Embed Size (px)
Citation preview
0
Què aporta el Pla Bolonya al món del treball?
14 d’abril de 2009
1
2
Què aporta el Pla Bolonya al
món del treball?
Taula rodona celebrada a la Sala de les Brigades
internacionals, Rambla Santa Mònica, 10 (Barcelona) en el
marc dels debats precongressuals organitzats amb motiu del
13è Congrés de la UGT de Catalunya
3
4
ÍndexÍndexÍndexÍndex Introducció........................................................................................................Pàgina 6
Antecedents......................................................................................................Pàgina 8
Què és l’Espai Europeu d’Educació Superior.................................................Pàgina 9
La UGT de Catalunya davant l’Espai Europeu d’Educació Superior.............Pàgina 15
Conclusions......................................................................................................Pàgina 20
Annexos............................................................................................................Pàgina 22
5
6
IntroduccióIntroduccióIntroduccióIntroducció
L’adaptació del Sistema universitari català a l’Espai Europeu d’Educació Superior
(EEES) està provocant un intens debat a la nostra societat. Bolonya sí o Bolonya no?
Des de la UGT considerem que aquest no és el debat que s’ha de fer ara. L’Espai
Europeu d’Educació Superior, atès que a Catalunya ja hi ha Universitats que
imparteixen part dels seus ensenyaments seguint el model Bolonya, és un procés que
no té marxa enrera.
La qüestió hauria de ser: Bolonya sí, però amb millores: Bolonya sí, però amb millores: Bolonya sí, però amb millores: Bolonya sí, però amb millores. La Declaració de Bolonya1 no
és una llei ni un decret: és una declaració d’intencions conjunta que, mitjançant
reunions i revisions bianuals, ha anat prenent forma. L’EEES no és un procés tancat,
està obert a canvis i cada país implanta aquesta reforma adaptant-la a les seves
necessitats. Però sense cap mena de dubte, Bolonya és un procés irreversible i, fins i
tot, és necessari.
En aquest sentit, entenem que l’adaptació de la Universitat catalana a l’EEES, per la
rellevància estratègica que té per al futur de la societat catalana, ha de ser una de les
prioritats del Govern de Catalunya i també ha de ser objecte de reflexió per part dels
agents econòmics i socials.
El procés de Bolonya està previst que s’implantarà a les Universitats catalanes a partir
del curs 2010 – 2011, amb l’objectiu de formar els estudiants en les competències
que es necessiten a la societat del coneixement, impulsar la mobilitat i l’intercanvi
d’estudiants, professors i professionals, facilitar l’homologació de titulacions a tot
Europa, promoure la qualitat i excel·lència com a valors de l’educació superior
europea, etc.
No obstant, hi ha sectors que han criticat intensament el procés de Bolonya. Algunes
de les qüestions i interrogants que sorgeixen cap el procés de Bolonya són:
1 Veure Annex 1
7
- El suposat risc que hi ha de privatització i mercantilització de la universitat.
- És disposarà d’un sistema de beques i ajuts prou potent que funcioni de forma
efectiva i que garanteixi les mateixes oportunitats a totes les persones
estudiants?
- Serà incompatible estudiar i treballar alhora? Existeix el dubte de si aquesta
reforma donarà resposta a les persones treballadores que volen estudiar i
necessiten un itinerari diferent en funció de les seves possibilitats.
- Sorgeix l’interrogant de per què diversos estudis universitaris (medicina,
arquitectura) han quedat al marge del Procés de Bolonya.
8
AntecedentsAntecedentsAntecedentsAntecedents
Tot i que la transformació de l’educació superior es coneix com “Procés de Bolonya”,
el seu inici no va tenir lloc a la ciutat italiana, sinó que va ser a París. El 1998, amb
motiu del 700 aniversari de la Universitat de La Sorbona, els ministres de Educació
d’Alemanya, Gran Bretanya, França i Itàlia van redactar un document conjunt
(declaració d’intencions) en què demanaven, a la resta de la Unió Europea, la creació
d’un Espai Europeu d'Educació Superior.
En aquells moments a Europa a nivell universitari hi havia una societat poc
competitiva, amb molta diversitat, però amb una insuficient harmonització. A més a
més el grup impulsor de Bolonya era conscient de que el model europeu universitari
estava sent superat tant pel model anglosaxó, com pel nou model emergent asiàtic.
El juny de 1999 els ministres amb competències en ensenyament superior de 29
països europeus varen signar la Declaració de Bolonya, que estableix els fonaments estableix els fonaments estableix els fonaments estableix els fonaments
per a la construcció de l'Espaiper a la construcció de l'Espaiper a la construcció de l'Espaiper a la construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior Europeu d'Educació Superior Europeu d'Educació Superior Europeu d'Educació Superior (EEES).
No obstant, tot i que Bolonya s’ha convertit en la data de referència d’aquesta política,
el seu contingut, la seva evolució, i adhesió de més països, s’ha anat perfilant en les
reunions bianuals de les quals han sorgit noves declaracions. Així, desprès de
Bolonya, s’han celebrat altres cites a Praga (2001), Berlín (2003), Bergen (2005) i
Londres (2007).
Actualment l'EEES compta amb la participació de 46 Estats europeus (Espanya
inclosa). No s’ha limitat als països de la UE, sinó que també ha incorporat països de
l'espai europeu de lliure comerç i països de l'est i del centre d'Europa.
En la declaració de Bolonya es va establir com a termini màxim l’any 2010 per a la
implantació de l’EEES a cada país signant. A Catalunya i a la resta de l’Estat ja hi ha
universitats que l’han implantat en determinats estudis.
9
Què és el Espai Europeu d’Educació Superior?Què és el Espai Europeu d’Educació Superior?Què és el Espai Europeu d’Educació Superior?Què és el Espai Europeu d’Educació Superior?
L'EEES impulsa un canvi en les metodologies docents, situa l’estudiant en el centre canvi en les metodologies docents, situa l’estudiant en el centre canvi en les metodologies docents, situa l’estudiant en el centre canvi en les metodologies docents, situa l’estudiant en el centre
del procés d'ensenyament - aprenentatge i promou la millora de la qualitatqualitatqualitatqualitat i la
competitivitatcompetitivitatcompetitivitatcompetitivitat internacional de l'ensenyament superior a Europa, de manera que
permeti augmentar la mobilitamobilitamobilitamobilitat t t t i facilitar l'ocupacióocupacióocupacióocupació de les persones titulades
universitàries europees.
Un programa o titulació en el nou marc de l'EEES, amb la mirada posada en l'objectiu
de formar professionals capaços i competents, ja no es defineix només a partir d'una
llista prescriptiva de matèries troncals, obligatòries i optatives que s'han de cursar,
sinó que la titulla titulla titulla titulació s'erigeix com un projecte educatiu de la universitatació s'erigeix com un projecte educatiu de la universitatació s'erigeix com un projecte educatiu de la universitatació s'erigeix com un projecte educatiu de la universitat que la
proposa.
L’EEES pretén crear un sistema universitari europeu en què les titulacions puguin ser
homologables i homologades sense problemes en els països membres. D’aquesta
forma, es vol fomentar la cooperació entre les universitats europees, la mobilitat de
les persones estudiants i del professat i millorar la qualitat de la investigació i de
l’ensenyament universitari.
Els principis de l’EEESEls principis de l’EEESEls principis de l’EEESEls principis de l’EEES
La Declaració de Bolonya estableix les bases per a la construcció de l’EEES organitzat
a partir de quatre principis claus:
� QualitatQualitatQualitatQualitat: s'estableixen criteris i metodologies d'avaluació de la qualitat
comparables entre països per assegurar la qualitat dels estudis i el
reconeixement dels títols emesos per les diferents institucions educatives
europees.
� MobilitatMobilitatMobilitatMobilitat: es treballa per eliminar obstacles i facilitar la mobilitat de les
persones estudiants, professorat i personal administratiu de les
universitats i institucions europees d'ensenyament.
10
� DiversitaDiversitaDiversitaDiversitatttt: no es tracta d'implantar un sistema educatiu únic, uniforme i
homogeni a tot Europa, sinó de fer que els sistemes dels diferents països
siguin transparents, comparables i reconeixibles.
� CompetitivitatCompetitivitatCompetitivitatCompetitivitat: els ciutadans i les ciutadanes d’Europa hauran de poder
rebre una formació superior que els faci competents en la seva professió i,
alhora, els permeti ser competitius en un mercat laboral immers en un món
globalitzat.
Objectius de l’EEESObjectius de l’EEESObjectius de l’EEESObjectius de l’EEES
Amb la construcció del nou EEES es volen aconseguir els objectius següents:
� Respecte per la diversitat educativa i cultural d’Europa.
� Fomentar la competitivitat del sistema universitari europeu en l’àmbit
internacional.
� La flexibilitat per a dissenyar les noves titulacions ha de permetre donar una
resposta més acurada a les necessitats d’una societat en constant
transformació.
� Promoció de la qualitat i l’excel·lència com a valors de l’educació superior
europea.
� Promoure la mobilitat dels i les estudiants, de les persones graduades i dels
acadèmics i les acadèmiques a tot l'àmbit europeu.
� Possibilitar la integració de les persones graduades en un mercat laboral
unificat europeu.
� Fomentar la formació basada en valors.
� Facilitar a les persones els coneixements i les estratègies necessàries per a
l'aprenentatge permanent al llarg de la vida.
11
Instruments de l’EEESInstruments de l’EEESInstruments de l’EEESInstruments de l’EEES
Per poder arribar a la creació de l’EEES s’han articulat una sèrie d’instruments, que
descrivim a continuació:
a) Els perfils professionals
El disseny d'un programa d'estudis implica atendre, com a punt de partida, el perfil
professional, entès com el conjunt de característiques definitòries d'una funció
professional determinada que poden correspondre a diferents nivells de qualificació.
Els perfils professionals fan referència al context professional i descriuen les
competències o capacitats que cal posar en joc en aquest medi per a desenvolupar
una activitat de manera eficaç i eficient.
b) Les competències
La competència és el conjunt de capacitats que una persona posa en pràctica en el
desenvolupament de la seva activitat professional i acadèmica, de manera eficient,
autònoma i flexible.
L'assoliment de la competència implica la combinació de coneixements, habilitats,
actituds i valors que permeten a una persona titulada afrontar amb garanties la
resolució de problemes en contextos acadèmics, professionals o socials.
Distingim dos tipus de competències:
� Competències específiquesCompetències específiquesCompetències específiquesCompetències específiques de cada àmbit de coneixement (de les ciències
polítiques, de la filologia, de l'enginyeria de sistemes...).
� Competències transversaCompetències transversaCompetències transversaCompetències transversalslslsls a diferents programes (per exemple, el pensament
crític i autocrític, la capacitat de lideratge, la comunicació verbal i escrita o tenir
un bon domini de l’anglès o d’una altra llengua estrangera).
12
c) El sistema europeu de crèdits (ECTS)
El crèdit ECTS és la unitat de mesura única a partir de la qual s'organitzen les
titulacions en el marc de l'EEES. A diferència dels crèdits actuals, que es basen en les
hores lectives impartides per el professorat, els ECTS representen la feina personal de
l'estudiant en totes les activitats del seu procés d'aprenentatge (hores lectives, hores
dedicades a la planificació i l'organització de tasques, hores de realització de treballs i
pràctiques, hores de treball amb altres companys, temps de realització de proves
d'avaluació, etc.). És, en definitiva, la unitat de mesura de la seva feina quant a
dedicació i esforç necessaris per a superar programes i crèdits. Un crèdit ECTS equival
a unes 25 – 30 hores de feina per part de l’estudiant.
d) El suplement europeu del títol (SET)
És el document informatiu que acompanya el títol i que conté informació acadèmica
rellevant sobre el nivell i contingut dels ensenyaments cursats, com ara l’itinerari
cursat durant els estudis o el domini dels idiomes, així com qualsevol informació que
pugui ser rellevant de cara a la contractació del graduat.
Estructura dels ensenyamentsEstructura dels ensenyamentsEstructura dels ensenyamentsEstructura dels ensenyaments
L'estructura dels ensenyaments universitaris ha quedat definida a l'Estat espanyol en
tres cicles: grau, màster universitari i doctorat, com es mostra la imatge següent:
GRAUGRAUGRAUGRAU 240 ECTS240 ECTS240 ECTS240 ECTS ((((4 ANYS4 ANYS4 ANYS4 ANYS))))
MÀSTERMÀSTERMÀSTERMÀSTER 60 60 60 60 ----120120120120 ECTS ECTS ECTS ECTS((((1 1 1 1 –––– 2 2 2 2 ANYSANYSANYSANYS))))
EEEEXERCICI XERCICI XERCICI XERCICI
PPPPROFESSIONALROFESSIONALROFESSIONALROFESSIONAL
PROGRAMA DE PROGRAMA DE PROGRAMA DE PROGRAMA DE DOCTORATDOCTORATDOCTORATDOCTORAT
TESIS TESIS TESIS TESIS DOCTORALDOCTORALDOCTORALDOCTORAL ((((3333 –––– 4 4 4 4 ANYSANYSANYSANYS))))
13
En aquest aspecte, la gran majoria de països europeus, han optat per un model en
què els graus tenen una durada de 3 anys i tots els màsters tenen una durada de 2
anys. L’Estat espanyol ha optat per un model en què els graus tenen una duradL’Estat espanyol ha optat per un model en què els graus tenen una duradL’Estat espanyol ha optat per un model en què els graus tenen una duradL’Estat espanyol ha optat per un model en què els graus tenen una durada de 4 a de 4 a de 4 a de 4
anys i els màsters tenen una durada de 1 o 2 anysanys i els màsters tenen una durada de 1 o 2 anysanys i els màsters tenen una durada de 1 o 2 anysanys i els màsters tenen una durada de 1 o 2 anys.
Estudis de Grau
Aquests estudis de graus permeten obtenir el títol oficial de Graduat i tenen com a
finalitat l'obtenció per part de l'estudiant d'una formació general, en una o diverses
disciplines, orientada a la preparació per a l'exercici d'activitats de caràcter
professional. Per a obtenir-lo caldrà haver superat 240 crèdits ECTS. La durada
mínima dels estudis serà de 4 anys.
Totes les titulacions de grau s'adscriuen a alguna de les branques de coneixement
següents:
- Arts i humanitats - Ciències socials i jurídiques
- Ciències - Enginyeria i arquitectura
- Ciències de la salut
Dels 120 crèdits que formen la primera part del pla d'estudis, un mínim de 60 crèdits
ECTS seran de formació bàsica, dels quals, almenys 36 estaran vinculats a matèries
de la branca de coneixement a què s'adscriu el grau. Per tant, les persones estudiants
podran accedir a un altre grau dins d’una mateixa branca de coneixement sense que
això signifiqui haver de perdre els crèdits ja cursats.
Dintre d’aquesta formació bàsica, tenir un bon domini d’anglès o saber comunicar-se
correctament en una llengua estrangera, seran coneixements que s’hauran d’adquirir
obligatòriament per poder superar el grau.
Durant la segona meitat del pla d’estudis (120 crèdits), es podran programar
pràctiques externes amb una extensió màxima de 60 crèdits. Totes les titulacions de
grau inclouen un treball final de grau (TFG) que pot tenir entre 6 i 30 crèdits ECTS.
14
Estudis de Màster
Els ensenyaments de màster tenen com a finalitat que l'estudiant obtingui una
formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinari, orientada a
l'especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la iniciació en tasques de
recerca (és a dir, començar una tesis doctoral).
Per a obtenir el títol de màster universitari, cal superar un mínim de 60 crèdits ECTS.
El pla d'estudis d'algunes titulacions de màster podrà ampliar el nombre de crèdits
que s'han de superar fins a un màxim de 120 crèdits ECTS.
Per poder accedir a aquesta titulació, és necessari estar en possessió d’una titulació
universitària o un altre títol expedit per una institució d’educació superior del EEES.
Estudis de Doctorat
Els ensenyaments de doctorat tenen com a finalitat la formació avançada de
l'estudiant en les tècniques de recerca. Poden incorporar cursos, seminaris o altres
activitats orientades a la formació investigadora i inclouen l'elaboració i presentació
de la corresponent tesi doctoral, consistent en un treball original de recerca. La
superació dóna dret a obtenir el títol de doctor, màxim grau acadèmic.
Els ensenyaments de doctorat no tenen crèdits, però s’integren dintre del Programa de
doctorat, que consta d’un període de formació (màster) i un període d’investigació
(tesis doctoral). La tesis doctoral pot tenir una durada de 3 o 4 anys.
15
La UGT de Catalunya davant l’Espai Europeu d’Educació SuperiorLa UGT de Catalunya davant l’Espai Europeu d’Educació SuperiorLa UGT de Catalunya davant l’Espai Europeu d’Educació SuperiorLa UGT de Catalunya davant l’Espai Europeu d’Educació Superior
Des de la UGT de Catalunya considerem que el procés de Bolonya és una bona
oportunitat per a superar les mancances que s’han detectat en el model actual,
transformar el conjunt de les universitats catalanes i poder adaptar-se a la nova
societat del coneixement.
En aquest sentit, considerem que el Sistema universitari català ha de garantir una el Sistema universitari català ha de garantir una el Sistema universitari català ha de garantir una el Sistema universitari català ha de garantir una
formació de qualitat mitjançantformació de qualitat mitjançantformació de qualitat mitjançantformació de qualitat mitjançant:
� La idoneïtat de les titulacions a les necessitats actuals i futures que demani la
societat catalana.
� L’adequació dels continguts formatius als canvis que sorgeixin a la societat del
coneixement.
� La formació científica del professorat i la qualitat de les metodologies i els
processos d’ensenyament - aprenentatge.
� La qualitat de la formació científica i humana que ofereixen les titulacions per a
la inserció professional dels titulats.
� La idoneïtat de les instal·lacions universitàries i dels seus equipaments.
� Una formació de postgrau estretament relacionada amb la recerca i el
desenvolupament.
� L’establiment d’una carrera investigadora que fomenti les vocacions
científiques i investigadores dels titulats.
� Una formació permanent post-universitària que garanteixi l’actualització
científica i tècnica de les persones titulades universitaris.
� Una relació permanent amb les demandes de la societat i el món de l’empresa,
per a copsar quines són les noves demandes i com s’hi pot donar resposta des
de la universitat. La relació universitat - empresa s’ha de concretar en projectes
conjunts de R+D per tal de generar coneixements que es puguin transferir a
l’ensenyament i a la innovació a l’empresa.
16
Punts forts de l’EEES Punts forts de l’EEES Punts forts de l’EEES Punts forts de l’EEES
Des de la nostra organització considerem que el procés de Bolonya aporta una visió de
canvi que possibilita transformar el nostre sistema universitari. Els punts fortsEls punts fortsEls punts fortsEls punts forts
d’aquesta reforma són els següents:
- Bolonya és un procés no tancat i obert a canvis.
- Es promou una universitat de qualitat a partir de tres pilars bàsics: docència,
recerca i transferència. No s’estableix una metodologia única, es parla de
multivarietat metòdica.
- És un model basat en competències personals, socials i professionals dels
estudiants en les diferents titulacions i ofertes universitàries. S’han de formar
professionals més competitius. En l’actualitat es tendeix a una sobreeducació
lligada a una infraqualificació dels estudiants.
- L’alumne és el responsable de la seva formació, el professor tutoritza i ofereix
el suport que necessita l’alumne. En la societat del coneixement actual, el
professor ja no és la única font de coneixement, la seva tasca ha de ser saber
mostrar a les persones estudiants els diferents camins per arribar a aquest
coneixement.
- Es crea un sistema universitari comparable i homologable a tota la Unió
europea.
- Es reconeix la necessitat de que el sistema universitari estigui connectat amb
altre sectors i agents de la nostra societat (agents socials, teixit empresarial,
sistema educatiu, etc.).
17
Punts febles de l’EEESPunts febles de l’EEESPunts febles de l’EEESPunts febles de l’EEES
No obstant, de la mateixa manera que destaquem els punts forts del procés de
Bolonya, també volem esmentar elselselsels principals punts febprincipals punts febprincipals punts febprincipals punts feblesleslesles:
- Fa falta una racionalitat en l’oferta dels ensenyaments universitaris i una
distribució territorial equilibrada de l’oferta, (mapa de titulacions i mapa
universitari).
- Inadequada gestió del procés per part de l’administració. En altres països ja fa
molts anys que han passat per aquesta fase del procés i ja estan treballant en
l’horitzó Bolonya 2020. Fa uns quants anys d’aquesta reforma i considerem
que no s’ha fet una bona campanya d’informació i difusió.
- Moment inoportú per implantar el procés de Bolonya: coincidència amb la crisi
econòmica, canvis de govern i de titulars del Ministeri d’educació i a la nova
ubicació en un altre ministeri, les incerteses en el finançament, etc.
- Es planteja el dubte de si serà compatible treballar a jornada completa i
estudiar. Bolonya parla de diferents itineraris depenent de la situació personal
de cada alumne.
- No s’ha garantit la creació d’un sistema públic de beques salari i ajudes
específiques que garanteixi que el conjunt de la població pugui accedir, sense
barreres econòmiques, a les diferents titulacions.
- No es coneix com es solucionarà l’augment considerable de professorat precari
que hi hagut en els últims anys a les universitats catalanes.
- Es necessita que els resultats de la recerca i de les publicacions s’han de
poder transferir ràpidament als programes docents i al teixit productiu.
- S’ha generat un excessiu temor sobre Bolonya. Hi ha por al canvi i incertesa al
desconeixement. Des del diàleg i la participació hem de treballar per aprofundir
en la cultura de la transformació i de la possibilitat.
- S’ha de donar solucions que evitin que es continuï produint un elevat
percentatge d’estudiants que no finalitzen els estudis universitaris que en
l’actualitat es troba al voltant d’un 25-30%.
- Han de disminuir les tensions que s’han produït i s’han manifestat en el si de la
universitat.
18
Propostes de la UGT de CatalunyaPropostes de la UGT de CatalunyaPropostes de la UGT de CatalunyaPropostes de la UGT de Catalunya
Davant d’aquest context, la UGT de Catalunya proposa un conjunt de mesures i conjunt de mesures i conjunt de mesures i conjunt de mesures i
directriusdirectriusdirectriusdirectrius per poder millorar el procés d’adequació del Sistema universitari català a
l’EEES:
- No s’han de prendre mesures precipitades, la declaració de Bolonya és un punt
de partida i no s’ha d’interpretar com una cursa d’obstacles en què només es
premia qui arriba primer .
- L’adaptació del sistema universitari català ha de ser un procés que tingui les
màximes garanties de qualitat: de la forma com es faci en depèn la futura
mobilitat tant dels protagonistes del món universitari: persones estudiants,
professors/es i persones investigadores, com de les persones futures titulades
universitàries que s’insereixin al món professional.
- L’adaptació a Bolonya ha de facilitar la reforma que ha de millorar el sistema
universitari català. La societat catalana demana des d’anys una reforma
estructural de l’educació superior que la situï en els estàndards dels països
més avançats científicament i culturalment.
- L’adaptació a Bolonya ha d’anar acompanyada de la previsió dels recursos
econòmics necessaris: es necessiten més recursos per a passar d’estudis de
tres anys a quatre i per a implantar els màsters universitaris.
- S’han d’incrementar els recursos que es destinen a beques i ajudes a l’estudi,
és inajornable passar del 0,08 % del PIB, que Espanya va destinar a beques el
2006, al 0,25 % de la mitjana europea.
- Les beques a l’estudi s’han de complementar amb un conjunt d’ajudes
destinades a les persones estudiants amb menors recursos. Bolonya no ha de
suposar que cursar estudis de màster creï una nova divisió entre persones
universitàries de primera i persones universitàries de segona.
- En el sistema universitari català ha de coexistir la recerca de l’excel·lència en el
conjunt de la seva oferta, en la societat del coneixement no hi ha branques
científiques més importants que altres.
19
- Potenciar els ensenyaments científico-tecnològics es compatible amb mantenir
els ensenyaments socials i humanístics. En la societat del coneixement es tant
important promoure que es graduïn més persones estudiants en titulacions
científiques - tecnològiques com promoure l’excel·lència en el conjunt de les
titulacions de l’àmbit social i humanístic.
- L’adaptació a Bolonya ha de suposar l’impuls definitiu de la recerca i la
innovació i la transferència del coneixement al nostre teixit productiu: els
recursos públics que es destinen a la recerca i a la innovació s’han de
complementar amb els recursos privats que inverteixin les empreses.
- El sistema universitari català ha de promoure que els estudiants es formin en
el conjunt de competències científiques i competències socials que demanda
la societat del coneixement. En aquest sentit, la universitat ha d’estar atenta a
les noves demandes que se li fa en un context d’economia competitiva i
globalitzada.
- L’adaptació a Bolonya ha ser una oportunitat per a posar en contacte el món
universitari amb el món del treball, la universitat ha de conèixer què espera
d’ella el món del treball i aquest ha de conèixer què li pot oferir la universitat.
20
ConclusionsConclusionsConclusionsConclusions
Com a organització també hem de lamentar que en tot aquest procés les successives
administracions no ens han convocat a participar-hi amb la intensitat que nosaltres
hauríem volgut. El procés de Bolonya no ens és, ni molt menys, aliè i per les seves
repercussions en el món universitari i del treball, podríem haver incidit en alguns
aspectes i contribuït a la seva millor explicació i difusió.
Com a agents socials, de la mateixa forma que estem compromesos en què en el
marc de la Unió Europea avancem en els àmbits socials i econòmics en l’assoliment
de majors graus de benestar i cohesió social, considerem que la universitat també ha
de contribuir a assolir aquests objectius.
Els ciutadans i ciutadanes de la Unió europea compartim un espai social i econòmic, i
és imprescindible, que també s’estableixi un sistema de reconeixement de títols
d’ensenyament superior.
En aquest context de canvi, pel que fa a les titulacions universitàries i a l’estructura
dels estudis universitaris, és important que es marquin uns objectius clars i ben
definits en el procés de reforma que s’ha iniciat. Si no es fa així no podrem arribar, ni
en temps ni en forma, a una harmonització efectiva de les titulacions i els continguts
que s’imparteixen en el conjunt de les universitats europees.
L’EEES, en aquest sentit, ha de ser una oportunitat que contribueixi a superar els
reptes que té plantejats el nostre model universitari, tant per a renovar el model
d’ensenyament – aprenentatge com per a afavorir que el sistema universitari
contribueixi, a través de la formació, de la recerca i de la transferència de
coneixement, a les necessitats de les persones, del sistema productiu i al
desenvolupament social i econòmic del país.
21
Considerem que, si aquest procés es fa correctament, aconseguirem avenços
significatius en:
� L’augment de la qualitat de l’oferta universitària.
� La promoció de la mobilitat dels estudiants durant l’etapa formativa.
� La promoció de la mobilitat dels futurs professionals, facilitant l’exercici de
l’activitat professional, en igualtat de condicions, en el marc de la Unió
Europea.
� Els estudis de grau han de complir la funció de garantir que s’assoleix el domini
de les competències bàsiques, tècniques i transversals que es requereixen per
a l’exercici professional.
22
AnnexosAnnexosAnnexosAnnexos
23
Annex 1:
DECLARACIÓ DE BOLONYADECLARACIÓ DE BOLONYADECLARACIÓ DE BOLONYADECLARACIÓ DE BOLONYA Declaració conjunta dels ministres europDeclaració conjunta dels ministres europDeclaració conjunta dels ministres europDeclaració conjunta dels ministres europeus d'Educació reunits a Bolonya el 19 de eus d'Educació reunits a Bolonya el 19 de eus d'Educació reunits a Bolonya el 19 de eus d'Educació reunits a Bolonya el 19 de juny de 1999 juny de 1999 juny de 1999 juny de 1999 Gràcies als extraordinaris èxits dels últims anys, el procés europeu s'ha convertit en una realitat important i concreta per a la Unió i els seus ciutadans. Les perspectives ampliades, junt amb l'aprofundiment de les relacions amb altres països europeus, proporcionen fins i tot una dimensió més àmplia a aquesta realitat. Mentrestant, som testimonis d'una conscienciació creixent en la major part del món acadèmic i polític i, en l'opinió pública, de la necessitat d'establir una Europa més completa i de més abast construïda, en particular, mitjançant el desenvolupament i l'enfortiment de la seva dimensió intel·lectual, cultural, social i científica i tecnològica. En l'actualitat, l'Europa del coneixement està àmpliament reconeguda com un factor irreemplaçable per al creixement social i humà i és un component indispensable per consolidar i enriquir la ciutadania europea, capaç de donar als seus ciutadans les competències necessàries per afrontar els reptes del nou mil·lenni, junt amb una consciència de compartició de valors i pertinença a un espai social i cultural comú. Universalment, es consideren summament importants l'educació i la cooperació educativa per al desenvolupament i l'enfortiment de societats estables, pacífiques i democràtiques, i encara més tenint en compte la situació del sud-est europeu. La declaració feta el 25 de maig de 1998 a la Sorbona basada en aquestes consideracions posava èmfasi en el paper central de les universitats en el desenvolupament de les dimensions culturals europees. S'hi ressaltava la creació de l'àrea europea d'educació superior com a via clau per promocionar la mobilitat dels ciutadans, la capacitat d'obtenció d'ocupació i el desenvolupament general del continent. Alguns països europeus van acceptar la invitació a comprometre's en la consecució dels objectius assenyalats en la declaració mitjançant la seva firma o expressant la seva adhesió a aquests principis. La direcció presa per diverses reformes de l'ensenyament superior, llançades mentrestant a Europa, ha provocat la determinació d'actuar en molts governs. Per la seva part, les institucions d'educació europees han acceptat el repte i han adquirit un paper principal en la construcció de l'àrea europea d'educació superior i també en la direcció dels principis fonamentals subjacents en la Carta Magna de la Universitat de Bolonya de 1988. Això és de vital importància, ja que la independència i l'autonomia de les universitats asseguren que els sistemes d'educació superior i
24
d'investigació s'adaptin contínuament a les necessitats canviants, les demandes de la societat i els avenços en el coneixement científic. S'ha fixat el rumb en la direcció correcta i amb propòsits racionals. Tanmateix, la consecució plena d'una major compatibilitat i comparabilitat dels sistemes d'educació superior requereix un impuls continu. Hem de donar-li suport promocionant mesures concretes per aconseguir avenços tangibles. La reunió del 18 de juny, amb la participació d'experts autoritzats i d'alumnes de tots els nostres països, ens va aportar suggeriments molt útils sobre les iniciatives a prendre. Hem d'apuntar, en particular, cap a l'objectiu d'incrementar la competitivitat del sistema europeu d'educació superior. Ja que la validesa i l'eficàcia d'una civilització es poden mesurar a través de l'atractiu que la seva cultura té per a altres països, hem d'assegurar-nos que el sistema d'educació superior europeu adquireixi un grau d'atracció mundial igual al de les nostres extraordinàries tradicions culturals i científiques. Al mateix temps que afirmem la nostra adhesió als principis generals subjacents en la declaració de la Sorbona, ens comprometem a coordinar les nostres polítiques per assolir en un breu termini de temps, i en qualsevol cas dins de la primera dècada del tercer mil·lenni, els objectius següents, que considerem de capital importància per establir l'àrea europea d'educació superior i per promocionar el sistema europeu d'ensenyament superior a tot el món:
■ L'adopció d'un sistema de titulacions fàcilment comprensible i comparable, fins i tot a través de la posada en marxa del suplement al diploma, per promocionar l'obtenció d'ocupació i la competitivitat del sistema d'educació superior europeu.
■ Adopció d'un sistema basat essencialment en dos cicles fonamentals: grau i postgrau. L'accés al segon cicle requerirà que els estudis de primer cicle s'hagin completat, amb èxit, en un període mínim de tres anys. El diploma obtingut després del primer cicle també serà considerat en el mercat laboral europeu com a nivell adequat de qualificació. El postgrau conduirà al grau de mestria i/o doctorat, com en molts països europeus.
■ L'establiment d'un sistema de crèdits —similar al sistema ETCS— com a mitjà adequat per promocionar una mobilitat estudiantil més àmplia. Els crèdits es podran aconseguir també fora de les institucions d'educació superior, entre d'altres maneres amb l'experiència adquirida durant la vida, sempre que estigui reconeguda per les universitats receptores involucrades.
25
■ Promoció de la mobilitat, amb l'eliminació dels obstacles per a l'exercici efectiu de lliure intercanvi i prestant una atenció particular a: - l'accés a oportunitats d'estudi i formació i serveis relacionats per als alumnes.
- el reconeixement i la valoració dels períodes d'estada en institucions d'investigació, ensenyament i formació europees, sense perjudici dels seus drets estatutaris, per a professors, investigadors i personal d'administració.
■ Promoció de la cooperació europea per garantir la qualitat per tal de desenvolupar criteris i metodologies comparables.
■ Promoció de les dimensions europees necessàries en educació superior, particularment dirigides al desenvolupament curricular, cooperació entre institucions, esquemes de mobilitat i programes d'estudi, integració de la formació i investigació.
Mitjançant aquesta declaració ens comprometem a assolir aquests objectius —dins del context de les nostres competències institucionals i respectant plenament la diversitat de cultures, llengües, sistemes d'educació nacional i de l'autonomia universitària— per consolidar l'àrea europea d'educació superior. Amb tal finalitat, seguirem les maneres de cooperació intergovernamental, junt amb les de les organitzacions europees no governamentals amb competències en educació superior. Esperem que les universitats responguin de nou amb promptitud i positivament i que contribueixin activament a l'èxit dels nostres esforços. Convençuts que l'establiment de l'àrea europea d'educació superior demana permanentment suport, supervisió i adaptació a unes necessitats en constant evolució, decidim que ens trobarem una altra vegada d'aquí a dos anys per avaluar el progrés obtingut i els nous passos que s'hauran de seguir.
26
Annex 2:
DECLARACIÓ DEL PARLAMENT DE CATALUNYADECLARACIÓ DEL PARLAMENT DE CATALUNYADECLARACIÓ DEL PARLAMENT DE CATALUNYADECLARACIÓ DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
El dimecres, 1 d'abril de 2009, Ernest Benach, president del Parlament Catalunya, va llegir
davant el ple de la cambra una declaració en defensa l'espai europeu d'educació superior. En la
declaració, que va ser presentada al registre de la cambra catalana per els portaveus dels sis
grups parlamentaris, es dóna suport als rectors i la resta de la comunitat universitària en la
voluntat de mantenir la normalitat acadèmica i s’aposta per el diàleg i la concertació com les
úniques vies per canalitzar les legítimes aspiracions de tots els membres de la universitat.
En la declaració, el Parlament manifesta que:
a) L'espai europeu d'educació superior és una oportunitat per a construir un sistema universitari
propi de més qualitat i al servei de la societat a què es deuen totes les institucions d'educació
superior. El seu desplegament ha de reforçar la vocació de la universitat com a servei públic i la
seva funció social, i també la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'educació superior.
b) El diàleg i la concertació permanent són les úniques vies que permeten canalitzar les
legítimes aspiracions de tots els membres de la comunitat universitària i de la resta de la
societat.
c) Dóna suport als rectors i a la resta de la comunitat universitària en llur voluntat de mantenir la
normalitat acadèmica que ha de regir la vida universitària.
d) Cal continuar i aprofundir l'explicació del desplegament de l'espai europeu d'educació
superior a tota la comunitat universitària i a la societat en general per a aconseguir els majors
consensos.
e) Cal preservar l'espai públic i garantir l'expressió lliure de les idees de tots els membres de la
comunitat, drets imprescindibles de tota societat democràtica.
f) Cal un sistema de beques universitàries que garanteixi l'equitat en l'accés dels ciutadans a
l'educació superior.
g) L'assignació de recursos suficients és imprescindible per a garantir el bon desplegament de
l'espai europeu d'educació superior.
