QUERIDO SABARTÉS: JAUME SABARTÉS VIST PER PABLO … · nit amb la capa negra i la corbata de llaç de poetes i estetes bohemis com ell, engarlandat com una núvia i coronat amb

Conferncies Magistrals Jaume Sabarts

QUERIDO SABARTS:

JAUME SABARTSVIST PER PABLO PICASSO Elisabeth Cowling

13.03.2014

Querido Sabarts: Jaume Sabarts vist per Pablo PicassoElisabeth Cowling

13.03.2014

03

01. Conferncies Magistrals Jaume Sabarts

La devoci de Sabarts per Picasso s llegendria. Segons el marxant Daniel-Henry Kahnwei-ler, que havia tractat lartista al llarg dun perode de temps quasi igual de llarg:

Per a Sabarts, no hi ha, no hi ha hagut ni hi haur mai cap altre pintor fora de Picasso; no s noms el pintor ms gran de tots els temps, sin tamb lnic. 01

Sabarts mateix no va donar mai a entendre una altra cosa. Compadint-se del bigraf angls de Picasso, Roland Penrose, que hi estava igualment rendit, li deia amb recana:

Ai! Veig que tamb ha contret el virus. Jo no ho vaig poder evitar, i lhe patit de bon grat tota la vida. 02

A les seves memries carregades de despit, Franoise Gilot fa un retrat tragicmic del patiment de Sabarts com a fidel servent de Picasso; segons diu, lapoderat del tot desinteressat per sobre- protector, gels, impertinent i esquerp del taller de la rue des Grands-Augustins vivia tan consagrat a Picasso com un monjo tra-penc a Du. Tots dos eren amants del misteri i el secretisme, i havien elaborat un llenguatge crptic i uns rituals arcans propis. Segons Gilot, per, Sabarts era un masoquista que acceptava el paper dase dels cops i que, com a tota recompensa per la seva dedica-ci, rebia constants i vexatries bromes i burles de mal gust i una paga escassa.03

A la conferncia daquest vespre espero posar en clar aquesta relaci extraordinria i desigual examinant les representacions que Picasso va fer de Sabarts figura 1. Comenar, per, donant un cop dull a aquestes dedicatries de dos llibres pertanyents a Sabarts: a

lesquerra tenim la coberta i la guarda de lobra de teatre de Picasso Le Dsir attrap par la queue, publicada a Pars lany 1945; 04 i la dedicatria al llibre de Sabarts Picasso: docu-ments iconographiques, publicat a Ginebra lany 1954. La tendresa afectuosa de totes dues ens porta a posar en dubte el retrat dun Picasso sdic que ens fa Gilot, perqu s caracterstica de totes les notes que va adrear a Sabarts. Fixem-nos tamb en la cura amb qu sha escrit cada dedicatria, tot i semblar que siguin fetes de pressa i de qualsevol mane-ra. Per exemple, el monograma JS escrit amb creta vermella del mig de la coberta de Le Dsir attrap par la queue reprodueix el color i la tipografia de NRF, i la dedicatria amb tinta datada de la part superior esquerra sequilibra amb les dades editorials de la part inferior dreta. A la guarda, Picasso va enllaar les esveltes A de la paraula repetida Ami per simbolitzar el lligam que els unia.

Deu anys ms tard, lartista va donar estructura potica al commovedor comentari escrit amb tinta a Picasso: documents iconographiques, i tamb va entretenir-se a contraposar la caracterstica calligrafia de la seva firma amb les pulcres lletres majscules del seu nom imprs. Quan es tractava de comunicar-se amb Sabarts, Picasso no relaxava mai els seus instints esttics.

Daltra banda, podria semblar que lobservaci de Gilot queda confirmada pel gran nombre de caricatures que Picasso va fer de Sabarts, que se centren invariablement en la seva poca estatura, la seva miopia i la manca datractiu fsic en general. Consta que una vegada Sabarts va dir, sent-hi present Picasso:

Museu Picasso de Barcelona, 13 de mar de 2014

01

02

03

Brassa, Conversations avec Picasso. Pars, Gallimard, 1964, p. 315. Comentari de Kahnweiler a Brassa del 17 doctubre del 1962.Roland Penrose, ScrapBook 1900-1981. Londres, Thames & Hudson, 1981, p. 216.

Franoise Gilot i Carlton Lake, Lifewith Picasso. Harmondsworth, Penguin Books, 1966, p. 165-169.

Figura 1 MPB 111.835

04


05

Fotografia de Jaume Sabarts

04

No magrada la cara que tinc. No suporto mirar-me al mirall. I mhorroritza mirar-me en fotografia. 05

Pel fet que el seu aspecte fsic el disgusts, podrien considerar-se aquestes caricatures un acte premeditat de crueltat, sobretot procedint com procedien dalg irresistiblement seductor com Picasso?

La naturalesa de les caricatures de Picasso ser un dels temes principals daquesta conferncia.

Sabarts tenia exactament la mateixa edat que Picasso. Quan es van conixer a Barcelona, el 1899, tenien tot just divuit anys. Sabarts estudiava escultura a la Llotja, i tamb escrivia prosa i poesia. Al seu llibre de memries Picasso: portraits et souvenirs va descriure lefecte colpidor que li va causar aquella primera trobada, que li va canviar la vida, al redut taller que lartista tenia en un pis alt:

[...] encara conservo el record del comiat. s migdia. Encara tinc els ulls impregnats del que han vist als seus papers i als seus quaderns dapunts... Picasso [...] furga en la meva confusi amb la fixesa de la seva mirada. Quan passo per davant dell, per acomiadar-me insinuo una mena de reverncia, sorprs per la fora mgica que se mest revelant: poder meravells de rei mag que ofereix presents tan rics de sorpreses i esperances. 06

El manuscrit de Le Dsir attrap par la queue est datat del 17 de gener del 1941, i lobra es va representar per primera vegada en privat al pis que Michel i Zette Leiris tenien al Quai des Grands-Augustins de Pars el 19de mar del 1944.

Brassa, Conversations..., op. cit.,p. 133. Lnica fotografia seva que Sabarts deia que li agradava va ser feta per Brassa el desembre del 1943.

05


07


Figura 3 MPB 70.228

Figura 4 MPB 70.232

Aquest retrat captivador dna una idea del carisma que va deixar Sabarts amb lnim en suspens. A partir daquell moment, la seva fe en el geni de Picasso va ser tan absoluta com la seva fidelitat.

De mica en mica, entre el poeta-escultor tmid i enlluernat i el seu dol va anar establint-se una amistat on hi cabien tant les seves diferncies com les afinitats que compartien. A lesquerra tenim el primer retrat que Picasso li va fer figura 3, mentre que al full estri-pat de quadern que tenim a la dreta figura 2, penso que s possible reconixer-lo en la figura del costat dels caps a lestil del Greco i la famosa inscripci Yo El Greco.

Ansis per guanyar-se la confiana i la consideraci de Picasso, Sabarts va ser dels qui van ajudar-lo a organitzar i muntar una exposici de retrats (majoritriament dibuixos) a la taverna Quatre Gats a primers de febrer del 1900. La intenci era no noms impul-sar la carrera de Picasso sin tamb emular la triomfal exposici de retrats de Ramon Casas que shavia fet loctubre anterior a la Sala Pars, una de les principals galeries dart de Barcelona. Com que ning dels qui hi participava no tenia diners, i com que en el fons es tractava de mofar-se de la burgesia acomodada que apadrinava Casas, els dibuixos estaven penjats a les parets de la cafeteria de qualsevol manera, sense muntar ni emmarcar i sense seguir cap ordre. Un dels retrats era de Sabarts. Comparat amb els dibuixos dun home sense identificar i de Santiago Rusiol, es veu molt infor-mal, amb traos grollers de carbonet sobre el genoll per indicar els lmits que hauria hagut de tenir la composici i tot just uns apunts molt rudimentaris duna casa de camp i de vegetaci al fons.

El dibuix no t res de caricaturesc; s un retrat fidel, si de cas una mica idealitzat. La voluntat de reproduir-hi el refinament amanerat dels retrats de Casas, per, confirma que aquesta aparena de des-preocupaci tenia un propsit satric ms ampli.

Laltre dels dos primers retrats que Picasso va fer a Sabarts, figura 4 en canvi, s una caricatura feta a conscincia, i que opera en dos nivells. Sabarts explica com va nixer:

Picasso mallarga un pinzell i em demana que li faci de model: Agafal amb dos dits, com si fos una flor, i aixecal... Aix. T. Aix est b [...] Quan em poso darrere seu ho entenc: ha volgut posar el seu comentari en la mania de la sordidesa que pesa en latmosfera. El pinzell sha convertit en lliri. 07

El blanc general de lhumor satric de Picasso era, com Sabarts va veure, el modernisme que estava de moda en els cercles avantguar-distes del tombant de segle , el gust pels temes decadents en la literatura de lpoca i el dominant culte al misticisme, les fantas- magories onriques i la veneraci de la naturalesa. Tot i estar influt ell tamb per aquestes tendncies, Picasso es complaa a burlar-se del modernisme catal i dels poetes decadents, tal com revelen

06 Jaime Sabarts, Picasso: Retratos y recuerdos. Madrid, Afrodisio Aguado, 1953, p. 23-24.

Ibidem, p. 65-66.

06



08

aquestes caricatures rigorosament contempornies de lestereo- tip de lesteta figura 5 i de Pere Romeu en absurda comuni amb la natura. El retrat de Sabarts ns una pardia ms elaborada, per del mateix ordre.

Laltre blanc de Picasso era, per descomptat, Sabarts mateix, guar-nit amb la capa negra i la corbata de lla de poetes i estetes bohemis com ell, engarlandat com una nvia i coronat amb la flama eterna de la illuminaci. Ara b, la burla s ms suau en aquests dos esbossos de la mateixa poca, en qu els protagonistes sn mers esperpents.

La comparaci amb el retrat convencional que el va precedir revela que Picasso era fidel als trets caracterstics de Sabarts: les ulleres; els cabells negres i llisos; el nas llarg i punxegut; els llavis molsuts i una mica femenins; la barbeta prima i prominent; la comple-xi delicada. I aix ens ho confirma el retrat poc afavoridor per segurament tamb fidel que Carlos Valenti li va fer a Guatemala una dcada ms tard. Picasso va remarcar aquests trets fsics per

reforar el missatge satric contingut en la vestimenta estrafolria, la garlanda, el gladiol (no un lliri), el simblic fons lacustre i les creus flotants. El resultat s una caricatura tant duna persona com dun arquetip.

Aquests dibuixos de lpoca ens recorden que la caricatura era una prctica habitual al cercle dels Quatre Gats. De fet, va esdevenir extremament popular a tot arreu al tombant de segle, amb revistes consagrades exclusivament a la stira. Sabarts devia trobar normal conver-tir-se en tema de dibuixos humorstics, igual que Casagemas, Mir, Pallars i tots els altres. Les caricatures que Picasso li va fer molts anys ms tard continuaven aquesta tradici, i si Sabarts no sho va agafar malament devia ser perqu veia que era la manera que Picasso tenia de perpetuar la relaci ntima que havien tingut de joves; perpetuar la seva joventut compartida, de fet, rebutjant aquella conducta respectuosa i solemne que shavia de seguir ara que es comenaven a fer vells.

Picasso va pintar el segent retrat de Sabarts a Pars la tardor del 1901 (veure enlla), i, segons Sabarts, immortalitzava un esdeveniment concret. Esperava Picasso i Mateu de Soto a La Lorraine, el caf on solien anar:

Estic sol i ostensiblement avorrit; davant meu, sobre el marbre de la taula, tinc un gerro de cervesa. Els meus ulls miops escorcollen lespai de la sala i sesforcen per penetrar latmosfera emboirada pel fum del tabac [...]. El fet de no poder aconseguir que la vista els copsi quan apareguin [...] marronsa lesperit. Com que la mirada es perd tractant en va de precisar els perfils que sesfumen, tamb el pensament va a la deriva: les idees se mentrecreuen al cervell [...]. Quan la sensaci dallament sem fa ms intensa, Picasso apareix davant meu [...]. Sense adonar-men, estic servint de model per a un quadre. [...] caic a la trampa de lescrutadora mirada de Picasso.

I continuava, desprs dhaver anat al taller de Picasso al cap duns quants dies i dhaver-hi vist la tela:

[...] madmiro de veurem tal com ell em va sorprendre. s un instant fugitiu del meu pas per la vida. [...] lespectre de la meva solitud vist des de fora. 08

Segons Sabarts, aquest quadre inaugura lpoca blava de Picasso.

Ibidem, p. 72-73.

http://www.arts-museum.ru/data/fonds/europe_and_america/j/1001_2000/7192_Portret_poeta_Sabartesa/index.php?lang=es&coll=9389

07


09

10

11

Figura 6 MPB 70.491


Limpasto s esps perqu havia de tapar una representaci anterior dun infant, i es pot percebre que el quadre fet de memria va ser pintat molt de pressa. Sabarts no va tenir cap dubte que es tractava dun retrat seu, perqu Picasso va destacar-hi els trets fisonmics que he esmentat fa un moment: els cabells llisos, el nas llarg, els llavis gruixuts, la barbeta punxeguda i prominent. Ni que fos per una vegada no portava el pinans, segons va dir a Brassa, 09 i aix va donar a Picasso la idea de representar-lo com un home prcticament cec que palpa la gerra, com una anticipaci de la iconografia del tacte de Lpat del cec del 1903.

No noms fa pensar en un cec, per, sin tamb en un melanclic; perqu el posat de Sabar-ts s una versi lliure del posat de la protagonista del fams gravat de Drer. Sabarts, un introvertit tmid i pessimista orgulls de compartir la teoria de Picasso, que diu que lart emana de la tristesa i del dolor [...] la tristesa propicia la meditaci i [...] el dolor s al fons de la vida,10 era el vehicle perfecte per a lexpressi de la melancolia. Els retrats que Picasso va fer molt ms tard tindrien sovint aquest carcter dual: un individu que tamb representava un arquetipus.

En uns quants quadres pintats poc abans, Picasso havia aprofundit en aquest mateix tema en composicions en qu una colla de prostitutes infelices o dartistes ambulants misrrims ofeguen la seva angoixa existencial amb alcohol (veure enlla). Aix doncs, el retrat de Sabar-ts s a cavall duna escena de gnere de la vida moderna un bevedor ensopit en un bar, allegoria de la melancolia, i el retrat dun individu.

El segent retrat, en canvi, va ser fet del natural figura 6. Sabarts havia trobat Picasso al taller tot sol, avorrit, distret i cosa poc freqent en ell inactiu.11 Per treures lensopiment de sobre va decidir pintar el quadre, va posar una tela al cavallet i va posar-se a treballar. Sabarts recorda que Picasso es va aixecar per pintar-lo, quan normalment sasseia en una cadira baixa amb la tela posada al nivell inferior del cavallet, perqu assegurava que la incomodi-tat lestimulava. Aix dret, a la manera tradicional, amb Sabarts a laltura dels ulls, a prop i de cara a ell, Picasso va posar-se a fer un retrat de bust convencional per amb la paleta fosca i gens natura-lista de la seva obra recent. Poc ms tard es va pintar a ell mateix amb la mateixa paleta blava i freda, amb un abric gruixut semblant per amb el coll aixecat. Penso que en tots dos retrats va posar a prova la seva capacitat per fer retrats psicolgicament complexos de lestil dels que havia pintat de noi com per exemple el notable retrat de la seva tia Pepa figura 7 abans dabandonar el realisme per seguir una avantguarda darrere laltra. Aix era una prctica caracterstica de Picasso: ladopci dun estil o un gnere nou no pressuposava en cap moment relegar del tot un estil o un gnere en qu hagus excellit anteriorment, i li agradava mantenir el reper-tori antic en s.

Al nou retrat apareixen clarament els trets distintius de la fesomia i la indumentria de Sabarts, per sense cap simplificaci din-tenci cmica, a diferncia de com Picasso s que faria al retrat caricaturesc de grup una mica posterior que va dibuixar com a full de m per als Quatre Gats.

Brassa, Conversations..., op. cit., p. 119.

J. Sabarts, Picasso: Retratos..., op. cit., p. 75.

Ibidem, p. 82.

http://www.arts-museum.ru/data/fonds/europe_and_america/j/1001_2000/7191_Arlekin_i_ego_podruzhka_stranstvuyuschie_gimnasty/index.php?lang=es&coll=9389

08


12

13

Picasso, per, no es conformava noms a plasmar laspecte fsic del seu amic, sin que tam-b volia transmetre alguna cosa de la seva essncia, dels seus gustos i la seva persona, per sense recrrer a cap attrezzo ni a cap tel de fons orientatiu. Per aconseguir-ho, va mostrar Sabarts en relaci amb la cultura espanyola del segle dor i li va donar un aire monacal que fa pensar en retrats ntims i austers com els de Morales i El Greco. Era una analogia del tot justificada, perqu Sabarts vivia abocat a la literatura i les arts plstiques espanyoles i sidentificava amb aquella tradici.

Una darrera observaci sobre aquest retrat: els desperfectes que t sn conseqncia del marc barroc, de talla, daurat a lantiga on Pere Romeu va posar la tela quan Picasso, de tornada a Barcelona, el va deixar als Quatre Gats i no amb la famlia de Sabarts tal com havia proms. Desprs, relata lacnicament Sabarts, ve la mala sort de Pere Romeu, passa de m en m i, finalment, torna a les de Picasso moyenant finances.12 No s estrany que a Romeu, persona lgubre i lnguida que vivia fora del mn, li agrads el quadre; devia veures reflectit en aquell poeta pllid i melanclic de cabells llargs que el contemplava amb els ulls mig clucs des de les profunditats blau fosc de la tela.

Picasso no va fer el segent retrat de Sabarts fins al cap de tres anys (veure enlla), per les circumstncies van ser semblants en el fet que el va pintar estant de mal humor, disgustat amb la situaci que vivia en aquells moments i en plena preparaci dun canvi decisiu. Aix com a la darreria del 1901 el canvi havia sigut anar-sen de Pars per tornar a Barcelona, ara, a la primavera del 1904, es tractava danar-sen de Barcelona per installar-se a Montmar-tre. El nou retrat tamb t parentiu amb lanterior en el sentit que s un estudi de bust del model, que mira lartista o lespectador sense manifestar cap emoci aparent. Tamb s fet del natural.13 Tant lartista com el model devien haver vist sovint el retrat anterior penjat als Quatre Gats, i no deu ser cap coincidncia que les teles tinguin quasi la mateixa mida i prcticament la mateixa composici. s segur que Picasso va concebre aquest pensant en lanterior, per plasmar-hi els importants canvis que havia sofert la imatge de Sabarts:

Lesttic pentinat de patge, el bigoti de puntes caigudes i labric cordat fins dalt de linquil dels Quatre Gats han cedit el lloc a un tall de cabells curt del clatell i els cos-tats, un bigoti amb les puntes pentinades cap amunt, corbata amb agulla daurada i un elegant abric amb coll de vellut.

Aquest Sabarts es veu ms gran tot i no haver complert encara els vint-i-tres anys!, ms respectable, ms burgs, menys extravagant. I aquesta vegada Sabarts va accedir a posar amb el benents que en acabat podria quedar-se el quadre: t una dedicatria per a ell a langle superior esquerre, i Sabarts sel va emportar quan al cap de no gaire va anar-sen a Guatemala a emprendre una nova vida.

Aquest retrat del 1904 s una imatge oficial de Sabarts igual que aquesta seva fotografia de la mateixa poca, una imatge en qu es dna ms consideraci a laspecte extern que al carcter, els gustos o lessncia de la persona. Imita lestil del retratista professional, i sospito que no va ser noms un regal de comiat de Picasso que estava a punt de mudar-se a Pars a Sabarts que preparava el viatge a Guatemala, sin tamb una ocasi per a Picasso de posar a prova la seva competncia en el retrat objectiu. Lany 1904, rebre encrrecs de retrats continuava sent la manera ms segura de guanyar-se la vida com a pintor, i Picasso devia comptar mantenir-se a Pars dedicant-shi si convenia. En tot cas, cap dels posteriors retrats que va fer de Sabarts no van ser tan neutres ni tan objectius.

Ibidem, p. 96

Ibidem, p. 112-113.

http://www.smb.museum/en/museums-institutions/museum-berggruen/collection-research/about-the-collection.html

09


Figura 8 MPB 70.231

Figura 9 MPB 70.229


14

15

Van haver de passar molts anys perqu Picasso i Sabarts es retrobessin i tornessin a passar temps junts. Sabarts va embarcar-se cap a Guatemala lestiu del 1904, i shi va quedar, amb una llarga estada intermdia a Nova York, fins al 1927, en qu van coincidir breument a Pars. Shavien anat cartejant, per no coneixerem el contingut daquesta correspondncia fins que lany 2018 no saixequi la prohibici de llegir els documents privats de Sabarts. El punt dinflexi en la seva relaci va tenir lloc el novembre del 1935, en qu, a instncies de Picas-

so, Sabarts va anar a viure amb ell a la rue La Botie en qualitat damic, confident, ajudant i secretari. Va ser una poca crtica per a Picasso, amb el naixement de Maya, la filla que va tenir amb Marie-Thrse Walter, i el trencament definitiu del seu matrimo-ni amb Olga. Durant una temporada, lescriptura va substituir la pintura com a principal forma dexpressi creativa de Picasso, i una tasca no menor de Sabarts va ser desxifrar i picar a mquina els catics manuscrits dels textos surrealistes que brollaven de la ploma de Picasso, mentre en tot moment vetllava per lartista com una lloca. 14

Al cap duns quants anys Picasso torna a dibuixar-lo. Sabarts va descriure exactament les circumstncies en qu es va fer el primer dibuix. Pocs dies abans de la nit de Nadal del 1938 va anar a la rue La Botie i hi va trobar Picasso al llit amb un atac agut de citica. Per passar lestona es van posar a parlar de lart del retrat, i Sabarts va confessar a Picasso que li agradaria retratar-me amb gorgera, a la manera dels grans senyors del segle xvi, i un barret amb ploma que em cobrs el cap.15 Picasso, enriolat, li va prometre a lacte que el retrataria de cos sencer [...], amb una dona despullada al costat i un gos molt prim [...] com en Kasbek [el llebrer afg de Picasso]. Sabarts estava acostumat als rampells de Picasso, la majoria dels quals acabaven en no res pel fet que no ha tingut mai temps per desenvolupar una idea, perqu nhi vnen altres de seguida,16 i per aix lendem va tenir lalegria de descobrir que, durant la seva absncia, Picasso havia fet un dibuix conforme al seu desig. Picasso hi havia fet tanta fora amb el llapis que el paper, de poca qualitat, havia estat a punt destripar-se duns quants llocs figura 8. Lequipa-ro amb el tipus de retrat formal espanyol que tots dos devien tenir al pensament, per b que Sabarts no hauria gosat mai aspirar a la categoria de prncep; a la de camarlenc discret i sollcit, si de cas (veure enlla).

El 26 de desembre Picasso li va fer dos dibuixos ms. Al primer, Sabarts sha transformat en un monjo recollit en meditaci piadosa Figura 9; Franoise Gilot, doncs, no era lnica persona que el con-siderava un monjo trapenc manqu. Al segon dibuix, Sabarts torna a ser un senyor noble amb gorgera figura 10; per, sense el barret amb ploma, fa pensar en un pallasso, que era un dels personatges tragicmics principals en el repertori picassi darquetips des de lpoca rosa. Picasso tenia les faccions de Sabarts gravades a la memria, i era capa de reproduir-les perfectament tot i no tenir-lo al davant. Els canvis en la indumentria constituirien representa-cions subtilment transformades de la seva personalitat. Sabarts va dir a Picasso que tots tres retrats li agradaven igual:


J. Sabarts, Picasso: Retratos..., op. cit., p. 159.

Ibidem, p. 159.16

https://www.museodelprado.es/aprende/enciclopedia/voz/principe-don-carlos-el-sanchez-coello/5baaa169-634d-4072-b159-1581fda0333f

10



18

Pel que fa a la semblana, no hi tinc res a objectar, sobretot perqu als dos ltims quedo ms aviat afavorit. El que mintriga s observar com ha anat modificant-se la idea inicial suggerida per mi. Amb el segon lhas deixat de banda rotundament; i ara, contemplant aquest, em sembla endevinar-hi un desig de complaurem seguint el meu dictat. s evident que ja et cansa, perqu a la llarga no hi ha broma que no pesi. 17

Aquests comentaris sn reveladors. Sabarts no trobava malament que Picasso lestrafs, en part perqu entre tots dos hi havia un grau de comprensi i de complicitat molt gran i molt arrelat, i en part perqu percebia un afecte sincer un desig de complaurel darre-re de la broma. Lafalagava ser objecte de les agudeses de Picasso, compartir-hi acudits farcits dironies i allusions crptiques que ning ms no era capa de desxifrar, i li agradava rebre aquests testimoniatges de les estones que passaven junts. I per a Sabarts, per descomptat, qualsevol cosa que Picasso fes estava tocada pel seu geni nic i per tant tenia un gran valor. Per experincia sabia, per, quan Picasso havia perdut linters en un entreteniment pas-satger a la llarga no hi ha broma que no pesi, i no comptava que en sorts res de ms important. Sabia que ell no podia ser de cap manera una font dinspiraci comparable a les dones que convivien amb Picasso i que sovint considerava un destorb.

Tanmateix, va haver-hi una seqela daquest episodi deu mesos ms tard, mentre estaven atrapats a Royan, esperant amb lai al cor com evolucionava la guerra entre Frana i Aleman-ya. Es tracta daquest quadre extraordinari figura 11, que t exactament el mateix format que els dos retrats de bust pintats el 1901 i el 1904; per aquest, no cal dir-ho, no va ser fet del natural. Sabarts va quedar perplex en el moment de veurel per primera vegada:

[Picasso es pensa] que em xoca, perqu el contemplo fredament, sense exclamacions ni protestes. [...] com un nen que acaba de fer una entremaliadura, em diu [...]: No tagrada? Per qu no mha dagradar? Perqu no em desfaig en exclamacions, ho dius? Ja saps que s la meva manera de ser. A ms a ms, aix [el quadre] em dna moltes idees, i em fa comprendre ms b el que has fet ltimament. 18

Podem fer-nos crrec de lestupefacci inicial de Sabarts. Cap dels retrats anteriors incloent-hi el dibuix fet el dia de Nadal del 1938 tenia deformacions grotesques, i apre-ciar el to del quadre devia ser ms difcil per a ell, que nera el protagonista, que no per a un observador imparcial. Sabarts sabia que Picasso podia ser despietat; era possible que aquesta vegada fos deliberadament cruel, i fes burla i menyspreu de la persona de dedicaci abnegada de la qual ara tant depenia?

A Sabarts el consolava saber que la seva cara no era lnica que Picasso representava daque-lla manera. El dia abans mateix, la mare de Marie-Thrse Walter havia sigut el tema dun retrat caricaturesc, i Sabarts sabia que Picasso sentia estimaci per ella i no tenia cap inten-ci de ferir-la. s ms, a molts quadres de Marie-Thrse mateixa i de Dora Maar les cares apareixen deformades de manera ms o menys monstruosa perqu se les representa des de diferents angles alhora, com si giressin el cap a dreta i esquerra alhora. Tamb el con-solava saber que Picasso trobava la lletjor molt ms punyent i interessant que la bellesa convencional, perqu havien tingut converses justament sobre aquest tema a Royan. En definitiva, Sabarts sabia que Picasso tenia un ideari esttic i expressiu ms ampli i que no havia dagafar-se aquelles deformacions com un atac a la seva persona.

17 Ibidem, p. 174.

Ibidem, p. 222-223.

11


20

21

Figura 12 MPB113.143

Passada la sorpresa, Sabarts va concloure no noms que el meu retrat t totes les caracte-rstiques de la meva fesomia, per noms les ms essencials la miopia aguda, la curiosa forma dels llavis que sempre va fascinar Picasso, el nas punxegut i la barbeta sortida, la closca pelada, llisa i boteruda, sin tamb que tenia una harmonia formal i colorista de gran lirisme inspirada, com no podia ser duna altra manera, en la pintura espanyola del segle dor.19 En aquesta fotografia feta per Dora Maar, Sabarts sost el quadre davant seu amb lombra dun somriure de satisfacci a la cara.

Aix explica que, quan unes quantes setmanes ms tard una persona coneguda va definir aquest quadre com una caricatura, Sabarts va estar-hi en desacord; i comparo el retrat amb un dibuix posterior, brillant per minimalista, que ell s que hauria convingut que era una caricatura:

La caricatura s una mena de retrat mnim, fet amb la intenci de ridiculitzar una persona, i el retrat [...] s lexpressi mxima duna personalitat, perqu el pintor en fa ressaltar les qualitats per mitj de lnies o colors, o de totes dues coses alhora [...], sense passar per alt els trets que a alg altre poden semblar-li ridculs; perqu no hi ha ning perfecte [...]; per si caiem sota el focus de la mirada dun artista de veritat, sorpresos de veure el que ell hi ha descobert, ens estimem ms creure que ens ha caricaturitzat. 20

Sabarts estableix una distinci crucial entre la intenci del caricaturista de ridiculitzar i la intenci de lartista dobtenir una mena de retrat no fotogrfic ms profund, i deixa entendre que copsar laparena dalg en un retrat mxim comporta identificar els trets de la fesomia, el fsic, el posat i la indumentria que el caricaturista exagera amb una fina-litat humorstica o satrica. Es tracta duna anlisi perspica dels fonaments del retrat, que Picasso mateix va verbalitzar duna altra manera parlant amb Roland Penrose: Tots els bons retrats sn, en certa mesura, caricatures. 21 Ara b, sha de reconixer que Picasso va gosar transgredir la barrera de decrum que separa tots dos gneres duna manera en qu pocs altres pintors shi han atrevit, i de resultes daix va fer uns retrats dun efecte psicolgic torbadorament variable.

He descobert, per exemple, que aquest retrat de Sabarts em sem-bla unes vegades purament cmic i unes altres commovedorament trist; i penso si Picasso devia tenir al pensament Gilles, el merave-lls quadre melanclic de Watteau (veure enlla), tal com segur que es va inspirar en els quadres espanyols (entre daltres, alguna dEl Greco [veure enlla]).

Sabarts no va arribar a tenir el retrat dpoca de cos sencer que Picasso li havia proms. Podria dir-se, per, que Picasso va com-plir indirectament la seva promesa fent els nombrosos quadres de mosqueters amb dones despullades que maliciosament imaginava enredant-se amb el seu amic. Els mosqueters no tenen les faccions de Sabarts; per quan Picasso els va pintar, a la dcada de 1960, era un home vell aclaparat pels records, i sovint ens arriba leco de les seves antigues obsessions.

Sabarts va enllestir el text de Picasso: portraits et souvenirs lany 1942, per la guerra va impe-dir que es publiqus aleshores.22 Per al frontispici de ledici anglesa va triar levocadora fotografia que Michael Sima va fer lestiu del 1946 de Picasso i ell al Chteau Grimal-di, a Antbol. Entre tots dos, enganxats en un tauler, hi ha tres retrats nous de Sabarts

19 Ibidem, p. 223.

Ibidem, p. 238-239

Roland Penrose, His Life and Work. Londres, Gollancz, 1958, p. 126.

http://www.louvre.fr/en/oeuvre-notices/pierrot-formerly-known-gilleshttps://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/jeronimo-de-cevallos/e3c594b5-e334-45f7-9550-ea0665be3f30

12



representat com un faune amb ulleres que toca laulos figura 12. Aquell estiu va ser una poca de distensi i alegria desprs del trasbals dels anys de la guerra, i tot el que Picasso va crear en aquell temps estava amarat dexultaci; lArcdia era el seu referent constant. Aques-tes alegres pintures decoratives eren per a Sabarts la recompensa per la seva discreci i competncia al llarg de tota locupaci i durant la postguerra immediata, en qu Picasso vivia assetjat pels periodistes estrangers i per una riuada constant damics, admiradors i marxants, a banda de la seva canviant escorta damants. En un dels retrats hi ha escrit el pseudnim Jacobus Sabarts, que era el que Sabarts va comenar a utilitzar quan es van conixer el 1899.

Els retrats segents tenen un aire fantstic semblant, per prenen la forma de caricatures clssiques; de seguida es reconeix que sn de Sabarts, per sn representacions irniques que sovint provoquen el riure. El 26 de novembre del 1951, Picasso va fer quatre dibuixos de Sabarts representat com un torero vestit amb totes les gales; en un est acompanyat per una esplndida maja. No cal dir que Sabarts no estava fet per a les herocitats ni per a la mgia del toreig. De fet no nera ni tan sols aficionat, i no safegia als aprofitats que, per ferse veure, acompanyaven Picasso als toros. El que aqu hi ha dhumorstic s la discrepncia entre la seva personalitat real i la seva reencarnaci imaginria, que noms la gent prxima podia copsar del tot.

En altres dibuixos, Picasso va jugar amb referncies a lart del passat que sabia que Sabarts apreciaria; aqu, per exemple, Sabarts s un du olmpic meditabund que fuma puro acom-panyat per una bacant voluptuosa, en una pardia dun quadre neoclssic (potser de Mart desarmat per Venus de David).

I aqu, exactament quan comenava la srie de variacions sobre Las Meninas, Picasso va estrafer un dels retrats eqestres ms famosos de Velzquez que hi ha al Prado.

Altres caricatures tenen relaci amb viatges que Sabarts va fer per compte de Picasso. En aquesta ocasi el veiem com un intrpid aviador muntat en un giny volador arcaic tornant a Pars (identificable per la torre Eiffel) des de Roma, on havia representat Picasso a la inau-guraci de la retrospectiva que es va fer a la Galleria Nazionale dArte Moderna. A Picasso viatjar no li agradava, i encara menys amb avi, i quasi no assistia mai a les seves retrospec-tives si aix exigia viatjar.

Al segon dibuix, Sabarts arriba a peu a Barcelona, vestit amb la indumentria catalana tradicional, carregant la maleta a lespatlla i amb un matamosques en una m. Aquest viatge el devia fer amb rela-ci al pla, encara secret aleshores, de fundar-hi un museu Picasso. La mort de la seva dona, esdevinguda el 1954, havia deixat Sabarts tan desfet que Picasso tenia por segons va comentar a Roland Penrose que es pogus sucidar.23 La resoluci dels interminables problemes que es van presentar a lhora de fer realitat el projecte del museu, entre ells els dorigen poltic, van ajudar-lo a superar el dol i vncer la depressi. Totes aquestes caricatures, em sembla a mi, no sn cruels sin benvoles, tan plenes dafecte com les dedicatries que hem vist al comenament de la conferncia.

Les caricatures ms conegudes de la dcada de 1950 consisteixen en una mena de gargots afegits a cartells de colors vius [pin-ups] amb models o estrelles de cine del moment figura 13. Acostumen

22 Vegeu Brigitte Lal, Postface, a Jaime Sabarts, Picasso: portraits et souvenirs. Pars, Lcole des Loisirs, 1996, p. 292. La primera edici espanyola no va aparixer fins al 1953.

13


Fotografia de Picasso amb Las Meninas de Velzquez

a contenir amistosos textos de salutaci, i Picasso els solia enviar plegats per correu a Sabarts per compensar el fet que, com que el 1955 lartista shavia installat a Canes amb Jacqueline Roque, es veiessin molt menys sovint figura 14.

En totes aquestes caricatures, un Sabarts lasciu a vegades vestit del tot, a vegades despullat, per sempre amb ulleres es menja la noia en actitud sexy amb els ulls o a petons, i cada vegada Picasso crea un escenari gracis i divers. Aquesta fotografia de lpoca feta per Jacqueline demostra com eren dafinats aquests dibuixos fets de memria. Sabarts no era precisament un Don Juan, i formula-va negres advertiments cada vegada que Picasso sembolicava amb una dona nova, de manera que aqu la broma torna a basar-se en la disparitat entre el carcter real de Sabarts i la personalitat que Picasso li encoloma. Aix doncs, es tracta duna broma que no arriba a ser ni picant.

Lambient dists que dominava a La Californie durant el final de la dcada de 1950, en qu el gust de Picasso per les disfresses de pallasso o de buf va arribar al seu punt ms alt, ha quedat plasmat a les fotografies fetes per algunes visites, com per exemple Lee Miller. La bona companyonia consentia que es fessin acudits verds amb Sabarts com a blanc, i les caricatures mateix, tot i ser poc afavoridores, eren acceptades perqu demostraven que Picasso tenia present la persona de Sabarts i que la seva relaci era tan espontnia i desin-hibida com ho havia sigut al tombant de segle.

La complicitat que els unia queda reflectida en aquest exquisit muntatge dedicat al seu amic com Joan Gaspar. Evidentment alludeix a la prolongada temporada didentificaci de


23 Notes de la visita de Penrose a Picasso, Pars, 16 de febrer del 1955. (Elizabeth Cowling, Visiting Picasso: the Note books and Letters of Roland Penrose. Londres, Thames & Hudson, 2006, p. 104).

14


Sabarts al balc del Palau Aguilar

24

Picasso amb Velzquez durant la qual va fer la srie de variacions sobre Las Meninas, lany 1957. Un Picasso rialler ocupa el lloc de Velzquez, mentre que Sabarts a langle opo-sat del seu lter ego, el camarlenc de Felip IV representa el paper dun extasiat visitant del taller. Aqu la broma s que Sabarts no tenia gens de tirada a lliurar-se a lentusiasme, una conducta que deixava als altres membres de la cort del rei Pablo.

Fa un moment he assenyalat que Sabarts acceptava les caricatures perqu demostraven que Picasso el tenia present; tan present, de fet, que fer caricatures es va convertir en una gracieta habitual de Picasso, que aprofitava qualsevol excusa per fer alguna variaci ms sobre el tema encara que el destinatari no fos Sabarts. Aquestes dedicatries en exemplars del llibre de Sabarts, luna al fotgraf Edward Quinn i laltra a un destinatari desconegut, en sn exemples. Tot i ser dexecuci rpida, no es tracta de repeticions maquinals, perqu reflecteixen amb detall els canvis en laspecte de Sabarts. Lany 1962 havia tingut un atac de feridura que lhavia deixat parcialment paraltic, i el dibuix de la dreta mostra obertament larribada de la vellesa. A tots dos dibuixos, per, sobretot en aquest ltim, a Sabarts sel veu conformat, i fins i tot content. La causa daquesta alegria inslita era, evidentment, el Museu Picasso de Barcelona, que va acabar inaugurant-se el mar del 1963. Poc temps abans, Brassa va coincidir amb Sabarts desprs de molt temps de no veurel, i va quedar admirat de la transformaci:

Tot i la malaltia que lha colpit, davant meu tinc un Sabarts transformat, feli... Aquest museu Picasso de Barcelona s lacompliment de la seva dedicaci, la coronaci de la seva vida, la seva apoteosi. Men parla com si el domins una febre estranya... 24

Extremament sensible com era a lestat dnim dels seus ntims, en aquesta caricatura del novembre del 1963 (veure enlla) Picasso hi va plasmar tant lessncia com lexterior del personatge, en un dels retrats ms carregats dafecte de tots els que va fer del seu amic ms fidel i lleial.


http://www.blogmuseupicassobcn.org/2015/02/habitants-del-museu-jaume-sabartes-el-secretari-amic-i-confident-de-picasso/


16


Pablo Picasso. Jaume Sabarts amb barretet. Jaume Sabarts i Gual, Picasso. Les Mnines et la vie, Pars, ditions Cercle dArt, 1958. 3 de gener del 1959. Llapis Cont sobre paper 32 x 24 cm.Museu Picasso, Barcelona. Donaci Dr. Joseph Jaff, 1970. MPB 111.835

Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Gasull Fotografia Successi Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2016

17


Pablo Picasso Yo El Greco Barcelona, c. 1899. Tinta spia i negra a ploma sobre paper 31,5 x 21,8 cm (irregular). Museu Picasso, Barcelona. Donaci Pablo Picasso, 1970. MPB 110.678 Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Gasull Fotografia Successi Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2016

18


Pablo Picasso, Jaume Sabarts assegut, Barcelona, 1900. Dibuix sobre paper 48.5 x 32.4 cm. Museu Picasso, Barcelona. Donaci Jaume Sabarts, 1962. MPB 70.228


19


Pablo Picasso Poeta decadente [Jaume Sabarts] Poeta decadent [Jaume Sabarts]. Barcelona, 1900. Carbonet i pintura a lessncia sobre paper verjurat amb filigrana. 48,3 x 32,2 cm (irregular).Museu Picasso, Barcelona Donaci. Jaume Sabarts, 1962 MPB 70.232


20


Pablo Picasso. Personatge amb barba, monocle i barret en m, i altres croquis. Barcelona, c. 1899.Llapis Cont, tinta a ploma i traos de llapis grafit sobre paper amb filigrana 33,6 x 15,8 cm (irregular).Museu Picasso, Barcelona. Donaci Pablo Picasso, 1970. MPB 110.680


21


Pablo Picasso. Jaume Sabarts amb pinans. Pars, finals del 1901. Oli sobre tela 46 x 38 cm.Museu Picasso, Barcelona. Donaci Pablo Picasso, 1968. MPB 70.491


22


Pablo Picasso. La tia Pepa. Mlaga, juny-juliol del 1896. Oli sobre tela 57,5 x 50,5 cm.Museu Picasso, Barcelona. Donaci Pablo Picasso, 1970. MPB 110.010


23


Pablo Picasso. Jaume Sabarts de gentilhome de lpoca de Felip II. Pars, 25 de desembre del 1938.Llapis grafit sobre paper imprs 28,7 x 20,7 cm (irregular).Museu Picasso, Barcelona. Donaci Jaume Sabarts, 1962. MPB 70.231


24


Pablo Picasso. Jaume Sabarts amb hbit de monjo. Pars, 26 de desembre del 1938. Llapis grafit sobre paper 35,2 x 27,1 cm.Museu Picasso, Barcelona. Donaci Jaume Sabarts, 1962. MPB 70.229


25


Pablo Picasso. Jaume Sabarts amb gorgera. Pars, 26 de desembre del 1938. Llapis grafit sobre paper 35,1 x 27,1 cm.Museu Picasso, Barcelona. Donaci Jaume Sabarts, 1962. MPB 70.230


26


Pablo Picasso. Jaume Sabarts amb gorgera i barret. Royan, 22 doctubre del 1939. Oli sobre tela 46 x 38 cm.Museu Picasso, Barcelona. Donaci Jaume Sabarts, 1962. MPB 70.241


27


Pablo Picasso. Jaume Sabarts com un faune tocant laulos. Antbol, 14 doctubre del 1946.Oli i carbonet sobre paper amb filigrana 65 x 50 cm.Museu Picasso, Barcelona. Adquisici, 2008. MPB 113.143


28


Pablo Picasso. Composici humorstica. Jaume Sabarts i una pin-up. Canes, 10 de febrer del 1957.Tinta xinesa a pinzell i raspat sobre paper imprs de revista 44,4 x 30,5 cm.Museu Picasso, Barcelona. Donaci Jaume Sabarts, 1964. MPB 70.678


29


Pablo Picasso. Composici humorstica. Jaume Sabarts i Neile Adams. Canes, 4 de desembre del 1957. Tinta xinesa a pinzell sobre paper imprs de revista retallat 35,6 x 26 cm (irregular).Museu Picasso, Barcelona. Donaci Jaume Sabarts, 1964. MPB 70.674


Conferncies MagistralsCrdits

Autora: Elisabeth Cowling

Edici i producci: Fundaci Museu Picasso de Barcelona

Direcci: Bernardo Laniado-Romero

Disseny grfic: Domo-A

Responsables de ledici: Anna Guarro, Mireia Llorella

Coordinaci de les conferncies magistrals:Esther Calvo, Merc Garca, Anna Guarro

Correccions i traduccions: Xavier Pmies i Laia Pertika

Fotografia: Totes les imatges de les obres del Museu Picasso sn de Gasull Fotografia

La conferncia Querido Sabarts: Jaume Sabarts vist per Pablo Picasso, impartida per Elizabeth Cowling el 13 de mar de 2014 al Museu Picasso, fou la primera del cicle anual de conferncies magistrals organitzades en homenatge al fundador del Museu Picasso, Jaume Sabarts.

Les conferncies magistrals es programen el dijous segent al 9 de mar, data de laniversari del museu, i shi presenten els resultats dels estudis ms recents sobre lobra de Picasso a crrec dhistoriadors de reconeixement internacional.

Museu PicassoMontcada 15-23Barcelona [email protected]

Aquesta publicaci digital est disponible tamb en castell i angls. daquesta edici: Fundaci Museu Picasso de Barcelona, 2016 dels textos: lautora de les reproduccions de les obres de Pablo Picasso: Successi Pablo Picasso. VEGAP 2016

01. Querido Sabarts: Jaume Sabarts vist per Pablo Picasso

http://www.museupicasso.bcn.cat/http://www.facebook.com/MuseuPicassoBarcelonahttp://twitter.com/museupicassohttp://www.instagram.com/museupicasso/https://www.flickr.com/photos/museupicassobarcelona/

Botn 1: Botn 2: Botn 3: Botn 4:

Documents

QUERIDO SABARTÉS: JAUME SABARTÉS VIST PER PABLO … · nit amb la capa negra i la corbata de llaç de poetes i estetes bohemis com ell, engarlandat com una núvia i coronat amb