Upload
anthony-dunn
View
36
Download
0
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Que els teus aliments siguin la teva medicina i els medicaments el teu aliment. Hipòcrates. Les dues paraules més boniques que es poden dir no son “t’estimo”, sinó “és benigne”. Woody Allen. Als setanta, tots volíem ser lliures; als vuitanta, ser rics, i als noranta, estar sans. Ang Lee. - PowerPoint PPT Presentation
Citation preview
Que els teus aliments siguin la teva medicina i els medicaments el teu aliment Hipòcrates
Les dues paraules més boniques que es poden dir no son “t’estimo”, sinó “és benigne”
Woody Allen
Als setanta, tots volíem ser lliures; als vuitanta, ser rics, i als noranta, estar sans.
Ang Lee
Situació actual de la salut (Europa / Espanya)
• Increment de l’esperança de vida?: envelliment de la població, malalties metabòliques en la gent jove
• Sedentarisme
• Increment de malalties cròniques no transmissibles, relacionades amb l’alimentació:
- Malalties cardiovasculars / TCV (isquèmies, hipertensió, hipercolesterolèmia)
- Càncer
- Diabetis
- Obesitat
- Síndrome metabòlica (interrelació entre aquests trastorns)
Percepció de l’estat de salut de les persones
• Qualitat de vida
• Estar en forma
• Felicitat, benestar, comoditat, llarga vida.
• Les pors de la societat de l’opulència
• Les “premalalties”
• Què vol dir estar sa?
• Què cal fer per estar sa?
• Innovació en els estils de vida o en els productes / aliments que consumim: Innovar els aliments o innovar la dieta?
Funció dels nutrients
Glúcids (hidrats de carboni) Manteniment de les
Lípids (greixos) funcions vitals.
Proteïnes Activitat física.
ENERGÈTICS
Proteïnes Creixement i renovació
Minerals dels teixits corporals. ESTRUCTURALS
Minerals
Vitamines
Aigua
REGULADORSRegulació de les
funcions metabòliques.
Distribució de les calories (quilocalories):
•Glúcids o hidrats de carboni 50-65 %
•Lípids o greixos 20-35 %
•Proteïnes 10-15 %
Distribució en pes (persona adulta) de nutrients (2500 kcal):
Proteïnes50% d’origen animal
50% d’origen vegetal
Hidrats
de carboni
80-90% de complexos (midons i fècules)
10-20% de simples o sucres
Greixos
Predomini de monoinsaturats (quasi la
meitat de tot el greix ingerit)
Un mínim de poliinsaturats (un 25%, queno convé sobrepassar)
Una tercera part de saturats (com a màxim)
Recomanacions nutricionals per a la població
Components El que es recomana
Greixos:
•Greix total
•Greix saturat
•Sucre
Proporció sobre la ingesta energètica total:
menys del 30-35%menys del 10%
menys del 10%
Fruita i verdura 400-600 g. cada dia
Sal menys de 5-8 g. cada dia
Pes corporal IMC (índex massa corporal) 18-27
Activitat física 30 min. diaris d’exercici moderat
Alletament 4-6 mesos
Funcions del calciFuncions del calci- ESTRUCTURAL.
- Participa en la coagulació sanguínia.
- Activa sistemes enzimàtics
- Manté elevat el llindar d’excitabilitat neuromuscular i participa en la contracció muscular.
- Reforça la contracció muscular cardíaca.
- Participa en el transport de membrana.
Toxicitat del calciToxicitat del calci
- Raquitisme en nens. En l’etapa adulta, major incidència d’osteoporosis.
- Tetània, només descrita en lactants alimentats amb llet de vaca.
- Hipertensió?
Dèficit de calciDèficit de calci
Poc freqüent d’origen dietètic.
Efectes d’alguns components de la dieta Efectes d’alguns components de la dieta sobre la biodisponibilitat del calci.sobre la biodisponibilitat del calci.
DISMINUEIX
Fitats
Fibra
Oxalats
Greixos
Alcohol
Alginat sòdic
CAP EFECTE
Fòsfor ?
Proteïnes (+?)
Àcids ascòrbic i cítric (+?)
Pectina (-?)
AUGMENTA
Vitamina D
Lactosa
Àcids grassos de cadena mitjana
Evolució dels dipòsits ossis de calci al llarg de la vida (adaptat de Maham i Escott-Trump, 2001)
Aliments rics en calci (mg/100g)Aliments rics en calci (mg/100g)
Aigua calcària 200-500
Avellanes 200
Ametlles 180
Nous 160
Figues seques 160
Llet 125
Ous 55
Iogurt 140
Formatge tendre 162
Formatge de bola 700
Fruites i verdures 20-50
Julivert 200
Mongetes seques 137
Llenties 60
Cigrons 149
FerroFerro
3-5 g
HEMOGLOBINA
Mioglobina
Alguns enzims oxidatius
DIPÒSITS I TRANSPORT
Ferritina i hemosiderina
Transferrina
FUNCIONS EN L’ORGANISME
- Necessari per a la síntesis del grup hemo.
- Síntesis d’enzims: catalasa, peroxidasa, citocroms.
- Funció immunològica i funció cognitiva.
Contingut en ferro d’alguns alimentsContingut en ferro d’alguns aliments
ORIGEN ANIMAL mg//100g
Fetge 8-10
Carn 3
Peix 1
Rovell d’ou 7
ORIGEN VEGETAL mg/100g
Espinacs 4
Mongetes seques 9
Llenties 7
Arròs 6
Fruita seca 4
Cacau 12
Pa 2.5
Absorció de ferro de diversos aliments per individus adults. Els resultats expressen la mitja ± desviació estàndard. La dosis de ferro era de 2-4 mg, excepte per a l’enciam que era d’1-17 mg.
Es recomana el consum de carns en quantitats de com a mínim 2 – 3 racions a la setmana. No convé superar-ho.
El fetge és també un aliment interessant ja que és ric en ferro i presenta una eficàcia d’absorció relativament alta.
El ferro procedent de vegetals, verdures foliàcies i llegums és de baixa absorció. Les dietes vegetarianes comporten en alguns casos dèficit de ferro.
- CincPOBLACIÓ AMB RISC DE PATIR DÈFICIT DE FERRO
-Vegetarians.
-Nens prematurs.
-Nens menors de dos anys.
-Dones en edat fèrtil, sobretot embarassades adolescents.
-Individus amb malalties intestinals irritatives o hemorroides.
PODEN NECESSITAR SUPLEMENTS DE Fe
TRIANGLE DELS
ALIMENTS
PRODUCTE FUNCIÓ/OBJECTIU ACCEPTACIÓ DEL RISC
BASE D’AVALUACIÓ
EXEMPLES
Aliments Nutrició No Seguretat Llet, pa, carn, ous, etc.
Aliments enriquits
Nutrició
Manteniment de la salut (evitar estats carencials)
No Seguretat Cereals d’esmorzar, llet, galetes, etc., enriquits amb vitamines i/o minerals.
Aliments funcionals
Nutrició
Manteniment de la salut
Reducció de riscos
No Seguretat i eficàcia Probiòtics (iogurt), prebiòtics (aliments enriquits amb fibra bifidogènica), amb antioxidants, amb -3
Aliments dietètics
Nutrició (alimentació especial) No Seguretat Productes sense lactosa, sense gluten, llets adaptades, aliments infantils
Suplements / complements nutricionals
Manteniment de la salut
Prevenció de malalties
Tractament d’ests deficitaris o per carència
Sí? Mínim risc/benefici
Productes (dragees, pastilles, xarops, etc.) de vitamines, minerals, antioxidants, àcids grassos poliinsaturats (oli de peix)
Medicament Prevenció
Tractament
Curació de malalties
Sí Risc/benefici Especialitats farmacèutiques amb dosis farmacològicament actives de vitamines i/o minerals
Adaptat de Rivero Urgell (2000) Farmacéuticos, Maig: 42-43
Factors dietètics importants per la prevenció de certes malalties, segons el document de consens
elaborat per el Royal College of Physicians, Londres, Regne Unit (2000).
Aterosclerosis
Reduir el consum de greix saturat Substituir greix saturat per insaturat, preferiblement mono-insaturat. Potenciar el consum de peix Augmentar el consum de fruites, verdures i cereals integrals
Diabetis
Seguir dietes riques en carbohidrats complexoscereals integrals.
Consum elevat de verdures Utilitzar olis vegetals, predominantment
mono-insaturats
Càncer
Consumir dietes riques en fruites, verdures i cereals integrals
Moderar el consum de greixos saturats i augmentar el dels insaturats
MESURES HIGIENICO-DIETÈTIQUES PER LA PREVENCIÓ DE MESURES HIGIENICO-DIETÈTIQUES PER LA PREVENCIÓ DE LA ARTERIOSCLEROSISLA ARTERIOSCLEROSIS
MESURES HIGIENICO-DIETÈTIQUES PER LA PREVENCIÓ DE MESURES HIGIENICO-DIETÈTIQUES PER LA PREVENCIÓ DE LA ARTERIOSCLEROSISLA ARTERIOSCLEROSIS
Endocrinología y Nutrición 47(7), 2000
Reducció de les calories necessàries per disminuir el sobrepès
Greix 30-35% - Saturats <10% - Poliinsaturats <10% - Mono-insaturats 10-15%
Colesterol <300mg/dia
Augment de la fibra
Augment dels antioxidants (fruites, verdures, oli vegetal, fruits secs, etc)
Activitat física regular
Moderar el consum d'alcohol (< 20 dones - 30g/dia homes , si no hi ha hipertrigliceridèmia)
Moderar el consum de sal si hi ha hipertensió
Control i supressió d'altres factors de risc cardiovascular
Comparació dels aspectes fisiològics del colesterol i dels fitosterols
Colesterol Fitosterols Fitostanols
Ingestió de la dieta (mg/dia)
300-500 200-400 (fins 1000 en vegetarians)
<10
Font dieta Mantega, lactis, ous, carns
Olis vegetals, fruits secs, cereals
Oli de coco, altres olis
Síntesis endògena Si
Colesterol biliar (800-1200 mg/dia)
No No
Taxa d’absorció (%) 40-60 < 5 0.1-2
Concentració en plasma (mg/dL)
140-320 0.3-1.7 0.3-0.6
Excreció(%) 40-60 95 98
Estratègies dietètiques per a reduir el colesterol
- Dieta baixa en greix saturat i colesterol ~10-15%
- Suplement dietètic
- Fibra soluble (amb 100 g/dia de civada) ~2-5%
- Esterols vegetals (fitosterols) ~10%
Comparació dels aspectes fisiològics del colesterol i dels esterols
30-39 40-49 50-590
5
10
15
20
25
Re
du
cc
ión
en
cL
DL
(m
g/d
L)
Edad (años)
Efecte dels esterols vegetals (2g/dia) en la reducció del colesterol LDL.
Recomanacions nutricionals per a la menopausa
• 5 racions de vegetals diàries
• Aliments rics en calci (en el marc d’una dieta equilibrada)
• Exposició adient a la llum solar (no cal “prendre el sol”)
• Activitat física
• Moderar proteïnes animals, sodi (sal), alcohol i cafè
• Dieta rica en fibra (sense excessos que redueixin l’absorció de calci)
• Moderar la ingestió de greixos saturats. Emprar oli d’oliva o de llavors
• Consumir llegum (incloure soja)
• Moderar les calories
• Soja i derivats ?
Contingut en isoflavones de diferents alimentsContingut en isoflavones de diferents alimentsContingut en isoflavones de diferents alimentsContingut en isoflavones de diferents aliments
AlimentDaidzeina
(g/100g pes sec)
Genisteina
(g/100g pes sec)
Coliflor 5 9
Bròquil 6 8
Llenties 3-10 7-19
Ordi 14 7.7
Cacauets 58 64
Alfals 62 5
Cigrons 11-192 69-214
Llavor de trèvol 178 323
Soja 10500-85000 26800-120500
Bases del tractament de l’obesitat
1.- Dieta
•Hipocalòrica, però equilibrada en nutrients•“Gastronomitzar-la”
2.- Exercici físic
3.- Medicació•Evitar anorexígens•Ajuts naturals
4.- Modificar els hàbits de vida en relació amb l’alimentació i l’exercici físic
5.- Ajut psicològic•Individual•Grups terapèutics
MARC LEGALMARC LEGALRD 1430/1997 RTS sobre productes alimentaris destinatsRD 1430/1997 RTS sobre productes alimentaris destinats
a dietes de baix valor energètic per reduir pesa dietes de baix valor energètic per reduir pes
MARC LEGALMARC LEGALRD 1430/1997 RTS sobre productes alimentaris destinatsRD 1430/1997 RTS sobre productes alimentaris destinats
a dietes de baix valor energètic per reduir pesa dietes de baix valor energètic per reduir pes
1) Destinats a substituir la dieta diària completa i 2) Destinats a substituir un o diversos àpats de la dieta diària.
Substitutius de la dieta completa: 800-1200 kcal.
Un àpat: 200-400 kcal.
Les proteïnes 25-50% del valor energètic. Màxim 125 g/dia.
Han d’aportar les vitamines i minerals suficients.
-45
-40
-35
-30
-25
-20
-15
-10
-5
0
Pes Glucosa Insulina Triglicèrids PSS Colesterol
Per
cen
tatg
e d
e ca
nvi
Grup A
Grup B
a
a, b
a a
a
a
a
a, b
PSS Pressió sanguínea sistòlica
a p <0,05 de la línia base
b p <0,05 A vx.B
Percentatges de canvi en el pes corporal i en biomarcadors de risc de malaltia després de 51 setmanes de tractament amb una dieta energèticament restringida de 1200-1500 kcal / dia. Grup A (n = 38) amb una dieta hipoenergètica amb aliments convencionals durant els 3 primers mesos seguit per una dieta hipoenergètica i un substitutiu d’àpat diari durant 48 mesos. Grup B (n = 37), pacients amb dos substitutius i un àpat baix en greixos durant els 3 primers mesos, seguits per una dieta hipoenergètica i un substitutiu diari durant 48 mesos.
VariableGrup 1(n = 23)
Grup 2(n = 26)
Grup 3(n = 25)
Global(n = 74)
Canvi real de pes (kg) -3.4 ± 5.4 -7.7 ± 7.8 -3.5 ± 5.5 -5.0 ± 6.6
% canvi de pes -4.1 ± 6.4 -9.9 ± 8.9 -4.3 ± 6.5 -5.9 ± 7.6
IMC (kg/m2) -1.0 ± 2.0 -2.5 ± 2.7 -1.3 ± 2.0 -1.6 ± 2.3
* Tots els valors mitjana ± desviació estàndard. Grup 1: Intervenció dietètica tradicional Grup 2: Intervenció dietètica introduint substitutius de menjar Grup 3: Intervenció en atenció primària, com el grup 2, amb intervenció mèdica i d'infermeria
Canvis després d’un any en el pes i l’Índex de Massa Corporal, després de les fases 1 y 2
Ashley JM, Sachiko T, Schrage JP, Perumcan-Chaney SE, Gilbertson MC, McCall NL, Bovee V. Weight Control in the Physician´s Office. Arch Intern Med 2001; 161: 1599-1604.
Aliments funcionals i obesitatAliments funcionals i obesitatAliments funcionals i obesitatAliments funcionals i obesitat
Sacietat. Nutrients i ingredients que poden influir: Proteïnes i fibra
Àcid linoleic conjugat /CLA
Garcinia Cambogia / Àcid hidroxicítric (AHC)
Citrus aurantium (taronja amarga)
Calci
Te verd / catequines
Nopal (Opuntia)
Inhibidors enzimàtics naturals (faseolamina, slendesta)
Quitosan
Decàleg o Codi Europeu contra el càncer
• No fumar• Evitar exposicions al sol
excessives• Augmentar el consum de
fruites, verdures fresques i cereals integrals
• Moderar el consum d’alcohol• Seguir les instruccions en la
manipulació de productes cancerígens
• Evitar l’excés de pes i greix
• No fumar• Evitar exposicions al sol
excessives• Augmentar el consum de
fruites, verdures fresques i cereals integrals
• Moderar el consum d’alcohol• Seguir les instruccions en la
manipulació de productes cancerígens
• Evitar l’excés de pes i greix
• Consultar al metge si s’observen canvis en l’aspecte de pigues, bonys o cicatrius• Consultar al metge davant de tos i ronquera persistents, canvis en hàbits intestinals i pèrdua de pes• Realitzar controls ginecològics en les dones.• Vigilar mames, especialment a partir dels 50 anys
• Consultar al metge si s’observen canvis en l’aspecte de pigues, bonys o cicatrius• Consultar al metge davant de tos i ronquera persistents, canvis en hàbits intestinals i pèrdua de pes• Realitzar controls ginecològics en les dones.• Vigilar mames, especialment a partir dels 50 anys
Mesures per reduir el risc Mesures per afavorir el diagnòstic i tractament precoç
Nutrició associada a plaer
Àmplia varietat d’aliments
Mantenir un pes adequat
Consum relativament elevat d’aliments rics en midó i fibra alimentària
Disminuir el consum de sucre
Limitar el consum total de greixos, principalment saturats i colesterol
Equilibri entre proteïnes animals i vegetals
Consum apropiat de calci i ferro
Reduir la ingesta de sal
Moderar el consum d’alcohol
Les claus d’una dieta saludable:
Cal recordar que:
•menjar i beure formen part de la joia de viure
•cuinar bé és un art
•és recomanable menjar a poc a poc i mastegar bé
•és bo repartir els aliments del dia en 3 o 5 àpats i no picar entre hores ni menjar contínuament
•per a l’adult és convenient mantenir el pes estable
•el nen l’ha d’incrementar d’acord amb el seu ritme de creixement
•cal menjar aliments amb farines o fècules i una mica de fibra
Cal recordar que:
•s’ha d’evitar l’excés de greixos d’origen animal
•és aconsellable prendre oli amb moderació (d’oliva
preferentment o bé de llavors)
•cal limitar el consum de sucres (la llet i la fruita ja en
contenen)
•l’aigua és la beguda fisiològica per excel·lència
•si un adult consumeix begudes alcohòliques, ha de fer-
ho amb molta moderació
Estructura diària d’un menú
Factors que cal no oblidar:•varietat•equilibri nutritiu•preu•complexitat d’elaboració dels plats•textura•aspectes (sec, sucós...)•color•temps de distribució•temps estimat de consum•apetència•ambientació i presentació
¿Què és una IAM?
• Aparició d’efectes “inesperats” (adversos o no) com a conseqüència de la presa conjunta d’aliments i fàrmacs.
• Hipòcrates (Tractats mèdics): És imprescindible per al metge conèixer què és l’ésser humà en relació amb el que menja i beu i amb la resta del seu gènere de vida.
• Aparició d’efectes “inesperats” (adversos o no) com a conseqüència de la presa conjunta d’aliments i fàrmacs.
• Hipòcrates (Tractats mèdics): És imprescindible per al metge conèixer què és l’ésser humà en relació amb el que menja i beu i amb la resta del seu gènere de vida.
¿Quins fàrmacs i quines poblacions tenen més risc de sofrir interaccions amb significació clínica?
Fàrmacs amb índex terapèutic estret
• Anticoagulants• Hipoglucemiants orals• Digitàlics• Antihipertensius• Fàrmacs amb acció sobre SNC
Fàrmacs l’eficàcia dels quals requereix una concentració plasmàtica sostinguda
Antibiòtics
Fàrmacs amb índex terapèutic estret
• Anticoagulants• Hipoglucemiants orals• Digitàlics• Antihipertensius• Fàrmacs amb acció sobre SNC
Fàrmacs l’eficàcia dels quals requereix una concentració plasmàtica sostinguda
Antibiòtics
Població anciana
• Polimedicació• Menor eficàcia en absorció• Capacitat metabòlica reduïda• Estat nutricional no òptim.
Infància
• Sistemes de destoxificació no completament desenvolupats
Població anciana
• Polimedicació• Menor eficàcia en absorció• Capacitat metabòlica reduïda• Estat nutricional no òptim.
Infància
• Sistemes de destoxificació no completament desenvolupats
Interaccions entre fàrmacs i aliments segons el component de l’aliment implicat
Aliments en general Components nutritius
Components propis
no nutritius
Components amb activitat
"farmacològica"
Aditius alimentaris ContaminantsTabac
IAM
Lovastatina - Fibra
• Disminució de l’absorció del fàrmac
• Separar 4 hores la fibra del fàrmac.
• Dietes riques en àcids grassos omega-3 potencien l’efecte de la simvastatina
Fármacos que presentan interacciones tipo disulfiramo
Antibióticos: CloranfenicolGriseofulvinaCefalosporinas
Otros antibacterianos: SulfonamidasMetronidazolIsoniazida
Derivados del nitrofurano: Furaldona Furazolidona
Sulfonilureas hipoglucemiantes:TolbutamidaClorpropamida
Citostáticos: Procarbazina
Inmunosupresores: Tacrolimus
Dades recents sobre aliments funcionals per a persones d’edat (1) Articles en revistes internacionals amb avaluació per “iguals”.
Cal valorar amb prudència alguns d’aquests resultats, fins que no hi ha prou confirmació i consens científic
• Els bevedors de te tenen cèl·lules biològicament més joves (antioxidants)
• Totes les formes de vitamina E ajuden a prevenir el deteriorament cognitiu (Alzheimer)
• Les isoflavones de la soja poden incrementar l’esperança de vida per activació de les sirtuines?
• Els omega-3 poden millorar la depressió (moderada) i la degeneració muscular de la gent gran.
• DHA (àcid docosahexaenoic), uridina (uracil nucleòsid) i colina milloren les funcions cognitives (Alzheimer)
• L’estatus del ferro (no formant part de complexos) es relaciona amb malalties degeneratives (Alzheimer, esclerosi múltiple, Parkinson). Aliments rics en antioxidants (te verd, fruites i verdures) poden aportar complexants del ferro.
• Suc de raïm (polifenols) millora la memòria de la gent gran
Dades recents sobre aliments funcionals per a persones d’edat (2) Articles en revistes internacionals amb avaluació per “iguals”.
Cal valorar amb prudència alguns d’aquests resultats, fins que no hi ha prou confirmació i consens científic
• El CLA (àcid linoleic conjugat) pot protegir enfront de la pèrdua muscular de la gent gran
• Cacau en pols enriquit en polifenols pot reduir l’estrès oxidatiu de la gent gran
• El potencial dels polifenols del cacau per a reduir la pressió arterial està relacionat amb el genotip (nutrigenòmica)
• L’astaxantina pot reduir l’acumulació anormal de compostos associats a la demència (hidroperòxids de fosfolípids)
• Alts nivells d’alfa-carotè poden reduir el risc de morir per trastorns cardio-vasculars o càncer.
• Els aliments funcionals (llets fermentades) proporcionen “matrius protectores” per a l’alliberament de probiòtics
• Les avies tenien raó? : Les prunes (assecades) més eficaces que la fibra soluble de plantago, zaragatona o ispagula per combatre el restrenyiment
(Alimentary Pharmacology & Therapeutics, 33(7), 2011: 822-828)
L’ALIMENTACIÓ DE LA GENT GRAN
Resum
Les necessitats en nutrients de la gent gran no són gaire diferents de les d’un adult més jove, però s’han de tenir en compte determinades característiques
específiques: necessitats energètiques més baixes, una relativa menor exigència en la qualitat de les proteïnes (tot i que hi ha risc de malnutrició
proteica), especial importància d’alguns elements minerals (calci, ferro, zinc) i vitamines (àcid fòlic) i altres.
Cal posar atenció en les patologies més freqüents en l’edat avançada (aterosclerosi i altres trastorns cardiovasculars, diabetis, càncer) i la seva
relació amb l’alimentació.
És important tenir en compte les eventuals interaccions entre aliments i medicaments, en una població que sol estar polimedicada i que té un cert risc
de diversos de dèficits o desequilibris nutricionals.
Les recomanacions nutricionals, i d’estils de vida, bàsiques per a una persona d’edat avançada sana per assolir una dieta variada, equilibrada, agradable i adaptada són:
Una distribució del percentatge de calories de manera que les procedents del hidrats de carboni siguin d’un 50-55 %, dels greixos 30-35 % i de les proteïnes del 12-15 %
Distribuir els aliments en unes 3 o 4 menjades en el decurs del dia, o fins i tot més.
Procurar no picar entre hores
Proteïnes en quantitat adient i de valor biològic suficient (d’animals i de llegums més que de les altres proteïnes vegetals).
Els hidrats de carboni han de ser sobretot complexos (midons i fècules). Pocs sucres i dolços.
Moderació en els greixos i que siguin preferentment insaturats (líquids o olis, sobretot d’oliva)
Aportament suficient de lactis per garantir la ingestió de calci suficient.
Tenir cura d’ingerir fibra i vitamines i minerals suficients (fruita, verdura, hortalisses, llegums i cereals integrals)
Potenciar el consum de peix i reduir una mica el de carns i embotits
Moderar el consum de sal i fer servir altres condiments i espècies (ceba, all, pebrot, pebre, farigola, llimona)
Assegurar beure la quantitat d’aigua suficient, encara que no es tingui sensació de set (mínim uns 1,5 litres diaris)
Menjar aliments i plats que siguin fàcils de mastegar si cal.
Si hi ha inapetència cal assegurar una nutrició correcta amb aliments o preparats d’alta densitat en nutrients
Recórrer a complements o suplements alimentosos només quan estigui ben justificat
Fer un consum realment moderat de begudes alcohòliques
No fumar
Evitar l’obesitat i l’excessiva primor
Fer activitat física suficient dintre de les possibilitats de cadascú.
Evitar la soledat i l’aïllament i procurar no menjar sol si és possible.