Quadern de Valencià Mitjà.pdf

1

RECORDEU

No heu de deixar cap lletra sola a final o a comenament de ratlla: da-quest i no d-aquest l-nec i no lnec via i no -via, vi-a

Unitat 1. Accentuaci i diresi

1.1 La sllaba. Separaci sillbica

La sllaba s el conjunt de sons produt en una emissi fnica. Podem afirmar que en cada paraula hi ha tantes sllabes com vocals. No obstant aix, hi ha casos com ara reina, en qu en una mateixa sllaba trobem dues vocals que es pronuncien en un sol colp de veu: s el cas dels diftongs.

Segons el nombre de sllabes, les paraules es poden classificar en: 1. monosllabes: solament tenen una sllaba (casc, bosc, la, got). 2. polisllabes: quan en tenen ms duna i poden ser:

bisllabes: si tenen dues sllabes (ca-sa, bes-coll, an-gle...) trisllabes: si en tenen tres (ca-ra-gol, re-llot-ge...) tetrasllabes: si en tenen quatre (ar-qui-tec-te, bi-ci-cle-ta...)

La separaci sillbica de les paraules, necessria a efectes prosdics i ortogrfics, segueix les normes segents:

Se separen els nexes intervoclics

rr: guer-ra, ter-ra ss: ros-sa, pas-sar sc: es-ce-na ix: coi-xa, bai-xa tj: plat-ja, jut-jat tg: fet-ge, for-mat-ge tz: dot-ze, set-ze ll: vil-la, il-lu-si-

tx: flet-xa, cot-xe tl: vet-la, amet-la tll: rat-lla, rot-llo tm: set-ma-na, at-mos-fe-ra tn: cot-na mm: im-mens nn: An-na, in-no-cent

No se separen els nexes intervoclics

qu: per-qu, pi-quet gu: an-ti-gui-tat ll: se-ge-llet, cab-de-llar

ny: pe-nya, se-nyal ig: ba-teig

Tamb se separen - Els elements que formen un mot compost: ben-estar, mil-homes, bes-avi...

- Els nexes que porten h intercalada: al-ho-ra, in-hu-m...

PaquiCuadro de texto

QUADERN DE VALENCI MITJ

PaquiResaltado

2 Quadern de Valenci Mitj

1.1.1 Els diftongs

Hi ha dos tipus de diftongs:

a) decreixent: la vocal dbil, i i u, va darrere de la vocal sillbica; aquestes vocals funcionen com a semivocals;

b) creixent: la vocal u va precedida de les consonants g o q ms la vocal; la u funciona com a semiconsonant.

Hi ha casos en qu la vocal i o la u funcionen com a vertaderes consonants: quan la vocal dbil va a principi de mot o entre vocals, i forma sllaba amb la vocal segent. Vegeu aquests casos: iogurt, duia, uixer, meua...

Diftongs decreixents AI mai, aire AU caur, pau EI rei, reina, remei EU hereu, veure IU viu, estiu OI almoina, boira OU coure, remou UI cuina, buit UU duu, lluu

Diftongs creixents QUA quatre, Pasqua GUA aigua, paraigua QE qesti GE ungent QI obliqitat GI ping, lingstic QUO quota, quocient GUO paraiguot

RECORDEU

a) Les formes del singular i de la 3a persona del plural del present dindicatiu dels verbs de la 1a conjugaci acabats en consonat + -iar, com ara estudiar, canviar... sn formes planes i, per tant, no porten accent grfic. Exemples: estudie, copien, inicia...

b) Les paraules que acaben en vocal + -tat no acostumen a formar diftong i, per aix, porten diresi. Exemples: espontanetat, homogenetat...

RECORDEU

Perqu hi haja diftong decreixent cal que les vocals dbils, i i u, vagen darrere de la vocal sillbica, s a dir, que: IA, IE, IO i UA, UE, UO no formen diftong, perqu les vocals dbils van davant.

Separaci sillbica Separaci sillbica

Ex: Valncia Va-ln-ci-a Esttua

es-t-tu-a barbrie

Bar-b ri-e Nuesa

nu-e-sa camioner

Ca-mi-o-ner Duo

du-o

PaquiResaltado

PaquiResaltado

PaquiResaltado

PaquiResaltado

PaquiResaltado

PaquiResaltado

Unitat 1. Accentuaci i diresi 3

1.1.2 Exercicis

1. Separeu en sllabes les paraules segents:

progressiu, separaci, accionar, llanterner, illusi, escena, remolatxa, panxa, massa, mmia, crrer, passatge, muntanya, pitxer, lleig, setcincies, guitarra, aquell, motle, excellent, papallona, orgue, reina, horitz, lle, missi, inexpert, caixa, bateig, guineu, comptagotes, fusteria, ratol, accionar, lingstic, escriure, mai, caa, pallissa, illegal, peix, restriccions, substantiu, vena, subhasta, coet, diccionari, senyora, assutzena, escorp, benaventurat, sllaba, xarxa, retaule, veig.

2. Indiqueu quines paraules contenen diftong i de quin tipus s:

Mot Diftong creixent Diftong decreixent Sense diftong I, Uconsonntica esquadra pueril roure

aneu

acci pou llengua moure

actuar neu

pua Alcoi suor

llibreria tia espai Gandia remei sensaci bresquilla cua

subjuntiu Joan quadre cultiu joia ciutat figuera mai Xavier arcaic itali cuir Cocentaina peuet


1.2 Vocalisme tnic i vocalisme ton

El sistema voclic del valenci diferencia entre vocals tniques o fortes i vocals tones o febles. Aquest sistema consta de set elements dacord amb la distribuci segent:

Vocals tniques Vocals tones

i u i u e o e o

a

a

Exemples: [a]: pa; []: cel; [e]: ms; [ ]: bo; [o]: mn; [u]: autobs.

Com heu pogut comprovar, de vegades, una mateixa grafia pot representar dos sons diferents (concretament la e i la o). La lletra e representa de vegades el so de la e tancada [e]: (b, ser, tres); en altres casos, per, representa el so de e oberta []: (verd, cel, terra...). Parallelament, la lletra o representa en uns casos la o tancada [o]: (caix, tal, mn), i daltres, la o oberta [ ]: (col, porta, pont).

s important recordar que, en tots els casos, tant la [] com la [ ] es troben exclusivament en posici tnica, s a dir, en la sllaba en qu recau la major intensitat de veu. Per aix, si fem un derivat duna paraula que tinga [] o [ ] i canvia de vocal tnica, aleshores aquesta vocal es tancar.

Ex: terra [] terreta [e] porta [ ] porter [o]

En canvi, la [e] i la [o] poden aparixer indistintament tant en sllabes tniques com en sllabes tones. En una paraula noms hi ha una vocal tnica1 i la resta sn vocals tones.

Les vocals tniques segons la posici que ocupen en la paraula poden ser: Agudes: la sllaba tnica s lltima. Per exemple: anell, cos, nebot... Planes: la sllaba tnica s la penltima. Per exemple: crvol, antiga, demana... Esdrixoles: la sllaba tnica s lantepenltima. Per exemple: histria, frmula,

cincia...

1 Tret dels mots compostos que sn el resultat de la uni de dos o ms elements. Una paraula composta tindr per

regla general les mateixes sllabes o vocals tniques en els seus components. Aix, hi haur compostos amb dos accents tnics (el primer, secundari; el segon, principal): rodamn, autopista, altaveu...


Quan les vocals sn obertes laccent s greu o obert i quan sn tancades, agut o tancat. Per aix:

a

sempre obert ()

e

segons el timbre pot ser obert () o tancat ()

i

sempre tancat ()

o

segons el timbre pot ser obert () o tancat ()

u

sempre tancat ()

Aquesta regla s molt fcil aplicada a les vocals a, i, u ja que nicament tenen un timbre. La dificultat la trobareu en les vocals e i o per la doble possibilitat de pronncia: com hem exposat anteriorment, poden ser obertes o tancades. s important que feu la diferenciaci fnica daquestes vocals, ja que s un tret propi del sistema lingstic del valenci i, a ms, moltes paraules que sescriuen igual, homgrafes, distingeixen el significat per la pronncia de la vocal. Vegeu-ne alguns exemples:

Dna (del verb donar amb [o]) i dona (sexe femen, amb [ ]) s (animal, amb [o]) i os (part anatmica, amb [ ]) Mra (fruit, amb [o]) i mora (dona rab, amb [ ]) Du (divinitat, amb [e]) i deu (numeral, amb [])

PaquiResaltado

PaquiResaltado

PaquiResaltado

PaquiResaltado

PaquiResaltado

PaquiResaltado


Recordeu els principals contextos en qu les vocals e i o sn obertes:

1. En contacte amb les vocals i i u o de sllaba amb aquestes vocals: misteri, peu...

Excepcions: Dnia, esglsia, llmena...

2. Davant de l, ll, r, rr: guerra, terra, obert...

Excepcions: crvol, herba...

3. Termes cientfics: alvol, hlix, srum, vrtex...

Excepcions: termes acabats amb -ema: lexema, teorema...

4. En quasi totes les esdrixoles: cincia, conscincia...

Excepcions: esglsia, llmena, Dnia...

E

5. Els mots acabats en aquestes terminacions: -ecte, -ecta, -epte, -epta

1. Davant i i u o de sllaba que cont i, u. Exemples: bou, ou, boina...

Excepcions: pou, jou, tou

2. Termes cientfics i erudits: esfag, trax, vul.

Excepci: estmac

3. En les esdrixoles: geloga, histria...

Excepcions: tmbola, frmula, plvora, gndola, trtora...

O

4. En les terminacions segents: -oc, -oca, -o, -of, -ofa, -oig, -oja, -ol, -ola, -ort, -orta, -ossa, -ost, -osta, -ot, -ota. Exemples: groc, roig, tort, Mariola, grandot...


1.3 Regles daccentuaci

Laccent grfic s la ratlleta inclinada que posem sobre algunes vocals. Aix tenim, com hem comentat ms amunt, dos tipus daccent: obert o greu (`) i tancat o agut (). Per laccent grfic no es posa sobre totes les vocals tniques, ja que seria massa feixuc i intil. Solament portaran accent grfic:

Classificaci dels mots a partir de la sllaba tnica

Terminacions que saccentuen

Agudes

vocal vocal + s -en, -in

tard, mat, passi, ning cabs, cafs, canys, confs, confs,

Berln, entn

Planes

les que no acaben en cap de les terminacions anteriors

frgil, dinmic, mbit, cntim

Esdrixoles

totes

srie, cincia, mplia

Si teniu dubtes a lhora de posar accent obert o tancat a les vocals e i o s important que recordeu aquestes indicacions:

Les agudes solen ser tancades: caf, desprs, anir, comprn, nov, avi, cami...

EXCEPTE: arrs, terrs, a, aix, all, ress, reps, reb, perqu...2

2Recordeu que el catal oriental pronuncia i, per tant, accentua les ee obertes dalgunes paraules agudes: la tercera persona dels verbs de la 2a conjugaci acabats en -NDRE (excepte els acabats en -TENDRE i el verb encendre). Per exemple: depn, per entn; els participis acabats en -s: ofs, perms, oms, etc; els mots segents: vost, vuit, inters, xers, esps, caf, comit, al, francs, angls, etc.; unes altres paraules que podem accentuar obertes o tancades segons la varietat dialectal sn aquestes: conixer, vncer, i els imperfets dindicatiu: diem, quiem, etc.

PaquiResaltado


Les planes majoritriament sn obertes: dipsit, slid, txtil, exrcit, dbil...

Quant als verbs, la conjugaci sencera respecta laccent tancat, quan pertoca: diem, crrec, premreu (perfet simple).

EXCEPTE: - els verbs de la 2a conjugaci:

vncer, crixer, crrer... - les formes del verb ser: fra... - altres mots, com ara: estmac,

crvol, prstec, ferstec, llpol, furncol...

Les esdrixoles majoritriament solen ser obertes: gnere, histria, cincia...

EXCEPTE: frmula, plvora, tmbola, gndola, trtora, esglsia, Dnia, llmena, ferstega... Formes esdrixoles dels verbs de la 2a conjugaci: ocrrega...

1.3.1 Divergncies de tonicitat

Heu de tenir present que hi ha paraules que no tenen la mateixa sllaba tnica en castell que en valenci. Aneu amb molt de compte i fixeu-vos-hi:

Sn agudes

alfil avar cautx ciclop criquet

elit fluor futbol handbol hoquei

humit interval misantrop obo oce

per policrom quilogram radar Raimon

timp tiquet xandall xasss xiclet

Sn planes

acne adequa alvol amonac atmosfera austrac

cardac cstig conixer crrer crixer etop

intrfon leuccit magnetfon medulla merixer mssil

omplat parixer policac rptil tmer termstat

txtil trcer torticoli vncer vertigen zodac

Sn esdrixoles

aurola diptria

czema elctrode

Etipia Himlaia

olimpada perode

pneumnia rubola

PaquiResaltado


1.3.2 Doble accentuaci

Recordeu que hi ha algunes paraules que admeten una doble possibilitat daccentuaci en: Els compostos de -edre. Per exemple: pentaedre o pentedre. Algunes paraules com: imbcil o imbecil, reprter o reporter, saxfon o

saxofon, dmino o domin, cstig o castic, prit o perit, xofer o xfer, etc.

s important tamb que recordeu que els adverbis acabats en -ment saccentuen solament si ladjectiu femen, sobre el qual es forma ladverbi, saccentua. Vegeu els exemples segents:

gil + -ment > gilment dcil + -ment > dcilment feli + -ment > feliment rpida + -ment > rpidament contnua + -ment > contnuament

1.3.3 Laccent diacrtic

Hi ha determinades paraules que porten accent encara que no complesquen les regles daccentuaci. Es tracta de mots que tenen un accent diacrtic (aquell que distingeix unes paraules dunes altres que sescriuen igual i que tenen significats diferents). A continuaci en teniu una llista dels ms importants, fixeu-vos-hi i b i memoritzeu-los:

ACCENT DIACRTIC Amb accent Sense accent

b, bns (possessions, adv. i conj.) du, dus (divinitat) dna, dnes (del verb donar) s (del verb ser) fu (del verb fer en passat) fra (del verb ser) m (part del cos) ms (quantitatiu) mlt, mlta (verb moldre) mn (planeta terra) mra, mres (fruit) nt, nta, nts, ntes (d'una famlia) s, ssa, ssos, sses (animal) pl, pls (cabell) qu (relatiu tnic, interrogatiu)

be, bens (corders) deu, deus (numeral, del verb deure) dona, dones (sexe femen) es (pronom reflexiu) feu (del verb fer en present) fora (adverbi de lloc) ma (possessiu: meua) mes (part de l'any) molt, molta (quantitatiu) mon (possessiu: meu) mora, mores (dona rab) net, neta, nets, netes (adj. de neteja) os, ossos (part anatmica) pel, pels (contraccions de per+el, per+els) que (relatiu sense preposici / exclamatiu)

PaquiResaltado


s (del verb saber) s (afirmaci) sc (del verb ser) sl, sls (terra) sn (del verb ser) t (del verb tenir) s (acci d'usar) vns, vnen (verb venir) vs (verb anar)

se (pronom reflexiu) si (conjunci) soc (calat, tros de fusta) sol, sols (astre, nota, solitud, verb soler) son (acte de dormir) te (planta, infusi, lletra i pronom) us (pronom feble) vens, venen (verb vendre) ves (reducci de veges)

1.3.4 Que / Qu Accentuarem grficament aquests elements noms quan fan la funci de relatiu amb preposici (es pot substituir pels relatius compostos el qual, la qual, els quals, les quals) o de pronom interrogatiu (equival a quina cosa)3. Fixeu-vos en els exemples de la graella que teniu a continuaci:

QU

INTERROGATIU (equival a quina cosa)

Qu fas? Qu passa? No sabem qu estudia.

RELATIU AMB PREPOSICI (equival al relatiu el qual, la qual, els quals, les quals)

La casa en qu visc no s bonica. Les llibretes en qu prenc els apunts sn roges. El cotxe amb qu he vingut s de mon pare. Sn qestions per qu no es preocupa ning.

3 Trobareu una explicaci ms detallada en la unitat 9, 9.3 Els pronoms relatius (p.138) i 9.4 Pronoms

interrogatius i exclamatius (p.143).

REMARQUES

Alguns dels mots formats a partir dalguna paraula amb accent diacrtic mantenen tamb aquest accent: adu, rodamn, besnt, subsl

Recordeu que els monosllabs, llevat que siguen diacrtics, no saccentuen mai: fa, pla, pa, ben...


1.3.5. Exercicis

1. Accentueu, si cal, els que segents:

a) Els meus pares diuen que he de treballar ms b) Sempre fa bromes, que gracis! c) Que vols prendre per a sopar? d) No magrada la moto que thas comprat e) El programa dordinador amb que treballes no s massa bo f) Vull que em digues que penses fer g) Que mhas dit que vols? El material de que et vaig parlar? h) Saps a que es dedica? i) El dia que vingues parlarem de laugment de sou j) No s de que et queixes k) Vols que parlem de que s el que est passant? l) Testic preguntant que et passa!

2. Accentueu, si cal, les paraules segents:

1. examen 2. rodamon 3. barnus 4. dilluns 5. esglesia 6. comprem 7. aigua 8. copia 9. dia 10. rafega

11. llapis 12. bustia 13. oxigen 14. virus 15. tennis 16. tragedia 17. individu 18. concorrer 19. aixo 20. anec

21. usuaria 22. misogin 23. Angel 24. diposit 25. paper 26. correu 27. Valencia 28. matalas 29. formula 30. tabu

31. ao 32. Julia 33. espinacs 34. llio 35. Ramon 36. compren 37. platan 38. porus 39. cataleg 40. Sonia

41. essencies 42. Denia 43. cano 44. tombola 45. pingi 46. arbitre 47. menjavem 48. temer 49. fideu 50. solid


3. Accentueu les frases segents: a) Nuria esta investigant lesperit avantguardista durant un periode de temps determinat

pel Departament dHistoria. b) Ves al concert doboe que un music austriac fara despus-dema a Monover. c) Latmosfera que es crea en un partit de futbol sadequa al vertigen collectiu que estem

vivint.

d) Han anat a Etiopia vint-i-cinc oftalmolegs perque volen investigar laugment de dioptries en homes de mes de trenta-cinc anys.

e) Durant ladolescencia voliem prendre te perque ens deien que eliminava lacne sistematicament.

f) Els britanics van llanar un missil que va aterrar a lHimalaia. g) Es preferible correr ja que els omoplats es mouen rapidament i agilment. h) Jo ja se que vau anar-vos-en a casa com a castig pel vostre comportament barroer.

4. Poseu accent en les paraules que ho necessiten del text que hi ha a continuaci:

La Silvia arriba. Que tha passat?, el rostre candoros, que has fet? En veure-la, la Natalia sen va penedir. Mho promets, que no diras res a Lluis?, mho jures?, repeti la Natalia. Tho jure. Si no, feu la Natalia, si li ho dius, es que no em vols ajudar. Es clar que si, que et vull ajudar!, gairebe crida la Silvia. He avortat i no em trobe be.

Montserrat Roig, El temps de les cireres

5. Han desaparegut els accents daquest text. Poseu-los-hi:

Tantes vegades com havieu parlat de Fatima i en aquell moment no tapetia entrar a la basilica. Cristina i tu us quedareu assegudes en un banc de pedra sota unes carrasques. Al cap dun moment, va deixar de ploure. Despres, passejant sota els portics que voregen lesglesia, vas fixar-te en la imatge de la Mare de Deu que hi havia a la faana de ledifici, amb la corona apomadeta i el gran rosari penjant-li dels canells. Et van cridar latencio els ulls de serenitat: tu no volies res mes que aixo.

Joaquim G. Caturla, La casa de les flors


6. Poseu accent en les paraules del text que ho necessiten: En un dels meus viatges arreu del mon vaig patir un accident que, gracies a Deu, ara puc contar. Em trobava als Estats Units, en la frontera amb el Canada, i un amic em va acompanyar a una botiga daquestes en que venen escopetes a bon preu. Men vaig comprar una i, despres de llegir-ne les instruccions dus, vam anar a fer un tomb per un bosc dels voltants per veure si caavem qualsevol cosa. El fet es que, una vegada dins del bosc, ens vam separar i, de sobte, mapareix al davant un os enorme amb poques ganes de fer amistat. Quina fera! No us podeu imaginar com son els ossos de grans fins que no en teniu un al davant! Jo em trobava molt aterrit. Vaig disparar un tret per veure si lespantava, pero lunica cosa que vaig aconseguir va ser enfurir-lo mes encara. Rapidament em va llanar lurpa que va caure de ple damunt lescopeta i la meua ma. A causa del colp, vaig caure redolant per un petit barranc. Aixo em va salvar, perque va impedir que los em seguira. Em vaig salvar pels pels. Pero, a conseqencia de la caiguda, em vaig trencar els ossos de la ma i un os de la cama.

Quan em va trobar el meu amic, estava totalment inconscient. Segons mha contat, em va portar a una especie de bruixa, una xicota de pare indi i de mare mora, que sabia molts encanteris. Em va donar una pocio feta de diverses fruites silvestres (maduixes, gerds, mores, etc.) que em va fer recuperar els sentits i va recuperar-me de totes les lesions.

Ara que ja em trobe be ho conte com una anecdota curiosa, com una historia que qualsevol avi conta als seus nets, pero la veritat es que ho vaig passar malament, i si no fora per la

intervencio de la bruixa, tal vegada ara no em trobaria en el mon dels vius.


1.4 Diresi s un signe grfic que colloquem exclusivament sobre la i i la u. La diresi t les funcions segents:

1. Indicar la pronncia duna u darrere de les consonants g / q i davant de les vocals e / i.

Exemples:llenges, lingstic, qestionari...

Recordeu que els aplecs gu i qu amb les vocals a i o no porten diresi.

Exemples: quadre, quota, quocient...

2. Trencar diftongs decreixents:

2.1 Indicar grficament que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior o amb la segent ja que sn vocals; s a dir, que es pronuncien en emissions de veu diferents.

Exemples: ram, vena, pec, herona...

2.2 Indicar que la i / u collocada entre vocals s tnica i forma sllaba per si sola en ser una vocal plena.

Exemples: condua, produa, conduen

No obstant aix, si podem accentuar les vocals i / u, no hem de posar-hi diresi sin accent.

Llus > Llusa sus > sussa pas > pasos beneem > benea redueu > reduen

Conv tenir en compte alguns derivats de cultismes que porten diresi encara que el mot primitiu tinga diftong.

Formen diftong No formen diftong

fluid fludesa trapezoide trapezodal

arcaic arcatzant europeu europetzant

heroi herocitat

A ms, hi ha altres derivats la pronncia dels quals no ens indica clarament si una i o una u formen diftong o no. Per tant, cal recordar que porten diresi: trador, continutat, espontanetat, heterogenetat, sucidi, dirtic, ensamada

PaquiResaltado


Hi ha alguns casos en qu no cal posar diresi, vegeu-los:

Quan posem accent grfic. Exemples: sus, Llus, ve...

Les formes verbals de linfinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + -ir:

agrair, introduirem, produir, produiries, conduint...

Pel que fa a les formes verbals, recordeu que no heu de posar diresi en els imperfets dindicatiu en qu la i s semiconsonntica. Exemples: creia, queia, duia, deia, veia...

Els mots acabats en els sufixos: -isme, -ista (precedits de vocal). Exemples:

egoisme, heroisme, europeista...

Excepte els mots prosme i llusme que no sn sufixats.

En els mots compostos amb els prefixos anti-, co-, contra-, re-, semi-, auto-, pre-. Exemples:

contraindicaci, antiinflamatori, reincidncia, preindustrial...

Atenci: no es consideren compostos: rell i les formes del verb reeixir: resc, rexes, rex...

En les paraules que acaben en les terminacions llatines -us, -um (precedides de la vocal i). Exemples:

Mrius, Pius, harmnium, linleum...

1.4.1 Exercicis

1. Poseu accent o diresi en les paraules que en necessiten: raim empudeint Biscaia fluidesa Marraqueix obeiria linguistic taut arruinar aillament megalit aillar

roi traidor Raul Ucraina obeieu paisos egoista suicidi ruina Himalaia creiem podium proisme ensaimada obeix oboe proteina beneir seua trait diurn fruita reinstaurar seduida suissa agraiment elit dioptria homogeneitat enquesta

2. Poseu els accents i les diresis que calguen en el text segent:

El forat de la capa dozo sobre lAntartida ha augmentat amb regularitat els ultims deu anys, i en lactualitat ha arribat a un dels nivells de maxima gravetat possible. La capa dozo ha


disminuit un 60% en relacio amb lespessor que tenia en els anys seixanta, segons explica en ledicio dahir la revista britanica Nature. Aquesta es la conclusio duna serie danalisis fetes al continent Antartic, segons assegura Jonathan Shanklin, un dels descobridors del forat de la capa dozo, el 1985. Basicament no hem vist cap retroces. Si hi ha alguna cosa nova, es lacceleracio de lengrandiment del forat en el transcurs dels ultims trenta anys, afirma Shanklin.

3. Poseu accent o diresi a les paraules que en necessiten: a) El cirurgia li ha dit que te un greu problema dacne. b) El consol suis va agrair la collaboracio als paisos del Tercer Mon. c) Aquell austriac no era un home sa: primer una pneumonia, despres els eczemes en les

mans; tot seguit la medulla i ara laturada cardiaca. d) Lluisa volia anar a la residencia perque li feren rapidament una analisi. e) La neta de la mora venia te i cafe molt. f) Raul deia que es un consumidor de cocaina genuina de Berlin. g) Els empresaris venen la fabrica perque shan arruinat amb lincrement de la quota que

lassociacio els ha atribuit. h) Heu de convencer aquella dona perque us done el reptil i lensaimada. i) Marius ha traduit una poesia europeista. j) Els veins deien que han produit denou textos arcaistes.

4. Poseu els accents i les diresis que falten en aquest text: El menu no es caracteritza per la fluidesa. Linicia una llio magistral sobre la recerca mes important en redaccio; sexposa la doctrina basica sobre la paraula, la frase, el paragraf, la puntuacio, etc.; shi ensenyen les operacions basiques de pre-escriure, escriure i reescriure. Tambe es repassa lequipament minim de lautor i es presenten raons poderoses per aprofitar leina de lescriptura en benefici personal. A part de mostrar la tecnica de la lletra, magradaria engrescar els meus lectors a escriure, a divertir-se i a passar-sho be escrivint. Reivindicare lus actiu de lescriptura per a loci, per divertir-se, per aprendre, per pensar, per matar el temps, i sempre sense cap pretensio literaria. La composicio escrita es sinonima de fruir de la linguistica mes genuina.

Daniel Cassany, La cuina de lescriptura (adaptat)

17

Unitat 2. Ortografia

2.1 Vocalisme

Hi ha mots que contenen vocals diferents a les que contenen els mots corresponents castellans i la influncia daquesta llengua fa que shi produesquen interferncies. Per evitar-ho, fixeu-vos en els mots segents:

Sescriuen amb A afaitar ambaixada arravatar assass avaluar

avaria extraversi latrina maragda picaporta

posa rancor sanefa Sardenya

Sescriuen amb E

ametista assemblea ebenista efeminat Empar / emparar Empord enyorar eruga estendard

esternudar ferm gelea honestedat javelina litre meravella metre monestir

rfega resplendor revenja santedat segent seguretat sergent verns

Sescriuen amb I

ambigitat antiguitat arri! ciment contempornia contenidor

declivi diabetis eclipsi infermeria lctia lnia

mantenidor nucli ordinador penis sobirania Tunis

PaquiResaltado


Sescriuen amb O

aixovar assortir atordir avorrir-se bordell Bordeus Borriana botifarra brixola calors captol cartolina complir colobra

conservadorisme cnsol cobrir corba croada dol durador embotit Empord escndol escodrinyar escopir escrpol esdrixol

estoig estora estrafolari expenedoria fonament furncol governamental gropa Hongria hongars Joan joglar joguet

joventut mony nodrir ordir pndol ploma podrir polir pols polsar polvoritzar rtol retolador rostir

rigors rob Romania rossinyol sofrir sorgir sospir tamboret temors ttol tolit tomba torbar torr

Sescriuen amb U

ateu ateneu

bufetada butxaca cacau cautx

escull / escullera fetus focus

frum globus

muntanya muntar museu Pireu

Pirineus porus ritu

srum sufocar suprbia suportar

tipus turmell

tramuntana trofeu

turment

Tot i que, en general, els derivats daquestes paraules presenten la mateixa divergncia voclica, hi ha uns quants mots cultes que deriven directament del llat i que no presenten diferncies amb el castell (pseudoderivats), com ara:

Mot primitiu Pseudoderivat

boca captol

corb, corba doble home

jove, joventut mn

nodrir ttol

bucal capitular

curvatura, curvilini duplicar

hum, humanisme juvenil

mund, mundial nutrici titular

A ms, cal parar atenci a les paraules que comencen per les sllabes EN, EM, ES, ja que la vocal inicial es neutralitza i sona aproximadament com una a, cosa que de vegades pot produir vacillacions ortogrfiques.

Exemples: ensabonar, entendre, envejar, encantar, encendre (per ambaixador).

Unitat 2. Ortografia 19

2.1.1 Exercicis

1. Ompliu els buits de les frases segents amb la vocal adient:

1. Tinc la segur___tat que el s___rgent p___lsar alguna tecla perqu jo no haja de fer unes gurdies tan av___rrides.

2. s un t___rment, aix de veure pertot arreu b___tifarres i emb___tit i estar a rgim. 3. Estic s___focat perqu no recorde el tt___l de la pellcula, per si hi pense veig el

tit___lar com si estigus escrit amb ret___ladors davant meu. 4. Deu s___frir molt, perqu s___spira molt davant la t___mba del seu marit. 5. Durant la seua j___ventut va tenir dos marits: lun era h___ngars i laltre r___mans. 6. Lam___tista que porta lanell de la sob___rana s m___rav___llosa. 7. Lass___mblea ha aprovat les propostes g___vernamentals malgrat la seua

ambig___tat. 8. Posat el davantal si no vols ___mbrutar-te. 9. Cal que sigu___m rig___rosos i que ___valuem amb honest___dat tots els aspirants,

sense deixar-nos s___bornar. 10. Com que no em va agradar el gust del vi, desprs de tastar-lo el vaig esc___pir. 11. Aquest jersei s molt j___venil. 12. Desprs de laccident em vaig quedar at___rdit, t___rbat, no podia enfocar les imatges

i suava per tots els por___s de la meua pell.

2. Corregiu les incorreccions, quant a la divergncia voclica, del text segent:

Lembaixador de Rumania va descubrir en un contenidor de cement el rob -i lestuig que el contenia- perdut per la princesa el dia de les seues noces. La melanconia i lanyorana de la princesa per la prdua de tan estimada joia va provocar que son pare, el rei Mahmet, convocara una assemblea per discutir i evaluar les possibilitats de recuperar el rub. Ducs, marquesos, embaixadors i cnsuls de diverses nacions, senyors de les terres del regne, soberans daltres nacions, i fins i tot una companyia de juglars, discutiren, sota la mirada atenta del rei, la manera de recoperar el rub arrevatat, sense escrpuls, de les mans de la princesa, que ja no podia soportar la prdua i, aturdida i una mica enfollida, es dedicava a escudrinyar totes les estances del palau. La malaltia de la princesa fou tan greu, que el rei va contractar una enfermera perqu latenguera durant tot el dia i tota la nit, desafiant els eclipses, les tempestes, i les depressions del seu carcter. Finalment, per, latent embaixador li don en m a la princesa la tan preada joia.


2.2 Consonantisme: les oclusives: p-t-c // b-d-g

Aquestes consonants sanomenen oclusives perqu, durant el procs darticulaci, primer es produeix un tancament que obstaculitza el pas de laire i desprs hi ha una obertura que deixa eixir laire bruscament. El tancament pot fer-se amb els llavis (p,b), les dents (t, d) o el vel del paladar (g, c).

Quan es troben a final de paraula, les consonants oclusives neutralitzen el seu so, fenomen que de vegades provoca vacillacions en lescriptura (ex. verd [vr]; sang [sa k]). Tingueu en compte la regla segent.

En sllabes finals:

EXCEPCIONS!

Mots femenins acabats en ETUD, -ITUD: inquietud, solitud.

Altres mots: adob, aljub, tub, cub, fred, sud, nec, mnec, crrec, esprrec, fstic.

La 1a persona del singular del present dindicatiu dels verbs velaritzats: aprenc, comprenc, entenc, tinc.

Fixeu-vos tamb en aquests mots:

baptisme acceptar accelerar accent

succs recepta conjectura submergir addici suggerir augmentar escriptor

repte dubte dissabte sobte

captivar capal pneumtic pneumnia

2.2.1 Exercicis

Si la vocal anterior s tnica P T C

Exemple: amic, advocat Si no podem aplicar la regla anterior, cal observar els derivats:

Derivats amb P T C mot amb P T C Derivats amb B D G mot amb B D G

Exemple: rab (Arbia), sord (sorda)

PaquiResaltado


1. Ompliu els buits amb loclusiva corresponent:

a) Lami___ dAlfre___ ha canviat dactitu___ i enguany s que vol anar al Cari___. b) He fet una sollicitu___ per entrar en el clu___ descacs de Madri___. c) En la pare___ del despatx de ladvoca___ hi ha un quadre amb un pra___ ver___ i un

sol gro___. d) No compren___ la seua inquietu___. s massa poru____ per a ser bandi___. e) Em fa fsti___ pensar en un ne___ guisa___: Donald era tan dol! f) Tinc lestma___ rebolicat des que he vist lactuaci del ma___ fent mgia. g) s molt violent: mha fet un pessi___ i un arra___. h) Cre___ que Davi___ no sa___ que t molta sor___. En laccident quasi es queda ce___,

sor___ i mu___, per al final sha recuperat. i) No vages tan rpi____! La rapidesa no s garantia de perfecci. j) Est en la plenitu__ de la seua joventu__ per encara no sa__ com soltar la__elerador i

no a__epta cap consell.

2.3 Consonantisme. Les variants de la essa: essa sorda i essa sonora

Llegiu en veu alta aquestes paraules i fixeu-vos en la seua pronunciaci:

supressi bsic

Per tal de pronunciar-les correctament haureu daprendre a distingir entre les anomenades ESSA SORDA (/s/) i ESSA SONORA (/z/). La primera es pronuncia igual que la essa del castell i la segona produeix una vibraci en eixir laire de la cavitat bucal. Aquest ltim s un so que haureu de practicar, ja que no existeix en les paraules castellanes. Per a emetrel imagineu el so que produeix un insecte quan vola: ZZZZZZ... i colloqueu darrere la vocal.

Practiqueu aquest nou so. Tots els sons marcats en les paraules de la llista segent corresponen a /z/. Llegiu-les en veu alta i poseu-hi especial atenci a pronunciar-les correctament.

abusar acidesa amorosir camisa caserna cervesa cos desembre

curiositat divisi esglsia frase gasolina matisar nosaltres pasos

pesar pisos presentar promesa resum vosaltres visitar xinesa

PaquiResaltado


De vegades, pronunciar una /s/ o una /z/ implica canvi de significat: casa [kaza]; caa [kasa]; rosa [r za]; rossa [rosa]; presa [preza]; pressa [presa]; bassa [basa]; basa [baza]. Per aix s important aprendre a pronunciar-les correctament.

Si us hi fixeu comprovareu que cada so es representa ortogrficament per unes determinades consonants:

1) ESSA SONORA /z/

Grafia S Grafia Z

- entre vocals: espaiosa, pisos...

- els derivats o compostos de: fons: enfonsar dins: endinsar trans: transistor

- a principi de mot: zona, zebra...

- darrere de consonant: pinzell, colze...

- Altres mots (una gran quantitat dels quals deriven del grec): amazona, esquizofrnic, trapezi, zoolgic, Bizant, topazi, nazi...

2) ESSA SORDA /s/

S SS C

- A principi de mot: seguretat, segona...

- Desprs dels prefixos: a (asimetria) ante ( antesala) anti (antisptic) bi (bisexual) contra (contrasentit) entre (entresuat) mono ( monosllab) uni (unisexual) tri (trisdic) poli (polisllab)

- a fi de mot: armaris, mes...

- entre consonant i vocal i entre vocal i consonant: sensual, aspecte...

- Entre vocals: passads, tassa...

- Femenins amb el sufix -essa: poetessa, comtessa, abadessa...

(per princesa, burgesa, pagesa i marquesa)

- Compostos de : -gressi: agressi -missi: emissi -pressi: impressi

- Superlatius: - ssim: moltssim - ssima: moltssima

- Davant e i i: gratacel opcional

- Sufixos: -ncia: constncia -ncia: conscincia

- Davant a, o, u: Frana, can,venut

- A fi de mot: feli, auda...

- Sufixos: - ana: esperana - ena: renaixena


Les grafies C i

Heu de posar especial atenci en la parella C/, que apareix per raons etimolgiques en algunes paraules. Per tal de dominar-les haureu de fixar-vos molt en totes les lectures que feu.

No obstant aix, s cert que la seua utilitzaci coincideix moltes vegades amb la resta de llenges romniques, com el francs o el castell. Per aix aquestes llenges poden ajudar-vos en alguns casos.

A ms a ms, heu de tenir en compte que les paraules duna mateixa famlia alternen dins dels membres de cada parella, mai alternen barrejades.

Per exemple: bra sescriu amb , per tant, el diminutiu bracet sescriu amb C (ja que la no pot anar davant de E); tros sescriu amb S, per tant, el diminutiu trosset sescriu amb SS (perqu va entre vocals).

El dgraf TZ

La grafia TZ sempre va entre vocals i la utilitzem em molts verbs acabats en itzar (i derivats); en els nmeros dotze, tretze, setze; i en altres mots com magatzem, botzina, atzar, atzavara, atzucac, metzina, atzabeja, Assutzena.

2.3.1 Exercicis

1. Escriviu C o :

___el ___ircular obedin___ia bra___ abundn___ia adre___ar ra___a pla___a atro___ ignorn___ia apeda___ar peda___ Pu___ol ___endra balan___a can___ mar___ ___irera vn___er ofi___ina ___igr ___istella llen___ol fa___ana

Haureu danar amb compte amb algunes paraules que presenten diferncies respecte al castell:

Sescriuen amb S: sabata, safr, salpar, sanefa, Saragossa, Sardenya, sarr, sarsuela, tros, scol, sucre, sentinella, squia, simbomba, sofre, arrs, esbs, dansa, estranyar, estranger, esprmer, esplanada, estendre, espoliar, desembre...

Sescriuen amb SS: arrissar, assutzena, carnisseria, Eivissa, gessam, massap, mostassa, plissa, tassa, carrossa, disfressar, escassesa, hissar, masss, pissarra, ross, tossut...


2. Escriviu Z o S en els espais buits de les paraules segents:

___ebra ___odac ___umar pen___ar pol___eguera quin___ena can___ament bru___a de___embre bi___ant topa___i ben___ina bron___e col___ada ama___ona pol__e Igna___i trn___it con___ell sen__ill

3. Ompliu els buits amb S o SS:

co___iol fa___e na___al dan___a pe___ic fronti___a ga___os palla___o do___i trave___a de___itjar pe___eta co___os disfre___a ente___a pi___arra pa___os intromi___i co___ina per___ona metge___a duque___a marque___a en___enyar

4. Ompliu els buits amb S, SS, C, , Z, TZ:

a) El comi___ari va trobar els co___os de dues persones a___a___inades di___abte pa___at.

b) Su___anna est conven___uda que vas pa___ar lexamen per ca___ualitat, perqu no et vas esfor___ar gens i no sabies cap lli___.

c) Viu a lentre___l, al costat duns grans maga___ems. d) El club est trave___ant un mal moment a cau___a de la le___i del davanter ___entre. e) El fill de la prince___a de Mo___ambic i la duque___a de Vene___uela shan ca___at i

han fet un viatge de no___es impre___ionant: primer han anat a R___ia i desprs a les regions xine___es del sud.

f) La cri___i ha estat cau___ada per ladhe___i duna nova empre___a en el sector. g) Els escriptors pre___ocrtics foren capa___os dexplicar totes aquestes hipte___is. h) El ___endrer est ple de ___igarrets oloro___os. i) El govern ha confe___at que les despe___es dhi___enda sn abu___ives. j) El tornado Mari ha a___otat la ___ona ms frondo___a de la selva ama___nica. k) La jutge___a france___a esbatu___ava la go___a. l) El pre___ident va demanar que ce___ara la discu___i. m) El na___isme s una doctrina falla___ que ha sigut comdemnada a tot Europa. n) Els palla___os del circ canten unes can___ons precio___es. o) Lequip matala___er va lluitar fero___ment per arraba___ar el triomf als campions, per

va acabar apalli___at. p) Lesqui___ofrnic di___imulava la seua mancan___a de seny. q) Jo no a___epte la te___i que propo___a que aquesta s una malaltia psico___omtica. r) Lemi___i exce___iva de ga___os com lo___ s una agre___i al medi ambient. s) A_ s un contra___entit, a___ no hi ha res a fer.


t) La porta de lante___ala t les fronti___es rovellades. u) Els intere___os de lA___o___iaci dAmics dAndalu___ia van ser anali___ats pels

congre___istes durant el mes de mar___. v) La pi___arra de la meua cla___e s verdo___a. w) La dona ro___a portava una ro___a a la m.

5. Feu el mateix amb el text segent:

El Rabo___a, a___ass eivi___enc, es trobava de___esperat. La balan___a de la justcia queia sobre ell com una ma___a, sense compa___i. La jutge___a no a___eptava la seua pre___umpci dinnocn___ia. Ell tenia lesperan___a que la do___ena danys que havia pa___at a la pre__ haguera provocat una metamorfo___i en el seu carcter. Per la___ar no sempre el podria afavorir. Ja va tenir molta sort quan, en el primer judi___i, el jurat va prendre la de___i___i de con___edir-li la llibertat condi___ional. Aix va ser com si li oferiren un viatge a un oa___i. Per, en aquesta oca___i, no hi havia cap argument que recol___ara la seua innocn___ia. El di___eny que prenia el procs labocava a un a___ucac.

2.4 Consonantisme: la b i la v

Les grafies B i V representen dos fonemes diferents, tot i que en alguns parlars es confonen en un nic so. Es distingeixen en la seua articulaci perqu [b] s un fonema oclusiu, bilabial sonor, mentre que [v] s un fonema fricatiu, labiodental sonor.

Encara que no sempre es poden establir unes regles per a solucionar els dubtes ortogrfics als parlants que no distingeixen el seu so, podem dir que, en general:

ESCRIUREM B ESCRIUREM V

a. davant l, r ex.: obra, pobre, moble, poble

b. darrere m ex.: ambici excepcions: tramvia, circumvallaci, triumvirat

c. alternant amb p en mots de la mateixa famlia

ex.: llop, lloba cap, cabut rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben cap, caps, cap, cabem, cabeu, caben

a. darrere n ex.: convertir, canvi

b. alternant amb u en paraules de la mateixa famlia ex.: blau, blava escriure, escrivint beure, bevent

c. en les desinncies de limperfet dindicatiu de la 1a conjugaci ex.: cantava, cantaves treballvem, treballveu

PaquiResaltado


Encara que les llenges romniques solen coincidir, en general, en lortografia de la B i la V, hi ha algunes paraules en catal que divergeixen de les altres llenges. A continuaci teniu les ms importants:

Sescriuen amb B Sescriuen amb V

laba arribar baf bar basc bena berruga besllum biga Biscaia bolcar calb

comboi corb debanar corba desimbolt mbil oblidar rebentar riba saba trobador trobar

advocat alcova almvar arravatar avall avet avi avorrir avortar bava canvi cascavell

cavalcar cavall cavaller cervell Crdova covard endvia envestir espavilar escovill esvelt fava

gavardina govern haver javelina llavi nvol pavell savi sivella taverna

Generalment, les paraules que pertanyen a una mateixa famlia sescriuen amb la mateixa grafia. Haurem danar per, amb compte, amb els anomenats peudoderivats, mots presos directament del llat que poden divergir ortogrficament de la resta de mots de la seua famlia.

Mot primitiu Pseudoderivat

avortar

calb cervell

corba escriure

llavi

moure

nvol

provar

abortiu calvcie

cerebel curvatura

escriba labial, labiat mbil nebulositat probable, probabilitat

2.4.1 Exercici

1. Completeu les paraules segents amb B o V segons corresponga:

a) No tro___e enlloc lesco___ill.


b) La circum___allaci per anar a Crdo___a est plena de re___olts i, amb tanta cor___a, em marejar i ___omitar.

c) El partit que es juga___a al pa___ell co___ert era molt a___orrit. d) El xiquet porta la ga___ardina bruta perqu sha re___olcat pel fang. e) Thaurs despa___ilar si vols conquistar aquella xica tan es___elta. f) No t ni un pl a la cal___a, per la seua cal___cie resulta arra___atadorament sexi. g) Qui posar el casca___ell al gat? h) Abans darri___ar a lhospital li van em___enar el bra i li van traure sang de la ___ena. i) Encara que s que t una ___asta formaci i que s molt sa___uda, mhan dit que s

molt maleducada i molt ___asta, caracterstiques que em___oiren la seua sa___iesa. j) Sem va re___entar la roda del cotxe quan feia un a___anament en lauto___ia i

gaire___ ___olque. k) Aquest pintalla___is fa gust dalm___ar. l) Lavi mirava la___et boca___adat, quasi li queia la ba___a perqu era un arbre precis.

2.5 Consonantisme. Fricatives i africades: g, j, tg, tj, x, tx, ig, ix Abans descriure aquestes grafies, heu didentificar-ne el so per tal de saber quina delles el representa.

Us recordem les regles dutilitzaci de cadascuna daquestes grafies:

1) G / J / TG / TJ4. So: germ, ginebre, metge (com langls John o litali giro)

G J

- davant E. I: germ, ginebra

- davant A, O, U: jaqueta, jonc, juliol

EXCEPCIONS - els llatinismes i anglicismes: jeroglfic, jerarquia, majestat,

jersei, jeep (i derivats). - els aplecs -JECT- , -JECC-: subjecte, injecci, adjectiu. - el verb JAURE (o jeure): jec, jiem, jeia. - noms dorigen hebreu: Jess, Jeremies, Jeric, Jerusalem.

4 En catal oriental la G i la J es fan fricatives i no africades, cosa que explica ls de les grafies G i J (fricatives)

i TG i TJ (africades). El valenci no fa aquesta distinci fontica, les fem totes africades.

PaquiResaltado


TG TJ

Mots acabats en -ATGE: formatge -ETGE: fetge -OTGE: rellotge -UTGE: jutge

els mots: platja, mitja, corretja, botja, natja, lletja, llotja, pitjor.

els verbs: desitjar, enutjar, estotjar, jutjar, petjar, pitjar, rebutjar, trepitjar, viatjar.

(a lhora de conjugar aquests verbs es produeixen canvis ortogrfics: jo viatge, ell viatja)

Sempre van entre vocals.

Tingueu en compte que els derivats alternaran TG-TJ segons la vocal amb qu es forme la sllaba: lletja, lletges.

Quan tingueu dubtes cal que useu el diccionari.

2) X / TX / IG. So: panxa, xulla (com el castell chaleco).

X

- a principi de paraula: xocolate, xulla. Excepcions: Txaikovski, Repblica Txeca txec, txapela... - darrere de consonant: perxa, planxa.

TX

- entre vocals: cotxe, fitxa, fletxa.

Posici final: X TX IG

- desprs de consonant posem X: Elx, Barx.

- desprs de vocal posem: TX si els derivats sescriuen amb TX: despatx (despatxar) IG si els derivats sescriuen amb G, J, TG, TG: desig (desitjar), bateig (batejar).


3) X / IX. So: Xixona, caixa (com langls she o el francs chteau, chri).

X

- a principi de paraula: Xtiva, xifra - desprs de diftong: rauxa, disbauxa.

IX

- entre vocals: caixa.

- a fi de mot: peix, guix.

2.5.1 Exercicis

1. Empleneu amb J, G, TJ, TG:

di____ous diri____ir en____inyer enve____a ____ess ra____ol rello____e

ob____ecci ____irar ____errquic con____unt fero____e gara____e mira____e

pi____or forma____e ____erani via____e desi____s ____irafa ____ersei

espon____a pla____a plu____a a____ustar tar____eta ____oc ba____oca

2. Empleneu amb X, TX, IG:

___oc

fle___a

___ori

co___e

du___a per___a

ar___iu

gan___o

mo___illa

empa___

sandvi___ ro___

escabe_ solfe___

___avos

3. Empleneu els buits amb les grafies correctes (no han de ser necessriament les que hem repassat en aquesta unitat):

a) Han rebu___at el pro___ecte del ___endre dEu___eni, encara que presentava molts avanta___es.

b) El sub___ecte daquesta frase t un substantiu i un ad___ectiu.

c) ___ess i ___eremies seran massa___istes i a___udaran la ___ent que ___eur davant seu en una ___itera a rela___ar-se.


d) No em puc ima___inar una ima___e ms lle___a ni pi___or que un me___e boti___s i ___eperut amb un fe___e a les mans.

e) He via___at per tot Europa, per mai he trepi___at sl e___ipci.

f) Li han posat una in___ecci en la na___a amb una ___eringa ___egant.

g) El mi___or que pots fer s desi___ar que Joan no senu___e.

h) Ets un capri___s i aquest capri___ no tel pense consentir perqu s que si pu___es a la roda que ___ira et mare___ars.

i) Enmig de tot aquell desi___ va___ sentir un mare___ que em va fer ima___inar que desapare___eria daquest mn sense que___ar-me.

j) Mhe fet una ta___a de lle___iu en el ___upet nou i crec que quan se___ugue quedar ta___at.

2.6 Les nasals: m, n, ny

Els fonemes nasals /m/ i /n/, que corresponen a les grafies m, n no presenten problemes ortogrfics a principi de mot o de sllaba. A fi de sllaba, per, poden haver-hi vacillacions. Fixeu-vos en aquestes regles:

1. Escrivim m

- Davant p, b: campi, ombra - Davant m: immoral, immens - Davant f: mfora, pamflet

Excepte - compostos com benparlat, benmereixent, enmig, granment, tanmateix, etc. - fanfarr, fanfrria - els prefixos: con-: confessar, conflicte

en-: enfilar, enfosquir in-: infinit, infart

2. Escrivim n

- Davant de v: canvi, enveja

Excepte

- tramvia, triumvirat i circumvallaci

Cal recordar lortografia dalgunes paraules:

Anna, annals, bienni, trienni, decenni, perenne, annex, connectar, ennegrir, ennuvolar, innocent, innecessari, innat, innocu, somriure, somni, premsa, Sams, comte, empremta, femta, impremta, somnmbul, amnistia

PaquiResaltado


Sescriuen amb laplec mp (en qu la p s muda) els mots segents amb els seus compostos i derivats:

assumpci, assumpte, comptar, exempt, peremptori, prompte, presumpte, redemptor, smptoma, sumptus, temps, temptar

2.6.1 Exercici

1. Ompliu els buits amb la grafia corresponent:

a) El co___te vivia en un su___tus palau, que tenia un jard i___ens. b) Si vols ador___ir-te, et co___tar el co___te del co___te Drcula, o tamb pot ajudar-te

comenar a co___tar ovelles. c) He llegit en la pre___sa que lassu___te de lexe___ci fiscal a les grans superfcies

durant el trie___i passat, no est gens clar. d) Deu estar a punt de ploure, perqu el cel est e___uvolat i el dia es va e__fosquint. e) Co___fesse que aquests s___tomes sn preocupants. f) El van e_presonar per repartir pa___flets revolucio___aris. g) Estic convenut que Susa___a s i___ocent i que no va caure en la te___taci de robar

l___fora. h) Cal e___agatze___ar tot aquest material al soterra___i de la___fiteatre. i) La teua declaraci va ser tot un trio___f: I___a ha co___fessat que les teues paraules

damor li van semblar la millor de les si___fonies. j) T una i___fecci al ventre perqu ha menjat massa co___fits. k) Posa molt ___fasi en les seues paraules i per aix co___ecta tant amb el pblic. l) Cal que afiges un a___ex a linforme on aparega la justificaci econmica de les obres

del tra___via que travessa la circu___vallaci. m) La seua cara va dibuixar un lleu so___riure quan li vaig contar els meus so___is. n) Sha e___fadat perqu li he dit que s un fa___farr.

2.7 Consonantisme: la h

En catal, la grafia h (hac) no representa cap so i lemprem noms amb un valor etimolgic, com s el cas de les paraules histria o humanitat.

En alguns casos, principalment en mots manllevats daltres llenges que no han passat per una adaptaci fontica al catal, la h es pronuncia de manera aspirada. Sn els casos dels mots: hobby, Hawai, hippy, etc. Cal anar amb compte, per, amb algunes paraules que s que han estat adaptades fonticament:

hoquei, handbol, handicap, haixix, Hlsinki

PaquiResaltado


Laparici daquesta lletra sol coincidir amb la resta de llenges romniques. De tota manera conv recordar algunes paraules que sescriuen amb h. Fixeu-vos sobretot les que presenten discrepncies respecte al castell.

Amb H ahir herba hivern

ham harmonia hivernacle

hereu hissar hostessa

Sense H orfe os Rin Ma

orxata cacauet tru Ester

ou coet ostatge Osca

H intercalada

aprehensi conhort exhortar menhir aleshores anihilar

adherir exhalar inhibir filharmnica tothom anhelar

alcohol exhaurir subhasta alhora tothora substrahend

2.7.1 Exercici

1. Completeu, si cal, amb H els espais en blanc. Si no cal posar-hi res, marqueu-ho amb el smbol .

a) A___ir van discutir perqu ells volien anar a ___sca i elles, a Ori__ola. b) L___ostatge va ex___aurir la pacincia dels segrestadors i el van ___alliberar alhora

que sospiraven alleugerits. c) Mabelleix prendre una ___orxata ben fresca amb uns caca___uets ben salats, per

mal___auradament mhan pro___ibit prendre totes dues coses. d) Han sub___astat tots els seus bns i pretenen que tot___om hi estiga dacord. e) Aquell tru___ no va ser capa de perdonar una sola vida i va ani___ilar el poble

sencer.

f) Volia anar a pescar, per no tenia ___ams. g) Hem de viure amb ___armonia i mirant amb esperana l___oritz. h) Aquesta composici est feta usant noms ___endecasllabs. i) L___ostessa va eixir corrent com un co___et quan es va assabentar de la notcia. j) A___ir vaig escoltar aquesta simfonia interpretada per la fil___armnica de Londres. k) ___em fet el que ___em pogut, per ___em sembla que no nhi ha prou. l) ___om diu que l___ombra de l___om s allargada.


2.8 Consonantisme: les consonants geminades

2.8.1 La ela geminada (ll)

La geminaci s la duplicaci de consonants. En el cas de la ela geminada, les dues consonants apareixen separades per un punt volat: ll. Aquesta geminaci, per, fonticament no es marca de forma clara, per la qual cosa poden aparixer dubtes ortogrfics. Com que no hi ha regles ortogrfiques estrictes que ens ajuden a resoldre els dubtes, ja que es tracta duna grafia que noms es pot explicar per raons etimolgiques, el millor s consultar el diccionari. Tamb podem recrrer al francs, litali o langls (en aquesta ltima llengua si es tracta dun llatinisme) per identificar la ll del catal: si en aquestes llenges hi ha ll, en catal trobem ll (collge, collegi; excellence, excellent; Dallas, Dallas; satellite, satllit; collection, collecci; allucinare, allucinar; calligrafia, calligrafia). Tot seguit, per, teniu una llista dels casos ms habituals en qu escrivim ll.

Mots comenats en:

all-: All, allegar, allegoria, allegro, alleluia, allrgia, allicient, alliteraci, allucinar, alludir, alluvi, allocuci, allot. coll-: collaborar, collapse, collaci, collateral, collecci, collecta, collectiu, collega, collegi, colliri, collisi, collocar, colloqui, collagen, collineal. gall-: Galla (fem. de gal), Galles, Gllies, gallicisme, Gallpoli. ill-: illegal, illegible, illegtim, illcit, illimitat, illgic, illuminar, illusi, illustrar, illatiu. mill-: millenari, millenni, millsim, milligram, millmetre. sill-: sllaba, sillepsi, sillogisme.

Mots acabats en:

-ella: aquarella, caravella, cella, Compostella, damisella, fumarella, Marcella, mortadella, novella, parcella, passarella, pastorella, salmonella. -illa: Camilla, Cirilla, Clorofilla, Escilla, gorilla, papilla, Priscilla, pupilla, sibilla, tilla, tranquilla, villa. -illar: bacillar (adj.), cavillar, destillar, oscillar, vacillar (verb).

PaquiResaltado


Altres mots que sescriuen amb ll:

alliaci ampulls axilla cancellar capillar cerebells corall cristall fallible

flagellar malleable metllic pellcula sigillografia apellar Apollo Aquilles Avell

bllic berilli Brusselles calligrafia cllula cellulosa circumvallaci corolla

ellipse estellar excellent expellir falla fllic filloxera hellnic

idilli imbecillitat installar intelligent interpellar libllula lilliputenc maquiavllic

medulla miscellnia mollusc nulla anullar palliar pllid parallel

penicillina pollen rebellia repellir satllit sollicitar velletat violoncellista

2.8.2 Altres geminacions

Encara que la consonant que ms habitualment gemina s la L, hi ha altres geminacions que cal tenir en compte.

MM: Posem m davant de m (per aix els mots que en castell sescriuen amb nm, habitualment en castell porten mm -excepte granment i tanmateix-). Exemples: immens, immaculada, commemorar, immediatament, immadur, gamma, gemma.

NN: Anna, connexi, annex, biennal, connotaci, tarann, innecessari, ennegrir, ennuvolar.

DD: addicte, additiu, adduir, addicional, addici. GG: suggerir.

2.8.3 Exercicis

1. Completeu els buits de les frases segents amb l, ll, ll, tl o tll:

1. T l'apartament en una zona molt tranqui___a de la ciutat. 2. El menjar que serveixen en aquest restaurant s exce___ent. 3. El president va eixir i___s de l'atemptat. 4. S'ha comprat una parce___a per a fer-se un xalet. 5. T una co___ecci de segells molt important. 6. Pass el test d'inte___igncia amb un bon resultat. 7. Li concediren una beca de co___aboraci i escrigu una nove___a. 8. No han so___ucionat res, la proposta ha estat nu___a. 9. La ce___ebraci de l'acte es va declarar i___egal. 10. Va venir l'electricista i em va insta___ar el fil musical, per encara treu un so massa

met___ic. 11. So___icitrem l'assistncia al co___oqui sobre sat___its.

PaquiResaltado


12. Ahir al co___egi va posar una pe___cula b___ica. 13. El van co___ocar dins una ce___a de cstig. 14. Ha presentat una proposta para___ela on fa a___usi als temes encara no solucionats. 15. La i___uminaci que han insta___at a la circumva___aci s p___ida. 16. Han a___egat desconeixement de la llei en lape___aci presentada. 17. Han e___aborat un projecte que consta dun mi___er de fulls. 18. He estat co___aborant en la so___uci dun si___ogisme duna complicaci i___imitada. 19. Cavi___ar massa pot provocar problemes capi___ars que desemboquen en a___opcia. 20. Mireia s una dona molt a____egre i treba____adora. 21. Els lletrats haurien d'estudiar ms ____iteratura he____nica. 22. El bi____et t una ra____a inte____igentment dissenyada. 23. Hem perdut el ____itigi contra els titu____ars del transa____ntic. 24. A causa de trencar ame____es em fa mal l'espa____a. 25. Cami____a t les pupi____es p____ides: cal buscar una so____uci. 26. s una dona molt __iberal: ha perms la rebe____i dels seus fi____s.

2. Com a recapitulaci final, ompliu els buits de les frases segents amb la grafia corresponent. Si no cal posar-hi res, marqueu-ho amb el smbol .

Un investigador privat no ha de tenir miramen___s a lhora dencarregar-se dun cas. Lany pa___at em va arri___ar lencrre___ dinvestigar la misterio___a desaparici duna prince___a dun petit co___tat dH___ngria. Els pares de la prince___a lhavien enviada a un convent perqu seducara sota lestricta vi___ilncia de les mon___es. El cas s que un dia labade___a es va adonar que no havia a___istit a loraci de mitjanit, i va ser llavors quan va esclatar lescnd___l. La meua arri___ada va ser com un raig desperan___a, tant per als pares com per a les religioses. Rpidament vaig fer una enquesta per a saber qui va ser lltima persona que la va veure. Una jove novcia va afirmar que la va observar mentre feia un passe___ solitari per una pla___a propera al convent, i que una mica ms tar___ va sentir com sallunyava un

autom___il. Aquesta da___a va fer au___mentar les sospites dun rapte. Per al dia segent tot es va aclar___r. Un ma___ordom de palau va trobar la xica acompanyada dun xicot ben plantat a la casa per als convidats. Resulta que la xica sa___orria al convent i va decidir fugir amb lajuda daquest jove que ha___ia conegut la se___mana pa___ada en una visita a la ta___erna del poble. Desprs daquest desenlla impre___ionant, la meua mi___i havia aca___at.

37

Unitat 3. Determinants I: larticle

3.1 Tipus darticle

Hi ha tres tipus darticle:

Definit: determina el substantiu que acompanya i ens indica que s conegut. Vegeu les formes que t: el, la, els i les. Recordeu que haur de concordar amb gnere i nombre amb el substantiu que determina. Exemple: Portam la jaqueta que hi ha al costat de la butaca.

Indefinit: no determina amb precisi el substantiu i, a ms, indica que no s conegut. T les formes segents: un, una, uns i unes. Tamb hauran de concordar amb gnere i nombre amb el substantiu que acompanya. Exemple: Joan, agafa un barret per a anar a la platja!

Personal: s el que apareix amb els noms de persona. Exemple: LAnna vol comprar-se un cotxe.

3.2 Lapostrofaci Sapostrofaran els articles el i la, la preposici de i els pronoms febles5 davant de vocal o h muda per indicar lelisi duna vocal (a, e).

Aix:

SAPOSTROFA

EL / DE LA Davant vocal o h muda

Lguila Lalegria

Davant les xifres que comencen per vocal L1 dagost

L11 de setembre

5 Els estudiarem en un altre tema duna manera ms detallada.

PaquiResaltado

PaquiResaltado


RECORDEU 1. Casos excepcionals dapostrofaci a) No sapostrofen les sigles que es lletregen, per s, i seguint les regles generals,

aquelles que es lligen com qualsevol altra paraula. Per exemple: la EGB, lONU, lOTAN, la UNESCO...

b) Els estrangerismes que comencen per h aspirada perden aquest so quan sadapten a la nostra llengua; per tant, larticle i la preposici segueixen les regles generals dapostrofaci. Per saber si estan adaptats heu de consultar el diccionari.

2. Usos de larticle a) Davant de les xifres dels anys s recomanable fer servir larticle el i no la

preposici en o a. Tamb podem usar lexpressi lany seguida de la xifra. Exemples: Lany 1999 vaig acabar la carrera o El 1973 va nixer el fill de Josep.

b) Els dies de la setmana portaran article excepte quan facen referncia a un dia de la setmana immediatament anterior o posterior al dia en qu parlem i no va precedit dun adjectiu com prxim o passat. Exemple: Dimarts tinc cita amb la mare de Joana per El 27 de mar me nanir a Sussa.

c) Cal suprimir larticle davant dels infinitius amb valor verbal, no obstant aix el mantindrem davant dinfinitius amb valor de substantiu. Exemple: Saber que vindries no em va alegrar gaire, per El sopar s lpat del dia que ms magrada.

d) Tamb cal elidir larticle davant la conjunci que. Exemple: Que compres tant s un disbarat.

e) Hi ha expressions que eliminen larticle, a diferncia del castell, i que moltes vegades introdum errniament per influncia daquesta llengua com ara:

No badar boca, parar taula, llevar taula, seure a taula, tots sants, a cura de, etc.

No obstant aix, cal collocar larticle en expressions com: Constar en lacta, amb lajuda, a les bones, a les palpentes, a les fosques, alar el cap, segons lopini, anar tots a luna, anar pel bon cam, pasta de les dents, lun i laltre, com lanell al dit, etc.

f) Les parts del dia poden anar encapalades de dues maneres diferents: preposici a + article: al migdia, a la nit... o amb la preposici de: Ens veurem de mat.

NO SAPOSTROFA LA

- Davant de i o u tones: la universitat, la histria... - En casos de confusi: la ira (diferent de lira); la Haia (diferent de Laia). - Criteris de convenci: la una (hora del dia); la host. - Davant de paraules que comencen pel prefix negatiu a-: la anormal, la asimetria...

EL / DE / LA - Davant els noms de lletra: la ema, la ena, la efa... - Davant de i o u consonntiques: el iogurt, la hiena... - Davant de s lquida: el stop... - Davant de h aspirada: el hall...

Unitat 3. Determinants I: larticle 39

3.3 La contracci

La contracci t lloc quan larticle mascul singular i plural (el, els) entra en contacte amb les preposicions a, de, per o la partcula ca (contracci de casa). Aix:

EL ELS EN/NA A al als

DE del dels PER pel pels CA cal cals can

Cal tenir en compte que quan larticle va en singular i el substantiu segent comena per vocal, cal apostrofar i, per tant, cal seguir les regles dapostrofaci; s a dir, si podem apostrofar no fem contracci. Per exemple:

APOSTROFACI CONTRACCI Vaig a lhort de Pere a collir pomes. Vaig al restaurant de Merc.

Vinc de lhospital. Vinc del Secretariat de Promoci del Valenci.

Men vaig per lantic cam de Santa Pola. Men vaig pel cam vell.

La cita ser a ca lEliseu. La cita ser a cal fuster.

3.3.1 Exercicis

1. Colloqueu larticle en les paraules que hi ha a continuaci. Recordeu que quan pugueu, haureu dapostrofar:

1. ___ esternut 6. ___ institut 11. ___ illa 16. ___ host 2. ___ animal 7. ___ accent 12. ___ invitaci 17. ___ hall

3. ___ essa 8. ___ histria 13. ___ 11 18. ___ ndex 4. ___ humor 9. ___ ombra 14. ___ hipocresia 19. ___ uni 5. ___ ignorncia 10. ___ stalinisme 15. ___ assumpte 20. ___ iode

2. Poseu la forma de larticle que hi correspon.

1. ___ esquaix 6. ___ EGB 11. ___ intelligncia 16. ___ OMIC 2. ___ UNESCO 7. ___ hobby 12. ___ 1 17. ___ ira 3. ___ estand 8. ___ universitat 13. ___ UCI 18. ___ urna 4. ___ elit 9. ___ abreviaci 14. ___ hmster 19. ___ ESO 5. ___ hoquei 10. ___ stop 15. ___ anorxia 20. ___ erra

PaquiResaltado


3. Ompliu els espais buits daquest text amb les formes de larticle en singular, la preposici de o les contraccions corresponents:

Rellotges de sol: ombres del passat

Diu ___ especialista alemany que ___temps s la durada i la successi ___activitats subjectes a mudana, i que es mesura per fenmens successius esdevinguts a intervals irregulars, com el cicle solar, el lunar, etc. I, efectivament, des ___antiguitat, el decurs del temps sha associat ___alteraci regular dels astres sobre el firmament. Aix, les unitats de mesura temporals en ___actualitat sn bsicament les mateixes que ja usaven les primitives civilitzacions: el segle, ___any, el mes, la setmana, ___hora, el dia, el minut, etc.

Tot i admetent la capacitat exclusiva ___humanitat per a representar el decurs del temps, s a travs dels rellotges que aquesta experincia pren forma fsica i esdev una eina amb un pes definitiu en ___evoluci ___histria social, cultural i cientfica. Per aix no sembla desgavellat afirmar que el rellotge s ___exemple ms representatiu ___home.

Joan Olivares (Mtode, nm. 26, 2000. Adaptaci)

4. Traduu les frases segents:

a) El cenar tan pronto no me permite ver la serie de TV que ms me gusta.

b) Los sbados me dedico a limpiar el comedor y la cocina.

c) En el 1998 la empresa de mi padre quebr, por lo cual los trabajadores se manifestaron ante la Conselleria.

d) El que trabajes tanto no te ayudar a recuperarte econmicamente.

e) El lunes me voy a comprar el coche que anteayer te ense.

f) Nos veremos en la fiesta que maana por la noche organizan mis amigos de Ibiza.

g) Tu madre te ha dicho que pongas la mesa con ayuda de tu primo.

h) No me apetece nada el viajar durante todo el fin de semana por Francia.


RECORDEU

Mai no podeu fer servir el quantitatiu quant com a intensificador.

Exemple: Vosaltres no sabeu com vam patir durant la guerra (mai *quant vam patir durant la guerra).

3.4 L'article neutre lo

Larticle definit en la nostra llengua t les formes segents:

Mascul Femen Singular el la

Plural els les

Per tant, podem observar que lestructura del nostre sistema lingstic no coincideix amb la del castell ja que aquesta llengua t larticle neutre lo, que susa amb dues funcions diferents: abstractiva o intensiva. Aix doncs, cal evitar ls daquest article perqu s un calc del sistema castell.

a) Funci abstractiva

Aporta un valor abstracte o general a un adjectiu, participi, proposici adjectiva, etc. Les estructures que cal fer servir sn les segents:

1) Els demostratius a, aix i all: All que veus s el cim dAitana.

2) Els substantius generalitzadors cosa, fet, etc.: El fet ms curis s que no hi va haver retencions quan passvem per Alcoi.

3) Larticle el pot reforar-se amb tot i, daquesta manera, seviten ambigitats: El sacerdot va explicar-nos (tot) el que ja sabem. No s gaire recomanable usar aquesta forma davant de participi o de la preposici de: *Marina ens conta lafirmat pel ministre en les conferncies de premsa, s millor utilitzar: Marina ens conta les afirmacions del ministre en les conferncies de premsa.

4) Amb el femen es formen estructures ms genunes: El vertader del cas (millor: la veritat del cas) s que el testimoni va mentir perqu era amic dels familiars de lacusat.

b) Funci intensiva

Les estructures amb funci intensiva es caracteritzen per la presncia de partcules comparatives, quantitatives, etc., per exemple com, molt, tant, si... Cal assenyalar que en aquesta funci s incorrecta la substituci de larticle lo per la forma el.

Arribar fins a Castell s dall ms fcil (*s el ms fcil). Llus s dall ms estpid (*del ms estpid). Diuen que se naniran a viure com ms lluny millor (*el ms lluny possible).

PaquiResaltado


c) Modismes

A continuaci hi ha una srie de modismes i frases fetes que cal fer servir per evitar calcs innecessaris.

Castell Catal

a lo grande a lo lejos a lo loco a lo mejor a lo sumo de lo contrario en lo referente a en lo sucesivo es lo de menos es lo mismo lo dems por lo cual por lo general por lo menos por lo pronto por lo tanto por lo visto todo lo ms

a cor qu vols a la llunyania a la babal potser, probablement, tal volta, a la millor a tot estirar, com a mxim altrament, si no pel que fa a, quant a en avant, ms avant, dara endavant (aix) no t importncia, (aix) rai tant fa, s el mateix la resta per aix, per la qual cosa generalment, en general almenys, si ms no primerament, dantuvi per tant, doncs segons sembla, pel que es veu a tot estirar, com a mxim

3.4.1 Exercicis

1. Corregiu larticle neutre que apareix en les frases segents:

Ja has mirat lo que et vaig portar?

Els vens de dalt sempre pensen en lo seu. Mai no canviaran.

A lo millor vaig al cinema amb Jordi. Thi apuntes?

Pere sempre diu lo mateix.

Lo neta que sempre anava i ara sembla una miserable!

Lo ms estrany de tot s que Teresa va venir sense cotxe.

Lo que tu vols no s possible.

Enguany es portar lo blanc i lo negre.

Lo divertit que s llegir i vosaltres sempre esteu mirant la televisi!


Lo cert s que els jutges sempre teniu ra.

Vine lo ms prompte possible perqu hem danar-nos-en a Elx!

Em dna lo mateix que no vingues! La decisi s teua.

No vull que digues als meus pares ni lo ms mnim sobre laccident de trnsit.

Sortosament, cada dia augmenta el consum de lo ecolgic.

2. Traduu les frases segents amb les solucions genunes:

Los amigos de su vecina han celebrado la boda a lo grande.

El fontanero dice que tiene que cambiar el grifo, de lo contrario el problema persistir.

El mdico ha llamado y ha dicho que vayas lo ms pronto posible a su consulta.

Ese cantante es lo ms del verano.

En lo sucesivo tienes que llevar una dieta baja en caloras y grasas animales.

El trabajo lo tendrs que hacer lo mejor que sepas ya que lo corregir el coordinador.

Lo que ms me gusta de Isabel es su simpata y amabilidad.

Nunca hago las cosas a lo loco porque as me lo ensearon mis padres.

Mi marido no me quiere ni lo ms mnimo.

Mira lo grande que se ha hecho el sobrino de tu hermana.

Por lo visto el examen se aplazar porque el presidente del tribunal ha cado enfermo.

Lo bello que es vivir junto a tu familia en un pueblo del interior!

Esta vez Cristina por lo menos salud cuando nos vio.

Aquella casa no es lo suficientemente grande para toda nuestra familia.


___________________________________________________________________________

3. Corregiu els errors que trobeu en les frases segents:

1. No s de qu et queixes si sempre fas lo que vols. ___________________________________________________________________________

2. Lobra de teatre que vam veure desps-ahir no em va agradar lo ms mnim. ___________________________________________________________________________

3. No he vist aquesta pellcula de qu parles, per lo qual no puc opinar. ___________________________________________________________________________

4. s difcil explicar qu s lo que mha passat. ___________________________________________________________________________

5. Heu dacabar a rpidament. Tot lo dems no corre tanta pressa. ___________________________________________________________________________

6. Aquesta nit fan lo de sempre: futbol i ms futbol. ___________________________________________________________________________

7. Ja sou lo suficientment grans com per a fer aquestes bajanades. ___________________________________________________________________________

8. He danar-men de viatge, per lo qual no podr anar al sopar dantics alumnes del collegi.

___________________________________________________________________________

45

Unitat 4. Determinants II: demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits

4.1 Demostratius

Els demostratius indiquen la situaci de la persona o cosa de qu es parla respecte de qui parla o escriu. Situen el substantiu en lespai o en el temps en relaci amb les persones que intervenen en la situaci comunicativa.

Mascul Femen Neutre

Proximitat immediata aquest aquests aquesta aquestes a

Proximitat mediata aqueix aqueixos aqueixa aqueixes aix

Llunyania aquell aquells aquella aquelles all

Recordeu que les formes este i eixe i les seues variants en gnere i nombre nicament sn adequades per a un registre oral colloquial. Tingueu en compte que s totalment inadequat barrejar les dues formes. Per exemple:

*De segur, que aquesta temporada no podrs trobar uns esclata-sangs com estos que jo he trobat

SUGGERIMENT

En els nivells ms formals s recomanable adoptar el sistema binari de referncia, amb les formes aquest i aquell. Reservarem ls daqueix als casos en qu hi haja una necessitat estricta de diferenciar entre el primer grau i el segon.

PaquiResaltado


4.2 Possessius

Indiquen possessi o propietat, pertinena, especificaci i relaci dalg o dalguna cosa respecte del nom que determinen. Nhi ha de tnics i dtons segons es pronuncien units o no a la paraula que precedeixen. Tenen variaci de gnere i de nombre.

Tnics Singular Plural

Mascul Femen Mascul Femen

Un possedor el meu el teu el seu

la meua la teua la seua

els meus els teus els seus

les meues les teues les seues

Diversos possedors el nostre el vostre el seu

la nostra la vostra la seua

els nostres els vostres els seus

les nostres les vostres les seues

tons Singular Plural

Mascul Femen Mascul Femen

Un possedor mon ton son

ma ta sa

mos tos sos

mes tes ses

Diversos possedors nostre vostre son/llur

nostra vostra sa/llur

nostres vostres sos/llurs

nostres vostres ses/llurs

REMARQUES

a) Recordeu que les formes tniques sempre han de portar larticle determinat quan van davant del mot que determinen o quan tenen un valor pronominal: el meu oncle, la meua neboda, etc. No obstant aix, quan van darrere del mot en prescindim (David s germ meu).

b) Les formes meva, teva, seva, etc. no sn les formes prpies de lestndard valenci, per sn admissibles sempre que es mantinga coherncia en tot el text: aix implica que no shan de barrejar les dues possibilitats!

c) Els possessius tons tenen un s ms restringit ja que solament els podem fer servir precedint algunes relacions de parentiu (ma cosina, mon pare, mes nebodes), davant de les paraules vida i casa (Aix no ho he vist en ma vida i Ma casa t molta illuminaci) o alguns tractaments (Du Nostre Senyor).

d) Per a diversos possedors tenim la forma llur i variants. Es tracta dun possessiu que t una vigncia escassa perqu ja fa segles que s estrany en la major part del domini lingstic. s ms recomanable usar les altres formes que hi ha en el requadre.

e) Els possessius podem fer-los servir en lloc dels pronoms personals quan segueixen certs adverbis usats amb carcter prepositiu. Exemple: Si vols arribar-hi, vs darrere meu.

f) Cal evitar labs dels possessius en casos en qu no corresponen (sobretot davant les parts del cos, peces de roba, les relacions de parentiu, etc.). Exemples: *He oblidat a casa el meu mocador, millor He oblidat a casa el mocador; *El vaig reconixer pel seu nas, millor El vaig reconixer pel nas.

PaquiResaltado

PaquiResaltado

Unitat 4. Determinants II: demostratius, possessius, numerals... 47

4.3 Numerals

Expressen quantitat exacta (cardinals), ordre (ordinals), fracci (partitius) o multiplicaci (multiplicatius).

4.3.1 Cardinals

0 zero

1 u, un, una

2 dos, dues 3 tres 4 quatre

5 cinc 6 sis 7 set

8 huit, vuit

9 nou

10 deu 11 onze

12 dotze 13 tretze 14 catorze

15 quinze 16 setze 17 dsset, disset 18 dhuit, divuit 19 dnou, dinou

20 vint

30 trenta 40 quaranta

50 cinquanta 60 seixanta 70 setanta 80 huitanta, vuitanta

90 noranta 100 cent

1.000 mil

REMARQUES

a) Escriurem guionet entre desenes i unitats (trenta-quatre, seixanta-sis...), i entre unitats i centenes (tres-cents, quatre-centes). Per recordar millor aquesta regla, cal que memoritzeu el nom D-U-C.

b) Els numerals que van del 21 al 29 porten dos guionets: vint-i-tres, vint-i-set, vint-i-nou...

c) Recordeu que no es pot dir un *mill, ja que la forma correcta s: mili, bili, trili, etc.

d) Recordeu que els numerals generalment sn invariables; no obstant aix, algunes formes tenen femen i mascul: un/una, dos/dues i cents/centes.

e) Els cardinals quan susen com a ordinals no tenen forma femenina. Aix, direm u en lloc de un. Exemples: Ens nanirem de vacances lu dagost; El professor ens ha rems a la pgina vint-i-dos del dossier.

f) Els numerals cardinals tamb poden utilitzar-se com a qualificatius (sense adoptar el plural). Exemples: La crisi va tenir lloc en la dcada dels noranta.

PaquiResaltado

PaquiResaltado


4.3.2 Ordinals

1r / 1a primer/a 2n / 2a segon/a 3r / 3a tercer/a 4t / 4a quart/a

A partir del nmero cinc per a formar lordinal heu dagafar el cardinal i heu dafegir-li la terminaci - per al mascul i -ena per al femen: cinqu, nov, des, trenta-unena, vint-i-tres...

4.3.3 Partitius

mig / mitja / meitat segon / segona tercer / tercera quart / quarta cinqu / cinquena

sis / sisena des / desena (dcim) vint / vintena (vintsim) cent / centena (centsim) mil / milena (millsim)

REMARQUES

a) Tots els ordinals adopten la desinncia de femen i plural igual com els adjectius qualificatius: segon, segona, segons, segones; sis, sisena, sisens, sisenes; etc.

b) Tamb existeixen els ordinals quint, sext, sptim, octau, dcim... usats normalment com a substantius: una octava (intervals musicals); Jo sc de la quinta dAssumpta.

c) Les formes femenines dels ordinals sempren com a collectius: Vull que compres una dotzena dous; El meu germ solament tindr vacances durant la primera quinzena de juliol. Els altres numerals collectius sn: duo, duet, parell; tercet; quartet; sextet.

d) Els ordinals escrits en xifres romanes i superiors a deu es lligen usualment com a cardinals: el segle XX (el segle vint), aneu al captol XII (al captol dotze).

REMARQUES

a) Sn quasi sempre substantivats: un mig; dos teros. Exemple: Ha perdut un cinqu del seu pes. Per sovint sn substituts per uns altres girs: Solament ha vingut una tercera (o tera) part de lalumnat (al costat dun ter).

b) Com heu pogut comprovar en el requadre que hi ha ms amunt, hi ha formes que admeten dues possibilitats, encara que s ms recomanable ls de la primera:

dcim o des centsim o cent millsim o mil

PaquiResaltado

PaquiResaltado


4.3.4 Mltiples

doble triple qudruple quntuple sxtuple

sptuple ctuple nnuple dcuple cntuple

4.3.5 Exercicis

1. Escriviu amb lletra les expressions numriques segents:

a) Lany 1992 va ser el millor any de ma vida perqu vaig guanyar 22.616.417 pessetes en un sorteig de loteria.

b) M. ngels prendr possessi de la plaa de jutgessa l1 de juny.

c) Joan XXIII va ser un papa molt valorat pel poble.

d) Beethoven s lautor de la 5a simfonia.

e) Agafa 2 jaquetes i 1 bufanda perqu al despatx fa molt de fred.

f) El rei Pere III el Cerimonis era el fill 2n dAlfons III i de Teresa dEntena.

g) Aneu a la pgina 22 del llibre de lectura!

h) Encara no us heu estudiat ni les 3/5 parts del temari. Aix, mai no aprovareu!

i) Ferran i Rosa han comprat una casa que els ha costat 23.567.222 pessetes.

j) Noms va assistir al concert de Llus Llach unes 2/4 parts del pblic.

REMARQUES

a) Tret de la forma doble que s invariable, la resta admet una forma femenina en -a quan sapliquen a magnituds; s a dir, quan signifiquen que s com tres (o quatre, o cinc, etc.) vegades un altre. Exemple: Latleta ha corregut una distncia tripla a la de la setmana passada, s el millor de tots. En canvi, sn invariables quan signifiquen format per tres (o quatre, cinc, etc.). Exemple: Portugal ha format part de la triple aliana europea.

b) Sovint els mltiples sn substituts, sobretot a partir de qudruple, per perfrasis com per exemple: El preu de la gasolina ha pujat quatre vegades ms enguany que lany passat.

PaquiResaltado


4.4 Quantitatius

VARIABLES LOCUCIONS ADVERBIALS INVARIABLES

quant, quanta, quants, quantes tant, tanta, tants, tantes molt, molta, molts, moltes (de) poc, poca, pocs, poques

bastant, bastants gaire, gaires

una mica de un poc de bona cosa de ben b un munt de un grapat de una colla de gens (de) gens ni mica de

gaireb quasi fora ms prou menys noms massa

almenys mica

REMARQUES

a) Solen anar seguits de la preposici de: els masculins singular (quant, molt, poc, tant), bastant i gaire, per mai massa ni fora.

b) s molt important que no confongueu les formes prou i bastant ja que no signifiquen el mateix. El primer significa en quantitat suficient i el segon, en quantitat regular. Vegeu lexemple segent: Miracle mha posat bastant arrs per no en tinc prou.

c) Tampoc heu de confondre el quantitatiu quant amb ladverbi o conjunci quan. Vegeu els exemples segents:

Magrada quan em portes bombons. Quant than costat els bombons?

d) Recordeu que el quantitatiu tant es redueix a la forma tan davant dun adjectiu, un adverbi o una locuci adverbial. Exemples:

Em fa por quan vas tan de pressa amb el cotxe nou. Testime tant!

e) Molt i fora (contraris de poc) els emprem en frases afirmatives, ja que en frases condicionals, interrogatives i de dubte utilitzarem, aix s, en registres molt formals, gaire. s ms usual massa (excessivament), prou (en quantitat suficient, tal com cal) o bastant (en quantitat o nombre regular). Exemples:

Maria t molta illusi de treballar amb nosaltres. Marta no t gaires ganes destudiar.

PaquiResaltado


4.4.1 Exercicis

1. Completeu els buits segents amb quant o quan, tant o tan:

a) _______ ten vages, tenyorar! b) _______ arrs hi ha? Si no nhi ha, compran! c) Fa _______ de fred que no mabelleix anar al cinema amb tu. d) _______ arriben els pares, mavises! e) s _______ amable que _______ alg t problemes sempre lajuda. f) Us agrada _______ estar junts que _______ us veieu no escolteu ning.

2. Completeu els espais buits amb els adverbis de quantitat segents: gens, massa, prou, quasi, menys, bastant, almenys

a) Segons Josep, hi havia __________ gent en el concert de Madonna. b) El jupet que heu comprat per a lavi no magrada __________. c) El metge diu que has de beure __________ dos litres daigua. d) Si et vols aprimar, haurs de menjar ________. e) __________ tots els teus amics estudien Magisteri. f) Tinc _________ treball per encara no en tinc _________.

3. Completeu cada frase amb una de les formes que hi ha entre parntesis. Compte amb la flexi de gnere i nombre:

(quan / quant) 1. ______ ens nanem a Saragossa? 2. No s ______ mha costat, per no era car. 3. Recordes __________ vivem a Ontinyent?

(prou / bastant) 4. Teniu beguda? No, no en tenim ________. 5. Calleu! Ja nhi ha __________. 6. Convncer la ministra ens ha costat ___________ esforos.

(tan / tant) 7. Cal que treballes _______ de pressa com els teus companys. 8. Guillem estava ________ enamorat que semblava babau. 9. Antoni, no menges _________ que et posars malalt.

(gaire / molt) 10. No tens _________ diners en el portamonedes. 11. Ladvocat treballa ________ en el nostre cas. 12. Jo tinc _________ amigues que viuen a Valncia.


4.5 Indefinits Els adjectius o els pronoms indefinits determinen el nom amb el mnim de precisi. Nhi ha que poden fer dadjectius i de pronoms, i daltres solament sn pronoms.

Formes variables amb flexi completa

un, una, uns, unes

algun, alguna, alguns, algunes mateix, mateixa, mateixos, mateixes tot, tota, tots, totes cert, certa, certs, certes

Formes variables amb flexi incompleta

altre, altra, altres tal, tals qualsevol (singular), qualssevol (plural) qualque, qualques ambds, ambdues

Formes invariables

cada res

cap sengles

REMARQUES

a) Recordeu que alg, ning i cadasc (o cada u) nicament funcionen com a pronoms i, per tant, sn invariables. Sempre fan referncia a persones. No els confongueu amb els adjectius. Exemples:

De segur que alg vindr a la festa. Ning no et comprn. Cadasc va a la seua.

b) Quelcom s una forma amb un s molt restringit, cal reservar-la per a registres molt formals. s ms aconsellable emprar la forma equivalent alguna cosa.

c) Hom es fa servir en les construccions impersonals. En la llengua parlada sol ser substitut pel pronom es. Exemples:

Hom diu (es diu que) que Cludia guanyar el concurs.

d) Lindefinit tot i mig es mantenen invariables (en mascul) davant de topnims.

Tot Alacant va participar en la manifestaci. Mig Novelda no ha assistit al preg que va fer lalcalde.

PaquiResaltado


e) Un error molt freqent s usar la forma el mateix per evitar la repetici dun substantiu esmentat anteriorment. En aquest cas shan de fer servir els possessius i els demostratius o un pronom feble. Exemples:

Abans daparixer la pellcula tothom en parlava (i no *parlava de la mateixa). Vam conixer Esteve i la seua dona (i no *del mateix).

Recordeu que fa la concordana amb el substantiu que determina quan va d

Documents

Quadern de Valencià Mitjà.pdf