31
Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro? COR DE MARIA DE MATARÓ Un vídeo del programa “El racó preferit de Mataró”! Llegeix i coneix més la teva ciutat Viatge al passat: Des d’ Iluro fins als nostres dies Una audioguia de la ciutat Explora llocs desconeguts de la teva ciutat Redactors: David Reyes Nerea Llanos Robert Carbonell Jose Luis Urbano

Quo vadis, Iluro?

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Revista TDS 2n ESO

Citation preview

Page 1: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

Un vídeo del programa “El racó preferit de Mataró”!

Llegeix i coneix més la teva ciutat

Viatge al passat:

Des d’ Iluro fins als nostres dies

Una audioguia de la ciutat

Explora llocs desconeguts de la teva ciutat

Redactors:

David Reyes

Nerea Llanos

Robert Carbonell

Jose Luis Urbano

Page 2: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

La meva aportació a estat molt general, he anat fen activitats saltejades, la

10, la 11, la 12, i algunes més. També ha aportar informació.

La meva aportació ha estat anant organitzant el treball tot junt, anàvem fent

activitats i jo m’encarregava de ajuntar-la tota, he fet algunes activitats

conjuntament amb els demes companys.

La meva aportació ha estat generalment l’audioguia, m’ he dedicat a

organitzar el grup, i també a fer alguns dibuixos representatius. Ja que soc

el cap de grup, m’he encarregat de aportar idees en les activitats i ajudar a

millorar la organització.

La meva aportació al grup ha estat l’audioguia, he ajudat a muntar-la, i he

fet les rimes per l’auca, he ajudat a fer alguns dibuixos representatius, i

m’he dedicat als efectes tècnics de l’audacity.

La meva aportació al grup ha estat la major part dels dibuixos, el punt 7

d’anglès, he ajudat a fer una part de l’audioguia, i he buscat més informació

del castell de Burriac.

En aquesta revista, tots els lectors i

lectores, podreu trobar informació

sobre Mataró, ens agradaria que

poguéssiu conèixer amb facilitat la

història d’aquesta ciutat.

Page 3: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

REPORTATGE: CASTELL DE BURRIAC

El castell va ser construït sobre una torre de defensa anterior; la primera documentació

que ens mostra l'existència del castell data de l'any 1017, en un document

que Berenguer Ramon I va rebre de la comtessa Ermessenda, la seva mare.

Entre els segles XII i XIII van ser construïdes la torre de l'homenatge, els magatzems i

la capella.

Va ser de propietat de la família dels Santvicenç en un principi (se n'havia dit Castell de

Sant Vicenç fins el 1313) i a partir del segle XIV del llinatge Desbosc, ciutadans honrats

de Barcelona i més tard nobles.

Cap al segle XVIII, el castell va deixar d'utilitzar-se definitivament, però no va ser fins

el 1836 que va cessar l'activitat de la capella. Fou comprat per l'ajuntament

de Cabrera de Mar l'any 1990.

El castell de Burriac va pertànyer als comtes de Barcelona que el van cedir a través del

jurament de fidelitat a la família Sant Vicenç, passant a ser els castlans del castell.

Ermessenda va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Era la mare de

Berenguer Ramon I, ja que es va casar amb el comte de Barcelona Ramon Borrell. El

document més antic conservat que fa referència al castell de Burriac és de l’any 1023

que li pertanyia a ella.

El jurament de fidelitat o simplement fidelitat (del llatí fides, fe) és un pacte típic entre

vassall i senyor feudal. Aquest jurament implicava el compromís del vassall de no actuar

mai en perjudici del senyor. També era conegut amb el nom de sagrament. Als comtats

catalans el vassall feia el jurament damunt els quatre Evangelis i repetia fórmules

estereotipades que podien ser en llatí o fins i tot en català.

Un castlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i

el govern d'una castellania que incloïa el castell sovint també el territori o terme

circumdant. El castlà podia ésser un cavaller, molt sovint de procedència no noble, que

rebé, a l'Edat mitjana central, d'un magnat, un vassall del comte, l'encàrrec temporal o no

de tenir un castell, amb les terres i drets que en depenien. El castlà normalment tenia els

seus propis cavallers.

El Castell de Burriac va ser propietat de la família dels Santvicenç en un principi, i a partir

del segle XIV del llinatge Desbosc, ciutadans honrats de Barcelona i més tard nobles.

1. CULTURA I SOCIETAT: VIATGE EN EL TEMPS

Page 4: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

Una forca s’utilitza per aixecar i llençar materials lleugers com palla, fulles i altres

materials agrícoles. Les forques de la jurisdicció del castell de Burriac, han estat

documentades des del s.XIV per Coral Cuadrada i es trobaven situades al puig del

Montcabrer, al pujol d’en Bera, a un camp sobre el mar, al camp d’en Berenguer d’en

Pou, també al costat del mar i al Puig de Cerdanyola.

La cerimònia de l’homenatge era el primer pas de la cerimònia d'homenatge i investidura

per la qual s'establia un vassallatge. En llenguatge corrent, un homenatge és un acte de

submissió, de respecte o de veneració, envers una persona. (En aquest cas, el senyor

feudal).

Un joglar era un intèrpret musical de l'edat mitjana. Habitualment no eren els propis

trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una

feina encomanada als joglars. Podríem dir que el trobador era l'autor i el joglar l’intèrpret.

Hi havia joglars que realitzaven activitats molt diverses, des de cantar els temes dels

trobadors a fer jocs de mans, acrobàcies, etc..…

De vegades un joglar podia convertir-se en trobador i cantar ell mateix les seves

composicions o donar-les a un altre joglar.

De tot això, hem après com era el Castell de Burriac, les seves parts, la seva historia, els

personatges més rellevants, etc.

Page 5: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

La Casa Coll i Regàs és un edifici modernista creat per l'arquitecte mataroní Josep Puig i

Cadafalch a 1898 per encàrrec d'una important família burgesa de Mataró (Maresme).

El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la

societat catalana. Els modernistes, de final del XIX i principi del XX, van maldar per

aconseguir una cultura moderna i nacional. Es desenvolupà a Catalunya, i de forma

especial a Barcelona, al llarg d'uns 30 anys, entre aproximadament 1885 i 1920.

Visita a la Casa Coll i Regàs.

Joaquim Coll i Regàs i família ens presenten la seva joia modernista.

Els propietaris de la casa Coll i Regàs del carrer Argentona de Mataró ens faran un

recorregut per totes i cadascuna de les estances de la seva residència.

El Modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al

començament del segle XX. En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli va

tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives. Si bé existeix certa relació

que els fa recognoscibles com a part del mateix corrent, en cada país el seu

desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.

Façana de la Casa Coll i Regàs

2. ESTIL: ARQUITECTURA I DECORACIÓ

Page 6: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

1. Quines obertures veiem a les façanes? Cita-les referint-te a la planta baixa, la

primera i la segona planta.

A la planta baixa hi ha quatre obertures, a la primera planta hi ha cinc obertures i a la

segona planta hi ha vuit obertures

2. Quins materials veiem en l’ornamentació? Quina temàtica refereix?

De materials veiem el ferro forjat. La temàtica que es refereix és la indústria tèxtil.

3. Descriu el comentari de l’arc de la porta principal. Quina figura hi ha? Què

representa? .

La figura que hi ha és la filosa, una figura femenina, també hi ha dues balances que

representa que Joaquim Coll i Regàs era just. La noia porta un vestit de llana, això

representa que Joaquim Coll i Regàs tenia una industria tèxtil.

4. Digues les figures que hi ha en el coronament de les altres obertures

Hi ha motius florals, una altra figura femenina, un gat, un conill i una àguila.

5. Intenta esbrinar la frase escrita en les dues creus de ceràmica vidriada, damunt el

balcó.

La frase és: Molt bo és viatjar, però millor a casa s’hi està.

Vol dir que tenen diners per viatjar, però que a casa també es pot estar, és a dir, que a

casa no els hi faltava de res.

A l’interior de la casa podem trobar diferents elements de l’arquitectura modernista:

Renta mans (En forma de

petxina, representant el mar)

Page 7: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

Símbol representatiu

de la Casa Coll i Regàs.

Capitells adornats amb flors a les

columnes de la casa

Paret amb motius florals i vegetals

Vitrall amb motius florals

Page 8: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

Aquí tenim unes paraules clau de la casa Coll i Regàs.

Esgrafiat: L'esgrafiat és una tècnica de dibuix que consisteix a fer incisions sobre el

cos de l'objecte o paret, en la part superficial, de manera que quedi al descobert la

capa inferior. L'esgrafiat s'aplica sobre l'arrebossat d'un mur, sobre objectes de

ceràmica, làpides i en l'edat mitjana sobre manuscrits en les il•lustracions en or.

Teginat: Es refereix a tota sostrada amb decoració de fusta, que resol els problemes

estructurals dels edificis, i molt especialment la realització de forjats i armadures de

sostres.

Generalment estan formats per "cassetons", fustes o bigues situades en certs tipus de

sostre en els que els buits es cobrien amb ornamentació.

Es troben fonamentalment en l'arquitectura mudèjar i musulmana..

Lluerna: Obertura feta al sostre o a la part alta d’una paret, generalment vidrada, per

on entra la llum.

Rentamans: És un recipient sobre el qual s'aboca l'aigua per la neteja personal.

Tradicionalment es fabriquen de porcellana, avui n'hi ha de les més diverses formes i

materials, com ara metall, gres o vidre. Els lavabos actuals porten una o dues aixetes

que connectades a la canonada de l'edifici subministren aigua freda i calenta

(actualment a Catalunya és obligatori l'ús d'una aixetes amb un sol canó per la sortida

d'aigua freda i calenta mesclada). A la part inferior tenen una vàlvula de desguàs,

connectada al clavegueram mitjançant un sifó, per la qual s'evacua l'aigua usada.

En l'actualitat, els lavabos es fabriquen en gran varietat de materials entre els quals hi

ha ceràmica, vidre, resina, metall, pedra polida o fusta amb tractaments hidròfugs.

Quant a la seva col·locació, el més habitual és encastar els lavabos en un taulell de

marbre de manera que quedi a ras de la superfície superior. No obstant això, també hi

ha lavabos sense taulell, uns muntats directament sobre un moble i d'altres que estan

com a prolongació del taulell de marbre (al mateix nivell) constituint un sol moble

continu.

El modernisme és el moviment de moda, és porten els elements següents: Els vitralls,

les parets amb motius florals i vegetals, les sanefes, les columnes, la ceràmica...

El barroc està demodé. Les característiques generals són: El rebuig de la simplicitat i la

recerca del complex, s’adopta l'el·líptica, la forma oval i altres formes, s’adopta un nou

tipus de planta que ofereix plànols oblics per donar sensació de moviment, s’utilitzen

efectes de llum, jocs de perspectiva, gran riquesa decorativa i exuberància formal tant

en els espais interiors com a l'exterior i la creació de noves tipologies per a edificis

concrets.

Page 9: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

Benvinguts a la ciutat de Mataró, durant dues hores farem un recorregut per visitar els diferents monuments de la nostre ciutat. 1. Ajuntament: Aquí davant tenim l’ ajuntament de Mataró, abans l’ajuntament era un hospital que es deia Santa Magdalena. El mestre d’obres vas ser Jaume Vendrell l’any 1635. La reforma de l’edifici li va donar una imatge neoclàssica, aquesta reforma és va dur a terme gràcies a Miquel Garriga i Roca. Podem observar dues estàtues que estan a la façana que volen dir Justícia i Prudència. A la obertura trobem tres medallons esculpits, que simbolitzen i representen a Joan Creus, Damià Campeny i Antoni Puigblanc.

2. Capella de Sant Sebastià: Baixant la Riera trobem la Capella de Sant Sebastià, aquesta capella es va construir perquè a l’antic portal de Barcelona hi havia una antiga capella dedicada al sant Sebastià, protector de la ciutat contra la pesta. A la façana del portal trobem tres escuts esculpits en pedra que havien format part de la desapareguda porta de Barcelona, aquests escuts eren el d’Aragó, Barcelona i Mataró. A la part exterior del portal hi ha uns textos que pertanyen a l’historiador mataroní Joan Llopis i Bofill, que va escriure la primera historia de Sitges.

3. Església de Santa Anna: Si tirem cap a mà dreta trobem l’Església de Santa Anna. De l’aspecte original que oferia al segle XVIII la plaça Santa Anna només en queda la portalada barroca de l’església de Santa Anna, el seu autor és Josep Guàrdia. El tipus de planta que té aquesta església és la creu llatina i hi ha 3 naus.

Des del carrer Barcelona ens dirigim a la plaça de la Peixateria.

Les cases i els casals que trobarem al llarg del carrer Barcelona i donem un caire plenament barroc. En aquest carrer podem observar un model edificatori, la casa de cós, propi de les classes populars.

La casa de cós es convertirà en un patró d’habitatge mataroní, des d’inicis del segle XVII fins a la primera dècada del XX. Serà l’habitatge unifamiliar de Mataró.

a) La casa de cós:

Usualment l'amplada de la crugia o cós era de 25 pams si bé s'admet que l'amplada pot

estar compresa entre els 20 o els 30 pams. (1 pam de Barcelona equival a 19,43 cm.; 25

pams són 4,85 metres), estava condicionada per teules i maons.

Les masies i les cases podien tenir un cos.

El mot cós o crugia designa el recinte entre dues parets paral·leles que suporten

el sostre de bigues o el fet amb volta.

3. VIATGES: MATARÓ, HISTÒRIA I ENIGMES

Page 10: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

b) Les “xafarderes”:

Les xafarderes són de fusta i serveixen per poder observar a

les persones de fora sense ser vist, eren com unes petites

finestres.

No totes les xafarderes són iguals, algunes tenen formes

diferents. Aquí podem observar un exemple:

c) ÀGUILA I LA FLOR (Curiositats)

Aquets poms els posaven els amos de les cases a les seves portes per demostrar de qui eren partidaris: Àguila Habsburgs / Emperadors d’Àustria/ Hongria

Flor de llis Borbons/ Reis de França

4. La Peixateria: Al final del carrer Barcelona trobem l’edifici de la Peixateria, pertanyen a l’estil arquitectònic neoclàssic, va ser construït l’any 1841 per Miquel Garriga i Roca. Les funcions que ha tingut aquesta edificació era que els peixaters tinguessin un lloc on vendre, apartat de les fruiteries.

Mirant al mar per les Escaletes, veurem el carrer Sant Joan i, que, com altres carrers de

vora mar, en la mateixa època, era habitat principalment per gent que es dedicava a una

mateixa professió(Pescadors o mariners).

Les escoles de nàutica es van fundar després del Decret de Lliure Comerç amb Amèrica,

la de Mataró, l’any 1781. L’any 1751 es va promulgar les Ordenances de la Matrícula de

Marina, i Mataró esdevingué capital d’una província que anava des de Montgat fins a

Tossa.

Bandera de la Província

Marítima de Mataró

Page 11: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

5. La Confiança: Ara, tirant cap a mà dreta trobarem una botiga de queviures anomenada La Confiança, va ser realitzada per Josep Puig i Cadafalch, l’any 1886. Els elements típicament modernistes són el rètol fet amb ferro forjat i les rajoles vidrades.

6. Mercat del Rengle: Ens dirigim a la plaça Gran. La planta actual de la plaça correspon

a l’ampliació feta l’any 1773 d’una petita plaça medieval, ja destinada llavors a mercat. En

aquesta plaça trobarem diferents estils arquitectònics dels segles XVIII, XIX i XX. La casa

de la plaça que conserva l’aspecte barroc i té l’escut de Mataró esculpit a la façana és

Can Bosch.

L’element que trobem incorporat a la façana, el qual havia tingut una funció domèstica

pels habitants de la ciutat durant els segles XVI, XVII i XVIII és la font pública.

La casa de la plaça que conserva

l’aspecte neoclàssic és la Casa

Vilallonga.

L’edifici modernista d’aquesta plaça és el

Rengle.

Page 12: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

7. Santa Maria: Ara trobem Santa Maria, aquest edifici es va construir a cavalls del segle

XVII i XVIII per Ercoli Turelli. La Basílica de Santa Maria, incorpora el Conjunt dels Dolors,

nucli principal del barroc mataroní, el seu autor és Antoni Viladomat i Manalt, els termes

que destaquen d’aquesta capella són la Tel·la del Viacrucis i els Dolors de la Mare de

Déu.

8. La Presó: És un edifici protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de

Mataró. Està situada a la Riera, davant del Cercle Catòlic. Vista per la façana, l'aspecte de

la Presó és d'un casal fortificat, a mig camí entre un palau i un castell tenint en compte

que la part baixa dels seus murs de pedra presenta

una forma atalussada. La Presó de Mataró, en el

carrer de la Muralla de la Presó, tocant la Riera, fou

construïda per l'arquitecte Elies Rogent l'any 1851.

La seva funció són exposicions i pessebres, està

relacionada amb l’Associació Pessebristes de

Mataró, els Armats de Mataró, Sant Lluc per l’Art i

Cor Madrigalista de Mataró.

9. La Beneficiència: Baixant la Riera, arribem al carrer Sant Josep on trobem La

Beneficiència, actual Patronat de Cultura. La seva funció era acollir dones òrfenes i amb

dificultats. Aquest edifici el va construir l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch el 1894 i el seu

estil era el modernista.

10. Conjunt de Sant Josep: L'antic convent carmelità de Sant Josep va ser edificat entre

1588 i 1603 però va ser enderrocat el 1835. Només en va restar l'església, un temple que

segueix els paràmetres de l'orde carmelità, de tipus classicista. Té tres naus amb creuer i

cimbori coronat amb cúpula i templet. La façana, d'un barroc primerenc molt auster, té una

fornícula amb una imatge del sant flanquejada per dos escuts de l'orde. Va ser restaurada

el 1977. El campanar està situat al mur de ponent i és d'espadanya, de tres ulls.

11. Can Serra Arnau: Si seguim tot recte trobem l’Ajuntament i just darrera hi ha Can

Serra Arnau, actual Museu de Mataró. Aquest edifici és d’estil Renaixentista del 1565

(segle XVI). D’Iluro a Alarona de Alarona a Civitas Fracta (Ciutat fracturada) i de Civitas

Fracta a Mataró.

Mataró no creix en sentit cèntric i es va fent gran, creix per diferents llocs. La creu de

terme donava la benvinguda a la gent que entrava a la ciutat de Mataró, també ens deia la

religió; el cristianisme.

Al segle XII es comença a reconstruir Iluro, li posem el nom de Mataró.

Page 13: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

Per escollir a la persona que manava hi havia uns ous amb els noms de cadascú, una mà

innocent obria l’ou i sortia el nom de qui manava.

Mataró era una competència directa de Barcelona, no estava considerada ciutat ,era un

carrer de Barcelona. No hi havia higiene, la gent es moria per la pesta i perquè això no

passés hi havia gent que resava a dos sants: Santa Damià i Sant Cosme.

Els tres sectors més importants de Mataró són: La roda dentada (fàbrica tèxtil), l’ancora

(sector marítim) i les fruites i verdures (agricultura).

12. Can Palauet: Si seguim la guia i tirem cap a mà dreta, trobem Can Palauet. La façana

d’aquest edifici és del segle XVII. Actualment aquest edifici és la seu de l’Arxiu Municipal,

l’Arxiu Comarcal del Maresme i la Sala d’Exposicions del Patronat Municipal de Cultura de

Mataró.

b) CONCURS BASÍLICA SANTA MARIA DE MATARÓ

Preguntes enigmàtiques :

1. Si ens miréssim la basílica des del cel, quina forma tindria? Dibuixeu-la.

2. Qui va pintar les pintures del Baptisteri? (Pista: fixeu-vos amb la firma)

Les va pintar Jordi Arenas i Clavell.

3. Escriviu alguns dels noms de les persones mortes que hi ha enterrades a

l’església o als voltants. Busqueu-los !!! (Pista: les inscripcions són en llatí)

Els noms de persones mortes eren: Josep Samsó i Elias, Palav Fami i Toni Mos.

4. Quants instruments musicals hi ha a la nau? Quin són? En trobeu algun a les

pintures?

Hi ha 6 instruments, alguns està pintats en les pintures. Són: la trompeta, el violí, l’arpa

i la flauta i 2 orgues.

Page 14: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

5. Quin element és el que hi ha més repetit a la nau? Per exemple: escultures,

bancs, pintures,...Quants n’hi ha?

Creiem que són els tubs dels orgues, n’hi ha 3.780 tubs aproximadament.

6. Quants metres fa la nau de nord a sud? i d’est a oest? (Pista: dues passes de les

vostres equivalen aproximadament a un metre)

De nord a sud 66,5 m mesurant l’altar i d’est a oest 55,5 m.

7. Creus que l’orgue de Santa Maria és un dels més importants d’Europa? Per què?

Sí, perquè és el 3r millor d’Europa i té molts tubs.

8. Com descriuries les pintures de Viladomat de l’Altar dels Dolors?

Les descriuria amb pena, tristesa, angoixa i serietat.

IMATGES DE SANTA MARIA

Això és el que queda de Samsó, el casquet

de bala que el va matar, un tros del seu

cervell i altres coses.

A la mort de Samsó van assistir unes 1.500

persones aproximadament, era sacerdot i

doctor. Van assistir els actuals presidents de

la Generalitat, Josep Montilla, i Jordi Pujol.

Va ser executat l’ 1 de Setembre de 1936.

El guanyador d’aquest concurs ha estat Jose Luis Urbano Zapatero i a obtingut el premi

d’ un viatge a Roma per a conèixer al Papa Francesc I.

Page 15: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

RAIL WAY STATION

In this picture we can see the station of Mataró; we don’t know when was it took but it seems very old. There were electricity poles, there was a train that was in movement, it was arriving. There were some people waiting for the train and there was a chimney.

The station (building) had a lot of windows. There were two railways and two sides to wait the train.

This picture is newer than the other picture. There are plants and palms, the floor and the rail ways are more modern, there’s more people than in the other picture. Now, there isn’t the chimney and there are shops. The station has got more windows and it’s bigger than in the other picture.

The right side of the station is reformed.

4. LEARN ENGLISH WITH US!

Page 16: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

TRAM

This picture is newer than the other picture. The tram is on roundabout covered of ground and grass because years ago the train could move, but now it can’t move, it’s like a monument to Decorate and commemorate the city. There were many buildings and apart from the In this picture the publicity is different than in the other picture.

In this picture we can see the tram of Mataró. There were some trees and electricity poles. On the top of the train there’s different publicity. In this picture the train is in movement so it can be in any part of the city. There was an old car because there were more transports.

Page 17: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

PLAÇA SANTA ANNA

In this picture we can see the plaça Santa Anna. There were some trees and many people in the square, and a big statue. The buildings weren’t very tall. The floor was made of sand.

This picture is newer than the other picture. Now, there isn’t the statue, there are shops and bars. There are more trees and many buildings are reformed. The floor is made of smooth stone. At the right part of the picture, we can see there’s an entrance of a parking, many years ago there wasn’t this entrance.

Page 18: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

THE BEACH

In this picture we can see the beach of

Mataró. There were a lot of boats and

tree trunks, we don’t know when it was

took this picture but it seems very old

and that there were a lot of fishermen.

For this picture we think the beach of

Mataró was a little bit poor.

This picture is newer than the other picture.

For us, now the beach of Mataró is more

beautiful. There’s more people than in the

other picture and there aren’t boats. The

landscape is very beautiful and we can see

a lot of buildings and the mountain

CENTRAL PARK OF MATARÓ

In this picture we can see a part of the

Central park of Mataró, in this part there

was the famous fountain that it has

Little fishes. There were many trees,

round plants and a lot of green grass.

The floor is made with marble and

some ground. There was a man

walking for the precious Park

This picture is newer than the other picture

there is a safety berry because the people

will no fall it in. Now, there aren’t fishes

because they are dead.

Page 19: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

Jordi Arenas i Clavell

Fou un dibuixant, pintor, escultor català. Va estar cinquanta anys fent pintures murals. Es considera un dels artistes de més anomenada i prestigi de Mataró, fou autor d’una extensa i variada obra. Va desenvolupar temes de pintura religiosa, paisatges, escenes mitològiques, al·legories i nombrosos retrats. En el seu testament va llegar al Museu de Mataró, a l'Ajuntament de la ciutat, el fons d'art de la seva propietat. El fons d’art s’ha integrat a les col·leccions del Museu de Mataró i la Casa Arenas, d’acord amb la voluntat de l’artista, s’ha rehabilitat per convertir-la en centre d’art, conegut amb el nom de Ca l'Arenas. Centre d'Art del Museu de Mataró. Va pintar els quadres dels ex-presidents de Caixa Laietana per a la Casa Coll i Regàs.

La pintura mural

La pintura mural és un gènere que s'utilitza des que l'home va començar a

manifestar-se a través del dibuix i la pintura. La van usar els assiris, els egipcis, els

grecs, els xinesos, els japonesos, a l’edat mitjana europea, en el renaixement i barroc

a les esglésies i al segle XX va començar a formar part del paisatge urbà.

La pintura els esdevenia reconfortant i era objecte de cohesió i afermament de la seva

personalitat específica i espiritual. Comunicava seguretat i els disposava a sentir-se

diferents de la resta d’éssers vivents que els envoltaven. La pintura i l’art en general,

doncs, ha estat una de les constants més definidores de la vida dels pobles, que han

mantingut la necessitat de crear una expressió que vagi més enllà de la simple quotidiana.

Aquest es un exemple de un vitrall que

podem trobar a la església de Santa Maria

5. ART:PERSONATGES IL•LUSTRES

Page 20: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

Què és una auca? Es tracta d'un conjunt de petites

estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda,

disposades generalment en un sol full de paper, que

fan referència als diferents episodis d'una biografia,

d'una història, d'una efemèride, d'un tema, etc. La

tradició vol que se'n facin 24 o 48, en tot cas un

numero múltiple de 4.

La característica cabdal de l'auca és el fet que la llegenda al peu de l'estampa o vinyeta

és escrita en vers, ja sigui en rodolins, tercetes o quartetes. El dibuix s'ha d'ajustar al

vers. A vegades hi ha fotografies. No s'ha de confondre amb el còmic, ja que el text

d'aquest, no està condicionat per la mètrica i la rima, sinó que es troba dins de

bombolles.

L’ inauguració tindrà lloc a Can Palauet el dia 22 de març a les 10:30 del matí.

L’ exposició durarà 30minuts, però estarà obert de les 10:30 que s’ inaugura fins les

21:30 de la nit.

El preu de la entrada es de 10€ per nen/nena i 15€ per adult de més de 13 anys.

6. ART FUSIÓ: HISTÒRIA, LITERATURA I IMATGE

Page 21: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

Aquí tenim una mostra d’una auca que veurem divendres:

Els laietans van arribar i la Laia l’arquera ens van deixar.

Mataró es va engrandir gràcies als romans, i això ens ho expliquen ara els nostres ancians.

El castell de Burriac vaig visitar i del seu paisatge em va enamorar.

Mataró és molt petit però al fer un cop d’ull et queda engrandit.

La platja de Mataró és molt gran i amb una vista impressionant.

Mataró es capital de comarca i es pot arribar en barca.

A Mataró va haver una gran nevada i la gent es va quedar atrapada.

Aquest ha estat el primer escut i d’aquí molts nens han nascut.

Gràcies a l’ ajuntament, Mataró es una ciutat excel·lent.

El Maresme no sé si es ric en or, però el que sé és que m’ha robat el cor.

A Mataró vaig anar i les restes romàniques vaig visitar.

La historia a anat evolucionant i nosaltres ara, l’estem estudiant.

Page 22: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

Els barris de Mataró estan distribuïts així:

Barris Quantitat de Persones

Molins 5.890 habitants

El centre 4.294 habitants

Eixample 30.197 habitants

El palau 6.927 habitants

Pla d’ en Boet 5.370 habitants

Vista Alegre 7.342 habitants Cerdanyola 36.659 habitants

Cirera 10.564 habitants

La llàntia 3.936 habitants

Peramàs 7.948 habitants

Rocafonda 11.034 habitants

Després de mostrar-vos el nombre de habitants que viuen a Mataró, em fet un estudi del

percentatge del vint-i-set companys que viuen en tots i cada un dels barris mataronins.

Barris Persones de la classe

Percentatge de persones

Molins 4 persones 14,8%

El centre 4 persones 14,8%

Eixample 4 persones 14,8%

El palau 2 persones 7,41%

Pla d’ en Boet 2 persones 7,41% Vista Alegre 2 persones 7,41%

Cerdanyola Cap persona 0% Cirera 3 persones 11,1%

La llàntia 2 persones 7,41% Peramàs 2 persones 7,41%

Rocafonda 2 persones 7,41%

7. LA VEU DEL LECTOR

Page 23: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

Aquí deixem un grafic dels percentatges dels barris de Mataró.

En aquest mapa podem localitzar i delimitar els barris de Mataró

0,00%

2,00%

4,00%

6,00%

8,00%

10,00%

12,00%

14,00%

16,00%

Percentatge

Percentatge

Barris de Mataró

Vista Alegre

Pla d’ en Boet

El palau

Eixample

El centre

Molins

Rocafonda

Peramàs

La Llàntia

Cerdanyola

Cirera

Page 24: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

Cartes dels lectors

Hola, em dic Joan Fernàndez i tinc 17 anys, us vull parlar del meu barri Cirera aprofitant que parleu de Mataró en aquesta edició especial. Cirera esta limitat per alguns punts cardinals, al nord Limita amb diverses urbanitzacions, per Hospital de Mataró i Centre Comercial Mataró Parc, al sud amb Eixample, per parc central, l'oest amb Cerdanyola, per Via Europa i a l'Est amb Els Molins per parc central vell i Vista Alegre pel carrer Riera de Cirera. Al barri, hi ha la germanor de la Verge de la Soledat, formada només per dones (exceptuant a la banda que inclou també homes). Realitza la processó dues vegades, una el Dissabte Sant costat del Sant Sepulcre i una altra cap al mes de març, per celebrar l'arribada de la Verge al barri. Pels seus carrers, passen autobusos de totes les línies de Mataró Bus exceptuant la línia

P. També disposa d'una parada d'autobusos interurbans, situada al parc central.

En el barri as viscut persones importants com el Dr.Ruben Fernández (1987 -), doctor en

Enginyeria Química (especialitat en Enginyeria Bioquímica) per la Universitat de

Califòrnia, Irvine.

Gràcies per la seva atenció.

Hola, em dic Cristina Sánchez i tinc 15 anys i us vull explicar com es el meu barri, Vista

Alegre, ja que parleu de Mataró.

Els límits de Vista Alegre son:

Al nord C-32, al sud els Molins, Rocafonda i Palau de l'Escorxador, a l’ est Cirera i a l’

oest Terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres.

Pels seus carrers circulen autobusos de les línies 1, 2, 3, 4, 6 de Mataró Bus.

Espero que us agradi.

Hola em dic Josep Carreres i tinc 12 anys, i ja que parleu dels barris de Mataró us vull

parlar del meu barri, Pla d’ en Boet, que esta a prop de la platja.

Els seus límits son:

Page 25: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

Al sud, el Mar Mediterrani, la N-II, al nord, amb Cerdanyola i Peramàs. per Camí del Mig,

a l'est amb Eixample, per Francesc Macià i a l'oest, amb el terme municipals de Cabrera

de Mar.

La població d'aquest barri, està formada per gent de diferents cultures i nacionalitats, que

conviuen en pau i harmonia.

El barri és un dels més grans, però la majoria de l'extensió d'aquest pertany a la zona de

polígon, s'hi troben discoteques, bars-restaurants, fàbriques tèxtils, botigues de

majoristes, tallers, concessionaris, entre d'altres. La majoria dels edificis, són de protecció

oficial.

Hola em dic Marc Duran i tinc 14 anys e vist que feu una edició especial de Mataró i us

volia parlar del meu barri Rocafonda.

Rocafonda és un barri de Mataró (Província de Barcelona), en el qual es barregen

cultures espanyoles i catalanes amb multitud de cultures sobretot africanes i d'orient

proper. A causa del alt nivell d'immigració i la tendència a marxar del barri dels espanyols

donat l'alt índex d'estrangers i la crispació que això provoca, s'està convertint pràcticament

en gueto aïllat d'immigrants africans en la seva majoria juntament amb un grup creixent

d'asiàtics.

Espero que us serveixi aquest escrit.

Page 26: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

COM VA L’ESPORT A MATARÓ

Benvolgut Sr. Joan Mora:

Em dirigeixo a vostè amb aquesta carta oberta per informar-li de com va l’ esport a

Mataró.

En la meva opinió, Mataró és una ciutat on es practica bastant l’esport, per això m’

agradaria felicitar-los a tots vosaltres perquè jo com a persona esportiva, veig a molts

ciutadans practicant esport, però de el que m’ he adonat es, que casi tots els que

practiquen esport són persones adultes. Crec que no estaria malament proposar per a fer

més activitats esportives per a joves, perquè en canvi de practicar esport, estan jugant

amb vídeojocs i menjant porqueries o desaprofitant el temps amb coses no útils, i això no

es gaire bo per la salut, per això la meva única queixa es que s’ haurien de fer més

activitats esportives.

Gràcies per la seva atenció, espero que pugui llegir aviat aquesta carta!

Josep López

8. CARTES AL DIRECTOR

Page 27: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

Mobilitat per els discapacitats

Estimada revista, em dic Nil Prats i tinc 13 anys, m’ agradaria explicar que estic una

mica decepcionat amb el mobiliari que tenen els discapacitats, ja que el meu oncle n’és

un d’ ells i a d’ anar amb cadira de rodes.

Cada persona necessita una accessibilitat urbanística, es a dir, l’ espai urbà i la seva

adequació per poder satisfer les expectatives i necessitats del conjunt de ciutadans,

sense que ningú es pugui sentir discriminat per no poder utilitzar aquest espai en

condicions d'igualtat. El problema està quan una persona amb discapacitat, no pot

accedir a un lloc a causa d’un mobiliari.

Per exemple, he vist a molt llocs de Mataró que no posen rampes, i per pujar amb el

meu oncle triguem molt, però no tot és dolent, també hi ha molts llocs amb rampes com

per exemple el Parc Central.

Gràcies, espero que quan llegiu això, us poseu en la pell d’un discapacitat i intenteu

arreglar una mica la ciutat de manera que a cada espai es tinguin les mateixes

condicions d’igualtat.

Si tingues que valorar Mataró per als discapacitats de l’ 1 al 5, la meva nota seria un 3.

Per exemple aquesta rampa va molt bé per les persones amb cadira de rodes

també esta molt bé que deixin aparcaments especials per gent discapacitada.

9. EL REPORTATGE DENÚNCIA

Page 28: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

En canvi en aquesta imatge veiem unes escales que no tenen rampes i

per tant una dificultat més per a accedir a les persones amb mobilitat reduïda.

Nil Prats

Page 29: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

Quin es el racó preferit de Josep Puig i Cadafalch?

PRESENTADORA: Per aquest especial de la revista sobre Iluro, ens ha agradaria

conèixer quin es el record de la infància que té Josep Puig I Cadafalch, viscuda a

Mataró. Bona tarda Josep!

JOSEP PUIG I CADAFALCH: Bona tarda!

PRESENTADORA: Suposo que ya li hauran parlat, de les preguntes que li havíem de

fer sobre Mataró i el que havia viscut?

JOSEP PUIG I CADAFALCH: Si, si, tranquil·la m’han parlat!

PRESENTADORA: Quin es el seu racó preferit de Mataró? I si pot ser, per que?

JOSEP PUIG I CADAFALCH: El meu racó favorit de Mataró es el Parc central, ja que es

un lloc on jo mes temps lliure vaig passar de petit.

PRESENTADORA: Quin es el record que encara conserva de la seva infància viscuda

aquí?

JOSEP PUIG I CADAFALCH: Recordo que quan plegava de l’escola, venia aquí a jugar

amb els amics i a donar-li de menjar als ocellets. Eren moments que ara recordo amb

enyorança.

PRESENTADORA: Que solia fer aquí apart d’aixo?

JOSEP PUIG I CADAFALCH: La majoria de les vegades venia a jugar, però com

m’agradava tant aquest lloc, els meus pares m’hi portaven molt sovint a fer un vol!

PRESENTADORA: Mira, aquí tenim una escultura teva! Tots sabem que en aquest parc

s’hi troba una escultura teva. Per quina raó la trobem?

JOSEP PUIG I CADAFALCH: Doncs, la raó exacte no la sé, però crec que he estat una

persona rellevant en el mon de l’arquitectura modernista.

PRESENTADORA: Ossigui, m’estas dient que ha estat llavors casualitat amb que sigui

el teu parc preferit o el teu racó de Mataró?

JOSEP PUIG I CADAFALCH: No, no te res a veure, però Bueno, m’encanta que estigui

aquí!

PRESENTADORA: Si, no? Molt al·lucinant!

10. EL SUPLEMENT DE LA SETMANA.

Page 30: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

JOSEP PUIG I CADAFALCH: Si!

PRESENTADORA: Bueno ja estem amb aquestes preguntes, Gracies, has estat molt

amable! I Bueno , fins un altre!

JOSEP PUIG I CADAFALCH: Vale! Gracies a tu! Adéu!

PRESENTADORA: Adéu!

Quin es el racó preferit de Miquel Biada?

PRESENTADOR: Ja estem aquí, a la platja per a fer-li una entrevista al gran Miquel

Biada. Miquel, podria respondre’ns a unes preguntes sobre Mataró?

MIQUEL BIADA: Si!

PRESENTADOR: Quin és el seu racó preferit de Mataró? I per que?

MIQUEL BIADA: El meu racó preferit de Mataró és la platja! Perquè he passat molts

estius seguits venint ja que gaudia molt amb la meva família.

PRESENTADOR: Quins records tens d’aquesta part de la platja?

MIQUEL BIADA: Doncs tinc molts bons records amb els meus germans, jugàvem cada

dia al estiu, i eren uns dies molt feliços.

PRESENTADOR: Amb qui i quan solies venir a la platja?

MIQUEL BIADA: Solia venir amb els meus avis i germans tots els caps de setmana i

quan era estiu cada dia, no me’n perdia ni un!

PRESENTADOR: Que hi feies quan venies amb els teus avis i germans?

MIQUEL BIADA: Només arribar em tirava a l’aigua amb el meu avi i el meu germà gran,

al cap d’una hora sortia i la meva àvia ens donava un entrepà a mi i als meus germans i

quan me’l acabava anava a escalar a la piràmide de cordes durant una estona.

PRESENTADOR: Us passaven a buscar els teus avis per casa vostre? Si es així digues

l’hora?

MIQUEL BIADA: Sí, eren molt matiners i a les vuit del matí ja estaven a la porta

esperant, encara que sembli un rotllo quan arribaves a la platja t’entrava una pau... no hi

havia ningú, com era tan aviat teníem la platja per nosaltres sols.

PRESENTADOR: D’acord, moltes gracies encantats de poder conèixer més sobre vostè!

Page 31: Quo vadis, Iluro?

Treball de Síntesi: Quo vadis, Iluro?

COR DE MARIA DE MATARÓ

http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Burriac

http://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/115792/146392

http://www.portalmataro.com/

http://www.poblesdecatalunya.cat/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Biada_i_Bunyol

http://www.laguiademataro.com/

http://www.ciutat.net/mataro/

http://www.infomataro.net/laciutat/quisom/mataro/index.php?lng=es

http://www.ajmataro.es/

http://www.mataro.cat/web/portal/ca/index.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Juliana_i_Semproniana

http://personal4.iddeo.es/jllovet/

http://www.rutamodernisme.com/puig/c/mataro.html

http://www.mataro.cat/portal/contingut/document/publicacions/estudi_poblacio/docs/Padro

_mataro_2012.pdf

12. BIBLIOGRAFIA WEB