QUADERNS PER A LA FORMACIÓ

7/30/2019 QUADERNS PER A LA FORMACI

1/60


2/60


3/60

S Poltica / Comissi Ideolgica PCOC

Comit Nacional FJCC

Partit Comunista Obrer de Catalunya

Federaci de Joves Comunistes de Catalunya


4/60


5/60

NDEX

1. Formaci bsica:

1.1 Economia Poltica................................. pg. 3-13

1.2 Materialisme histric........................... pg. 14-22

1.3 La Dialctica......................................... pg. 23-25

1.4 La Metafsica........................................ pg. 26-28

1.5 La Democrcia...................................... pg. 29-32

1.6 Condicions objectives i subjectives...... pg. 33-35

2. Textos per al debat:

2.1 Les crisis econmiques........................... pg. 37-40

2.2 Llegint a Marx........................................ pg. 41-45

2.3 El Partit................................................... pg. 46-48

2.4 Naci o Regi?........................................ pg. 49-53

3. Lectures recomanades:-El treball alienat (Marx)-Principis del comunisme (Engels)-Manifest Comunista (Marx/ Engels)-El Capital en cmic-Del socialisme utpic al socialisme cientfic (Engels)-El paper del treball en el procs de transformaci del mico en home

(Engels)-Tres fonts i tres parts del marxisme (Lenin)-Sobre el significat del materialisme militant (Lenin)-Entorn a la qesti de la dialctica (Lenin)-Marxisme i revisionisme (Lenin)-La revoluci socialista i el dret a la autodeterminaci (Lenin)-El marxisme i la qesti nacional (Stalin)-El problema de les nacionalitats a Espanya (Comorera)
http://www.marxists.org/espanol/m-e/1840s/manuscritos/man1.htm#1-4https://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxaGt1MUh4Y0U0Rmc/edithttps://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxaGt1MUh4Y0U0Rmc/edithttps://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxRC01eHAzYWlIX1k/edithttps://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxRC01eHAzYWlIX1k/edithttps://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxSElWSERLdTVaRms/edit?pli=1https://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxSElWSERLdTVaRms/edit?pli=1https://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxMzFPYkt2NXZnTzg/edithttps://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxMzFPYkt2NXZnTzg/edithttp://pcoe.net/Libros%20digitales%20autores/Engels/papel%20trabajo%20transformacion%20mono%20hombre.htmlhttp://pcoe.net/Libros%20digitales%20autores/Engels/papel%20trabajo%20transformacion%20mono%20hombre.htmlhttps://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxTWFnQ1YtRVVJUE0/edithttps://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxTWFnQ1YtRVVJUE0/edithttps://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxM3A0U0RqUjkyVk0/edithttps://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxM3A0U0RqUjkyVk0/edithttps://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxZHhaNGJMMmZ6OEk/edithttps://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxZHhaNGJMMmZ6OEk/edithttp://pcoe.net/Libros%20digitales%20autores/Obras%20Lenin/marxismo%20y%20revisionismo.htmlhttp://pcoe.net/Libros%20digitales%20autores/Obras%20Lenin/marxismo%20y%20revisionismo.htmlhttps://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxMGlHT1NEMmd0VXc/edithttps://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxMGlHT1NEMmd0VXc/edithttp://www.marxists.org/espanol/stalin/1910s/vie1913.htmhttp://www.marxists.org/espanol/stalin/1910s/vie1913.htmhttp://www.marxists.org/catala/comorera/1942/03/xx031942.htmhttp://www.marxists.org/catala/comorera/1942/03/xx031942.htmhttp://www.marxists.org/catala/comorera/1942/03/xx031942.htmhttp://www.marxists.org/espanol/stalin/1910s/vie1913.htmhttps://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxMGlHT1NEMmd0VXc/edithttp://pcoe.net/Libros%20digitales%20autores/Obras%20Lenin/marxismo%20y%20revisionismo.htmlhttps://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxZHhaNGJMMmZ6OEk/edithttps://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxM3A0U0RqUjkyVk0/edithttps://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxTWFnQ1YtRVVJUE0/edithttp://pcoe.net/Libros%20digitales%20autores/Engels/papel%20trabajo%20transformacion%20mono%20hombre.htmlhttps://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxMzFPYkt2NXZnTzg/edithttps://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxSElWSERLdTVaRms/edit?pli=1https://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxRC01eHAzYWlIX1k/edithttps://docs.google.com/file/d/0B3zhuSgY7HWxaGt1MUh4Y0U0Rmc/edithttp://www.marxists.org/espanol/m-e/1840s/manuscritos/man1.htm#1-4


6/60


7/60

I

FORMACI

BSICA


8/60

1. ECONOMIA POLTICALEconomia Poltica ens mostra la relaci existent entre lhome i la Naturalesa i entre els

homes mateixos. Home i Naturalesa sinterrelacionen i formen part dels tres elements o factors que intervenen en tot procs de producci: treball, objecte de treball i mitjans de treball.

Una vegada que siguem capaos de definir els tres factors i dassenyalar exactament el lloc que ocupen en leconomia, tan sols amb realitzar un exercici denllaos i unions entre ells, estarem a meitat de cam per entendre tot el marxisme, que per ser la ideologia prpia de lobrer no t capmisteri, ni res despecial tal i com divulguen els savis burgesos, els quals intenten embolicar elseu estudi amb definicions complexes i amb ls duna terminologia molt peculiar i incomprensible

per els treballadors.

1. Treball, objecte de treball i mitjans de treball

Per a subsistir, lhome es veu obligat a treballar amb la finalitat de procurar-se els aliments,

vestits, habitatge, etc. Tant els aliments com els vestits i les habitatges, els proporciona laNaturalesa, per en estat brut, per tant, lhome ha de transformar la Naturalesa; per noms aquellesparts que li permetran aconseguir el que necessita per viure. Lactivitat que exerceix lhome entransformar la Naturalesa a la fi dextreure el seu producte, rep el nom de treball.

Treball


Federaci de Joves Comunistes de Catalunya 3


9/60

Lhome, quan realitza el seu treball, lha dexecutar sobre la Naturalesa, que com hem dit anteriorment es presenta en estat brut. La part de la Naturalesa que ser tractada es denominaobjecte de treball, per noms aquella part que vagi a ser utilitzada, la resta, no. Abans de sermanipulat per lhome, lobjecte de treball s conegut amb el terme: matria bruta.

La matria bruta que rep lacci de lhome, i que ha de continuar en el procs de producci fins a convertir-se en el producte final, sanomena matria prima. Per exemple, un arbres matria bruta. Quan es tala, cada part (taules de fusta) es transforma en matria prima, i cada pasque es doni amb la fusta ser a mode de matria prima, fins que acabi convertint-se en moble, quees el producte final. La matria que es gasta en el procs de producci sanomena matria auxiliar,com s ara lelectricitat.

Objecte de treball: matria bruta (arbre) Objecte de treball: matria prima (taules de fusta)

Resulta evident que per a transformar la Naturalesa i obtindre els seus beneficis en forma daliments, de robes o dhabitatges, lhome es val deines, naus, mquines, etc. es a dir delsmitjans de treball.

Observem novament i amb deteniment les tres vinyetes segents:

Objecte de treball Mitjans de treball Treball




10/60

Els tres factors de producci (treball, objecte de treball i mitjans de treball) sn idntics encontingut i definici per a tota la histria de la humanitat:

Objecte de treball Mitj de treball Treball

Marx i Engels van sostenir la teoria que explica que lhome s diferencia dels animals peltreball, que vol dir que el mico es transforma en home quan comena a treballar. El pas del micoa lhome, segons la teoria marxista, nega qualsevol hiptesi que defensi que el pensament hum,-que s una manifestaci de la diferncia entre lanimal i lhome- li vingui donat per la voluntatduna fora sobrenatural, o dit duna altra manera, que el pensament, esperit, idea, (tots aquestsconceptes signifiquen la mateixa cosa en filosofia) sigui obra de cap Du.

Hom suposa que lAustralopitec ms avanat utilitzava els cdols (pedra) en brut, tal comexisteixen a la Naturalesa. A travs de la prctica, aquest va anar adquirint percia i arrib a laconclusi que determinades formes de la pedra eren ms efectives per al seu treball, a la vegada queva experimentar que el xoc de dos cdols es partia mtuament i es transformava en altres figures.

Lexperincia prctica del modelar els cdols fins a obtenir eines, es va reflectir al cervell de

laustralopitec i va permetre desenvolupar-lo juntament amb el pensament.




11/60

Daquesta manera, lAustralopitec comena a construir la seva arma, eina o estri, utilitzantdues pedres per a colpejar una sobre laltre i donar-hi forma. A partir daqu, tant per al marxismecom per les cincies, lAustralopitec desapareix i neix l homo habilis (ja home, hbil).Aquest procs senzill explica molts fenmens, causes i xocs entre el marxisme i la religi; entre elmarxisme i la ideologia burgesa.

1. Lhome no s obra de Deu, fet a la seva imatge i semblana i creat independent del regneanimal. Lhome, s el fruit de levoluci despcies inferiors.

2. El pensament, la intelligncia, no s cap atribut div, sin que s el reflex de la realitatobjectiva en el cervell hum, s a dir, dall que existeix fora i al voltant de lhome.

Hem estudiat que lhome utilitza la pedra i aquesta realitat objectiva (la pedra = realitatexterior) es reflexa en el seu cervell, fent-lo pensar en la possibilitat de millorar la forma que liresulti ms beneficiosa.

3. Ser, prctica, matria, Naturalesa (tots aquests conceptes tamb signifiquen el mateix enfilosofia), genera el pensament i no al contrari, com afirmen els religiosos i la ideologiaburgesa: per ells, la realitzaci de tot lhum t lorigen en Du, que ha dotat a lhome depensament.

Pedra (Realitat Exterior)- Pensament




12/60

Noms lHomo Sapiens ha pogut pensar en Du, i a partir de fenmens naturals que lenvoltaven. Per tant, s lhome, el ser, lamatria, la que produeix el pensament, lesperit, s a dir, Du, i no a la inversa

En efecte, lhome, en utilitzar la pedra (prctica), sadona que aquesta posseeixdeterminades facultats, per que retocant-la es tornar ms efica i pot afrontar noves comeses, peraix decideix tallar-la, dotant-la de diverses formes (diferents tipus de llances, destrals, fonadors,etc.) Observem aqu, com la prctica desenvolupa el pensament perqu aquest perfeccioni lamencionada prctica. El pensament i la Naturalesa sinterrelacionen, com vam explicar al principi.Qualsevol aparell, maquinria o estri modern, quan surt al mercat, porta incorporats els ltimsavenos tecnolgics; per passat un temps, sn anullats per altres ms perfeccionats o snsubstituts per altres diferents ms avenats. Lhome a travs de la prctica (funcionament delsaparells que ha creat amb el seu treball) veu reflectit en el seu cervell els defectes o imperfeccionsque tenen aquests aparells, la qual cosa activa el seu pensament per a corregir-lo i aix

successivament. Sempre la prctica i el pensament sinterrelacionen, per s la prctica el fetprimari. Lenin deia que el pensament es desenvolupa per la prctica i s un concepte prctic.

Prctica- Pensament- Prctica- Pensament

2. Mitjans de producci, fora de treball i forces productives

Els objectes de treball (Naturalesa, matries brutes, primes, auxiliar) i els Mitjans de

treball (naus, mquines, eines...) junts, formen els Mitjans de producci.




13/60

Apareix un nou element de discrdia entre la ideologia burgesa i el marxisme, la fora detreball, que s el desgast fsic i mental que desenvolupa lobrer en realitzar el treball.

El patr afirma i reafirma que paga a lobrer pel seu treball. Malgrat tot, el producte deltreball de lobrer s venut ms car (per tant per ms valor) que el que rep com a salari.

Aix noms pot tenir una explicaci; que el patr paga a lobrer els diners suficients per arestablir les seves energies amb lobjectiu que pugui tornar al dia segent. El patr paga la fora detreball. La diferncia entre el que abona el patr (fora de treball) i el que realment es paga almercat pel producte generat per lobrer en realitzar el seu treball, es el que sanomena Plusvlua,diner que sapropia indegudament el patr.

EXEMPLE: Per fabricar una pea, el patr disposa duna nau, un torn (mitjans de treball),acer i electricitat (matria prima i matria auxiliar), en definitiva, dels mitjans de producci.Contracta un torner (fora de treball) perqu elabori la pea (fruit de lactivitat de lobrer =

treball).

Els costos sn aquests: Amortitzaci de la nau (mitj de treball) en una hora: 10;amortitzaci de les matries primes i auxiliars = acer i electricitat (objecte de treball), pea i hora:




14/60

10. En total els mitjans de producci costen al patr en una hora 20, als que cal afegir 10 brutsdel salari de lobrer en aquesta hora (fora de treball). Amb aquests 10 en brut lobrer hadacomplir amb les seves obligacions tributries. En total, el patr inverteix 30 en el procs deproducci . El patr diu que ha exposat el seu diner i s lgic que nobtingui algun benefici, inclsha saldat a lobrer el seu salari abans que pugui vendre la pea, amb la qual cosa el seu risc es total.Lobrer sembla ser lnic que en principi es beneficia. Es aix?

Desprs, la pea s venuda a 60, dels quals, 10 sn per satisfer el seus impostos i laSeguretat Social de lobrer, els altres 20 sels embutxaca el burgs.

Leconomia burgesa explica que existeix una relaci perfecta: lobrer rep el valor del seutreball i el patr, la compensaci del risc dexposar el seu diner.

Comencem pel principi. Diem que el patr disposa dels mitjans de producci que li costenen una hora 20. Qu passa llavors perqu aquests 20 es transformin, desprs dacabada la pea,en 60, que s el preu al qual la ven el burgs? O dit duna altre manera; Qu s el que fa que la

pea valgui ms de laportat pel patr?

s cert que el patr posa els mitjans de producci, per el torn per si sol no funciona i ja se lipot llenar damunt tot l'or del mn, que no produir ni un cntim, per la qual cosa estem encondicions de garantir que all que exposa el patr, per si mateix, no produeix absolutament res. Lamatria prima ha de transformar-se en la pea per obtenir un valor de mercat superior del que valcom a matria prima, i aquest valor noms lhi pot donar el treball de lobrer a travs del seu

desgast fsic i mental. s a dir, el patr va invertir 30 i lobrer hi ha afegit un valor per 30. Siel patr fos just i reparts el que realment correspon a cadascun, lobrer es portaria els seus 30. Qusucceiria llavors? Senzillament lobrer ja tindria diner suficient per invertir en mitjans de produccii no necessitaria del patr per a treballar i subsistir. El patr com a tal desapareixeria.

El patr sapropia del diners que lobrer produeix i amb aquest diners compra els mitjans deproducci, que desprs amb engany assegura que s una inversi prpia que ell arrisca. s evidentque tot el diners, el de lamortitzaci de la nau, mquina, el cost de lacer i de lelectricitat, elgenera el treballador com a classe, les mquines, les naus, les produeixen els obrers. Els impostossurten del valor que genera lobrer amb el seu treball etc. EL PATR NO APORTA RES I PERTANT, NO ARRISCA RES.




15/60

Aix doncs, la relaci patr - obrer est sustentada en una gran mentida. Mentida que

lEconomia Poltica burgesa oculta amb falses teories i que lEstat sustenta amb les seves lleis, ambel parlamentarisme, amb repressi violenta a travs de la justcia i els rgans repressius, policia,exrcit, etc.

Ja sabem que la uni de lobjecte de treball i els mitjans de treball conformen els mitjansde producci; ara b, unint els mitjans de producci amb lobrer (fora de treball), aconseguiremles forces productives.

Una vegada estudiat amb deteniment el segon captol ja estem en condicions dextreureconclusions que refuten determinats arguments de la burgesia i dels seus idelegs, aquests sn:

1- Govern, patronal i sindicats recomanen encaridament que els treballadors siguinmoderats en les seves peticions salarials, tota vegada que una ala del salari comportaforosament, segons ells, laugment de la carestia de vida (preu del producte).




16/60

El nostre exemple de Plusvlua ens diu que no. Vam dir que lobrer semportava 10 brutscom a salari i el patr uns beneficis de 20 lliures dimpostos. Si lobrer aconsegueix una pujada enel salari/hora de 3 en comptes d1,5, que s el que ofereix el patr, el producte continuarcostant un preu de mercat de 60. Perqu el valor de mercat del producte no est determinat pelcost del treballador, sin per la relaci entre la demanda i loferta. El que es produiria es la reduccien la quantitat que semporta el patr, en aquest cas ja no guanyaria 20 de beneficis, sin 17. El

patr mai es contenta per les bones, a rebre menys beneficis.

2- Govern, patronal i sindicats pressionen tamb els treballadors perqu no siguinpretensiosos en les seves peticions, per la incidncia tan negativa que tindria per a ells unapujada important del cost laboral. Suposaria, segons els enemics de la classe obrera, la prduade competitivitat de lempresa i aquesta es veuria forada a acomiadar treballadors.

A lexemple anterior hem apuntat la falsedat de la relaci del salari i la pujada de preus, el

producte final costaria exactament igual que quan lobrer guanyava menys.En aquest sentit, s impossible que perdi competitivitat per causa de la petici de lobrer.

El Capital de Carles Marx, no deixa dubtes, latur s conseqncia del desequilibri en lacomposici orgnica del capital. El capital est compost per una part variable (treballadors) i peraltre anomenada constant (maquinries). Si augmenta la part constant, les mquines, disminueix enla mateixa proporci la part variable, els obrers. Latur s, doncs, la conseqncia de lacompetncia irracional que sopera en el mercat. Les empreses es veuen constantment obligades aadquirir mquines cada vegada ms sofisticades, que amb una menor operaci produeixin ms, ambla qual cosa sobren treballadors. Novament es consumaria lengany si lobrer es deixa conduir perles paraules dels patrons, del govern i dels sindicats. Lluitar per la competitivitat de la sevaempresa, suposa cavar la seva prpia fosa, ja que la competitivitat s la causa de la desocupaci.




17/60

Per qu pot fer lobrer? El dilema s mortal, si lempresa no pot competir, desapareix, per percompetir, necessita dels avenos tecnolgics que expulsen lobrer del seu lloc de treball.

CAPITAL = VALOR MAQUINRIA (CAPITAL CONSTANT) + VALOR TREBALL (CAPITAL VARIABLE)

COMPETITIVITAT VALOR MAQUINRIA VALOR TREBALL DEMANDA DE TREBALL

ATUR

Davant daquesta tessitura lobrer inconscient accepta la competitivitat com a mal menor.Aquest s un dels moments oportuns on el partit de la classe obrera expliqui al treballador, que elque falla s el sistema i per tant, sha de canviar. El sistema capitalista vagi per on vagi, sempre

produir atur, sempre afectar negativament lobrer.

3- Actualment es troba en discussi la possibilitat que les pensions i jubilacions pateixinun retrocs drstic, degut al fet que cada dia sn ms els treballadors jubilats en relaci amb

els treballadors actius; llavors, lingrs a les arques de lEstat en la part que correspon a laSeguretat Social s menor que les seves despeses i aquesta circumstncia s insostenible.

Tant els empresaris, sindicats, govern i economistes, estan dacord amb aquest argument,sent obligat anar rebaixant les prestacions per jubilaci i pensions. Per ja hem vist, que tot el dinersque es produeix a una naci surt de la fora de treball, per tant, aquest diner s distribut pel governde torn, al seu arbitri, a travs dels Pressupostos Generals de lEstat: un tant per a la corona, altretant per a lexrcit, altre tant per als beneficis dels patrons etc.; malgrat tot, noms es redueix la partque lEstat assigna a lobrer.

Els governs capitalistes parlen de la distribuci racional i justa del PIB (Producte InteriorBrut). Per el PIB est integrat per tots els productes creats dins el pas. Qui crea el producte?Lobrer, que s el que menys rep del repartiment.




18/60




19/60

2. MATERIALISME HISTRIC

En aquest apartat, abordarem lestudi de les diverses formes histriques de la comunitathumana. Lobjectiu que perseguim consisteix a saber diferenciar entre mode de producci icomunitat humana.

Com veurem, la comunitat humana est compresa en el mode de producci i ens ensenyacom shan agrupat els homes, no noms per a produir, sin tamb per a familiaritzar-se, defendreterritoris comuns, etc. Una dada excellent daquest estudi s la comprensi del concepte naci, laseva base de configuraci, i a propsit d'aix, podrem distingir perqu, per exemple, Andalusia nos una naci i pel contrari, s ho sn Euskadi, Catalunya o Galcia.

Comencem per la gens, per ser la primera forma de comunitat que adopta el primer sserconsiderat ja hum. Anteriorment, els homnids constituen formes gregries.

Des de la gens fins a la naci, hi ha tot un procs dialctic de maneres de conviure delhome, que t les seves arrels en les relacions de producci. Lhome no sagrupa per casualitat o pelcapritxs projecte dels superhomes. La comunitat humana ni simplanta per llei, ni es pot

concebre prviament, doncs est subjecta a lleis internes dels diferents modes de producci. s adir, Andalusia o Euskadi sn o no nacions, no per desitjos dels poltics de torn, sin per condicionseconmiques determinades.

De vegades, els termes poble i naci sutilitzen capritxosament, sense cap rigor cientfic iaix condueix a posicions poltiques errnies; es tracta, doncs, de que els militants i simpatitzantsdel Partit basin la seva cultura ideolgica sobre els pilars del rigor cientfic.

LA GENS

El primer sser considerat hum (per fabricar els seus instruments de producci), molt abansque apareguessin les classes socials, es congregava en la gens. La gens constitueix la primeracomunitat productiva, social i tnica. Aquesta comunitat estava unida per llaos:

-Consanguinis-De llengua com-Costums-Creences-Cultures comuns-Llocs comuns de residncia

-Llocs comuns de caa




20/60

Laparici de la gens es situa al paleoltic superior, s a dir, quan apareix lhomecontemporani.

MODE DE PRODUCCI DE LA GENSCOMUNISME PRIMITIU-Estructura econmica basada en la propietat social-Distribuci igualitria dels productesLaparici del Neoltic va suposar un canvi radical en la forma de vida de la comunitat

humana primitiva, que afecta qualitativament a les seves condicions materials i a la seva ideologia. Lhome produeix ara els seus aliments, amb un sistema revolucionari de producci que introdueixtransformacions profundes en les seves relacions amb la Naturalesa i amb si mateix. Elsedentarisme, lagricultura i ramaderia, estimulen amb impulsos extraordinaris laven de latecnologia que propicia una concepci del mn que li envolta molt diferent a la que existia en letapa anterior.

El Neoltic no sorgeix de sobte, sorigina en el transcurs de lexperincia-producci-experincia, que evoluciona en un perode de temps prolongat. Es calcula entorn als 3000 anys des dels primers poblats amb activitats de producci a les primeres cermiques. Avui es pot determinaramb certa precisi els lmits de la cultura neoltica per acabar definint com preneoltic el perode

precedent i immediat de transici entre lEpipaleoltic i el Neoltic. El kiamiens es correspon ambaquesta etapa de transici o preliminar en qu es van enllaar elements de cultures microltica-epinatufiens de tradici anterior amb daltres nous, les primeres puntes de fletxa amb osques i els

primers taxadors. Aquests utensilis sn la evidncia dun canvi tecnolgic ms avanat, encara queno est relacionat amb el Neoltic. La construcci de noves formes dhabitatge tamb revela unatransformaci qualitativa molt important, coexistint les excavacions en el terra amb ledificaci en la superfcie.

Per el fet que ms ens interessa per als nostres estudis, perqu delimitar el nivell ideolgicdel preneoltic, s lexistncia duna agricultura incipient. El kiamiens, se situa a la zona nuclear dels cereals silvestres al ben mig dunes condicions ecolgiques molt interessants, que facilita eltrnsit de la recollecci al cultiu de les plantes. A ms els cereals sn fcils demmagatzemar,

podent ser conservats durant llarg temps.Des dun principi, la domesticaci de les plantes (agricultura) estava a crrec exclusiu de la

dona, mentre que lhome es dedicava a la caa, abans de dedicar-se a la doma danimals(ramaderia). Aquesta s la segona divisi natural del treball que imposa la necessitat de sobreviure, la primera va ser la que va existir entre la recollecci i la caa.

El paper de la dona en la societat adquireix significaci de rellevncia en la seva relaci amblhome, degut al lloc que ocupa en el procs productiu. Lagricultura i lemmagatzematge dels seusfruits garantien lalimentaci de la comunitat durant llarg temps. Pel contrari, el producte de la caacaducava de seguida i no sempre era suficient per sustentar la gens. La societat mirava cap a la terra




21/60

amb anhels justificats perqu per als membres de la comunitat, era el millor medi que satisfeia lesseves necessitats i idolatrava la dona que la feia frtil. No s estrany que lart sinspirs en la donacom una espcie de deessa. Al final, lhome crea els seus Dus per resoldre els seus problemesvitals: alimentaci, salut, etc., noms que lindividu kiamiens posseeix encara una conscinciareligiosa poc avanada. Lhome forma part quasi absoluta de la naturalesa, en una relaci integral,en aquest cas lnic subjecte capa de dominar la naturalesa; encara que noms sigui en una fasemolt elemental.

De totes maneres, lart s encara una creaci social que expressa el realisme hum, sensemassa inters que procurar el b per a tota la comunitat. Es a dir, no existeix una classe socialmadura amb desitjos de manipular-lo en benefici propi. El pensament de lhome kiamiens s dbil inoms pot interpretar la seva realitat peremptria, la relaci s de producci de la societat

preneoltica; una societat gentilcia que vincula els seus membres per llaos estrets deconsanguinitat i per la propietat en com del territori. En una situaci familiar daquesta categoria,la lluita per la supervivncia obligava al repartiment igualitari dels bens produts. Tamb explica lasubordinaci de la comunitat a la naturalesa: la dona - agricultura, toro - caa, com ho demostra elculte al toro, que es formalitzaria definitivament en les societats posteriors.

Sovint es confon el comunisme primitiu amb lestat superior de la conscincia i de lallibertat humana, al qual lhome ha de tornar per retrobar-se amb s mateix, interpretant errniamentles paraules de Marx. Lhumanisme marxista constitueix, segons els seus fundadors, levacuacisocial de les forces alienants: lestat i la moral burgeses, la religi i totes les superestructures del

sistema classista. Des daquest punt de vista, el retrobament de lhome no s altre cosa quelhumanisme ple i universal, s a dir, la recuperaci del carcter social de lsser hum inferit peldesenvolupament superior de les condicions materials i de la conscincia humana. Lhumanisme

positiu connota llibertat, o el que es el mateix, la relaci harmoniosa entre lhome i la naturalesa ientre lhome i lhome, que podr establir-se nicament quan el desenvolupament de les forces

productives sigui capa de resoldre totes les contradiccions que existeixen en la societat humana ientre aquesta i el seu entorn. Aix docs, la comunitat primitiva no dibuixava el futur de la humanitat,

perqu els medis de producci eren molt pobres i massa rudimentaris com per a transformar elpensament en grau superlatiu. La societat gentilcia no era lliure com suposa lanarquisme, a la vista

dun fals comunisme de misria, sin a la inversa, la seva ignorncia la feia esclava de les lleiseconmiques. El comunisme li venia donat obligatriament per a subsistir, en aquestes condicionsun repartiment desigual dels bns produts hagus condemnat a morir de fam a una gran part delsseus membres i probablement a la seva totalitat.

El socialisme modern, en canvi, s el comenament de la llibertat congruent amb eldesenvolupament de la poltica, de leconomia i de la filosofia. Si al comunisme primitiu lhome sun subjecte passiu del discurs social, al socialisme modern s el seu agent creador.




22/60

LES TRIBUS

A partir de la uni de dues gens, la comunitat es denomina tribu. La tribu pot reunir desenes

de milers dindividus.

Dins les tribus, les gens posseeixen vida autnoma

APORTACI DE LES TRIBUS A LA SOCIETAT

-A ms de la propietat gentilcia, existeix ja la propietat tribal (terres de caa, lloc deresidncia, etc)-Sorgeix la necessitat de dirigir les tribus, neixen els caps, sacerdots, cabdills militars,organismes administratius (consell de la tribu, assemblea de guerrers o dadults).-Shi va perfeccionar el llenguatge (major complexitat)

MODE DE PRODUCCI DE LA TRIBU

COMUNISME PRIMITIU-Estructura econmica basada en la propietat social-Distribuci igualitria dels productes

OBSTACLES QUE APAREIXEN EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES TRIBUS

-Els llaos de consanguinitat limitaven el creixement numric de les collectivitats-Dificultaven la comunicaci-Les tradicions eren tan fortes que si b permetien el funcionament social, obstaculitzavenqualsevol canvi en la vida de les comunitats primitives-En aparixer la famlia en parelles, es va tendir a allar de les comunitats tniques lesrelacions familiar - matrimonial, els vincles de consanguinitat.

Lincrement i el perfeccionament dels instruments de producci van alterar profundamentlordre establert, permetent la consolidaci definitiva de la domesticaci de les plantes i dels

animals. Lmbit de la gens result insuficient per abordar amb xit els nivells de producci quesanaven assolint. Per aquest motiu, apareixen les tribus formades per la uni de diverses gens. Poca poc, la societat pren majors proporcions i donat el volum que adquireixen els instruments de

REFLEXIONEU:

Si el comunisme primitiu era lestat ideal de la societat humana, per qu es diu quelesclavisme, el feudalisme i el capitalisme, que sn societats basades en lexplotaci de lhome

per lhome, van constituir perodes superiors en levoluci i desenvolupament de la societathumana? Assolir el comunisme, vol dir tornar al comenament de la histria humana?




23/60

producci, lhome desplaa la dona en els treballs agrcoles i ramaders. Posteriorment, levoluci deles forces productives obliga a lespecialitzaci tribal, donant lloc a les tribus ramaderes i a lestribus agricultores.

Previ a la formaci de les tribus, entre les gens es donava en ocasions intercanvis materials,de vegades sexuals (exogmia), i tamb religiosos, encara que poc desenvolupats, bastaven pertransferir entre ells els canvis operats a linterior de cadascuna. Ha d'entendre's que els passosdonats cap endavant de les societats gentilcies comprenen centenes danys. Morgan els va dividirentre poques fonamentals amb les seves corresponents subdivisions: salvatgisme, barbrie icivilitzaci.

La confirmaci de les tribus i la seva posterior confederaci (poble), es desenvolupa en unprocs absolut i ininterromput i llarg alhora. Durant un perode dilatat de temps, s lgic que es

formaren cultures eclctiques fruit de les aportacions de les gens a les tribus, de la mateixa formaque posteriorment cohabitaren les cultures originades en les tribus amb la desenvolupada per laconfederaci en el seu conjunt: apareix la necessitat de dirigir la tribu i en conseqncia daixsorgeixen els caps, els sacerdots, els cabdills militars i els organismes administratius com el consellde la tribu, juntament amb lassemblea general dels guerres o dels membres adults de la tribu.

La societat es va anar fent ms complexa, circumstncies que es van agreujar amb eldescobriment de la fosa de metalls, que va incorporar nous oficis i va ampliar la divisi social deltreball. Parallelament a les condicions materials, la producci religiosa es mostra sensible als

canvis que sefectuen en el pensament. Els conceptes de les estatuetes femenines es modifiquensubstancialment i la deessa de fertilitat (terra-dona), conviu amb els nous dols als quals transfereixla seva essncia en una transsubstanciaci molt peculiar. La deessa frtil (terra-dona), es vadesintegrar en la deessa mare. La primera de carcter objectiu, la segona de naturalesa domsticaque representen les mutacions sociolgiques en les relacions de producci, dins les quals, la donaha canviat la seva funci social.

Els nous oficis, alfarer, ferrer, etc., sumen les seves illusions i els seus ensonyaments, elresultat dels quals sn els dus espontanis, llunyans encara, per en certa mesura precursors delsdus gremials de ledat mitjana i del santoral modern. El culte als animals es ressent en la mateixa

mesura que els dus antrpics, la comunitat gentilcia adora els animals que formen part de lesseves vides com a productes de la caa i de la ramaderia. En separar-se lagricultura de laramaderia, en consolidar-se el patriarcat i amb el descobriment de la fosa dels metalls, safavoreixlaugment de la productivitat que provoca una successi desdeveniments de gran importncia, elsquals anaven a canviar radicalment la societat. Soriginar el plusproducte que promou el bescanvidels productes excedents, es definiran les classes socials; apareixer la propietat privada amb lesseves desigualtats patrimonials. Es donaran doncs, les condicions per les quals neixi el mode de

producci esclavista que aportar a la historia la instauraci del primer estat, la missi del qual eslegalitzar el poder de les classes explotadores.




24/60

Fets tots que porten implcits els elements que, en desenvolupar-se posteriorment,concretaran les condicions en qu haur daparixer el cristianisme. Per suposat, ens estem referinta la situaci material i espiritual de la societat.

Al voltant de les transformacions socials, es succeeixen tamb els canvis religiosos quemanifesten clarament una continutat evolutiva que ens dirigir directament al judaisme i alcristianisme. Les religions van incorporant successivament a larsenal ideolgic, els ingredients quefinalment configuraran la religi bblica: creaci del mn, naixement de lhome de largila i de ladona de lhome (creences babilniques), el diluvi universal (sumria), ascensi als cels (accdia),resurrecci (babilnica), dualitat cos - nima (filosofia grega), etc.

EL POBLE

Ladveniment de la divisi social del treball (separaci ramaderia i agricultura iposteriorment artesania), i laparici de les relacions dintercanvi i la desigualtat de bns va donarlloc a una nova forma de comunitat que desplaa lorganitzaci gentilcia i tribal: neix el poble.

El poble ja no es basa en llaos de consanguinitat; luneix, no obstant, nexes territorials entreels individus pertanyents a gens diferents, units estretament per lactivitat econmica, el comer ialtres relacions de tipus econmic.

APORTACI DEL POBLE A LA SOCIETAT HUMANA

-Va impulsar la producci-Va perfeccionar el llenguatge-Tenia desenes i centenars de milers dindividus

MODE DE PRODUCCI

-Lesclavisme

-El feudalisme

SORGIMENT DE LES CLASSES SOCIALS

-Amb el poble neixen les classes i lestat

A les entranyes del comunisme primitiu es van anar realitzant les transformacionseconmiques i estructurals que van preparar ladveniment de lesclavisme. La necessitatdintercanviar els productes excedents va ser linici duna srie de processos encadenats que van

culminar en la ruptura amb el vell sistema.




25/60

El canvi del plusproducte de la comunitat es realitzava en un principi entre les comunitats atravs dels seus representants

. En desenvolupar-se ms i ms la divisi social del treball i estendres el canvi, aquests factorsvan anar soscavant cada vegada ms la propietat collectiva. Els representants dels diferents grupsvan comenar a comportar-se en relaci als objectes de patrimoni collectiu com si el patrimoni

per ells administrat fos dexclusiva propietat. En els seus comenaments, lobjecte principal sobreel que recalen les operacions de canvi era el remat. Les comunitats de pastors posseen gransramats dovelles, cabres i bestiar bov. Aquells representants de grups en qu havia anatconcentrant-se un poder notable dins la comunitat, propendien a disposar daquests ramats com si

fossin de la seva pertinena. Daquesta manera, la propietat privada comen aplicant-se al ramat,don es va estendre desprs, gradualment, a tots els instruments de producci. Fou la propietat en

com sobre la terra, la que durant molt de temps es va mantenir en vigor.

Laparici del canvi i de la propietat privada va obrir el cam a una profunda i radicaltransformaci en tot el rgim de la propietat primitiva. El desenvolupament de la propietat privadai de la desigualtat patrimonial va fer que es creessin diferncies dinteressos entre els diversos

grups de vens. En aquestes condicions, les persones que tenien dins la comunitat funcions dedirecci, es van aprofitar de la seva situaci per enriquir-se. Aquests individus van anar apoderant-

se de porcions considerables del patrimoni com. Daquesta manera, els titulars daquests crrecspblics van anar alant-se cada vegada ms sobre la massa dels membres de la comunitat i

transmetent amb freqncia cada vegada major als seus hereus, el poder assolit per ells. Lesfamlies privilegiades sanaven convertint, al mateix temps, en les ms riques. I la massa delsmembres de la comunitat va anar caient gradualment, duna o daltre manera, en una situaci dedependncia econmica sota el domini duna minoria de rics.

Les classes socials, la propietat privada sobre els mitjans de producci i lestat sn els trestrets que distingiren lesclavisme de la societat anterior. Lesclau era considerat com un simpleinstrument de producci, sotms als designis de lesclavista. Lescriptor rom Varrn va arribar adividir en tres classes, els instruments de producci amb qu es cultivaven el camp: els instruments

parlants, instruments que emetien sons inarticulats i instruments muts; els instruments parlants sn

els esclaus; els que emeten sons inarticulats sn els bous i els muts, els carros.Lesclavisme no va aparixer a tots els llocs al mateix temps ni tampoc va evolucionar poltica isocialment digual manera. Des de sempre, es pren com a model el sistema a Grcia i Roma, per laXina, ndia i altres pasos del proper orient van adoptar formes quelcom diferents, que Marxanomen mode de producci asitic. En realitat Egipte i Per tamb varen optar per les mateixesformes, on, si b les societats estaven dividides en explotadors i explotats, van mantenir alguns delselements de la comunitat primitiva i determinades caracterstiques comunals que van limitar eldesenvolupament insuficient de la propietat privada de la terra. Per en tots va prevaler lestatesclavista i les seves relacions fonamentals van ser tamb esclavistes.




26/60

LA NACI

Hem vist que les comunitats gens i tribus es corresponen amb el mode o sistema deproducci primitiu (comunisme primitiu), i tamb, que la comunitat poble est relacionada amb elmode de producci esclavista i feudalista. Ara veurem que la comunitat naci sorgeix amb el modede producci burgs. Es a dir, la naci s un concepte capitalista que persisteix en el socialisme.

La classe social que dna carcter a la naci i les seves derivades (nacionalisme), s la classeburgesa.

Marx i Engels mostren magnficament en el Manifest del Partit Comunista la base capitalistade la formaci de les nacions; La burgesia suprimeix cada vegada ms el fraccionament delsmitjans de producci, de la propietat i de la poblaci. Ha aglomerat la poblaci, centralitzat elsmitjans de producci i concentrat la propietat en mans duns pocs. La conseqncia obligadadall ha estat la centralitzaci poltica. Les provncies independents lligades entre s quasinicament per llaos federals, amb interessos, lleis, governs i tarifes duaneres diferents, han estat

consolidades en una sola naci, sota un sol govern, una sola llei, un sol inters nacional de classe iuna sola lnia duanera.




27/60

APORTACI DE LA NACI A LA SOCIETAT HUMANA

-Les relacions mercantils van acabar amb lallament de les regions econmiques-Es reforcen vincles entre els components dun mateix poble i els dels pobles afins-Contribueix a la formaci de llenguatges comuns-Uni dels homes en comunitats ms estables (s a dir nacions)

La consolidaci del capitalisme a Espanya, coincideix amb el desenvolupament de les burgesies

catalana, basca, madrilenya i gallega fonamentalment, que varen unir tots els pobles dels seus respectius

territoris transformant-los en naci.

Al mateix temps, a Andalusia, el que es consolidava era la classe terratinent, classe precapitalista

(correspon al feudalisme). Posteriorment el terratinent andals, es transform en burgesia - terratinent, que

es servia de lexplotaci de la matria prima que transformava en les seves industries implantades a altres

llocs, fonamentalment a Madrid, Euskadi i Catalunya.

:

PREGUNTA:

Segons la llei de la comunitat humana, pot considerar-se Euskadi una naci? I Andalusia?




28/60

3. LA DIALCTICA

La dialctica s el mtode danlisis que emprem els marxistes leninistes per explicar elmn. Si prescindim daquesta, veurem tots els fenmens fsics i socials de la mateixa manera queels observa i explica la burgesia. Per tant, el militant ha de saber utilitzar-la amb total precisi i entots els moments.

Els governs capitalistes han intentat moltes vegades eliminar de les universitats lestudi de la

filosofia, i com no han pogut, shan dedicat a parlar malament della en uns casos i en altres, adivulgar-la expressament duna forma confusa i engavanyadora, per avorrir lestudiant. Ambaquesta tctica eviten suscitar, fins on poden, latenci de les classes treballadores cap al seu estudi.Amb la dialctica succeeix el mateix, perqu s lelement que sost la filosofia marxista. Elsmarxistes leninistes abordem la histria humana i la histria de lunivers a travs de la dialctica.

Llavors, Qu s la dialctica? Com es lgic, la Naturalesa t unes lleis fsiques quejustifiquen el seu moviment (transformaci eterna). La histria de lsser hum, tamb es regeix per

lleis socials. Aix vol dir que tant la Naturalesa com la societat humana, estan supeditades a lleisque existeixen independentment de la voluntat i de lacci de lhome.

Lhome pot interpretar fidelment aquestes lleis, descobrir les seves essncies, aprofitar-sedelles (desenvolupament cientfic, revoluci social), per ni pot abolir-les ni tampoc modificar-les.El mn evoluciona de linferior al superior, perqu aquestes lleis es manifesten constantment, estanen moviment perpetu. En el mn res s esttic; tot, absolutament, segueix un discurs evolutiu.

Aix doncs, la dialctica estudia els fenmens a travs de les seves lleis, o el que s elmateix, profunditza en tots els elements que comprenen aquestes lleis i que produeixen levolucide lunivers i de la societat.

La dialctica s, doncs, LA TEORIA CIENTFICA DE LEVOLUCI.

Quan estudiem la dialctica, quan comprenem les seves lleis, verifiquem que el mn fsicforma un tot, donat que la matria malgrat les seves formes est configurada i dirigida per lesmateixes lleis. Lunivers, s a dir, tots els fenmens fsics, constitueixen una cadena de causes i




29/60

efectes, el que vol dir que una causa engendra un efecte o fenomen fsic, per aquest efecte ofenomen fsic s a la vegada causa dun nou efecte i aix successivament.

De la mateixa manera succeeix amb la societat. Tot el que succeeixi a un lloc, sigui causa oefecte, t repercussi com una ona expansiva en un bon nombre de baules de la cadena, tal comsucceeix actualment amb la crisi econmica del capitalisme. Qualsevol que siguin les seves causesirradia el problema creat a tot lorbe capitalista, per, unes vegades es manifesta en el mateix sentit ien ocasions de forma variada. Per exemple, en la lluita pel mercat mundial, els imperis rebenlimpacte de la crisis; tanmateix, i dacord amb el seu desenvolupament intern, en uns casoslimpacte ser desastrs per al manteniment de la seva economia imperial (EEUU, Europa, Jap),mentre que en altres casos pateixen les seves conseqncies en menor grau i saprofiten de la

debilitat del seu adversari (Brasil, Rssia, India, Xina).

Cada vegada que realitzem una anlisi del mn, hem dencarar-lo com un tot, per sabentque levoluci va de linferior al superior i que quan el superior arriba a un determinat estat dedesenvolupament, donar pas a quelcom nou que tamb t les mateixes fases de desenvolupament.

Recordem que el capitalisme ha tingut varies fases fins arribar al capitalisme premonopolistai desprs al monopolista, que es fon amb lEstat, determinant la etapa de limperialisme. En aquestaforma destudiar el mn capitalista contemplem la dialctica. El capitalisme evoluciona, i quanarriba al seu mxim esplendor, dna per resultat la substituci del vell imperi per un altre nou,resolvent el que sanomena una contradicci no antagnica. Per tamb succeeix que, en el seuconjunt, el desenvolupament superior del capitalisme (mode de producci de la burgesia),senfronta a la seva contradicci antagnica (el comunisme o mode de producci de la classeobrera) sucumbint davant seu.

Fins aqu hem estudiat que la dialctica ens ensenya que el mn fsic i social s un tot, per

en continua evoluci, i el podem designar com una cadena de causes i efectes; ara b, tant les causescom els efectes, no apareixen o es materialitzen fins que no es donin les condicions concretes queho permetin. Les accions que soperen dins daquesta cadena, ens diu tamb, que tots els fenmens




30/60

evolucionen de linferior al superior, a ms en lexplicaci que vam donar del capitalisme, ladialctica ens mostra que tot neix, creix i mor, i la seva mort dna pas a un nou cicle idntic:naixement, creixement i mort. Aix opera lunivers i aix es transforma la societat humana des de lesgens. Per el ms important que ha brotat espontniament en el desenvolupament daquestaintroducci s laparici de contradiccions antagniques (que es repelleixen, que no podenconviure pacficament), i no antagniques (que poden coexistir sense anullar-se unes a les altres).Ja estem en condicions dafirmar que levoluci, de linferior al superior es porta a terme des de lasoluci cardinal de les contradiccions antagniques, que es dna entre all vell que t una qualitat iall nou que posseeix una altre qualitat ms avenada i moderna.

RESUM

La dialctica s la teoria cientfica de levoluci.

La matria est en constant moviment o evoluci que consisteix a passar de linferior

al superior mitjanant el naixement, creixement i mort (anullaci per un altre

perode evolutiu que cont les mateixes etapes).

La matria evoluciona per la lluita de contraris o contradiccions que poden ser

antagniques i no antagniques.

La soluci de les contradiccions antagniques dna mort (anulla) a all que s vell ivida a all nou que comena el nou cicle.

Totes les accions i interrelacions de les causes i efectes, noms poden efectuar-se

quan existeixen les condicions concretes per aix.




31/60

4. LA METAFSICA

MATERIALISME DIALCTICA

IDEALISME METAFSICA

En lanterior captol vam comenar la incursi obligada per la dialctica i vam concloureque era el mtode danlisi que correspon al marxisme-leninsme, s a dir, a la ideologia obrera, idiem que la dialctica com a teoria cientfica de levoluci, cont lleis per les quals es regeixen

tant lunivers, com la societat humana en el seu desenvolupament.

Abans de definir aquestes lleis, s convenient estudiar el mtode que empra la burgesia en elseu raonament, que per ser contrari a la dialctica, no pot ser cientfic, daqu el seu nom.

Metafsica vol dir ms enll de la fsica, per tant, explica el mn (Univers-societat humana)superficialment, sense la relaci en cadena de causes i efectes com ho fa la dialctica.

En menysprear la relaci causa i efecte fins arribar a larrel dels problemes, se sobreentnque els fenmens fsics i socials sn originats per una fora aliena a la fsica i a les lleis socials, es a

dir, una fora sobrenatural que se cita expressament, o se sobreentn.

Encara que el mtode danlisi metafsic s propi de lenjudiciament burgs, per lgica,lutilitzen tamb tots aquells que des del moviment obrer tenen idees contrries al marxisme -leninisme, doncs es troben atrapats per la ideologia burgesa.

Exposem ara tres exemples que poden illustrar el raonament marxista-leninista, lexplicacique ofereix la burgesia en el mateix suposat (metafsica) i la posici del reformisme (metafsica).

Quina s la causa de latur crnic?

Segons el marxisme (programa del PCOE):

A la societat burgesa, a la vegada que va acumulant-se el capital i creixent la sevacomposici orgnica, disminueix relativament la demanda de m dobra, encara que el volum totaldel proletariat augmenti a mesura que es desenvolupa el capitalisme. s una veritatincontrovertible que la part variable del capital experimenta amb la revoluci cientific-tcnica unadisminuci relativa proporcional al capital constant.

Com a conseqncia daix, es forma la superpoblaci relativa (atur) amb les seves duescares: la latent i la flotant....




32/60

O sigui, el que sanomena composici orgnica del capital, est format per dos elements:capital constant (mquines, cincies aplicades a la producci) i capital variable (treballadors). Quanaugmenta el capital constant, disminueix inexorablement el capital variable.

Apreciem en aquesta explicaci, una srie en cadena de causes i efectes: el capitalismeorigina la composici orgnica del capital; les cincies utilitzades pel capitalisme desenvolupenaquesta composici orgnica; en avanar la composici orgnica del capital, la relaci dels seuscomponents es desequilibra, produint latur.

De tot lexposat, es dedueix que la relaci entre el capital constant i el capital variable scausa de latur, per a la seva vegada s efecte (el seu desequilibri) del desenvolupament cientfic,que si b s la seva causa, s efecte de laven cientfic en la indstria i aquest s a la vegada

producte del capitalisme. Si no ataquem el capitalisme, que s larrel de la cadena, no acabarem mai

amb latur, tots els eslavons es reprodueixen duna forma natural.

Segons lexplicaci del capitalista ( metafsica ):

El capitalista dir que latur es conseqncia de la falta de competitivitat. s a dir, que elstreballadors, en obtenir salaris elevats, obliguen lempresari a pujar el preu del producte,deixant-lo en desavantatge en el mercat. Es dedueix doncs, que s lobrer qui motiva la sevadesocupaci. A lobrer li conv guanyar menys per assegurar-se el lloc de treball, o produir ms pelmateix salari, i si pot ser ambdues coses unides millor, doncs sassegura el futur de lempresa i enconseqncia el seu propi.

La causa de latur s lobrer, que a la mateixa vegada s lefecte de la relaci entre patr iobrer (causa arrel). De cap de les maneres, ni en la retrica utilitzada, surt a relluir el capitalisme.La relaci entre patr i obrer es presenta com una qesti eterna, doncs la vida de lobrer sefmera i sempre des que va nixer, ha viscut la citada relaci, aix que a lobrer se li infon,indirectament, que sempre han existit rics i pobres. Aquesta s una relaci completament natural perell. Per si la convivncia entre rics i pobres s eterna, qu o qui lha produt? s indubtableque quelcom sobrenatural que est per damunt de lhome, perqu lhome ha demostrat que sincapa devolucionar.

Aix s aix, perqu lobrer, a travs de la histria explicada pels burgesos, sap que ha existitledat mitjana, ledat antiga, ledat moderna i contempornia, ha llegit que hi ha hagut esclaus iserfs, per no els estudia com una evoluci dels sistemes de producci. Al mxim que arriba la sevaentesa s que entre el capitalista i l'obrer, el que varien sn les formes de vestir, els costums, etc.Per el sistema s el mateix, no aprecia canvis quantitatius i menys encara qualitatius

Si lobrer no observa els canvis quantitatius i qualitatius entre les classes explotades, si noho entn com un desenvolupament de linferior al superior, no deduir que abans va haver dexistiruna societat ms primitiva de la que surt lesclavitud, i encara menys comprendr, que aix comfins l'obrer ha regnat l'evoluci (revoluci), desprs de la societat en qu ell habita, ha de veniruna altra tamb ms desenvolupada quantitativa i qualitativament (superior). Per ell, el mn ser is sempre esttic, i a lnic que pot aspirar s a que, entre tantes desdites, pugui passar per obra de




33/60

la sort a la situaci de burgs. La revoluci per ell s inimaginable. La vida s aix: a uns els tocaser capitalistes i a altres, obrers.

Segons lexplicaci reformista (metafsica):

En tercer lloc el reformisme (oportunisme), transmet a lobrer les mateixes sensacions que elcapitalista. Fa anys, el que era Secretari General del PCE, Julio Anguita, es va treure del barret decopa la reivindicaci que segons el seu partit podia solucionar el problema de latur. Va dir quecomel treball s un b escs, shauria de repartir entre tots, treballant menys hores . Ms tard,aquesta consigna ha estat molt difosa en el Moviment 15M.

On est la relaci causa - efecte? Si el treball s un b escs, s de suposar que sigui creat, ide manera limitada, per quelcom superior a lhome, doncs aquest s incapa; i si concorren altresfactors en la determinaci o generaci del treball: treballador, terres, mquines, mines, etc. s bensegur que lesmentada consigna seria la riota de tots (com ho s).

Anguita va dir s un b escs, no va dir: el capitalisme limita el treball per interessos o perqualsevol altre causa. Lexplicaci oferta pel lder del PCE, passa per sobre els treballadors, comque el treball que nhi ha s el que nhi ha, i com no pot haver-hi ms, shaur de repartir. Eximeixdoncs, de tota responsabilitat al capitalisme i a ms, no veu en el socialisme cap sortida. s el quenhi ha i haurem de patir-ho o gaudir-ho. Ms semblant a la resignaci cristiana, impossible.




34/60

5. LA DEMOCRCIA

Cada vegada que el capitalisme passa per un perode de crisis ms o menys prolongat,broten impetuoses totes les seves misries. Com s lgic, els propagandistes oficials, difusors de lesseves excellncies, autntics mestres en les arts malabars, grapegen la sensibilitat del poble, amb laintenci dimpedir que els seus anlisis, debats i crtiques excedeixin els lmits del sistema,

procurant que aquest no sigui qestionat. Tot acostuma a ser perms en el joc de la poltica, aexcepci de la possibilitat del socialisme, al qual sarriba si es dna contingut de classe a lesopinions.

Qualsevol truc serveix per al burgs si aix evita que els treballadors, els ms castigats perles crisis, tinguin tan sols lopci de pensar en un canvi radical de les estructures econmiques(socialisme).

Els estudis i les discussions se centren, llavors, en tot all secundari, i quan no hi ha msremei perqu la prpia dinmica dels esdeveniments aix ho disposa i imposa, saborden elsconceptes per camins extraviats. Tot s vlid per tal que el rgim capitalista romangui indiscutible iintocable, tal s el cas del concepte democrcia.

Amb el propsit deludir el socialisme, apareixen miraculosament innovacionsrevolucionries, la finalitat de les quals s substituir els principis marxistes-leninistes, perqusegons el criteri dels supersavis creadors, aquells han fracassat. Els neoliberals, elssocialdemcrates, els adeptes al Socialisme del segle XXI entre daltres, postulen nous tipus dedemocrcies, o advoquen per la conjunci de varies democrcies al mateix temps. Aix, en el mn,amb major intensitat i inters en Amrica Llatina, sn tema danlisi o conversaci les difernciesque separen a les diverses democrcies - representativa, participativa, directa, comunitria,consultiva, etc.- per a optar per una o algunes delles a la vegada, que resolguin els problemes que

planteja lactual crisi. Per com hem dit abans, aquests debats sobre aquestes democrcies es fan

excloent el seu contingut classista, tan present en les obres de Marx, Engels i Lenin.La conclusi en el debat establert expressa que no s possible viure sense democrcia, doncs

aquesta s la culminaci histrica de les experincies ms positives de les comunitats humanes. Msenll de la democrcia es diu que noms pot existir dictadura i obscurantisme.

Com tothom sap , democrcia significa govern del poble. Per el terme poble en boca i enla ploma de les classes explotadores ha pres accepcions diferents. A lesclavisme, per exemple, elsesclaus no estaven inclosos dins el poble.

La democrcia capitalista, per ser una forma de govern, supera lacte de les eleccions

generals. El que es venera s la democrcia en si mateixa; malgrat aix, els capitalistes han fet delscomicis el seu tret distintiu, doncs en la seva opini determinen la voluntat de la majoria del poble.




35/60

El govern que surti de les eleccions parlamentries representar la majoria del poble, acomplint-seexactament la definici de la democrcia: govern del poble.

El marxisme-leninisme posa al descobert les falrnies i les mentides que la burgesia, elssocialdemcrates i els falsos comunistes, empren en ls del concepte democrcia.

En primer lloc, la democrcia s una forma que revesteix lEstat, qualsevol que sigui. Des dela seva creaci, lEstat s un rgan dopressi de les classes explotadores contra la resta de classes;en cas contrari, els explotadors de tots els modes de producci no haguessin durat ni tres dies. Pertant, s llei universal que les democrcies, totes elles, representen el poder i la violncia estatal de laclasse dominant. Resulta impensable que en un estat capitalista, el seu govern sigui obrer, que laseva democrcia sigui la dictadura del proletariat, o a la inversa.

No s lEstat (conjunt dinstitucions: parlament, Esglsia, justcia, exrcit, policia, partits,sindicats, etc), el que adquireix el seu carcter per la democrcia que el representa, sin que s a lainversa, la democrcia pren la seva naturalesa i les seves qualitats de lEstat. Qualsevol forma dedemocrcia que es doni sota el sistema capitalista ser, de manera inapellable, democrcia burgesa.

La democrcia burgesa s a la vegada representativa, participativa i directa, per noms pera la burgesia. Constitueixen un engany i un entreteniment les propostes de lideari del Socialismedel Segle XXI, quan presenten la uni d ambdues democrcies (representativa-directa) com unanova opci per a superar el capitalisme des de dins ( com si aquestes democrcies haguessin estatinventades o no existissin ja al capitalisme ), sense que el sistema pateixi cap conseqncia

negativa. Ben al contrari, sn elements que li donen vida.

En el sistema capitalista, el Parlament representa la voluntat de la burgesia (democrciarepresentativa). La tecnocrcia, la borsa, les organitzacions empresarials, els organismesmultinacionals burgesos, incideixen directament en el rumb econmic i poltic dun pas(participativa-directa), reduint el Parlament a una administraci de trmits (lleis que legalitzen el

poder del capitalista).

Per donar qualitat i legalitat a la democrcia burgesa, els partits poltics acostumen a apellara la quantia. Es a dir, argumenten que, a diferncia de les democrcies feudalista i esclavista, la

burgesia ha estat capa de donar participaci al poble, i si els capitalistes sn al poder, es perquguanyen la majoria. Per aix, els oportunistes afirmen que canviant la direcci del vot es potconstruir un altre tipus de societat.

Com veurem, el concepte de majoria s diferent en la ideologia burgesa respecte de laideologia marxista-leninista.

A Lenin no li preocupava gens ni mica lanomenat problema de les majories: Elsscheidemannistes i kautskians (en part per la hipocresia i en part per la seva extremada malaptesa,fruit de decennis de labor reformista) embelleixen la democrcia burgesa, el parlamentarisme

burgs, la Repblica burgesa, presentant les coses com si els capitalistes resolguessin elsassumptes de lEstat per voluntat de la majoria, i no per la voluntat del capital, mitjanantlengany, lopressi i la violncia dels rics sobre els pobres.




36/60

Els ltims governs del Partit socialista i del PP ens demostren que cap dels dos partits hanacomplert les seves promeses electorals i malgrat aix, shan caracteritzat per reprimir violentamentles protestes dels treballadors, que shan sentit enganyats. Aix s la democrcia burgesa.

On existeixi la democrcia burgesa, est present la violncia institucional contra elstreballadors, doncs com va dir Lenin, tot Estat, es digui com es digui i es vesteixi com es vesteixi,s una dictadura de les classes explotadores sobre les explotades. La democrcia, forma delsgoverns burgesos, s sinnim de violncia i de dictadura classista.

Tenint en consideraci aquesta Llei del Materialisme Histric, Lenin tot just parla demajories i minories, sin de classes socials i quan es referia a la majoria, ho feia en un sentit declasse. Per exemple, Lenin tenia la idea que la democrcia proletria, s a dir, la dictadura del

proletariat (recordem en tot moment, que democrcia s forma dEstat i aquest s, sempre que

existeixi, la dictadura duna classe) s molt ms avenada i ms democrtica, perqu la classeobrera s la classe majoritria i ms moderna. Lenin creia fermament en aquests tipus de majories ino pas en el de les eleccions.

Quan el partit Bolxevic es presentava a les eleccions, el seu objectiu no era la conquesta dela majoria del poble (burgesia, terratinent, etc), com pretenen avui els oportunistes, sin peratreure latenci de la cria obrera i demostra-li la inutilitat del parlament per als treballadors. Maies va proposar el poder a travs de les eleccions.

Ni tan sols en el moment suprem diniciar el procs revolucionari, es a dir, la insurrecci, va

tenir en compte la majoria de la poblaci. Lenin es va fixar en la correlaci de forces dels principalsSoviets en els llocs ms estratgics, i quan aquesta va ser favorable als bolxevics, estim que lamajoria conscient de la classe obrera (proletria) el seguiria:

Noms els brivalls o els babaus poden creure que el proletariat ha de conquerir primer lamajoria en les votacions realitzades en el jou de la burgesia, sota el jou de lesclavitud assalariada,i que noms desprs ha de conquerir el Poder. Aix s el smmum de lestultcia o de la hipocresia,aix s substituir la lluita de classes i la revoluci per votacions sota el rgim, sota el vell Poder.

La qual cosa no significa que Lenin no tingus en consideraci la majoria dels treballadors

per emprendre una lluita, b sigui una vaga, o b sigui la insurrecci. El proletariat lliura la sevalluita de classe sense esperar a una votaci per comenar una vaga; encara que per a lxitcomplet sigui necessari comptar amb les simpaties de la majoria dels treballadors.

Quin s llavors, el mtode que va utilitzar Lenin per mesurar que la majoria dels treballadorsel seguiria? La vida real, la historia de les revolucions efectives mostra que les simpaties de lamajoria dels treballadors no poden ser demostrades moltes vegades per cap votaci (sense parlar

ja de les votacions organitzades pels explotadors), a base de la igualtat entre explotadors iexplotats. Molt sovint, les simpaties de la majoria dels treballadors es demostren no envotacions, sin pel creixement dun dels partits, o per laugment del nmero dels seus membres enels Soviets, o per lxit duna vaga...




37/60

Lenin soposava en certa mesura a deixar-ho tot a criteri dunes votacions, incls entre elsmateixos treballadors per anar a una vaga. En el nostre ambient quotidi, veiem que Lenin encerta.Malgrat que les votacions dels treballadors per a iniciar o no una vaga ens semblin molt atractives,hi ha moments en qu apostar per la votaci s oferir totes les armes a lenemic per tal que la vagano es realitzi. Tant si s en assemblea com si s a travs del vot secret, es dna molt sovint que elssequaces de lempresari, aix com els tradors (els executius, caps, encarregats, esquirols), que mai

participen a les assemblees dels treballadors, acostumin a acudir a les urnes o al vot a m alada,sota la consigna de lempresari, per a frenar (democrticament), les lluites dels treballadors.

A labric dels vents moderns, que consideren la democrcia com el sistema ms perfecte ihum possible, Lenin ho veu des de langle oposat. La democrcia s un sistema classista, quesignifica poder i violncia, sigui la democrcia burgesa, sigui la dictadura del proletariat

(democrcia obrera). El dirigent bolxevic, es nodreix de la dialctica per anunciar que la democrcias un perode transitori en la histria de la humanitat, i que perir amb la implantaci delcomunisme, quan lEstat shagi extingit i s'anihili per sempre la violncia i la dictadura poltica enla comunitat humana.

Aix doncs, la democrcia va nixer amb la lluita de classes, i en el moment en qu aquestesdesapareguin i amb elles lEstat, la democrcia que va ser fruit de la coexistncia dambdsfenmens, tamb desapareixer.

El proletariat conquereix el poder per instaurar la seva dictadura (democrcia), amb

lobjectiu dacabar precisament amb la dictadura i amb la democrcia en nom de la conquesta delcomunisme.




38/60

6. CONDICIONS OBJECTIVES I EL PAPER SUBJECTIU DE LAREVOLUCI

La vulgaritzaci del marxisme o la interpretaci al peu de la lletra dels manuals delmarxisme-lenisnime, condueix a lultraesquerranisme i a lanarquisme inevitablement. En els textoses diu amb freqncia que la premissa per a la revoluci social s el desenvolupament superior deles forces productives (mitjans de producci ms la fora de treball).

Fa dcades que les forces productives en els pasos ms avanats han assolit undesenvolupament extraordinari, suficient per a satisfer les necessitats del poble i molt ms; no

obstant aix, sn els treballadors els que menys reben en el repartiment dels bns per ells produts,vivint incls en la indigncia, un nmero molt elevat dells.

Durant la crisi saguditza aquesta contradicci, sortint a flotaci a travs de vagues,manifestacions i tota classe dactivitats de protestes, que reflecteixen les condicions objectives per ala revoluci i que indueixen a creure als esquerrans que el poble est preparat per a laixecamentcontra els seus opressors. I que la revoluci est a quatre passes.

CONDICIONS OBJECTIVES

En efecte, una condici objectiva de la revoluci s la crisis del rgim en procs decaducitat, que s quan totes les contradiccions entren en un estat de rancnia total. Per aquestescircumstncies no sn suficients, perqu mai la premissa de la revoluci es limita a les condicionseconmiques. Aquest error ens pot portar a extreure conclusions equivocades, per exemple, de lasituaci a Grcia i tamb de lestat de greu crisi que travessa el capitalisme espanyol.

El fet didentificar les premisses objectives de la revoluci socialista amb les condicions

econmiques ens desvia a l economisme enganys, a la passivitat dels oportunistes, com tamb,a lidealisme dels esquerrans i finalment, a deduir errniament que el grau de desenvolupament deles forces productives determina automticament la revoluci.

A ms de lextrema contradicci entre les forces productives (mitjans de producci ms lafora de treball) i les relacions de producci (formes de propietat sobre els mitjans de producci iformes de distribuci dels bns produts pels treballadors), s imprescindible perqu la revolucisigui possible, una situaci revolucionria, que sorgeix dependent de la situaci econmica i

poltica. Doncs la revoluci es dirimeix en tres camps de batalla, en leconmic, en el poltic i enlideolgic.

La situaci revolucionria s el conjunt de les condicions sociopoltiques que exigeix larevoluci social, els trets de les quals va definir Lenin de la segent manera:




39/60

1. Crisi dels de dalt, crisi de la poltica aplicada per les classes dominants, que no poden

ja mantindre immutable la seva dominaci.2. Agravaci superior a lhabitual de la misria i el patiment de les classes oprimides.3. Intensificaci considerable, per aquestes causes, de lactivitat de les masses, que en

temps de pau es deixen espoliar tranquillament, per que en poques turbulentesde crisi sn empeses per tot lestat de coses a una acci histrica independent.

CONDICIONS SUBJECTIVES

Per aquestes circumstncies descrites sn els trets que determinen tan sols les condicionsobjectives de la revoluci, que es creen independents de les condicions subjectives. El partit no pot

provocar per desig i en qualsevol moment la crisi de poder de la burgesia; encara que s potestimular la intensificaci de les activitats vaguistes i de protestes de les masses, que a la sevavegada pot estimularels trets exposats per Lenin. Per estimular no s crear.

Els esquerrans, en canvi, pensen que amb accions resoltes poden crear la situacirevolucionria, per exemple, mitjanant la guerra de guerrilles contra el rgim opressor.

El partit pot i ha dorganitzar la revoluci, per quan la situaci revolucionria estiguidonada, estructurant les masses populars entorn a la classe obrera que serigeix en el subjecterevolucionari, i ser quan al pas shagi acumulat material inflamable suficient, quan madurin lescondicions, quan actu accelerant el procs revolucionari.

El partit o condici subjectiva de la revoluci t, doncs, la missi daccelerar el procsrevolucionari, per la qual cosa ha de preparar i organitzar la revoluci, per mitj de la seva tcticade masses, per no pot crear la revoluci al seu caprici.

Els elements indispensables que han de concrrer per al factor subjectiu de la revoluci snels segents:

1. La conscincia revolucionria de les masses i la seva disposici de lliurar la lluitafins el final.

2. Lorganitzaci de les masses i la seva avantguarda, la qual cosa permet concentrartotes les forces capaos de combatre pel triomf de la revoluci, dactuarsolidriament i no dividides.

3. La direcci de les masses per un partit amb experincia suficient, temperada en elscombats, capa de traar una justa lnia estratgica i tctica de lluita i de portar-la a la

prctica.

Aquestes condicions corresponen crear-les al Partit, per ser lelement principal de lescondicions subjectives de la revoluci. Per perqu el partit inculqui a les masses la conscinciarevolucionria, li s obligat lluitar sense treva, enfront totes les tendncies esquerranes, reformistes,




40/60

etc. que nien en el moviment obrer i que constitueixen la corretja de transmissi de les ideesburgeses i petit burgeses, que desvien els treballadors de la revoluci.

En definitiva, la revoluci socialista exigeix la conjunci o unitat de les condicionsobjectives i subjectives.




41/60

II

TEXTOS

PER AL DEBAT


42/60

1. LES CRISIS ECONMIQUES

La base de les crisis capitalistes de superproducci

Des de principis del segle XIX, poca on sorgeix la gran indstria basada en mquines, elcurs de la reproducci capitalista ampliada es veu peridicament interromput per crisiseconmiques.

Les crisis capitalistes, sn crisis de superproducci. La primera manifestaci de la crisi sque les mercaderies no troben sortida, per haver-sen produt en quantitat major de la que podencomprar els principals consumidors, les masses populars, la capacitat adquisitiva de les quals, estroba sota les relacions capitalistes de producci, reduda a unes proporcions molt minses. Elsstocks de mercaderies sobrants omplen els magatzems. Els capitalistes redueixen la producci iacomiaden obrers. Es tanquen centenars i milers dempreses. Creix extraordinriament latur fors.Gran nmero de petits productors de la ciutat i del camp sarrunen. La falta de venda demercaderies produdes trastorna el comer. Els nexes del crdit es trenquen. Els capitalistessofreixen una aguda penria de diner disponible per a fer front als pagaments. A les borses, esdesencadena la fallida: la cotitzaci de les accions i daltres ttols de valor descendeixen

vertiginosament. Es produeix una onejada de fallides dempreses industrials, establiments decomer i entitats bancries.

La superproducci de mercaderies durant la crisi no s absoluta, sin relativa. Aix vol dirque el sobrant de les mercaderies noms existeix en relaci a la demanda solvent, per no, ni moltmenys, respecte de les necessitats reals de la societat. En temps de crisi, les masses treballadoresexperimenten una extrema penria, les seves demandes es troben menys cobertes que en qualsevolaltre situaci. Milions de persones pateixen fam perqu sha produt massa blat, la poblaci

pateix fred perqu sha extret massa carb. Els treballadors perden els seus mitjans de vida,perqu els han produt en quantitat excessiva. Aquesta s la escandalosa contradicci del mode de

producci capitalista, en el qual, segons les paraules del socialista utpic francs Fourier, lapobresa neix en la civilitzaci de la mateixa abundncia.

La contradicci fonamental del capitalisme es revela com loposici entre lorganitzaci dela producci dins cada empresa per separat i lanarquia de la producci en tota la societat. Dins cadafbrica, el treball dels obrers es troba organitzat i sotms a la voluntat nica del patr. Per a lasocietat considerada en el seu conjunt, i per virtut de limperi de la propietat privada sobre elsmitjans de producci, regna lanarquia de la producci, que fa impossible el desenvolupamentharmnic de leconomia. Per aquest motiu, inevitablement, sinfringeixen les complexes condicionsnecessries per a la realitzaci del producte social en la reproducci ampliada capitalista. I aquestesinfraccions van acumulant-se gradualment fins que esclata la crisi i el procs de la realitzaci estrastorna completament.




43/60

La contradicci fonamental del capitalisme sexterioritza en lantagonisme de classes entreel proletariat i la burgesia. s el tret caracterstic del capitalisme, el divorci entre els dos factors msimportants de la producci: els mitjans de producci, concentrats en mans dels capitalistes, i els

productors directes, desprovets de mitjans de producci i que noms posseeixen la seva fora detreball. Aquest divorci es manifesta clarament en les crisis de superproducci en les quals, per una

part, sobren els mitjans de producci i els productes, i hi ha excedent de capital, i per una altra,queda ociosa la fora de treball i masses senceres dobrers aturats, mancats de mitjans desubsistncia.

Les crisis sn una seqela inevitable del mode de producci capitalista: no es podraneliminar mentre subsisteixi el capitalisme.

Les crisis econmiques peridiques i laguditzaci de les contradiccions delcapitalisme.

Les crisis econmiques, com a explosions violentes de totes les contradiccions del modecapitalista de producci, venen indefectiblement a aprofundir i aguditzar encara ms aquestescontradiccions.

Habitualment, les crisis capitalistes de superproducci tenen un carcter general. Comencena una rama qualsevol de producci i sestenen rpidament a tota leconomia nacional. Sorgeixen aun o diversos pasos i es fan extensives poc desprs a tot el mn capitalista.

Tota crisis ocasiona una reducci brusca de la producci, la davallada dels preus a lengrsde les mercaderies i de la cotitzaci de les accions en borsa, aix com la disminuci del volum delcomer exterior. El volum de producci disminueix al nivell dalguns anys enrere. Durant la crisidel segle XIX, el nivell de la vida econmica dels pasos capitalistes es retrotreia de 3 a 5 anys; alsegle XX, el salt enrere s de desenes danys.

Les crisis econmiques posen clarament de manifest el carcter rapinyaire del capitalisme.En totes elles, mentre milions dssers humans es veuen condemnats a la misria i a la fam, esdestrueixen masses immenses de mercaderies que no troben sortida: blat, patates, llet, remats, cot.Deixen de funcionar o es converteixen en ferralla, fbriques senceres, drassanes, alts forns; esdestrueixen les sementers de cereals i de cultius industrials; es talen les plantacions darbres fruiters.

Les crisis comporten incomptables calamitats per a la classe obrera, les grans massescamperoles i tots els treballadors. Provoquen un atur en massa, que condemna a centenars de milersi milions de persones a la inacci forosa, a la misria i la fam. Els capitalistes saprofiten de latur

per reforar lexplotaci de la classe obrera i fer decrixer el nivell de vida dels treballadors.

Les crisis aguditzen en grau extraordinari la inseguretat de vida dels treballadors, la seva porpel dia de dem. A fora danys de no treballar, els proletaris perden els seus coneixements




44/60

professionals: quan la crisis finalitza, molts dells ja no poden reintegrar-se a la producci.Empitjoren les condicions dhabitatge a qu es veuen sotmesos els treballadors; creix el nmero de

persones sense llar que vaguen pel pas cercant un jornal. Durant els anys de crisi creixextraordinriament el nmero de sucidis dels ssers humans empesos a la desesperaci; sestenenla mendicitat i el crim.

Les crisis porten a sobre laguditzaci de les contradiccions de classe entre el proletariat i laburgesia, entre les grans masses camperoles i els seus explotadors, els terratinents, els usurers i elscamperols rics. Les crisis priven a la classe obrera de moltes conquestes arrencades en llarga i duralluita contra els patrons i lEstat burgs. Aix indica als obrers que lnic cam pel qual podenalliberar-se de lexplotaci i la inseguretat s la destrucci de lesclavitud assalariat capitalista. Lesms extenses masses del proletariat, condemnades per les crisis a brutals privacions, adquireixen

conscincia de classe i decisi revolucionria. La incapacitat de la burgesia per governar les forcesproductives de la societat mina, en els sectors petitburgesos de la poblaci, el convenciment que elrgim capitalista s quelcom indestructible. Tot aix es tradueix en laguditzaci de la lluita declasses dins la societat capitalista.

En temps de crisis, lEstat burgs acudeix en ajuda dels capitalistes, mitjanant subsidis endiners, que en definitiva paguen les prpies masses treballadores. LEstat, valent-se dels seusaparats de violncia i de coerci, ajuda els capitalistes a mantindre lofensiva contra el nivell devida de la classe obrera i els camperols. Aix refora la depauperaci de les masses treballadores. Almateix temps, les crisis posen de manifest la impotncia de lEstat burgs davant lacci de les lleis

espontnies del capitalisme.

Les crisis sn lexponent ms clar que les forces productives, creades pel capitalisme, hansuperat els marcs de les relacions burgeses de la producci, s per aix que aquestes relacions esconverteixen en un fre per al desenvolupament ulterior de les forces productives.

La crisi mostra que la societat moderna podria produir una quantitat incomparablementmajor de productes destinats a elevar el nivell de vida de tot el poble treballador, si la terra, les

fbriques, les mquines, no estiguessin usurpades per un grapat de propietaris privats, queacumulen fortunes a costa de la misria del poble (V.I. Lenin Ensenyaments de la crisi). Cada

crisis apropa lenfonsament del mode capitalista de producci.

Les crisis revelen amb una nitidesa i una agudesa especials, les insolubles contradiccions delcapitalisme, que anuncien els seu enfonsament inevitable: es comprn, doncs, que els economistes

burgesos sesforcin per tots els mitjans a encobrir la naturalesa real i les veritables causes de lescrisis. Intentant palliar el carcter inevitable de les crisis sota el capitalisme, les presentenobertament com a resultat de causes casuals, que, segons aquests economistes, poden arribar aeliminar mantenint dempeus el sistema deconomia capitalista.

Sota aquest punt, els economistes declaren que la causa superior de les crisis ha de cercar-se,

b en la infracci casual de la proporcionalitat entre les diverses branques de la producci, b enel endarreriment passatger del consum respecte de la producci, i recomanen, per a superar lacrisi del capitalisme, que sassegurin formes de consum com la carrera darmaments i les guerres.




45/60

Per en realitat, tant la desproporci de la producci com la contradicci entre la producci i elconsum sn formes inevitables sota les quals es manifesta la contradicci fonamental delcapitalisme, insuperable mentre existeixi aquest rgim.




46/60

2. LLEGINT A MARX

Les cincies modernes es desenvolupen vertiginosament, esperonades per la necessitat dunainvestigaci intensa i profunda que doni respostes a multitud de problemes dordre psicolgics ifsics que afecten lhome contemporani, i de manera molt especial, els ciutadans de lanomenadasocietat occidental. Lestrs, la depressi i la violncia que dominen a totes les edats, sn objecteduna atenci extraordinria per part dels cientfics.

Peridicament es celebren simposis, conferncies i congressos que avaluen els avenos

efectuats en cada branca cientfica i les seves repercussions positives en la salut de les persones.Llegint els annals de la histria cientfica, shi poden comprovar les categories dels xits assolits. Is aqu on neix la nostra preocupaci, o millor dit, els nostres dubtes sobre lefectivitat dels

progressos en el camp de la sociologia i la psicologia, on els problemes que els afecten, en comptesde ser superats, creixen de forma alarmant.

Per qu en aquestes dues disciplines tan importants per a la vida moderna, no sobtenen elsmateixos resultats que, per exemple, a la ciberntica, la electrnica, la medicina convencional, sifinalment aquestes supediten els seus objectius als parmetres que ofereixen la sociologia i la

psicologia? La resposta pot sorprendre en primera instncia, per els nostres estudis ens porten a la

conclusi que la immensa majoria dels nostres cientfics, sn socialment antimarxistes.Coincideixen amb Marx en la materialitat del mn objectiu, malgrat matisos dinterpretaci, per

pel que fa a la sociologia, es troben ancorats a la ideologia burgesa. No comparteixen les teories deMarx, per trobar-les esquematitzades, rgides i deterministes. En canvi, sostenen que el capitalisme,la Democrcia Occidental, ens ofereix un mn multicolor, ple de perspectives pluridimensionals,on la llibertat individual i la satisfacci espiritual es mouen per espais majors, a la vegada queofereixen les ms mplies oportunitats per a la vida actual, en qu inclouen la investigaci i lasoluci dels problemes.

Una interpretaci esbiaixada de la teoria marxista no s obra exclusiva de la burgesia, en

aquest cas dels cientfics aburgesats, tamb la trobem subjacent entre els seus seguidors, els qualsextrauen de la seva lectura un marxisme vulgaritzat proporcionant els ingredients que precisen elsadversaris de Marx per a justificar el rebuig a la seva doctrina.

Vulgaritzar el marxisme significa definir rgidament els seus principis sense treure el mximprofit i sense donar oportunitat a lenriquiment. En general, el mode de producci de la vidamaterial condiciona el procs social, poltic i espiritual de la vida. No s la conscincia dels homesla que determina el seu ser, sin al contrari, el seu ser social s el que determina la sevaconscincia. Heus aqu la clau doctrinal del marxisme, que en lestructura social sexplica a travsde la relaci establerta entre les bases econmiques (relacions de producci), i les superestructures(conscincia, religi, poltica, etc.). Sobre les bases econmiques saixequen les superestructuresque els sn inherents, amb determinades institucions jurdics - poltiques, tipus de religi i de

pensament social. Recolzant-se esquemticament en aquesta connexi, es construeixen els criteris


Federaci de Jov

Documents

QUADERNS PER A LA FORMACIÓ