,per ara és impossible". "Potser, d'aquía un parell d'anys..."

- El perill de tot aixd és que elsal.lots del poble se tudin en l'espera.El perill és que, si els aficionatsno han pogut tenir un parell d'anys

més de paicacia, tampoc la tenguinalguns.jugadórs locaIs molt aprofita-bles. El perill és que les seccionsinferiors de l'Escolar es converteixinen un fl i no en un medi per accedira la categoria superior.

- No volem fer derrotisme. Ara menysque mai. Amb la lligueta d'ascens queja es toca amb la ma i un cert climad'eufOria justificada, no és hora derefredar l'ambient.

- Endemés, moltes vegades tenim laimpressió de remar contra corrent.I aix3 cansa. Per bé que, com recordavaPina López Gay per la televisió, lautopia no sigui una finalitat a assolirsine) una companya de viatge al llargde la nostra vida.- En definitiva, l'Escolar será loque el poble de Capdepera vulgui quesigui. I noltros no podem ni volemfer res contra la voluntat d'aquestpoble.

- Si de cas, aixecar la nostra veu,mantenir les nostres conviccions, pro-clamar la nostra utopia. I aix3, encara,amb Lotes les reserves del món. Noresulta's que els equivocats fóssimnol tros.

- En el fons, tot és tan relatiu queno val la pena d'enfadar-s'hi. Moltmenys pel futbol.

- De fet, si el Mallorca puja a PrimeraDivisió, seran molts els clubs ques'hauran de replantejar la seva políti-ca. Clubs que creien haver trobadala pedra filosofal i que, de la nital dia, veuran desmuntades les .sevesteories.

- Així que ja ho sabeu. Endavant Esco-lar! Després de tot, aquest és el millorclub de futbol de Capdepera.