Upload
arantxa07
View
84
Download
10
Embed Size (px)
Citation preview
INFORME SOBRE EL MOVIMENT ASSOCIATIU I LA DONA AL
MEDI RURAL D’ALGÈRIA
PROJECTE DE RECERCA: DIAGNÒSTIC DEL TEIXIT ASSOCIATIU DE LA
DONA A LA ZONA RURAL DE LES REGIONS DE L‟OEST, LA CABÍLIA I
DJELFA D‟ALGÈRIA; SITUACIÓ ACTUAL I PERSPECTIVES
Estudi realitzat per:
Laurence Thieux, investigadora de l'Institut d'Estudis sobre
Conflictes i Acció Humanitària (IECAH)
Sol·licitat pel CERAI
Amb el finançament de l'Agència Catalana de Cooperació al
Desenvolupament
Il·lustració de la coberta : Laia Pons
Traducció al català: Maite Bellido i Laia Pons
Segona versió millorada. Octubre 2010
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
El present estudi s'emmarca en el projecte de “Millora de la
Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià”,
finançat per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
(convocatòria de projectes de l‟any 2009). El projecte ha estat
executat pel Centre d'Estudis Rurals i Agricultura Internacional
(CERAI) i les seves contraparts locals (Tamari, Chougrani-
APROSCH, APPEPT, APFFH, Assala, AWSTDF i Taneflith).
Ha estat realitzat per Laurence Thieux, investigadora de l'Institut
d'Estudis de Conflictes i Ajuda Humanitària (IECAH).
L'estudi ha estat finançat per l'ACCD. Les opinions i les reflexions exposades en el mateix, reflecteixen l'opinió de l'IECAH i per aquest motiu, no representa oficialment l'ACCD ni a les associacions que intervenen en el projecte: CERAI, Tamari, Chougrani-APROSCH, APPEPT, APFFH, Assala, AWSTDF i Taneflith.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
ÍNDEX
RESUM EXECUTIU
I. INTRODUCCIÓ
1.- OBJECTIUS DEL DIAGNÒSTIC I LÍMITS DE L'ÀMBIT D‟ESTUDI
2.- METODOLOGIA
3- ÀMBIT D'ESTUDI
4.- AGRAÏMENTS
II. CONTEXT GENERAL
1.- CONTEXT POLÍTIC I MOVIMENT ASSOCIATIU A ALGÈRIA: L‟EVOLUCIÓ HISTÒRICA, EL MARC JURÍDIC I LA PARTICIPACIÓ DE LES DONES
2.- EL MOVIMENT ASSOCIATIU A ALGÈRIA: EL DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC I EL MARC LEGAL
3. EL CONTEXT SOCIOECONÒMIC A ALGÈRIA I EN PARTICULAR DEL
SECTOR AGRICOLA
III. RESULTATS DEL DIAGNÒSTIC
1.- EL CONTEXT SOCIOECONÒMIC I LA DINÀMICA ASSOCIATIVA A LES ZONES RURALS: CARACTERÍSTIQUES DE LES REGIONS SELECCIONADES A L'ESTUDI: L‟ORANESAT, DJELFA I LA CABÍLIA
2. TIPOLOGIES D‟ASSOCIACIONS DE DONES AL MEDI RURAL- SITUACIÓ ACTUAL – Fortaleses, debilitats, reptes i oportunitats de la participació de les dones en el teixit associatiu al medi rural
IV. CONCLUSIONS
V. RECOMANACIONS I POSSIBLES LÍNIES D‟ACCIÓ
VI. ANNEXOS
ANNEX Nº1: LLISTA D‟ACRÒNIMS
ANNEX Nº2 : BIBLIOGRAFIA
ANNEX Nº3: LLISTA DE LES ENTRESVISTES REALITZADES
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 1
RESUM EXECUTIU
Aquest diagnòstic sobre el moviment associatiu al medi rural i la
participació de les dones, es fruit d‟una col·laboració entre l' Institut
d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH), un institut
de recerca espanyol, el qual ha consagrat bona part del seu treball
a l‟estudi de la societat civil en les diferents societats de tota la
Mediterrània, i una ONG espanyola com el Centre d‟Estudis Rurals
y Agricultura Internacional (CERAI) que participa en projectes de
desenvolupament rural a Algèria. Cal destacar aquí la importància
de la relació entre les reflexions de la investigació i l'experiència
pràctica dels agents de la cooperació.
Encara que s‟han dedicat molts estudis aquests últims anys a la
societat civil algeriana, són molt més escassos els que han
examinat la dinàmica associativa a les zones rurals i més encara els
projectes associatius duts a terme per dones o destinats a les
dones.
Cal assenyalar que això no és un estudi sociològic exhaustiu de les
associacions i la participació de les dones en zones rurals d‟Algèria.
La metodologia, la grandària de la mostra escollida i l‟abast general
de l'estudi han permès però identificar les principals tendències que
caracteritzen la mostra d'associacions seleccionades per a la
realització de l'estudi.
L'objectiu d'aquest diagnòstic és identificar les debilitats i fortaleses
d'aquestes associacions i els desafiaments i oportunitats a les que
s‟enfronten en els diferents contextos d'intervenció.
El context social, econòmic, polític i administratiu en el qual
evolucionen les associacions representen moltes limitacions i
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 2
oportunitats que han de ser analitzades i considerades ja que sovint
constitueixen els factors clau que determinen l'èxit o el fracàs en la
realització d'aquests projectes.
A nivell polític i administratiu el marge de maniobra de les
associacions és molt limitat. En primer lloc, l'estat d'emergència
segueix en vigor i les disposicions legals que regulen aquest sector
són prou ambigües per permetre a l'administració mantenir el dret
de vigilància i control de les activitats de les associacions. Els
efectes del conflicte que durant la dècada dels 90 va sotmetre a la
població algeriana al terror se segueixen sentint avui. Tot i la
tornada a la calma política, la societat algeriana segueix patint
profundes tensions socials i econòmiques. Si l' Islam polític en
última instància ha fracassat com alternativa al règim vigent des de
la independència d‟Algèria, no és menys cert que l‟ Islam segueix
tenint un pes predominant a Algèria.
Emulat per una oposició que ha construït el seu discurs sobre el
retorn a l‟ Islam com el principal pilar de la identitat algeriana, el
règim va anar més enllà i part de les elits en el poder han demostrat
el seu compromís amb els valors tradicionals. La instrumentalització
política de l‟ Islam, tant per part del règim com de l'oposició,
convergeixen i contribueixen a potenciar certs comportaments i
actituds en relació amb les dones.
Encara que el seu estatus ha evolucionat al llarg de les últimes
dècades, elles segueixen sent objecte de fortes discriminacions
legals, econòmiques i socials. Les reformes del 2005 del Codi de la
Família són de fet una millora, però encara manté moltes
disposicions discriminatòries. Tot i la incorporació massiva de les
dones en el sistema educatiu, la taxa d'inserció professional de la
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 3
dona algeriana segueix sent baixa en comparació amb altres països
del Magrib i, en general, limitada en determinats sectors d‟activitat.
El seu pes en les institucions polítiques és també molt minoritari.
Elles no tenen una forta presència en el moviment associatiu. El
moviment feminista algerià, nascut als anys 80 va ser construït i va
articular el seu discurs en oposició al Codi de la Família, aprovat en
1984. Dirigit per una elit propera a l'esquerra política, el moviment
ha passat per profundes divisions i ha perdut en part la seva força.
El moviment es va paralitzar durant la dècada negre atrapat entre
els islamistes i la repressió del règim. La violència que es va
desencadenar durant aquests anys ha afectat particularment als
col·lectius de dones.
És a partir de la dècada del 2000 que es retroba un cert dinamisme
associatiu, principalment de caràcter urbà. Nous temes van sorgir,
venint a estructurar i despolititzar l'agenda d'aquestes associacions:
la lluita contra la violència de gènere, la salut, la divulgació dels
drets, etc.
Al camp, parlar d‟un moviment associatiu femení seria massa
pretensiós. El fet és que moltes associacions s'han creat i han portat
a terme experiències interessants. L‟àmbit rural és un context molt
més difícil ja que en general les dones no tenen la mateixa
experiència i coneixements que en les zones urbanes. La presència
de dones en el domini públic és molt més minoritària. També s'ha de
tenir en compte que hi ha molts contrastos d'una regió a una altra.
Els indicadors de salut i educació, posen en relleu l‟esquerda que
separa l'índex de desenvolupament humà de la dona algeriana al
medi rural i el de les dones a les zones urbanes. Si la taxa
d'escolarització a les zones urbanes arriba al 78,8% al sector rural
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 4
és només del 64%. Per contra, la taxa de natalitat és més alta: 2,19
a les zones urbanes i 2,38 a les zones rurals. La poligàmia és molt
més freqüent que a la ciutat, l'accés a les instal·lacions més reduït.
La independència econòmica de la dona molt limitada. Només el
13% de les dones tenen els seus propis ingressos en les zones
rurals. Pel que fa a la participació associativa de les dones és
minoritària.
L'anàlisi de la mostra d'associacions que han estat objecte d'aquest
estudi ens va permetre identificar les debilitats i fortaleses
d'aquestes associacions per tal d'identificar possibles línies de
treball per enfortir la capacitat d'acció d'aquestes associacions i la
participació de les dones.
Un primer element a tenir en compte és la diversitat de situacions i
contextos que presenten les zones rurals d‟Algèria, així com la
importància de les tradicions que tenen una influència directa sobre
la Condició de la Dona. L'èxit o el fracàs dels projectes executats
dependrà en gran mesura d‟un bon coneixement de la zona
d'intervenció així com dels seus actors clau.
Un dels principals actius de les organitzacions de dones de les
zones rurals és el treball de proximitat que algunes organitzacions
realitzen. El seu bon coneixement del territori i, en general les bones
relacions que han teixit amb els diversos actors locals i el seu
entorn, són en gran mesura les bases necessàries per realitzar els
seu projectes amb èxit.
Gràcies a la reputació que han forjat moltes d'elles aconsegueixen
crear o captar l' interès de les dones pel projecte associatiu.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 5
No obstant, la xarxa associativa a les zones rurals és generalment
jove i fràgil. Dotades de recursos financers i materials molt limitats,
aquestes associacions joves també tenen manca de recursos
humans qualificats per a registrar els seus projectes cívics a llarg
terme. La majoria de les associacions s'esforcen per estabilitzar els
equips de treball i garantir la transmissió d'experiència, capacitació i
saber fer dins de l'organització. La manca de personal qualificat dins
de les organitzacions també hipoteca la seva capacitat per atreure
més finançament. Les línies de treball desenvolupades en general
reprodueixen el mateix model de projecte, sense que existeixi
intercanvi entre les diferents associacions. És cert, que els projectes
d'associació en les zones rurals i especialment els portats a terme
per les dones i destinades a les dones s'enfronten a molts
obstacles. Les necessitats i limitacions de les dones a les zones
rurals són més altes que en les urbanes. Tanmateix, moltes
associacions realitzen un treball de proximitat que és un potencial
de vegades explotat de forma desigual. Malgrat aquestes dificultats,
hi ha experiències interessants i prometedores que han començat a
sorgir. El suport que algunes associacions han aconseguit en
matèria de formació i treball en xarxa és susceptible de crear
sinèrgies interessants. Per això, és important seguir donant suport a
aquestes associacions, tenint en compte l'àmplia diversitat social,
cultural i econòmica que presenten les zones rurals d‟Algèria, on és
molt important realitzar un treball preliminar d'identificació per a que
les estratègies posades en marxa guanyin en coherència,
pertinència i eficàcia.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 6
I. INTRODUCCIÓ
Aquest informe sobre el moviment associatiu i la dona a les zones
rurals d'Algèria és el resultat d'una iniciativa de l'ONG espanyola,
Centre d‟Estudis Rurals i Agricultura Internacional (CERAI), duta a
terme en el marc del projecte de cooperació sobre l'enfortiment de
la participació de la dona en el moviment associatiu a les zones
rurals d'Algèria, finançat per l'Agència Catalana de Cooperació al
Desenvolupament (ACCD).
L'estudi ha estat realitzat per Laurence Thieux, investigadora del
Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH), un
institut de recerca que va dedicar gran part de la seva investigació a
l'estudi del teixit associatiu al Magrib.
Aquesta és una iniciativa on el principal objectiu és aprofundir en els
coneixements sobre el teixit associatiu algerià amb la finalitat de
reforçar el compromís d‟aquesta ONG en la cooperació al
desenvolupament a Algèria, així com el d‟altres actors socials que
intervenen en el mateix àmbit.
El suport a la societat civil i al moviment associatiu és un element
clau de les polítiques seguides per cada un dels donants
occidentals. El dinamisme de la societat civil en general i de les
associacions en particular, constitueix un element central en la
reconstrucció dels lligams socials, un punt crucial a Algèria, tractant-
se d‟un país que després d'una dècada de violència presenta una
profunda desestructuració.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 7
Per tant, els donants de fons estrangers han dedicat gran part dels
seus esforços a donar suport a la societat civil i al moviment
associatiu en particular, com un vehicle per a la democratització.
Les associacions de dones han estat especialment beneficiades per
aquestes accions.
D'altra banda, Algèria s'ha convertit en un soci estratègic de la
política exterior espanyola, que té cada vegada més interès en
diversos sectors clau per a l'economia espanyola com és el petroli.
La creixent importància de la presència espanyola a Algèria ha
tingut també un reflex en l'àmbit de la cooperació.
L'objectiu estratègic global de la cooperació espanyola a Algèria,
segons el que defineix el pla director anterior, és donar suport als
processos de reformes econòmiques, socials i institucionals, amb
l‟objectiu de reduir la pobresa i fomentar la creació de llocs de
treball. La capacitació i l‟assistència pública són els pilars
fonamentals.
Aquest desig d'establir una estratègia de cooperació a Algèria,
presenta alguns reptes que en el context algerià no s'han de
subestimar. Els diferents agents internacionals tant públics com
privats de la Cooperació Espanyola, els quals fa poc que treballen a
Algèria, tenen manca de coneixements detallats sobre el context
general de la intervenció. Cal no oblidar que la presència d'actors
internacionals en els anys 90 marcats per la violència entre l‟estat
algerià i els grups armats va ser pràcticament inapreciable. No va
ser fins la dècada del 2000 amb el retorn de la pau i la política de
reconciliació nacional encapçalada pel president Bouteflika, que els
actors internacionals van tornar a Algèria. En el cas d'Espanya
aquest retorn es veu també afavorit pel voluntarisme del govern
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 8
espanyol, encapçalat per José María Aznar, per enfortir les relacions
bilaterals amb Algèria com un contrapès a les tensions que en
aquell moment travessaven les relacions hispano-marroquines.
El nivell d‟implicació de les ONGs espanyoles a Algèria és limitat en
comparació amb el del Marroc, per exemple. Pel que fa al període
2003-2006 el percentatge mitjà de l'AOD canalitzada a través de les
ONGs espanyoles a Algèria va ser al voltant del 6% i el finançament
de les comunitats autònomes ha sigut molt reduït a diferència del
Marroc. Entre les comunitats autònomes, Catalunya és la que ha
finançat la majoria dels projectes a Algèria.
La societat civil algeriana i en particular el moviment associatiu és
un camp inexplorat tant pels diferents agents de la cooperació
espanyola com pel món acadèmic espanyol, que sempre ha estat
més aviat centrat al Marroc. Aquesta manca de coneixement és un
factor que fa difícil la identificació d‟interlocutors clau per assolir els
objectius definits.
Aquesta és una qüestió fonamental per millorar la comprensió de la
realitat política, econòmica i socials d‟Algèria. Per tant, és necessari
comptar amb instruments que facilitin el coneixement dels diferents
actors que composen la xarxa algeriana d'associacions
(característiques, accions, oportunitats, debilitats i fortaleses) i els
elements polítics, sociològics i culturals que configuren i
condicionen el seu futur.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 9
1.- OBJECTIUS DEL DIAGNÒSTIC I LÍMITS DE L'ÀMBIT
D’ESTUDI
La presència de la cooperació no governamental a Algèria és
recent. No va ser fins el 2001 que el nombre de projectes
desenvolupats per ONGs espanyoles a Algèria comença a
augmentar, però es tracta en la majoria dels casos de projectes
concrets que no requereixen necessàriament una presència
contínua i prolongada. CERAI constitueix l'excepció de la regla, és
present a Algèria des del 2003. La majoria de les ONGs espanyoles
han desenvolupat o estan desenvolupant els seus projectes al nord
d‟Algèria (la regió de l'Oranesat, d‟Alger, Chlef, Tiaret i alguns
projectes específics a la Cabília). Pel que fa a l‟àrea geogràfica,
CERAI ha ampliat el seu àmbit d‟acció a les zones on la presència
d'ONGs internacionals és molt més limitada (Mascara, Djelfa).
La presència espanyola no governamental a Algèria és per tant,
recent i fràgil. S'enfronta a nombrosos obstacles administratius. El
marc legal i jurídic no és propici per a la perpetuació dels actors
internacionals en l'àmbit de la cooperació. Un altre element
important que cal tenir en compte és la manca de capitalització de
l'experiència en cooperació. Encara que algunes organitzacions no
governamentals s'han establert des de fa ja alguns anys a Algèria,
en general, no han tret profit de les lliçons apreses, la informació i
les dades acumulades durant la realització dels diferents projectes i
l'experiència acumulada, rarament ha sigut compartida amb altres
organitzacions que vulguin treballar a Algèria.
L'estudi presentat aquí, en part, respon a les necessitats
expressades anteriorment. Aquest és un treball que té com objectiu
principal proporcionar els coneixements i punts de vista sobre una
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 10
part del moviment associatiu algerià: la xarxa associativa femenina
a les zones rurals.
A més, cal tenir en compte que això no és un estudi sociològic ja
que la dimensió de la mostra de les associacions seleccionada per
a la l'enquesta és reduïda i els recursos i el temps són limitats i fixos
per a la realització de l'estudi. El segon element important a
considerar és que l'estudi respon a la necessitat de diverses
organitzacions espanyoles que treballen a Algèria, per a capitalitzar
les experiències adquirides. Amb això en ment, el CERAI ha
encarregat a l‟ Institut (IECAH) aquest estudi obligant a reunir d‟una
forma sistemàtica i lògica, les informacions i l'experiència
acumulada per l'organització i els seus principals socis a Algèria, i
ampliar el seu camp de coneixement en la identificació de nous
actors. CERAI ja ha adoptat anteriorment aquest enfocament, que
consisteix en l'enfortiment de les seves accions e intervencions fent
participar especialistes en la realització d‟estudis que permeten
perfeccionar el diagnòstic sobre el qual es basen les línies d'acció
(Haouiri i Benbekhti, 2008) .
Per tant, l'objectiu de l'estudi és fer un inventari, un diagnòstic per
identificar les fortaleses i debilitats de la participació de les dones en
el teixit associatiu del medi rural en les regions de l'Oranesat, la
Wilaya de Djelfa, la Laghouat i la Cabília. Aquest diagnòstic ha
permès identificar les línies d'acció susceptibles de contribuir a
l'enfortiment de les associacions com a actors clau del
desenvolupament integrat i els projectes que tenen el potencial
necessari de contribuir al desenvolupament i promoció dels drets i
l'enfortiment del rol de les dones a les zones seleccionades per a
aquest estudi.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 11
Cal assenyalar que el teixit associatiu a Algèria a causa de la seva
joventut i les circumstàncies polítiques que el país ha passat durant
les dues últimes dècades, és per tant un moviment feble. I encara
ho és més a les zones rurals.
La investigació referent als resultats que s'exposen a continuació,
no pretén ser una anàlisi exhaustiva del teixit associatiu femení al
medi rural d‟Algèria. Principalment, a causa de la metodologia
utilitzada, la mostra seleccionada i les zones geogràfiques.
L'objectiu que es persegueix aquí és aprofundir en els coneixements
sobre la xarxa associativa i l'anàlisi de les dades sovint conegudes
o disponibles però disperses, no sistematitzades, per desenvolupar
un marc analític facilitant la definició de millors estratègies
d'intervenció; per a enfortir la xarxa d‟associacions o assolir els
objectius que els actors associatius algerians i que els actors
internacionals s‟han fixat.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 12
2.- METODOLOGIA
La metodologia seguida per la realització del present estudi
s'articula a través de diferents enfocaments. Tres grans etapes han
marcat la realització d'aquest estudi.
En primer lloc, s‟ha realitzat una aproximació teòrica durant la qual
s‟han consultat els fons documentals i les referències bibliogràfiques
disponibles sobre el tema del nostre estudi, així com la informació
disponible sobre les associacions i altres fons de informació.
A partir d'aquestes dades i l'experiència de la responsable principal
de la investigació i en coordinació amb l'equip de CERAI, s‟han
elaborat els qüestionaris per guiar les entrevistes semi-
estructurades i s‟ha establert una llista d'associacions i persones de
contacte per a ser entrevistades. La mostra va ser seleccionada
d'acord amb els criteris de representativitat i es va basar en el
coneixement i l'experiència de CERAI com el responsable de
l'estudi.
En una segona fase del treball de recerca es va dur a terme:
- Entrevistes amb els experts d‟Algèria, les agències de
cooperació bilateral i els donants de fons internacionals.
- Entrevistes i testimonis individuals o en grup dels
responsables, dels adherents i de les beneficiaris de les
associacions algerianes contactades.
- Visites als projectes en curs.
- Reunions amb les persones beneficiaries dels projectes.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 13
Per a la realització del present estudi, ha estat portada a terme una
enquesta qualitativa a una trentena d'associacions disseminades a
diverses regions (Oranesat, Djelfa i Cabília). Es tracta d'una mostra
de mida limitada però prou representativa. Hem integrat, també,
dins de l'estudi moltes associacions de barri i associacions
nacionals. L'estudi té d'altra banda una dimensió geogràfica
diversificada: Oranesat, Laghouat, Djelfa i Cabília. L'elecció de les
regions ha estat en gran part determinada en funció de l 'interès de
l'organització CERAI que ha promogut aquest estudi, i de la situació
geogràfica del treball realitzat per aquesta ONG amb els seus socis
locals.
Les principals eines metodològiques utilitzades es basen en una
enquesta qualitativa gràcies a la realització d'entrevistes semi-
estructurades a partir d'una guia d'entrevista. Es tracta d'una eina
prou flexible, que permet adaptar l'entrevista en funció del perfil de l‟
interlocutor i obtenir el màxim d'informació. Les entrevistes semi-
estructurades han estat dirigides als diferents membres de
l'associació (tant als dirigents i líders de les associacions com als
membres i beneficiaris). Certes entrevistes han estat realitzades de
forma individual, altres es van dur a terme en grup. Pel que fa a les
reunions amb grups de dones beneficiàries dels projectes, l'objectiu
d'aquestes reunions era conèixer els estils de vida la població
femenina així com les seves expectatives, tant a nivell del projecte
associatiu del qual són beneficiàries com en general, de les seves
expectatives en matèria de feina, d'estudis, de perspectives de
futur... .
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 14
L'elecció de les persones entrevistades ha obeït a la preocupació de
diversificar les fonts d'informació i d'obtenir també, testimonis
contrastats sobre el mateix tema.
El treball de camp ha estat acompanyat per un procés paral·lel de
recollida de dades i informació addicional. Aquest treball ha estat
completat gràcies als qüestionaris enviats a les associacions que
han proporcionat informació addicional disponible sobre les
associacions que van participar directament o indirectament amb
l'estudi. (Veure la llista de les entrevistes realitzades en l‟annex nº3).
La confrontació de les dades obtingudes a través de qüestionaris i
la informació recollida per les entrevistes sobre les mateixes
associacions ha permès també contrastar la informació obtinguda.
Finalment, altres fonts d'informació han estat consultades: els
experts i professors universitaris... .
Segons la planificació, el treball de terreny ha estat realitzat durant
el maig del 2010 al llarg d'un període de quinze dies. Les
entrevistes i visites dels projectes han estat realitzades a les
localitats següents: A la Cabília (Ath Yenni, Bejaia, Djebla, Tizi
Ouzou); a Alger; a l‟Alt Altiplà (Djelfa, Messaâd, Laghouat); i a
l‟Oranesat (Mascara, comuna de Ain Mansour i el Douar El Maleh-II
de la Daira del Hachem, Sidi Lähcen a la wilaya de Sidi Bel Abbes);
i a la Wilaya d‟Oran (Hassiane Toual, Benfreha).
Finalment, l'última etapa ha consistit en l‟anàlisi de les dades
obtingudes pel treball de camp i en la redacció d'aquest informe.
L'estudi consta de dues parts principals. La primera part, inclou una
revisió dels diversos elements del context que cal tenir en compte
per abordar l'objecte del nostre estudi: com és l'evolució del
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 15
moviment associatiu algerià, el seu marc jurídic, el seu component
femení, el context socioeconòmic i en particular, el sector agrícola i
la inclusió de gènere en les polítiques públiques en l'àmbit agrícola i
rural. La segona part, presenta els principals resultats de la recerca.
Després d'una breu descripció de les principals característiques de
les regions seleccionades per l'estudi i del moviment associatiu, en
general es posaran en relleu els punts forts i dèbils d‟aquest
moviment. Finalment, les dues últimes parts de la l'informe recullen
les principals conclusions i recomanacions.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 16
3- ÀMBIT D'ESTUDI
Els elements d'anàlisi presentats en aquest informe reflecteixen
només una part del moviment associatiu algerià. Cal recordar
també, que molts investigadors algerians s'han interessat per
aquest tema i els seus treballs són una valuosa font d'informació
(veure la bibliografia en l‟annex nº2).
L'objectiu principal de l'exercici realitzat ha sigut principalment,
descriure el present del teixit associatiu en el medi rural algerià, i en
particular en les regions en que es concentren les intervencions de
CERAI, amb la finalitat d‟identificar noves perspectives i estratègies
d‟actuació.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 17
4.- AGRAÏMENTS
El present estudi no hauria pogut veure la llum sense el suport de
l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Tots els
meus agraïments també a l'equip del CERAI que ha promogut la
realització d'aquest estudi i pel seu suport en totes les etapes del
procés de recerca, i particularment a Arantxa García Brea,
responsable tècnic del projecte. Agraïm també al conjunt dels
representants de les ONGs espanyoles, internacionals i agències de
cooperació que ens han dedicat temps a les entrevistes realitzades.
Finalment, tota la nostra gratitud als nombrosos representants de
les associacions algerianes que ens hem trobat, els experts i altres
representants oficials que ens han rebut amablement i ens han
dedicat el temps necessari.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 18
II. EL CONTEXT GENERAL
1.- CONTEXT POLÍTIC I MOVIMENT ASSOCIATIU A ALGÈRIA:
L’EVOLUCIÓ HISTÒRICA, EL MARC JURÍDIC I LA
PARTICIPACIÓ DE LES DONES
Per a l'anàlisi de l‟objectiu del nostre estudi, han de ser tingudes en
compte una sèrie de consideracions relacionades amb el
desenvolupament polític, econòmic, social i cultural.
En primer lloc, és important recordar que Algèria és un país que ha
experimentat una dècada de violència. No va ser sinó fins a finals
dels 90 que Algèria ha recuperat la calma. Aquests 10 anys de
disturbis, encara que no han transformat la vida política i
econòmica, han afectat profundament a la societat algeriana i les
noves generacions. La desintegració dels llaços socials, el rebuig
massiu del compromís polític, la "hogra"1, el menyspreu per un
règim corrupte, són encara sentiments populars molt vius, tot i que
la voluntat de passar pàgina de la dècada negra encara ofega el
impuls de protesta que això podria generar.
La política de reconciliació nacional està encapçalada pel president
Bouteflika, que des que va arribar a la presidència el 1999 va posar
fi a la confrontació amb els grups armats. El FIS, que va ser a finals
dels 90 el principal partit d'oposició, ha estat delmat, i els diferents
representants de l'Islam polític han estat en gran part cooptats pel
sistema. Tanmateix, aquest moviment ideològic que ha dominat la
política a Algèria des dels anys 90, segueix tenint una gran
influència en la societat algeriana i en particular sobre la situació de
1 Terme algerià que evoca a la vegada el menyspreu, l'abús de poder i la
injustícia.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 19
la dona a Algèria.
1.1.- Política i Islam a Algèria
Després d'un llarg període de domini colonial (1830-1962), el desig
de ruptura de les noves elits governants han fet de l‟ Islam un refugi
segur, que des de la independència ha estat utilitzat constantment
per l'estat. Des de la primera Constitució l‟ Islam es va convertir en
la religió de l'estat. Aquesta voluntat de fer taula rasa del passat
colonial ha encoratjat el retorn als valors tradicionals com a
referència. La llei islàmica va ser reintroduïda al 1973. L'ús intensiu
de mestres d‟Orient Mitjà per aplicar el programa d'arabització
també ha contribuït molt a restablir l‟ Islam en el sistema educatiu
algerià. Des dels anys 80 amb el sorgiment de l‟ Islam polític a
Algèria, el règim encapçalat per Chadli Bendjedid ha recuperat gran
part dels temes islàmics, especialment el cultural i l‟educatiu.
És en aquest context que el Codi de Família va ser aprovat al 1984.
És considerat un dels més conservadors de la regió, fent de la dona
una menor d‟edat a perpetuïtat i codificant disposicions
discriminatòries respecte a la dona. La lluita contra el Codi de la
Família també serà el cavall de batalla principal del moviment
feminista nascut als anys 80. De fet, és a finals dels 80 que
l'obertura del sistema polític algerià, a través d'un règim en crisi,
permet el sorgiment dels partits polítics i associacions. Al 1985 va
néixer la Lliga Algeriana de Drets Humans, que també ha
desenvolupat un manifest sobre els drets de la dona i que crea la
primera associació femenina clandestina; avançant-se al procés de
liberalització política de 1989 en la llei per a la igualtat de drets
d‟homes i dones. Les reivindicacions d'aquestes primeres
associacions tenien un caràcter polític i discutien la legitimitat de les
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 20
relacions polítiques, socials i religiosos predominants a Algèria.
Durant aquest període de progrés es realitzen en l'àmbit de
l'educació l'escolarització de les dones. Al 1987 el 71,5% de les
dones entre 6 i 14 anys són escolaritzades. Tanmateix, encara hi ha
fortes disparitats entre els àmbits rurals i urbans. Només el 25% de
les dones rurals eren escolaritzades al 1987.
Després de la curta primavera democràtica, la interrupció del procés
electoral, la dimissió de Chadli Bendjedid i la recuperació de l'estat
pels generals (militars) van desembocar el conflicte que ha marcat
el decenni dels 90 amb la violència. Els efectes del decenni negre
són encara visibles avui a Algèria. Les dones han estat
particularment afectades pel terror i la violència que s'ha abatut
sobre el conjunt del territori. La inseguretat i la por que van dominar
durant aquests anys han conduït a una desestructuració social, un
aïllacionisme i una certa regressió social. Per a les dones allò ha
significat en molts casos, i sobretot a les zones rurals, un
confinament en l'espai privat.
Des del punt de vista econòmic l'abandonament del model de
desenvolupament socialista i l'entrada en l'era liberal, no s'han fet
més que al grat i interessos de l'elit dirigent que té l'ocupació i el
control dels recursos. El manteniment dels preus dels hidrocarburs
a l'alça ha permès en l'Estat algerià renovar els termes del
contracte social que ha estat el garant de l'estabilitat del règim des
dels anys 70.
Malgrat la tornada a la calma i el marge de maniobra polític aportat
per la bona conjuntura petroliera i del gas els problemes de fons
que travessa la societat algeriana subsisteixen i nombrosos
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 21
símptomes són allà per recordar-nos-ho. Des d'alguns anys
aixecaments espontanis esclaten en ciutats i pobles per motius
diversos. Aquests moviments de protesta incontrolats ensenyen
també en quin punt la societat algeriana ha estat desestructurada i
marcada pel decenni de violència.
Les diferents estructures i organitzacions socials algerianes han
estat debilitades o eliminades durant els anys foscos. En nom de la
lluita contra el terrorisme tota forma d'oposició política al règim ha
estat brutalment ofegada i la societat civil emergent al final dels
anys 90, paralitzada durant tota la dècada.
És només a partir de l‟any 2000 que el moviment associatiu pren un
cert dinamisme. Les restriccions que pesen sobre el sector són
igualment nombroses. El camp polític i legal en el qual evolucionen
les associacions sempre està marcat per l'estat d'emergència vigent
des del 1992. Aquest últim ha estat sistemàticament utilitzat pel
règim per obstaculitzar l'exercici efectiu de la llibertat de reunió i de
manifestació de les organitzacions de defensa dels drets humans.
Les estratègies de control i la instrumentació realitzada pel règim
algerià sobre el moviment associatiu, també limiten la seva
capacitat per dur a terme accions independents del poder.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 22
2.- EL MOVIMENT ASSOCIATIU A ALGÈRIA: EL
DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC I EL MARC LEGAL
Des de la independència al 1962, el règim algerià havia reconduït la
Llei sobre les Associacions de 1901 establerta durant el període
colonial 2. Tanmateix, a mesura que el règim consolidava el seu
poder sobre la base del partit únic, imposava nombroses
restriccions a la llibertat d'associació. La promulgació de
l‟Ordenança de 1971, instituint el doble consentiment 3, va permetre
a les autoritats exercir un poder discrecional, sobretot a l‟hora
d'autoritzar la creació d'associacions. Les associacions constituïdes
en aquest context encara que fossin d‟àmbit esportiu, professional o
religiós eren controlades per les organitzacions de masses i els
sindicats professionals emmarcats pel règim.
No va ser fins l'aprovació de la Llei nº87-154 al 1987 quan certes
restriccions es van poder aixecar. Autoritzant la constitució de la
Lliga Algeriana dels Drets Humans (LADH), això il·lustra, de fet, la
brevetat de l'Estat/FLN (Front d'Alliberament Nacional, el partit
únic). Els reformadors, que marcaran el govern Hamrouche entre el
2 Durant el període colonial es podien distingir tres tipus d'associacions: les
associacions mixtes constituïdes per algerians i europeus, gravitant al voltant
del moviment obrer; les associacions compostes de colons europeus
(cooperatives, associacions, clubs esportius); les associacions que eren
formades només per algerians com les associacions musulmanes de
beneficència, i les associacions socioculturals i educatives que formaran part
del moviment nacional durant la lluita per a la independència d‟Algèria.
3 El consentiment donat per la wilaya (regió) en el cas de les organitzacions
locals o pel Ministeri de l'Interior per a les persones amb una missió nacional,
ha d'anar precedit d'un dictamen favorable del Departament en qüestió per a
l'objecte principal de l'associació.
4 La llei nº87-15 votada el Juliol de 1987 ha suprimit certes restriccions per a la
creació d'associacions.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 23
Juliol de 1990 i el Juny de 1991, sembla que es van adonar que les
associacions podien servir de relleu al seu projecte mitjançant el
suport o assumint polítiques de les quals el cost econòmic o social
era massa elevat per als governants.
En aquest context, es pot citar l'exemple de l'Associació Algeriana
de Planificació Familiar (AAPF) que ha estat cridada a portar una
política més audaç que l'Estat en matèria de política de la família,
canalitzant els fons dels donants estrangers.
Els disturbis de l‟Octubre de 1988 han permès una acceleració del
ritme de les reformes. Després de l‟aprovació de la constitució de
1989, que va obrir la via a la llibertat d'associació ratificada per la
Llei 90-31 de Desembre de 1990, el moviment associatiu ha
conegut un desenvolupament sense precedents. Aquest nou marc
legislatiu, però, es va mantenir bastant borrós en alguns aspectes,
mentre que certes disposicions de la llei han permès al poder
conservar mecanismes de control i de limitació a l'exercici de la
llibertat d'associació. Això es va reflectir sobretot a l‟hora de crear
una associació per l'exigència dels criteris següents: aquesta havia
de ser efectuada per almenys quinze persones majors d‟edat, de
nacionalitat algeriana, gaudint dels seus drets civils i cívics i no
havent tingut conductes contràries als interessos de la lluita
d'alliberament nacional. Així mateix, l'article 7 de la llei estipula que
una associació és legítimament constituïda després d'haver subscrit
tres formalitats, és a dir: 1) La presentació de la declaració de
constitució amb l'autoritat pública, la prefectura per a les
associacions locals i el Ministre de l'Interior per a les associacions
de caràcter nacional. 2) L'obtenció d'un rebut de registre de la
declaració presentada davant l'autoritat competent, després d‟un
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 24
«examen de conformitat a les disposicions de la present llei»,
aquest rebut ha de ser emès com a molt tard 60 dies després del
dipòsit. Fins i tot si l'autorització prèvia ha estat suprimida, l‟avís de
conformitat de l'administració constitueix per si mateix un
mecanisme de control. I 3) la publicació de la constitució en un diari
nacional d'informació.
D'altra banda, la llei estableix limitacions en el programa de
finançament, donacions i llegats de les associacions d'estrangers
que requereixen autorització prèvia del govern, i prohibits quan no
es relacionen amb els seus objectius (Dahaka, 1997).
Malgrat totes aquestes restriccions el marc jurídic de la llei de 1990
va ser considerat liberal. No ha estat un obstacle a l'expansió de les
associacions islàmiques ja que segons el Ministeri de l'Interior de
l'època, hi havia a Algèria 11.000 associacions de caràcter religiós
(Liverani, 2008, 20). L'important paper del teixit associatiu del Front
Islàmic de Salvació (FIS) en les arrels socials del moviment serà
d'altra banda tingut en compte pel règim (Garon, 1998), quan
comenci la confrontació amb l'exèrcit i les forces de seguretat.
Després de la interrupció del procés electoral per l'exèrcit algerià el
Gener de 1992, l'Alt Comitè d'Estat, que va assumir llavors el poder,
va instaurar l'estat d'emergència (el decret nº92-44). L'exercici del
dret d'associació i de reunió serà limitat i el teixit associatiu es
converteix en un problema de poder en la mesura que s'ha de
posicionar enfront de la nova situació política. D'una banda, gran
part del moviment associatiu es sumen al règim militar, desviant-se
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 25
de la seva primera estratègia d'oposició5; d'altra banda, les
associacions vinculades als moviments islàmics, FIS o Hamas, han
estat particularment vigilades durant aquest període. Finalment,
l'estat d'emergència implica la tornada a un marc jurídic coercitiu
que s'ha traduït en la pràctica administrativa en la reintroducció del
«doble consentiment» suprimit en la llei de 1990 i els procediments
tributaris cada vegada més forts.
Malgrat aquest context no gaire favorable, el ritme de creixement de
l'espai associatiu no ha disminuït, ja que entre el 1990 i el 1997,
57.000 associacions han estat creades, de les quals, 1.000 són
d'envergadura nacional i 56.000 són locals (Kettab, 2004). Un
fenomen prou sorprenent, ja que aquesta expansió del moviment
associatiu es produeix en una dinàmica social profundament
afectada per la violència que domina aquest període6.
L‟arribada a la presidència de la República de Bouteflika al 1999 i
l'establiment de la política de reconciliació nacional han marcat el
final de la guerra civil, però en canvi l'Estat d'emergència segueix en
vigor avui. Des de llavors, les pràctiques administratives continuen
sent constrenyedores i l'actitud del poder enfront de les
associacions oscil·la entre l' instrumentalització, la cooptació i fins i
tot l'assetjament. Nombroses associacions estan a mercè de
decisions administratives arbitràries com va ser el cas el Febrer del
2007, quan les autoritats algerianes van intervenir per impedir la
5 El règim ha utilitzat l‟aparició d'una nova elit associativa com el ferro de llança
de la seva batalla contra els islamistes tant a l'interior com fora del país.
6 Omar Derras comprova que del 1990 al 1994 un nombre considerable
d'associacions han estat acceptades (un 60% de les associacions
considerades a la mostra de l'estudi realitzat), i només el 16,3% en el període
1996 - 2000 (Derras, 2002, pàg. 172)
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 26
celebració d'un seminari a Alger sobre les desaparicions forçades7.
El president de la Comissió Nacional Consultiva dels Drets Humans,
Mr Ksentini posteriorment va justificar la prohibició indicant que en
el marc de l'Estat d'emergència tota manifestació als carrers o
reunions públiques estaven prohibides8.
2.1.- Àmbits d'intervenció i ubicació geogràfica
Segons fonts oficials, al 2008 hi havia a Algèria 81.000
associacions9. Tanmateix, el nombre creixent d'associacions no és
un indicador fiable del dinamisme de la societat civil algeriana. Hi
ha, de fet, segons els estudis una diferència considerable entre el
nombre d'associacions registrades oficialment i el nombre
d'associacions realment actives10
. De la mateixa manera, el
moviment associatiu no té una implantació homogènia sobre el
conjunt del territori algerià. A les regions Centre i Oest, existeix un
dinamisme més important que a l'Est. Les associacions són molt
més nombroses a les zones urbanes i a les regions on predominen
els models d'organització comunitària o rural (Cabília, Mzab)11
.
7 Aquest seminari titulat «Seminari per a la veritat, la pau i la conciliació» tenia
també l‟objectiu d'evocar les experiències de les diferents comissions «Veritat i
Justícia» a través del món.
8 Aquesta prohibició estava, segons el Sr. Ksentini, més que justificada d'acord
amb l'article 46 del Decret d'Aplicació de la «Carta per a la Pau i la
Reconciliació Nacional» tota persona que, mitjançant una declaració o per
escrit, entela la imatge d‟Algèria a nivell nacional i/o internacional és castiga
amb 3 a 5 anys de presó.
9 El Watan, 14/6/2008.
10 De 75.000 només 1.500 segons l'estudi de Derras (2004), és a dir el 2% de
les associacions.
11 Hi hauria més de 5.000 associacions a la wilaya d‟Alger, Oran comptaria amb aproximadament unes 1.500 i a Tizi Ouzou unes 3.000, La Tribuna, 12
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 27
D'altra banda, la majoria de les associacions algerianes concentren
les seves activitats en l'àmbit social, cultural i ambiental és a dir, en
sectors d'intervenció que l'Estat té interès a promoure i que
prolonguen o mantenen les accions públiques. Per contra, les
associacions de defensa judicial i aquelles que actuen en general
en sectors més «políticament» sensibles estan en clara minoria
(drets humans, associacions contra la corrupció, cultura berber, la
Unió dels sindicats autònoms, etc.)12
.
La defensa dels drets de les dones, la lluita contra la violència i la
discriminació contra les dones des de mitjans de la segona meitat
dels anys 80 són un important vehicle per a la mobilització de la
societat civil algeriana. L'adopció al 1984 del Codi de la Família per
l'Assemblea Popular Nacional ha estat el punt de sortida de la
cristal·lització de la lluita feminista a Algèria i ha marcat la fi de
l'hegemonia de la Unió Nacional de Dones d‟Algèria (UNFA)
subordinada al FLN13
. En efecte, al 1985 és quan va nàixer
l'Associació per a la Igualtat davant la Llei de les Dones i els Homes
(AELFH), com a acte de dissidència en contra de l'organització
oficial de representació de les dones, que va romandre passiva
davant l'adopció del Codi de la Família al 1984 sota la supervisió
d'antics activistes dels partits d'esquerra, que no seran legalitzats
fins a finals dels anys 90: (PAGS, RCD, FFS, PT). Les associacions
/02/2005. 12 L'informe d‟Algèria sobre la situació dels drets humans, presentat a la
Comissió de Drets Humans de l'ONU el 2001 indicava prop de 45.000
associacions registrades oficialment, només hi havia cinc organitzacions de
defensa dels drets humans.
13 Una de les primeres associacions independents de les organitzacions
controlades per l'Estat, veu la llum al 1985 després de l'adopció del codi de la
família de 1984.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 28
de defensa dels drets de la dona han passat per importants
escissions internes, que han pogut debilitar la seva capacitat de
tenir èxit en les seves reivindicacions. Es tracta de divisions
ideològiques i estratègiques. Certes organitzacions han pres posició
respecte la derogació del codi, mentre que altres prefereixen parlar
de reformes. Aquestes divisions s'han accentuat amb l‟augment de l'
islamisme i amb la posició a adoptar de cara a la interrupció del
procés electoral el Gener de 1992. En la dècada de 1990, el
moviment associatiu feminista va patir fractures que dividien llavors
la societat algeriana, dividint-se en dues direccions: la"radical" i la
"reconciliadora”. Dues organitzacions van nàixer llavors: la primera,
l'Associació Independent per al Triomf dels Drets de les Dones
(AITDF), fundada per Khalida Messaoudi i Nadia Liassine el Gener
de 1990,i que es fixava com a objectiu la lluita contra el
fonamentalisme mentre que la segona, la Concentració Algeriana
de les Dones Demòcrates, creada per Louisa Hanoun i Salima
Ghezali, i que militava a favor de la persecució del procés electoral.
Altres associacions han inclòs la lluita pels drets de les dones en
l'estratègia política basada en la democràcia i els drets humans.
Al 1997, de les 800 associacions amb caràcter nacional aprovades,
només hi havia 15 associacions de dones, és a dir un 1,87%, de les
quals 6 van ser aprovades. El percentatge d'associacions de dones
aprovades no superaria el 2% (Saï, 2008). Segons les xifres
disponibles a la pàgina web del Ministeri de l'Interior del govern
algerià hi hauria actualment a Algèria 962 associacions nacionals
aprovades, de les quals 23 són associacions de dones o per a les
dones (2,3%). Pel que fa a les associacions locals, arriben al
nombre de 77.361, amb només un 0,90% d‟associacions de
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 29
dones14
.
Segons un estudi del 2007 sobre el moviment associatiu (Salhi,
2007) les dones estan insuficientment representades en les
associacions (un 23% respecte un 77% per als homes) (Salhi,
2007).
La seva ubicació és principalment urbana. D'acord amb les xifres
proporcionades pel mateix estudi 8 de cada 10 associacions de
dones es troben en zones urbanes. Les associacions on hi ha més
de dues dones a les seves oficines (49/132) són el 76%
d'implantació urbana contra el 12% que es troben en zones rurals.
A la Wilaya d‟Oran hi havia al 2003 1.800 associacions, però només
15 associacions femenines: 12 de dimensió local, 2 nacionals de les
quals la seu és a l'Oranesat, i tres despatxos regionals
d'associacions de les quals la seu és a Alger. Certes associacions
com l'Associació Femenina per a l'Obertura de la Persona i
l'Exercici de la Ciutadania (AFEPEC) han conservat l'estatut de
dimensió local mentre que en els fets es tracta d'una associació de
dimensió nacional.
La Wilaya d‟Alger compta oficialment amb 5.441 associacions al
2004, la Wilaya d‟Oran contava aproximadament amb 1.500 al
2001, mentre que la de Tizi-Ouzou en comptabilitza 2.258 al 1999
(aproximadament 3.000 al 2004).
Sobre les característiques de la participació associativa de les
dones, l'estudi de Salhi indica que les dones membres d'associació
solteres són un 55%, contra el 25% d‟homes. Les dones casades
14 Veure les xifres disponibles a: http//wwww.interieur-gov.dz
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 30
representen el 37% contra el 74% dels homes. El percentatge de
dones vídues o divorciades és del 9% i els homes en la mateixa
situació representen l‟1%. L'estudi mostra que l'absència de relació
matrimonial afavoreix la participació associativa en el cas de les
dones.
A la Wilaya de l‟Oran hi havia al 2003, 1.800 associacions de les
quals només hi havia 15 associacions femenines: 12 de dimensió
local, 2 nacionals amb seu a l‟Oranesat, i tres associacions
regionals amb seu a Alger. Algunes associacions com l'Associació
de Dones per al Desenvolupament Personal i l'Exercici de la
Ciutadania (AFEPEC) han mantingut la situació de dimensió local,
quan en realitat és una associació de dimensió nacional.
Hi ha debilitat per nombroses escissions, el moviment associatiu
femení és en general fràgil, poc estructurat i poc consolidat. Les
divisions internes i les escissions han comportat la reducció dels
efectius de ja prou reduïts.
Un dels exemples que il·lustra aquest fenomen és el cas de l'
AFEPEC, aquesta associació que ha estat fundada al 1989,
comptava en el moment de la seva creació amb 300 membres, una
oficina amb 7 membres i 11 comissions, amb nuclis a les Wilayas
d‟Alger, Mostaganem, Tissemsill i Sidi Bel Abbes. L'origen de les
divisions dins de l'organització ha estat polític, la voluntat
d'autonomia de l'organització respecte a la política ha motivat la
sortida dels militants del PAGS. El «zaimisme» ha estat l'altre
argument donat pels que han sortit de l'organització que han criticat
fortament la manca de democràcia interna dins de les
organitzacions.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 31
Les relacions entre les associacions femenines i els partits polítics,
malgrat la voluntat de certes associacions de guanyar en
autonomia, es caracteritzen sempre per una certa opacitat. En certs
casos, les associacions són directament els relleus dels partits
polítics o indirectament són instrumentalitzades per estendre la
influència d'un partit a través de l'acció social i cultural.
La normalització política a partir de l‟any 2000 ha permès a les
associacions reprendre les seves activitats. Tot i que el Codi de la
Família continua sent el cor de la lluita del moviment femení, (la
modificació del Codi el 2005 ha retornat un cert vigor al debat),
l'agenda o les temàtiques i estratègies de treball de les associacions
s'han diversificat: Dona i treball, la violència contra les dones
(CIDDEF). Les associacions han estat creades per ajudar les dones
víctimes de la violència durant el decenni negre (SOS-Dones en
Perill).
El lloc de la dona i el seu compromís amb l'espai públic en general i
associatiu en particular, continua sent molt feble tant a nivell de la
presa de responsabilitat dins de les associacions com en adhesions.
Les dones només representarien el 16,2% a les associacions, del
qual el cinquanta per cent estarien com a presidentes (11%) i el
18% tenen una funció dins de la secretaria (Derras, 2009).
2.2. Canvis socioculturals a Algèria i l’evolució de la situació de
la dona: estatus legal i integració econòmica i social
Malgrat les reformes introduïdes el 2005, el codi de la família
algeriana continua sent un dels més conservadors del Magrib. La
institució del wali, que acompanya a la futura esposa encara que
sigui major d‟edat en el matrimoni, es manté, així com la poligàmia
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 32
encara que aquesta estigui més severament controlada. En matèria
de divorci no s'introdueix cap canvi. El divorci continua sent una
prerrogativa exclusiva del marit. Les reformes del 2005 modifiquen
només la disposició que obligava l'esposa divorciada a anar-se del
domicili conjugal amb els nens dels quals tenia la custòdia.
L'esmena introduïda preveu assegurar un allotjament per a la
beneficiària del dret de custòdia dels nens.
Les disposicions jurídiques del codi de la família contradiuen d'altres
lleis que prohibeixen tota discriminació vinculada al sexe, de la
mateixa manera que moltes lleis i disposicions constitucionals, així
com la legislació laboral (l‟article 55 de la Constitució i els articles de
la Llei 90-11 del 21 d'abril de 1990 sobre les relacions socials). La
Constitució algeriana consagra al seu article 29 l'estatut de
ciutadana i el dret a la igualtat de les oportunitats i el gaudi de les
llibertats individuals i col·lectives. Aquest article estableix que «Els
ciutadans són iguals davant la llei sense que pugui prevaler cap
discriminació per causa de naixement, de raça, de sexe, d'opinió o
qualsevol altre condició, circumstància personal o social».
El caràcter conservador dels principals textos legals que regeixen
l'estatut de la dona es deu també a l'afecte de les elits governants
pels valors tradicionals, de vegades com a concessions als
islamistes o en altres casos com a expressió de conviccions ben
arrelades en la mentalitat.
Però, és cada vegada més fora de la sintonia amb els problemes
socioeconòmics que afecten el conjunt de la població femenina on
han arribat més o menys a la mateixa taxa d'escolarització que els
homes; són cada vegada més nombroses al mercat de treball, fins i
tot si aquestos processos són lents i modestos però visibles.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 33
La taxa d'activitat femenina a Algèria és baixa. Aquest és un treball
principalment urbà, relativament qualificat i l'Estat es troba com a
principal ocupador (Talahite, 2009). Fins i tot s'ha produït una
recuperació ràpida de la taxa d'escolarització de les noies respecte
als nois, aquesta entrada massiva en el sistema educatiu no s'ha
traduït en un augment paral·lel del nivell d'integració sobre el mercat
laboral. Per regla general, la feina femenina quan està molt
qualificada (professores, metgesses, enginyeres) és més fàcilment
acceptat i revalorat que quan es tracta de feines no qualificats.
Diversos factors expliquen la baixa taxa d'activitat de la població
femenina a Algèria. No es tracta només de valors culturals i
religiosos, són també els factors econòmics a considerar, com el fet
que la creació a Algèria d'una economia planificada de tipus
socialista ha donat lloc a un sistema centralitzat que ha privilegiat la
mà d'obra masculina. Limitada a la indústria, la feina femenina a
Algèria s'ha concentrat en el sector dels serveis i en particular en
l'ensenyament, la salut i l'administració. Durant aquest període el
règim va camuflar les xifres de l'atur inflant la xifra de la població
inactiva integrant-hi el conjunt de la població femenina total. No va
ser fins al 1985 quan les demandants de feina apareixen en les
estadístiques. Les categories de les mestresses de casa ocultaven
en realitat una subocupació femenina creixent.
En el transcurs dels 10 últims anys la taxa d'activitat femenina ha
augmentat de manera significativa. Un estudi del CRASC realitzat al
2006 per al Ministeri encarregat de la família i de la condició
femenina 15
indica que de manera general, el nombre de les dones
15 «La dona algeriana... fets i dades», informe del 2006 consultat en
http://www.ministere-famille.gov.dz/pdf/livre.pdf
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 34
treballadores ha crescut considerablement encara que la taxa global
continua sent baixa.
No obstant això la proporció de les dones treballadores de nivell
universitari és més elevada que la dels homes respecte a la taxa
d'activitat femenina i masculina. La taxa de dones ocupades era del
18,68% segons el mateix estudi. La majoria de les dones ocupades
treballen en el sector de la funció pública (el 26.8% del total dels
funcionaris segons les estadístiques del 2001). Un 56 % de les
dones treballadores menors de 40 anys, i per a la meitat d'elles la
seva edat varia entre 24 i 29 anys. El 21% de les treballadores
tenen una edat compresa entre 20 i 24 anys.
Segons la mateixa enquesta el 48,75% de les dones són a la llar, el
21,67% són en formació, el 21,76% són demandants de feina i el
18,68% són ocupades. El treball femení és sobretot un fenomen
urbà. (el 70,35% de les dones ocupades ho són a les zones
urbanes). Aquest estudi ensenya també que la majoria de les dones
solteres aspiren a treballar i fundar una família. El 62,70% d'elles no
accepten una proposició de matrimoni si aquesta suposa l'abandó
de l'activitat professional. Només el 37,3% de les dones prioritzarien
el matrimoni abans que el treball.
Segons les estadístiques del CNES al quart trimestre del 2009, la
taxa d'activitat econòmica de la població de més de 15 anys d'edat
seria del 41,4%. Els indicadors revelen les diferències persistents
entre homes i dones en el nivell d‟accés al mercat del treball, en la
mesura que la taxa de la població activa femenina és del 13,9% per
a les dones, contra del 68,7% per als homes 16
. L'augment de la
16 Veure http://www.ons.dz
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 35
taxa d'activitat femenina es deu principalment a un augment de la
taxa d'atur. S‟arribaria segons la mateixa font, a una taxa del 18,1%
en les dones contra el 8,6% en els homes. Altres fonts, consideren
que el 25,8% de la població activa femenina està a l'atur17
. L'ajust
estructural i les reformes econòmiques han modificat l'estructura de
la feina i han conduït a una reducció de l‟ocupació pública. En
efecte es tracta d'un sector en el qual la presència de les dones ha
estat sempre significativa. El sector públic és el major proveïdor de
feina per a les dones.
El ritme de creixement de la població femenina és tres vegades més
ràpid que el de la població activa total. En el transcurs dels últims
decennis l'aparició d'una nova actitud enfront del treball femení
sembla emergir, principalment vinculada als factors econòmics i
socials com :
- L‟augment de la pobresa que empeny a les famílies a ampliar
la base dels seus recursos i per tant a una predisposició més
favorable al treball femení per necessitats econòmiques.
Aquesta percepció més positiva del treball femení és, però,
limitat a certes professions com ara l‟ocupació en
l'administració i sobretot l'ensenyament.
- L'arribada de les dones diplomades en el creixent mercat de
treball cada vegada més nombroses en el sistema educatiu.
Fins i tot, les diferències són encara grans entre el medi rural i
les taxes d'escolarització a les aglomeracions urbanes18
, en
17 Veure Cherif Assia: «Participació socioeconòmica de la dona, un estat dels llocs, el cas d‟Algèria» consultat a http://iussp2009.princeton.edu/download.aspx?submissionId=90855 18 Pel que fa a l'educació primària, al 2008 hi havia 90 nenes per cada 100
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 36
canvi la diferència entre la taxa d'escolarització dels nois i de
les noies s'ha reduït considerablement. Diverses enquestes
han posat en evidència que les dones donen prioritat a la feina
per davant del matrimoni.
- La transició demogràfica amb una baixada de l'índex de
natalitat i el retrocés de l'edat del matrimoni (de 23,7 anys al
1987 a 29,6 anys al 2002).
Aquests factors han afavorit la integració de la dona en el mercat
del treball fins i tot si aquesta participació activa en l'economia de
les famílies no tradueix sempre per una veritable autonomia i
independència en l'espai privat com en l'espai públic.
En un context socioeconòmic marcat per l'atur que afecta tan
particularment els joves, el treball de les noies també pot ser vist
com una competència, i per tant, no desitjada per part de la població
masculina.
Els canvis socials que han estat accelerats pels canvis
econòmiques i el mercat laboral, contribueixen també a alimentar
les tendències culturals i identitàries conservadores enfront del lloc
de la dona i el seu paper a la societat algeriana.
L'home dins de la família ha vist el seu paper de cap de família que
garanteix els ingressos relegat a un segon terme sota els efectes de
l'atur, de la urbanització i l'abandó forçat de l'estil de vida tradicional.
Aquesta pèrdua de pes i d'autoritat dins de la família és sovint molt
mal viscuda i també pot ser acompanyada de violències.
El pes de les tradicions i la utilització de nous referents ideològics i
nens (eren només 87 al 1998), vegeu l'informe del CNES: Informe Nacional sobre el Desenvolupament Humà, 2008.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 37
religiosos que es remeten a un passat mític i idealitzat, sacralitzant
el paper de la dona com a mare i principal agent de transmissió dels
valors que frenen també la plena integració de la dona en l'espai
públic en general. Altres restriccions impedeixen també a les dones
participar plenament en la vida professional, com la manca de
dispositius específics per donar suport a la cura dels nens, la
disposició dels horaris, etc..
Les dones també són beneficiàries dels diferents dispositius
establerts per l'estat per a la inserció social i professional com a
empleades de la iniciativa local (ESIL), un 48,9% de dones el 2005.
Pel que fa a les microempreses, sobre les 54.793 microempreses
finançades, unes 6.791 són microempreses establertes, iniciades i
dutes a terme per dones amb una taxa del 17.5% el 2005. La
participació de les dones en aquest dispositiu representa un 64.9%
al 2005.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 38
3. EL CONTEXT SOCIOECONÒMIC A ALGÈRIA I EN
PARTICULAR DEL SECTOR AGRICOLA
3.1.- Una forta dependència del sector energètic
En els anys 90 l'Estat algerià no era només a la vora de la fallida
política a causa de l'amenaça que els islamistes representaven per
la seva supervivència sinó també a la vora de la fallida econòmica.
Sota els auspicis del FMI la reprogramació del deute algerià al 1994
semblava anunciar una reforma profunda de les estructures de
l'economia algeriana. Això no era més que una part. Encara que
certs sectors han estat liberalitzats (com el comerç exterior) és
l'Estat algerià que té sempre el control sobre el conjunt de
l'economia algeriana. El sector dels hidrocarburs només
proporciona el 60% dels ingressos del govern, el 30% del PNB i el
95% dels ingressos provenen de les exportacions. Algèria disposa
de la vuitena reserva mundial de gas i és el quart exportador de gas
mundial. La caiguda dels preus hidrocarburs al 2009 han reduït en
un 40% els ingressos de l'Estat, encara que les reserves de divises
acumulades per l'Estat algerià arriben a la suma de $ 150 bilions de
dòlars. El deute algerià representa només l‟1% del PNB. Les
polítiques portades a terme per reduir la dependència de l'economia
algeriana del sector dels hidrocarburs i atreure les inversions
estrangeres cap a altres sectors, no han tingut els resultats esperats
i han tingut poc impacte sobre la reducció de l'atur i la millora
general de les condicions de vida de la població algeriana.
Els ingressos obtinguts durant aquest període no fan més que
camuflar el profund malestar social i econòmic de la societat
algeriana: l'atur creixent i el fenomen dels disturbis i els “haragas".
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 39
3.2. El sector agrícola a Algèria
Les principals borses de pobresa a Algèria es troben en zones
rurals i suburbis de les grans ciutats. Gairebé dos terços dels
pobres d‟Algèria viuen en zones rurals. En efecte, les disparitats
entre les zones rurals i urbanes a Algèria són grans tan a nivell
d'ingressos com d‟infraestructures.
El sector agrícola a Algèria ha estat descuidat en comparació amb
altres sectors de l'economia algeriana. D'altra banda, l'evolució i el
desenvolupament d'aquest sector està condicionat per altres
restriccions naturals, com la disponibilitat de terra cultivable que
representa només el 3,3% del territori nacional i la manca de
recursos hídrics.
La transformació després de la independència d‟Algèria en un país
rendista obtenint els seus ingressos essencialment de l'exportació
d'energies, l‟ha conduït a una progressiva marginació del sector
agrícola, fet-se en gran part dependent de l'exterior per al seu
proveïment en productes alimentaris. La contribució del sector
agrícola representa només el 10% del PIB i la producció nacional
només cobreix el 15% de les necessitats alimentàries del país.
Algèria, que té poc més de 30 milions d'habitants és un dels països
que importa més aliments.
La debilitat de la producció algeriana agrícola és deguda a diversos
factors. Les opcions polítiques i econòmiques que han impulsat al
desenvolupament econòmic del país han marginat el sector
agrícola. A partir dels anys 80, quan una reducció en els ingressos
del petroli i l'augment del deute van posar al país a la vora de la
fallida, per tant, l'Estat s'ha adonat de la necessitat de reduir la
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 40
dependència alimentària del país i augmentar la producció del
sector agrícola. Les reformes introduïdes no han permès arreglar
els problemes subjacents del sector agrícola a Algèria. Als
nombrosos factors que expliquen tant els baixos rendiments
obtinguts com la subexplotació de recursos i les febles prestacions
tècniques de producció s'afegeixen al problema de la terra.
A causa dels mateixos fonaments de l'agricultura colonial, com la
gestió de la terra, han suposat des del començament nombroses
dificultats. A partir de la Independència, els béns vacants van
passar a ser propietat de l'Estat i es converteixen en dominis
autoadministrats 19
, la seva explotació va ser confiada a col·lectius
de treballadors agrícoles, organitzats en «comitès de gestió». Les
terres del sector privat (Melk)20
no han estat afectades per aquesta
primera reorganització.
L'onada de nacionalitzacions es va iniciar als anys 70 i va afectar
també el sector agrícola. La revolució agrària del 1971 té, entre
altres disposicions, que introdueix la limitació de la gran propietat
privada nacionalitzant la terra per distribuir-la a pagesos sense
terra, que es beneficien del dret de gaudi perpetu per a una
explotació enforma de cooperativa.
19 Al 1963, el reglament dels «béns vacants abandonats pels francesos (1 milió
d'hectàrees de bones terres i 500 empreses industrials i comercials) pel decret
del 23 de març atribuint als treballadors algerians la gestió directa.
20 La colonització va modificar tota l'estructura predial i agrària d‟Algèria. Al
1830 dos estatuts coexistien a Algèria; les terres de domini privat (Melk) i
aquelles de propietat col·lectiva (arch). El Senatus Consulte de 1873, primer
cadastre a Algèria, va delimitar les tribus i els douars arch amb l'objectiu de
privatitzar les terres. Hi havia llavors a Algèria algunes comunitats sedentàries:
les terres comunals, municipals i béns inalienables (habous, religiós).
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 41
La reorganització del sector agrícola públic, realitzat al 1987 en el
context de la liberalització de l'economia algeriana no ha modificat
la propietat de l'Estat sobre el predial agrícola públic, però ha
introduït una sèrie de reformes. Els dominis són reorganitzats en
explotacions col·lectives agrícoles (EAC) i en explotacions agrícoles
individuals (EAI).
El procés de privatització institucionalitzat per la llei 90-25, del 18 de
Novembre de 1990, consagra el principi de la restitució de les terres
nacionalitzades als seus propietaris inicials, cosa possible ja que la
constitució de 1989 que no parla tampoc de propietat d'Estat sinó
de propietat pública. La disposició n° 95-286 del 25 de Setembre de
1995 precisa les condicions de restitució per posar fi als litigis creats
per la legislació anterior 21
.
La reorganització de la terra a Algèria està encara oberta al debat.
Al juliol de 2010 una nova llei ha estat adoptada. Hauria d'entrar en
vigor al mes de Setembre22
. Aquesta llei apunta a modificar l'estatut
de les explotacions agrícoles i transforma el sistema de tinença en
un règim de concessió, reemplaçant els EAC, i EAI en societats
civils d'explotació agrícola.
Les terres agrícoles de domini privat de l'Estat ocupen una
superfície de l'ordre de 2,8 milions d'hectàrees, el 35% de la
superfície agrícola útil. Més de 2,5 milions d'hectàrees han estat
atribuïdes a més de 210.000 productors organitzats en 96.629
21 Abdelmalek Boudjenouia, André Fleury i Abdelmalek Tacherift, «L'agricultura
perifèrica a Sétif (Algèria): “Quin és el futur de cara al creixement urbà?”
Biotechnol. Agron. Soc. Environ., volum 12 (2008) número 1, 23-30 consultat
en http://popups.ulg.ac.be/Base/document.php?id=2128
22 El Watan, 25-07-2010
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 42
explotacions agrícoles col·lectives i individuals (EAC i EAI).
S'enumeren actualment 30.519 EAC ocupant 1.841.000 ha i 66.110
EAI per a una base de propietat de la terra de l‟ordre de 674.000 ha.
La superfície restant, aproximadament unes 300.000 ha, pertany a
les xarxes de les granges experimentals, dels instituts tècnics
(granges de demostracions) i dels centres d'investigació (estacions
d'investigació i d'experimentació). Cada any desenes de milers
d'hectàrees són requisades amb finalitats d'urbanització, sense les
respectives indemnitzacions.
La principal incidència de la nova llei sobre l'explotació de les terres
agrícoles de domini privat de l'Estat, no és la duració limitada dels
40 anys de la concessió, sinó la possibilitat de cedir aquest títol, que
permet així la injecció de noves inversions en el sector. Un dels
principals problemes inventariats dels dominis agrícoles explotats
de manera individual o col·lectiva (EAC-EAI) de les terres atorgades
per l'Estat, és en efecte la manca de capitals, de mitjans tècnics i de
superfície viable.
Aquesta nova reforma de la llei de la terra s'inscriu també en un pas
més ampli de l'Estat vis-à-vis amb el sector agrícola, marcat per la
voluntat de crear una nova dinàmica de desenvolupament.
En efecte, des de l‟any 2000, l'Estat algerià ha posat l'accent sobre
el desenvolupament rural durable, fent-se una prioritat nacional, de
la qual els principals objectius són la lluita contra l'èxode rural,
combatre la pobresa i estimular l‟ocupació. El món rural ha estat
particularment afectat pel conflicte intern que ha causat estralls a
Algèria durant el anys 90. La violència de la dècada negra ha
provocat desplaçaments massius de població. Segons l'IDMC
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 43
(Internal Displacement Monitoring Center) aquests desplaçaments
haurien afectat més d'un milió i de mig de persones 23
.
El govern algerià ha llançat al 2000 un ambiciós programa destinat
a impulsar la inversió en el sector agrícola: el Pla Nacional de
Desenvolupament Agrícola (PNDA). En aquest context, s‟ha fet un
esforç financer considerable per al desenvolupament del sector
agrícola, invertint 40.000 milions de dinars anualment. Entre els
objectius del pla de desenvolupament, l'Estat ha posat l'accent
sobre la revalorització de les terres per mitjà del règim de
concessions, per permetre una explotació millor, la conservació dels
recursos naturals i la reconversió dels sistemes productius en funció
de les condicions naturals (Climes, sòls...).
Malgrat l'esforç financer realitzat amb l'objectiu de reorientar
l'activitat agrícola i de corregir els desequilibris heretats del període
colonial, els resultats han estat mitigats. L'exemple de la patata, de
la qual Algèria és un país productor excedent, i que en el període
d'un any s‟ha fet importador il·lustrat pels dèficits del sistema de
producció agrícola algerià, i que les polítiques públiques fins aquí
desenvolupades no han aconseguit oposar-se. Aquesta crisi puntual
ha revelat la debilitat de les institucions (les administracions
agrícoles, els consells locals, els bancs i les companyies
d‟assegurances, els laboratoris d'investigació, etc.) (Haouiri i
Benbekhti, 2008).
La manca de participació de les poblacions locals en l'elaboració i la
realització dels projectes és un dels factors que explica la manca de
resultat de les polítiques posades en marxa. Per això, caldria que
23 www.internal-displacement.org
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 44
les institucions i les organitzacions de la societat civil siguin
operatives. D'aquí la importància del paper que poden jugar les
associacions en l‟emplaçament dels plans de desenvolupament
locals en l‟àmbit rural, com els Projectes de Proximitat de
Desenvolupament Rural Integrat (PPDRI) 24
. El teixit associatiu està,
en efecte, dirigit a jugar un paper de primer ordre, no només per a la
difusió de la informació i coneixement dels dispositius destinats a
promoure el desenvolupament i feina a l‟àmbit rural, sinó també en
la posada en marxa d'aquests projectes.
Si bé hi ha grans disparitats de desenvolupament humà entre les
ciutats i el camp a Algèria, aquestes desigualtats colpeixen encara
més les dones que els homes.
3.3. La gestió de gènere dins les polítiques públiques del sector
agrícola i rural
Dins del marc institucional, són tres els organismes responsables de
vetllar i de reforçar la igualtat entre homes i dones: el Ministeri de la
Solidaritat Nacional, la Família i de la Comunitat Nacional a
l'Estranger; el Ministeri encarregat de la família i de la condició
femenina, creat al 2002 juntament amb el Consell de la Família i de
la Dona25
; i la Comissió Nacional Consultiva de Promoció i de
Protecció dels Drets Humans.
24 Els PPDRI pretenen estimular el desenvolupament rural implicant als
beneficiaris des de la concepció, i fins i tot en els projectes a realitzar. Aquest
enfocament preveu també la participació activa d‟associacions d‟orientació.
25 El Consell Nacional de la Família i de la Dona es va crear al Novembre del
2006. Reagrupa diferents components: representants dels Ministeris,
d‟organismes, del moviment associatiu i dels professionals concernits, així com
dels centres d'investigació i els experts.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 45
El Ministeri encarregat de la família i de la condició femenina ha
desenvolupat en col·laboració amb les Nacions Unides un programa
de suport a l'Estratègia Nacional de Prevenció de la Violència
Contra les Dones.
El Ministeri de la Solidaritat Nacional ha desenvolupat diversos
programes amb l'objectiu d'assegurar l'accés a l'educació i a la
formació professional i de reforçar la participació de la dona i la
seva inserció professional.
Les polítiques públiques i mecanismes institucionals han estat
establerts per l'Estat per a millorar l'accés de les dones als
dispositius de creació feina i l‟accés a l‟activitat professional. S‟han
establerts dos dispositius: l‟ANSEJ i l‟ANGEM26
per afavorir la
creació de petites empreses. No obstant això, aquests dos
mecanismes han tingut resultats poc visibles. Segons les
conclusions d'un estudi realitzat pel CRASC al 200627
, una
aclaparadora majoria de les dones a l'atur no coneixien aquests
dispositius, indicant per tant, una manca d'informació i de difusió. La
qüestió de l'accés a la informació sobre els drets socials i
econòmics es fa més evident encara en el cas de les dones que
viuen en zones rurals aïllades. Fins i tot, si la taxa d'activitat de les
dones rurals és molt més feble que a la ciutat (el 26,6% en zona
26 L'Agència Nacional de Gestió del Micro Crèdit (ANGEM) es va crear per
decisió del consell de govern el 2003. Establerta sota l'autoritat del Ministeri de
la Solidaritat de la Família i la Comunitat Nacional a l'Estranger, s‟orienta cap al
finançament d'activitats, dirigides a l'artesanat i l‟auto ocupació, iniciades per
les poblacions desfavorides a partir de 18 anys. El 53% d'aquests crèdits han
estat atorgats a dones (dels quals el 70% sota la forma de préstecs no
remunerats (PNR)).
27 «Enquesta: dones i integració socioeconòmica», CRASC, 2006.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 46
urbana per a les dones entre els 25 i 54 anys i només el 15,1% en
les zones rurals), aquesta continua contribuint àmpliament a
l'economia familiar així com a la preservació dels recursos naturals
a través dels treballs realitzats en les explotacions agrícoles. El seu
treball no és visible i no és tingut en compte de manera
estructurada.
Les activitats finançades per aquestos dispositius estan dirigides
principalment a l'artesanat i a l‟auto ocupació.
A més, amb aquestos mecanismes no és possible trencar les
activitats tradicionals o els rols assignats a les dones en la mesura
que aquestes activitats realitzades al domicili no permeten a la dona
creuar la barrera de l'espai privat cap a l'espai públic.
A les zones rurals la manca de presència de les estructures
institucionals associades a la escassetat de treball és un problema
major. Les polítiques públiques establertes són sovint mal
conegudes per la població. Per a remeiar-ho, en algunes parts les
cèl·lules de proximitat han estat establertes per tal d'assegurar una
bona transmissió d'informacions entre les poblacions rurals i els
diferents dispositius creats per l'Estat en el marc de les polítiques
públiques de desenvolupament rural.
Els ajuntaments tenen competències limitades per jugar un paper
important en l'àmbit de l‟ocupació, l'acció social i la joventut. Una
joventut particularment descontenta, en general, respecte al
funcionament de les estructures de servei públic existents degut a
una gran espera en matèria d‟equipaments sociocol·lectius de base.
La configuració actual del sistema estadístic no permet tenir una
bona visibilitat de les diferències entre gèneres. El pla de l'UNDAF
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 47
2007-2011 menciona la insuficiència de la qualitat de les dades.
3.4. Agències internacionals i promoció de la dona a Algèria
Diversos programes destinats a reforçar la participació de la dona
en els diferents àmbits de la vida pública (treball, política, societat
civil) han estat posats en marxa a Algèria en el transcurs dels
darrers 10 anys.
El programa de les Nacions Unides per Algèria i per al període
2007-2011 concedeix una atenció particular a les qüestions de
gènere i a les associacions femenines. Els àmbits de cooperació en
matèria de gènere aborden les qüestions de la promoció i
participació de la dona en la vida política, econòmica i social ; el
suport a l'educació i a la formació de la dona rural; i la lluita contra la
violència contra les dones. El programa preveu també, donar suport
a l‟enfortiment de la qualitat i l'accessibilitat dels serveis socials i la
promoció de l‟ocupació.
L'UNDAF treballa per a la consolidació de la participació de la dona,
i de la dona rural en particular, a la vida econòmica, política i social
a tots els nivells. Entre les línies de treball establertes en aquest
sentit, l'UNDAF pretén donar suport als programes que faciliten
l'accés de les dones rurals a l'educació, a la formació i a una feina
decent. El reforç de les capacitats de les institucions nacionals amb
formacions, suports tècnics i estudis per a la producció de les dades
estadístiques disgregades per gènere, i per a una integració millor
de l'enfocament de gènere en les polítiques i instruments de
planificació. L'UNDAF dona suport també a l‟aplicació de
l'estratègia nacional de lluita contra la violència respecte a les
dones, amb formacions i serveis a distància i de proximitat adaptats.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 48
El Programa per a la igualtat entre gèneres i per a l'autonomia de
les dones a Algèria (2009-2011) és un projecte d'uns 3.640.202$, i
que té tres eixos estratègics principals: la creació d'un entorn que
promou una presa de decisió equitativa, i la integració de la
perspectiva de gènere en l'elaboració de les polítiques i més
particularment en el sector de l‟ocupació i amb la millora de les
dades desglossades per gènere; l'accés de les dones a la feina i el
suport dirigit als mecanismes de creació llocs de treball de feines
existents i al desenvolupament de projectes pilots existents; i les
accions de formació i d'informació sobre les qüestions de gènere i
els drets socials i econòmics de les dones.
Certs programes s'han orientat també cap a la part relativa a la
millora de la representació femenina en les diferents institucions
polítiques (PNUD, INSTRAW) L'Institut International d'Investigacions
i de Capacitació de les Nacions Unides per a la Promoció de la
Dona i el Centre de la Dona Àrab per a la Formació i la Investigació,
que han llançat conjuntament el projecte titulat “Reforç del lideratge
femení i de la participació de les dones en la vida política i en els
processos de presa de decisió a Algèria, al Marroc i a Tunísia” amb
el finançament d‟Espanya.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 49
III. RESULTATS DEL DIAGNÒSTIC
1.- EL CONTEXT SOCIOECONÒMIC I LA DINÀMICA
ASSOCIATIVA A LES ZONES RURALS: CARACTERÍSTIQUES
DE LES REGIONS SELECCIONADES A L'ESTUDI: L’ORANESAT,
DJELFA I LA CABÍLIA
Com hem informat anteriorment, Algèria és un país caracteritzat per
una gran diversitat cultural, sociològica i econòmica. Encara que
Algèria ha integrat, en part, dins de la seva organització
administrativa i política el centralisme jacobí de l'estat francès que
limita considerablement les competències de les regions, aquestes
han mantingut les seves especificitats culturals, socials,
econòmiques i de vegades fins i tot polítiques ( la Cabília).
L'àmbit d'aplicació del diagnòstic no ens permet elaborar un anàlisi
detallat i exhaustiu dels diferents contextos on les diferents
associacions objecte del nostre estudi estan ubicades. L'objectiu
aquí és posar de relleu algunes característiques que ens semblen
importants.
1.1.- L’Oranesat
La regió de l'Oranesat, situada al nord d‟Algèria, és una de les
regions més riques d‟Algèria. El conjunt del litoral algerià està dotat
de les terres més riques i reagrupa prop del 44% de la població
algeriana, localitzada principalment a les grans ciutats com Alger,
Oran i Annaba.
Els índexs de desenvolupament humà són generalment més alts
que en altres regions. L‟Oranesat figura per exemple entre les 5
wilayes en què la diferència entre l‟ índex del Nivell d'Instrucció per
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 50
als homes i les dones és el més baix28
.
Es tracta també d'una regió que s'ha beneficiat de nombroses
inversions en el transcurs dels últims anys. Tanmateix convé
subratllar que certs municipis perifèrics es desmarquen
sensiblement del conjunt. L'èxode rural accelerat als anys 90 pels
desplaçaments interns deguts a la inseguretat, ha afavorit el
creixement de zones perifèriques on els indicadors socioeconòmics
assenyalen la presència de “bosses” de pobresa i poblacions
vulnerables. La Wilaya d‟Oran tenir la major migració neta d‟Algèria
entre 1987 i 1998. Durant aquest període, les perifèries de
l'Oranesat s'han caracteritzat per altes taxes de creixement de la
població. La població de la Wilaya d‟Oran és en gran proporció jove,
el 62% tenen menys de 30 anys. Aquesta població jove està
fortament marcada per l'atur. L'ONS (Oficina Nacional d‟Estadística)
mostra els resultats d‟ un 14% d'aturats al 2007, però la inactivitat
forçada afecta a moltes més persones, especialment entre els joves
(Rebouha, 2010).
La regió de l'Oranesat es caracteritza també pel seu dinamisme
associatiu. A la Wilaya d‟Oran hi havia al 2003, 1.800 associacions
però només 15 associacions eren femenines. Certes associacions
com l'AFEPEC han conservat l'estatus de dimensió local, quan en
realitat, actualment és una associació de dimensió nacional. En
general les més nombroses són les associacions que desenvolupen
activitats socials i culturals. Entre les associacions de dones, una
part s'inscriu en el moviment de reivindicació dels drets de les
dones FARD (1995), que porta a terme iniciatives socials. Algunes
28 Informe Nacional de Desenvolupament Humà, Algèria, 2007, el CNES-
PNUD, Juliol del 2008.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 51
associacions s'han especialitzat, com AFAM que s'ha centrat
exclusivament sobre el dret a la salut (1997).
1.2. – La Cabília
L'empobriment afecta particularment les zones muntanyoses com
les regions dels Aurès i la Cabília on la taxa d'atur és àmpliament
superior a la mitjana nacional. La Cabília és una regió que a més a
més ha estat afectada per una agitació política constant en els anys
2000. Durant la primavera del 2001, aquests problemes van prendre
la forma de disturbis, reprimits per les forces de seguretat
algerianes29
. Malgrat les grans potencialitats econòmiques
d'aquesta regió (l‟arboricultura, la ramaderia, l'artesania, el turisme)
la Cabília s'enfronta a una difícil situació econòmica i social. Ha
estat àmpliament abandonada per l'Estat a nivell d‟inversions
públiques. La manca de dinamisme econòmic ha generat un gran
malestar social. La Wilaya de Tizi Ouzou compta amb 1.119.646
habitants. És la Wilaya que té l'índex de natalitat més baix d‟Algèria.
La taxa d'atur està a prop del 60% a les localitats més pobres.
L'èxode rural dels executius i joves aturats és particularment
important.
Les estructures socials i polítiques basades en la comunitat
perduren i inspiren la manera predominant d'organització social i les
estructures associatives, com la plaça Jemaa o "assemblea del
poble” 30
(Lacoste Dujardin, 2001: 75).
29 Per aquest tema, veure l‟informe del Grup de Crisis Internacional: “Algèria:
agitació i impàs a Kabylie, Juny del 2003.
30 «L'assemblea dels homes del poble» és una estructura encara viva al si dels pobles de la Cabília dins la qual les principals famílies estan representades, i administra els assumptes de la comunitat.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 52
És una regió que es caracteritza també pel seu fort dinamisme
associatiu. Segons la Direcció General i d'Afers per a la Regulació
de la Wilaya de Bejaia, hi havia al començament de l'any 1995 prop
de 2000 associacions (el 30% d'elles són associacions de barri, el
27% de pares-i-alumnes i el 14% d'elles de caràcter religiós, mentre
que les altres són associacions culturals amazigh).
1.3.- Djelfa
La Wilaya de Djelfa presenta segons un informe recent del Banc
Mundial les característiques d'una zona marginal: baixa densitat de
la població, localització allunyada dels centres d‟activitat econòmica
i amb un potencial econòmic limitat per una aglomeració i recursos
insuficients31
.
Situada a la part central d‟Algèria, la Wilaya de Djelfa està formada
per 36 municipis agrupats en 12 daires. La població total de la
Wilaya segons el padró no definitiu del 2008 és de 1.204.134
habitants, dels quals un 72,56 % es concentren en les poblacions
més importants mentre que només un 4,31% de la població viu en
els centres urbans secundaris. Una part de la població, el 23,13%
es troba en zones disperses.
Es tracta d'una regió agrícola, principalment dominada per la
pastura i la ramaderia ovina que constitueix la principal activitat
agrícola de la regió. (el 50% del P.I.B. agrícola al 2006).
No obstant això, l'evolució de les pràctiques agrícoles ha modificat
profundament l'equilibri que dominava l'estepa, i ara està
31 Banc Mundial: Informe sobre el desenvolupament de la regió Mena; Visió
General, llocs pobres, poblacions pròsperes: “Com l'Orient Mitjà i l'Àfrica del
Nord poden superar les disparitats espacials”. Washington, Juny del 2010.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 53
amenaçada per la desertització posant en perill l'activitat pastoral i
per tant, produint-se noves migracions de les poblacions cap als
centres urbans.
Es tracta d'una zona relativament tancada, encara que la seva
situació geogràfica la podria convertir en una zona d'intercanvis
culturals i comercials entre el nord i el sud. Es tracta d'una zona de
trànsit i d'intercanvis de matèries diverses, com les matèries
primeres (tipus llana, pells ...), de productes acabats, és a dir, fruits
de la transformació i de productes alimentaris.
El pes del sistema tribal és encara molt accentuat en aquesta regió.
Es tracta d'una forma d'organització social complexa que està
també associada a un mode d'explotació dels recursos naturals32
.
La consideració de les rivalitats o aliances entre tribus no s‟ha
d‟oblidar en el moment d'establir un projecte.
Les mesures adoptades pel govern per frenar aquest declivi no han
obtingut els resultats desitjats. Els estudis i enquestes han
demostrat que el fracàs d'aquestes polítiques va ser en part, pel fet
que la dimensió humana no havia estat prou considerada i
l'estructura social tradicional encara predominava la regió33
.
Aquesta regió apareix en les estadístiques com una de les més
32 La qüestió la terra és particularment complexa. Per a les pastures que tenen
la condició de terres arch el dret consuetudinari segueix prevalent. Quan les
tribus posseïen els seus propis territoris se n'asseguraven la gestió i
l'explotació.
33 Ministeri de l'Agricultura i del Desenvolupament Rural, Unitat d'Investigació
de Djelfa, Estudi del projecte Messaad II : «Les Produccions Vegetals en els
Sistemes de Producció Estepàries. Cas de la Regió de Messaâd», Enquestes
realitzades per: Abdelhakim OUZZANE; Bachir ABDELLAOUI; Mohamed
KANOUN i Mustapha REMITA.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 54
pobres d‟Algèria. A les regions dels Altiplans, la wilaya de Djelfa, 9
municipis de 12 estan en situació d'extrema precarietat i representa
per si sol el 20% de les poblacions dels municipis pobres i el 50%
dels municipis en situació d'extrema precarietat. La taxa
d'analfabetisme de les dones (d‟11anys i més) és la més elevada
d‟Algèria, el 62% de les regions dels Altiplans Centrals (Wilaya de
Djelfa)34
.
34 El Mapa de la pobresa a Algèria, Agència Nacional de Planificació del
Territori, Maig del 2001, Ministeri d'Acció Social i Solidaritat Nacional.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 55
2. TIPOLOGIES D’ASSOCIACIONS DE DONES AL MEDI RURAL
- SITUACIÓ ACTUAL – Fortaleses, debilitats, reptes i
oportunitats de la participació de les dones en el teixit
associatiu al medi rural
2.1. Gènesi i característiques generales del teixit associatiu al
medi rural
El teixit associatiu algerià és en general jove. Ho és encara més al
medi rural. Com ja ho hem assenyalat és a les zones urbanes i
especialment en les grans ciutats com Alger o Orà on es concentren
la majoria de les associacions.
En general és un medi més conservador on les dones tenen més
dificultats per trencar tabús i tradicions i queden limitades a l'espai
privat. Els models tradicionals d'organització de la família són cada
vegada més importants.
En algunes wilayes com Djelfa i en particular en certes daires com
la Messaâd, les dones són poc presents a l'espai públic.
La violència que va marcar la dècada dels 90 ha contribuït en gran
mesura a l'aïllament de les famílies. La dona ha estat i continua sent
l'objecte d'una sobreprotecció per part del clan familiar. Elles han
estat també entre els col·lectius més afectats pel conflicte que ha
castigat Algèria durant aquests anys.
En general hi ha pocs vincles entre les associacions de dones a les
zones rurals i les representants de les associacions de dones a les
zones urbanes. Aquestes últimes tenen un recorregut del tot
diferent. Portats per l‟elit, els projectes associatius feministes que
han sorgit al final dels anys 80 tenen les seves arrels molt limitades
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 56
al medi rural. Els discursos i les estratègies emprades per aquestes
associacions troben poc ressò entre les dones rurals degut a la
seva educació, els seus estils de vida i experiències de vida tenen
dificultat per identificar-se amb la imatge transmesa per les líders de
les organitzacions feministes, universitàries, que de vegades són
properes a les elits i els partits polítics. Aquestes no han adaptat el
seu discurs i en general també semblen desconèixer la realitat de
les dones rurals.
Les associacions, objecte de l'estudi, tenen en general una desena
d‟anys i fins i tot en certs casos una vintena d'anys d'existència. La
majoria d'elles han estat creades a finals dels anys 80 o durant els
anys 90 (16 de les 29 associacions objecte de l'enquesta).
Les motivacions per a la creació d'aquestes associacions han sigut
diferents en cada cas. El llançament de certs programes en el medi
rural ha permès en certs casos formar i estimular la gestació de
projectes associatius. És el cas de l'Associació de la Promoció de la
Filla i de la Dona Hachemita (APFFH) que desenvolupa les seves
accions en la daira del Hachem de la Wilaya de Mascara. La idea
ha estat llançada per un projecte de CERAI a Mascara, l'IMDR
(Introducció d'un Model de Desenvolupament Rural35
) que va
proposar la creació d'un col·lectiu organitzat amb l'objectiu de
promoure la participació de la dona i d'aprofitar les facilitats oferides
dins d'aquesta iniciativa. L'objectiu de l'IMDR era reforçar el teixit
social amb la dinamització sociocultural, la formació d'animadors del
35 El projecte d'Introducció del Model de Desenvolupament Rural (IMDR)
finançat amb fons europeus «Leader» s‟ha desenvolupat a la daira del
Hachem, amb el suport del Ministeri d'Agricultura i Desenvolupament Rural
algerià i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional pel
Desenvolupament i l‟ha executat el CERAI.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 57
desenvolupament local i les accions de sensibilització i formació de
la dona rural.
En el cas d‟altres petites associacions locals al món rural, el
projecte associatiu va néixer de la iniciativa d'un grup de dones que
es van associar amb l'objectiu de defensar els drets de la dona rural
(Associació per a la Promoció de la Dona Rural de Sidi Lähcen). El
recorregut personal pot ser també l'origen del projecte associatiu
com en el cas de l'Associació de Dones amb Discapacitats de
Tafahul, on la presidenta pateix una discapacitat física; lluita contra
la marginació i l'exclusió i per a la plena integració d'aquest
col·lectiu en els espais privats i públics de la societat algeriana.
Altres projectes associatius de dones al món rural, de vegades de
major envergadura han estat creats per personalitats que han
assumit posicions de lideratge dins de l'administració d'agricultura.
És el cas de l'Associació Nacional «Dona i Desenvolupament Rural»
en que la presidenta treballava al Gabinet del Ministeri d'Agricultura
i Desenvolupament Rural. Va ser en el marc dels programes
desenvolupats al ministeri, que apareix l'objectiu de definir una
estratègia per integrar les dones en el desenvolupament i hi ha una
consciència de la necessitat d‟implicació del moviment associatiu
per garantir la integració de les dones en el desenvolupament rural,
és en aquest context que neix la idea de crear l‟associació. Un
procés similar va portar a la creació de Tamari, la presidenta
treballava també al departament d'agricultura a la Wilaya d'Oran i és
en aquest context que la iniciadora del projecte s'adona de les
necessitats de les vídues i d'altres dones disminuïdes en el medi
rural i de les necessitats d'acompanyament jurídic. De vegades les
dirigents d'aquestes associacions mantenen funcions oficials com
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 58
és el cas de la presidenta de l'associació ASFRU (Associació
Professional de Dones Rurals de la Wilaya de Tizi-Ouzou) que
forma part del consell d'administració de la cambra d'agricultura de
Tizi Ouzou.
També hi ha altres casos. La creació d'una associació també pot ser
el resultat d'un projecte familiar com és el cas de l'Associació per
l'Acció Social i Promoció Cultural (APPROSH), una associació
familiar que es remunta a la primera associació amb fins culturals i
esportius creada al 1939 durant la colonització francesa en virtut de
la llei d‟associacions de 1901. Algunes associacions locals com
Mostaqbel han estat creades sota els auspicis de l'Associació
Nacional Oficial UNFA, l'única associació de dones existents fins a
l‟obertura política a finals dels anys 1990.
2.2. Fonts de finançament
Encara que les fonts de finançament de les associacions siguin més
nombroses i diversificades36
des de l'arribada a Algèria dels donants
estrangers i l'establiment de mecanismes específics per enfortir la
xarxa d'associacions a Algèria (els programes ONG1, i ONG2
finançats per la Unió Europea), la majoria de les associacions
consideren que la manca de recursos financers és el principal
problema que enfronten les associacions. Per la majoria de les
associacions consultades es tracta d'un dels principals punts febles
identificats.
Les subvencions donades per les wilayes són gairebé insignificants,
de l'ordre de 50.000 dinars, les condicions necessàries per obtenir
36 Per a les associacions que no són nacionals la legislació que regula el règim
associatiu prohibeix els finançaments de donants estrangers.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 59
aquestes subvencions són arbitràries i la seva concessió obliga a
les organitzacions a utilitzar un auditor.
Pel que fa a l'accés als fons estrangers, les associacions han de ser
objecte d'una autorització per que es puguin beneficiar. Aquest és el
cas de nombroses associacions locals o wilayals que s'han pogut
beneficiar del finançaments de la Unió Europea en el marc de la
Unió de Gestió dels Programes d'Ajuda a les Associacions. Dins
d‟aquest marc, una desena de projectes van ser seleccionats al
2004, però cap pertanyent a les associacions de dones (SAI, 2008).
Les condicions imposades pels donants de fons en matèria de
gestió sovint es consideren massa restrictives per les associacions
que es queixen de la complexitat dels procediments per obtenir fons
dels donants com la Unió Europea, així com per la presentació i
formulació dels projectes.
La majoria de les associacions objecte d‟aquesta investigació són
associacions locals i el seu pressupost és en la majoria dels casos
molt limitat. Les seves principals fonts de finançament provenen de
les quotes d'afiliació i dels suports financers puntuals de les
col·lectivitats locals, tractant-se en general d‟imports petits.
2.3. Recursos materials
La manca de recursos materials i, en particular, la manca de locals,
és un factor que s'ha plantejat constantment durant les entrevistes
realitzades com a dèficits de o a les organitzacions.
L'absència de local no permet establir un equip de treball. En
alguns casos el centre físic de referència de l'associació es situa al
domicili personal del president de l'associació. Aquesta confusió a
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 60
nivell de l'espai físic de l‟associació crea també una confusió
respecte al projecte associatiu, que tendeix a ser personalitzat i al
mateix temps fa més difícil l'apropiació del projecte per part dels
membres de l'associació.
L'absència de local és alhora un símptoma de precarietat i de falta
de sostenibilitat de les associacions. Aquesta inestabilitat dificulta la
visibilitat de l'associació.
L'obtenció d'un local per a les associacions sovint depèn dels
recursos financers de l'associació però també i sobretot de la xarxa
de relacions.
Per a una associació, la compra o lloguer d'un local suposa un
esforç financer considerable i en molts casos només l'assignació
dels béns de l'Estat pot resoldre el problema. Sovint la solució per a
les associacions locals passa per la concessió d'espais per part de
les autoritats locals, la qual cosa els sotmet a una dependència de
la bona voluntat de les autoritats locals que pot també facilitar la
instrumentalització d'aquestes associacions.
La majoria de les associacions que han estat analitzades en el
present estudi s‟estan enfrontant a aquest problema. Un cert
nombres d'elles es troben en locals cedits per les autoritats
municipals. Aquest és el cas de l'Associació de Promoció de la
Dona Rural de Sidi Lähcen que comparteix l'espai cedit per les
autoritats amb l'associació de dones amb discapacitat de Tafahul.
D'altres com el Centre de Referència Lewhi de Tizi Ouzou, la Lliga
de Prevenció i Protecció de la Joventut i de la Infantesa de Tizi
Ouzou (LPSJE) depenen de l‟atzar del lloguer i en qualsevol
moment es poden trobar sense local.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 61
La manca de local atura també la constitució d'una memòria per a
l'associació, i el no deixar rastre dels projectes realitzats. És també
un espai necessari per l'intercanvi i la coordinació, essent també un
element essencial per la visibilitat de l'associació. Especialment
quan es tracta d'associacions locals que a les seves estratègies de
treball remarquen molt la proximitat.
Pel que fa als mitjans tècnics i informàtics de les associacions que
han estat analitzades en el present estudi, s‟han observat diferents
situacions. Aquests mitjans de vegades existeixen però romanen
sense utilitzar.
2.4. Recursos humans
El moviment associatiu algerià en general i el sector femení en
particular no és immune a aquesta tendència estant fortament
marcat pel personalisme i el presidencialisme. Les associacions són
sovint el resultat d'un projecte o una iniciativa individual portada a
terme pel president de l'associació. Es crea, sovint, des del
començament un vincle de dependència entre l'associació i el seu
president fundador, que quan es trenca sovint suposa la finalització
del projecte. Aquesta dependència és un factor de vulnerabilitat de
les associacions sobretot quan molts líders d'associació han pres el
camí de l'exili en els últims anys. De fet, l'elit associativa ha estat
molt afectada per l'èxode i l'emigració a l'estranger. Algunes regions
han estat particularment afectades per aquest fenomen com la
Cabília.
En alguns casos, el projecte associatiu ha estat concebut per una
persona que ha assumit des del inici la presidència i no ha sabut
transferir posteriorment el seu saber i les seves competències, per
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 62
tal de garantir d'una part la sostenibilitat de l'associació en cas
d‟anar-se‟n i d‟altra banda, formar i preparar l'arribada d'una nova
generació capaç d'assumir un paper important dins l'organització. El
fet que es tracti d'estructures reduïdes accentua també aquest
fenomen. Per això, quan hi ha fortes personalitats al capdavant de
les associacions monopolitzen el saber i la presa de decisions i
impedeixen també la constitució d'un equip de treball que garanteixi
la sostenibilitat de associació.
En altres casos, malgrat la voluntat de la presidència de cedir el seu
lloc, l'equip que l'envolta no se sent capaç d'assumir les
responsabilitats i tasques que corresponen al president de
l'associació. De fet, a la majoria d‟associacions trobades, és el
president de l'associació qui assumeix tota la comunicació externa i
la visibilitat de l'associació a l'exterior.
La concentració de les competències i dels poders de decisió a les
mans de la presidenta o del president de les associacions és
principalment degut a l'existència de formes de gestió i
d'organització interna molt jerarquitzats.
És interessant esmentar l'experiència d'una petita associació local
de creació recent com es l'APFFH (2007), amb un model de
funcionament basat en una estructura horitzontal que permet una
apropiació de competències i de capacitat per prendre decisions
major.
Aquesta concentració de les responsabilitats i poders de decisió per
part dels dirigents de les associacions constitueixen un dels punts
febles detectats en el model d'organització i de gestió interna de les
associacions.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 63
Diverses causes expliquen la manca de mà d'obra dins de
l'associació que accentua la dependència del projecte associatiu del
seu creador o creadora.
Es pot invocar en primer lloc la ruptura generacional. És el cas
principalment de les associacions feministes a les zones urbanes
que han sorgit a els anys 90. Les dirigents d'aquestes associacions
no han aconseguit establir llaços ideològics i assegurar la
continuïtat dels seus discursos. Aquesta nova generació de dones
està profundament marcada per la influència i l'impacte del
moviment islamista i la violència de la dècada negre. Evoluciona en
un context social i ideològic molt més regressiu. Les dones que no
porten "hijab" s'estan convertint en una minoria entre els adults (és
a dir 1 de cada 10 dones) d'acord amb una enquesta realitzada pel
Centre d'Informació i Documentació sobre els Drets del Nen i de la
Dona (CIDDEF)37
.
La successió dins de les associacions també es veu obstaculitzada
per la manca de transmissió dels coneixements, la motivació i la
manca de qualificació dels associats que està vinculada al dèficit
d'estructures funcionals que haurien de donar una continuïtat al
projecte associatiu de manera autònoma.
Les dificultats que troben moltes associacions i la seva dependència
de la figura del president es deu també a la manca de capitalització
d'experiències i realització de memòries a les associacions. Aquest
és un assumpte que mereix una reflexió per tal de concebre
mesures susceptibles per a reforçar aquest aspecte. Els cursos de
37 Segons una enquesta realitzada per CIDDEF (hi ha 1.5 milions de dones que
tenen prohibit sortir de casa i treballar), veure: http://www.ciddef-
dz.com/pages-index/index.php
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 64
formació proposats a les associacions sovint són aprofitats per les
mateixes persones, i no arriben als altres membres de les
associacions. Tractant-se d'un aspecte encara més important, ja
que condiciona també l'impacte de les diverses formacions portades
a terme en el marc dels projectes finançats pels donants de fons
estranger, els quals s'han centrat majoritàriament en l'enfortiment de
les capacitats i els recursos humans a les organitzacions.
D'altra banda nombrosos projectes finançats per la Unió Europea i
les ONGs internacionals han replicat el mateix tipus de formació
destinada als liders associatius (gestió associativa, gestió del cicle
de projecte, gènere...) amb la finalitat de posar en pràctica
l'execució de microprojectes.
Sembla que fins ara les associacions han basat la identificació i
selecció dels seus recursos humans per a garantir la transmissió a
aquelles persones susceptibles de multiplicar els coneixements
guanyats.
Pel que fa als recursos humans, el diagnòstic compartit per totes
les associacions se situa clarament en el dèficit de capacitats i de
formació, i en la manca cultura associativa. Sovint els responsables
de projectes associatius es queixen de la manca de participació de
la juventut al món associatiu i del fet que nombrosos joves escullen
aquesta via sovint per interès. És veritat que el context
socioeconòmic no és favorable pel desenvolupament del voluntariat
davant la falta d'oportunitats d'ocupació i que el teixit associatiu
representa sovint una porta de sortida. La manca de perspectives
econòmiques i de salaris pot acabar també desanimant els
voluntaris i amb el temps desviant-se del projecte associatiu.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 65
Una transició necessària cap a la professionalització
Entre les associacions de mida petita, són els problemes de gestió
interna els que limiten la viabilitat del projecte associatiu. Són en
gran part deguts a la dificultat de consolidar equips de treball
capaços d'administrar grans pressupostos. Per això, és difícil basar-
se només en el voluntariat. És freqüent veure que petites
associacions vacil·len a l‟hora de presentar-se a les ofertes per
manca de recursos humans capaços d'administrar els projectes
finançats.
No obstant això, hi ha experiències i iniciatives interessants per a
trencar aquest cercle viciós i garantir l'estabilitat dels recursos
humans dins de l'organització. Aquest és el cas del Centre de
Referència Lewhi de Tizi Ouzou, que ha establert un sistema de
rotació per als seus voluntaris amb el suport de projectes
remunerats.
És el mateix per al cas de «Dones Algerianes que Reivindiquen els
seus Drets» (FARD), que també ha establert un sistema de rotació
que permet als voluntaris fer-se caps de projecte. Les perspectives
de remuneració del treball associatiu constitueixen un element clau
per consolidar la capacitat de gestió interna de les associacions i la
seva professionalització. Es tractaria doncs, de combinar el
compromís i la vocació associativa amb una certa
professionalització i remuneració.
2.5. Objectius estratègics i àmbit de treball
En general, la majoria de les associacions a les zones rurals no han
definit o establert línies estratègiques clares i els seus objectius
estan definits en funció dels projectes realitzats. Pel que fa a les
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 66
associacions de dones, el discurs realitzat pel moviment feminista a
les zones urbanes és pràcticament absent.
Cal assenyalar per exemple, l'absència de debat sobre el Codi de la
Família, que és l'epicentre del discurs i de la mobilització del
moviment feminista a Algèria com a altres llocs en altres països del
Magrib. La principal preocupació es centra en l'aplicació efectiva de
les reformes introduïdes al 2005 o de la divulgació del seu contingut
per tal que les dones coneguin els seus drets al medi rural.
També a diferència de la imbricació existent a les grans ciutats com
Oran i Alger entre l'àmbit polític i l‟associatiu, les afiliacions
polítiques i ideològiques no tenen el mateix pes o no exerceixen la
mateixa influencia sobre les associacions del medi rural.
Pel que fa a les activitats de les associacions de dones rurals,
aquestes reprodueixen en general el mateix model: la sensibilització
sobre les qüestions jurídiques; l‟alfabetització; i les activitats
generadores d'ingressos.
Els tallers proposats a les dones són més o menys tot els mateixos:
costura, brodat, cuina, pastisseria. Aquest model és reproduït a
totes les regions d'Algèria a l‟àmbit rural sense que sigui formulada
la pregunta de la viabilitat econòmica d'aquestes activitats o del
potencial d'aquestes activitats per a que els beneficiaris guanyin en
autonomia i autosuficiència respecte a la família.Seria necessari
realitzar estudis paral·lels sobre la viabilitat d'aquests projectes
d'inserció professional i les oportunitats d'ocupació reals que pot
oferir aquesta formació a les dones, considerant sempre que els
projectes se situen dins el marc de la perspectiva de gènere i tenen
com a objectiu la promoció i emancipació de la dona. Doncs, ens
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 67
podem preguntar en quina mesura una formació en costura per a
les dones reforça les divisions tradicionals dels papers assignats a
les dones o contribueix a donar eines que permetran a la dona obrir-
se camí en l'espai públic.
Alguns líders de les associacions assenyalen i amb raó, que poc
importa el contingut, el que compta i constitueixi ja un progrés és el
fet de crear un espai per a les dones en el qual els serà permès
tenir un contacte amb l'exterior. Es tracta segons ells d'un procés
lent, deixant enrere els inconvenients ja que de vegades pot ser
productiu.
Per a altres, independentment del seu contingut, es tracta abans de
tot de donar eines, de crear noves expectatives i oportunitats; es pot
evidentment, a través d'un taller costura, transmetre altre tipus de
coneixements i d'experiències.
De vegades, fins i tot per a les dones solteres dels douars, és la
creació mateixa de l'espai físic que constitueix un progrés important,
independentment del contingut de la formació. Al douar d'El Maleh,
a la Daira d'El Hachem, la caravana establerta per l'IMDR i
transformada en un centre d'alfabetització i de formació ha permès
a les dones tenir un contacte amb l'exterior. Aquest espai
d'intercanvi i d'aprenentatge s'ha convertit en l'embrió d'un centre de
promoció de la dona rural.
L'argument sovint dels responsables de les associacions
consultades és que, efectivament, és això el que volen les noies.
Encara caldria que el col·lectiu de beneficiaries es pugui expressar
lliurement sobre aquestes necessitats. Seria interessant estimular
tallers creatius subjectes a noves expectatives de les noies i dones
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 68
que puguin expressar-se en les diverses intervencions previstes.
Aquesta normalització del contingut dels projectes realitzats,
respon a les necessitats immediates de la població que al medi rural
són necessitats primàries. Els projectes de vegades són concebuts
com el pas obligat, la primera etapa necessària per iniciar altres
tipus d'activitats com la sensibilització sobre els drets, i la salut
sexual i reproductiva.
Les associacions de l‟àmbit rural només tenen una planificació a
curt termini i falta visió general que orienti les accions en el futur. La
majoria de les associacions trobades són molt joves i petites i la
seva experiència són només alguns projectes finançats per donants
estrangers, com els projectes finançats a càrrec dels programes de
finançament de la Unió Europea: ONG1 i ONG2.
2.6. Relació amb les autoritats
A Algèria, i tenint en compte el context legal i administratiu,
caracteritzat pel manteniment de l'estat d‟emergència, el dinamisme
associatiu està limitat des del principi en el seu creixement i
activitat. La legislació en vigor manté nombroses zones grises que
permeten a l'administració en tot moment controlar, censurar i
restringir les activitats de les associacions. L‟informe de l'estat en
diferent nivells, ja sigui l'administració central o local, és doncs un
passatge obligat.
El manteniment de bones relacions sembla necessari per assegurar
una certa perennitat de l'associació. Cal assenyalar que cada
vegada que les associacions que formen la mostra de l'estudi són
majoritàriament associacions prestataris de serveis o de béns i que
no tenen un caràcter reivindicatiu i de defensa judicial (a diferència
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 69
de les associacions que van sorgir en els anys 90 en el moment de
la liberalització política).
La naturalesa de les relacions que mantenen les associacions amb
les autoritats locals varien en funció dels diferents perfils
d'associació. No obstant això, la majoria de les associacions
consideren que en general hi ha de part de les autoritats, una
manca de suport. Les autoritats locals són fins i tot de vegades
percebudes com una amenaça per a la continuïtat del projecte
associatiu. En altres casos, però, les bones relacions mantingudes
amb les autoritats locals són exposades com un aspecte positiu i
constitueix un triomf per a l'associació.
Encara que en el discurs la majoria de les associacions abordades
s‟autodenominen apolítics, les associacions han teixit nombroses
relacions de diferents naturaleses amb les autoritats. Normalment hi
ha llaços: en el cas del moviment feminista urbà les relacions amb
els partits polítics són estretes. Sovint les dirigents de les
associacions són també militants de partits polítics. De vegades són
persones que han jugat un paper dins de l'administració i que hi són
des de l'origen del projecte associatiu. Amb les administracions
locals les relacions teixides per les associacions són tan nombroses
com necessaris per mantenir amb vida el projecte associatiu, sovint
s‟enfronten a dificultats administratives.
Gràcies a les bones relacions establertes amb les autoritats locals o
altres institucions, una associació pot obtenir un marge de maniobra
i una capacitat d'acció que no podria obtenir sense aquest suport.
L'exemple de l'associació APROSCH (Acció, Promoció Social i
Cultural) és il·lustratiu. L'eficàcia dels resultats obtinguts en un dels
barris desfavorit d'Oran (el barri Victor Hugo) on es troba
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 70
l'associació, també està dimensionat d'acord a les facilitats
atorgades per les institucions públiques i les autoritats locals que
donen suport a l'associació. La col·laboració establerta ha permès a
l'associació multiplicar l'impacte de les seves accions. Ben arrelada
al barri, aquesta associació, que té un origen familiar 38
, ha
aconseguit combinar a la vegada treball de proximitat i suport
institucional. Així el barri ha pogut obtenir també millores notables a
nivell de infraestructures com es la xarxa de sanejament.
Això també és un joc que demostra que l'Estat algerià també depèn
de les associacions, i ha reconegut la necessitat de reconstruir
ponts amb aquesta iniciativa de les associacions. La freqüència dels
disturbis a Algèria és un recordatori de que la desintegració dels
llaços socials també poden tenir repercussions o manifestacions
perilloses per a l'estabilitat del poder.
Es tracta doncs d'una condició prèvia necessària sense la qual
l'activitat associativa podria ser ràpidament silenciada. Per evitar les
restriccions administratives, és important que les organitzacions no
governamentals internacionals incloguin en les seves pautes
d‟intervenció el context d'una cooperació tripartida en la qual l'Estat i
els governs locals estiguin involucrats i informats.
L'Estat algerià necessita el teixit associatiu que en certs casos és la
pedra angular de l'èxit d'aquestes polítiques, com és el cas de les
38 Una primera associació de caràcter cultural i esportiu havia estat creada al
1939 durant la colonització francesa sota el règim de la llei de les associacions
del 1901; va ser revifada una primera vegada el 1951 reagrupant joves que
marxaven al bosc. El seu president actual, procedent de la família Chougrani
de la qual el carisma i la popularitat estan vinculats al paper jugat per aquesta
família durant la guerra contra l'ocupació colonial francesa, va revifar
l'associació al 1997.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 71
diverses reformes agrícoles (PPDRI).
Les associacions són en aquest sentit, sempre susceptibles de ser
instrumentalitzades, però també podrien aprofitar els espais
d'intervenció vacants per part de l'estat per establir les seves
estratègies, implantar, i reforçar les seves capacitats i guanyar en
influència per tal de fer-se actors indispensables i ineludibles que
seran més difícils de reprimir i controlar.
Es tracta, no obstant, d'una relació delicada que comprèn sempre
riscos, com quan les institucions descarreguen una part de les
seves responsabilitats sobre les associacions. Seria una llàstima
que l'espai associatiu sigui exclusivament comprès per les autoritats
locals com un espai de substitució.
2.7. Treball en Xarxa i Aliances
Pel que fa al treball en xarxa i la coordinació entre associacions a
l‟àmbit rural, és pot comprovar que les iniciatives establertes en
aquest sentit són encara molt febles. Fins i tot a l‟àmbit urbà, la
creació de xarxes i de plataformes de coordinació ha tingut resultats
fluixos. La cultura individualista, la importància de les rivalitats entre
les associacions, el caràcter personalista i presidencialista de
nombroses associacions són les principals raons invocades per
explicar la debilitat de l'activitat en xarxa del teixit associatiu algerià.
Per regla general, les experiències han demostrat que les xarxes
són una tendència important en la reproducció de models
d'organització jeràrquics i, sovint condueix a una estructura vertical
de la xarxa duta a terme per l'associació que l'executa. Aquestes
xarxes són el resultat del finançament de projectes destinats a
aquest propòsit, però que més tard es mostra extremadament fràgil.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 72
Aquestes xarxes, sovint, són closques buides sense objectius ni
estratègies definides.
Molts finançadors també han apostat per la creació de xarxes sense
adaptar-ne el model i estructura, i sense un anàlisi previ dels
models de funcionament de les xarxes socials en la societat
algeriana.
Això no vol dir que aquestes xarxes d'associacions no siguin
necessàries, però les fórmules utilitzades fins ara no semblen haver
assolit els resultats desitjats. Les associacions, de fet, sovint
desconeixen l'existència i activitats d'altres associacions actives en
altres regions. La naturalesa compartimentada de les activitats
desenvolupades per les associacions, que treballen en l'autarquia,
la manca de coneixement de tota la xarxa d'associacions en
diferents contextos d'acció, són les característiques comunes que
trobem en moltes associacions de les zones rurals.
Encara que la majoria de les associacions objectes de l'estudi
reprodueixen les mateixes activitats, no van desenvolupar aquests
intercanvis de coneixements i saber fer per aprofitar les
experiències adquirides en el mateix camp. La formació proposada
per les ONGs o els finançadors internacionals han contribuït a crear
certa dinàmica d‟intercanvis i de trobades on es poden obtenir unes
sinèrgies i uns projectes conjunts per a diverses organitzacions.
Des d'aquesta perspectiva, cal assenyalar la rellevància de les
accions en el sentit que els actors internacionals poden donar
suport. L'experiència de l'ONG espanyola CERAI, amb el suport
financer de l'ACCD, és interessant en aquest aspecte. La base del
seu discurs es la idea de contribuir a formar els nuclis de les
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 73
associacions per regió, per a augmentar els intercanvis, aprendre i
buscar sinèrgies amb altres nuclis en altres regions.
Sembla que les xarxes que funcionen millor són les xarxes
temàtiques (les discapacitats, la violència contra la dona...) a través
de les quals es va dur a terme un treball en conjunt. La posada en
comú de competències i capacitats de cada organització en un
projecte, ha permès acostar el discurs i desenvolupar un llenguatge
comú. Aquest és el cas de Joussour, o Programa Concertat de
múltiples Parts interessades d‟Algèria (PCPA Algèria), nascut al
2007 entre associacions algerianes i franceses que han treballat
juntes pels infants i joves. Aquest projecte de cooperació també té
com a objectiu enfortir el paper de les associacions per tenir més en
compte qüestions específiques de la infància i la joventut39
. S‟han
creat altres xarxes temàtiques com la NADA (Xarxa Algeriana dels
Drets del Nen). Aquesta xarxa creada al 2004 per iniciativa dels
Escoltes Musulmans Algerians, té com a objectiu principal educar a
les organitzacions que treballen en el camp de la infància, per
arribar a integrar la delicada qüestió dels drets de l'infant en les
seves pràctiques i objectius de treball. Inclou centenars
d'organitzacions no governamentals en 35 wilayes. La xarxa
Wassila, creada per iniciativa de SOS Dona en Perill, es dedica a
l'atenció jurídica, psicològica, mèdica i social de la dona i els nens
víctimes de la violència.
Són les associacions de dones amb caràcter urbà les que tenen una
trajectòria i una història força llarga en el moviment associatiu en
general, les iniciatives han encapçalat la creació de xarxes, el
39 Per a més informació veure: http://pcpalgerie.org/Presentation
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 74
propòsit és produir un efecte dòmino.
FARD, una associació amb seu a Oran, ha creat una xarxa per a la
integració del gènere en les pràctiques associatives, amb el suport
del Programa ONG 2 de la Unió Europea. Els objectius de la xarxa
són dotar a les associacions d'animadors familiars i de
metodologies per a la integració del gènere en la pràctica
associativa.
A través de l'experiència concreta de FARD, algunes qüestions es
van posar de relleu. Si al principi la xarxa tenia una vocació
nacional, en la pràctica ha funcionat de manera efectiva a la regió
de l‟Oranesat. Les dificultats, però, i també la importància de la
descentralització d'aquestes xarxes a través de la participació
d'associacions locals, també ha posat en evidència aquesta
experiència. FARD, ha donat alguns passos en aquesta direcció
mitjançant la creació d'una associació amb la "Promoció de la Dona
Rural a Sidi Lahcen”, a la Wilaya de Sidi Bel Abbes.
La creació de xarxes és percebuda per nombrosos responsables
associatius com una cosa prematura per al teixit associatiu algerià
en l‟àmbit rural. Caldria primer de tot, impulsar el ressorgiment d'una
cultura associativa i no crear xarxes que acabin sent closques
buides. Seria més útil començar pel nivell local i regional mitjançant
el desenvolupament de sub-xarxes, facilitar els intercanvis i les
trobades a nivell de la regió com a primera etapa per a
l'aprenentatge del treball en xarxa.
Les temptatives de coordinació per al llançament de campanyes de
promoció, van posar en relleu les dificultats que tenen les
associacions, geloses dels seus patrimonis, per a treballar junts. El
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 75
marc jurídic no és tampoc favorable: existeixen nombrosos
obstacles administratius i la Llei 90/31 no permet la federació.
Malgrat aquests obstacles, algunes iniciatives van poder realitzar-
se. Diverses associacions com Tharwa N‟Fathma N‟Soumeur, el
Col·lectiu de Dones de la Primavera Negra i l'associació AMUSNAW
que havia fet un primer treball al voltant de les lleis civils igualitàries
en el Wilaya de Tizi Ouzou, agrupades per Djazaïrouna, la xarxa
Wassila, l'associació AVIFE i el Col·lectiu Dones MDS, van llançar el
8 de Març del 2010 la campanya Kif Kif davant de la llei per a la
igualtat a nivell jurídic 40
.
2.8. Comunicació externa i visibilitat de l'associació
La majoria de les associacions que van ser objecte del present
estudi no van desenvolupar estratègies de comunicació externa. En
general no tenen responsables de comunicació. Les associacions
locals basen la seva comunicació externa en el boca a boca o el
porta a porta. Altres organitzacions utilitzen puntualment la
visualització, amb exposicions i/o amb dies de portes obertes per
donar a conèixer les seves activitats.
Entre la mostra d'associacions consultades són rares les que
utilitzen materials més sofisticats com els reportatges sobre les
cadenes de televisió local, com el LSPJE, que és una de les rares
associacions que han desenvolupat una estratègia de comunicació
a fi de difondre el conjunt de les seves activitats per a una audiència
el més àmplia possible.
2.9. Població objectiu
40 Per a més informació veure http://femmesalgerie.ning.com/profiles/blogs/
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 76
En la majoria de les associacions rurals la participació de les dones
depèn molt del renom i reputació de l'associació. Aquest foment de
la confiança és sovint el resultat d'un important treball de proximitat.
L'obtenció d'aquest reconeixement local és un factor clau per a
facilitar la participació de les dones i noies al projecte associatiu
com a adherent o fins i tot com a beneficiari.
A diferència de les associacions urbanes que van adquirir al llarg
del seu bagatge coneixements, uns coneixements tècnics perfer un
discurs, però que manca d'arrelament i representació local, les
associacions en el medi rural tenen un millor arrelament popular.
Aquest arrelament local és afavorit pel treball de proximitat que
aquestes associacions estableixen.
Associacions que tenen més visibilitat en el pla internacional,
notorietat i major capacitats, tenen però poca representativitat
social. Sovint estan desconnectats de les seves bases socials i, fan
cas omís de la situació de les dones a les zones rurals o les seves
característiques en diferents regions no considerades. El seu
discurs es troba sovint en desacord amb la major part dels
col·lectius femenins sobretot a l‟àmbit rural. Amb el discurs
modernitzador del qual són els ferros de llança competeixen
fortament amb els moviments de reislamització profunda de la
societat del salafisme. L'abast d'aquest moviment de reislamització
de la societat és tal, que sovint el discurs de les feministes se situa
a contra corrent 41
.
El discurs sobre els drets troba en general poc ressò al medi rural,
41 Veure Amel Boubekeur : «L'islamisme Algerià, de la reconciliació al fracàs de
la participació política», Orient Mitjà, Setembre del 2010
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 77
sobretot quan s'adreça als col·lectius que enfronten les necessitats i
problemes més bàsics o quotidians.
En general les associacions urbanes on la dona va obtenir una
determinada representativitat, i que algunes es dirigeixen a una
determinada elit resultant del moviment feminista i activista polític,
tenen un discurs, unes capacitats i unes estructures (més o menys
consolidades segons les organitzacions) que no tenen les
associacions rurals. Aquesta perpetuïtat, reputació, coneixements
tècnics i relacions establertes amb els proveïdors de fons no és una
garantia de representativitat. El seu abast roman molt limitat i no fan
cas de la situació de les dones en el medi rural i de les seves
particularitats segons les regions en qüestió.
Els discursos dels quals són portadores no troben poc ressò entre
les associacions rurals que a diari s‟enfronten a necessitats i
problemes molt més bàsics o mundans. El discurs sobre els drets
és doncs poc important.
Existeixen, però, iniciatives portades per remeiar aquest tall de les
bases: certes associacions urbanes com a AMUSNAW, FARD i
LSPJE entre altres, han desenvolupat col·laboracions amb petites
associacions de pobles situades a l‟àmbit rural. La Lliga treballa
regularment amb 10 associacions locals en el marc de la seva
estratègia de descentralització. Cada localitat té dues antenes
(acció preventiva i acompanyament psicosocial).
Es tracta d'una estratègia desplegada per a programes o projectes
concrets, però que permet crear espais d'aprenentatge i de noves
metodologies de treball interessants, per a desplegar i multiplicar
l'impacte del projecte d'una associació determinada. Permet sense
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 78
cap dubte, reprendre el contacte amb les poblacions i realitzar un
veritable treball de proximitat.
Les associacions locals, per la seva proximitat, són molt més
conscients de les realitats locals i les expectatives de la població
objecte dels seus projectes, però tenen una capacitat i recursos
limitats. La seva capacitat per arribar a una població molt més
important és limitada a causa de la manca de capacitats.
La posada en comú, l'intercanvi i les sinèrgies entre els diferents
tipus d'associacions (rurals i de proximitat, i urbana) constitueix una
línia d'acció a desenvolupar.
Fins i tot, si la majoria de les associacions locals a l‟àmbit rural
realitzen un important treball de proximitat, la qualitat i l'amplitud
d'aquest últim varia també en funció de l'associació. Una associació
com l'APFFH, ha adoptat una acció de porta a porta per implicar
noies en el projecte. Els membres de l'associació realitzen també la
Formació per a la Vida Corrent (CVC) i són presents a 31 Douars en
els quals fan també la difusió de les seves activitats.
Però encara cal subratllar que les petites estructures tenen també
tendència a reproduir models d'organització verticals i jeràrquics.
Fins i tot dins de les organitzacions locals i de barri que estan
considerades properes a les poblacions beneficiàries dels seus
projectes, l'aplicació de mètode d'identificació dels projectes i de les
poblacions destinatàries és poc freqüent o fins i tot absent en certs
casos. La tendència general és reproduir models de projecte sense
preocupar-se per la seva adequació al context social, cultural,
econòmic i local. Certs projectes que han obtingut finançaments no
han pogut finalment ser realitzats: de vegades per manca de
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 79
recursos humans o perquè les necessitats de la població objectiu no
han estat correctament identificades. La introducció d'activitats
noves en una regió determinada pot ser contraproduent si no va
combinada amb un control i amb un acompanyament que permeti
que efectivament la introducció d'aquestes noves pràctiques sigui
encertada.
Nombroses associacions proposen als col·lectius de dones
destinatàries formació o activitats generadores d'ingressos. És difícil
mesurar l'impacte d'aquests microprojectes establerts per les
associacions en el medi rural. Qui administra els recursos alliberats
per aquests microprojectes? En quina mesura les dones
beneficiàries d'aquests projectes han guanyat en autonomia o han
reforçat les seves capacitats de gestió dels recursos? Totes
aquestes són preguntes que les associacions s'han de formular i
intentar respondre introduint mètodes de control que permetin
identificar els punts forts i els punts febles en la posada en marxa
d'aquest tipus de projectes, així com les lliçons per què un
s'assabenti per tal d'evitar cometre els mateixos errors.
Seria en efecte important, saber en quina mesura s'ha traduït
l‟emplaçament d'aquests projectes en la revalorització del rol de la
dona dins de l'estructura familiar. Seria interessant realitzar una
enquesta amb les beneficiàries per tal d'obtenir més informacions
sobre la utilització dels recursos emprats en la posada en marxa del
projecte i veure com aquestes dones beneficiàries han donat una
continuïtat al projecte.
Arribar a les dones en el medi rural és, en la majoria dels casos,
una tasca difícil. La seva participació com a membres o
beneficiàries dels projectes és sovint feble. La importància de les
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 80
tradicions i valors religiosos en les campanyes (polítiques) semblen
tenir més pes que a les ciutats. Sovint la capacitat d‟arribar al
col·lectiu de les dones podria ser ampliada amb certs mitjans de
comunicació rurals, si les associacions establissin ponts amb
aquestes estructures tradicionals.
Poques associacions creades per a l'emancipació de les dones
impliquen activament als homes en els seus projectes. Entre les
associacions que componen la mostra analitzada només hi ha una
que evoca la implicació activa dels homes en els projectes en
execució com un dels objectius de l'associació (Fatma N'Soumeur).
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 81
IV. CONCLUSIONS
A partir del diagnòstic sobre el teixit associatiu algerià en el
medi rural i la participació de les dones, realitzat a partir de la
mostra d‟associacions estudiades i de les regions escollides i
presents en aquest estudi, les conclusions resultants poden
ésser les següents.
Una de les primeres conclusions que es pot extreure de
l‟estudi és que el teixit associatiu en el medi rural algerià
sembla molt jove i fràgil, encara més que en el medi urbà. Més
que la manca de recursos econòmics sovint es tracta d‟una
manca de capacitat i d‟estratègies per obtenir els recursos de
finançament que sembla afectar a la majoria de les
associacions estudiades. Tant si les subvencions de les
autoritats locals o institucions públiques són poca cosa, entre
les associacions trobades moltes poden fer projectes gràcies
al finançament estranger (UE, GTZ, Cooperació Belga,
Cooperació Espanyola, així com la cooperació de les
comunitats autònomes espanyoles com es el cas de l‟Agència
Catalana de Cooperació al Desenvolupament). El dèficit es
situa sobretot a nivell de la capacitat dels recursos humans i
dels marcs associatius en el medi rural i en particular el de les
dones.
En certs casos s‟esdevé un cercle viciós: la manca de
finançament justifica el recórrer de forma massiva al
voluntariat, però hi ha una falta de professionals dins
l‟organització al mateix temps que hi ha unes repercussions
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 82
directes en quan a la capacitat de gestió de projectes més
ambiciosos i amb una importància o pes financer major.
Aquest dèficit de recursos humans al nucli de les associacions
impedeix una veritable professionalització que els permetrà
també, obtenir una certa autonomia i viabilitat financera.
La precarietat dels equips constituïts, com dels recursos
materials de les organitzacions, així com la manca de locals i
de mitjans tècnics són per tant, contratemps i obligacions
presents a les associacions.
La rotació excessiva de les persones implicades en els
projectes sovint per falta de projecció professional en el si de
l‟organització, accentuen també les febleses de la gestió
econòmica interna de les associacions.
En la majoria de les associacions estudiades s‟ha
identificat la manca de voluntariat com una de les
principals dificultats de les associacions. En certs casos
es pot aconseguir parcialment resoldre aquest problema
gràcies a l‟adopció de certes mesures d‟encoratjament
(possibilitats de remuneració; de formació i altres
avantatges) a fi de motivar la participació activa dels
voluntaris.
Les associacions que han obtingut finançament no han
aconseguit establir els grups de treball. Les persones es
comprometen durant el temps limitat del projecte.
Aquesta falta d‟estabilitat dels recursos humans es un
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 83
dels factors que impedeix la consolidació del treball de
les associacions i de la capitalització de les experiències
adquirides.
La falta d‟estimulants, d‟atractius del sector associatiu es
deguda en gran part també pel fort personalisme-
presidencialisme que domina encara la majoria de les
associacions creades per l‟iniciativa de fortes
personalitats que no volen delegar, transmetre les seves
capacitats i funcions a les associacions.
Aquesta precarietat està en gran part relacionada a les
problemàtiques que dominen les relacions entre associacions i
el medi institucional, i entre l‟associació i la societat. Les
relacions bones o dolentes de les associacions amb les
autoritats locals en el medi rural representen un factor
determinant d‟èxit o fracàs pel projecte associatiu. En
nombrosos casos existeix una forta dependència combinada
amb un control proper de les associacions.
Nombrosos projectes duts a terme per les associacions
destinats a les dones en el medi rural, es limiten a reproduir
les fórmules ja utilitzades sense realitzar inicialment un estudi
de les necessitats. Els resultats minimitzats d‟aquestes
iniciatives posen en evidència la manca de treball de
proximitat, anterior al emplaçament d‟aquests projectes i de la
implicació de les beneficiàries en les diferents fases del procés
de realització.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 84
Respecte el què suposa la creació de xarxes: en nombrosos
casos sovint es tracta d‟una pràctica que prospera malament
en el medi associatiu algerià, però que respon a una demanda
dels finançadors. Les xarxes que han estat creades dins el
marc dels projectes han fracassat un cop el projecte s‟ha
acabat, ja que no han esdevingut perdurables per a la majoria.
En general, s‟ha detectat l‟existència de mal entesos en els
objectius per a treballar en xarxa i el seu mode de
funcionament, és a dir, degut a l‟individualisme i el caràcter
presidencialista de les associacions que generen sovint
problemes de governansa interna.
A l‟estudi de les associacions en el medi rural s‟ha retrobat
l‟existència d‟una ruptura entre els diferents discursos
femenins que es poden trobar en el medi urbà i en el medi
rural. D‟un cantó, les associacions urbanes en quant a la
visibilitat, les capacitats i les estructures, sobrepassen en
general i llargament les de les associacions de dones del medi
rural, que són portadores d‟un discurs en la mateixa línia que
la reivindicació dels drets. En general, no es pot trobar aquest
ressò entre les associacions rurals que sovint s‟enfronten amb
necessitats i problemes molt més bàsics.
El moviment associatiu en el medi rural es troba lluny
d‟igualar-se al del medi urbà. Sovint es tracta d‟un medi molt
més difícil on la població femenina no té les mateixa
experiència i coneixements i per tant, tampoc les mateixes
necessitats.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 85
Pel que fa al teixit associatiu en el medi rural, la integració de
la perspectiva de gènere està lluny d‟esser adquirida; l‟idea de
canvi de les relacions de poder entre homes i dones per la
promoció de l‟equitat i la igualtat en el desenvolupament, no
es considerada a l‟hora de ser incorporada en els objectius
així com en les diferents accions de les associacions. Podem
observar en general, en la majoria de les activitats que
realitzen aquestes associacions una falta de coherència amb
la perspectiva de gènere.
Gran part dels projectes s‟orienten vers l‟adquisició de
recursos però hi ha una manca d‟estratègies a mitjà i a
llarga durada per promoure els canvis i assegurar la
perdurabilitat dels projectes i garantir així la
independència econòmica de les dones.
La majoria dels projectes realitzats no posen més
èmfasis en la sensibilització o la denúncia de la situació
de desigualtat que afecta el col·lectiu de les dones i els
mitjans per superar aquesta situació.
Hi ha en general una confusió a generalitzar entre les
activitats o accions que integren una perspectiva de
gènere i les que són globalment destinades a les dones.
En general, la interpretació i la comprensió de la
perspectiva de gènere es limita a la realització
d‟activitats fetes per dones i per a les dones.
Sovint es tracta d‟activitats orientades per a satisfer les
necessitats primàries o per a donar certs serveis, però que no
aborden les estratègies de millora relacionades amb la seva
posició social (capacitat per prendre decisions, igualtat de
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 86
gènere, coneixement dels seus drets, un millor control dels
recursos, salut o sanitat sexual i reproductiva, llibertat de
moviment...).
En la realització d‟aquests projectes es manté l‟aspecte
segregatiu en la gestió dels espais i l‟absència de barreja
entre homes i dones, això es degut a la preocupació per evitar
malmetre les costums i els valors tradicionals. Aquesta
fragmentació i absència de barreja en la majoria de les
associacions consultades, no permet un avenç en les
mentalitats i per tant, no es pot realitzar un treball important
amb els homes.
En la majoria de les associacions femenines estudiades els
integrants són exclusivament dones. En les associacions
generalistes la presència femenina es rara o a vegades
figurativa, o sovint respon a un criteri d‟utilitat o bé per
requisits o exigències del finançador. En tot cas, elles són molt
poques en els llocs de responsabilitat en el si de les
associacions.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 87
V. RECOMANACIONS I POSSIBLES LÍNIES D’ACCIÓ
- En primer lloc es important senyalar que Algèria es un país
molt gran on hi ha una gran diversitat cultural, social i
econòmica. Les formes de vida, el pes de les tradicions i la
situació de la dona no són homogènies. A vegades, tan sols
existeixen alguns kilòmetres de separació entre localitats, com
en el cas de les localitats de la Laghouat i Messaâd que tan
només estan separades per un centenar de kilòmetres on
trobem diferències en l‟estatut de la dona. El peso del sistema
tribal encara segueix sent molt accentuat en algunes regions,
per això es necessari considerar les rivalitat i aliances entre
tribus abans de dur a terme un projecte. Per tant, és
fonamental adaptar les accions en funció de les particularitats
culturals, socials i econòmiques de cada regió.
- Aquesta gran diversitat es imprescindible que sigui
considerada pels actors de la cooperació, finançador i ONGs;
fa necessari conèixer en profunditat els espais de intervenció i
els actors claus abans de fer una selecció adequada de les
associacions contraparts, dels projectes i de la població
destinatària. Es tracta d‟un treball difícil que requereix de una
gran inversió de temps i recursos financers que moltes
organitzacions no poden assumir, per això la importància de
facilitar i compartir les experiències adquirides en diferents
regions. L‟aplicació d‟una mateixa recepta que es podria
aplicar a totes aquestes realitats duria al fracàs segur.
- Els projectes s‟han de basar en un bon coneixement del
context on es desenvolupen. Els diversos aspectes de gènere
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 88
s‟han d‟adaptar als diferents contextos plantejant les següents
qüestions:
o Como es duu a terme la divisió del treball.
o Quins són els rols, drets i responsabilitats dels homes i
les dones.
o Qui té accés a la utilització i control dels recursos
(econòmics, socials i polítics).
o Quin és el control i la disponibilitat del temps.
- Considerant la gran dificultat que representen les
intervencions en el medi rural, es important que les ONGs
internacionals concentrin els seus esforços en un número
limitat de regions amb la finalitat de permetre un millor
seguiment i acompanyament. Aqueta recomanació es deriva
de la gran diversitat i complexitat d‟espais d‟intervenció que
requereixen un compromís de llarga durada.
- Per tant, seria necessari realitzar un estudi previ i exhaustiu de
les característiques socials, econòmiques, polítiques i culturals
de cada regió on les ONGs volen intervenir. Aquests
diagnòstics i identificacions apriori que algunes ONGs
realitzen haurien de estar a disposició del conjunt dels agents
de la cooperació, com la ONG CERAI a fet amb el projecte
IMDR. És necessari també multiplicar les col·laboracions i els
intercanvis d‟informació amb altres actors internacionals
presents; per exemple, seria molt interessant conèixer en
detall la experiència de GTZ i la seva iniciativa realitzada a
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 89
Ghardaïa42
.
- El recolzament a les associacions rurals han de constituir un
eix prioritari sense oblidar les zones periurbanes que s‟ha
convertit al llarg dels darrers anys en zones de pobresa. Es
tracta de les zones més desfavorides que registren els índexs
de pobresa més alts on les necessitats econòmiques són molt
importants. Els reptes en aquestes regions són també
importants en la mesura que el teixit associatiu existent és
feble. La manca d‟associacions que podrien servir de nucli
actiu que produiria o esdevindria un efecte crida constitueix un
obstacle important.
- Les estratègies d‟intervenció destinades a enfortir el teixit
associatiu del medi rural i en particular aquell que representa i
defensa els interessos de la dona, han de comptar en una
primera fase amb la implicació activa de “persones-recursos”,
que a la vegada són susceptibles a multiplicar les accions i
contribucions del projecte segons els objectius fixats. Partint
del fet de la feblesa de les associacions, la identificació en el
si de les associacions de persones dotades de les qualitats
necessàries per a transmetre i multiplicar les capacitats dins
de les mateixes, constitueix un element determinant per a
l‟èxit o fracàs de les iniciatives començades.
42
La GTZ a recolzat/ finançat un projecte FIDES a Ghardaïa : la creació a l‟any 2008 d‟una empresa privada algeriana que ofereix finançament a petites empreses adaptades als valors i organitzacions socials de la regió de Mzab. Aquest servei s‟ha creat en col·laboració amb un banc islàmic algerià essent un exemple de recerca de solucions creatives adaptades als models social i culturals locals.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 90
- En el medi rural i tenint en compte que el teixit associatiu és
en general feble el recolzament a les petites associacions
constitueix un element clau i necessari. Inclús si aquestes
petites associacions porten a terme projectes de dimensions
reduïdes, i que presenten un potencial derivat del fet del seu
arrelament i del seu treball de proximitat, que realitzen
condicionades per a què els seus projectes siguin coherents i
pertinents amb les esperances i necessitats de la població.
Recolzar aquestes associacions des del començament,
encara que la seva projecció sembli limitada, podria
permetre‟ls ampliar el seu camp d‟acció i implicar a un major
nombre de persones en el projecte associatiu, donant lloc a tot
un aprenentatge de la ciutadania que fa d‟aquests projectes
de socialització una escola fonamental.
- L‟elecció d‟associacions locals per enfortir la participació de la
dona en el teixit associatiu del medi rural i la integració de
gènere es clau ja que condiciona en gran mesura la
possibilitat d‟assolir o no els objectius fixats.
Aquestes associacions locals hauran de reunir certes
condicions, capacitats, saber fer o estar disponibles a adquirir
aquestes competències.
De mode indicatiu es poden citar les següents condicions:
Una proximitat a la població local i un bon coneixement
de les seves necessitats i demandes mitjançant la
utilització de processos participatius.
Un coneixement bàsic d‟algunes metodologies per a la
identificació de projectes, el seguiment, l‟avaluació i la
comunicació amb la població destinatària.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 91
Un coneixement mínim de la perspectiva de gènere. És
indispensable per a les associacions que treballen en
gènere, encara que siguin petites, que tots els seus
membres estiguin familiaritzats amb aquesta eina
essencial en qualsevol procés de desenvolupament de
projectes dirigits a les dones.
Un bon coneixement de la planificació estratègica. La
majoria de les associacions estudiades no en tenen. Es
tracta d‟un element necessari per a establir objectius
clars que considerin la dimensió o perspectiva de
gènere.
Promoure una participació significativa de les dones en
les diferents etapes del projecte. No obstant, cal
recordar que les dones juguen de vegades un paper
secundari al si d'associacions que tenen com a objectiu
la promoció de gènere.
- Posar l'accent sobre la formació i els recursos humans. Un
dels eixos fonamental és el treball de les capacitats
professionals. No obstant això, els seus resultats i impactes
depenen en gran mesura de la posada en marxa d'un treball
d'acompanyament i de seguiment. En el cas d‟associacions
petites amb capacitats limitades aquestes accions s‟han de
prolongar durant el temps sense crear una forta dependència.
- Posar l'accent sobre la professionalització de les associacions,
tenint en compte que no es desfigurin els seus projectes i les
seves estratègies per la imposició de models de gestió massa
carregats o intrusius (procediments administratius).
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 92
- Per a l‟enfortiment de la capacitat de gestió interna de les
associacions, aquestes haurien de comprendre la
capitalització dels coneixements i d'experiències al si de les
organitzacions, que garanteixen la seva perennitat més enllà
de l'estabilitat o presència dels dirigents del projecte
associatiu. S‟hauria de reflexionar sobre els mecanismes de
gestió interna que ajuden a les associacions a organitzar,
estructurar les seves experiències i sabers per tal de facilitar la
transmissió als altres membres de l'associació.
- Nombrosos projectes de cooperació promoguts per les ONGs i
arrendadors de fons internacionals semblen haver escollit el
mateix model de projectes : programes de formacions
destinats a reforçar el teixit associatiu que tenen sovint els
mateixos continguts (gestió associativa; gènere; gestió del
cicle de projecte) i que segueixen els mateixos mètodes:
cicles de formacions dirigits als membres de les associacions
amb una posada en pràctica a través del finançament de
microprojectes (CIDEAL, CERAI, Solidaritat International). El
fet que diverses associacions hagin escollit el mateix model,
no constitueix en si un problema de duplicació ja que les
necessitats en formació en el context associatiu algerià són
moltes i diverses. Però el que s‟observa, és la manca de
concertació entre les entitats que realitzen el mateix tipus de
projectes (abans, durant o després) per tal d‟aprofitar i
compartir les experiències guanyades.
- En el què concerneix les activitats generadores d'ingressos
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 93
que moltes associacions han establert, seria interessant posar
en pràctica mecanismes de control en els projectes que
permetin veure com les dones administren els ingressos
obtinguts. És interessant analitzar a posteriori el impacte que
aquests projectes han pogut tenir a llarg terme. Per establir
aquests mecanismes de seguiment és essencial comptar amb
un anàlisi inicial. L'avaluació del impacte d'aquest tipus de
projecte es podria fer a través de la definició d'indicadors que
mesurin per una banda l'accés de les dones als recursos
(exemples d‟indicadors: número de dones que s'han beneficiat
d'una formació, número de dones que han obtingut un
diploma, número de dones que han desenvolupat una activitat
generadora d‟ingressos) i d'altra banda el control dels
recursos (creació d'una cooperativa; capacitats per realitzar
els procediments administratius amb les autoritats locals o
entitats bancàries).
- La identificació i la definició de les activitats proposades en
aquest marc i la seva posada en pràctica, haurien de prendre
en consideració els factors següents:
La identificació de les activitats productives tradicionals
susceptibles de tenir un potencial econòmic i la
importància de capitalitzar els coneixements tradicional,
no reproduint fórmules ja fetes sense realitzar estudis
previs de viabilitat i/o efectivitat. És important considerar
la rendibilitat productiva de l'activitat proposada. Un bon
coneixement dels costums, estils de vida, i de l‟estatut
de la dona a les regions on aquests projectes prendran
forma, és una condició prèvia i indispensable per
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 94
garantir la viabilitat del projecte.
Destacar l'acompanyament, per això la importància
d'introduir un procés participatiu en tot el cicle del
projecte.
Establir també, una comunicació fluida amb les autoritats
i institucions públiques competents en la matèria i dels
actors locals, ja siguin privats o públics per assegurar la
continuïtat del projecte.
- Promoure els espais d'intercanvis i de trobada entre les
associacions per tal d'articular un diàleg regular.
La importància dels intercanvis i la creació d'espais per a
la posada en comú de diferents experiències és
important a diversos nivells: a nivell regional entre els
diferents països magribins però també i sobretot al si
d'Algèria que consta de fortes disparitats regionals i
contrastos culturals, econòmics i socials. La dècada
negra dels anys 90 han accentuat a Algèria el aïllament i
el replegament sobre si mateixa.
Un requisit previ i prioritari a la creació de xarxes i de
plataformes, que serveixin per a la multiplicació dels
espais d'intercanvis, és articular un diàleg constant entre
les diferents associacions del medi rural a partir
d'associacions que ja tenen experiència. És en efecte a
partir de la multiplicació d'aquests intercanvis, que els
mecanismes de coordinació poden ser establerts per tal
d'orientar millor i dirigir les activitats a desenvolupar en
funció de les capacitats de cadascun.
Establir els contactes i els intercanvis entre les
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 95
associacions de totes les tendències incloses aquelles
que tenen un perfil més tradicional islamista fins a les
més progressistes. No és una tasca fàcil, atès que les
associacions femenines progressistes i islamistes tenen
posicions diametralment oposades. L'absència de diàleg
i la manca d'intercanvi entre els diferents tipus
d'associacions limita l'abast i el impacte de les
estratègies establertes amb l'objectiu de fer evolucionar
l'estatut de la dona en general al si de la societat
algeriana. Per això és important buscar àmbits de
col·laboració específics, que poden estimular aquests
intercanvis, evitant els punts de ruptures o les qüestions
sobre les que aquests dos moviments es mostren
intransigents.
- Les experiències positives s‟han de compartir fins i tot si es
tracta d'iniciatives a petita escala i de petita envergadura. En
aquesta direcció l'APFFH constitueix en si mateixa una
experiència original, innovadora i inductora que reuneix les
condicions requerides per assegurar l'èxit del projecte
associatiu:
La joventut de les dones fundadores de l'associació, la
seva formació, la seva forta motivació i voluntat
d'aprendre així com el fet de compartir les seves
experiències.
La confiança i les relacions de proximitat que han
establert amb les poblacions destinatàries dels seus
projectes.
La confiança de les autoritats locals que els han cedit
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 96
locals per a l'associació.
- D'altra banda l'èxit o el fracàs dels projectes de cooperació
establerts entre les associacions i les contraparts estrangeres
depèn majoritàriament de la fluïdesa en la comunicació i en la
transparència recíproca de les dues organitzacions. Es tracta
de factors claus que fins i tot si semblen a priori evidents, no
són sempre posats en pràctica.
- En aquesta mateixa perspectiva, i per tal d'evitar també les
susceptibilitats o la instauració de relacions asimètriques entre
les associacions locals i les seves contraparts estrangeres, es
tractaria d'orientar les relacions entre les dues entitats cap a
l‟intercanvia i la transferència de sabers i pràctiques entre els
actors internacionals i locals. No es tracta d'imposar de
manera vertical els models d'accions o d'intervenció. La
imposició de solucions o de models de desenvolupament té
sovint un efecte de rebuig i més encara, per societats amb un
passat colonial com Algèria. Aquesta susceptibilitat és encara
més accentuada quan s‟aborda el paper de la dona i el seu
lloc a la societat. El rebuig al model occidental és sovint
instrumentalitzat i utilitzat per mantenir el statu quo.
- Les estructures i organitzacions tradicionals haurien de estar
implicades per facilitar l'adhesió de la població local als
objectius del projecte.
- A més a més, seria desitjable establir una estratègia de
comunicació clara i transparent enfront al conjunt de la
comunitat destinatària i les autoritats locals per evitar els
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 97
malentesos i les tensions, i que permet així, una millor
integració del projecte i de les associacions que en són
portadores al si de la comunitat.
- L‟avaluació i el posar en comú els seus resultats són eines
particularment útils per millorar les estratègies d'acció,
d‟adaptació dels projectes i la tria de les contraparts locals.
- Les associacions s‟haurien de qüestionar la viabilitat
econòmica dels projectes i la recerca de vies
d'autofinançament. Es tractaria d‟evitar els comportaments
més pròxims al assistencialisme, a diferència de la cultura
associativa.
- Convindria reforçar els aspectes de la governabilitat interna de
les associacions i fomentar dins de l‟espai associatiu una
cultura democràtica que rebutgi els comportaments
individualistes.
- El medi rural a Algèria està abandonat per les associacions i
allunyat dels centres de decisió. D'altra banda, és on es
concentren les zones més pobres i marginades d'Algèria. És
doncs important, mantenir el desenvolupament de noves línies
de treball. Fins i tot si es tracta d'un espai d'intervenció difícil.
- Les intervencions en el medi rural s‟han d‟adaptar a les
necessitats que són d'ordre primari. És una primera etapa
ineludible abans de poder desenvolupar estratègies més
orientades cap a els drets com aquelles que duen a terme les
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 98
associacions femenines de caràcter urbà.
- A la llum del que ha estat exposat és doncs fonamental
continuar recolzant les associacions en el medi rural, sobre tot
tenint en compte la gran diversitat social, cultural i econòmica
que presenta el medi rural a Algèria. Per tant, la importància
de realitzar un treball d'identificació prou sòlid, per a què les
estratègies posades en marxa guanyin en coherència,
pertinència i eficàcia.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 99
VI. ANNEXOS
ANNEX Nº1: LLISTA D’ACRÒNIMS
AAPF: Association algérienne de planification familiale
AFAM: Association des femmes algériennes médecins
AFEPEC: Association Féminine pour l‟Epanouissement de la
Personne et l‟Exercice de la Citoyenneté
AGR: Activités Génératrices de Revenus
AITDF: Association indépendante pour le triomphe des droits des
femmes
ANGEM: Agence Nationale de Gestion du Microcrédit
ANSEJ: Agence Nationale de Soutien à l‟Emploi de Jeunes
APD: Aide Publique au Développement
CERAI: Centro de Estudios Rurales y de Agricultura Internacional
CIDDEF: Centre d‟Information et de Documentation sur les Droits de
l‟Enfant et de la Femme
CNES: Conseil National Économique et Social
CRASC: Centre National de Recherche en Anthropologie Sociale
EAC: Exploitations Collectives Agricoles
EAI: Exploitations Agricoles Individuelles
FARD: Femmes Algériennes Revendiquant leurs Droits
FIS: Front Islamique du Salut
FFS: Front des Forces Socialistes
FMI: Fond Monétaire International
IECAH: Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria
IMDR: Introduction d‟un Modèle de Développement Rural
ONG: Organisation Non Gouvernementale
ONS: Office National des Statistiques
PAGS: Parti de l‟Avant-garde Socialiste
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 100
PNB: Produit National Brut
PNDA: Plan National de Développement Agricole
PNUD: Programme des Nations Unies pour le Développement
PPDRI: Projets de Proximité de Développement Rural Intégré
PT: Parti des Travailleurs
RCD: Rassemblement pour la Culture et la Démocratie
UNDAF: United Nations Development Assistance Framework
UNFA : Union Nationale des Femmes Algériennes
UN-INSTRAW: United Nations International Research and Training
Institute for the Advancement of Women
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 101
ANNEX Nº2 : BIBLIOGRAFIA
1. OBRES DE REFERÈNCIA
- ADDI Lahouari : « Les partis politiques en Algérie », Revue
de l’Occident Musulman et de la Méditerranée, Tome 2 : Le
Maghreb (N° 111-112), 2005 pp. 139-162.
- ADDI Lahouari, « Problématique de la société civile en
Algérie : Quelques éléments théoriques et historiques »,
Communication à l‟occasion de Université d‟été du CNES,
septembre 2007.
- ASLAOUI Leila, Coupables, Paris: Buchet Chastel, 2006.
- BENBEKHTI, Omar, Ahmed SAIFI, et Benziane,
BOUALEM: “Conférence internationale sur la reforme
agraire et le développement rural (CIRADR) : Algérie: de la
reforme agraire au développement rural, l‟évolution des
interventions en milieu rural, Porto Allègre. Brésil, 7 au 10
mars 2006.
- BEN NEFISSA Sarah, POuvoirs et Associations dans le
monde arabe, Paris, CNRS Éditions, 2002.
- BESSAOUD Omar : « La stratégie de développement rural
en Algérie », Options Méditerranéennes, Sér. A / n°71,
2006.
- BOUBEKEUR Amel : « L »impact de l‟évolution de l‟islam
politique sur la cohésion nationale en Algérie », Fondation
Friedrich Ebert, 2008, voir : http://www.fes-alger.org
- BOUKELLA Mourad, Politiques agricoles, dépendance et
sécurité alimentaire, Fondation Friedrich Ebert, septembre
2008, voir : http://www.fes-alger.org
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 102
- BOUZIDI, Abdelmadjed, La Gouvernance en Algérie,
Friedrich Ebert, septembre 2008, voir : http://www.fes-
alger.org
- CARAPICO Sheila: «NGOs, INGOs, GO-NGOs and DO-
NGOs: making sense of Non-Governmental
Organizations», Middle East Report, nº214, 2000.
- CHALABI El Addi, La presse algérienne au dessus de tout
soupçon, Alger, Ina Yas, 1999.
- DAHAK Bashir, La liberté d’associations en Algérie, 2007,
consultado en www.euromedrights.net
- DAOUD, Zakia, Féminisme et politique au Maghreb (1930-
1992), Paris, Maisonneuve et Larose, 1993.
- DERRAS O., L‟histoire du mouvement associatif en Algérie
–état des lieux, in Actes du colloque « la bonne
gouvernance et ONG dans les pays arabes », 29, 30 mars
2000.
- DERRAS Omar, Le mouvement associatif au Maghreb, Les
Cahiers du CRASC, nº5, 2002.
- DERRAS Omar : « La participation associative et rapport au
politique des jeunes en Algérie », dans les cahiers du
CRASC n°5 « Le mouvement associatif au Maghreb »,
2002
- DERRAS Omar, Le phénomène associatif en Algérie,
Alger, Fondation Freidrich Ebert Stiftung, 2007.
- DERRAS Omar: « Les algériennes dans l‟espace
associatif », Les Cahiers de Liberté, nº2, mars-avril 2009.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 103
- ENTELIS J.P and Naylor P.C., State and Society in Algeria,
Westview Press, 1992.
- ENTELIS: “Civil society and the authoritarian temptation in
Algerian politics. Islamic democracy versus the centralized
states”, en Civil society in the Middle East. Vol 2 , 1996
- FERIEL Lalami: “Les amendements du code algérien de la
famille, une réforme en trompe l‟œil », Confluences
Méditerranée, nº59, automne 2006, p.23-30.
- GRAY, Doris: “Women in Algeria today and the debate over
family law”, Middle East Review of International Affairs, Vol.
13, No. 1, Mars 2009.
- HAMADACHE, Hilel: “ Rente pétrolière et évolution du
secteur agricole en Algérie. « Syndrome hollandais et
échangeabilité », Série « Master of Science » n° 103,
Thèse de Master of Science du CIHEAM – IAMM n° 103 –
2010.
- HAOUIRI A y BENBEKHTI O. « Etude socio-economique et
anthropologique Aïn El Kerma et Benfreha des
communes ». Projet Formation et accompagnement des
associations de développement local et promotion de la
femme rurale dans la Wilaya d‟Oran, financiado por la
AECID. Août 2008.
- HENNI, Saïda: “Pauvreté de capacité et développement
durable en Algérie », The 4th International Conference on
the Capability Approach “Enhancing Human Security”
Septembre 2004, University of Pavia.
- INRA: “Savoir faire dans les milieux à composante
pastorale ; un patrimoine immatériel à sauvegarder : cas de
la daïra de Messaad » Mohamed Kanoun, Amel Meguellati,
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 104
Abdelhakim Ouzzane.
- KETTAB, Sahra : « Les violations des libertés
associatives », dossier nº9, Comité Justice pour l‟Algérie.
2004.
- KANOUN Mohamed, LARBI Cherfaoui, Lakhdar
BOUKHARI, Ali MATALLAH : « Cadre institutionnel : gestion
participative des ressources naturelles et renforcement
durable des moyens d‟existence des communes agro-
pastorales (le cas de la Wilaya de Djelfa),
INRAA/ICARDA/IFAD/FADES.
- LACOSTE-DUJARDIN, Camille : « géographie culturelle et
déopolitique en Kabylie », Hérodote, nº103, 2001.
- LIVERANI, Andrea, Civil society in Algeria, the political
functions of associational life, Londres, Routledge, 2008.
- LLOYD C:”Organising across Borders: Algerian Women‟s
Associations in a Period of Conflict”, Review of African
Political Economy, Vol. 26, No. 82, North Africa in Africa,
1999, pp. 479‐ 490.
- LLOYD C: “From taboo to transnational political issue:
Violence against women in Algeria”, Women‟s Studies
International Forum, Volume 29, Issue 5, September-
October 2006, pp.453-462.
- MOHSEN FINAN Khadija : « L‟évolution du statut de la
femme dans les pays du Maghreb», notes de l‟IFRI, Juin
2008, voir : www.ifri.org
- NACIRI RABÉA: « Civil society organizations in North
Africa: Algeria, Morocco and Tunisia”, décembre 2009 voir:
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 105
http://foundationforfuture.org/files/North_Africa_English.pdf
- PRATT Nicola, Democracy and authoritarianism in the arab
world, Londres, Boulder, 2007.
- REBOUHA, Fafa et Pascal Pochet, « Mobilité et accès à la
ville pour le travail des populations pauvres du périurbain
d‟Oran », Cahiers de la Méditerranée, 2010 : URL :
http://cdlm.revues.org/index4706.html
- RULLEAU Claudine : «La vie associative dans la face
cachée de l‟Algérie », Confluences Méditerranée, nº45,
2003.
- SAÏ Fatima Zohra: « Les associations féminines en Algérie
entre le politique et le socio-culturel » dans L’Algérie face à
la mondilisation, Tayeb Chentouf, 2008
- SALHI Brahim, KARAOUZÈNE Mohamed, Le mouvement
associatif en Algérie: Histoire, législation, état des lieux,
Unité de Gestion de Programme – UGP/ONG‟s, 2007.
- SALHI Zahia Smail : « the algerian feminist movement
between nationalism, patriarchy and islamism », Women‟s
studies International Forum, vol 33, Issue 2 , marzo abril
2010.
- SIGNOLES Aude: « Réforme de l‟État et transformation de
l‟action publique », dans La politique dans le monde arabe,
Élizabeth Picard, éd, Paris, Armand Colin, p. 239-261,
2006.
- TALAHITE, Fatiha: “Algeria female employment in transition”,
conférence dans le cadre du séminaire : 8 Mediterranean
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 106
Social and Political Research Meeting », European
University Institute, Florence, mars 2007 voir :
http://hal.inria.fr/docs/00/20/36/48/PDF/2007MM-ws1-
Talahite.pdf
- TILLELI Emma : « Le mouvement citoyen de Kabylie »
Pouvoirs, nº106, 2003.
- THIEUX Laurence, Islamismo y democracia en Argelia,
Francia y Estados Unidos frente al conflicto, Madrid,
Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, 2007.
- YOM, L. Sean: « Civil society and democratization in the
arab world », Middle East Review of International Affairs,
Vol 9, nº4, 2005.
2. DOCUMENTS
- CENTRE D‟INFORMATION ET DE DOCUMENTATION
SUR LES DROITS DE L‟ENFANCE ET DE LA FEMME
(CIDDEF) : « Connaissance des droits des Femmes et des
Enfants en Algérie », février 2009, voir : http://www.ciddef-
dz.com/
- COLLECTIF „95 MAGHREB EGALITE, Auto-portrait d‟un
mouvement : les femmes pour l‟égalité au Maghreb, Rabat,
Friedrich Ebert Stiftung, janvier 2003 Autoportrait, Collectif
95 Maghreb Egalité, Fondation F. Ebert
- FARD : (FEMMES ALGERIENNES REVENDIQUANT
LEURS DROITS) : Genre et développement en Algérie,
Fatma Boufénik, juin 2009. Voir : www.rigpa-
dz/femmesalgériennes et www.rigpa.kazeo.com
- FIDH : LA « MAL-VIE »: RAPPORT SUR LA SITUATION
DES DROITS ÉCONOMIQUES, SOCIAUX ET
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 107
CULTURELS EN ALGÉRIE, Fédération Internationale des
Ligues des droits de l‟Homme (FIDH), Collectif des Familles
de Disparu(e)s en Algérie (CFDA), La Ligue Algérienne de
Défense des Droits de l‟Homme (LADDH), Avril 2010.
- MINISTÈRE CHARGÉ DE LA FAMILLE ET DE LA
CONDITION FÉMININE
Violences envers les femmes en Algérie- Enquête
Nationale de Prévalence- Analyse des résultats- Enquête
réalisée par le CRASC en 2006.
La Femme dans la législation nationale, recueil de
textes.
La femme algérienne … réalité et données, Consultés
en :
www.femmesalgeriennes.gov.dz/.../statut_de_la_femme_
FR_130110_1_.pdf
Stratégie Nationale de Lutte contre la Violence à l‟égard
des Femmes
Etude d‟affinement de la carte de la pauvreté de 2000,
Communes pauvres : territoires, populations et capacités
d‟action, Agence Nationale d‟Aménagement du Territoire,
Ministère de la Solidarité Nationale, de la Famille et de la
Communauté Nationale à l‟Etranger, mars 2006.
- NACIONS UNIDES
UN- INSTRAW- CAWTAR, “Participation des femmes à
la vie économique et insertion dans le processus de
décision », mars 2009 : Rapport de Synthèse des trois
Recherches-Actions nationales, Avril 2010:
http://www.womenpoliticalparticipation.org/upload/publica
tion/publication13.pdf
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 108
Plan cadre des Nations Unies pour la coopération au
développement (UNDAF) : ALGERIE 2007-2011, juin
2006.
Rapport PNUD sur le développement humain en Algérie,
Alger 2007.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 109
ANNEX Nº3: LLISTA DE LES ENTRESVISTES REALITZADES
1. RAMDANE LADAURI, président de l‟association TANEFLITH-
Développement, Ath Yenni, Kabylie, Algérie, 28/05/2010.
2. AHMED FARID, président de l‟association Tajmat Djebla,
Djebla, Kabylie, 29/05/2010.
3. KARIM NATURI, président du bureau de la LADDH de la
Wilaya de Bejaïa, 29/05/2010
4. ALI MOUSSAOUI, membre du Conseil National de la LADDH,
Bejaia, 29/05/2010
5. Mme BRAHIM, sociologue, Tizi Ouzou, 29/05/2010
6. OUIZA KEBBAS, présidente de la Ligue Pour la Sauvegarde
de la Jeunesse et de l‟Enfance. Réunion avec des
associations a Tizi Ouzou : 30/05/2010
7. KRIM FATMA Ligue de prévention et sauvegarde de la
jeunesse et de l‟enfance (LPSJE), chargée de la
documentation sur la violence de genre. Réunion avec des
associations a Tizi Ouzou : 30/05/2010
8. OURDIA BOUDIAF, LPSJE, coordinatrice du centre repère
« Lehwi ». REUNION AVEC DES ASSOCIATIONS A TIZI
OUZOU : 30/05/2010
9. MALIKA NEMMAR, LPJE. Réunion avec des associations a
Tizi Ouzou : 30/05/2010
10. ZAHRA CHERFA, Présidente de ASFRU femme rurales de la
Wilaya de Tizi Ouzou. Réunion avec des associations a Tizi
Ouzou : 30/05/2010
11. SAIDA DJAOUD, LPSJE, directrice du centre Repère, chef de
projet « informons de nos capacités pour mieux agir ».
Réunion avec des associations a Tizi Ouzou : 30/05/2010
12. FARIDA AIT KACI, LPSJE, Chef de projet : décentralisation de
l‟action préventive, formation de base dans le développement
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 110
rural. Réunion avec des associations a Tizi Ouzou :
30/05/2010
13. MR. BENMENDOUR, association de village THARA,
commune de Thisednane, Illilthène. Réunion avec des
associations a Tizi Ouzou : 30/05/2010
14. ABDELMOUMEN KHELIL, secrétaire général de la LADDH,
Alger, 31/05/2010
15. FATIMA YOUS, Presidente de SOS Disparus, Alger,
31/05/2010
16. ZOHRA BOUAITA, Consultante Agro-économiste,
Management de projets, Alger, 31/05/2010.
17. ZOUBIDA KOUTI, Chargée du projet sur le renforcement de la
société civile de la Fondation Friedrich Ebert Stiftung, Alger,
31/05/2010.
18. FLORENCE DUVAUCHELLE, Chargée de projet et de
communication, Fondation Friedrich Ebert Stiftung, Alger,
31/05/2010.
19. BAYA ZITOUNE, présidente de l‟association Nationale
« Femme et développement rural » et du réseau ANFEDR,
Alger, 31/05/2010.
20. NADIA AÏT ZAÏ, directrice du CIDDEF, Centre d‟information et
de documentation sur les droits de l‟enfance et de la femme,
Alger, 31/05/2010
21. OURIDA CHOUAKI, Fatma N‟soumeur, Alger, 01/06/2010.
22. IMENE IRICHI, UNIFEM, Alger, 01/06/2010.
23. NAIT HAMOUD, agro-économiste, Horizons agro-alimentaires,
bureau d´études, ex Touiza, consultant agronome, Alger,
01/06/2010.
24. FAROUDJA MOUSSAOUI, Amusnaw, Alger, 01/06/2010.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 111
25. NAIMA ALLOUCHE, Femme et communication, Alger,
01/06/2010.
26. Mme FERIAL, ONG 2 (zone Djelfa, Messaad), Alger,
01/06/2010.
27. M. KANOUN, Unité de Recherche, INRAA, Djelfa, 02/06/2010
28. ATTALAH LADJAH, Najah, Laghouat, 03/06/2010.
29. YAMINA ROGTI, Association pour la promotion de la femme
rurale, Laghouat, 03/06/2010.
30. MME ZIREGUE BENT EL HADJ, Associations pour les
femmes et les jeunes ruraux, Laghouat, 03/06/2010.
31. BEN AMEUR ZAHRA, ASSALA, Djelfa, 03/06/2010.
32. LAHDAR ALI, Trésorier de l‟Association, Djelfa, 03/06/2010.
33. DAHMAN BENGHARBI, Chef de service de la promotion de
la terre et de l‟investissement, Direction des Services Agricoles
de la Wilaya de Djelfa, Djelfa, 03/06/2010.
34. DAHMANI OUMELDJILLALI, présidente de l‟Association pour
la promotion de la femme et la fille Hachemite, Máscara,
06/06/2010.
35. AHLEM REMIL, membre de l‟Association pour la promotion de
la femme et la fille Hachemite, Máscara, 06/06/2010.
36. SAMIA ZENGLA, directrice de la coopérative de Couscous, de
l‟Association pour la promotion de la femme et la fille
Hachemite, Máscara, 06/06/2010.
37. MADANI ABASSIA, Présidente de l‟Association de promotion
de la femme rurale, Sidi Lähcen, 07/06/2010.
38. FATMA ALAOUI, ex-chef de Projet ONGII, membre de
l‟Association de promotion de la femme rurale, Sidi Lähcen,
07/06/2010.
39. YAMINA HATITE, Présidente de Tafahul pour le Femme
Handicapée, Sidi Lähcen, 07/06/2010.
Informe sobre el Moviment Associatiu i la Dona al Medi Rural d‟Algèria
Projecte “Millora de la Representació de la Dona Rural en el Teixit Associatiu Algerià” 112
40. MOUNIR BENRAIS, Tamari, conseiller technico-sanitaire au
développement, Oran, 07/06/2010.
41. AZIZ KOUTI, professeur de géographie Université, Oran,
07/06/2010.
42. NADIA BOULAJAS, Présidente de l‟Association Moustaqbel,
Fleuris, Oran, 08/06/2010.
43. FATIMA BOUFENIK, Présidente de FARD, Oran, 08/06/2010.
44. FATIMA SEBÄA Chercheur attaché au CRASC, Oran,
08/06/2010.
45. HABIBA SEMMACHE, Présidente de l‟Association Tamari,
Oran, 08/06/2010.
46. BOUALEM SEIRI CHOUGRANI, Président de l‟Association
APROSCH- Action Promotion Sociale et Culturelle, Oran,
09/06/2010.
47. DJAMEL RAHMAN, Directeur de la Direction de l‟Action
Sociale, Oran, 09/06/2010.
48. OMAR BENBEKHTI, sociologue, profesor de la Universidad
de Orán, Oran, 09/06/2010.
49. MARINA CALVO PEREZ, responsable de projets de
coopération, OTC, Oran, 10/10/2010.
50. JUAN MANUEL MEDINA, Chargé de projets de la Fondation
CIREM, Madrid, 13/07/2010.
51. AMANDA ANDRADE, CIDEAL, Madrid, 15/07/2010.
52. MANUEL MÉNDEZ, SOLIDARIDAD INTERNACIONAL,
Madrid, 15/07/2010