Tardor 91Número 24Calonge (200 Ptes.)

N,AA\S'k%\\•.‘‘\<‘,-s‘\

Feia estona que Dies i Coses no sortia, del junt passa, l'Associació Es Majoral torna reprendre la tasca de treurela revista cada dos mesos.

Trobareu que al llarg d'aquest casi mig any, han passat coses dignes d'esser a les nostres planes de manera mésdestacada, com per exemple la inauguració del Centre Cultural, és ver, però un llarg periode de desorganitzacióprovoca per diverses causes que no cal justificar i la urgència de treure aquest nou número no ho han facilitat.

Seguim amb les mateixes seccions i amb alguna de nova i ben rebuda, com la de l'escriptor i amic Miguel Pons:Estrella Mostrejada.

Comptam seguir amb l'ajut dels lectors habituals, la vostra estima i suport.Dies i Coses

Aquesta publicacióno té cap finalitatlucrativa

Tardor 91N° 24Mn. Antoni Vadell, 207669 CALONGEPreu: 200 Ptes.

CONSELL DEREDACCIÓMargalida AdroverBel RigoJaume VallbonaMaties Ad roverPep EstelrichGuillem RoigPep Estelrich

COL.LABORADORSJoan GrimaltJaume RigoToni de PorreresJaume SerraMaria Josep CollMaria Mag. EstelrichMiguel PonsSebastià BonetBartomeu MarlTeo CabanerJoan Gasull

Agraïmtotes lescol.laboracions i els su-port de qui s'anuncia ales nostres planes i dequi ens llegeix

DL 148-1988IMPRIMEIX

Informacions Llevant, S.A.Tel. 55 03 28 - MANACOR

Els escrits d'aquestapublicació expresenúnicament l'opiniódels seus autors

SUMARI

CONTINGUT D'AQUEST NÚMEROCrònica Colage Estrella mostrejada... Carrer de Mn. Antoni Maria AlcoverLa nostra gent Dies i Gloses S'Alqueria Blanca Trescapuit: El Castell d'Alaró Els incendis forestals Sa Plana Verda... Els ferns: l'altra cara de la moneda Planes d'opinió L'esport és cosa bona:

*L'esport i el nin (I) *Toni Vallbona: «Cerc un president» *Cala d'Or en hores baixes *Tràgica mort d'en Maties Conestí *C.D. Alqueria *Miguel Ramis Bennassar

La veu de la terra: Jaume Santandreu Humor

3689

111415161719

2122232324262728

—2—

Iltr111711* * t * * * * * * dels darrers esdeveniments

lui

***** * ***

22 Juny.- Es casaren a Campos dos bons col.laboradorsde la nostra revista, En Sebastià Vadell de Can Roca i naFrancisca Lladó. D'aquí els volem felicitar, encara quefacem un poc tard.

24 Juny.- Neix a S'Horta en Toni Rigo Adrover, filld'en Rafel de C_a'n Corraler i de na Maria Des Camp d'enVentura. Felicitacions.

30 Juny.- A l'església de Sta. Maria del Mar de Calad'Or es varen celebrar les noces d'argent de Don NadalPalmer i Amengual, a la qual hi asistiren nombrosos feli-gresos i amics. En haver acabat hi hagué un bon refrescper a tothom.

14 Juliol.- Com cada any l'Associació d'amics de latercera edat va anar a Aguacity, lloc que a tothom agradamolt, grans i petits es refresquen i passen un dia ben en-tretengut.

19 Juliol.- Pregó de les festes de Sant Jaume a Santan-yí, a càrrec del Dr. Jaume Oliver i Jaume, catedràtic del'escola de magisteri de Ciutat.

20 Juliol.- Dins les festes de Sant Jaume hi va haver laberbena amb Tomeu Penya, Géminis i l'Orquestrinad'Algaida.

20 Juliol. - Dins les festes de Sant Jaume hi va haver laberbena amb Tomeu Penya, Géminis i l'Orquestrinad'Alga ida .

21 Juliol.- S'oferí un homenatge a tots els matrimonismajors de Santanyí.

25 Juliol.- Missa Solemne amb el sermó a càrrec deMossen Nadal Palmer i Amengual.

-Presentació del llibre de Poemes: llibre de magrane de

Jacint Salas i Codony, guanyador del Vie Certamen dePoesia «Bernat Vidal i Tomas».

-Es va presentar l'obra de teatre «Una de lladres i sere-nos», per la companyia de Xesc Forteza.

2 Agost.- Després de disputar-se dos partits de futbo-let entre els equipos benjamin i infantil de Santanyí i«Dies i Coses», l'Associació «Es Majoral» va organitzardues conferencies de medicina Esportiva: L'entorn medicde l'Esport «per el Doctor Teo Cabanes i «alimentació iEsport» pel doctor Bartomeu Mari. Les Conferenciesvaren esser acompanyades amb la projecció de diapositi-ves, hi va haver una gran participació de gent que vasortir ben satisfeta de l'acte.

7 Agost.- Innauguració als locals parroquials del Llom-bards de la exposició d'escultura i pintura d'en MiguelFerra.

8 Agost.- Festivitat de Sant Domingo. El vespre es vacelebrar la tradicional tramponada a plaça.

9 Agost.- Partit de futbolet infantils entre el grup Llombards i Dies i Coses, guanyant els Calongins. El trofeudonat per en Miguel Cabré, després d'un partit molt dis-putat a la tanda de penalts.

10 Agost. Es va celebrar la primera travessia del Port aPorto Petro, dins els començament de les festes de S'AI-queria Blanca i Porto Petro. El vespre es va presentar elnombre 40 de la colecció «Coses nostres» titulat«Homes... Terra... Cel i Mar: Porto Petro».

14 Agost.- Exposició de Treballs manuals fet pels com-ponents del grup d'esplai de l'Alqueria Blanca.

15 Agost.- Recordant el que feien els padrins quant

—3--

acabaven de batre que anaven a rentar-se a la mar, elsCuriabanquers varen anar a Cala Mondragó en carros aprendre un bany i després berenar a les rogues tot orga-

nitzat pel Grup d'Esplai.El vespre a la placeta de Ses Rocases, presentació del

Ilibre de teatre «Bon viure i no treballar no pot durar»per na Catalina Rigo i Estelrich. Després actuació delgrup local romaní a la revetla popular.

-Festivitat de la mare de Déu d'Agost a Cala d'Or. Hiva haver la tradicional processó amb barca i a continua-ció Missa Solemne.

16 Agost.- Festivitat de Sant Roc. El vespre es va ferl'estrena de l'obra «qui no la fa de jove la fa de vell» es-cenificada pel grup local «Pou del Rei» original de Cata-lina Rigo i Estelrich.

27 Agost.- Neix a Calonge Na Maria Francisca Adro-ver Bonet, filla d'en Toni de Ca'n Ganxo i na Sebastiana.Enhorabona a tots.

17 Agost.- Mor mado Joana Aina Amengual Vadell deCan Taconer. Al cel sia.

7 setembre.- Varen partir un grup d'associats dels ma-joral la nit que va del 7 al 8 de setembre. Anaren d'Inca aLluc a peu. A un indret de la pujada hi va haver la repre-sentació del Salt de la Bella dona i a un altre Hoc moltben enllumenat varen cantar els blavets de Lluc. Espe-ram que l'any que ve es Majoral asumesqui la plena or-ganització de la Pujada de la Part Forana a Lluc a peu ique s'incrementi també el nombre de participants.

14 setembre.- Es va celebrar baix l'organització «Es Ma-joral» la segona cursa popular. Hi va haver molt bonaparticipació, uns 120 corredors. Els guanyadors varenesser els següents:

Infantils femení: Margalida Vidal i Mesquida (ClubMitjorn de Campos) 8'13" minuts.

Infantil Masculí: Miguel Mesquida Adrover Club fili-pides. 7'42" minuts.

Cadets masculí: Guillem Femenies Mestre (La Salle,Manacor) 7'18" minuts.

Senior Femení; Fina Isado (Colonia Pollença) 17'52"minuts.

MinusvAlits Femení: Isabel Collate López.

MinusvAlits Masculí; Carmelo Martinez Perez.Veterans A: Antonio Jurado. 22'49" minuts.Veterans B: Sebastià Adrover (Opel Felanitx 24'24" mi-

nuts.Senior Masculí: Toni Penya (Colonia Pollença) 21'43"

minuts.Hem de resaltar que hi va haver una gran participació

dels corredors locals, esperant que l'any que ve repetes-quin.

15 setembre.- Concurs de pesca amb volantí. Va ser undia ideal per practicar la pesca des d'embarcacions, talvegada per això es va superar el record tant de partici-pants com de captures de l'any passat.

Així un total de 47 perscadors sortien de Cala Llongaen 23 embarcacions aconseguint el final de la jornada untotal de 1844 captures que feien un pes aproximat de 56kgs. El guanyador absolut d'aquesta edició va ser enToni Adrover «Es caminer de Can Ganxo», que ja vaguanyar l'edició de l'any passat, en aquesta aconseguí untotal de 2'9 kg. de peix.

En segon Hoc es clasificA en Tomeu Vallbona d'es Molíamb un pes de 2'55 kgs.

El premi a la peça més grossa el s'endugué l'embarca-ció Febus II d'en Joan Lau, que aconseguí una peça deli2 kg. de pes.

La festa s'acab'a amb un bon arrels al restaurant BonaTaula, a on per cert no hi mancà el peix.

-L'horabaixa 96 bicicletes partiren de la plaça de SantMiguel cap a S'Alqueria, Porto Petre, fins en Es Fortí, aon berenaren per després tornar a Calonge a veure elGrup Cucorba que va contentar petits i grans.

21 setembre.- La Salle Cadets de Basquet va guanyar aDies i Coses per 39 a 16. Després es varen innaugurar lesexposicions: Es Molí, Associació dels Amics de la Terceraedat, l'exposició d'aquest any era de copinyes i cornets.Centre cultural: Pintures d'Andreu Ponç i Fullana i Es-cultures de Andreu Ferrer i Mir.

El vespre hi hagué l'obra de teatre «Blanca viuda d'unviu» a càrrec del grup «Picadís de S'Arenal».

—4--

A29 setembre.- Festivitat de Sant Miguel Arcàngel. L'A-

grupació «Es Majoral» va ballar el ball de l'Ofrena. Elcoro de l'església va cantar el cant del Goig de Sant Mi-

22 Setembre.- El Joan Capó va guanyar la 6 edició deltorneig de Basquet imposant-se a la final a La Salle deCiutat per 45 a 38. Porreres va esser tercer guanyant 71 a43 a «Dies i Coses».

Després del basquet: La paella. Tothom va poder tas-tar i dinar d'aquest ant's que pareix que ja sera tradicio-nal a les nostres festes. Hi havia paella per 700, que jan'hi ha.

L'horabaixa hi hagué l'homenatge a la tercera Edat,Missa, ball, entrega d'obsequis i refresc per a tothom.

24 setembre. - Ens deixa en Guillem Julia de Can Rito al'edat de 46 anys. Sempre el recordarem.

28 setembre. - Per primera vegada a Calonge hi haguéun partit de bàsquet de minusvalits, dels equips delClub 111es, i un de basquet femení, en el qual Porreres vaguanyar al combinat del terme de Santanyí.

En Tomeu Polla a l'horabaixa ens va preparar un amo-llada d'aviram, recordant temps enrera.

El vespre hi va haver una revetla alla on tothom vaquedar enredat, a càrrec dels Valldemossa i Plastic.

quel. A pesar del mal temps, cosa per la qual els actes noes varen poder fer defora, es va beneir una casulla dedrap de ras romà brodat de punt Mallorquí per les ger-manes de la Caritat de Felanitx, obsequi del senyorKlaus Hebich i Dont, de Cala Murada.

Es va dedicar un carrer a Mn. Antoni Maria Alcover iSureda, eminent Lling-iiista i autor dels plànols de la nos-tra església, amb un parlament a càrrec de la seva fillaAina Moll Marqués. Després es va fer l'innauguració delcentre Sanitari i del club Social de la Tercera Edat, pelPresident Canyelles. El Govern Balear ha aportat10.000.000 de pessetes per a les obres i 3.700.000 per al'equipament.

El conjunt de l'edificació de 400 m. consta de 3 plantes.Durant aquestes festes s'han disputat una sèrie de tor-

nejos de futbolet:Benjamins: Campió Felantix. 2on Dies i Coses.Infantils: final: Dies i Coses 10. Llombards 2. 3er. Fela-

nitx. 4rt. Cas Concos.IV torneig de futbolet SeniorFinal: Autocars Roig 5. Dies i Coses 4. 3er.: Cas Con-

cos. 4rt. Es Llombards. 5è: Restaurant Mitjorn.Maxim goletjador: Tomeu Mestre amb 9 gols, D'auto-

cars Roig.VI Torneig de Tenis.Campió Senior: Jochen Wörmahn.

Campió infantil: Jordi Vidal.Campions dobles: Xesc Adrover i Maties Adrover.

6 Octubre.- IV pujada a Sant Salvador pels joves deCalonge, acabar amb una bona paella.

9 Octubre.- Hi hagué un viatge d'un dia a Lourdes, enel que hi participa molta de gent.

12 Octubre.- III carrera de relleus de bicicleta i atletis-me, Manacor-Sant Salvador, participant els tandems ToniSenyor-Toni Puig i Jaume Pauma-Tomeu Polla, que ten-gueren una actuació molt distingida.

31 Octubre.- L'equip Dies i coses de Bàsquet va anar ajugar un partit de germanó amb la Salle a Palma.

E1..1101.1 s ap luatursininAu LIN p (1,J, FIA/O,1 , t4

tAllt, CI •na• I sqns nlJesin>na.4d tun two uaie.so+ -

exlanranbtau, un

• erEltet.19 .1)0 sia •snsapunnon,it anbaad saptreAuasMIS ontoodaptiod. msg. aoaj, Ule.I la ua tie .al

ja u.ation anb sa lilt

Fik,1 — 1.41

•LI

Li I

n • • ,̀1 itin qui. (nnanian)tamp 1a4 i ua4epssuol

•••wrp rueSinriip neinxIsa staaal (la law

tileJliaid ej ysue unmqn.A4Si v.I .ioqaij .p sniriasn

anb ap nnInnar.4 sunig• uanempsud st sirnb sta snap• -- sia livajiil loe •upusulati us's

•1 •LJÌSIJ

Oki OM.11,11.14

•un,p4.,vd us>

funidao3

431

Les juguetes de les padrines Tres escenaris per una història

Del 8 al 31 d'octubre va romandre oberta l'exposició«Les juguetes de les padrines» a la Casa de Cultura deCiutat, organitzada per la Conselleria de Cultura, Educa-ció i Esports.

Hi podien trobar juguetes de porcelana, carte) o llaunapertanyents a una de les col.leccions més grans de l'EstatEspanyol tant pel nombre de les peces com per la sevaamplitud tematica.

La col.lecció constava de dos mil peces entre cotxes dellauna, cavalls de cartó, autbmates, trencaclosques,pepes o jocs de taula. Algunes d'aquestes peces estantambé localiztades a muse-us europeus de juguetes inter-nacionals com a Paris, Londres, Holanda i Alemanya.L'exposició ha estat una iniciatvia de la Comissió Inter-departamental de la Dona que presideix la ConselleraMaria Antònia Munar i pretén ser una mostra represen-tativa de les juguetes dels nostres avantpassats, de lesnostres mares i avies, per poder comparar amb les jugue-tes actuals i extreure'n conclusions.

Fins dia 1 de desembre romandrà oberta a Sa Llonjal'exposició «Imatges i objectes de Tirant Lo Blanc» (Siqualqù destija visitar l'exposició es posi en contacte ambqualque membre de la revista). La Conselleria ha orga-nitzat tota una campanya en la qual pretén implicar totala societat mallorquina per tal que coneguin definitiva-ment l'obra i la vida del Tirant. En aquesta campanyahem titulat «Tres escenaris per a una historia. Quatreversions del mateix Tirant» volem dur al Tirant a dife-rents espais, Sa Llonja, La Casa de Cultura, i l'Arxiu delRegne de Mallorca en diferents versions, exposicions,música, conferències i activitats didactiques per a esco-les.

L'exposició en concret «Imatges i Objetes» realitzadaamb col.laboració de la Generalitat de Catalunya dins lapolitica d'intercanvis que la Conselleria de Culturamanté amb altres entitats es va inaugurar el passat di-jous 17 d'octubre a Sa Llonja.

—6—

Després que diumenge passat es celebrás la PrimeraProva de Perdius de Reclam en el camp al barri de «SesRotes» a Montuiri així com també tengué floc un granglosat i cançons del campaquest proper diumenge, dia 1de desembre, es celebrará la XIII Fira i Mostra de la Per-diu: a partir de les 9'00 hores s'obrirà la inscripció; escol.locaran les perdius a l'escenari preparat; puntuant-sesolsament la prova de reclam, havent-hi premis pels vuitprimers classificats.

Aquests actes estan organitzats per la Societat de Ca-çadors de Montuiri, i Associació de caçadors de Perdiusamb Reclam de Mallorca, i el patrocini de l'Ajuntamentde Montuiri i el Conseil Insular de Mallorca.

A l'exposició a més d'objectes representatius de l'èpo-ca del Tirant, tots ells autèntiques obres d'art procedentsde Catalunya, les peces mallorquines són presents demanera destacada. Així podem afirmar que la mostra re-flecteix molts dels aspectes de la vida mallorquina de l'è-poca del naixement del Tirant.

Bunyols a la Llar dels Padrins

Diumenge dia 10 de novembre a la Llar dels Padrinss'hi reuniren els socis de l'Associació d'Amics de la Ter-cera Edat de Calonge i Cala d'Or per tal de fer una altrafesteta a les que ja ens tenen acostumats: Varen fer unabona bunyolada i tots junts passaren un horabaixa mésque entretingut, entre bunyols, xampany i converses ria-Ileres. D'aquesta manera es un goig ser de la terceraedat.

No fa falta dir que aquestes noves instal.lacions muni-cipals són ben rendibles. A més de les xocolatades, gela-tades i bunyolades a la Llar dels Padrins (n'hi deu havermés d'un que aquest dia no s'en recorda del règim), «EsMajoral» s'hi ha instal.lat per a fer-hi aquesta revista, itambé hi ha fet una conferencia, de moment, i les ins-tal.lacions esportives funcionen a tota.

XIII Fira de sa perdiu aMontuiri

—7—

0 4, •

Estrella most rejada

Carrer de Mn. AntoniMaria Alcover

Miguel PonsQuasi deu anys ha trigat Calonge a retre un semi enunciat

homenatge a Mossèn Antoni Ma. Alcover per la seva vincula-ció amb l'església del poble. El dia de Sant Miguel d'enguany,temps insegur, com és habitual per les calendes de vinyes vio-lacees i ametllers grocs, Calonge descobrí la lapida, que dónanom al Carrer de Mn. Antoni Maria Alcover, guarnida ambpalmes i canyes de festa i bandera barrada. El parlament va co-rrespondre a Aina Moll, filla del filòleg Francesc de Borja Moll,traspassat el febrer, i l'escenari el mateix temple alternant ambdiscuross de les autoritats autonòmiques i del terme i de la lo-calitat.

No és la primera vegada que m'aprop a Mossèn Antoni M'Alcover i la seva vinculació amb Calonge. Mossèn Alcover perIa seva condició de Vicari General del bisbe Campins i espigo-lador de mots destinats al gran Diccionari, es devia relacionaramb molts de capellans mallorquins i amb aquelles personesconeixedores de la paraula exacta de totes les coses. MossènAlcover era amic de Mossèn Miguel Clar, des Llombards i exis-tí una correspondència entre els dos com també amb MossènDamià Rigo, de s'Alqueria Blanca. Mossèn Antoni Forteza iForteza, (Santanyí, 1861, Xile, 1925), li féu entrega d'unacollecicó de 1000 refranys mallorquins incorporats al Dicciona-ri i en part insertats al «Santanyí», 1963. De Calonge es relacio-na amb Mossèn Antoni Vadell, —el familiar senyor Tono— sibé desconec la correspondència estic més que segur que deguéexistir. Mossèn Alcover fou l'home fort, el costat fidedigne per-que l'església nova es bastís al Corral cremat i no s'engrandísresglésia vella, aixecada per Dr. Jaume Riera i Rigo (1772-1840), com desitjava l'amo en Joan Vadell i Soler i els seuscollaboradors.

Sobre aquest tema s'adreça Mossèn Sebastià Planes, rector deFelanitx, 1902, al Vicari General Alcover. Perd el foc covava jad'enrera. Escriu Mossèn Alcover al seu Diatari-1901, febrer 3.El capvespre som anat a Consolació, S'Alqueria Blanca i Ca-longe. L'església és petitona, baixa, de volta de mig punt. Elcapelli m'ha dit de fer-ne una de nova i me som oient a fer-liels planos.

Sembla que l'escultor Gabriel Moragues realitza un projecteque no agrada a Mossèn Alcover, qui els ensenya a l'arquitecteAntoni Gaudí, aleshores ocupat en les reformes de la Seu deMallorca, quan el bisbe Pere Juan Campins. Els plànols defini-tius foren els de Mossèn Alcover, com també els de Son Carri6,Son Negre, Mendia, sa Capelleta pujant a Sant Salvador de Fe-lanitx, la Sagrada Família de Manacor i la Pedra Sagrada deSanta Ponça.

Encara eren calentes les cendres de les disputes i segons undocument de 1'1 de març de 1903, el M.I. Vicari General D. An-toni Ma. Alcover beneí i proposa la primera pedra del novelltemple, dins terrenys delCorral Cremat. A l'entorn de la data

hi ha dubtes si una gran tormenta impedí la festa, que es cele-braria per sant Miguel del mateix any. Es ben definitiu que perSant Miguel del 1909 el bisbe Campins, assistit pels canongesAlcover i Garau, bend l'església nova i neorromamina de Ca-longe. La crônica deu ser de Mossèn Alcover i en castellà iseria molt in& llépola si fos escrita amb la llengua del seuapostolat. Pel testimoni d'un escolanet, aquell dia passarenmolta rusca. Cal pensar que Mossèn Alcover ajornaria portar alseu germa Miguel, jesuïta, el gall crestat de tots els santsmi-quels.

Tenim constancia de dues cartes de Mossèn Alcover relacio-nades amb Calonge. Una al seu germa Josep, del 14 de març de1908, que li encarrega vegi en Vinagre perquè amb el seu ca-rruatge ben falaguer l'acompanyi a Calonge. L'altra a MossènJoan Aguiló, de Manacor, datada 1'11 d'abril de 1910, a qui ex-plica que a Calonge començaren una església dirigida per ell ia canvi dels doblers, que demanaven els va pagar les portes,per un cost de 300 pessetes.

La relació de Mossèn Alcover i Calonge no s'ha trencat. El 5de febrer del 1916, com a Vicari Capitular, seu vacant, signaràel document del redreçament interí d'una vicaría de s'Alqueriablanca pel servei de Calonge. Era un quedar bé amb el seucompany el senyor Toni Vadell.

Servam noticies de les relacions en matèria d'arquitectura iepistolari entre Mossèn Alcover i Calonge, perd estam mancatsde les possibles comunicacions entre Alcover i els Clerguesdels poblets de Santanyí sobre costums, cançons, glosats, con-dolades entorn de Corema, Setmana Santa i Pasco, com de l'a-portació al Diccionari i informació sobre rondalles.

Sia com sia és d'apreciar el vincle de Mossèn Alcover ambCalonge. D'acord que el voldríem més intents pel que fa refe-rència al lingüista i rondallista, perd ens hem de conformar itenir el liumet encès de l'esperança sobre possibles i noves con-vivències. I és pel que hi ha de patent i cert i evident que Ca-longe tal dia com el de Sant Miguel, de 1991, destapà la lapidadel Carrer de Mn. Antoni Maria Alcover. Era un deute de gra-titud.

Octubre 1991

—8—

_ea noOtra gentN'Alonso

A l'homanatge que per les festes de Sant Miguel, Ca-longe va retre als seus major de 80 anys, ens va sorpren-dre molt veurer-hi un home tan jove con n'Alonso. Quidiria que un home amb el seu posat ja té 80 anys!. Ambaixò varem trobar que seria interessant que aquest sego-via de Calonge ens contàs qualque cosa d'aquests vui-tanta anys.

Varem anar a ca seva i ell ens va rebre un poc sorprès.Teniem un enfilall de preguntes fetes, pert) va bastar queli fèssim la primera perquè les contestas casi totes sensesentir-les, amb les oportunes matitzacions de made) Fran-cisca.

-Quan vares arribar a Calonge, Alonso?-Vaig arribar a principis del 35, destinat com a carabi-

ner a Porto Colom. Quan era alla vaig conèixer na Fran-cisca, que ara es la meva dona, a un ball de matances aco seva, al cassino. Ens varem fer amics i al principi ensenteníem per senyes, fa cinquanta anys, a Calonge nigúno parlava en espanyol, i jo, no xerrava en mallorquí.Ens férem «Novios» pert) el «movimiento Nacional»aviat ens va separar i els nostres plans quedaren a l'aire.

-A la guerra et varen passar moltes coses i vares pas-sar per la presó. Com va anar tot això?.

-Be, quan va esclatar el «movimiento» feia poc tempsque jo estava en actiu. Estava hospedat a un café dePorto Colom i va venir el sergent i ens va concentrar.Pensaren de posar-se a favor del Govern, i jo per complirla meva obligació vaig fer el mateix. Així com estavenles coses a Mallorca, el comandant del «puesto» trobavaque el millor que podíem fer era partir cap a Maó. Jo,que era el mes jovenet de la guarda, i ja que tots els com-panys estaven d'acord amb ell, vaig optar també peranar-me'n. Uns felanitxers prepararen una barca de Bouque estava arrestada per contraban i partirem de nit.Quan havíem fet tres milles la barca es va aturar i ensveien des de la costa. Partiren uns mariners des del Port,els fills del Patró Sureda i ens varen fer por, no els conci-)(fern i quan veren la nostra maniobra varen treure unmocador blanc per tranquilitzar-nos. Al final ens canvia-ren la barca i així poguerem seguir cap a Menorca.

Una vegada varem ser a Maó, en pocs dies vaig passara Valencia i em vaig presentar a les autoritats. Alla varendemanar voluntaris per anar a la guerra, pert) jo vaigquedar a Valencia, em vaig fer Cabo i poc després vaigpassar a una Academia per fer-me Sargent a Castelló.Vaig treure dels primers números i vaig quedar com ainstructor fins dos mesos abans d'acabar la guerra. Quan

les forces franquistes van tallar el front republicar, perVinarós, es va disoldre l'Escola, formarem un Batalle) i jovaig quedar a l'oficina.

Alla cada vegada que canviarem de delegat Politic, johavia d'entregar una fitxa de tots i la meva sempreanava en blanc, perquè jo no era da cap partit politic,únicament era militar. Hi havia comandaments que vo-lien que jo també fos de qualque partit, pere jo no voliaser més que un bon subocificial.

Quan s'acaba la Guerra, jo era a un poble prop de Va-lencia, a Picasset; hi havia arribat un mes abans. Alla te-níem l'oficina del batalló, a una casa amb l'amo de laqual em vaig fer amic i cada vespre sortia a fer el caféamb ell. Coneixia molta gent a Picassent, hi vaig fermolts d'amics. El dia que varen entrar les forces «nacio-nales» em varen oferir ajuda per anar on volgués, a Se-gòvia o a Balears. Jo volia tornar a Balears, pensava ambla meva al.lota, a riles havia sortit una disposició quedeia que tots els militars s'havien de presentar a lesseves comandàncies. El temps que vaig seguir a Picas-sent vaig esser el cap d'una patrulla d'ordre públic.Aquells dies vaig enviar un telegrama a la meva familiaexplicant que em trobava be, i demanant que em girassindoblers cap a la Comandancia de Balears. No tenia ni unduro, tots els meus doblers eren republicans i haviendeixat de tenir valor. Per obtenir doblers ràpidament

—9—

4alietYt•çi cot

r)__.• Li

vaig vendre un rellotge i una ploma i una familia d'a-mics em va donar cinc duros.

Abans d'anar a Mallorca passarem per Barcelona i d'a-llà agafarem un vaixell cap a l'illa. I del Port de Palmacap a la presó d'Illetes. Record que quan devallavem delvaixell vaig sentir uns nins que deien -Marna, no duencoa!- I es que la propaganda dels que havien guanyat laguerra pintava els que havien estat republicans com a di-monis.

Jo em pensava que simplement m'obririen expedient,però l'estada a Illetes va ser liarga. Sis o set mesos des-prés d'arribar-hi varen venir mon pare, al cel sia, i ungerma meu que era militar, per posar-me en llibertat sotafinaça i jo vaig dir que no, vaig dir -jo no vull que gastivosté una pesseta per posar-me en llibertat provisional-.Allò que s'hagi de donar com a fiança que m'ho doni ami, i jo m'ho menjaré. Si hi ha justicia sortirà a la superfi-cie-. Això ho vaig dir davant els oficials que allí hi havia.Em varen tenir a Illetes tres anys i mig!. Jo no m'hopensa mai!.

Em feren un judici en el qual em condemnaren a vintanys però va arribar un indult i vaig sortir abans, encaraque havia perdut tots els meus drets.

Quan vaig esser defora, m'havia de presentar a l'auto-ritat militar que hi hagués al poble on anava. Vaig anar aFelanitx, on coneixia gent. Vaig presentar-me a la Guar-dia Civil i el Brigada després de fer-me un munt de pre-guntes em va demanar: Quin ofici té vosté?. -Ex guardiaCivil- viag contestar (En Franco havia agregat el cos decarabiners al de la Guardia Civil).Aquell home va agafartots els papers que havia fet, els va rompre i em va dirque em presentas quan m'anas be, i si no ell ja passaria aveure'm.

Liavors viag passar a Santanyí (per casar-me amb naFrancisca), i hi havia un cabo que era de s'Horta, enJaume Fred, que ja es mort. M'hi vaig presentar i em vadir,- Mira Alonso, tu ja saps que es la vida de militar, nofa falta que et presentis a mi, ja ens veurem quan jo pasiper Calonge. Em va donar totes les facilitats, i de llavorsença jo som a Calonge. Per tota aquesta història moltagent m'ha fet politic sense jo esser-ho; politic d'esque-rres, i jo no vaig fer més que complir amb els meus deu-res.

Aviat na Francisca i jo arreglarem les coses per casar-nos. Tot el temps que havia estat pres havíem estat encontacte. Ens va casar don Andreu el vint i vuit de se-tembre de 1941, l'any que ve ferem les bodes d'or si Déuvol, eren les festes de San Miguel. Anàrem cap a Barcelo-na i topàrem les festes de la Mercè, llavors anàrem cap aMadrid i dia set d'octubre (dia de la Verge del rosari),vàrem arribar a casa dels meus pares. Feia un bon grapatd'anys que no veien el seu fill i la nostra arribada, japoden imaginar-la, a més també hi havia festa al pobledels meus pares.

-I qué feres llavors a Calonge?, Com t'has guanyat lavida fins ara?

-Els primers anys jo vaig treballar al Cassino amb naFrancisca, també vaig anar a jornal a la cisterna de la Vi-caria i a cala d'Or on hi ferem un safreig; record que erael mes de juny i feia molta calor i vaig trobar que allòhavia de canviar. Aquesta va ser l'única vegada que vaigfer feina a jornal, guanyava quinze pessetes al dia. Feiafeina per en Salva, de s'Horta, el qual a vegades em do-nava una pesseta més que als altres manobres. Aquestesvaren ser les primeres feines a Calonge. LLavors vaigcanviar d'ofici, vaig fer altres coses, vaig tenir sort i vaanar bé, vaig anar tirant. Fins i tot, ara, cobr com si fosmilitar, en Suárez i el Rei signaren unn indult pels mili-tars de la Republica; això em va costar anar un parell devegades a Madrid, perd ho pagava.

-Al llarg d'aquests cinquanta anys heu vist el grancanvi que ha experimentat Mallorca, com el veus aquestcanvi?.

-Calonge era molt diferent, era Caloe, perd molt dife-rent. Jo vaig arribar a una época que era la postguerra ihi havia molta fam, tot estava intervingut, si volies pal'havies de comprar d'estraperlo; si tenies xeixa l'haviesde fer moldre d'estraperlo. Encara no havia arribat elcanvi que va dur el turisme. A cala d'Or ja hi havia l'ho-tel vell, Can Quadrat -Los arcos, la Barca del Pato i dueso tres casetes més; no hi havia res, tot o he vist créixer.

A Calonge i a S'Horta, a tots els pobles castaners, elturisme els ha afavorit molt. Tots han pogut vendre propde mar, tots han fet doblers. Calonge era un poble quenecessitava jornals, i no n'hi havia. Avui Calonge és ric,abans no ho era.

-Intervé madò Francisca amb una interesant dada his-tòrica,- Un temps, jo he sentit dir que a Caionge hi haviaquatre possessions: Can Taconer, Cas Senyor, Can Mari-ners,... i S'Horta. Tots aquests tres o quatre feien all?) quevolien, posaven els jornals com ells volien. Aix?) jo ho hesentit contar quan era petita- i n'Alonso tornar agafar elseu fil: El camp tampoc no rendia tant, no es cultivavacom es va fer després; de totes maneres, avui el campesta abandonat pert) el poble viu millor. Això és el quepassa en aquests pobles avui.

-I d'aquest poble que es allò que més t'agrada, i elque t'agrada més poc?

N'Alonso sonriu i diu -De Calonge alit) que més m'a-grada són les calongines, naturalment. Bé, allò que mésm'agrada de Calonge és la seva tranquilitat. Un tempsno m'agradava per això, em pareixia que era molt petit,Calonge per estar-hi tota la meva vida, però m'he anatadaptant per les circumstancies.

Respecte de la gent de Calonge no puc nés que parlar-ne be, estic contentíssim de tots, de la gent, de les autori-tats,...Hi ha pocs pobles on les autoritats hagin fet tant:La plaça, el Centre de la Tercera Edat...Contentíssim detot i de tothom.

Així acaba la xerradeta que n'Alonso va fer de la sevavida, una vida ben interessant.

Josep Coll i Jaume Vallbona

—'o-

11,4 ;è4 Ciem1

uen que cubreix la martres quartes part:E; del planetamolt degue vessar s'aixetaper tal bassiot for mari a 11163 reserve:3 quedarper fer verdura i secai sa verdor conservaren es bosco i sa pieta.

Te uns 111.1.3rit ba:;:ijOte:.; molt gransqv, j unten dos co nti petitsa on paren ri us i torrentsI mai estan eri de:.u::ani

1 1:: 'Y' aixells con-I a geg ntsua nte les seves cor rents

de tor ffilillite:f.;

C$ di lien els oceans.3

Pot esser gran esperò senbla in suro o paperperquè s'hi arri ben a ferones més grans que es caste]]

4si " ba re° "se ' n va a fonsmolt poca gent n'escapaperque no deixa en es mapani tant sols pista o borrons

no hi ...ealen raonsni miséria ni millions;per tots fa forat i tapa.

5Tot honl esti ma la marenc• que sigui suïcidala mar es sal ut i vidai a tots mos fa agermanarperque ella ca viiiMO::: faper mai pogliern oblidarque Deu la ...ea crearper tenir sa gent Unida.

6Des que el món es creasempre hi ha hagut clots; i bongsse calcula que darnunt troncsC:; primer home na.y . ega

7Un caixô o una pastera:supós vendria desprésper n -loure-la uns bons remersd'una a s'altra vorerai aixi. con el temps prosperadeguere ii venir els velers.

A di riS la mar sa gent trescaper di fe re nits raonsUn:f; hi fan excursionsalt re::: de la pescaal tres es tor ref) $a Vent remanuus igual que porcellons.

9

L'horne a tra '...è:;es de la mara descubert racons de la terraanant per dreta i esquerraaltres riions ..,ea conquistaraposta he de ploraramb sos "adelantos" que hi haque se vulgui suicidari espenyar-la rnovent guerra.

1a ran del segle vint-i-uuna cosa es seguraes petit plora i murmurai no l'escolta ni ngúes viatge no el pod durd'imposts que cert i :segur

n'aprofita qualcúsols per barra i cara dura.

1111En lloc de veure la paui 3 • unió amb altres gentsvei uru es caramull de fernsgovernants que provocauquail a la mar ernprauper fer "embargos" i privaues pa a millions d'innocents.

12A dins la roar furtivismesempre n'hi ha hagut i n'hi haurad'antany hem :sentit contarde corsaris i pi ratismevei m que el mateix cateci s meun riuó u cui t mos torna darfent "ernbargos" de menjarper de fam intentar relatora es seu gerfna i proïsme.

1 3Arnb so no m d'ésser humano Men es:Ea:1r catalogatsqui fan aquests desbaratscorn ei s q Lie 5 • ha n pro.vocatspel Golf i net Mitjati rant petroli a la mari sa fauna i floras que hi hatots moren contaminats.

14No podem contar alegrianoltros els que Sorri d'aqui .quan de s'ernissari submarisa merda i brutor es destriai pel Cap Blanc i s'Al monias'ha mosrt ja mes d'un doff.

NaturesDior

Calonge

—11-11-

15Governants tots per favorno aneu tent de mala ganano sortigueu just sa setmanad'abans de se votacióperquè aquesta il.lusiótant de coratge i brae'en haver passe tot es earn vana.

16Conservati- nos se naturegovernants costi el que costiperquè pagam gran imposti tot ests ple de "bassura"

I 7voleu Uli miller futur

FIO quedeu a rnig caffildeixem tant de destruiri mi rem de fer servirel nostre seny mallorqufperquè torni aquell ai re purSi no ho feim no sers aturrecularem a l'ahir

18Exigiguem peru ja3 'arena neta i purai no veure gens de "bass ura"per 88 vorera de martots els carni ris be esfaltarI no una mitja curasi no es aii censurar

es haver de tornar a votar19

Teni rn el miller tresorper favor no l'espanyernja que sembla que l'haguemferit just arran del cori si no curam aixòprest el famós Cala d'Ora dins s'UVI el tendrem

20Calongins que estirnau la marpodern di r case amb "locura"i aquella arena verge i puraque sabem que no tor riarilexigiu i posau clarmi rau d'impedir i censureraquell que tire s a"bassura".

21Del nostre mar cada diaveure el fondo net i claren el mabre pasejara sa hissa pasturaramb bon temps i correntiasi l'oblidam s'agoniapens ores veurem arri bar.

Veure eli ,it:: de lluna plenael seu resplador diris la marveure s'alba despertari s'ai re pur respirarvetlant tots a sa serenai sa remor damunt s'arenaen ses ones arri bar

'1 7

contemplar els fons marinsamb sa barca d'en Martinagent que esquia o patina

rids u rf. i /elorriars endi nsi veure jugar els ninsti rant arena a sa padri na.

(11:1 deman res ute.:itan sols que estimeu Ia rilarsi ho leim aixi hi haurahi haure manco plastics i papersi aixi els estrangersles podrem exigir méssi veuen que neta este.

Lsper que arri Pi es mumentvos ho die sense maliciaque sigui igual sa justiciapel debil que pel potenti no veure constantmentque es a passe de :s'augmentd'un bon compte correntaquests tractes tie benefici

2E;

Es que ja no a [id f I) a escola

no hi i fil po rta que hi tor merit

poques coses aprendemmanco n'arreglarem

ho tenen tot dins sa CaSSCii aaquell que te doblers 'voidaquell que no en te rodolaseguirn aixi i hi segui rent.

Tal volta me sorri passei esser censurat meresc:i a lo millor parescque no se que me peseemb so "follon" que m'he armatpot esser no hagi encertatperò em sentiré conhortatsi a qualca despistatsa memória li refresc.

26No pretenc de cap maneraallò que este fet canviarperò es trist comprovaraquestes parets ran de marsense pas per sa vorerai que s'ha de fer volteraperqué et priven de passer.

—12—

CAIMICOEVI•M

I:e1E Eig3L7A1LT 1•T

Calle Felanitx. 24

07660 • CAL A D'ORTel 6578 16 ( Mallorca )

29calongi sempre tendra

di rrs.; es cap aquesta qui nierade poder des de s;a vo re ratins a sa rima mi rarses barques navegari contemplar es penyalar38 seva esc u ma i bo ne Ta5a tena33a, s'escr ull„ a pesquerai 8a gavina darrerasa barca del bon cantarel corp mari descansarveure es dofins passares capers i sa llampugueraels dies mês clars Cabreraremullar-se d'aigua de mari llavors els vespres somniarpegant cops per Sa capsalera.

30possible imaqi niar

del mar les seves marevellesalgues coralls i estrellesi als peixos roques; sortejargamba, ipia, calarnarsaupa, llissa, i serrai per ses tenasses guaitarels bells fadrins i donzelles.

31L, al ic mes belt ila inar 8einpre fa In ..toriai -,ontemplar una giuriaII FI se fil pre es.; pot fer Garni

si ho 30 lii deixat aquino é$ per haver arri Lat a la ficap huma ho pot consegui rC: per falta de memória.

32u liii m'agrada molt niarpero de sa vorerano em de ma ne LI cap pesquerasols sa garnba no sé escarSola ment •./03 pu:.:;1 hi ha cal rna :ra bo ne rvisc fiVli

1-1.:, 1. dri'dn de) Pe11 14 ,:lbjV

Girl da nt j;idíi.iri s'eati bt'Uti.1 que l i

a puta gent e.:.-Arangerade qualca borratxera

niés d'un n'he d'estalonars us pi ra nt ieure arribarels di umenges per pujara es poble On me vaig criara on me puc espaiararnb gent amiga i CO fil pa n r .

Temps era tempsEls mobles guarden silenciels vidres romputs estan,massa nius a les persianes,de vell i ample palau.

Madona quants anys faque els «Senyors» no han vengut,sabeu si se n'han temutde les goteres que hi ha?

Una rata tragineraper dins l'arxiu ha engreixatcap document ha deixatde la vida que un temps era.

Allà baix a la portassa,el pany i tot, rovellat,roman el cotxe envelatdels dies de gran festassa.

Teranyines el se mengen,la fusta deu haver corcat,el toldo està ben arnat,aranyotes s'hi passegen.

Jaume Serra

Una cosa que es tiraJoan Grimait i Roig. A totes les cases

sempre tiren cosesi en compren de noves.Unes més riques,unes més pobres.No tireu llibres,empeltau roses,comprau fantasiescolor de taronja.

Jaume Serra

—13--

S'Alqueria Blanca«Sa Madona des Race)» vacomplir 100 anys

El poble de S'Alqueria Blanca, el passat dia 13 de Se-tembre estava de festa: «Sa madona des Racó», MariaRigo Manresa, complia 100 anys i, per aquest motiu, elsseus familiars i tota la gent de S'Alqueria li varen volerfer un homenatge.

A l'horabaixa se va celebrar una missa a l'església deSant Josep, on va rebre, al final, uns obsequis de partdels presidents d'Associació de Tercera Edat dels poblesde veïnat i del de S'Alqueria. Acabada la missa, els fills inets de la centenària varen oferir un berenar a tots els as-sistents.

Desitjam a aquesta dona, nascuda el 13 de Setembrede 1.891 a «Sa Galera Vella», molts més anys de vidaamb la mateixa salut que ha pogut disfrutar fins ara.

Continuen els èxits del grup«Pou del Rei»

Superant-se d'un any a l'altre, aquest grup té l'èxit perveure la presentació de l'obra «Qui no la fa de jove la fade vell», escenificada per les festes de «Sant Roc», iningú va quedar defraudat. Els èxits s'han repetit méstard a les representacions que s'han fet a Son Macià, CasConcos, Calonge i en el Certamen de Consell, on el grupva aconseguir dos accèssits: un al millor vestuari i l'altrea la bona representació com a actor den Guillem Rosse-11ó.

No podem tampoc passar per alt la presentació del lli-bre de na Catalina Rigo Estelrich «Bon viure i no treba-llar no pot durar», la primera obra que va escriureaquesta autora i que el grup «Pou del Rei» va escenificarl'any 1.984. Aquest primer llibre que ha escrit na Catali-na, se va presentar a la plaça de «Ses Rocasses», dins elmarc de les festes de «Sant Roc».

Anada de carros a Mondragó

El passat 14 d'Agost, dins les festes de «Sant Roc», unavintena de carros anaren de S'Alqueria fins a Cala Mon-dragó per repetir allò que feien els nostres padrins ja faun bon grapat d'anys, quan havien acabat de batre, jaque era costum anar-se'n a rentar a la mar amb les bis-ties. Una vegada a Cala Mondragó, els participants sevaren ficar a la mar i més tard se varen reunir per feruna berenada tots plegats; panxa plena, varen prendre elcamí de tornada cap a S'Alqueria. Hem de destacar lagran participació de la gent de S'Alqueria a aquest acte,el que va fer que l'horabaixa fos bastant animat.

—14--

RARE SW#A31-7dEl castell d'Alaró

Arribàvem a un cap de setmana llarg, varem decidiranar a dormir a Lluc, telefonarem i ens varen dir que es-perassim a tornar telefonar sa setmana que hi havíemd'anar, després, arribada la setmana tornarem telefonar isa sorpresa va ésser que estava tot complet, insistintmolt i tornant insistir no hi va haver res que fer. Varemhaver de canviar es comptes, provarem a Sóller i aOrient, però tampoc no ens va anar be. Després pensa-rem en el castell d'Alaró, després de moltes telefonadesvarem aconseguir es número des Castell, i aquí si que hivarem caber!.

Arriba el gran dia, 12 d'octubre, després de dinar ensveim tots a sa plaça, i ja som partits. Atravessam el plade Mallorca i un qm. després d'Alaró arribam en es camídes Castell. Enfilam per amunt contemplant el bell pai-satje d'oliveres. Així com ens feim per amunt arribam enEs Verger, que ho han convertit en un restaurant decuina mallorquina, seguim per amunt, es camí cada ve-gada es va fent més enpinat i dificultés, però ets ànimsno decauen perquè estam enrevoltats de sa garriga flori-da d'arboces i ciprell.

Arribam a un punt que hem de deixar es cotxe i seguira peu. Ens posam les motxilles, ens formam les espar-denyes ben fort i a peu s'ha dit.

Camina caminaràs... i després de 20 minuts arribarema l'entrada del Castell, a on hi ha una pedra amb un do-tet que diuen que és sa potada del cavall del Rei EnJaume, qui sap? Seguim escala per amunt i arribam auna segona entrada a on ja començam a veure tendes decampanya i d'allà dalt contemplarem per una part saSerra de Tramuntana i per s'altre la Badia de Palma i finsi tot Cabrera. Entram en el petit restaurant que hi ha allàdalt i demanam per la nostra habitació. Ens demanen siduim sacs de dormir o Ilençols, ens miram un amb s'al-tre, amb cara de sorpresa, i ii deim que no duim res.

Ell va riure un poc i ens va dir que ens donaria llen-çols. Ens dóna sa clau i ens diu que darrera sa capella, elnostre quarto es el número 9. No som totsols, esta tot plede ciutadans en radiocassettes, que en lloc de parèixerque estaven a dalt d'una muntanya, érem a dins s'Eixam.Arribam a s'habitació i tot son hales i crits al veure elpitjafigues que hi havia, 6 nits apinyats dins s'habitacióEns anam a fer una volta, i després de visitar la capellade Nostra Senyora del refugi, renovada en el segle XVII,tornam en es bar perquè defora hi fa un fred que pela.Ens posam a jugar a cartes, fent-ne una bulla fins a l'horadel sopar. Després d'haver sopat sortírem defora a con-templar tots els llumets dels pobles de baix.

matinada, procurant ignorar els veinats que varen amo-llar un castell de focs artificials, i no tenien gens de son.

Ben dematinet ens aixecarem i partim cap a la covades Coloms. Feia molt de fred, però ben aviat ens vafugir. Seguint els punts vermells que ens indique el camíi després de passar ran d'un fondal i baixant per damuntrogues arribam a una torre vella que esta situada a l'altreextrem del castell damunt la muntanya, on hi ha un mi-rador des d'on mirar per avall produeix entorn de cap. Ala vorera de la torre hi ha la cova, que ens va costar molttrobar. Era impresionant, hi havia un abeurador de co-loms i una petita capellete on hi havia mostres haver-hiestat qualque sant i a l'altre banda un gran fondai. Tor-nam arrera pel mateix camí i un poc gran dia anàrem aberenar. Tornarem els llançols al seu Hoc, carregam lesmotxilles i partim per avall, pegant una darrera ullada aaquells boscos d'alzines i pins.

Devallam cap a Orient i pel camí veim qualque cerca-dor d'esclatasangs amb el paner ben ple. Varem decidirquedar-hi a dinar i mentres esperàvem férem una voltapel poble i visitarem l'església.

El capellà ens va contar tota la història d'aquell petitpoble i ens va dir que feia 17 anys que no neixia ningú iels 20 habitants que hi havia eran vinguts d'altres llocs.Xerrant, xerrant ens va demanar d'on erem i va resultarque havia vingut en temps de Don Andreu a predicarper Sant Miguel. S'en va recordar que sempre plovia.Ens va alegrar molt que conegués els nostre reconet.

Quant varem haver dinat varem baixar cap a Bunyola id'allà anal-ern a veure els jardins d'Alfabia, però va estartancat. De totes maneres, el camí no va esser perdut, per-què davant varem poder veure el desastre que estan fenten el túnel de &Mier, amb aquell impressionant forat.

I per acabar el dia ens aturarem a la fira de Llucmajor,a on varem firar una bossa de pipes perquè ja havíemacabat el casi tots els doblers i no n'hi havia per més.

Aquí hi ha un petit resum del nostre trescapuig, si vosha agradat ja ho sabeu, a la pròxima excursió de Tresca-puig animau-vos a verir.

Anàrem a dormir prest per poder pegar una bona de-

-15—

Maria Magdalena, Bel i Maria

INCENDIS FORESTALSMALLORCA

oIs 70 lt 12 13 73 73 75 07

ANY71 Ti SO 51 07

NssiceadisZOO

1150

100

30

200

150

100

30

ESTAOIST7CA

NEC1AREES CREUADES 1 11.1 114CE/4015

Am■ 7148 022 till

Els incendis forestalsPossiblement, d'ença

clue hi ha boscos hi ha in-cendis.

Ara be, també es certclue sense la intervenciódirecta o indirecta de l'ho-me els incendis forestalsserien molt ocasionals. Esllamp, amb la concurrenciade determinades circums-tancies molt especials, esquasi l'únic element de lanaturalesa que pot desen-cadenar-los. I quan això esprodueix ho denominamincendis naturals.

Dins el tipus de vegeta-ció hi ha alguns vegetalsespecialment adaptats perresistir el foc i n'hi ha quepareixen que estan prepa-rats per provocar-lo.

Els pins, a causa de lesseves resines, tenen moltafacilitat per cremar-se.Amb la calentor del foc lespinyes surten disparadesamb totes direccions i aixòfa que escampin el foc.També el garballó i el ca-rritx són entre altres elsprincipals vegetals queprenen més aviat.

Es a la nostra estimadailla, Mallorca, on els incen-dis forestals dónen les xi-fres més esgarrifoses, amb1.010 hectàrees cremadesen el període estudiat(1.969-83).

Pel que fa a la distribu-ció dels incendis podemanomenar Ses Serres deLlevant (De Felantix aArta) i Capdepera, la Serrade Tramuntana (d'An-dratx-Calvia fins a Pollen-ça). Mereixen especialatenció els municipisd'Andratx i d'Artà que sónels més afectats de Mallor-ca.

Tots sabem que els efec-tes del foc sobre la fauna ila flora són molt greus. En

el millor dels casos el bosccremat es torbarà moltsd'anys en regenerar-se to-talment; així i tot per com-batre els incendis forestalsabans hauríem d'analitzarles causes que els produei-xen. Amb certesa es potafirmar que, malgrat l'exis-tència de qualque incendimotivat per fenòmens na-turals, la practica totalitatdels incendis actuals sónprovocats, voluntaria o in-voluntàriament per l'ho-me.

Alguns pagesos cremenzones de garriga amb la in-tenció d'obtenir pasturestendres. Aquestes practi-ques ténen conseqüènciesrealment devastadores.

Efectes dels incendissobre la vegetació:

El primer efecte d'un in-cendi es, naturalment, ladestrucció pràcticamenttotal de la vegetació. Noobstant hi ha algunes plan-tes que poden sobreviure,el bruc, per exemple, encasos que les parts subte-rrànies es trobin a certaprofunditat on la tempera-tura no arriba a esser tanelevada.

Alguns pagesos cremenzones de garriga amb la in-tenció d'obtenir pasturestendres. Aquestes practi-ques tenen conseqüènciesrealment devastadores jaque obrin es camí a unadegradació accelerada deIa vegetació i el se)1 (es tris-pol).

LLUITA CONTRA ELSINCENDIS FORESTALS:HABITS I NORMES DEPREVENCIÓ

La practica totalitat delsincendis forestals es po-drien evitar; especialment,

aquells que hem assenya-lat com involuntaris. Defet, bastaria que tots arias-sim alerta i observassimestrictament certes normesde comportament cívicquan sortim a passejar perles zones de garriga i bos-coses.

A l'hora de prevenir elsincendis forestals convétenir present una serie denormes.

a) No Hangar mai llos-ques de cigarrets sensetenir la completa seguretatque són ben apagats.

b) No encendre mai focs,ja siguin per cuinar o perencalentir-se, a zones dependent, ni on hi hagibranques segues, troncs oarbres a prop, sinó a llocsplans, nets de vegetació.Cal fer un rotlo amb pe-dres a fi d'evitar la propa-gació per l'acció del vent.I, a més, vigilar-lo cons-tantment.

c) No deixar mai el focabandonat. Si ens hem d'a-nar encara que sigui perun moment, apagar-lo beamb aigua o be amb terra.

d) Respectar escrupolo-sament les senyals deprohibició d'encendre foc.

e) No realitzar mai soca-rrats. Si hi ha pagesos queno poden acceptar aquestarecomanació, almanco queno els facin els dies devent, ni sens estar segursde comptar amb ajudad'altres persones en cas

que el foc prengués exces-siva força i tornas incon-trolable. També cal tenirpresent que els socorratshan d'acomodar-se a la le-gislació específica de lazona.

Haurfem de pensar sem-pre que un foc provocatper la nostra imprudenciapot amenaçar greument lavida de moltes persones.

COM ACTUARDAVANT UN INCENDI.

En cas de descobrir unfocus inicial d'incendi hemd'intentar apagar-lo, sobre-tot si la intensitat del foces petita. Si ens es impos-sible controlar-lo cal dema-nar ajuda i avisar imme-diatament el guarda fores-tal, batle de l'Ajuntament,Guardia Civil o a un equipde reserva de bombersmés próxim.

Si el foc ens amenaçava,mai no intentarem fugircap a les zones més eleva-des de les muntanyes, sinóal contrari, intentarem vol-tar l'incendi a fi de trobarun punt on tengui menysintensitat i ens permeti tra-vessar-lo cap a una zona jacremada. Si aim') no fospossible haurem de cercaruna clariana sense vegeta-ció, un camí o una carretera, per exemple.

Toni Adrover Picornell(«Toni de Porreres»)

— 16—

J teI- 14"s i co.r)

Sa, IP I a, ri a_ V e r cl a_

ELS FEMS: L'ALTRA CARA DE LA MONEDA. (1).Amb els tems produits a l'Estat espanyol en un any podrim omplir una illeta de cases de100 x 100 metres de base fins a una altirla de 5 km lm

L'any 1986, várem generar a l'estatespanyol aproximadament 10,6 Rillons detones de residus sòlids urbans,l'equivalent a 29.000 tones de fems cadadia.D'aquests 10,6 minons de tones, el 30%,és a dir, més de 3 milions de tones al'any, són abocats sense cap tipus decontrol, i causen impactes negatius sobreel medi receptor (s6.1, aigua, paisatge...)La mitjana a l'Estat espanyol perhabitant/dia és de 750 grams, si bé aquestnúmero és només orientatiu, ja que enárees rurals el volum de fems és moltuenor que a les grans ciutats, ja que lauatéria orgánica es utilitzadaespecialment com a adob o aliment per aanimais.El consumisme esta directament relaiconatamb el volum de feus. Consumim diáriamentmunts de productes envasats en l'aunes,pots, botelles o enbolicats en plástics,Papers, etc. Tot això va a parar al poaldels feus, munts de testimonis i receptors

d'una part de les nostres compres.El 40% del residus urbans el constitueixenbolics i embalatges. Entre un 10 i un 20%l'invertim en la compra directa de fems.Però no acaben aqui les despeses del;fems, després haurem de continuar pagantper desfer-nos-en. No us sembla uncontrasentit?.Els productes no-retornables s'hand'entendre com a expressió de lamentalitat de malbaratament arrelada enaquest darrer decenni.Les noves directrius de la CEE, apuntencap a un cercle tancat en la producció, onels residus produits siguin minims.

On van a parar els fers?.

- A municipis petits, la forma més correntde desfer-se'n és acumular-los enabocadors. Cal que estiguinimpermeabilitzats,i recollidesdepurades les escorrenties, ja que si noes corre el perill de contaminar elscursos d'aigua pròxims. Rixà no obstant, al'Estat espanyol, la majoria no reuneinenaquest requisit. - Les grans ciutatsposseeixen abocadors amb plantes de

Lractament. Aqui les mesures de seguretat(51n més gr,tas, perqué són més grans elsrlscs pel moviment de grans quantitats defems diari. - També podem trobar,desgraciadanent, deixalles de fems(bosses, Ilaunes, botelles...) als nostrescamps, fruit de la desidia d'alguns, queconsideren que el domini públic no elspertany i no es preocupen de tenir-neesment. si s'han molestat de dur-hi bosses

aquests envasos que pesen més, quinafeina costa de carregar-los buits fins alcontenidor més préxim?. Algunsdesaprensius tiren veils electrodouêsticsdevora les carreteres, a la forest o finsi tot als rius. Per qué no criden elspedacers o ferrovellers, o al serveicorresponent de recollida del'ajuntament? - Plantez d'incineració, oncremen els residus, principalemtnindustrials. Aixé, evidentnent, contaninal'atmosfera. A vegades, la incineració esfa dins bucs a la mar: aixi llevam elproblema de davant la nostra vista, peròno l'eliminan, només canvia el lloc. -Algunes empreses exporten els residus queprodueixen al Tercer Món, convertintaquests països, amb uns recursos naturalsja saquejats en autèntics abocadors deresidus tòxics.

Els residus no són sempre fens.

Es possible d'aprofitar els residus iconvertir-los en una auténtica font deriquesa, amb el doble benefici ecològicd'evitar la degradació anbiental id'estalviar prineres matèries i recursosesgotables. La majoria de les fraccionsdels fems són treansfornables com aprimera matéria per a ús nou, algunes sónrecuperables i una fracció podria esserretornable.

Qué conté la bossa de fems?

El contingut d'una bosa dels fens ésvariable i depèn del floc i del nivellsocial. En el quadre següent, us indicamla composició mitjana dels residus

domèstics espanyols:

60% matéria orgânica.16 0 5% paper i cartó.8% diversos.5,5% plAstic.4,5% vidre.4% metalls.1,5% peda9os.

La major part d'aquests componentspodrien reciclar-se, en lloc d'esser unacàrrega per als pressuposts de l'Estat, ien definitiva de les nostresbutxaques.Peré perquè el reciclatge esprodueixi és imprescindible lacol.laboració de tothom, separant elsdiferents components.A l'Estat espanyol no es realitia larecollida selectiva de fens, però tumateix pots dura a vendre el paper i elcartel, o regalar-lo a les persones que vanper les cases recollint-losQuant al vidre, procura elegir elsrecipients retornables (la reutilitzacióés la manera més barata i econòmica dereciclatge) i els no-retornables,desposita'ls als contenidors destinats aaquesta finalitat.

Oane6 d'opinió

Secció en la qual hi pots dir el teu parer de tota cosa

Calonge, la mar y CabreraCalonge, la Mar i Cabrera. Tres mots lligats que tots

els calongins hem sentit i sentim com a part de la nostrapròpia existência; quantes cases girades cap a la mar,xaloc migjorn, i que els seus moradors a la matinada justsortint el sol, el primer cop de vista es dirigeix a l'horitzóinfinit de la mar, i encara que estiga unes quantes bracesenfora, els dies ventosos, de dins la cuina o l'aiguavés, essent la remor típica de la maragassa; els calongins esti-mam la mar, la duim a dins, la protegim i la cuidam. Sien Hoc de guaitar en el portal ens enfilam una mica mésamunt, pot esser al sostret o al sótil, allà per la part demigjorn afinarem, enc que el dia sigui poc clar, l'Arxipê-lag de Cabrera.

Un dia l'ensenyarem als nostres menuts, aquella clape-ta de terra dins la mar gran i tendrem moltes coses quecontar-los perquè allà hi haurem estat i tal vegada hihaurem fet una de les millors fuites, pot ser hi hauremmenjat uns dels millors arrocets de peix pescat nostre iels contarem d'una vegada que hi vàrem haver de que-dar del que hi haguéssim volgut romandre, també elsprometrem aquest estiu fer-hi una fuiteta si les autoritatsens ho permeten, ja que les coses han canviat molt depoc ençà.

Fa un parell de mesos es podia anar a les illes sensecap tipus de permís, —tot era partir—, s'anava allà, esfondejava a la part que t'agradava más, hi podies roman-dre els dies que volguessis, podies anar a fer una pesca-deta i tornavesquan volies.

Ara les coses han canviat d'ençà que han fet tornarl'Arxipèlag un parc natural. Ara has de demanar permisa ICONA omplint un full que sembla un testament, ales-hores l'has de dur a Ciutat amb uns quants dies d'antela-ció a la data de partida; has de fixar una data per l'arri-bada i una altra per la partida amb un interval de vint-i-quatre hores màxim, com si a la mar es pogués partir iarribar sempre quan un vol; no pots navegar per les plat-ges ni racons del litoral illenc ni molt menys fondejar-hisolament es pot romandre dins la badia del port, dubtque si et cau el cullerot o l'olla dins l'aigua puguis tirar-t'hi a recollir-lo, no es podrà fer cap tipus de pesca perpart dels afeccionats, poden fer malbé la flora i fauna del'entorn, malgrat tot, els pescadors professionals sí hopod ran fer.

Aixf estan les coses per Cabrera, allò del mot popular“guanyaràs Cabrera», ho podrem deixar anar en tot caspodrem dir allò altre de «Mos han pres Cabrera»; i la ve-ritat és que no sé quins dimonis ha organitzat tot aquestaplec, així mateix em sembla que aquests i•uminats noconeixien massa Cabrera ni sabien l'afecte que li tenimtots els d'aquests redol de per aquí.

Joan Marines.

Circular i aparcar a Cala d'OrCom cada any en venir l'estiu molts dels lectors d'a-

questa ens desplaçam sovint a Cala d'Or, uns per feines ialtres per divertiment, i ens trobam amb els mateixos

FORN I COMESTIBLES

ADRO VERRafael Adrover 5 - Calonge Tel. 657667

RISTALERIAERELLO

Carrer Palmer, 1 Telef. 65 00 9507630 CAMPOS

—19—

Exposició de APLIQUES i LAMPARESDARRERES NOVETATS EN PEL.LICULES

DE VIDEO

elittrica5SA, SA

Distribuidor Oficial: AEG - TELEFUNKEN -ZANUSSI - THOMSON - SANYO - CORBERO

C/ Ariel, 5 - Tel. 657859Avda. Bélgica, 6 - Tel. 657378 CALA D'OR

INSTAL.LACIONS

MONTATGES ELECTRIÇS_ANTENES PARABOLLIQUES

40.

PERRUQUERIAUNISEX

OBERT DE DIMARTS A DIJOUS HORABAIXESI DIVENDRES I DISSABTE TOT EL DIA

Tel ., 65 82 20Can Roca, 13 - 07669 Calonge (Santanyí)

eç\ AçC-.\°.*V oF'*\51

N Q'N'ç

\->(<". Carrer Nou, 53 - Tel. 65.08.25

HOMES

DONES

TRACTAMENTD'ACNE JUVENIL

07630 CAMPOS

problemes de sempre, falta d'aparcament i mala circula-ció.

No havia tocat el tema ja que com sempre, és a dir,totes les primaveres giram aquesta zona damunt davallcanviat direccions, fent síquies, enrajolant carrers, eixam-plant voravies. Havia donat un poc de marge de tempspensant que passaria alle) de l'ase, que un dia sonàs laflauta en que també fos per casualitat, però em semblaque no es així. Jo diria que de cada any anam a pitjor.

Sembla que ens trobam a una ciutat sense llei a on eslegal aparcar de qualsevol manera cotxes a cada part delcarrer, que moltes vegades no queda Hoc per passar.També a això em d'afegir que pareix que la gent li agra-da més l'asfalt que les voreres per a passejar-se cosa queobliga a circular com un caragol per no atropellar ningú,a més de provocar uns embossos de por. Llavors quedael problema dels repartidors i representants, que aaquest sí que no els importa aparcar en doble fila encaraque tenguin tot el carrer amb l'excusa que paren unsegon a vegades te fan esperar més de mitja hora.

No puc oblidar fer menció a els motorets de lloguer jaque sembla que el centre es el Hoc apropiat per a apren-dre a conduir-los, i amb la puta competência són capaçosde llogar-los fins i tot a infants de xupa, amb el perillque suposa per a ells i pels altres.

Essent al centre la majoria de carrers d'una sola direc-ció just transitats per cotxes amb alguna excepció el pro-blema no es tan greu com a Cala Llonga o Porto Cari.

Pareixia que amb això de la volta d'Espanya de bicicle-tes a on en Jaume amb sa pala d'oruga i els caminers

varen fer aquella gran esplanada arnb centenars de ca-mionades de grava durant mes de tres setmanes se solu-cionaria, al manco en aquell barri, el problema d'aparca-ment.

Altres anys veiem els municipals de tant en tant po-sant paperets pels parabrises dels cotxes, i a pesar de lesenrabiades de molts, perque no trobava floc on aparcarse solien aclarir al manco durant un parell de dies, per?)pens que enguany no s'hi han aturat cap pic tot i passar-ne cada dia, perquè els cotxes estan aparcats a cadabanda del carrer, de qualsevol manera i a l'esplanadaamb els rètols de parkings no n'hi ha cap ni un.

Aquí el problema es riles greu, perquè no hi ha voreresi la gent ha de bordejar les taules de les terraces delsbars havent d'aguantar les ullades de mala llet dels cam-brers o anar pel mig de la carretera.

Això no es tot, ja que hem d'afegir que aquesta sí quees de dues direccions amb autocars, camions, remolcsamb barques, butaners, xifoners, repetidors, l'agencia, eltren que qualque pic provoca un embós que donariatemps per fer oreta.

Me pens que no som jo qui ha de posar remei, per()estic quasi segur que aquí sí que en té, si només en po-sassin a una paret ben aparcats i on es més estret esprohibís, però mentre sigui així no me queda més remeique dir all() que diu disc d'En Tomeu Penya canviantCala d'Or per Manacor, que per cert rima, que —hi haun me mort i no el lleven els qui estan per això—.

Fins una altra.Joan Grimait

—20—

L'ESPORTÉS COSA BONA

L'esport i el nin (I)A partir d'aquest número contarem amb la

col.laboració dels metges Bartomeu Mari, Teo Cabanesi Joan Gasull amb una sèrie d'escrits que ens ajudarana millorar els hàbits higiènico-esportiu dels escolarsentre les edats de 6 a 12 anys.

A una sèrie de capitols ens mostraran els principalsbasics de la salut, higiene, qualitat de vida i hàbits rela-cionats amb el camp de l'esport en l'edat de creixement.Per l'especial atenció que requereix el nin en aquestesedats, en les quals està desenvolupant tant el seu po-tencial físic com mental i també s'inicia la seva integra-ció a la vida social i col.lectiva, és necessari que, enaquests moments l'atenció cap a la seva formació com-pleta i progressiva sigui perfectament planificada.

Contingut d'aquest primer capitol:

SALUT I ESPORT

Qué és la salut?La salut és, no només no estar malalt sine) viure en un

estat complet de benestar físic, social i mental. Per tant,Ia forma física constitueix una part important del concep-

te de salut integral, representa un factor de qualitat devida, i aporta, per això mateix benestar i felicitat. Per feresport s'han de cuidar i mantenir-se bé físicament, per laqual cosa és una faceta important de la salut.

L'esport ajuda a la teva salut?Si, l'esport t'ajuda a realitzar un creixement controlat i

saludable, influeix a crear hàbits de vida sans i fa que ettrobis millor físicament i mental. Si practiques qualquetipus d'esport et relaciona amb els teus companys iaprens a treballar en grup, t'acostumes a respectar les re-gles del joc, cosa que després podràs aprofitar en el futuren altres activitats de la teva vida social i professional. Elbenestar físic i mental que et proporciona la pràctica del'activitat física i l'esport t'influirà positivament en lateva salut i el teu creixement.

Tu també ets responsable de la teva salutLa salut no es només responsabilitat dels metges, edu-

cadors institucions, la teva aportació a la pròpia salut ésfonamental. Tu ets el primer que l'has de cuidar i mante-nir. La salut també es responsabilitat individual i de totala societat, per la qual cosa, es important que adoptis unshàbits de vida el més sans i saludables possibles. L'es-port t'ajudarà a aconseguir-ho.

-21—

Toni Vallbona: Cerc un presidentQui més qui manco haurà vist en

«Toni Senyor» colcant amb sa bici-cleta per aquí o per allà. En Tonitota sa vida havia estat jugador defutbol des dels equips filials delC.D. Santanyí per arribar al primerequip fins al seu final marcat peruna lesió a la pretemporada quanhavia de jugar amb el C.D. S'Horta,ido sí, en Toni ha tornat a l'esportgràcies a la bicicleta.

-Quan vares començar a agafar labicicleta un poc en sèrio,

-Vaig començar pes abril d'en-guany.

-Per què la bicicleta i no un altreesport?

-Perquè m'agrada i a més es metgeme va dir que el millor esport quepodia practicar, així com tenc el ge-noll, és el ciclisme.

-Quants kmes. has fet des d'abrilfins ara?

-Uns 8.500 kms.-I el trajecte més llarg que has

fet?-Uns 210 Icrns. Va esser un dissab-

te que vàrem partir de bon matí capa Ciutat, Andraitx; ens vàrem aturarper dinar a Estellencs, desprésvàrem seguir ca a Banyalbufar, Es-porles, tornarem a Ciutat i cap a Ca-longe s'ha dit.

-Quan has fet la pujada mésforta?

-Mira per on aquest mateix dia.Vàrem fer uns 45 lans alternant puja-des i baixades, pot esser el dia ambmês ails, encara que no molt pro-nunciats, sí que eren molt llargs.

-Que és allò que millor te va, espla, la muntanya, distàncies liar-gues o curtes?

-Per mi totes ses baixades sónbones.

-He sentit a dir que t'has tret unallicència, és que has pensat amb lacompetició de bon de ver?

-Ja he anat a tres carreres: a S'Are-nal, la cronopujada de Sant Salvador,per les festes de Sant Agustí, i laprova mixta amb el meu nebot Toni,de Manacor, fins a Felanitx amb bici-cleta i d'allà fins a s'Ermita de Sant

Salvador a peu; pert, ho vui deixarben clar, que all?) de la Ilicència hohe fet per l'assegurança que te donenen cas d'accident.

-Millor classificació?-Amb aim) no m'hi fix all() impor-

tant com diuen és participar-Un altre rumor és que es diu que

s'està formant un equip de ciclismeper aquesta zona, que me dius?

-Si que s'en xerra, per?) ens faltaun president

-Toni, jo crec que el més impor-tant són els corredors, quants sou,

-Som bastants, una quinzena: En

Tomeu nostre, n'«Asturias», en «Pa-quito», n'«Angel», «En Llorenç, «EnToni», En Santos, en Jaume«Paume», En Joan, en Tomeu des'Alqueria, Es francès de Porto Petroi un parell més.

-Principals objectius d'aquestequip?

-Per un parell competir, pels al-tres, anar un grupet d'amics a bere-nar a Ses Salines.

-Com teniu programat aquestvent ja que ara fa fosca prest?

-Ara només podem sortir els dis-sabtes i els diumenges fins que tor-nin allargar l'hora.

-Contau amb qualque ajuda?-No, per ara no, per() com ja he dit

cercam un president i si qualqú hovol esser que ens faci de veure.

-Quins idols tens?-No en tenc cap ni un-Com veus es futur d'en Joan Lla-

neres que COff amb l'ONCE?-Crec que un corredor necessita

sort i si en té pot fer moltes bonescoses.

-Per acabar no me queda més quedesitjar que en Toni trobi un presi.dent i així prodrà formar un equip,meam si qualpi s'anima.

Maties Adrover

—22—

Tràgica mortden MatiasContestí

L'esport de la nostra comarca està de dol. El que erajugador de la U.D. Cas Concos, Matias Contestí Bor-doy, moria tràgicament el passat 16 de Novembre,víctima d'un accident de circulació, a l'edat de 20anys. El jove de Cas Concos era conegut dins els am-bients calongins, ja que havia vengut en diverses oca-sions a Calonge, per jugar a futbolet amb l'equip delseu poble. Descansi en pau.

Avda Bélgica, 12Telèfons 65 73 41 - 64 31 13

El Cala d'Or, en hores baixes

El començ de temporadaque ha fet el Cala d'Or re-flexa la situació en que setroba actualment el club,sens dubte, la més críticade la seva història.

Després d'onze jornadesdisputades, el balanç co-mença a ésser preocupant,ja que tan sols s'han acon-seguit dos punts, l'equipocupa el darrer floc de laclassificació i no coneix en-cara la victòria.

Aquest moment actualés conseqüència dels moltsproblemes en que se vatrobar l'actual directiva,presidida per Jaume Fe-rriol, abans de començar lacompetició. No se varenpoder fer partits de pre-temporada ja que no setrobaven jugadors i vavenir just per poder co-mençar la lliga.

Recordem que de l'e-

quip de la passada tempo-rada només segueixenquatre jugadors: Julián,Edu, Villa i Andreu. ElCardassar se'n va dur elsgermans Seminario, Galle-tero, Loren i Torreblanca;Julio i Lobato varen anar aEivissa per jugar amb elPortmany i Santa Euraliarespectivament; Mut vafitxar pel Santanyí, Valen-tin pel Manacor i en Colauva tornar a Felanitx.

Les noves incorpora-cions provenen de diver-sos equips: Otero i Salomde l'Espanya de Llucmajor,González i Cascales del Rt.La Victòria, Veny del Cal-vià, Franco del Murense,Estévez del Felanitx, Serrade l'Arenal, Oliver i Pinta-do del Ses Salines, i Rieradel Pl. de Calvià.

El calendari va fer que el

Cala d'Or s'hagués d'en-frontar primer a tots elsequips forts de 3 Divisió,cosa que ha influit molt enel mal començ de l'equip.

Darrerament el conjunt

den Delfi Janer ha milloratmolt el seu joc, el que fapensar que la primera vic-tbrica arribarà d'un diu-menge a l'altre.

Jaume Rigo

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIonus ono•••moo•••• mowingsm000mo 000mmoomomomoomom000

!ramp 911111111101

111111111, . . r .. • : TE•1 1". 111•••••

MI :11 "%II CIIII OF: ■1 NCO el UFA F A bil ..4 V:INNIMINMIME= ••••••111111••••••••••••••••1•••••11111MT

ICEMIMIII•11•11•11111111••••

•- 7:111••••••• IIHN7172•••••••••••IrM

b 1 11.i 1 eliii 1 EL • an 71 1..1 . 1 . rsaMMIIIIN/ i I 11 -1 Ma AIN' 111' .1 "I"' I Il".•••••Il I MIN MM.. Za11•••••••

• mom mu mum

T•oomipo mom

mom mo 11111ROE • MEM••••••••• ••••••11 •••••••••••••••MV77 renveam mmommom IPIT'ilT1,11,111UONIIIINM 111••111111••••••••••••••••••1111111••rnWells I irrrummummemmum I% n 1 rizrosIIIINEMENlin•••••••••••••••••••••••••••

111 II • II II II II II • II III

istiCTAFOTOS CARNET, FOTO INDUSTRIAL

Y ALTRESSantucri, 88

Teièron 58 I I 56

CLUB TROPICANA072(10 FEL AN IT X

MALLORCA CALI'S DE MALLORCA

II II II II II II • II II II II

JAUME MONSERRAT BARCELOFOTO ESTUDI I REPORTATGES

—23—

centie

JAN I N. E—

/cornercial El Puebla tenda n: 25 .i

CALA DOR

TEL. 65 78 47

MODES

\ /

A

SUPERMERCAT

FERRETERIA

Can Binimelis

C/ Cala Llonga, e 3 Tel: 657717 Calonge

C.D. Alqueria

Començ esperançadorDisputades onze jornades de lliga

i quan ja hem cobert el primer terçde competició de P Regional, el C.D.Alqueria està lluitant, com cada any,per fugir de la zona de descens i al-cançar una posició mitjana dins laclassificació. S'han guanyat 3 partits,empatats altres 3 i perdut 5, haventaconseguit 9 punts i arrossegant 3nega tius.

Els homes que dirigeix en LlorençRigo han ofert fins ara una linia dejoc acceptable, tant a S'Alqueria coma fora camp, cosa que dóna moltesesperances als seguidors de podermantenir la categoria.

Lluny de «Sa Teulera», destacal'empat a un gol lograt al camp del'històric Margaritense i la victòriaper 1-3 dins el camp del Sant Jordi, apart d'altres bones actuacions a Cap-depera contra l'Escolar i a Génova.1..Jnicament s'ha tengut una mala ac-tuació en el camp de l'At. Rafal, per-dent finalment per 3-0.

A les dues darreres confronta-

cions, contra el Sant Jordi i el Conse-11, l'equip ha hagut d'acabar el partitamb només 10 homes, per culpa deles expulsions; les sancions correspo-

nents compliquen un poc els properspartits, ja que la plantilla noméscompta amb 17 jugadors, 13 delsquals són de S'Alqueria. D'aquestsjugadors, han jugat fins ara tot elspartits complets el porter Jaume Ros-selló i en Cosme Ballester Adrover.

GOLEJADORS

golsVallbona B 9

Ballester A 2

Barceló B. Rosselló Tõfol 1

MIQUEL RIGO, NOU PRESIDENTDEL C.D. ALQUERIA

El C.D. Alqueria va començar latemporada 1.991-92 amb nova direc-tiva. Miguel Rigo, el President, ensexplica un poc els seus inicis com amàxim responsalbe del club verd-i-

—24.—

JAL.' AR.. I, 20 S'.41_QUER.I.-1 /31_. - INCA

Toni Vallbona, maxim golejador

blanc.-Sabia que la situació era difícil; el

que me va moure va ésser el meuamor pel futbol i la voluntat que jotenia de ue aquest esport no s'acabasa S'Alqueria. Tot va esser molt preci-pitat, ja que la competició estava apunt de començar i teníem poctemps, per?) varem fer un gran esforçper aconseguir que jugadors, entre-nador i directiva començassim latemporada amb una gran

-Tu vares ésser un dels que mésfeina va fer l'any 1.976 per ajudar afundar el club. Una vegada fundadexercires el càrrec de Secretari cincanys, fins que vares deixar de formarpart de la Directiva. Quines diferen-cies veus entre aquella situació i lad'ara?

-Era molt diferent. Quan se fundàun club l'eufòria sol ésser maxima i

és banstant més fàcil dirigir un equipja que hi ha moltes més ajudes perpart de tothom. Ara, l'afluència d'es-pectadors ja no es la mateixa i tambéhi ha altres obstacles que intentaremsuperar per dur el futbol endavant.

L'entrenador ver-i-blanc, Llorenç Rigo

-Dónes molta importancia a que lamajoria de jugadors siguin delpoble?

-La política nostra no permet gas-tar doblers per poder dur jugadorsde qualitat venguts de fora. Per tant,es molt important poder comptaramb jugadors d'aquí i es un orgullque amb aquests jugadors d'unpoble tan petit, poguem militar aRegional.

-Suposam que per continuar ambaquesta filosofia s'ha de cuidartambé el futbol-base...

-Així és. Jo som de l'opinió queper assegurar la continuitat de futbola S'Alqueria Blanca s'ha de tornar ferun equip de Juvenils, com ja varemtenir fa uns anys, per poder formarjugadors per l'equip de Regional.Sera necessari un gran esforç, peròfarem el possible per poder comptaramb aquest equip inferior per latemporada 1.992-93.

-I com són les relacions amb elsclubs de veïnats?

-Jo diria que són inmillorables. Jahe tengut contactes amb el President

Miguel Rigc, President del C.D. Alquería

del Santanyí per mirar d'ajudar-nosmútuament a partir de la temporadaque ve, principalment quant a fut-bol-base se refereix. Amb els clubsdels altres pobles: Cala d'Or, S'Hor-ta, Cas Concos, Felanitx, Ses Salineso Campos, les relacions tambo sónmolt bones.

-Quines aspiracions té enguanyl'Alqueria?

-El principal objectiu es la perma-nencia i mantenir així aquesta condi-ció que tenim d'equip més antic deIa categoria. De moment, es molt di-fícil aspirar a categories superiors,pert) mirarem de quedar en el millorlloc possible, per no haver de passarpena al final de lliga.

-Com ha anat fins ara la campanyade socis?

-És un dels aspectes que hi donammés importància ja que és la princi-pal font d'ingressos del club. Hemfet un gran esforç per augmentar elnombre respecte a l'any anterior ipensam que ens podrem acostar a laxifra de 200 sods.

Jaume Rigo

as Lau uui LAMPISTERIA*CALEFACCIdENERGIA SOLAR*PISCINES

C/. J. Prohens, 24-07669 S'HORTATel (971) 575261

—25--

Telifcm 65 78 20CAM_Toni VasieLL,2

CA LONGE

CODOSA

IMATGE D'ORAvda. Boulevar, 13 - Tel. 657758CALA D'OR (Mallorca)

FOTOGRAFIAPROFESIONAL

REPORTATGESFOTOS CARNETFOTOCOPIESVIDEOMUSICA

col.laboradors dedies i coses

raies-74.1

Miguel Ramis Bennasar: l'entrenador delsCadets del C.D. S'Horta

Ha jugat a S'Horta els equips lo-cals a les categories benjamins, ale-vins, infantils i juvenils. La seva de-marcació era la de lliure i interior.

La seva trajectòria com a entrena-dor va començar l'any 88 amb dosequips de futbolet del Col.legiReina Sofia de S'Horta.

L'any 1989 va fer la pre-temporada amb els infantils deS'Horta que després va deixar enmans de Joan Julià debut al serveimilitar.

L'any 90 va entrenar altre cop alsinfantils de S'Horta que feren unabona temporada quedant els quartsa la classificació final.

Aquest any entrena els cadets quede moment han guanyat tots elspartits.

Vàrem tenir l'ocasió de parlaramb en Miguel del seu equip i aixòfou el que ens va dir:

-Analitza l'equip per linees?-Tenim una defensa molt dura,

una mitja molt creativa i potent i unadavantera amb dos homos en puntamolt ràpids.

-Quines aspiracions tens com aentrenador?

-Acabar aquesta temporada coml'hem comenada i l'any que ve javeurem.

-Quin és en aquests moments elmàxim rival del teu equip?

-136 així com estan les coses ara isense haver perdut cpa partit pareixque ho tenim molt fàcil, però tant elMurense com el Manacor B, són dosgrans equips que fan molt de respec-te.

-Què opines de les noves reglesque s'han posat en funcionamentaquest any?

-Particularment m'agraden moltperquè et fan fer un joc molt obert iofensiu.

-Quins són els resultats que heuobtingut fins ara?

-Barracar, 2 - S'Horta, 3. S'Horta, 1- Felantix, O. S'Horta, 7 - Porto Cris-to, 1.

-Què notes a faltar al teu equip?-Tal vegada mós plantilla.-Dins el teu equip hi ha quatre

jugadros calongins, quina opiniótens del seu joc?

-En Tomeu Roig de Ses Coves esun davanter molt ràpid, lluitador isobretot un al.lot que marca gols.

En Tomeu «Martina» és un marca-dor molt regular adernés d'un juga-dor molt complet.

En Guillem Mas és un porter bas-tant segur.

En Joan Nadal és un jugador queaquest any realitza un bon principide temporada.

-Miguel, ja per acabar, què trobesde la directiva del club?

-Estic molt content, perquè ens en-tenem molt bé i no hem tingut capproblema amb els pares. Ademásvull dir que en particular la directivadels cadets es preocupen de que totvagui bé tant en qüestió de fitxes,com a l'hora dels entrenaments i elque es més important que en tot mo-ment em donen suport a mi i els ju-gadors cosa que aprofit per a agrair.

Bé, moltes gràcies Miguel, enhora-bona per les victòries aconseguidesfins ara i que els èxits continuin.

Vinyota

—26—

ANDORRA

ROSSE a.Perpinyi

Barcsk:els

Ciutat de Mallorca

C

Jaume Santandreu; capella, escriptor i politicri. Va néixer l'any 1938 a una familia pagesa. Es va ..;cde -nar sacerdot l'any 1960 i prest va anar a les missons,Perú, cosa que el va canviar profundament. RetoriatMallorca va fer feina al camp de l'hosteleria —cambrer,escuraplats, etc.) Més tard va crear, juntament ambgent l'hospital de Nit, un centre d'acolliment molt espe-cial per als marginats. Com a politic ha militat al PartitSocialista de Mallorca i actualment és President de laSecció Local d'Esquerra Republicana de Catalunya a Ma-llorca de la qual amb els seus companys fa una impor-tant tasca de concienciació sobre la necessitat de la inde-pendència nacional, de l'opressió (disfressada de demo-cracia) que Espanya fa sobre el nostre poble.

Som catalã. Català!Catalã de pare i mare,de llengua, costums i tram.Catalã de Terra i Palria.

No és que sigui perquè parl.Enteneu que és el contrari:Pari perquè som català.Catalã de rel i saba.

Catalunya enmig del mar• talment com la somniaren,! amb força d'illuminas,Turmeda, Llull i tants d'anses

Caalunya enmig del mar,Mallorca de pura traça,unida als altres germansper fer una sola Paria.

J. Vallbona

—27—

La veu de la terraSom catalã, catalã

que encenen la nostra sangper ser qui som aqui i ara.Ara que e l . desti ye inflat.pel vent, deles bones,fades

Ara; que amb els ulls badatsi l'estimera alçurada,

. sabem que la Ilibertatés la sel que mai s'apaga."

Mai no ment el paladar,mai la saliva no enganya.Qui neix amb llavis signalsni Deu pot borrar la marca.

Una Ilengua sense Estatés un llogaret sens : cases.Un Pais seniés un home sense cames.

Caparrudes de sang.Ceriesa de Llengua i Patria.Futur que neix del passal.Vet ad i la fe que brama:

S'ha acabat de ser esclaude pors, dubtes, arranjancesi de silencis covardsque ens maten les conlundencies

S'ha acabai de ser esclaudeiosques desconfiances

.que han sembrat entre germansels bords tarais de sel pares_

Sent el tambor de la sangpel calfred de les entranyesbategant la veritalque guarden els meus llinatges.

Wenvest pels setze costatsde l'avior dels meus pares,com el galop d'un cavalldestrossan t lotes les traves.

La sang no ment. Mai de mai.Mai de mai ment la nissagaquan es torna crit i clampels carrerons de la rampa:

Us ho dic amb el front altfilant la vostra mirada,clavant-me al call de les mansels ganivets de la rábia.

Us ho dic clar i Ilampant,alçant l'orgull -de ieS nafres " .

com a signe d'un passalque araes.fa puny de coratge.

Independents, Iliberlat!Llibertat toi, d'una! ara!Alcem la Nació més grande Terres medilerranies.

Deixa u que ho digui plorant.amb el goig de cada Ilagrima:Jo moriré catalãde Mallorca alliberada.

Mon cos taslarà descansal cor de la meva Paria.Eixa Catalunya Cranque duc gravada als Ilinalges.

Us ho dic, sec, descarat,tot provocant per la raçal'esclat de la ira ancestralal fondai de mes paraules:

-"S:bá aéabat ite,:ser esclau ,,clè ser les -111 -es'fantasmesCatalunya enmig del mar:Eix es el nom i la lasca

Jaume Saaandreu,s Tarragones, estiu de 1991

orostit

Test de la PersonalitatPer Maria Lladró «Universitària i Socio - culhtralista»

Jo, volia saber, si estic enrevoltada de persones, que realment actuin com a tal, o si us deixau manipular com ateresetes, per això, sense dir res més, heu de fer aquest Test que a continuació us he preparat:

(Contestau sincerament, des d'una alta classi ficació «6» a una baixa O.)

1. Sempre faig les coses així com vull 6 5 4 3 2 1 02. Disfrut d'emprenyar les autoritats 6 5 4 3 2 1 03. Tenc l'honor d'esser collo 6 5 4 3 2 1 04. M'agrada estar tot sol, perque així sempre tenc raó 6 5 4 3 2 1 05. M'agrada dominar la situació i tenir molta responsabilitat 6 5 4 3 2 1 06. Durant la feina m'agrada molt dormir un moment per tenir forces per a més tard 6 5 4 3 2 1 07. Soc molt curiós, sempre ho sé tot 6 5 4 3 2 1 08. Tenc molta energia personal 6 5 4 3 2 19. Soc molt original i tenc molt imaginació 6 5 4 3 2 1 010. Dins el llit sempre invent «algo nou» 6 5 4 3 2 1 011.Tenc poca concentració amb tot 6 5 4 3 2 1 012. M'agradaria esser el batle de Santanyí 6 5 4 3 2 1 013. Sempre estic d'humor 6 5 4 3 2 1 0

De 0 a 26 punts: Tu ets un «monigote», i segur que t'agrada esser-ho. No tens creativitat ni capacitat per res. Novulguis posar cap negoci que fracassaràs.

De 27 a 52 punts: Tens un cert potencial que no acabes de saber emprar, dedica el teu temps a millorar-te, jaque tu pots. Has d'anar a cursets de formació i parla molt amb persones triomfadores.

De 53 a 78 punts: Ets una persona molt independent i enèrgica, amb molta disciplina i gran qualitat personal.Estàs preparat per tenir exit amb tot.

Molt agraïda, M.LL

Un acudit

Un capellà feia la migdiada amb la dona d'un pages, el qual s'havia amagat baix el llit per agafar-lo.El capellà, potser per haver fet un excés d'aquella feina, tingué una mica de mareig, i, no sabent que baix el llit,

hi hagués el marit, digué:-Ai! Em sembla veure rodar tota la terra...Justament el dia abans el pages havia perdut un ase, i oblidant-se de

la injüria, digue al capella:-Ai, podries mirar si veus per alguna banda el meu ase!