20 21

Quadern de treball

Propostes del Servei Educatiu.

Materials complementaris

A través de l’art, la literatura i el cinema veurem com el salvatge, una creació d’origen grec, representada com una criatura imaginària, nua i peluda, habitant de boscos i llocs agrestes, bondadosa o malvada segons les èpoques i les sensibilitats, ha servit de base per a creacions tan populars com els viatges de Gulliver o certs herois de còmic.

El salvatge europeu

L’exposició dedicada a la figura imaginària del salvatge europeu ens enfronta, una altra vegada, a les fantasies i esquemes mentals que des d’Occident s’han projectat sobre la superfície del món. El mite del salvatge com explica el professor Roger Bartra té una llarga història i en cada encarnació artística, literària o científica, la seva presència és un intent de “respondre les preguntes de l’home civilitzat; per assenyalar-li, en nom de la unitat del cosmos i de la natura, la desraó de la seva vida; per fer-li sentir tràgicament el terrible pes de la seva individualitat i la seva solitud.”Així, encara que el salvatge ha canviat en l’imaginari occidental la seva fisonomia, hàbits i caràcter, en funció de les necessitats, inquietuds, i circumstàncies concretes, sempre ha mantingut un poder fascinador profundament arrelat a pors i a desigs secrets de l’ànima humana.L’exposició obre moltes possibilitats de reflexió sobre la confusió entre la realitat i les màscares que l’oculten, i ajuda a veure com aquestes interpretacions condicionen la relació que tenim amb els altres; un tema que en l’actualitat té una importància especialment notable. D’altra banda, l’exposició ens permet descobrir diferents expressions visuals i conceptuals d’aquesta creació imaginària i ens fa conscients de la seva difusió i consolidació a través dels temps. En aquest quadern hem volgut centrar la nostra atenció en les arts plàstiques i la literatura, però també us convidem en els apartats dedicats als temes de reflexió i en el treball de recerca en grup a explorar altres possibilitats i manifestacions de la idea de salvatge i la seva presència en la societat contemporània.Com diem habitualment en aquestes presentacions, el quadern ofereix alguns suggeriments de treball i vol obrir, a partir dels temes presents a l’exposició, nous estímuls per a la reflexió, el debat i la recerca. El nostre màxim interès és que aquests suggeriments es converteixin en les vostres mans en un recurs útil per animar a la participació i el diàleg a les aules.

Home Salvatge. S. XVI. Vitrall. Musée de la Renaissance. Écouen

22 23

El salvatge en la literatura

1. Entre l'home i la bèstia

I ella [Circe], tot d’una sortint, obrí les portes brilloses i els invità; i els meus homes, incauts! Tots junts la seguiren.Sol Euríloc restà, sospitant que hi hagués arteria.Ella els fa seure, un cop dins, en seials i en cadires, pren aleshores formatge, farina d’ordi i mel verda, els ho deixata en un vi de Pramne i barreja amb la copa drogues tristes, perquè no es recordin mai més de la pàtria. Quan els ho ha servit, que ells ho beuen d’un glop, aleshores, amb la vareta, els colpeix i els tanca a les seves porqueres.I de bacons tenien el cap i la veu i les cerres i el tirat; l’esperit, això sí, persistia com sempre. Així van ésser tancats, plorant; i Circe els tirava com a pastura fages i glans i el fruit del corner, tot el que solen menjar els bacons que es rebolquen per terra.”

Homer, L’Odissea, Edicions de la Magrana. Barcelona, 1998. Pàg.170

2. Tragicomèdia del salvatge

Según la leyenda, los Centauros vivían en los bosques y en las montañas de la Élide, Arcadia y Tesalia, y pasaban por ser muy rudos y de costumbres brutales. La palabra centauro no presenta una etimología muy clara y es posible que se trate de un gentilicio correspondiente a determinadas tribus de costumbres muy primitivas que se hubieran instalado en zonas montañosas de la península –quizá en Magnesia – permaneciendo marginadas del resto de la Hélade. De hecho, siempre se les describe como un pueblo,… Comen la carne cruda y se emborrachan fácilmente, porque no están acostumbrados a beber vino. En ocasiones se habla de las centauresas, hembras de los Centauros, que viven con ellos en los montes. Por último, alguno de estos Centauros tiene personalidad propia y un tratamiento particular en la leyenda, como por ejemplo, NESO, o QUIRÓN…

Constantino Falcón Martínez, Emilio Fernández-Galiano y Raquel López Melero, Diccionario de mitología clásica. Vol. I, Alianza Editorial, Madrid, 1985. Pàg. 138.

Potser aquestes imatges i descripcions literàries et suggereixen altres imatges i altres personatges del món literari, cinematogràfic o del còmic que també es consideren com a salvatges.

Circe, els centaures, i els sàtirs són personatges destacats de la mitologia grega.

Busca alguns exemples i explica les principals característiques dels personatges triats.

Gustave Moreau. Circe. c. 1880. Oli obre cartró. Musée Gustave Moreau.

Albrecht Altdorfer. Paisatge amb família de sàtirs. 1507. Oli sobre fusta. Staatliche Museen zu Berlin.

En els llibres citats i en les imatges de Moreau i Altdorfer tenim dues descripcions literàries i dues representacions visuals d’aquests personatges.

La imatge del salvatge

24 25

3. El salvatge domesticat

Cuidémonos, pues, de confundir al hombre salvaje con los hombres que tenemos ante los ojos. La naturaleza trata a todos los animales abandonados a su cuidado con un esmero que parece mostrar hasta qué punto es celosa de este derecho. El caballo, el gato, el toro, el mismo asno tienen la mayor parte una talla más grande, todos tienen una constitución más robusta, mayor vigor, fuerza y coraje en los bosques que en nuestras casas; pierden la mitad de sus ventajas al convertirse en domésticos y se diría que todos nuestros cuidados para tratar bien y alimentar a estos animales sólo consiguen degenerarlos. Lo mismo sucede con el propio hombre…Solo, ocioso, siempre cercano al peligro, al hombre salvaje le debió gustar dormir y tener el sueño ligero como los animales que, pensando poco, duermen por decirlo así, todo el tiempo que no piensan. Siendo su propia conservación casi su única preocupación, sus facultades más ejercitadas debían ser aquellas que tienen por objeto principal el ataque y la defensa, bien para subyugar a su prole, bien para defenderse frente a otro animal.

Rousseau, Jean-Jacques, Discurso sobre el origen y los fundamentos de la desigualdad entre los hombres y otros escritos. ed. Tecnos, Madrid, 1989. Pàg. 129-130.

De lo mucho que tuvo que padecer por Cristo durante su estancia en el yermo dejó constancia en una de las cartas que escribió a Eustaquio, en la que, entre otras cosas, dice: “Mientras viví en aquella inmensa soledad permanentemente abrasada por los rayos del sol, a pesar de ser un lugar horrible incluso para que los monjes moren en él, a veces me asaltaba la idea de que me encontraba entre las delicias y comodidades de Roma. Mis miembros se deformaron por su rozamiento con la aspereza del cilicio; mi piel, seca y renegrida como la de los etíopes, sin carne que cubrir, se adhirió a mi esqueleto; mis lágrimas y gemidos eran constantes; procuraba espantar el sueño, pero cuando, a pesar de la resistencia que le oponía, me vencía y no me quedaba más remedio que rendirme, me tendía en la desnuda tierra y, al recostarme sobre el duro suelo, crujían todos mis huesos... Yo lloraba constantemente y luchaba, y me sometía durante semanas enteras a rigurosos y extenuantes ayunos; para mí no había ni días ni noches, pues procuraba permanecer constantemente en vela, golpeando mi pecho o flagelándome sin cesar, hasta que el Señor devolvía la tranquilidad a mi cuerpo y a mi alma.

Santiago de la Vorágine, La leyenda dorada. Alianza editorial. Madrid 1992. Pàg. 632.

4. El salvatge de Déu

El salvatge en la literatura

Molts artistes han representat a Sant Jeroni. Compara les obres de Dürer i Ribera. Busca altres exemples de “salvatges de Déu” i assenyala les diferències i semblances.

Salvatges treballant la terra. Tapís. c. 1460. MAK. Viena (Fragment)

José de Ribera. Sant Jeroni penitent. 1652. Oli sobre tela. Museo del Prado. Madrid.

Albrecht Dürer. Sant Jeroni a la cova. Gravat. Biblioteca Nacional. Madrid.

El text de Santiago de la Vorágine descriu la vida de Sant Jeroni al desert. Busca més informació sobre aquest personatge i intenta fer un breu resum de la seva llarga vida.

Llegeix amb atenció el text de Rousseau. Quina conclusió n’extreus? Estàs d’acord amb la seva opinió? Per què? Descriu el que veus a l’imatge del tapís. Què destacaries?

La imatge del salvatge

26 27

Com us podria descriure les emocions davant d’aquella catàstrofe, davant aquell infeliç que tant m’havia costat de crear? Tenia uns membres ben proporcionats, i jo n’havia seleccionat els trets d’acord amb un criteri estètic. Estètic! Déu meu! la seva pell esgrogueïda amb prou feines cobria les juntures de músculs i artèries. Tenia una abundant mata de cabells d’un negre atzabeja; les dents lluïen una blancor nacrada…Em vaig despertar horroritzat; la suor em cobria tot el cos, les dents em carrisquejaven i tots els membres es convulsionaven. Aleshores, en la feble llum de la lluna que s’escolava per les escletxes de les persianes, vaig contemplar aquell pobre infeliç, el miserable monstre que havia creat. Ell havia aixecat la cortina del meu llit i els seus ulls, si és que es pot parlar d’ulls, clavaren llur esguard damunt meu. Les seves mandíbules s’obriren i proferí uns quants sons inarticulats, mentre una ganyota li deformava les galtes. Potser va parlar, però no el vaig pas entendre...Oh! Cap mortal no podria suportar l’horror d’aquella fesomia. Una mòmia reanimada no hauria resultat més repugnant que aquell monstre. L’havia ullat quan encara estava inacabat i m’havia semblat lleig, però quan aquells músculs i articulacions van ser capaços de moure’s, va esdevenir una criatura que ni el mateix Dant no hauria pogut concebre. Vaig passar una nit horripilant.

Mary Shelley. Frankenstein. Ed. Cruïlla. Barcelona. 1997. Pàgs. 60-61.

5. El salvatge i la cultura de masses

“Se n’ha d’anar”, va dir la germana, “només hi ha aquesta solució, pare. Has de mirar de treure’t del cap que aquest és Gregor, això és tot. Haver pensat així fins ara, aquesta és precisament la nostra desgràcia. ¿Com vols que sigui Gregor? Si el fos, ja faria temps que hauria entès que és impossible la convivència dels homes amb un animal així, i se n’hauria anat per ell mateix. Llavors, ja no tindríem el germà, però podríem continuar vivint i conservar amb honor la seva memòria. Però tal com són les coses, aquesta bèstia ens persegueix, espanta els dispesers, vol apropiar-se clarament de tota la casa, i acabarà per fer-nos dormir al carrer. Mira, pare”, va cridar tot d’un plegat, “ja hi torna!” I amb un espant totalment incomprensible per Gregor, la germana va deixar fins i tot la mare, es va apartar d’un bot de la butaca, com si preferís sacrificar la mare abans que quedar-se prop de Gregor, i va córrer darrera el pare, el qual, excitat per aquell comportament de la germana, també es va aixecar, amb els braços mig estirats, com per protegir-la.

Franz Kafka, La metamorfosi. Columna-Proa Jove. Barcelona. Pàg. 92.

6. Espectacle i malaltia

El salvatge en la literatura

Moltes obres literàries han tingut un reflex més o menys encertat en el cinema. El cas de Frankenstein de Mary Shelley és un exemple. Al llarg de la visita a l’exposició hem vist altres casos. Cita alguns exemples i intenta trobar altres que no hagis vist a l’exposició.

Els casos de persones amb greus malalties que s’han convertit en subjectes de burla, violència o de curiositat morbosa són prou coneguts.

Kafka mostra al seu relat, La metamorfosi, una situació extrema. Com reaccionen els personatges davant la transformació de Gregor? Creus que en la actualitat la societat continua reaccionant de maneres semblants? Què opines sobre aquest tema?

James Whale. Frankenstein. 1931 (a la foto Boris Karloff)

Juan Sánchez Cotán. Brígida de Río. La Barbuda de Peñaranda. 1590. Oli sobre tela. Museo del Prado. Madrid

La imatge del salvatge

28 29

Encontrándome un día fuera de casa con mi custodio, el asturión alazán, y como el tiempo fuera excesivamente caluroso, le rogué que me dejara bañarme en un río cercano. Accedió e inmediatamente me quedé en pelota y me metí despacito en la corriente. Aconteció que una hembra yahoo que estaba tras un ribazo vio la operación entera e, inflamada de deseo, según supusimos el asturión y yo, se vino a todo correr y se lanzó al agua a cinco metros del lugar donde me bañaba. Nunca en la vida me llevé susto tan terrible. El alazán pacía a cierta distancia sin sospechar daño ninguno. Ella se abrazó de la manera más desmesurada, yo rugí con todas mis fuerzas y el alazán se fue al galope hacia mí, con lo que se desasió de muy mala gana y saltó hacia la orilla opuesta, donde se quedó paciendo y aullando en lo que tardé en ponerme la ropa. Esto fue materia de divertimento para mi amo y su casa, como lo fue de humillación para mí; pues ahora no podía seguir negando que yo era un yahoo auténtico en todos los miembros y facciones, ya que las hembras sentían una atracción natural hacia mí como si fuera de los de su especie.

Swift, Jonathan, Los viajes de Gulliver, ed. Anaya Madrid, 1999. Pàg. 297

7. La dona salvatge

Es va acostar el got als llavis i en va beure el contingut d’un glop. Es va sentir un crit; va recular, va fer unes passes insegures, es va agafar ben fort a la taula i s’hi va aguantar, amb els ulls ben vermells de sang i esbufegant amb la boca oberta. Mentre el contemplava, em va semblar que es produïa un canvi: va semblar que s’inflava, la cara se li va enfosquir de cop i els seus trets es van fondre i es van transformar; al cap d’un moment, vaig fer un salt i em vaig recolzar a la paret, amb la mà alçada per protegir-me d’aquell fenomen i tot jo ple de terror…De la mateixa manera que la bondat brillava en la fesomia de l’un, la maldat es llegia clarament en la cara de l’altre. A més, la maldat (la qual considero encara l’aspecte mortal de l’home) havia fet que aquell cos es deformés i es deteriorés. I, tanmateix, en contemplar aquella figura lletja del mirall, no vaig experimentar cap mena de repugnància, sinó més aviat l’alegria de la benvinguda. Allò també era jo.

Robert l. Stevenson, L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Ed. Barcanova, Barcelona, 2001. Pàg. 90 i 98

8. El salvatge interior

El salvatge en la literatura

El text de Swift descriu un episodi del seu viatge al país dels Houyhnhnms. Llegeix aquests capítols dels viatges de Gulliver i fes un breu resum de les característiques dels yahoos i dels houyhnhnms.

Descriu les pintures de Baldung i Watts. Observa atentament la pintura de Watts i explica que està passant. Busca informació sobre el minotaure i explica breument la seva història.

Intenta relacionar el text de Stevenson amb el que has vist al final de l’exposició. Quina conclusió n’extreus?

G. Frederic Watts. El Minotaure. 1885. Oli sobre tela. Tate Gallery. Londres.

Hans Baldung. El sàbat de les bruixes. 1510. Gravat sobre fusta. The Bristish Museum. Londres.

La imatge del salvatge

30 31

Molt sovint les nostres fantasies, personals o col.lectives, es projecten sobre els altres i no ens deixen veure “la realitat”. Aquest tema, com hem vist al llarg de la visita, és l’eix central de l’exposició, El salvatge europeu.

Temes de reflexió

Franklin J. Schaffner, El planeta dels simis. 1968.

la conquesta d’Amèrica, pobles sencers van caure sota aquest tòpic. I ja als segles XVIII i XIX, l’avenç de la ciència féu aflorar en l’art imatges clàssiques, especialment de caràcter simbolista. Fins que, al segle XX aflora el que podem anomenar el “salvatge interior”, és a dir, del desconegut que ens habita.

Avui dia, el salvatge és personificat per aquells que viuen entre nosaltres però que responen a una alteritat que no acabem d’assimilar. Quin és el salvatge de la societat actual? Potser aquell Altre que ens resulta amenaçador per a la nostra manera de viure (marginats, lumpen, emigrants, tribus urbanes...)

En els quaderns i les exposicions dedicades a Bamako o Harem, també hem tingut l’oportunitat de treballar sobre aquest problema des d’altres perspectives.

Hem vist a l’exposició que la presència del salvatge a la cultura occidental és molt notable. Des dels antics grecs fins avui dia ens trobem amb variades mostres que confirmen la vitalitat d’aquesta creació imaginària. A partir de les idees exposades per Roger Bartra i Pilar Pedraza i amb l’orientació dels textos que trobareu a la primera part d’aquest quadern, intenteu trobar al món del còmic, el cinema, els vídeo-jocs, la literatura actual, els mitjans de comunicació, nous exemples de la pervivència d’aquest sorprenent personatge. Anoteu quines són les seves característiques i quin paper se’ls fa jugar. Intenteu esbrinar també possibles connexions amb salvatges d’altres temps, mitologia, llegendes,…Què creieu que reflexa aquesta presència tan destacada del salvatge en la cultura contemporània?…

Treball de recerca en grup

A la bibliografia trobareu alguns llibres que us poden servir d' ajut per començar la vostra recerca.

Ara us proposem que busqueu nous exemples de com algunes projeccions imaginàries han eclipsat la realitat i han condicionat descobriments, avenços científics o unes relacions més respectuoses amb els altres. A la bibliografia trobareu un apartat orientatiu per començar a investigar sobre aquest tema. A partir d’aquest treball us convidem a debatre a l’aula el resultat de les vostres conclusions. Intenteu relacionar aquestes conclusions amb situacions actuals que són notícia als mitjans de comunicació.

Actualment, quan parlem de salvatges, la idea que ens ve més ràpidament al cap és la de pobles primitius, fora de l’àmbit europeu, i sempre pensant que són éssers al marge de la civilització. Com hem vist, l’origen del concepte de salvatge europeu ens ve de la cultura grega. Era una figura imaginària, una criatura ambigua, mig humana mig animal i emparentada amb els déus. El salvatge grec (centaure, sàtir, cíclop) vivia a la natura i no tenia pretensions de conquesta, a diferència dels bàrbars. Al llarg de la història, els tipus de salvatges han anat canviant, però no la idea que són éssers al marge de la civilització. A l’edat mitjana, els salvatges van esdevenir homes silvestres i ermitans. A partir de

32 33

Bibliografia

Bibliografia de llibres citats al quadern

Homer, L’Odissea. Edicions de la Magrana. Barcelona, 1998.

Rousseau, Jean-Jacques, Discurso sobre el origen y los fundamentos de la desigualdad entre los hombres y otros escritos. Ed. Tecnos, Madrid, 1989.

De la Vorágine, Santiago, La Leyenda Dorada. Alianza Editorial, Madrid, 1992.

Shelley, Mary, Frankenstein. Ed. Cruïlla, Barcelona, 1997.

Kafka, Franz, La Metamorfosi. Columna-Proa Jove, Barcelona, 1998.

Swift, Jonathan, Los viajes de Gulliver. Ed. Anaya, Madrid, 1999.

Robert l. Stevenson, L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Ed. Barcanova, Barcelona, 2001.

Constantino Falcón Martínez, Emilio Fernández-Galiano y Raquel López Melero, Diccionario de la mitología clásica, Vol. I. Alianza Editorial, Madrid, 1985.

Altres novel·les recomanades

London, Jack, La crida salvatge. Ed. Vicens Vives, Barcelona, 1998.

Stocker, Bramm, Dràcula. Ed. Laertes, Barcelona, 1993.

Tournier, Michel, Divendres o la vida salvatge. Editoras Orion 93, 1998.

Wells, H.G., L’illa del Dr. Moreau. Edicions de la Magrana, Barcelona, 1997.

Bibliografia recomanada per treballar els diferents temes proposats al quadern

A.A.V.V., Los errores de Narciso: un recorrido por creencias, conceptos y hechos errados de la Historia, Editorial Complutense, Madrid, 1999.

Bartra, Roger, El salvaje artificial. Ediciones Destino, Barcelona, 1996.

Bartra, Roger, El salvaje en el espejo. Ediciones Destino, Barcelona, 1996.

Boorstin, Daniel, Los descubridores. Editorial Critica, Barcelona, 2000.

Brecht, Bertold, Vida de Galileo. Alianza Editorial, Madrid, 2000.

Pedraza, Pilar, La Bella, enigma y pesadilla. Tusquets Editores, Barcelona, 1991.

Pedraza, Pilar, La mujer pantera: Jaques Tourneur 1942. Ediciones Octaedro, Barcelona, 2002.

Zaragoza, Gonzalo, Colón y el descubrimiento. Anaya Ediciones, Madrid, 2002.

34

Servei Educatiu del

CCCBPer a qualsevol consulta:e-mail Seducatiu@cccb.org o bé a la web www.bcn.es/imeb/program.htm Centre de Documentació:El CCCB té un centre de documentació que posa a disposició del professorat i els alumnes que ho sol.licitin documentació sobre les exposicions, alhora que ofereix una biblioteca especialitzada en espai públic i temes urbans. Al Centre de Documentació podreu trobar els quaderns educatius realitzats en anteriors exposicions i els catàlegs citats a la bibliografia.