Embed Size (px)
DESCRIPTION
Reflexions per la pràctica política: Com articulem la lluita feminista de classe i nacional als Països Catalans? Trajectòria del Feminisme Basc. Moviment Feminista Kurd i Entrevista a Dilar Dirik del moviment de dones Kurdes
Citation preview
“TRIPLE OPRESSIÓ”ARTICULANT
LLUITES
FEMINISTES
QUADERNS
FEMINISTES
QUADERNS
FEMINISTES
Reflexions per la pràctica política:
Com articulemla lluita feminista
de classe i nacional?
Gatamaulacol·lectiu de dones feministes revolucionàries.
Novembre 2014
“TRIPLE OPRESSIÓ”ARTICULANT
LLUITESReflexions per a
la pràctica política:
Com articulemla lluita feminista,de classe i nacional?
QUADERNS
FEMINISTES
“TRIPLE
OPRESSIÓ”
ARTICULANT
LLUITES
INDEX
Introducció: Viure Lliures
Com articulem la lluita feminista,de classe i nacionalals Països Catalans?
Trajectòriadel Feminisme Basc
MovimentFeminista Kurd
Entrevista a Dilar Dirik,
del Moviment de Dones Kurdes
12
24
34
7
48
QUADERNS
FEMINISTES
7
INTRODUCCIÓ:
VIURE LLIURES
Introducció
Viure lliures
Intervenció de Montserrat Cervera, activista feminista de Ca la Dona,
a l’acte polític de l’Esquerra Independentista al Fossar de les Moreres
l’11 de Setembre del 2014
Bona tarda,Us agraïm la invitació i el reconeixem al nostre moviment, del que moltes formeu part. Que se’ns hagi convocat com a feministes aquí al Fossar, on també hi enterrades dones anònimes que defensaren la ciutat i sostingueren la vida de la gent fa 300 anys, dóna autoritat a la nostra llarga genealogia plena d’accions de desobediència civil per a mantenir la nostra llibertat: des de les bruixes i sanadores, a les sufragistes, les antimilitaristes, totes les dones rebels, les que estem pel dret a decidir sobre els nostres cossos, les nostres vides, la nostra terra, el nostre país i les que estem compromeses amb la nostra vida per acabar amb el patriarcat.
QUADERNS
FEMINISTES
8
Fa uns anys passejant pel Born pels volts de la Diada vaig veure unes pancartes independentistes que clamaven contra el capitalisme i el patriarcat, amb símbols feministes, i em vaig emocionar, com si el relleu generacional comencés a actuar. I avui i aquí en aquest plaça em trobo arropada per refermar el compromís, perquè de les pancartes es passi a l’acció, perquè volem el dret a decidir per canviar-ho tot.
I canviar-ho tot passa també per fer realitat, per fer propostes, per somniar un canvi total del sistema capitalista i patriarcal. I convoquem una vegada els versos de la Maria Mercè Marçal, Tres Voltes Rebel, per entendre “el ser dona” no com una discri-minació més ni tan sols com una potència més sinó com el cor del sistema de dominació que vertebra tota la societat, com una rebel·lia que vol trencar i acabar amb el sistema patriarcal que està imbricat en totes les dominacions. Té una vessant de lluita política però, com quasi tot, té una vessant del dia a dia, de les propostes, de les relacions entre les persones, de renunciar a privilegis, i de deixar exercir la llibertat.
Viure Lliure pel feminisme és posar la vida humana, la llibertat al centre de les polítiques amb totes les conseqüències i és per això que diem que sense les dones no hi ha revolució… que sense acabar amb el patriarcat no aconseguirem una societat lliure i justa!
El dret de les dones a decidir sobre el nostre cos, sobre la nostra sexualitat i la nostra vida ha estat des de sempre un dels temes centrals de tots els feminismes (i aprofito per convocar-vos el proper 28 de setembre a les 12.30 a la Plaça Catalunya pel dret a l’avortament lliure i gratuït) ja que ha estat des del control del
9
INTRODUCCIÓ:
VIURE LLIURES
nostres cossos com el patriarcat i el capitalisme ens ha sotmès, explotat i menystingut per enfortir-se i seguir dominant, i és per això que entenem molt bé que el dret a decidir dels pobles també és una eina imprescindible per a la llibertat.
I és una rebel·lia que ens porta encara avui arreu del món, però també aquí als nostres països, a denunciar els feminicidis, assassinats del patriarcat comesos per homes contra les dones pel fet de ser dones. Assassinats que no es poden invisibilitzar i que són precedits per milers d’agressions contra el cos de les dones: sexisme, abusos, menyspreus… sempre menystinguts i posant en qüestió la paraula de les dones. Per tant diem ben alt a tots els patriarques i jutges que quan una dona diu NO, és NO!
I és que als Països Catalans només aquest any s’han comès 15 feminicidis reconeguts oficialment, sis dels quals no en sabem ni el nom propi. Però no volem ni podem oblidar: la Núria, de Vilanova i la Geltrú, l’Isabel de Calella, l’Alicia Zambrana, del Campello, l’Olha Yuriyiuna de Santa Margalida, la María Dolores Fernández de Barcelona, la Rosa Mª Martínez de Deià, l’Isabel Barceló de Felanitx, la Yolanda Aniorte d’Oriola, l’Esperanza U. C. del Campello i 6 dones més de Barcelona, de l’Hospitalet de Llobregat, d’Amposta, de Santa Pola i de Freixás-Valls, assas-sinades per les seves parelles o exparelles sentimentals. NO US OBLIDEM.
La divisió sexual del treball ha perpetuat la nostra situació de dominació fent-nos responsables de totes les tasques de cura i reproducció i encara avui les dones que tenen feina cobren menys que els homes i segueixen en general tenint cura de les criatures i persones dependents.
QUADERNS
FEMINISTES
10
Es per això que la proposta dels feminismes és una altra concepció de la societat on els treballs incloguin totes les feines necessàries per una vida digna i una societat que no estigui basada en el treball remunerat com ara el coneixem, que es reparteixin totes les tasques necessàries, les de producció, reproducció i les voluntàries. I que les necessitats bàsiques de tota la població estiguin cobertes sense cap discriminació.
Ho volem canviar tot perquè ara que encara lluitem per poder votar amb qui ens volem organitzar per viure ho fem des del compromís de construir una societat nova que anem fent entre totes i tots des de baix, una societat justa, solidària i, per tant, antipatriarcal, anticapitalista, laica, antimilitarista, sense exèrcits etc. Seguint amb la genealogia revolucionària d’un fil roig imbricat amb el lila i amb tots els colors dels nostres pobles i de les nostres lluites.
El nostre repte és que aquestes idees s’estenguin arreu dels Països Catalans, que els grups feministes rebels segueixin actuant i interactuant amb totes les rebel·lies per anar posant les bases i que els hi donem suport, credibilitat i autoritat.
Per això des de sempre hem hagut d’actuar des de fora de les legalitats patriarcals, injustes i des de la legitimitat del nostre dret a decidir sobre la nostra vida. Fent accions insubmises de desobediència civil, a les a sexualitats heteronormatives imposades, vivint fora de la norma de la família patriarcal, vindi-cant el dret al plaer, a viure sense violència, a ser lesbianes, a ser trans, a ser o no ser mares, a decidir quan i com i amb qui ser- ho i a exigir el dret al propi cos, a l’avortament, al nostre dret a la salut, a repartir els treballs i les cures.
11
INTRODUCCIÓ:
VIURE LLIURES
LES DONES DECIDIM, LES DONES DESOBEÏM I HO FAREM FINS QUE LA LLIBERTAT DE LES DONES, DE LES PERSONES I DELS POBLES SIGUI L’EIX VERTEBRADOR DE LES LLEIS I NO LA COERCIÓ, LA MORDASSA, LA VIOLÈNCIA, LA REPRESSIÓ I L’APODERAMENT DELS NOSTRES COSSOS.
PER AIXÒ, AMB TOTS I TOTES VOSALTRES, ENS COMPROMETEM A GENERAR TOTS ELS MECANISMES DE DESOBEDÈNCIA COL·LECTIVA PER CANVIAR-HO TOT!
VISCA,VISCA, VISCA LA LLUITA FEMINISTA!
Barcelona,11 de setembre de 2014
QUADERNS
FEMINISTES
Com articulemla lluita feminista,
de classe i nacionalals Països Catalans?
Una aproximacióinterseccional.
per Maria Rodó
de Zárate
de Gatamaula
Col·lectiu de Dones Feministes
Novembre. 2014
13
ARTICULANT LLUITES
ALS PAÏSOS CATALANS
El context actual posa sobre la taula la
necessitat d’articular diferents lluites
que sembla que entren en contradicció.
Com treballem sobre aquesta complexitat?
Una aproximació interseccional sobre
les diferents formes de dominació
i la seva inclusió en les agendes
polítiques permet redirigir el debat
i concebre la multiplicitat d’opressions
i lluites com a fonament revolucionari en
comptes de considerar-ho un entrebanc.
Què és la interseccionalitat?
La situació que viu una dona pobra no és la suma de ser pobra i ser dona sinó que la seva posició en aquestes dues estruc-tures fa que tingui una experiència específica: viu les opressions de forma simultània, conjunta i diferent d’una dona rica o un home pobre. Aquesta idea és la que posa de relleu la teoria de la interseccionalitat, que en el nostre context, ja a l’any 1977, Maria Mercè Marçal reflectia en els seus versos. Aquella triple opressió que la feia ser tres voltes rebel.
El mateix any, la idea que l’experiència d’opressió de les dones no podia ser explicada només a través del gènere havia estat defensada per col·lectius com el Combahee River Collective, un col·lectiu de lesbianes negres feministes de Boston, als Estats Units. Però no va ser fins a finals dels vuitanta que el concepte
QUADERNS
FEMINISTES
14
d’”interseccionalitat” va ser introduit com a tal per Kimberlé Crenshaw (1989) com a forma de descriure les interconne-xions existents entre la raça i el gènere en les dones negres. Les seves contribucions seguien els intents de les Feministes Negres de desplaçar el subjecte normatiu del feminisme, és a dir, la dona blanca, occidental, heterosexual i de classe mitja, que havia estat fins aleshores la mesura de la política feminista. Altres teòriques crítiques de la raça com Bell hooks (1981) i Patricia Hill Collins (1990) van mostrar la impos-sibilitat de separar les categories i d’explicar les desigualtats a partir d’un únic marc, qüestionant la utilització de “dona” com a categoria unitària, ja que reflectia una visió essencialitzada de totes les dones. Així, la intersec-cionalitat apareix com a una proposta feminista crítica per a explorar tant les diferències existents dins d’aquestes categories com les opressions especí-fiques que la interacció entre aquestes categories suposa. Si bé aquest terme neix d’una voluntat molt concreta, s’acabarà definint com a
concepte que pretén analitzar les múltiples relacions entre
les diferents dimensions de les estructures de poder com
el patriarcat, el capitalisme, l’imperialisme, el racisme, l’adul-
tisme o l’heteronormativitat entenent-les no com a elements
que se sumen sinó que uns transformen els altres en la seva
relació.
La teoria de la interseccionalitat ha estat molt rellevant per a entendre, no només l’experiència d’opressió en més d’una estructura, sinó també el privilegi. Aquesta dona pobra potser és blanca, i aquest fet és també rellevant per entendre la seva
Interseccionalitat:concepte que pretén analitzar les múltiples relacions entre les diferents dimensions de les estructures de poder.
ARTICULANT LLUITES
ALS PAÏSOS CATALANS
15
situació, com ho seria si fos negra. El fet que sigui blanca determina les seves condicions materials (per exemple, per anar a buscar feina, o davant la policia) i per tant és un element imprescindible per entendre la seva situació. Com deia la mateixa Patricia Hill Collins “les posicions morals com a supervivents d’una determinada expressió de violència sistèmica es deterioren si no s’accepta la responsabilitat en altres expressions de violència sistèmica”. Així, la interseccional és també una crida a posar de relleu els nostres privilegis com a blanques, com a homes, com a heterosexuals.
Què té a veure tot aixòamb l’articulació de lluitesals Països Catalans?
Kimberlee Crensahw distingeix un tipus d’interseccionalitat que anomena política i que té a veure amb la forma com articulem diferents lluites en l’agenda dels moviments socials i en la política en general. Des d’aquesta perspectiva, l’atenció no es focalitza en les identitats sinó en com treballem aquesta complexitat a nivell polític. I aquesta sembla una tasca complicada quan s’ha de portar a la pràctica.
Agafaré el gènere, la classe i la nació per a mostrar com no és ni tan complicat (d’alguna manera ho hem fet sempre) ni hauria de ser una opció, sinó una necessitat. Abans, però, vull fer un apunt sobre la tríada escollida. Des del feminisme s’ha criticat que un dels problemes de la concepció interseccional és que no hi ha límit amb quantes estructures de poder hem d’agafar. N’hi ha prou amb la tríada de gènere, classe i nació? La lluita contra el racisme, contra el poder adult o per l’alliberament sexual trascendeixen aquesta tríada i s’haurien d’incorporar com a parts
QUADERNS
FEMINISTES
fonamentals. Em centraré en exemples en relació a l’articulació de la lluita feminista, l’anticapitalista i per l’alliberament nacional, però tota l’anàlisi pot ser (o millor dit, hauria de ser) aplicat a qualsevol altre eix d’opressió o àmbit de lluita present o futur.
I com fem política des d’una perspectiva interseccional? Maria Mercè Marçal sembla que ja ho sabia als anys setanta, però des de molt abans, en el nostre context geogràfic, ja s’entenia que la lluita no era només contra un sol sistema. Durant la guerra civil, el dilema sobre quines lluites havien de donar- se primer o més tard, sobre si unes incloïen les altres, o si n’hi havia de prioritàries ja va ser ‐hi present. Fent un salt en el temps, potser seria una imprecisió dir que era un debat sobre la interseccionalitat, però si mirem el següent text sobre Feminisme i Nacionalisme del 1982 en el marc de les Segones Jornades Catalanes de la Dona, sembla que el debat sobre com es vivien i com s’articulaven diferents opressions ja hi era ben present:
“el feminisme ha de ser una eina d’alliberament global que trenqui la cadena d’opressions interrelacionades i difícilment destriables damunt la qual s’assenta la societat. La nostra experiència com a dones que ens hem sentit alhora oprimides com a membres del sexe femení i com a pertanyents a una nació dominada i objectes d’un genocidi cultural i lingüístic, ha estat també prou complexa [...] Pensem que les dones hem de tenir un projecte d’alliberament total que qüestioni radicalment el trinomi PATRIARCAT-PATRÓ-PÀTRIA (i amb aquest mot fem referència e concret a l’entelequia emotiva darrera la qual treu l’orella un estat imperialista, no pas les nacions oprimides, que nosaltres en neguem a a nomenar “pàtries”, per raons no solament lingüístiques)” 1
1- Olivares, M; Maso, C; Duran, E; Cusí, T; Marçal, MM and Sentis, S (1982) “Dona i Nació: Feminisme i Nacionalisme” Segones Jornades Catalanes de la Dona.
ARTICULANT LLUITES
ALS PAÏSOS CATALANS
17
En el context actual, debats semblants s’han donat en diversos àmbits. La mateixa declaració de sobirania del 2013 al Parlament de Catalunya va suscitar aquest tipus de discus-sions. Per què un sí crític de la CUP? Que no és independen-tista? Que no creu que el poble català sigui sobirà? Tant els elements de crítica al marc territorial, els Països Catalans, com la crítica per la banda de la sobirania econòmica i la unió europea són elements d’interseccionalitat en el vot de la CUP. Per a l’Esquerra Independentista el dret a l’autodeterminació va indestriablement lligat a la lluita contra el capitalisme. El ‘sí crític’, la necessitat de posicionar- se de la CUP, va posar de relleu aquest debat, que no deixa de ser una mostra clara de la complexitat de la interseccionalitat. En aquest cas, la comple-xitat del debat es va veure com a necessària d’assumir, ja que tocava el moll de l’os dels pressupòsits ideològics i estratègics de la candidatura. No pretenc entrar a valorar aquest debat, però serveix com a exemple per a mostrar la dificultat de fer encaixar diferents lluites, sense renunciar a cap i sense rebaixar el discurs.
La pregunta és: per què el patriarcat sembla que no entra a
formar part de la complexitat? Per què des de massa sectors s’entén el feminisme com un pal a la roda, com una molèstia que divideix i debilita la lluita? No s’acceptaria renunciar a la lluita contra el capitalisme al·legant que debilita la lluita per l’emanci-pació nacional, oi? Com és que tantes vegades s’oblida la lluita feminista? Com és que no s’incorpora com a part fonamental i indestriable de les altres la lluita contra l’opressió estructural que pateixen les dones i que es manifesta en centenars de feminicidis l’any, en la violència sexual, la discriminació laboral, l’explotació del nostre cos i la nostra força de treball, i la llarga llista de violències simbòliques, polítiques, econòmiques i socials? Ara bé, a la pràctica, com fem una vaga general que
QUADERNS
FEMINISTES
18
inclogui el treball de cures? Com pensem un primer de maig que parli sobre el treball en general i no només sobre un sector minoritari dels que patim l’opressió de classe com és el treball remunerat? Potser la vertadera vaga ‘general’ només pot ser la vaga de totes?
Tres vies simulàniesper a l’articulació:la sectorial, la transversali la interseccional.
LA SECTORIAL és la que lluita des d’un subjecte oprimit
concret o contra una problemàtica concreta. La juvenil, la sindical, l’estudiantil les tenim molt clares. No cal defensar per què cal que les dones s’organitzin soles, com no cal defensar per què cal que els treballadors (el masculí no el faig servir com a neutre) s’organitzin sense la patronal. És un principi revolucionari potenciar que qualsevol grup oprimit s’organitzi per lluitar contra l’opressió específica que pateix. I la història demostra que ha estat necessari, i efectiu. Aquesta dimensió sectorial és la
que ha de permetre aprofundir en les especificitats de cada
lluita, donar eines concretes per fer- hi front, identificar demandes específiques, enfortir el grup concret (individual i col·lectivament) i crear l’espai necessari per a que no quedin diluïdes en altres lluites més generalitzades, més ben organitzades o que invisibilitzin sectors concrets. Aquesta lluita és també la que hauria de definir què entén per opressió cada grup concret. Som les dones les que hem de dir què és sexista, patriarcal o misògin. No té cap sentit pensar que aquelles persones que tenen una posició de privilegi en una estructura concreta identifiquin què és l’opressió. Com a blanca, hauré d’acceptar el que les negres diuen que és racista. Si traslladem el dret a l’autodeterminació a altres lluites
ARTICULANT LLUITES
ALS PAÏSOS CATALANS
19
haurem d’entendre que som les persones que configurem cada grup oprimit les que decidim quina és l’opressió que patim i com l’hem de combatre.
LA TRANSVERSAL és indestriable de la sectorial. Entendre que hi ha d’haver transversalitat en les lluites és entendre que quan es parla d’alliberament nacional s’hauria de parlar del paper de la burgesia catalana, que quan parlem de feminisme hauríem de parlar de la classe social i dels diferents colors de pell, orígens, edats i orientacions sexuals que tenim les dones. I vol dir que quan parlem de feminismes hauríem d’entendre
que hi ha una opressió cultural que (algunes) patim però on totes estem situades. I vol dir que quan parlem de vaga general hauríem de parlar del treball no remunerat que sustenta el sistema capita-lista i manté la vida. La trans-
versalitat és doncs tenir en
compte les diferents estruc-
tures de poder quan estem en
una lluita sectorial, i entendre
que totes ens travessen.
Paral·lelamet a aquestes dues, hi hauria LA INTERSECCIONAL.
Que les lluites es concebin com a interseccionals és que
es puguin crear aliances entre lluites que mantinguin les
seves especificitats però que alhora es reconeguin entre
sí com a fonamentals de la pròpia lluita. Això vol dir que el moviment feminista hauria d’assumir la diferència entre els subjectes polítics de la seva lluita com a base fonamental, sense pors. Els feminismes haurien de reconèixer que algunes són lesbianes, que altres són trans, que algunes no
“les lluites s’han de concebrecom interseccionals,creant aliances entre lluites que mantinguin les seves especificitats però que alhora es reconeguin entre sí com a fonamentals de la pròpia lluita”
QUADERNS
FEMINISTES
20
són blanques. Però també vol dir que hauria de ser permeable a altres lluites, i ho ha estat, en molts àmbits. Però també hauria d’entendre que no posicionar-se sobre l’opressió nacional i social del poble català, no prendre’n postura, és acceptar que una cultura hegemònica oprimeixi una cultura sotmesa. No reconèixer que aquest és un marcador de desigualtat és no reconèixer que la imposició cultural implica una repressió de les manifestacions de la cultura sotmesa, i això és prendre partit, no debatre-ho, no afrontar-ho, és deixar-se portar per una inèrcia espanyolista, imperialista.
A l’altra cara de la moneda hi tenim els moviments socials que no integren en els seus fonaments el feminisme. Uns Països Catalans no feministes són com una Catalunya governada per CIU. Què en treiem? Els Països Catalans estan tan indestria-blement constituïts de forma estructural pel capitalisme com pel patriarcat. Rebaixar el discurs contra el patriarcat (perquè hi ha altres prioritats, perquè hi ha temes més importants) és tan greu com abandonar la lluita contra el capitalisme. Amb l’afegit que el greuge històric que l’esquerra porta a l’esquena
en relació al feminisme reclama mesures d’urgència.
La unitat popular: una multiplicitat d’anelles encadenades.
Què és la unitat popular sinó l’articulació interseccional
d’aquestes lluites? Podríem parlar del sistema patriarcal capitalista i racista dels estats imperialistes, però potser no és tan necessari cercar conceptes rebuscats com anar a les relacions concretes entre sistemes. Sabem que la burgesia catalana va de la mà de l’espanyola, però potser no tenim tan clar que aquesta juga un rol fonamental en l’elecció de la lògica
ARTICULANT LLUITES
ALS PAÏSOS CATALANS
21
de l’acumulació de capital per sobre de la lògica de la vida, del treball que majoritàriament realitzen dones sense drets, ni sous, ni possibilitat de negociar les seves condicions laborals. I que aquesta lògica se sustenta en l’imperialisme i el colonia-lisme, que d’una banda no permet al poble català decidir sobre el seu model econòmic però que de l’altra es beneficia de la mà d’obra de les dones migrades per a suplantar la feina que els homes catalans no fan (dir que fan la feina que les ‘dones catalanes’ no poden fer perquè treballen ‘fora’ seria pressuposar que aquestes tasques les hem de fer les dones, quan el problema, entre d’altres, és que no es fan de forma compartida). Per què milers de treballadores domèstiques no tenen contractes o els tenen en condicions d’extrema precarietat? Aquesta manca de drets laborals només es pot explicar amb una anàlisi que inclogui el capitalisme, el patriarcat, l’imperialisme i el racisme.
Entenent que aquest tipus de problemàtiques estan
causades per múltiples factors i que les estructures de
poder es relacionen i s’afecten entre elles no tots els
discursos ens haurien de servir. Per exemple, no tots els discursos sobre alliberament nacional ens serveixen. No ens serveix l’autodeterminació si va lligada a la integració a la Unió Europea dels estats capitalistes. Per tant, tampoc ens serveix una lluita contra el capitalisme que posi al centre de la seva lluita un home blanc, adult, heterosexual i amb una feina de vuit hores que després del piquet es pren una cervesa al sofà mentre la seva dona li prepara el sopar. No ens serveix una vaga que no passi per les llars on treballen milers de dones. No ens serveix una crítica a l’estat espanyol que no digui que amb les seves lleis nega el dret al propi cos. No ens serveix una defensa de la cultura catalana que no critiqui la seva vessant masclista i homòfoba. I si entenem que votar en contra de l’Estatut de 2006 no debilita la lluita per l’alliberament nacional
QUADERNS
FEMINISTES
22
sinó que n’enforteix una forma d’entendre’l, també hauríem de poder criticar l’androcentrisme de la llengua catalana i no pensar que debilita una llengua minoritzada. I hauríem de poder criticar la forma com fem les vagues, i la forma com ens organitzem dins els nostres col·lectius, i les violències masclistes que hi ocorren, sense reticències.
Cal que s’entengui que no posicionar-se sobre determinades lluites no és una postura neutra, és una postura que acostuma a beneficiar l’statu quo, qui té privilegis. Però a l’altra cara de la moneda hi ha també la necessitat de fer aliances puntuals per a aconseguir objectius parcials, mentre aquests, com a mínim, no vagin contra altres lluites. El debat dels darrers mesos sobre el suport a la consulta i sobre la necessitat de votar sí-sí a unes preguntes que no ens agraden i al costat dels que ens apliquen les retallades i ens llancen bales de goma, ha estat un exemple clar de la complexitat de gestionar la interseccionalitat de lluites. Però era també un vot desobedient i rupturista que permet avançar cap a nous escenaris. En quins moments és necessari treballar en una mateixa línia amb grups o persones encara que els considerem adversaris en altres lluites?
Reduïr els subjectes polítics a aquelles persones que pateixen ‘totes’ les opressions porta a un carreró sense sortida. Hi ha relacions de desigualtat de classe entre dones, i igualment hi ha desigualtats de gènere dins la classe treballadora. Però la violència sexual, de forma diferent segons les nostres diverses identitats/ posicions en les estrucuctures de poder, ens afecta a totes les dones. La solució sembla que només pot ser entendre aquesta complexitat, i treballar en base al seu reconeixement. Fent una política d’aliances que sigui sempre dinàmica, sempre oberta a la discussió, al replantejament. En permanent debat i capacitat d’autocrítica i rectificació. Segons la situació, la lluita, el moment, les aliances hauran de ser diferents.
ARTICULANT LLUITES
ALS PAÏSOS CATALANS
23
La metàfora de la multiplicitat d’anelles encadenades,
podria ser, doncs, una visualització de com ha de ser
aquesta articulació de la unitat popular. Cada anella com a un col·lectiu que s’enllaça amb altres, cap a diferents direccions, amb els que comparteix algun objectiu. Aquestes aliances es poden fer i desfer, segons les conjuntures. Com a feministes podem anar juntes per defensar el dret al propi cos encara que tinguem projectes polítics diferents i cada col·lectiu alhora s’ajunta amb altres per a altres lluites amb les que no hem de confluir necessàriament. Però que hi hagi aquestes aliances, específiques, puntuals, crea línies d’enllaços entre nosaltres. Aquestes aliances ens enriqueixen i indirectament ens enllacen amb altres lluites. La unitat popular potser està més feta múltiples aliances conjunturals que de subjetes unitaris i fixos. Articular de manera intersec-
cional les lluites contra diferents formes de desigualtat, i
entendre la seva complexitat, és essencial per a construir
moviments emancipadors i no excloents. Reconèixer la diferència i acceptar la nostra responsabilitat pels privilegis dels que gaudim n’és el primer pas. Només si partim d’aquesta base podem escoltar i integrar la perspectiva i les demandes de col·lectius oprimits que ni tan sols veiem, que el nostre privilegi cega. Cal que pensem en agendes polítiques intersec-cionals sense por a diluïr les lluites sinó com a fonament propi de la política revolucionària. Cal articular les múltiples formes de dominació de manera que entenguem que unes són part fonamental de les altres, no com a annexes que s’afegeixen a les reivindicacions més acceptades. Només així podem evitar exclusions dins els moviments i la reproducció de les mateixes formes d’opressió contra les que lluitem. No és una fórmula màgica, però pot ser un pas per avançar cap a la unitat popular com a unitat (interseccional) entre diferents lluites.
QUADERNS
FEMINISTES
Text deBilgune Feminista
Traduït per Gatamaula
Col·lectiu de Dones Feministes.
2012
Trajectòriadel feminisme
basc
ARTICULANT LLUITES
FEMINISME BASC
25
Al llarg d’aquest escrit s’analitzarà la trajectòria que ha tingut el Feminisme Basc iniciada al voltant dels 70. Les principals corrents teòriques feministes que s’han desenvolupat a Euskal Herria al llarg de la història són el reflex de les tendències feministes que hi ha hagut a nivell internacional (feminisme de la igualtat, feminisme de la diferència, feminisme socialista o feminisme radical entre d’altres). Però el context polític que es vivia als 70 a Euskal Herria així com el caràcter de poble oprimit van influir des d’un principi en el desenvolupament del moviment feminista.
La lluita política estava molt activa als 70 a barris i pobles; i els primers nuclis de dones feministes es van crear al voltant de les associacions veïnals, punts de trobada de les forces polítiques d’esquerres i independentistes. Aquesta situació sociopolítica va alimentar el sorgiment del “Feminisme Basc”. És important entendre que el Feminisme Basc (“Euskal Feminismoa” en èuscara) és el
QUADERNS
FEMINISTES
26
terme amb el que van anomenar l’aportació teòrica i la
pràctica política feminista sobre la triple opressió que han desenvolupat les dones feministes de l’Esquerra Abertzale (EA), així com les dones basques feministes de l’entorn. Elles conceben que reben totes les aportacions del moviment feminista, però contextualitzant la seva situació com a dones d’un poble oprimit. Per això, amb el desenvolu-pament del Feminisme Basc, fan una aportació teòrica i de pràctica política a tot el Feminisme. El terme “basc” en aquest ús no l’hem d’entendre com una simple adjectivació del feminisme o ubicació territorial, sinó que amb el terme “Feminisme basc” és crea una
nova tendència dins del feminisme.
El constant diàleg que s’estableix amb el feminisme així com les aportacions d’altres moviments feministes (tenint la consciència de la necessitat de conceptualitzar el feminisme) crea una teoria i pràctica feminista pròpia que hem de tenir present alhora d’entendre la seva trajectòria. Per això, el feminisme basc té com a objectiu principal
acabar amb l’opressió que vivim les dones i destruir el
patriarcat, però al mateix temps, construir una Euskal
Herria feminista.
“Feminisme Bascés el terme amb el que s’anomena l’aportació teòrica i la pràctica política feministasobre la tripleopressió de la Esquerra Abertzale. Contextualitzant la seva situació com a dones d’un poble oprimit”
ARTICULANT LLUITES
FEMINISME BASC
27
Feministes abertzalesdel nord de EH
L’origen del Feminisme Basc s’ubica en la part del Nord de Euskal Herria (Iparralde). El 1974, es va crear a Baiona
l’Emazteak Iraultzan (“Dones en revolució”). Aquestes dones feministes, la majoria militants de l’EA, van agafar com
a referència el moviment feminista francès, molt actiu en aquells anys. Però des d’un principi van veure necessària la confluència entre les aportacions de les idees feministes amb la seva pràctica política abertzale. Van començar a pensar en com s’havia de lligar el feminisme amb la lluita per a la revolució social i nacional, i pocs anys després, l’any
1976, va néixer el grup EEBAA (Dones Basques a Favor de la Seva Llibertat). Influïdes per les aportacions d’Angela
Davis i de tot el feminisme negre, van acabar definint el
concepte de la triple opressió (de sexe, classe i de nació). Elles posaren la llavor teòrica imprescindible que després donaria el fruït de tot el Feminisme Basc.
Dones - KAS
L’any 1978, algunes dones del EEBAA, algunes dones de la KAS (Coordinadora Abertzale Socialista) i altres dones de l’entorn van crear plegades Dones-KAS. La Coordinadora
KAS sorgeix en el context del moment de la mort del
règim Franquista i en la suposada entrada a la Democràcia de l‘Estat Espanyol. En aquest context la KAS havia definit els seus objectius estratègics (Construir una EH independent,
QUADERNS
FEMINISTES
28
socialista, unida a nivell territorial i basca en sentit lingüístic on es vinqués en èuscara). Les Dones-KAS van afegir un altre objectiu als objectius estratègics definits per la KAS: construir una Euskal Herria antipatriarcal.
Així doncs, es tractava d’una organització formada
per dones feministes, socialistes i independentistes
amb la intenció d’acabar amb la triple opressió que patien. Plantejaven que l’alliberament de les dones era indestriable de l’alliberament com a poble, i consideraven que la base per a fer-ho possible era la construcció d’una societat socialista i antipatriarcal. Tenien clar que l’alliberament de les dones no seria la conseqüència directa d’assolir la Independència i el Socialisme. Per això, remarcaven la necessitat urgent de començar a lluitar per l’alliberament de les dones i, per poder-ho assolir, defensaven una organització sobirana de les dones de l’Esquerra Abertzale. Van concretar quatre objectius per assolir una EH antipatriarcal: acabar amb la divisió sexual
del treball, la sobirania de cada dona sobre el seu cos, el
desenvolupament lliure de les relacions sexo-afectives i la
participació igualitària en la gestió socioeconòmica de la
societat.
AIZAN!
Amb la idea de l’organització sobirana i la necessitat de relacionar les lluites, algunes ex-militants de KAS-Dones i moltes altres
dones militants noves es van ajuntar per crear Aizan!
(escolta dona!) l’any 1981. Encara que la seva organització no estés a dins de la KAS, tenien com a objectiu relacionar la lluita feminista amb la resta de lluites.
ARTICULANT LLUITES
FEMINISME BASC
29
Partint de l’aportació teòrica que havien fet les Dones-KAS, es va aprofundir mes en l’evolució de la teoria de la triple opressió. Van utilitzar eines teòriques marxistes per analitzar la
situació d’opressió que patien les dones basques a nivell
econòmic, juridico-polìtic i ideològic. Així, van fixar el
subjecte polític de “dona treballadora basca” com a subjecte de lluita per acabar amb la triple opressió. L’any 1984 van
organitzar les jornades de “Dones Abertzales” amb Assem-blees de Dones locals que s’havien començat a expandir arreu de la part Sud d’EH. Remarcaren la necessitat de lligar la lluita a favor de l’alliberament de les dones amb la lluita de classe i nacional. Tanmateix, van plantejar que la lluita de l’alli-
berament de les dones no es podia posposar a assolir
primer els drets tant nacionals com de classe. Però al mateix temps, van confluir en el fet que assolir els drets
nacionals i de classe era indispensable per l’alliberament
de les dones treballadores basques. Quan Aizan! Va assolir una base social notable, va deixar les condicions favorables per crear una organització feminista dins de la KAS.
EGIZAN
Partint de l’experiència de Aizan!, l’any 1987 l’EA va prendre la decisió de crear Egizan (Tu dona, fes-ho), organització
autònoma feminista que formava part orgànicament
dins de la KAS. El procés de creació de Egizan va
evidenciar les contradiccions internes que tenia l’EA
cap al feminisme. En general, l’EA no tenia una consciència feminista: “en el sí de l’EA hi havia arrelades certes reticències cap al feminisme similars als temes que han tingut altres moviments revolucionaris”. Per una part de l’E.A,
QUADERNS
FEMINISTES
30
el feminisme no era un objectiu estratègic; mentre que una altra part de la militància, tot i considerar necessària la lluita feminista, pensava que no calia una organització específica sinó que s’havia de fer des dels nuclis de les pròpies organit-zacions. Amb aquests obstacles, les dones de l’EA van crear Egizan, i d’aquesta manera l’EA va reconèixer que la lluita de l’alliberament de les dones era una lluita d’àmbit específic.
Egizan va aconseguir que tot el moviment feminista d’EH comencés a considerar el Feminisme Basc com una tendència nova i pròpia dins del feminisme així com va augmentar la consciència feminista de les militants de l’EA. Van remarcar la necessitat que el moviment feminista incidís en la vida política d’EH, i l’any 1998 van proposar al conjunt de l’EA el repte que es convertís en subjecte feminista.
Procés feministade l’Esquerra Abertzale
L’any 1998, mitjançant l’organització Egizan, l’EA posa en
marxa el procés per introduir la lluita en contra l’opressió
de sexe-gènere dins del seu projecte. Aquest procés sorgeix gràcies a la trajectòria de les organitzacions del Feminisme Basc (Dones del Nord de EH, Dones-KAS, Aizan!, Egizan…), i també és fruit de la conclusió a la qual s’arriba: L’EA té un gran dèficit feminista. Aquest procés intern té com a objectiu convertir l’EA en subjecte i agent feminista; una transformació cap a dins, perquè l’EA pogués ajudar a la transformació de la societat. Fruit d’aquest procés l’any 2001 es va celebrar la 1a Trobada
Nacional de Dones Feministes Abertzales de les Dones
ARTICULANT LLUITES
FEMINISME BASC
31
de l’Esquerra Abertzale, on van agafar el compromís
d’impulsar la lluita feminista i d’ introduir el feminisme
dins de la pràctica política de l’EA, de manera transversal i integral. En aquesta trobada també es va concretar la necessitat de realitzar el diagnòstic feminista de EH així com la necessitat de dissenyar la proposta feminista per la construcció nacional. Aquests dos projectes es configuraren com a referents per poder desenvolupar l’activitat feminista tant al moviment feminista, com dins de l’EA. Per poder desenvolupar-los, s’identificaren dues apostes importants: en primer lloc la necessitat d’impulsar el moviment feminista com a portaveu dels interessos de les dones i instrument principal per construir la nació feminista. I en segon, posar en marxa un procés de transformació intern dins de l’EA per configurar-se com a moviment per combatre l’opressió sexual i convertir-se en subjecte i agent feminista.
En veure que Egizan ja no responia a les funcions que requeria el moment, van decidir dissoldre-la. Però en aquesta trobada de dones abertzales van remarcar que era imprescindible la cooperació i la coordinació entre totes les dones militants de l’EA al llarg del procés feminista. I és per això que s’aposta primordialment per la construcció d’una xarxa entre dones feministes i abertzales, agent principal per la construcció de la nació feminista. Amb aquest objectiu neix el any 2002 Euskal Herriko Bilgune Feminista.
QUADERNS
FEMINISTES
32
Euskal herrikobilgune feminista
Bilgune Feminista (punt de trobada feminista de EH) neix l’abril de 2002 amb l’ objectiu de ser una xarxa de totes les dones feministes i abertzales, i ser així el motor principal de la construcció de la EH feminista. Respon a la neces-sitat que hi havia del moment de ser un projecte feminista nacional, i al llarg d’aquests 11 anys de treball polític ha anat creixent i donant poc a poc forma a aquest projecte.
El camí de Bilgune Feminista ha estat conduït aquests anys per la lluita a favor dels drets de les dones portant a terme una pràctica feminista plural i molt rica. Però encara que hagin traçat una pràctica feminista plural, tot s’encabeix dins del mateix projecte i això permet que tots els canvis donats en cada àmbit facin més fort el projecte comú i estratègic incloent diferents subjectes feministes i pràctiques feministes multitudinàries.
Durant aquests anys: una de les prioritats que ha tingut BF ha sigut traçar les aliances amb tot el moviment feminista d’EH. Així, han assolit un treball conjunt amb diferents àmbits, com per exemple l’organització de les Marxes Mundials, diferents Cartes socials o de dret de les dones que han escrit conjun-tament tot el moviment feminista. Però, d’altra banda durant tots aquests anys han fet un treball conjunt amb diferents moviments populars i socials d’EH introduint la perspectiva feminista al conjunt dels moviments populars i lligant el projecte feminista a la transformació de la societat basca de manera integral i transversal. Però el que marquen aquests 11 anys de trajectòria és que Bilgune Feminista ha esdevingut la xarxa de les dones feministes de Euskal Herria. Activar i unir les dones feministes en la mateixa lluita i en el mateix projecte ha sigut el treball primordial de Bilgune Feminista. Amb la filosofia del treball
ARTICULANT LLUITES
FEMINISME BASC
33
en xarxa han assolit que encara que moltes dones feministes no militin en cap nucli, introdueixin la perspectiva feminista i el projecte estratègic al seu àmbit de treball o a la seva lluita. Per això les Trobades feministes de dones abertzales són el punt de reflexió màxima que té BF. Dies de reflexió que comparteixen totes les dones feministes i abertzales d’EH, siguin militants de Bilgune Feminista, d’altres moviments feministes o d’altres moviments polítics, que tornen a casa amb una reflexió i estra-tègia comuna amb la resta de les dones feministes i abertzales.
Breu trajectòria:
2002
2003
2005
2009
2012
NEIX EUSKAL HERRIKO BILGUNE FEMINISTA
II TROBADA FEMINISTA DE DONES ABERTZALESIdentifiquen les principals opressions que pateixen les dones i marquen les línees de treball principals de BF: educació, cultura, socioeconomia i comunicació.
III TROBADA FEMINISTA DE DONES ABERTZALESEH en aquell context es trobava en un procés de pau i per això en aquelles trobades es va debatre sobre la participació que les dones abertzales havien de tenir en la resolució del conflicte, exigint certes mesures.
IV TROBADA FEMINISTA DE DONES ABERTZALESDavant l’intent salvatge d’ institucionalitzar el feminisme, van reflexionar sobre les identitats i subjectes feministes que necessita EH. També van remarcar la necessitat de no separar la teoria de la pràctica, i van reivindicar que les dones volien ser les protagonistes del seu canvi.
V TROBADA FEMINISTA DE DONES ABERTZALESEs van ajuntar al voltant de 600 dones feministes i abertzales. Van tractar sobre tot el context polític en el que es trobava EH des d’una perspectiva feminista: per una part la necessitat d’impulsar el procés democràtic i l’assoliment d’un marc democràtic per EH; i per l’altra, la necessitat d’un canvi de model socioeconòmic integral.
QUADERNS
FEMINISTES
34
Text delMoviment de dones
del Kurdistan
Traduït per Gatamaula,
Col·lectiu de Dones Feministes.
Movimentfeminista
kurd
ARTICULANT LLUITES
FEMINISME KURD
35
El moviment per l’alliberament de les dones kurdes té els seus inicis a finals dels anys 80 amb la creació d’una organització de dones des de l’exili, i es vertebra actualment al voltant del KJB, que n’és el focus.
La premissa d’Abdullah Öcalan
que diu que “el poble kurd no
serà lliure fins que les dones
kurdes no ho siguin” suposà un
punt de partida per l’entrada de
les dones en els diferents àmbits
de lluita (armada, política o
social) i propicià l’existència de
les primeres revoltes populars
liderades per dones al Kurdistan. El temps viscut a les muntanyes les allunyà dels valors i rols conservadors i experimentaren noves formes d’entendre la vida a nivell individual i col·lectiu.
El fet de patir reticències cap a la seva implicació en la lluita armada per part dels seus companys de lluita, les portà a concloure que caldria dur a terme una lluita feminista dins del Moviment d’Alliberament Nacional Kurd i, alhora, més enllà d’aquest. L’autoorganització de les dones, que fou la fórmula per la qual apostaren, permeté fer un treball feminista sense veure’s limitat per altres qüestions i això va fer possible desen-
“ el poble kurd no serà lliure fins que les dones kurdes no ho siguin”
QUADERNS
FEMINISTES
36
volupar un discurs específic de com afecta el conflicte armat i polític a les dones kurdes. Es podria dir que l’autoorganit-
zació va ser una garantia perquè el Moviment d’Allibe-
rament Nacional Kurd escoltés i assumís els raonaments
per avançar en l’aniquilació del Patriarcat. Raonaments
elaborats primer per dones amb consciència feminista,
ecologista, socialista i nacional; i després acatats per la
totalitat del Moviment.
A dia d’avui, l’autoorganització de les dones al Kurdistan, a banda de materialitzar-se amb una estructura fora del Moviment d’Alliberament Nacional, pren una dimensió real en el si d’aquest. En la presa de decisions, les dones tenen un espai propi per a fer les seves anàlisis, i després les traslladen al conjunt de la militància. De la mateixa manera, en mitjans de comunicació afins, les dones fan primer les seves valoracions i després una de conjunta amb la resta de companys. D’aquesta manera l’autoorganització esdevé una pràctica transversal.
De forma paral·lela, en el terreny ideològic Abdullah Öcalan ideà una teoria que implicava un trencament amb el sistema de dominació patriarcal i l’esclavatge de la dona: La Teoria de la Ruptura. Defineix el trencament mental, espiritual i cultural amb el sistema imperant. Contribueix a una comprensió i una identificació més profunda del funcionament del sistema dominant, així com a un augment de la consciència, el coratge i l’actitud de lluita contra el mateix sistema. La posaren en pràctica mitjançant la presa d’espais d’on havien estat apartades i comprovaren que podien ser competents i que eren capaces d’autogestionar-se.
De forma complementària, les dones han anat desenvolupant altres activitats per potenciar l’autoreflexió i l’alliberament dels
homes, com és el projecte de Transformació dels Homes.
ARTICULANT LLUITES
FEMINISME KURD
37
Cronologia del movimentfeminista kurd
Al 1987 es crea a Hanover (Alemanya) la Yêkitîya Jinên
Welatparêzên Kurdistanê (Unió de Dones Patriòtiques del Kurdistan), la primera organització de dones kurda,
creada a l’exili a causa de les prohibicions del govern turc amb l’objectiu de desenvolupar l’autoorganització i la lluita per l’alliberament de les dones.
La pressió que l’estat turc exerceix sobre la població als anys 90
incrementa la intensitat amb la que les dones s’impliquen en la guerrilla. A mesura que milers de dones s’unien a la
lluita armada, era necessària un nou tipus d’organització,
i així va ser com es va crear l’Exèrcit de Dones. Els rols que estaven acostumades a assumir pel fet de ser dones i l’impacte de la societat feudal kurda creà dificultats en el funcionament organitzatiu de l’exèrcit a causa de una manca d’autoconfiança. No obstant, gràcies a la seva fortalesa, conven-ciment i l’empoderament aconseguit a través de l’experiència en la presa de decisions quotidiana en àmbits antigament relegats als homes, van aconseguir un ràpid avenç en la seva autonomia ideològica, política, militar i social. D’aquesta manera motivaren un canvi en les estructures mentals dels homes i per extensió, de tota la societat kurda, fet que enriquí sens dubte la revolució democràtica que vol dur a terme el Moviment d’Alliberament Nacional Kurd. L’activitat social i política duta a terme per les guerrilles, com a part del programa de formació de l’Exèrcit de Dones, va donar lloc a que les dones s’organitzessin en els pobles i ciutats. Això
QUADERNS
FEMINISTES
38
dugué a pensar que calia establir una organització de dones més àmplia, arreplegant a dones de l’exèrcit i d’associacions i col·lectius politics i socials. Així, arran del Primer Congrés
de l’Alliberament de les Dones del Kurdistan, es fundà
Yekitiya Azadiya Jinen Kurdistan- Unió de Dones Lliures del Kurdistan (YAJK), l’any 1995. Va ser un procés molt important per les dones ja que va permetre el desplegament d’una perspectiva política i social pròpia fugint de reproduir característiques masculines o adoptar rols de manera forçada. A més, es va apostar per primera vegada per construir ponts amb els moviments feministes d’arreu del món, i per aquest motiu la YAJK va participar a la Conferència de Dones de les
Nacions Unides celebrada a Bejing el 1995.
El primer partit de dones kurdes es creà el 8 de març
de l’any 1999 i s’anomenà Partit de Dones Treballadores
del Kurdistan (PJKK), per tal de dotar d’una eina pràctica la ideologia de la lluita de les dones. Fou un pas important per guanyar una nova percepció pel desafiament del sistema patriarcal en totes les seves facetes i mecanismes. L’orga-nització d’un partit de dones va estendre les formes i els continguts de la lluita i permeté avançar en la idea de la lluita per l’alliberament constant, interaccionant amb el nivell de consciència i amb la formació de la societat. En el III Congrés
del partit, l’any 2000, se’n canvia el nom i neix el Partit de
l’Alliberament de les Dones (PJA), amb l’objectiu de prendre responsabilitat universal i d’aglutinar experiències de dones kurdes i dones d’altres nacions. El 2002 s’uneix al debat de la Constitució de les Dones del Món, difonent el Projecte de Contracte Social de la Dona. El PJA té contactes amb organit-zacions revolucionàries, organitzacions pels drets humans de dones, organitzacions que treballen per la cultura de la Pau arreu del món. El 2004 es crea el Partit d’Alliberament de
ARTICULANT LLUITES
FEMINISME KURD
39
Dones del Kurdistan (PAJK), que esdevé un paraigües per aplegar dones que lluitaven en diferents àmbits i acostar-les al Moviment d’Alliberament Kurd. Tanmateix, dins del Kurdistan, on estava tenint lloc un ressorgiment del moviment feminista es requeria d’altres fórmules d’organització més flexibles i àmplies. És així com s’aposta per un model confederatiu
que convida a la participació d’individualitats i organit-
zacions de dones provinents dels quatre territoris kurds
ocupats i de dones que vivien a l’exili. Així neix, el 2005,
el Koma Jinên Bilind- Alt Consell de Dones (KJB).
Les dones kurdes, que van conèixer-se a si mateixes i la seva força a través de la lluita pel seu alliberament, assumint el rol de poder d’avantguarda de la societat, han garantit un progrés significatiu en la revolució social al Kurdistan. Amb l’establiment del KJB, les lluitadores kurdes adquiriren encara més coratge i papers actius. Les experiències descrites del procés revolucionari del Moviment d’Alliberament de Dones del Kurdistan han esdevingut una garantia per la transfor-mació de la societat, i han suposat un major grau d’allibe-rament individual i col·lectiu de la mateixa.
KJBPrincipis i mode organitzatiu
El seu nom prové del terme kurd “Kom” que defineix la organització social i comunal del període Neolític. Està obert
a totes les individualitats i organitzacions que cerquen
la llibertat en relació a les contradiccions patriarcals i la
resolució i l’expressió de les contradiccions del sistema
capitalista.
QUADERNS
FEMINISTES
40
El KJB analitza la necessitat d’un model actual confede-ratiu d’organització de la societat en detriment de tots els modes històrics de producció patriarcals i es nodreix de les experiències i valors socials de les societats neolítiques a la Mesopotàmia. L’aspiració del KJB és estendre la organització confederativa de les dones perquè tinguin un paper principal en la construcció d’una confederació democràtica, ja que es creu que és la que permetrà l’establiment d’una societat ecològica i democràtica basada en l’alliberament de gènere. La base fonamental per aquesta lluita és el desenvolupament d’una identitat alliberadora per les dones en totes les àrees de la vida. El KJB treballa per aconseguir una transformació no androcèntrica i focalitza els seus esforços en el camp ideològic, social, polític i d’autodefensa legítima. En aquest context, el KJB coordina les dones que treballen en els diferents àmbits de lluita.
Tant al Kurdistan com a l’Orient Mitjà hi han conviscut sempre pobles amb diferents cultures i creences i les relacions que havien establert entre ells sempre s’havien basat en la lliure associació i confederació. La colonització del segle XX destrueix les estructures històriques i imposa el model polític de l’estat nacional. El nacionalisme i el centralisme deterioraren la situació general i en concret la de les dones, arribant les darreres a un nivell d’exclusió social sense precedents. Per tant, segons el KJB, l’establiment d’un confederalisme democràtic és la solució més efectiva pels pobles de l’Orient Mitjà.
El KJB sosté que el nivell de llibertat d’una societat està directament vinculat al nivell de llibertat de les dones, i per extensió, que una democratització veritable només pot ser assegurada i garantida a través de l’alliberament de les dones. Es creu necessari situar l’alliberament de gènere en el centre
ARTICULANT LLUITES
FEMINISME KURD
41
de les aproximacions per la transformació social. La regió de la Mesopotàmia, on una vegada hi va haver una organit-zació comunal de la vida, té el potencial per a realitzar una renaixença de les dones liderada per dones. Al mateix temps, el KJB reprèn la vessant respectuosa amb els recursos naturals que tenien els pobles antics i situa en el si del seu discurs la voluntat d’acabar amb l’explotació insostenible d’aquests. Finalment, l’objectiu del KJB és l’establiment d’una democràcia radical mitjançant una revolució ecològica i de gènere i atribueix un valor estratègic a l’establiment d’un autogovern democràtic de dones i pobles.
Com s’ha comentat anteriorment el KJB està format per
un ventall molt divers, des de col·lectius socials fins a
unitats d’autodefensa legítima. Cada agent conserva
la seva autonomia però en qüestions que afecten a la
totalitat del moviment de dones es busquen els punts
en comú i es tracta d’arribar al consens. Cada organització té representació al Consell Executiu mitjançant l’elecció de representants.
El KJB intenta transportar a la realitat kurda les experiències de moviments feministes d’arreu del món i alhora treballa en diversos fronts per establir vincles que propiciïn l’intercanvi i la solidaritat entre les dones. Es veu a si mateix com una peça més en el moviment feminista mundial. Teixeix aliances entre les dones en lluita (tant en projectes democràtics, ecologistes o socialistes), promou la creació d’unions estratègiques trans-nacionals i coopera amb moviments feministes globals.
Hi ha organitzacions ideològiques, organitzacions polítiques i socials de masses, així com organitzacions que treballen en l’àmbit de l’autodefensa legítima. Implica la participació del
QUADERNS
FEMINISTES
42
PAJK en el camp ideològic, YJA en el camp de les organitza-cions polítiques i socials i l’YJA Star en el camp de la legítima defensa i el comitè de dones joves. YJA Star assumeix la lluita ideològica i les formes organitzatives del moviment d’Alli-berament de la Dona del Kurdistan. Tanmateix es manté al marge de la organització confederativa del KJB i alhora té una estructura militar independent dins de les Forces de Defensa del Poble. Les relacions entre el KJB i la YJA Star s’asseguren mitjançant la participació de membres del KJB dins del Comité de Defensa del Poble.
Un cop l’any se celebren les Assemblees per la Llibertat de les Dones i és l’òrgan de presa de decisions més important. Durant la resta de l’any, el Consell Executiu és l’ens que coordina i implementa les decisions d’aquesta. Està integrat per 23 representants, 7 de les quals són les coordinadores del KJB. En el funcionament rutinari del KJB hi ha una forta voluntat de participació democràtica, obertura i transparència. La presa de decisions té en compte les especificitats i la necessitat d’espais per part de col·lectius que així ho demanin. Qualsevol membre del KJB pot fer arribar les seves exigències o suggeriments en relació a la gestió del Consell Executiu a l’Assemblea.
PAJK
El PAJK marca el camí ideològic del KJB i és el respon-
sable de traslladar la perspectiva feminista a totes les
àrees de treball, així com de la formació dels quadres
polítics. Sistemàticament duu a terme activitats centrades
ARTICULANT LLUITES
FEMINISME KURD
43
en el desenvolupament ideològic, filosòfic, teòric, acadèmic, cultural i artístic de les dones. Fomenta els debats respec-tuosos i les relacions lliures entre les dones, i les forma per tal de que afrontin el seu compromís en les diferents àrees de lluita del KJB. És el motor ideològic del moviment d’Allibe-rament de les Dones. La tasca del PAJK és la d’estendre la
ideologia feminista i formar els quadres de dones. Així:
• Duu a terme activitats que inclouen la recerca,
publicacions i estudis ideològics, per tal d’assolir estàndards acadèmics independents.
• Promou l’autoorganització de les dones en els àmbits de la comunicació, cultura, art, literatura,
economia i política per tal de desenvolupar continguts democràtics que incorporin la visió
feminista en aquests camps.
• Promou l’establiment d’acadèmies de dones
que eliminin les característiques antisocials
i elitistes de la ciència que són imposades per la mentalitat dominant masculina del sistema educatiu hegemònic.
• Treballa per a desenvolupar la Jinelogy, terme kurd per descriure la “ciència de la dona”, que
cerca una perspectiva lliure, democràtica
feminista en detriment dels enfocaments
patriarcals clàssics. La clau és oferir una visió interdisciplinària que inclogui una combinació de totes les ciències socials i la interacció entre individus, societats, natura i univers.
QUADERNS
FEMINISTES
44
YJA
Des de l’òptica de la transformació feminista, la missió de
la YJA és la democratització de la societat a través de la
organització autònoma de les dones. L’YJA la composen
organitzacions locals i regionals que uneixen a dones
del Kurdistan i de l’Orient Mitjà. Té la responsabilitat de desenvolupar i implementar polítiques per l’establiment d’una societat democràtica i la unitat nacional al Kurdistan prenent com a base la organització confederativa de dones.
Començant pels assentaments més petits (pobles, barris, districtes, províncies, etc.) YJA manté la autoorganització i la consciència de les dones mitjançant la formació d’assem-blees, consells i comunes, etc. L’YJA treballa coordinant el treball, tasques, decisions, cooperació i solidaritat des de la més petita associació local fins als òrgans supralocals de l’Assemblea.
L’YJA tracta de fomentar la solidaritat i la consciència col·lectiva per tal d’enfortir les estructures de base comunals i democrà-tiques. Desenvolupa i coordina comunes i cooperatives que responen a les necessitats de les dones i de la societat. En matèria de salut, l’YJA, col·labora per implementar institu-cions que es responsabilitzin dels problemes de salut propis de les dones.
YJA també lluita contra els feminicidis. Els Assassinats de dones sota el pretext de l’”honor” encara són tabús i espanten les vides de les dones a l’Orient Mitjà i el Kurdistan.
45
ARTICULANT LLUITES
FEMINISME KURD
Al mateix temps l’YJA intenta instruir a la societat i desen-volupa mètodes radicals de lluita per contrarestar les formes físiques i estructurals en les que es manifestala violència contra les dones (violacions, circumcisions, lapidacions, execucions, poligàmia, suïcidis, etc).
YJA també lluita contra les massacres culturals i socials perpetrades contra la llengua i la cultura kurda dutes a terme per les polítiques d’assimilació dels estats colonials. Té projectes de promoció de la cultura kurda tan a dins com a fora del territori.
Legítima defensai YJA STAR
YJA Star es defineix a si mateix com el responsable
del desenvolupament de la consciència de la legítima
defensa i l’autodefensa. Hereva de la creació de l’exèrcit
de dones el 1993, el YJA Star té una estructura autònoma
a dia d’avui. Qualsevol dona al Kurdistan o a l’Orient mitjà s’enfronta a pors, atacs i violacions dels Drets Humans diàriament. Fins i tot avui, les kurdes i la societat kurda topen amb el perill del genocidi i les massacres. Per tant, l’existència del YJA Star és essencial. Es defineix a si mateix com una força de defensa i protecció del KJB i tots els valors que s’han guanyat a través de la lluita per l’alliberament. De manera específica, desenvolupa una consciència, organit-zació i lluita d’autodefensa contra tota mena d’opressions i violències vers les dones.
QUADERNS
FEMINISTES
46
Comitède dones joves
El jovent i en especial les dones joves, necessiten les seves organitzacions específiques per ser capaces de protegir-se dels assalts ideològics, polítics, psicològics i físics. Per aquesta raó, el KJB ha organitzat el comitè de dones joves en el
context del moviment juvenil i les organitzacions de base.
El dinamisme del jovent és un factor que pot contribuir a
la transformació social, i per això es creu estratègic que
prenguin un paper actiu en la lluita. Les joves lluiten contra la opressió econòmica i cultural a les quals són exposades per part d’agents reaccionaris del sistema i la societat. Resis-teixen contra la supremacia dels adults que intenten utilitzar l’energia transformadora pròpia del jovent pels seus propis interessos. Concretament tracten de mobilitzar a dones joves contra l’extensió de la prostitució, les drogues, el tràfic de dones i criatures, el reclutament de joves per fer d’informa-dores dels serveis secrets, o l’explotació laboral.
El model del KJB ha esdevingut un sistema alternatiu i funcional d’organització de dones. Un dels resultats més visibles és la forta participació i autoconfiança de les dones en el camp de la política i en tots els àmbits de la societat.
Avui, el lema: “Jin, Jîyan, Azadî!“ ( “Dones, vida, Llibertat!”) que és present en totes les manifestacions i parlaments, ha esdevingut una manera d’entendre la vida al Kurdistan.
ARTICULANT LLUITES
FEMINISME KURD
QUADERNS
FEMINISTES
per Marta Jorba
i Maria Rodó
de Gatamaula
Col·lectiu de Dones Feministes
04/11/2014
“El que hi ha a Kobane és un
projecte polític d’emancipació
radical”
49
ARTICULANT LLUITES
ENTREVISTA A DILAR DIRIK
Entrevista a Dilar Dirik, activista del Moviment de Dones Kurdes i investigadora sobre el Kurdistan i el moviment de dones
La resistència kurda contra l’Estat Islàmic a Kobanê ha cobrat recentment protagonisme als mitjans de comunicació. En aquest context, s’han publicat amb sorpresa moltes imatges de dones de les Unitats de Defensa de Dones (YPJ), que lluiten a la regió. Analitzem amb l’activista i investigadora Dilar Dirik l’origen i el context en el qual han sorgit i s’han desenvolupat aquests grups.
Què opines sobre la manera en què s’ha tractat el tema de la participació de dones en els combats a Kobane?
Després de l’ascens de l’Estat Islàmic, el món s’ha adonat que hi ha dones lluitant al Kurdistan. Moltes persones que desconeixien el que passava en aquesta regió s’han sorprès que les dones d’una societat que es veu com a conservadora i dominada pels homes lluitin i fins i tot derrotin aquesta organització brutal. Els mitjans de comunicació capitalistes de masses, i fins i tot les seves revistes de moda, s’han afanyat a apropiar-se i instrumentalitzar la lluita legítima d’aquestes dones com si fossin una mena de fantasia sexy a l’estil occidental. Han focalitzat el seu interès en elements molt
QUADERNS
FEMINISTES
50
superficials com que “els combatents de l’Estat Islàmic tenen por de les dones kurdes perquè si una dona els mata no van al cel”. Però ignoren que aquest és un tema profundament complex i que hi ha alguna cosa més que lluita armada en aquest conflicte. El que hi ha és un projecte polític d’emancipació radical.
Qui forma les YPJ i quin és el seu rol en el conflicte?
Les YPJ són les forces de defensa de les dones, però hi ha una lluita molt més àmplia que va més enllà del camp de batalla. Yekîtiya Star és l’organització paraigua del moviment de dones a Rojava [Kurdistan occidental / nord de Síria]. En els tres cantons de Rojava - enmig de la guerra - es compleixen les normes de co-presidència [tots els càrrecs es componen per una dona i un home], de quotes i s’han creat unitats de defensa de les dones, consells de dones, acadèmies, tribunals i coope-ratives. Les lleis tenen com a objectiu eliminar la discriminació de gènere.
Per exemple, els homes que exerceixen violència contra les dones no poden formar part de l’administració. Un dels primers actes del govern va ser la criminalització dels matrimonis forçosos, la violència domèstica, els assassinats per honor, la poligàmia, el matrimoni infantil, i el “preu de la núvia”. No sorprèn el fet que moltes dones àrabs, turques, armènies i
“ L’objectiu és assegurar que la societat internalitzi el fet que l’alliberament de les dones és unprincipi bàsic per a l’alliberament i la democràcia, en lloc de ser només responsabilitat de les donesn”
51
ARTICULANT LLUITES
ENTREVISTA A DILAR DIRIK
assíries s’uneixin a les files armades i a les administracions a Rojava. L’objectiu és assegurar que la societat internalitzi el fet que l’alliberament de les dones és un principi bàsic per a l’alliberament i la democràcia, en lloc de ser només respon-sabilitat de les dones. La revolució ha de canviar la mentalitat patriarcal de la societat. En cas contrari, la història es repetirà i les dones, que han participat activament en la revolució, ho perdran tot un cop s’aconsegueixi l’”alliberament”. Això és el que els ha passat a moltes dones a d’altres llocs del món. Per això, el concepte de revolució ha d’incloure activament el 50% de la població si pretén aconseguir una llibertat veritable.
Quina relació hi ha entre les Unitats de Defensa de les Dones (YPJ) i les Unitats de Defensa del Poble (YPG)?
Tots dos grups són forces de defensa legítima de Rojava i estan vinculats entre si. El YPJ no se subordina a les YPG; és un grup només de dones que s’organitza de forma autònoma i duu a terme operacions militars i entrenaments de forma independent. Però no totes les dones han d’unir-se al YPJ, ja que ambdós grups no estan segregats per gèneres. Tots dos se centren en l’educació ideològica i política, però el YPJ posa molt d’èmfasi en l’educació i l’empoderament de les dones.
Quines són les conseqüències dels atacs actuals per a la construcció del projecte polític a Rojava? I especialment per a les dones i la lluita per l’alliberament de gènere?
Per desgràcia, a causa de la intensitat de la guerra, molts dels projectes no poden funcionar com haurien de funcionar. La revolució a Rojava és ideològicament propera al PKK i el sistema que s’està establint allí es fonamenta en el
QUADERNS
FEMINISTES
52
concepte del “Confederalisme Democràtic”, el qual promou un autogovern local radical i de base, amb igualtat de gènere i ecològic, que qüestiona les fronteres arbitràries existents. Però ara a Kobanê tota la ciutat està mobilitzada per la guerra. Tanmateix, al cantó de Cizîre, que és el cantó major i el més estable, tot i la guerra, s’han creat moltes cooperatives, escoles, consells, acadèmies i estructures autònomes de dones. Per exemple, aquest setembre de 2014 a Qamishlo, es va crear l’Acadèmia de Ciències Socials de la Mesopotàmia. Els embargaments econòmics i polítics de la guerra han posat en perill alguns elements socials de la revolució. Però això obliga a la gent a trobar solucions creatives als seus problemes. Quan ens enfrontem als embargaments, la gent es dedica encara més a l’agricultura i a les cooperatives i comunes de treball. Però, per descomptat, la crisi dels refugiats, la guerra, els desplaçaments, el trauma, i els embargaments fan que sigui molt difícil implementar les accions d’autonomia democràtica com es voldria.
Fa unes setmanes tu i algunes persones més vau estar en vaga de fam a Alemanya en solidaritat amb la resistència a Kobanê. Quin tipus de suport heu rebut? I quin tipus de suport està rebent actualment Kurdistan?
Durant la nostra vaga de fam hem estat en contacte amb la premsa i els partits polítics per tal de cridar l’atenció sobre Kobanê. Vam tenir una reunió bastant profitosa al parlament de l’estat de Hesse (Hessischer Landtag) a Wiesbaden amb membres del Partit d’Esquerra (Die Linke) i el Partit Social-demòcrata (SPD). Vam fer una crida a les portes dels diferents gabinets de premsa per instar-los a cobrir l’amenaça de genocidi
53
ARTICULANT LLUITES
ENTREVISTA A DILAR DIRIK
a Kobanê de manera que tingués en compte la complexitat de la situació, incloent-hi la marginació internacional dels kurds a Rojava i el paper de l’Estat turc en relació al creixement de l’Estat Islàmic. Vam parlar amb ells sobre la situació i els vam donar molta informació. Vam posar especial èmfasi en la guerra de l’Estat Islàmic contra les dones, que utilitza la violència sexual com a eina sistemàtica de guerra. Poc després, tant la nostra vaga de fam com la batalla per Kobanê van ser cobertes pels mitjans de premsa amb els que ens vam reunir. Els membres del parlament de l’estat van expressar la seva solidaritat amb el poble de Kobanê i van prometre incidir, en les seves sessions del parlament, en la necessitat urgent de suport a la resistència kurda i a condemnar les polítiques de l’Estat turc. També volen que hi hagi una millora de les polítiques en relació als refugiats a Europa. En aquest sentit, valorem la nostra vaga de fam com un gran èxit. Hem acabat la vaga de fam, però continuen les accions com les ocupacions espontànies, les manifesta-cions, les xerrades, etc. Durant la nostra vaga, es van ocupar edificis del Parlament, seus de partits, aeroports, estacions de tren i les ambaixades turques i nord-americanes. Els kurds a Europa es troben en un estat d’emergència. Així que, en resum, aquesta vaga de fam va ser només una de les moltes accions que es van dur a terme. Al mateix temps, al Kurdistan van començar els aixecaments populars, es van retirar les tanques a les fronteres, es van reemplaçar les banderes de l’estat per banderes kurdes en els llocs fronterers, i es van ocupar els carrers, els parlaments, les seus de premsa, les ambaixades i els aeroports arreu del món en qüestió d’hores. Aquesta és només una petita mostra de les capacitats de mobilització del moviment kurd.
QUADERNS
FEMINISTES
54
Avui en dia hi ha molta solidaritat i simpatia amb el poble kurd en general. No obstant això, volem assegurar-nos que aquesta sobtada preocupació no és només deguda a la lluita contra l’EI. És molt fàcil, i convenient per a certs poders, tractar d’apropiar-se de la lluita a Kobanê per a les seves agendes. Però com Salih Muslim i altres han dit: els kurds ja no seran mercenaris de ningú. S’ha acabat lluitar pels altres. Així que si la gent realment vol donar suport a llarg termini a estructures democràtiques seculars, han prendre accions polítiques radicals com el reconeixement dels cantons de Rojava i les seves forces de defensa, així com l’eliminació del PKK de les llistes terroristes.
Què creus que els feminismes podrien o haurien d’aprendre sobre la lluita de les dones kurdes?
Hi ha moltes coses que es poden aprendre de l’experiència de Kobanê, de Rojava i de la lluita de les dones kurdes. Per a l’esquerra hauria d’haver estat un toc d’atenció sobre el fet que no es mobilitza a temps. La dreta ha estat molt ràpida en apropiar-se de la lluita legítima a Kobanê i instrumentalit-zar-la a favor de les seves agendes racistes, islamòfobes o imperialistes. Els debats ideològics interns de l’esquerra suposen una càrrega molt pesada per a la gent de Kobanê, que no va tenir el luxe de poder debatre sobre la moralitat del comerç d’armes perquè van ser assetjats per assassins radicals decidits a cometre un genocidi. Sobretot per a les feministes, aquesta resistència ha de proporcionar noves perspectives sobre les diferents maneres en què les dones, especialment en una regió tan feudal-patriarcal, poden
“ Els kurds a Europa es troben en un estat d’emergència”
55
ARTICULANT LLUITES
ENTREVISTA A DILAR DIRIK
emancipar-se. Les dones a Rojava no només duen a terme una guerra existencial contra l’EI sinó que, paral·lelament, també duen a terme una revolució social. Els mitjans de comunicació de masses caricaturitzen la lluita d’aquestes dones com una fantasia sexy occidental i capitalista, però la veritat és que aquestes dones estan liderant una lluita radical que pot desafiar l’status quo més enllà de l’estat de setge imposat per ISIS. En molts sentits, aquesta lluita de les dones a Rojava ha trencat els estereotips orientalistes de les dones de l’Orient Mitjà com a pobres víctimes que estan perdudes. Però potser el més important és que el món ha après una cosa: que hi ha esperança fins i tot quan estàs completament envoltada per la foscor de la bandera d’EI. Que un altre món és possible. Aquesta fortalesa ha de revifar l’esperança en un Orient Mitjà esquinçat per les guerres injustes, les tensions ètniques i el sectarisme. La democràcia independent i la pau sostenible són possibles. La llibertat no és una utopia. I s’ha vist que haver d’escollir el ‘menys dolent’ no és l’única opció, en contra del que el context de la Primavera Àrab feia pensar.
Com creus que serà la situació d’aquí a un any? I en deu anys?
És molt difícil fer una predicció ja que, fa un any, ningú hauria dit que EI es convertiria en una preocupació mundial, que els yezidis viurien altre genocidi o que Kobanê passaria a la història per la seva heroica lluita. Però crec que en les últimes setmanes el món s’ha adonat de diverses coses, com de la veritable cara de Turquia. Així que no puc predir res, però el que sí puc dir és el que espero. Espero que l’adminis-tració de Rojava sigui reconeguda sense ser cooptada per
QUADERNS
FEMINISTES
56
les potències hegemòniques. Espero que les comunitats ètniques i religioses, després d’aquesta guerra, encara siguin capaces de mirar-se als ulls. Espero que les dones segueixin portant la bandera de la revolució sense que es posi en perill l’alliberament de les dones. Però perquè això passi, tots hem d’esforçar-nos més per donar suport a aquesta revolució.
Si una dona de les que avui estan lluitant a Kobanê pogués enviar un missatge perquè se sentís a tot el món, què creus que diria?
No vull parlar en nom de les dones valentes que lluiten a Kobanê, perquè justament ara molta gent està intentant parlar en nom d’elles. En lloc d’això, puc resumir el que moltes d’elles estan dient: que la seva lluita va molt més enllà de la guerra contra l’Estat Islàmic. Que estan lluitant per una societat lliure en la que les diferents comunitats ètniques o religioses cooperin, en la que les dones siguin lliures. Elles estan defensant els drets de les dones a tot arreu. Durant la nostra vaga de fam, vam rebre una trucada telefònica de Kobanê. En lloc de donar-los ànim nosaltres a elles, elles van reaccionar primer i van intentar animar-nos enviant-nos les seves salutacions i solidaritat! Així que, més enllà de les paraules, la gent de Kobanê i especialment les dones, amb les seves accions i la seva valentia, ja ens han dit moltes coses. Ens han mostrat el veritable significat d’un lema popular kurd: “Berxwedan Jiyan i”, que vol dir “la resistència és la vida”.
