RDT726 juliol-agost de 2012

1 ~

RÐ

T

Revista Roda de Ter / Juliol-agost 2012

LA REVISTA DE RODA DE TER

JULIOL-AGOST’12/ n 726 Any LXIII / 6 €R ÐT726

fESTA MAJOR’12 fESTA MAJOR’12

2 ~

RÐ

TRevista Roda de Ter / Juliol-agost 2012

3 ~

RÐ

T


Edició patrocinada per l’Ajuntament de Roda de Ter, amb la col·laboració d’entitats i firmes comercials i industrials de Roda de Ter

Redacció Ramon Martí, 42, baixos. 08510 Roda de TerTelèfon 93 854 02 30 Correu electrònic [email protected]òsit legal B-14.1958Preu 6 euros

Han col·laborat en aquest númeroAAVV del barri Sant Sebastià, AAVV del gas propà del barri Sant Sebastià, AAVV del barri Coll de Roda, ACTER (Francesc Gutiérrez), Agrupació Pessebrista de Roda (Josep Carreras), Associació de Donants de Sang d’Osona (de-legació local), Associació Osona contra el càncer (delegació local), Associació Roda de Comerciants (ARC), Núria Aguilar, Oriol Amblàs, Atlètic Rodenc (Jordi Sors), Gremi de Tonis de Roda i Les Masies, Grup Teatre Arrels, Pol Ballús, Pep Bas, Laura Bayer, Joaquim Benito Bové, Caminem pels voltants de Roda, Casal del Pensionista, Ester Camps, Jèss Carol, Comissió Atlètica (Gregori Domínguez), Club Bàsquet Roda (Bet Faja), Club Ciclista Pedal Ter (Pep Toneu), Club Escacs de Roda i Les Masies de Roda, Club Patí Roda (Miquel Rovira), Club Petanca Roda, Jaume Fluvià, Joan Fradera, Joan Deniel, El Casalot, Fòrum Dona, Fòrum de Pares i Mares (Laia Gurt), Quico Garcia, Grup Fotogràfic Roda, Hospitalitat de Lourdes (Pere Sellés), Infants Terribles (Jaume Salés Gorchs i Alícia Gómez), Sara Jordan i Suriñach, Sabina Jufré, Biel López, Miquel Obiols, Maria Ocaña, Imma Ollich, Miquel Pradell, Montserrat de Rocafiguera, Roda Cubana, Miquel Rovira, Joan Sala, Jaume Salés Malian, Alba Parareda, Laura Peidró Arumí, Àngels Prat i Pla, Penya Blaugrana, Penya Blanc-i-blava, Pere Serra, Taller de Fotografia Històrica de Roda, Tocats per la boira, Ricard Torrents, Mercè Viladecàs, Rosa Viladecàs.

FotosToni Anguera, Assemblea Nacional Cataluna, Josep Antoni Alonso Sánchez, Josep Bruguera, Raül Cayuela, Cristò-bal Cantos (Societat de Pescadors Esportius de Roda), Comissió Desperta Íbers, Grup Fotogràfic Roda, Joan Parera, Albert Pratdesaba, Miquel Rovira, M. Àngels Roviró, Àlex Sánchez, Germans Sanglas Peroliu, Societat de Pescadors Esportius de Roda, Taller de Fotografia Històrica de Roda, Montse Verdaguer.

Muntatge i fotografies portadaGrup Fotogràfic Roda. Fotografies de les separatesGrup Fotogràfic RodaLes fotografies de la portada i les separates corresponen a la caminada que es va organitzar el 22 d’abril en com-memoració dels 100 anys d’excursionisme a Roda de Ter. El recorregut va ser Roda - Santa Magdalena - Roda, organitzada dins la programació de caminades de Caminem pels voltants de Roda i Encara hi som!

Disseny inicial BisgràficMaquetació i coordinació Montse Verdaguer i MasImpressió DIVERMATPublicitat Montse BancellsSubscripcions Montse Verdaguer i Mas (Telèfon: 93 854 02 30)

La revista Roda de Ter no es responsabilitza de l’opinió dels articles signats. Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors, que la revista Roda de Ter no necessàriament ha de compartir.

Edició extra de Festa MajorJuliol-agost 2012Núm. 726

4 ~

RÐ


NAIxEMENTS

21/06/2012Clara Suriñach Gallach, filla d’Ernest i d’Elisabet22/06/2012Arola Prats Illana, filla de Ramon i d’Eva Maria21/06/20112Vinyet Vilalta Padrós, filla d’Àngel i d’Elisabet14/06/2012Guillem Villaseñor Pérez, fill de Sergio i de Paloma17/06/2012Queralt Vilageliu Roura, filla d’Agustí i de Meritxell30/06/2012Rodayna Bouaazzai, filla d’Hamid i de Salma03/07/2012Adrià Parés Vallejo, filla de Francesc Xavier i de Maria Carme11/07/2012Mariona Casals Sala, filla de Josep i d’Anna15/07/2012Adrià Pascual Gomila, fill de Rafael i d’Aina-Maria13/07/2012Neila Pérez Blanch, filla de Marco Antonio i de Verónica31/07/2012Gerard Egea Ramirez, fill de José Antonio i de Sílvia06/08/2012Isona Santamaria Jordan, filla de David i de Sara13/08/2012Roger Guiu Coromina, fill de Daniel i Maria Mercè

DEFUNCIONS

21/06/2012 Maria Vilanova Viñets, 86 anys19/06/2012Emilio Teixidó Viladecàs, 79 anys05/07/2012Pere Sellés Dot, 84 anys25/07/2012 Isabel Surianas Pons, 94 anys02/08/1931Jaume Pujol Planas, 81 anys27/08/2012Aurora Sala Canal, 68 anys

TEMPERATURES JULIOL I AGOST 2012

Màxima absoluta / ºC 37,4º (dia 18) 40,2 (dia 21)Mínima absoluta / ºC 11,3º (dia 3) 11,4 (dia 31)Mitjana mensual / ºC 23,1º 25,0ºMitjana climàtica / ºC / 1996-2005 22,9º 25,0º

PLUJA I METEORS

Precipitació total mensual (lm2) 3,2 43,7Precipitació mitjana / 1996-2005 58,6 71,7Jornada més plujosa 2,9 (dia 1) 31,2 (dia 30)Precipitació acumulada. Any 2012 190,3 243,2Precipitació acumulada. Any 2011 664,4 711,7Dies de pluja 3 3Dies de Boira 0 0Dies de gelada 0 0Dies de rosada 29 25Dies de tempesta 1 2Dies de neu 0 0Vent fort>51 Km/h 8 6

VENT

Ràfega màxima Km/h 57 SSW 55 SSW

Acter Amics de les Ciències de la Terra i de l’Espaiwww.acterweb.comSecció meteorologiahttp://meteoroda.svt.eswww.flickr.com/photos/joanfraderaXOM:Estació OS076

El Temps Demografia

5 ~

RÐ

T


Diumenge, 16 de setembre8a caminada pels voltants de Roda. Sortida a la plaça Major a les 8 del matí. Recorregut: Roda- Mas Serrabou- Roda. Organitza: Encara Hi Som! Caminem Pels Voltants de Roda.Dilluns, 17 de setembreClub de Lectura. A la biblioteca Bac de Roda a 2/4 de 4 de la tarda. Tertúlia literària al voltant de la lectura del llibre Los renglones torcidos de Dios, de Torcuato Luca de Tena dins del Cicle Biblioteques d’Osona amb la salut mental. Dimecres, 26 de setembreCicles de fotografia del Grup Fotogràfic Roda. Photoshop. A l’Espai Jove, a les 9 del ves-pre a càrrec de Xevi Vilaregut. Diumenge, 30 de setembreJornades Europees del Patrimoni. Al Jaciment Arqueològic de l’Esquerda, a les 11 del matí. Vi-sita comentada. Trobada davant de l’entrada del jaciment. Del 3 al 31 d’octubre Exposició Maria Aurèlia Capmany. Dona, es-criptora i ciutadana. A la sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda, en horari d’obertura de la biblioteca, produïda per la Diputació. Divendres, 5 d’octubre5a Caminada Negranit. Caminada urbana nocturna. Sortida de la plaça Major, a les 9 del vespre. Organitza: Encara Hi som! Caminem Pels Voltants de Roda. Dissabte, 6 d’octubre12è Cap de Setmana Ibèric. Indicis d’elements rituals al Jaciment Ibèric de l’Esquerda a les 6 de la tarda. Visita comentada a càrrec de Montser-rat de Rocafiguera.Diumenge, 7 d’octubre12è Cap de Setmana Ibèric. Rituals antics a l’imaginari col·lectiu. Néixer i morir a Roda. Del pou de Santa Magdalena a l’Esquerda al Jaciment Arqueològic de l’Esquerda, a les 9 del matí. Passejada entorn de l’Esquerda Inscripció prèvia, 3 €. Amics de l’Esquerda, gratuït. Visita comentada al jaciment ibèric i medieval de l’Esquerda, a les 12 del migdia. Tastet de cervesa AUSESKEN i aperitiu del cap de setmana ibèric, a la 1 del migdia.

Diumenge, 14 d’octubrexxIxa Mitja Marató, sortida a 2/4 d’11 del matí. XVI Cursa de 10 Km, sortida a 2/4 d’11 del matí i XIV Cros Escolar, sortida a ¼ de 10 del matí. Organitza: Comissió Atlètica Roda. Dijous, 18 d’octubreCorrellengua 2012. Xerrada “Catalunya da-vant una cruïlla” a càrrec de Patrícia Gabancho. A la sala polivalent de la biblioteca, a 2/4 de 9 del vespre. Organitza: Roda Decideix.Dilluns, 15 d’ocutbreInci tallers Espai’s Actius Tardor 2012. Con-sultar publicitat específica. Dissabte, 20 d’octubreCorrellengua 2012. Animació infantil i berenar popular. A la plaça Major, a les 5 de la tarda.Sopar i quina popular, a la carpa, a les 9 del ves-pre. Concert gratuït amb Àcid Úric, Còdol i una sessió dels PD’S Residents, a la carpa, a partir de les 12 de la nit. Organitza: Roda Decideix. Diumenge, 21 d’octubreCorrellengua 2012. Projecció de cinema en català. Al teatre Eliseu, a 2/4 de 7 de la tarda. Organitza: Roda Decideix.Diumenge, 21 d’octubre10a caminada pels voltants de Roda. Sortida a les 8 del matí de la plaça Major. Recorregut: Roda- Sant Feliuet- Roda. Organitza: Encara Hi Som! Caminem Pels Voltants de Roda. Dilluns, 22 d’octubreClub de Lectura. A la biblioteca Bac de Roda a 2/4 de 4 de la tarda. Tertúlia literària al voltant de la lectura del llibre Un equilibri perfecte, de Rohinton MistryDimecres, 24 d’octubreHora del conte. A la biblioteca Bac de Roda a les 6 de la tarda. Contes certs o incerts a càrrec de Rosa Fité. Dissabte, 27 d’octubreFestival de patinatge artístic. Al pavelló muni-cipal a les 5 de la tarda.Dimecres, 31 d’octubreCicles de fotografia del Grup Fotogràfic Roda. Foto i mitjans de comunicació. A l’Es-pai Jove, a les 9 del vespre, a càrrec de Roland López.

06. EDITORIAL

07. SALUTACIONS

13. RESUM DE L’ANY

17. NOTÍCIES

47. SAPS QUÈ VULL DIR?

53. ENTITATS

65. APUNTS

83. ESPORTS

101. FESTA MAJOR

111. ANUNCIS

129. GUIA COMERCIAL

132. ÍNDEX COMERCIAL

ÍndexAgenda Cultural

6 ~

Ed

itori

alRevista Roda de Ter / Juliol-agost 2012

Així ens ho cantava la Trinca ja fa molts anys: “Alegria, que és festa ma-jor”. Una cançó que s’ha convertit en un classic de qualsevol festa major, sobretot de les d’abans, i que sempre és un bon recurs a l’hora de fer una

falca radiofònica per anunciar la festa més gran poble. Perquè hi ha coses, que per clàssics, no passen de moda, per molt reutilitzades que siguin. Ens ha agradat co-mençar la revista amb aquesta frase perquè últimament el que trobem a faltar és una mica més d’alegria. Ens ho deia l’alcalde, Jordi Serra, en relació a l’entrevista que li hem fet en aquest número extraordinari de festa major. Reflexionava sobre el contingut en general de l’entrevista. Parlem sobretot de retallades i de crisi. I la temptació hauria estat posar un títol que resumia a la perfecció l’entrevista però que precisament no aixecava els ànims. I li vam donar la volta, si més no, al titu-lar. Tot i el panorama, l’alcalde dóna també alguna pinzellada d’optimisme i ens diu que “ens en sortirem”. Potser, durant aquests dies, serà aquesta la banda so-nora que haurem d’escoltar cada matí abans de sortir de casa, la de “l’alegria que és festa major”. No perquè ens ho digui l’alcalde de Roda, ni perquè ens ho canti la Trinca, sinó per nosaltres mateixos. Per la nostra salut física i emocional.

I tot i que “ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí”, fins aquesta revista que teniu a les manes, tal i com canta Manel, estem contents i alegres perquè la revis-ta RDT compta amb bona salut. No hi ha diners, el pressupost és mínim, però la revista té al darrera un col·lectiu humà important, que col·labora de manera de-sinteressada, i que fa possible que les edicions surtin amb la qualitat de sempre.

I fins i tot, en aquesta ocasió, hem pogut triar entre diferents portades. Hi havia diversos temes que podien ser portada: per exemple, el 60 aniversari de la “inau-guració” dels gegants de Roda, o la gran muralla que s’està excavant al jaciment de l’Esquerda. Per posar dos exemples. Però tant l’Esquerda com els gegants ja han estat protagonistes de portes de la festa major en altres ocasions. I ens hem decantat per un altre aniversari: el centenari de l’excursionisme de Roda de Ter. Per il·lustrar portada i separates, els companys del Grup Fotogràfic Roda ens han cedit les fotos que van tirar durant la caminada organtizada per Caminem pels voltants de Roda del 22 d’abril, en la que es va commemorar aquesta efemèride. Encara tenim més raons per estar contents, encara que sigui per motius que pre-cisament no són alegres. A tots ens va sorprendre i entristir la mort del rodenc Emili Teixidor però en aquest número de festa major comptem amb signatures de luxe que ens han fet arribar els seus escrits en record al gran escriptor.

Potser sí que els mitjans de comunicació locals de Roda som els últims de la fila, en diners i mitjans (valgui la redundància), però treballem amb il·lusió i ale-gria, amb constància i persistència, i som un referent. I el que és més important, comptem amb tots i totes vosaltres per continuar fent-ho possible.

Bona festa major, amb alegria.

Text. RDT

Alegria, que és festa major

7 ~

RÐ

T


Cada any, en començar el curs, la Festa Major de Roda ens convida a sortir al carrer i a participar d’una programació farcida d’activitats per a totes les edats, enmig d’un clima de convivència i alegria.

Hi ha qui es preguntarà si val la pena celebrar res en aquests temps de crisi en què molts rodencs i rodenques s’ho estan passant ben malament per causa, sobretot, de la manca de feina i les penúries econòmiques. Com a alcalde, no aludeixo les meves obligacions amb totes aquestes persones que pateixen, i vull demanar que aquest any, més que mai, la celebració de la festa major es conver-teixi en una manifestació pública de la il·lusió, l’esperança i la unitat de tots els vilatans i vilatanes, per tal de mostrar de manera optimista la vitalitat i la voluntat de superació de totes les dificultats.

Tots els membres del consistori us convidem a fer d’aquesta festa major una ce-lebració participada i participativa. En el seu origen, el terme “celebrar” tenia el sentit de “concórrer o freqüentar en gran nombre”, i no desitgem altra cosa que els propers dies propiciïn moments de trobada que ens facin sortir al carrer per a conviure tots plegats i per a aportar el millor de cadascú en el seguit d’actes que s’han programat.

Convideu amics, coneguts i familiars a visitar el nostre poble i a participar de les moltes activitats previstes. Amb la il·lusió d’aquests dies i amb l’encert de con-certs, balls, activitats per a la mainada, concursos, etc., garantirem que tornin a visitar-nos en altres ocasions i que eixamplem els llaços amb els pobles veïns.

Cal no oblidar que aquests dies de festa no serien possibles sense la dedicació de moltes persones, col·lectius i entitats que treballen desinteressadament en l’or-ganització d’actes ben diversos. Gràcies a tots ells, una vegada més, per la seva generositat.

La Festa Major de Roda és el colofó a les petites festes que molts barris de la po-blació organitzen, de forma oberta a tothom, al llarg de l’any. Per això la nostra Festa Major, la de tot el poble, ha de mostrar, encara amb més motiu, el tarannà positiu, la manera de ser decidida i l’esperit de participació que mou els rodencs i les rodenques.

Que passem una bona festa major!

Text. Jordi Serra i Macià. Alcalde de Roda de Ter. Foto. Àlex Sánchez

“Aquests dies de festa no serien possibles sense la dedicació de moltes persones, col·lectius i entitats que treballen desinteressadament en l’organització d’actes ben diversos. Gràcies a tots ells, una vegada més, per la seva generositat”

8 ~

RÐ


La Festa Major cada cop més tor-na al seus orígens i es converteix en la festa grossa, en la festa

comuna de tots els vilatans, els quals, aparquen (aparquem) les estretors que ens toca viure i patir i ens posem d’acord a passar uns dies joiosos, amb respecte, amb companyonia i amb un sentiment clar i rotund d’afirmació ro-denca. La Festa Major de Roda és un punt de trobada de tots els rodencs i rodenques i altres amics i familiars entorn a una sèrie d’actes pensats per passar-s’ho bé, sortir al carrer, com-partir les estones i gaudir. Aquest, i no cap altre, és el sentit d’una festa ma-jor.

Evidentment, no podem oblidar el moment en què vivim, ni el context econòmic, social i polític. Aquesta és la segona festa major que ens toca ges-tionar amb una crisi, que abarca tots els àmbits, que ens és present com una espasa de Dàmocles; però, com ja vam començar a fer l’any passat –quan no-més portàvem uns pocs mesos en el govern municipal en solitari- creiem que hem sabut trobar el punt d’equi-libri per posar en joc la diversió, l’es-pectacle, els actes culturals i esportius imprescindibles, els actes religiosos i

El grup municipal d’ERC: Jordi Bonilla, Roger Corominas, Xavier Montané, Jordi Serra i Petra Martín-Pero Martín.

Text i foto. Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya

tradicionals, en consonància amb el principi d’eficiència, que no és altre que fer tot això amb el mínim cost possible. Creiem que ho hem aconse-guit, amb la participació desinteressa-da de les persones i entitats del poble, i la prova la tenim en el conjunt d’actes programats combinats amb un pres-supost ajustat.

Però en aquí i amb aquestes ratlles no volem repetir missatges austers, de sa-crificis, etc. Perquè aquests ja ens els trobem cada dia a tot arreu. Tots, els rodencs i les rodenques, necessitem, també, missatges optimistes, que mi-rin el futur amb la vista posada en què podem millorar, en com ho podem fer per sentir-nos millor. Per això, el nostre escrit de festa major volem que sigui així: si tots remem en la mateixa direcció, si tots volem sortir-nos-en, ens en sortirem, però perquè això pas-si algú ha de començar a obrir camí.

Per tant, que la crisi no sigui una ex-cusa per passar-nos el dia lamentant-nos de com estem de malament i no serveixi per mirar-nos el melic mentre ens gronxem al balancí. La Festa Ma-jor de Roda, els actes que hi ha progra-mats, van en aquest sentit.

Bona Festa Major!

No cal oblidar, tampoc, que a nivell nacional estem davant d’un moment històric. Tenim un estat i un poder po-lític i econòmic que fa servir, també, la crisi per treure’ns drets socials, la-borals, culturals, econòmics i de país, i cada cop hi ha més persones favo-rables a la causa nacional catalana que es veuen capaces, decidides i valentes per plantar cara a aquesta realitat i dir “prou!”. Fa poc n’hem tingut un exem-ple en la manifestació de l’11 de se-tembre. Aquella idea que molts fa molt temps que defensem, que Catalunya necessita com l’aire que respira ser un nou estat europeu, ara és un tema que forma part de la centralitat i normali-tat del país. Aquesta idea ja és trans-versal. Com deia en Charles Chaplin, el magnífic Charlot, en la seva autobi-ografia “La persistència és el camí de l’èxit”. Persistim, doncs, cada vegada més, omplim els carrers, començant pels de Roda, d’estelades perquè pugui ser possible algun dia aquest somni. I, mentre seguim treballant per la inde-pendència, rodencs i rodenques, gau-dim d’aquesta Festa Major d’enguany. Fem-ho ara és possible !

9 ~

RÐ

T


El nostre grup d’IPR, en el passat ple de juliol, va votar en contra de l’increment de les tarifes de

la llar d’infants (30%) i de l’escola de música que va proposar l’equip de go-vern. El nostre grup vol fer notar que la llar d’infants es pot considerar un servei bàsic i que incrementar de for-ma considerable les tarifes pot ofegar a les famílies, duent-les a una situació insostenible, en especial aquelles que tenen més d’un fill. Posant en perill la continuïtat de l’escola bressol munici-pal de Roda. El nostre grup vol denunciar el nou model d’escola bressol proposat per l’equip de govern. Un model amb menys serveis, més car i menys efici-ent. Un model que no ha estat dialogat ni consensuat amb els pares i mares de l’escola. Un model més car, on la tari-fa s’incrementa en la majoria de casos en un 20% que sumat a l’increment del 10% de la tardor, suposa un increment del 30%. A més, el nou model preveu eliminar el servei majoritari de 3 hores utilitzat pel 90% d’alumnes, tendint al model minoritari de 6 hores utilitzat pel 10% d’alumnes.Per tant, els pares d’un infant que uti-litza el servei de 3 hores actualment paga 84,15 €/mes i amb el nou mo-del de 6 hores acabarà pagant 150 €/mes, suposant un increment del 78% respecte de la situació actual. Confi-em que l’equip de govern reconsideri la situació proposada d’eliminar les 3 hores i flexibilitzi el model de 6 hores que va anunciar en el passat ple.En un context de crisi com l’actual cal saber prioritzar els recursos en allò que és necessari i bàsic i no en allò acces-sori i que interessa a l’equip de govern. Mentre veiem que amb aquest incre-ment de les quotes de la llar d’infants (20%) les famílies acabaran absorbint 13.134,05 €, per altre cantó s’amplien partides d’urbanisme respecte de l’any anterior en un 56%, es destinen més de

El grup municipal d’IPR: Yolanda Tristancho, Albert Serra, Cesca Costa, Joan Rosanas i Miquel Masoliver.

Text i foto. Grup Municipal d’Independents per al Progrés de Roda-PM

15.000 € en horts, o es reben majors ingressos de 160.000 €, part dels quals es podrien destinar a la llar d’infants.

LA DESLLEIELTAT DE L’EQUIP DE GOVERNLa passada legislatura, el grup d’IPR i CiU varem dedicar molt d’esforç per a l’elaboració del Pla General Urbanístic (POUM). Entenent que el POUM és l’instrument d’ordenació urbanística més important que afecta a tots els ve-ïns de Roda els pròxims 20 anys, es van dur a terme amplis processos de parti-cipació ciutadana, ampliant fins el límit legal els terminis d’exposició pública. El nostre grup d’IPR va denunciar en el passat ple de juliol la deslleialtat de l’equip de govern d’ERC. Atès que el nostre grup d’IPR s’havia assabentat de la celebració de diferents reunions del POUM a esquenes d’IPR. Des d’IPR denunciàvem a l’equip de govern per haver emplaçat en diferents ocasions l’arquitecte director del POUM i el grup de CiU en “reunions secretes” sense tenir en compte el nostre grup IPR, força majoritària de l’oposició i artífex, conjuntament amb CiU, del POUM, la passada legislatura.

IPR, al costat de l’educació i les famílies

De manera que el nostre grup va pro-posar a l’equip de govern, en el ple de juliol, la constitució d’una taula de treball amb totes les forces polítiques del consistori per tractar l’aprovació provisional el POUM. La manca de di-ligència de l’equip de govern ha provo-cat el retorn de nou a les normes urba-nístiques de l’any 1999 per venciment de terminis legals. Ens temem també que la reactivació del POUM provoqui una despesa econòmica extra. IPR és un grup independent, que tre-balla única i exclusivament pel poble, que no es deu al dictat de cap partit polític. Les aportacions econòmiques de l’ajuntament que rep el grup muni-cipal d’IPR, no van a finançar cap par-tit polític, ni ara ni ho farà en tota la le-gislatura. Volem desmentir així el que publicava en aquesta mateixa revista fa uns mesos un altre grup municipal. Des d’aquesta òptica de voluntat de servei pel poble ens posem a la vostra disposició a la tercera planta de l’ajun-tament i a l’adreça: [email protected]. Esperem que hàgiu tingut un bon es-tiu i desitgem que puguem gaudir tots d’una bona Festa Major.

10 ~

RÐ


Quan portem, pràcticament, 16 mesos de les passa-des eleccions municipals, fer-ne un balanç de com han anat les coses, no és massa complicat. Certa-

ment, ens ho han posat fàcil. Un es queda amb la sensació que ganes de fer coses, des de l’equip de govern del nostre ajuntament, no se’n perceben gaires, i si entrem a valorar les poques que han fet, sincerament, millor que continuïn de la mateixa manera. Fàcil, no ho és, això també s’ha de dir, però, això tampoc vol dir que no se’n puguin fer. Donada la situació en què ens estem trobant, portem quatre llargs anys de profunda crisi, en l’anterior legislatura ja es va fer un acurat control de la despesa, per reduir l’endeutament i sanejar l’economia de l’ajuntament. Fet aquest primer pas, ara tocava continuar prenent decisions en aquest sentit i fer els ajustaments possibles i necessaris, a tots nivells, per reduir la despesa, a fi efecte, de tenir disponibilitat pressu-postària per d’altres partides, que poden tenir manca de re-cursos, com està passant en aquests moments.Actualment, hi ha àrees de l’ajuntament, que estan sobre dimensionades, que és il·lògic mantenir-les i que compor-ten una despesa tan important, com innecessària. Prendre decisions d’aquest tipus, no és fàcil, no agrada a ningú, però si optes a llocs de responsabilitat, i l’ajuntament ho és, s’ha d’estar disposat a assumir-les, doncs no fer-ho i allargar aquestes situacions, que no porten enlloc, no tan sols no ajuda, sinó que perjudica. A la llarga, no arreglen res i s’ha de ser valent, prenent les decisions que pertoca i quan per-toca. A banda dels efectes contraproduents que aquestes situacions comporten i acaben provocant.Des de l’ajuntament, s’administren els impostos de totes les rodenques i rodencs i no crèiem que estiguin massa d’acord, en què no es controli la forma en què es fa, ni en què es gas-tin diners en algunes partides, que no tenen la corresponent contraprestació, ni necessitat de tenir-la. Administrar bé en aquests moments és saber estalviar en tot allò que es pot, però ja se sap, qui dia passa, any empeny. Llar d’infantsEls incompliments del Govern Espanyol i la mala gestió del tripartit, ens obliguen a redefinir el model d’escola bressol, per tal de fer-lo sostenible. Ens expliquem:Aportació de la Generalitat per plaça:Curs 2003 – 2004 1.100,00 €Curs 2004 – 2005 1.800,00 €Curs 2010 – 2011 1.600,00 €Curs 2011 – 2012 1.300,00 €Curs 2012 – 2013 875,00 €

Del 2004 al 2008 es va preveure la creació de 30.000 pla-ces d’escola bressol i se’n varen construir 40.493. Un total

El grup municipal de CiU està format per Antoni Escarrabill i Carme Expósito.

Text. Grup Municipal de Convergència i Unió a Roda de Ter. Foto. Montse Verdaguer

de 127 municipis varen crear més places que nens nascuts aquell any i ara tenim 14.233 places sense ocupar del total de 64.826 d’oferta pública. Entre el 2004 i el 2008, estava previst que 412 municipis creessin places d’escola bressol i finalment en varen ser 560 (148 no previstos). L’import pressupostat per la seva creació eren 150 milions d’euros, finalment , la inversió va ser de 196 milions d’euros. El seu funcionament havia de costar 432 milions i en va acabar costant 541. La despesa final ha estat de 737 milions, men-tre que la previsió era de 582 milions. Això representa una desviació de +155 milions d’euros. Quan les coses es fan amb els peus, acaben provocant mals de cap i aquest és el problema que tenim ara. A més, aquí cal afegir l’aportació que feia l’Estat Espanyol per escoles bressol:Curs 2007 – 2008 16.939.744,00 €

Curs 2008 – 2009 19.939.854,00 €

Curs 2009 – 2010 20.920.144,00 €

Curs 2010 – 2011 17.463.036,00 €

Curs 2011 – 2012 0 €

Curs 2012 – 2013 0 €

Tot plegat, un problema per als ajuntaments, que no han tingut altre remei que incrementar quotes, donat que no es poden absorbir els dèficits que això representa.A Roda de Ter, per aquest curs, es preveu un dèficit de l’or-dre de 80.000 € i el curs vinent, tot i l’increment, la desviació s’estima en uns 70.000 €. Des de l’oposició, no costa gaire dir que no a tot, però és evident que aquests dèficits, a dia d’avui, l’ajuntament no els pot assumir, malauradament hi ha moltes partides que també s’han d’atendre i hauria estat important posar-ho da-munt la taula, amb temps suficient per exposar-ho i comen-tar-ho; i entre tots, Ajuntament, pares i professors, trobar una solució més adequada.Desitgem una bona festa major a tothom!

Qui dia passa, any empeny

11 ~

RÐ

T


Primer els de casa. Aquest va ser l’eslògan de la meva campanya electoral a les passades eleccions munici-pals, com tots sabeu. Com a prova d’allò, a cada Ple

de l’Ajuntament —cada mes—porto propostes, iniciatives, solucions i comentaris, tant meves i de l’executiva local de Plataforma per Catalunya (PxC) com de tots els veïns de Roda de Ter que se m’adrecen amb els seus problemes i inquietuds, tant si són relacionades amb els problemes de-rivats dels immigrants legals o il·legals, com si són malde-caps ocasionats per la deixadesa, desídia o negligència dels equips de govern anteriors d’aquesta legislatura, perquè d’aquest ja m’ocupo jo que això no passi.

Diu el refranyer popular: “Com a prova... amb un botó n’hi ha prou”. Bé. Doncs jo aporto quatre botons de mostra del meu quefer diari, mensual i anual d’aquest humil regidor. Aquests quatre botons de mostra són els següents:- Arranjament les càmeres de seguretat, instal·lades al car-rer, per tenir una prevenció dels delictes i faltes del personal incívic. Això es va fer davant la meva insistència, sense cap cost econòmic afegit, quan el calaix de l’Ajuntament ho va permetre.- El trasllat del Club de la Petanca, des d’on era abans fins a les instal·lacions del Camp de Futbol, va ser possible degut a la meva proposta. Aquesta va ser una queixa primerenca, de molts dels veïns de Roda de Ter, que me l’havien fet ar-ribar.- Tots els forats del carrer que hi havia entre la Fonda Urgell i la Cooperativa van ser coberts i eliminats, degut a la meva proposta a l’alcaldia. Una altra cosa és que després hagin tornat a fer-se per l’ús quotidià del trànsit dels vehicles.- Les pilones que hi havia interposats al carreró que hi ha costat del bar de la Creu, molestaven a molts dels usuaris d’aquest indret. A mi em van fer arribar aquest malestar, de molts veïns, i jo vaig fer tot el possible perquè aquestes pilones fossin eliminades.- Nou mercat als diumenges, a la zona del Polígon Indus-trial. Això va ser una proposta en forma de moció que vaig presentar a un Ple. Aquest futur mercat dominical està en fase d’estudi tècnic perquè pugui ser una realitat ben aviat. El conjunt de tots els regidors i grups polítics van donar el vot favorable i van valorar aquesta proposta d’aquest regi-dor, com una manera de posar en valor el conjunt del poble, afavorint a curt i llarg termini a tots els veïns, botiguers i firaires de Roda de Ter.

Podria continuar amb un llistat gaire bé interminable, però com que tinc l’espai limitat ja ho explicaré en un altre lloc a tota la gent que m’ho demani, tan que sigui d’una dels 288

Sebastià Povedano, l’únic regidor de PxC a l’Ajuntament de Roda de Ter.

Text. Grup Municipal de Plataforma x Catalunya Foto. Àlex Sánchez

persones que em van votar... com de la que va votar a un altre candidat.

Tot el meu tarannà electoral i activitat política municipal està inspirat per afavorir als veïns de la nostra vila. Però que ningú s’equivoqui: “Començant pels de casa, primer... els de casa”; tant que sigui per qüestions d’ajuts socials, com per feina, habitatge... o el que sigui. Això no vol dir que els im-migrants no siguin atesos, però desprès dels que van aixecar aquest país, que es diu Catalunya, durant i després dels anys posteriors a la Guerra Civil (1936-1939) els anomenats els anys de la fam; quant tots aquests immigrants ni existien... ni pensaven en els nostres patiments.En tot cas: “Qualsevol estranger que vingui a viure i a treba-llar a Roda de Ter, que ho faci amb el permisos de treball i de residencia en vigor”.

Mentres tant... bona Festa Major de 2012 a totes i tots els rodencs de bona voluntat, de part la executiva local de PxC i d’aquest regidor: Sebastià Povedano Serrano.

Primer els de casa

“Diu el refranyer popular: “Com a prova... amb un botó n’hi ha prou”. Bé. Doncs jo aporto quatre botons de mostra del meu quefer diari, mensual i anual d’aquest humil regidor.”

12 ~

RÐ


13 ~

Res

um d

e l’a

ny


RESUM DE L’Any

14 ~

Res

um d

e l’a

nyRevista Roda de Ter / Juliol-agost 2012

· Entrevista al nou alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra: “Si no hi ha ningú més governant amb nosaltres és perquè no han volgut”. · El primer ple municipal amb ERC al capdavant genera molta expectació.· Roda de Ter és un dels 21 municipis de l’estat espanyol que imparteixen el programa “Clara”.· El Servei d’Ocupació de Roda obrirà un Club de feina.· Roda torna a viure un estiu actiu amb activitats per a tots els gustos i edats.· Desperta-Ibers aprova amb nota la 2a edició però necessi-ta millorar i el Rodafolk conclou amb èxit.· Uns 200 nens i nenes participen al Casal d’estiu organitzat per l’Ajuntament de Roda de Ter.· Entrevista a Carmen Giménez Prieto, professora durant 10 anys de l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont, entre els anys 1958-1968.· Riera Pintó, una empresa centenària que s’adapta als nous temps.· Presentació del CD de l’escola de Música El Faristol· L’Esquerda, campanya d’excavacions del 2011: muralla, sit-ges, galilea i sepultures. · A la secció “Saps què vull dir” s’entrevista a l’exalcalde An-toni Llach: “Estar a l’ajuntament és una de les escoles més importants de la vida”.· La Fira del Pescador celebra una 16a edició passsada per aigua. Entre els actes de la fira, destaca el reconeixemant al rodenc Jonathan Merín, de 20 anys, campió d’Espanya d’aigua dolça 2011 en categoria U-23.· Entrevista al rodenc Jaume Tolosa Anglada, pregoner de la Festa Major 2011: “La Marathon des Sables va marcar un abans i un després a la meva vida”.

Juliol-agost

· Roda de Ter viu el Correllengua 2011 amb molta partici-pació. En una entrevista a la revista RDT, l’escriptor anglès Matthew Tree assegura que: “L’única sortida per a Catalu-nya és la independència”.· L’Ajuntament de Roda de Ter aprova per unanimitat for-mar part de “Municipis per la Independència” · El ple de setembre aprova la modificació de l’ordenança municipal de Participació Ciutadana que facilitarà la parti-cipació dels veïns després dels plens.· L’Ajuntament sol·licita un crèdit a l’ICO per valor de 224.079,27 euros per cancel·lar els seus deutes a empreses i autònoms. Unes 150 persones es concentren a la plaça Major de Roda a favor de la immersió lingüística i en contra de la sentència del TSJC.· Els rodencs Pep Poblet i Miquel Masoliver formen part del consell assessor d’Osona per la Independència.· Commemoració de la Diada de Catalunya amb ofrenes flo-rals i la Marxa dels Vigatans.· L’alcalde assegura que la construcció de l’Escola Emili Tei-xidor és la prioritat d’aquesta legislatura.· El cuponazo de l’ONCE del 7 d’octubre es ven a la guixeta de Lluís Pagès i reparteix més d’11 milions d’euros.· Mor el rodenc Dani Arqués, antic col·laborador de Ràdio Roda i membre del grup de Teatre Arrels.· Resum dels actes més destacats de la Festa Major 2011.· L’11è Cap de Setmana a l’Esquerda, el més concorregut fins ara.· Més de 800 participants a les Curses Atlètiques de Roda de Ter. · “Pa negre”, candidata a la pròxima edició dels premis cine-matogràfics Òscar de Hollywood.

Setembre-octubre

15 ~

Res

um d

e l’a

ny


· Emili Teixidor és investit primer doctor honoris causa per la Universitat de Vic.· El consistori prorroga el pressupost municipal de 2011 per-què en el ple de desembre no s’ha aconseguit el consens.· Primera participació del públic després del ple de febrer.· Bonficació del 5% en la quota resultant de l’IBI per els con-tribuents que efectuen el pagament del rebut abans del 15 de març.· L’ Ajuntament aplica mesures d’estalvi energètic a l’enllume-nat públic i als edificis municipals.· Visita del director general de Centres Públics del departa-ment d’Ensenyament de la Generalitat , Jordi Roig, a l’esco-la Emili Teixidor però encara no hi ha data per l’inici de les obres del nou edifici.· Es constitueix “Roda per la Independència”.· La taxa d’atur de Roda va pujant i se situa en un 15,71% al final del 2011.· L’onada de fred siberià deixa temperatures de -11ºC a Roda.· L’ARC de Roda regala 4.000 euros de premis al seus clients.· Molta gresca i disbauxa al Carnaval 2012 de Roda de Ter.· Carme Febré, Maria Sanglas i Montse Subirana són les abanderades del Passant amb cavalleries de les Festes de Sant Antoni Abat 2012.· Els lectors del diaria Ara escullen “Tot està per fer i tot és possible”, de Miquel Martí i Pol com a millor vers en català.· Creix el número de visitants al Museu Arqueològic de l’Es-querda, enguany s’arriba a les 3.069 persones.· El Fòrum Dona publica un article en el que diu que l’equip de govern d’ERC “ha tancat el PIAD”.· El CE Roda edita un llibre dels 70 anys del club.· 350 participants a la 7a Cursa Entre Ponts de Roda que es celebra per Sant Esteve.

Gener-febrer

· La seixantena de parades i l’afluència de visitants confir-men que la Fira de Pont a Pont pren força.· Inauguració de l’exposció de diorames de l’Agrupació Pes-sebres de Roda amb el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona, com a convidat especial.· L’Ajuntament de Roda aprova “una congelació general” dels impostos i taxes per al 2012.· L’ajuntament estalviarà 80.000 euros en serveis, neteja vià-ria, jardineria i recollida de deixalles.· CiU també guanya les eleccions general a Roda.· Èxit de participació i recaptació a la 2a Setmana Solidària de Roda de Ter. Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau, parlar de justícia social amb una sala plena de gom a gom.· En el marc de les Jornades Literàries, l’alcalde anuncia que Roda de Ter treballarà perquè el 2013 sigui l’Any de Miquel Martí i Pol. Jordi Pla i Planes, de Figueres, és el guanyador del 27è Premi de poesia Miquel Martí i Pol.· Es recullen quasi 5.000 milions en la Desfilada contra el càncer.· L’escola de Música El Faristol s’adhereix als actes de pro-testa per les retallades amb caràcter retroactiu del curs 2010-2011.· L’Esquerda rep la placa que l’acredita com a membre de l’EXARC (Organització Internacional dels Museus d’Ar-queologia a l’Aire Lliure i Arqueologia Experimental).· El Club de Patinatge de Roda celebra el seu 25è aniversari.· 135 pescadors al II Memorial Xevi de “Cal Rabadà”.· La rodenca Mariona Naranjo, seleccionada per disputar el Campionat del Món Junior de Raids d’Abu Dabi (Emirats Àrabs). · L’Ajuntament de Roda de Ter busca finançament a la Dipu-tació de Barcelona per posar al dia les piscines municipals.

Novembre-desembre

16 ~

Res

um d

e l’a

nyRevista Roda de Ter / Juliol-agost 2012

Maig-juny

· Menú degustació Miquel Martí i Pol, a l’Hostal Sant Jordi.· L’Ajuntament de Roda de Ter aprova el pressupost muni-cipal 2012, en el segon intent, amb els vots a favor d’ERC, i l’abstenció d’IPR, CiU i PxC. · El consitori de Roda anuncia que tira endavant horts soci-als que es situaran al peu de la Muntanyeta.· Quasi 200 persones assisteixen a la presentació al Teatre Eliseu de “Roda per la Independència”. El rodenc Santi Pons és escollit secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana.· Sense amnistia general per als afectats de les multes de trànsit del radar de Gurb a l’Eix Transversal.· 201 donacions, a la 3a Marató de sang.· Recollida de signatures per reclamar la 6a hora als centres educatius de primària. · L’Institut de Roda participa a la prova Cangur.· Santí Serra s’imposa a la final del programa de descobri-ment de talents “Tú si que vales” de Tele 5.· Des de la regidoria de Joventut es tira endavant Espai’s Actius, un ampli programa de tallers de lleure formatiu per la primavera 2012.· “Dones que somiaven un saxo”, el nou projecte de Pep Po-blet amb l’actriu Estel Solé. · Nou disc d’Astrio amb el títol “Don’t leave the planet” i primer disc de Ressaka, també amb components rodencs.· Èxit de participació al cicle de conferències del Museu de l’Esquerda: “Projectes singulars de l’arqueologia catalana”.· 260 persones assisteixen a la novena edició de la festa de l’esport del CE Roda.· L’excursionisme de Roda de Ter celebra el seu centenari i Fina Guitart és l’autora del logotip del centenari.· Manel Amor, un rodenc campió de la 1a edició de la Lliga Catalana de Curses d’Ultraresistència.

Març-abril

· Mor l’escriptor rodenc Emili Teixidor, als 79 anys. · Unes piscines municipals renovades donen la benvinguda a l’Estiu+Actiu 2012.· Ja conreen els Horts Municipal de la Muntanyeta.· L’ajuntament aprova l’augment del cànon de l’aigua i una moció per reclamar al Bisbat de Vic el pagament de l’Impost de Béns Immobles de l’escola Emili Teixidor.· Tots els punts de l’ordre del dia del ple de maig són apro-vats per unanimitat, excepte una moció.· El vicepresident tercer de la Diputació de Barcelona, Josep Llobet, visita Roda i es compromet a estudiar mesures per millorar la circulació dins el poble i millores al Pont Vell.· Roda: punt final de la 1a Marxa per a la Independència.· Roda de Ter rep un distinció per reciclar més del 55% de la brossa que genera.· Una cinquantena de famílies del barri Coll de Roda reben factures de gas, per error, de fins a 21.000 euros.· La Loteria Pallarès celebra el seu 25è aniversari.· Espai’s Actius arrenca amb èxit de participació.· Roda de Ter tindrà 3 línies de P3 el proper curs escolar.· L’equip directiu de l’Escola Mare de Déu del Sòl del Pont, encapçalat per Carme Bravo, passa el relleu.· L’Escola de Música El Faristol fa el concert de final de curs al Teatre Eliseu amb un format de programa de ràdio.· Cinc rodenques porten la Flama del Canigó fins a Roda.· El Teatre Eliseu, escenari de la gala de l’Osonenc de l’Any.· Guillem Ramisa & El teu pare s’acomiada dels escenaris.· Cafè i Sardanes de Ràdio Roda celebra el programa 400. · David Cano serà el nou entrenador del primer equip de CE Roda.· La regidoria d’Esports crea l’Escola Esportiva, adreçada a nens i nens de 4 a 5 anys.

17 ~

No

tície

s


nOTÍCIES

18 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Juliol-agost 2012

Després d’estar un any governant en minoria, en un context emmarcat en la crisis econòmica, hi ha motius per ser optimistes?En aquest any podem dir que tothom és molt conscient de la situació que hi ha. No és fàcil per a les famílies, ni per a les persones que ho estan passant malament en situacions d’atur, ni per els mateixos serveis municipals, que també s’han vist amb moltes reduccions. Els ingressos ja no són els que eren però tot i així, veus que la gent és molt consci-ent i que està fent esforços i que tothom està posant de la seva part perquè el poble vagi endavant i es facin activitats. Això fa ser optimista. Aquest poble no és la primera situa-ció difícil que passa... N’han passat moltíssimes com aques-ta i sempre ens n’hem sortit. Tenim una xarxa associativa, d’entitats, de gent que s’implica. Això ens fa ser optimista i, com altres vegades, ens en sortirem. Fa un any de les eleccions municipals. Esquerra sempre ha dit que obria les portes a qui volgués governar amb vosaltres, però al final heu governat sols. Val més sol que mal acompanyat?No, no es tracta de sol ni mal acompanyat. En aquest model de govern, nosaltres hem de fer esforços per anar buscant consensos i els hem anat trobant, per tal que res no s’aturés i no s’ha aturat res. És més difícil perquè és un esforç de-mocràtic més gran, però també obliga a qui està governant a buscar el consens. De moment, està funcionant i hem de continuar així: continuarem oferint i estenent la mà a qual-sevol proposta, qualsevol acció que es faci. No estem tan-cats ni a res ni a ningú.Continua sent la construcció de la nova escola Emili Teixidor la prioritat d’aquesta legislatura?Ho hem dit sempre. Però és una qüestió que no depèn de l’ajutament. L’ajuntament ja va entregar els terrenys, però ho va fer quan la Generalitat no va fer inversions en noves escoles. Hem d’anar tots a la una i moure tots el mecanismes

que tinguem a l’abast per intentar que quan la Generalitat faci inversions, compti amb la nostra escola. Esperem que al 2013 comencem a veure alguna inversió de la Generalitat en noves escoles. En aquest sentit, la nostra acció, l’única que podem fer, és renegociar el lloguer amb el Bisbat de Vic de les instal·lacions que ocupa provisionalment l’escola. S’ha abaixat el lloguer substancialment, en un 30%. És un lloguer que no ens pertoca i que ha d’assumir la Generalitat però l’ajuntament està fent un esforç perquè es garantei-xi una qualitat educativa que no tindríem si no paguéssim aquest lloguer.L’equip de govern d’Esquerra també considera priori-tari els serveis socials i l’educació. En el cas dels Ser-veis Socials, en l’entrevista a la revista de l’any passat ja parlàvem de mancomunar aquests serveis. Es tirarà endavant?Cada vegada els Serveis Socials de la comarca anem més plegats. Hem signat un acord entre totes les àrees bàsiques de la comarca per fer una mateixa cartera de serveis, perquè les persones, ja siguin de Roda, de Manlleu, de Vic..., siguin ateses de la mateixa manera, amb els mateixos criteris. A Roda tenim un equip amb un bon nivell, molt potent. De moment, no faríem cap pas més endavant en aquets sentit. No es tracta de treure persones, es tracta d’anar fent accions conjuntes amb els altres, però el Serveis Socials en aquest moment estan sobresaturats. Els usuaris van en augment. Ara hi ha molta demanda, hi ha moltes famílies que ho estan passant malament. L’acció més important en aquest sentit ha estat estrènyer encara més la col·laboració amb Càritas. Hem creat el que diem un Rebost Solidari per intensificar i assegurar el repartiment d’aliments. Càritas hi posa una aportació molt important, tant econòmica com personal en els seus voluntaris, i nosaltres els cedim els excedents que rebem dels Fons Socials Europeus. I entre tots poder fer un rebost d’aliments en condicions. Des de Serveis Socials hem

Jordi Serra encara el seu segon any de legislatura com alcalde al capdavant de l’Ajuntament de Roda, en un ambient de crisi econòmica que no millora

Text. Montse Verdaguer i Mas. Fotos. Àlex Sánchez i Montero

Jordi Serra: “Roda de Ter ja ha passat situacions difícils i, com altres vegades, ens en sortirem”

L’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra (ERC), ens rep puntualment al seu despatx quan són un quart d’11 del matí, d’un calorós dimecres, 11 de juliol. És aquesta hora perquè és just l’estona que necessito d’arribar de Ràdio Roda a l’ajuntament, després d’haver connectar el butlletí horari de les notícies. En aquest butlletí de les 10 s’informa sobre un avantprojecte de llei del govern central per reformar l’administració local. Dies després es parlarà d’anul·lar competències als ajuntaments, de reduir el número de regidors...

19 ~

No

tície

s


disminuït alguna despesa que entenem que no és la més ur-gent (activitats) i en canvi hem intensificat el que són els ajuts a persones perquè la demanda és molt gran i la cosa no afluixa.Parlant de l’atenció a les persones, creieu que les usu-àries troben a faltar el Punt d’Informació i Atenció a la Dona (PIAD) o el fet de traspassar-ho a nivell comarcal queda el servei cobert?Qualsevol reducció es troba a faltar. Per suposat que no po-dem donar els serveis que donàvem fa 4 anys enrere, quan la capacitat econòmica era una altra. En aquest moment es tracta d’assegurar els serveis i no deixar-los desatesos. En cas del PIAD, s’assegura l’atenció a nivell comarcal i aquí és el pas que s’ha de fer amb els Serveis Socials, perquè és molt difícil que un ajuntament sol i individualment pugui oferir tot i molt bé. Has de buscar col·laboracions i coordinacions i aquest cas el del Consell Comarcal és claríssim com en el cas d’atenció a les dones. Intentem donar suport al Fòrum Dona, amb les activitats que venia portant, però sí que les activitats específiques del PIAD, més d’atenció psicològica i d’assessoria jurídica, venen donats a nivell comarcal.Ja heu passat comptes amb la Generalitat o encara deu tants diners a l’Ajuntament de Roda?La prioritat d’aquesta legislatura és ser realistes i sanejar el màxim possible les finances de l’ajuntament. Hem co-brat els deutes més grans que teníem de la Generalitat i en aquest moment, estem al dia de pagaments a proveïdors. D’una banda, hem fet totes les gestions polítiques per co-brar els deutes i, per l’altra, hem portat a terme un reajusta-ment pressupostari important. Hi ha hagut una reducció en moltes partides per tal que el pressupost es pogués ajustar i fer front als pagaments. Si som realistes i no estirem més el braç que la màniga, i no ens embarquem en inversions o en despeses que no tenim la subvenció assegurada, doncs podrem anar mantenint els nostres proveïdors i anar pa-

gant, que d’això es tracta. Per tant, hem de ser molt realis-tes, ajustar-nos a les despeses i ingressos, i no voler fer més del compte.Finalment, les entitats obtindran subvencions, i més de les que en un principi estaven previstes, i els actes i ac-tivitats previstes durant l’any també s’aniran fent.En totes les activitats hi ha hagut ajustos pressupostaris i si les coses van endavant és perquè les entitats i associacions hi posen molt de la seva part. Són moltes les activitats que es tiren endavant i donem les gracies a l’esforç voluntari i altruïsta de les persones que estan a les entitats i associaci-ons de veïns. Això és el que dóna vida al poble. Si l’activitat o les actuacions del poble depenguéssin de la capacitat de l’ajuntament o de les subvencions de l’ajuntament, per su-posat que aniria a menys. El que és evident és que ens hem d’ajustar i que els ingressos són inferiors i no es pot fer el que es venia fent fins ara. Però que gràcies a les entitats, als voluntaris, als veïns... que el poble té activitat. Podem ajudar les entitats però no és l’ajuntament que fa possible les acti-vitats ni el dinamisme del poble.Pel que fa la Festa Major, en relació als actes que orga-nitza l’ajuntament, no s’ha pensat a fer pagar entrada en determinats actes? Crec que és millor fer actes en els que hi puguem ser tots i que siguin gratuïts, que no pas portar espectacles de fora i que s’hagin de pagar. La festa major és l’excusa per trobar-nos i per fer festa: no tant per qui porta l’espectacle més bo i més potent. La festa major d’un poble és per fer festa plegats.I després de la festa major, arriben els Premis Literaris el mes de novembre. En els premis de l’any passat, es va anunciar que es treballaria per tal que l’any 2013 sigui l’Any Miquel Martí i Pol, com està aquest tema?En aquest moment, s’està treballant en les activitats per

Jordi Serra és la segona vegada que és alcalde de Roda de Ter.

20 ~

No

tície


“S’està fent un estalvi econòmic important. Això ha estat gràcies a un esforç que han fet els propis veïns, acceptant limitacions energètiques i lumíniques i s’ha d’agrair”

commemorar els 10 anys de la mort de Miquel Martí i Pol. Està convocat per l’octubre un simposi internacional que organitza la Universitat de Vic. També és moment per tre-ballar per tal de mantenir el record de la figura d’Emili Tei-xidor, i ja hi ha gent treballant en aquest sentit per donar-li la rellevàncai que es mereix. L’any 2013 també és un any molt potent culturalment perquè celebrem els 300 anys de l’execució de Francesc Macià (Bac de Roda).En aquest context de crisi en el que estem immersos, veurem algun dia una nau al polígon industrial del Puig Vell o abans hi veurem un mercat ambulant als diu-menges?Una cosa no treu l’altra. És un espai que sense voler està fent una funció, actualment és un espai concorregut, on hi va gent a passejar, a caminar i a córrer. De moment, tot i la baixada dels preus dels solars per part d’INCASOL, s’han anat a visitar empresaris i s’estan fent les ofertes correspo-nents, però la cosa està molt aturada i no puc ser optimista en aquest sentit. Sí que hi estem treballant però totes les accions que s’estan efectuant, no han estat gaire positives. Però no treiem que l’espai serveixi per fer mercats o altres activitats, perquè l’espai dóna. Sí que està previst que aques-ta tardor, aquest mercat de segona mà i d’antiguitats es pu-gui fer algun cop al mes.En aquest panorama de retallades i amb exemples de pobles veïns com pot ser Manlleu, perilla el futur dels mitjans de comunicació de Roda?En aquests moments, és gràcies als col·laboradors i de totes les persones que hi col·laboren que els mitjans poden con-tinuar anant endavant. Els recursos humans i econòmics s’han vist ajustats... I és per això que cal agrair la tasca que estan portant a terme els col·laboradors de manera desin-teressada. No hi ha d’haver-hi cap canvi en els mitjans de comunicació. Tothom qui vulgui hi pot col·laborarLes retallades pressupostàries per part de la Generalitat de Catalunya, tant a l’escola de música i com a la llar d’infants, com han afectat?Han estat un cop molt fort per a l’ajuntament. Són serveis que presta l’ajuntament i que la Generalitat s’ha n’ha de-sentès. Això suposarà que tant l’ajuntament com els pares hauran de fer un esforç molt gran ja que hauran d’aportar els diners que ha deixat d’ingressar la Generalitat.Això es traduirà en menys oferta educativa, menys pro-

fessors, canvis en el programa docent?En principi no hi ha cap canvi previst l’únic canvi serà l’es-forç econòmic en les quotes, però les “ratios” són les que són i els serveis són els que són. I per mantenir la qualitat del servei, l’ajuntament haurà de fer un esforç molt gran i també demanarem als pares un esforç econòmic més gran. En el camp de l’educació, a la tardor, sí que començarem a tirar endavant cursos de formació bàsica i ocupacional, intentar fer un programa formatiu, amb les diferents sub-vencions que hem rebut, i fer cursos tant d’alfabetització, com de català i d’informàtica.Els Espais Actiu’s són el primer pas cap a la recuperació de l’escola d’adults?Aquesta primavera, els tallers de lleure formatiu Espais Ac-tiu’s han estat tot un èxit. Tot i que han estat activitats no gratuïtes, han funcionat. L’equipament de l’Espai no és no-més un local adreçat a joves, sinó que es va reconvertint en un “centre cívic” i un espai comunitari per a diverses edats. Les activitats per a joves també s’han intentat mantenir al màxim possible. Però pensem que hem de potenciar aquest espai i seguir mantenint aquesta oferta d’activitats i de cur-sos, com aquesta primavera. Aquest sistema funciona. I sí que voldríem intensificar els temes de formació, bàsicament destinat als col·lectius més desvalguts, que més necessiten formació, com les dones sense ocupació o joves, per tal de completar la seva formació. Hauria de ser com una escola d’adults, en la mesura que es pugui, si més no en l’oferta im-portant de formació bàsica, alfabetització, català, informà-tica. Continuaríem també amb les accions de suport de la recerca de feina, les quals es porten a terme des dels serveis de Promoció Econòmica.Hi ha hagut queixes d’actes incivics en diversos punts de Roda com el carrer Bac i fins i tot a les piscines... A Roda hi falta més vigilància?Les estadístiques no diuen pas que augmentin els actes de-lictius, ni els robatoris, ni la inseguretat a Roda de Ter però sí que és una situació pendent de millorar. Nosaltres sem-pre ho hem dit, que s’haurà d’ampliar i intensificar la cober-tura de vigilància a nivell de Mossos d’Esquadra. Hi estem treballant conjuntament i la nostra aposta és la de buscar la col·laboració amb altres policies municipals d’altres muni-cipis perquè ens puguin ajudar. Mancomunar aquest servei o establir convenis de col·laboració amb els municipis ve-

“En el camp de l’educació, a la tardor, sí que començarem a tirar endavant cursos de formació bàsica i ocupacional, i fer cursos tant d’alfabetització, de català, d’informàtica”

21 ~

No

tície

s


ïns. Però primer hem de tenir els recursos econòmics per fer-ho i després, que legalment es pugui tirar endavant. Hi estem treballant, tant amb els municipis dels voltants com amb el departament d’Interior, per trobar mecanismes que ens permetin fer-ho. La seguretat ciutadana és una de les assignatures pendents. No és que la situació augmenti, però sí que es manté. Estaríem parlant bàsicament de temes de civisme i de convivència. Les faltes i els delictes no han aug-mentat, però l’incivisme sí que causa molèsties als veïns i no ho tenim del tot solucionat.I la mobilitat i circulació dins el municipi?Aquesta també és una prioritat i ja hi estem treballant amb la Diputació de Barcelona. Entenc que hi han dos o tres punts a la carretera que no estan ben resolts, que hi han moments que la circulació es fa molt difícil al poble. Teniu previstes inversions?No és un moment de fer grans inversions ni de fer grans obres, sinó de ser realistes i d’anar mantenint les inversions necessàries per poder mantenir el poble en condicions. Les inversions van en aquest sentit i al futur també han d’anar en aquest sentit.Hi ha alguna inversió en concret que poguem apuntar?Aquesta tardor, hem de concretar les inversions que dema-narem a la Diputació de Barcelona i a la Generalitat de Ca-talunya però bàsicament estem parlant del tema de la mo-bilitat, de millorar aquests punts d’entrada al poble, ja sigui amb rotondes, semàfors... Hem d’anar fent el manteniment del poble, com en alguns carrers. Entenc que el Pont Vell també és un dels espais que li convé certes accions urgents de protecció i de manteniment importants. Ens agradaria obrir els jardins de la Blava... Entenc que a la Blava no s’hi pot fer res, però si tenim uns jardins que ens comuniquin amb el passeig del Ter i que ens obrin aquell espai, doncs, si més no, els podrem aprofitar. Aquest tema de l’entrada de la Blava va lligat amb el carrer Verge del Sòl del Pont, que és

un dels espais amb més males condicions. Seria un gran pas si s’arrangés aquest tros. L’ajuntament està fent esforços en l’estalvi?S’ha fet un esforç per estalviar, no només per part de l’ajun-tament, sinó per part de tots els veïns. A més dels estalvis energètics, de les mesures de medi ambient, dels estalvi que hem aconseguit amb emissions de CO2... s’està fent un es-talvi econòmic important. Això ha estat gràcies a un esforç que han fet els propis veïns, acceptant limitacions energèti-ques i lumíniques, la qual cosa ha suposat un estalvi energè-tic important i això s’ha d’agrair. Com valoreu l’informe del Ministeri d’Hisenda i Admi-nistracions Públiques sobre l’avantprojecte de llei per reformar l’administració local? Un informe que es va fer públic en el Consell de Ministres del divendres 13 de juliol. Es parla d’anul·lar competències als ajunta-ments, de reduir el número de regidors...És vergonyós que l’Estat Espanyol vulgui fer recaure als ajuntaments i als polítics locals tot els efectes de la crisi i de la reforma política de les administracions. És un retrocés democràtic que es vulgui limitar el pes, les competències i l’autonomia del món local. Quan tothom sap que el dèficit que generen els municipis i els polítics locals és insignifi-cant, i encanvi són els ajuntaments i els polítics locals els que més a prop estem de les persones de les seves necessi-tats i qui millor i més ràpid donem respostes. A les adminis-trcions calen reformes i que hi ha polítics que no fan la seva feina, però em sembla que no és el cas ni dels ajuntaments ni dels regidors i alcaldes dels nostres pobles.

22 ~

No

tície


de Música Intermunicipal de Roda i L’Esquirol El Faristol, l’aportació de la Generalitat també ha disminuït els dos dar-rers cursos de 600 euros a 230 euros per alumne, és a dir un 62% menys i amb perspectives que la subvenció pugui se-guir disminuint. Des de l’equip de govern d’ERC s’assegura que “l’Ajuntament de Roda de Ter farà un esforç econòmic en xifres absolutes i relatives més gran que mai però com a municipi no ho podem assolir en solitari”.Per aquest motiu, la retallada de la Generalitat de Catalunya implicarà un augment d’aquestes dues taxes tot i que l’apor-tació dels pares i mares no serà superior en cap cas al 50% del cost del servei. A la llar d’infants es proposarà un canvi de model, que s’ha d’acabar d’estudiar amb la direcció del centre i amb els pares i mares, per eliminar, de cara el curs 2013-2014, la franja horària de 3 hores diàries i oferir no-més les 6 hores diàries. Per aquest motiu, el curs 2012-2013 aquesta franja horària de 3 hores diàries està penalitzada i surt proporcionalment més cara que la franja horària de 6 hores diàries. Actualment l’Ajuntament de Roda és l’únic del seu entorn que està oferint aquesta possibilitat de jor-nada de 3 hores. En concret la tarifa de 3 hores passa dels 84,15 euros als 110 euros. Pel que fa a la jornada de 6 hores, la tarifa s’ha incrementat un 7,80% passant dels 139,15 euros als 150 euros mensuals, increment per sota la mitjana dels pobles de l’entorn que ho han fet en prop del 10%. Els ser-veis de menjador es congelen per segon curs consecutiu.Pel que fa a l’escola de música, l’increment mitjà de les ta-xes es situarà en un 10%. Aquest punt de l’ordre del dia va comptar amb els vots a favor d’ERC, CiU i PxC mentre que IPR hi va votar en contra per ser partidaris d’una congela-ció de taxes i no està d’acord en el canvi de model a la llar d’infants.

L’ESTALADA, EL CORRELLENGUA I L’AMIL’Ajuntament de Roda de Ter també va aprovar la col-locació de l’estelada durant la Diada Nacional, el dia 11 de

L’Ajuntament de Roda de Ter va celebrar el ple ordi-nari del mes de juliol aquest dimarts 17, a les 9 del vespre. El ple s’obria amb l’aprovació per unanimitat

de l’adhesió al protocol general “Xarxa de governs locals 2012-2015” de la Diputació de Barcelona. Aquesta adhesió és requisit indispensable per a la concertació d’ajuts i la rea-lització de les actuacions derivades del Pla XGL 2012-2015.Pèro un dels punts més importants del ple va ser l’aprovació provisional de la modificació 3/2012 de les Ordenances Fis-cals, les taxes i impostos que paguen els ciutadans. Concre-tament, es tractava de l’ordenança fiscal núm. 13 reguladora de la taxa per parades, barraques, casetes de venda, espec-tacles o atraccions situats en terreny d’ús públic i indústries del carrer i ambulants i rodatge cinematogràfic. En concret es va crear una nova taxa de mercats i fires mensuals o oca-sionals. També es va aprovar la modificació de l’ordenança fiscal núm. 39, reguladora de la taxa per la prestació de ser-veis educatius (llar d’infants, escola de música); serveis de lleure infantil i juvenil (casals infantils, tallers per a joves i activitats per a joves); i serveis esportius (escola esportiva, cursets de natació infantil i altres serveis esportius). Con-cretament, es van modificar les tarifes corresponents als serveis de la llar d’infants i l’escola de música.El regidor d’Hisenda, Roger Corominas, va explicar que la retallada “substancial” de la Generalitat de Catalunya obliga a l’ajuntament a fer aquesta modificació de les taxes de la llar d’infants i de l’escola de música. L’aportació de la Ge-neralitat ha passat de 1.800 euros a 875 euros per nen/a a la llar d’infant en els últims dos cursos, la qual cosa suposa una disminució de la subvenció d’un 51%. Pel que fa a l’Escola

Text i fotos. Redacció RDT

L’Ajuntament de Roda aprova l’augment de taxes per a la llar d’infants i l’escola de música

23 ~

No

tície

s


Roger Corominas i Berloso per representar el consistori ro-denc davant de l’Associació amb totes les facultats previstes en els estatuts. ERC i CiU hi van votar a favor, mentre que IPR es va abstenir i PxC hi va votar en contra. IPR va dema-nar que el representant no fos un càrrec electe.

PACTE FISCAL I EN DEFENSA DEL CATALÀLes dues mocions presentades pel grup municipal de CiU sobre el suport al pacte fiscal i en defensa del català van ser aprovades per unanimitat.

LES FESTES LOCALS PER ALS 2013També es va aprovar l’establiment de les festes locals pel 2013 que són el 20 de maig i el 23 de setembre. En el ple també es va presentar l’informe de tresoreria corresponent al segon trimestre de l’exercici 2012 i es va donar compte de l’estat d’execució del pressupost a 30 de juny del 2012.

setembre, al balcó de l’ajuntament, en record dels objectius pels quals va ser creada: la recuperació de la plena sobirania per a Catalunya. ERC, IPR i CiU hi van votar a favor i PxC hi va votar en contra.El ple del consistori rodenc també va aprovar donar suport al Correllengua 2012 com a instrument reivindicatiu de la societat a favor de la plena normalització en l’ús social de la llengua arreu dels territoris de parla catalana i a favor de la seva unitat. Va acordar donar suport a les entitats i grups del municipi interessats en organitzar el Correllengua i aportar la infraestructural i l’ajuda necessària per al bon desenvolupament de les activitats programades. ERC, IPR i CiU hi van votar a favor i PxC es va abstenir.L’Ajuntament va aprovar l’adhesió a l’Associació de Muni-cipis per la Independència (AMI) i dels seus estatuts, com a continuació de l’acord que va adoptar el ple municipal en la sessió ordinària del 20 de setembre de 2011 pel qual es va aprovar per unanimitat la moció per a la constitució de l’AMI. Es va delegar en el regidor de l’equip de govern d’ERC

El regidor de Serveis i Medi Ambient de l’Ajuntament de Roda de Ter, Xavier Montané, va presentar una compara-tiva de la despesa i el consum en enllumenat públic corres-ponent als mesos de gener a abril del 2011 i del 2012. Ho va fer dins el punt de precs i preguntes de la sessió ordinària del ple municipal de l’Ajuntament de Roda de Ter que va tenir lloc el 17 de juliol. El regidor va aportar les dades arran d’una pregunta que havia fet en un ple anterior del grup municipal de CiU, a l’oposició. En aquella ocasió, Monta-né encara no comptava amb les dades suficients per poder fer una valoració de l’estalvi energètic en enllumenat públic des que a principis de gener el consistori rodenc va apli-car diverses mesures d’estalvi i eficiències energètica. Una d’aquestes mesures va consistir en apagar determinades fa-roles dels carrers de la població.La comparativa és fins el mes d’abril, per la qual cosa, és important remarcar que són valors provisionals ja que a finals d’any poden arribar regularitzacions que facin aug-mentar o disminuir aquest estalvi. Amb les dades a la mà, el regidor de Serveis i Medi Ambient va dir que “els resultats demostren que l’estalvi energètic en l’enllumenat públics no és una mala idea”.Segons la comparativa, l’estalvi econòmic en aquests qua-tre mesos ha estat d’11.553,36 euros mentre que l’estalvi en emissions a l’atmosfera (tones CO2) ha estat de 23,93 tones. Montané va remarcar que l’estalvi fins a finals del 2012 pot acostar-se als 50.000 euros, segons càlculs estimats des de

Text. Redacció RDT

Roda de Ter estalvia més d’11.000 euros en enllumenat públic els primers quatre mesos de l’any 2012

l’Agència Local d’Energia d’Osona. També va valorar molt positivament la disminució en emissions a l’atmosfera de CO2, tenint en compte que l’Ajuntament de Roda de Ter va aprovar per unanimitat, en el ple de juny, l’adhesió al “Pacte d’Alcaldes/esses”, una iniciativa com a mecanisme de parti-cipació de la ciutadania en la lluita contra l’escalfament de la Terra. El Pacte consisteix en el compromís de les ciutats i pobles que s’hi adhereixin d’aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de CO2, mitjançant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d’energia renovable. L’ajuntament fa seves les propostes del UE (març 2007) en què es compromet a reduir les seves emissions de CO2 en un 20% fins l’any 2020.Per la seva part, l’alcalde Jordi Serra va afegir que aquest es-talvi és gràcies a l’esforç dels veïns i veïnes de Roda de Ter.

MESURES D’ESTALVI ENERGÈTIC I EFICIÈNCIAL’Ajuntament de Roda de Ter està aplicant un seguit de mesures d’estalvi energètic i d’eficiència. L’any 2011 la des-pesa energètica de l’enllumenat municipal va ser de 280.000 euros. Aquesta despesa inclou l’enllumenat públic (un 40%) i els edificis municipals (un 60%). El regidor de Serveis i Medi Ambient, Xavier Montané, va explicar en el seu moment que tenint en compte que aquest any hi pot haver un augment de tarifes que pot anar del 8% al 20%, l’Ajuntament de Roda de Ter ha planificat un seguit de mesures d’estalvi directe i en inversions. Pel que fa l’estalvi directe, els tècnics de l’ajuntament han treballat per detectar els punt on la llum de l’enllumenat públic és excessiva: En els punts on hi havia massa llum, es va estudiar quins es podien apagar per guanyar eficiència energètica. S’han apagat diversos fanals del poble de mane-ra que hi ha la llum suficient per evitar riscos però es pro-dueix un estalvi energètic important.

24 ~

No

tície


Text. Redacció RDT. Foto. Montse Verdaguer

Com ja és habitual en el grup municipal d’Esquerra Repu-blicana de Catalunya de Roda de Ter (ERC), com a mínim un cop l’any, organitza un acte públic en el que fan balanç i en aquesta ocasió, l’assemblea pública va tenir lloc el 18 de juliol i es va valorar aquest primer any de govern en minoria a l’Ajuntament de Roda de Ter. L’acte va ser presentat per M. Antònia Tardà, exregidora i actualment presidenta de la secció local d’ERC, la qual va recordar que l’acte coincidia amb la publicació d’un butlletí d’ERC que es va repartir casa per casa. Les explicacions sobre l‘acció de govern del primer any i les línies de futur van anar a càrrec de l’alcalde, Jordi Serra, i el regidor d’Hisenda, Promoció Econòmica i Comu-nicació, Roger Coromians.

Rebaixa del preu del lloguer de l’escola Emili Teixidor

Text. Redacció RDT.

Dins del pla de l’Ajuntament de Roda de Ter de renegoci-ació amb els proveïdors per tal d’ajustar les despeses a la situació econòmica actual, fa mesos que des del consistori rodenc i el Bisbat es mantenien converses per tal de mo-dificar a la baixa el preu del lloguer per l’ús dels espais de l’escola d’infantil i primària Emili Teixidor. L’acord va ar-ribar a mitjans del mes de juliol i es tracta d’una rebaixa del lloguer en un 31%, que significa un lloguer mensual de 2.000 euros amb efectes de l’1 de gener del 2012, mantenint els mateixos serveis i condicions previstes en el contracte inicial. Això suposarà un estalvi anual per l’ajuntament de 12.744 euros. Una rebaixa molt important que contribuirà a disminuir el gran esforç que fa l’ajuntament a l’espera que la Generalitat assumeixi la construcció d’una nova escola en uns terrenys definitius. L’escola Emili Teixidor fa 6 anys que ocupa provisionalment les instal·lacions de les antigues Escoles Sant Joan.

L’equip de govern d’ERC fa balanç del primer any de govern a l’Ajuntament de Roda

Text. Redacció RDT. Foto. ANC

El diumenge 2 de setembre, al migdia, a Roda de Ter va pro-tagonitzar un altre acte dins del full de ruta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) emmarcat en la Marxa cap a la Independència. Tal i com s’informa des de l’ANC, en aquest cas es tractava de canviar de forma simbòlica (de moment) les plaques de les places Espanya de tot Catalunya al ma-teix moment. A nivell d’Osona només hi havia Roda de Ter. L’acció va sorgir a través d’una iniciativa de la comissió de Desobediència i Normalització del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana per tal de canviar tots els noms de les places a nivell català. Arreu, l’acte ha tingut lloc a les 12 del migdia. D’aquesta manera es pretén fer desapa-rèixer totes les places ‘Espanya’ el territori.A l’acte de Roda de Ter es va comptar amb un seixantena d’assistents. Es va parlar també de les diferents marxes que hi ha a tot el territori, i es va recordar, la marxa des d’Ullde-ter a Roda, la de Montserrat o la de Montblanc.Un cop fet el canvi de placa, es va demanar al veïnat si po-den deixar la nova placa fins el dia de la Diada com a mínim. I també es va demanar a la representació dels membres de l’Ajuntament que posin aquest canvi de placa de la plaça sobre la taula, i així pugui ser una realitat ben aviat.Finalment, es va demanar a la gent que participessin activa-ment tant a la Marxa dels Vigatans del dia 10 de setembre a Vic des de les diferents columnes que van fer els pobles, així com a la manifestació de l’11 de setembre.

L’ANC fa un acte a Roda on canvia la plaça d’Espanya per la plaça de la Independència

25 ~

No

tície

s


L’Ajuntament de Roda renova la pàgina web i incorpora novetats Text i foto. Redacció RDT

La nova imatge de la pàgina web de l’Ajuntament de Roda de Ter.

L’Ajuntament de Roda de Ter presenta una web renovada, coincidint amb la festa major. Els canvis més destacats, a part del disseny, és la simplificació dels menús de la pàgina inicial que passen de 6 a només 3. Aquests són “Ajuntament”, “Viure a Roda”, i “Descobrir Roda”. A l’apartat d’”Ajuntament” hi ha la informa-ció més institucional com els regidors que formen el consistori, les ordenances, el pressupost, les actes dels plens i juntes de govern, entre d’altres. A “Viure a Roda” hi apareixen les 13 regidories que té l’ajuntament amb tota la informació d’interès per als rodencs. A “Descobrir Roda” pretén ser una finestra oberta als visitants per donar a conèixer el poble. Des de l’ajuntament, s’anirà treballant per anar ampliant els continguts del web.

També es crearà el facebook i el twitter de l’ajuntament per tal de tenir nous suports per mantenir informats els rodencs. Així mateix a la pàgina principal també s’han fet visibles l’agenda i també el telèfon de l’Ajuntament i d’altres d’in-terès per facilitar-ne la cerca. També són visibles en un clic la bústia ciutadana i la seu electrònica. A més, també es podrà consultar dades meteorològiques del poble com la temperatura i pressió, entre d’altres. A partir d’ara, les notícies que es vagin publicant a la portada del web es podran compartir directament al facebook.

Remarcar també que amb el nou disseny del web, les edicions antigues de la revista RDT, a partir de l’abril del 2008 i fins el 2011, seran consultables. La vo-luntat de l’ajuntament és anar digitalitzant el fons de revistes antigues per tal de posar a disposició de tots els rodencs aquest important llegat que s’ha fet a base dels anys i de la col·laboració de centenars de rodencs.

Amb el nou disseny del web, les edicions antigues de la revista RDT, a partir de l’abril del 2008 i fins el 2011, seran consultables

També es crearà el facebook i el twitter de l’ajuntament per tal de tenir nous suports per mantenir informats els rodencs

26 ~

No

tície


El sistema de recollida de medica-ments es realitza a través d’un SIG, sistema integral de gestió, implantat a totes les farmàcies d’Espanya. Al municipi de Roda de Ter, les dues farmàcies (a la plaça Major i a la plaça Verdaguer) estan adherides als punts de recollida SIGRE, http://www.sigre.es/, entitat encarregada de la correcta gestió i recollida dels envasos i restes de medicaments d’origen domèstic. Aquests són transportats a una planta especialitzada de classificació de resi-dus de medicaments ubicada a Tudela de Duero (Valladolid).M’he posat en contacte amb SIGRE i m’ha facilitat la informació actualit-zada i validada per aquest organisme, que ens permet veure l’evolució en els últims anys de la quantitat de residus de medicaments recollits a les farmà-cies de Roda de Ter (2) i Les Masies de Roda (1).Segons SIGRE, Roda de Ter i Les Ma-sies de Roda es troben en un brick (zona geogràfica de distribució farma-

Text. Joaquim Benito Bové. Pràctiques de gestió de residus. Foto. Montse Verdaguer

Augmenta la recollida de medicaments a Roda i Masies

ANY QUANTITATS RECOLLIDES (KG) 2003 272 2004 306 2005 328 2006 341 2007 388 2008 428 2009 549 2010 583 2011 621

Quantitat d’envasos i residus de medicaments recollits a Roda de Ter i Les Masies de Roda

cèutica), per tant, les dades de la taula il·lustren la informació conjunta de les 3 farmàcies dels municipis que col-laboren amb SIGRE. Afegir que tam-bé es fa recollida de medicaments a la deixalleria municipal de Manlleu.

PRÀCTIQUES A LA RÀDIO I A LA REVISTA MUNI-CIPAL.- Durant tot el mes de juliol, en Biel López ha vingut a fer pràctiques als mitjans de comunicació de Roda, tant a Ràdio Roda com a la revista Roda de Ter. En Biel ha acabat el curs de 3r d’ESO a La Salle Manlleu. Ha vingut gràcies al programa de pràctiques que realitza cada estiu L’ESPAI. Les seves tasques han estat molt diverses, que ha portat a terme tant de la ràdio com a la revista. A la ràdio, per exemple, ha col·laborat en la selecció de les novetats musicals i també ha “refrescat” la música que sona per antena. I a la revista, ha escrit petits articles i algun peu de foto i ens va ajudar a repartir la revista de maig-juny als quioscos. També s’ha encarregat de redactar els Espais Matinals de Ràdio Roda i fer el buidat de premsa. Ens explica que li ha agradat molt aquesta experiència, i tot i que no té previst dedicar-se al camp dels mitjans de comunicació, ho ha trobat molt enri-quidor i útil per al seu futur. I nosaltres li estem molt agraïts perquè ha fet una bona feina i ho ha de manera desinteres-sada. Gràcies Biel, ha estat una plaer compartir aquest mes de julio amb tu! En Biel López, a la taula que diàriament ha treballat durant el juliol del 2012.

27 ~

No

tície

s


Si vols ser subscriptor o anunciant de la revista Roda de Ter contacta amb nosaltres

al telèfon 93 854 02 30 o al carrer Ramon Martí, 42 baixos de Roda de Ter

[email protected]

R ÐTLa revista Roda de Ter us desitja una

bona festa major i agraeix la col·laboració de tothom que ha fet possible aquest número extraordinari

El diumenge 2 de setembre es va estre-nar un mercat exclusiu de productes de segona mà i reutilitzables a la zona del polígon del Puig Vell de Roda. Aquest mercat es farà cada primer diumenge de mes en l’horari de 9 del matí a les 2 del migdia. Les persones interessades a posar-hi una parada, es poden inscriure el mateix dia del mercat o poden trucar al telèfon 620 863 765 (Joan). Cadascú ha de portar les taules o el material que consideri necessari per muntar la parada. Caldrà pagar una taxa per posar la parada. És la primera vegada que aquest mercat es fa al polígon del Puig Vell, a Roda de Ter ja hi ha tradició de fer mercats de 2a mà, els quals s’han anat fent en diferents punts del poble i en èpoques diferents. Foto. M. Àngels Roviró

Cada primer diumenge de mes, mercat de 2a mà al polígon del Puig Vell

Es recorda que els camions de la recollida de deixalles porta a porta passen sempre a partir de les 10 del vespre. Per tal de donar un bon

servei, cal que tothom tregui les deixalles al carrer entre les 8 i les 10 del vespre. Moltes gràcies.

28 ~

No

tície


Text. Sabina Jufré. Fotos. Montse Verdaguer, Sabina Jufré

Moltes activitats per un calorós estiu actiu a Roda de Ter

Un viatge en bicicleta va tancar el cicle de El món per un forat 2012.

Quan arriba l’estiu, a Roda de Ter s’espera “L’Estiu + Actiu”, un seguit d’actes i activitats que queden recollits en una guia que porta aquest nom, els quals van dirigits a petits i grans. I que donen abast a un ampli ventall de gustos. Al llarg de

EL MÓN PER UN FORATDurant el mes de juliol es va celebrar una nova edició d’El món per un forat als jardins de Can Planoles, els dijous a les 10 del vespre, amb entrada gratuïta per tots els assistents. En cada sessió es convidava a tothom a seure a la fresca i a escoltar de la mà dels protagonistes un viatge que ens portava a diferents llocs del món i a conèixer experiències viscudes d’una manera molt propera. Enguany va comen-çar el 5 de juliol sota el títol “Senegal, per posar un gra de justícia al món”, a càrrec de Cesca Costa i Amics del Món. Aquest va ser l’únic viatge que es va haver d’explicar dins la Porxada de Can Planoles, a causa de la pluja. El 12 de juliol la Sònia Guix va explicar com viatjar a Islàndia amb família i el 19 de juliol el grup del Taller de la memòria Històrica varen fer un viatge en el temps per reviure tots els record del passat de Roda de Ter. Finalment per tancar el cicle de viatges alternatius en Pep Bas, l’Assumpte Cunill, la Magda Codina i en Joan Portet, varen explicar com viatjar seguint el Danubi en bicicleta, des de Passau a Viena. Durant els divendres amb el Cinema a la fresca es va poder veure pel3lícules com “ El gat en botes”, “Les Aventures de Tintín, el secret de l’Unicorn”, “Kung Fu Panda II” i “ Eva”. El cicle de Cinema a la fresca va tenir lloc els divendres de juliol, a les 10 de la nit, als jardins de Can Planoles. També, amb entrada gratuïta.

la revista, fem esment d’algunes d’aquestes activitats i co-mencem en aquestes pàgines per parlar del cicle de viatges alternatius que expliquen els mateixos rodencs i rodenques. El món per un forat és una aposta segura.

Sònia Guix va explicar com viatjar a Islàndia amb família.

Cesca Costa i la ONG Amics del Món van explicar els viatges que han fet al Senegal.

El grup del Taller de la memòria Històrica varen fer un viatge en el temps

29 ~

No

tície

s


MULLA’T PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLEEl 8 de juliol la piscina municipal de Roda de Ter es va su-mar a la campanya Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple que es va celebrar a més de 620 piscines i clubs nàutics d’arreu de Catalunya. El dia, una mica ennuvolat i amb sol de tant en tant, no va fer quedar la gent a casa i unes 100 persones varen participar d’aquesta jornada. Hi havia diverses maneres de col•laborar en la campanya, com ara comprant material de la Fundació Esclerosi Múltiple, fent donatius a la guardiola del mulla’t o bé nedant per sumar metres per l’Esclerosi Múltiple. A cada persona que nedava se li entregava un diploma amb els metres nedats. En total es van nedar 4725 metres i es varen recollir 510.35€, sumant la venda de material i la recaptació total d’entrades venudes durant tot el dia. Agraïm la participació de tothom i en especial a la voluntà-

CURS DE BALLS LLATINS EN LÍNIA.- Aquest estiu s’ha continuat el curs de balls llatins en línia, iniciat el juliol de l’any passat; aleshores va tenir tan bona acollida que les classes varen continuar durant l’hivern i, com no, a l’estiu també s’ha seguit amb la mateixa dinàmica. El curs es va realitzar als Jardins de Can Planoles, els dimarts i els dimecres de juliol a les 9 del vespre, i es varen treballar ritmes de salsa, bachata, merengue, txa-txa-txa... En total varen participar-hi unes 60 persones dirigides pel professor de ball Toni López. De cara a l’octubre la idea és incloure aquest curs dins el programa Espai’s Actius que es gestiona des de L’Espai.

ria Dolors Serrat, que ens va ajudar en la venda de material i en la dinamització de la jornada. Text i foto. Sabina Jufré

PETANCA A LA FRESCAEl Club Petanca Roda és fidel a la cita i un any més han organitzat les Nits Fresques. Els vespres dels divendres de juliol els membres del Club es van dirigir on tenen el local social, al costat del camp de futbol, i també les pistes de petanca per practicar aquest esport a la llum de la lluna. “És una estona agradable”, ens comenta el president. I ens recorda que la petanca és una activitat física amb la que fas molt d’esport. Ho haurem de provar. Aviat podran inaugurar les noves pistes que s’han construït ben a prop.

30 ~

No

tície


Un any més des de les regidories de Joventut i Serveis Socials de l’Ajuntament de Roda de Ter es va orga-nitzar el taller de Voluntariat, que va comptar amb

la participació de 19 joves entre 13 i 17 anys. El taller es va desenvolupar cada dimarts i dijous durant el mes de juliol de 10 del matí a la 1 del migdia. Els joves varen conèixer una entitat sense ànim de lucre molt propera que treballa de forma voluntària per ajudar a les persones; és el cas de Càritas, en les seves delegacions de Roda de Ter i Vic. Es va fer una visita al menjador social de Vic, a l’alberg per les persones sense sostre i a la fundació Tapís, que entre altres coses recullen roba i la gestionen per donar-la a la gent que ho necessita. Per altra banda, per tal d’aportar el nostre granet de sorra, els joves varen iniciar una campanya de recollida de roba i aliments per poder-la entregar a Càritas de Roda, que ac-tualment estan subministrant lots alimentaris per unes 300 persones. En total es varen recollir 141 kg de menjar i 304 kg de roba. Volem donar les gràcies a tota la gent que ens va

Text i fotos. Sabina Jufré

Els joves del Taller de Voluntariat coneixen més a fons Càritas i la protectora d’animals d’Osona

col·laborar per ajudar-nos en aquesta causa. Un altre entitat que varen conèixer els joves del taller de Voluntariat va ser la Protectora d’Animals d’Osona, on majoritàriament hi treballen voluntaris en l’atenció de 400 gossos, 300 gats, dos porcs de granja i un porc vietnamita, entre altres espècies. En la visita que es va fer a la protecto-ra, els joves varen col·laborar en omplir sacs de pinso pels animals, es va fer un recorregut per les instal·lacions, en què va sorprendre la gatera, i finalment es van treure a passejar els cadells de gossos.

A nivell de Roda de Ter també es va col·laborar amb la Resi-dència Can Planoles. Cada dijous, aprofitant el dia de mer-cat, es feia una visita als avis i els acompanyaven a passejar pel mercat, quan la calor apretava, s’aprofitava el matí per fer activitats de joc amb els avis als jardins de Can Planoles i per conversar i compartir experiències. L’últim dia del taller els joves varen preparar un pica- pica pels avis i se’ls hi va regalar una fotografia de tot el grup.

31 ~

No

tície

s


Participants a la Gimcana Nocturna.

L’Estiu més actiu Jove ha continuat un any més amb activitats i tallers de tot tipus per als joves de Roda. Els tallers es varen iniciar el 25 de juny amb el programa de pràctiques que ha comp-tat amb la col·laboració de 15 joves i han pogut conèixer la feina que es fa al Casal d’Estiu, al Museu de l’Esquerda, a la Llar d’Infants, entre altres serveis de l’ajuntament. També es va iniciar el taller de cuina de la mà del cuiner Mi-quel Busqued del restaurant Cal Pagès de Torelló. Es va continuar amb la di-nàmica del taller de voluntariat i com a novetat es va iniciar el taller Fem Es-port, on 12 joves varen practicar tot ti-pus d’esports, com bàdminton, tennis,

L’estiu joveText i fotos. Sabina Jufré

voleibol, futbol, piragua entre altres. Com a activitats, la Nit Boja es va ce-lebrar el dijous 5 de juliol però a causa del mal temps es va haver suspendre al cap de poca estona d’iniciar-se. El 13 de juliol es va fer la Gimcana Noctur-na amb uns 30 participants i finalment la Nit Chillout va tancar el programa el 20 de juliol amb l’actuació de Joan Escudero.

La salsa està de moda. Cada dia més persones s’apunten a ballar aquest ritme llatí d’arrel cubana. A Roda la passió per la salsa també ha arribat amb força i així ha nascut “Roda Cubana” una agrupació que pretén popularitzar aquest ball i la seva música convidant al poble a ballar salsa a l’aire lliure. El passat 28 de juliol, la plaça Major de Roda va ser l’escenari de la primera festa Roda Cubana a la que hi van assistir més de 200 persones de Roda i comarca. La inicia-tiva va sorgir del bar Desdelafinestra amb la col·laboració d’alguns salseros del poble. La festa va començar a les 7 de la tarda. Després de l’actuació del grup “Caminando” de Granollers, el professor de salsa Albert Ripoll de l’escola La Rosa Negra de Granollers i IvanDj Salsa van encarregar-se d’animar i fer ballar a tots els assistents tot tipus salsa: desde balls en línia, fins a diverses rodes de casino (així s’anomena la salsa ballada en roda) i també en parella. Entre ball i ball, l’Iñaki del Desdelafinestra va realitzar un taller de mojitos i finalment es va convidar a tots els assistents a un pica-pica. L’animació va durar fins a les 11 de la nit.

Davant l’èxit d’aquesta primera festa i l’entusiasme de totes les persones que hi van assistir, Roda Cubana organitza-rà una segona festa en una data encara per determinar. En aquesta ocasió tornarà a haver-hi l’animació d’Albert Ripoll i moltes sorpreses. Hi està tothom convidat!

Roda Cubana, la salsa arriba a Roda

Text i fotos. Roda Cubana

32 ~

No

tície


Consolidar el Desperta Ibers a Roda era un dels objectius de l’organització quan va començar ara fa 3 anys, i sembla que a poc a poc ho estan acon-seguint. Amb aquesta 3a edició, que va tenir lloc el dissabte 21 de juliol,

van voler que “les activitats principals i de més èxit en les edicions anteriors es consolidessin i agafessin cos” explica Ferran Collell, membre de l’organització. Des de les 3 de la tarda, la zona esportiva es va anar omplint de gent i ambient fins ben entrada la matinada.

“Una de les novetats d’aquest any era que totes les activitats es van portar a terme al mateix temps i d’aquesta manera vam poder barrejar, més que mai, l’esport i la cultura”. Des de l’organització estan contents amb el resultat final i no descarten “repetir aquest format de cara l’any que ve”.

Una de les activitats amb més èxit dins del Desperta Ibers és el Xampions bar on 8 equips, de 8 bars rodencs diferents, es disputen un trofeu. Els guanyadors van ser els del bar Desdelafinestra, per segon any consecutiu. El campionat de pòquer tampoc es va quedar enrere. “Va resultar tot un èxit i va anar tot sobre rodes gràcies a l’organització específica d’aquest torneig” diu en Ferran. “Fins i tot es va poder gaudir d’uns petits focs artificials al finalitzar l’activitat, gràcies a un veí de Roda”.

A nivell de concerts, es va apostar per “un estil més agressiu amb grups de hard-rock, metal, punk...”. “Volíem ser un escenari alternatiu i diferenciar-nos una mica de la resta de concerts que s’acostumen a fer” expliquen des de l’organit-zació. Els concerts, a diferència de les altres edicions, van començar a les 5 de la tarda i van acabar a les 2 de la matinada. “La gent va respondre bé i hi va haver molt ambient”. Cal destacar que a l’hora de muntar els concerts es va comptar amb la col·laboració de la gent de l’Eclèctic de Torelló, una entitat sense ànim de lucre que també promou activitats i concerts d’aquest tipus.

Enguany el Desperta Ibers va coincidir al mateix cap de setmana que el Rodafolk. Des de l’organització asseguren que “en cap moment va suposar cap problema, ja que els dos esdeveniments atrauen a tipus de públic diferents”. A més, destaquen que a diferència del que podia semblar, el fet de coincidir dues activitats al mateix dia “va ser positiu i enriquidor pel poble, ja que la gent es va poder dividir segons les seves preferències musicals” expliquen.

A nivell general “estem contents de la bona assistència que van tenir totes les activitats programades al llarg del dia”. “Tot i que sempre es pot millorar, creiem que estem evolucionant adequadament i que estem en el bon camí per trobar el format ideal per aquesta festa estiuenca” conclouen. “Un dels objectius del Desperta Ibers és que tots els rodencs i rodenques puguin posar el seu granet de sorra en aquesta festa i tots s’hi puguin sentir identificats”.

Des de l’organització volen agrair la col·laboració de totes les persones que, d’una manera o altra, van contribuir a que el Desperta Ibers fos possible un any més i que tot funcionés sobre el previst.

Text. Ester Camps. Fotos. Comissió Desperta-Ibers

Desperta Ibers agafa cos i es va consolidant en la tercera edició

“Una de les novetats d’aquest any era que totes les activitats es van portar a terme al mateix temps i d’aquesta manera vam poder barrejar, més que mai, l’esport i la cultura”

33 ~

No

tície

s


34 ~

No

tície


“Hem mantingut la qualitat i la resposta de la gent ha estat bona. Ha estat un Rodafolk molt digne”. D’aquesta manera és com descriu el Rodafolk d’enguany en Joan Parera, membre de la comissió orga-

nitzadora. La XXII edició del Rodafolk, la mostra de música tradicional catalana, va tenir lloc els dies 21 i 22 de juliol i va comptar amb les actuacions dels grups Safolk i El Pont d’Arcalís. En temps de crisi ningú s’escapa de les retallades i, malauradament, el Rodafolk tampoc. Tot i així, des de l’organització asseguren que a nivell de qualitat no s’ha notat i que la gent ha respost molt bé, ja que els dos dies es va comptar amb un gran ambient. “En temps com el que estem vivint la gent que organitzem coses hi hem de posar imaginació i no rendir-nos”, comenta Parera. “Hem fet una aposta valenta a l’hora de reduir el Rodafolk a dos dies, però val més fer dos dies amb dignitat que quatre i mal fets” explica. La mostra de música tradicional catalana va començar dissabte el vespre amb una botifarrada popular i va seguir amb el ball a càrrec del grup Safolk. Ja diu-menge, El Pont d’Arcalís, “un dels punters d’aquest país” i que va presentar el seu disc “Foc al Tribunal”, va ser qui va tancar el festival. Des de l’organització tenen clar que “no es pot abaixar el llistó”. De fet, ja estan treballant “per l’edició de l’any que ve”. “El llarg dels anys hem tingut la sort de comptar amb el suport de tots els ajuntaments que han anat passant, ja que tots han apostat pel Rodafolk entenent-lo com a patrimoni de Roda”, explica Parera. “Hi ha il·lusió des de totes les parts per tirar endavant i que l’any que ve es faci amb tanta o més dignitat que aquest”.

Text. Ester Camps. Fotos. Joan Parera

Rodafolk manté la qualitat però redueix el número de dies

L’actuació de El Pont d’Arcalís va omplir la plaça del barri Sant Sebastià.

A més de tot això el temps va acompa-nyar al llarg de tot el cap de setmana i es van poder fer tots els concerts a la plaça Sant Sebastià. “Va ser un any perfecte, amb molta calor i molta par-ticipació” diu Parera. “ La gent de Roda s’ha fet seu el Rodafolk”.

ACTUACIÓ DEL GRUP DEL FESTIVAL DE CANTONIGRÒS ALLOTJAT A RODACom ja és habitual, des de fa uns anys, també es va comptar amb la participa-ció d’un grup del Festival Internacio-nal de Música de Cantonigrós (a Vic) aprofitant que s’allotgen amb algunes famílies del nostre poble. “Enguany l’actuació va ser molt brillant” explica en Joan. Aquesta va anar a càrrec d’un grup de nens i nenes russos que “balla-ven realment bé, amb uns moviments molt espectaculars i de forma molt enèrgica”.

35 ~

No

tície

s


36 ~

No

tície


El divendres 29 de juny, es va celebrar a Roda de Ter el So-par de Dones 2012, organitzat un any més des del Fòrum Dona. Hi van participar una cinquantena de dones que de nou van prepar uns plats dignes del millor xef. Que si bro-quetes de tomàquets cherry amb salmó i formatge, “xupi-tos” de crema de verdures, quiche de verdures, truites de tota mena, amanides variades, risottos i per endolcir la nit,

Text. fòrum Dona. Fotos. Josep Antoni Alonso Sánchez

Sopar de dones 2012

les postres: Pastissos, galetes, flams, broquetes de fruites, coques... Huummm. Tot deliciós, amb una presentació ex-quisida i cuidada. Felicitats a les cuineres.Per amenitzar la festa: Thurday Band. Un grup osonenc que ens va delectar amb versions de Rollings i Beatles, de-dicades sobretot a les qui ja tenim una edat i que ens varen traslladar a un temps i a uns records.

37 ~

No

tície

s


El Fòrum Dona, a Suïssa

La direcció de la multinacional suïssa Barry-Callebaut, propietària de l’Antic Chocovic, que convoca anual-ment el premis CHAIRMAN’S AWARD, ha premiat la tasca social que es dur a terme des del Fòrum Dona Roda de Ter. Al premi opten tots els treballadors dels 5 continents que portin a terme tasques socials. Entre el premiats, hi ha la nostra companya i presidenta de l’en-titat, Pilar Bueno Colomo. Els actes de lliurament dels premis tindran lloc a Zurich del 9 al 12 de setembre. Des de Fòrum Dona, agraïm a la Pilar que presentés el nostre projecte a la convocatòria i li desitgem una bona estada a Suïssa. És reconfortant que la tasca d’aquest grup de dones de Roda sigui reconeguda. Que la nostra feina de formiguetes per intentar millorar la nostra con-dició i la nostra societat es valori. Gràcies.Reconeixements com aquest ens donen força per con-tinuar treballant, reivindicant els nostres drets i orga-nitzant activitats. Per això us informem de la previsió

d’actes que hem preparat per als propers mesos.El 30 de setembre, i dins el marc dels actes de la fes-ta major, hi haurà una caminada solidària. El motiu de la qual és la recollida d’aliments per Càritas. Per tant, “el preu” de la inscripció serà que porteu algun aliment (arròs, pasta, llet, farina, sucre, etc). Serà una caminada adreçada a tota la família, per tant, de recorregut fàcil. En l’organització ens hi ajuden els amics d’Encara hi Som!. Per l’octubre estem organitzant una sortida cul-tural a Barcelona, segurament una ruta pel Modernisme de Gaudí. Pels mesos d’octubre i novembre, organitza-rem un curset de Photoshop. Es farà a les instal·lacions de L’Espai i serà a càrrec del prestigiós fotògraf Xavier Vilaregut. Ja estem treballant també en les activitats del Dia Internacional contra la violència de gènere del no-vembre. Comentar-vos que totes les activitats, cursets, sortides, etc, estan adreçades a tothom, dones i homes. I que també treballem de valent perquè el preu de les mateixes sigui el més ajustat possible per tal que estigui a l’abast de tothom. Nosaltres també retallem, però a fa-vor de les persones. Text. Fòrum Dona

SOPAR DELS 50 ANYS DE LES ExALUMNES DE LES MONGES DE RODA El dissabte 2 de juny ens vam retrobar exalumnes de l’escola St. Lluís Bertran (Les Monges) per celebrar els 50 anys i tam-bé algunes exalumnes de 51 anys, ja que abans es barrejaven diferents edats a la mateixa clase. Varem quedar a la plaça Major de Roda de Ter a 2/4 de 10 del vespre per anar a sopar a l’Hostal Sant Jordi. El sopar va ser molt animat i emotiu i vam recordar les aventures i anècdotes de la nostra etapa escolar. Un cop acabat el sopar, es va passar un audivisual

de fotografies amb música, i vam recordar imatges d’aquells temps, vestides amb el típic uniforme i boina, quan jugàvem al pati de l’escola, els festivals musicals que es feian cada any per nadal al teatre Eliseu, primer, i més endavant al Cine-ma Bac; quan anàvem de convivències a Gombreny i al far, quan sortiem d’excursió, etc… uns records inoblidables. Al finalitzar la trobada, es va entregar una còpia d’aquest mun-tatge per cadascú. I les més marxoses vam acabar la festa a l’Era del Sot. Esperem retrobar-nos d’aquí uns anys. Text i foto. Susi Garcia.

38 ~

No

tície


La pollancreda de l’obra va ser l’escenari escollit per finalitzar la 1a Marxa cap a la independència Ulldeter – Roda de Ter que va tenir lloc el 21 i 22 de juliol. Organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana d’Osona i el Ripo-

llès, la Unió Excursionista Vic i l’Sky Club Camprodon, la marxa va comptar amb un total de 126 corredors inscrits per fer el recorregut llarg de 110 quilòmetres procedents de tot Catalunya. D’aquets, 52 van completar la ruta fins a Roda de Ter. Més enllà dels corredors inscrits, la marxa va promoure diverses caminades populars des de diversos municipis. A Roda de Ter la marxa va viure els seu punt culminant amb l’arribada dels corredors i els centenars de caminadors. La jorna-da va tenir un to festiu i al mateix temps reivindicatiu amb diverses actuacions, parlaments i un dinar popular amb 450 persones.La presència d’estelades i de crits que apel·laven a la independència de Catalunya van ser la tònica dominant. Els participants de la marxa llarga i també els de les caminades populars van ser rebuts amb els ritmes del grup local de batucada Bututukè així com també amb els aplaudiments dels presents. Durant el tron de parlaments, l’alcalde de Roda, Jordi Serra, va destacar que “Roda és una parada, però la marxa continua. No ens aturem aquí”. La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, va afirmar que “Osona i el Ripollès porteu la torxa: sou un exemple per al país” i que “vosaltres obriu el camí cap a la independència”. Tot i que la cursa era popular, Forcadell va ser l’encarregada d’entregar els trofeus al participant més jove, el rodenc Nit Gurt (17anys) i al de més edat, Miquel Costa (72 anys), de Campdevànol. Després del dinar la jornada va seguir amb un concert del can-tautor Ramon Caselles. Els participants de la marxa llarga van sortir del refugi d’Ulldeter els dissabte dia 21 a les 5 de la tarda i van recórrer tot el Ripollès passant per Setcases, Vilallonga de Ter, Llanars, Camprodon, Sant Pau de Segúries, Sant Joan de les Abadesses i la Farga de Bebiè. A Osona la marxa va recórrer per Sant Quirze de Besora, Tore-lló, Les Masies de Voltregà i Manlleu. Des de cada poble van ser molt nombroses les persones que es van anar sumant a la marxa fins arribar a Roda, especialment des de Manlleu on es va arrencar la caminada popular amb traques de petards i

Text. Jèss Carol. Fotos. Toni Anguera, Assemblea.cat Osona i Montse Verdaguer

La 1a Marxa cap a la independència Ulldeter – Roda de Ter finalitza amb una gran festa popular

La 1a Marxaa cap a la independència va sortir d’Ulldeter.

Les caminades populars que van recórrer diversos trams d’Osona i també del Ripollès van comptar amb la participació d’unes 2.000 persones

una gran estelada. En total, entre tots els municipis es calcula que hi van par-ticipar entorn unes 2.000 persones. Aquesta marxa forma part de la Mar-xa cap a la independència que impulsa a nivell català l’Assemblea Nacional Catalana amb l’objectiu de difondre el projecte i aconseguir una gran ma-nifestació el proper 11 de setembre a Barcelona sota el lema “Catalunya nou estat d’Europa”. Per facilitar l’assistèn-cia a la manifestació de Barcelona la mateixa Assembla Nacional Catalana va organitzar autocars que van sortir des de cada municipi osonencs.

39 ~

No

tície

s


40 ~

No

tície


Un any més des de l’Ajuntament de Roda de Ter conjuntament amb l’em-presa Anigami s’ha organitzat el Casal d’Estiu per tots els nens i nenes de 3 a 12 anys. Des del 25 de juny al 27 de ju-liol, de les 9 del matí a la 1 del migdia, es van fer activitats lúdiques esporti-ves, enguany amb el fil conductor de les Aventures d’en Massagran. Durant les 5 setmanes que va durar el casal es va fer tirolina, escalada, tir amb arc, piragua, tallers de collarets, de sonalls, de ventalls i esports de tot tipus des de bàdminton a bitlles catalanes passant per les Olimpíades d’en Massagran. Destaquem l’acampada que es va fer el dilluns 16 de juliol a l’escola, una festa de l’escuma i una jornada amb infla-bles, entre moltes d’altres activitats. Un cop finalitzat el període d’inscrip-cions, per aquest any, hi va haver un total de 215 nens i nenes participants.

Text. Sabina Jufré. Fotos. Montse Verdaguer

Més de 200 nens i nenes, al Casal d’Estiu 2012 de Roda de Ter

41 ~

No

tície

s


42 ~

No

tície


Carme Bravo ens rep a les instal·lacions de l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont de Roda de Ter amb una mirada plena d’entusiasme i nostàlgia a la vegada. L’ex-directora de Les Escoles puja les escales que dirigeixen als despatxos, somriu i mira les parets d’un edifici que és com casa seva. Aquí ha vist créixer moltes genera-cions de rodencs. També ha viscut l’ampliació de les instal·lacions, totalment renovades. Un cop acabades les obres, ha decidit finalitzar el seu cicle i passar el re-lleu a una nova generació de mestres. Deixa enrere una etapa de 26 anys vinculada al poble i a l’escola, 2 de cap d’estudis i 17 de directora. Però el camí no acaba aquí: Aquest mes de setembre, iniciarà un nou repte com a coordinadora de Formació Permanent del Professorat als Serveis Educatius de la Catalunya Central.

Què ha significat aquesta llarga etapa viscuda a l’escola d’infantil i primària Mare de Déu del Sòl del Pont? Han estat uns anys molt positius. L’educació aporta moltes coses, tant als nens com als mestres. Totes les relacions i vivències que vius et fan créixer com a persona i et generen una gran satisfacció personal.Ha canviat molt l’escola que va agafar respecte la que deixa?El centre ha canviat moltíssim en aquests anys, per sort. Penso que per adaptar-se als constants canvis de la societat i del moment històric, l’escola ha d’anar evolucionant i així ho ha fet. Des que vaig arribar, actualment tenim molts més recursos, unes millors instal·lacions i més professorat molt més preparat. Tot això acaba influint positivament a tots els que hi estem implicats. Com és el tracte amb els nens i nenes en una escola d’infantil i primària?El tracte amb els alumnes i veure la seva evolució és una de les coses més gratificants d’aquesta professió. És evident que els nens i nenes passen per les seves diferents etapes i per això la nostra feina és ensenyar quines són les actituds correctes i com han d’actuar. També és bo que s’equivo-quin, ja que l’error és una de les millors maneres d’aprendre. En qualsevol cas, veure com han entrat i com acaben sor-tint els alumnes de l’escola, amb tot el procés formatiu que han viscut, és una cosa que t’omple d’orgull i que t’anima a continuar educant-los, fent-los créixer de la millor manera possible per adaptar-los a aquesta societat .Ser mestre és una professió o una vocació?

Els dos conceptes són molt importants, però potser la voca-ció acaba sent el més primordial. Per una banda és una tasca vocacional, perquè és una feina que no sempre és agraïda, has d’estar a sobre de cada nen i nena, que tots tenen ne-cessitats diferents i exigeixen una dedicació important i la vocació és el que fa mantenir aquestes ganes de treballar. Però també requereix una part professional, en la que el professor sàpiga quina és la millor manera per educar els seus alumnes. Finalment, amb la combinació d’aquests ele-ments, veus com els esforços acaben donant els seus fruits.És fonamental la bona coordinació entre l’equip direc-tiu per dirigir una escola?Sens dubte. Tu saps que ets la que està al capdavant i has d’arrossegar a l’altra gent, però el suport de tots els impli-cats és molt important. L’equip directiu són les persones més properes que tens dia a dia i que t’ajuden a tirar enda-vant el projecte, però no només és l’equip directiu. Tam-bé hi ha més gent implicada com l’equip de coordinació, el claustre de mestres, l’AMPA i, més enllà, el Consell Escolar i l’Ajuntament. La bona entesa i relació entre tota aquesta comunitat educativa és primordial pel desenvolupament de l’escola. 26 anys deuen deixar molts records.Són moltes coses les que he viscut aquests anys. Hi ha re-cords molt bons, però també de difícils. Últimament ens han deixat grans companyes de professió. Són cops molt durs i tristos de la vida que s’han d’afrontar amb valentia i tirar endavant. D’alegries n’hi ha moltíssimes. Només cal mirar les infraestructures de l’escola que han evolucionat

Carme Bravo deixa la direcció de l’escola d’infantil i primària Mare de Déu del Sòl del Pont després de 17 anys al capdavant i un total de 26 anys al centre. Iniciarà un nou repte com a coordinadora de Formació Permanent del Professorat als Serveis Educatius de la Catalunya Central.

Text i foto. Pol Ballús Boixasa

Carme Bravo: “Posar punt i final a una etapa de la vida sempre és difícil”

43 ~

No

tície

s


molt. M’enduc records molt entranya-bles d’aquesta etapa al centre, d’aquells que et queden gravats al cor. Per sort, aquests bons moments acaben domi-nant per sobre les males èpoques. Ha estat difícil prendre la decisió de deixar-ho?Molt més del que em pensava. Sempre m’he implicat molt amb l’escola, però ja fa un temps vaig decidir que no con-tinuaria més enllà de la propera reno-vació de l’equip. Tot i que em va costar prendre la decisió, vaig creure que l’es-cola necessitava començar una nova etapa. Aquest any ha arribat l’hora i, sobretot en els últims dies, t’adones que és un moment difícil. Posar punt i final a una etapa de la vida sempre és difícil i encara més quan deixes enrere uns anys als quals hi has dedicat mol-tes hores, moltes esforços i una bona part de la teva vida. La manera d’ensenyar a l’escola ha d’haver canviat molt.Afortunadament també ha canviat. Tot i que sembli que l’escola pugui es-tar ancorada en el passat, no és veritat. La funció de l’escola ha de preparar els més joves pel futur que els espera i això també inclou seguir les noves corrents educatives. No es pot deixar mai d’aprendre per millorar, tant els

alumnes com els mestres. En aquesta línia, els canvis tecnològics que arriben s’han d’acceptar i són el futur d’aquest món. És bo, i també s’ha de mantenir, fer servir el llapis i la goma, però tam-bé és positiu utilitzar la pissarra elec-trònica per ensenyar, per exemple.En l’educació, a banda dels profes-sors, la família hi intervé molt?Educar és feina de tots. La família en primer terme és la que educa, ja que viuen el dia i dia amb els seus fills. L’escola i els mestres acompanyem en aquesta educació. La nostra funció és, sobretot, formar als joves i participar en aquest procés. El diàleg entre pro-fessors i alumnes i pares i fills és molt important per educar-los. Actual-ment, sembla que la societat hagi rele-gat aquesta funció educativa només a l’escola i això no hauria de ser així. Ens diuen que hem d’ensenyar-ho tot, i aquesta no és la funció de l’escola. S’ha de reivindicar el paper de la família en el procés educatiu i ho han d’entendre així. No és que nosaltres no volem par-ticipar-hi, sinó que ells han de ser una part important en aquesta formació.Com valora que l’educació es vegi afectada per les tisorades dels go-verns? Sens dubte és una notícia molt dolen-

Carme Bravo va escollir l’entrada de l’escola, un dels seus racons preferits, per tirar-se la fotografia per il·lustrar l’entrevista per la revista RDT de Festa Major 2012.

ta, ja que l’educació és un aspecte cab-dal a tot arreu. Tot i això, entre les re-tallades en diferencio de dos tipus: les físiques, com poden ser les reduccions del nombre de professors, de materials o de recursos de l’escola. Són uns ajus-tos compromesos, que evidentment dificulten l’ensenyament, però que d’una manera o altre intentem supor-tar. Per altra banda, hi ha unes actua-cions més ideològiques, que potser no se’n parla tant. Actualment tenim un sistema educa-tiu molt bo. La immersió lingüística la portem molt bé i és un model per a molts països, però amb les noves lleis estatals es posa en perill aquest sistema i això és més preocupant. Sóc optimis-ta i penso que ens en sortirem i que les coses tard o d’hora recuperaran la seva normalitat.Quin missatge donaria al futur equip directiu?Sempre il·lusió. Il·lusió per ensenyar, per formar al nens i per no defallir mai. Venen moments complicats, en els que serà difícil veure la banda positi-va de les coses, però hem d’aconseguir que la il·lusió ens faci tirar endavant i mai es perdi la vocació per ensenyar i formar com cal als més joves. Aquest és el gran objectiu.

44 ~

No

tície


Aquest setembre s’ha acabat la 36a campanya d’excavacions al jaciment ibèric i medieval de l’Esquerda, dirigida per Imma Ollich i Castanyer, Montserrat de Rocafiguera i Espona, i Oriol Amblàs i Novellas. Enguany

la campanya ha estat excepcional i s’ha centrat exclusivament a la zona de la muralla. L’excavació programada d’aquest any s’emmarca en el projecte d’estudi i consolidació de la muralla que compta amb el finançament de “La Caixa”, a través del conveni de la Generalitat de Catalunya amb les caixes d’estalvi -obra social de les caixes. Gràcies a aquesta ajuda s’han pogut desenvolupar diferents actuacions durant tot l’any 2012.

Així doncs, després dels treballs de desbrossament i prospecció del gener-febrer d’enguany i dels sondeigs realitzats a les campanyes d’abril a juliol, durant la campanya d’agost s’ha començat l’excavació en extensió de la muralla per delimi-tar el seu perímetre total i conèixer les seves estructures, de cara a la seva futura consolidació i restauració.

Text. Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera, Oriol Amblàs i Maria Ocaña. Fotos. Albert Pratdesaba i Montserrat de Rocafiguera

L’Esquerda: descoberts 96 metres de la muralla visigòtico-carolíngia de l’antiga Roda Ciutat

Un nou tram de la muralla exterior de l’Esquerda, que s’ha fet excavat durant la campanya d’enguany.

Com cada any, aquesta campanya s’ha organitzat des de la Fundació Privada l’Esquerda i el Museu Arqueològic de l’Esquerda, i s’ha realitzat a través de la Universitat de Barcelona, amb per-mís del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,i ha comptat amb un equip d’unes 35 persones, la majoria estudiants i llicenciats de les universitats catalanes, amb participa-ció d’alumnes de les Illes Balears, País Basc i d’Astúries.

45 ~

No

tície

s


L’equip que ha treballat durant la campanya del mes d’agost a l’Esquerda.

LA MURALLA. RESULTAT ExCEPCIONALS

Tot i que es coneixia l’existència de la muralla medieval de l’Esquerda, les se-ves restes es trobaven cobertes de bar-disses i vegetació diversa, que l’oculta-ven completament. La seva excavació en extensió ha permès conèixer la rea-litat d’una estructura molt més impor-tant del que es podia esperar.

Fins ara s’han delimitat més de 96 metres lineals d’aquesta muralla cap a l’oest, amb una amplada constant de gairebé 3 metres, que es conserven en la seva base. El tram de mur anava reforçat per diverses torres quadrades, precedit per un possible fossat, estruc-

tures que ara es troben en curs d’ex-cavació. A més de la seva magnitud, un altre element excepcional de la muralla és la seva cronologia. Tot i que encara cal realitzar anàlisis més precises, tot apunta que ens trobem amb una for-tificació de començaments de l’edat mitjana, possiblement d’època visigò-tica i carolíngia. Per tant, podem afir-mar que estem davant de la Roda Ciu-tat, la fortificació carolíngia de què ens parlen els documents medievals i que va ser destruïda per Aissó l’any 826.

Enguany la campanya ha estat excepcional i s’ha centrat exclusivament a la zona de la muralla.

A més de la seva magnitud, un altre element excepcional de la muralla és la seva cronologia.

LA NECRÒPOLIS FORA MURALLES: UN ENIGMA PER ESTUDIAR

Al davant de la muralla s’hi han trobat fins a cinc tombes, dues infantils i tres d’adults, algunes de fossa i altres de llosa que indiquen que la zona era una àrea d’enterrament. Les tombes estan ben orientades amb el cap a ponent i no presenten cap mena d’aixovar.Aquesta troballa és molt insòlita pel fet que aquests esquelets no estan re-lacionats amb cap mena de zona de culte. Per tant caldrà practicar diver-ses analítiques per tal d’aproximar-ne l’època a què pertanyen i el perquè de la seva ubicació lluny de la necròpolis coneguda fins ara.

Estem davant de la Roda Ciutat, la fortificació carolíngia de què ens parlen els documents medievals, destruïda per Aissó l’any 826

46 ~

No

tície


Les excavacions també s’han centrat en la zona interior de la muralla, al punt de contacte amb el carrer ibèric i una de les grans torres de la muralla del segle V aC (la muralla ibèrica).

Excavació dels nivells més antics de la casa 4.

NOUS RESULTATS, TAMBÉ A L’ASSENTAMENT IBÈRIC

A la cara interna de la muralla també s’hi han realitzat excavacions sobretot amb l’objectiu de conèixer la relació entre la muralla medieval i l’antic oppidum au-setà. Queda ben clar que per construir la muralla exterior d’època alt medieval es va desmuntar part d’una de les torres massisses ibèriques del segle V-IV aC. També s’ha demostrat que la muralla medieval s’assenta a sobre dels antics enderrocs de la muralla ibèrica. Pel que fa a l’interior del poblat s’ha continuat amb l’estudi de la casa 4, on apa-

reixen les restes cremades d’un ha-bitatge, destruït abans de l’edificació de la fortalesa ibèrica. Tot i que fal-ta completar l’estudi dels materials apareguts sembla que la casa podria correspondre al període ibèric antic (segles VI-V aC), de manera que seria la primera vegada que es documenta aquesta fase d’ocupació a l’Esquerda i probablement també a Osona.

47 ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


SAPS QUÈ VULL DIR?

48 ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


Text i fotos. Pep Bas i Quico Garcia

De Festa Major a Festa Major

En aquestes pàgines comptem els anys de Festa Major a Ma-jor. És així. Quan els camps ja són segats i els termòmetres s’enfilen i s’enfilen sense aturador, recordem que, fet i deba-tut, podem afegir un altre any a la llista dels anys i toca fer resum. Un any dóna per a molt i, per sobre de les notícies que escampen amb escreix els mitjans d’àmbits més a l’engròs, allò que ens omple –i ens buida- és la presència –i l’absència-

Antoni Llach Vidal. Exalcalde de Roda de Ter

Això, entre tantes altres coses, és el que va dir-nos l’Antoni Llach poques setma-nes després d’haver deixat l’alcaldia de Roda. És una persona amb un llarguíssim bagatge i una àmplia dedicació a la política, essencialment local, i doncs amb un discurs ric i profund. Parlar de Roda amb ell és fer-ho amb una persona conei-xedora del nostre poble i de la nostra realitat quotidiana. La vàrem fer petar llar-gament: del crèdit i del descrèdit dels polítics, de les alcaldades, de l’agraïment, dels bons records de l’alcaldia, del paper de la família, de la dedicació... En fi, de Roda: tot un món.

“Estar a l’ajuntament és una de les escoles més importants de la vida”

Marta Balmes Felipe. Podòloga i infermera

Malgrat que el temps avançava, encara feia bo quan ens vàrem asseure a la terras-sa del Desdelafinestra amb la Marta Balmes a parlar de peus. I, ves per on!, ens va acabar de convèncer de la necessitat de dedicar-los unes atencions especials abans fins i tot que els peus es queixin del nostre oblit. Vàrem parlar dels callistes, d’estètica, dels peus dels rodencs, de la conveniència d’un bon calçat... Una visita al podòleg pot ser el remei a futurs maldecaps posteriors! No ho oblidarem.

“Les sabates s’haurien de comprar gairebé per prescripció podològica”

de les relacions que establim i mantenim al llarg de la nostra existència. Ens ha deixat l’Emili Teixidor. Per sempre més perdurarà la seva obra i el seu record. Ens sentim orgullosos de poder dir que el vàrem conèixer i que el vàrem tractar. I per tot això, l’admiràvem i l’admirem. Els rodencs devem a persones com l’Emili que ens situïn al mapa d’aquest nostre volgut país.

49 ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


Joan Fradera Nogué. L’Home del Temps de Roda

Abans de Nadal vàrem parlar amb en Joan Fradera als estudis de Ràdio Roda. Hi vàrem redescobrir un home apassionat per la meteorologia, la fotografia, i per la ciència i el saber en general. No acaba la corda ni la il·lusió. És per això, i pels seus profunds coneixements, que Roda disposa d’una estació meteorològica oficial. I, amb el nostre sincer reconeixement, l’adreça de la seva web: http://www.svt.es/meteoroda. Vàrem parlar també de prediccions, del saber popular, de fenòmens, de la relació entre temps i estat anímic. Tot una lliçó.

“Als Homes del Temps ens agrada el mal temps”

Agnès Cristina Ureña. Directora de la Residència Can Planoles

Una tarda assolellada de ple hivern, ens va rebre l’Agnès Cristina al seu despatx de la Residència de Can Planoles per parlar bàsicament de la vellesa. De la vellesa i, sobretot, del fet d’envellir amb dignitat; dels falsos mites que sovint l’envolten, com ara la tristesa; d’una societat escassa de sensibilitat, del paper fonamental de les residències i, és clar, d’allò que quan ens manca envellim de cop: l’esperit. Va ser una conversa altament alliçonadora.

“Un avi és un llibre obert que cal saber llegir i escoltar”

Ramon Vilar Ruano. Llibreter a Can Manolito

S’acostava Sant Jordi i era qüestió de parlar amb algú que hi entengués, de llibres. De llibres, de gustos i preferències, de lectures recomanables, d’històries, de no-vetats i de clàssics, d’hàbits lectors i del prestigi durador dels llibres. De tot això vàrem parlar al menjador de casa seva amb el brogit de fons de la quitxalla jugant a la plaça Major, celebrant l’arribada del bon temps

“Generalment, llegeixen més sovint les dones”

Xènia Buxó, professora d’anglès.

“He tornat a Roda per la qualitat de vida”

Plàcidament asseguts als estudis de Ràdio Roda la vàrem fer petar, amb la Xènia Buxó, d’una de les nostres assignatures eternament pendents: el coneixement de l’anglès. Si la poguéssim anar sentint sovint, amb el seu entusiasme, estaríem cada vegada més a prop de decidir-nos a fer el pas i asseure’ns a estudiar l’idioma d’una vegada. Ens va sorprendre, i admirar, el seu llarg trajecte vital recorregut malgrat la seva joventut.

50 ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


Aquesta entrevista ha tingut lloc a Vic, a la terrassa d’un desè pis d’un dels edificis més alts de la Ciutat dels Sants. Des d’aquest indret privilegiat, les vistes sobre el Pirineu i el Cabrerès són immillorables i constituei-xen el decorat perfecte per ambientar aquesta trobada al llarg de la qual el principal tema de conversa és l’ex-cursionisme. Abans de començar, ens informen que hi falta en Pere Picanyol, el tercer membre d’aquest tercet sobre el qual s’han bastit els actes de la celebració dels 100 anys d’excursionisme a Roda de Ter.

Vosaltres vàreu créixer amb ambient excursionista.Jaume: Sí; jo amb nou anys vaig ser Llobató dels Boys Scouts de la parròquia. Anàvem amb uniforme, fulard... De fet, aquest moviment el va fundar un militar anglès, Baden-Powell, i encara perdura. Es feien excursions, cam-paments... tot molt en contacte amb la natura. Els llobatons s’organitzaven en sisenes –grups de sis- i només admeti-en nens. Les daines eren grups de nenes, i anaven a part, com corresponia a aquella època de Con el imperio hacia Dios. Després, als anys 70 vàrem estar al Grup d’en Mauri –que era qui el portava- i hi continuàvem sent només nois. El proper pas va ser fusionar-nos amb un grup de noies, el grup va passar a anomenar-se GEM -Grup Excursionista Mixt- i vàrem compartir espai i activitats amb noies per primera vegada. I encara, a partir d’aquí, es va crear la bran-ca infantil: el GEMI.Marià: El meu cas és una mica diferent perquè em vaig ini-ciar a l’excursionisme amb nou o deu anys, ja al GEM, i em vaig saltar tot allò dels Llobatons. L’excursionisme a Roda es centrava en aquests grups que ens expliqueu?Jaume: No només, també hi havia el CER –Centre Excur-sionista Roda. Era un grup paralÇ·lel que havia nascut el 1958. I als anys vuitanta, un cop desaparegut el GEM, vàrem trobar-nos a Can Planoles com a GER –Grup Excursionista Roda-. Entre el GEM i el GER hi ha haver uns quants anys de pausa, potser cinc o sis o algun més i tot... Però ara hem

fet un salt molt gros.Marià: Sí. Quan érem al GEM vàrem anar creixent, és clar, i no recordo ben bé com de la rectoria vàrem anar a parar al local del Centre Excursionista. Jaume: Sí, la causa varen ser malentesos amb el capellà. No érem de missa i, doncs, ens va obrir la porta als més grans. Només s’hi varen quedar els pares amb el grup infantil.Marià: No ens vàrem fusionar però compartíem un edifi-ci, molt tronat per cert, que la Tecla Sala tenia a la banda de baix de la plaça. Molta part del moviment que hi havia a Roda en aquells temps estava concentrat allà, perquè hi havia les sardanes, els de l’Esquerda amb en Ramon Soler i en Coma al davant i tot aquest moviment excursionis-ta. Bé, doncs, en fer catorze o quinze anys uns quants, els més amics, ens vàrem passar al CER atrets també pels més grans: en Miquel Aragonès, en Jaume Vilaseca, en Pep Se-llabona, en Conrad Adillon...I durant uns temps conviviu CER i GEM.Jaume: Això. Després el GEM va desaparèixer i, amb la de-mocràcia, va desaparèixer el CER i tot. I encara hi va haver l’Esclop Vermell, que venien a ser les restes del GEM, amb l’Anna Torrent, en Pep Rosanes... tota una sèrie de gent que tenia més inquietuds culturals que pròpiament excursionis-tes. El mateix que passaria també amb el Club Avet. Tot aquest ball de noms mostra un Roda especialment actiu.Jaume: Sí, eren anys plens d’activitats, amb una Coordina-dora d’entitats, constituïda l’any setanta-sis, i la formació també de l’Assemblea de Catalunya. Passada aquesta èpo-ca, també en el tema excursionista va haver-hi una parada fins que als anys vuitanta-dos o vuitanta-tres sorgeix el GER –Grup Excursionista Roda. Ens reuníem a Can Planoles i, a més de les activitats excursionistes, teníem també una sec-ció fotogràfica. Marià: És curiós que quan es va acabar la dictadura i el franquisme amb l’arribada de la democràcia es varen des-muntar moltes coses, amb el sentit que un dels motius que hi havia per associar-se era precisament la dictadura. Quan

Text i foto. Pep Bas i Quico Garcia

“Les xiruques eren segurament el material més especialitzat del moment!”

Jaume Fluvià i Moner

Vaig néixer a Roda, davant de l’església, al carrer Pere Almeda 6, sobre la impremta, el dia 27 d’agost del 1957 / Visc a Vic.

Marià Isern i Fiter

Vaig néixer a Vic, com molts d’altres rodencs d’aquella època, a l’antiga clínica Aliança, el dia 1 de desembre del 1959 / Visc a Gurb

51 ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


va ser més possible associar-se, parlar de política o llegir diaris o revistes més lliures i crítiques es varen anar diluint moltes coses. Jaume: És curiós que dintre el CER hi havia l’agrupació sardanista i l’arque-ologia com a seccions. Va arribar un moment en què se’n feien ben poques, d’excursions. Més aviat el motiu que ens unia era poder parlar de política. Vaja, preocupava més la possibilitat d’organitzar-se políticament que no pas anar a caminar.I amb tota aquesta cursa de relleus, ara hem arribat als 100 anys d’ex-cursionisme a Roda.Jaume: Sí, 100 anys amb diferents grups i, fins i tot, etapes buides, re-brots, naixements... No són 100 anys d’un grup sinó de l’excursionisme ro-denc.Sense la vostra iniciativa, la cele-bració d’aquests primers 100 d’ex-cursionisme a Roda ens hauria pas-sat per alt. És qüestió de memòria o de documentació?Marià: En Jaume està molt ben do-cumentat i tenia la data exacta de la primera excursió. Amb base a aquesta data ja havíem celebrat també els vui-tanta anys i en aquells moments no và-rem ni pensar en la celebració actual. Era una possibilitat com ara pot ser-ho celebrar el 110 o el 125.

Jaume: Com que aquell va ser el des-tí de la primera excursió d’ara fa cent anys, pel vuitantè aniversari nosaltres també vàrem anar a Casserres, amb cant gregorià gravat inclòs. Hi vàrem anar només nosaltres dos! Sempre hem estat de poca colla! No hem fet mai coses multitudinàries. Sí, aquella va ser una celebració íntima!Marià: Ara, en canvi, pels 100 anys ens va fer l’efecte que s’havia de dir. I a banda dels actes que es van fent amb col·laboracions diverses, una colla d’ex-GEM vàrem anar a Santa Magda-lena rememorant aquelles sortides que fèiem en la joventut. De fet, fa tres anys que ens vàrem trobar els del GEM i ja en feia trenta-cinc que no ens trobà-vem! I hem de dir que tothom va estar molt content amb la retrobada.Jaume: Hi vàrem portar una guitarra i, cantant les cançons de llavors amb el cançoner als dits, més d’un plorava. Aquella primera sortida d’ara fa 100 anys va ser a Casserres. No es pot dir que anessis gaire lluny.Marià: Molt menys del que ho és anar-hi ara. Abans de la construcció del pantà de Sau, anar a Casserres era anar molt a la vora de Roda. Fa cent anys el Ter es travessava amb unes passeres. Jaume: Anaves a Les Cases Noves, Grau dels Esmoladors avall, travessa-

En Marià Isern i en Jaume Fluvià, durant l’entrevista.

ves el riu i ja hi eres. Jo tinc fotos dels 40 on es veu que ja hi treballaven en la construcció del pantà, i no es va inaugurar fins el 62. Va ser una obra important.Hem parlat de diversos grups (GEM, CER; GER...) però hem de recordar l’origen de l’excursionisme rodenc. Està ben documentat aquest ori-gen?Jaume: Al número 40 del Butlletí Fills del Ter –editat el juny de 1935- en Jaume Godayol signa l’article In me-moriam. Orígens de l’excursionisme rodenc on, adreçant-se als amics i socis del Grup Excursionista Fills del Ter, explica amb paraules molt elogi-oses qui, com, on i quan va constituir el primer grup excursionista de Roda. Va ser el 12 d’abril de 1912 a l’Esquer-da on en Jaume Rosanes, el primer president, va fer un parlament en què fa saber que el seu amic Joan Poblet i Estabanell i ell mateix, Jaume Rosanes i Parés, havien pensat organitzar l’es-mentat grup excursionista, semblant al que s’acabava de formar a la veïna ciutat de Vic. I remarca que nosaltres no volem ser menys! D’aquesta mane-ra va quedar constituïda la Junta amb en Rosanes, en Poblet –que fou el tre-sorer- i qui signa aquell article, en Go-dayol, com a secretari.

52 ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


“Pel que fa als actes commemoratius dels 100 anys d’excursionisme rodenc, s’han fet coses i encara hi ha alguna cosa pendent. I estem molt satisfets i agraïts”

Marià: L’article d’en Godayol al Butlletí també explica que seguidament a la constitució del grup, projecten fer la pri-mera excursió al vell monestir de Casserres. Un any des-prés, va morir en Rosanes, el president, i la seva mort va ser la causa de la desaparició de l’entitat. L’article, de més o menys un any abans de la guerra, parla d’estimar la terra i les seves obres d’art notables, parla de seny, que vol dir comprensió i civisme, i parla de pau i germanor per formar una Catalunya rica i plena.Jaume: Es veu que en aquella primera excursió a Casser-res també hi havia membres del Centre Excursionista de Vic perquè les relacions devien ser molt bones. Penseu que tan bon punt es constituí el grup rodenc, s’acordà passar-ne comunicació al Centre Excursionista de Vic la qual fou im-mediatament corresposta pel seu il·lustre president i Con-servador del Museu, mossèn Josep Gudiol. A Roda hi tenia delegats el Centre Excursionista de Vic: eren socis rodencs. Després d’aquesta primera iniciativa, de tan poca du-rada, què?Jaume: N’hi ha una altra al trenta. Parlem ja del Grup Ex-cursionista Fills del Ter. Els mateixos que editaven el But-lletí on es publica l’article del qual abans hem parlat d’en Jaume Godayol.Hi ha una època més especialment excursionista a Roda?Jaume: Els anys trenta. Junt amb els Fills del Ter hi havia l’Agrupació Cultural Cooperatista de la Cooperativa La Pau Rodenca que tenia una secció que es deia Nous Horitzons. Els Fills tenien biblioteca i museu, i La Cooperativa també tenia biblioteca.Marià: Sí, el tema era profund. En aquella època es feien coses de pes, estudiades, molt més serioses que un simple grup d’esbarjo. Eren entitats molt arrelades al poble i amb objectius elevats. Teniu notícies d’alguna excursió especialment rellevant?Marià: Segurament les excursions més fortes es deurien fer a l’època del CER. Abans, pels materials que hi havia, no penso que anessin a pujar l’Aneto o fer la travessa del Cani-gó –sortides que sí que es varen fer amb el CER.Jaume: Els Fills del Ter caminaven molt perquè moltes ve-gades ja sortien de Roda caminant, però per això mateix tampoc no podien anar tan lluny. L’època del CER era dife-rent: ja hi havia qui tenia cotxe o sortien en tren i, per tant, podien anar a pujar cims mes llunyans. N’havíeu fet de fortes, vosaltres?Marià: Tampoc cap disbarat. El Pedraforca i aquestes coses típiques d’aquí... La travessa del Canigó la recordo especial-ment. Era una travessa de tres dies i, en no trobar un dia el refugi, vàrem haver de dormir al ras, pujant el Costabona. En aquella època, el material no era ni tan abundós ni tan especialitzat com ara.Jaume: Ni de tros! Les xiruques eren segurament el mate-rial més especialitzat del moment! Fins no fa gaire encara n’havia tingut. Què s’hi va a buscar dalt d’una muntanya?

Marià: Sobretot si t’ha costat pujar-hi, gaudeixes dels mo-ment de plenitud i de felicitat. Jaume: Aquesta és la gràcia, no fer més i més quilòmetres sinó trobar la sensació de llibertat que et proporciona espe-cialment arribar al cim amb esforç.Actualment, com ho porteu això de l’excursionisme?Marià: Bàsicament, anem a esmorzar! Caminant, però a esmorzar!Jaume: Depèn del dia. Jo últimament estic fent força cosa. L’última, per exemple, aquesta: Cap a La Guixa, pujar la Creu de la Miranda, arribar a Malla i tornar a Vic. Unes cinc horetes. I m’he marcat el repte de fer el cim més alt de cada població d’Osona. També surto regularment amb una colla de FolguerolesAcabem: Com van els actes commemoratius dels 100 anys d’excursionisme rodenc?Jaume: El primer que es va fer va ser el dia concret del cen-tenari commemorar-ho a l’Esquerda –el mateix lloc on es va crear el primer grup excursionista- amb la presència de dues persones que havien estat membres dels Fills del Ter: en Joan Targarona i en Mingo Parramon. Se’ls va retre un senzill però emotiu homenatge i l’acte va acabar amb un breu concert.Marià: Amb aquest acte ja ens haguéssim donat per satis-fets però, amb la participació dels dos ajuntaments i de di-verses entitats, s’han pogut ampliar les activitats i els actes. Per exemple, es va fer un concurs de logotips, una excursió a Santa Magdalena juntament amb Caminem pels Voltants de Roda i amb la col·laboració del GFR Grup Fotogràfic Roda-, Les Escoles varen fer una excursió als plans de Ser-rabou, la trobada del GEM, l’Abel Arderiu va passar unes pel·lícules d’escalada a La Carpa... S’han fet coses i encara hi ha alguna cosa pendent. I estem molt satisfets i agraïts. Ho deixem aquí, tot i que en seguim parlant: d’abans, de banyar-se al riu, de les piscines de Les Escoles, dels Amics de Les Fonts... i d’ara: de l’actual distanciament en relació a la natura, de l’ACTER i la seva secció excur-sionista, de les caminades mensuals de Caminem pels Voltants de Roda... I també de la dèria dels rodencs de crear revistes i periòdics de tota mena: El Butlletí dels Fills del Ter, El Ressò, el Tiempo Futuro –de l’any 36, de la CNT-, La Revista Rodenca, l’Amanecer... Tants i per a tots els gustos. D’això, també en saben un pou. Saps què vull dir?

53 ~

Ent

itats


ENTITATS

54 ~

Ent

itats


Aquests temes bimensuals s’han disposat així:

GENER/FEBRER Agents meteorològicsMARÇ/ABRIL Natura mortaMAIG/JUNY RetratJULIOL/AGOST ReflexesSETEMBRE/OCTUBRE Blanc i NegreNOVEMBRE/DESEMBRE Expressions de la cara

Altres activitats dutes a terme aquest any:. Fina Guitart, artista manlleuenca i membre del GFR, va guanyar el concurs de logos per commemorar els 100 anys de l’Excursionisme a Roda.. EL GFR participa a la 4a Caminada pels Voltants de Roda, commemorativa de l’esmentat centenari, que es va celebrar a Santa Magdalena el dia 22 d’abril.. Els dies 2 i 3 de juny, a l’aula polivalent de la Biblioteca Bac de Roda, es va poder veure l’Exposició de Fotografies Panoràmiques dels membres del GFR. Aquesta mateixa ex-posició es va traslladar al conegut restaurant de Vic, Mam-ma Meva, on va romandre durant mig juliol i tot l’agost i, a hores d’ara, només falta concretar les dates del seu trasllat a una altra sala de Vic i una tercera de Manlleu. . Cal esmentar, també, que els membres del GFR seguei-xen recorrent Osona amb la finalitat d’obtenir fotografies de tots els municipis d’aquesta comarca. Cada membre del grup en té adjudicat un, de municipi, i disposa de tot l’any per aportar les 10 millors fotografies. . A més a més, i per iniciativa dels membres, de tant en tant, es proposen activitats complementàries consistents en trobades puntals per sortir a fotografiar junts aspectes de natura, a practicar tècniques determinades o captar esde-veniments concrets. El GFR convida tothom que se senti atret per la fotografia i li agradi compartir coneixements i experiències a sumar-se al grup. Tothom hi és benvingut.Passeu una molt bona Festa Major 2012.

El Grup Fotogràfic RodaText. Pep Bas. Foto. Grup Fotogràfic Roda

Actualment, el Grup Fotogràfic Roda (GFR) compta amb 47 membres i durant aquest 2012 s’ha conti-nuat mostrant com una entitat plena d’energia i vi-

talitat. Per comprovar-ho, hom pot visitar el blog del grup: grupfotograficrodadeter.blogspot.com on es recullen les ac-tivitats que el GFR porta a terme. A remarcar el primer Cicle de Fotografia que destacats membres del propi grup imparteixen. Aquesta activitat s’ha estructurat en una sessió per mes de la següent manera:GENER “Coneguem la llum”, amb Xevi VilaregutFEBRER “Quina càmera trio!?”, amb Xevi VilaregutMARÇ “Flux de treball: gestionem les imatges”, amb Xevi TeixidorABRIL “Estètica fotogràfica i composició” amb Jordi Cervera i Fina GuitartMAIG “Mesurem bé la llum”, amb Toni PararedaJUNY: “Accessoris de la càmera”, amb Josep BrugueraJULIOL: “Fotografia de natura”, amb Pere RifàSETEMBRE: “Blanc i negre”, amb Àlex SánchezOCTUBRE: “Photoshop. Conceptes bàsics”, amb Xevi VilaregutNOVEMBRE: “La foto i els mitjans audiovisuals”, amb Roland LópezDESEMBRE: “Fotografia nocturna i astronòmica”, amb Pei Iborra i Ferran Mercader.

A més, el 6 de juny va celebrar-se una conferència sobre fotografia esportiva, a càrrec de David Fajula Jufré i de Car-les Costa Parareda, tots dos membres del Grup Fotogràfic de Manlleu. Tots aquests actes se celebren a l’Espai i són pensats i destinats especialment als amants de la fotografia encara que oberts al públic en general. A banda d’aquesta activitat mensual, s’han triat sis temes fotogràfics per aquest 2012, de manera que cada membre del grup disposa de dos mesos per aportar al blog del grup dues fotografies relacionades amb la temàtica proposada.

Alguns dels membres del GFR, en una fotografia feta el juliol del 2012, a la plaça Major de Roda de Ter.

55 ~

Ent

itats


El Grup Fotogràfic Roda (GFR) ens presenta una fotografia més en la secció “Com la vaig fer”. En aquesta edició especial de festa major de la revista RDT, la proposta és del rodenc Josep Bruguera: “És una fotografia nocturna de la part superior de la plaça Major de Roda de Ter, feta amb el mètode HDR. Aquest mètode consisteix en treure diverses fotografies del mateix tema, sense moure la càmara de posició. Aquesta foto en concret està feta amb tres fotografies, una exposada correctament i una sobreexposada i l’altra subexposada. Després, mit-jançant un programa d’edicó, es superposen una damunt de l’altra, totes juntes. Aquest sitema (HDR) serveix per a què totes les parts de la fotografia quedin amb una exposició correcte, ni molt clares ni molt fosques. Una vegada ja aca-bada la foto aquesta era en color, llavors amb el photoshop la vaig desaturar i la vaig passar a blanc i negre, seguidament uns petis ajustaments de nivells, lluentor i contrast i també l’he passada per l’eina corves. Personalment m’agrada força la fotografia nocturna. És un tipus de fotografia en la que sempre s’ha d’usar el tres peus, doncs la manca de llum fa que s’hagin de fer servir temps d’exposició molt llargs i, per tant, les fotos quedarien mogudes. La tècnica HDR va força bé perquè assegura que les fotos quedaran força ben exposades i avui en dia usar aquesta tècnica no requereix cap coneixament especial de fotografia. Hi ha pro-grames com el photoshop o el photomatix que et combinen les fotografies au-tomàticament i un només s’ha de preocupar, una vegada acabat l’acoplament de les fotografies, de fer els típics retocs de nivells i poca cosa més si no es vol molta exigència, esclar. Potser ens els últims temps, l’HDR s’ha posat molt de moda i, fins i tot, potser se’n fa un gra massa però un HDR ben tractat soluciona moltes situacions que a vegades serien dif ícils de resoldre”.

Josep Bruguera, del Grup Fotogràfic Roda, ens explica “Com la vaig fer”

“És una fotografia nocturna de la part superior de la plaça Major de Roda de Ter, feta amb el mètode HDR. Aquest mètode consisteix en treure diverses fotografies del mateix tema, sense moure la càmara de posició”

56 ~

Ent

itats


Any de canvis per al grup ArrelsText. Grup de Teatre Arrels. Fotos. Joan Parera

Moment de l’actuació de l’obra “Deixa’m el teu llit: On? Quan? Com?”, a la Festa Major de l’any passat.

Ja tornem a ser setembre i, com cada any en aquestes dates, ja ho tenim tot apunt. El Grup de teatre Arrels ja estem preparats per tornar a pujar a l’escenari i fer gaudir a tothom d’una bona festa major. No ha estat un any fàcil, però amb l’esforç i el compromís que ens caracteritza hem tornat a tirar endavant perquè el públic de Roda pugui tenir la seva estona de teatre dins els actes de la festa major d’enguany.

Diuen que els canvis són positius i és per això que aquest any ens hem arriscat amb un gènere d’obra poc corrent per a nosaltres i per al nostre públic. Ens hem endinsat en un estil diferent al que estem acostumats, però que desitgem que gaudiu tant com nosaltres hem gaudit preparant-la. Tots hem posat de la nostra part i esperem que el resultat sigui favorable per a tothom.

Quan un grup amateur porta tants anys en actiu, com és el cas del nostre, sempre hi ha anades i vingudes de gent. Com que en un grup de teatre, tot i que sembli mentida, no tot és actuar, sempre cal gent que treballi i ajudi des del darrere. I aquest any estem molt contents de comptar amb dues noves incorporacions. Per una banda, en Joan Bou que ha entrat a formar part del grup per donar suport a nivell de decorats i escenografia. I per l’altra, canvi a la direcció. Aquest any la direcció ha anat a càrrec de la Petra Martín-Pero a qui des d’aquí volem donar les gràcies pel seu entusiasme i el seu esforç, i per col·laborar en què tot això, un any més, surti bé.

Només ens queda animar-vos a venir al Teatre Eliseu els dies 22 i 23 de setembre i desitjar-vos, una vegada més, molt bona Festa Major.

“Diuen que els canvis són positius i és per això que aquest any ens hem arriscat amb un gènere d’obra poc corrent per a nosaltres i per al nostre públic”.

57 ~

Ent

itats


Ara mateix creiem que és difícil o molt difícil trobar algú que no estigui sensibilitzat per les mesures socials, econò-miques o de qualsevol altre tipus, que el govern central ha dictat, la qual cosa fa que d’una manera o altra, tots, abso-lutament tots ens veiem afectats amb major o menor grau.En el nostre cas l’afectació ens toca de ple, degut a les me-sures econòmiques, via impostos (IRPF, IVA) quotes de la seguretat social, practica llibertat d’horaris comercials, poca o nul·la flexibilitat institucional, manca de finançament, en resum que al comerç en general i al petit en particular l’han ben tocat.

Una crisi en la qual els petits, la gent treballadora, els pen-sionistes la patixen molt, però de la qual no n’han estat res-ponsables en absolut i els la fan pagar, ben al contrari dels polítics, els executius de les grans entitats, els responsables directes que han fet que ara ens trobem en aquesta situació, no els ha passat res, i segur que no els passara res, entre ells no es demanen responsabilitats, continuaran en el seu estatus social i fins la propera, ells ja s’han cuidat prou de reservar-se el necessari per no haver de patir.

Ni remotament se’ls ha passat pel cap que hi ha institucions que es poden suprimir i ningú les trobarà a faltar, el senat per exemple i també les pensions que es paguen als polítics que ja no exerceixen, amb caràcter vitalici, n’hi ha un munt, tot i nomes per exercir quatre dies. Situació ben diferent de qualsevol treballador que per molt temps que hagi treballat te com a màxim dos anys d’atur. Per no comparar les quan-titats d’ambdós supòsits, ja que entraríem en el terreny de la immoralitat i la indecència.

No s’ha pres cap mesura encaminada a la generació de d’ocupació, d’incentivar el consum, de facilitar l’accés al crèdit amb mes quantitat i millors condicions, res de res, nomes retallar, retallar i gravar encara mes les finances dels petits.

No se’ls ha ocorregut lluitar de veritat contra tot el frau

Text. Associació Roda de Comerciants (ARC)

Barra lliure

La JNC de Roda ha quedat fora de la organització de la Festa Major del nos-tre poble per segon any consecutiu i sense cap explicació. Després que l’any

Comunicat JNC Roda de Ter

Text. JNC Roda de Ter.

passat l’Ajuntament assegurés que no-més es tractava d’un error, aquest any hem tornat a quedar fora, sense re-bre cap tipus d’explicació per part del consistori. Demanem a l’Ajuntament de Roda de Ter que expliqui perquè hi ha entitats que es queden fora de l’organització de la Festa Major i altres

activitats i que replantegin la seva po-lítica d’activitats lúdiques, ja que com a entitat de joves de Roda creiem que hem de tenir lloc en l’organització d’aquests tipus d’activitats. Desitgem a tothom una bona festa major!

constant, la ininterrompuda corrupció, l’evasió de diners, el degoteig constant de capitals que marxen fora del país, el blanqueig massiu de diners i portar-los als paradisos fiscals, i així anem.

Tot plegat fa l’efecte de barra lliure que tenen els governants per a perpetrar l’espoli, per trepitjar, per ensorrar, per negar drets, per coartar llibertats, entre altres floritures d’aquesta mena i que patiran els mateixos de sempre.

Mentides, mentides i més mentides, des que hi ha el govern central han fet de tot, menys el que deien que farien, han fet just el contrari, i per coherència haurien de plegar i deixar pas a qui ho pogués fer millor, però demanar coherència i decència en aquest país és com trobar una agulla en un paller, gairebé impossible.

Està molt clar que és la crisi més injusta de tota la història, i hauríem de ser prou valents per dir prou, dir que n’estem farts, que no és culpa nostra, que potser els diners que s’han dedicat a salvar alguns bancs dels amics de torn, tindrien més utilitat aplicant-los a mesures més efectives i pràctiques per a les economies i, en definitiva, per al país en general.

De tota manera, desitgem que passeu la nostra festa major de la millor manera possible.

58 ~

Ent

itats


Ens plau, a la gent de l’associació Osona contra el càncer de Roda i Les Masies, poder estar presents un any més a les planes del Roda de Ter de festa major, així podem desitjar a tothom una bona festa major i tornar a agrair el suport que rebem dels nostres convilatans.L’any passat per la festa major vam organitzar la Desfilada Solidària, amb una més que bona resposta, la qual, a més de ser un acte festiu molt reeixit, va fer possible d’obtenir una bona recaptació destinada a l’entitat que representem. Aquest any, per la data en què s’escau, hem cregut que pot-ser no era tan idoni per poder-la organitzar de nou, ja que era del tot probable que podia coincidir amb altres actes previstos o programats amb antelació i no era el cas trepit-jar-nos uns amb els altres en perjudici de tots. Sempre que s’ha organitzat la Desfilada o qualsevol altre activitat relaci-onada amb la nostra associació, amb el consistori local, així com amb el de Les Masies, sempre hem obtingut un suport total hagi estat del color polític que fos. En el ple de l’ajun-tament de Roda del dia 15 de maig i a proposta del grup municipal de CiU, s’acordà de donar l’import legal corres-ponent a cada regidor i a cada grup polític per assistència al ple a Osona contra el càncer, en un import de 1.368 eu-ros, els quals ja han estat ingressats a la seu central de Vic. També la comissió de govern, formada exclusivament de 480 euros a el mateix fi. Ho destaquem públicament amb el nostre agraïment. En converses tingudes amb regidories

Horitzons d’esperançaText. Osona contra el càncer. Roda i Les Masies de Roda

Una imatge de la Desfilada Solidària que es va fer per la festa major 2011.

corresponents ens hem emplaçat a trobar una data i poder programar a la tardor algun acte que pugui ser motiu recap-tatori, molt probable en l’equipament que pot ser el Teatre Eliseu. De moment, és del tot embrionari.L’eminent oncòleg català de fama mundial, com és el doctor Baselga, recentment en unes declaracions fetes a la prem-sa deia: “Els diners públics han de finançar la part bàsica de coneixement, però la inversió privada és la que mou les coses”. Seguint més o menys en paral·lel aquesta línia d’opi-nió, si aquests raonament els apliquem a la bona feina que ha fet i fa Osona contra el càncer a la nostra comarca, en suport o bé adquirint aparells d’alta tecnologia per els nos-tres hospitals, especialment per l’Hospital General de Vic, els quals sempre per problemes pressupostaris no poden ser proporcionats per l’administració corresponent, aquesta és doncs, mostra evident que hi ha una relació en les paraules del doctor Baselga amb les nostres aportacions per modes-tes que pugui ser o semblar. Tan de bo que els passos petits de cada dia que es fan en la lluita contra el càncer puguin arribar a un bon fi. Us desitgem una molt bona festa major.

Tornem a estar de festa major, i gràcies a la revista Roda de Ter podem donar-vos las gràcies per las vostres donaci-ons, que són moltes. Des del passat setembre fins avui s’han aconseguit 349 bosses de sang, 32 oferiments i 45 nous do-nants. Des de les delegacions de Roda de Ter i Les Masies de Roda de l’Associació de Donants de Sang d’Osona estem

molt contents de l’èxit de cada acapte i esperem continuar amb aquest ritme de creixement. Us esperem el pròxim dia 29 de setembre, a L’Espai, per la propera donació.Us desitjem a tots i a totes una bona festa major, però recor-deu que “si jo dóno i tu dones, ells viuren”. Gràcies a totes les persones donants, als ajuntaments i als seus treballadors, a tots els que d’alguna manera han col·laborat amb nosal-tres des de la Parròquia de Sant Pere de Roda, comerciants i empreses i, com no, els mitjans de comunicació locals de Roda de Ter, tant Ràdio Roda com la revista RDT per la seva disponabilitat. Gràcies.

Donants, gràciesText. Delegacions locals Associació de Donants de Sang d’Osona

59 ~

Ent

itats


Sota el lema pastoral de Lourdes d’enguany “Resar el rosari amb la Bernadeta” i organitzat per les Hospitalitats de Sol-sona i de Vic, més de 800 persones varem participar en el pelegrinatge diocesà amb els malalts a aquest santuari ma-rià dels Pirineus, el passat mes de maig.Van ser moltes les estones de pregària, estones de diversió, estones de compartir amb els malalts, voluntaris i altra gent, en definitiva, moltes experiències i sensacions que han dei-xat un bon record a tots.El temps ens va fer costat i això ens va permetre poder dur a terme totes les activitats programades. Voldria fer esment de la missa internacional, la processó de les torxes, la missa dels joves, la processó del santíssim, la missa a la gruta, la passada per la gruta amb tots els malalts per donar gràcies i demanar protecció a la verge, el via crucis a primera hora del matí per la muntanya rebent els primers raigs de sol i el vent fresquet pirinenc... i altres actes que van tenir lloc durant la nostra estada a Lourdes. D’aquests m’agradaria destacar una meditació del sant rosari, amb motiu de lema d’enguany. Va presidir aquesta peregrinació el bisbe de Vic Mons. Romà Casanova.Voldria recordar que la primera pelegrinació conjunta de les Hospitalitats de Solsona i de Vic va tenir lloc de l’1 al 5 de juliol de 1968, presidida pels bisbes Dr. Masnou de Vic i Dr. Bascuñana de Solsona. Des d’aleshores els bisbes presi-deixen el pelegrinatge de manera alternativa.Caldria fer esment especial del 25è pelegrinatge de l’any 1992 amb motiu del qual s’aplegaren a Lourdes unes 1.600 persones presidides pels bisbes de Vic i de Solsona, Josep M. Guix i Antoni Deig, respectivament.Crec de justícia un reconeixement al treball generós i cons-

45è pelegrinatge a LourdesText. Pere Sellés i Vilalta

tant de tantes i tants voluntaris i els capdavanters que any rera any amb el seu esforç han permès poder arribar a cele-brar amb goig el 45è pelegrinatge a Lourdes d’enguany.No han pas mancat contratemps i maldecaps, però cal tam-bé deixar constància del goig i satisfacció que han omplert el cor de tots els qui amb tanta generositat han aportat il-lusió i optimisme a una noble idea. Buscar la llum i el consol per als malalts i la pau per els cors atribulats als peus de la verge blanca. Per molts anys a tots!

Amb el Bisbe de Vic, Mons. Romà Casanovas.

En Pere Sellés (a la dreta), amb altres membres del pelegrinatge.

Des de l’Associació de Veïns del Barri de Sant Sebastià de Roda de Ter, tot i les desavinences amb veïns del mateix barri pel tema del gas i sense ferir sen-timents de ningú, convidem a tothom a celebrar plegats la castanyada que celebrarem enguany a finals del mes d’octubre, i agraïrem l’assistència de tots i esteu tots convidats.

Associació de Veïns del barri de Sant Sebastià

Text. AAVV Sant Sebastià

Per tant, en nom de la Junta de l’As-sociació de Veïns del Barri de Sant Se-bastià, esteu tots convidats a celebrar la castanyada, tal com ho varem fer l’any passat. Aquesta és l’activitat que

es celebrarà a finals d’octubre.I tots junts celebrarem la Castanya-da i, a més, ens plau desitjar a tots els rodencs una molt bona Festa Major 2012.

60 ~

Ent

itats


El pessebrisme és un món complex i fascinant. Mou les voluntats i promou l’interès i l’expectació de la gent de tot mena i condició. En trobem els orígens en les representa-cions litúrgiques celebrades dins dels temples a la Nit de Nadal, quan la fe cristina creava moments d’encanteri col-lectiu i durador.L’any 1223, a Greccio, en plena regió de l’Úmbria, Sant Francesc d’Assis creà un pessebre vivent que responia a les característiques de la mística d’aquell seràfic personatge. El pessebre més antic que es conserva avui en dia es troba a la basílica de Santa Maria La Major, a la ciutat de Roma. Fou creat per Arnolfo di Cambio, arquitecte i escultor toscà que va viure en el segles XII.En mans de franciscans, dominics i jesuïtes, el pessebrisme es va anar estenent a diversos països i adquirí carta de na-turalesa en els ambients àulics i nobles, en un principi, i a les llars humils, posteriorment. El rei Carles III introduí a Espanya el pessebre de tipus napolità.

Els inicisText i foto. Josep Carreras. Agrupació Pessebrista de Roda de Ter

Pessebre a l’església de Santa Maria Magiore de Roma, considerat el més antic del món.

Antoni Moliné féu un pessebre amb guix d’escultor, amb la qual cosa es creà la tècnica coneguda amb el nom d’Escola de Barcelona. Era l’any 1912. Aquesta nova tècnica va pro-picià que es generalitzés i s’estengués la manera de cons-truir pessebres. A partir d’aquí el pessebre, especialment a Catalunya, no ha fet més que créixer, fins a convertir-se en un fet habitual que s’ha convertit en tradició.Que passeu tots una molt bona Festa Major.

L’AAVV DE GAS PROPÀ DEL BARRI SANT SEBAS-TIÀ CELELBRA EL SANT JOAN 2012.- Com cada any, el dia de Sant Joan vam celebrar la revetlla al nostre bar-ri, el Sant Sebastià. Va ser una fantàstica i màgica nit que tots junts, veïns, familiars i amics vam gaudir. No van faltar els elements indispensables per aquesta vetllada: la coca, el cava, la foguera, que simbolitzava els nostres millors desit-jos, bona música i molta gresca.I no tot es va acabar aquí... L’endemà ens vam despertar amb l’oloreta de la deliciosa xocolata desfeta que les mes-

tresses del barri havien preparat.Seguidament tots ens vam disposar a fer una caminada, se-guint la bonica ruta que passa pel camí dels antics pous a la vora del riu Ter.A la tornada ens esperava una magnífica paella que vam degustar, que era digna del millor xef. Després d’una bona sobretaula, que es va allargar fins al vespre, ens vam aco-miadar amb els millors desitjos i esperant tornar-hi l’any vinent. Text i foto. Associació de Gas Propà del barri Sant Sebastià

La Llar d’Infants Municipal de Roda de Ter va celebrar la seva tradicional festa de final de curs el passat dissabte 9 de juny, organitzada pel Fòrum de Mares i Pares del centre. Enguany la festa va comptar amb l’especial participació dels gegants de Roda i el gegantó Silver, acompanyats pel grup de batucada de Roda, Batutukè. La cercavila de gegants va començar a 2/4 de 6 de la tarda i va comptar amb una gran participació d’alumnes i famílies de l’escola bressol.Cap a les sis de la tarda va tenir lloc l’actuació de titelles amb el conte d’en Patufet. Una moderna i original versió del conte clàssic a càrrec de Quimet i companyia (creada i integrada per membres del Fòrum de mares i pares de la Llar d’Infants. En temps de crisi... tothom fa el que pot!). A continuació, es va projectar un recull de fotografies del curs per tal que les famílies poguessin veure diferents moments de la jornada escolar dels infants, així com les festes i altres activitats de l’escola. Cap a les vuit del vespre es va comen-çar a encendre el foc i a parar la taula pel sopar. Unes cente-nar de persones, entre petits i grans, van acabar la festa amb un bon pa amb tomàquet i botifarra. La festa, va cloure les activitats anuals que organitza el Fò-rum de Mares i Pares de la Llar d’Infants. Des de la revista Roda de Ter, el Fòrum de Mares i Pares de la Llar d’infants, volem agrair la col·laboració desinteressada dels gegants de Roda de Ter, el grup Batutukè i la regidoria d’Ensenyament de Roda de Ter. No volem acabar sense desitjar un bon es-tiu a tothom i esperem retrobar-nos al setembre amb més activitats i més gent que s’animi a formar part del Fòrum!

Gran èxit a la festa de final de curs de la Llar d’infants de RodaText i fotos. Laia Gurt

Els nens i nenes de la llar d’infants van participar a la cercavila de dracs de Sant Jordi.

La festa de final de curs va ser molt i molt divertida.

EL FÒRUM DE MARES I PARES MÉS ACTIU

El curs 2011- 2012 ha estat un curs intens pel Fòrum de Mares i Pares de la Llar d’infants de Roda. Malgrat la situació econòmica actual i la poca participació de fa-mílies al Fòrum, l’equip no ha perdut la il·lusió ni les ga-nes de continuar treballant per l’escola i per les famílies. Enguany, hem estat més actius que mai (i amb menys recursos)!

Fòrum de Mares i Pares de la llar d’infants.Activitats curs 2011- 2012.

-La 1a castanyada. 6 de novembre 2011.-Festa del patge. 17 de desembre de 2011.

-Espectacle infantil Canta, juga i belluga. 29 de gener de 2012.-Carnestoltes de Roda. 25 de febrer de 2012. Ens disfres-sem de dormilegues.-Espectacle infantil El petit Circ de’n Makutu. 25 de març de 2012. -Cercavila de dracs. St. Jordi. 22 d’abril de 2012.-Taller de ioga per mares i pares. Del 2 de febrer al 14 de juny 2012.-Festa de final de curs. 9 de juny de 2012.-Xerrada col·loqui sobre Educació Emocional, organit-zada conjuntament amb l’AMPA Mare de Déu del Sòl del Pont.

El patge del Reis Mags d’Orient va donar un obsequi a cada infant.

61 ~

Ent

itats


El pessebrisme és un món complex i fascinant. Mou les voluntats i promou l’interès i l’expectació de la gent de tot mena i condició. En trobem els orígens en les representa-cions litúrgiques celebrades dins dels temples a la Nit de Nadal, quan la fe cristina creava moments d’encanteri col-lectiu i durador.L’any 1223, a Greccio, en plena regió de l’Úmbria, Sant Francesc d’Assis creà un pessebre vivent que responia a les característiques de la mística d’aquell seràfic personatge. El pessebre més antic que es conserva avui en dia es troba a la basílica de Santa Maria La Major, a la ciutat de Roma. Fou creat per Arnolfo di Cambio, arquitecte i escultor toscà que va viure en el segles XII.En mans de franciscans, dominics i jesuïtes, el pessebrisme es va anar estenent a diversos països i adquirí carta de na-turalesa en els ambients àulics i nobles, en un principi, i a les llars humils, posteriorment. El rei Carles III introduí a Espanya el pessebre de tipus napolità.

Els inicisText i foto. Josep Carreras. Agrupació Pessebrista de Roda de Ter

Pessebre a l’església de Santa Maria Magiore de Roma, considerat el més antic del món.

Antoni Moliné féu un pessebre amb guix d’escultor, amb la qual cosa es creà la tècnica coneguda amb el nom d’Escola de Barcelona. Era l’any 1912. Aquesta nova tècnica va pro-picià que es generalitzés i s’estengués la manera de cons-truir pessebres. A partir d’aquí el pessebre, especialment a Catalunya, no ha fet més que créixer, fins a convertir-se en un fet habitual que s’ha convertit en tradició.Que passeu tots una molt bona Festa Major.

L’AAVV DE GAS PROPÀ DEL BARRI SANT SEBAS-TIÀ CELELBRA EL SANT JOAN 2012.- Com cada any, el dia de Sant Joan vam celebrar la revetlla al nostre bar-ri, el Sant Sebastià. Va ser una fantàstica i màgica nit que tots junts, veïns, familiars i amics vam gaudir. No van faltar els elements indispensables per aquesta vetllada: la coca, el cava, la foguera, que simbolitzava els nostres millors desit-jos, bona música i molta gresca.I no tot es va acabar aquí... L’endemà ens vam despertar amb l’oloreta de la deliciosa xocolata desfeta que les mes-

tresses del barri havien preparat.Seguidament tots ens vam disposar a fer una caminada, se-guint la bonica ruta que passa pel camí dels antics pous a la vora del riu Ter.A la tornada ens esperava una magnífica paella que vam degustar, que era digna del millor xef. Després d’una bona sobretaula, que es va allargar fins al vespre, ens vam aco-miadar amb els millors desitjos i esperant tornar-hi l’any vinent. Text i foto. Associació de Gas Propà del barri Sant Sebastià

La Llar d’Infants Municipal de Roda de Ter va celebrar la seva tradicional festa de final de curs el passat dissabte 9 de juny, organitzada pel Fòrum de Mares i Pares del centre. Enguany la festa va comptar amb l’especial participació dels gegants de Roda i el gegantó Silver, acompanyats pel grup de batucada de Roda, Batutukè. La cercavila de gegants va començar a 2/4 de 6 de la tarda i va comptar amb una gran participació d’alumnes i famílies de l’escola bressol.Cap a les sis de la tarda va tenir lloc l’actuació de titelles amb el conte d’en Patufet. Una moderna i original versió del conte clàssic a càrrec de Quimet i companyia (creada i integrada per membres del Fòrum de mares i pares de la Llar d’Infants. En temps de crisi... tothom fa el que pot!). A continuació, es va projectar un recull de fotografies del curs per tal que les famílies poguessin veure diferents moments de la jornada escolar dels infants, així com les festes i altres activitats de l’escola. Cap a les vuit del vespre es va comen-çar a encendre el foc i a parar la taula pel sopar. Unes cente-nar de persones, entre petits i grans, van acabar la festa amb un bon pa amb tomàquet i botifarra. La festa, va cloure les activitats anuals que organitza el Fò-rum de Mares i Pares de la Llar d’Infants. Des de la revista Roda de Ter, el Fòrum de Mares i Pares de la Llar d’infants, volem agrair la col·laboració desinteressada dels gegants de Roda de Ter, el grup Batutukè i la regidoria d’Ensenyament de Roda de Ter. No volem acabar sense desitjar un bon es-tiu a tothom i esperem retrobar-nos al setembre amb més activitats i més gent que s’animi a formar part del Fòrum!

Gran èxit a la festa de final de curs de la Llar d’infants de RodaText i fotos. Laia Gurt

Els nens i nenes de la llar d’infants van participar a la cercavila de dracs de Sant Jordi.

La festa de final de curs va ser molt i molt divertida.

EL FÒRUM DE MARES I PARES MÉS ACTIU

El curs 2011- 2012 ha estat un curs intens pel Fòrum de Mares i Pares de la Llar d’infants de Roda. Malgrat la situació econòmica actual i la poca participació de fa-mílies al Fòrum, l’equip no ha perdut la il·lusió ni les ga-nes de continuar treballant per l’escola i per les famílies. Enguany, hem estat més actius que mai (i amb menys recursos)!

Fòrum de Mares i Pares de la llar d’infants.Activitats curs 2011- 2012.

-La 1a castanyada. 6 de novembre 2011.-Festa del patge. 17 de desembre de 2011.

-Espectacle infantil Canta, juga i belluga. 29 de gener de 2012.-Carnestoltes de Roda. 25 de febrer de 2012. Ens disfres-sem de dormilegues.-Espectacle infantil El petit Circ de’n Makutu. 25 de març de 2012. -Cercavila de dracs. St. Jordi. 22 d’abril de 2012.-Taller de ioga per mares i pares. Del 2 de febrer al 14 de juny 2012.-Festa de final de curs. 9 de juny de 2012.-Xerrada col·loqui sobre Educació Emocional, organit-zada conjuntament amb l’AMPA Mare de Déu del Sòl del Pont.

El patge del Reis Mags d’Orient va donar un obsequi a cada infant.

62 ~

Ent

itats


FESTA DEL BARRI BON AMICEl barri Bon Amic va celebrar la seva festa del divendres 31 d’agost al diu-menge 2 de setembre. La festa va co-mençar amb una caminada nocturna. El dissabte, les activitats van començar a les 11 del matí, amb partida d’escacs i jocs, a la plaça del barri. A dos quarts de 6, hi va haver animació infantil i jocs d’escuma. Al vespre, sopar a la fresca i bingo. I la nit va acabar amb l’actuació de Disc JJ amb animadora. El diumen-ge es va fer la despertada general i l’es-morzar pel barri. Tot seguit, pujada al tronc greixat i gran batalla de globus d’aigua. Els més petits van poder gau-dir del parc infantil amb infables, a la tarda, i tot seguit, espectacle de fi de festa. A les 8, tots els veïns es van fer una foto. Fotos. M. Àngels Roviró

A mesura que ens endinsem al mes de setembre, els progra-mes de Ràdio Roda van incorporant-se paulatinament a la graella. Avui parlem de tu, amb Joan Parera, ha estat un dels primers a començar temporada ja que el dia 1 de setembre ja va fer la primera entrevista. Cafè i Sardanes i Desgra-nant poesia també són dels més matiners a incorporar-se. Pel que fa al programa de música electrònica Freqüència de Club, s’incorpora el 15 de setembre i la setmana següent arriba als 200 programes. El programa de Marc Pujols (DJ Marcop) portarà 8 temporades amb antenta i per celebrar l’efemèride farà un programa de 4 hores el 22 de setembre, de les 12 de la nit a les 4 de la matinada. Després de la Festa Major de Roda, s’incorporaran la resta de programes.

FESTA DEL BARRI COLL DE RODA.- El bon temps va acompanyar la festa del barri Coll de Roda que es va fer el 29 i 30 de juny i 1 de juliol. La festa va començar el divendres el vespre amb servei de bar i entrepans de botifarra i espectacle Polinèxic. El dissabte, al matí es va fer la caminada popular i, a la tarda, els infables d’aigua per aguantar una mica més bé la calor. Al vespre, sopar amb bingo i ball. La festa va acabar el diumenge amb la depertada general, xocolatada i gimcana per a petits i grans. I per acabar, vermut fi de festa. Fotos. M. Rovira

Freqüència de Club arriba als 200 programes

Text. RDT. Foto. Arxiu

63 ~

Ent

itats


L’actiu més important dels pobles és la seva gent i les seves tradicions, tradicions que normalment estan recolzades i portades a terme per les diferents entitats que estan for-mades pels vilatans. Avui dia moltes d’aquestes tradicions es veuen amenaçades per les retallades econòmiques, que inevitablement s’han de dur a terme, i per tant, afecten als actes de les diferents activitats i actes que formen part de les tradicions dels nostres pobles.La festa dels Tonis de Roda de Ter i les Masies de Roda és una d’aquestes. A vegades no entens com les administraci-ons retallen unes insignificants ajudes a les associacions, i en canvi, per segons quines despeses no es mira prim, do-nant peu a pensar que no es té un criteri clar de com gesti-onar-ho en aquets temps difícils.La tradició del Tonis és la festa d’ aquest col·lectiu i de tot el poble des de fa molt de temps, la junta actual i també totes les anteriors, lluiten i han lluitat per tirar endavant aquest esdeveniment consolidat i esperat per a tothom.Els últims anys creiem que hem aconseguit una festa amb un nivell molt alt, tres dies d’actes reconeguts al nostre po-ble i fora també, una festa tan tradicional que està dins del departament de Cultura de la Generalitat, i que fa que hi pugui participar tot el poble, no la podem deixar morir.La junta del gremi dels Tonis de Roda i de les Masies llui-tarem per tirar-la endavant, esperant tenir el suport com sempre de la gent dels nostres pobles i amb ajudes o sense de les nostres administracions, perquè és la nostra tradició,

Les retallades i les tradicionsText. Gremi de Tonis de Roda i Les Masies. Fotos. Àlex Sánchez

i perquè els dos elements fonamentals, els Tonis i el poble, s’ho mereixen.Agraïm als socis i anunciants la seva col·laboració, són im-portants per dur a terme tots els actes de l’esdeveniment dels Tonis. Bona Festa Major i fins el proper gener.

Un moment de la benedicció dels animals a l’església de Sant Pere de Roda.

Carme Febré, Maria Sanglas i Montse Subirana van ser les abanderades.

Com cada any, el setembre ens porta la festa major del nos-tre poble (dic al nostre poble perquè encara que fa anys que no hi visc per mi serà sempre el meu poble) i la revista Roda de Ter ens ofereix un espai en el que ens podem dirigir a tots els socis del Casal, però sobretot als que, sent socis, no en fan ús del Casal. Som quasi 600 socis i que facin alguna activitat de les que es fan són molts pocs i als membres de la Junta (que també som pocs) ens agradaria que hi hagués més participació. Al casal es fa Ioga, gimnàs, ball, labors, punta al coixí, hi ha també servei de podologia, massatges, etc. La Junta, tal com us he dit, també som pocs però fem tot el que podem i procurem fer-ho el millor possible i a vega-des ens agradaria que si algun soci tingués alguna pensada,

El Casal us desitja una bona festa major

Text. Francesc Coll. President del Casal del Pensionista

La junta del Casal del Pensionista de Can Planoles.

que pogués ser beneficiosa per al Casal, ens ho fes arribar.Aquest any no hem fet ball els dissabtes per motius econò-mics, esperem que un altre any sigui millor.La Junta del Casal, que som Francesc Coll, Maria Piella, Francisco Colomo i Francisco Leiva, us desitgem que tin-gueu una bona festa major.

64 ~

Ent

itats


EL CASAL D’ESTIU D’EL CASA-LOT.- Durant trenta-tres dies repar-tits entre juny i juliol, s’ha dut a terme el casal d’estiu El Casalot. Dotze nens i nenes, d’entre tres i nou anys han deci-dit anar al casal i passar un estiu molt divertit, però sense descuidar-se de treballar. Des de el primer dia, s’ha re-partit el mati en dues parts: la primera s’ha destinat a repassar tota la feina que s’ha fet al llarg del curs escolar, per tal de no oblidar-la i començar el nou curs de la millor manera possible. i des-prés de treballar... doncs a divertir-se! Tallers, gimcanes, activitats diverses i piscina! Tot això supervisat per quatre monitores: l’Emi Rodríguez, la Laia Balaguer, la Irene Sanglas i l’Ariadna Freixas, totes elles decidides a passar un bon estiu i a dedicar gran part d’ell als nens del casal d’El Casalot. Text. Biel López. Foto. Montse Verdaguer

Ja tornem a tenir un nou curs per endavant, i tant com l’escola, els clubs esportius i moltes entitats del poble, el Casalot comença amb molta força i empenta, i més aquest curs, ja que enguany es el nostra 20è aniversari. Vint anys d’activitats, colònies, sortides, tallers, aventures, jocs, expe-riències i sobretot sense buscar cap mena d’ànim de lucre, tot dedicat als infants i adolescents d’aquest petit poble i també dels voltants, amb una missió clara, transmetre uns valors i una educació que són molt difícils de trobar. Per tot això, aquest any podríem dir que estarem de celebració, segurament organitzarem alguna que altre festa i acte per tal de festejar amb tothom qui estigui o es senti vinculat amb aquest esplai de Roda de Ter. Com a Casalot també ens

Text. Pep Sanglas. Monitor d’El Casalot.

El Casalotdeixarem veure en les pròximes festivitats, una festa ma-jor que de segur que ens farà passar molts bons moments. També cal dir que aquest estiu hem anat d’acampada i colò-nies amb els infants i adolescents del Casalot a Can Curtius (Lluça) durant la última setmana d’agost i no hem deixat de treballar ni moure’ns. Una de les feines més importants que s’han realitzat ha estat la posada en marxa de la nova web del Casalot (http://www.casalot.cat), per saber el que es necessiti del Casalot, veure fotos de les diferents colònies i sortides i moltes coses més. Desitjar a tothom una bona Festa Major, un inici de curs amb molta empenta i energia, que després de l’estiu i les vacances toca posar-s’hi amb més esforç que mai ja que tota aquesta pila de problemes que podem observar pels mitjans de comunicació o viure nosal-tres mateixos només els podem solucionar d’una manera, tirant endavant, tant en els estudis pels més petits i joves com en la feina pels més grans, això sí, sempre tenint temps per disfrutar del que tenim i de la gent que ens envolta, per exemple a través de les grans festes que s’aproximen.

VIATGE A PORT AVENTURA.- Els dies 19, 20, i 21 de juliol, el grup XXL d’El Casalot vam dur a terme el nostre projecte: anar a Port Aventura. Hi vam anar el divendres i va ser un dia perfecte amb molt bon temps i quasi no hi havia cua a les atraccions, arran d’això, vam poder pujar a tot arreu, i unes quantes vegades. L’atracció estrella va ser el Shambala, on vam pujar unes quatre vegades. Shambala és la nova atracció del parc temàtic i es tracta d’una muntanya russa, a la que es va a 134 km/h i que té la baixada més alta dels parcs temàtics d’Europa amb una caiguda de 78 metres. Una estada positiva, especialment el dia a Port Aventura, i esperem poder-la repetir. Text. Biel López

65 ~

Ap

unts


APUNTS

66 ~

Ap

unts


La trista desaparició de 7 amics meus (que en realitat eren un de sol) m’empeny a escriure la

sinopsi d’una petita pel·lícula sobre la història d’una gran amistat, amb el títol “Per als 7 amics: Senyor Míliu, Emilio Teixidó, Emilio José, Míliu, Emili, Emili Teixidor i E.T”. Encara que també podria haver-se titulat com un conte fascinant de l’Emili Teixidor i Viladecàs: “L’amic que no era un amic sinó un elefant búlgar”.

O el Senyor Míliu o resA la fotografia en blanc-i-negre del curs 1950-1951, que el retratista de Reportajes Tono va fer-nos al pati del Centru, érem trenta-sis vailets arren-glerats en tres files, tots drets i alguns

Text. Miquel Obiols

Per als 7 amics: Senyor Míliu, Emilio Teixidó, Emilio José, Míliu, Emili, Emili Teixidor i E.T.

En record a Emili Teixidor

Curs 1950-1951, Col.legi dels Capellans de Roda, pati del Centru.

Portada del llibre “Patucho”, 1956

encreuats de braços, custodiats per dos mestres, Mossèn Joan amb barret i una mà amagada a la pitrera de la so-tana i el Senyor Míliu amb abric, bu-fanda i tocant-se les puntes dels dits. Jo també portava bufanda i vaig sortir una mica mogut a la foto perquè feia cara de somicar. El curs vinent em to-cava canviar de classe i no volia anar amb el Mossèn. O el Senyor Míliu o res. Si no el tenia a ell, m’escaparia dels capellans, em posaria molt malalt i em moriria. El rebombori que vaig orga-nitzar a casa i al col.legi va acabar bé: vaig sortir amb la meva. Podria conti-nuar escoltant bocabadat les històries que el Senyor Míliu s’inventava o els llibres que ens llegia. I jugaríem a tre-ballar fent veure que no treballàvem.

67 ~

Ap

unts


Anar a classe també podia ser molt divertit!

I la Filomena Viladecàs?No tinc imatges de la mare del Senyor Míliu perquè no es deixava retratar. Deia que aquelles màquines infernals fi-caven les persones allà dins i allò no era bo per a la salut. S’empescava coses sorprenents que et feien partir de riure. Sempre pensava que ella i el seu fill parlaven un llenguatge secret que els altres no enteníem. Quan anava a buscar un llibre que el Senyor Míliu em deixava, i ell no hi era, me’l donava la Filomena amb un advertiment “té i no prenguis mal”. La Filomena semblava un dibuix de Ramon Casas en moviment: petita, esprimatxada, sempre de negra i amb un monyo petit al cap com un interrogant. Emilio Teixidó i Emilio JoséQuan vaig començar el batxillerat a Sant Miquel de Vic, vaig fer un descobriment increíble. La meva germana havia comprat un llibre a Can Muñoz que es deia Tres valientes (Ed. Escelicer, Madrid, 1954, 12 pesetas), escrit en castellà per un autor que s’assemblava molt al nom del Senyor Mí-liu, Emilio Teixidó. Era un llibre d’aventures que es deixava llegir, però que em costava de creure que fos d’ell. No sé de què m’estranyava, perquè a les classes de batxillerat tot sonava en castellà i jo feia tots els deures d’aquella mena de manera, tan diferent del parlar de casa. Al Senyor Míliu no li vaig comentar res i ell tampoc a mi. El llibre era com “si no existís”. L’any següent, va sortir-ne un altre, El fantasma de las doce menos cuarto (mateixa Ed., etc.), i l’autor s’assem-blava menys al Senyor Míliu, Emilio José. També d’aventu-res i de misteri. El 1956 va aparèixer el tercer, Patucho. Els dos pseudònims que va fer servir el Senyor Míliu en aquells 3 llibres mai no van aparèixer en les nostres converses. Ni llavors ni mai.


Curs 1961-1962, Colegio Mayor Universitario “Fray Junípero Serra” de Barcelona.

Cartell obra de teatre “El soldat plantat”, Col.legi Patmos de Barcelona, 1972.

En Míliu o En... 1001El curs 1961-1962 vaig anar a Barcelona per començar Far-màcia. Com que era molt jove els meus pares van demanar consell al Míliu a l’hora de buscar lloc. Els va recomanar el Colegio Mayor Universitario “Fray Junípero Serra”, on ell hi vivia d’ençà que s’havia llicenciat en dret i periodisme; i ara

68 ~

Ap

unts



era un dels quatre degans. Com que Barcelona em feia una mica de por, ser allà a prop d’en Míliu em donava tranquil-litat. Però fou un error: em trobava més perdut que mai perquè ell feia veure que no em coneixia. Si ens creuàvem em mirava amb indiferència. Mai no s’asseia a menjar a la taula on seia jo. I si jo agafava l’ascensor ell pujava a peu. Em sentia furiós i desconcertat, no entenia l’actitud d’en... 1001 (que jo li deia despectivament). Després, ho vaig entendre: volia que m’espavilés tot sol! No estava malament. Allà vaig fer-me molt amic d’en Joan Solà (el millor lingüista després d’en Pompeu Fabra): ell dirigia la coral i jo el cine-club; i un estiu vam recórrer l’illa de Mallorca de cap a cap, amb vespa i sacs de dormir. Vaig viure 5 anys al “Junípero Serra” i 2 anys a casa de l’Emili amb la Filomena: primer, al pis de Capitán Arenas; després, al de Río de Oro (més tard ell anà a viure definitivament a Sarrià).

De la Via Laietana a París sota zeroDesembre de 1970. Aquesta és la part més romàntica de la pel·lícula. Jo era militant del PSUC d’Ensenyament i quatre dies abans de casar-me amb la Mariona Autonell vaig anar a una manifestació antifranquista al Paral·lel amb uns altres del partit. Però vaig tenir la mala sort de caure a mans de la policia: cops de porra, cotxe policial i comissaria de Via Laietana. Els amics em van perdre de vista. I com que no vaig donar senyals de vida, cap al tard la Mariona, en Jo-sep M. Vidal, en Xesc Barceló... i l’Emili em buscaven per totes les comissaries de Barcelona. La resposta era sempre la mateixa, no hi havia cap detingut amb el meu nom. Des-prés, vaig saber que aquella nit l’Emili va fer un gest heroic que va emocionar-me (i encara ara quan hi penso): volia anar-se a col·legiar d’advocat per poder defensar-me si hi havia judici. A la matinada, els polis van admetre que jo era a Laietana. Vaig sortir al cap d’un dia sense càrrecs: la meva feina de futur escriptor va salvar-me. Cada vegada que em treien de la garjola per declarar repetia el mateix: jo era al Paral·lel per casualitat “porque me casaba dentro de 4 días y quería comprar entradas en el Apolo para la despedida de soltero”. No em vaig moure del guió i suposo que vaig can-sar-los tant, que al final van engegar-me. Tres dies després em casava. I vam anar de viatge de noces a París... els tres: la Mariona, jo i l’Emili, amb el seu atrotinat cotxe que vam haver d’abandonar a Perpinyà pel gruix de neu. Vam pujar al tren, però va estar aturat tota la nit. Els tres vam dor-mir als seients embolicats amb els abrics i cargolats de fred. L’endemà vam marxar cap a París, on hi havia mig metre de neu. Fantàstic!

El soldat plantat i 82 personatgesVaig treballar uns anys de professor de català a l’escola Pat-mos, el fundador i director de la qual era l’Emili Teixidor. Allà vaig aprendre moltes coses i em vaig divertir com mai fent classes... tetralitzades. La llibertat que hi regnava, em va permetre organitzar assignatures de 3 cursos de 5è d’EGB a Dedicatòria del llibre “Frederic, Frederic, Frederic”.

Escola Verge del Sòl del Pont de Roda, jornades literàries Sant Jordi 1991.

Sopar de Cap d’any 1985, Putget de Barcelona

69 ~

Ap

unts


partir del Teatre: primer, vaig adaptar l’obra de l’Emili El soldat plantat per als 82 alumnes. Després, ja els feia es-criure les obres a ells: creació, escrip-tura, gramàtica, correccions, memo-rització, decorats, càlculs matemàtics, pintura, dibuix, art, música, vestuari, maquillatge, assajos i representació final. L’entusiasme que generava el treball (sense adonar-se del treball) els provocava ganes d’anar a l’escola els caps de setmana... la qual cosa ja pas-sava de la ratlla! Patmos fou una escola única... amb contradiccions: s’hi convidaven pro-fessionals de tots els àmbits (Joan Solà, Jordi Savall, Montserrat Roig, etc.), però només podien accedir-hi alum-nes de famílies benestants de la soci-etat barcelonina (per exemple, jo vaig tenir d’alumnes en Lorenzo Milà i un fill de la Teresa Gimpera).

... i 3 pans de pagès!A l’Escola Pública Verge del Sòl del Pont de Roda de Ter celebraven les coses d’una altra manera. A les jor-nades literàries de Sant Jordi 1991, la mestra Àngels Martí va fer-nos una foto històrica i divertida: L’Emili Tei-xidor, en Miquel Martí i Pol (amb Ra-fael Llorens Llonch) i jo acabàvem de “despertar la gana” de lletres, d’histò-ries, de contes i de poemes als nois i


Joc visual-cal.ligramàtic “Fi de la pel.lícula al Centru”.

noies de totes les classes. I per postres, 3 immensos pans de pagès embolicats en mocadors de farcells! Bella idea.

Llibres i dedicatòries.DÍDAC, BERTA I LA MÀQUINA DE LLIGAR BOIRA (La Galera, 1969)“Bon any nou 1977! Miquel, Mario-na i Berta i… Amb l’afecte i l’amistat d’Emili/ Nadal 76 Farem moltes coses aquest any i ho ensorrarem tot, recordonses! VIVIM! Com?”

SIC TRANSIT GLÒRIA SWANSON I ALTRES NARRACIONS (Editorial Laia, Les Eines, 1979)“A Miquel Obiols que és l’única per-sona que sap que aquest llibre és molt antic i que reconeixerà tothom. Amb l’amistat de Emili. I a la Mari-ona*, per procuració, *(Rodenca per capitulació feminista)”

FREDERIC, FREDERIC, FREDE-RIC (Editorial Lumen, Col. Sis Joans, 1982)

RETRAT D’UN ASSASSÍ D’OCELLS (Edicions Proa, A tot vent, 1988)“Per a la Mariona i en Miquel, amb un gran afecte, Emili. Nois: ¡tots venim d’aquests temps, eh? E.”

EL LLIBRE DE LES MOSQUES (Proa-Columna, 2000)“Per el Miquel i la Mariona que m’han ajudat a espantar tantes mosques. Molta vida! Emili T.”

PA NEGRE (Columna, 2003)“Mariona i Miquel: més que amics, germans! Una abraçada! Emili.”

LAURA SANTS (Columna, 2006)“Miquel i Mariona. Que ho saben tot, de tot, amb afecte. Emili Teixidor.”

E.T.El darrer correu electrònic de l’Emili començava per ET. Un dia li vaig dir mig en broma sobre si ell era un ex-traterrestre. Va somriure però no crec que li fes massa gràcia... Però potser jo no anava tan errat, perquè: fou mestre, pedagog, advocat, periodista, director editorial, fundador i director d’escola, presentador de llibres a TV, tertulià de ràdio i de TV, columnista, conferen-ciant, guionista, assagista, traductor, contista i novel·lista... i no sé si m’obli-do de res... Sí, bon rodenc! Per això, li dedico el Joc Visual-Cal·-ligramàtic: a partir de les seves inicials E.T. (títol de la pel·lícula) i després in-vertides The End (final de la seva pel.lícula, que també vol dir TELÓ!). Això sí, s’acaba al Centru.

70 ~

Ap

unts


Des de les primeres novel·les d’Emili Teixidor, em vaig convertir en lecto-ra incondicional. Primer van arribar els llibres per a joves (en un sentit ampli, perquè ell deia que es podien llegir fins als 99 anys), i més tard,

per a adults; aquests també me’ls he llegit amb avidesa. He tingut la sort que la meva professió m’ha portat a llegir pràcticament tots els llibres infantils i juvenils publicats. I també he tingut el plaer de fer-los descobrir a estudiants de magisteri que, a la vegada, feien de cadena transmissora a noies i nois escolars.

Ja us podeu imaginar que era tot un plaer fer descobrir aquests llibres perquè, en aquest cas, jo era una lectora privilegiada; tenia bona amistat amb l’autor i conei-xia l’obra i els escenaris on es movien els protagonistes. Allà on deia bosc, hi veia els boscos de les Guilleries; hi havia transitat tantes vegades que em podia imagi-nar on hi havia amagatalls, zones perilloses i espais que convidaven a la contem-plació. Els carrers, les fàbriques, el riu... Tot això -com per a l’Emili- forma part dels meus primers anys de vida. Els personatges que poblen les seves novel·les, en gran part, són reals, conservats a la memòria de l’escriptor.

Ara que som entre rodencs, em ve de gust repassar fragments, imatges suggesti-ves de la seva obra en què es fa patent que, com a poble, hem passat a la posteri-tat. Cadascú de nosaltres s’hi sabrà reconèixer, als seus llibres, o bé hi retrobarà avantpassats seus. Els rodencs som prou conscients de la nostra projecció? Els fets quotidians, la manera de parlar, de pensar, de ser, la imaginació i la crea-tivitat lingüística que hem rebut en herència dels nostres avis, perviuen en els renoms de les famílies, en els topònims per reconèixer els espais que trepitgem, les cançons, i ara a la literatura... Tota aquest riquesa, gràcies a l’Emili Teixidor, ara forma part dels grans llibres de la literatura catalana, i de la LITERATURA en majúscula, universal. Som un poble de llibre, com dic en el títol.

Text. Àngels Prat i Pla. Foto. Montse Verdaguer

Roda de Ter, un poble de llibre

“Ara que som entre rodencs, em ve de gust repassar fragments, imatges suggestives de l’obra d’Emili Teixidor en què es fa patent que, com a poble, hem passat a la posteritat”

Alguns dels llibre de Teixidor a la biblioteca Bac de Roda: Soldat Plantat, L’ocell de foc, Dídac, Berta i la màquina de lligar boira, Cada tigre té una jungla, La Formiga Piga es deslloriga.


71 ~

Ap

unts


En un dels seus primers llibres per a joves hi trobem el poble de les fàbri-ques i les colònies dels anys 50, 60 i 70. És el llibre Dídac, Berta i la màquina de lligar boira. El poble era un gran ventre que es movia al ritme dels te-lers. Les sirenes eren els rellotges col-lectius. Aquest món dels treballadors es reflecteix en la història d’un noi, en Dídac, que és sol a casa. La mare, com tants altres pares i mare, és a treballar, fa el primer torn, el que comença a les 5 del matí. En Dídac espera que es faci de dia per sortir de la solitud. L’Emili, sempre que podia, parlava de la gent i de les fàbriques, de l’entrada al món del treball a 14 anys. En aquesta edat, les noies i nois passaven a formar part dels adults. Sense ni haver-s’ho plan-tejat, ja es trobaven immersos en l’en-granatge de la vida.

Un dels temes que apassionaven l’Emi-li era utilitzar els renoms populars en els seus personatges. Alguns hi surten tal com eren: en Pere Campaner, can Maitenquis, can Taiona... A vegades l’escriptor no pot resistir la temptació de deixar-hi la seva empremta i esde-vé ell mateix un creador de noms: en Tararet Bumbum, Víctor Catic-catas-ques, Tararit Bonpàs, Pere Carboner, Kirieleison Ratapà (que devia ser un escolà i, per això, al llibre hi surt la cantarella Escolà ratapà, menja rates per sopar). A vegades, persones que li eren conegudes les fa moure com si fossin peces d’un joc d’escacs: els mou segons la conveniència. Això passa en el llibre Soldat Plantat, en què un dels protagonistes és el Sr. Eduard, farma-cèutic de Roda; nosaltres li dèiem Sr. Eduardu. Fixeu-vos com el descriu:

El senyor Eduard Petit (...). El farma-cèutic era un home d’una cinquantena d’anys, rodó i lluent de cara grassone-ta, no gaire alt, de cabells blancs amb ampla calvície, d’ulls blaus fatigats, esfilagarsats de roig, nas corbat, llavis estrets i coll escurçat per un lleuger so-tabarba.

El text dibuixa una fesomia real, fà-cilment reconeixible per als grans del poble. En el llibre, però, aquest home no ven píndoles ni elabora fórmules magistrals. És en plena guerra i ell ha d’optar per un dels bàndols i ho fa per la resistència: emmagatzemant bom-bes de mà i amagant i alimentant re-fugiats.

Podríem continuar la ronda dels lli-bres juvenils d’Emili Teixidor en què es perceben, o s’hi respiren, aires ro-dencs (per exemple, L’ocell de foc, En Ranquet i el tresor, Les rates malaltes, o la col·lecció de la Formiga Piga). De moment ho deixarem aquí, però no vull acabar sense fer referència a un al-tre llibre, Cada tigre té una jungla, per l’oportunitat del tema: en el llibre, s’hi dóna una visió molt personal del final de la vida de les persones, i de la mort. En Janot i la Núria han de travessar el bosc de les Guilleries cada dia per anar de casa a l’escola. Un dels trams és es-pecialment feréstec: el Sot de l’Infern, una clapa especial on no creixen ni l’herba ni els arbres. L’àvia els havia dit que era la casa dels follets. De sobte els sorprèn una tempesta i es refugien en una bauma prop del Sot de l’Infern. Hi troben un tigre vell que ha arribat a la fi de la seva vida i es prepara per morir amb tot allò que ha estimat. Busca la seva jungla, el seu lloc de repòs. L’àvia dels nens es mor i la història del tigre els serveix per entendre que descansa al seu bosc, a la seva jungla.

L’Emili Teixidor s’imaginava així la jungla: (arribaràs a) una jungla no-més per a tu, una jungla immensa i meravellosa amb totes les coses que has somiat: arbres altíssims de bran-cada fins als núvols, flors fantàstiques de colors mai vistos, ocells de música que volen amb el vent, animals de pla-ta que corren com llampecs.

L’Emili ha tancat un llibre gloriós, es-plèndid. El poble, però, roman al ma-teix lloc, amb les transformacions que imposa el pas del temps, disposat a deixar-se observar i estimar.

“Els rodencs som prou conscients de la nostra projecció? Els fets quotidians, la manera de parlar, de pensar... Tota aquest riquesa, gràcies a l’Emili Teixidor, ara forma part de la LITERATURA en majúscula, universal. Som un poble de llibre”


Llegint l’obra de l’Emili, hem après una manera de fer literatura, arrelada en la quotidianitat, en la vida mateixa. L’escriptor, del que veu, del que sent, del que recorda, en crea un producte nou, en fa literatura. És un alquimista de les paraules.

Nota final: Recordant l’Emili, també he tingut un record per a amigues i amics amb qui compartíem tertúlies per parlar de tot i de res. Estic segura que en Miquel, l’Emili, la Dolors, en Pep i en Moisès ja han trobat la seva jungla.

72 ~

Ap

unts


Em vaig acomiadar de l’Emili, després que la infermera sortís del dormitori dient-me: «devia ser a la nit o a la matinada», i que arribéssin la neboda, Imma, i els

seus germans. Vaig dir al doctor Seuba i a en Lluís que em truquessin si calia i me’n vaig tornar a casa sentint «la com-plicitat en la creació». No ets mort, Emili, vaig sentir-me que li deia. Vius en la teva única passió per l’Escola i per la Literatura, que has enriquit de títols i de lectors.

Sic transit Gloria Mundi Swanson, Emili, però queden els rosegons i les sopes de pa negre que menjaven els perdedors de la guerra fins que es van passar a la banda dels guanya-dors, retornats en la nova catàstrofe disfressada de crisi. Adéu, Emili, ara que ets a la banda on ja no es perd ni es guanya i on el pa sempre és pa blanc.

Avui la família, encapçalada pel germà i la seva muller i els seus fills, i la família dels amics, per boca de Joan Rosaura, Carme Mur, Lluís Fernàndez, m’heu demanat, que posi pa-raules als sentiments de pèrdua i desemparança que a tots, parents i amics, ens ennueguen la veu en aquests moments de comiat d’Emili Teixidor i Viladecàs a Roda de Ter. Mort abans d’ahir a Barcelona, on va projectar la seva pletòrica vida d’educador i d’escriptor, és un encert portar-lo a re-posar aquí, a Roda de Ter, la vila on va néixer i viure fins a la primera jovenesa, on va anar escola amb Miquel Martí i Pol, on va estrenar-se de mestre, ensenyant a nois –com Miquel Obiols– que li havien de dir «senyor Míliu» i on va tornar sempre fins a l’última vegada, fa una setmana, per anar a l’escola que porta el seu nom a retrobar nois i noies d’avui que llegeixen els seus llibres i retrobar-se amb si ma-teix, l’infant que va ser un dia i no va deixar de ser mai del tot. Aquí, a Roda de Ter, Emili Teixidor tindrà el seu lloc de repòs, ell que no hi ha tingut el locus moriendi, però sí, el locus primordial del seus “espais escrits” i del seus per-sonatges de ficció, que poblen la ment de milers i milers de lectors en català i en llengües diverses d’arreu del món. Quin univers de ficció en l’univers d’humanitat dels seus lectors, infants i adults!

No sé pas trobar les paraules justes que em demaneu per a expressar els nostres sentiments. I penso que és en mo-ments així que el silenci és més eloqüent que les paraules. No intentaré, doncs, trencar-lo i profanar la intimitat de cadascú. Els sentiments de pèrdua, de mancança, davant la mort d’un familiar o d’un amic com l’Emili no es poden ex-pressar per encàrrec. Cadascú de nosaltres és qui, en el fons de l’ànima, el troba a faltar de manera única, intransferible.

Text. Ricard Torrents

Adéu Míliu. A Emili Teixidor

Aquestes són les paraules que l’exrector de la Universitat de Vic Ricard Torrents, amic personal de Teixidor, va dedicar a l’escriptor en el seu enterrament a Roda de Ter, el 21 de juny de 2012


Com ho faig jo mateix, per exemple, que et trobaré a faltar, Emili, sempre que passi per davant de casa teva i ja no tru-caré al porter automàtic per baixar plegats cap a la plaça de Sarrià a comprar els diaris i prendre cafè a can Foix, o a comprar-te el dinar al Cóc de Sarrià i, de tornada, ja no pugui pujar a casa teva on sempre acabàvem discutint de tantes coses, si fa no fa les mateixes que ja discutíem més de cinquanta anys enrere: llibres, escola, universitat, país.

Mai les paraules d’un altre podrien omplir el buit que obre dins nostre la mort d’un parent o d’un amic que no deixem d’estimar quan es mor, perquè l’amor és més perdurable que la mort. Val més, doncs, guardar, cadascú per ell sol, el tresor d’amor o d’amistat que la relació amb l’Emili Teixi-dor li hagi regalat i conservar-ne el record, que és la manera viva de mantenir la seva presència.

Sí, en canvi, que voldria trobar paraules justes per a expres-sar l’altre sentiment que em penso que ens inunda a tots en aquests moments solemnes d’enterrar Emili Teixidor. El sentiment d’admiració. Admirar no és sinó sentir l’emoció davant l’extraordinari d’una persona o de la seva obra. Ad-mirar és sentir-se tocat per l’acord profund de les nostres aspiracions compartides amb algú que sap interpretar-les en un obra. Som admiradors d’Emili Teixidor perquè en som lectors i alumnes. Els seus lectors, els seus alumnes. En els seus llibres hem trobat l’acord de les nostres aspiracions a entendre millor el món i a nosaltres mateixos en el món.

No cal repetir ara els motius del nostre sentiment d’admi-ració davant la personalitat de l’Emili, sigui per la seva obra

73 ~

Ap

unts


literària, distingida amb els màxims premis, sigui per la seva obra educati-va, coronada amb la celebració del 25è aniversari de l’Escola Patmos, on jus-tament, la capella ardent, convertida en monument, ha estat instal·lada fins avui, enmig dels pins, sobre la Barcelo-na estesa fins al mar.

Admirem l’Emili Teixidor, pel que ens deixa com a lectors i pel que en per-dura com a mestre. Pel que deixa per als lectors i els mestres que el desco-briran en el futur. Però no cal insistir en els motius de la nostra admiració. Encara és ben recent la concessió del doctorat Honoris Causa per la Univer-sitat de Vic, en la qual jo mateix vaig pronunciar la Laudatio. Qui s’havia de pensar aquell dia 23 del febrer passat a l’Aula Magna de la Universitat que al cap de quatre mesos ens retrobaríem aquí. Més recent és la Jornada del 4 de maig, que aplegà al seu voltant espe-cialistes en literatura infantil i juvenil. I és d’avui i d’ahir mateix l’abundosa bibliografia periodística que li ha es-tat dedicada i que, més enllà de les unanimitats pietoses post mortem, li atribueix un lloc únic en la literatura catalana actual, com a creador literari


de personatges insatisfets i lluitadors, somiadors i lluitadors, que creixen en-mig de les adversitats en cerca d’ideals justos. I com a creador d’un pensament estratègic sobre el poder de la lectura i la missió del mestre d’ensenyar a llegir i crear lectors.

Faré una sola excepció esmentant-lo a ell mateix en un fragment del seu dis-curs d’acceptació del doctorat d’Ho-nor, on, acompanyant-se de Harold Bloom, recordava que la lectura ens posa en contacte amb la presència enigmàtica dels personatges que aca-bem coneixent millor que els nostres millors amics, perquè en ells trobem alguna cosa inesgotable que ens ajuda a entendre’ns nosaltres mateixos. Si el tercer mil·leni vol ser un període com-pletament tecnologitzat, haurem de continuar llegint, si volem continuar sent capaços de pensar [...] En els grans llibres hi trobem humor, compassió, saviesa, comprensió i camins per a ar-ribar al fons de nosaltres mateixos.

És, Emili, cap on ens deixem guiar pels teus llibres. Per això la nostra admira-ció no s’acaba en ella mateixa, sinó que esdevé gratitud: gràcies, Emili, pels lli-

bres que has escrit. El goig de ser lec-tors teus ens és penyora de compartir el teu humor i el teu inconformisme, la teva compassió i el teu apassionament, la teva saviesa i la teva rauxa, la teva comprensió i la teva rebel·lia, els teus camins i les teves impaciències per ar-ribar al fons de nosaltres mateixos i de les coses.

És, doncs, aquí, a Roda de Ter, la teva vila natal, on, en dir-te adéu, volem dir-te que et trobarem a faltar i alhora que et retrobarem sempre en l’admi-ració, la gratitud, el goig de continuar compartint les teves dèries de Llibres i Escola, Lectura i Educació, en un món en què sabies prou bé com hem de continuar llegint i pensant, si és que volem continuar essent humans. Mí-liu, adéu. Bona lectura.

El primer rector de la UVic, Ricard Torrents, va pronunciar la “laudatio”, el text d’elogi preceptiu de la cerimònia en la que es va investir doctor honoris causa per la UVic a Teixidor.

74 ~

Ap

unts


Com a molta gent, em va sorprendre la mort de l’Emili Teixidor, tot i que sabia que estava malalt de feia temps. Potser el fet d’haver tingut l’opor-tunitat de parlar amb ell 20 dies abans a la seva visita a l’escola de Roda

va accentuar el meu sentiment de tristesa. Però més greu m’hauria sabut si no hagués pogut complir l’objectiu que em va portar a trobar-lo aquell dia: li vaig regalar un llibre seu, és a dir, escrit per ell. Era el Patucho, una de les seves pri-meres novel·les juvenils de l’època de la postguerra franquista que exigia publicar en castellà.

Va ser durant la Jornada sobre Emili Teixidor organitzada per la Universitat de Vic que ell mateix em va manifestar el seu interès per obtenir-ne una còpia. El va veure a l’exposició que mostrava la seva obra literària durant la Jornada i en la qual la biblioteca de Roda havia col·laborat cedint material. Entre d’altres, hi havíem inclòs aquestes novel·les primerenques, 4 en total. De fet ens pensàvem que “ens renyaria” pel fet que mostréssim aquesta part de llibres que gairebé no surten referenciats a cap bibliografia seva. Doncs resulta que, justament, anava al darrera de la que havia rebut un premi i es plantejava qui sap si traduir-la i publi-car-la en català. Em vaig comprometre a fer-li arribar com fos un exemplar.

Gràcies a la complicitat de la seva família de Roda i de l’escola que porta el seu nom, em vaig atrevir a portar-li el llibre personalment. Potser ja era massa tard però també li vaig poder explicar la feina de recollida i difusió de la seva obra que estàvem fent des de la biblioteca. Se’l veia tranquil, content i còmode de poder realitzar una de les tasques que durant la seva vida ha estat abocat fins a l’últim moment: la de transmetre la passió per la lectura.

De fet, Emili Teixidor ens interessa a la biblioteca més enllà de ser un autor rodenc que forma part de la Col·lecció Local. És un referent del món de les bibli-oteques, no només va omplir un buit en el panorama literari català de lectura in-fantil i juvenil, sinó que va dedicar grans esforços a estimular i divulgar la lectura, a destacar la importància de llegir en l’educació de les persones, a incloure el con-sum de cultura a la vida. Tot plegat ens ajuda a ser més crítics, més cultes, més lliures. Un sèrie de tasques i valors en que les biblioteques estan compromeses.

Text. Núria Aguilar. Directora Biblioteca Bac de Roda

Emili Teixidor per sempre

“Emili Teixidor ens interessa a la biblioteca més enllà de ser un autor rodenc. És un referent del món de les biblioteques, no només va omplir un buit en el panorama literari català de lectura infantil i juvenil, sinó que va dedicar grans esforços a estimular i divulgar la lectura”

Una imatge de part de l’exposició que va fer la biblioteca Bac de Roda per acompanyar el Llibre de Condol d’Emili Teixidor, a la sala polivalent. Hi havia el llibre “Patucho”.


75 ~

Ap

unts



Les novel·les d’Emili Teixidor contenen moltes refe-rències a diferents períodes històrics. Els convidats (2010), Pa negre (2003), o el Retrat d’un assassí

d’ocells (1988), la trilogia centrada en la postguerra, ens parlen d’una colla de situacions i de personatges, que res-piren l’ambient i viuen els fets que es van produir durant al Guerra Civil, però sobretot, durant els anys immediatament posteriors a la guerra. Malgrat que moltes vegades les situa-cions no són estrictament reals, els personatges que hi apa-reixen i els llocs, tenen molt a veure amb la postguerra a la Plana de Vic, amb les seves penúries i l’espès i gris ambient que s’hi respirava, una situació que es converteix en model del que es podia viure a molts altres llocs de Catalunya de la mateixa època.

També el procés d’industrialització hi és una constant, es-pecialment la incorporació de la dona al món industrial, a la fàbrica, i la problemàtica de l’acceptació d’aquest fenomen en el context del món rural. A la seva obra hi queden fixats episodis que van sacsejar en el seu moment la societat in-dustrial, com per exemple l’assassinat de les noies del Cos, un colla de treballadores de Folgueroles que retornaven al seu poble després d’acabar la seva jornada laboral. El treball de la dona, a casa i a la fàbrica hi apareix persistentment. Però no només hi trobem aquests moments històrics: la Guerra del Francès i el final de la Tercera Guerra Carlina són el rerafons històric de la novel·la per a joves Cor de Rou-re (1995), on també hi ha present l’inici de la industrialitza-ció i els canvis socials que va provocar.

Igualment hi trobem episodis més recents que van trasbal-sar la vida de Roda, que no s’esmenta mai en els seus textos però que en canvi, els que coneixem el municipi podem en-devinar fàcilment darrera del “poble de les fàbriques”. Així per exemple al llibre de narrativa infantil Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969), hi apareix la problemàti-ca que genera la construcció d’un embassament; recordem que Sau va començar a funcionar l’any 1963.

En els seus llibres no només hi ha història, també hi ha per-sonatges, els noms de lloc i les descripcions d’uns paisatges, la manera de parlar de les persones, els ambients, etc, en definitiva, la vida d’uns homes i unes dones amb una ànima influïda pels esdeveniments.

A la narrativa de Teixidor hi trobem doncs referències a la història, en moltes ocasions a la nostra història més recent,

Text i foto. Maira Ocaña i Subirana. Museu Arqueològic de l’Esquerda

Emili Teixidor i la història

Emili Teixidor a l’Esquerda, seguint una visita comentada, l’any 1995.

però també a una història més llunyana. La importància de la història a la seva obra ens l’explica ell mateix amb aques-tes paraules: “Crec que és important deixar testimoni de les petites històries que condueixen a la Història grossa”, la Història dels llibres és de fet la suma de milers de petites històries de les persones anònimes que ens han precedit. Emili Teixidor tenia doncs una altra manera d’explicar his-tòria, ens apropava el sentiment i el pensament d’aquests personatges anònims de la història.

“Hi trobem episodis que van trasbalsar la vida de Roda, que no s’esmenta mai en els seus textos però que en canvi, els que coneixem el municipi podem endevinar fàcilment darrera del “poble de les fàbriques”.”

76 ~

Ap

unts


Un dels temes recurrents i esdevinguts ja clàssics a la Roda de Ter actual és quan es construirà la nova escola. Ara que està tot a punt i la pilota la té la Generalitat de Catalunya, si no fos per la ditxosa crisi, potser aviat

seria una realitat. Mentrestant, l’escola està de prestada, de lloguer, en un lloc on hi ha hagut, en els últims cinquanta anys activitat escolar. Concretament en un dels quadrants que forma la intersecció de la carretera d’anar a Manlleu i la car-retera d’anar a Santa Maria de Corcó-L’Esquirol. Quan es va decidir encabir-la aquí provisionalment, va ser degut a què, en aquest lloc, hi havia un mínim d’in-fraestructura i tradició d’haver-hi una escola. Aquest lloc, precisament, es coneix com “l’escola de Sant Joan” o “l’escola dels capellans”. Fins que les Germanes Dominiques no van marxar de Roda aquest recinte formava part de l’escola Sant Lluís Bertran i, en els últims temps, hi havia les classes de pàrvuls.

L’origen d’aquest complex escolar és degut al fet que la que era coneguda com “l’escola popular” i que tenia la seva seu als locals parroquials, va arribar un punt que va esdevenir insuficient per encabir els alumnes que hi volien anar i, malgrat les reformes fetes, hom aconsellava exportar l’escola a un altre lloc, més funci-onal. El que es va planificar l’any 1961, va ser una realitat el 30 de setembre de 1962, ara fa cinquanta anys. A part de les autoritats locals dels ajuntaments de Roda de Ter (amb l’Alcalde Josep Ribas Sanglas al capdavant) i de Les Masies de Roda, hi assistiren les autoritats religioses (Mn. Enric Bonada, que va fer un repàs històric sobre l’Escola Parroquial, amb un parlament emotiu i ple de vibració es-piritual, segons recull el Roda de Ter del moment), el Doctor Eduard Junyent (en representació del Bisbe), exdirectors de l’escola (com Mn. Francesc d’A. Espinalt i Mn. Joan Soler), Mn. Joan Ciuró, antics mestres, destacades personalitats (com Joan Solanich, Dr. Trens –persona important del món cultural-, Sr. Salamí, Sr. Figueres –arquitecte-, la filla i la néta de la Sra. Carme Vila) i, sobretot, la presèn-cia de la benefactora Sra. Tecla Sala, la qual hi va assistir amb els seus fills Pau i Rossend. La “Senyora Tecla” va ser qui va fer més possible aquest nou complex escolar; sense ella, això sembla indiscutible, no hauria vist la llum. Va ser un acte més de generositat d’ella envers el poble de Roda, el qual sempre li estarà en deute, per molt que faci.

Text. Jaume Salés i Malian. Fotos. Germans Sanglas Peroliu

Cinquanta anys de l’escola Sant Joan

Inici de les obres de les escoles parroquials.

“L’origen d’aquest complex escolar és degut al fet que la que era coneguda com “l’escola popular” i que tenia la seva seu als locals parroquials, va arribar un punt que va esdevenir insuficient per encabir els alumnes que hi volien anar”

77 ~

Ap

unts


Arribada de la Tecla Sala, el dia de la inauguració de les escoles parroquials.

Moment dels parlaments, el dia de la inauguració de les escoles parroquials.

Una de les aules de les escoles parroquials, el mateix dia de la inauguració.

L’alcalde de Roda, Josep Ribas Sanglas, fa el seu parlament durant la inauguració.

Una imatge de les obres ja quasi acabades, molt similar a l’actualitat.

La Providència, diuen, és capriciosa i ha volgut fer coincidir aquesta efemèride joiosa i festiva amb la mort enguany del rodenc Emili Teixidor, exprofessor en la primera època de l’escola dels capellans, el nom del qual és el que porta ara l’escola pública que, actualment i en espera de l’emplaça-ment definitiu, ocupa, precisament aquests mateixos locals i terreny. Pocs dies abans del seu decés, hi va ser present i va poder estar amb contacte amb qui a ell més li agradava, els alumnes.

Quan la “Senyora Tecla” va fer possible la construcció d’aquest complex escolar, segons la cultura popular roden-ca transmesa per tradició oral, diuen que va dir que preferia que la propietat d’aquesta escola la tingués la parròquia de Roda i no les religioses perquè aquestes un dia podria ser que marxessin del poble (quina visió de futur!) mentre que de rector n’hi hauria sempre. Alguna hora, però, s’hauria d’esbrinar si realment la va donar a la parròquia o al Bisbat i, en el primer cas, com i perquè va passar del primer al se-gon; això, en tot cas, ha de ser objecte d’un altre estudi més profund que algun dia s’hauria de fer.

De totes maneres, veient la generositat de la Sra. Tecla Sala no deixa de sorprendre i contrastar amb què, actualment, l’Ajuntament de Roda ha de suar de valent per pagar el llo-guer d’aquest espai al Bisbat per tal de garantir que els alum-nes no es quedin al carrer i sense un lloc on poder estudiar i formar-se, mentre espera que la Generalitat construeixi la nova escola. Davant d’això, qualsevol altre comentari hi sobra i, com deien els antics romans, intelligenti pauca.

78 ~

Ap

unts


Desitjosos de trobar històries curioses, enguany n’hem trobat una que a més de ser-ho té un com-ponent com de fantàstic o de casos i coses que, sí

que podem sentir o veure, però que no pensem mai que es puguin fer realitat a casa o al costat de casa. Tots sabem que els animals tenen, gairebé sempre i gairebé tots, un nombre de potes parells. Per això, quan hom descriu una situació rebuscada o absurda s’enrecorda de la dita “No busquis les tres (o les cinc) potes al gat!”. Doncs bé, en Josep Bruguera Verdaguer, actualment veí del Carrer Baixada dels Cartagi-nesos, ens descobreix i ens fa partíceps d’un fet curiós, que tot seguit narrem.El Besavi d’en Josep, de nom Josep Bruguera Vilarrasa, va tenir, cosa habitual en aquella època històrica, dotze fills. Segons en Josep, “llavors no era pas massa diferent a ara, era molt difícil guanyar-se la vida fent de pagès, més si cal fer de masover”. Dos d’aquests fills, germans de l’avi d’en Josep, que es deien Joan i Segimon Bruguera Serra, es dedi-caven a la compra-venda de bestiar i, en aquesta feina, veien molt món. “En una estada a les Illes Balear –continua expli-cant-nos en Josep- veieren en un mercat un munt de gent al voltant d’una parada que, a la vista de l’expectació, hi havia d’haver alguna cosa molt rara; s’hi van acostar i veieren un fenomen mai no vist: un bou amb quatre potes i un braç que li sortia del clatell!”.En Joan i en Segimon Bruguera de seguida hi van veure ne-goci amb aquest bou i no s’ho van pensar dues vegades; el varen comprar. Amb el bou van canviar la raó del seu nego-ci, seguien tenint un negoci de bestiar però ara era d’exhi-bició del “Bou de les cinc potes”. Amb ell van recórrer tot el que ara coneixem com estat espanyol, anant de fira en fira i de mercat en mercat amb la seva atracció estrella: veure el bou que tenia quatre potes i un braç al clatell. O i es veu que aquesta cinquena extremitat no la tenia pas tímida, que di-guéssim, sinó que, si no vigilaven, el feia anar indiscrimina-dament clavant mastegots al primer que s’acostava massa! Segons en Josep, “més d’un cop li van haver de lligar o de neutralitzar per evitar que fes mal de debò a algú”.Després de quatre o cinc anys voltant per tot Espanya, en Joan i en Segimon Bruguera havien de fer front a un dilema, que consistia a fer una “tournée” internacional cap a Portu-gal o cap a França. Que volien explotar el producte a l’es-tranger era clar, el problema era cap a on dirigien l’objectiu. Al final, es van decidir per travessar els Pirineus; era l’any 1915. Van voltar pel País Basc Francès i bona part de Fran-ça, per acabar instal·lar a Lavergne-Quinsac, al nord-est de Brantôme. A la Regió de la Dordogne-Périgord, al país del viure bé, segons l’eslògan actual, va arribar el dia en què la naturalesa va posar fi a la vida d’aquest curiós animal. El

negoci havia estat, però, molt productiu, tant que, amb part de l’excedent, van comprar terrenys i s’hi van construir la seva residencia definitiva. I van poder viure d’aquesta renda tota la vida.Sense l’animal es van tornar sedentaris i ja no anaven a fires i mercats, però sí que venien sovint a Catalunya, aquí a Roda i voltants. En un d’aquests viatges, l’any 1922, van convèn-cer un altre germà seu, en Francesc (“Francisco”) perquè marxés amb ells a França “amb l’argument que el que tenia aquí com a masover, allà podria ser propietari”. Segons en Josep, no els va pas ser difícil l’empresa de convèncer-lo. Amb pocs dies, en Francesc va vendre el que tenia i va mar-xar cap a França, juntament amb els seus fills Vicenç, Mercè i Jaume; l’altre fill, en Ramon, s’hi va afegir quan va haver acabat la mili. Es van establir a Tierchateau (La Chapelle-Faucher), a l’est de Champanhac. L’oncle Francesc, però, va tenir un final tràgic perquè, mentre cremava unes branques, el foc el va envoltar i va morir cremat. A Tierchateau, en Josep encara hi té familiars amb qui manté el contacte; fins i tot, algun d’ells, precisament, fa pocs dies que ha estat a casa seva, aquí a Roda.En Josep ens explica que el seu pare, en Miquel Brugue-ra Presseguer, quan va començar la guerra civil espanyola, “com que no li feia peça el que veia, amb tota la carnisseria que s’hi feia, va decidir que el millor era tocar el dos i fer-se objector”; va marxar a França, a casa dels oncles. S’hi va quedar mentre va durar la guerra civil i, un cop acabada, va tornar, moment en què va ser detingut, perquè duia mone-da republicana, i empresonat, com tants d’altres.A part d’en Josep Bruguera Verdaguer, a Roda hi ha més descendents d’aquesta família que té a veure amb aquest

Text. Jaume Salés i Malian. Fotos. Jaume Salés i cedides per Josep Bruguera

Un bou de cinc potes

“En Joan i en Segimon Bruguera de seguida hi van veure negoci amb aquest bou i no s’ho van pensar dues vegades; el varen comprar. Amb el bou van canviar la raó del seu negoci, seguien tenint un negoci de bestiar però ara era d’exhibició del “Bou de les cinc potes””

79 ~

Ap

unts


curiós animal. Mentre en explicava aquesta història, en els ulls d’en Josep Bruguera Verdaguer s’hi veia brillar la satisfacció del record dels seus avant-passats i els records que ell encara reté de diversos llocs que conformen la seva història personal, com, per exemple, de la masia de La Bauma, on va néixer el seu pare, i del Reguer, on van néixer tots els altres germans del seu pare. En Josep, gran aficionat a la fotografia de sempre, té un gran arxiu de fotografies que va classificant en les hores d’oci. D’aquest arxiu n’han sortit totes i cadascunes de les fotos d’aquest reportatge, alguna d’elles feliçment restaurada amb tecnologia digital.

Les gralles anuncien l’arribada dels gegants i els capgrossos, i, per tant, ens indiquen que

ja és festa major! Tornen els especta-cles, el ball, els gegants i les atraccions. Tornem a sortir al carrer per gaudir d’aquells dies en que el poble es con-verteix en la gran casa de tots i totes. I és que, malgrat ens trobem en un con-text complex, la festa major és aquell dia en que val la pena sortir al carrer i passar-ho tan bé com es pugui amb els amics i la família. A Roda, a més, coincideix que la festa major ens indica el final de les vacan-ces d’estiu. Un estiu que, en el moment que escric això, pinta a calent... un enorme incendi està afectant el nord del país, les mesures del govern con-tra la crisi sembla que ens porten a fer més retallades domèstiques que esta-tals i amb els seus comentaris encara escalfen més l’ambient, i Catalunya re-vifa en el sentiment independentista. Per tant, quan la festa arribi al seu final, podrem dir que retornem a la rutina, a la tardor, a les tasques quoti-dianes. Qui sap què ens espera aquest nou curs, cap on ens portaran les me-sures anticrisis, l’ambient enrarit, les manifestacions i els somnis d’una so-cietat que veu en desconcert com se li esberlen els fonaments que tants anys li havien costat edificar. Mentrestant, però, deixarem que la música dels ca-vallets ens permeti caminar donant voltes al ritme de la música, sense haver de pensar en res més, que l’olor dels pels de sucre ens retorni a la nos-tra infantesa i castellers i gegants ens recordin d’on venim i on anem!Rodencs i rodenques, traiem les mi-llors gales, omplim d’alegria els carrers del poble i agafem forces per passar un hivern que s’anuncia dur, i fem-ho en companyia dels que més estimem!Bona festa major i molt bon curs!

Una any més... la festa major

Text. Sara Jordan i Suriñach

Gravat del bou de les cinc potes-

Josep Bruguera al despatx de casa seva.

Oncle Francisco.Oncle Segimon.Oncle Joan.

80 ~

Ap

unts


ISi no fos l’ home ... que seriaque seria la natura ? Caòticacreació abandonadaen ordre tot ell desordred’ inútil fecunditatal firmament ignoradapols en l’ espai sideral?Només norma de l’ instintvida que viu sense viureni compren ni res desitjani sap, ni pot, ni s’adona de si veu o si no veusi és o deixa de ser-neoblit per manca de ment.

II Si no fos l’ home ... qui sabriade posta de sol encesao de bellesa d’ una albaque els horitzons il·luminanaixent al goig d’ un nou dia ritme i criteri de seglescontrol còsmic convingut?Teatre sense assistentsteló que puja i que baixaorfe de gent i paraulabuidor d`ambient i basardadesatenció i menyspreugreu i ominós espectaclesense cap raó ni seny.

IIISi no fos l’ home ... qui hi hauriasabedor de mar immensade profunditats marineso d’ altures que atordeixengegants de pedra i de gelcaus de llamp i de tempestaque ferotge arreu s’estén ?Insòlit i trist ermotimperi i vall i silencide matèria inanimadafent camí sense drecerai essent molt, resulta resdescuit de pròpia figuradormitant en llim etern.

IVSi no fos l’ home ... li caldria

Si no fos l’home...Text. Joan Sala i Pujol

mudar-se tota solemneamb túnica d’ esteladagemmes de la nit pregona corona brillant al frontsi els amants que un jorn esperano sap si hi són ni qui són ?De la indiferència el venttot ho asseca i tot ho espolsaseguin ruta solitàriasense neguit ni esperançagra de sorra a l’ universque no troba companyiaen llur trajecte modest.

VSi no fos l’ home ... qui veuriales muntanyes retalladesdecoracions com pessebresd’artista de mans perfectescert o potser imaginatciseller d’ esquerpes formes fantasies d’imatger?Fos ubèrrim o desertni tan sols importariaque no hi caben meravelleson per manca de miradatant li fa fosca o clarorni crítica que l’ examinini si resta quiet o si es mou.

VISi no fos l’ home ... qui tindrianom de terra i de presènciaentre els astres que l’ envoltenque tampoc que ho són ho saben fent sardana per dansaramb l’ estimat que s’ esperasens saber si mai vindrà ?Increïble monumentque suspens en un buit volasense gaudir-ne consciènciai és només un tros de rocavestida de verd i blautan si és jorn de feina o festaperennement trescant.

VIISi no fos l’ home ... qui fariadel teu cos besllum i exempleterme i centre de culturaseu de ciència i saviesadel misteri porta obrintd’origen que t’ embolcallavel de segles esquinçat ?Joguina al temps sense tempsmancada de transcendència

entre galàxies perdudai per lleis desconegudespenyora de soledatsobjecte inert, si visiblemai nascut, ja mai finat.

VIIISi no fos l’ home ... qui podriaestimar-te i valorar-tecom a nial d’ una vidacridada a fites supremesd’on no en tens idea i nordarguments que desconeixestot i essent-ne art i part?No tindries plenitudni record ni referènciaaura de goig ni prestigini lèxic que et defineiximés enllà d’ un míser ressentència tan ajustadaque ni cap recurs admet.

IxSi no fos l’ home ... qui fruiriade l’ amor, font de vidaportent i únic prodigid’intel·ligent existènciaen l’afrau de l’universespurna viva d’ estimaque dignifica el succés?A Ell li deus el sentitdel teu nom i el teu miracleser-ne llar on viu i granade llur misteri el llinatged’idees i sentimentsvers futur inabastablefins a la fi de totstemps.

xSi no fos l’ home ... qui es doldriade semblant absurdidesadispendi sense mesuraon no hi cal ni comentaricolpidora magnitudsense perquè ni respostaesclat de matèria i d’esglai ?Orfe de meta i de fini d’humà previst diàlegdisbauxa de roca mudaconcepte sense resoldred’oníric esbojarratfrisor de temps i paüraarcà que en diem atzar.

Si no fos l’ home ... tot rauriaespectral ... pura follia!

81 ~

Ap

unts


La ploma m’acompanya, no sé on em portarà...jo canto a la vida, la closa adormida, despertant el poble amb un cel ben clar!Festiu és el dia, la festa de casa de nou ja és aquí, bullici a la plaça, balls i serenates, gegants i cap grossos pel carrer es passegen, i fem de cara-vana amb nostres infants, parades amb pipes i llamins a dojo, globus inflables que en-gresquen la festa a petits i grans!I el parc d’atraccions, que dóna bellesa a l’aigua que corre a sota del pont, tothom s’hi aplega,i així, banda i banda, tots hi participen, begudes ben fres-ques que gran i mainada...ells sempre demanen, si tu no dius prou, allà pots gastar-hi fins que la butxaca li comença el dol...!

ReflexionsText. Mercè Viladecàs

I arribes pelat a casa, i amb cara de mal humor, ja t’ha arri-bat la família per fer el dinar suculent.I amb un somriure d’aquells que -que fingir no costa gens- a la taula, i tots contents.No obstant, la festa major porta un pelet de nostàlgia, et recordes de l’absent i d’aquella mà enyorada!Però bé, és renovada alegria, que enganxa, i tot convida a posar-te el millor, perquè el poble és senyorial, i llueix amb esplendor. Què us diré, és el meu poble i té un caire diferent, té un encant que t’hi miralles amb les aigües transparents, dos ponts d’entrada i sortida, i una olor de pa calent.

En termes geològics vindria a fer quatre dies que els nostres ancestres, sense potes prou ràpides per fugir dels depredadors ni la potència dels nostres cosins els goril·les, varen desenvolupar el cervell com a arma de super-

vivència, cosa que els va permetre d’empescar-se eines prou eficaces com per prevaldre per sobre de totes les demés espècies... I així estem, amb un arsenal estratosfèric al servei dels nostres instints més primaris, com per exemple, de-mostrar que som els que la tenim més llarga.

Tan sols un infinitèsim per cent dels exemplars de la nostra espècie han procurat fer servir la capacitat del seu cervell per civilitzar-nos, per dotar-nos d’una orga-nització que ens fes més feliços a tots, entre aquets darrers hi trobaríem l’Emili, el nostre “Míliu”, un d’aquests esperits lliures entregats a la causa de millorar l’es-pècie per mitjà de l’educació dels seus cadells i, a més a més, amb una capacitat d’explicar les condicions de partida que li ha permès de fer-les entendre als que no hem tingut la sort de disposar del seu mestratge. Amb la seva obra he entès perquè el meu pare, de la quinta del biberó, es limitava a explicar-nos anècdotes del menjar o un parell de criaturades de distracció. I és que, els mascles alfa gua-nyadors, s’haurien dedicat a anorrear, no solament als seus enemics, sinó també tota la història que els havia precedit, comptant els temps a partir de la seva victòria i a la imposició del seu ideari i, encara molt més, en els ambients tancats i enxubats d’un poble com aquest nostre on no solament era qüestió d’esborrar unes idees sinó que, els que les havien defensat, tenien noms cognoms i adreça coneguda.

Pobres de nosaltresText. Miquel Pradell

I és que, és el que tenen els mascles dominants, no solament guanyen, conquereixen i posseeixen les seves conquestes. Només els fa por una cosa: la civilització que permetria als seus congèneres entendre que, tots junts, els podríem guanyar i repartir-nos les seves possessions, per això els espanta tant exemplars com l’Emili, que tan bé sabia explicar la suprema-cia de la cultura i la civilització per so-bre del poder.

Actualment, tornem a ser molt a prop d’allà on érem en els temps de joven-tut de l’Emili, i d’en Miquel, i d’uns quants més fills preclars del nostre poble: un poder únic que s’ha sofisti-cat fins al punt que ni ens adonem que ens domina (el malson de l’Orwel) i, a sobre, ja no els tenim a ells per fer-nos-en adonar, de manera que, o ens espavilem, o ben aviat aquí a Roda, farà molt més respecte els noms del cementiri que els del padró municipal.De totes maneres, molt bona festa ma-jor.

82 ~

Ap

unts


SI PRENS ALGUNA COSA DESPRÉS DE LA LLET, ES POT POSAR MALAMENT

Fals.

La lactosa és el sucre de la llet. Quan existeix incapacitat per digerir la lactosa es diu que existeix una intolerància a la lactosa. Aquest trastorn es deu a una afectació de la mucosa intestinal que dificulta el metabolisme de la lactosa degut a una deficiència d’un enzim produït al budell prim, la lac-tasa. Quan la lactosa no es digereix parcialment, aquesta passarà al budell gros i pot arribar a produir molèsties en forma de dolors i inflors abdominals. La persona que pa-teix intolerància a la lactosa presentarà l’aparició de símp-tomes després de la ingestió de llet i derivats lactis: nàusees, vòmits, dolor abdominal, distensió abdominal, flatulència i diarrees. El dèficit de lactasa pot arribar a provocar pèr-dua de pes i malnutrició. Freqüentment, aquests símptomes s’alleugen al suspendre els productes lactis.Per tant, la intolerància a la llet solament es produeix a aquelles persones que pateixen intolerància a la lactosa. Això desmenteix el refrany “Després de la llet, no prenguis res més”, que va lligat a la falsa creença popular que assegu-ra que si prenem algun aliment després d’haver begut llet, aquesta pot sentir-nos malament.

TINC LA PRESSIÓ DESCOMPENSADA

Fals.

Popularment existeix la creença que hi ha una pressió ar-terial descompensada quan les pressions màxima i mínima tenen valors molt propers.Existeixen dues xifres de pressió arterial, la sistòlica o mà-xima que és la que apareix a les artèries durant la sístole ventricular (contracció del ventricle) i la diastòlica que és la que es produeix als vasos arterials durant la diàstole cardí-aca (relaxació del ventricle). La lectura de la pressió arterial es mesura en mil·límetres de mercuri (mmHg).Es considera que una persona és hipertensa quan existeix un aixecament permanent i mantingut de les xifres de pressió arterial sistòlica superior o igual a 140 mmHg i/o de pressió arterial diastòlica superior o igual a 90 mmHg.El terme de pressió descompensada és un fals mite que no es

correspon amb cap concepte científic i es tracta d’una situ-ació no patològica. Per tant, els límits de 140 i/o 90 mmHg per a les pressions sistòlica i distòlica, respectivament, són els valors que s’han de considerar per realitzar el diagnòstic d’hipertensió arterial, sigui quina sigui la diferència existent entre elles.

L’ANTIBIÒTIC CAR, EN AMPOLLA, ÉS MILLOR I MÉS POTENT

Fals

Sobre l’administració de medicaments per via parenteral (intramuscular, subcutània, intravenosa, etc.) existeixen algunes falses creences populars degudes que antigament es prescrivien amb molta més freqüència, sobretot per via intramuscular, ja que era la via d’elecció de molts dels medi-caments d’antany, fonamentalment antibiòtics. Avui en dia encara existeix la creença, en algunes persones, que els me-dicaments són millors si s’administren per via intramuscu-lar que per via oral (per la boca), pel que segueixen existint falsos mites sobre aquest tema: “l’antibiòtic car, en ampolla, és millor i més potent”, “la injecció és el tractament més rà-pid”, “prefereixo els injectables que els comprimits perquè són més efectius”, “quan més dolor produeix, més forta és la medicació que s’aplica”, etc.Actualment, no hi ha raons per creure que tots els fàrmacs són més efectius administrats per via intramuscular que per via oral. La farmacocinètica dels medicaments moderns permet que la via oral sigui molt més efectiva i segura que la intramuscular. Avui en dia, cada medicació disposa de la seva via d’administració específica, sigui perquè actua més ràpidament o simplement perquè és l’única forma de pre-sentació que es disposa.L’eficàcia i la seguretat de la via oral fan que a la majoria d’ocasions els injectables intramusculars no siguin necessa-ris i així poder evitar alguns dels problemes de la via intra-muscular, com el dolor local, les infeccions cutànies, etc.El fals mite que la via oral no és efectiva també es pot extra-polar als fàrmacs inhalats, ja que hi ha algunes persones que creuen que no són efectius per al tractament de les malalties respiratòries. Actualment la via d’administració inhalatòria és la preferible per al tractament de l’asma i de la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (bronquitis crònica i emfi-sema pulmonar), atesa la seva elevada eficàcia terapèutica.

Mites en medicinaText. Joan Deniel i Rosanas. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària.

83 ~

Esp

ort

s


ESPORTS

84 ~

Esp

ort


Durant aquest any 2012 commemorem el centenari de l’excursionisme rodenc, un aniversari que ens porta a recordar a totes les entitats que han fet pos-

sible aquesta efemèride. Roda de Ter s’afegeix amb la creació l’any 1912 d’un centre excursionista, a un corrent que havia sorgit a nivell mun-dial a Londres l’any 1857 amb la creació de l’Alpine Club. A Barcelona, el 1876, es va constituir l’Associació Catala-nista d’Excursions Científiques que esdevindrà el Centre Excursionista de Catalunya (1891). A Vic, el CEC hi tenia alguns socis que hi actuaven com a delegats, fins que el 15 d’octubre de 1911 es constituí de manera formal el Centre Excursionista de Vic.Pel que fa a Roda, una colla d’amics sota la direcció de Joan Rosanes i Parés i Joan Poblet i Estebanell, van formar el pri-mer grup excursionista, en un acte simbòlic que va tenir lloc a l’Esquerda, invocada en el discurs fundacional com a testimoni dels avantpassats i un punt ben històric per a celebrar-hi la primera reunió (Butlletí del Grup Excursio-nista Fills del Ter, Any IV, juny 1935). La primera excursió d’aquest grup fou una visita a Casserres que ha quedat en part explicada a la revista “Els Fills del Ter” (Any 1935 i Any 1936. Núm. 48). Només un any després de la seva constitu-ció, la mort de Jaume Rosanes va posar punt i final al grup. A partir d’aquest moment anirem trobant diferents entitats que es van rellevant per mantenir la flama de l’excursionis-me a Roda.

GRUP ExCURSIONISTA ELS FILLS DEL TEREs va fundar oficialment el 2 de febrer de 1930. Va ser un grup molt actiu, coetani a l’adveniment de la República i que va funcionar fins poc abans d’acabar-se la Guerra Ci-vil. L’entitat ha deixat constància de la seva activitat amb la publicació d’un butlletí que va editar-se des de 1932 fins a 1938. Realitzaven diferents tipus d’excursió: les recreatives o turístiques que es feien en automòbil; les sortides cultu-rals que tenien per objectiu visitar establiments industri-als o culturals, i l’excursionisme pràctic. Els destins eren el Collsacabra, les Guilleries, el Montseny, la Garrotxa o els Pirineus, entre altres. Primer el grup tenia dues seccions, la de Cultura i la d’Esports. Després s’hi va incorporar la Secció Infantil. A la secció cultural s’hi va sumar el Museu, i a la d’Esports s’hi afegí la de Festes. Tenien biblioteca pròpia i un petit museu. El butlletí reflec-teix el moviment de socis, els nous inscrits, el socis i les sò-cies que es casaven, les defuncions i en començar la Guerra Civil, els socis que s’havien ofert voluntàriament per anar a defensar la República, les lleves que eren cridades al front, els socis que hi anaven i malauradament, els que ja no en

El Grup Excursionista Mixt al Pedraforca el 22 d’octubre de 1972.

100 anys d’Excursionisme a Roda Text. Jaume fluvià i Moner i Maria Ocaña i Subirana Fotos. Jaume fluvià

podrien tornar mai més. El grup va desaparèixer el 1939.

NOUS HORITZONS La Secció Excursionista de l’Agru-pació Cultural Cooperatista-Roda es va constituir el 1931 amb l’objec-tiu de fomentar la cultura dels seus associats per mitjà de l’excursio-nisme. Depenia de la Cooperativa “La Pau Rodenca”(creada el 1897). També disposaven de biblioteca i organitzaven conferències.

LA FRADERA DEL TEREstava vinculat a la Colònia Tèxtil de Salou, i funcionà entre 1948 i 1949. Feien excursions de caràcter lúdic, com per exemple un viatge a Sitges, organitzat el juny de 1949.

CENTRE ExCURSIONISTA RODA (CER)Fou fundat per una colla de joves l’any 1958. El seu primer president va ser Joan Sala. Tenia tres secci-ons amb entitat pròpia, el Cen-tre Excursionista pròpiament dit, l’Agrupació Sardanista i l’Agrupa-ció Arqueològica. A banda de les excursions, el centre excursionista organitzava moltes activitats cul-turals: aplecs de sardanes (del Far,

85 ~

Esp

ort

s


de Roda...), la Cavalcada de Reis, els Pastorets, conferències sobre excursionisme, geologia, arqueo-logia, recitals de poesia, concursos fotogràfics i de pintura ràpida, ex-posicions, etc.L’Agrupació Sardanista ha estat l’única secció que ha arribat fins avui. Pel que fa a la Secció Arque-ològica cal recordar que va iniciar els treballs d’excavació a l’Esquerda l’any 1966, sota l’impuls de Ramon Solé i Ramon Coma. Van crear un Museu Arqueològic, inaugurat l’any 1973, que fonamentalment contenia els materials arqueològics recuperats al jaciment. El CER es va dissoldre l’any 1976.

AGRUPAMENT ESCOLTA O BOY-SCOUTSEs va fundar a principis dels anys seixanta del segle XX en relació a la parròquia i va deixar de funcionar a finals de la mateixa dècada. A Roda hi havia llobatons i daines, per a nens i nenes de 7 a 11 anys i ràngers i noies guia per a nois i noies de 12 a 14 anys. Anaven amb uniforme i el característic fulard al coll.

GRUP ExCURSIONISTA MIx-TE (GEM)Entorn a 1970, tres amics, Josep Mauri, Joan Vall i Toni Rodríguez, de Vic, van crear un grup per a adolescents del qual ells en van ser els monitors. Es reunien als baixos de la parròquia de Sant Pere, feien excursions i a l’estiu campaments. L’octubre de 1972 les noies s’inte-

gren dins el grup que inicialment no tenia cap nom. A partir d’aquest moment s’anomenarà GEM.

GRUP ExCURSIONISTA MIxTE INFANTIL (GEMI)Es tracta de la branca infantil del GEM nascuda l’any 1973, quan una colla de membres del grup d’adults es va plantejar fer de monitors per a la quitxalla de 6 a 12 anys. Es reuni-en als baixos de la parròquia, al local que van anomenar El Cau, feien excursions, colònies d’estiu i altres activitats d’esbarjo. L’any 2008, després de 35 anys d’activitat l’entitat es va dissoldre.

GRUP ExCURSIONISTA RODA (GER)Pel gener de 1983 una colla molt variada de joves va fundar el GER, que va començar amb una gran embranzida fent excursions molt massives. El seu primer president fou Jau-me Fluvià. Ja al mateix any es van formar diferents seccions, la fotogràfica, l’ecològica i la infantil-juvenil, a banda de l’ex-cursionista. També el 1983 apareixia el número zero del seu butlletí intern Puigcebró. A més de les excursions organit-zaven colònies d’estiu, exposicions de dibuixos i fotografies, arranjaren la Font Fresca de Còdol Dret, etc. La seva activi-tat va anar minvant i abans de la seva desaparició ja només organitzava la Caminada Popular per la Festa Major.

L’excursionisme a Roda, avuiActualment a Roda hi ha tres entitats que continuen desen-volupant una activitat relacionada amb l’excursionisme. El grup ACTER (Amics de les ciències de la Terra i de l’Espai) que compta amb tres seccions: Astronomia, Meteorologia i Excursionisme, amb una programació estable al llarg de l’any. També el grup ENCARA HI SOM! que des de 2007 organitza la caminada nocturna. Finalment el grup CA-MINEM PELS VOLTANTS DE RODA que organitza una sortida matinal amb periodicitat mensual pel voltants de la població i que concentra un gran nombre de persones en-torn a les excursions.

La información d’aquest article prové bàsicament de “La Història de l’excursionisme rodenc” de Jaume Fluvià i Mo-ner.

Llobatons i daines dels Boy-Scouts a la década dels seixanta. Alguns membres del Centre Excursionista de Roda.

Logo del centenari.

86 ~

Esp

ort


La Fira del Pescador de Roda de Ter va arribar, aquest any, a la seva XVIIa edició. Tot i la crisi econòmica, la fira va tornar a ser una realitat gràcies als esforços

de la Societat de Pescadors Esportius de Roda de Ter que ha treballat al costat de l’Ajuntament de Roda de Ter perquè així fos possible. La fira va començar el divendres 28 de ju-liol amb la inauguració i va continuar fins diumenge 30 de juliol amb exhibicions i concursos de pesca i estands espe-cialitzats, situats al Passeig del Ter. A més, també hi havia previstos diferents actes com arrossades populars, fregina-da de peix de roca i cantada d’havaneres. Per presentar aquesta nova edició, la Societat de Pescadors Esportius de Roda i l’Ajuntament de Roda de Ter van oferir una roda de premsa el dilluns 23 de juliol en la que hi va assistir el president de la societat de pescadors, Xavier Car-rera, acompanyat pel vicepresident de la junta de la societat Cristóbal Cantos, a més de l’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra, i el regidor de Promoció Econòmica, Roger Coromi-nas.La primera intervenció va anar a càrrec de l’alcalde, Jordi Serra, el qual ja va apuntar la dif ícil situació econòmica que estan passant els ajuntaments i que fa que s’hagin d’ajustar i adaptar els pressupostos a la situació actual. En aquest con-text, Serra va explicar que a principis d’any es va proposar a la Societat de Pescadors Esportius de Roda de Ter de ce-lebrar la Fira del Pescador cada dos anys. Però el seu presi-dent, Xavier Carrera, es va decantar per fer els esforços ne-cessaris per mantenir la periodicitat anual. I així ha estat. Des de la Societat de Pescadors Esportius de Roda de Ter i des de l’oficina de Promoció Econòmica de l’ajuntament es va treballar conjuntament perquè la fira s’hagi pogut cele-brar amb tot el seu atractiu. “És una fira en condicions. No hem anat a menys, sinó serà igual o millor que la de l’any passat”, va dir l’alcalde de Roda de Ter, el qual va agrair la tasca portada a terme per la Societat de Pescadors Espor-tius de Roda. El president de la societat, Xavier Carrera, va recordar que la fira arriba a la seva 17a edició i va donar les gràcies a l’ajuntament “per deixar-nos treure el nostre es-port al carrer”. I va tornar a insistir en el fet que la reducció del pressupost de la fira “no es notarà en res”. Una vegada més, el president dels pescador de Roda, Xavier Carrera, va assegurar que la fira està consolidada i que la crisi ha fet abaixar el nivell de la fira, a la qual hi van parti-cipar diversos esportistes d’alta competició nacional i inter-nacional. “No podem abaixar els nivells dels concursos. La situació de crisi actual t’ensenya a fer les coses d’una altra manera però mantenint el mateix nivell”, segons Carrera.

El president va afegir que “a nivell de Catalunya, la Fira del Pescador de Roda de Ter és única”: “No hi ha concursos a Catalunya que hi hagi tanta participació i pescadors de qualitat, any rere any”. L’alcalde va puntualitzar que quan els actes els organitzen entitats del poble “aquestes tenen més marge ja que hi dedi-quen moltes hores de manera voluntària” i això fa abaratir el cost. És per aquest motiu, que va aprofitar per agrair a les entitats del poble, en general, i a la Societat de Pescadors Esportius de Roda, en concret, la seva tasca en la dinamit-zació del municipi.Carrera va enumerar un per un els 13 estands que van ser presents a la fira, la majoria dels quals estan especialitzats en pesca d’aigua dolça, amb les millors marques del mercat. També va destacar la col·laboració desinterassada de Fran-cesc X. Mauri que durant els dos dies, al recinte firal, va fer demostracions de pesca de cíprids amb mosca artificial (entre la resclosa i La Blava) i explicacions teòriques i de-mostracions de llançat de mosca (a l’esplanada de la fira).

Moment de la inauguració de l’edició d’enguany de la Fira del Pescador.

La 17a edició de la Fira del Pescador de Roda de Ter manté el seu atractiu, tot i la crisiText. Montse Verdaguer . Fotos. Cristòbal Cantos i Societat de Pescadors Esportius de Roda

Després de la inauguració, es va fer una visita als diferents estands.

87 ~

Esp

ort

s


88 ~

Esp

ort


Resultats copa Sensas

La Copa Sensas 2012 va tenir lloc dissabte el matí. Un total de 16 equips van disputar el campionat. L’equip guanyador va ser l’Olot Colmic “B”.

Resultats XVII Fira del Pescador

CONCURS INFANTIL

1- Mes pes Femení - LAIA BARCONS 4,400 kgs1- Mes pes Masculí - MIQUEL CASTRO 2,640 kgs1- Peça grossa Femení - ANNA CURRIUS 0,360 kgs1- Peça grossa Maculí - JOEL RODRIGUEZ 0,530 kgs

Participació 92 pescadors

CONCURS SÈNIOR

1- Mes pes - XAVIER SUCARRATS 9,560 kgs1- Peça grossa - ALBERT MARCE 6,780 kgs1- Femina - MARIA NOGUERA 2,800 kgs1- Infantil - EDUARD CULÍ 2,760 kgs1- Veterà - IGNASI MERIN 3,720 kgs1- Local- IGNASI MERIN 3,720 kgs

Premis destacats:

13 – Mes pes (OBSEQUI JAUME SOLER) ARTUR KOLACZYNSKI - 3,040 kgs

15 – Peça grossa (OBSEQUI JOAN CASTRO)ANDREU CUEVAS - 0,540 kgs

25 – Mes pes (OBSEQUI JOAN CASTRO) JORDI CARRERA - 2,140 kgs

25 – Peça grossa (OBSEQUI ARMERIA POU)SALVADOR ROMA - 0,200 kgs

50 – Mes pes (OBSEQUI JAUME ESCARRABILL) ISAAC REGUANT - 0,480 kgs

50 – Peça grossa (OBSEQUI PASTISSERIA PRAT)MARC CARRERA - 0,080 kgs

Participació 152 pescadors

Classificació dels primers 3 equips

1 David Grabulosa Olot Colmic “B” Jaume Puig Olot Colmic “B” Josep Masanas Olot Colmic “B” Marc Masanas Olot Colmic “B”

2 Jean Desque France-Talavera Sensas Àngel Rodríguez France-Talavera Sensas Roberto Rodríguez France-Talavera Sensas Paul Ricaud France-Talavera Sensas

3 Antonio Gutiérrez Torelló “A” Ceferino Lozano Torelló “A” Joan López Torelló “A” Carles Martínez Torelló “A”

Classificació de l’equip local

13 Felipe Madrid Roda de Ter Senas Josep M. Masnou Roda de Ter Senas Jordi Carrera Roda de Ter Senas Martí Vioque Roda de Ter Senas

Els premiats de cada zona

Zona A - Xavier Vilarrubias (FPE Olot Sensas). P: 3,170 kg.Zona B - Jaume Puig (Olot Colmic “B”). Pes: 5,360 kg.Zona C - Benet Garriga (SPEAC Angles Yuki). Pes: 950 kg.Zona D - Marc Masanas (Olot Colmic “B”). Pes: 6,630 kg.

INICIACIÓ A LA PESCA.- La setmana de la Fira del Pescador, la Societat de Pescadors Esportius de Roda van organitzar una sessió de pesca per a nens i nenes del Casal d’Estiu de Roda de Ter. Durant el matí la Societat de Pes-cadors varen explicar als nens i nenes qui eren i què feien l’entitat dels pescadors. L’activitat es va fer al costat del riu Ter i fins i tot van poder pescar algun peix. L’activitat va agradar molt als participants i varen aprendre, experimentar i conèixer les tècniques de pescar.

89 ~

Esp

ort

s


ELS CONCURSOS DE PESCA

La fira es va inaugurar el divendres, a les 9 del vespre. El dissabte el matí, el gran atractiu de la fira va ser la “Copa SENSAS”, un concurs d’alta competició, el qual va comptar la participació de grans equips que va disputar a un excel-lent nivell. En aquesta competició hi participen campions del món, d’Espanya i de Catalunya. Hi van haver 16 equips inscrits, formats per 4 persones (2 francesos, 1 de Talavera, i la resta de Catalunya). “El concurs va ser fantàstic com a participació i nivell”, va assegurar Xavier Carrera. I a la tarda, hi va haver el també ja tradicional concurs infantil que cada any acull més participants. I per començar-lo a animar, el dimecres abans (el dimecres 25 de juliol), nens i nenes del Casal d’estiu de Roda se’ls fa una classe pràctica

per aprendre a pescar. En aquest concurs hi ha una mitjana de 100 nens i nenes inscrits. En aquest cas, van ser 92 nens i nenes. El dissabte es va fer l’arrossada popular per dinar i al vespre, freginada de peix de roca. La jornada va acabar amb un concert acústic a càrrec de Joan Escudero, el qual va oferir un repertori de música dels anys 80. El diumenge va tenir lloc el Gran Concurs de Pesca Sènior, un concurs de pesca tradicional i “el més important de la comarca”, tal i com explica Carrera. L’any passat hi van haver 137 parti-cipants i aquest any n’hi va haver 152. Degut a l’augment de participant, Carrera va fer aquesta valoració: “Tal i com està tot, simplement sensacional”. Després de l’entrega de premis i de l’arrossada popular, a la tarda hi va haver passeig a escollir amb carro, poni o cavall. La fira va acabar el vespre amb la tradicional cantada d’havaneres i el rom cremat.

90 ~

Esp

ort


Molta participació al Torneig F7, amb 40 equips inscritsText. RDT. Fotos. Pere Serra

Bojos Osona (Sèniors).

GR30, alevins.

La cinquena edició del Torneig d’estiu F7 del mes de juliol, que organitza el Centre Esportiu Roda, va reunir aquest any 40 equips repartits en categories d’alevins, infantils, cadets, sèniors i fèmines. Una participació alta tenint en compte que cada any, durant aquest mes, l’oferta d’estiu quan a futbol és més àmplia arreu de la comarca. Quatre caps de setmana atepeïts de partits i amb un ambient festiu al Mu-nicipal de Roda de Ter.En categoria aleví hi van participar vuit equips, i el podi va ser pels Nxufats en primer lloc, segon La Canalla del Ca-pellà i tercers Supercraks. El millor jugador va ser Nil Fa-bregó i el millor porter, Arnau Tenes. En infantils s’hi van inscriure cinc equips amb el Dimitris Team com a campió seguit del Red Devils i l’OC’s Team. El millor jugdor va ser Adam Ferrer i, Xavi Cibeira, el millor porter. En cadets, la participació va ser més baixa, quatre equips i el campió va ser La Geer seguit del Lus Beers i Fusteria Torrent. El millor jugador va ser Vilal Coucou.En categoria sènior la participació va ser de 14 equips i la final molt renyida que es va haver de decidir a la tanda de penals després que Nam Osona i el Xics BB acabessin el temps reglamentaria empatats. D’aquesta manera, els Xics BB perdien la segona final després que l’any passat també perdessin la final al Manlleu J, i el guanyador d’aquesra cin-quena edició fossin els Nam Osona. En tercera posició va acabar el Bar Mundial. El millor jugador i porter va ser de l’equip dels Xics BB, amb Martí Soler i Pol Casals, com a guardonats.Finalment, en fèmines el Sant Quirze va guanyar per 2 a 6 a les Típiques. Les Alosque van acabar en tercera posició. La millor jugadora va ser Ainara Leiva, i Judit Lira, la millor portera. Hi van participar nou equips.El final del Torneig es va fer una menció especial al porter dels Bojos Osona, Roger Sors, com a reconeixement al seu esforç i sacrifici de superació personal. El trofeu li va entre-gar el president del CE Roda, Pere Serra. Nxufats, alevins.

L’equip dels Xicsbb, sènior.Salsa del futbol.

91 ~

Esp

ort

s


compte per 1 a 0 quan tothom veia clara la tanda de penals. Finalment, en infantils, l’única categoria que es jugava A11, el guanyador va ser l’OAR Vic que va vèncer per la mínima al Vic-Riuprimer. També es van premiar els millors juga-dors i porters, i l’equip amb més fair-play.

A l’hora del repartiment de premis, a més de la presència de l’alcalde de Roda, Jordi Serra, el regidor d’Esports de Roda, Jordi Bonilla, el de les Masies de Roda, Jaume Riera i el regi-dor Albert Serra; van entregar medalles dos dels socis més antics del club: Xevi Caralt i Isidre Costa i l’ex jugador del primer equip Ramon Mayo.

51 equip participen al Torneig de l’Amistat del CE RodaText. Redacció RDT. Fotos. Albert Serra

La 24èna edició del Torneig de futbol base de l’Amistat es va cloure amb cinquanta-un equips participants i prop de 600 jugadors. La competició es va disputar en dos caps de setmana a principis de juny sota un temps estiuenc i sense cap incident.

En categoria prebenjamí, hi van participar 14 equips i el gua-nyador va ser el Matadepera que es va imposar a la final al Martorelles. En quan a benjamins, també hi van participar 14 equips i el campió d’aquesta edició va ser el Tona gua-nyant la final al Vic-Riuprimer. En alevins eren 17 equips i el Can Rull es va imposar al CE Roda A ja en temps de des-

92 ~

Esp

ort


Després de tres anys amb José Gallar-do a la banqueta, aquesta temporada el primer equip del CE Roda ha can-viat de tècnic i ha renovat la plantilla recuperant jugadors que ja havien ju-gat el club configurant una plantilla competitiva per aspirar a tot a Tercera Catalana. El nou tècnic serà en David Cano que fa dos anys estava amb el de Quarta Catalana i al seu costat l’exju-gador del Roda Marcelo Dapueto. Un duet jove i amb moltes ganes que as-piren alguna cosa més que consolidar l’equip a la categoria.

El primer equip del Centre Esportiu Roda comença un nou cicle

La plantilla del segon equip del Centre Esportiu Roda per la temporada 2012-13.

Text. Redacció RDT. Foto. Joan Parera Joan Reig (Porter)Eduard Robles (Porter)Pol Casals (Porter)

Jordi Vidrier (Defensa)Gerard Serrat (Defensa)Arnau Muntadas (Defensa) - 4a Catalana CE RodaGuillem Ballús (Defensa) - UE Sant VicençDani Martínez (Defensa) - UE Sant VicençGerard Vergés (Defensa) - 4a Catalana CE RodaMarc Domènech (Defensa) - Juvenil AEC Manlleu

Said Bouziane (Mig)Toni Sousa (Mig)David Sousa (Mig)Cristian Martínez (Mig)Sergi Cordero (Mig) - 4a Cata-lana CE RodaMartí Prats (Mig) - UE TonaEnric Cabanas (Mig)

Carles Verdaguer (Davanter)Pol Megias (Davanter)Javi Pérez (Davanter)Sergi Vilaseca (Davanter) - At-lètic RodencAbel López (Davanter) - OAR VicJordi Salés (Davanter) - Ripoll

David Cano (Entrenador)Marcelo Daupeto (Entrenador)

Pere Comet (Preparador f ísic)Dani Alonso (fisioterapeuta)Maria Nadales (Responsable de material)Joan Ferré (Delegat)

President: Pere SerraResponsable primer equip: Lluís Toll

Respecte la temporada passada, hi ha deu jugadors nous. Tres d’ells han pujat del filial (Gerard Vergés, Arnau Muntadas i Sergi Cordero), Guillem Ballús i Dani Martínez (Sant Vicenç), Marc Domènech (juvenil del Manlleu), Martí Prats (Tona), Sergi Vilaseca (At. Rodenc), Abel López (OAR Vic) i Jordi Salés (Ripoll). El diumenge de la Festa Major de Roda, 23 de setembre, l’equip jugarà a casa a partir de 2/4 de 5 de la tarda amb el Campdevànol, vigent subcampió la temporada passada i que va renunciar a l’ascens.

La Garriga-2 Roda-2Folgueroles-0 Roda-5Roda-0 Tona-3Roda- 0 Taradell-1

Resultats de pretemporada

PLANTILLA CE RODA (3a CATALANA)

Temporada 2012-2013

93 ~

Esp

ort

s


Arrenca una nova temporada per l’At-lètic Rodenc, i novament a la Tercera Catalana. Després d’una temporada amb un final espectacular i aconse-guir salvar la categoria, aquesta nova temporada s’afronta amb l’objectiu de no haver de passar les angúnies que es van passar en la temporada anterior.En l’apartat tècnic, l’equip continua amb el mateix bloc de la temporada passada, amb l’Adrià Balagué, en Marc Escarrabill i en Jordi Serra formant un “trident” en la direcció esportiva del equip, on intentaran guiar l’equip i aconseguir els objectius del club.En la vessant esportiva el club s’ha re-forçat amb cinc nous jugadors: Martí Vioque (CE Roda), Ferran Girvent, Enric Picañol, Jordi Subirana i Albert Fàbregas (FC Calldetenes). Són cinc incorporacions que han de donar sà-via fresca al equip ja que es tracta de cinc jugadors molt joves i són una cla-ra aposta de futur del club i dels quals s’espera que tinguin un molt bon ren-diment per l’equip.L’equip també ha patit algunes baixes: Eloi Burgaya, Aitor Lara, Dani Mas-deu, Alberto Carrasco, Adrià Arimany,

Nova temporada per a l’Atlètic Rodenc a Tercera Catalana

Moment del servei d’honor a càrrec de Jaume Rehues en el triangular del CD Almeda.

Text. Jordi Sors. Foto. Raül Cayuela

Carles Baulenas i Sergi Vilaseca.La resta de la plantilla serà la formada per: Gerard Creus i Ricard Comajoan a la porteria. Gerard Masmitjà, Jordi Bonilla, Joan Girvent, Jordi Vila, Xevi Castells i Marc Orra a la defensa. Marc Aguilar, Genís Baena, Jordi Cornellà, Xevi Expòsito i Marc Verdaguer al mig del camp i Sergi Serra, Miquel Valls i Edu Martínez a la davantera.L’equip va iniciar els entrenaments el dia 14 d’agost i s’han planificat els se-güents partits amistosos:

Dissabte 25 d’agost 18:00 h a BanyolesAtlètic Banyoles (3a Catalana) Resultat: 7-1

Dijous 30 d’agost 20:30 h a RodaCE Roda de Ter B (4a Catalana) Resultat: 3-3

Dissabte 1 de setembre 17:00 h a Cornellà (Triangular)CD Almeda (3a Catalana) Resultat: 1-0CE Principat (1a Divisió Andorra)

Resultat: 3-2Diumenge 2 de setembre 18:00 h a BalenyàAtlètic Balenyà (4a Catalana) Resultat: 2-4

L’inci de la temporada va ser el 9 de setembre, on el Rodenc té un primer partit de lliga molt complicat ja que vi-sita el camp del Sant Feliu de Codines. Les següents dues jornades de lliga es juguen totes dues al Municipal de Roda. La tercera jornada de lliga co-incideix amb la Festa Major de Roda i l’Atlètic Rodenc juga el seu partit de lliga al Municipal de Roda i rep la visi-ta del JE Santa Eugènia de Berga a les 4 de la tarda.Aquest any el club celebra el seu 25é aniversari, i el club està treballant per fer una celebració amb tota la gent que forma o ha format part del club. Els ac-tes encara s’hi està treballant i tan bon punt estigui tot enllestit es donarà a conèixer tota la informació a través de la web del club. Per a més informació del club, partits, resultats, activitats, etc... us convidem a que visiteu la nos-tre web www.atleticrodenc.com

94 ~

Esp

ort


Aniversari de la Penya Blaugrana de Roda de Ter i Les Masies

La Penya Blaugrana de Roda de Ter i Les Masies va celebrar, el passat diumenge dia 10 de juli-

ol, el seu 22è aniversari. L’acte va re-unir unes 75 persones entre penyistes i simpatitzants i com de costum s’ha celebrat amb un dinar de “Fi de tem-porada”. Ens van acompanyar a l’acte, el regidor d’Esports de l‘Ajuntament de Roda de Ter, Jordi Bonilla, el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Les Masies de Roda, Jaume Riera, el president de la Penya, Isidre Costa, i els components de la Junta. També Francesc Xavier Canudas, de-legat del Consell Consultiu de Penyes d’Osona i el Ripollès, a més de Xavier Ilinxeta, directiu de la Comissió de Pe-nyes del FCB. Enguany, ens ha acom-panyat un exjugador del Club, Joan Torrent, també menbre de l’Agrupa-ció de Veterans. El dinar es va fer a la Vila dels Masramon de Vic. Els diferents esmentats van fer entre-ga a la penya de diferents obsequis i la penya també va correspondre d’igual forma.Com a anècdota, a l’acte hi va assis-tir el penyista més veterà de 93 anys, Pere Orra de Roda de Ter i la més jove de només 8 mesos, la Iria, que també s’apuntava a la festa! Destacar que Jordi Cardoner, vicepre-sident del Club, ens va fer arribar en un DVD una salutació i felicitació per l’aniversari. Es van cedir els diferents regals als penyistes i es van sortejar samarretes de la nova temporada, i entrades per assistir als partits de la Champions, entre altres coses. La Penya Blaugrana de Roda de Ter i Les Masies continua creixent i ani-mant als penyistes a compartir els bons moments que ens està donant el nostre club.

EQUIP DE FUTBOL 7 DE LA PENYA.- Aquesta temporada, com a novetat a la penya, s’ha creat un equip de futbol 7 amb un grup de nois de Roda i Les Masi-es. Les samarretes estan amb el nom de la penya i van competir en el 5è Torneig de Futbol 7 en la categoria d’alevins que va tenir lloc del 2 i serà al 27 de juliol.

La penya Blaugrana de Roda de Ter i les Masies, vol desitjar-vos una feliç i alegre festa major. Ja sabem que no són els millors temps per a molta gent però això no treu que no volguem en-viar-vos els nostres millors desitjos.En nom dels socis que representem la junta estem més disposats i amb més ganes que mai a convidar-vos a par-ticipar de totes les inciatives que en-gemem. Aquesta temporada passada hem participat de diferents maneres amb actes del poble, hem donat obse-quis a associacions, hem format part de la rua dels Tonis, hem patrocinat un equip de futbol de canalla facili-tant-los els equipatges, hem fet el fi de temporada amb un dinar on vam convidar tots els socis, col·laborarem d’alguna manera amb la festa major, etc... En una paraula: Volem que sabeu que estem el vostre costat i al costat del poble. Esportivament, hem viscut un altre any fabulós, ple d’èxits, emo-cions i títols. El llegat que ha deixat en Pep Guardiola és inqualificable, ja s’ha dit tot el que es podia dir per venerar

Text i fotos. Junta de la Penya blaugrana

un home tan excel·lent. Mai cap de nosaltres tornarà a viure uns anys de futbol tan meravellosos i insuperables. Comemcem una nora era amb en Tito Vilanova i tenim tota la confiança amb aquest senyor que ha estat sempre al costat d’en Pep. No cal dir gaire res so-bre aquest tema, ells ja ho han dit tot de la seva relació, tant a dins del camp com a fora. Als socis i simpatitzants només ens cal respectar i confiar amb les decisions del tècnic. Això no vol dir que no vàrem sentir una profunda tris-tesa quan en Pep va donar per acaba-da la seva etapa com a entrenador del Barça. Estem a la vostra disposició i si teniu necessitat de fer-nos arribar els vostres suggeriments, tenim la pàgina web i ens reunim cada dilluns d’1/4 de 10 fins 1/4 o 2/4 d’11 de la nit al local de la penya, als baixos de Can Plano-las, al davant de Ràdio Roda. (Esperem que aquest any l’impresentable d’en “Mou” no doni pel sac a tota la lliga i en especial al Barça). Visca Roda i Les Masies, visca el Barça, visca Catalunya i visca la penya!

Bona festa major a tothom

95 ~

Esp

ort

s


La temporada 2012-2013 ja ha començat i el Club Patí Roda ha iniciat una de les campa-

nyes més ambicioses de la seva histò-ria. Com ja hem reflectit en aquestes mateixes pàgines en altres ocasions, l’entitat rodenca s’ha convertit en una de les referències de l’hoquei osonenc, tant per nombre d’equips com per re-sultats. L’estiu ha estat intens per els membres de la junta que han treballat de valent per planificar la nova temporada amb nous i importants reptes. Precisament s’han incorporat nous membres, entre els quals en destaca Albert Baucells, exjugador de l’Ok lliga i que serà el nou Director Esportiu del Club Patí Roda. A més del suport de tota la junta de l’entitat també comptarà amb la col-laboració de Gerard Usart com a co-ordinador esportiu. Tot això per gesti-onar un total de 12 equips, 2 més que en l’anterior campanya i que permetrà al Club Patí Roda està present en totes les categories de l’hoquei català, amb la novetat de 2 equips femenins. També se seguirà fomentant la pràc-tica de l’hoquei amb l’escola i, a més, l’acord amb l’ajuntament per fomentar la pràctica de l’espot, també hi haurà places perquè els estudiants puguin conèixer aquest esport. Aquest incre-ment del nombre d’equips i d’activitat prevista, ha fet que l’estiu hagi estat intens per la junta que presideix Jordi Vistós. La composició de l’equip tècnic per tots els equips ha estat mol curós i a més de Baucells i Usart i haurà un total de 15 entrenadors i 12 delegats, amb un nombre total de jugadors superior a 80, a més dels que participin en el programa d’escola. El gran repte esportiu per aquesta nova temporada es sens dubte per l’equip sènior masculí. Després d’un

Nova temporada, nous reptes del Club Patí Roda Text i foto. Miquel Rovira

any de reestructuració i rodatge en la categoria 1a catalana, l’equip que diri-geix Pere Vila, després de lluitar pels llocs capdavanters la passada tempo-rada, afronta aquest any els objectius més ambiciosos, i ser un dels equips referència de la categoria. Amb una plantilla plenament conso-lidada i amb el reforç dels joves juga-dors rodencs del nou equip júnior, fa que aquesta nova campanya s’afronti de manera optimista. L’optimisme també es latent en l’apar-tat femení, ja que per primera vegada a la història del club, hi haurà 2 equips, un a primera i l’altre a segona. El pri-mer s’ha reforçat i el segon s’ha pogut formar gràcies a noves incorporacions i també amb jugadores joves que han anat pujant en els equips base del CP Roda. Precisament els equips base de l’entitat rodenca és on més es notarà la incorporació de nous jugadors, al-guns d’ells vinguts de diversos pobles de la comarca, i que no fa res més que confirmar el bon treball que s’està fent al Club Patí Roda en l’hoquei base. A llarg d’aquest mes de setembre ja ha començat la temporada a nivell de competicions federades, mentre que

Noves equipacions amb nova imatge

pels equips comarcals, l’inici serà el proper mes d’octubre. També a nivell d’imatge hi haurà can-vis importants amb l’estrena de noves equipacions amb nova imatge, mante-nint el color blau com a identitari de l’equip rodenc.

96 ~

Esp

ort


El Club Bàsquet Roda ja ha engegat els motors per preparar a tots els seus equips per fer front de la millor manera la nova temporada 2012-2013 que ja esta a tocar.Els entrenaments van començar per a la majoria d’equips el 22 d’Agost i així posar els jugadors en forma per a poder participar a la 28ena edició del Torneig de bàsquet UNNIM de Sant Julià de Vilatorta que es va celebrar del 31 d’agost al 2 de setembre i en el qual hi van participar 3 equips del club (Sènior Femení, Junior Femení A i Pre-Infantil Femení) obtenint en general uns bons resultats.El club com cada any ha programat una estada esportiva els dies 8 i 9 de setembre per a tots els seus equips i així acabar de preparar-se f ísica i tècnicament. Com en els últims anys l’estada s’ha realitzat a la casa de colònies el Collell situada a la Garrotxa. Durant tot el cap de setmana els jugadors van tenir diverses sessions d’entrenaments i partits amistosos per acabar-se de preparar per als seus respectius campio-nats.El 16 de setembre té lloc la presentació de tots els equips del Club al pavelló municipal.Aquesta nova temporada el club tindrà un total de de 137 jugadors i jugadores dirigits per una plantilla de 18 entrena-dors i que juntament formen un total de 6 equips femenins

El Club Bàsquet Roda engega motorsText i foto. Bet Faja

(categories Sènior, Sots 21, Júnior A, Junior B, Infantil i Pre-Infantil), 4 de masculins (categories Sènior, Sots 25, Júnior i Pre-Infantil), l’escola per a introduir al bàsquet als més pe-tits de la casa i l’equip de femení de lleure.El club espera que el treball realitzat per a cada un dels membres, ja siguin jugadors, entrenadors o col·laboradors es vegi recompensat amb una bona temporada i uns bons resultats per a tots els equips.El Club Bàsquet Roda us desitja bona festa major!

Es veu que el primer campionat del món d’escacs es va dis-putar l’any 1886. Va ser un enfrontament entre Wihelm Steiniz d’Àustria contra Johannes Zukertort de nacionalitat anglesa. El maig es va jugar a New York, Sant Luis i Nova Orleans, tots a els Estats Units. El primer joc va començar el 20 de gener, i l’últim el 24 de febrer del mateix any, amb la victòria de Steiniz. Steiniz va guanyar el maig per 12/5 a 7/5, convertint-se en el primer campió del món. Per el que pertoca a nosaltres, el Club Escacs de Roda i les Masies, es-tarem presents com cada any al contingut dels programes de la festa major. El dia 22 de setembre hi ha previst el mini campionat infantil, a les 4 de la tarda, a la sala polivalent (entrada al teatre Eliseu). El dia 23 de setembre, a les 11 del mati, simultànies amb un recorregut escat aquista. També estarem presents a la festa major de les Masies de Roda, amb un mini campionat infantil el dia 30 de setembre, a les 11 del matí. Sense res més: Rodencs i Masiencs, el Club d’Escacs us desitja bona Festa Major

El Club Escacs, un any més a la festa majorText i fotos. Club Escacs de Roda i Les Masies

97 ~

Esp

ort

s


Les curses atlètiques de Roda tenen lloc el 14 d’octubreText i foto. Gregori Domínguez i Comas. President Comissió Atlètica de Roda

Imatge de les curses atlètiques de Roda de l’any passat.

Un any més la Comissió Atlètica Roda organitza la Mitja Marató, la Cursa 10 km i el Cros Escolar. Enguany les curses se celebraran el diumenge 14 d’octubre. La sortida conjunta de les dues curses serà com sempre a

2/4 d’11 del matí i la del Cros Escolar es farà a 1/4 de 10. La sortida i l’arribada del Cros serà al mateix lloc per a totes les categories (caganius, prebenjamí, benjamí, aleví i infantil).En els darrers anys, la Mitja Marató s’ha consolidat com una data permanent en el calendari de curses de fons de Catalunya. Cal recordar que la prova és puntua-ble per la 7a Challenge de Mitges Maratons Gran Premi Diputació de Barcelona i que la Cursa de 10 km ho serà per la Lliga Internet de Champion Chip (sistema de cronometrage que s’utilitzarà).En la prova de la Mitja hi haurà trofeu pels cinc primers classificats (categoria femenina i masculina), un per cada una de les cinc categories que estableix el reglament de la Comissió, un per la primera dona i primer home local de Roda de Ter i les Masies, un pel club guanyador, tres pels primers classificats en la categoria de diversitat funcional i tres més pels invidents. Pel que fa a la Cursa de 10 km rebran trofeu els tres primers classificats de la general (dones i homes) i un per la primera classificada i classificat de Roda i Les Masies. També es sortejarà un cap de setmana a Andorra (gentilesa de Viatges Alemany), un pernil i molts més obsequis, a part de la bossa que es lliurarà a cada corredor.Els més menuts també tindran tres torfeus per categoria, bossa de record per tots els participants i una camiseta. Per poder-hi participar cal la firma del tutor/a. Finalment destacar que es compta amb una gran zona d’aparcament, dutxes, entreteniments per la quitxalla, avituallaments i a l’arribada una gran botifarrada. És una cursa de referència, pensada perquè el dia 14 d’octubre Roda de Ter sigui la festa de tots els corredors! Us hi esperem!

“En els darrers anys, la Mitja Marató s’ha consolidat com una data permanent en el calendari de curses de fons de Catalunya i la prova és puntuable per la 7a Challenge de Mitges Maratons Gran Premi Diputació de Barcelona”

98 ~

Esp

ort


ons públiques amb telescopi, les conferències, projeccions d’alpinistes i viatgers, cursos de meteorologia, concursos de fotografia, xerrades de ciència, visites a museus, sessi-ons de cinema a la fresca, rutes guiades per naturalistes, caminades, excursions, sortides d’esquí de fons, travesses pirinenques, pràctiques d’espeleologia, curses d’orientació i un llarg etcètera. Actualment tenim consolidades algunes activitats com ara l’Astrocaminada, de la qual en portem 9 edicions i la Cursa d’Orientació per la Festa Major, que enguany serà la 5a edició. I hem arribat fins aquí gràcies als socis i sòcies, als simpa-titzants que ens segueixen, a l’Ajuntament de Roda de Ter i a totes aquelles persones i entitats que desinteressadament ens donen un cop de mà. Hem completat una dècada d’ex-periències, satisfaccions i algun petit entrabanc. Ara és mo-ment de mirar el futur amb optimisme i esperonar els joves a participar més activament aportant els seus projectes i in-quietuds. Qualsevol col·laboració representarà un gest va-luós per engradir ACTER i, de retruc, per mantenir l’esperit associatiu del poble. Per molts anys i endavant!Per més informació: www.acterweb.com.

ACTER, 10 anysText i foto. Francesc Gutiérrez. Secretari ACTER

Ja queda una mica lluny aquell estiu de 2002 quan un grup d’aficionats a l’astronomia i la meteorologia es reunien per organitzar-se en una associació sense ànim de lucre amb l’objectiu de divulgar aquestes ciències. Així va néixer AC-TER, els Amics de les Ciències de la Terra i de l’Espai. Les primeres activitats van ser una caminada nocturna amb observació astronòmica, l’Astrocaminada, i una exposició d’aparells meteorològics, amb una bona acollida pels ro-dencs i rodenques. De seguida va sorgir una nova inquie-tud en el si de l’entitat, l’excursionisme, que encaixava a la perfecció amb la descoberta, el respecte i el gaudi del medi natural. Es va crear la secció esportiva d’excursionisme ins-crita a la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Ca-talunya) i des del 2007 tramitem llicències de muntanya. Al llarg d’aquests deu anys han estat moltes les observaci-

Sortida d’esquí de fons. Febrer 2010.

Nova temporada, mateixos objectiusText i foto. Penya blanc i blava de Roda de Ter

Doncs sí, ja tenim una altra temporada aquí i sembla que les coses no han canviat gaire. Inici de campionat desil·lusionant pels interessos blanc-i-blaus que esperem que canviïn aviat. Al moment d’escriure aquest article l’Espanyol havia perdut els dos primers partits de lliga i l’afició ja es veia, una altra temporada, lluitant per no baixar a segona. Deixant a banda tot això, s’ha de ser optimista i buscar el costat positiu. Això tot just acaba de començar i hem de confiar que l’equip remuntarà. Des de la Penya blanc-i-bla-va de Roda de Ter us volem desitjar a tots i totes una bona Festa Major i recordar a tots els socis i aficionats de l’Espa-nyol que poden venir a veure els partits del seu equip al nou

local que vam inaugurar a finals de la temporada passada al barri Santa Tecla. Us hi esperem!

Inauguració del nou local, a finals de la temporada passada, al barri Santa Tecla.

99 ~

Esp

ort

s


Tocats per la boira debuta a les 24 h de MontmelóText. Redacció RDT. Foto. Tocats per la boira

Tocat per la Boira van debutar a les 24 Hores de Motoci-clisme del Circuit de Catalunya, a Montmeló, que es van disputar el 7 i 8 de juliol. L’equip estava format per Anto-ni Sanglas, David Vistós, Josep M. Clapera i Ramon López, amb Josep M. Bori com a cap d’equip. Es van inscriure a la categoria de Debutants amb una Yamaha YZF de 600 cc i ho van fer en homenatge a un membre del grup que va morir l’any passat d’accident i de qui asseguren que “era l’ànima de la colla”. L’objectiu era “acabar dignament ja que no comptàvem amb mitjans professionals”. Però la cursa va anar més bé del que els debutants s’esperaven. Van que-dar en segona posició i van poder saborejar podi. L’equip de Roda està molt agraït a totes les persones que els van ajudar, que van ser moltes, i esperen poder tornar a repetir l’experiència tot i que “ja es veurà quan serà”.

El CC Pedal Ter organitza el 1er Criterium Pedal Ter Premi festa majorText. Pep Toneu. Club Ciclista Pedal Ter

El passat cap de setmana del 6 al 9 de juliol vam fer la sorti-da d’estiu del Club Ciclista Pedal Ter. Aquest any es van fer dues activitats, una sortida amb bicicleta i una caminada. La sortida cicloturista va constar de 112 km amb sortida a la població de Bielsa (Huesca) passant pel Coll d’Aspin (1.490 m) de 12 km de pujada amb un desnivell de promig del 6,5% i el mític coll del Tourmalet (2.115) de 17 km de pujada amb un desnivell de promig del 7,5 % per finalitzar a Sta. Marie de Campan (França).La caminada va començar des del parador nacional de Biel-sa fins arribar al llac Marboré (2.250 m), passant pel Bacon

de Pineta amb unes paronàmiques fantastiques de la vall de pineta i el glaciar del Monte Perdido (3.355 m), el Cilindro (3.225 m), i los Astazus (3.071 m). La durada de la caminada va ser de 7 hores.El Club Ciclista Pedal Ter us desitja una molt bona festa major.El club Pedal Ter el dia 23 de setembre a 2/4 de 10 del matí organitza el 1er Criterium Pedal Ter Premi festa major que consta de dues curses de 45 km aprox. de veterans, en el polígon el Puig Vell, la primera cursa serà la de veterans master 50, 60 i fémines i la segona, els masters 40.

100

~ E

spo

rts


Caminem pels voltants de Roda, 3a edicióText. Pep Bas. Fotos. Caminem pels voltants de Roda

Amb el lema ja tradicional: “Caminem perquè ens agrada fer salut, estar amb els amics i redescobrir Roda i els seus voltants”, Encara hi som! i Caminem pels volants de Roda hem organitzat per aquest 2012 la 3a edició de les Ca-minades pels voltants de Roda. Aquestes caminades tenen unes carac-terístiques ben específiques que les fan aptes per a gairebé totes les condici-ons físiques: no sobrepassen els 15km i s’inicien i acaben a la plaça Major de Roda. Tenint sempre en compte aquestes premisses, els organitzadors procurem traçar recorreguts diferents i en totes les direccions possibles. Dues

caminades fugen d’aquests planteja-ments: l’extra (aquest any al Morro del Far) i la Negranit (caminada nocturna que aquest any arriba ja a la seva 5a edició i transcorre gairebé en la seva totalitat pels carrers de Roda). Aques-tes caminades, convertides en un punt de trobada de vells i nous amics, han comptat cada vegada més amb cami-nadors i caminadores vinguts d’altres pobles de la comarca i, també, de po-blacions d’altres comarques, com ara La Garriga, l’Ametlla, Terrassa, Caste-lldefels, Rubí... entre d’altres. Amics i amigues que hi vénen atrets tant per la bellesa dels paisatges com per l’am-

Resum de les caminades d’aquesta edició

bient de bona companyonia que entre tots hem ajudat a crear. D’altra banda, destacar les col·laboracions i el suport de: Fòrum Dona, Associació Roda de Comerciants (ARC), 100 anys d’ex-cursionisme a Roda de Ter i regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Roda de Ter. I el nostre més sincer agraï-ment als patrocinadors habituals que fan possible que, amb el seu suport, puguem oferir gratuïtament un petit refrigeri a l’hora de l’esmorzar: Fuster-Ebenista Narcís Freixa, Administració de loteria Pallarès, Transports Josep Puigblanqué i Estació de Servei Feixas Aulet. Mil gràcies.

Participants a la 3a Caminada pels voltants de Roda, edició 2012.

1a: 22 de generFolgueroles

2a: 12 de febrerPuig-Agut

6a: 3 de junyFussimanya

7a: 15 de juliolEl Poquí

3a: 11 de marçEl Sangles

4a: 22 d’abrilSanta Magdalena

8a: 16 de setembreMas Serrabou

9a: 5 d’octubreNegranit

EXTRA: 6 de maigEl Morro del Far

5a: 20 de maigSalt del Cabrit

10a: 16 d’octubreSant Feliuet

11a: 11 de novembrePont d’en Bruguer

12a: 16 de desembrePalau

101

~ Fe

sta

Maj

or


fESTA MAJOR’12

102

~ Fe

sta

Maj

or


103

~ Fe

sta

Maj

or


Ja ha passat un any i ens retrobem com si no res, per celebrar la nostra festa més gran. Festa on coincidim totes les generacions des dels més menuts fins als nostres majors.

El 23 de setembre: Sta. Tecla, ens convida a fer festa just quan, a les darreries del mes, l’acabament de l’estiu ens porta a la normalitat de la feina i de l’estudi... precisament per això gaudim de les últimes tardes de llum amb més ganes que mai.

Quin és el patrimoni més gran d’una festa? La gent, la cultura i l’ entorn. I és evi-dent que les persones són més valuoses que l’entorn i que el patrimoni cultural, ja que, sense elles, no existiria cap de les altres opcions.

Tot canvia: la societat, la situació política i econòmica... però el poble perdura i la festa major hauria d’ésser una eina capaç de suscitar la participació col·lectiva.Les associacions constitueixen l’ossada que articula el poble i fa que trobem no-ves maneres de pensament i d’expressió.

Cal tornar a fomentar la cultura de l’esforç i les idees. Davant la manca de re-cursos és necessari apel·lar a la col·laboració de les entitats locals i particulars, recuperant l’esperit altruista. La participació ciutadana ha de mantenir el pro-tagonisme i l’administració col·laborar logísticament i econòmicament dins les seves possibilitats.

Sou vosaltres, veïns i veïnes, i l’ajuntament com un veí més, els responsables de convertir la festa major en un esdeveniment important. En el poble no és només una festa, és La Festa, la de tots els que la fem créixer, la conservem i l’emmot-llem a les noves circumstàncies i realitats. El mèrit que tot funcioni és de tothom, dels que participeu en els diferents actes i dels que en gaudiu des d’una perspec-tiva d’espectadors. Sense uns i altres la festa no tindria sentit.

Un vell conegut de tots va dir: “Serem allò que vulguem ser” i així serà. Serem part de la festa i de l’alegria del poble.

Ah! I us demano de tot cor que guarniu els vostres balcons, les vostres portes i terrasses amb senyeres i domassos: mudem la nostra arquitectura.

Que aquesta festa 2012 deixi una petjada en la memòria que formi part del tren-caclosques dels bons rècords.

Petra Martín-Pero i Martín. Regidora de Cultura i Ensenyament

“El mèrit que tot funcioni és de tothom, dels que participeu en els diferents actes i dels que en gaudiu des d’una perspectiva d’espectadors. Sense uns i altres la festa no tindria sentit”

“I us demano de tot cor que guarniu els vostres balcons, les vostres portes i terrasses amb senyeres i domassos: mudem la nostra arquitectura”

104

~ Fe

sta

Maj

or


Com va anar a parar a Roda?Mentre estava a València em van donar la plaça definitiva de mestra, a Roda de Ter. Al principi em pensava que s’ha-vien equivocat perquè creia que el Ter passava per Girona i jo havia demanat província de Barcelona -riu-. Sort d’una amiga que em va confirmar de la seva existència... Vaig arri-bar a finals d’un agost de fa 35 anys per començar a treballar l’1 de setembre, i fins ara. Quina va ser la primera impressió del poble?És una anècdota: vam veure el cartell de Roda de Ter a l’en-trada de la Creu de Codines i vam aparcar el cotxe pensant que havíem arribat... Li vaig dir a l’amiga que m’acompa-nyava: “Mira quin poble més petit! No en podré sortir mai!” -riu-. Fins i tot vam demanar a un senyor on estava l’escola, però ens va dir que havíem de continuar una mica més fins arribar al poble. Després, al veure aquella escola tan precio-sa ja va ser diferent. Va ser dura l’adaptació?Al principi la meva intenció era fer els dos anys obligatoris de professora i tornar a Barcelona. Sempre deia que mar-xaria. Potser per això mateix l’adaptació va ser més difícil. El poble era petit i jo era molt jove, molt revolucionària i oberta, i la gent era molt conservadora. Els inicis van ser durs. Ara m’alegro d’haver-me quedat, però en aquell mo-ment sortir de València per anar a un poblet desconegut com Roda va ser fort per a mi. Com van ser els inicis a l’escola?Quan vaig arribar el model pedagògic era el típic franquista: funcionarial, en castellà, els llibres, els mestres, la gent... tot. Però ja al curs següent ens vam decidir a catalanitzar l’es-cola a nivell de claustre amb el recolzament de l’Associació de Pares, que ja existia en aquell moment. Va ser un esforç important perquè gairebé no teníem materials i ens ho ha-víem de fer tot, però érem una gent molt pencaire i molt

innovadora, vam treballar molt. Fins i tot anàvem a les esco-les d’estiu i jo vaig començar el reciclatge del català perquè era castellanoparlant, i en tres cursos ja impartia la matèria. M’ho vaig proposar perquè no volia ser la típica funcionària espanyola i vaig fer-ho des del primer moment perquè sinó no ho hagués aconseguit mai. Així jo vaig aprendre a parlar i els nens a llegir.Aquest és un dels avantatges de la professió, oi? Totalment, tu ensenyes però també aprens. Ja no vas allà amb aquella prepotència sinó que tens molt clar que ense-nyar vol dir aprendre primer o a la vegada. Durant quants anys ha exercit de mestra?En total 37 anys. Al final vaig haver de jubilar-me per la invalidesa perquè em vaig posar malalta i... és un pal, una llàstima, perquè jo era de les que m’hauria agradat estar fent de mestra amb el monyo i la mà una mica tremolosa -som-riu-. Però no va poder ser, encara que tampoc penso en el que em quedaria per fer perquè en tots aquests anys ja he fet tots els papers de l’auca.Vas arribar a ser directora de les Escoles, per exemple. Sí. Durant... no me’n recordo, uns 12 anys. A nivell de cursos també he fet de tot, totes les edats, i com que a mi m’agra-dava treballar amb els nanos grans, quan va obrir l’institut d’aquí a Roda vaig demanar per canviar-me. Hi vaig estar 10 anys, fins que finalment em vaig jubilar. Imagino que guarda molts records d’aquesta etapa. Durant els anys que fa que visc aquí, he viscut i col·laborat en la meva mesura a viure tot un procés, un temps, molts canvis, i molta gent, que és el més bonic. Tu saps quina il-lusió et fa quan estàs a direcció i et ve un exalumne a matri-cular al seu fill? Això és meravellós. Jo ho dic sempre: tre-ballar de mestra en un poble com Roda, de la mida que té i de la manera de ser, és un privilegi. Aquí sempre tens un contacte proper i això és molt enriquidor, i permet veure,

Helena Mínguez és la pregonera de la Festa Major 2012. És nascuda a Camarena de la Sierra però viu a Roda des de fa 35 anys, on va venir per fer de mestra a les Escoles

Text. Laura Peidró Arumi. Foto. Montse Verdaguer

Helena Mínguez: “Volia marxar als dos anys de fer de mestra i al final Roda s’ha convertit en casa meva”

Helena Mínguez Navarro va néixer fa 60 anys a Cama-rena de la Sierra, un poblet de Terol. A Roda va arri-bar-hi fa 35 anys, per casualitat. Tenia 25 anys i els seus ideals revolucionaris i antifranquistes ja l’havien por-tat a passar temporades per mitja Espanya i fins i tot França, on va viure com a exiliada. Si li demanes que es presenti ella mateixa, ho té clar: “sóc l’Helena de Roda i sóc mestra”.

105

~ Fe

sta

Maj

or


en part, els fruits del teu treball. Anem al tema que ens ocupa: la Festa Major. Quins records tens de quan eres petita?Jo el que recordo més de les Festes Ma-jors són els envelats i els balls. Sempre m’ha agradat molt ballar, i de petita a casa hi vivia un tiet que era molt ba-llador, i després de passar tot el dia treballant al camp, arribava a casa, es canviava, i em portava a ballar. Em va marcar molt, per això els balls d’enve-lat m’han agradat sempre. I de la Festa Major de Roda de Ter, amb què et quedes?M’agrada anar a voltar, saludar tot-hom, baixar a la zona de la fira, passar pel pont, anar a fer el vermut... i sobre-tot, el ball i el concert.Aquest any és l’encarregada de do-nar el tret de sortida a la festa amb la lectura del pregó. Li ha sorprès que l’escollissin? Molt! A part, jo tampoc sé si tinc mas-sa per explicar... Però m’ha fet molta il·lusió, considero que és un honor. M’ho deuen haver proposat pel que re-presento: sóc una mestra vella del po-ble que ha tingut una llarga trajectòria educativa. He de parlar del que he vist, de les vivències, he de fer de testimoni. També vull reflexionar sobre alguns aspectes, recordar a algunes persones que han estat molt importants per mi i

pel poble, sobretot Miquel Martí i Pol. Es considera rodenca?Ara sí. Amb la qüestió de la identitat hi he tingut molta feina perquè he tingut moltes contradiccions. Sempre havia dit que em sentia de la corona cata-lanoaragonesa, però ara no, ara ja em sento catalana. Abans estava rebotada perquè d’alguna manera m’havia sen-tit marginada sobretot pel meu accent, en el sentit que tenia una conversa i em contestaven en castellà. A vegades encara em passa, però ara penso que la culpa la tenen els altres i ja no em sento atacada com fa uns anys. Què és el que li va fer veure que el seu lloc era Roda de Ter?No sé on ho vaig llegir, eren les parau-les d’un escriptor que deien: “Un és d’on té els seus morts i els seus sants”. Per mi ara els meus morts estan aquí, el meu home i el meu pare, que enca-ra que no està enterrat aquí, sí que va morir a Roda, i això és una raó de pes. I pel que fa als sants, tot i que jo sempre he estat “atea por la gracia de Dios”, ara tinc la meva fe, i és curiós perquè tinc a Santa Tecla, que encara que no sigui la patrona de Roda sí que el seu dia és quan es celebra la festa major, i l’han relacionat amb Sant Pau, que és el que més m’ha marcat i és molt venerat en el meu poble de quan era petita. Volia marxar als 2 anys d’estar aquí i al final

Helena Mínguez va decidir quedar-se: “M’havia passat tota la vida voltant, sense sentir-me part d’enlloc, i el meu fill tenia dret a tenir un poble amb el que poder identificar-se”

Roda s’ha convertit en casa meva. Què li va fer decidir a quedar-se?Quan es va morir el meu home, amb 37 anys, jo em vaig quedar amb el nen, que tenia dos anys i mig. Els meus pa-res ja estaven aquí, però també tenien ganes de tornar al poble, i vaig pensar en demanar el trasllat. Ho vaig comen-tar amb un amic de Burjassot, però em va treure la idea del cap ràpidament al-legant que seria molt dur per mi, per la meva manera de ser. El que em va fer decidir, però, va ser el nen, que em va dir que el poble era molt maco per les vaques, però que ell era de Roda -riu-. Després vaig pensar que m’havia pas-sat tota la vida voltant, sense sentir-me part d’enlloc, i que el nen tenia dret a tenir un poble amb el que poder iden-tificar-se. Forma part de “Roda per la Inde-pendència”. Veu possible la inde-pendència de Catalunya?Jo sempre he estat, si no independen-tista perquè no m’han agradat mai les etiquetes, sí que tinc un gran amor a tot el que representa Catalunya. La in-dependència és necessària, no cal que ho digui perquè tothom ho té clarís-sim, i si és possible o no, sí que penso que és possible perquè aquest món, tal com està, ha de canviar per nassos. “Tot està per fer i tot és possible”, això ja ens ho va dir el mestre.

106

~ Fe

sta

Maj

or


El dia 21 de setembre de 1952 es van inaugurar els Gegants de Roda de Ter. Aquest mateix pe-

riòdic se’n va fer àmpliament ressò en els mesos posteriors a la fita: parla de “més de dues mil persones” que om-plien, no només la plaça, sinó també els carrers Bac de Roda i Ramon Martí Roca, els carrers de baix i de dalt. Ara pot semblar una nimietat, però la festa fou tal que, fins i tot, va ser gravada (i retransmesa uns dies més tard) per Ra-dio Nacional de España, amb el famós Federico Gallo al capdavant, i amb el suport sobre el terreny de Ràdio Roda, capitanejada per Miquel Vilar Blanch, i es va gravar, també, un mini repor-tatge per al NO-DO. Tot això té un valor enorme si tenim en compte que l’any 1952 no hi havia gaire maneres per convocar tan massivament la gent, per tant va funcionar i molt el boca-orella.

Text. Jaume Salés Malian. Fotos. Arxiu del Taller de fotografia de la Memòria Històrica de Roda

El Baró i la Baronessa de Savassona fan 60 anys

Els Gegants i Capgrossos van arribar a un quart i cinc minuts de sis de la tar-da a la Plaça, provinent d’una cercavila iniciada, com es fa ara, al carrer Ver-daguer; els acompanyaven els Gegants amb els seus respectius Capgrossos de Vic, Manlleu, Torelló i Salou. Qui amenitzava l’acte era la Banda del Regimiento de Jaén, una de les millors bandes militars de músics de Cata-lunya, sota la direcció del Capità D. Francisco Sànchez Curtola. Aquesta banda, a part de les obres escaients del moment –com la sarsuela “Gigantes y Cabezudos” del mestre Manuel Fer-nández Caballero- també va interpre-tar una dança feta expressament per a l’ocasió del recentment traspassat mestre Agustí Cohí Grau, amb vin-culacions rodenques, el qual també va compondre la “Sardana dels Gegants de Roda” que, en aquella ocasió, va ser interpretada davant les autoritats per

La inauguració dels gegants va aixecar molta expectació, tal i com ho demostren aquestes imatges antigues de l’arxiu del Taller de fotografia de la Memòria Història de Roda.

la cobla “La Lira” de Sant Celoni.Tot això va ser possible gràcies a qua-tre noms propis: en J. Farell, que va di-buixar els gegants; en Miquel Macaya, que va ser l’encarregat de trobar una personalitat als gegants que lligués amb Roda i el seu entorn i d’aquí ve que siguin el Baró i la Baronessa de Sa-vassona; en Joan Pujols Quintana que és qui va donar els gegants al poble; i, finalment, l’Alcalde del moment, en Josep Pujols Claveras que podríem dir que ho va coordinar tot. Aquest, en el seu parlament, a banda dels agraï-ments obligats, va expressar el desig de què els assistents es quedessin amb la idea de què el que van viure aquella jornada quedaria incorporat “al calen-dari històric de les grans dates que han donat nom i prestigi a Roda de Ter”. Per això ara ho estem recordant de nou.

107

~ Fe

sta

Maj

or


Jordi Guerrero plega com a president de la Colla gegantera de Roda

Text i foto. Montse Verdaguer

Jordi Guerrero fa 12 anys que forma part de la Colla ge-gantera de Roda de Ter, des que es va casar l’any 2000 amb l’Antònia i va marxar de Vic per venir a viure al poble. Guerrero és el president de l’entitat però aquest estiu ha anunciat que deixa el càrrec tot i que hi con-tinuarà vinculat. Explica que “no m’ho deixo, continu-aré vinculat a la colla gegantera” però argumenta que “ara tinc altres obligacions i no tinc tanta energia” i per aquest motiu vol quedar-se en un segon pla. Recorda que va ser gràcies al rodenc Abel Arderiu que va en-trar a formar part del gegants de Roda. Però han passat els anys i “valores i veus que no pots fer-ho córrer tot”. És una activitat que agrada a tota la família, tant la seva dona com els fills, en Martí i l’Aina: “S’ho passen bé i s’hi senten involucrats”. “És una sort que els agradi i que sempre m’hagin acompanyat”, afegeix. A en Jordi ja li ve de jove, la vinculació amb els gegants. Explica que amb 10 anys ja participava amb la banda municipal de Vic i

amb 15 anys ja havia portat algun gegant. “Això de ser geganter ho has de portar dins. Omple molt ficar-te dins un gegant. I m’agrada fer somriure la canalla”. En Jordi anima a tothom a formar part de la Colla gegantera de Roda: “Els gegants són de l’Ajuntament i estan oberts a tothom”. I recorda també, que els geganters és una enti-tat sense finalitat de lucre i les persones que en formen part no cobren res. Actualment la Colla Gegantera de Roda té com a cap de colla en Jordi Casé i en formen part unes 17 persones.

108

~ Fe

sta

Maj

or


Dissabte 15 de setembre 08.00 h VIII Matinal de cotxes clàssics, esportius i de com petició. Concentració i sortida des de la Plaça Major. Organitza: Amics del Motor

17.45 h Partit de bàsquet. Sènior masculí de tercera catalana. Club Bàsquet Roda contra Sant Gervasi B Pavelló municipal d’esports

20.00 h Presentació dels equips del Club Bàsquet Roda Pavelló municipal d’esports

Diumenge 16 de setembre 08.00h 8a Caminada pels voltants de Roda. Recorregut: roda-Mas Serrabou (Tavèrnoles)-Roda. Sortida des de la Plaça Major. Organitza: Encara Hi Som! i Caminem pels Voltants de Roda

Divendres 21 de setembre 21.30 h Performance a càrrec de l’AAVV del Pla Xic. Tot seguit pregó de Festa Major a càrrec de la ro denca Helena Minguez, mestra amb una llarga trajectòria educativa al nostre poble. Plaça Major. En cas de pluja es farà al Teatre Eliseu Retransmissió en directe per Ràdio Roda (107.6 FM)

22.30 h Concert a càrrec de Raval’s Band Plaça Major. En cas de pluja es farà al Teatre Eliseu

23.00 h Obertura de Barrakes amb l’actuació del grup local de batucada Batutukè. Tot seguit, pregó barrakista, txupinassu i petada de barril. Concert amb Amusic Skazz Band i La Gallina Afònica i Escudero En cas de pluja es farà a la carpa.

Dissabte 22 de setembre 10.00 h Trobada de col·leccionistes de plaques de cava Plaça Major. En cas de pluja es farà al pavelló 11.00 h Ruta literària Miquel Martí i Pol Sortida des de Plaça Major

Programa d’actes Festa Major’12

Informació i inscripcions: Biblioteca Bac de Roda, tel. 938 540 077

12.00 h Amanida de mainada Animació infantil a càrrec d’Oriol Bargalló Plaça Major. En cas de pluja es farà a la porxada de Can Planoles

14.00 h Arrossada popular Zona barrakes. En cas de pluja es farà a la carpa Preu tiquet: adult 11€. Infant 8€ / venda de tiquets fins el divendres 21: Hostal Sant Jordi, L’Espai, La Llibreria, Bar Desdelafinestra, la gasolinera.

16.00 h Mini campionat infantil d’escacs Sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda Organitza: Club Escacs de Roda de Ter

16.00 h Partit de bàsquet. Júnior femení provincial Pavelló municipal d’esports 17.00 h 60è aniversari de la Colla Gegantera de Roda de Ter Plantada dels gegants convidats a diferents punts del poble i inici de la cercavila fins arribar a la Plaça Major per celebrar l’aniversari amb tots els participants a la trobada. Organitza: Colla Gegantera de Roda de Ter

17.45 h Partit de bàsquet. Sènior femení tercera catalana Pavelló municipal d’esports

19.00 h Kintobike Sortida de Les Cases Noves i arribada a Zona barrakes Preu: 10€ / 10 tiquets.

19.00 h Salta la Tapa Degustació de tapes elaborades per les diferents barrakes Zona Barrakes

19.00 h Concert amb l’Orquestra Maravella Pavelló municipal d’esports

109

~ Fe

sta

Maj

or


19.15 h Partit de bàsquet. Sots 21 femení categoria A Pavelló municipal d’esports

22.00 h Teatre El grup Arrels presenta l’obra HOMES?? Ai, quins homes. Teatre Eliseu

23.00 h Ball de gala amb l’Orquestra Maravella Pavelló municipal d’esports

23.00 h Concert amb els grups Sou Siscus i Malakaton i tot seguit dj. Zona Barrakes. En cas de pluja es farà al pavelló Diumenge 23 de setembre 09.30 h Cursa ciclista de veterans Polígon Puig Vell Organitza: Club Ciclista Pedal Ter *Setmana Europea de la Mobilitat

10.00 h Programa especial de Festa Major de Ràdio Roda (107.6 FM)

11.00 h Ofici de Festa Major, a continuació ofrena floral a la Mare de Déu del Sòl del Pont

11.00 h Partides simultànies d’escacs . Per a tothom, amb la participació d’un escaquista d’elit Sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda Organitza: Club Escacs de Roda de Ter

12.00 h Benvinguda i cercavila dels Gegants de Roda Acompanyats dels grallers de Sant Bartomeu del Grau Concentració i inici de cercavila: Plaça Verdaguer A qui donarà la geganta el seu ram? En cas de pluja se suspendrà

15.00 h Campionat de Pòquer Zona barrakes. En cas de pluja es farà al pavelló

17.00 h Diada castellera amb les colles Sagals d’Osona (que celebren el seu 15è aniversari), Salats de Súria i Nyerros de la Plana Plaça Major. En cas de pluja se suspendrà

18.00 h Jocs de cucanya Zona barrakes. En cas de pluja se suspendrà Organitza: El Casalot

19.30 h Sardanes amb la Cobla la Genisenca Plaça Major. En cas de pluja es farà al Pavelló Organitza: Agrupació Sardanista de Roda de Ter

20.30 h Teatre El grup Arrels presenta l’obra HOMES?? Ai, quins homes... Teatre Eliseu

21.00 h Sopar popular amb concurs de postres Zona barrakes. En cas de pluja es farà a la carpa. Caldrà que cadascú es porti els utensilis i el menjar. Hi haurà taules i cadires i brases per qui vulgui coure carn

22.30 h Quina popular Zona barrakes. En cas de pluja es farà a la carpa

24.00 h Efecte Milli Vanilli Hi haurà obsequi per a l’actuació més estel·lar Zona barrakes. En cas de pluja es farà a la carpa

Dilluns 24 de setembre 11.30 h Juga i crea 12 jocs gegants i taller de joguines, a càrrec de Ludoteca mòbil La Xarranca Passeig del Ter – Marge Esquerre. En cas de pluja es farà a la porxada de Can Planoles

17.00 h Espectacle de clown amb Panettone Brothers Plaça Major. En cas de pluja a la Porxada de Can Planoles

19.00 h Concert de fi de festa amb Galderic Zona barrakes

110

~ Fe

sta

Maj

or


ExPOSICIONS

Museu Arqueològic de l’EsquerdaHorari de Festa MajorDissabte 22: de 18h a 20hDiumenge 23: de 12h a 14h i de 18h a 20hDilluns 24: de 12h a 14h

TANCAMENT DE CARRERS

Els carrers Bac de Roda, Plaça Major, Pont Vell i Ramon Martí estaran tancats els dies i hores següents:Divendres 21: de 21.30h a 23.30hDissabte 22: de 17.00h a 19.30hDiumenge 23: d’11.00h a 14.00h

PROPERES ACTIVITATS

Dissabte 29 de setembre 16.00 h Donació de Sang Rebuda de donants fins a les 9 del vespre L’Espai. Organitza: Associació Donants de Sang

Diumenge 30 de setembre 10.00 h Bicicletada popular. Hi haurà coca i xocolata per a tots els participants Organitza: Club Ciclista Pedal Ter *Setmana Europea de la Mobilitat

11.00 h Visita comentada a l’Esquerda A càrrec dels directors de les excavacions arqueològiques per donar a conèixer els resultats de la campanya d’enguany. (Jornades Europees del Patrimoni) Punt de Trobada: davant l’entrada del jaciment

Divendres 5 d’octubre 21.00 h 5a Caminada Negre Nit Caminada urbana nocturna Sortida des de la Plaça Major Al finalitzar hi haurà botifarrada per a tots els participants i cançons de foc de camp

Inscripcions a Can Vinyets o el mateix dia una hora abans Organitza: Encara Hi Som! i Caminem Pels Voltants de Roda

CAP DE SETMANA IBÈRIC

Dissabte 6 d’octubre Indicis d’elements rituals al jaciment ibèric de l’Esquer-da

18.00 h Visita comentada a càrrec de Montserrat de Rocafiguera, directora de les excavacions del sector ibèric de l’Esquerda.

Diumenge 7 d’octubre Rituals antics a l’imaginari col·lectiu. Néixer i morir a Roda. Del pou de Santa Magdalena a l’Esquerda

09.00 h Passejada entorn de l’Esquerda Inscripció prèvia. Preu: 3€ / gratuït per els Amics de l’Esquerda

12.00 h Visita comentada al jaciment ibèric i medieval de l’Esquerda

13.00 h Tastet de cervesa AUSESKEN i aperitiu del cap de setmana ibèric

Inscripcions i més informació a: www.lesquerda.cat i Museu Arqueològic de l’Esquerda, tel. 938 540 271 i a/e: [email protected] . Totes les activitats es desen-voluparan o tindran el punt d’inici al jaciment arqueològic de l’Esquerda.

Diumenge 14 d’octubre XXIX Mitja Marató de Roda de TerTambé XVI Cursa de 10 km i XIV Cros EscolarMés informació i inscripcions a: www.rodadeter.catOrganitza: Comissió Atlètica de Roda

Més informació:Ajuntament de Roda de Ter - www.rodadeter.catL’Espai - Av. Diputació, 7 - 938 540 457

111

~ S

aps

què

vul

l dir

?


ANUNCIS

Documents

RDT726 juliol-agost de 2012