of 24/24
Ramon Casas Les ombres xineses d’Els Quatre Gats Bohèmia i imaginari popular

Ramon Casas i les ombres xineses d’Els Quatre Gats Bohèmia i imaginari popular

  • View
    223

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Text of Ramon Casas i les ombres xineses d’Els Quatre Gats Bohèmia i imaginari popular

  • Ramon Casas

    Les ombres xineses dEls Quatre Gats Bohmia i imaginari popular

  • ndex

    01 Ramon Casas i les ombres xineses dels Quatre Gats

    04 Els Quatre Gats: els protagonistes

    12 Els Quatre Gats, escenari de presentaci per a nous artistes

    14 Les ombres xineses a Els Quatre Gats

    20 Bibliografia recomanada

  • Ramon Casas i les ombres xineses dels Quatre Gats Bohmia i imaginari popular

    01

    Amb independncia de la seva indiscutible condici de pintor cannic, la figura de Ramon Casas (1866-1932) sha transformat en una icona molt popular, un smbol cultural que ha acabat per convertir-se en un emblema de leducaci artstica i sentimental de diferents generacions catalanes, especialment la de la postguerra. Amb la seva actitud inconformista, Casas va ser capa de desvetllar un sentiment dempatia i complicitat amb un pblic que contemplava les seves obres com un mirall en el qual es reflectia un sistema de valors compartit. Tanmateix, la familiaritat del pblic amb lobra de Casas, sovint convertida en un somriure sorneguer, estava influenciada per lactuaci dun artista que era percebut com un nen entremaliat, un petit burgs, que jugava a la provocaci, afortunadament, inofensiva, ats que les seves gesticulacions no alteraven lordre social.

    Nascut en el si duna famlia acomodada, el pintor va decidir iniciar un cam diferent al de la seva procedncia social i adoptar un model de vida bohemi. En realitat, en un primer moment, aquest posicionament era impostat i un pl artificis, encara que, amb posterioritat, va evolucionar cap a un ideari ms ferm i convincent, que en el camp artstic el duria a assumir determinades propostes esttiques ms arriscades i a transitar per camins menys convencionals. Dotat dun talent i unes facultats innates, Ramon Casas va exercir un rol de lideratge en la pintura catalana de finals del segle xix, i va contribuir a desplaar la mirada miop i localista que presidia lactuaci de la majoria de pintors catalans de lpoca cap a un nou horitz dexpectatives ms ambicis i cosmopolita. En aquest canvi dorientaci, va ser fonamental laparici duna nova actitud, una nova cosmovisi, que, a ms dassimilar les influncies dun model eclecticista, fou deutora duna revisi en clau moderna de la tradici pictrica europea del segle xvii, especialment la de lescola espanyola, en la qual es va emmirallar el jove Casas. Curiosament, per, lartista fu aquest recorregut per un cam

    heterodox. En comptes de seguir la via ms directa i familiaritzar-se amb els grans mestres de la pintura espanyola visitant el Museo del Prado, que havia estat la via preceptiva i cannica al llarg del segle xix, ell va viure aquesta experincia a Pars. Inicialment no va beure de les fonts, sin que les va assimilar indirectament a travs del seds dels seus mestres francesos i, particularment, de Carolus Duran (1837-1917), en lobra del qual va trobar el reflex duna pintura pretrita, que li va desvetllar un corrent dempatia amb els pintors francesos.

    Al capdavall, doncs, Casas va ser vctima dun autoengany histric, el viatge a Pars, en el qual cercava un contacte fecund amb el centre pictric ms avantguardista i dinmic dEuropa, i on deuria projectar un anhel personal de renovaci, va esdevenir el lloc don va sortir convertit en un representant del revisionisme pictric barroc.

    Tanmateix, a la mateixa ciutat de Pars va trobar altres estmuls que van incentivar-li la curiositat innata i van desvetllar-li la necessitat de reinventar-se i adoptar una actitud provocativa dpater le bourgeois, que, sense arribar a resultats radicals ni maximalistes, s que va cristallitzar en laparici daccions bohmies, nodrides per una cultura oberta, mplia i molt receptiva a la introducci de noves formes dentendre lart. En aquest marc, sens dubte, una de les aportacions ms singulars i originals de Casas al naixement del primer episodi de modernitat agremiada que va sorgir a Barcelona, arran de lobertura de la taberna dEls Quatre Gats, el 14 de juny de 1897, va ser la conscienciaci, convertida en prctica [tot i que aquest moviment no va romandre prou temps com per transformar el gest en un canvi del comportament], que calia superar la tradicional separaci entre alta i baixa cultura. En aquest sentit, lambient creat als Quatre Gats va propiciar laparici de prctiques heterodoxes, que van visibilitzar tradicions culturals de carcter popular, que, com ara el teatre dombres

  • 02

    Ramon Casas, Ramon Casas i Pere Romeu en un tndem, 1897. Museu Nacional dArt de Catalunya.

  • xineses o el de titelles, estaven molt arrelades en limaginari popular. Al capdavall, les elits avantguardistes van saber connectar amb aquest tipus dexpressions, fomentar-ne ls i, fins i tot, en alguns casos, reconvertir les prctiques populars en nous formats ms en consonncia amb la voluntat de renovaci que va inspirar laparici de lespectacle de cabaret.

    En qualsevol cas, les ombres xineses gaudien duna gran fortuna a Barcelona, tal com corrobora lexistncia dun gran nombre de material grfic que documenta la difusi daquest repertori per part dels editors barcelonins. En termes generals, es tracta de fulls solts on apareixen impreses les siluetes de figures que conformen un ampli ventall de personatges, que configuren un model de narraci popular de caracterstiques similars a les de les auques, inicialment pensades per ser transmeses oralment. El fons Amades conserva alguns exemples duna tipologia destampes destinades a donar publicitat als espectacles dombres xineses que es representaven a Barcelona al llarg del segle xix, especialment en la dcada de 1860, i tamb oferien la possibilitat dadquirir les figures que formaven part daquestes representacions. Una de les impremtes ms populars que va editar aquests fulls amb les imatges de les ombres va ser la de Juan Llorens, que els venia al seu establiment, al carrer de la Palma de santa Caterina, a Barcelona.

    Imprs justament a la impremta Llorens, el llibret El diablo de la cesta (1864), pea en un acte ideada per poder ser representada en el teatre dombres, documenta la fortuna daquest tipus de prctiques a la ciutat de Barcelona. En la contracoberta del document trobem informaci per al pblic: sels informava de la publicaci de nous ttols de la collecci, que estarien a la venda a la botiga de M. Borrs, localitzada a la Pujada del Teatre. A lesmentada relaci hi trobem noms com, per

    exemple, La tentacion de San Antonio; Los lances del Carnaval, La enferma fingida, Merlin el encantador o Celestina los dos trabajadores.

    En el cas de les ombres xineses dipositades al Museu Nacional dArt de Catalunya, no podem saber si van arribar a formar part dalgunes de les representacions teatrals que tenien lloc al recinte dEls Quatre Gats. La consulta de la documentaci que es conserva (que inclou algun programa de les funcions representades) no permet relacionar cap de les ombres conservades amb alguna de les representacions que shi esmenten.

    Cal pensar que les figures deurien adoptar una forma fcilment identificable per a lespectador i que es deurien vincular a la temtica de la funci. El fet que moltes representin alguns dels parroquians que van formar part de la histria del local dificulta la tasca didentificaci, ats que presenten caracterstiques tipolgiques caricaturesques i estereotipades. Formalment, el dissenyador, molt probablement Ramon Casas, que va treballar conjuntament amb el seu gram amic Josep Meifrn, responsable de la mecanitzaci de les ombres, accentua els trets fsics ms caracterstics de cadascun dels models, i adopta un registre excessiu i sovint cmic. En aquest sentit, lexageraci dels defectes ens ha perms identificar alguns dels protagonistes i, en altres casos, plantejar una hiptesi que ens sembla (amb les naturals prevencions metodolgiques) plausible, perqu podem comparar les ombres amb retrats dpoca, ja siguin dibuixos, alguns del mateix Casas, o fotografies. Daquesta manera, hem pogut identificar en algunes de les imatges els possibles retrats de Pompeu Gener (1848-1920), ngel Guimer (1845-1924), Pere Romeu (1862-1908), Miquel Utrillo (1862-1934), Maurici Vilomara (1848-1930) o un autoretrat del mateix Ramon Casas.

    03

  • La influncia de la ciutat de Pars va ser un factor determinant en laparici del nucli dEls Quatre Gats, convertit en episodi fundacional duna bohmia amb voluntat militant. Al capdavall, aquest reducte intergeneracional va ser deutor dels ambients que la generaci nascuda en la dcada de 1860 havia trobat a la ciutat europea ms cosmopolita i avantguardista de lpoca.

    Superant les dinmiques individualistes i les tendncies anarquitzants detapes precedents, el grup promotor dEls Quatre Gats va sentir la necessitat de confluir en un espai on compartir experincies que en cap cas van respondre a una voluntat rupturista o transgressora, sin que cal interpretar ms en clau de rebuig i amb lobjectiu de preservar una cosmovisi eclctica i heterodoxa, oberta i receptiva a tot tipus de manifestacions creatives que desvetllessin el sentiment ldic i limpuls del joc, que van moure lactuaci de tots els parroquians que van freqentar el local. En definitiva, era un espai que donava cabuda i acolli tota mena dactes, espectacles, exposicions dels nous talents emergents, amb el desig de canalitzar uns corrents subterranis que no trobaven una sortida en els escenaris i aparadors de lart oficial.

    En aquest sentit, determinades formes de cultura popular, com ara les auques, el teatre de putxinellis o les ombres xineses, tamb palesaven la irrupci duna esttica desacomplexada, hbrida i permeable a la influncia duna tradici que ja comptava amb uns precedents i uns conspicus representants, figures precursores dun tarann bohemi, entre les quals podem esmentar personalitats llegendries com ara el polifactic escriptor Pompeu Gener, el popular Peius, convertit en una icona i en un referent daquesta tradici cultural irreverent, extravagant i caracteritzat per un comportament social molt poc convencional.

    Apelles Mestres

    Tampoc no podem menystenir lactivitat desenvolupada per un artista tant o ms verstil que Gener, Apelles Mestres (1854-1936), figura difcilment classificable i amb un perfil molt polidric, amatent a integrar al seu repertori grfic la influncia dels moviments finiseculars com ara lesttica japonesa, el simbolisme o altres referncies culturals de diferent signe. Tanmateix, una de les aportacions ms destacades de Mestres fou la seva capacitat per incorporar a lart catal de lpoca el substrat del repertori popular, fent palesa una actitud molt receptiva a lhora dincentivar el seu fecund imaginari que sinspirava en el repertori de les llegendes populars, lunivers dels relats i els contes llegendaris. Els protagonistes de les seves narracions sn personatges nascuts de la fantasia i la imaginaci de lautor.

    Mestres va conrear un llenguatge hbrid, en el qual els aspectes arcatzants del seu repertori van conviure amb elements mimetitzats dels moviments visuals ms avantguardistes, amb lobjectiu de codificar un nou vocabulari, una nova gramtica visual que pretenia crear una mena de metallenguatge. Al capdavall, la seva cultura figurativa es transform en un autntic calaix de sastre, un calidoscopi ple de variants, ric en matisos i contrastos. Lartista sens desvetlla com a un treballador incansable, un precursor dels exercicis informals, plasmats en quaderns, dels quals el Gabinet de Dibuixos i Gravats conserva uns quants exemplars, on es reflecteix un temps dedicat a cristallitzar pensaments, idees i motius, inconnexos entre s i sense lgica narrativa o discursiva. Sn realitzacions esquemtiques, esbossos, invencions, enginys, que adopten la forma de gargots infantils i que poden respondre al model que els tractadistes barrocs castellans denominaven, per referir-se al dibuix de tipus experimental, rasguos.

    Els Quatre Gats: els protagonistes

    04

  • 05

    1. Ramon Casas, Retrat dngel Guimer, c. 1903. Museu Nacional dArt de Catalunya.2. Ramon Casas, Retrat de Pere Romeu, c. 1897-1898. Museu Nacional dArt de Catalunya.3. Ramon Casas, Retrat de Miquel Utrillo, c. 1899. Museu Nacional dArt de Catalunya.4. Ramon Casas, Retrat de Pompeu Gener, Peius, c. 1897-1899. Museu Nacional dArt de Catalunya.

    1

    3

    4

    2

  • Tampoc no podem oblidar com un corrent molt present en el pensament i lart catal vuitcentista- lemmirallament en el mn medieval, del qual acab convertint-se en un autntic admirador i ingent activista, seguint lestela de Josep Puiggar (1821- 1903), com a copista de models dindumentria medieval catalana, derivada de lestudi de la pintura gtica, dels llibres de miniatures i daltres fonts en les quals va trobar un gran nombre de motius dinspiraci. Com una actuaci complementria a la seva faceta creativa, Mestres tamb va conrear un colleccionisme molt eclctic i de caracterstiques molt heterognies. Sense que sel pugui considerar un veritable connaisseur o especialista, s que palesar un gust per recopilar objectes amb un sentit ms acumulatiu que no pas qualitatiu, transformant-se en un model estereotipat del colleccionista fin de sicle, el que converteix el seu mbit de treball en un escenari bigarrat dobjectes i antiguitats, on predomina la sensaci dhorror vacui i el fetitxisme objectual esdev un principi reverenciat pel propietari.

    Pompeu Gener

    Tant Gener com Mestres, membres duna generaci anterior i amb una relaci damistat documentada, van actuar de nexe intergeneracional i, sobretot el primer, va ser un personatge molt admirat per la primera generaci modernista, fins al punt de convertir-se, amb el seu comportament extravagant i estrafolari, en un referent digne dadmiraci i dimitaci. No endebades, en la galeria de retrats al carb, Ramon Casas va retre un tribut dhomenatge a totes dues personalitats i en el cas de Gener, la seva inconfusible silueta rodanxona, cofada amb el tradicional barret xamberg i amb bast, va ser tamb transformada en personatge duna de les ombres xineses, convertida en una expressi caricaturesca del personatge.

    Com en el cas de Mestres, Gener tamb va destacar per la seva afici al colleccionisme dantiguitats. Destacava una reconeguda reputaci com a especialista en armes i armadures. Tant la documentaci conservada a lArxiu Histric de la Ciutat de Barcelona com la que es conserva al fons de la Junta de Museus, a lArxiu Nacional de Catalunya, revelen aquesta faceta del personatge i posen en relleu la seva intervenci en ladquisici dalguna prestigiosa collecci estrangera daquesta temtica. Al capdavall, el fons de lArxiu Fotogrfic de la Ciutat de Barcelona conserva diferents imatges protagonitzades pel mateix Gener, copsat mentre jugava al joc de la disfressa, vestit amb armadura dpoca o disfressat amb indumentria de cavaller renaixentista. Encara que no gaire elevat, quant al nombre de fotografies, aquesta galeria retratstica s que connecta perfectament amb el dibuix de Carles Casagemas (1880-1901) que es conserva a la collecci del museu i en el qual lautor transvesteix la identitat del protagonista de la icnica obra de Diego Velzquez (1599-1660), el retrat a cavall de Gaspar de Guzmn y Pimentel, el comte-duc dOlivares, i hi substitueix el rostre dOlivares pel de Gener.

    El joc de lengany de lull, creant un efecte de percepci illusori i irreal de la imatge, un efecte visual molt apreciat en lpoca barroca, va ser molt valorat per alguns fotgrafs de la dcada de 1860, els quals van veure en la nova tcnica de reproducci un sistema molt efica per provocar la confusi i la sorpresa en lespectador, creant trucatges de les imatges, on, per exemple, apareixen els models fotografiats amb el cap a la m. LArxiu Fotogrfic de Barcelona conserva un lbum amb una recopilaci de fotografies, de format de targeta de visita, que reprodueix una galeria de personatges disfressats que assistia als balls de

    06

  • 07

    Carnaval organitzats per la Sociedad Recreativa La Paloma. Inicialment, els balls tenien lloc a la seva seu del carrer Nou de la Rambla i, a partir de 1862, a la seu del Teatre Odeon, del carrer de lHospital. Realitzades entre els anys 1861 i 1864, les fotografies sn obra de diferents autors: Manuel Molin (1833-1901), Rafael Albareda i la parella Cric y Cram, pseudnim del caricaturista i pintor Josep Parera Romero (1828 [?]-1902) i del llibreter Innocenci Lpez Bernagossi (1829-1895), fundador dels setmanaris satrics La Campana de Grcia i LEsquella de la Torratxa. Tornant a Gener, recordem que el Museu Nacional dArt de Catalunya conserva el llegat que lescriptor va fer als museus de Barcelona, desprs de la seva mort, lany 1920. Es tracta dun conjunt molt heterogeni que palesa el seu gust per un colleccionisme de caracterstiques molt eclctiques. Existeix un predomini de lobra sobre paper i de la temtica academicista estudis anatmics de diferents parts del cos hum-, cap a la qual el colleccionista va sentir una especial predilecci. Els treballs ens acosten als exercicis acadmics vuitcentistes, nascuts en el context del procs daprenentatge i formaci dels futurs artistes en aquests centres formatius. Majoritriament, sn composicions annimes, dautor desconegut, que semblen respondre al model derivat de la cpia destampes. Tot i que resulta molt difcil fixar lautoria daquestes obres, en el cas duna delles, una inscripci a langle inferior dret ens permet identificar una firma que podria correspondre a Vicen Borrs (1867-1945). Sense ser gaire abundants, el fons conserva alguna representaci de nus masculins, les populars acadmies, dels quals, malauradament, tampoc no podem donar notcies duna possible autoria.

    Ramon Casas, Retrat dApelles Mestres, c. 1897-1899. Museu Nacional dArt de Catalunya.

  • Entre les curiositats relacionades amb Gener, hem desmentar lexistncia duna obra, lautoria de la qual s del polgraf mateix, que es conserva al fons del Gabinet de Dibuixos i Gravats. Es tracta dun dibuix (7292) signat a langle inferior dret i dedicat a Ignacio Anzizu, que reprodueix una composici que imita les tipologies de trompe-loeil tant comunes en lpoca barroca. Lautor reconstrueix una mena de collage, avant la lettre, en el qual ha dibuixat objectes personals: fragments de cartes on apareix el seu nom, cpia de gravats de pgines de manuals de farmcia o medecina i retalls de diari en concret la capalera del diari El telgrafo, de lany 1863-. Sense que pugui ser considerada una obra rellevant, s que documentalment s remarcable, ats que ens permet deduir lexistncia dun inters, encara que no deuria superar el terreny de les velletats prpies de laficionat, per la realitzaci dalguns treballs artstics. Encara que no est signat, sembla plausible atribuir-li la realitzaci dun altre dibuix (4772), de caracterstiques caricaturesques, on apareixen dues figures, vestides amb una indumentria dpoca i un punyal. Com ja hem comentat, tots dos motius formen part de lunivers sentimental i del cercle dinteressos de Pompeu Gener. El mateix podem dir de dues altres pintures (MNAC 14502 i 45274). La primera, signada i datada el 1873, s una representaci dun Cap de noia que, malgrat tractar-se duna obra molt matussera, s molt illustrativa del seu quefer. Les mateixes caracterstiques presenta la segona, titulada Port de Vencia, que consta com a una creaci de lany 1855, dataci que ens duria a un escenari molt inversemblant, ats que voldria dir que Gener lhauria pintat a ledat de 7 anys, en un exercici dincomparable precocitat.

    LArxiu Histric de la Ciutat tamb conserva un nombre redut de cartes que documenten lexistncia duna relaci epistolar entre Casas i Gener, que confirma la relaci damistat entre

    08

    Ramon Casas. Ramon Casas i Pere Romeu en un autombil, 1901, Museu Nacional dArt de Catalunya.

  • 09

    ambds. En una daquestes cartes, datada a Barcelona el 22 de gener de 1920, el pintor demana a Gener si li pot facilitar veure les obres que decoraven Els Quatre Gats i, fins i tot, en el cas que les pintures no tinguessin un preu molt elevat, Casas li manifesta la seva voluntat dadquirir-les. No sabem, per, si la petici de Casas va obtenir resposta, ats que, com s sabut, Gener va morir lany 1920. En qualsevol cas, el contingut de la carta no permet deduir si les obres eren propietat de Gener, o aquest en coneixia el propietari i li havia de facilitar a Casas el contacte o la intermediaci per poder accedir a la visi dunes obres que, daltra banda, en aparixer a la carta com: els cuadros dels 4 Gats, hem de pensar que lautor es referiria a les pintures del Tndem i lAutombil, actualment a la collecci dart modern del Museu Nacional dArt de Catalunya.

    La segona generaci modernista

    Precisament, la ironia, el sentit de lhumor o la visi cmica de la realitat que els envoltava es transform en un tret definitori i caracterstic de tot el grup dEls Quatre Gats. Aquesta percepci sarcstica de lentorn, molt connectada a una determinada cosmovisi moderna dinterpretaci de la vida com una experincia pardica, va exercir una influncia sobre la generaci artstica catalana posterior i esdevindr un dels combustibles que alimentar lactuaci de Pablo Picasso (1881-1973), Isidre Nonell (1872-1911), Xavier Gos (1876-1915), Ricard Opisso (1880-1966) o altres artistes que, com Casas, Santiago Rusiol (1861-1931) o Pere Romeu, convertiran lhumor, la pardia, la caricatura o la ironia en una guia permanent dactuaci, amb la intenci de trencar les costures duna moral social petitburgesa que encotillava i restringia el seu anhel de transgressi. En realitat, lhumor esdev una eina de provocaci de lartista modern que observa les possibilitats de subvertir lordre social establert, sense transformar aquest gest creatiu en una articulaci social. Al capdavall, el que

    caracteritza lartista modern, ms enll de la seva actitud bohmia, s la seva condici de desclassat. Per tant, no aspira a assumir una conscincia de classe, amb intenci de provocar un moviment de revolta social. La ironia lajuda a distanciar-se del mn, a no prendre partit ni identificar-se amb cap classe social. La sorna esdev el millor recurs de lescptic, daquell que no aspira a canviar el seu entorn social, per que lobserva amb mirada intelligent i que salla daquesta realitat, sense implicar-shi ni socialment ni emocionalment.

    Aquesta actitud es podria sintetitzar amb la famosa frase, convertida en divisa, pronunciada per Nonell: pinto i prou. Una autntica declaraci de principis que palesa un grau alt dhumilitat per part de qui en va ser lautor.

    Modest Urgell

    El sentit de lhumor tamb va caracteritzar bona part de la producci del pintor Modest Urgell (1839-1919), un dels representants ms conspicus de la pintura catalana, conegut fonamentalment per la seva reputaci com a pintor de composicions paisatgstiques dun gran xit comercial. Com tants altres artistes, va mantenir una activitat menys coneguda, dedicada a la realitzaci de dibuixos caricaturescos de crtica social i el que, segons el nostre criteri, t un mrit i una significaci especial, s el to autopardic que contenen algunes daquestes imatges. Aquest repertori, del qual el museu conserva alguns exemples molt illustratius en forma dlbum o el quadern dartista, convertit en una mena de diari protagonitzat per un alter ego del pintor, que inclou episodis autocrtics, en els quals el protagonista s el mateix Urgell, qui en un exercici dexploraci psicolgica acaba per convertir-se en objecte de la crrega grotesca i la interpretaci amb qu ridiculitza la prpia activitat professional, i els crtics i els membres dels jurats artstics, que acostuma a representar amb orelles allargades de ruc. En aquests treballs, lactivitat

  • artstica s contemplada sense laura lrica o potica que transmeten les seves pintures desglsies o cementiris. Ms aviat el pintor utilitza aquest registre cmic per fotres dell mateix, en un exercici de sinceritat que trenca la seriositat, la pompositat reverencial i lanhel de transcendncia que descobrim en la seva projecci pblica.

    Aquests quaderns ens permeten endinsar-nos en la part ms inconscient del pintor, i ens revelen una intimitat, una part oculta del personatge. En aquests treballs destinats a lautoconsum, no vinculats a la comercialitzaci, Urgell troba una via de descompressi, un cam per mostrar-nos una personalitat que amaga unes inquietuds personals i socials molt diferents de les que exterioritza en la seva projecci pblica. Convertides en una mena dlbum, algunes de les caricatures van acompanyades de textos que subratllen el missatge irnic i la voluntat de ridiculitzar aquelles facultats que ms han contribut al seu reconeixement social i a lxit econmic assolit, grcies a la repetici mimtica dunes frmules compositives duna temtica i un repertori visual. Moltes daquestes imatges permeten intuir lexistncia dun sentiment dabatiment, datipament, per haver-se convertit en un pintor atrapat per la sndrome de repetici ad nauseam i per un procs dadotzenament compositiu del qual s la vctima principal.

    Pere Romeu

    La dimensi polifactica que presenten molts dels protagonistes daquest episodi contracultural lexemplifica Pere Romeu, una de les personalitats ms destacades del grup, que va liderar algunes de les propostes ms heterodoxes daquest moment histric barcelon. A ms derigir-se en

    un promotor empresarial, obert i receptiu a la incorporaci de nous models dentreteniment popular, amb la seva actuaci, estableix un model de personatge inclassificable, un bohemi amb inquietuds molt diverses i molt atent a lexperimentaci de tot tipus dactivitats, entre les quals la prctica de lesport ocupa una part important dels seus interessos, sense menystenir altres ocupacions, que sense cap aspiraci de professionalitat van centrar el seu focus datenci. En realitat, Romeu pot definir-se com un autntic avantguardista, una mena de dadaista avant la lettre, una contrafigura del fams cantautor, actor i propietari de locals Aristide Bruant (1851-1921), perqu la seva forma de viure i la seva cosmovisi sadaptaven perfectament i estaven en sintonia amb el ritme de vida moderna, amb les exigncies derivades duna societat en permanent transformaci i en la qual laparici dels nous mitjans de locomoci (primer la bicicleta i desprs lautombil) van esdevenir les icones ms simbliques dels nous temps. La seva aposta pel risc, lafici als esports com ara lautomobilisme, el motociclisme i el desplegament duna activitat frentica que el duia a practicar lesgrima o la boxa, marquen el perfil duna persona preocupada per reinventar-se permanentment.

    Encara que potser sigui menys coneguda, tampoc no podem menystenir la tasca, documentada, que va exercir com a fotgraf. En aquest sentit, tant les imatges publicades en diversos nmeros de la revista La Illustraci Catalana, com lescs material conservat a lArxiu Fotogrfic de Barcelona, provinent del fons de leditorial Lpez, ens permeten valorar el seu interessant treball com a reporter grfic, centrat en la captaci de diferents esdeveniments socials i esportius que es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els anys 1905 i 1906, per esmentar noms dues de les dates en les quals tenim constncia de la seva activitat.

    10

  • 11

    De tota manera, tampoc no podem obviar la seva provocadora estratgia comunicativa, actuant dideleg dalgun dels textos publicats en lentourage dEls Quatre Gats, caracteritzats pel seu to irnic i ls duna retrica exacerbada que adopta un registre dagitaci propagandstica. Sense oblidar-nos que lexistncia dun nombre important dimatges seves (pintures, dibuixos, cartells, invitacions, fotografies, etc.) tamb formaria part duna mateixa estratgia destinada a projectar una imatge omnipresent, que adopta unes caracterstiques icniques dun gran efectisme publicitari. Sens dubte, aquesta faceta poc coneguda de Romeu contribueix a remarcar el perfil duna figura multidisciplinar que diversifica els seus interessos i palesa una capacitat per intensificar al mxim les satisfaccions que li provoca qualsevol de les prctiques que duu a terme. La idea de concebre la vida com una experincia ldica, mantenint una actitud vital constant, gaudint de cadascun dels instants, amb gran intensitat, evoca la imatge de la persecuci dun ideal hedonista, una visi despreocupada i irreflexiva de la condici humana que neutralitza els sentits daspiraci o reconeixement socials.

    Ramon Casas, Miguel Utrillo. Sombras. Quatre Gats, 1897, Postermil S.L., Barcelona

  • En aquest sentit, latmosfera vitalista i loptimisme que deuria dominar en lespai dEls Quatre Gats, den de la seva inauguraci, era la ms propcia per contemplar un anhel de llibertat que les convencions morals no permetien cristallitzar. En aquest context, qualsevol acci o activitat no tenia cap repercussi social ni tampoc creiem que contribus a esquerdar el sistema de valors i les convencions socials burgeses, tot i que deuria contribuir a reforar lautoestima i les conviccions de tot el grup dartistes que van ser protagonistes daquesta iniciativa cultural i ldica. La idea que el talent, la creativitat de les noves generacions artstiques podia trobar una via de canalitzaci era una novetat de gran radicalitat en una societat poc acostumada a fomentar leclosi de noves propostes esttiques nascudes de la necessitat de revisar crticament lstar system artstic hegemnic i preeminent. Al capdavall, la generaci de Santiago Rusiol i Ramon Casas, o el mateix Pere Romeu, haurien pogut perpetuar-se en les frmules estandarditzades i acomodades de la generaci precedent, la que vivia installada en el confort econmic i social, afavorits per lexistncia duna clientela amb un elevat poder adquisitiu que demandava uns determinats bns artstics, representatius duns gustos esttics luxosos, i, en canvi, van apostar per donar cabuda a noves formes dentendre el fenomen artstic, molt distanciades dels parmetres anteriorment apuntats.

    Un dels grans mrits que hem de consignar a favor seu fou la renncia a aquest model, encara que es va tractar duna aposta temporal, per brindar a la generaci posterior, loportunitat dautoreivindicar-se, dafirmar el seu propi ideari. Com a exemple daquest tarann podem esmentar les exposicions dobres de Nonell, Gos i, especialment, les dun jove Picasso, que semmirallava en lexemple i lactitud vital de Rusiol i Casas. De fet, els primers treballs del malagueny palesen ladmiraci i el deute contrets amb lobra dambds artistes, especialment amb la de Casas, pel que fa a les realitzacions retratstiques que emulen els models del barcelon i que beuen en les fonts duna tipologia, una tcnica i una composici molt similars.

    Els Quatre Gats, escenari de presentaci per a nous artistes

    12

    Invitaci per una sessi dombres xineses als Quatre Gats.Biblioteca Joaquim Folch i Torres.

  • 13

    Faana de J. Puig i Cadafalch.

  • Les ombres xineses que han estat dipositades al Museu Nacional dArt de Catalunya configuren un conjunt nic i molt singular, testimoni duna prctica molt popular que en aquest cas presenta les particularitats de reunir el talent artstic de qui les va dissenyar, Ramon Casas, i lenginy tcnic de qui va saber crear aquestes criatures articulades, el metge Josep Meifrn, amb qui Casas sempre va mantenir un poders lligam damistat. El grup constitueix un model dhibridaci, de sntesi, que reuneix les formes de diversi popular amb una llarga tradici a la Barcelona vuitcentista, tal com palesa lexistncia destampes destinades a escenificar aquest tipus de representaci popular i, daltra banda, la renovaci modernista daquesta tipologia de prctiques artstiques, reinvenci que li atorga un valor artstic afegit, en el qual es combinen la creativitat de Ramon Casas i la influncia de nous llenguatges, nous moviments artstics que, com ara el cartellisme o lesttica japonesa, tamb exerciran una influncia visual en levoluci del teatre dombres xineses i en les figures que shi fan servir. En aquest sentit, el disseny de les figures, amb caracterstiques molt sinttiques, exemplifica el procs dassimilaci daquests models. Tanmateix, les imatges tamb adopten lestil personal de Casas, qui ha sabut dotar-les duna grcia i un inconfusible to dautoria, que es deixa sentir, especialment, en la dimensi caricaturesca amb la qual traa el perfil, la silueta de cadascuna de les ombres, i accentua, en alguns casos, determinats trets fisonmics, que ajuden a identificar la identitat del protagonista. Sens dubte, el perfil rodanx o el barret xamberg, ms el bast, sn atributs molt caracterstics i estereotipats de Pompeu Gener, un dels personatges representats.

    Tot i que no tenim gaire documentaci sobre quines eren les representacions teatrals que formaven part de les funcions de teatre dombres que programava Els Quatre Gats, s que tenim constncia dun repertori religis, aspecte que complica i dificulta la possible finalitat de les ombres que actualment enriqueixen el patrimoni del museu. Tot i que no deixa de tractar-se duna mera especulaci, podria ser que Casas, amb la complicitat de Meifrn, decids crear aquestes obres per perpetuar la memria dalgunes de les figures ms icniques de lentorn del nucli dur que es reunia a la taberna del carrer de Montsi. Tamb podrem pensar en una actuaci destinada a una acci de reclam publicitari de lespectacle que es representaria al local. De la mateixa manera que en els cartells dEls Quatre Gats o en el de les ombres xineses utilitzava els rostres dels parroquians ms coneguts (Casas, Romeu, Rusiol, Meifrn i Utrillo), assidus i lders de les iniciatives culturals que organitzaven, podem pensar en una estratgia similar, en aquest cas centrada en la utilitzaci, com a marca publicitria, dalgun dels membres ms destacats de la colla. En realitat, els espectacles dEls Quatre Gats van ser deutors del cabaret Le Chat Noir, obert a Pars lany 1881 i fundat per lempresari Rodolphe Salis (1851-1897). Lany 1893, es va editar a Pars una recopilaci dels programes dels espectacles dombres xineses que shavien representat a Le Chat Noir. Titulat Ombres Parisiennes. Programme, lopuscle recollia la relaci dels ttols de les obres, els autors i el nom dels artistes que hi havien collaborat. A ms dartistes prou coneguts com era el cas de Thophile Alexandre Steinlen

    Les ombres xineses a Els Quatre Gats

    14

    Ramon Casas i Josep Meifrn. Ombres xineses per al teatre de Els Quatre Gats, c. 1897-1898, Collecci de Pere Jimnez-Meifrn Caralps.

  • (1859-1923), autor de dues peces, Le Virtuose i Une page damour, a la nmina de collaboradors tamb apareixia el nom de Michel Utrillo, autor de lobra La Conqute de la Lune, una de les obres representades, i Pierre Romeu, que, lgicament, hem de pensar que deuria tractar-se de Pere Romeu. Per tant, la participaci de dos dels representants ms conspicus dEls Quatre Gats en la realitzaci daquestes representacions teatrals dombres xineses ajuda a entendre un fenomen de contagi que explicaria el per qu anys desprs el caf del carrer de Montsi tamb va optar per la realitzaci daquest tipus despectacles populars. De la mateixa manera, tampoc no podem menystenir les aportacions fetes per Emmanuel Poir (1858-1909), conegut artsticament amb el nom de Caran dAche, caricaturista i dissenyador descenografies per als espectacles dombres xineses. Poir va treballar al cabaret Le Chat Noir, per on va crear algunes obres, especialitzant-se en la temtica militar, per la qual sempre va sentir predilecci. El Museu del Cinema de Girona conserva algun cartell dpoca, datat entre el 1885 i el 1900, que, amb el ttol Represntations de dombres franaises, publicitava les representacions dombres xineses basades en obres militars creades per aquest artista.

    Altres produccions dart publicitari, contribueixen a valorar labast i la dimensi dun fenomen i de la seva expansi internacional, com a espectacle que gaudia duna gran popularitat. En concret, el cartell de Mosnar Yendis (1881- actiu 1924), Terrys Theatre. The Shadows on the blind (1899), un exemplar del qual es conserva al Museu de les Arts Escniques, ens acosta a la histria del teatre creat per Edward Terry, a la ciutat de Westminster, lany 1887, que tenia una capacitat per a 800 espectadors. Lany 1910 el teatre, en el qual es representaven obres teatrals i espectacles dombres xineses, es va transformar en un cinema.

    Tal com hem comentat, lesttica visual del teatre dombres xineses va tenir una incidncia directa en la transformaci del llenguatge de lart publicitari. Molts cartellistes, com ara Steinlen, Henri de Toulouse-Lautrec (1864-1901) o el mateix Ramon Casas, incorporaren al seu repertori determinades solucions prctiques deutores dels efectes visuals de les ombres projectades. Aquests prstecs van ser utilitzats com un recurs tcnic molt efectista per accentuar el contrast entre les zones de color i les zones monocromtiques i provocar un efecte disoceflia. Alguns cartells, com per exemple La Sera (1892), de Leopoldo Metlicovitz (1868-1944), o una de les cobertes del setmanari The July Century (1895), de Charles Herbert Woodbury (1864-1940), exemplifiquen, de manera paradigmtica, la incidncia dunes solucions grfiques que evoquen clarament les representacions dels espectacles dombres xineses. Tanmateix, lobra ms emblemtica de tota aquesta tipologia i la que ha acabat per convertir-se en una icona moderna s el cartell dSteinlen, Tourne du Chat Noir (1896). La figura sinistra del gat que projecta la seva enigmtica i malfica ombra genera un efecte dinquietud, dintranquillitat, davant la visi duna presncia fsica dun animal que, sota lestereotip cultural de lanimal de companyia, dcil i domesticat, amaga la seva condici felina, que lacosta a la part ms oculta i als actes ms imprevisibles de la conducta humana. Al capdavall, el nom de la taberna barcelonina dEls Quatre Gats beu en les fonts literries, ideolgiques, artstiques i simbliques del cabaret de Le Chat Noir. Ramon Casas constitueix un exemple paradigmtic de lartista modern en qualsevol accepci ms literal del terme. Malgrat que la crtica i la historiografia han potenciat una visi unvoca de lobra i la figura de Casas i nhan remarcat la condici de gran pintor i autor dalgunes de les

    16

  • 17

    produccions ms emblemtiques i icniques de la histria de lart catal, el fet s que darrere aquesta aparena revestida duns signes inequvocs dadhesi al que convencionalment ha estat definit com a cultura cannica, emergeix una personalitat contradictria, molt receptiva al contacte amb frmules artstiques ms populars, per les quals Casas i, per extensi, tot el cercle de la bohmia barcelonina, va sentir una predilecci.

    En aquest sentit, la seva producci pictrica constitueix un exemple prou representatiu del procs dinfluncia i assimilaci daltres mitjans que, com lart publicitari, van irrompre en lescenari artstic europeu durant les darreres dcades del segle XIX. Casas va mostrar una oberta empatia per una tipologia dobres en les quals va saber trobar recursos figuratius i un repertori grfic i uns models compositius que li van permetre construir una potica dhibridaci, caracteritzada per la utilitzaci de frmules combinatries que superaven lhabitual supremacia de la pintura sobre el cartell.

    Durant una etapa de la seva existncia, lartista va coquetejar amb un tipus de prctiques informals, heterodoxes, aquelles que reflectien la influencia de les tradicions populars en limaginari artstic dun grup de creadors que es va deixar seduir per experincies allunyades duna formalitat comercial. La fantasia o la imaginaci, recoberta dironia, sarcasme o critica social, no tenien cabuda en un marc ideolgic molt conservador i poc amatent a donar sortida a un tipus de prctiques que tenien un alt component de transgressi social. En qualsevol cas, lobertura de la popular taberna dEls Quatre Gats va constituir una fita important en lanhel de llibertat que va impulsar lactuaci dels diferents artistes i promotors que es van arribar a aplegar en aquest espai obert a aquelles propostes que contribuen a trencar les costures

    Emmanuel Poir (Caran dAche). Reprsentations des Ombres Franaises de Caran dAche,1885-1900, Museu del Cinema. Collecci Toms Mallol, Girona.

  • duna societat encotillada. Es tractava, doncs, de fomentar activitats recreatives, amb un sentit ldic, en les quals la idea del joc ajudava a superar el rol, els estereotips i les convencions socials, perqu era un factor que contribua a la desinhibici social.

    Durant els anys de funcionament daquest nucli bohemi, van ser habituals les representacions de teatre de titelles, o putxinellis, i tamb les dombres xineses, destinades a ocupar el lleure dels parroquians que es congregaven en el local i tamb a desvetllar noves vies de creativitat que entroncaven amb lexistncia de prctiques ldiques com ara la celebraci de les festes de carnaval que responien tamb a la motivaci de ruptura amb unes convencions socials molt restrictives i reaccionries. s evident que aquesta pulsi o desig devasi no s un fenomen exclusiu de la modernitat, ats que sempre ha estat un lloc com des de lpoca antiga, en la qual els artistes aprofitaven la rebotiga artstica per realitzar representacions ldiques, fantstiques i provocatives, que els permetien donar sortida a un imaginari molt fecund.

    El Museu Nacional conserva un gran nombre de dibuixos que documenta la fortuna que va assolir aquest tipus de prctiques entre els artistes catalans de finals del segle XIX i inicis del XX. Sense sobredimensionar el valor daquest ric i variat repertori, s que volem remarcar la importncia que presenta tot aquest material com a element dapropament a altres facetes dels artistes, aquelles que es troben en lepicentre de la seva activitat ms intima, aquella que estava reservada al gaudi de poques persones. De la mateixa manera, aquestes produccions tamb constitueixen un recurs instrumental, de carcter metodolgic, que se centra en aspectes indits o com a mnim no gaire coneguts dels interessos pluridisciplinars dels creadors catalans daquest

    18

    Detall. Ramon Casas i Josep Meifrn. Ombres xineses per al teatre de Els Quatre Gats, c. 1897-1898, Collecci de Pere Jimnez-Meifrn Caralps.

  • perode histric. La descoberta i posada en valor daquests fons tamb ajuda a entendre el fet creatiu en tota la seva complexitat i veritable dimensi, en proporcionar un enfoc totalment inslit i descobrir-nos visions i percepcions originals, divertides i, en alguns casos, inslites. En aquest sentit, la recuperaci daquest conjunt, a mes de palesar la riquesa de les colleccions del museu, permet donar visibilitat a lobjectiu de promoci dun patrimoni pblic fins ara menystingut, ja fos per desconeixement o per una actitud pejorativa vers unes produccions contemplades com a prctiques menors i descassa rellevncia artstica.

    El rescat daquest conjunt patrimonial tamb pot contribuir a posar els fonaments duna arqueologia de la modernitat, una mena de genealogia, formada per episodis protagonitzats per personalitats eclctiques i heterodoxes que, abans de la gran eclosi de la modernitat, van prefigurar una sensibilitat verstil i molt receptiva a la incorporaci dinfluncies de tota mena -orientalisme, japonisme, medievalisme, tradicions populars-, edificant una actitud i una disposici de modernitat avant la lettre que no ha rebut latenci de la critica ni de la historiografia de la qual shan fet mereixedors.

    El llegat dels creadors inclou episodis que responen a les necessitats dautoexpressi, o simplement actuen com a recurs instrumental a travs del qual cerquen recorreguts menys convencionals o allunyats de les formes artstiques tradicionals. Menystinguts, en ser considerats com a productes menors, observats amb prejudicis elitistes perqu no assoleixen els resultats que sespera duna obra dart, ni responen a les expectatives creades, configuren un grup important de treballs que responen a linters per explorar formes artstiques que es troben en el

    subconscient i cristallitzen en formes capricioses, atzaroses i distanciades dels parmetres que delimiten la receptivitat artstica vuitcentista.

    De fet, aquestes experincies submergides que es desvetllen en moments en els quals la fantasia i la imaginaci de lartista no est sotmesa a les restriccions i convencions socials, sn exercicis habituals en totes les etapes de la creativitat humana. En aquest sentit, el dibuix dApelles Mestres, titulat Je rve, que representa un home en estat de somnolncia i que forma part dun dels lbums conservats a la collecci del Museu Nacional dArt de Catalunya, sha dinterpretar en clau goiesca, com una mena devocaci del popular gravat de Goya, El sueo de la razn produce monstruos. s del tot evident, per, que el dibuix de Mestres no t, ni molt menys, les implicacions illustrades que presenta lobra de Goya, convertida en una autntica declaraci de principis, duna afirmaci del triomf de la Ra. En el cas de Mestres es tracta dun exercici de ganduleria, de deixar-se endur per un instant dironia que es tradueix en laparici dunes formes artstiques inconnexes entre s i que no estableixen cap mena de relaci de causa i efecte. En qualsevol cas, lactitud de Mestres s que mereix un reconeixement especial perqu amb la seva contribuci va generar una dinmica molt positiva que va servir per catapultar els anhels i els desitjos de les immediates generacions artstiques. En termes simblics, el paper de Mestres va ser el dactuar de nexe o dena duna imaginria cadena genealgica que va tenir continutat en el grup dEls Quatre Gats i que culmin amb laparici de lobra de Picasso jove.

    Francesc Qulez i Corella

    19

  • Apelles Mestres i Onys, Barcelona, Fundaci La Caixa, 1986

    Armangu i Herrero, J., Lobra primerenca dApelles Mestres (1872-1886) del romanticisme al naturalisme, Barcelona, 2007

    Artigas, J., Les ombers xineses dEls Quatre Gats (1897-1898) i lambient de lespectacle a la Barcelona de la fi de segle, X Congrs dHistria de Barcelona. Dilemes de la fi de segle, 1874-1901, Barcelona, Arxiu Histric de la Ciutat, 2007

    Capell, P., Les joguines i les seves imatges a Barcelona, (tesi doctoral), Universitat de Barcelona, 2012

    Centenari dEls Quatre Gats. 1897-1997, Barcelona, 1997

    Eliot, T.S., Notas para la definicin de la cultura, Buenos Aires, 1949

    Gadamer, H.G., Esttica y Hermenutica, Madrid, 1996

    Galms, T., El teatre de putxinellis en temps del modernisme, (tesi doctoral), Universitat de Barcelona, 2010

    Artistes Montmartre. De Steinlen Satie: 1870-1910, Pars, Muse de Montmartre, 2016

    Jard, E., Histria de Els Quatre Gats, Barcelona, 1972

    Thomson, R., Cate, P.D., Chapin, M..W. (eds.), Toulouse-Lautrec and Montmartre, Washington, 2005

    4 Gats de Casas a Picasso, Barcelona, Museu Dioces, 2005

    Valls, E. (ed.), Carles Casagemas. Lartista sota el Mite, Barcelona, 2014 [catleg dexposici]

    La Barcelona irreverent. De la Societat del Born al Niu Guerrer (1858-1910), Quaderns del Museu Frederic Mars. Exposicions, 16, Barcelona, 2012

    Caricatures de la Barcelona vuitcentista. Donaci Joaquim de Nadal dobres de Josep Parera (1828 ?-1902). Quaderns del Museu Frederic Mars. Exposicions, 20, Barcelona, 2016

    Vestigis del Modernisme. Obrim el tel, Mollet del Valls, Museu Abell, 2011

    Els Napoleon. Un estudi fotogrfic. Arxiu Fotogrfic de Barcelona, 2011

    Cabrejas Almena, M. C., El disfraz y la Mscara en el retrato fotogrfico del siglo XIX. Trabajo de Doctorado, Universitat Pompeu Fabra, 2008/2009

    Bibliografia recomanada

    20

  • Mart Monterde, A., Potica del Caf, Barcelona, 2007

    Masriera, LL., Una biografa de Apeles Mestres, Barcelona, 1946

    Miana, J., El cielo de los mentirosos, Barcelona, 2016

    Stoichita, I., La Sombra, Madrid, Museo Thyssen-Bornemisza, 2009

    Panyella, V. (dir.), Miquel Utrillo i les arts, Sitges, Museus de Sitges, 2009

    Mendoza, C., Ramon Casas. Retrats al carb. Collecci del Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional dArt de Catalunya, Barcelona, 1995 [catleg dexposici]

    Mendoza, C., Le Chat Noir i els Quatre Gats, Paris Barcelona 1888-1937, Pars, 2001, p. 196-215 [catleg dexposici]

    Mendoza, C., Quatre Gats and the Origins of Picassos Career, Barcelona and Modernity. Picasso, Gaud, Mir, Dal, Cleveland, 2006, p. 80-91 [catleg dexposici].

    Mendoza, C., Els Quatre Gats, Fontbona, F., (dir.), El Modernisme. Pintura i dibuix, III, Barcelona, 2002, p. 113-122

    Doate, M., Activitat artstica a Els Quatre Gats, Ocaa, M. (dir.), Picasso i els Quatre Gats. La clau de la modernitat, Barcelona, 1995, p. 223-236 [catleg dexposici]

    Doate, M.; Mendoza, C., Ramon Casas. El pintor del modernisme, Barcelona, Museu Nacional dArt de Catalunya, 2001

    McCully, M., Els Quatre Gats. Art in Barcelona around 1900, Princeton, Art Museum, 1978

    Villar, P., Barcelona, ciutat de cafs (1880-1936), Barcelona, 2013

    Ainaud de Lasarte, (dir.), Picasso i Barcelona, 1881-1981, Barcelona, Sal del Tinell, 1981

    Vidal, C., (dir.), Liliana: el mn fantstic dApel.les Mestres, Barcelona, 2005 [catleg dexposici]

    Josep M. de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) a La Publicitat (18-VI-1931)

    LEsquella de la Torratxa (Carnaval)

    Revistes Quatre Gats

    21