quarhis i Història de la Ciutat de BarCelona - bcn.cat Nebot.pdf · JORDINADAL LORENZO | MARIA SAÑA SEGUÍ | MIQUEL MOLIST MONTAÑÁ ... LA BASÍLICA DELS SANTS MÁRTIRS JUST I

Quaderns d’arQueologia i Història de la Ciutat deBarCelona

quarhisÈPOCA II · ANY 2015 · N.11 · ISSN 1699-793X248 PÀGINES · BARCELONA

quar

his

11

BARKENO | BARCINO | BARCINONABARSALUNA | BARCELONA

MUSEU D’HISTÒRIA DE bARcElonA (MUHbA)Plaça del Rei, s/n.08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Fax: 93 315 09 [email protected]/quarhis

Quarhis 11.indd 1 22/06/15 14:25

Editor:Museu d’Història deBarcelona (MUHBA)Institut de CulturaAjuntament de Barcelona

Director MUHBA:Joan Roca i Albert

Direcció Quarhis:Julia Beltrán de Heredia

Secretària de redacció:Vanesa Triay

Consell de redacció: Xavier Aquilué (MAC)Julia Beltrán de Heredia (MUHBA)Josep Guitart (UAB)Josep M. Gurt (UB)Albert López (DiBa)Magí Miret (GC)Carme Miró (ICUB)Miquel Molist (UAB)Isabel Rodà (UAB)

Avaluadors externs: Luis Caballero ZoredaCarmen Fernández OchoaSauro GelichiJean GuyonSimon KeayBernat MartíLucy VallauriDesiderio VaquerizoGiuliano Volpe

Control gràfic:Emili Revilla

Disseny gràfic:PFP(Quim Pintó, Montse Fabregat)

Realització:Edicions Hipòtesi, SL

Impressió:Índice Arts Gràfiques, SL

Imatges de la coberta:José Luis Biel-MMBi Noemí Nebot Pich

ISSN1699-793X

Dipòsit legalB-9715-2005

© dels textos els autors© de l’edició

Museu d’Històriade BarcelonaInstitut de Cultura, Ajuntament de BarcelonaPlaça del Rei, s/n08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Fax: 93 315 09 57www.museuhistoria.bcn.cat/quarhis

000 preliminares+editorial 11_tripaquarhisok.qxp 21/07/15 13:32 Página 4

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT DEBARCELONA BARKENO | BARCINO | BARCINONA

BARSALUNA | BARCELONA

quarhisÈPOCA II·ANY 2015·NÚM.11·ISSN 1699-793X 248 PÀGINES · BARCELONA


9-11 PRESENTACIÓ. OBERTURA DE CAMP JOAN ROCA I ALBERT

12-13 EDITORIALJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

ENTERRAR-SE AL DAVANT DEL MAR16-64 LES NECRÒPOLIS DE LES DRASSANES REIALS DE BARCELONA (SEGLES I-VII)

ESTEVE NADAL ROMA51 ANNEX 1. Llits funeraris d’os dels segles I i II dC

ESTEVE NADAL ROMA | ISABEL PELLEJERO USÓN59 ANNEX 2. Estudi arqueobotànic de la necròpolis de les Drassanes Reials

RAQUEL PIQUÉ I HUERTA | MARC FERRÉ I TRÍAS

66-78 LA POBLACIÓ ROMANA A BARCINO A TRAVÉS DEL JACIMENT DE LES DRASSANES. DADES ANTROPOLÒGIQUES, DEMOGRÀFIQUES I CULTURALSM. EULÀLIA SUBIRÀ I DE GALDÀCANO

NOTES I ESTUDIS82-96 EVIDÈNCIES ARQUEOLÒGIQUES DE LES COMUNITATS HUMANES

EN LA TRANSICIÓ DEL III AL II MIL·LENNI CAL BC AL PLA DE BARCELONAANNA GÓMEZ BACH | ANNA BORDAS TISSIER | SERGIO ARROYO BORRAZ | JOSEFA HUERTASARROYO | JORDI AGUELO MAS | ALBERT VELASCO ARTIGUES | JAVIER GONZÁLEZ MUÑOZ |JORDI NADAL LORENZO | MARIA SAÑA SEGUÍ | MIQUEL MOLIST MONTAÑÁ

98-124 ELS JACIMENTS DE L’ESTACIÓ DE LA LAV A LA SAGRERA I EL DE L’HOSPITALDE LA SANTA CREU I SANT PAU: APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE L’EVOLUCIÓ DEL POBLAMENT RURAL D’ÈPOCA IBÈRICA AL PLA DE BARCELONAISABEL PEREIRA HERNÁNDEZ | CONXITA FERRER ÀLVAREZ | FRANCESC ANTEQUERA DEVESA

126-146 NOVETATS SOBRE EL FÒRUM DE BARCINO: LA CÚRIA I ALTRES EDIFICIS PÚBLICS JULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

148-162 EL CONSUM DE TABAC ENTRE ELS PESCADORS D’ÈPOCA MODERNA. NOVES DADES RELATIVES AL CONJUNT DE PIPES DE CERÀMICA TROBADES A BARCELONAMIKEL SOBERÓN RODRÍGUEZ

164-182 LA CÉRAMIQUE CATALANE DU XVe AU XVIIe SIÈCLE EN PROVENCE ORIENTALE. RELECTURE ET NOUVEAUX APPORTS DES CONTEXTES MARITIMES.GAËLLE DIEULEFET

184-199 LA BOTIGA DE JOSEP BARBA: UN TERRISSER A LA BARCELONA DEL SEGLE XVIIINOEMÍ NEBOT PICH

NOTICIARI202-204 PROJECTE PREHISTÒRIA AL PLA DE BARCELONA

205-206 PLA BARCINO. LA MURALLA ROMANA ENTRE LES TORRES 27 I 28. RESULTATS ARQUEOLÒGICS

207-209 PLA BARCINO. LA BASÍLICA DELS SANTS MÁRTIRS JUST I PASTOR: LA CIUTAT CRISTIANA I VISIGODA

210 LA RECUPERACIÓ DE LES PINTURES MURALS ROMANES DE LA DOMUS DEL CARRER D’AVINYÓ, 15

211-213 TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES I ARQUITECTURA DEL PODER AL NORD-EST DE LATARRACONENSE. METODOLOGIA DE REPRESENTACIÓ I PARÀMETRES ANALÍTICS PER A LA COMPRENSIÓ DELS PROCESSOS EVOLUTIUS ENTRE L’ALT IMPERI I L’ANTIGUITAT TARDANA. ACTIVITAT DUTA A TERME EL 2013-2104.

214 CONVENI AMB LA UNIVERSITAT DE BARCELONA PER A L’EXCAVACIÓ DELS JARDINS DE VICTORIA DE LOS ÁNGELES

215-217 BIBLIOGRAFIA PUBLICADA SOBRE ARQUEOLOGIA DE BARCELONA

219-226 TEXTOS EN CASTELLANO. SÍNTESIS

227-234 ENGLISH TEXT. SUMMARY

235-242 TEXTES EN FRANÇAIS. RÉSUMÉ

243-247 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS A QUARHIS

SUMARISUMARIOSUMMARYSOMMAIRE


NOTES I ESTUDIS

03 Gomez_03 19/06/15 18:29 Página 81

En el segle XVIII, els gremis havienperdut la força com a institució de laqual gaudien en períodes anteriors.Aquest fet va comportar un canvi derols i que, per exemple, persones noagremiades poguessin participar enles activitats corresponents alsdiferents gremis. Si a la primera meitatdel segle encara es manté la “casa

artesana”, durant el segle XVIII aquestaevolucionarà cap a la “casa d’inquilins”i donarà com a resultat noves relacionssocials i familiars. La troballaarqueològica al carrer Nou de SantFrancesc de dos forns de ceràmicaens permet fer un cop d’ull a la botigad’un gerrer barceloní del segle XVIII,en Josep Barba.

Paraules clau: forns de ceràmica,botiga, gremi.

En el siglo XVIII los gremios comoinstitución habían perdido la fuerzaque tuvieron en períodos anteriores.Esta circunstancia comportó uncambio de papeles y que, por ejemplo,personas no agremiadas pudiesenparticipar en las actividadescorrespondientes a los diferentesgremios. Si en la primera mitad

del siglo aún se mantiene la“casa artesana”, con el paso de losaños ésta evolucionará hacia la“casa de inquilinos”, dando comoresultado nuevas relaciones socialesy familiares. El hallazgo arqueológicoen la calle Nou de Sant Francescde dos hornos cerámicos nospermite adentrarnos en la tienda

de un jarrero barcelonés del siglo XVIII,Josep Barba.

Palabras clave: hornos cerámicos,tienda, gremio.

In the 18th century, the guilds asinstitutions had lost the strengththey had had in previous periods.This meant a change of roles and,for example, non-guild peoplecould participate in activitiesthat corresponded to the differentguilds. While in the first half of thecentury the “arts and crafts house"

survived, with the passing yearsit evolved towards the "tenants'house", resulting in new socialand family relations. Thearchaeological find in Nou deSant Francesc Street of two ceramickilns allows us to explore the shopof an 18th century Barcelona potter,Josep Barba.

Key words: ceramic kilns, shop, guild.

LA BOTIGA DE JOSEP BARBA: UN TERRISSER A LA BARCELONA DEL SEGLE XVIII

LA TIENDA DE JOSEP BARBA: UN ALFARERO EN LA BARCELONA DEL SIGLO XVIII

JOSEP BARBA’S SHOP: A POTTER IN 18TH CENTURY BARCELONA

Au XVIIIe siècle, les corporationsen tant qu’institutions avaient perdula force qu’elles avaient à des périodesantérieures. Cela entraîna unchangement de rôle et permit,par exemple, à des personnes qui nefaisaient pas partie d’une corporationde participer aux activitéscorrespondant aux différentes

corporations. Si au cours de lapremière moitié du siècle, la « maisonartisanale » se maintient, au fil desannées cette dernière évolue versla « maison de locataires », cédant lepas à de nouvelles relations sociales etfamiliales. Les fouilles archéologiquesayant permis de découvrir deux fourscéramiques dans la rue Nou de Sant

Francesc nous permet d’entrer dansle magasin d’un potier barcelonaisdu XVIIIe siècle, Josep Barba.

Mots clé : Fours céramiques, magasin,corporation.

LE MAGASIN DE JOSEP BARBA : UN POTIER DE LA BARCELONE DU XVIIIE SIÈCLE

QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 11 (2015), pp. 184-199

08 Nebot_03 27/07/15 13:22 Página 184

[email protected]. Els treballs científics de l'excavació foren realitzats per l'empresa d'arqueologia ATICS SL sota la direcció de Noemí Nebot Pich.2. Castillo Gómez, R. J. 2006. Intervenció arqueològica al carrer Montalegre 4-8/carrer Ramalleres, 21-25/ carrer Tallers, 45 (Noves facultats de la Universitat de Barcelona). Centre deDocumentació-ICUB. Inèdita. Nadal Roma, E. 2007. Intervenció arqueològica a carrer Tallers, 66. Barcelona. Centre de Documentació-ICUB. Inèdita.3. La botiga de Josep Barba tenia la façana al carrer Nou de Sant Francesc i feia cantonada amb el carrer d’Obradors. Actualment faria cantonada amb el carrer d’enRull perquè actualment el carrer d’Obradors comença més endavant. Plànol de Barcelona en 1885, autor Enrique Vilaplana, 1893. ICC, RM. 6121.4. Un pam equival a 20,873 cm.5. Caballé, F.; González, R. 2006. Estudi històrico-arquitectònic i valoració patrimonial de la finca núm. 11-13 del carrer Nou de Sant Francesc de Barcelona. Barcelona. Centre deDocumentació-ICUB. Inèdita. Caballé, F.; González, R. 2006. Estudi històrico-arquitectònic i valoració patrimonial de la finques núm. 9 del carrer Nou de Sant Francesc i núms. 10, 12 i 14 del carrer d’en Rull deBarcelona. Barcelona. Centre de Documentació-ICUB. Inèdita. 6. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Catastro personal (8)_1733-1734.

Francesc i del carrer de na Sagra o de la Mare de Déu(carrer d’Obradors)3. El tros d’hort tenia una ampladade 62 pams4, i una llargada, d’est a oest, de 40 pams.Aquell mateix any, un parell de mesos més tard, JosepBarba adquiria, dels mateixos propietaris, el tros d’hortque quedava lliure al costat del que ja tenia. Aquest últimtenia de sud a nord una amplada de 69 pams i una longi-tud d’est a oest de 240 pams. Aquests dos terrenys, com-prats per Josep Barba l’any 1733, formaven part d’unconjunt de terrenys dels comtes de la Rosa. El gerrer enva pagar un total de 660 lliures. Els comtes de la Rosaeren propietaris des de sempre d’unes cases grans ambbosquet i d’un gran hort davant del pla del convent deSant Francesc, al carrer Nou, que s’estenia fins al carrerde la Mare de Déu. El gran hort de la finca havia estatdividit en tretze cases, les quals feia temps que havienestat enderrocades i els terrenys posats a lloguer. Els com-tes van pensar que aquell era un bon moment perquèaquest espai fos destinat a l’establiment de cases en lapart del carrer Nou i del carrer de la Mare de Déu, pen-sant que així en traurien més profit que destinant-lonomés al cultiu de hortalisses. D’aquesta manera, les par-cel·les es van vendre a vuit propietaris diferents; un d’ellsera Josep Barba5. La compra es va fer en un moment moltespecífic. Durant els anys trenta del segle XVIII es va pro-duir un creixement en l’activitat constructiva. JosepBarba es va establir pel seu compte en aquest momentd’expansió de l’àrea comercial de la ciutat, durant el quales va produir un increment de les botigues. En àrees finsaleshores marginals i en un mateix carrer es van constru-ir cases o botigues que pertanyien a un mateix propieta-ri. Aquest és el cas de Josep Barba (Espuche, Guàrdia,1992: 63). Per a un mestre no era fàcil establir la seva prò-pia botiga, en Josep Barba ho va aconseguir a l’edat detrenta-nou anys. Des de l’any 1734, apareix en el cadastrecom a “maestros que tienen casa y botica”6. El fet depoder tenir botiga pròpia no era fàcil i no tots els mestres

Introducció A l’excavació arqueològica duta a terme l’any 2010 al car-rer Nou de Sant Francesc1, s’hi van localitzar dos forns deceràmica del segle XVIII, en un estat de conservació rela-tivament bo respecte d’altres troballes fetes els últimsanys a la ciutat2 (Carbonell, 2006: 41-51). A més, es tractade la primera vegada que es localitzen estructures d’a-questes característiques en aquest costat de la Rambla.Tot i el seu bon estat de conservació, els forns no perme-ten presentar un repertori ceràmic extens sobre la sevaproducció, però sí fer una ullada a una realitat com erala de la “botiga” al segle XVIII. Un sistema en què els gre-mis industrials s’encarregaven de produir i vendre el seuproducte; el taller era a la vegada també botiga (Molas,1970: 115). Si tenim en compte com n’era de difícil pera un mestre establir la seva pròpia botiga, les restes quehem documentat al carrer Nou de Sant Francesc encararesulten més excepcionals.

Contextualització històricaLa documentació dels forns de ceràmica en aquest sectorde la ciutat no és fortuïta, com tampoc no ho és la dataen què es compren els terrenys, com s’explicarà en lessegüents línies. Si bé és cert que no podem deixar debanda la proximitat amb els obradors de diversos gremisrelacionats amb la terrissa que trobaríem als carrersd’Escudellers i d’Escudellers Blancs, molt propers al car-rer Nou de Sant Francesc (fig. 1), hem de relacionar l’es-tabliment en aquest sector de la ciutat amb un altre feno-men que es va produir durant la primera meitat del segleXVIII. Aprofundint una mica en la documentació exis-tent i en el context cronològic de les estructures localit-zades, podem tenir una visió més completa de laBarcelona del moment i de l’estat de la institució gremiala la ciutat. L’any 1733, Josep Barba, gerrer de Barcelona, compravaun tros d’hort situat a tocar del carrer Nou de Sant

NOEMÍ NEBOT PICH*

Recepció del text: 8 de gener de 2014 / Acceptació: 6 de febrer de 2015.


quarhis 185


08 Nebot_03 27/07/15 13:22 Página 185

186 quarhis

ho arribaven a aconseguir. En aquest moment, al segleXVIII, els gremis rebien aportacions econòmiques exte-riors, és a dir, es donaven casos en els quals algú que nopertanyia al gremi hi posava els diners, un soci inversor.Malgrat que totes les ordenances corporatives ho prohi-bien, al segle XVIII ja ningú en feia cas (Molas, 1970:116). D’aquesta manera no era tan important la notaobtinguda en l’examen de menestralia com el suport eco-nòmic amb què es comptava. No sabem si aquest va ser elcas de Josep Barba, el que sí que sabem és que era mes-tre des de feia anys i prohom del gremi en més d’una oca-sió, com trobem en la documentació corresponent als

anys 1725, 1729 i 1734: “Este gremio se govierna por tressujetos con nombre de prohombres y parecen a proposi-to para ese empleo”7. Així, ens trobem davant d’un per-sonatge amb influència dins del govern del gremi, per-què és prohom en diverses ocasions i amb botiga pròpia,

7. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Gremis_Vol. I_p 74(r), 74 (v), 75 (r), 75 (v).


Figura 1Situació del jaciment dins de la ciutat.

08 Nebot_03 27/07/15 13:23 Página 186


8. Aquesta tipologia va introduir la volta cobrint el forn amb uns forats que permetien conduir i controlar el foc, cosa que era un gran avantatge a l’hora de coure pecesenvernissades perquè permetien elevar i uniformar la temperatura de cocció del forn. De manera resumida, l’estructura bàsica d’aquesta tipologia consistia en dues cam-bres sobreposades una sobre de l’altra; la inferior, on es feia el foc, i la superior, on es duia a terme la cocció de les peces. A aquest model, s’hi poden afegir més cam-bres a la part superior, per acabar d’aprofitar l’escalfor que es perdia. També s’han trobat forns on, a la part inferior, es construïa un prestatge que quedava suspès pertal de coure l’obra més rústica (sardinell). Molts dels forns, també a la part més baixa d’on es feia la cocció, presenten una mena de banqueta per acabar d’aprofitarl’espai i posar el major nombre de peces possible, en aquesta última zona les més resistents. Aquestes descripcions han estat documentades als forns de l’Escayola deSabadell i als conjunts intervinguts a la ciutat francesa de Montpeller. Tots dos exemples es citaran més endavant.9. En el cas de la ciutat de Montpeller, ha estat possible recuperar, per exemple, els dipòsits d’emmagatzematge d’argiles o d’altres elements relacionats amb la feina del’artesà en jaciments d’aquest cronologia (DDAA, 2012: 475).

tenir la propietat, que llavors es componia d’una façanaque donava a Nou de Sant Francesc i dels terrenys que laconformaven. En aquell moment les cases tenien set por-tals; cinc al carrer Nou de Sant Francesc (“tres són gran ylos dos de scaleta”) i dos al carrer de la Mare de Déu(“que lo un és gran y lo altre petit en lo etrem de dit car-rer de la Mare de Déu”).

La botigaDe l’obrador ceràmic del segle XVIII situat al carrer Noude Sant Francesc ens han arribat, gràcies a la tascaarqueològica, dos forns de tradició àrab8 que formavenpart del conjunt i part dels murs associats a les estructu-res, que ens donen una lleugera idea de com devia seraquesta botiga. Es devia tractar d’un conjunt complex,on poder dur a terme una tasca com és l’elaboració i pos-terior cocció de les peces de ceràmica; però en aquestcas, tot i que l’estructura dels forns ens ha arribat en unestat força bo, d’altra banda hem perdut molts altres ele-ments de l’obrador. Devia estar format per una sèrie d’e-lements que quedaven a l’aire lliure, com les basses, elpou o la mina d’aigua amb el safareig, i una sèrie d’ele-ments que eren a cobert: el lloc per a la llenya, el racó dela terra, l’assecador, els magatzems i a una altra estançaels torns de modelatge (Roig, 2001: 852; DDAA, 2012:184). En el cas de l’obrador del carrer Nou de SantFrancesc, hem de recórrer a paral·lels com per exempleel conjunt de l’Escayola a la ciutat de Sabadell o els dife-rents obradors excavats a la ciutat francesa deMontpeller per fer-nos una idea de com devia ser aquesttaller; molts dels seus elements s’han perdut o no hanestat localitzats durant la intervenció arqueològica, queno va ser en extensió9.Les finques que Josep Barba va comprar es troben deli-mitades per un mur que travessa el solar intervingut lon-gitudinalment, sobre el qual recolzen els murs que deli-miten l’àmbit on es troben tots dos forns (fig. 2). Quanal segle XIX la finca es remodela, aquest mur és reapro-fitat i refonamentat en algun dels seus punts, de manera

cosa que el situava entre els botiguers més rics i que a méspertanyia a un gremi de primera classe com era el de ger-rers i ollers (les classes s’assignaven en funció del fruiteconòmic que donaven els gremis) (Molas, 1970: 250).La botiga i l’ofici van romandre en mans de la famíliaBarba durant tres generacions. Tenim notícia que JosepBarba, fill, l’any 1799 va sol·licitar permís d’obres perquèvolia “variar algunes obertures en su pròpia casa, en lacalle Nueva de San Francisco, esquina dels hobradós,para hazer una tienda en dicha esquina y escalerrilla paralos inquilinos”. Malauradament, l’any 1814, en JosepBarba, nét, va haver de vendre la propietat. Es trobava enuna delicada situació econòmica, sense poder exercir elseu ofici i sense les rendes que li proporcionaven els llo-gaters de la finca. Les càrregues fiscals l’ofegaven, a causade l’ocupació de la ciutat per les tropes napoleòniques.Càrregues no només sobre aquestes finques del carrerNou, sinó també sobre d’altres que tenia al carrerd’Obradors (possiblement la nova botiga que havia obertel seu pare uns anys abans). Aquesta situació el va portara haver d’anar venent totes les seves propietats: joies,mobles, elements de fusta de la finca, fins i tot les bara-nes de ferro de les escales que pujaven als pisos superiors.I finalment, a vendre la propietat que en aquellsmoments presentava un estat ruïnós. Gràcies a la infor-mació que ens proporciona aquesta documentació,coneixem quina va ser l’evolució de les botigues o casesartesanes. Si bé al principi ens trobem una casa amb boti-ga a la part baixa i habitatge a la part superior, tot propie-tat d’un nucli familiar que passa de pares a fills, veiemcom aquest model va evolucionar cap a una casa de veïnsde lloguer (Garcia, Guàrdia, 1992). El negoci familiar vaquedar a la botiga, però s’hi va fer una entrada a bandaper poder llogar a inquilins els pisos superiors. Observemque en aquest cas la reforma que Josep Barba fill plante-ja l’any 1799 preveu fins i tot l’obertura d’una nova boti-ga en una de les cantonades de la finca.Quan la finca és comprada l’any 1814 per MagdalenaTressera, Josep Barba, nét, desconeixia el valor que podia

NOEMÍ NEBOT PICHLA BOTIGA DE JOSEP BARBA: UN TERRISSER A LA BARCELONA DEL SEGLE XVIII

quarhis 187

08 Nebot_03 27/07/15 13:23 Página 187

188 quarhis

que queda fossilitzat en la nova edificació. Els forns que-den situats, un a l’extrem nord i l’altre a l’extrem sud del’espai definit per aquest mur que delimita la finca. Lalínia de façana de la botiga estava situada més cap enfo-ra que l’actual (ja que la línia de façana del carrer Noude Sant Francesc es va tirar cap endins durant la impor-tant remodelació urbanística del segle XIX) amb entra-da al carrer Nou de Sant Francesc i, de ben segur, ambun rètol ben visible amb l’activitat que s’hi desenvolupa-va. Tenia una llargada de 240 pams i una amplada de 131pams10. A continuació es presenta una explicació detalla-da de les característiques de cadascun dels forns (per fermés entenedora l’explicació, els anomenarem forn 1 iforn 2) (fig. 2).

1. FORN 1 (fig. 3, 5a i 6)El forn 1 és el situat més al nord de la zona intervingudai és el que presenta unes dimensions més petites. Es trobadins d’un àmbit, definit per tres murs, que té unesdimensions de 5,70 x 4,50 m amb entrada pel costatnord-oest de l’estança. Dels murs que defineixen l’àmbit,en què devia estar situat el forn, en conservem les fona-mentacions, però no s’ha pogut documentar cap nivellde circulació associat a l’ús del forn, el qual és de plantacircular, amb un accés davanter que li confereix unaforma el·líptica. Les parets són de maó, recolzades en unmur exterior de pedra. La graella de l’estructura s’ha per-dut, només conservem la fogaina. El fet que aquest fornsigui més petit pot respondre a dues explicacions: ladimensió del forn ens pot indicar que o bé servia per a lacuita de les peces més petites o bé podria respondre a l’úsper part de l’artesà en funció de la demanda (DDAA,2012: 166-223). Aquest forn va patir una remodelació queva reduir les seves dimensions. Potser part de la sevaestructura es va esfondrar en alguna de les cuites i el vanhaver de reconstruir. Originalment tenia les següentsdimensions: una llargada total de 3,40 m i una ampladamàxima de 2 m i mínima d’1,10 m. El seu parament erafet de maons de 0,30 x 0,15 m. Durant el procés d’exca-

vació vam documentar el moment de l’amortització de laprimera fase d’ús, i vam localitzar un gran paquet d’a-mortització en el qual es diferencien una sèrie de nivells,que explicarem a continuació. Sembla que aquesta remo-delació corresponia a un últim moment d’utilització delforn. De cap de les dues fases se’n conserva la graella i fala impressió que en l’últim moment d’ús de l’estructura,la cuita de les peces es feia sobre aquest gran paquet d’a-mortització, que hauria funcionat a manera de graella.La primera capa d’amortització donava una quantitatimportant de material ceràmic. Seguidament es localitza-va un nivell d’argila vermella molt compacta, que es dis-gregava fàcilment, com a resultat de les temperatures aquè havia estat exposada. Immediatament per sota s’hadocumentat un paquet de cendres. Sota d’aquests tresgrans paquets d’amortització, vam trobar tres pavimentsdiferents de la cambra de combustió. Un primer fet demaons quadrangulars que ocupava la part central de lacambra. Aquí s’identificava un envà que separava la zonade càrrega de la zona de combustió. D’aquesta separació,només se n’ha pogut documentar el negatiu que ha que-dat al terra. Per sota del paviment de maons teníem unnivell de paviment de maó vermell molt rubefactat, queocupava la zona est de la cambra de combustió. Fi -nalment, vam trobar una capa de morter de calç moltdura barrejada amb material constructiu i ceràmica. Estractava de la solera de l’estructura del forn de ceràmica.

2. FORN 2 (fig. 5b, 5c, 8 i 9; fig. 4 i 7 quadern a color)Aquest és el forn situat al sud de l’obrador i el més pro-per a la façana que dóna al carrer Nou de Sant Francesc.Conservava la graella sencera, però no es va recuperarmaterial ceràmic associat al seu ús, ja que el vam trobarple de runa contemporània i travessat pel tub de desguàsde la finca del segle XIX. En aquest cas, tampoc no esconservava cap dels nivells de circulació originals de l’ha-bitació. Només es va trobar el tancament del costat nord-est de l’habitació, on devia estar situat el forn. La cons-trucció de l’edifici del segle XIX va afectar de manera

10. La distància física que hi ha entre els dos forns ens pot fer pensar en la possibilitat que es tractés de dos tallers diferents, però gràcies a la documentació de què dis-posem i amb què s’ha treballat per fer aquest article s’ha pogut comprovar que el taller de Josep Barba ocupava tot el solar intervingut.


08 Nebot_03 27/07/15 13:23 Página 188

189quarhisLA BOTIGA DE JOSEP BARBA: UN TERRISSER A LA BARCELONA DEL SEGLE XVIII

NOEMÍ NEBOT PICH


els forats per a la sortida d’aire tenien unes dimensionsmés grans. La part interna estava feta de maons, peròcol·locats verticalment. Malauradament, per sota d’a-questa cota de la graella, l’estructura estava reblerta ambciment, conseqüència de fer els pilonatges previs a laintervenció arqueològica. Això va fer impossible acabarde documentar la part inferior de la cambra de combus-tió i, per tant, la possible recuperació d’elements asso-ciats al treball artesanal en aquesta zona inferior, tal icom s’han recuperat en altres jaciments de la mateixacronologia (Roig, 2001: 852; DDAA, 2012: 184).

definitiva la resta de l’àmbit, que ha desaparegut. El fornera de planta circular amb una entrada davantera que lidonava forma el·líptica, tenia unes dimensions de 5,50 mde longitud i una amplada d’entre 3,30 m i 2 m amb unapotència conservada d’1,80 m. Les parets eren de maonsde 0,30 x 0,15 m. La graella tenia unes dimensions de2,60 x 2,50 m, estava feta amb rajoles quadrangulars de0,20 x 0,20 m i presentava uns forats quadrangulars(aproximadament de 0,10 m) en tota la seva superfície.De la graella es van recuperar una sèrie de petites pecesquadrangulars que encaixaven amb la mida dels forats dela graella i que vam trobar in situ. Aquestes peces s’utilit-zaven per deixar passar més o menys aire calent a la zonade cocció del forn, cosa que determinava el tipus de coc-ció que s’aplicava a la peça (fig. 7, quadern a color i fig.8). El forn conservava en bon estat la volta que aguanta-va la graella i també la cambra de combustió. Per sota dela superfície de la graella va ser possible documentar quel’estructura estava formada per una corona externa on

Figura 2Planta general de la botia de Josep Barba. [Dibuix: Jordi Alzina. Digitalització: José Blasco Benito]

08 Nebot_03 27/07/15 13:23 Página 189

190 quarhis


Figu

ra 3

Pla

nta

del f

orn

1.

[Dib

uix:

Jor

di A

lzin

a. D

igita

litza

ció:

Jos

é B

lasc

o B

enito

]

08 Nebot_03 27/07/15 13:23 Página 190



quarhis 191

Figu

ra 5

aSe

cció

del

forn

1.

[Dib

uix:

Jor

di A

lzin

a. D

igita

litza

ció:

Jos

é B

lasc

o B

enito

]

08 Nebot_03 27/07/15 13:23 Página 191

11. Castillo Gómez, R. J. 2006. Intervenció arqueològica al carrer Montalegre 4-8/carrer Ramalleres, 21-25/carrer Tallers, 45 (Noves facultats de la Universitat de Barcelona). Barcelona.Centre de Documentació-ICUB. Inèdita. Nadal Roma, E. 2007. Intervenció arqueològica al carrer Tallers, 66. Barcelona. Centre de Documentació-ICUB. Inèdita.

192 quarhis

PARAL·LELS

Els forns del carrer Nou de Sant Francesc es correspo-nen amb la tipologia de forns que van ser utilitzats per ala cocció de peces vidrades des de l’època moderna finsa l’inici del segle XX (Carreras, 2002: 56; Carbonell,2006: 41). D’aquesta tipologia de forns, en tenim altres

exemples a la ciutat de Barcelona, tot i que fins almoment tots havien estat documentats al costat est de laRambla. Els forns localitzats en altres intervencions a laciutat, tots molt propers a la zona del carrer de Tallers oal mateix carrer de Tallers (Carbonell, 2006: 41-51)11,amb característiques i cronologia similars als que ens


Figura 6Detall del forn 1. [Fotografia: Noemí Nebot]

08 Nebot_03 27/07/15 13:23 Página 192


NOEMÍ NEBOT PICH


Figura 5bSeccions forn 2.[Dibuix: Jordi Alzina. Digitalització: José Blasco Benito]

08 Nebot_03 27/07/15 13:23 Página 193

Figura 5cSeccions forn 2.[Dibuix: Jordi Alzina. Digitalització: José Blasco Benito]


quarhis194

08 Nebot_03 27/07/15 13:23 Página 194


NOEMÍ NEBOT PICH

ocupen malauradament han estat documentats parcial-ment. Més enllà de Barcelona, a la ciutat de Sabadell, tenim l’e-xemple del conjunt de l’obrador i els forns de terrissa del’Escayola. Aquest conjunt es troba en un estat de conser-vació excepcional i ha estat possible, a més, fer un acuratestudi sobre la família propietària (Roig, Roig, 2001: 851-856). En aquest apartat no podem deixar de mencionar l’im-portant conjunt amb què compta la ciutat de Montpeller(França), on ha estat possible documentar exhaustiva-ment diversos conjunts d’obradors ceràmics com el que

presentem. En el cas de Montpeller ha estat possible con-trastar les dades del registre arqueològic amb les de ladocumentació existent, sent ambdues totalment coinci-dents. Ens remetem a la monografia publicada per aqualsevol ampliació amb referència a aquest tema.

El conjunt ceràmicSabem que el propietari de la botiga del carrer Nou deSant Francesc, Josep Barba, era gerrer. Això ens indicaque la producció que feia es devia decantar cap a les ger-res i altres atuells domèstics de ceràmica comuna compodrien ser càntirs, plats, soperes, gibrells o bacins, entre


Figura 8Detall de les peces que trobàvem encaixades en els forats de la graella del forn. [Fotografia: Noemí Nebot]

Figura 9Detall de la graella del forn 2.[Fotografia: Noemí Nebot]

08 Nebot_03 27/07/15 13:23 Página 195

ciar-la a la producció dels nostres forns, que comencen afuncionar a partir de la primera meitat del segle XVIII.D’altra banda, pel que fa a la ceràmica recuperada durantl’excavació associada als forns, ens dóna resultats poc inte-ressants. Pel que fa al forn 1, el material recuperat corres-pon a l’amortització d’una primera fase d’ús. Hi trobemdes de ceràmica comuna fins a peces fines en blau i tambématerial de rebuig (fig. 10)12. Pel que al forn 2, el materialrecuperat és pràcticament inexistent. Aquesta estructurava quedar afectada per la posterior construcció de l’edifi-ci del segle XIX i es trobava travessada per la claveguerageneral de l’edifici, que anava a morir al carrer Nou deSant Francesc. És per aquest motiu que el repertori cerà-mic que es presenta és pobre, però representa el quepodria haver estat part de la producció de l’obrador cerà-

d’altres, i també que podia elaborar materials auxiliarsper a la construcció, com les rajoles de paviment o els tubsenvernissats per a les conduccions d’aigua. Aquesta és lateoria, però malauradament és poca la informació recu-perada en aquest sentit. Dos aspectes no han ajudat arecuperar un conjunt ceràmic in situ dels forns: per unabanda, el fet que la zona, molt propera al carrerd’Escudellers, romangués durant molt de temps com azona d’horts, per la qual cosa el registre arqueològic hatrobat tota una sèrie de retalls farcits amb ceràmiques derebuig i peces diverses amb una cronologia de la segonameitat del segle XVII, amb presència a nivell residual deceràmiques més antigues (cal tenir present l’ocupació dela zona des d’època medieval). Això constata la presènciaa la zona d’activitat de ceramistes, però no podem asso-


quarhis196

Figura 10Material sensevidriar i de rebuiglocalitzat durantels treballsarqueològics. [Fotografia: NoemíNebot]

12. El fet de trobar ceràmica en blau ens fa pensar que, en algun moment, en aquest forn petit haurien provat de fer ceràmica fina, amb la qual cosa es devia incomplirla normativa dels gremis, tot i que recordem que al segle XVIII les normatives no es respectaven gaire. Malgrat que és una hipòtesi interessant, convindria fer una recer-ca més acurada en aquest sentit, que ens permetés constatar aquesta pràctica, que, d’altra banda, sí que trobem en la documentació, amb gremis que envaeixen l’acti-vitat d’altres gremis, sobretot al segle XVIII. Malauradament, tot i que és una hipòtesi de treball interessant, els elements dels quals disposem no permeten assegurarque s’estigués fent en aquest taller. El que sí que és cert és que trobem en l’amortització del primer ús del forn una quantitat significativa de peces defectuoses de cerà-mica amb pastes fines. En tot cas, la possibilitat que estiguessin intentant fer ceràmica fina la plantegem per a un últim moment d’ús del forn.

08 Nebot_03 27/07/15 13:23 Página 196


035/10-1121-1). El tercer gibrell que es presenta té lesmateixes característiques que els dos primers, però elvidriat interior és verdós (035/10-1120-2). L’última peçaque s’inclou en aquesta làmina és un morter, també depasta de color vermell intens amb petits fragments des-greixants de color blanc. Aquesta peça està vidriada enmarró per l’interior i presenta regalims exteriors. Aquestatipologia de peces es troba àmpliament documentada a lanostra ciutat en contextos de la mateixa cronologia i ante-riors. En aquest cas, les peces han estat escollides perquèles podem relacionar directament amb el forn 1, tot i quecom a amortització de l’estructura, i perquè, com en el casdels materials anteriors, són una mostra de les peces quees devien fer en aquest obrador.

Consideracions finalsL’objectiu d’aquest article ha estat presentar els dos fornsde ceràmica documentats al carrer Nou de Sant Francesc

mic. Es presenten un total de sis peces en dues làmines. Ala làmina I, hi trobem el perfil de dos plats de ceràmicapolicroma (decoració à la plume; es copia la tècnica fran-cesa) que presenten les mateixes característiques de lesproduccions d’aquesta tipologia de ceràmica trobades aBarcelona. Són dos plats de decoració d’aigües, pintats enverd i marró sobre fons groc (Beltrán de Heredia, Miró,2010: 78). Aquestes ceràmiques es situen en els primersanys del segle XVIII i corresponen a l’escàs material recu-perat de l’amortització del forn 2. S’ha cregut interessantpresentar-les perquè es poden enquadrar en el momentcronològic de funcionament del forn, com a exemple dela ceràmica que s’hi devia fer. A la làmina 2 hi trobem elsperfils de tres gibrells i un morter, localitzats als nivellsd’amortització del forn 1. Es presenten dos perfils degibrell de pasta de color vermell intens amb petits frag-ments de desgreixant de color blanc. Són peces vidriadesen color marró amb regalims exteriors (035/10-1120-1 i


quarhis 197

Làmina I035/10-1488-1 i 2 plats de ceràmica policromadel segle XVIII. [Dibuix: Josefa Huertas]

08 Nebot_03 27/07/15 13:23 Página 197

198 quarhis


Làmina II035/10-1120-1 i 2, 035/10-1121-1 gibrells vidriats en marró. 035/10-1121-2 morter vidriat en marró. [Dibuix: Josefa Huertas]

08 Nebot_03 27/07/15 13:23 Página 198


NOEMÍ NEBOT PICH

l’any 2010 per la importància que tenen aquestes estruc-tures en si mateixes. De fet, són un document únic per ala ciutat i ens permeten, d’una banda, constatar una acti-vitat com és la de la producció ceràmica, i de l’altra, sónun exemple de com els gremis industrials s’encarregavende produir i vendre el seu producte a la ciutat deBarcelona. Tot i el bon estat de conservació en què hemdocumentat les restes i que ha estat possible treballaramb els textos per tal de casar el treball arqueològic ambel documental, no podem deixar d’insistir, com a tanca-ment d’aquest article, en les dificultats i mancances ambles quals ens hem trobat, que no han permès aportar mésdades sobre el funcionament d’aquest taller artesà. El fetde no treballar en extensió durant l’excavació arqueolò-gica ha estat determinant a l’hora de no recuperar méselements d’aquest taller, que sí que han estat documen-tats en altres jaciments de les mateixes característiques icronologia. Tampoc podem deixar de banda el fet que estracta d’una actuació duta a terme en un espai molt urba-nitzat com és la ciutat de Barcelona, que només ens per-met fer una lectura parcial de les restes, molt alteradesper aquest fet. Malgrat aquests condicionants, la lectura ila informació extreta durant el treball arqueològic i elposterior treball amb les fonts documentals han permèspresentar en aquest article un petit fragment de la histò-ria de la nostra ciutat. Hem de lamentar, per això, nopoder presentar més informació del registre ceràmic,que no ens ha arribat.

BIBLIOGRAFIA

BELTRÁN DE HEREDIA, J.; MIRÓ, N. 2010. “El comerç de laceràmica a Barcelona als segles XVI-XVII: Itàlia, França,Portugal, els tallers del Rin i Xina”. Quaderns d’Arqueologia iHistòria de la Ciutat de Barcelona. Època II, 6. Museud’Història de Barcelona. Institut de Cultura. Barcelona. pp. 14-91.

CARBONELL, C. 2007. “Estudi del conjunt d’estris utilitzats enel procés de cocció de la ceràmica vidrada”. III Congrésd’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Vol. I. Sabadell.pp. 41-51.

CARRERAS I BOTEY, J. 2002. Els forns tradicionals de ceràmi-ca de la Bisbal. Monografies d’Història de la Construcció, 5.Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona.Universitat de Girona. Diputació de Girona. Girona.

DDAA. 2012. Montpellier. Terre de faïences: potiers etfaïenciers entre Moyen Âge et XVIIIe siècle. Archéologie deMontpellier Agglomération, 3. Silvana Editoriale. Milà.

GARCIA ESPUCHE, A. 1992. “Canvis i permanències de l’he-rència espacial medieval: de la ciutat de la Ribera a la ciutat dela Rambla”. Història de Barcelona. El desplegament de la ciu-tat manufacturera (1714-1833), vol. 5. Enciclopèdia Catalana.Barcelona.

GARCIA ESPUCHE, A.; GUÀRDIA BASSOLS, M. 1992.“Estructura urbana”. Història de Barcelona. El desplegamentde la ciutat manufacturera (1714-1833), vol. 5. EnciclopèdiaCatalana. Barcelona.

MOLAS, P. 1970. Los gremios Barceloneses del siglo XVIII: Laestructura corporativa ante el comienzo de la revoluciónindustrial. Confederación Española de Cajas de Ahorros.Madrid.

ROIG, A.; ROIG, J. 2001. “L’obrador i els forns de terrissa del’Escayola (Via Massagué, 5-8, Sabadell, Vallès Occidental).Segles XVIII-XIX”. Actes de les Jornades d’Arqueologia iPaleontologia, vol. 3. La Garriga. pp. 851-856.


08 Nebot_03 27/07/15 13:23 Página 199

TEXTOS EN CASTELLANOSÍNTESIS

12 síntesis castellano 2015_tripaquarhisok.qxp 19/06/15 19:05 Página 219

225


El contexto arqueológico de proceden-cia de las pipas, además de muy defini-do socialmente, presenta algunas venta-jas como la buena calidad estratigráficacon pocas intrusiones posteriores, y unconjunto documental y numismáticoque permite dar soporte a las cronologí-as bastante ajustadas a toda la secuenciaestratigráfica que se proponen.El volumen de pipas recuperadas sepuede dividir en dos grandes grupos: laspipas de caolín de procedencia inglesa yholandesa, entre las cuales se documen-tan algunos talleres y tipos aún no cono-cidos en Barcelona, y un segundo grangrupo que corresponde a las produccio-nes con arcilla no caolínica, dentro delcual, junto con las producciones locales,se encuentran algunos ejemplos delMediterráneo oriental.Aparte de las consideraciones cronológi-cas, estas pipas permiten hacer referen-cia a la adopción de los nuevos produc-tos comerciales derivados de laexpansión oceánica europea, que enbuena medida transformaron los hábi-tos de consumo y las economías delViejo Continente. A partir del estudiode estas piezas, parece que se podríadibujar una difusión del consumo detabaco anterior a la que sostienen otrasfuentes históricas y, en especial, social-mente más compleja.

En numerosos contextos marítimos delMediterráneo noroccidental, y en espe-cial en el área provenzal, se han identifi-cado numerosas importaciones de cerá-mica desde la península Ibérica. En estesentido, la rada de Villefranche-sur-Mer(Alpes Marítimos) constituye un yaci-miento de primera magnitud. En pri-mer lugar a causa del descubrimientode una nave genovesa que naufragó en1516, la Lomellina. Las operaciones lleva-das a cabo en aquel pecio excepcionalhan permitido exhumar preciosos testi-monios de la vida cotidiana en alta mara principios del siglo XVI. El mobiliario,datado con precisión gracias a la fechadel naufragio, aporta una “foto fija” delas producciones que se utilizaban y desu diversidad tipológica. La relectura dedicho material permite precisar el ori-gen de ciertas formas hasta ahora desco-nocidas. Por otra parte, siempre en larada de Villefranche-sur-Mer, numerosaszonas de amarre se caracterizan por unaacumulación de cerámica en las queproducciones de las mismas característi-cas ocupan un lugar relativamenteimportante entre los siglos XVI y XVII.Indicios materiales de intercambios y deusos a bordo de los navíos, las cerámicasrechazadas o perdidas nos proporcio-nan una variedad de formas destinadastanto a la mesa como al almacenamien-to e incluso al consumo de tabaco. Unasnuevas aportaciones que enriquecennuestro conocimiento sobre las formascatalanas, de uso comercial y utilitario,que circulaban por vía marítima en laProvenza y las costas del Languedoc. Elpuerto de Marsella tuvo un papel funda-mental en la difusión de dichas produc-ciones hacia la Provenza, participandoampliamente en la redistribución de laslozas vidriadas, exportadas masivamentepor la Cataluña de aquel entonces.

Este artículo versa sobre los dos hornoscerámicos de tradición árabe documen-tados en el año 2010 en la calle Nou deSant Francesc. Estos hornos correspon-den a una cronología del siglo XVIII ynos permiten adentrarnos en una reali-dad, la de la “tienda”. En el siglo XVIIIlos gremios como institución habíanperdido la fuerza que tuvieron en perío-dos anteriores. Esta circunstancia com-portó un cambio de papeles y que per-sonas no agremiadas pudiesenparticipar en las actividades correspon-dientes a los diferentes gremios. Si en laprimera mitad del siglo aún se mantie-ne la “casa artesana”, con el paso de losaños ésta evolucionará hacia la “casa deinquilinos”, dando como resultado nue-vas relaciones sociales y familiares.Gracias a la documentación, hemospodido recuperar información sobre elpropietario, Josep Barba, y sabemos queel negocio y el oficio se mantuvierondurante tres generaciones. El estado deconservación de los hornos es relativa-mente bueno respecto a otros hallazgosefectuados en los últimos años en la ciu-dad. Además, es la primera vez que selocalizan estructuras de estas caracterís-ticas a este lado de la Rambla. Pese a subuen estado de conservación, los hor-nos no permiten presentar un reperto-rio cerámico extenso sobre su produc-ción, pero sí, como decíamos,adentrarnos en una realidad, la de la“tienda” en el siglo XVIII. Un sistemaen el que los gremios industriales seencargaban de producir y vender suproducto y en el que el taller era a suvez tienda. Si tenemos en cuenta la difi-cultad que suponía para un maestroestablecer su propia tienda, los restosque hemos documentado en la calleNou de Sant Francesc resultan aún másexcepcionales.Los hornos debían de formar parte deun conjunto complejo, para poder lle-var a cabo las labores de elaboración yposterior cocción de las piezas cerámi-cas. Sin embargo, en este caso, aunquela estructura de los hornos ha llegadohasta nosotros en bastante buen estado,hemos perdido muchos otros elementosdel obrador. Debía de estar formadopor una serie de elementos que queda-ban al aire libre, como las albercas, elpozo o la mina de agua con la pileta, yuna serie de elementos que debían estar

LA CERÁMICA CATALANA DE LOSSIGLOS XV A XVII EN LA PROVENZAORIENTAL. RELECTURA Y NUEVASAPORTACIONES DESDE LOSCONTEXTOS MARÍTIMOS

Gaëlle Dieulefet

Mikel Soberón Rodríguez LA TIENDA DE JOSEP BARBA: UN ALFARERO EN LA BARCELONADEL SIGLO XVIII

Noemí Nebot Pich



a cubierto: el lugar para la leña, el rin-cón para la arcilla, el secadero, los alma-cenes y en otra estancia los tornos. En elcaso del obrador de la calle Nou deSant Francesc, debemos recurrir a para-lelos, como por ejemplo el conjunto deL’Escayola en la ciudad de Sabadell olos diversos obradores excavados en laciudad francesa de Montpellier, parahacernos una idea de cómo debía deser este taller, ya que muchos de sus ele-mentos se han perdido o no han sidolocalizados durante la intervenciónarqueológica, que no fue en extensión.El horno situado más al norte de lazona intervenida es el que presenta lasdimensiones más pequeñas. Se ubicadentro de un ámbito, definido por tresmuros, que tiene unas dimensiones de5,70 x 4,50 m, con entrada por el ladonoroeste de la estancia. El horno es deplanta circular, con un acceso delanteroque le confiere una forma elíptica. Lasparedes son de ladrillo, y se apoyan enun muro exterior de piedra. La parrillade la estructura se ha perdido, sólo seconserva el hogar. Originalmente, susdimensiones eran las siguientes: unalongitud total de 3,40 m y una anchuramàxima de 2 m y mínima de 1,10 m. Elsegundo horno, de mayores dimensio-nes, conservaba la parrilla entera, perono se recuperó material cerámico aso-ciado a su uso, ya que lo encontramoslleno de cascotes contemporáneos yatravesado por el tubo de desagüe de lafinca del siglo XIX. En este caso, tampo-co se conservaba ninguno de los nivelesde circulación originales de la habita-ción. Sólo se encontró el cerramientodel lado noreste de la habitación en laque debía de estar ubicado el horno. Laconstrucción del edificio del siglo XIXafectó definitivamente al resto del ámbi-to, que ha desaparecido. El horno erade planta circular con una entradadelantera que le daba forma elíptica,tenía unas dimensiones de 5,50 m delongitud y una anchura de entre 3,30 my 2 m con una potencia conservada de1,80 m. Las paredes eran de ladrillos de0,30 x 0,15 m. La parrilla, hecha conbaldosas cuadradas de 0,20 x 0,20 m,tenía unas dimensiones de 2,60 x 2,50m, y presentaba agujeros cuadrangula-res (aproximadamente de 0,10 m) entoda su superficie.


ENGLISH TEXTSUMMARY

13 síntesis inglés 2015_tripaquarhisok.qxp 19/06/15 19:06 Página 227

233


the whole stratigraphic sequence pro-posed. The pipes recovered can be divided intotwo large groups. The kaolin pipes ofEnglish and Dutch origin, among whichsome workshops and types not yetknown in Barcelona are documented.The second large group corresponds toproductions with non-kaolin clay,among which some samples from theeastern Mediterranean have been foundalongside local productions. As well as the chronological considera-tions, these pipes allow us to refer to theadoption of the new commercial prod-ucts derived from the European oceanicexpansion, which greatly transformedconsumer habits and the economies ofthe old continent. Based on the study ofthese pieces, it seems we can outline aspread of tobacco consumption prior tothat suggested by other historicalsources and, especially, more sociallycomplex.

In several maritime frameworks innorth-western Mediterranean and par-ticularly in the Provence area, numer-ous imports of ceramic pieces from theIberian Peninsula have been identified.In this respect, the Villefranche-sur-Merbay (Alpes-Maritimes) is a major sitebecause of the discovery of a Genoeseship that sank in 1516, the Lomellina.The operations undertaken on thisexceptional shipwreck have enabledprecious testimonies to daily life on thesea in the early 16th century to be res-cued. Indeed, the remains dated thanksto the year of the shipwreck enable usto focus on the productions in use andtheir typological diversity. Today, thereinterpretation of this material helps toprecisely determine the background ofcertain forms that were unknown.Moreover, also in the Villefranche-sur-Mer bay, several anchorage areas arecharacterised by an accumulation ofceramic pieces in which these produc-tions themselves had a relatively impor-tant place between the 16th and 17thcenturies. As material evidence ofexchanges and uses onboard ships, theceramic pieces rejected or lost provideus with a large variety of forms for thetable, storage or tobacco consumption.These new contributions enrich ourknowledge of Catalan forms, for tradeand utilitarian purposes, which circulat-ed by sea in Provence and along theLanguedoc shores. In the disseminationof these productions towards Provence,the port of Marseilles had a particularplace and greatly contributed to theredistribution of the varnished earthen-ware then exported en masse byCatalonia.

This article describes the two ceramickilns of Arab tradition documented in2010 in Nou de Sant Francesc Street.These kilns correspond to an 18th cen-tury chronology and allow us to explorethe reality of a “shop”. In the 18th cen-tury the guilds as institutions had lostthe strength they had had in earlierperiods. This meant a change of rolesand, for example, non-guild peoplecould participate in activities that corre-sponded to the different guilds. Whilein the first half of the century the “artsand crafts house” survived, with thepassing years it evolved towards the “ten-ants’ house”, resulting in new social andfamily relations. Thanks to the docu-mentation, we have been able to recov-er information about the owner, JosepBarba, and we know that the businessand trade lasted three generations. Thestate of conservation of the kilns is rela-tively good compared with other findsmade in recent years in the city.Moreover, it is the first time that struc-tures of these characteristics have beenfound on this side of La Rambla.Despite their good state of conservation,the kilns do not allow us to compile anextensive ceramic catalogue of the pro-duction, but, as we said, we can explorethe reality of a “shop” in the 18th centu-ry. This was a system in which the indus-trial guilds were responsible for produc-ing and selling the product and inwhich the workshop was also a shop. Ifwe take into account the difficulty for amaster craftsman to establish his ownshop, the remains we have documentedin Nou de Sant Francesc Street are evenmore exceptional.The kilns must have formed part ofcomprehensive facilities to carry out thetasks of preparing and later firing theceramic pieces. However, in this case,although the structure of the kilns hasreached us in quite good condition, wehave lost many other elements of theworkshop. It must have been formed bya series of elements in the open air,such as the reservoirs and wells withbasin, and a series of elements that musthave been under cover: the place forthe firewood, the corner for the clay,the drying place, the stores and inanother room the potter’s wheel. In thecase of the workshop in Nou de SantFrancesc Street, we must refer to paral-

15TH TO 17TH CENTURY CATALANCERAMICS IN EASTERN PROVENCE.REINTERPRETATION AND NEWCONTRIBUTIONS OF THE MARITIMEFRAMEWORKS

Gaëlle Dieulefet

Mikel Soberón Rodríguez JOSEP BARBA’S SHOP: A POTTER IN 18TH CENTURYBARCELONA

Noemí Nebot Pich



lels, such as L’Escayola in the city ofSabadell or the various workshops exca-vated in the French city of Montpellier,to get an idea of what the workshop waslike, as many of its elements were lost orwere not found during the archaeologi-cal intervention, which was not exten-sive.The kiln located more to the north ofthe zone is the smallest. It is in an area,defined by three walls, measuring 5.70 x4.50 m, with entrance on the northeastside of the room. The kiln is circularwith front access, giving it an ellipticalshape. The walls are made of brick andsupported by an exterior stone wall.The grill of the structure has been lost,and only the hearth remains. Originally,it had a total length of 3.40 m and amaximum width of 2 m and minimumof 1.10 m. The second larger kiln stillhad the complete grill but no ceramicmaterial associated with its use wasrecovered, as we found it filled withcontemporary rubble and pierced by adrainpipe from the 19th century prop-erty. In this case, none of the originalcirculation levels of the room remained.We only found the enclosing walls ofthe northeast side of the room in whichthe kiln must have been located. Theconstruction of the 19th century build-ing definitively affected the rest of thesite, which has disappeared. The kilnwas circular with a front entrance givingit an elliptical shape, measured 5.50 min length and was between 3.30 m and 2m wide with a preserved power of 1.80m. The walls were made of 0.30 x 0.15m brick. The grill, made with squaretiles of 0.20 x 0.20 m, measured 2.60 x2.50 m, and had quadrangular holes(approximately 0.10 m) all over its sur-face.


TEXTES EN FRANÇAISRÉSUMÉ

14 síntesis francés 2015_tripaquarhisok.qxp 19/06/15 19:06 Página 235


ment très défini, présente certains avan-tages tels que la bonne qualité stratigra-phique avec peu d’intrusions postérieu-res et un ensemble documentaire etnumismatique qui permet de soutenirles chronologies très ajustées sur toutela séquence stratigraphique proposées. Les pipes récupérées peuvent être divi-sées en deux grands groupes. Les pipesen kaolin provenant d’Angleterre et desPays-Bas parmi lesquelles quelques ate-liers et types non connus encore àBarcelone. Le second grand groupe cor-respond aux productions en argile autreque le kaolin, parmi lesquelles on trou-ve quelques exemples de laMéditerranée orientale aux côtés deproductions locales.Outre les considérations chronolo-giques, ces pipes permettent de faireréférence à l’adoption de nouveaux pro-duits commerciaux dérivés de l’expan-sion océanique européenne qui trans-formèrent dans une large mesure leshabitudes de consommation et les éco-nomies du vieux continent. À partir del’étude de ces pièces, il semble que l’onpourrait tracer une diffusion de laconsommation de tabac antérieure àcelle mentionnée par d’autres fonds his-toriques et, de manière générale, socia-lement plus complexe.

Dans plusieurs contextes maritimes deMéditerranée nord-occidentale et parti-culièrement dans l’aire provençale, ona identifié de nombreuses importationsde céramiques depuis la péninsuleIbérique. À ce titre, la rade deVillefranche-sur-Mer (Alpes-Maritimes)est un site majeur. Tout d’abord par ladécouverte d’une nave génoise naufra-gée en 1516, la Lomellina. Les opéra-tions menées sur cette épave exception-nelle ont permis d’exhumer deprécieux témoignages du quotidien enmer au début du XVIe siècle. En effet,le mobilier précisément daté grâce à ladate du naufrage autorise un « arrêt surimage » des productions en usage et deleur diversité typologique. Aujourd’hui,la relecture de ce matériel permet depréciser l’origine de certaines formesqui étaient encore inconnues. D’autrepart, toujours en rade de Villefranche-sur-Mer, plusieurs zones de mouillagesse caractérisent par une accumulationde céramique où ces mêmes produc-tions tiennent une place relativementimportante entre le XVIe et le XVIIesiècle. Indices matériels des échanges etdes usages à bords des navires, les céra-miques rejetées ou perdues nous four-nissent une variété de formes destinéesaussi bien à la table, qu’au stockage ouencore à la consommation de tabac.Ces nouveaux apports enrichissentnotre connaissance des formes catala-nes, à usage commercial et utilitaire,qui circulaient par la voie maritime enProvence et aux marges languedocien-nes. Dans la diffusion de ces produc-tions vers la Provence, le port deMarseille a tenu une place particulièreet a largement participé à la redistribu-tion des terres vernissées alors expor-tées en masse par la Catalogne.

Cet article traite des deux fours céra-miques, de tradition arabe, documentésen 2010 dans la rue Nou de SantFrancesc. Ces fours correspondent àune chronologie du XVIIIe siècle etnous permettent de pénétrer dans uneréalité, celle du « magasin ». Au XVIIIesiècle, les corporations, en tant qu’insti-tution, avaient perdu la force qu’ellesarboraient à des époques antérieures.Cette circonstance modifia les rôles etdes personnes non associées pouvaientparticiper aux activités correspondantaux différentes corporations. Si aucours de la première moitié du siècle,la « maison artisane » se maintient, aufil des ans cette dernière évoluera versla « maison de locataires », ce qui don-nera lieu à de nouvelles relations socia-les et familiales. Grâce à la documenta-tion, nous avons pu récupérer del’information sur le propriétaire, JosepBarba, et nous savons que le commerceet l’office se maintint pendant troisgénérations. L’état de conservation desfours est relativement bon par rapportà d’autres fouilles effectuées au coursde ces dernières années dans la ville.En outre, c’est la première fois que l’onlocalise des structures présentant cescaractéristiques de ce côté de LaRambla. Malgré leur bon état deconservation, les fours ne permettentpas de présenter un répertoire céra-mique étendu sur leur production. Parcontre, comme nous le disions, nousavons pénétré dans une réalité, celle du« magasin » au XVIIIe siècle. Un systè-me dans lequel les corporations indus-trielles se chargeaient de produire et devendre leur produit et dans lequel l’ate-lier était en même temps un magasin.Si nous tenons compte de la difficultéque représentait pour un maître d’éta-blir son propre magasin, les restes quenous avons découverts dans la rue Noude Sant Francesc n’en deviennent queplus exceptionnels. Les fours devaient faire partie d’unensemble complexe afin de pouvoirmener à bien les travaux d’élaborationet, par la suite, de cuisson des pièces decéramique. Cependant, dans ce cas,bien que la structure des fours noussoit parvenue en assez bon état, nousavons perdu beaucoup d’autres élé-ments de l’atelier. On suppose qu’ilétait composé d’une série d’éléments

LA CÉRAMIQUE CATALANE DU XVeAU XVIIe SIÈCLE EN PROVENCEORIENTALE. RELECTURE ETNOUVEAUX APPORTS DES CONTEXTESMARITIMES.

Gaëlle Dieulefet

Mikel Soberón Rodríguez LE MAGASIN DE JOSEP BARBA : UN POTIER DANS LA BARCELONEDU XVIIIe SIÈCLE

Noemí Nebot Pich



qui demeuraient à l’air libre, commeles réservoirs d’eau, le puits ou la citer-ne d’eau avec son évier et une série d’é-léments qui devaient être sous couvert :l’abri pour le bois, le coin de l’argile, leséchoir, les entrepôts et, dans un autreespace, les tours de potier. Dans le casde l’atelier de la rue Nou de SantFrancesc, nous devons avoir recours àdes parallèles comme, par exemple,l’ensemble de L’Escayola à Sabadell oules différents ateliers fouillés dans laville française de Montpellier, pournous faire une idée de l’aspect que pré-sentait cet atelier, car bon nombre deses éléments ont été perdus ou n’ontpas été localisés au cours de l’interven-tion archéologique qui n’a pas été trèsétendue.Le four situé plus au nord de la zoned’intervention est celui qui présenteles dimensions les plus réduites. Il sesitue dans un espace défini par troismurs de 5,70 x 4,50 m, avec une entréepar le côté nord-ouest de l’espace. Lefour a une forme circulaire, son accèsse fait à l’avant, ce qui lui donne uneforme elliptique. Les parois sont enbriques et s’appuient contre un murextérieur en pierre. Le grill de la struc-ture a été perdu, on ne conserve que lefoyer. À l’origine ses dimensionsétaient les suivantes : une longueurtotale de 3,40 m et une largeur maxi-male de 2 m et minimale de 1,10 m. Ledeuxième four, de plus grandes dimen-sions, conservait tout le grill, mais onn’a pas récupéré de matériel céra-mique associé à son utilisation car nousl’avons découvert rempli de gravatscontemporains et traversé par la tuyau-terie d’égout de la propriété du XIXesiècle. Dans ce cas, on ne conservaitnon plus aucun des niveaux de circula-tion d’origine de la pièce. On n’aretrouvé que la fermeture de la partienord-ouest de la pièce dans laquelledevait se trouver le four. La construc-tion du bâtiment du XIXe siècle aaffecté définitivement le reste de lazone, qui a disparu. Le four était deforme circulaire avec une entrée à l’a-vant, ce qui lui donnait une formeelliptique. Ses dimensions étaient de5,50 m de longueur et d’entre 2 et 3,30m de largeur, avec une puissanceconservée de 1,80 m. Les parois étaienten briques de 0,30 x 0,15 m. Le grill,

composé de carreaux carrés de faïencede 0,20 x 0,20 m, mesurait 2,60 x 2,50m et présentait des trous carrés (d’en-viron 0,10 m) sur toute la surface.


IL·LUSTRACIONS COLOR


Figura 4Planta del forn 2. [Dibuix: Jordi Alzina.Digitalització: JoséBlasco Benito]

Figura 7Detall del forn 2. Enaquesta fotografias’aprecien les pecesque trobàvem encai-xades en els foratsde la graella. [Fotografia: NoemíNebot]


NOEMÍ NEBOT PICH

Documents

quarhis i Història de la Ciutat de BarCelona - bcn.cat Nebot.pdf · JORDINADAL LORENZO | MARIA SAÑA SEGUÍ | MIQUEL MOLIST MONTAÑÁ ... LA BASÍLICA DELS SANTS MÁRTIRS JUST I