26
MULTIESPAIS EMOCIONS QUE EDUQUEN TREBALL DE COMPETÈNCIES DES DE LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González Montserrat Molins de Andrés Núria Porredón Palmés Sandra Gamisans Ballester Ricard Galera Ferrer Musicandis INVESTI-Mat Cre-ART Emociona’T Diver-TIC Movi-Ments

reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

  • Upload
    others

  • View
    3

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

MULTIESPAIS EMOCIONS QUE EDUQUEN

TREBALL DE COMPETÈNCIES DES DE

LA NEUROEDUCACIÓ

Maristes Igualada

Autores

Clàudia Bravin Malpassi

Marga Cuerva Riba

Sumpsi Borràs González

Montserrat Molins de Andrés

Núria Porredón Palmés

Sandra Gamisans Ballester

Ricard Galera Ferrer

Musicandis

INVESTI-Mat

Cre-ART

Emociona’T

Diver-TIC

Movi-Ments

Page 2: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

1

1

Índex

1. Què són els MultiEspais? 2

2. D’on va néixer la idea? 3

3. Què hi aporta el neuroaprenentage? 4

4. Organització i funcionament de les sessions. 5

a) Espais

b) Calendari

c) Carnet

d) Graella

e) Passadís

5. Motivació. 11

6. Desenvolupament d’un conte. 12

7. Bibliografia. 25

Page 3: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

2

2

1. Què són els MultiEspais?

Els MultiEspais són una proposta globalitzadora, innovadora, de treball per competències,

fonamentada en la neurociència i tenint molt en compte les emocions i els valors.

No són ambients; són una suma d’espais d’aprenentatge on es desenvolupen múltiples

competències partint d’un centre d’interès comú i en el qual tothom farà el mateix

recorregut. Tots els alumnes passen per diferents espais ja que creiem en la importància

de treballar tots els aspectes del cervell. En aquest procés es fan associacions i s'amplien

les xarxes neuronals que donaran pas a l’abstracte i a les idees, en definitiva, als elements

bàsics del pensament.

Utilitzem el conte perquè motiva, desperta, emociona, intriga; fa que et moguis, que

t’expressis, que relacionis diferents conceptes clau i els apliquis. L’emoció és

imprescindible per aprendre i memoritzar. El que millor s’aprèn és allò que s’estima, allò

que et diu alguna cosa, allò que ressona i et fa vibrar.

Per això, una tarda a la setmana es barregen tots els nens i nenes del cicle per treballar

en sis espais d’aprenentatge. Cada espai correspon a una competència diferent:

Cre-ART (expressió artística, plàstica), Diver-TIC (àmbit digital i robòtica), Emociona’T

(expressió i comunicació corporal), INVESTI-Mat (investigació matemàtica i raonament),

Movi-Ments (activitat física i joc motor) Musicandis (expressió artística, música) i la

competència lingüística, d’aprendre a aprendre, autonomia personal...

Comencem amb un conte que serveix de motivació i, després d’uns minuts de reflexió i

diàleg, ens quedem amb algun concepte, valor, idea... que serà l’objectiu de les propostes

de treball als espais. Durant la tarda, cada grup passarà per dos espais diferents seguint

l’ordre marcat al seu carnet. Els últims 15’ es torna a la classe d’origen on es fa una posada

en comú de les experiències viscudes.

Durant quatre setmanes consecutives es fa el mateix conte, de manera que els

alumnes puguin passar per tots els espais i treballar un mateix concepte des de 6

perspectives i competències diferents.

Es parteix de les emocions, es treballa el moviment, la creativitat plàstica i musical;

s’explora el món digital, es plantegen enigmes; els nens i nenes s’expressen corporalment,

dramatitzen i exposen les seves opinions;

posen en marxa tots els sentits, treballen de manera cooperativa però assumint reptes

individuals, funcionen com equip; es fomenta l’autonomia a través del joc, s'estimula la

curiositat i ganes de descobrir, es relacionen coneixements entre les diferents sessions.

Cada canvi d’activitat va precedida de moviment i, dins de les sessions, també hi ha petits

descansos.

Tot aquest procés de neuro aprenentatge funciona i emociona. Els nens gaudeixen i ens

ho expressen cada dia en acabar les sessions i amb la il·lusió amb què esperen els multi

espais cada setmana.

Page 4: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

3

3

2. D’on va néixer la idea? Primer, una consideració sobre el nom: li diem MultiEspais (escrit d’aquesta manera) perquè ens va semblar que recollia molt bé el concepte de l’activitat. A l’inici de curs se’ns va proposar a l’equip de Cicle inicial, dedicar la tarda del divendres

a fer ambients (des del curs passat a Infantil hi estan treballant i recullen molt bons

resultats).

La proposta era ajuntar els dos cursos, 1r i 2n , les 4 classes i, entre les quatre tutores i

dues especialistes, fer 6 ambients diferents.

Vam estar donant-hi moltes voltes, pensant en la manera de seguir fent els racons o de

reconvertir-los, fer un treball d’emocions, globalitzat, Inter cursos. Vam posar sobre la taula

un munt d’interrogants i al mateix temps un munt de possibilitats. Teníem l’oportunitat de

crear un espai a la mida de les nostres necessitats.

Teníem clar que volíem partir de les emocions, valors i va anar quallant la idea de

començar amb un conte tots junts, que serviria de motivació. Del conte ens quedaríem

amb un concepte, personatge, idea… i seria el centre del treball amb els alumnes.

La idea d’ambients oberts i lliures on cada nen s’apuntava al que més li vingués de cara

ens va semblar que seria igual que a Infantil, i volíem fer un pas més. Vam considerar molt

important poder treballar les competències lingüístiques, establir vincle emocional, que

totes les activitats estiguessin relacionades i anessin canviant al llarg de les setmanes.

Per això la idea del conte. Considerem molt important la connexió que s’estableix a partir

de la narració, l’exercici de comprensió posterior, l’anàlisi del contingut de la història i

consensuar unes paraules clau que siguin l’inici del treball en tots els espais.

A partir d’aquí, vam fer un buidatge de competències que volíem treballar i ens vam centrar

en les bases de la neurociència per decidir els espais de treball. Vam elaborar una llista

de somnis, d’allò que volíem incloure en les sessions i també vam analitzar les nostres

qualitats diferencials com a docents (en què érem especialment bones).

També ens vam adonar del treball que es feia dels continguts de medi a partir dels

personatges o relat dels contes. Encara que en principi no era cap prioritat treballar

aquests aspectes, sense voler, en el conte del formiguer, per exemple, els alumnes van

aprendre com són les formigues, morfologia, procés de larva a formiga, com viuen, què

mengen, com són els formiguers, rols dins de les colònies, espècies diferents…

Més tard vam anar solucionant els aspectes organitzatius, d’espai, materials….

Després de fer una estructura comuna a tots els espais, uns horaris, fitxes, carnets,

registre, etc., vam programar un primer conte i el vam portar a la pràctica. En finalitzar les

tres setmanes vam reunir-nos i vam anar fent retocs individuals dins de cada espai i

grupals. Vam constatar:

- Els nens entenen ràpidament la mecànica de treball, la rotació d’activitats i els

funcionament del carnet.

- Es motiven amb facilitat i els han agradat tots els espais. Esperen amb moltes ganes la

tarda de MultiEspais.

- En general havíem programat activitats massa llargues de manera que vam justificar

les següents propostes.

Page 5: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

4

4

• Calia revisar la durada i estructura de les sessions. Primer l’organització

consistia en tres sessions (tardes) per conte.

La nova proposta, més racional és de 4 sessions i d’aquesta manera evitem la

sensació d’anar corrent. Podem ampliar la part de comprensió del conte i la part

d’expressió de sentiments, sensacions i valoracions per part dels alumnes

treballant més la competència lingüística.

La importància i necessitat de disposar d’un temps i espai conjunt per tal de

programar les sessions i avaluar-les així com de preparar el material, tot i que de

moment això no és possible, se’ns han facilitat algunes trobades. Esperem poder

aconseguir-los el proper curs ja que hi ha aspectes que s’han de valorar i

programar de manera conjunta.

- Tot això es va recollir, modificar i aplicar en els següents contes. I és el que mostrem

en aquest treball.

1. Què hi aporta el neuro aprenentatge?

Com hem dit, per nosaltres era molt important veure què deia la Neurociència i per això

ens hem basat en aquestes 10 claus per a potenciar l'aprenentatge. A la dreta expliquem

com hem concretat cada clau en els MultiEspais.

Claus de la neurociència per potenciar l’aprenentatge

Aportacions dels MultiEspais

Aprenentatge Emocional L’aprenentatge s’inicia just després de l’emoció. Amb l’emoció creem oxitocina, serotonina i adrenalina, neurotransmissors necessaris per a realitzar noves connexions neuronals.

Per això partim del relat d’un conte que enllaci amb les emocions. Que desperti l’interès dels alumnes.

Repàs i pràctica Potenciant la posada en pràctica d'un coneixement en diferents situacions potenciem la mielinització de les connexions neuronals, tornant-se més ràpides i de més fàcil accés.

El treball de paraules clau en cada un dels 6 espais, ajuda a posar en pràctica el mateix concepte en diferents contextos.

El nostre cervell quan realitza esforç cognitiu consumeix oxigen i glucosa. Per a recuperar-lo i potenciar les nostres capacitats neuronals és necessari introduir moviment físic dins el procés d'aprenentatge.

Diversos espais estan relacionats directament amb el moviment, (Musicandis, Movi-Ments, Emociona’T) i a més a més entre sessió i sessió els nens han de desplaçar-se per arribar al nou espai de treball.

Descansos cerebrals El nostre cervell no és capaç de mantenir l'atenció sostinguda constantment. És necessari realitzar descansos que ens permetin recuperar les nostres capacitats cerebrals

Per això la durada de les sessions és de 40 minuts i cada sessió consta de més d’una part (en alguns casos fins a tres).

Cervell social Quan compartim els aprenentatges a través de la metacognició, activem els circuits cerebrals i generem els neurotransmissors necessaris per a reforçar-los.

Es treballa en petits grups de 12 alumnes barrejats de 1r i 2n. Algunes de les activitats, o part, es realitzen de manera grupal.

Page 6: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

5

5

Cervell visual Som essencialment visuals, com més imatges, color, esquemes i moviment hi hagi, més aprenentatge.

En diferents espais treballen des de lo visual. A més a més hem creat al passadís del cicle, on passen cada dia les famílies , un espai expositor on queda plasmat de manera visual el que estem fent: fotos, dibuixos, manualitats, cartells, decorats i paraules clau.

Tancar el cercle Expressar els coneixement amb les nostres paraules ens permet finalitzar el cicle d'aprenentatge amb èxit.

Al final de cada tarda els alumnes fan uns minuts de reflexió i recapitulació de l’experiència viscuda i l’última setmana es destina una hora sencera per tancar definitivament el treball del conte. També a l’inici de cada tarda es recorda en 5 minuts el conte i paraules clau.

Estimular la curiositat És imprescindible activar el SARA (Sistema d'Activació Reticular Ascendent) com a primer pas per a realitzar un aprenentatge significatiu. Captar l'atenció és fonamental per l'aprenentatge significatiu Curiositat- Descobriment- Focalitzar l’atenció

Cada un dels espais ens permet experimentar, descobrir, explorar a partir de les pròpies capacitats i habilitats, desenvolupant competències ben diferents: artística, matemàtica, digital, expressió corporal, lingüística…

Connectar amb aprenentatges previs Les connexions neuronals es faciliten i es reforcen si estimulem els aprenentatges previs relacionats amb el nou concepte Associació- Comprensió

Importància de la repetició dels conceptes cada setmana, del diàleg i preguntes de l’inici on es van posant de manifest els coneixements previs…..

Generar sensació de satisfacció Quan realitzem aprenentatges nous generem serotonina, que ens proporciona sensació de benestar Sensació de plaer- satisfacció.

La il·lusió amb que els nens esperen les tardes del divendres, l’expectació davant els nous espais. El moment de compartir amb els pares i companys tot el que està exposat al passadís, d’explicar què han fet, Es crea una expectativa davant de les activitats que encara no han fet.

2. Organització i funcionament de les sessions. a) Els espais: en que consisteixen cadascun dels espais i com

s’organitzen. INVESTI-Mat

El multiespai INVESTI-Mat es farà sempre a la classe. Habitualment es tindrà la classe preparada en gran grup o en grups petits i tot el material annexa tot depenent del conte a treballar. Hi haurà una primera part en la que es presenta als nens el que hi faran tot relacionant-ho amb les paraules claus. Ells sabran des de la primera sessió del conte que seran investigadors matemàtics , fent esforços de descobriment i d’indagació.

Page 7: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

6

6

A INVESTI-Mat utilitzarem sempre com a material les Regletes Cuisenaire. Amb aquestes

establirem contínuament relacions, es presenten com una joguina, és una joguina! Punts

forts d’INVESTI-Mat: confiança, seguretat, alternatives, llibertat de manipulació, generar

idees noves i diferents a les que el mestre plantegi, enteniment i comprensió perquè ho veiem

i ho toquem. Una segona part on es desenvoluparà l’activitat i acabarem la sessió deixant tot

preparat pel grup següent.

Emociona’T En aquest espai es treballa l’expressió i la comunicació corporal com una forma diferent

d’aprendre a comunicar-se.

Es desenvolupa en el passadís del cicle inicial. Quan els alumnes arriben es troben un espai

decorat amb el conte que es treballarà. Gairebé sempre es combina el treball individual, en

parelles i grupal. 

Es poden diferenciar tres parts: la primera on es fa un recordatori de les paraules claus i de

com es poden treballar dins de l’espai, la segona part consta de les activitats pròpies de

l’expressió corporal i la tercera part serveix per concretar conceptes i preparar al grup per

finalitzar l’activitat. 

L’objectiu és que els alumnes s’expressin, mostrin emocions i aprenguin a relacionar-se de

manera espontània amb el seu cos. Es vol potenciar la creativitat, ampliar el repertori motriu

i donar valor a la varietat de recursos expressius de què ja disposen els alumnes.

Busquem que aprenguin a regular les seves

emocions, respectar les diferències i respectar el

seu cos i el dels altres. Utilitzar el llenguatge oral,

corporal, el gest, el moviment, la postura, el ritme, la

coordinació, la veu, el joc, i les representacions

corporals dins d’un espai i un temps. 

En els diferents contes si bé predominen les

competències d’expressió i comunicació

corporal(àmbit d’educació física), també hi tenen

lloc la de salut i equilibri personal (àmbit coneixement del

medi) i la d’emprar els elements i recursos bàsics del llenguatge escènic per

expressar-se, interpretar i comunicar-se (àmbit artístic). 

Es potencia l’aprenentatge vivencial que afavoreix la relació de conceptes de manera que

l’assoliment de les competències sorgeix de la mateixa pràctica,

Es valora que cada alumne treballi al seu nivell, interès i motivació.

Cre-ART En el multi espai Cre-ART es treballa l’expressió artística, plàstica com una forma diferent de comunicar-se. Gairebé sempre es fa un treball individual i un de grupal que anem posant al passadís del

cicle inicial com a motivació i recordatori del treball que estem fent i també per mostrar als

pares. 

Page 8: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

7

7

En les sessions es poden diferenciar tres parts: la primera on es fa

una presentació, recordatori de les paraules claus o algun

concepte que ens ajudi a centrar el treball, la segona és el

treball individual i la tercera el grupal. 

L’objectiu és que els alumnes s’expressin plàsticament

aplicant tècniques que ja coneixen o experimentant amb

noves possibilitats. Es vol potenciar la creativitat, ampliar els

coneixements artístics a nivell de tècniques, conceptes...i

donar valor a la varietat de recursos expressius de

què ja disposen. Així com, que descobreixin noves possibilitats de gaudir expressant-se,

individualment i en grup.

Mitjançant els diferents contes volem ajudar a identificar i regular les emocions, respectar les

diferències, igual que la seva creativitat i la dels altres. Volem que s’acostumin a utilitzar el

llenguatge plàstic com un element d’expressió d’emocions i sentiments.

En general predomina el treball de les competències de l’àmbit artístic:

1. Percepció, comprensió i valoració, 2. Interpretació i producció i 3. Imaginació i creativitat.

I aquestes són les competències que avaluarem de manera específica però som conscients

que es treballen moltes altres competències com aprendre a aprendre, medi, ...

El treball es desenvolupa a l’aula de plàstica i funciona segons les normes habituals de l’àrea,

és a dir, quan els alumnes arriben es posen la bata i en finalitzar l’activitat endrecen i netegen

taules... com sempre.

Cadascú s’asseu lliurement a les taules preparades de manera que es barregen els nens i

nenes de 1r amb els de 2n. Això enriqueix la relació ja que tots treballen al seu nivell i ritme

però entre ells es poden ajudar.

Diver-TIC És un espai on els alumnes venen a aprendre i a passar-ho bé amb tots aquells dispositius

digitals que normalment no tenen l'oportunitat de manipular i pels que presenten una motivació

realment especial.

En aquest espai treballarem les TIC (tecnologies de la informació i comunicació) quan

realitzem activitats en les quals l'alumne hagi d'aprendre a fer servir els recursos tecnològics

que té al seu voltant i les TAC (tecnologies de l'aprenentatge i

coneixement) quan el propòsit de fer servir les TIC tingui un

objectiu pedagògic d'un àmbit diferent del digital aportant a les TIC

un punt més de profunditat en l'aprenentatge.

Al mateix temps, la metodologia de l'espai variarà depenent del

conte que treballem en aquella sessió fent agrupacions per parelles

de diferents cursos, treball en comú en gran grup o activitats

individuals. Tot i això, totes tenen un mateix fil conductor, el de les

paraules claus o valors que tocarà treballar en cadascuna de les

sessions que ens toqui realitzar depenent del conte que s'escaigui

aquella setmana.

Page 9: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

8

8

Musicandis Pretén ser un espai que faci descobrir-se a un mateix i fer aflorar tot un seguit de habilitats que tot infant porta a dins. S’ ofereix a l’infant la possibilitat descobrir-se mitjançant ritmes, moviments, coordinacions, coreografies, balls i jocs. Per fer aflorar tot aquest món interior es fa ús de la música com a recurs més directe per

arribar a cadascú. Aquesta eina és indispensable, sense ella no podria donar-se les

connexions interiors que es busquen.

Es treballa des de les sensacions, la sensibilitat i la riquesa de les variades expressions que

cada infant comparteix en grup i es potencia la desinhibició.

Un dels objectius finals d’aquest espai és la iniciativa i la descoberta individual i col·lectiva

S’estructura en tres parts.

-Una primera relacionada amb moviment corporal i expressió

artística: ball, mímica i variades improvisacions.

-Una segona part exercita més marcadament

els ritmes interiors: amb les mans, bastons, instruments

i “body percussió”.

-Una tercera pretén fer un bon tancament d’activitat i

energies. S’intenta donar paraula a allò viscut en les

dinàmiques i relacionar-ho amb el conte escoltat a l’inici de la tarda.

Consisteixen una petita

meditació, alguna postura de ioga, una relaxació, algunes respiracions o una petita

conversa final.

Es necessitarà una aula que disposi de pantalla digital o projector per tal de seguir

les dinàmiques amb una bona qualitat de so i, ocasionalment , seguir

les imatges. També l’espai de l’aula haurà de ser relativament gran per a poder-

hi fer desplaçaments i estar-hi còmodament.

Una consideració molt important és que aquest espai requereix una preparació prèvia de v

isualització de vídeos tutorials. Cal dir que si no es coneix la cançó cal aprendre-se-

la bé per tal d’interioritzar-ne el ritme i no tenir dubtes en el moment de transmetre-ho.

Un apunt final és que, si hi ha algun material del que no es disposa, no passa res.

Cada mestre té els seus recursos ien pot trobar un material semblant o potser més adequ

at per complir la mateixa funció.

Movi-Ments En aquest espai l’alumne ha de ser capaç d’articular una sèrie de comportaments

i habilitats noves o adaptar-ne de conegudes per tal de donar resposta

a situacions motrius diverses. Ha de resoldre una situació aplicant una estratègia, en un

temps, un espai i un material donat, és a dir, trobar una manera de superar els

diferents reptes.

L’objectiu és oferir situacions motrius riques pel que fa a la motricitat amb diverses variants

i amb amplitud de propostes, per poder ser solucionades de diverses formes. L’alumne ha

de mostrar iniciativa, una actitud de col·laboració així com el respecte als companys.

La combinació de l’execució de les diferents habilitats motrius bàsiques, juntament amb la

presa de consciència dels seu cos, facilitarà la coordinació, que permetrà a traves del

domini integral del cos donar respostes adequades a les situacions plantejades.

Page 10: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

9

9

En els diferents contes predomina el treball de

les competències en l’àmbit de l’Educació

Física, que són les que avaluarem de forma més

concreta, però també hi ha

incloses altres competències molts importants que treballem com educació

en valors, aprendre a aprendre...

Aquest espai es desenvolupa al pati exterior de l’escola a on es disposa d’un ampli espai

per garantir un bon treball motriu. En cas de pluja o de mal temps, es realitzarà en el

passadís de música, ja que és molt llarg i ample. La sessió d’acrosport es realitzarà a l’aula

de psicomotricitat per garantir la seguretat dels alumnes. Les activitats motrius són

individuals, en parelles, petits grups i grans grups.

b) Calendari: estructura general de les sessions de tot un conte.

Conte:

Temps Sessió 1 Sessió 2 Sessió 3 Sessió 4

10’

Explicació del conte

Recordar el conte Recordar el conte Recordar el conte

40’ Espai 2 Espai 4 Espai 6

40’ Espai 1 Espai 3 Espai 5 Recapitulem totes les

sessions treballades 15’ Recapitulem Recapitulem Recapitulem

c) Carnet: Model de carnet i funcionament dels grups de treball.

Els grups de treball són fixes per cada conte. Uns 12 alumnes per grup de les 4 classes , de

1r i 2n, barrejats. Les tutores fan aquests 6 grups i cada grup començarà la ronda dels

multiespais des d’un espai diferent.

Al començament de la sessió es marca en el carnet la creueta d’inici i el mateix alumne anirà

seguint l’ordre de contes cap a la dreta. Cada color en el carnet representa un dels diferents

espais i els nens coneixen aquesta clau així com el lloc on es realitza cada activitat.

NOM:

CONTE:

CONTE:

CONTE:

Page 11: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

10

10

d) Graella d’activitats

Professor/a Espais Llocs

1 Sumpsi Movi-Ments Sala Psicomotricitat/pati

2 Ricard/Sandra Diver-TIC Aula cicle ¡nicial

3 Núria Musicandis Aula cicle ¡nicial

4 Clàudia Emociona’T Aula cicle ¡nicial/passadís

5 Montse INVESTI-Mat Aula cicle ¡nicial

6 Marga Cre-ART Aula plàstica

e) Passadís:

Mantenim un espai al passadís amb elements visuals

del treball en les sessions per compartir amb les

famílies.

3. Motivació

El primer dia de MultiEspais el vam dedicar a motivar i explicar amb un joc en què consistien

els diferents espais, organització, carnets, mestres…

Cada classe amb el seu mestre anirà fent diferents proves pel pati i classe.

Es trobaren 3 proves diferents (les mateixes per totes les classes) i al final de cada prova

obtindran un sobre amb una lletra enganxada a una cartolina (dels colors dels diferents espais

de treball)

Al finalitzar les tres proves sortiran al passadís a fer una gran rotllana. S’aniran posant les

lletres aconseguides al mig i hauran de descobrir una paraula.

CONTE:

CONTE:

Page 12: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

11

11

El resultat serà la paraula MULTIESPAIS. S’obrirà la caixa blanca on hi ha un sobre per cada classe amb els carnets. Cada alumne es posarà el seu. A continuació cada mestre agafa la cartolina amb el nom del seu espai i explica una miqueta que és i motivarà als alumnes. Es penjarà el nom al tauló d’anuncis, mirar l’ordre dels colors dels carnets i identificar quin serà el taller que faran el proper dia.... (entendre la dinàmica de funcionament) Posar la cançó escollida per iniciar els MULTIESPAIS, ballar tots junts una coreografia senzilla. Prova 1 (classe) Fer un barret de paper de diari seguint un senzill tutorial. Serà el barret de viure aventures. Prova 2 (pati) Córrer per parelles amb diferents tipus de desplaçaments. Amb un paracaigudes i una pilota. fer diferents dinàmiques grupals.

Prova 3 (classe) Jocs dels paquets: Anar dient diferents nombres i els nens s’han d’agrupar segons les instruccions: de 2 en 2, de 3, de 4... Després anar afegint consignes en grups de 2... agafant-se les orelles, de genolls, agafats d’una ma i passar-la per sota les cames....

Vídeo de la sessió de motivació

https://www.facebook.com/maristesigualada/videos/612902629554456/

Page 13: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

12

12

6- Desenvolupament d’un conte

La programació d’un conte té diferents parts:

Estructura general:

1. Explicació del conte al grup-classe. 2. Preguntem als nens què han escoltat 3. Parlem del concepte/valor escollit prèviament per la preparació de cada espai d’aprenentatge

amb els nens/es. 4. Es dirigeixen a l’espai corresponent, el qual durarà 40 minuts.

Cre-ART Diver-TIC Emociona’T INVESTI-Mat Movi-Ments Musicandis

5. Recapitulem: Van a la classe on expressen com s’ha sentit, què han fet... per tal de motivar als altres companys/es, per tal treballar l’expressió oral.

Page 14: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

13

13

Exemple de graella d’un espai amb la descripció, objectius, materials....

MultiEspai: Emociona’T NON DEL CONTE/

PARAULES CLAUS 1. El formiguer

CONVIVÈNCIA - FORMIGUER

COMPETÈNCIES

• AE.F- Decc-c-5 Prendre part en activitats col·lectives d’expressió i comunicació corporal per afavorir la relació amb els altres. • AE.F- Decc-c -6 Comunicar vivències, emocions i idees utilitzant els recursos expressius del propi cos. • ACM - Dsep-c-7 Prendre consciència del propi cos, de les emocions i sentiments propis i aliens.

OBJECTIUS

• Experimentar i expressar amb el seu cos com es mouen les formigues utilitzant gestos espontanis.

• Representar les diferents classes de formigues amb el seu cos, emetent sons i amb l’ajuda de material.

• Explicar les emocions viscudes durant l’activitat utilitzant un repertori senzill.

DESCRIPCIÓ

1.Quan arriben a l’espai de treball, passadís de Cicle inicial, els alumnes

reflexionen sobre que representa el nostre espai. Se’ls convida a pensar com podrem treballar LES PARAULES CLAUS, ells mateixos observen el gran formiguer muntat al passadís i expliquen el que s’imaginen. També recordem les funcions de cadascunes de les formigues i les parts d’un formiguer. Se’ls convida a viure l’aventura d’entrar dins d’un formiguer.

2.En l’espai es troben antenes amb ulls per posar-se en la pell d’una formiga.

3.Un cop disfressats se’ls demana que es moguin lliurament com si fossin

formigues. Quin tipus de formigues trien? Reines, petitones, soldats, exploradores, joves, obreres?

4.Es mouen i escolten les consignes: Quan es desplacen les formigues com ho

fan? Ho fan en parelles? Van en gran grup? En fileres?

5.Entren i surten del formiguer: Les exploradores que són les més velles van en

buscar de menjar per l’espai, la reina fa de mare, les joves cuiden a la reina i les larves, les grans fan els túnels més grans, guarden el menjar i netegen.

6.Han d’entrar i sortir del formiguer, com que els túnels són de roba per poder

passar tots per formiguer, s’han d’ajudar aguantant les robes, quan una formiga surt del formiguer ha de reemplaçar a una que està aguantant la roba. 7.Un cop han viscut l’experiència de viure en un formiguer, els alumnes organitzen

els túnels com ells volen, treballen en equip i entren i surten del nou formiguer que ells han construït.

8.Per relaxar-se entre tots expliquen la seva vivència, sobretot les emocions

viscudes durant l’activitat.

MATERIAL/RECURSOS Taules, robes, túnels, diademes amb ulls.

AVALUACIÓ DE LA SESSIÓ

ASPECTES A MILLORAR

1 2 3 4 5

Canvis introduïts:

AE.F (àmbit d’educació física): Decc: dimensió d’expressió i comunicació corporal (c-5) (c-6 ACM (àmbit coneixement del medi): Dsep: dimensió salut i equilibri personal (c-7)

Page 15: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

14

14

Fitxa d’avaluació per cada espai

Emociona’T El formiguer  El gat amb botes  El gegant egoista  La motxilla d’en Guillem  Els set cavallers de colors  

GRUPS                OBJECTIUS 

 Alumne 1                Alumne 2                                                      

           

Exemple d’una fitxa d’avaluació amb els objectius competencials a avaluar

Emociona’T El formiguer  El gat amb botes  El gegant egoista  La motxilla d’en Guillem 

Els set cavallers de colors 

GRUPS                  OBJECTIUS 

Experim

enta

r i e

xpre

ssar

am

b

el seu c

os c

om

es m

ouen le

s

form

igues u

tilit

zant gesto

s

esponta

nis

.

Repre

senta

r le

s d

ifere

nts

cla

sses d

e form

igues a

mb

el

seu c

os,

em

ete

nt sons i a

mb

l’aju

da d

e m

ate

ria

l.

E

xplic

ar

les e

mocio

ns v

iscudes

dura

nt

l’activitat

utilit

zant

un

repert

ori s

enzill

.

 Com

unic

ar

em

ocio

ns d

els

pers

onatg

e u

tilit

zant els

recurs

os e

xpre

ssiu

s d

el cos.

 R

epre

senta

r alg

uns d

els

pers

onatg

es d

el conte

utilit

zant

els

recurs

os e

xpre

ssiu

s d

el cos.

 R

epro

duir o

ralm

ent

part

del

guió

del conte

.

Descobrir

quin

s m

ovim

ents

corp

ora

ls e

s p

oden fer

am

b

difere

nts

mate

ria

ls u

tilit

zant

despla

çam

ents

sim

ple

s d

el co

s.

Com

unic

ar

gru

palm

ent

em

ocio

ns v

iscudes e

n le

s a

ctivitats

de

form

a c

reativa.

 E

xpre

ssar

ora

lment

accio

ns q

ue

no d

em

ostr

in e

gois

me u

tilit

zant

llenguatg

e s

enzill

.

 Rela

cio

nar

gru

palm

ent

els

difere

nts

obje

cte

s f

acili

tant que

pre

nguin

decis

ions c

onju

nte

s.

Part

icip

ar

ord

enant

les targ

ete

s

segons le

s s

eqüèncie

s.

 Repre

senta

r el seu p

ers

onatg

e

com

bin

ant el gest i el m

ovim

ent.

Repre

senta

r am

b m

ovim

ents

idees r

ela

cio

nades a

mb

els

colo

rs u

tilit

zant el gest no

verb

al.

 Constr

uir d

ifere

nts

accio

ns a

mb

els

ma

teri

als

donats

respecta

nt

el ritm

e d

el gru

p.

 Inte

ractu

ar

verb

alm

ent

am

b e

ls

com

panys e

xpre

ssant le

s s

eves

les e

mo

cio

ns r

ela

cio

nades a

mb

els

colo

rs.

                     

 Alumne 1                                                                      

           

           

           

Page 16: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

15

15

Aquest és el primer conte treballat sencer i a continuació l’estructura general dels altres 4 contes i a l’annex 2 hi ha totes les graelles de cada espai. CONTE 1- EL FORMIGUER

1. Explicació del conte al grup-classe.

https://vimeo.com/238552895 Conte de les formigues 7’45”

2. Preguntem als nens què han escoltat • De qui parla el conte?

• Què fan els nens i l’àvia?

• Què recullen al camp?

• L’àvia posa un animalet dins un tub.....

• On el posen?

• Com és el formiguer? • Què fa cada formiga?

• Què son els noms: mesos barbarus, camponotus....?

• Com es comuniquen les formigues?

• Com s’organitzen amb el menjar?

3. Parlem del concepte/valor escollit prèviament per la preparació de cada espai d’aprenentatge amb els nens/es.

• Escolliríem treballar “el formiguer”, la convivència 4. Es dirigeixen a l’espai corresponent, el qual durarà 40 minuts. Especifiquem que faran en cada espai.

Cre-ART Conèixer com son les formigues i els formiguers. Fer una formiga individualment a partir d’una ouera. Fer un formiguer entre tots amb caixes de cartró i tubs. Diver-TIC En aquest espai els alumnes hauran de realitzar una immersió a dins del món de les formigues. Actuaran cooperativament per ajudar al Robot Next a sortir de Laberint del Formiguer i un cop a fora i mitjançant les tauletes hauran d'anar a recol·lectar aliments i dur-los a la colònia de formigues utilitzant l'app Great Ant Adventure. Emociona’T En el passadís els alumnes es troben el montatge d’un formiguer fet amb material de psicomotricitat (túnels de roba, de plàstic...taules, robes. Entraran i sortiran del formiguer seguint les pautes donades i també el treball lliure que se’ls proposa. INVESTI-Mat En el formiguer d’INVESTI-Mat cadascú tindrà un rol, igual que en un formiguer. Aquests rols els anirem recordant a mesura que es desenvolupi la sessió. Durant la sessió hi haurà una primera part en que el joc serà totalment lliure on jugaran i construiran tot observant les característiques externes de les regletes. Aniran creant models. En la segona part , el joc serà dirigit per la mestra, amb un seguit d’activitats encadenades, que ens aniran portant a la següent. Haurem d’anar descobrint, sempre manipulant, què són les regletes, com són, com les volem anomenar, … Movi-Ments Practicar diferents desplaçaments per l’espai, a partir dels personatges del conte.   Realitzar jocs amb desplaçaments diversos per omplir el formiguer. 

Page 17: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

16

16

Fer diferents accions, desplaçaments o jocs, segons el tipus de formiga i les seves feines. Es faran individualment, per parelles o per grups.  Cooperar entre ells tot sumant esforços, és important anar recordant que no han de competir a l’hora de fer les diferents activitats.  Fer exercicis de relaxació i una petita reflexió final.  Musicandis En la primera dinàmica s’hauria de facilitar un circuit amb les taules i cadires de l’aula per a que les formigues poguessin desfilar una a una amb una certa longitud i facilitat. En la segona dinàmica , com que cada alumne tindrà dues canyes (o bastons), vetllar per a que hi hagi un bon espai entre els alumnes. Les parelles estaria bé que fossin alumnes de 1r i 2n barrejats i segons les mateixes habilitats rítmiques. Es poden haver vist en l’activitat anterior.

5. Recapitulem: Van a la classe on expressen com s’ha sentit, què han fet... per tal de motivar als altres companys/es, per tal treballar l’expressió oral. 6. Exemple de graella d’un espai amb la descripció, objectius, materials....

MultiEspai: Cre-ART NON DEL CONTE/

PARAULES CLAUS

1. El forniguer CONVIVÈNCIA - FORMIGUER

COMPETÈNCIES

• AA-Dip-c-5 Emprar elements bàsics del llenguatge visual amb tècniques i eines artístiques per expressar-se i comunicar-se.

• AA-Dic-c-9 Dissenyar i realitzar projectes i produccions artístiques multidisciplinàries

OBJECTIUS • Utilitzar tècniques mixtes o experimentals (collage, decollage, fregat, transparències, esponjat, drapejat...) i eines bàsiques del llenguatge visual de dibuix, pintura i collage

• Valorar i respectar l’aportació dels altres

DESCRIPCIÓ

1. Primer visionem diferents imatges d’un formiguer per dins, les diferents sales i galeries. Parlem de la funció de cada sala, tot recordant el conte. També visionem una imatge d’una formiga i parlem de la morfologia: cap, tòrax, abdomen, antenes i potes. A partir d’aquest moment ja comencem a fer el treball plàstic. 2. INDIVIDUAL: Fer una formiga cada nen. Comencem pintant amb pintura negra el tros d’ouera que representa cap, tòrax i abdomen. Agafem 2 escura pipes i els tallem en 4 parts que seran, 3 per les potes i 1 per les antenes. Enganxem les potes amb silicona sobre el retall de cartolina negra (de la mateixa mida que l’ouera) i hi afegim l’ouera a sobre. Per últim posem les antenes i els ulls també amb silicona.

3. GRUP: Fer un formiguer entre tots: sales i galeries units entre si. Cambra reial, cambra pels ous, per les larves, pels mascles, pel rebost, per les escombraries...Cada grup prepararà una caixa de cartró més o menys de la mida d’una caixa de sabates i hi farà uns forats rodons (per encaixar els tubs de cartró) als costats, a dalt o a baix segons com es vulgui connectar amb les altres caixes. Posem els tubs i escrivim el nom de la sala que hem fet. Mica a mica, al llarg de les sessions es va fent el formiguer. Hi anem posant les formigues treballant...

MATERIAL/RECURSOS • Per les formigues: oueres de cartró (un tros amb tres cavitats en línia), pintura negra, escura pipes de color negre, cartolina negra, ulls, silicona

• Pel formiguer: 1 caixa de cartró per cada grup, tubs de cartró, cúter, retolador permanent

AVALUACIÓ DE LA SESSIÓ

ASPECTES A MILLORAR

1 2 3 4 5

Canvis introduïts:

AA (àmbit artístic): Dpcv: dimensió percepió,comprensió i valoració (c-1) (c-2) (c-3) (c-4) AA (àmbit artístic): Dip: dimensió interpretació i producció (c-5) AA (àmbit artístic):Dic: dimensió imaginació i creativitat (c-8) (c-9)

Page 18: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

17

17

MultiEspai: INVESTI-Mat NON DEL CONTE/

PARAULES CLAUS

1. El formiguer. CONVIVÈNCIA – FORMIGUER

COMPETÈNCIES • AM- Dcr- (c-8) Expressar idees i processos matemàtics de manera comprensible tot emprant el llenguatge verbal( oral).

• AAA- Dag-(c-5) Utilitzar la interacció i les tècniques d'aprenentatge en grup.

OBJECTIUS • Participar activament de la conversa que es genera en el joc dirigit.

• Demanar ajuda al company.

• Compartir el que sap amb el company.

DESCRIPCIÓ EL FORMIGUER D’INVESTI-Mat 1. Abans de començar la sessió amb els nens i les nenes caldrà tenir la classe muntada havent agrupat les taules en un gran grup, formant un quadrat amb l’interior ple de taules. Es treballarà lliurament amb les regletes i es necessita espai per evitar que caiguin a terra. A cada costat d’aquest quadrat de taules hi ha d’haver lloc per 3 o 4 alumnes. A sobre de la taula hi haurà les 5 capses de regletes repartides. Tres capses per dos alumnes i dues capses per 3 alumnes. 2. A l’entrar s’aniran col·locant lliurement al voltant de la taula i anirem assignant a cadascú el rol corresponent dins del formiguer de l’INVESTI-Mat. Els hi penjarem els cartonets del seu rol amb una agulla imperdible. 3. Els hi explicarem que cada membre del formiguer d’INVESTI-Mat té un rol i una responsabilitat. 4. Els ROLS: Formiga Reina (1nen/a): cap de grup, estar al cas de que tot funcioni. Formigues Petitones (2 nens/es): ajuden al cap de grup. Formigues Grosses (3 nens/es): encarregades d’ajudar i explicar als companys de grup que necessitin ajuda. Formigues Exploradores (3 nens/es): pensen estratègies per resoldre les diferents propostes. Formigues Obreres (3 nens/es): encarregades d’observar les actituds de tots els membres del grup. 5. Joc lliure: jugaran i construiran lliurement, tocaran i observaran les característiques externes de les regletes. Compartiran allò que hagin observat amb els seus companys. Crearan models, en funció del que ells sàpiguen. Hi haurà d'haver indagació i investigació per part del nen ... hi ha d'haver un repte! Un cop finalitzada aquesta part desfem tot allò construït.

6. Joc dirigit: les propostes a fer són ràpides i àgils, els hi hem d’anar fent les propostes una darrera l’altre. Partirem del vocabulari del nen, si ells decideixen dir fustetes, peces, regletes, ..., tan fa! Preguntarem: Cóm li vols dir?, Què veus?, de quin color és aquest pal? Els nens han de donar paraules i podrem dialogar amb ells. Seguim i ensenyem dues regletes, la vermella i la groga. Després ensenyem una regleta taronja, que no és ni vermella ni groga i preguntem ... com anomenen a aquesta regleta utilitzant només la paraula vermella i groga? Ells manipulen, van provant, van descobrint. Ells no poden dir taronja, només poden utilitzar vermella i groga. En cap moment nosaltres podem donar cap pista, ells hi han d’arribar sols ( 1 taronja = 2 grogues ...) Busquem el nom de totes les regletes amb els dos noms, groc i vermell. Ex: la blava serà, 1 groc i 2 vermells. Cóm li direm al verd clar?( sempre ensenyem, no diem el nom del color!), el nen ha d’aconseguir arribar a que groc menys vermell fa verd clar. A partir d’aquí amb la blanca, i les altres.... Ara de baix a dalt: posarem nom a cadascuna d’elles en funció del que ells veuen. Aniré presentant una a una, un cop identificades totes... demanarem als nens que ensenyin un pal rosa, un pal verd, ....., una que no sigui vermella, una que no sigui groga,..., una que sí sigui vermella, una que sí sigui rosa, ... i així successivament. Nosaltres presentem models, ells poden crear models nous i els podem utilitzar. Ara ensenyem una regleta que

sí sigui vermella; una més llarga que la vermella; més curta que la groga; que no sigui

més llarga que la blava; que sí sigui més llarga que la rosa; més curta que la negra .... Ho

anirem complicant i demanarem que sí sigui més llarga que la rosa i també més curta

que la negra; més curta que la verd fosc i més llarga que la negra .... arribarem al final del joc i els hi demanarem una regleta més curta que la vermella i una mes curta que la blanca. Ens adonarem que no es pot. Descobrirem que la blanca és la més curta.

MATERIAL/RECURSOS • Les 5 capses de les regletes Cuisenaire.

• Identificadors dels diferents rols (targes amb el dibuix de les formigues i el nom del rol), amb els seus imperdibles..

• Guardat amb el material de Multiespais (INVESTI-Mat).

AVALUACIÓ DE LA SESSIÓ

ASPECTES A MILLORAR

1 2 3 4 5

Canvis introduïts:

• AM (àmbit matemàtic): Dcr: dimensió comunicació i representació (c-8)

• AAA (àmbit aprendre a aprendre): Dag: dimensió aprenentatge en grup (c-5)

Page 19: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

18

18

MultiEspai: Diver-TIC NON DEL CONTE/

PARAULES CLAUS 1. El formiguer

CONVIVÈNCIA – FORMIGUER

COMPETÈNCIES • AD-Dia. C1- Seleccionar, utilitzar i programar dispositius digitals i les seves funcionalitats d’acord amb les tasques a realitzar.

• ACM-Dma. C4- Analitzar paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i naturals que els configuren, per valorar les actuacions que els afecten.

OBJECTIUS

• Interioritzar el valor del treball en equip que tenen les formigues.

• Utilitzar les noves tecnologies per aprendre a treballar en equip i potenciar la resolució de conflictes quotidians (cercar el camí per trobar el menjar).

• Garantir la participació, la implicació, el compromís de tot l’equip.

DESCRIPCIÓ

1. Els primers 10 minuts de la sessió, ens assentarem a terra i parlarem sobre l'hàbitat natural de les formigues i introduirem les dues activitats i el seu funcionament. Se'ls ha d'explicar que avui treballaran cooperativament com ho fan les formigues i experimentaran la seva vida tan a dins de la colònia com la realitat que es troben quan surten a l'exterior.

2.Dividirem la classe en dos grups i cadascun treballarà en la seva activitat durant 15 minuts, després canviarem. La meitat de la classe treballarà en parelles de diverses edats i tractaran de fer arribar al Robot Next des del final de la làmina del Laberint del formiguer fins a fora de la colònia. El Robot Next és fàcil de fer servir, només pot anar endavant, endarrere i fer girs. Avança depenent de les vegades que polsis els botons que té a sobre del cap.

3.L'altra meitat jugarà al joc Great Ant Adventure individualment amb les tauletes on hauran de familiaritzar-se amb l'entorn en el qual viuen les formigues quan surten de la seva colònia. Seran capaços d'afegir formigues i menjar, i podran posar pedres com obstacles perquè les formigues busquin el recorregut adient per tornar a la colònia amb el menjar.

MATERIAL/RECURSOS

• Làmina EL LABERTINT DEL FORMIGUER (quadrícula de 7x13, els costats dels quadrats han de ser de 10 cm per ser compatible amb el Robot Next.

• Robot Next (infantil)

• Tablets. Descarregar la següent app com a recurs educatiu: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.monois.android.eduapp11&gl=ES

AVALUACIÓ DE LA SESSIÓ

ASPECTES A MILLORAR

1 2 3 4 5

Canvis introduïts:

AD (àmbit digital): Dia: Dimensió instruments i aplicacions (C1) ACM (Àmbit coneixement del medi): Dma: Dimensió món actual (C4)

Page 20: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

19

19

MultiEspai: Musicandis NON DEL CONTE/

PARAULES CLAUS 1.El formiguer

CONVIVÈNCIA-FORMIGUER

COMPETÈNCIES

• AAM Dip c-7. Interpretar i reaccionar als estímuls sonors mitjançant moviments del cos.

• AAM Dic c-8. Improvisar i crear motius rítmics amb el cos.

• AEF Djmitll c-7.Participar en el joc col·lectiu activament, mostrant-se respectuós amb les normes i companys.

OBJECTIUS

• Escenificar i cantar la cançó de les formigues al formiguer, en castellà i en anglès.

• Gaudir amb la percussió i de la iniciativa que generarà els variats ritmes.

• Trobar el gust per compartir en grup les diferents experiències viscudes.

DESCRIPCIÓ

1.Escenificaran la marxa de les formigues d’un en un, de dos en dos, acumulatiu fins a arribar a deu en el formiguer. Mentre es realitza la desfilada, es projectarà el vídeo de la cançó a la pissarra digital a fi que la resta de grup segueixi l’acció de les formigues en els dibuixos animats i esperi el seu torn per desfilar. 2.En un segon pas es donarà les dues canyes a cadascú i s’inventaran possibles ritmes mentre tornen a desfilar, tot imaginant-se que són formigues i treballen en direcció al formiguer. Es pot posar la mateixa versió però en anglès. 3.Es fa un passadís i, nen per nen, passa pel mig amb el ritme de formiga creat. S’escolta el ritme i s’intenta repetir-lo entre tots. Una vegada fet el passadís dels ritmes, ens trobem per per parelles (nivell més elevat) i a quatre mans se’n fan més. 4.En l’aturada als cinc últims minuts finals, es farà una reflexió sobre allò viscut i es mencionarà la paraula CONVIVÈNCIA i sentiment d’equip ja que d’una en una hem desfilat fins arribar al formiguer. Ells no podran parlar, només baixar la pulsió corporal i escoltar les reflexions de l’adult; estirats o asseguts, com es vulgui.

MATERIAL/RECURSOS

• Dos vídeos: “La hormigas marchan de una en una” https://www.youtube.com/watch?v=OgysDmAVRy8

• “ The ants go marching one by one”. https://www.youtube.com/watch?v=Pjw2A3QU8Qg

• 24 bastons: 2 canyes per nen.

• Propi cos i veu de la mestra.

AVALUACIÓ DE LA SESSIÓ

ASPECTES A MILLORAR

1 2 3 4 5

AA (àmbit artístic): Dip: dimensió interpretació i producció (c-7) AA (àmbit artístic): Dic: dimensió imaginació i creativitat (c-8)   AEF (àmbit d’educació física): Djmitll: dimensió joc motor i temps de lleure (c-7)

Page 21: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

20

20

MultiEspai: Movi-Ments NON DEL CONTE/

PARAULES CLAUS 1. El formiguer

CONVIVÈNCIA-FORMIGUER COMPETÈNCIES

• AE.F- Daf-c-1 Resoldre situacions motrius de forma eficaç en la pràctica d’activitats físiques.

• AE.F- Daf-c-2 Prendre consciència dels límits i les possibilitats dels propi cos en la realització d’activitats físiques.

• AE.F-Djmtll-c-7:Participar en el joc col·lectiu de manera activa mostrant-se respectuós amb les normes i els companys.

OBJECTIUS

• Practicar diferents desplaçaments per l’espai, a partir dels personatges del conte. 

• Participar activament i gaudir dels jocs motrius proposats. 

• Experimentar i valorar els beneficis de la bona convivència i del treball en equip.

DESCRIPCIÓ

1. El formiguer és buit, ajudem a l’àvia a omplir el formiguer de mica en mica:   - Es desplacen lliurement per l’espai i fan grups de 2, de 3, de 4, de 5....fins arribar a omplir el formiguer.  2. Ara l’àvia s’ha deixat el formiguer obert i s’han escapat totes les formigues, dos nens ajuden a l’àvia a tornar totes les formigues al seu formiguer:  - Dos o tres nens amb els cèrcols han d’anar atrapant a les formigues i posar-les al formiguer, tot vigilant que no es tornin a escapar, els altres nens les poden salvar.  3. Totes les formigues fan feines diferents, perquè és molt important poder treballar en equip.  - Som les formigues soldats (les més grosses) que protegeixen el formiguer: caminem  com a soldats.   - Ara som les més petitones que cuiden a la reina i a les larves: ens desplacem amb passes molt petitones.  - Les exploradores surten per buscar menjar: hi ha 4 cantonades amb menjar diferent (pa, fruita, sucre, llavors), han d’anar a buscar el menjar seguint les ordres donades, en el moment que es diu pluja, els nens(formigues) es dispersen per l’espai central ja que es desorienten.    - Ja tenim el menjar i l’anem a guardar. Ens desplacem amb fila índia com fan les formigues, tot imitant els moviments de la primera. (Es pot fer amb una sola filera o amb dues).     - Les obreres ajuden a les exploradores quan porten menjar molt pesant i gran:                      .per parelles pugem a cavallet i ens desplacem per l’espai fent un camí (recta, ziga-zaga...) quan tornem canvi de rol                     .per parelles fem el carretó i fem el mateix que l’activitat anterior.  4. Després de tant esforç ens mereixem un bon descans....  - Exercicis de relaxació, respiració...tornada a la calma.    ....i una petita reflexió:  Reflexió final: És important no competir, sinó cooperar tot sumant esforços.                               

MATERIAL/RECURSOS Cèrcols, cons, cons amb pals (rètols amb els diferents noms de menjar).

AVALUACIÓ DE LA SESSIÓ

ASPECTES A MILLORAR

1  2  3  4  5           

Canvis introduïts:

AE.F (àmbit d’educació física): Daf: Dimensió de l’activitat física (c-1) (c-2) AE.F (àmbit d’educació física): Djmtll: Dimensió del joc motor i temps de lleure (c-7)

Page 22: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

21

21

CONTE 2: EL GAT AMB BOTES 1. Explicació del conte al grup-classe.

https://www.youtube.com/watch?v=4dFdoqxe9fQ https://www.youtube.com/watch?v=omhpKI42oQ0

2. Preguntem als nens què han escoltat

• Preguntem als nens què han escoltat

• De qui parla el conte?

• Què li va passar al vell moliner?

• Què va deixar en herència als tres fills?

• El més petit pensava que havia tingut més mala sort, per què? Creieu que va ser així?

• Quines qualitats tenia el gat?

• Com es va vestir el gat?

• Què va caçar el gat? A qui ho portava?

• En qui es va convertir el fill del moliner?

• Què pensava el rei cada cop que el gat li portava un regal?

• Com va poder vestir-se amb robes cares el fill del moliner ?

• Quina màgia sabia fer l’ogre?

• En què es va convertir l’ogre? I com el va enganyar el gat?

• Com va acabar el fill del moliner?

3. Parlem del concepte/valor escollit prèviament per la preparació de cada espai d’aprenentatge amb els nens/es.

• Escolliríem treballar la intel·ligència (astúcia) i la importància de ser optimista per millorar. El GAT.

4. Escullen l’espai, el qual durarà 40 minuts.

Cre-ART Fer un gat individualment pintant, retallant i muntant una plantilla de cartolina. Pintar, entre tots, un gat amb botes dibuixat sobre un mural. Diver-TIC Visionat de la pel·lícula interactiva de Netflix, "El Gato con Botas: Atrapado en un cuento épico" on el grup podrà decidir les aventures que li succeiran al personatge del nostre conte. Així els alumnes per una part hauran de decidir de manera cooperativa la millor decisió per al Gat i alhora hauran de tractar de triar l'acció més astuta, i per tant la que escolliria el protagonista. Emociona’T En el passadís els alumnes es troben dos espais diferenciats, en un hi ha un castell a on viu el rei i la princesa i a l’altre extrem separat per un camí de gespa un espai a on viu el moliner i el gat. En cada espai es troben les diferents disfresses que es posaran i jugaran representen el conta. INVESTI-Mat Farem una gimcana matemàtica amb tres proves diferents. Cada vegada que aconseguim una prova podrem anar a buscar unes quantes peces del puzle del Gat amb botes que haurem d’anar construint a mesura que anem fent les proves. Repte final tenir tot el puzle acabat. Movi-Ments Practicar diferents jocs d’equilibri, d’atrapar i d’enginy. Hi ha jocs que es faran a nivell individual, altres per parelles i finalment algun grupal. Pensar la millor manera de poder realitzar les diferents activitats proposades i esforçar-se per aconseguir l’objectiu. En l’últim joc, el del gat i el ratolí, estarem asseguts tots en rotllana, aprofitarem per fer la reflexió final en el moment d’acabar-lo.

Page 23: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

22

22

Muscandis La pantalla ha d’estar oberta per projectar la cançó del “Move and freeze” per tal d’anar seguint els seus moviments proposats. La cançó és en llengua anglesa i el fet de veure els moviments els ajudarà a seguir-los millor.

5- Recapitulem: Van a la classe on expressen com s’ha sentit, què han fet... per tal de motivar als altres companys/es, per tal treballar l’expressió oral.

Les graelles de cada espai d’aquest conte estan a l’annex 2.

CONTE 3- EL GENGANT EGOÏSTA 1. Explicació del conte al grup-classe.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/una-ma-de-contes/el-gegant-egoista/video/3942630/ Conte d`una Mà de contes 7’45”

2. Preguntem als nens què han escoltat • De qui parla el conte?

• Quin temps feia?

• Com estava el Ferran?

• Com fa passar l’avorriment el Ferran?

• El Ferran llegia un conte. Qui hi sortia?

• Com estava el gegant?

• Els nens sempre jugaven al jardí de la casa del gegant. Què va passar quan el gegant va tornar a casa?

• Què va construir el gegant?

• Quan va acabar l’hivern que passava en el jardí del gegant?

• I què li passava al gegant després de tants anys amb el jardí ple de neu?

• Com va tornar la primavera, el sol, les flors al jardí?

• Què va fer el gegant al mur del seu jardí?

• Que vol dir el fet de tirar el mur al terra?

• Al final de tot, el Ferran, després de llegir el conte del gegant, què fa per superar l’avorriment? Qui li ajuda?

3. Parlem del concepte/valor escollit prèviament per la preparació de cada espai d’aprenentatge amb els nens/es.

• Escolliríem treballar en “El gegant egoista” el valor de COMPARTIR, en contraposició a l’egoisme. I l’hivern i la neu.

4. Es dirigeixen a l’espai corresponent, el qual durarà 40 minuts

Cre-ART Fer un gegant individualment amb un con i plastilina. Construir un mur entre tots al passadís. Cada nen té una peça de cartró o porexpan i hi fa un dibuix amb accions de compartir a un costat. Diver-TIC Els alumnes programaran mitjançant les tauletes el muntatge del Lego WeDo prèviament muntat per aconseguir que el dispositiu treballi a diferents intensitats. Han d'aconseguir la intensitat convenient per poder tombar el mur del Gegant Egoista. Aniran seguint els passos que els hi apareguin a la pantalla digital per tal de programar-ho correctament. Emociona’T En el passadís del cicle els alumnes es troben dos espais separats per un mur( de roba o paper) en un hi han elements de l’hivern i de l’altre elements de la primavera. Els alumnes anirant treballant les paraules claus segons les porpostes.

Page 24: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

23

23

INVESTI-Mat La classe estarà repartida ens grups de dos o tres. En una banda de la classe hi haurà un mur construït amb capses i al darrere hi haurà un ninot molt gran que serà el gegant. Repartirem unes targetes per grups on hi hauran diferents operacions de sumes i restes que les hauran de resoldre utilitzant les regletes. Cada cop que en resolguem una podrem anar a treure una part del mur que tindrà el número resultant de la nostra operació. Entre tots farem caure el mur!. El gegant ens donarà una flor per cadascú. Movi-Ments Aquesta sessió es realitzarà a l’aula de psicomotricitat ja que hi ha matalassos, així evitarem que es puguin fer mal i farem la classe de manera més segura. S’iniciaran en l’acroesport que és una activitat acrobàtica que consisteix en formar figures humanes al terra. Faran figures individuals, per parelles, trios...Realitzaran un mur humà entre tots, com el del conte. Els alumnes podran visualitzar unes imatges de figures humanes ja fetes. En equip compartiran les seves qualitats (força, flexibilitat, equilibri, agilitat) per poder arribar a un resultat comú, tot valorant l’esforç de tots els components del grup i de la classe. És tant important ser àgil com el fet d’ajudar als companys i valorar el treball en equip. Muscandis Requereix un esforç, molt més extra que la resta, per part del mestre ja que ha d’haver-se escoltat i imaginat quins gestos exigirà en la cançó del “Eterno sol”. No hi ha cap tutorial.

5- Recapitulem: Van a la classe on expressen com s’ha sentit, què han fet... per tal de motivar als altres companys/es, per tal treballar l’expressió oral.

CONTE 4- LA MOTXILLA D’EN GUILLEM 1. Explicació del conte al grup-classe.

Representació teatralitzada del conte mentre una mestra el va narrant. 5 minuts. Caldrà afegir una mica més de text per allargar la història. Ex: en Guillem va de colònies.... Conte extret del llibre Valors per a la convivència editorial Parramón.

2. Preguntem als nens què han escoltat • De qui parla el conte?

• On ha d’anar en Guillem?

• Què li passa a en Guillem?

• Per què no li cap tot a dins de la motxilla?

• A qui demana ajut?

• Què li explica el pare?

• Com aconsegueixen fer que tot pugui cabre a la motxilla?

• Us passa a vegades alguna cosa semblant?

• Qui ens ajuda a posar ordre a les nostres coses?

• Ens sentim millor amb la maleta, habitació, taula... endreçat?

3. Parlem del concepte/valor escollit prèviament per la preparació de cada espai d’aprenentatge amb els nens/es.

• Escolliríem treballar “la motxilla d’en Guillem ” el valor de l’ordre i l’ajut” dels altres.

4. Es dirigeixen a l’espai corresponent, el qual durarà 40 minuts.

Page 25: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

24

24

Cre-ART Jugar, per parelles, amb el tàngram d’en Guillem. Fer una escultura individualment amb les peces del tàngram. Estampar, entre tots, una peça de roba de la motxilla i penjar-ho al passadís en un fil d’estendre. Diver-TIC Mitjançant la utilització de jocs de trencaclosques per a dispositius digitals, tractarem d'aconseguir que els alumnes iniciïn estratègies per tal de poder ordenar aquests reptes que se'ls hi presenten igual que el pare d'en Guillem ajuda al seu fill a aconseguir posar un ordre a dins de la motxilla. Emociona’T El alumnes es troben al passadís dos maletes en una hi han disfresses i en l’altre diferents complements d’aquestes. Els alumnes aniran treballen segons les pautes donades. INVESTI-Mat Farem unes activitats encadenades les quals aniran seguint un ordre que no es podrà canviar, si no,

la sessió no es podria fer correctament. Hi haurà una primera part on classificarem les regletes,

seguint diferents criteris. En segons lloc farem un

reconeixement visual on els nens hauran d’endevinar

la regleta que falta d’un grup vist prèviament i en

tercer lloc farem un reconeixement tàctil de les

regletes per desenvolupar l’estructura de mesura.

Movi-Ments Realitzar diferents jocs relacionats amb els dos conceptes clau de l’ordre i l’ajut. La major part de les activitats es faran amb grups grans, però n’hi ha una que es farà a nivell individual. Destacar la importància de l’ajut i l’ordre per poder realitzar totes les activitats motrius amb èxit. Muscandis El vídeo de bodypercussió del Santi Serratosa pot simplificar-se si es creu massa elevat. Si que es faran alguns ritmes dels proposats. El tutor escull prèviament quins.

5- Recapitulem: Van a la classe on expressen com s’ha sentit, què han fet... per tal de motivar als altres companys/es, per tal treballar l’expressió oral.

CONTE 5- ELS SETS CAVALLERS DE COLORS

1. Explicació del conte al grup-classe. https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=YmFsYWd1ZXIuZXBpYWVkdS5jYXR8cGFzdG9yY

WxibGd8Z3g6NDJmMmI3NTQ1MjYyNzA2Ng

Representació teatralitzada del conte com en titelles amb mitjons de colors per cada cavaller, el rei, la reina i la princesa mentre una mestra el va narrant. 10 minuts. Conte extret del llibre Valors per a la convivència editorial Parramón.

2. Preguntem als nens què han escoltat

• De qui parla el conte?

• Quants cavallers hi ha?

• Què li passa als cavallers?

• Com es criticaven els cavallers?

• Què celebraran al castell del rei?

• Què els hi proposa el rei als cavallers?

• El rei s’enfada amb els cavallers i què els demana als criats?

• Com acaba el conte?

• Ens passa el mateix que als cavallers?

Page 26: reball de competències des de la neuroeducació · 2020. 6. 19. · LA NEUROEDUCACIÓ Maristes Igualada Autores Clàudia Bravin Malpassi Marga Cuerva Riba Sumpsi Borràs González

25

25

• Alguna vegada us heu barallat per diferents opinions?

• Les diferències són bones o dolentes? Com aconseguirem que siguin bones?

3. Parlem del concepte/valor escollit prèviament per la preparació de cada espai d’aprenentatge amb els nens/es.

• Escolliríem treballar “la tolerància “i l’arc de Sant Martí.

4. Es dirigeixen a l’espai corresponent, el qual durarà 40 minuts.

Cre-ART Fer experiments de barreges de pintura. Pintar, individualment, un arc de sant Martí amb barreges de pintura. Fer un cavaller articulat, d’un color diferent cada grup, amb la tècnica del collage. Diver-TIC Amb l'aplicació FlipaClip, cadascú haurà de ser capaç de realitzar una animació audiovisual. En aquesta animació cadascú haurà d'anar creant l'arc de Sant Martí com si el que l'estigués dibuixant fossin els mateixos Cavallers de Colors i finalment es podran dibuixar a ells mateixos en la mateixa animació. Emociona’T Els alumnes es troben en l’espai diferents màscares i robes que corresponen als colors del conte. Treballem diferents moviments corporals de forma individual movent-se segon el que l’inspiri el color que han triat. De forma grupal formaran una teranyina amb totes les robes. INVESTI-Mat Farem una rotllana per explicar el joc i les activitats a fer. El joc consisteix en aconseguir diferents reptes que aniran relacionats amb els diferents llocs del món d'on poden venir els nens. L’objectiu serà donar la benvinguda representada amb una tarja on hi haurà escrit el nom en l'idioma adequat i les regletes ens serviran per fer els reptes plantejats. Un cop acabat el repte anirem a omplir la part del mapa que ens toca amb les peces del puzle que anirem aconseguint i enganxarem la salutació d'aquell país. Un cop els anem superant anirem omplint el mapa. Per aquest multiespai es necessitarà un projector que ens servirà per anar mostrant les diferents propostes. Movi-Ments Fomentar el treball en equip respectant totes les opinions i dialogant, per poder arribar a uns acords comuns. Explicar a la resta del grup-classe l’activitat o joc pensat. Escoltar amb respecte i realitzar les activitats proposades pels companys. Incidir en el valor de la tolerància a través de la realització d’alguns jocs d’arreu del món. Destacar que hem de ser tolerants, respectar a les persones, les seves idees, coses que fan...independentment de que siguin iguals o diferents a les nostres. Muscandis Aprendre’s el vídeo tutorial de la marxa Radezky i estudiar quina coreografia es farà fer o si tot el grup seguirà el vídeo proposat . Els instruments del món es poden demanar als companys i fer-ne un recull previ.

5- Recapitulem: Van a la classe on expressen com s’ha sentit, què han fet... per tal de motivar als altres companys/es, per tal treballar l’expressió oral.

UNA EXPERIÈNCIA D’APRENENTATGE COMPETENCIAL PLENA D’EMOCIONS

7- Bibliografia Neurociència para educadores- Bueno i Torrens David. Editorial Octaedro Neuroeducación. Mora Franciesco. Editorial Alianza Neuroeducación y funciones ejecutivas. Portellano Perez Jose Antonio Editorial Cepe (2018)