QUIST HEPÀTIC

Neus Pociello Almiñana. Metgesa Adjunta del Servei de Pediatria

M. Àngels Martínez Camacho. Resident de Pediatria

Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

CAS CLÍNIC

Motiu de consulta: Nena de 12 anys derivada a la Consulta

Externa de Gastroenterologia Pediàtrica per estudi de Lesió

Ocupant d’Espai (LOE) hepàtica

Antecedents: Sense al·lèrgies conegudes. Immunitzacions al dia.

Procedent de l’Equador (zona rural), a Espanya des dels 6 anys.

Última visita a Equador al 2012.

CAS CLÍNIC

Malaltia actual: Remesa del Centre d’Atenció Primària troballa

de lesió hepàtica única en ecografia abdominal realitzada per

estudi de dolor abdominal recurrent des dels 9 anys.

Asimptomàtica en l’actualitat

Exploració física: Normal

CAS CLÍNIC

Proves complementaries

• Ecografia abdominal: LOE hepàtica en segment V-VI suggestiva de

quist hidatídic

• Serologia a Echinococcus granulosus NEGATIVA

Quist Hepàtic: Introducció

La majoria són troballes casuals en estudis d’imatge amb

curs benigne

Normalment asimptomàtics

Quists grans: més simptomàtics i amb més complicacions

Complicacions: hemorràgia, ruptura, infecció, compressió

arbre biliar.

Quist hepàtic

CLASSIFICACIÓ

Quist Solitari o Quist Simple (+ F)

Malaltia Poliquística

Parasitari (Quist Hidatídic)

Neoplàsic • Primari: Cistadenoma, cistadenocarcinoma, carcinoma de cèl·lules

escamoses

• Secundari: ovari, pàncrees, colon, ronyó, neuroendocrí

Malaltia de Caroli

Duplicació de conducte cístic

Quists Falsos

• Hemorràgia intrahepàtica traumàtica • Infart intrahepàtic

• Biloma intrahepàtic

Quist Ciliat d’intestí anterior

Quist Hidatídic (Hidatidosi)

Estadi larvari de

Echinococcus

granulosus

Quist Hidatídic (Hidatidosi)

Ingesta d’ous

Oncosferes

Circulació portal

Fetge i pulmons

Circulació sistèmica

Òrgans (os, melsa, cervell...)

Quist Hidatídic (Hidatidosi)

• Zones de més prevalença: Euro-Àsia, Àfrica, Austràlia i Amèrica del Sud

• Medi rural: Gossos que s’alimentin de vísceres

• Localització més freqüent a fetge i pulmons

• La infecció s’adquireix durant la infantesa

Quist Hidatídic Hepàtic: Clínica

Creixement lent: Asimptomàtic

Grans o efecte ocupant d’espai:

Dolor a hipocondri dret

Massa palpable a hipocondri dret

Nàusees +/- vòmits

Trastorns digestius dispèptics

inespecífics

Quist Hidatídic Hepàtic: Complicacions

Hidatidosi secundària Múltiple

Ruptura del quists i disseminació

Sobreinfecció

Reaccions anafilàctiques o abdomen agut

Ruptura a la cavitat abdominal

Icterícia obstructiva

Obstrucció dels conductes biliars

Hipertensió portal, obstrucció venosa o Síndrome de Budd-Chiari

Quist Hidatídic Hepàtic: Diagnòstic

Examen físic i antecedents epidemiològics

Laboratori: Proves Serològiques

Diagnòstic per imatge

Quist Hidatídic Hepàtic: Serologies

ELISA Ig G: prova serològica d’elecció

Western Blot: de confirmació en cas d’ELISA +

La serologia pot ser NEGATIVA

No s’ha produït sortida de immunògens al torrent sanguini

Presència de complexes Antigen – Anticòs

La majoria de nens presenten Quists tipus I i la serologia sol

ser negativa

Quist Hidatídic Hepàtic: Imatge

Ecografia

Sensibilitat 95% i Especificitat 97%

Permet saber l’estadi i classificació

Seguiment evolutiu

Radiografia Simple de tòrax

Quists hidatídics pulmonars

Estudi toràcic sempre que hi

hagi afectació hepàtica

Quist Hidatídic: Classificació

DD Quist

Simple

DD

Cistoadenoma

DD Malaltia

Poliquística

DD Lesions

sòlides

DD

Hemangiomes

Classificació Ecogràfica de GHARBI (WHO classification)

Tractament farmacològic

Tractament percutani o quirúrgic

Observació

Quist Hidatídic Hepàtic: Tractament

Tractament Farmacològic: Albendazol

Indicacions:

Pacients asimptomàtics

Quist tipus I i II de < 5 cm

Adjuvant del tractament quirúrgic o percutani

Pacients simptomàtics (no complicats) amb contraindicació de cirurgia

Millor resposta en pacients joves i quists petits de parets fines

Dosis: 10-15 mg/kg/dia (c/12h) (màx. 800 mg/dia) durant 3 – 8 mesos

Quist Hidatídic Hepàtic: Tractament

Efectes adversos

Intolerància gastrointestinal

Hepatotoxicitat (1-5%)

Depressió Medul·lar (

Tractament Percutani

Punció Aspiració Injecció Reaspiració (PAIR)

CE I i CE II > 5 cm

Evacuació de tot el quist

Vesícules filles: CE III

Dificultat per PAIR o recaiguda

Tractament Quirúrgic

Simptomàtic

> 7-10 cm

Múltiples vesícules filles

Localitzacions on no és possible el tractament percutani

Quist Hidatídic Hepàtic: Tractament

Quist Hidatídic Hepàtic: Tractament

Observació – Control ecogràfic

Quists sòlids (tipus IV o CE4): semestrals

Quists calcificats (tipus V o CE5): Anuals

Seguiment de 3 a 5 anys

Analítica de sang

Cada 2 setmanes els 3 primers mesos

Mensuals després

Ecogràfic

Cada 3-6 mesos

Anuals si estables durant 3 controls consecutius

Quist Hidatídic Hepàtic: Tractament

Teràpia efectiva si...

Desaparició completa

Reducció en mida i volum

Increment del component sòlid

Engruiximent i irregularitat de la paret

Reducció de la mida i/o número de quists fills

Cas Sospitós

• Lesions quístiques i procedència de zona rural amb contacte

amb gossos o altres familiars afectats

• Troballa compatible en Ecografia

Confirmació Diagnòstica

• Diagnòstic per imatge (eco) i Serologia (ELISA/Western blot)

No es confirma

• Abscessos

• Cistoadenocarcinoma

• Cistoadenoma

• M. poliquística

• Metàstasis

• Quists simples

• Hemangiomes

• Tuberculosis

Si es confirma

• Tractament

• Avaluació Epidemiològica

del cas

• Desparasitació canina en

les àrees identificades

com a font d’infecció

• Declaració del cas

• Seguiment del cas

CAS CLÍNIC

Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

Tractament farmacològic amb Albendazol

Radiografia de tòrax normal

Serologies per Chagas

Derivació a Hospital Vall d’Hebron

Derivació a Cirurgia Pediàtrica Hospital Vall d’Hebron

Declaració del cas

CAS CLÍNIC

Hospital Materno Infantil Vall d’Hebron (HMIVH)

Valoració per cirurgia que descarta intervenció

Interconsulta amb Servei de Malalties infeccioses HMIVH

Serologia per E. granulossus positiva

Analítiques de sang seriades normals

Ecografies cada 2 mesos amb signes d’efectivitat

terapèutica

CAS CLÍNIC

Hospital Materno Infantil Vall

d’Hebron (HMIVH)

Última Ecografia de control

Reducció de la mida del quist

Major calcificació perifèrica

Suspensió del tractament amb

Albendazol als 8 mesos

Pendent control ecogràfic i

analític en 6 mesos

COMENTARIS

Els quists simples són les lesions quístiques hepàtiques

més freqüents

Diagnòstic Diferencial = Clínica + Ecografia

Hidatidosi és inicialment asimptomàtica i pot romandre

així durant molts anys

COMENTARIS

Diagnsòtic Hidatidosi: Ecografia i Serologies (limitacions

de les Serologies)

Observació, tractament farmacològic o quirúrgic segons:

Símptomes o complicacions

Mida del quist i la localització

Característiques ecogràfiques

BIBLIOGRAFIA

Enrico Brunetti et al. “Expert consensus for the diagnosis and treatment of cystic and alveolar echinococcosis in humans” (2010). Acta Tropica Vol.114, Issue 1, Pages 1–16

“Enfermedades infecciosas, hidatidosis” (2012). Guía para el equipo de salud Nro 11 ISSN 1852-1819 / ISSN 1852-219X. Buenos Aires (Argentina)

Arie Regev, K Rajender Reddy. ”Diagnosis and management of cystic lesions of the liver” [Monografia en Internet]. Uptodate; 2013 [acceso 28 de febrero de 2015]

Pedro L Moro. “Treatment of echinococcosis” [Monografia en Internet]. Uptodate; 2013 [acceso 28 de febrero de 2015]

Pedro L Moro. “Clinical manifestations and diagnosis of echinococcosis” [Monografia en Internet]. Uptodate; 2014 [acceso 28 de febrero de 2015]

MOLTES GRÀCIES!